Apuntes 1r Quatri

Investigació i avaluació en educació
1. Tipus de coneixements i mètode científic
Quin tipus de coneixement existeix

- Coneixement vulgar
- Coneixement pràctic
- Es transmet directament d’uns a altres
- Sentit comú
- Coneixement científic
- Es fonamenta en dades empíriques
- Qüestiona de manera contínua els coneixements previs
- Utiliza el mètode científic (contrastació de hipòtesis)
- Sistematització
Investigació científica <--> Mètode científic <--> Coneixement científic
Fases del mètode científic

1) Plantejament del problema
- Que investiguem i per a què?
- Cobreix un buit en el coneixement actual
- Hem de delimiar molt bé el camp d’investigació, i quina informació hem de
recollir.
2) Objectius
- Relacionat amb el problema de la investigació
- Què estem buscant amb la investigació? Què pretenem?
3) Estat de la qüestió, antecedents

- Localitzar els treballs (teories, investigacions, experiències) realitzats
prèviament sobre el tema.
- Serveix per enquadrar i fundamentar el estudi.
- Hem de partir del coneixement existent sobre el tema per anar més enllà.
4) Formulació de hipòtesis
Hipotèsis:
- Suposicions generalitzades o afirmacions comprobables que es formulen com
possibles solucions al problema plantejat.
- La seva funció es oferir una explicació possible o provisional al problema.
- Son respostes que avançem i que hem de contestar.
5) Enfoque metodològic: instruments, mostres d’estudis, recollida i anàlisis de

dades
Tècniques de recollida de informació
1
- Quantitatives: no ens donen dades mesurables, cuantificables, que es poden

representar amb números (p.e. qüestionaris, tests).
- Qualitatives: ens donen dades en forma de texts, que aporten una riquesa de
significats. Es basen en un procés interactiu i social entre
investigadors/investigats.
Definició de la població
- Població: conjunt de tots els individus als que es vol fer un extensiu dels
resultats de la investigació.
- Mesura: subconjunt de la població que es representativa d’aquesta. A
l’investigació es treballa amb la mostra.
Coneixement de la comunitat científica internacional <--> Interpretacions dels actors

socials COM? Implicant “end-users” i “stake-holders” des del disseny d'una
investigació a la interpretació dels resultats.
D’investigar “a” a investigar “per i amb”

Investigar “a”
Les investigacions exclusores estan plenes de prejudicis racistes que impedeixen el
coneixement dels científics dels grups culturals i tenen importants conseqüències
negatives.
Investigar “per i amb”

- Inclusió de les veus de les minories ètniques.
- Participació de les minories ètniques durant tot el procés d’investigació.
- Equips d’investigació multiculturals en diàleg igualitari amb els col·lectius
investigats.
Recollida i anàlisis de dades

- Recollida de dades: aplicació de les tècniques seleccionades.
- Anàlisis: tractar i organitzar la informació obtinguda per donar-li sentit i
respondre al problema plantejat.
- Anàlisis quantitatiu: mètodes estadístics.
- Anàlisis qualitatiu: classificació de la informació (dades) segons unitats
bàsiques de significat, les categories.
6) Resultats
7) Conclusions
- Es recolleixen els principals resultats d’estudi i la possibilitat de
generalizar-los.
- Es fiquen en relació amb el marc teòric i l’estat de la qüestió inicial: com es
relacionen les dades amb les aportacions per otres investigaciones.
- En les investigacions amb hipòtesis, es válida o es rebutja les hipòtesis.
- Poden concluir implicacions per a la pràctica educativa.
2
8) Plantejament de nous problemes

- “Prospectiva”: A partir dels resultats obtinguts, es poden apuntar interrogants
o noves línies d’investigació.
2. Impacte social de la recerca

2.1 Per què impacte social?
Impacte social→ qüestionament de les ciències socials i les humanitats a nivell mundial.
- La CE volia eliminar el finançament de la recerca en SSH a l’Horizon 2020.

- Les veus de les persoes acadèmiques i el Parlament van restablir l’SSH, però sota
revisió.
Restabliment de les SSH a HORIZON 2020
- Set reptes amplis

1) Salut, canvi demogràfic i benestar.
2) Seguetat alimentària, agricultura sostenible i forestal, investigació marítima i
d’aigües continentals, i la bioeconomia.
3) Energia segura, neta i eficient.
4) Transport intel·ligent, verd i integrat.
5) Acció climàtica, medi ambient, eficiència de recursos i matèries primeres.
6) Societats inclusives, innovadores i reflexives (Gràcies a la campanya
iniciada pels investigadors de SSH, el Parlament Europeu va decidir que havia
d’haver un repte específic en SSH).
7) Societats segures i innovadores.
Estratègia EUROPA 2020

Europa 2020: una estratègia per a un creixement intel·ligent, sostenible i inclusiu.
Objectiu general→ per aconseguir des de la UE un moviment intel·ligent més enllà de la

crisi i afavorir el creixement per reduir la distància amb els EUA i mantenir els avantatges
competitius.
Objectius→
1. 75% de l’ocupació
2. 3% del PIB a invertir en I+D
3. Paquet climàtic 20/20/20
3
4. Millora de l’educació (<10% d’abandonament escolar prematur,> 40%completant

educació terciària)
5. 20 millons de persones menys en risc de pobres
Prioritats→
- Creixement intel·ligent
- Creixement sostenible
- Creixement inclusiu
Objectius/Reptes socials
Es troben dins dels objectius de desenvolupament sostenible.
El Govern de Catalunya va impulsar el 2019 el “Pla nacional per a la implementació de

l’Agenda 2030 a Catalunya”, que va promoure un procés participatiu amb diferents actors
socials del país, amb l’objectiu d’implementar el ODS a Catalunya.
Federico Mayor Zaragoza (Director general UNESCO): “No aniré a cap altra Conferència
on es presentin diagnòstics de pobresa, perquè el millor diagnòstic es l’autòpsia, pero arriba
massa tard. necessitem solucions basades en evidències científiques i les necessitem ara.”
El que els polítics i la societat esperen de la ciència està canviant ràpidament, i la ciència ha
de canviar amb ella, o hi ha el risc de que perdi el suport públic.
Els acadèmics i líders de la comunitat científica han d’adonar-se que el sistema no

prepara investigadors per satisfer els requisits de la societat.
L’impacte social és crucial pel suport polític i social a la ciència

(Achieving Social Impact. Sociology in the Public Sphere, Marta Solert-Gallar)
IMPACTE CIENTÍFIC → comunicació basada en la ciència→ IMPACTE POLÍTIC →

IMPACTE SOCIAL→ més polítiques basades en la ciència → suport polític i ciutadà a la
ciència → impacte científic … (bucle)
L’objectiu principal de IMPACT- EV és desenvolupar un sistema permanent de selecció,

seguiment i avaluació dels diferents impactes de la recerca en Ciències Socials i
Humanitats. iMPACT-EV no només desenvoluparà indicadors i estàndards per avaluar
l’impacte científic de la investigació SSH, sinó, especialment, per avaluar el su impacte
polític i social.
Estratègies per a l’impacte social de la recerca

El 20% del finançament de les universitats britàniques depèn del seu impacte social.
Universitats i centres de recerca
● Pla Estratègic de Recerca i Innovació de la URV (2017)
4
● Comunitat d’aprenentatge en Impacte Social de la recerca URV-CEICS

● 1ª Jornada Premis del Consell Social a l’Impacte Social de la recerca 2017
Investigadors/es
- Conceptualitzar i entendre L’ISR
- Estratègies i polítiques impuls ISR
- Competències i suports per l’ISR
- Dissenyar i planificar l’ISR
- Implementar i sostenir l’ISR
- Evidències, avaluació i comunicació de l’ISR
2) Impacte científic, polític i social de la recerca

