BLOCS TEMÀTICS

Bloc I. Els participants de l'Educació de Persones Adultes. De qui estem parlant i com és el
seu procés d’aprenentatge?
1. La noció d’adultesa
2. L’aprenentatge adult
3. Els processos educatius de les persones adultes
4. Diferència i diversitat
5. Itineraris vitals, educatius i professionals en relació a la complexitat de contextos
personals i socioculturals
Bloc II. Necessitats i reptes de l’EPA en el context actual. Què aprendre i per què?
6. Sentit i necessitats de l’EPA
7. Societat del coneixement, globalització econòmica i cultural, nous escenaris polítics i
socials
8. Contextos i dimensions de l’EPA:
A. Educació bàsica
B. Desenvolupament personal i sociocultural
C. Formació i inserció sociolaboral
D. Educació comunitària i política
Bloc III. Enfocaments metodològics i pràctica educativa. Com afavorir l’aprenentatge a
l’edat adulta?
9. Educar i aprendre a l’adultesa: metodologies i pràctiques educatives
10. Participació i creació de sentit
11. La relació educativa
12. Aproximació i anàlisi de projectes i experiències educatives en diferents contextos i
àmbits
DE QUÈ ESTEM PARLANT? APROXIMACIÓ TERMINOLÒGICA AL CAMP DE
L’EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES (EPA):
EF: Institucions i mitjans que estan ubicats en l'estructura del sistema educatiu, graduada,
jeràrquica i oficialitzada.
ENF: està formada per un conjunt d’institucions i mitjans educatius amb objectius definits
que no estan dirigits a la previsió de títols propis del sistema educatiu no reglat. més diversa,
intencionalitat educativa, hi ha un programa, poden tenir o no títol, però no reglat pel Govern.
EI: Conjunt de processos i factors que generen efectes educatius sense haver estat
expressament configurats amb aquest fi.

Aquests conceptes van irrompre amb força en el debat i els polítiques educatives a partir de
l’últim terç del segle XX. Per què?
- Crisi petrolera: A nivell europeu, la crisi del petroli, ocasiona nivell d’atur important,
més del 20%. Molts col·lectius que han de formar-se o tornar a formar-se.
- Per primera vegada a la història, als anys 70, es comencen a enregistrar els primers
aturats entre universitaris. Es creia, o fins aleshores, que si tenies una carrera
universitaria tindries un treball assegurat.
- Ajuts al sistema educatiu.
- Campanyes als anys 60, havia generat idea utòpica que amb l’educació tot
s’arreglaria, als anys 70 es desfà.
- En aquest moment diuen que l’educació del moment estava obsoleta. D’aquesta
manera treuen recursos d’aquí per posar-la en algun altre sistema o sector.
- El sistema educatiu no podia donar resposta a totes les necessitats que havien sorgit.
- Autors més importants: Philip H. Coombs (La crisis mundial de l’educació); Edgar
Faure (Aprender a ser).
- Comencen a sorgir tots aquests conceptes, moltes institucions (esplais, menjadors
escolars, ajuntament, la família,) assumeixen que l’escola no és la única que pot
educar.

Educació permanent: projecte global per reestructurar el sistema educatiu existent. Ampliació
del concepte d’educació. L’educació havia estat monopolitzada per l’escola. L’educació
permanent lluny de limitar-se al període d’escolaritat, cal que abasti totes les dimensions de
la vida, totes les branques del saber i tots els coneixements pràctics que puguin adquirir-se
per tots els mitjans i contribuir a totes les formes de desenvolupament de la personalitat. Els
processos educatius que segueixen al llarg de la seva vida els nens, els joves i els adults, sigui
quina sigui la seva forma, han de considerar-se com un tot.

Conclusió de l’apartat: L'aprenentatge i Educació de Persones Adultes o l’Educació d’Adults

com a subconjunt de l’Aprenentatge i Educació al Llarg de la vida o de l’Educació
Permanent.

DE QUI ESTEM PARLANT?

-Desenvolupament cognitiu i aprenentatge adult
-El sentit de l’adultesa: què significa ser una persona adulta, avui?
-Facilitadors de l’aprenentatge a l’etapa adulta
Quines diferències i similituds veieu entre educar infants i educar persones adultes?
- Més experiència
- Manera de parlar
- Adults consolidats
- Tècniques, eines
- Els adults no estan obligats a anar a l’escola

Infants En comú Persones adultes

- Activitat obligatòria - Ha de partir d’interessos/ - Activitat voluntària
- Funció social necessitats/capacitats - Funcions socials
prioritària: estudiar…, - Ha de tenir en compte prioritàries
- Predomina l’aprenentatge l’experiència - Predomina
escolar - Elements de la vida l’aprenentatge no
quotidiana/funcional escolar
- Personalitzada
- Autoaprenentatge
- Participativa
- Relació-horitzontal

Tòpics i mites sobre l’aprenentatge de persones adultes:

- La millor edat per aprendre és la infància i la joventut
- Les persones adultes són més resistents als canvis i a adquirir nous coneixements,
canviar d’hàbits, ...
 - Les capacitats intel·lectuals creixent amb el pas del temps
- Els aprenentatges més valuosos tenen lloc dins de les institucions educatives (o a la
inversa) Els aprenentatges que provenen de l’experiència, la pràctica,... són més
valuosos que els que s’adquireixen a l'acadèmia o teòricament,...
- Aprendre és un procés racional i tranquil

Diferents concepcions sobre les capacitats i l’aprenentatge adult:

Teories centrades en els Teories centrades en les

dèficits capacitats

Autors Freud, Terman, Binet, Erikson, Schaie, Cattel,

Wechsler, Piaget… Vygotsky, Luria, Sylvia,
Scribner i Cole, Sternberg,
Gardner…

Idees claus ◆ “El nen és el pare de ◆ El desenvolupament de la

l’home”. A l’adultesa no es
produeixen canvis
significatius.
◆ La intel·ligència es
desenvolupa fins als 15-18
anys. La infància i formes d’aprenentatge en
l’adolescència com a a
etapes de l’aprenentatge.
◆ L’adultesa es caracteritza
pel declivi de la
intel·ligència i la pèrdua
progressiva de capacitats
cognitives a partir dels 25
anys (tests transversals - els
resultats tendeixen a ser
molt més baixos que la
població jove)
◆ Concepció evolutiva del
desenvolupament cognitiu a
partir de la superació de
diferents estades.
◆ S’entén que les persones
no escolaritzades no han
assolit un nivell de
desenvolupament òptim (les
generacions més grans no
escolaritzades tenen un
nivell de cultura més baix)
personalitat com a superació
de diferents conflictes o
tasques al llarg de la vida.
◆ No hi ha una edat per
aprendre, sinó diferents
funció de l’edat, el context i
la trajectòria personal.
◆ Hi ha aspectes de la
intel·ligència i capacitats
que s’incrementen amb
l’edat (tests longitudinals -
proves de contingut cultural
i coneixement abstracte, no
només la intel·ligència té a
veure amb adquirir nous
aprenentatges
lògico.matemàtics).
◆ Els canvis socio-històrics
també produeixen canvis
cognitius. La importància
del medi i la interacció
social.
◆ Les estructures
cognitives bàsiques són
universals.
L’estudi seqüencial de Shaie (1994)
- Algunas habilidades declinan de manera gradual a lo largo de la adultez, a partir de
los 25 años, pero otras se mantienen relativamente estables.
- Para la persona promedio, se dan algunas disminuciones cognoscitivas en todas las
habilidades a la edad de 67 años. Sin embargo, éstas son mínimas hasta los 80.
- Alrededor de 1/3 de las personas mayores de 70 califican más alto que el adulto
promedio joven.
- Factores ambientales y culturales juegan un papel central en la disminución
intelectual.

