De La Societat Industrial A La Societat de La Informació

De la societat industrial a la
societat de la informació
Societat de la informació
De la societat industrial…
Un nou model d’organització,
el model en xarxa
SI: … a la centralitat en les persones
Centralitat
de les
persones
https://www.webfx.com/internet-real-time/
Globalització
Globalización son los procesos en virtud de los cuales los estados
nacionales soberanos se entremezclan e imbrican mediante
actores transnacionales y sus respectivas probabilidades de poder,
orientaciones, identidades y entramados varios. Existe una
afinidad entre las distintas lógicas de las globalizaciones
ecológica, cultural, económica, política y social, que no son
reducibles (ni explicables) las unas a las otras, sino que, antes bien,
deben resolverse y entenderse a la vez en sí mismas y en mutua
interdependencia"
Beck, U. 2002. ¿Qué es la globalización?

Consciència global i
Compromís global
Societat de la informació
• I Fase: Darwinisme social
• II Fase: Societat de la Informació per a tothom

I Fase: Darwinisme social
Accés mercat laboral lligat a les “capacitats

intel·lectuals”
I Fase: Darwinisme social
• Ocupacions basades en la informació

• Atur
• Exclusió social: Tercer Món i aparició del Quart Món
Inclosos, explotats i exclosos del mercat laboral
• Fragmentació de l’ocupació: societat dels 2/3 (Gorz)
Fragmentació dels treballadors : fixes, eventuals, aturats
- Fixes: Títol universitari
- Eventuals: ocupacions precàries, poc qualificades
- Aturats llarga durada: No han superat els estudis primaris
• Darwinisme social (Habermas): La selecció dels “millors”

• “Universitat com a fàbrica d’aturats”
• Reformes educatives també afectades per la Dualització Social 
Polítiques “d’atenció a la diversitat”
II Fase: Societat
de la Informació per tothom
II Fase: Societat
de la Informació per tothom
• Augment polítiques cap a una S.I. per a tothom
• Motius:
a) Extensió del capitalisme informacional (Steve Case i Bill Gates)
b) Pressió països exclosos i moviments socials igualitaris
• Disminució atur, però augment treball precari (ETTs)
• Descens natalitat + noves portes a la immigració
• Noves possibilitats pels moviments socials (Forum Social Mundial;
Punt Omnia; Pressupostos Participatius...)
Fi dels dobles discursos
1. “La universitat és una fàbrica d’aturats”

La educación es la base para mejorar nuestra vida y el desarrollo sostenible. Además
de mejorar la calidad de vida de las personas, el acceso a la educación inclusiva y
equitativa puede ayudar abastecer a la población local con las herramientas necesarias
para desarrollar soluciones innovadoras a los problemas más grandes del mundo.
Avenços pel que fa a la capacitat de
les persones de superar les
privacions extremes (capacitats
bàsiques): accés a l'educació
bàsica, els serveis bàsics de salut
i la tecnologia bàsica.
No obstant això, les disparitats són

elevades o creixents en les àrees
que s'espera que adquireixin més
importància en el futur (capacitats
augmentades): recepció d'una
educació de qualitat en tots els
nivells, l'accés a Internet d'alta
http://report.hdr.undp.org/es/
velocitat o uns serveis de salut
més avançats.
Sota l'ombra de la crisi climàtica i del profund canvi

tecnològic, sembla que les persones que actualment es
troben ben posicionades ho estaran encara més en el futur.
2. QUI TÉ LA INFORMACIÓ
NO TÉ
EL PODER
Seleccionar, processar, gestionar i

aplicar la informació
International Computer and
Information Literacy Study 2018
• Els joves no desenvolupen habilitats
digitals sofisticades simplement per
créixer utilitzant dispositius digitals.
• Proporcionar equips de TIC als

estudiants o professors únicament NO
és suficient per millorar les seves
habilitats digitals.
• Hi ha una “escletxa” digital associada a

l’estat socioeconòmic dels estudiants.
• Les diferències en els índexs de

competències informacionals dels
estudiants en cada país són més grans
que les diferències entre països.
https://www.iea.nl/publications/study-reports/preparing-life-digital-world
Noves societats necessiten noves concepcions de l’aprenentatge…
APRENENTATGE DIALÒGIC
CENTRALITAT DEL DIÀLEG
... En les societats actuals les antigues

relacions de poder basades en l'autoritat
estan sent qüestionades en un procés que
exigeix l'augment del diàleg en la presa de
decisions que afecten les nostres vides com a
individus i com a grup.
Aprenentatge
dialògic
Bases científiques de les Comunitats d’Aprenentatge
Per què Transformar el
Concepció dialògica? context social i
d’aprenentatge cultural
• Transformar les
relacions entre
• Màxims nivells de iguals, professorat,
• Concepció desenvolupament familiars
científica de cognitiu, social i • Més enllà dels
l’aprenentatge i el emocional murs de l’escola
desenvolupament
Garantir el dret a l’èxit educatiu de totes les nenes i nens,

per millorar les seves vides i les de les seves famílies
7 principis de
l’Aprenentatge Dialògic
Aprenentatge
dialògic
Bases científiques de les Comunitats d’Aprenentatge
Slavin, 1987
Com ens podem creure que podem

homogeneitzar a l’alumnat per nivell
d’aprenentatge?
S’ignora la diversitat limitant així les

oportunitats d’aprenentatge
Basat en una teoria que no se sosté

1. Diàleg Igualitari
Diàleg és clau per a l’aprenentage
El llenguatge és l’eina més important que vehicula el

pensament (Vygotsky, 1962)
Perquè permet:
• Compartir el focus d’atenció i els propòsits (Rogoff, 1990),
• Facilita la comprensió de la ment d’altres persones (Bruner, Lev Vygotsky
1996)
• Fa possible arribar a acords (Habermas, 1987)
El coneixement es crea entre persones que dialoguen

(Edwards & Mercer, 1987; Flecha, 2000; Wells, 1999)
2. Intel·ligència Cultural
• Inclou totes les habilitats,

més enllà de les
exclusivament
acadèmiques
• Basada en capacitats, no
en dèficits intel·lectuals
Habilitats acadèmiques
Habilitats pràctiques
Habilitats comunicatives
GARDNER, STERNBERG, COLE, SCRIBNER, CREA
MOLL
“Fons de
Coneixement”
Tots els grups culturals
tenen un fons de
coneixement on les nenes i
els nens se socialitzen i que
enriqueix el seu
aprenentatge
3. Transformació
La transformació de totes les

interaccions del context
afavoreix l’aprenentatge.
Som éssers de
transformació i no
d’adaptació
(Freire, 1997)
¿Qué piensa de las adaptaciones curriculares?
Me parecen nefastas. La evidencia científica demuestra
que no deben hacerse. La idea de que como profesor no
debes esperar tanto de niños con pocos recursos o de
origen inmigrante, y que debes adaptar el currículo a un
nivel más bajo es sencillamente errónea. Tiene que ver
con un problema de pensamiento del déficit (“deficit
thinking”) por parte del profesor. El problema no es del
currículo ni de los niños, sino de los maestros que enseñan.
4. Dimensió Instrumental
“We begin with the

hypothesis that any subject
can be taught effectively in
Jerome Bruner some intellectually honest
form to any child at any stage
of development”
(Bruner, 1996, p. 33).

4. Dimensió Instrumental
Un currículo democrático persigue

que las y los estudiantes se vuelvan
conocedoras/es de y competentes
en muchas formas, incluyendo
aquellas requeridas para pasar las
puertas de acceso socio-
económico. (Michael W. Apple)
Un “currículum democràtic”
inclou l’ensenyament del
“currículom oficial”
5. Creació de Sentit
BRUNER
La cultura y la búsqueda de
sentido son las verdaderas
causas de la acción humana
(Bruner, 1990: 20)

5. Creació de Sentit
”Lo que necesitamos es un movimiento de

reforma escolar con una idea más clara de
hacia donde vamos, con convicciones más
profundas sobre el tipo de gente que
queremos ser"
(Bruner 1997: 137)
6. Solidaritat
RITA LEVI-MONTALCINI
“You are good and I am good, but

together we are wonderful”
En amistat s'aprèn més i s’afavoreix un
aprenentatge dialògic
“La evidencia muestra que las y los amigos

ofrecen unos a los otros un andamiaje
cognitivo y social que difiere del tipo de
andamiaje que los no amigos/as dan.
Además, tener amig@s favorece buenos
resultados en las transiciones evolutivas”
Hartup, W. W., & Moore, S. G. (1990). Early peer relations: Developmental significance and
prognostic implications. Early Childhood Research Quarterly, 5(1), 1-18
7. Igualtat de Diferències
• Dret de totes les persones a viure de

forma diferent però, al mateix temps,
tenint les mateixes oportunitats de
realització.
FREIRE
Unitat en la diversitat
Ni igualtat
homogeneïtzadora, ni
diversitat desigual
 NO CAL TRIAR ENTRE

DIVERSITAT I EXCEL·LÈNCIA
• UNA COSA NO
S’ACONSEGUEIX SENSE
L’ALTRA
Models familiars i
legislació
MODELS FAMILIARS
Societat, família i educació

Concepte de família:
concepte no estàtic, que
ha anat canviant al llarg de
la història.
Institució molt variable

segons les cultures, les
èpoques i els contextos
socials.
La família com a grup

bàsic de l’espècie humana
i com agent socialitzador
Terminologia: famílies, llars i nuclis
Llar: persona individual o conjunt de persones que, resideixen en el mateix habitatge,
comparteixen algunes despeses comunes ocasionades per l’ús de l’habitatge i/o despeses
d’alimentació. La tipologia de llars utilitzada es basa en la presència de nuclis familiars
(definició IDESCAT).
Una família es defineix, segons el cens de 2001 com:

“el grupo de personas que, residiendo en la misma vivienda familiar (por tanto formando
parte de un hogar), están vinculadas por lazos de parentesco, ya sean de sangre o
políticos, e independientemente de su grado” (INE, 2004: 24; 2016).
Nucli familiar: concepció restringida de la família, limitada als vincles de parentiu més
estrets. Existeixen quatre tipus de nucli familiar: matrimonis o parelles sense fills/es,
matrimonis o parelles amb fills/es no aparellats, mare amb un o més fills/es no aparellats i
pare amb un o més fills/es no aparellats. Els pares o mares que viuen sols amb els seus
fills/es també es denominen famílies monoparentals. (Definició IDESCAT).
Terminologia: Parentesc i Matrimoni
Parentesc. Llaços que s’estableixen entre persones mitjançant el matrimoni o per les línies
genealògiques (mares, pares, fills, filles, etc.) que vinculen els familiars consanguinis.
Matrimoni. Unió sexual entre dues persones adultes socialment reconeguda i aprovada.
Giddens, A. 2001. Sociología. Madrid: Alianza editorial. (p.230-231).
Matrimoni. Unió legal de dues persones de sexe oposat, determinada per mitjans civils,
religiosos o altres reconeguts per la llei del país.
El 3 de juliol de l'any 2005 entra en vigor la llei 13/2005, d'1 de juliol, que permet el
matrimoni entre persones del mateix sexe. (IDESCAT).
Una altra definició de Família (Giddens, 2007): grup de persones directament lligades per
nexes de parentesc, llurs membres adults assumeixen la responsabilitat de la cura dels fills/es.
Es pot diferenciar entre:

• família nuclear: 2 persones adultes que viuen juntes a una llar amb fills/es propis o
adoptats.
• família extensa: conviuen juntament amb la parella casada i els seus fills/es altres parents,
bé en la mateixa llar o bé en contacte continu.
Tipus:
• Monogamia. Societats occidentals, tret associat a la família, és il·legal estar casat amb més
d’una persona a la vegada.
• Poligamia. Més comú del que sembla habitual.
Poliàndria: la unió
Poligínia: un
legítima d'una
home que té
Poligamia. diverses esposes.
dona amb diversos
homes
Dos tipus:
poligínia i
poliàndria.
La Creta antiga, les ètnies

tradicionals de Tibet, els inuit,
l'ètnia matriarcal dels mosuo
(habiten les províncies xineses
de Yunnan i Sichuan), o entre
els awás del Brasil.
Las tres novias que desafían el modelo
de ‘familia tradicional brasileña’
Models de família
El canvi familiar en les societats modernes:
Al llarg de la història s’ha produït un procés de

“desfamiliarització” de la societat.
Família extensa famílies actuals
(Transició generada pel propi procés de modernització d’Occident)

Households by number of occupants,
EU-28, 2007 and 2016
Models de família
Perspectives teòriques sobre la família i els seus

efectes en l'educació:
a) Funcionalisme
b) Moviments feministes
c) Noves perspectives en l’estudi de la família
Parsons: són funcions de la família la socialització primària i
l’estabilització de la personalitat.
La família realitza funcions importants que contribueixen a la

satisfacció de les necessitats socials bàsiques.
a) Funcionalisme
(és un corrent teòric en les
ciències socials on la seva
perspectiva d’anàlisi de la societat • Socialització primària. Procés pel qual nens i nenes aprenen les
és la societat) normes culturals de la societat on han nascut. Com això passa en
els primers anys de vida, la família és clau.
• Estabilització de la personalitat. Assistència emocional pels

membres de la família. El matrimoni és el que permet que hi hagi
ments sanes i madures.
“la familia conyugal aislada es importante porque constituye la unidad doméstica
normal. Esto significa que es la unidad de residencia, la unidad de cuyos miembros
aseguran en común la base de apoyo económico —especialmente los ingresos
monetarios- . (…) vive en un hogar separado del de los padres de los cónyuges y es
económicamente independiente de ambos. Además, la base de apoyo económico
fundamental y de muchos otros elementos del status social, depende, normalmente
del status ocupacional del marido: su empleo, que, normalmente, no tiene nada que
ver con su relación particular de parentesco.”
Parsons, T. (1986). “La estructura social de la familia”, Fromm, E. Et al. La familia.