Impacte científic (difusió): Quan la comunitat cietífica (iguals(, però també institucions,
ONG i ciutadans en general coneixen els resultats de la recerca.
Transferència/impacte polític: quan els responsables polítics, les institucions, les empreses i
els ciutadans en general utilitzaen els resultats de la recerca per planificar les seves
intervencions (o desenvolupar productes).
Impacte social: quan hi ha evidències de millores socials experimentades per individus i per
la societat (segons objectius de la societat) derivats de la transferència dels resultats de la
recerca.
IMPACTE CIENTÍFIC
Revisió entre iguals: concepte global que inclou els subgrups d’impacte científic, creatiu i
una avaluació entre iguals.
● Factor d’impacte/Altmetrics
● Impacte creatiu: el reconeixement de la comunitat d’artistes a una contribució
creativa, de la mateixa manera que l’impacte científic és el reconeixement dels
col·letius acadèmics d’una contribució científica.
DIFUSIÓ
La divulgació es realitza quan institucions, empreses, ONG i ciutadans en general coneixen
els resultats de la recerca científica.
TRANSFERÈNCIA/IMPACTE POLÍTIC
La transferència té lloc quan els responsables polítics, empreses, ONG o ciutadans utilitzen
els nostres resultats de recerca per planificar i dur a terme les seves intervencions.
● Una de les dimensions de la transferència és l'impacte polític, és a dir, quan les
polítiques (o programes) es basen en els resultats de la recerca.
IMPACTE SOCIAL DE LA RECERCA

Impacte Social es dóna quan els resultats publicats, difosos, i que han estat transferits,
condueixen a una millora en relació amb els objectius prioritzats per la societat.
5
Altres definicions: L'impacte és un efecte, canvi o benefici per a l'economia, la societat, la

cultura, les polítiques o serveis públics, la salut, el medi ambient o la qualitat de vida, més
enllà de l'àmbit acadèmic (REF2014)
El criteri d'impacte més ampli abasta el potencial de beneficiar la societat i contribuir a
l'assoliment de resultats socials específics i desitjats (National Science Foundation)
3) Avaluació de l’impacte social

Tipus d’avaluació: ex-post, in-itinere, ex-ante
EX-POST
L'impacte social s'avalua ex-post, una vegada que s'ha acabat la investigació. Aquesta
avaluació es fa a curt i a llarg termini. Cada avaluació, es farà l'interval entre la finalització de
la investigació i el moment de l'avaluació.
IN-ITINERE
L'avaluació de l'impacte social in-itinere, durant el procés de la investigació, potència
l'impacte social ex-post de la pròpia recerca en corregir possibles errors. També potencia els
resultats de les avaluacions ex ante que tindran els pròxims projectes que es presentin.
EX-ANTE
L'impacte social també s'avalua ex-davant, i això és el més important i difícil. No s'avalua
l'impacte de la investigació sinó el possible impacte que tindrà un projecte de recerca abans
de fer-ho “impacte esperat”.
Resultats impacte social

● Els investigadors no solen pensar en el seu treball com a generador d'impacte
social…
● No hi ha tradició de recollir evidències sobre el nostre impacte social de recerca
● L'impacte social es produeix més enllà de la vida útil dels projectes de recerca
● Problemes d'atribució
● Com es mesura l'impacte social
4) Indicadors per mesurar l’impacte social

Social Impact Open Repository: Respon a la demanda oberta de paràmetres mesurables de
millores socials generades per projectes científics, promovent una alternativa necessària de
l'estancament dels resultats científics i que permeti un impacte social real.
Llista d’indicadors d’Impacte Social

- Connexió amb els objectius socials:
● Objectius de l’estrategia H2020: http://www.un.org/sustainabledevelopment/
● Objectius del desenvolupament sostenible les Nacions Unides:
https://goo.gl/qS9NWx
● Altres objectius socials
- Percentatge de millora aconseguida en relació amb la situació inicial.

- Replicabilitat de l'impacte. Les accions basades en les conclusions del projecte s'han
implementat amb èxit en més d'un context.
6
- Publicació de l’ impacte social en revistes científiques (amb un impacte reconegut) o

per organismes oficials governamentals o no governamentals.
- Sostenibilitat. L'impacte aconseguit per l'acció basat en els resultats del projecte, ha
demostrat ser sostenible al llarg del temps.
- Creació de llocs de treball i creixement econòmic
COM ES MESURA L’IMPACTE SOCIAL DE LA RECERCA BÀSICA?

Research Enabling Social Impact (RESI): L'impacte acumulatiu de la recerca que ha
contribuït a una recerca més profunda que, al seu torn, ha aconseguit un impacte social.
Per trobar una solució, hi ha molts projectes de recerca i treballs acadèmics que exploren
diferents vies. Tots han estat necessaris per trobar la solució, davant els fracassos i els èxits en
el camí.
Seguiment de RESI de la recerca amb impacte social

Indicadors de RESI:
Articles científics sobre recerca citats en articles sobre un nou descobriment o troballa amb
impacte social
Col·laboracions d'investigadors amb altres investigadors que han tingut èxit en l'assoliment
de l'impacte social
Hipòtesis de recerca que vinculen possibles descobriments amb futures millores socials
RESI abans d'assolir l'impacte social

Indicadors de RESI:
Publicació en revistes científiques dels resultats de la investigació amb referència a la futura
contribució als objectius socials
Les cites del resultat d'una recerca en altres publicacions científiques (és a dir, una troballa
que es cita moltes vegades és més probable que es converteixi en coneixement previ d'una
troballa que condueixi a impacte social)
Cites del resultat d'una recerca en diferents mitjans socials (és a dir, el mateix argument
anterior)
EXEMPLE: Impacte social de la recerca: 1) creació d'ocupació i creixement econòmic a la

regió i 2) creació de la felicitat cultural immaterial, des del descobriment de l'homo
antecessor al museu d'evolució humana.
Research Impact enabling Social Impact: Grups de paleontòlegs treballant a les muntanyes
d’Atapuerca des de 1863.
5) Avaluació i els indicadors FP9

Towards FP9
La campanya "Doble FP9" va seguir recomanacions de l’informe Lamy Higher Level Group
per augmentar el suport de H2020. Va arribar a més de 80.000 ciutadans en Twitter. El
Parlament de la UE decidirà sobre el pressupost.
En lloc de desafiaments socials, un nou enfocament en MISSIONS.
7
SSH: debat sobre una gran missió sobre "DEMOCRÀCIA"

3 grans idees que es discuteixen pel FP9:
● Projectes col·laboratius: necessiten millorar la implicació dels ciutadans i l'impacte en
la recerca.
● Innovació: més focalitzat en "excel·lència" i "novetat" des de la perspectiva de la
innovació, similar a ERC.
● Interdisciplinarietat: més enllaç per resoldre problemes, per exemple, l'impacte social
per resoldre problemes de salut.
Posició des d’IMPACT-EV

1. Com garantir que la recerca finançada tindrà impacte social? Reforça un missatge clar
sobre el que és i no és impacte social.
2. Avaluació ex-ante: més enllà del "impacte social esperat" es centrarà en l'experiència
de l'impacte social (impacte social ja aconseguit en recerca prèvia). Indicació clara per
als avaluadors.
3. Necessitat de nous mecanismes per recollir sistemàticament l'evidència de l'impacte
dels projectes finançats al llarg del projecte i més enllà. Això inclou una avaluació
in-itinere del projecte.
4. Més enllà de la política basada en l'evidència, se centren en la base dialògica, on el
diàleg amb els ciutadans i les parts interessades milloren els processos de recerca i
innovació i augmenten les oportunitats d'impacte.
6) Impacte social i coneixement obert