Inteligencia fluida e inteligencia cristalizada

Inteligencia fluida Inteligencia cristalizada

- Predominan habilidades poco - Predominan las habilidades

contextualizadas y abstractas determinadas culturalmente
- Influencia mayor de los factores - Conocimiento adquirido a partir de
hereditarios la experiencia
- Habilidades mentales - Fuerte comprensión verbal y alta
independientes del conocimiento capacidad numérica en problemas
adquirido relacionados con la vida cotidiana
- Disminuye con la edad - Aumenta con la edad

Memòria: records del passat i del present

Los recuerdos episódicos, que son aquellos que se relacionan con experiencias específicas
de la vida o episodios autobiográficos como recordar el año de su primera visita a Londres,
son más sensibles al olvido que los recuerdos semánticos, conocimientos y hechos generales
como aspectos relacionados con la lengua, el nombre de la capital de Francia o 2+2=4, y los
recuerdos implícitos (que son aquellos de los que no tenemos conciencia como montar en
bicicleta).

Pensament postformal (Gisela Labouvie-Vief)

“Se sabe que Ben bebe mucho, en especial cuando asiste a fiestas. Tyra, la esposa de Ben, le
advirtió que si llegaba otra vez ebrio a casa lo abandonaría y se llevaría a los niños. Esta
noche Ben asistió a una fiesta en la oficina. Llega a casa borracho. ¿Tyra dejará a Ben?”
(situación extraída de la investigación de Adams y Labouvie-Vief, 1989).

- Un pensamiento contextualizado que no se guía exclusivamente por principios

universales, rígidos, lógicos y absolutos. La persona adulta asimila nuevos principios
basados en las circunstancias cambiantes y específicas de su vida.
- Un pensamiento dialéctico que percibe la realidad como un conjunto estructurado de
formas y sistemas en evolución, transformación y cambio continuo, y en la que cada
idea interactúa con su opuesta. Muestra interés por la polémica y el debate.
- Un pensamiento divergente que acepta la contradicción como un aspecto básico de la
realidad, lo cual le permite no sólo desarrollar procedimientos heurísticos para
determinadas situaciones y problemas, sino también el descubrimiento de nuevos
problemas que generalmente no tienen una única solución y que tiene mucha relación
con el pensamiento creativo.
- Un pensamiento múltiple en el que los problemas tiene más de un lado (diferente de
un pensamiento dualista), y que se caracteriza por un cambio en la manera de ver a las
autoridades y el saber experto.

Psicologia transcultural
Analitzar el subjecte a partir de la cultura, la intel·ligència. Valorar els efectes de la cultura en
les persones - analitzar la població analfabeta.
Uzbekistán anys 30. Desigualtats. Vigotsky i Luria - el canvis històrics poden canviar la
manera de comportar-se de la gent. Van analitzar com les persones es comportaven (dones
analfabetes, religioses; camperols treballaven en granges col·lectivitzades analfabetes; altres
camperols que sabien llegir i escriure; dones que sabien llegir i escriure.
Recerca - la van fer en contextos rurals. Feien preguntes a les persones que poguessin ser
properes per a ells. Mesuraven les capacitats de percepció, abstracció, generalització,
deducció, raonament, imaginació, autoconsciència.
△◻⭘
La gent que havia estudiat diria que són figures geomètriques (triangle, quadrat, cercle).
La gent que no havia estudiat buscava en la seva realitat alguna figura que tingués aquestes
formes.
Pensament abstracte amb els sentits.
Fins el moment haviem considerat les persones anafabetes com a persones que la seva
intel·ligència no s’havia desenvolupat. Aquesta perspectiva trenca amb aquesta visió. Les
nostres capacitats les desenvolupem depenent dels estímuls i del context, per tant les persones
analfabetes poden tenir les mateixes capacitats per tal d’aprendre cultura i conceptes. Només
són diferents els processos psíquics.
Els canvis socio-històrics influeixen en la visió i l’aprenentatge de la gent.

Intel·ligència acadèmica Intel·ligència pràctica Intel·ligència sociocultural

- Aprenentatge fora de - Aprenentatge - Aprenentatge

context.
- A partir de situacions
abstractes que depenen,
sovint, de l’aplicació de
regles generals a casos
particulars.
- Interacció entre l’aprenent
i els continguts mediatitzada
per l’educador/a, els
materials i les activitats
educatives...
- A través del llenguatge
fonamentalment
lògic-verbal, matemàtic,...
contextualitzat
- A partir de tasques o
problemes concrets
emmarcats en situacions
reals específiques (el per a
què és intrínsec al context)
-Interacció entre l’aprenent i
un objecte, tasca o problema
a resoldre
- Observació, assaig-error,
aprendre fent.
contextualitzat.
- A partir del procés de
socialització i de situacions
reals de la vida quotidiana
(el per a què és intrínsec al
context).
- Interacció social entre
persones que conviuen,
cooperen, comparteixen
coneixements,...
- Diàleg, cooperació,
activitats de la vida
quotidiana.
EDATISME
Dimensió històrica i cultural
“Hace siglos se consideraba viejas a las personas con treinta años, pero todavía Balzac hace
siglo y medio describe en La mujer de 30 años la tragedia del envejecimiento en una mujer de
esa sazón”. En la Edad de Bronce la vida no pasaba de los veinte, el plazo mínimo para que la
especie perviviera. En el siglo XVII de Molière, los vejestorios de sus obras tenían cuarenta
años”.

L’edat com un indicador, i no com un factor causal de la conducta

- La edad biológica de un individuo se define a partir de una estimación de su posición
actual en relación con la esperanza de vida.
- La edad psicológica se refiere a los procesos cognitivos y emocionales que permiten
al individuo adaptarse a las exigencias de su entorno.
- La edad social tiene que ver con los roles y hábitos sociales de un individuo respecto
a otros miembros de la sociedad.
- La edad legal en función de los marcos normativos de cada sociedad.

Com han abordat l’edat les perspectives teòriques del desenvolupament?