Barcelona: Península. p. 39)
“hay síntomas que en las situaciones de clase inferior, tanto en las zonas rurales
como en las urbanas las pautas de parentesco fundamental está sujeta a otro tipo
de desviación. Este tipo se relaciona con una fuerte tendencia a la inestabilidad del
matrimonio y con una estructura familiar centrada en la persona de la madre.”
Parsons, T. (1986). “La estructura social de la familia”, Fromm, E. Et al. La familia. Barcelona:
Península. p. 41)
Tradicionalment l’estudi sobre la família s’havia centrat en
l’estructura familiar, el desenvolupament històric dels
esquemes nuclears i els vincles de parentesc.
A partir de les dècades de 1970 i 1980 el feminisme

aconsegueix que es centri també la mirada en les
b) Moviments experiències de les dones a l’esfera familiar.
feministes
L’atenció dels estudis feministes s’ha centrat principalment
en 3 punts:
1. La divisió del treball domèstic

2. Relacions de poder desigual existents dins de la família
3. Les activitats assistencials
1. La divisió del treball domèstic
2. Relacions de poder desigual existents dins de la família
3. Les activitats assistencials
Artículo 449 del Código Penal: «El adulterio será
castigado con la pena, de prisión menor. Comete
adulterio la, mujer casada que yace con varón que no
sea su marido, y el que yace con ella, sabiendo que
es casada, aunque después se declare nulo el
matrimonio.»
Ley 22/1978, de 26 de mayo, sobre
despenalización del adulterio y del
amancebamiento.
Necessitat de reconèixer els diferents models familiars
que existeixen a la societat: famílies monoparentals,
famílies reconstruïdes, parelles formades per persones
del mateix sexe, etc.
c) Noves
perspectives en
l’estudi de la En conseqüència a la transformació dels tipus de
família: creació i dissolució de famílies, canvi
família d’expectatives pel que fa a les relacions personals, etc.
Pluralitat de formes familiars i nous models familiars.

Estructura familiar
Societat industrial Societat de la informació
1) AUTORITAT 1) ACORDS – NEGOCIACIÓ
2) NORMES VERTICALS 2) DIÀLEG EN TOT EL PROCÈS

NORMATIU (ètica procedimental)
3) DIVISIÓ SEXUAL DEL TREBALL
3) PARTICIPACIÓ
Beck: Societat
del risc
Modernització
reflexiva
¿Qué aparecerá después del modelo
tradicional de familia? ¿Un nuevo modelo,
como opinan muchos, o hemos de creernos
esos síntomas que anuncian su disolución,
según indica el porcentaje cada vez mayor de
divorcios? De lo que no cabe duda es de que,
hoy en día, incluso en la cotidianeidad de las
relaciones estables pueden surgir muchas
más preguntas que antaño. Por ejemplo:
¿queremos vivir juntos, o cada uno debe
conservar su propia vivienda? ¿Queremos
tener hijos, ahora o después, o preferimos no
tenerlos? En la vorágine del mundo actual,
cada vez son menos las cosas inamovibles y
definitivas. Cada vez es más frecuente que
debamos empezar de nuevo a afrontar nuevas
decisiones. Es verdad que los seres humanos
siguen viviendo a través de los vínculos, pero
éstos son ahora de otro tipo.
Beck-Gernsheim, E. 2003. La reinvención de la familia. En busca
de nuevas formas de convivencia. Barcelona: Paidos. (v.o. 2000).
¿Es posible un amor entre iguales? ¿Existe el amor
después de la “emancipación”? ¿O acaso es
verdad que la liberación personal y el amor
constituyen dos opuestos irreconciliables?
Cuando el entusiasmo juvenil se ha perdido,
cuando ya no se ven metas ni objetivos, resurge la
vieja pregunta: “¿Quién soy?”. Y entonces entra en
escena otra pasión: la pasión por la autonomía,
por la autoafirmación, por la propia vida. A partir
de ahí, sólo quien equipara el matrimonio con la
sexualidad, el amor y la convivencia puede caer
en el error de creer que el divorcio significa el
final del matrimonio. Pues la religión y el amor
contienen una utopía análoga: son una llave para
salir de la jaula de la normalidad.
Este libro afirma que una de las principales
características de los tiempos que nos ha tocado
vivir es el choque de intereses entre amor, familia
y libertad personal. La familia nuclear, construida
alrededor de la diferenciación sexual, se está
Beck, U., Beck-Gernsheim, E. (2001) El normal caos el amor. Las
desmembrando debido a las cuestiones que nuevas formas de la relación amorosa.Barcelona: Paidós.
plantean la emancipación y la igualdad ante la ley.
Y ello genera el caos totalmente normal y
cotidiano del amor.
Models de família
• Famílies tradicionals
• Diversitat de famílies i nous models familiars

Associada a la imatge de la unitat pare-mare + fill/a -s,
legitimada oficialment i vinculada de per vida.
• Famílies No ha estat l’única forma de família al llarg de la història

tradicionals de la humanitat, sinó que s’hauria desenvolupat en una
època relativament tardana, sota la influència en part
del cristianisme i fonamentalment degut al pas de la
societat preindustrial a la societat industrial.
• Diversitat
de famílies i
nous Noves possibilitats d’elecció, noves
models opcions i espais de decisió propis.
familiars
Superació del model de família limitada a la
biologia:
• Diversitat Diferents formes de famílies tant homosexuals com

heterosexuals i tant monoculturals com
de famílies i multiculturals (Puigvert, Beck-Gernsheim):
nous • Monoparental
• Reconstruïda
models • Living apart toghether
familiars • Just women
• …
1. Tornar-se a aparellar: diversitat de
combinacions.
• Famílies reconstituides: amb fills i filles de

Formes de parelles anteriors. Diversitat de referents,
convivència pluralitat de veus.
2. Llars monoparentals: pare sol, mare sola

(soltera, vidua, divorciada, separada).
Autonomia i coherencia.
3. Matrimonis multiculturals
• Diversitat de referents, referències
• Solidaritat
Formes de 4. Cohabitació
convivència • Independència
• Flexibilitat
5. Parelles homosexuals
• Tolerància
• Pluralitat d’opcions
6. LAT. Living Apart Together (vida de parella sense
convivència):
• Autonomia
Formes de • Llibertat
convivència • Acordar com i quan es comparteixen temps
7. Just women
• Comoditat per a estar per casa

• Complicitat i solidaritat femenina
• Temps de conversa entre dones  Evitar
Formes de renunciar a altres espais i altres amistats
• Evitar la doble jornada  Distribució del treball
convivència domèstic
• Evitar discussions d’ordre i neteja
• Organitzar-se i tenir més temps lliure: xarxes
solidàries.
• Si hi ha nens i nenes: diversitat de referents,
diversitat d’espais
• Una realitat creixent que requereix canvias (ex. AMPAs 
AFAs)
• Avenços cap a un major reconeixement legal
Reflexions
• Reconeixement social
• Llibertat d’elecció....
Models de família
No significa que la família tradicional desaparegui,

sinó que perd el seu predomini, ja que apareixen
noves formes de convivència.
Dones amb parella que viuen amb amigues:
http://www.tv3.cat/videos/3808370
"L'EAIA. Intervenció en infants i
adolescents en situació de Risc o
Desemparament“
EAIA Municipal de Tarragona
Febrer 2021
Presentació alumnes grups d’educació social, pedagogia i
educació infantil i primària de la urv
CONTINGUTS DE LA PRESENTACIÓ
¨ La llei d’Infància
¨ Equips de SS i EAIA
¨ Mesures Administratives
¨ Mesures de Protecció
¨ Indicadors de risc/Desemparament.
¨ Indicadors de protecció
¨ Debat.
NOVA LLEI D’INFÀNCIA
ESTRUCTURA DE LA LLEI:
¨ Títol I: Principis rectors

¨ Títol II: Drets dels infants i dels adolescents
¨ Títol III: Prevenció general
¨ Títol IV: Protecció pública davant el
maltractament
¨ Títol V: La protecció de la infància i l'adolescència
en situació de risc social i desemparament
¨ Títol VI: Infraccions i sancions
La LLei
• Principi ¨ L’interès superior de l’infant i

Principi
rector:
rector: adolescent és el principi integral i
transversal en tots els àmbits que
afecten a l’infant i adolescent, i les
normes i polítiques publiques han de
garantir aquest interès
• S. Socials /EAIA:
• Tipus de Serveis socials:
• Serveis socials bàsics: Són la porta d'entrada al Sistema públic de serveis socials i
són accessibles a tota la població. Els equips professionals que els presten i
gestionen estan formats per persones diplomades/Grau en treball social i en
educació social. Aquest col·lectiu de professionals informen, orienten, fan
diagnòstics i valoracions, prescriuen prestacions, detecten situacions de risc per
actuar de forma preventiva i realitzen projectes comunitaris per a la integració
social de persones i col·lectius en risc. Aquí inclouríem les EBAS. Les
administracions locals són els que tenen competència en els Expedients de Risc.
• Serveis socials especialitzats: Donen resposta a situacions o necessitats que

requereixen una especialització tècnica o la disposició de recursos determinats.
Proporcionen suport tècnic i presten col·laboració als serveis socials bàsics en les
matèries de la seva competència. Aquí es trobaria l’EAIA.
-
La LLei
• Principi
rector:
Desemparament (art. 105 de la
Situació de risc: LDOIA)
l’infant /Adolescent es veu l’infant/Adolescent es troba
limitat o perjudicat a nivell en una situació en què li
personal, però no és falten elements bàsics per
necessària la separació del al seu desenvolupament
seu nucli familiar (Equip integral de la personalitat i
d’intervenció: EBSS/EBAS) que impliqui la separació
del seu nucli familiar.
(Equip d’intervenció: EAIA)
Equips de: Serveis Socials i EAIA en I/A
Principi
•Serveis Socials : EAIA:
rector:
¨ Estudien i treballen els q Estudien i treballen els c
I/A de 0-18 anys en I/A de 0-18 anys en
situació de Risc. situació de risc greu o
Desemparament.
Tenint en
compte:
SS i EAIA treball en xarxa:
Principi
•Equips
Serveis Socials
de :
la Xarxa:
rector:
¨ Escoles, INS, UEC, EB.
¨ EAP TOTS ELS PROFESSIONALS han
¨ CSMIJ d’intervenir obligatòriament quan
¨ CSMA tinguin coneixement de la situació
¨ CAP de risc o de desemparament en
¨ EBSS que es troba l’Infant... (Art. 100)
¨ ETCA
¨ CDIAP
¨ CAS
¨ ......
LLEI LDOIA. Article 100
Què és l’EAIA i Qui el formen?
¨ EAIA: Equip d’Atenció a la Infància i a l’adolescència.
¨ Tècniques:
§Psicòlegs/es.
§Pedagogs/es.
§Treballadors/es Socials.
§Educadors/es socials.
§Assessors/es jurídics.
§Auxiliars Administratius/ves.
Quines propostes/mesures fem?
x Mesura Administrativa:
? Guarda Protectora.
? Assumpció de les Funcions Tutelars.
Mesures de protecció Art 120:
¨
-
Acolliment familiar: Pot ser simple o permanent. Ambdós
poden ser en família extensa o aliena.
¨ Acolliment familiar en una unitat convivencial de acció
educativa.
¨ Acolliment en Centre: En CRAE , CREI. I Casa d’Infants
¨ Mesures de transició a la vida adulta i a la autonomia
personal.(ASJET)
¨ Acolliment Preadoptiu.
¨ Les mesures de transició a la vida adulta i a l’autonomia
personal.
Indicadors de Risc/Desemparament.
¨ En data 31-12-2013 Es publica al DOG

l’ORDRE BSF/331/2013, de 18 de desembre, per la
qual s'aproven les llistes d'indicadors i factors
deprotecció dels infants i adolescents.
Abordatge dels Maltractaments en els Infants:
Per tal de prevenir i lluitar contra els maltractaments d'infants i adolescents

cal conèixer-los i detectar-los.
En general, els maltractaments més “físics” s'identifiquen fàcilment, sobretot

aquells que són més evidents. Tanmateix, en moltes ocasions resulta encara
difícil “acceptar” com a maltractaments aquelles conductes que fins fa poc
formaven part de conductes socialment tolerades (alcohol, mendicitat...).
D'altra banda, hi ha maltractaments que no deixen empremtes físiques
evidents, però sí seqüeles psicològiques de difícil reparació.
Aprendre a identificar les conductes que constitueixen maltracta-ment és el

pas previ i necessari per a la seva detecció i per a la protecció dels infants i els
adolescents que els pateixen.
Detecció: Indicadors de risc en l’àmbit de
l’educació.
A INDICADORS FÍSICS Senyals visibles
Comportaments i
verbalitzacions de pares
INDICADORS SOCIALS Comportaments i
B I DE COMPORTAMENT
i nens
verbalitzacions de pares
i nens
C INDICADORS ACADÈMICS Seguiment Escolar