La ciutadania té el dret de conèixer no només els darrers coneixements científics, sinó també
quines són les millores socials assolides com a resultat de l'ús d'aquest coneixement científic.
Publicació d'accés obert Dades de recerca obertes

✓Trobable
✓Accessible
✓Interoperable
✓Reutilitzable
Coneixement obert
Els ciutadans busquen informació i aporten informació en fonts obertes com ara Wikipedia.
Els investigadors ara aporten coneixement científic a Wikipedia.
Wikipedia és un espai per pujar els resultats dels investigadors i el coneixement dels
ciutadans sobre els impactes de la seva recerca.
8
3. Metodologia comunicativa e impacte científic i social
Investigació objectiva Investigació subjectiva Investigació comunicativa
Sistemas Subjectes Sistemas i subjectes
Desnivell investigadores Diàleg igualitari Diàleg igualitari

invesigades
Investigadores coneixen, Investigadores: son uns Investigadores: responsables

investigadores desconeixen subjectes més d’aportar la ciència
(sistema)
L’objectivitat requereix No existeix la objectivitat A l’obectivitat s’arriba per

distància dels subjectes l’argumentació
La ciència no s’enriqueix Es legitima el coneixement Argumentacions de la

amb l’argumentació dels de la ciència ciència i dels subjectes
subjectes
Utilitza els subjectes per Si es coherent, no Manté relacions estables

fortalèixer el sistema s’incorpora el sistema sistema-subjecte
Ontología objectivista
La realitat és objectiva, independentment de les personas que la coneixen i actuen amb ella.
Des d’aquest paradigma no se creu que la realidad sigui fruit de construccions socials.
- Epistemología objectivista (com construir)
Els enunciats científics es basen en realitats objectives
- Metodología objectivista
Quantitativa → Experimentació i observació
Ontología subjectivista (subjectivita → qualitatiu)

La realitat és subjectiva, una construcció social que depèn dels significats que li atribuïm a les
persones. Generació i transmissió col·lectiva dels coneixements.
- Epistemología subjetivista
Los enunciados científicos son una construcción social
- Metodología subjetivista
Metodología cualitativa: descriptividad y, en principio, sin finalidad de
transformación
Ontología comunicativa
La realitat social es comunicativa, una construcció humana que els significats són construits
de forma comunicativa a través de la interacció entre les persones.
- Epistemología comunicativa Dialógica
9
Los enunciados científicos son fruto del diálogo

- Metodología comunicativa
Metodología comunicativa: Diálogo como fundamento
Cómo es construeux l’impacto polític, científic i social: de la superstició a la ciència
L’ORIENTACIÓ METODOLÒGICA NO HA D’ANAR CAP A L’ ADAPTACIÓ, SINO

CAP A LA TRANSFORMACIÓ DE LA REALITAT
L’utilizació de metodología comunicativa es clau en aquest sentint.
Anar més enllá dle que fem i coneixem al nostre país:

- Conèixer tot el que s’ha investigat sobre el nostre tema a tot el món,
- Utilizar fonts originals.
- Realitzar aportacions a la comunitat científica internacional.
Anar més enllà del que fem i coneixem al nostre país: trencant resistències:
- Violència de gènere a les universitats espanyoles
- L’amor romàntic no mata
Anar més enllà del que “fem sempre”:

Introduïr innovacions metodològiques a la línea de la comunitat científica internacional de
ciències socials.
Les innovaciones es construeixen en base a la literatura científica internacional publicada a
aquelles revistas JCR.
Incluir colaboració amb la societat civil a la propia organització.

Incluir colaboració amb altres personas investigadores.
Incluir les seves aportaciones des del propi disseny de l’investigació, fins les conclusions de
l’ estudi. .
- Augment de la proporció
de l’alumnat que
aconsegueix les competències bàsiques en comprensió lectora com a resultat de
10
l’aplicació de les actuacions d’èxit un una de les escoles de la mostra del projecte
INCLUD-ED.
- Augment de les competències bàsiques a lectura.
- Augment de l’alumnat immigrant.
Dos característiques de l’investigació que exclou:

- Exclusió de les veus de les personas tradicionalment no participants.
- Conclusiones que causen la reproducció de l’exclusió social dels més vulnerables.
Racismo postmoderno: atribuir como rasgos culturales situaciones de desigualdad.

El compromis amb les persones empijtora la calitat científica de l’investigació i el seu
impacte polític a favor d’una labor humanitària útil i utòpica. El compromis amb les persones
millora la calitat científica de l’investigació i el seu impacte polític, social i científic,
conjuntament amb la labor transformadora.
Aportacions teòriques
- Societats dialògiques: paper central del diàleg en tots els àmbits socials
- Del Gir lingüístic al Gir dialògic a las Ciències Socials
- Les personas no són idiotes culturals.
- Dilema del cerrajero.
- Habermas: Pretensions de validessa i pretensiones de poder
- Diàleg igualitari e intersubjectiu
- Diàleg entre: Sistema i món de la vida
- Comunitat científica i actors socials
- Desmonopolització del coneixement expert
- Beck: les i els “experts” no ho són sino dialoguen amb nosaltres
- Totes les personas tenen la capacitat de llenguatge i acció (teoría de l’acció
comunicativa)
- Freire: Teoría de l’acció dialògica → Transformar les dificultats en posibilitats
D’investigar “A” a investigar “PER I AMB”

INVESTIGAR “A”
Les investigacions exclusores estan plenes de prejudicis racistes que impedeixen el
coneixement científic dels grups culturals i tenen importants conseqüències negatives.
INVESTIGAR “PER i AMB”

● Inclusió de las veus de les minorías ètniques.
● Participació de les minories ètniques durant tot el procés d’investigació.
● Equips d’investigació multiculturals al diàleg igualitari amb els col·lectius investigats.
Diferencies amb altres metodologies

Organització comunicativa de l’investigació
INCLUD-ED incluye:
11
- Consell assesor amb 10 representants d’organitzacions dels seguents col·lectius

(grups vulnerables): joves, done, immigrants, grups culturals (ex: comunitat Gitana,
Sami…), persones amb discapacitat.
- Grups de treball amb representants de la comunitat educativa: professorat
d’educació infantil, primària, secundària i formació professional, Familiars i altres
professionales.
- Panel d’experts amb representantss d’administracions educativas i universitat.
Organització comunicativa d’investigació

WORKALO
- Consell assesor
- Equips d’investigació multiculturals
➔ Acabar amb els prejudicis i estereotips a l’investigació a les ciències socials
incloent diversitat de veus.
➔ Necessitat de superar investigacions exclusores basant-nos en evidències i
coneixement transformador que promou la inclusió social de la comunitat
gitana.
➔ Diàleg constant entre personal investigador, representants de la comunitat
gitana i gent de base des de l’inici de l’ investigació.
Relat comunicatiu de vida quotidiana

Interpretacions que la persona fa de la seva vida al moment actual. Pensaments, reflexions i
formes d’actuar amb les quals la person resol situacions concretes al dia dia.
Grup de discussió comunicatiu