Crisis normatives (Erikson): Crisis que passen a totes les etapes de la vida dels humans, i té a
veure amb el desenvolupament psíquic.
Esdeveniments de vida (Levinson)
Reloj social: Es un concepto que explora el horario determinado por una cultura o estructura
social, que específica un momento adecuado para ciertos eventos, como matrimonio,
graduación, empleo o estatus social. Todas las sociedades tienen un reloj social, un consenso
consciente o inconsciente que dicta cuándo deben ocurrir estos eventos.
- regeix el calendari
- Distribueix el temps de forma normativa
- És dinàmic; sensible al canvi
Etapes de l’adultesa:
- Adultesa primera(18-30 / 20-45)
- Adultesa intermèdia (30-60 / 45-65)
- Adultesa tardana (+60 /+65)
Primera adultesa o joventut [Erikson (18-30 anys); Levinson (20-45 anys)]
- Capacitats físiques en el punt òptim
- Els problemes de salut estan vinculats, en general, a accidents, estils de vida arriscats,
estrès, depressió,...
- Crisis normativa: intimitat versus aïllament (relació amb els altres, assumir
compromisos amb amics, parelles, etc.)
- Esdeveniments de vida: iniciar una ocupació o endinsar-se en el món laboral,
independitzar-se, decidir tenir o no fills, gestionar els teus propis recursos, consolidar
la carrera professional, assumir responsabilitats cíviques,...

Adultesa o adultesa intermedia [Erikson (30-60 anys); Levinson (45-65 anys)]

- Crisis normativa: generativitat versus estancament: etapa de creativitat i productivitat
que es pot reflectir en - la preocupació dels adults per orientar a la següent generació
(fonamentalment fills i filles)- el compromís ampli en tenir cura de les relacions,
productes i idees per les que una persona s'ha interessat - un major interès cap al món
i la societat
- Període d’increment de recursos econòmics, de presa de decisions, de poder polític...
(que sovint s’ha associat a l’adultcentrisme, poder adult, ...
- Període crític - canvis físics (aparició dels primers senyals de l’edat, salut en funció de
l’estil de vida, estrés, ...)- satisfacció irregular en la relació de parella, síndrome del
niu vuit, fills bumerang, generació sandwich,... - és una fase intensa de revisió i
d’avaluació de la pròpia trajectòria

Adultesa tardana o maduresa [Erikson (més de 60 anys); Levinson (més 65 anys)]

- Crisis normativa: integritat del ego versus desesperança (acceptació del propi cicle
vital davant la desesperança que provoca la proximitat del final). Importància dels
records i del procés de revisió de vida
- Acceptació/adaptació a l’envelliment físic (que és més o menys progressiu en funció
de l’estil de vida i de l’estat de salut) •
- Període crític:
- Pertànyer a un grup molt estereotipat
- jubilació
- afiliació amb persones de la teva edat i participació en noves xarxes socials
- temps lliure i cerca de projectes alternatius
 - convertir-se en avis i àvies
- pèrdua del company/a
- invertir els rols en la relació de cura
- tornar a ser el suport de la família (“àvies esclaves”, “pensions distribuïdes”,...)
- soledat

Actualment és tan clara aquesta divisió per etapes?

En la sociedad postindustrial, se modifica la relación entre generaciones. La mejor manera
dedescribir ese fenómeno no es tanto la conocida expresión “sociedad anciana” o “que
envejece”(ageing society), cómo, más bien, la “sociedad que rejuvenece”. Los mayores se
estánhaciendo más jóvenes. Uno de los rasgos característicos de nuestra sociedad es que el
aumento de diversidad de estilos de vida viene acompañado de un “aplanamiento” del
ciclovital de las personas. Tomemos el ejemplo de la conducta sexual (Giddens, 2007: 181).

Conclusió
Els estils de vida actual han desdibuixat els patrons típics i han flexibilitzat el rellotge social
(“democratització de la vida quotidiana”, Giddens).
Però, per canviar la mentalitat necessitem renovar la nostra mirada i construir un nou relat
sobre el fet de fer-se gran i envellir.

Què podem fer?

1. Conscienciació
2. Integració
3. Activisme

TEORIES D’EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES

Andragogia. Malcolm Knowles (1913-1997) REFERENTS
Dewey: El mètode del problema: “aprendre fent” (learning by doing):
- Partir de l’experiència de l’aprenent
- Identificar algún problema/pregunta
- Cercar informació
- Formular hipòtesis
- Comprovar la hipòtesis a través de l’acció
Lindeman: El significat de l’educació d’adults:
Petits grups d’adults que desitgen mantenir la seva ment fresca i vigorosa; que comencen a
aprendre enfrontant-se a situacions pertinent; que són conduits en la discussió per educadors
que també són buscadors de saviesa i no d’oracles: aquest constitueix l’escenari de l’educació
d’adults, la recerca moderna del sentit de la vida.
- L’educació és vida (no és una preparació per a la vida)
- Ideals no vocacionals (l’EPA no és limita a la formació orientada a la professió)
- Situacions d’aprenentatge, no matèries
- Les diferències individuals s’incrementen amb l’edat

Maslow: Piràmide de Maslow

Què podem fer per conèixer i comprendre les necessitats, interessos, motivacions,... de
l’altre?
Crear un clima de confiança i de cura a través d’un diàleg honest i de relacions personals
positives
Condicions de l’educador/a:
- Autenticitat (transparent; sense màscares)
- Comprensió empàtica (escolta activa o profunda)
- Acceptació incondicional positiva (no jutjar)
- Exemples d’estratègies:
● Tècnica del “reflejo” (mirall) de Rogers (1902-1987)
● La comunicació no violenta (CNV) o empàtica de Rosenberg (1934-2015)
Principis de l’andragogia de Knowles
- Les persones adultes estan internament motivades i es guien per objectius propis
- Tenen coneixements i experiències personals que s'han de considerar un recurs
- Son capaços d’interactuar i intercanviar experiències amb els altres (participació)
- No poden ser tractats com a receptors passius
- Necessiten ser tractats com a iguals (horitzontalitat)
- Valoren el sentit pràctic o l’aplicació dels aprenentatges
- Tendeixen a l'autodirecció/autonomía.
- Prenen les seves decisions: per què, quan, com, … formar-se/aprendre
- El contracte d'aprenentatge com a eina pedagògica per a guiar i planificar el propi
procés d’aprenentatge i de creixement personal (flexibilitat
Knowles diu:
“El aprendizaje autodirigido describe un proceso en el que los individuos asumen la
iniciativa, con o sin la ayuda de los demás, en el diagnóstico de sus necesidades de
aprendizaje, la formulación de sus metas de aprendizaje, la identificación de los recursos
humanos y materiales necesarios para aprender, la elección y aplicación de las estrategias de
aprendizaje adecuadas y evaluación de los resultados de aprendizaje”.
Suposa una interacció dinàmica entre: interès, estratègies, control del procés i avaluació
Prendre les regnes del propi procés d’aprenentatge implica: A + M + A + R
- A: autoestima, confiança en els pròpies capacitats,...
- M: metes, objectius, interessos, motivació,...
- A: autoconeixement, punts forts, febles, metacognició,...
- R: recursos, informació sobre institucions, serveis, materials disponibles,...
Com facilitar el procés d’aprenentatge autodirigit?
1. Descobrir, indagar... en les fortaleses i capacitats a partir d’experiències personals
positives.
2. Somiar, establir metes, objectius, …
3. Dissenyar, planificar, controlar, corregir el procés,... (contracte d’aprenentatge, pla
formatiu, itinerari,...).
4. Arribar al destí i tancar el procés per tal de comprendre i valorar les accions
realitzades per aplicar a nous aprenentatges, processos, ...