Indicadors de risc
¨ Mal aspecte físic (desnodrit, brut, roba

Indicadors inadequada...)
Físics: ¨ Es dorm a classe.
¨ Senyals de diverses lesions (morats, cremades,
cabells arrancats, fractures...)
¨ Problemes en el control d’esfínters (enuresi,
encopresi)
¨ Retard en el desenvolupament físic.
¨ Poca higiene.
¨ Nens/es que ploren quan és l’hora de marxar a
casa.
¨ Nens/es que es mostren apàtics, poc receptius…
depressió anaclítica.
Indicadors de risc
Indicadors
¨ Dificultats a l’escola: no aprèn, no presta
Acadèmics:
atenció.
¨ Pares que no porten el material...
¨ Síndrome “de caps de setmana”.
¨ Canvis inesperats en el rendiment escolar.
¨ Problemes en l’adquisició i el
desenvolupament del llenguatge.
¨ Manca d’implicació i comunicació entre
pares i escola
¨ Retards d’aprenentatges no derivats de les
seves limitacions i capacitats.
Indicadors de desemparament:
¨ L’abandonament.
¨ Els maltractaments físics o psíquics, els abusos sexuals, l’explotació o altres situacions de la mateixa naturalesa efectuades per les persones a
les quals correspon la guarda o que s’han portat a terme amb el coneixement i la tolerància d’aquestes persones.
¨ Els perjudicis greus al nadó causats per maltractament prenatal. S’entén per maltractament prenatal ‘la manca de cura del propi cos,
conscient o inconscient, o la ingestió de drogues o substàncies psicotròpiques per part de la dona durant el procés de gestació, i també el
produït indirectament al nadó per la persona que maltracta la dona en procés de gestació’.
¨ L’exercici inadequat de les funcions de guarda que comporti un perill greu per a l’infant o l’adolescent.
¨ El trastorn o l’alteració psíquica o la drogodependència dels progenitors, o dels titulars de la tutela o de la guarda, que repercuteixi
greument en el desenvolupament de l’infant o l’adolescent.
El subministrament a l’infant o l’adolescent de drogues, estupefaents o qualsevol altra substància psicotròpica o tòxica portat a terme per les
Desemparament:
¨
persones a les quals correspon la guarda o per altres persones amb llur coneixement i tolerància.
¨ La inducció a la mendicitat, la delinqüència o la prostitució per part de les persones encarregades de la guarda, o l’exercici de les activitats
esmentades portat a terme amb llur consentiment o tolerància, i també qualsevol forma d’explotació econòmica.
¨ La desatenció física, psíquica o emocional greu o cronificada.
¨ La violència masclista o l’existència de circumstàncies en l’entorn sociofamiliar de l’infant o adolescent, quan perjudiquin greument llur
desenvolupament.
¨ L’ obstaculització pels progenitors o els titulars de la tutela o de la guarda de les actuacions d’investigació o comprovació, o llur falta de
col•laboració, quan aquest comportament posi en perill la seguretat de l’infant o l’adolescent, i també la negativa dels progenitors o els
titulars de la tutela o de la guarda a participar en l’execució de les mesures adoptades en situacions de risc si això comporta la persistència,
la cronificació o l’agreujament d’aquestes situacions.
¨ Les situacions de risc que per llur nombre, evolució, persistència o agreujament determinin la privació a l’infant o l’adolescent dels elements
bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat.
¨ Qualsevol altra situació de desatenció o negligència que atempti contra la integritat física o psíquica de l’infant o l’adolescent, o l’existència
objectiva d’altres factors que n’impossibilitin el desenvolupament integral.
Indicadors de protecció:
Són aquells
elements o
¨ FACTORS DE PROTECCIÓ EN RELACIÓ
circumstàncies
i/o variables
ALS PARES
que
apaivaguen,
compensen o
disminueixen
els efectes dels ¨ FACTORS DE PROTECCIÓ EN L’INFANT
factors de risc
de I/O ADOLESCENT
maltractament
i poden
arribar a
garantir la
protecció de ¨ FACTORS DE PROTECCIÓ EN RELACIÓ
l’infant i/o
adolescent A LA FAMÍLIA EXTENSA VERS L’INFANT.
DIAGNÒSTIC COMPARTIT SOBRE EL SISTEMA
D’ATENCIÓ A LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA
LA DGAI ¨ Tindrem la mateixa llei

Valora fer ¨ Cal millorar i actualitzar les necessitats
canvis tant: de les famílies com les dels
despres infants/adolescents, com les dels tècnic.
de l’estudi ¨ Es revisaran els recursos,
de tots els ¨ Data nova implementación : 2024
agents
que ¨ Actualment no podem compartir les dades,
intervenen. s’están treballant.
• Denúncia davant situacions de maltractament o
desemparament:
• Serveis socials d'atenció primària

• Telèfon de la Infància ( 116 111 )
• Mossos d'Esquadra
• Jutjats
• Protocol de Maltractaments. Direcció General
d'Atenció a la Infància i l'Adolescència
• Síndic de Greuges de Catalunya http://www.sindic.org/cat/
Exemples Clips de Vídeo per reflexionar
¨ Copia de Fragment Solo Mía.wmv

¨ MAMÁS Y PAPÁS (MUMMIES DADDIES) 2008.wmv
Gràcies per la vostra atenció
Cristina Grandío
Família i Educació
Relació família i escola

Familia i Educació
1) Marc Legal
2) Nivell educatiu de les famílies i
desigualtats
3) Barreres en la participació de la
comunitat
4) Actuacions d’èxit en participació de
familiars i la comunitat
Família i Educació
Famílies i organització escolar:
- AMPAs
- Consell Escolar
- Altres formes de participació de les famílies

als centres educatius
LOMCE (Preámbulo, II)
La educación es una tarea que afecta a empresas, asociaciones,
sindicatos, organizaciones no gubernamentales, así como a cualquier
otra forma de manifestación de la sociedad civil y, de manera muy
particular, a las familias.
La realidad familiar en general, y en particular en el ámbito de su
relación con la educación, está experimentando profundos cambios.
Son necesarios canales y hábitos que nos permitan restaurar el
equilibrio y la fortaleza de las relaciones entre alumnos y alumnas,
familias y escuelas. Las familias son las primeras responsables de la
educación de sus hijos y por ello el sistema educativo tiene que contar
con la familia y confiar en sus decisiones.
LEC- Preàmbul
• Reconeixement del paper fonamental de les
famílies i de la seva participació en la vida
escolar.
• Aposta per la formació de les famílies i per la
seva vinculació amb els centres per mitjà de la
carta de compromís educatiu.
2) El nivell educatiu de les famílies,
és determinat per l’èxit educatiu de l’alumnat?
PISA 2012
PISA 2012
PISA 2015
El nivell d'estudis dels
pares/mares és el factor
associat que més es
correlaciona amb els
resultats dels alumnes en
PISA en les tres principals
competències a Espanya,
països de l'OCDE i UE.
A Espanya el rendiment
mitjà dels alumnes amb
pares/mares amb nivell
educatiu baix és de 443
punts en ciències, 67 menys
que els de nivell educatiu
alt.
Motius?
• Existeix una correlació però no hi ha una causalitat ni
és determinant.
• Alguns factors que influeixen més que el nivell educatiu
de les famílies: actuacions d’èxit aplicades a l’escola i
processos de formació de les famílies.
La implicació de les famílies té més

incidència en l'èxit educatiu dels nens i nenes
que altres factors com l’estructura familiar, el
nivell socioeconòmic o el background educatiu i
cultural.
La implicació de les families té més
incidència en l’exit educatiu dels nens i
nenes que altres factors com l’estructura
familiar, el nivell socioeconòmic o el
background educatiu i cultural.
Hidalgo, N. M., Eptein, J. L. & Siu S. (2002). Research on families, schools

and communities. A multicultural perspective. In J. A. Banks & C. A. M.
Banks (Eds.), Handbook for research on multicultural education (2nd ed.,
pp.631-55). San Franciso: Jossey-Bass.
Si la participació de la família és important per a l'èxit de
l'estudiant, tal com indiquen dècades d'estudis, hem
d'abordar una pregunta molt complexa: com poden més
famílies, de fet, totes les famílies, involucrar-se en
l'educació dels seus fills i filles de manera que
contribueixin a l'èxit de l'estudiant?
3) Barreres en la participació de la
comunitat al centres educatius
Que diu la literatura científica?
• La participació de les famílies i la comunitat genera un impacte
positiu tant en els processos d’ensenyament-aprenentatge com
en termes de convivència als centres educatius (Epstein, 1983;
García, 2002; Grolnick, Kurowski, & Gurland, 1999; Henderson &
Mapp, 2002; Hill & Taylor, 2004; Hoover-Dempsey et al., 2001;
Pomerantz, Grolnick, & Price, 2005; Weiss, 2005).
• Existeixen barreres estructurals i personals que dificulten la

participació de la comunitat i els beneficis se’n deriven (Díez, Gatt,
& Racionero, 2011; Epstein & Sheldon, 2006; Gonzalez, Moll, &
Amanti, 2005).
• Aquestes barreres afecten sobretot als col.lectius vulnerables.

Barreres que dificulten la participació
Centre i professorat
•Barreres organitzatives/estructurals
•Prejudicis: racisme, classisme…
•Baixes expectatives, deficit thinking
•Limitada formació del professorat sobre bases
científiques.
•Temors, resistències al canvi.
•Participació en tasques simples o
supèrflues.
•Quant més central és la participació, més
beneficis s’obtenen.
•Quant les persones participants col·laboren
amb les persones expertes incrementa el
seu coneixement i comprensió sobre
l’escola.
Lave, J.; Wenger, E. (1991), Situated Learning: Legitimate Peripheral Participation,

Cambridge University Press, ISBN 0-521-42374-0
Barreres que dificulten la participació
Famílies
•Manca de codis acadèmics
•Internalització de teories del dèficit
•Dificultats horàries
•Diferencies culturals, lingüístiques.
•Baixa cultura de participació.
•Desconfiança, por i desconeixença
respecte a l’entorn escolar.
4) Actuacions d’èxit en participació de
familiars i la comunitat
Participació de la comunitat
com a pràctica per a la
superació del fracàs escolar i
foment de la inclusió social
Aportacions:
• Hi ha evidències de que els resultats de

l’alumnat depenen del context cultural de
tots els agents educatius
• El rendiment de l’alumnat millora quan el nivell

educatiu de tots els agents educatius augmenta
• Contradicció entre l’estat de la qüestió i les
actuacions implementades: mentre que s’ha atès a
la formació del professorat, no s’ha fet el mateix
amb la formació d’altres agents educatius (famílies,
membres de la comunitat, etc.).
• En les escoles on s’implementa tant formació de

professorat com formació de familiars, els resultats
de l’alumnat milloren.
ESTAT DE LA QÜESTIÓ:
TIPUS DE PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT
> Les famílies són informades sobre les activitats, funcionament i
decisions.
1. INFORMATIVA > No prenen part de les decisions.
> Assistència a reunions.
> Participació en els processos de presa de decisions de l’escola.
2. CONSULTIVA > Impacte limitat i participació bàsicament consultiva.
> Participació d’organismes legals.
> Participació en els processos de presa de decisions a través de
3. DECISIVA la representació en els òrgans de presa de decisions.
> Contribueix a fer el seguiment de l’escola (rendir comptes).
Participació en el procés d’aprenentatge de l’alumnat a l’escola.
4. EVALUATIVA
>
> Ajudar en l’avaluació de l’alumnat.

> Participació en el procés d’aprenentatge de l’alumnat a l’escola.
5. EDUCATIVA > Intervenir en les activitats d’aprenentatge de l’alumnat
(activitats escolars i extraescolars).
connexió dintre de l’escola – fora de l’escola

A. Formació de familiars
B. Participació de la comunitat en els

processos de presa de decisió
C. Participació en el desenvolupament/
concreció del currículum i l’avaluació
D. Participació de la comunitat en les aules i

espais d’aprenentatge
Relacions de gènere
Sexe, gènere i cultura
1. Construcció social del gènere
 Sexe i Gènere
- Sexe: diferència biològica.
- Gènere: construcció social. Gènere femení / gènere
masculí.
Masculinitat Feminitat
Quins atributs, actituds i qualitats es relacionen

amb els homes i quins amb les dones?
Això és biològic?
No es neix dona s’aprèn a ser-ho
S. BEAUVOIR
Socialització primària i secundària
BERGER
El constructivisme social: La construcció social de
la realitat (Berger i Luckmann, 1966)
• SOCIALITZACIÓ PRIMÀRIA
- Quan: infància i adolescència
- Objectiu: Interiorització del món adult
• SOCIALITZACIÓ SECUNDÀRIA
- Quan: durant tota la vida
- Objectiu: elecció entre diferents opcions socialment
disponibles.
Socialització primària i secundària
BERGER
• SOCIALITZACIÓ SECUNDÀRIA
- Contribució en la superació de l’EDISME
(desigualtat per raó d’edat)
- Trajectòries de vida que cada vegada responen menys

al criteri edat
Rols de gènere
Rol: posició que ocupa una persona en una

estructura social organitzada
(responsabilitats, privilegis, regles de
conducta...)
Home Dona
Rols de gènere
Funcions dels estereotips de gènere:
• “Dominar” el nostre entorn, simplificar i

preveure
• Generar identitat social
Es formen en una cultura i història.