Interpretacions col·lectiva de la realitat a través d’un diàleg igulitari i dels millors arguments.
Es potencia l’interacció i la comunicació del grup natural.
Observació comunicativa
Observació portada a cap a partir d’un llistat d’aspectes que es volen analitzar sobre les
accions de la persona observada, on el diàleg amb les persones observades està present en tot
el procés.
Relat de vida exclusor Relat de vida comunicatiu
Com es realitza La persona explica episodis de la Procés cooperatiu d'enteniment i reflexió entre
el relat seva vida en presència d’un persones investigadores e investigades
expert/a que després desapareix
Qui té la veu en L’equip d’investigació interpreta Les persones investigades tenen la veu en la
totes les la informació donada per les interpretació de l’informació que han aportat
conclusions persones investigades
12
Dimensión exclusora. Se trata de aquellas barreras que impiden o dificultan a las personas o
colectivos poder disfrutar de una determinada práctica o beneficio social (Gómez, Latorre,
Sánchez y Flecha 2006: 95). En el presente proyecto se incluye como dimensión exclusora la
reproducción de los aspectos característicos del modelo de masculinidad hegemónica -
violencia, agresividad, misoginia, dominación, abuso de poder, etc. (Connell &
Messerschmidt 2005; Kimmel 1996) - a través de los actos comunicativos.
Dimensión transformadora. Se trata de aquellos componentes que ayudan a superar las

barreras que las personas se encuentran y que les impiden disfrutar de una determinada
práctica o beneficio social (Gómez, Latorre, Sánchez y Flecha 2006:96). En el presente
proyecto incluiremos dos aspectos en esta dimensión que están contribuyendo a superar los
efectos de la masculinidad hegemónica. Por un lado, se encuentra el reconocimiento y la
visibilización de nuevas masculinidades que se caracterizan por valores igualitarios. Por otro
lado, se incluye también la dotación de atractivo y deseo hacia las nuevas masculinidades que
responden a valores igualitarios y que rechazan el modelo de masculinidad hegemónica.
Actuaciones educativas de éxito: Grupos interactivos: Diversos adultos ayudan al

profesorado en clase.
Formación de familiares: Mejora los resultados sin esperar a la siguiente generación.
Impacto en revistas científicas: Grupos interactivos, Formación de familiares, Extensión del

tiempo de aprendizaje, Lectura dialógica, Tertulias literarias dialógicas.
Cómo construir impacto político, científico y social de la superstición a la ciencia: LA

ORIENTACIÓN METODOLÓGICA NO DEBE SER HACIA LA ADAPTACIÓN, SINO
HACIA LA TRANSFORMACIÓN DE LA REALIDAD → La utilización de metodología
comunicativa es clave en este sentido.
13
4. Tipus d'investigació educativa

4.1 Característiques de la recerca educativa
Els fenòmens educatius són més complexos que els fenòmens naturals.
- Els fets educatius plantegen major dificultat epistemològica (difícil generalització)
- Pluriparadigmes - Plurimetodològic
- Multidisciplinar
- Relació diferent entre persona investigadora i objecte investigat.
- Major dificultat per aconseguir els objectius de la ciència
4.2 Límits de la investigació científica

Planchard (1960) els agrupa en quatre apartats:
1. Límits d’ordre metafísic:

Realitat empírica (observable) • Dificultats d’interpretació i anàlisi
vs.
• Fenòmens no observables, • Nous plantejaments epistemològics
quantificables,
mesurables originats en
processos interns
2. Límits d’ordre tècnic: Afecten a la qualitat de la informació recollida. Es va superant

en aparèixer noves tècniques i instruments mès vàlids i fiables.
3. Límits d’ordre ambiental:
- L’ambient o condicions en que es desenvolupa la investigació poden ser fonts
d’error.
- Afecten a les possibilitats de generalització dels resultats obtinguts (laboratori
vs. camp).
4. Límits d’ordre moral:
- Les investigacions amb éssers humans poden tenir efectes negatius sobre els
implicats
- Els participants: “objectes” o “subjectes” de la investigació?
- Respecte als drets de les persones.
4.3 Avaluació ètica

- Pas previ per iniciar una investigació.
- L’avaluació científica i ètica ha d’anar de la ma.
- Un projecte de recerca metodològicament incorrecte i èticament inacceptable. És un
mínim per sota del qual la investigació seria considerada científicament incorrecta i
èticament reprobable.
Qüestions ètiques:
- El respecte a la persona humana com a límit infranquejable del coneixement científic.
- Establiment de codis deontològics
14
Drets fonamentals de l’ésser humà en relació amb les investigacions (Fortin, 1998):
1. A no ser exposat a riscos que el puguin afectar físicament, moral...
2. A ser informat de la naturalesa, objectius, mètodes i terminis de la investigació
3. A decidir lliurement la seva participació
4. A l’anonimat i la confidencialitat dels resultats
Qüestions ètiques:
Responsabilitats ètiques dels investigadors
Declaració de Helsinki. Tota investigació ha de ser:
- Sota la direcció de persones qualificades.
- Avaluada en funció dels riscos i beneficis pels subjectes.
- Controlada per no perjudicar personalitat ni la salut dels subjectes afectats.
- Acompanyada d’una formula de consentiment.
- Explicada als subjectes per tal que puguin determinar la seva participació de manera
lliure i voluntària.
- Construïda de forma que permeti als subjectes de l’estudi l’abandonament en
qualsevol moment.
CONSENTIMENT INFORMAT (UPV)

- Informeu els subjectes potencials del propòsit de la investigació i dels possibles riscos
i beneficis.
- Assegureu-vos que la gent ha entès aquesta informació i pot prendre decisions
voluntàries sobre la seva participació en la investigació.
- Transmet-los que podeu abandonar quan es dissenyi el projecte, tret que hi hagi
represàlies de cap mena.
- Fer-ho en un procés de comunicació continuada que, en un moment determinat,
requereix omplir un Consentiment Informat.
El document de consentiment informat serveix per ratificar l’acceptació del participant:

- Ha de ser escrit i específic.
- No massa ampli, complex, no amb paraules tècniques, frases molt amples o lletres
molt petites, que contenen informació enganyosa o poc clara.
- En el cas dels menors, des dels 12 anys fins als 18 anys, signaran un document
d’assentiment adaptat a la seva llengua i els seus representants legals (pares/tutors)
signaran el Consentiment.
Segons la dimensió temporal → cronològicament

- Present (descriptiva) → fenòmens actuals
- Passat (història) → fenòmens passats, recontruint coneixement
- Futur (experimental) → prediu el que passaria si es canviessin les condicions actuals
Recuperant veus de dones lluitadores per la llibertat. AGAUR, Agència de Gestió d'Ajuts
Universitaris a la Recerca. (2005-2006).
15
Segons la tempralització → duració

- Longitudinal → seguiment d’uns individus durant un temps llarg
- Transversal → talls estratificats de l’observació dels subjectes per escurçar la recerca
Includ-Ed, Citizens and Covernance in a knowledge-based society. Estudi longitudial a
centres que s’han transformat en Comunitat d’Aprenentatge
Segons el lloc
- Laboratori→ ambient artificial allunyat de les característiques de la realitat
- Camp→ objectiu apropar-se a una situació real
El experimento (2001), Gorilas en la niebla (1988).
Segons la finalitat → grau d’asbtracció

- Bàsica→ camps de coneixement nous sense objectiu de portar-los a la pràctica
immediata.
- Aplicada→ técom objectiu servir a la humanitat per resoldre les seves
problemàtiques.
- El coneixement científic té una aplicació.
Segons el caràcter de la mesura (enfocament metodològic)

Dues funcions:
- Qantitativa → fenòmens educatius susceptibles de ser quantificats. Anàlisi numèric.
- Qualitativa → estudi d’aspectes no tant quantificables. Anàlisi no numèric.
AMAL: Immigració i mercat laboral.
Segons la concepció del fenomen educatiu → generalització