Aprenentatge Transformador (TL) Mezirow:

El context juga un paper molt important en la vida de les persones.
Les dones que estan a casa, per factors, es queden viudes, es divorcien, els fills se’n van de
casa, tenen una malaltia, no té ingressos a casa → Comencen a estudiar (educació de
persones adultes).
1. Com a éssers humans intentem comprendre i donar sentit a les nostres experiències.
És una necessitat. Poca gent es conforma amb explicacions bàsiques. Molt es deixen
emportar pels seus superiors.
2. Si les condicions ho permeten, busquem pensaments cada cop més inclusius i
respectables. Perspectiva de referència: Hàbits mentals i punts de vista. Hàbits
mentals: conjunt de creences, valors, teories, etc, que conformen el nostre món, la
manera d’interpretar les coses. En la pràctica s’acaben concretant. Etnocentrisme: qui
és diferent el tractem de manera de diferent a les societats occidentals. Si és perillós o
inferior. Racisme, classisme, homofòbia, masclisme, xenofòbia, etc.
Spiral Model of learning: Secuenciar el procés d’aprenentatge: enseña un concepto de manera
gradual y repetida, reforzando los conceptos con el tiempo

Aprenentatge Experiencial (David Kolb, 1939)

“El aprendizaje experiencial es un proceso de construcción de conocimiento a través de
reflexionar y de dar sentido a las experiencias”.
David Kolb:
- Aprenentatge experiencial: Aprendre és un procés actiu (actitud compromesa per part
de l’educand) i un procés reflexiu (fer i pensar).
- Què és l’experiència: Conjunt de coneixements i experiències, és un procés continuat,
es diferencia d’altres tipus de coneixements perquè està basat en el fet d’observar,
teoritzar, etc. Experiències càrrega emocional i subjectiva. Creences.
- Experiència: No és important el temps de vida d’aquesta experiència sinó com vius la
pròpia experiència.
- Experiència: Forma de coneixement, de sentir, de viure, etc.

Els 6 principis de la teoria de l’aprenentatge experiencial (ELT) Alice Y. Kolb i David A.

Kolb
1. L’aprenentatge concebut com a procés i no només en termes de resultats. Tot i que
matisat per objectius o fites de coneixement, l’aprenentatge no acaba necessàriament
en un resultat, ni tampoc s’evidencia en el rendiment. NO SEMPRE ESTÀ
VINCULAT EL PROCÉS AMB EL RESULTAT.
 2. Tot aprenentatge és re-aprenentatge. L’aprenentatge es facilita millor mitjançant un
procés que treballa sobre les creences i les idees dels aprenents sobre qualsevol tema
en qüestió. De manera que puguin ser examinades, provades i integrades amb noves
idees més elaborades. NO SEMPRE QUAN ESTÀ ENNUVOLAT PLOU, ET
SERVEIX PER SABER QUÈ PASSARÀ EL PROPER COP. TORNAR A MIRAR
AQUESTS CONEIXEMENTS DES D’UNA EXPERIÈNCIA NOVA AMB NOVES
EINES.
3. Aprendre requereix la resolució de conflictes entre formes d’adaptació al món
dialècticament oposades. El conflicte, les diferències i el desacord són els que
impulsen el procés d’aprenentatge. Aquestes tensions es resolen en iteracions de
moviment cap endavant entre modes de reflexió i acció oposats i sentiment i
pensament. APRENENTATGE A PARTIR DE LES MEVES ACCIONS I
CONFLICTES INTERNS.
4. L’aprenentatge és un procés holístic d’adaptació al món. L’aprenentatge no és només
el resultat de la cognició, sinó que implica el funcionament integrat de la persona:
sentir, percebre, pensar i comportar-se. Engloba altres models especialitzats
d’adaptació des del mètode científic a la resolució de problemes, la presa de decisions
i la creativitat. QUANTES MÉS DIMENSIONS DE LA PERSONA MILLOR.
5. L’aprenentatge resulta de transaccions sinèrgiques entre la persona i l’entorn. En els
termes de Piaget, l’aprenentatge es produeix mitjançant l’equilibri dels processos
dialèctics d’assimilar noves experiències en conceptes existents i adaptar conceptes
existents a una nova experiència. sINERGIA: DIFERENTS ELEMENTS
TREBALLEN EN INTERACCIÓ, ES TREBALLA MILLOR JUNTS.
6. L’aprenentatge és el procés de creació del coneixement. El coneixement es percep
com la transacció entre dues formes de coneixement: el coneixement social que es
co-construeix en un context sociohistòric i el coneixement personal o l’experiència
subjectiva de l’aprenent. Aquesta conceptualització del coneixement contrasta amb la
del model d’educació com a “transmissió” en què es transmeten a l’aprenent idees
preexistents i fixes. PER ACONSEGUIR UNA COSA DIFÍCIL A VEGADES ES
REQUEREIX UNA CERTA REPETICIÓ.
Kolb descriu aquest procés d’aprenentatge com a un cicle o espiral d’aprenentatge en el que
la persona experimenta, reflexiona, pensa i actua.
L’aprenentatge es pot iniciar en qualsevol fase del cicle, si bé el més freqüent és que comenci
amb una experiència concreta.
Aquestes experiències provenen dels mateixos participants o es poden propiciar mitjançant
activitats educatives.

ACCIÓ-REFLEXIÓ-ACCIÓ. Fer una cosa, reflexionar d’aquesta i que això li permeti fer-ho
un altre cop amb una major eficàcia i coneixement.

Conclusions activitats epa:

- No hi ha receptes ni solucions úniques
- Però tampoc tot s’hi val
- Posicionar-se o no, quan i com?
- No cal fer comèdia ni disfressar-se d’allò que no ets
- Tampoc es tracta que l’educador hagi de parlar molt
- La ideologia o l'opció politica de qui durà a terme l’activitat hauria de esr només un
aspecte secundari
- No actuar no vol dir ser neutral
Necessitats i reptes de l’EPA a la societat actual II.
Per què l’EPA és una estratègia clau? Què ha de saber, avui, una persona adulta?
Societat del coneixement:
- economia
- treball
- societat
- política
- personal
- coneixement
Economia:
Capitalisme informacional:
Criptomonedes (global digitalitzat), diners, motor de vida → societat de consum, capitalisme
informacional. Amb la globalització es mou la informació, la cultura, els diners, les persones,
el treball (explotar amb més facilitat, però altres parts interessa portar-ho a països més rics
perquè busquen mà d’obra més “qualificada”). Economia especulativa, abans era invertir
capital en terrenys, fàbriques (coses tangibles), ara és el capital financer, borses (coses
intangibles)