S’APRENEN
El paper de les interaccions
• Família
• Espais educatius: escola, esplai...
• Grup d’iguals
• Mitjans de comunicació
Algunes idees...
Dona Home
Bellesa Poder
Emotiva Domini
Empatia Èxit
Submissió Actiu
Dona objecte Independent
Previsora Agressivitat
Incompatibilitat de rols: Ridiculitzat quan desenvolupa
professional, amant... altres rols “no tradicionals”
...
Relacions
Desigualtat, posició jeràrquica
Humiliació, patiment... unit a l’amor
Engany
Dona objecte
Confrontació de sexes
Pràctiques que reprodueixen el
sexisme
 Major atenció verbal als nens que a les nenes, als homes que a les dones (en
qualsevol espai públic)
 Més interès en el comportament dels nois que les noies.
 Menor participació de les nenes, noies, dones a l’espai públic.
 Socialització dels nens per ser protagonistes a la vida pública i reproducció a

escala educativa.
 Potenciar valors negatius “propis de la masculinitat” com l’agressivitat i la

competitivitat.
 La normativitat masculina inconscient transmesa.
 Eliminació de les fites femenines (història, art, ciència, etc.)

Altres implicacions de la diferent
socialització….
http://www.girlslearndifferently.com/
Rol, status i institució. Individu, grup i
interacció
G. H. MEAD
• Principal autor de l’interaccionisme simbòlic.
Mead, G. H. (1982). Espíritu, persona y
sociedad. Barcelona, Paidós (p.o. en 1934)
Rol, status i institució
G. H. MEAD
• Conceptes de Rol i Status:

ROL: determinat pel què fa la persona.
STATUS: el dóna la INSTITUCIÓ.
• Superació del binomi individu/grup: a

través de la idea de la INTERACCIÓ, d’on
sorgeixen l'individu i el grup.
Individu, grup i interacció
G. H. MEAD
• Interacció=comunicació
=intersubjectivitat
JO, MI, PERSONA

• Mi (me): els “altres” dintre meu.
• Jo (I): part constitutiva més essencial de la
persona. Tu mateix/a.
• Persona (self): és el resultat del continu
diàleg entre el “jo” (I) i el “mi” (me).
Diversitat de Gèneres: més opcions, més
llibertat.
- El gènere és una construcció social: hi ha més
gèneres que la dualitat femení / masculí.
- Pluralitat d’opcions – Llibertat.
- Fa 30 anys l’homosexualitat a l’Estat Espanyol
era considerada un delicte.
- Fins el 1990 l’homosexualitat era considerada
una maltia per la OMS.
- L’educació ha de respectar la construcció social
del gènere.
…Molta feina per fer al nostre país
“Acosaron a Alan desde los 14 años, su suicidio
es un crimen social"
Tras casi un mes ingresado por depresión, el chaval
de 17 años tenía que volver al instituto y allí había
gente que le levantaba la camiseta para
preguntarle entre burlas cómo podía ir de hombre
teniendo pechos de mujer. O que le tiraba por las
escaleras. O que le empujaba contra la
pared. «¿Cómo es que te llamas Alan si tienes
tetas?».
un estudio de COGAM demuestra
que el 90% del alumnado de
secundaria percibe homofobia y
bifobia en las aulas (COGAM, 2013)
la Agencia de Derechos Fundamentales de la
Unión Europea (FRA) ha revelado en 2012 con
93.079 encuestados que el 91% de las personas
LGBT de la UE han presenciado comentarios y
conductas negativas en su etapa escolar hacia
alumnos que son o parecen LGBT. El resultado
obtenido para España (91%) no es una excepción
Prejuicios homófobos
COGAM-UAM. (2005). Homofobia en el sistema educativo.
“Me afecta la vista, me molesta ver a dos gays dándose el lote,

¿es bonito que vaya un padre con un hijo y vea a dos tíos
besándose?”.
(4º ESO)
Me da igual que se casen, pero me da un poco de asco ver a dos

chicos besándose” (Chico, 2° ESO)
“A los gays no les debería importar que les llamen

mariquita....no es que sea raro ser gay, pero la mayoría de la
gente es heterosexual e insulta. Es igual que si pasa por la calle
un feo y le llamas feo” (Chico, 4° ESO).
La realitat LGTBIQ+ al món educatiu
Qui som i com funcionem?
• Visibilitat
• Educació
• Socialització
• Sensibilització
ÀREES DE TREBALL:
Revista, acolliment, trobades-cinefòrum, salut,
grup tardor, sortides culturals, treball en xarxa
1998, neix el col·lectiu LGBT del Camp de
Tarragona. Ubicat a Reus (Baix Camp)
- VISIBILITZACIÓ
- SOCIALITZACIÓ
- SENSIBILITZACIÓ
- EDUCACIÓ
- SEXUALITAT I DIVERSITAT
- DROGUES
- GÈNERE I PARELLA
- VIH/SIDA I ALTRES ITS
Àrea de
Salut H2o
- TARRAGONA
LLEI - CALAFELL
11/2014 - REUS
*Municipis de +20.000 hab
Formacions específiques - Professionals

en Sexualitats, - Ciutadania
Diversitats i Gèneres
Simbologia LGBTIQ
⚫ DATES SENYALADES:
– 28 de juny (dia de l’alliberament gai, lesbià)
– 17 de maig (dia mundial contra l’homofòbia)
⚫ SÍMBOLS:
Procés històric del moviment
⚫ Primeres organitzacions polítiques

homosexuals (anys 70)
– Llei de perillositat i rehabilitació social (1970)
– Moviment Espanyol d’Alliberació Homosexual
(1971)
– Final de la dictadura (1975)
– Manifestació del Dia del Orgull Gai 28-J 1977
– Objectius i reivindicacions dels Fronts
d’Alliberament als anys 70
Procés històric del moviment (II)
⚫ Feminisme lèsbic dècada dels 80

– Augment de la consciència feminista dins dels
fronts d’alliberament
– Identitat i gènere
Procés històric del moviment (III)
⚫ Activismes LGBT dècada dels 90

– Reivindicació de la identitat sexual
– Major visibilitat social
– Col.lectius LGBT
– Lesbianisme QUEER
Situació actual i reptes a assolir
⚫ Llei de parelles de fet (15/07 1998)

⚫ Llei del matrimoni i adopció homosexual (3/07 2005)
⚫ Llei d’identitat de gènere (8/03 2007)
⚫ Consell Nacional de Gais, lesbianes, bisexuals i
transsexuals
⚫ Llei per a garantir els drets de lesbianes, gais,
bisexuals, transgèneres i intersexuals i per a
erradicar l’homofòbia, lesbofòbia i la transsfòbia
(11/2014)
Llei 11/2014 àmbit educatiu
⚫ Coeducació, promovent la igualtat i evitant la

discriminació
⚫ Respecte a la diversitat sexual, afectiva, familiar i de
gèneres.
⚫ Incloure perspectiva LGTBI en els plans tutorials i
reglaments dels centres
⚫ Continguts inclusius
⚫ Conscienciació i prevenció de violències
LGTBIfòbiques
TREBALL AMB INFANTS,
ADOLESCENTS I JOVES
PREVENCIÓ DE LA LGBTQI-FÒBIA
 No suposar la heterosexualitat i/o heteropaternalitat
 Parlar de salut sexual i diversitat
 Llenguatge no sexista
 Respondre sense por a insults LGBTIfòbics o sexistes

de manera inmediata (Ex. Maricón, bollera, travolo, etc)
 Parlar amb naturalitat per fomentar el respecte

Com intervenir?
 És tant important el “què es fa o que es diu”com el “com

es fa o com es diu”
 Treballar des de la importància i no des de la urgència
 No jutjar ni pressuposar si són d’un tipus o d’un altre

(gènere i desig sexual)
 No jutjar ni “normalitzar” als grups majoritaris.
 Activitats vàries
Promoció de la diversitat sexual
⚫ Integrar el discurs de les persones LGBT com quelcom

quotidià
⚫ Treballar de manera periòdica no esporàdica (formacions,

literatura, nivell legislatiu, contes, etc)
⚫ Formar al professionals sobre la temàtica i facilitar

recursos i actualitzar informació
⚫ Naturalitzar la identitat escollida de les persones

Factors de risc en l’adolescent i jove
⚫ Recerca d’identitat
⚫ Manca de referents i de visibilitzacions
⚫ Manca d’informació
⚫ Pressió de grup
⚫ Necessitat d’experimentar
⚫ Nivell d’autoestima
Procés d’acceptació de la orientació
afectivo-sexual
⚫ Sentiment de diferència
⚫ Rebuig o negació
⚫ Exploració, coneixement (ficar-l’hi nom),
indagació
⚫ Identificació
⚫ Acceptació
⚫ Sortida del armari
La sortida de l’armari
⚫ El xoc
⚫ La negació
⚫ El sentiment de culpa
⚫ L’expressió de sentiments
⚫ La decisió personal
Homofòbia
⚫ Por i/o rebuig a la homosexualitat i a les

persones homosexuals.
⚫ Rebuig = Forma de violència
⚫ També a qui es salta els rols de gènere i
l’heteronormativisme.
Homofòbia
⚫ Tipus d’homofòbia (cognitiva, afectiva,

conductual, externalitzada o bé
interioritzada)
⚫ Conseqüències: % suicidis més alt,
autoestima baixa, patiment, vulnerabilitat
davant del VIH/sida i altres ITS,
invisibilització…
La homofòbia al món
TREBALL DE CASOS
PRIMER CAS
UNS PARES PREOCUPATS

PERQUÈ EL SEU FILL
ÚNICAMENT JUGA AMB NINES I
NO SABEN QUÈ FER
Un pares preocupats perquè el seu fill
unicament juga amb nines i no saben què
fer.
1) No negar importància. Empatitzar.
2) Les joguines o jocs no tenen sexe. Trencament mites entorn la

sexualitat
3) Alternatives de jocs i joguines.

Respectar gustos del fill.
Buscar més diversió, no limitació
SEGON CAS
TROBES A DUES NENES DE

CINC ANYS JUGANT NUES A
EXPLORAR ELS SEUS
COSSOS
Trobes a dues nenes de cinc anys jugant
nues a explorar els seus cossos.
1) Per elles hi ha joc, no atracció, orgasme o desig. Component

sexual el posem els adults
2) No importa que siguin dues nenes.
3) Si no es parla:
→ Desconeixement no ajuda a crèixer
→ Sexualitat = innombrable
4) Claus:
→ no és el mateix “això no es fa” que “això no es fa ara o aquí”
→ no són secretes, compartir-les amb els pares/mares
TERCER CAS
EN UN GRUP DE NOIS I NOIES

SÓN CONTINUS ELS
ACUDITS O BURLES
RESPECTE A GAIS I
LESBIANES
En un grup de nois i noies són continus els
acudits o burles respecte gais i lesbianes.
1) Si no intuim intencionalitat, deixar que la situació transcorri.

No significa desentendre’s.
2) El/la educador/a no és un model a seguir.