- Nomotècnica → lleis generals i normes d’aplicació universal .
- Idiogràfica → estudi de fenòmens, centrat l’atenció en allò particular. No busca
ampliar el coneixement científic.
Segons el procés formal

- Inductiva → ve de la pràctica, més subjectivistes
- Deductiva → ve de la teoria,
- Hipotètic-deductiu → pel qual m’en vaig a la pràctica, agafo dades i vaig cap a la
teoria a contrastar, finalment arribem a les conclusions.
Segons el grau de control

- Descriptiva → sol observa i descriu el fenòmens
- Experimental → manipulació de les variables que intervenen en la recerca
- Ex-post-facto→ quan un determinat fenòmen s’ha produit de manera natural i
espontània, s’analitza i s’extrauen unes conclusions sobre les relacions entre variables,
sense intervenir-hi directament. S’intenta, en definitiva, descobrir entre un nombre
sovint considerable de causes possibles, aquelles que expliquen realment el fenòmen
observat.
16
Segons l’objectiu
- Descriptives
- Explicatives
- Experimentals
- Predictives
Segons l’enfocament
- Experimental → es pot manipular
- Correlacional → es basa en l’observació i en les tècniques correlacionals,
fonamentalment, en la correlació de Pearson (coeficient que indica el grau i el sentit
de relació mútua entre dos variables).
Segons l’orientació
- Empíric-analítica → explicar i controlar els fenòmens → quantitativa
- Interpretació i comprensió → interpretacions dels subjectes a ravés de les seves
intencions → qualitativa
- Transformació i canvi → innovació i millora dels fets socials.
De las ocurrencias a las evidencias

Reflexiones y actuaciones sociales y educativas que están consiguiendo mayores avances en
el éxito escolar, inclusión y convivencia principales investigaciones y teorías de la comunidad
científica internacional de las ciencias sociales.
Principales investigaciones y teorías de la comunidad científica internacional de las ciencias

sociales.
Bases científicas:
- comunidad científica internacional de ciencias sociales y educativas → principales
bases de datos: web of science, scopus (programa marco de investigación europea)
5. Hipòtesi
- La hipòtesi el següent pas després del plantejament del problema i la revisió dels
antecedents.
- Són les solucions provisionals que ens plantegem al problema de recerca → Suposició
o conjectura que construïm i que té el propòsit de superar el problema de recerca
Hipòtesi i teories
La teoria serveix de guia de la investigació i proporciona prediccions subjectes a prova. Les
hipòtesis es converteixen, en aquesta segona accepció, en instruments de treball de la teoria i
són el pont entre les dades i els esquemes conceptuals. Com destaquen Rosenthal i Rosnow
(1991), les hipòtesis estan més focalitzades i estan orientades a la confrontació empírica.
- Recerques sense hipòtesi → Exploratòries o descriptives (apropar-se a la realitat).
- Recerques amb hipòtesi → Explicatives o causals (Donar explicacions i solucions al
voltant de la realitat)
17
Formulació d’hipòtesi
- Ha de ser coherent amb la problemàtica i objectius plantejats.
- Mostrar els indicadors i referents empírics que possibilitin la seva contrastabilitat
5.1 Formulació d’hipòtesi (criteris)

- Llenguatge clar i precís (No fer enunciats extensos)
- Enunciat clarificador
- Relacionar dues o més variables.
- Han de poder contrastar-se a partir de l’observació.
- Abastable per l’investigador.
- En acabar la investigació cal contrastar-les.
Condicional
Si X → Y
Si partim d’altes expectatives amb l’alumnat el seu rendiment acadèmic augmenta.
Hipòtesi associativa
X ←→ Y
Els valors de la variable X covarien amb els valors de la variable Y
- Hi ha una correlació entre l'estil de direcció i la moral dels empleats
- La visualització dels dibuixos animats està associat amb el comportament agressiu
dels nens.
- La percepció de culpabilitat o innocència dels acusats està associada als arguments
legals.
Hipòtesi causal
X→Y
Els valors de la variable X determinen els valors de la variable Y
- Llegir dues vegades una llista d'ítems n'afavoreix el record.
- La intensitat d’un estímul determina una resposta de discriminació més ràpida.
- Com més incentiu més ràpid és l'aprenentatge d'una activitat acadèmica.
Enunciat proposicional
Afirmació o enunciat declaratiu que expressa una vinculació entre variables.
- Les noies opten més per disciplines socials que no els nois.
- Els nens que aprenen en grups interactius aprenen més que amb adaptacions
curriculars.
18
Exemples d’hipòtesis
1. El sistema educatiu no està responent i atenent adequadament les necessitats dels
alumnes NEE.
2. Un clima d’altes expectatives potencia una major presència d’aquest alumnat als
centres.
Més exemples
- L´actitud dels mestres afecta el rendiment acadèmic dels escolars.
- L’estatus socioeconòmic determina l’èxit social.
- La mida dels jurats populars està relacionada amb el veredicte de culpabilitat.
- Com més intensitat de l'estímul auditiu més ràpida és la resposta.
- L'incentiu és un factor determinant de la productivitat laboral.
- Els repassos ajuden a memoritzar el material escrit.
- La massificació de les aules és causa d'un baix rendiment escolar.
5.2 Classificació d’hipòtesi

a) Segons origen
● Inductives:
- Sorgeixen de l’observació o reflexió sobre la realitat.
- L’investigador formula una hipòtesi per tal de fer una generalització a
partir de certes relacions observades.
- En les observacions planteja tendències, probables relacions i planteja
una hipòtesi per explicar aquesta relació (La seva força explicativa és
menor) → La comprensió lectora en horari no escolar en les edats de 3
a 5 anys s’adquireix a través de les interaccions amb persones adultes.
● Deductives
- A partir del raonament deductiu aplicat a teories ja existents. El procés
és útil per corroborar deduccions implícites en les teories. Es proposen
donar resposta a problemes teòrics.
Ex: L’addicció a la droga es superaria amb l’aplicació de
programes educatius.
b) Segons nivell de concreció
● Operativa (operacional) → s’indiquen les operacions a activitats necessàries
per tal d’observar o manipular una variable.
● Estadística → Relació entre variables en termes estadístics. → Hipòtesi nul·la
o hipòtesi alternativa.
Hipòtesi operativa
La hipòtesi operacional és una hipòtesi de recerca on s'han definit operacionalment totes les
variables.
En altres paraules, és aquella en què s'aplica als termes de la hipòtesi de recerca definicions
reductives ja siguin de manipulació o bé de mesura.
19
Definició operacional de les variables:

La definició operacional especifica la classe d'operacions que s'han de fer per manipular o
mesurar la variable en qüestió. La definició operacional és un conjunt d'instruccions que cal
seguir per a ús científic de les variables. Poden citar-se, com a exemples de definicions
operacionals, l’especificació de la recompensa per la quantitat d’aliment, la intel·ligència per
les puntuacions d’un test d’intel·ligència, el neuroticisme per les puntuacions del qüestionari
EPI, l’ansietat per quantitat d’amenaça, etc.
Dels exemples esmentats, es conclou la possibilitat de dos tipus de definicions operacionals:
la definició operacional experimental i la definició operacional de mesura (Kerlinger, 1964).
Exemple d’hipòtesi operacional:

- Els individus introvertits tenen un rendiment més alt en tasques que exigeixen estar
atents durant un període de temps llarg.
- Introversió mesurada per les puntuacions de l'Inventari de Personalitat d'Eysenck
(EPI)
- Tasca d’atenció quantitat de faltes comeses en un simulador de conducció, durant
mitja hora.
Hipòtesi estadística
● Hipòtesi nul·la → No hi ha diferències entre els estadístics de diferents mostres
extretes d’una mateixa població. (Només es poden explicar per oscil·lacions de
l’atzar).
● Hipòtesi alternativa → Les diferències dels estadístics són significatives i la
hipòtesi queda validada.
Formulació d’hipòtesis
Procesos:
- Conceptualización: proceso teórico mediante el que se aclaran las ideas o constructos
(teóricos)
- Operacionalización: proceso por el que los conceptos teóricos se hacen medibles y
analizables mediante los indicadores: conceptos-> hipótesis -> variables->
indicadores.
- Medición: proceso que vincula la realidad (empírica) con las operaciones matemáticas
de asignar números a los objetos
- Conceptos – Hipótesis – Variables – Indicadores:
1. Concepto teórico
2. Hipótesis: Suposiciones generalizadas o afirmaciones comprobables que se
formulan como posibles soluciones al problema planteado.
20
3. Variable: es una propiedad que puede variar. La variable se aplica a un grupo

de personas u objetos, los cuales toman diversos valores y / o manifestaciones
respecto a la variable. Esta variación es susceptible de medirse u observarse.
P. ej.: sexo, edad, altura, religión, productividad de una empresa de envasado,
respuesta a una campaña de propaganda política, productividad de un
determinado tipo de semilla, efectividad de una vacuna, etc.
4. Indicadores: parámetros que contribuyen a ubicar/concretar la variable en la
situación a estudiar. En un sentido operativo, los indicadores son los datos a
obtener.
P. ej. Mano de obra -> cantidad de productos envasados por un trabajador en
8h de trabajo.
Variable: Cualquier característica de la realidad que puede ser observada y que puede
mostrar diferentes valores de una unidad de observación a otra.
Variable: marca de su coche
Indicadores: opciones de respuesta (categorías de respuesta) Ej: Alta gama - Baja Gama,
Seat, Nissan, Renault …
Tipos de variables:
Según la escala de medida pueden ser:
- Nominal
- Ordinal
- Intervalo
- Razón
•Según la métrica pueden ser:
- Continuas
- Discretas
21
Tipos de variables según su escala de medida:

- Nominales (o categóricas): no hay ningún orden entre las categorías
Pueden dividirse en dicotómicas (2 categorías) o policotómicas (3+)
P.ej. Género, país de origen, estado civil, partido político, situación laboral
- Ordinales: las categorías se pueden ordenar de mayor a menor (sin conocer la
magnitud exacta) (no es posible realizar operaciones)
P.ej. Clase social, nivel de estudios, ideología política, etc.
- De intervalo: se pueden ordenar y hacer operaciones aritméticas
- Temperatura
- Las variables de razón son un subapartado en el que hay un 0 absoluto -> ej. el
número de hijos o la edad son variables de razón
22
Tipos de variables según su métrica:

- Discretas:
Si sólo toma valores enteros, o entre valor y valor no hay infinitos valores
p.ej. Número de hijos, número de árboles
- Continuas:
Si entre dos valores, son posibles infinitos valores intermedios
p.ej. Altura, dosis de medicamento administrado,...
Tipos de variables (según su función):

- Variable independiente: es la variable que precede a la variable dependiente, la que se
presenta como causa y condición de la variable dependiente; es decir, son las
condiciones preestablecidas (por el investigador/a) para producir determinados
efectos.
- Variable dependiente: es la variable que se presenta como consecuencia de una
variable independiente. Es decir, es el efecto producido por una variable que se
considera independiente.
Ejemplos:
- "La exposición a más luz solar aumenta los niveles de felicidad de los trabajadores
que permanecen todo el día en oficinas cerradas"
Variable independiente: exposición al sol
Variable dependiente: nivel de felicidad de los trabajadores
23
Los datos no “hablan por sí mismos”

- Papel del investigador
- Orden
- Atención a las preguntas específicas planteadas en los objetivos o hipótesis de estudio
- Preguntas claves:
1. ¿Son buenos los datos?
2. ¿Podría el azar o algún sesgo explicar los resultados?
3. ¿Cómo se comparan los resultados con los de otros trabajos?
4. ¿Qué teorías o mecanismos podrían explicar los hallazgos?
5. ¿Qué hipótesis nuevas son sugeridas?
6. ¿Cuáles son los próximos pasos de investigación?
7. ¿Cuáles son las implicaciones?
6. Metodologies qualitatives
Recollida, anàlisis i interpretació de dades no mesurables objectivament. Paradigmes que
solen utilitzar aquest tipus de metodologia: interpretatiu i socio-crític.
Les dades que obtenim són els discursos dels informants, és a dir els objectes (subjectes
d’estudi) → informació de naturalesa objectiva
S’utilitza de forma exploratòria per a aconseguir informació que ens permeti plantejar
investigacions de caràcter quantitatiu 🡪 La tendència actual és combinar les dues per fer una
investigació més complerta i amb major profunditat (mixed methods)
Diferències qualitatiu/quantitatiu
- Tècniques de recollida i anàlisi de la informació
- No generalització dels resultats
- Flexibilitat
La investigació qualitativa no és inferior a la quantitativa, es tracta de metodologies
complementàries.
Característiques de les dades qualitatives
- Contingut informatiu sobre una determinada realitat social o educativa
- Registrades en suport físic: gravadora o càmera
- Expressades a través del llenguatge
Índex
6.1 Disseny d’un estudi qualitatiu
- Definició de les preguntes d’investigació
- Mostreig
- Tècniques de recollida de dades
24
Passos en una investigació qualitativa

- Identificació del problema
- Revisió de la literatura
- Transformació de la idea inicial en un tema investigable
- Selecció de la mostra
- Disseny de les tècniques de recollida de dades
- Desenvolupament del treball de camp
- Anàlisis de les dades
- Resultats i conclusions
- Difusió dels resultats
Establiment del problema

- Què investiguem i per què
- Omple un buit en l’actual coneixement
- El camp d’investigació pot ser molt ben definit: què estudiem, amb qui desenvolupem
la investigació i quina informació recollit
L’establiment del problema sorgeix d’una pregunta o dificultat que considerem problemàtica
Transformació de la idea inicial en una pregunta investigable

- Definició de l’objecte de l’estudi
- Identificació de temes específics dintre del tema general
- Determinació de les preguntes d’investigació
- Justificació de la rellevància de l’estudi
- Aclariment de l’enfocament teòric-metodològic
- Formulació dels objectius de la investigació
Disseny mostral qualitatiu
25
Tipus de mostreig
- Mostres teòriques: la mostra se selecciona seguint les tipologies definides en la
conceptualització teòrica per garantir la representativitat
- Mostres de bola de neu: els membres de la població objectiu seleccionen altres
membres
- Mostres de convivència: la selecció de la mostra respon a criteris pragmàtics, com
accessibilitat, disponibilitat, etc.
Tècniques de recollida de dades