Mercat de treball:
Aspectes negatius: desigual, violència, privació de temps lliure, etc.
Aspectes positius: innovació, productivitat, destresa, etc.
Treballadors vigilats (control)
estrés del trabajo
Hace falta dinero para todo
Polarització del mercat laboral: grup de feines qualificades, estables, remunerades alhora q
feines precàries, condicions baixes, etc.
Treballs familiars:
- Monotonia
- Jornada laboral alta
- mentalitat/jerarquia/relació
- Feines que estan sent substituïdes per màquines
- Mercat de treball dual: feines qualificades i feines no qualificades
L’era del flexitreball
Societat:
Informació més directa, contacte amb diferents cultures. Alfabetización. Bretxa digital
(d'accés a les xarxes sobretot per formar-se).
Fluxos migratoris:
La població estrangera resident a Catalunya es de 1,27 milions, el 16,3% del total (Idescat,
2023):
1. Marroc
2. Romania
3. Itàlia
4. Xina
5. Pakistan
6. Colòmbia
7. Hondures
8. França
9. Veneçuela
10. Perú
Viejas y nuevas desigualdades:
Tasa de paro por nivel de formación alcanzado
- Analfabetos: 39%
- Estudios primarios incompletos: 22%
- Educación primaria: 30%
- Primera etapa de educación secundaria: 18%
- Segunda etapa de educación secundaria: 14%
- Segunda etapa de educación secundaria + bachillerato: 14%
- Educación superior: 7%

Cambio demográfico:
En los próximos 30 años el nº de jóvenes europeos (hasta 24 años) se reducirá en un 15%.
Uno de cada tres europeos tendrá más de sesenta años y cerca de uno de cada diez, más de
ochenta. Este cambio demográfico plantea retos importantes al modelo social europeo.
En Catalunya el 20% de la población tiene más de 64 años.

Política:
Política basura, baixa informació i molta manipulació, filtre polític, crisi de la democràcia
liberal, 15M, sociedad civil global.
1. La falta de diàleg entre les diferents forces polítiques.
2. La corrupció encara és present en algunes institucions polítiques.
3. La falta de representativitat en alguns sistemes polítics que no tenen en compte les
demandes específiques de les minories.
4. La influència desmesurada dels poders econòmics en les decisions polítiques.
5. La falta de transparència i rendició de comptes en la presa de decisions públiques.
6. La tendència a centrar-se en els interessos a curt termini en lloc de prioritzar el
benestar comú a llarg termini.
Sociedad civil global:
Alternativas a la globalización neoliberal: • Renta Básica• Presupuestos Participativos • Foro
Social Mundial • Banca ética• Deuda Ecológica• Condonación Deuda Externa• Investigación
Acción Participativa• Enfoque del Desarrollo Humano • Tasa Tobin• Cooperativismo
Aumento de la extrema derecha en Europa

Personal:
La societat del coneixement en l'àmbit personal ens ha proporcionat ampliar els nostres
coneixements i aprenentatges degut que a dia d'avui disposem de més eines i recursos sobre
extreure a totes les nostres capacitats i habilitats a diferència dels anys enrere. Per exemple; la
reflexió crítica i activa, la participació personal, l'empoderament de les dones,
l'autoaprenentatge.
La gran quantitat d'informació que ens arriba diariament a través de diferents plataformes i
medis ens genera frustració personal. POSITIUS: Accessibilitat, aprenentatge NEGATIUS:
Competitivitat, sobreinformació, indiferència, apatia.

Individualización:
La individualización es el proceso por el cual la biografía del ser humano se desliga del
modelo y de las seguridades tradicionales, de los controles ajenos y de las leyes morales
generales (...). La biografía normal se convierte en biografía elegida.

Capitalisme informacional
Sociedad del rendimiento, Sociedad del cansancio, sociedad paliativa, ...
La nueva fórmula de dominación es “sé feliz”. La positividad de la felicidad desbanca a la
negatividad del dolor. Como capital emocional positivo, la felicidad debe proporcionar una
ininterrumpida capacidad de rendimiento. La automotivación y la auto optimización hacen
que el dispositivo neoliberal de felicidad sea muy eficaz, pues el poder se las arregla muy
bien sin necesidad de hacer demasiado. (...) Sin necesidad de que le obliguen desde fuera, se
explota voluntariamente a sí mismo creyendo que se está realizando. El imperativo de ser
feliz genera una presión que es más devastadora que el imperativo de ser obediente (en Han
(2021). La sociedad paliativa).

Conocimiento:
¿Cómo es el conocimiento en la sociedad del conocimiento? (Innerarity, 2011; 2022):
- Indirecto (un mundo de segunda mano y complejidad del conocimiento)
- Polarizado: conocimiento complejo (avances científicos, tecnológicos…) y
conocimiento poco reflexivo o sin filtro (infobasura)
- Excesivo (infoxicación o overthinking)
- Reducción de la vida media del conocimiento
- Accesible (conocimiento distribuido)

Educación a lo largo de la vida: ¿para qué?

La educación y la formación son un medio imprescindible para promover la cohesión social,
la ciudadanía activa, la realización personal y profesional, la adaptabilidad y la
empleabilidad. La educación permanente facilita la libre movilidad de los ciudadanos
europeos y permite el logro de los objetivos y aspiraciones de los países de la Unión Europea
( por ejemplo, ser más prósperos, competitivos, tolerantes y democráticos). Debería permitir a
todos adquirir los conocimientos necesarios para participar como ciudadanos activos en la
sociedad de la información y en el mercado de trabajo (Consejo de Europa, 2002).

Educació de Persones Adultes i Mercat de Treball

Teoria del Capital humà (Schultz, Becker, Denison, Mincer)
L’educació s’interpreta com un bé d’inversió. Fins els anys 60 es pensava en invertir en
persones de manera dolenta, com si fossin un maquinària. A partir dels anys 70, inversió en
les persones com a factor important. Més formació, més beneficis.
Quan una persona acaba la seva formació obligatòria s'insereix al mercat de treball amb uns
ingressos X. Si pensa que no es conforma amb aquesta qualificació i vol seguir formant-se ha
de pagar-ho ja que l’estat ja no ho paga. S’està renunciant al salari que es guanyaria en cas
que es treballés.
Costos directes: matrícula, transport, llibres, ordinador, habitatge, etc.
Costos indirectes: el fet de no treballar, la societat/govern guanya els sous que es paguen per
estudiar.

Economia radical (althusser, Bourdieu, Passeron, Baudelot, Bowles, Gintis

Per contractar algú es té en compte la formació, l’experiència, les habilitats, etc. A més dels
aspectes racials, gènere, edat, etc. Són institucions, i es reflecteix en el mercat laboral i
societat les dinàmiques que hi ha a la nostra cultura.
El sistema premia els individus que tenen premis per escalar socialment. Si “t’esforces” o si
aconsegueixes un títol seràs premiat, sinó és perquè no t’has esforçat el suficient. El que
busca és destruir les aliances que es puguin donar entre treballadors per criticar o apoderar-se
del sistema.
*L’economia radical ho critica ⏫*
(Teoria de la reproducció: el q fa l’escola és reproduir les relacions de poder, estructures
socials)
Segons el nivell que has d’ocupar a la societat s’ensenya una cosa o una altra. Posició prag.