No cómplice, ni seguir la corrent
3) Si es perllonga en excès,
sensibilitzar i empatitzar amb aquests joves
QUART CAS
UNS PARES ACUDEIXEN

ALARMATS PERQUÈ
S’ASSABENTEN QUE UN/A
DELS EDUCADORS/ES ÉS
HOMOSEXUAL
Uns pares acudeixen alarmats perquè
s’assebenten que un educador és homosexual.
1) Empatitzar, donar informació, trencar mites
2) Professionals educadors. Orientació sexual privada
3) No generalitzar la pressumpció
d’heterosexualitat
Actituds homòfobes contínues per part de…
EDUCADORS ALUMNES
1) Mínims de tolerància i 1) Evitar confrontació directa.

respecte Intenció = ser el centre
d’atenció
2) Esfera educativa,
opinions i creences 2) Buscar respecte i tolerància
personals a part
3) Programar actuacions
3) Si ens mantenim passius,
serem còmplices
Si voleu més informació:
⚫ Visiteu la pàgina web d’h2o, i allí trobareu links d’interés:

www.h2o.cat (Associació H2o, Camp de Tarragona)
⚫ Per una atenció més personalitzada podeu adreçar

correus electrònics a la secció que sigui del vostre
interés:
– Salut.h2o.cat@gmail.com
– ejovesalut@gmail.com
⚫ Telèfon:
– 692 93 02 04
⚫ O visita el nostre facebook: Gais, lesbianes, bisexuals i

transsexuals del Camp de Tarragona
⚫ GRÀCIES PER LA VOSTRA
ATENCIÓ
VIOLÈNCIES MASCLISTES
Violència contra les dones:
definició
✓ S’entén com violència contra les dones “tot acte de
violència sexista que tingui com a resultat possible
o real, un dany físic, sexual o psíquic, incloses les
amenaces, la coerció o la privació arbitraria de
llibertat, ja sigui a la vida pública o a la
privada”. (ONU, 1994)
Violència de gènere: definició
✓ Violència de gènere:
Art. 1.1. manifestación de la discriminación, la situación
de desigualdad y las relaciones de poder de los
hombres sobre las mujeres, se ejerce sobre éstas por
parte de quienes sean o hayan sido sus cónyuges o de
quienes estén o hayan estado ligados a ellas por
relaciones similares de afectividad, aun sin
convivencia.
Art. 1.3. La violencia de género a que se refiere la
presente Ley comprende todo acto de violencia física y
psicológica, incluidas las agresiones a la libertad
sexual, las amenazas, las coacciones o la privación
arbitraria de libertad.
Art. 1.1. manifestación de la discriminación, la situación
de desigualdad y las relaciones de poder de los
hombres sobre las mujeres, se ejerce sobre éstas por
parte de quienes sean o hayan sido sus cónyuges o de
quienes estén o hayan estado ligados a ellas por
relaciones similares de afectividad, aun sin
convivencia.
VIOLÈNCIA FAMILIAR
Violència masclista Maltractaments a

Maltractament a gent gran
infants i adolescents
Violència masclista: definició
✓ Violència masclista:
Violència que s’exerceix contra les dones com a
manifestació de la discriminació i de la situació de
desigualtat en el marc d’un sistema de relacions de
poder dels homes sobre les dones.
Violència masclista:
formes
Violència física: és qualsevol acte o omissió de
força amb resultat o risc de produir una lesió
física o un dany.
Violència psicològica: és tota conducta o

omissió intencional que produeixi una
desvaloració o un patiment per mitjà
d’amenaces, humiliació, vexacions, insults, entre
d’altres.
Violència masclista
formes
Violència sexual i abusos sexuals: és qualsevol
acte de naturalesa sexual no consentit per les
dones amb independència que la persona
agressora pugui tenir amb la dona una relació
conjugal, de parella, afectiva o de parentiu.
formes
Violència econòmica: és la privació
intencionada i no justificada de recursos i la
limitació en la disposició dels recursos propis o
compartits en l’àmbit familiar o de parella
àmbits
Àmbit de la parella: és la violència perpetrada
contra una dona per un home que n’és o ha estat
el cònjuge o hi ha tingut relacions similars
d’afectivitat.
Àmbit familiar: és la violència exercida contra

una dona perpetrada per membres de la
mateixa família.
àmbits
Àmbit laboral: és la violència que es pot produir
en el centre de treball i durant la jornada
laboral o fora d’aquest entorn si té relació amb
la feina.
àmbits
Àmbit social o comunitari: comprèn les
agressions sexuals, el tràfic i explotació sexual
de dones i nenes, la mutilació genital femenina o
el risc de patir-la, els matrimonis forçats, la
violència derivada de conflictes armats i la
violència contra els drets sexuals i reproductius.
Violència contra les dones:
definició i tipologies
La violència contra les dones:
Molt més que violència domèstica.
També es produeix al lloc de treball, centres educatius,

a les relacions esporàdiques, etc.
....
 Definició i tipologies
 Dades al respecte
➢Una de cada tres dones al planeta ha patit abusos en algun
moment de la seva vida a mans d’agents de l’estat, membres de la
seva pròpia família o persones conegudes.
➢El 70% de les dones assassinades al món ho son a mans de la seva

parella o exparella.
➢La violència en l’àmbit familiar és la principal causa de mort i

discapacitat entre les dones de 16 a 44 anys.
➢La violència a la família és la primera causa de mort i de

minusvàlia per a moltes dones, per sobre del càncer i els accidents de
tràfic.
➢Als Estats Units el propi govern reconeix que la violència en

l’àmbit familiar és la major amenaça per a totes les dones, més que
les violacions, els atracaments i els accidents de tràfic.
Violència contra les dones
Per què té sentit parlar de manera

específica de violència contra les
dones, de gènere, masclista...?
EUROENQUESTA : 42.000 DONES – 28 PAÏSSOS
TIPUS DE VIOLÈNCIA MITJA EU
V. FÍSICA 20%
V. SEXUAL 7%
V. PSICOLÒGICA 43%
V.F./SEX./ PSI. 35%
V.Infància 12%
ASSETJAMENT SEXUAL 55%

Violència de gènere al context
universitari?
2ª fase. Trabajo empírico-analítico. Violencia de género en el contexto
universitario. Aplicación de un cuestionario a mujeres y hombres
estudiantes.
Universidades Personas
Universidad de Barcelona 381

Universidad de Sevilla 253
Universidad del P. Vasco 180
Universidad de Murcia 119
Universidad de Valladolid 103
Universidad Jaume I 47
TOTAL 1.083
IDENTIFICACIÓ I RECONEIXEMENT DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
19. De las siguientes situaciones que se pueden dar en una relación (ya sea estable o esporádica), marca
las que consideres violencia de género:
Sí No
Insultos y ofensas 86,11 13,89
Impide que hables con otras personas 77,50 22,50
Critica o desvalora lo que haces 73,06 26,94
Hace observaciones desagradables sobre tu apariencia física 73,89 26,11
Imponerte la manera de vestir, peinar, comportarte en público 78,61 21,39
Exige saber con quién y dónde estás 66,76 33,24
Lanzarte un objeto, cogerte, empujarte violentamente 95,93 4,07
Pegarte o ejercer otras brutalidades físicas contra ti 96,67 3,33
Utilizar la fuerza para mantener relaciones sexuales contigo 96,57 3,43
Menospreciarte sistemáticamente 85,83 14,17
Intimidarte y amenazarte 95,00 5,00
Contra tu voluntad te ha toqueteado o puesto las manos en diferentes partes íntimas del
93,52 6,48
cuerpo o te ha acorralado para besarte o tocarte
Perseguirte insistentemente 80,09 19,91
Recibir llamadas, correos electrónicos, cartas malintencionadas, notas insistiendo en
74,61 25,39
mantener una relación contigo
IDENTIFICACIÓ I RECONEIXEMENT DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Sí No
Impide que hables con otras

77,50 22,50
personas
Imponerte la manera de vestir, peinar,
78,61 21,39
comportarte en público
Exige saber con quién y dónde estás 66,76 33,24
Perseguirte insistentemente 80,09 19,91

IDENTIFICACIÓ I GRAU DE RECONEIXEMENT DE LA
VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Un 13% de les persones enquestades afirma que

coneix alguna situació de violència de gènere a
les universitats o entre persones de l’àmbit
universitari.
Al menos han contestado que SÍ a alguna de estas situaciones:
• Agresiones físicas
• Violencia psicológica
• Agresiones sexuales
• Presiones para mantener relaciones afectivo-sexuales
• Besos y/o caricias sin consentimiento
• Sentir incomodidad y/o miedo por comentarios, correos electrónicos,
notas, llamadas telefónicas...
• Difundir rumores sobre vida sexual
• Comentarios sexistas sobre la capacidad intelectual de las mujeres o su
papel en la sociedad o comentarios con conotaciones sexuales que
degradan o humillan a la mujer.
IDENTIFICACIÓ I GRAU DE RECONEIXEMENT DE LA
VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Resumint, quan preguntem si han patit o coneixen

alguna persona que hagi patit a la universitat una
sèrie de situacions concretes que
internacionalment es consideren violència de
gènere, la xifra ja no és del 13% si no d’un 62%.
(*del 87% un 58%)
Causes i reincidència en relacions de violència
masclista
Brown, Campbell, Dutton, Engel, Ferraro, Fugate, Gelles, Goldner,
Hirigoyen, Hoff, LaViolette, Oliver, Pagelow, Piispa, Roy, Schultz,
Straus, Valls & Walker, entre altres
• Dificultat per identificar la violència

• Recursos econòmics insuficients
• Tenir filles i fills
• Pressions externes: maltractador i entorn immediat
• Falta de suport social
• Actitud de la víctima enfront el maltractador: la vana
esperança del canvi
• Sentiments adversos cap si mateixa
• Ambivalència emocional: estar enamorada de la persona que
la maltracta
• Gaudir amb la violència
Causes i reincidència en relacions de violència
masclista
Brown, Campbell, Dutton, Engel, Ferraro, Fugate, Gelles, Goldner,
Hirigoyen, Hoff, LaViolette, Oliver, Pagelow, Piispa, Roy, Schultz,
Straus, Valls & Walker, entre altres
• Dificultat per identificar la violència

• Recursos econòmics insuficients
• Tenir filles i fills
• Pressions externes: maltractador i entorn immediat
• Falta de suport social
• Actitud de la víctima enfront el maltractador: la vana
esperança del canvi
• Sentiments adversos cap si mateixa
• Ambivalència emocional: estar enamorada de la persona que
la maltracta
• Gaudir amb la violència
Socialització i amor en les relacions de violència masclista
Amor
El fet d’estar enamorades és un dels llaços més forts que

retenen a la dona al costat del seu maltractador i, alhora, una
de les barreres que consideren més difícils de superar
(Goldner, Penn, Sheinberg, Walker, Johnson, LaViolette,
Barnett)
Amor
Davant la dificultat de trobar arguments científics que

responguin als motius s’opta per presentar l’amor com…
• Impuls incontrolable, irracional...
Un rayo que cae y escapa de la actuación individual de las
personas (Ulrich Beck & Beck-Gherseim, 1998) o imposible
de dirigir o parar (Giddens, 1995), o bien presentar el
corazón como una máquina de preferir o desdeñar que no
es ni racional ni libre (Ortega y Gasset, 1999).
Clar, és molt difícil això perquè el cor no fa cas a la
consciència. El cor et dicta que estàs molt
enamorada i la consciència, que aquesta persona
no et convé, que no està fent bé amb tu. Però té més
força el cor, el sentiment. (R7, 3, 157)
Amor
Gómez (2004) denuncia la falta d’incorporació de

components socials als temes relatius a l’amor, i més
concretament l’atracció.
Atracció  dominació i abús

Existència d’un “enganxe” cap a persones que tracten
malament
When it became destructive, I found it difficult to
leave. I found myself accepting behavior (verbal and
physical abuse) that I would not have tolerated in a
friendship. (Hooks, 2001, p. 236)
Atracció associada a la dominació i l’abús:
A mi me gusta mucho uno, estoy saliendo con él, y no tiene

buen tipo, pero es un cabrón, y tiene mucha labia
E: ¿Y no piensas en dejarlo?
No
E: ¿Y qué te gusta de él?
Su personalidad, fíjate
Valls, R; Puigvert, L; Duque, E. (2008). Gender Violence amongst teenagers: socialization and
prevention. Violence against women, 14 (7), 759-785.
McDaniel (2005) mostra que quan es
refereixen a l’atracció, les adolescents pensen
en el noi “popular”, i reconeixen que les
actituds igualitàries no són el motiu
d’atracció, o que inclús poden ser el que resti
força d’atracció sexual.
Les joves equiparen el "nice guy"
com aquell que és físicament
atractiu, divertit, fort, segur de si
mateix, romàntic, excitant, i que les
amigues el veuen amb bons ulls,
però que si es percep com un noi
dolç/maco té el perill de convertir-
se en massa bo ("too nice, loser
guy").
McDaniel, A. K. (2005). Young women's dating behavior: Why/why not date a nice
guy?. Sex Roles, 53(5-6), 347-359.
Actuació clau: modificar socialització
Si sabemos por qué nos atraen determinados tipos

de personas, serán el diálogo, los debates y la
comunicación quienes lograrán cambiar la
socialización, porque es así como podemos realizar
el proceso de interiorización y meternos dentro todo
aquello que más tarde nos “saldrá tan de dentro que
no lo podremos evitar”
Gómez, 2004
Procés de recuperació
Què enteneu per recuperació de la
violència masclista?
Conseqüències de la violència masclista:
- Trastorns de salut mental
- Depressió
- Abús de substàncies
- Canvis en la percepció de si mateixes (menys capaces, inferiors, poc
control sobre les seves emocions...)
- Sentiments de vergonya, culpa, por al judici extern (estigmatització
com a víctimes, imatge de dèbils...)
Violència masclista: recuperació
Conseqüències de la violència masclista:
- Trastorns de salut mental
- Depressió
- Abús de substàncies
- Canvis en la percepció de si mateixes (menys capaces, inferiors, poc
control sobre les seves emocions...)
- Sentiments de vergonya, culpa, por al judici extern (estigmatització
com a víctimes, imatge de dèbils...)
Reptes
Gestió dels Donar resposta a les

símptomes diferents demandes
posttraumàtics de la vida
Indicadors (Sinko & Saint Arnault, 2019):
- Reconnexió amb una mateixa
Reclamar la identitat (recuperar l’autoestima, la força, la confiança, superar els
dubtes...) Quelcom més que sobreviure...
Crear una nova vida, nova identitat allunyada de la violència
Gestionar les emocions, controlar el símptomes físics i els records relacionats
amb les situacions de violència
CANVIS IMPORTANTS SOBRE
LA SEVAsobre
Recuperar el control VISIÓ DE
lesLES RELACIONS,
seves DE SÍ MATEIXA
vides i prendre I
decisions de manera
autònoma. DE LA SEVA FILOSOFIA DE VIDA
- Reconnexió amb la resta de persones:
Construir i mantenir relacions i tenir un sentiment de pertinença, percebent el
suport del seu entorn i involucrant-se en la seva comunitat
- Reconnexió amb el món:

Alliberar la negativitat construint una visió del món positiva.
Crear una vida decidida (trobant un propòsit a les seves vides)
Treballar el creixement personal.
Indicadors (Sinko & Saint Arnault, 2019):
- Reconnexió amb una mateixa
Reclamar la identitat (recuperar l’autoestima, la força, la confiança, superar els
dubtes...) Quelcom més que sobreviure...
Crear una nova vida, nova identitat allunyada de la violència
Gestionar les emocions, controlar el símptomes físics i els records relacionats
amb les situacions de violència
CANVIS IMPORTANTS SOBRE
LA SEVAsobre
Recuperar el control VISIÓ DE
lesLES RELACIONS,
seves DE SÍ MATEIXA
vides i prendre I
decisions de manera
autònoma. DE LA SEVA FILOSOFIA DE VIDA
- Reconnexió amb la resta de persones:
Construir i mantenir relacions i tenir un sentiment de pertinença, percebent el
suport del seu entorn i involucrant-se en la seva comunitat
Procés de reflexió sobre el significat que donen a les seves
experiències
- Reconnexió amb(autoconsciència
el món: i creació de significat):
canvi enconstruint
Alliberar la negativitat el sentit una
quevisió
es dona a lapositiva.
del món vida i,
Crear una vidaespecialment alsun
decidida (trobant sentiments
propòsit a les seves vides)
Treballar el creixement personal.
Estratègies:
- Apoderament
- Autorevelació narrativa
- Altres: recursos de salut mental, relacionar-se amb altres
persones del seu entorn a través d’involucrar-se en
activitats d’oci, voluntariat dins de la comunitat...
Què / qui pot influir o, fins i tot, ser
determinant?
La intencionalitat de
Intervenció d’altres
les dones a l’hora de
persones
voler actuar
Trencar amb l’aïllament, trobar

suport per satisfer les seves
necessitats i compartir les seves
vivències i desmuntar la visió
negativa sobre elles mateixes.
Interaccions: suport i solidaritat
En la majoria de casos busquen a algu a qui
informar
Enquesta europea (n: 42000 dones).
El 67% de les dones que havien patit violència física o sexual, en la
parella o ex parella, van acudir a la policia, a altres serveis o ho van
explicar a algú (European Union Agency for Fundamental Rights,
2014).
Interaccions: suport i solidaritat
En la majoria de casos busquen a algu a qui informar
Enquesta europea (n: 42000 dones).
El 67% de les dones que havien patit violència física o sexual, en la parella
o ex parella, van acudir a la policia, a altres serveis o ho van explicar a
algú (European Union Agency for Fundamental Rights, 2014).
Les interaccions amb familiars i amistats poden ser un factor

clau
QUINES SÓN LES POSSIBLES RESPOSTES DELS I LES
TESTIMONIS DAVANT DE SITUACIONS DE VIOLÈNCIA?
BYSTANDER INTERVENTION, xarxes de suport… actitut activa
per part de les persones de l’entorn
(Banyard et al. 2005; Fisher, Daigle, & Cullen; 2010; Valls, Puigvert, Melgar, & García-Yeste,
2016)
Green Dot program has been named as a model program
in the US in the recent report to President Obama on
sexual assault on college campuses.
“No one
has to do
everything,
but
everyone
has to do
something”
Què condiciona la reacció d’aquelles persones
que presencien o son coneixedores d’una
situació de violència masclista?
(Flecha, 2021)
(Flecha, 2020)
- Coneixement sobre la temàtica

- Vincle amb la víctima o la persona agressora
- Percepció del que els hi pugui passar després d’oferir la seva
ajuda
(Flecha, 2020)
- Coneixement sobre la temàtica

- Vincle amb la víctima o la persona agressora
- Percepció del que els hi pugui passar després d’oferir la
seva ajuda
Assetjament Sexual de Segon Ordre
- SOSH -
La violencia física y / o psicológica contra las personas que apoyan a

las víctimas del acoso sexual. Algunas personas, grupos e instituciones
que dan apoyo a los supervivientes se convierten en sujetos de
violencia cuando los acompañan en el proceso de denunciar o cuando
los defienden ante la revictimización.
Más allá de las agresiones físicas, el acoso de segundo orden incluye
represalias, lesiones, difamaciones y rumores, mobbing, bullying,
estigmatización, aislamiento, discriminaciones en sus vidas
profesionales o sociales, estereotipos contra ellos y ellas, sus familias,
los sus amigos o sus colegas. Esta violencia crea problemas
profesionales y psicológicos a los que apoyan y desalienta a los otros
para apoyar a las víctimas y denunciar los casos que conocen.
Vidu, A., Valls, R., Puigvert, L., Melgar, P., & Joanpere, M. (2017). Second Order of Sexual Harassment - SOSH. Multidisciplinary Journal of
Educational Research, 7(1), 1-26. doi:10.17583/remie.2017.2505
- SOSH -
• Puede pasar en cualquier espacio:
- en la comunidad, No se puede combatir del

todo el problema y ayudar
- en la universidad, a la mujer si no se ayuda
- en la esfera política, también a las personas que
la apoyan y luchan con ella.
- en la esfera judicial,
- en los medios de comunicación
- SOSH -
Organizaciones sociales:
"Los que nos insultaban se sentían apoyados, se

envalentonaron y hacían las amenazas en nombre de las
autoridades. Es una estrategia conocida: criminalizar a
las defensoras, señalarnos, y ponernos en el punto de
mira de grupos violentos"
- SOSH -
En la universidad:
Tot va passar degut al meu recolzament a la queixa de les estudiants.

Va finalitzar amb la meva renúncia... [de la posició de la universitat]
un cop vaig ser conscient de que ningú, absolutament ningú, em
donava suport. Els resultats van ser aïllament total i soledat. No
col·laborar, com em van dir, té conseqüències. De totes maneres,
més enllà del rebuig explícit que una pot percebre, hi ha una altre
rebuig més lleuger, menys dens, però que també reforça aquest
aïllament. Em refereixo a les persones que estan d’acord amb tu i tu
ho saps, però que s’aparten perquè prefereixen no identificar-se amb
tu. No volen massa contacte i no fan gaire més que dir-te “adéu” als
passadissos. Ja han passat dos anys i mig i m’he acostumat a
aquesta soledat ...
- SOSH -
- SOSH -
- SOSH -
MESURES
➢ Model comunitari: col·laboració i

coordinació entre totes les possibles fonts de suport
➢ Sensibilització
➢ Formació basada en evidències: respostes
apropiades i conèixer els recursos disponibles
MESURES

Mecanismes que previnguin la violència de segon ordre

MESURES

➢ Formació basada en evidències: respostes
apropiades i conèixer els recursos disponibles
Algunes orientacions:
o Les dones no són culpables de la violència que pateixen
Evitar
victimització
o Posar en valor el potencial transformador de les dones supervivents secundaria
o Potenciar la reflexió sobre la socialització viscuda respecte a les

seves relacions afectives i sexuals
MULTICULTURALISME I INTERCULTURALISME
 Grups socialment vulnerables
 Gènere
 Classe social
 Orientació sexual
 Edat
 Ètnia
1. Multiculturalitat, interculturalitat i
pluriculturalitat
2. Racisme modern
3. Racisme postmodern
4. Convivència des de la perspectiva

dialògica
pluriculturalitat
 Multiculturalitat: existència de vàries
cultures en un mateix territori
 Interculturalitat: una forma d’intervenir en

aquesta realitat que posa èmfasi en la relació
entre cultures que estan convivint
 Pluriculturalitat: una altra forma

d’intervenció que posa èmfasi en el
manteniment de les identitats culturals de
cada grup
DEBAT SOBRE LA INTEGRACIÓ. MODELS
- Assimilació de la diversitat: “Una Societat Homogènia” Model
Francès
- Pluriculturalitat: “Pluralitat de Societats”

Model Britànic
- Unitat en la diversitat: “ Una Societat Plural”. Integració

Recíproca, acomodació de les diferències.
Tant la igualtat deslligada del reconeixement

públic de la diferència
com el reconeixement acrític de la diferència
creen discriminació
2. Racisme Modern
Racisme modern
– Europa industrial. Principis Segle XIX fins anys 60
Segle XX
– Entrada de grups d’immigrants com a mà d’obra
barata, a qui es marginava i oprimia
– Relació desigual entre cultures  es pretén una
unificació cultural
– “Races” inferiors i superiors segons
característiques biològiques com ara la intel·ligència
Racisme modern
• Característiques
– Etnocentrisme: progrés des del model occidental.
– Universalisme occidental: economia i cultura europea
superior, s’ha d’extendre
– Democràcia capitalista: sols existeix un model.
– Nazisme: reduccionisme.
• Racisme modern i educació
– Model Assimilacionista, paternalisme,

unitat cultural: “integració” d’immigrants
– Model compensatori
– L’objectiu és eliminar la diferència que
causa el fracàs escolar: homogeneïtzació
– Materials escolars: “la reconquesta
espanyola” contra els “invasors musulmans”
– English only (USA)
La cultura y los valores de los mexicano-
americanos son la causa principal y
definitiva de su bajo status
socioeconómico y de sus bajos logros
académicos (Ramírez, 1974)
pluriculturalitat
2. Racisme modern
4. Convivència des de la perspectiva
dialògica
Racisme postmodern:
– Pas de la societat industrial a la societat de la
informació (orientació anti-igualitària)
– Sorgeixen noves corrents de pensament com la

postmoderna que en la seva crítica a la pretensió
universalista de l’etnocentrisme acaba negant
qualsevol valor universal com la llibertat i la
igualtat, relativisme.
– Després de la 2ª GM, el racisme modern queda

socialment condemnat. Al reprovar aquest
racisme, el racisme postmodern s’autodefineix
com antiracista
Racisme postmodern
• Característiques
– Diferència d’ètnies (però sense igualtat)
– Territori: quotes, assimilació, murs, expulsió
(contradicció)
– Relativisme cultural: les relacions entre cultures són
sempre de dominació, el diàleg no és possible
– Poder: consideració de les relacions humanes con
inherentment violentes. Drets humans com una
construcció occidental
Cavalli-Sforza, parlant de les persones
gitanes, afirma que:
« Hem de tolerar, veure i protegir una

cultura de lladres i de rodamóns? De
fet, quines altres coses poden fer? »
(1994: 266)
Racisme
Postmodern:
atribuir com a
trets culturals
situacions de
desigualtat.
L’analfabetisme de les
persones gitanes, lluny de ser
un handicap inevitable, és en
molts aspectes un element de
llibertat
(Okely 1997:78)
Jörg Haider (líder
partits extrema dreta
Àustria: FPÖ, BZÖ)
Si viviera en Estambul, nadie quisiera que yo

deseara cambiar la Media Luna por La Cruz
en la escuela de mi hijo … Quienes vienen a
nuestro país, a nuestro mundo, deben
aceptar los principios básicos de nuestra
sociedad, de nuestra cultura.
Martí Font, J.M. (1993, 7 de febrer). "No sobrevaloro el fenómeno

nazi". El País, p. 6. Madrid.
Redistribució ¿?
Desegration Busing
70: Polítiques “busing ”
• Redistribució de
l’alumnat per assegurar
escoles diverses.
• Elevades inversions.
• Resistències de les
families (tant de les
minories com de les
receptores).
• Estigma
• White flight
“Escoles Gueto”
Els immigrants fan baixar el nivell
• Concentració d’estudiants
d’un origen ètnic determinat
• “Massa estudiants”
immigrants
• Qualitat de l’educació
Vies plantejades per a superar el
Gueto
1. REDISTRIBUCIÓ ESCOLAR
2. CONTROL MATRICULACIÓ
3. AULES D’ACOLLIDA
4. ESPAIS DE BENVINGUDA EDUCATIVA
La diversitat com a problema
o la diversitat a
excel·lència?
Models inclusius d’èxit
La diversitat com a excel·lència:
Models inclusius d’èxit
Anys 60: Moviments pels
drets civils
Any 55, Alabama: Boicot als
autobusos de Motgomery
Rosa Parks
63 Marxa sobre
Washington
(1) eliminación de la
segregación racial en las
escuelas públicas.
(2) protección de los

manifestantes ante la brutalidad
policial.
(3) programa de inversiones
públicas para generar empleo
(4) promulgación de una ley que
prohibiera la discriminación
racial en la contratación pública
y privada (5) salario mínimo de
2$ la hora; y
(6) autogobierno para el Distrito
de Columbia, con una mayoría
de ciudadanos negros.
La pràctica educativa en una
societat multicultural
* Com garantim la igualtat de totes les

persones?
* Com respectar la diferència?
* Com combatre el risc d’exclusió?
Els i les professionals de l’educació haurien de
basar les teories educatives i les pedagogies
en treballs que respectin els drets humans , la
democràcia, la igualtat, la solidaritat i la
diferència. Sobre la base d’aquests treballs,
els educadors i les educadores utilitzaran les
seves teories, accions i creences per unir-se a
la lluita dels pobles per a la convivència en les
mateixes escoles. Diferents però iguals.
Flecha, R. (1999). Modern and Postmodern Racism in