Dades en forma de textos que donen sentit. Es basen en processos socials interactius entre els
investigadors i les persones investigades
Tècniques qualitatives
Tècniques discursives:
- Individual
o Entrevistes en profunditat
o Històries de vida
o Relats de vida
o Relats comunicatius de vida
- Grupal
o Grups de discussió
o Grups de discussió comunicatius
o Tècnica Delphi
Tècniques observacionals:
- Observació no participant
- Observació participant
- Observació comunicativa
Tècniques documentals:
- Anàlisis de contingut
Bordieu és un dels principals autors que ha realitzat explotació secundària de dades per
enfortir les seves argumentacions teòriques. En la distinció utilitza dades estadístics per
argumentar que el capital cultural heretat de la família influeix fortament al rendiment escolar
de l’alumnat.
26
Investigació documental
- Baena 1985 “la investigació documental és una tècnica que consisteix en la selecció i
recopilació d’informació per mitjà de la lectura i crítica de documents i materials
bibliogràfics, de biblioteques, hemeroteques, centres de documentació i informació”
- El desenvolupament d’un procés d’investigació documental complet dona com a
producte diferents tipus de treballs documentals entre els que es troben compilacions,
estudis comparatius, memòries, entre altres.
Entrevista en profunditat: entrevista personal sobre un determinat tema d’estudi, amb
l’objectiu de comprendre les experiències dels actors i els seus significats
- No dirigida o lliure
o Llibertat de la persona entrevistada per reflectir opinions i creences
o La persona entrevistadora s’encarrega de dirigir les respostes cap a aspectes
del màxim interès per la investigació
- Semiestructurada
o L’entrevistador segueix unes pautes per cobrir una sèrie de temes d’interès. Ha
de cenyir-se a un guió amb certes pautes:
▪ Memoritzar
▪ Deixar silencis per allargar algunes respostes
▪ Recapitular perquè l’entrevistat segueixi certs temes
▪ L’entrevista en profunditat es grava per analitzar a posteriori les
respostes
▪ Aquest acció no ha d’ocultar i s’ha de mantindré la confidencialitat de
la persona entrevistada
- Història de vida
o L’objectiu de la història de la vida és identificar com la persona explica la seva
vida i li dona sentit, des del seu propi punt de vista. Constitueix una narració
subjectiva en què l’individu explica les diferents etapes de la seva vida. Es pot
complementar amb recursos addicionals com diaris personals, fotos,
entrevistes amb familiars. Està centrat en el passat
- Relats de vida
o Interpretacions que l’individu fa de la seva pròpia vida en el moment present.
Dirigit a la identificació dels pensaments, reflexions i accions a través dels
quals els individus resolen les situacions de la vida diària que enfronten. Està
enfocat en el present.
Tècniques individuals
- Aspectes rellevants
o Accés: com vas a obtenir accés a les persones a entrevistar?
27
o Ètica: els formularis de consentiment informat estan assegurats? Es

proporciona informació sobre els objectius d’investigació?
o Ambient: hi ha suficient privacitat i l’enquestat està relaxat?
o Presenta’t i sigues sensible
Aspectes a tenir en compte en la realització de la tècnica

- Elaboració d’un guió amb preguntes obertes
- Crear un ambient agradable
- Fomentar que la persona investigada faci interpretacions sobre la realitat concreta
- Informar sobre els objectius de la investigació
- Establir un diàleg igualitari (orientació comunicativa)
- Saber escoltar i promoure la reflexió
- Grup de discussió: interpretació col·lectiva de la realitat a través del diàleg. Promou
les interaccions i la comunicació dels membres del grup.
o Formal
o Guiada per un facilitador
- Grup de discussió comunicatiu: grups naturals
- Tècnica Delphi: grup d’experts
Tècniques grupals
- Aspectes rellevants:
o Reclutament de participants: com es farà
o Ètica: els formularis de consentiment estan assegurats? Es proporciona
informació sobre els objectius d’investigació?
o Guia de temes: com dirigirà les discussions no relacionades amb el tema?
o Ambient: com assegurarà un espai còmode per tothom?
- Abans:
o Definir el propòsit i objectius del grup
o Establir una línia de temps
o Desenvolupar la guia de temes
o Seleccionar un facilitador
o Escollir una ubicació
- Durant el grup
o Presentar els objectius de la investigació, agrair als participants
o Crear un clima càlid
o Explicar les regles
o Facilitador: conduir la discussió, mantenir-la en el bon camí, assegurar que
tothom sigui escoltat i segueixi la guia del tema
28
o Observador
o Gravació
Formes d’observació
- Segons els mitjans utilitzat
o No estructurada
o Estructurada
- Segons la participació de l’observador
o No participant
o Participant
- Segons el nombre d’observadors
o Individual
o En grup
EJEMPLOS DE ESCALAS DE VALORACIÓN

A) Modelo con “escala cuantitativa”
Especificación: Cal envoltar amb un cercle la magnitud que sigui més escaient a l’alumne
per: 1 = Muy bajo o malo, 2 = Bajo o regular, 3 = Medio o normal, 4 = Bueno o bueno alto, 5
= Muy bueno o excelent
Cooperación: 1 2 3 4 5
Laboriosidad: 1 2 3 4 5
Iniciativa: 1 2 3 4 5
B) Modelo con “escala descriptiva”

Especificación: se debe poner una señal en la frase que describa mejor al alumno:
Cooperación:
- No puede o bien no quiere trabajar con los demás
- Trabaja bien con algunos alumnos, pero no con otros
- Generalmente, colabora bien con los demás
- Colabora bien con los demás
Laboriosidad:
- Trabaja muy poco
- Hace lo que se le manda, pero no más
- Siempre hace lo que se le manda, y alguna vez más y todo
- Trabaja más que la mayoría de los alumnos
Iniciativa:
- Siempre hay que darle instrucciones
- Hay que darle instrucciones, a fin de que comience; en algunos campos de interés proyecta,
a veces, actividades futuras
29
- Proyecta y desarrolla actividades en campos de interés; hay que darle instrucciones

en otros campos
- Proyecta la mayoría de las actividades, pero ocasionalmente necesita ayuda para hacerlas
C) Modelo de “diferencial semántico”

Te presentamos una relación de adjetivos con los que podemos calificar el programa de
ordenador que debes observar y analizar. Te pedimos que marques con una cruz (X) el
espacio que mejor exprese tu valoración:
7. Anàlisis de dades qualitatiu

Definició de dada:
- Els materials que les persones que realitzen l’estudi registren activament, tals com les
transcripcions d’entrevistes i notes de camp tomades mitjançant observació
participant (Bogdan i Biklen, 1982)
Elements inclosos en el concepte de dada:

- Contingut informatiu
- Elaboració de la realitat
- Registrat en un suport físic
- Expressat mitjançant un llenguatge
Característiques de les dades qualitatives:
- Elaboració en els contextos naturals
- Procediments distints a la mesura
- Requereixen mínima instrumentació
- Expressats en forma de paraules o imatges
- Recullen àmplia i diversa informació
Anàlisi de dades
- Concepte d’anàlisis:
o Examen sistemàtic d’alguna cosa per examinar les seves parts, les relacions
entre les parts i les seves relacions amb el tot
Anàlisi de dades qualitatiu:
Conjunt de manipulacions, transformacions, reflexions i verificacions realitzades a través de
les dades disponibles amb l’objectiu d’extraure significats rellevants en relació amb un
problema d’investigació
30
Anàlisi qualitatiu – anàlisi de contingut

1. Categoritzar la informació
2. Justificació a partir de les hipòtesis o preguntes d’investigació plantejades
Procés de categorització:
- Per via inductiva
o A partir de vàries històries de vida o altres tècniques aplicades de recollida de
la informació s’extrauen categories coincidents
- Per via deductiva
o La categorització ve donada prèviament per una teoria i s’observa si s’aplica a
la realitat (anàlisi de contingut)
Triangulació (anàlisi qualitatiu):

Anàlisi de la fiabilitat de informació qualitativa. Estabilitat i consistència interna
Procediments de triangulació o de contrastació d’informació:
31
Tasques:
- Transcripció literal dels textos
- Anonimitzar les dades d’identificació per protegir a les persones participants
- Preparar les dades agrupant-les acord a uns criteris (categories)
- Llegir, llegir, llegir els textos
- Codificar les categories
- Creació d’un model explicatiu per organitzar les categories
- Contrastar els resultats en un marc teòric
Dificultats per l’anàlisi de dades qualitatiu