Credencialismo (Collins, Arow, Spence, Riley) → Credencials

La formació no afegeix res a les característiques de l’individu. Persones que accedeixen al
mercat laboral amb els mateixos anys de formació, si van amb un títol tenen millors
oportunitats que no tenir títol. Si t’has passat 22 anys assegut a una cadira, es pensa que ja
estaràs preparat per accedir al mercat laboral.
“Titulitis”: Valoració excesiva de títols acadèmics.
Inflació: el valor dels diners baixa i les coses valen cada cop més.

De la titulitis al currículum B ¿Sobreeducació o subocupació?

No volen contractar algú amb més formació de la que demanen per no haver de pagar-li més i
perquè no puguin “revelar-se contra l’empresa” o “donar idees” que a l’empresa no li
interessi.
Institucionalisme (Thurow, Piore, Doeringer)
Diuen que dins de les empreses existeixen mercats interns. Aquests funcionen com una
escala. Comencen de llocs menys qualificats fins a llocs més qualificats.
Els anys que porten a l’empresa es llegeix en experiència. Els d’abaix cobreixen les vacants
de dalt. Quan no tenen a ningú més es busquen candidats. Aquests candidats han de tenir les
habilitats per fer tots els treballs, per tal que puguin anar pujant quan hi hagi vacants dins de
l’empresa.

La formació més important per desenvolupar una feina no és la de les institucions educatives
sino la que es desenvolupa en el mateix lloc de feina. El que importa és aprendre de
l’experiència, de la cultura de l’empresa, etc. Diuen que el títol és important per ser escollit
objectivament a la feina, però que per aspirar a llocs de treball més alts dins l’empresa sí que
es valoren les habilitats de cadascú.

Flexiseguretat i emprenedoria:
Flexibilitat de treballar quan la empresa ho demani. Emprenedoria: no esperis assegut a que
et truquin d'algun treball, perquè no hi ha feina per tothom, per això has de montar la teva
propia empresa.

Conclusiones:
- La relación entre el nivel formativo y las oportunidades económicas tiende a ser
positiva (acceso al MT, ingresos, estabilidad,…) .
- Las desigualdades se reducen a mayor nivel formativo (género, procedencia,…).
- La formación más ajustada al mercado laboral es la que se obtiene en el puesto de
trabajo o vinculada directamente a éste.
- La formación específica que requiere cada puesto de trabajo se asimila mejor en la
medida que la persona posee una buena formación de base.
- Una forma barata de identificar a los sujetos con más capacidad de aprendizaje es a
través de sus credenciales. Sin embargo, frente a la “titulitis”, están apareciendo otros
sistemas de selección.
 - La formación en un sentido amplío y el mercado laboral son realidades
independientes y, a pesar de su relación, no están diseñadas para ajustarse
recíprocamente.
- La formación para el empleo no debería reducirse a las competencias profesionales o
aspectos técnicos, y tendría que confluir con la formación para una ciudadanía más
crítica.
¿Las prácticas deberían ser remuneradas?

La inserción sociolaboral: un àmbit de l’EPA

Aproximar la realitat del mercat laboral a la persona que necessita la ocupació.
Objectiu: millorar l’empleabilitat
Empleabilitat: possibilitat d’una persona que està buscant feina (demandant d’ocupació) de
incorporar-se efectivament a un lloc de treball.
Ocupabilitat: possibilitats reals d’un demandant d’accedir a un lloc de feina. Està
determinada fonamentalment per la seva formació i experiència.
Disponibilitat: actitud personal d’un demandant davant de les condicions d’una ocupació
(salari, horari, temps, de desplaçament, proximitat amb el domicili, possibilitats de
formació…).
Altres factors: edat, gènere, edat, prodedència, xarxa de relacions, característiques
psicosocials del demandant,…
Dimensions i accions formatives
Personal: autoestima, habilitats socials, treball en equip, concepció positiva davant del treball,
iniciativa,...
Formativa: coneixements tècnics, competències bàsiques, idiomes, tecnologies, competències
transversals,...
Laboral: conèixer la realitat del mercat laboral, drets laborals, documents habituals
(currículum, carta de presentació,...), tècniques de recerca de feina, networking, …
Orientació a partir d’itineraris d’inserció professional segons el perfil laboral (què sé fer?, què
puc fer?, què m’interessa?...) i les característiques psicosocials de la persona (autoconcepte,
iniciativa,...).
*Mercat laboral:
coneixement: saber com funciona, quines són les dinàmiques, conèixer sindicats
Saber fer: fer una nòmina
Saber estar: tenir capacitat d’aprendre, ser solidari amb els companys*

Teories d'educació
Andragogia (Knowles)
Aprenentatge transformador (Mezirow)
Aprenentatge experiencial (Kolb)
Conscienciació crítica (Freire)

Knowles: Persona que aprèn, coneix les eines, es marca uns objectius, s’avalúa.
Aprenentatge transformador, Mezirow: Es replanteja els seus esquemes de vida
Freire: l’aprenentatge no és la persona en sí mateixa sino el grup, els subjectes i la seva
relació.

CONSCIENCIACIÓ CRÍTICA
Paulo Freire (1921-1997) - últim gran pedagog del segle XX
- Neix al Brasil a una de les zones més pobres.
- Va fer dret però la seva dona que era mestra el va conduir cap a aquest àmbit.
- L’educació com a pràctica de la llibertat, Pedagogia de l’Oprimit.
- Tenia un mètode d’alfabetització. Ho feia amb agents de la comunitat i això s’anava
escampant. Als governs autoritaris això no els feia gràcia.
- Pare de la pedagogia crítica.
- Comenta que les classes dominants no establiran una forma d’educació perquè les
classes oprimides puguin rebel·lar-se contra ells.
- Comenta que el somni dels oprimits és ser opressors.
- Teories de la reproducció: les dinàmiques de la societat es reprodueixen en l’educació.
- Però Freire critica i proposa.
- El cercle de cultura: El promotor és un educador que no té una posició de poder. És
informal. Un mètode actiu ha de ser capaç de fer crítica a la persona a través del debat
en grup de situacions desafiants, situacions que hauran de ser existencial.
- Objectiu de l’educació per a Freire: Llibertat → Pensament crític; El diàleg →
metodologia per compartir opinions.
 - Situacions desafiants: Quan la situació toca les teves pors, les teves inquietuds; quan
hi ha xoc entre els participants;
- Praxis: concepte marxista: la única teoria vàl·lida és la que permet incidir sobre la
realitat. Unió íntima entre teoria i pràctica.
- La idea és conèixer el món per transformar-lo. “La educación verdadera es praxis,
reflexión y acción”.
- Fases del mètode d'alfabetització:
● Obtenció de l’univers de vocabulari de grup: l’educador ha de fer d’antropòleg,
introduint-se en la seva cultura; serveix per detectar els nuclis temàtics o temàtiques
més desafiants; fer una recerca prèvia per conèixer els participants.
● Seleccionar les paraules d’aquest univers en funció de la seva riquesa fonètica i
pragmàtica.
● Creació de situacions existencials típiques del grup: Buscar paraules que ells coneguin
i que estiguin en la seva vida cotidiana.
● Elaboració de fitxes guia.
○ Durant l’aplicació del mètode a partir de la paraula generadora hi ha dos moments:
- Anàlisi:
• Presentació de la paraula acompanyada d’una fotografia o dibuix
d’allò que representa
• Lectura de la paraula generadora i debat (existencial i polític)
• Descomposició sil·làbica
- Síntesi:
• Recomposició de la paraula generadora
• Combinació de les síl·labes per a formar noves paraules
• Agrupació d’aquestes paraules en frases o textos
Uns 861 milions d’adults són analfabets segons la UNESCO:
- Analfabetisme funcional: és una persona que domina l’escriptura però no té el domini
profund per entendre el que aquestes paraules diuen.
- Analfabetisme absolut: falta de domini de la lectura i l’escriptura.
Freire trenca amb l’estigma de l’analfabetsime al tractar-lo com un injustícia social i no com
a un problema individual.
- Per què Freire continua sent tan perillós? Perquè el seu pensament és una eina de
transformació social i política.
Freire a partir del seu pensament ens ofereix un aparell conceptual i metodològic propi per
enfrontar-nos a les fonts de desigualtat clàssiques: el colonialisme, el capitalisme i
l’heteropatriarcat.
El subjecte transformador ja no és el treballador plantant cara al cap de l’empresa.