Europe: Dialogic Approach and Anti-Racist Pedagogies.
Harvard Educational Review, 69(2), 150-171.
L’alumnat en sistemes
educatius integrats respon, de
mitjana, millor que aquells en
sistemes educatius selectius,
i el seu desenvolupament
educatiu depèn menys del seu
origen social
(2005: 89)
Estudi OECD (2005)
PISA 2009
No hi ha una associació positiva entre el tamany
de l’alumnat d’origen immigrant i la mitjana de
resultats per país i tipus d’economia, i tampoc hi
ha relació entre la proporció d’estudiants
d’origen immigrant i les diferències de resultats
entre estudiants natius i d’origen immigrant.
Aquests resultats CONTRADIUEN la suposició
que alts nivells d’immigració porten
inevitablement a un menor rendiment dels
sistemes educatius (OECD 2009: 10).
Pràctiques educatives d’èxit
Escola de
Persones
Adultes
La Verneda-Sant
Martí
PRINCIPIS COMUNS
* Diàleg igualitari. Participació i responsabilitat de
professorat, familiars, estudiants, comunitat.
* Dimensió Instrumental. Foment de les expectatives
positives dels i les estudiants (seguretat, autoconfiança).
* Igualtat de diferències. Dirigits a superar el fracàs
escolar, sense discriminació de gènere, ètnia o ingressos.
ALTRES PRINCIPIS COMUNS
* L’escola com a mitjà educatiu eficaç per a totes i tots.
* Les famílies i la comunitat com a eix imprescindible: Participació i
responsabilitat de professorat, familiars, estudiants i comunitat.
* Pràctiques cooperatives i solidàries dins i fora de l’aula.
* Foment de les expectatives positives.
* Superar el fracàs escolar, sense discriminació de gènere, cultura,
llengua, ingressos.
* Participació de centres de recerca universitaris.
* Resposta a la ineficàcia de l’escola tradicional en barris pobres i
amb minories.
Les MAGNET
SCHOOLS
 Responen a tres principis en la lluita dels drets civils:
sistema exhastiu d'informació i
col·labopració amb les famílies,
el transport gratuït i l'objectiu
explícit de crear una societat
més integrada i justa.
 Tenen un “ programa especial” per a atraure

a estudiants de famílies de diversos orígens per aconseguir
aquests objectius: matemàtiques, arts, ciències de la salut...
 Algunes de les escoles iman tenen llista d’espera i han hagut

d’idear sistemes per tractar amb els problemes de
sobreinscripció (processos de selecció).
Gary Orfield
“ Ha estat per a mi un gran honor ensenyar a estudiants durant més de tres dècades en
sis de les principals universitats de recerca, tres grans i tres privades grans institucions
públiques. He tingut un gran nombre d'estudiants en les meves classes, he llegit els
seus treballs, parlat i debatut amb ells sobre importants qüestions, escoltar les seves
idees i posar a treballar a l'aula i professional dels projectes de recerca intentant
entendre importants qüestions socials i educatives. Molts dels meus
millors estudiants van assistir a escoles imant.
Aquesta experiència els ha proporcionat un contacte i
un aprenentatge ple d’experiències que han forjat la
seva percepció, i la seva capacitat d’anar més enllà
de les línies de la divisió social, i proporcionar una
rica preparació per a la vida, el treball, i per a
contribuir a una societat diversa.
Orfield, G. (2008). Foreword, in Frankenberg, E. & Genevieve Siegel-

Hawley, G. , The Forgotten Choice? Rethinking Magnet Schools in a
Changing Landscape. A Report to Magnet Schools of America, p. 4,
The Civil Rights Project.
Les MAGNET
SCHOOLS
NO CAL TRIAR ENTRE

DIVERSITAT I EXCEL·LÈNCIA
UNA COSA NO
S’ACONSEGUEIX SENSE
L’ALTRA
Les experiències educatives
internacionals que estan donant més
bons resultats comporten:
1. Més igualtat d’accés a les
oportunitats i de resultats
2. Més reconeixement de la
diversitat cultural i els seus
beneficis
POLÍTIQUES D’ACCIÓ
AFIRMATIVA
Les Accions
Afirmatives són
mesures polítiques
que serveixen per a
acabar amb la
discriminació o
prevenir- la i crear
noves oportunitats
per a aquells grups
socials als quals
aquestes
oportunitats han
estat negades.
MULTICULTURALISME I INTERCULTURALISME
MAJORIES I MINORIES
 Introducció
 Algunes dades
 Manifestació del racisme
 Repensar el fenòmen migratori
Migrations have been part of human history
from the earliest time. However, international
migration has grown in volume and significance
since 1945, and most particularly since the mid-
1980s
Reis, A. 2004.
Theorizing diaspora.
International
Migration Review,
vol. 42 (2), p.46
Emigració espanyola (60-65)
 Suïssa (més del 60% il·legals)

 França (més del 50% il·legals)
 Alemanya (el 25% il·legals)
 Bèlgica (el 60% il·legals)
(MTAS)
A grans trets...
 Mai la mobilitat de les persones no havia estat tant
generalitzada (diversificació i augment de la
circulació: 3% de la població mundial)
 Fenomen global: la migració no es pot entendre avui
al marge d’aquesta dimensió.
 La globalització intensifica el fet migratori, però alhora
la migració és portadora de la globalització.
 Creixement de la politització de les migracions (p.e.
política de seguretat)
 Feminització de les migracions: juga un rol actiu en
diferents regions i tipus de migracions
DADES IMMIGRACIÓ ESPANYA EVOLUCIÓ:
Font: INE, Padró Municipal.

Persones estrangeres per nacionalitat
A Catalunya:
A pesar de que las fronteras de las sociedades
de la OCDE no han sido alcanzadas en absoluto
por grandes masas de emigrantes, la
composición étnica, religiosa y cultural de la
población de estos países ha cambiado
considerablemente, bien sea debido a una
inmigración deseada o tolerada, o bien a causa
de una fracasada política de contención de la
emigración.
Habermas, J. (2000). La constelación posnacional.

Ensayos políticos, p. 99. Barcelona: Paidós (p.o. 1998).
Manifestacions del racisme
Alguns malentesos
 La població immigrant sense papers

(“il·legals”) envaeixen el país.
 Treuen llocs de treball i s’aprofiten dels
serveis- recursos socials
 Per combatre la immigració il·legal i controlar
l’entrada s’ha de protegir les fronteres i
permetre només l’entrada segons les
necessitats del mercat.
Alguns malentesos

Subsistema econòmic
Alguns malentesos

Les persones immigrants
prenen els llocs de treball a les
autòctones?
 Segmentació ètnica del mercat laboral:

hostaleria, agricultura, construcció i
treball domèstic.
Les persones immigrants
prenen els llocs de treball a les
autòctones?
Catàleg d’Ocupacions de Difícil Cobertura

(INEM, cuatrimestral):
2005: Programador informàtic, controlador de robots
industrials, peons construcció, indústria, empleats domèstics,
cuiners...
2021: pilotos de buques mercantes, oficiales radioeléctricos de

la marina mercante, deportistas profesionales, mecánicos
navales, frigoristas navales, mayordomos de buque, ...
Les persones immigrants…
… s’emporten
totes les beques de
menjador
FONT: elaboració pròpia a partir de:
http://bcnantirumors.cat/page/rumors
FONT: Moreno, F.J. y Bruquetas, M. (2011). Inmigración y Estado de bienestar en España.
Colección Estudios Sociales, 31.
… col·lapsen el
sistema sanitari
FONT: elaboració pròpia a partir de: http://bcnantirumors.cat/page/rumors
… tenen més
facilitats per obrir els
comerços quan volen
… no paguen
impostos
… ens
estan imposant la
seva cultura
...de bon matí, prens cafè
colombià i treus a passejar el
pastor alemany. Vas vestit amb
roba gallega, mentre escoltes
flamenc gitano i condueixes un
cotxe francès ple de gasolina
kuwaitiana.
Treballes a l’ordinador de
fabricació taiwanesa. Reps una
telefonada al mòbil finlandès.
Al migdia, l’àpat és gaspatxo andalús i
paella valenciana, la beguda txacolí basc
i les postres kiwis neozelandesos.
A la tarda, en comptes del serial veneçolà,

veus una pel·lícula nord-americana
protagonitzada per actors hispans i
musicada amb rock britànic.
Al vespre, en un pub irlandès, planeges les

vacances a Tunísia mentre beus una
cervesa alemanya pagada amb euros.
Arribada la nit, llegeixes una
novel·la catalana mentre xarrupes
te marroquí. Cuides la tulipa
holandesa i el bonsai Japonès. El
teu rellotge suís marca la mitja nit
(els nostres números són àrabs),
etc.
Article de Xavier Torrens, professor de Ciència Política

Universitat de Barcelona
… són uns
delinqüents
http://unitatcontraelfeixisme.wordpress.com/2011/03/07/contra-els-topics/
Alguns malentesos

Repensar el fenomen migratori
 Superar els paràmetres de l’Estat- Nació. La integració i la
gestió de la diversitat ja no es pot fer des d’allò local 
Nova Ciutadania
 Qualsevol mesura o proposta té dificultats de realització si

no va més enllà de les fronteres nacionals.
 Fenomen migratori ja no pot ser analitzat en termes

d’integració a la societat d’acollida, doncs sovint una
situació regularitzada comporta una major mobilitat.
 Tot i les mesures de control les fronteres es fan més fluïdes,

i les societats d’origen i acollida estableixen lligams a
través de la població immigrants  Transnacionalitat
Alguns beneficis de la migració
 Reducció de la pressió demogràfica a les

societats de destí
 Les remeses han contribuït al

desenvolupament de les societat d’origen
(econòmic, polític i cultural)
 Ha contribuït a reduir l’atur

Percentatge per grup d’edat
Els immigrants han estat el motor empresarial de les
grans ciutats, des de Nova York fins Los Ángeles, perque
han estimulat el creixement en molts sectors
econòmics i han revitalitzat vàries zones de les
ciutats que estaven “adormides”.
El 2005, el 0.35% de la població immigrant adulta (350
de cada 100 mil) va crear nous negocis cada mes,
mentre que només el 0.28% dels ciutadans dels EE.UU.
va fer el mateix, en un país que ha vist augmentar la
seva població gràcies als nouvinguts.
Center for an Urban Future. A World of Opportunity. New

York, February 2007: http://www.nycfuture.org/

societat de destí

desenvolupament de les societats d’origen

Remeses
Una font d’ing ressos més important

que l’Ajuda Oficial al
Desenvolupament

societat de destí

desenvolupament de les societat d’origen

Font: Sebastián, L. (2006) Inmigración y economía española: 1996-2006. Madrid:
Presidencia del Gobierno.
http://www.la-moncloa.es/actualidadhome/informeeconomia.htm
 Por cada punto de aumento en la proporción
de inmigrantes aumenta en 0,6 puntos la
tasa de actividad femenina. Por tanto, la
inmigración explica el 30% de los 12,5
puntos de aumento de la tasa de actividad
femenina entre 1996 y 2005.
(EPA)
MAJORIES I MINORIES
Pla Integral del Poble Gitano
a Catalunya
Principis clau, accions i resultats d’èxit
més rellevants
Programa del Poble Gitano i la Innovació Social

Direcció d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC), Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
Generalitat de Catalunya
Universitat Rovira i Virgili. 3 i 4 de maig de 2020

Situació social i
educativa del
Poble Gitano
Importantes avances, pero situación aún muy alarmante
Se han logrado importantes avances gracias a los esfuerzos de las
administraciones públicas, y muy especialmente del mismo Pueblo
Gitano, a través de sus asociaciones y la sociedad civil.
Sin embargo, la situación social y educativa de la población gitana
sigue siendo muy alarmante, ya que una buena parte de nuestra
comunidad sigue siendo uno de los grupos más vulnerables, con
más riesgo de exclusión social y más rechazado y discriminado de
España y Europa. (CIS, 2016; Damonti & Arza, 2014; EU-FRA,
2018a)
Casi 4 de cada 10 hogares gitanos sufren pobreza severa
30 puntos más que el (Damonti & Arza, 2014)

resto de la población
Apartado 1.2 Contextualización
El 38 % ha sufrido discriminación en la búsqueda de empleo
(EU-FRA, 2016)
Segregación residencial e infravivienda – Los barrios Gueto

Población Población
Diferencia
gitana en general
Viviendas demasiado 15 5,2 + 9,8 %

oscuras
Goteras en el techo, 26 17,1 + 8,9 %
humedad en la pared…
Contaminación, suciedad… 27 10,2 + 16,8 %
Delincuencia, violencia o 42 11,9 + 29,9 %
vandalismo en la zona
(Elaboración propia a partir de EU-FRA, 2018b)

Interseccionalidad de la desigualdad
Población gitana inmigrante – el grupo más vulnerable
Como gitanos y gitanas, como inmigrantes, frecuentemente
indocumentados y en situaciones de pobreza y exclusión extrema
(asentamientos – chabolismo)
Sólo el 12 % ha completado la ESO o un nivel superior

Frente al 74% del resto de la población
62 puntos menos que el

resto de la población
(EU-FRA, 2019)
La segregación educativa es una realidad
31 % de
escuelas gueto
(EU-FRA, 2018b)
La enorme brecha educativa
Educació Secundària Obligatòria