Pedagogia crítica:

Dominació (consciència màgica) Alliberament (Consciència crítica)

L’educació bancària, tradicional es basa en L’educació com a procés d’humanització

(procés de formació, de creixement).
un procés de deshumanització. Els humans
Donar-li valor als humans.
no tenen consciència pròpia.

Fatalisme Despertar la indignació de la gent perquè es

mobilitzi. Per activar la praxis.

Resignació/immobilisme Esperança/creació social: Creació de

projectes per canviar les coses i saber per on
anar.

No explorar les raons de les situacions que Quines són les explicacions de les coses que
ens envolten: EN GENERAL ens envolten: EN GENERAL

Freire vol facilitar el pas de la consciència màgica a una consciència crítica.

Seminarios
Seminari 1:
Idees principals:
1. Categorització social: grups socialment definits q tits acceptem
2. Condicionament de l’edat, imatge de pertinença, vida quotidiana, l’edat que tenim fa
que siguem nens, adolescents, adults, hem d’assumir aquests tòpics i fer l’acord a la
nostra edat.
3. Divisions establertes. desigualtat clara abans de pertànyer a l’edat adulta.
Superioridad en l’edat quan es tenen 30-50 anys. Als nens i persones grans hi ha
discriminació.
4. Aprofitament del context: l’edat no ha de ser una presó. Una edat no elimina una altra,
sino que la millora. Podriem anar en contra de la societat i anar en contra dels
prejudicis?
Relació amb persones adultes: Singularitat i no jutjament, adaptació a les característiques,
l’edat no defineix a la persona, potencialitat del diàleg i l’intercanvi de coneixements
conclusions:
1. Desenvolupament personal i social de les persones educació en noves tecnologies.
2. Entorn de respecte i valoració cap a totes les persones (inclusió de tothom)
3. Reconèixer la importància de les persones grans en la societat.
Estratègia de conscienciació a la gent.
Fills boomerang: terme a partir de la crisi econòmica. Quan els fills un cop emancipats tornen
a viure amb els seus pares
Generació sándwich: Edad adulta. Són responsables dels seus fills i dels seus pares.
Àvies esclaves: S’han de fer càrrec dels seus nets.
Conclusions:
1. Els estils de vida actual han desdibuixat els patrons típics i han flexibilitzat el rellotge
social (democratització de la vida quotidiana, Giddens)
2. blabla

Aprenentatge formal Aprenentatge informal

Teòric Pràctica
Memòria Motivació personal
Aplicació Context natural
Aprenentatge descontextualitzat Confiança predominant
Seminari 2:
Una sociedad centrada en el trabajo:
Ideas principales:
- Trabajo como medida de prestigio social.
- Estado de flujo.
- Trabajo = algo natural e inevitable. En el punto de la política.
- Representa el acceso a las necesidades básicas pero también el acceso a aquellas
“necesidades artificiales”.
- “¿Vivir para trabajar o trabajar para vivir?”
- Actividades autónomas: persiguen el Bien, la Verdad y la Belleza.
- El trabajo no siempre ha sido el eje central de la vida.
- Autor: Interés por la transformación emancipadora de la sociedad.
- Si en un futuro podremos utilizar nuestro tiempo libre en lo que nos guste y no en el
trabajo.
Autores:
- Utopía de Fourier
- Morris
- Marx y Keynes
- Gobz, derecho de los trabajadores, derecho al desarrollo del trabajo autónomo. El
tiempo libre es un recurso escaso y privilegiado.
Conclusiones:
- Para muchas personas el trabajo solo supone una fuente de subsistencia.
- El trabajo no debería ser algo que nos hiciese infelices. Cuando pensamos en trabajo
pensamos en adjetivos negativos, en cambio, cuando pensamos en tiempo libre
pensamos en positivos.
- La manera en la que percibimos los diferentes trabajos que existen, tienen
consecuencias a la hora de tratar de distintas maneras a estas personas, ya que a unos
trabajos se les atribuye un estatus social más elevado y por tanto de poder, y a otros
un estatus social menos elevado, por lo que serán desprestigiados y en muchos otros
casos marginados.
- ¿Habría que reducir la jornada laboral de 8 horas?
- ¿De qué manera empleamos nuestro tiempo libre? Si la jornada laboral es muy larga y
llegas cansado a casa, muchas veces lo único que te apetece es estar tumbado mirando
la tele o el móvil. ¿Pero esto realmente lo consideraríamos tiempo libre? ¿El tiempo
 libre tiene que estar ocupado por actividades o el simple hecho de no hacer nada
también se le puede considerar tiempo libre? ¿Se considera tiempo libre hacer tus
obligaciones? Aunque no sea trabajo o estudio, ir a hacer la compra, cuidar de los
niños o de los padres o fregar los platos, no se puede considerar tiempo. El tiempo
libre al final es aquel con el que tú decides qué hacer y normalmente son cosas que te
gustan o te hacen feliz, o simplemente que te hacen desconectar.

Seminari 3:
La policia va disparar la cama d’un jove que després va acabar morint. Abusos policials.
Taller de leer y escribir el mundo, texto reflexión, escribir sobre el texto corrección grupal y
creación de un lema.
Temas de interés:
1. Criminalización de la pobreza
2. Razón de la paz
3. Feminismo
4. Violencia policial
Resum:
Com a resposta a la por generalitzada provocada per la violència policial neixen xarxes de
suport (Red de Apoyo por la Justicia y la Paz) amb l’objectiu de donar una defensa jurídica i
atenció integral a les víctimes de tal violència. A partir d’això neix la proposta dirigida als
familiars de les víctimes, on aquestes llegeixen i escriuen el mon amb l’objectiu de desxifrar
les condicions que les van portar a convertir-se en víctimes, aquelles estructures de poder que
es beneficien de tal condició i els codis de la cultura de la resignació.
Objectiu → organitzar una experiència de reflexió per organitzar les condicions de
les víctimes i establir futurs canvis en les condicions del seu context.
Idees principals:
- Por generalitzada a les pràctiques policials, essent aquestes abusives, arbitràries,
negligents i perverses.
- Abusos i tragèdies com a pràctiques institucionals sistèmiques.
- La violència policial té un major impacte als sectors més empobrits, mejoritariament
en homes, de la societat
- Qui posa la denuncia sempre solen ser les dones mejor el mundo a su alrededor. Esta
conciencia crítica es necesaria para crear una cultura política que fomente el cambio y
la transformación social. El eje principal de la lectura es mostrar cómo la lectura y la
 escritura son herramientas esenciales para el ejercicio del poder y cómo la experiencia
educativa de "Leer-Escribir el Mundo" puede contribuir a formar a los estudiantes en
habilidades de pensamiento crítico y creatividad.
Relació aspectes classe:
- Els adults han de tenir una certa formació per poder escriure el text en defensa dels
seus fills i a més els hi costa defensar-se amb la paraula per reivindicar el que ha
passat parlant, escriure els ajuda a expressar-se millor.
- Cicle de vida: els fills veuen morir els pares i no viceversa, és estrany.
- La gent gran li costa entendre que la maldat és part del sistema, i una cosa que els hi
ajuda a superar o assimilar és veure que més gent ha passat pel mateix, i que no es
redueix a una cosa personal.
- Importancia de la reivindicació a través de la paraula, ho enllacem no només amb
l’assignatura sinó també amb la professió de educador-a social.

Seminario 4:
LA DEMOCRACIA DEL CONOCIMIENTO
Paradojas de la sociedad del conocimiento:
Vivimos en una sociedad de la desinformación y desconocimiento a causa de 3 propiedades
de la sociedad contemporánea:
- Carácter no inmediato de nuestra experiencia del mundo
- La densidad de la información
- Mediaciones tecnológicas
Un mundo de 2a mano:
- Mucho conocimiento a nuestro alcance, pero no lo utilizamos.
- Cuanto más complejo, más aceptamos sin comprender.
- Dependemos de conocimientos externos y construimos nuestra realidad basados en la
confianza y la delegación.
El exceso de información:
- Con exceso de información nos referimos a la gran "infobasura" o "infoxicación" que
recibimos constantemente.
- Cada vez somos menos sabios, debido al saber disponible.
- Overlinking: Exceso de remisiones entre los elementos del saber.
- Disponemos de tanta información que no podemos distinguirla de la que tiene sentido
y la que no = confusión.
El usuario sumiso/la gestión del tiempo:
La civilización avanza en la medida en que hay aparatos y procedimientos que nos permiten
actuar sin tener que reflexionar → la confianza del usuario.
Incremento de la libertad: poder usar más de lo que comprendemos significa que gracias a la
técnica estamos liberados de pensar y decidir en cada paso.
- Vivimos en una sociedad que es más inteligente que cada uno de nosotros.
- El saber está en todas partes: hay más saber del que podemos saber
A la división del trabajo propia de la sociedad industrial le ha sucedido la división del saber
en la sociedad del conocimiento.
La gestión del conocimiento:
1. El universo de los datos:
- Los datos son importantes cuando transforman la información. Dependen de lo que
vemos, por lo tanto, su construcción se basa en la observación.
- Esta gestión capacita las innovaciones que podamos tener y mide la calidad de cada
una de estas. Para eso, se necesitan unos criterios.
- Se les da más importancia a los criterios que darán un resultado bueno y a los otros ni
siquiera se les dará importancia.
2. La elaboración de la información
- Elaboramos la información a partir de la codificación de los datos. La codificación se
hace por sistemas (equipos, personas, departamentos...) y dan diferentes resultados.
- Estas organizaciones deben tener una serie de criterios para obtener la información
más relevante y útil.
- En la sociedad del conocimiento el problema no es la falta de información, sino la
falta de criterio para buscar esa información y la selección de esta.
3. El valor del saber
- Información ≠ conocimiento, a veces la información impide el conocimiento. La
información se convierte en conocimiento si ésta establece conexiones, hace
comparaciones o cuando se le pueda sacar conclusiones.
- El conocimiento no se puede transferir, se debe generar. La información, en cambio,
se transfiere.
4. El diseño informativo
- Necesidad de diseñadores de conocimiento que transformen la información en saber.
Info-mapping: saber dónde está el saber.
 - Debemos hacer mapas cognitivos para diferenciar lo que realmente es importante de
lo que no.
- Lo complejo podríamos simplificarlo, siempre y cuando, no lo simplifiquemos
demasiado.
Reducir la complejidad, gestionar el exceso
Conceptos de filtro y selección.
Un filtro→ Reduce la complejidad en la medida en que descalifica determinada cantidad de
información.
El ruido→ Información de la que no se quiere saber nada.
- Gestionar la atención y aniquilar la información.
- La riqueza de la información y la pobreza de la atención són caras de la misma
moneda.
- El diseño de la comunicación en las organizaciones se rige por escasez de tiempo e
inseguridad.
- Se elimina información para combatir la complejidad.
EN LA ACTUAL MAREA DE DATOS → LO MÁS VALIOSO ES REDUCIR
CONCRETAMENTE LA INFORMACIÓN

Seminario 5:
COMUNICACIÓ NO VERBAL
Introducció:
- Procesos de canvi i transformació en les societats contemporànies.
- Examinació de com els canvis socials i culturals afecten a les persones + comunitats.
- Educació:
- Fonamental per al desenvolupament humà i social.
- Paper crucial en el procés de transformació de societats
Anàlisi:
- Diferents experiències educatives.
- Temes de formació docent.
- Aprenentatge al llarg de la vida.
- Educació en valors.
- Educació popular
Educació: Com eina per abordar problemes socials com la pobreza, la discriminai i la
exclusió social.
Característiques:
1. Enfocament interdisciplinari i la seva anàlisi crítica i reflexiva sobre l'educació i la
societat.
2. Llenguatge clar i accessible.
3. Educació permanent.
4. Educació per superar l'exclusió i promoure la participació activa.
5. Importància de la formació dels docents i el seu paper transformador.
Educació de persones adultes:
CEPAIM --> PIS D'ACOLLIDA
ACCEM --> CENTRE DE DIA
CEAR --> ORGANITZACIÓ D'ACOLLIDA

Conceptes generals:
- Aprenentatge autodirigit i transformador (Knowles), transformatiu (Mezirow), experiencial (Kolb),
- Edatisme
- Intel·ligència cristal·litzadora
- Pensament crític
- Educació permanent / aprenentatge i educació al llarg de la vida
- Intel·ligència acadèmica, intel·ligència pràctica, intel·ligència sociocultural
- Tipus d’educació (formal, no formal, informal)
- Rellotge social (calendari normatiu, si no el compliu se’t jutja)
- Tipus de memòria (episòdica, semàntica)
- Experiència
- Andragogia (educació de persones adultes) - Pedagogia (educació de nens)
- Tipologia de treball
- Naturalització del treball (Frayne)
- Carl Rogers
- Knowles
- Mezirow
- Freire
- Kolb
- Coneixement pràctic (més abstracte)
- Democratització de la vida quotidiana de Giddens (dona de 80 que no fa el típic paper de dona, té una
vida social, no hi ha l’especialització per franges d’edat)