Alumnat gitano – 12%
Reste de l’alumnat – 74%
Estudis universitaris
Persones gitanes – Entre un 0,3% i un 2%
Reste de persones – Entre un 28% i un 35%
¿Cómo se explica? 1994
2005-2018
“Las familias gitanas no están interesadas
en la educación”
“La cultura gitana es incompatible
con el éxito educativo” 1999
2013
“El alumnado
gitano no está
motivado por la
2006
2015-2018 educación” 1983
Bloque 1. VER "ATENCIÓN EDUCATIVA A LA POBLACIÓN ESCOLAR GITANA”
AL IGUAL QUE LAS MUJERES NO SON LAS CULPABLES

DE SU BRECHA SOCIAL, DE NO ALCANZAR O
PARTICIPAR EN LA DIRECCIÓN DE CENTROS
EDUCATIVOS CON IGUALDAD
EL PUEBLO GITANO TAMPOCO ES EL RESPONSABLE
DE SU BRECHA SOCIAL, Y NO ESTÁ PARTICIPANDO
EXITOSAMENTE EN LA EDUCACIÓN PORQUE EXISTEN
IMPORTANTES BARRERAS QUE LO IMPIDEN
Bloque 1. VER "ATENCIÓN EDUCATIVA A LA POBLACIÓN ESCOLAR GITANA”
¿Per què són necessàries
polítiques específiques en favor
del Poble Gitano?
Directiva 2000/43/CE
del Consejo, de 29 de
junio de 2000, relativa a
la aplicación del
principio de igualdad de
trato de las personas
independientemente de
su origen racial o étnico,
DO L 180 de 19.7.2009.
Per què malgrat els
esforços polítics la situació
de la comunitat gitana
millora tan lentament?
April 2018
“Despite ambitious initiatives,

the fundamental rights situation
of Roma in the EU remains
profoundly troubling. This
report examines the
persisting phenomenon
of anti-Gypsyism and its
effect on Roma inclusion
efforts. It first presents data
on key manifestations of anti-
Gypsyism, namely
discrimination, harassment and
hate crime.”
Antigitanisme
Antigitanisme
Marzo 2017
Antigitanisme
Els prejudicis més extesos
• A les famílies gitanes no els interessa l'educació dels seus
fills i filles
• Rebutgen les institucions no gitanes (paies)
• No volen treballar, prefereixen viure amb treballs precaris
• Són més masclistes que la resta de la societat
• Conflictius i incívics
• S'exclouen a si mateixos. Rebutgen a la cultura
hegemònica
EXPLICACIÓ ETNOCENTRISTA PER JUSTIFICAR L’EXCLUSIÓ SOCIAL

NO FORMEN PART DE
LA IDENTITAT DEL POBLE GITANO
Evidencias
Desde 1972
Políticas y Prácticas educativas que van en contra
de la Comunidad Científica Internacional
OCURRENCIAS
Basadas en prejuicios y estereotipos, no en la CIENCIA
• Currículum de mínimos / de la felicidad
• Grupos de nivel / Grupos Flexibles
• Adaptaciones Curriculares
• Políticas y prácticas para motivar / convencer
• Escuelas Gueto
• Redistribución forzosa
• ….
Evidencias
Indicadores de impacto
Cambios estructurales
Equipos interculturales
a Catalunya
més rellevants
PROGRAMA DEL POBLE GITANO
I DE LA INNOVACIÓ SOCIAL
ACORD GOV/77/2016, del 7 de juny, pel qual es crea el Programa del

Poble Gitano i de la Innovació Social
ANTECEDENTS I REGULACIÓ JURÍDICA
 21 de novembre de 2001 importants resolucions a

Catalunya a favor del Poble Gitano
 Resolució 1045/VI del Parlament de Catalunya, sobre l'elaboració d'un pla
integral del poble gitano a Catalunya.
 Resolució 1046/VI del Parlament de Catalunya, sobre el reconeixement de la
identitat del poble gitano i del valor de la seva cultura
 2004. Organització del Pla Integral del Poble Gitano

 2005, Publicació de l’Estudi del Poble Gitano de Catalunya
– 1º Pla (2005-2008)
– 2º Pla (2009-2013)
– 3º Pla (2014-2016)
– 4º Pla (2017-2020)
30
OBJECTIUS DEL PLA
 Definir POLÍTIQUES D'ACTUACIÓ ESPECIFIQUES a favor del poble gitano

de Catalunya, partint d'evidències d'èxit que han demostrat científicament ser
d’èxit en la promoció i la inclusió del poble gitano
 Desenvolupar estratègies per implementar ACTUACIONS D'ÈXIT en els

següents àmbits: educació, treball, cultura, justícia, salut, habitatge, interior,
mitjans de comunicació, foment de l'associacionisme i administracions locals
 EQUIPARAR SOCIOECONÒMICAMENT ALS GITANOS I A LES GITANES

de Catalunya en risc d'exclusió social AMB LA SOCIETAT DE LA QUE
FORMEN PART
 Promoure la CULTURA GITANA COM A PART DE LA CULTURA

CATALANA, fent difusió dels seus valors i de la seva contribució a la cultura
de Catalunya
PRINCIPIS CLAU DEL PLA INTEGRAL
 IMPLICACIÓ DE LA POBLACIÓ GITANA en tot el procés
 Contextualització en el MARC EUROPEU, ESTATAL I CATALÀ en

relació al poble gitano
 Col·laboració i DIÀLEG PERMANENT AMB LES AUTORITATS

LOCALS
 Objectiu: MILLORA DE LA SOCIETAT. No solament diagnòstics
 Consonància amb els resultats DE LES INVESTIGACIONS

CIENTÍFIQUES de major impacte social
EQUIP TÈCNIC INTERCULTURAL DEL
PROGRAMA DEL POBLE GITANO I
DE LA INNOVACIÓ SOCIAL
9 persones contractades
6 persones gitanes
(67%, més de la meitat de l’equip)
IMPLICACIÓ REAL DE LA POBLACIÓ GITANA
Equip de redacció del 4t Pla integral
20 persones
9 dones gitanes
8 homes gitanos
2 dones no gitanes
1 home no gitano
IMPLICACIÓ REAL DE LA POBLACIÓ GITANA
Consell Assessor
Pativale Manusa (Consell d’Ancians)



LOCALS



LOCALS



LOCALS

OBJECTIU: MILLORAR LA SOCIETAT
Poble Gitano
Grup social més rebutjat d'Europa i d’Espanya, el qual
pateix enormes desigualtats en totes les àrees crucials pel
desenvolupament humà (ocupació, educació, habitatge,
salut i participació social)
Els resultats esperats del Pla Integral responen

directament a millorar situacions concretes de
desigualtat
RESPONSABILITAT
POLÍTICA
INDICADORS D'IMPACTE
REALISTES, TRANSPARENTS I
OBJECTIVAMENT AVALUABLES


LOCALS

CONSONÀNCIA AMB ELS RESULTATS DE
LES INVESTIGACIONS CIENTÍFIQUES DE
MAJOR IMPACTE SOCIAL
IMPACTE SOCIAL DEL PLA
INTEGRAL DEL POBLE GITANO A
CATALUNYA
Accions i resultats d’èxit més

rellevants
(2017-2020)
Ple del Consell Assessor del Poble Gitano
11 de desembre de 2019
Petició Intergrup
SUPORT DIRECTE A ENTITATS

Convocatòria ordinària de subvencions de
projectes i/o activitats a entitats de l’àmbit de
les polítiques socials
(COSPE)
• Línia F4 Programes d'activitats i projectes per la promoció del
reconeixement, la participació, la inclusió social i la igualtat de
tracte del poble gitano a Catalunya
• 37 entitats de tot el territori català
• 2019: 483.061,84 €
• 2020: 537.076,54 €
2019-2020
TRANSVERSAL
Petició Intergrup

Convocatòria de subvencions en l'àmbit social
amb càrrec a l'assignació de l'IRPF (2019)
• Línia H Poble Gitano
• 751.978,04€
• 2 federacions gitanes (FAGIC, AGIPCAT)
2019
TRANSVERSAL
Petició Intergrup

Subvencions a entitats amb fons provinents del
Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere
• 36.643,56 €
• 1 federació (AGIPCAT)
2019
TRANSVERSAL
INSERCIÓ LABORAL
CONTRACTACIÓ DE PERSONES GITANES

DOCENTS A FORMACIONS
COORDINADORS/ORES DE FORMACIONS
MÉS DE 50
PERSONES
FORMADORS DE ROMANÓ
GITANES
EQUIP TÈCNIC
MEDIADORS/ORES
COL·LABORADORS/ORES EXTERNS
RESPONSABLE EQUIPAMENT PÚBLIC
ALTRES
Des de 2017 TREBALL
EDUCACIÓ I FORMACIÓ
Àmbit Educació
EDU1
XERRADES EDUCACIÓ PRIMERENCA

(0-6 ANYS)
PACAP
Pla d’Acció als Centres d’Actuació Preferent
• Actuacions Educatives d’Èxit Reducció Absentisme

•
• Sessió de referents gitanos
• Voluntariat Gitano
Competències
• Formació de familiars bàsiques
• Casals d’estiu educatius

Petició Intergrup
UNITATS DIDÀCTIQUES
POBLE GITANO
Presentació
pública al 2020
Des de 2018 EDUCACIÓ

Petició Intergrup
AJUTS PIPG // PROGRAMA BECAROM
Més de 100 persones gitanes cursant estudis postobligatoris
2017-2019 EDUCACIÓ
Petició Intergrup
ACCIÓ AFIRMATIVA
RESERVA PLACES UNIVERSITÀRIES
27 persones gitanes han accedit a la universitat
2017-2020 EDUCACIÓ
CURS GRADUAT EDUCACIÓ SECUNDÀRIA OBLIGATÒRIA

GESO
Més de 100
familiars
18 PERSONES
GITANES
APROVADES
Des de 2017 TREBALL

Petició Intergrup
FORMACIÓ DE FAMILIARS
GRUP D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT
Participació
històrica
2020-2021 EDUCACIÓ
Petició Intergrup
18
16
16
40 persones gitanes ja han
accedit a la universitat
14
12
10
8
8 7
6 5 5
4 4
4 3 3 3 3
2 2
2 1 1
0 0 0
0
2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016 2016-2017 2017-2018 2018-2019 2019-2020
Des de 2012 EDUCACIÓ

Petició Intergrup
32 persones
gitanes ja han
accedit a la
universitat en els
darrers 5 anys
2017-2020 EDUCACIÓ
a Catalunya
més rellevants
Programa del Poble Gitano i la Innovació Social

Direcció d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC), Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
Generalitat de Catalunya
Universitat Rovira i Virgili. 3 i 4 de maig de 2020

De La Societat Industrial A La Societat de La Informació

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

De La Societat Industrial A La Societat de La Informació

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

De la societat industrial a la

Beck, U. 2002. ¿Qué es la globalización?

• I Fase: Darwinisme social

• II Fase: Societat de la Informació per a tothom

Accés mercat laboral lligat a les “capacitats

• Ocupacions basades en la informació

• Darwinisme social (Habermas): La selecció dels “millors”

1. “La universitat és una fàbrica d’aturats”

No obstant això, les disparitats són

Sota l'ombra de la crisi climàtica i del profund canvi

Seleccionar, processar, gestionar i

• Proporcionar equips de TIC als

• Hi ha una “escletxa” digital associada a

• Les diferències en els índexs de

... En les societats actuals les antigues

Garantir el dret a l’èxit educatiu de totes les nenes i nens,

Com ens podem creure que podem

S’ignora la diversitat limitant així les

Basat en una teoria que no se sosté

El llenguatge és l’eina més important que vehicula el

El coneixement es crea entre persones que dialoguen

• Inclou totes les habilitats,

La transformació de totes les

“We begin with the

(Bruner, 1996, p. 33).

Un currículo democrático persigue

(Bruner, 1990: 20)

”Lo que necesitamos es un movimiento de

“You are good and I am good, but

“La evidencia muestra que las y los amigos

• Dret de totes les persones a viure de

 NO CAL TRIAR ENTRE

Societat, família i educació

Institució molt variable

La família com a grup

Una família es defineix, segons el cens de 2001 com:

Es pot diferenciar entre:

La Creta antiga, les ètnies

Al llarg de la història s’ha produït un procés de

Família extensa famílies actuals

(Transició generada pel propi procés de modernització d’Occident)

Perspectives teòriques sobre la família i els seus

La família realitza funcions importants que contribueixen a la

• Estabilització de la personalitat. Assistència emocional pels

Parsons, T. (1986). “La estructura social de la familia”, Fromm, E. Et al. La familia.

A partir de les dècades de 1970 i 1980 el feminisme

1. La divisió del treball domèstic

Pluralitat de formes familiars i nous models familiars.

Societat industrial Societat de la informació

1) AUTORITAT 1) ACORDS – NEGOCIACIÓ

2) NORMES VERTICALS 2) DIÀLEG EN TOT EL PROCÈS

• Diversitat de famílies i nous models familiars

• Famílies No ha estat l’única forma de família al llarg de la història

• Diversitat Diferents formes de famílies tant homosexuals com

• Famílies reconstituides: amb fills i filles de

convivència pluralitat de veus.

2. Llars monoparentals: pare sol, mare sola

• Diversitat de referents, referències

• Comoditat per a estar per casa

• Avenços cap a un major reconeixement legal

No significa que la família tradicional desaparegui,

¨ Títol I: Principis rectors

• Principi ¨ L’interès superior de l’infant i