- Abundància de dades
- Pluralitat d’enfocaments d’investigació
- Menor tractament en la literatura en comparació a la quantitativa
- Falta de llenguatge comú
- No ubicat en una fase concreta de la investigació
32
Credibilitat
- Presència prolongada en el camp
- Observació persistent
- Intercanvi d’opinions amb investigadors
- Triangulació
- Comprovació amb els participants
Processant les dades

- Procés físic
o Subratllat en colors
o Classificació en carpetes
o Targetes ordenades per temes
- Procés automàtic
o Processadors de text
o Bases de dades
o Software d’anàlisi qualitatiu
Alguns dels softwares més utilitzats per l’anàlisi qualitatiu de dades son: nudist, ATLAS-ti,
NVIVO, MaxQDA, etc.
Son útils per:
- Organitzar les dades
- Preparar el text
- Codificar i segmentar el text
- Crear categories
- Establir relacions entre categories
La seva utilitat per interpretar és incerta, perquè el processament humà no pot ser reemplaçat
Conclusions
- Inclou:
o Resultats, productes de la investigació
o Interpretació de resultats
- Expressat com
o Propostes que recullen els coneixements adquirits en relació amb el tema
estudiat
- Conclusions
o Avançar en la explicació, comprensió i coneixement de la realitat
o Contribuir a la teorització o intervenció
33
Aspectes en la elaboració d’informes

- Organització coherent d’idees
o Construcció del discurs
- Introduir les idees de manera atractiva

o Atraure la atenció del lector
o Invitar a continuar amb la lectura
o Estil de redacció
Informe
- Adaptar l’estil a l’audiència
- Prestar atenció al vocabulari utilitzat
- Tractar adequadament les cites
- Incloure quadres i figures per simplificar la comprensió
Paradigma → perspectives, principis, postulats i esquema teòric

Tradicionalment el debat es centrava en:
- Investigació quantitativa
- Investigació qualitativa
Paradigmes de investigació
Conjunt de creences i actituds que implica una metodologia determinada
- Paradigma empíric-analític
o Positivista
o Caràcter quantitatiu
- Paradigma interpretatiu
o Etnografia
o Caràcter qualitatiu
- Paradigma crític
o Investigació – acció
o Caràcter qualitatiu
Estratègies de integració metodològica

- Triangulació
o Cada mètode analitza un mateix aspecte de la realitat
o Condueix a resultats convergents
o Útil sobre tot per reforçar la validesa dels resultats
34
- Combinació
o S’integra un dels mètodes en l’altre
o Els resultats d’un mètode aplicat prèviament permeten millorar l’aplicació del
segon mètode
o Exigeix una ordenació seqüencial dels mètodes
Avantatges i inconvenients de la integració metodològica

Avantatges:
- La investigació pot tenir propòsits múltiples que exigeixen múltiples mètodes
- Compensació de les debilitats pròpies de cada mètode
- S’arriba a percepcions que no aconseguiríem mai amb cada mètode per separat
Inconvenients:
- Pocs investigadors dominen ambdós tipus de mètodes
- La implementació simultània o seqüenciada requereix més temps
- Increment del cost econòmic per la dedicació de més mitjans
7.1 Dissenys mixtos bàsics

Dissenyant el projecte
En dissenys de mètodes mixtos es poden utilitzar dos tipus bàsics d’estratègies:
- Simultàniament +
- Seqüencialment →
Això ens proporciona vuit possibles dissenys:
Qual → quan
Qual + quan
Quan → qual
Quan + qual
35
Qual → qual
Qual + qual
Quan → quan
Quan + quan
Patrons de disseny qualitatiu

- Qual 🡪 quan: estratègia quantitativa seqüencial dirigida qualitativament
- Qual + quan: estratègia quantitativa simultània dirigida qualitativament
- Qual 🡪 qual: estratègia qualitativa seqüencial dirigida qualitativament
- Qual + qual: estratègia qualitativa simultània dirigida qualitativament
Per què utilitzar un disseny mixt en projectes impulsats qualitativament:

El component qualitatiu pot usar-se per
- Obtenir una altra perspectiva o dimensió
- Obtenir dades a les que no es pot accedir amb el primer mètode
El component quantitatiu pot:
- Millorar la descripció
- Habilitar la prova de conjectura emergent
36
Qualitatiu component central qualitatiu

- Grups de discussió
- Entrevistes semi estructurades
- Teoria fonamentada
- Etnografia
- Fenomenologia
- Investigació narrativa
- Observació participant
Quantitatiu component suplementari simultani
- Per millorar la descripció: il·lustrar
- Per permetre la comparació
- Per revelar el canvi
- Per confirmar
37
Quantitatiu component suplementari seqüencial

- Comparar
- Per provar conjectures
- Per identificar patrons
7.2 Metodologia quantitativa
38
De forma usual s’ha emprat en el paradigma positivista → verificabilitat probabilística de les

teories o models proposats
Segle XIXI. Pedagogia experimental → quantificació de la realitat social:
- Descripció
- Predicció de la realitat
Es considerava que s’arribava a un coneixement més objectiu → que la investigació social i
educativa havia de ser neutral com la investigació en ciències naturals
La estadística: la ciència en dades:
La estadística ens ofereix tota una sèrie de coneixements i eines útils per dur a terme la gestió
i l’anàlisi de determinat tipus d’informació i per poder elaborar judicis de valor ben
fonamentats
La investigació permet prendre decisions basades en dades i no en meres opinions i permet
avançar en el coneixement
Principals estadístiques sobre educació:

- PISA: Programa Internacional par la Avaluació d’Estudiants
- PIRLS: Progress in International Reading Literacy Study
- TIMSS: Trends in International Mathematics and Science Study
La estadística ben usada ens permet conèixer el que està ocorrent en les nostres escoles,
barris, famílies i aspectes i elements de la societat que estiguin relacionats o intervinguin en
l’èxit de la pràctica pedagògica.
- Les dades no parlen per sí mateixes

- Ordre lògic. Atenció a les preguntes especifiques plantejades en els objectius o
hipòtesi d’estudi
39
- Preguntes clau:
o Son bones les dades?
o Podria l’atzar o algun biaix explicar els resultats?
o Com es comparen els resultats amb els d’altres treballs?
o Quines teories o mecanismes podrien explicar les troballes?
o Quines hipòtesis noves són suggerides?
o Quines són les properes passes d’investigació?
o Quines són les implicacions?
Estadística descriptiva i inferencial

Diferents tipus d’estadística:
- Estadística descriptiva: aquella que fa descripcions de conjunts de dades, d’una
mostra o de la població, mitjançant valors estadístics, obtenint informació sobre la
freqüència, la tendència central, la posició i la variabilitat de les dades escollides
- Estadística inferencial: permet fer inferències a partir de les dades recollides de la
mostra i generalitzar els resultats a la població d’origen o poblacions similars. A partir
de l’anàlisi de la mostra s’infereixen propietats de la població
🡪 🡪
Descriptiva
<_________________________________
Inferencial
Definició: població, mostra i cas

- Una població pot ser definida com el conjunt total de casos pels que s’interessa un
estudi. És l’univers de mesura
- La mostra és una part d’un univers de casos que rep el nom de població i que es
considera com una autèntica representació d’aquesta. No és únicament un número
reduït de casos o elements escollits entre la totalitat. Perquè la mostra pugui ser
considerada com tal ha de ser representativa. Solament així el que descobrim a la
mostra podrà ser generalitzat a la població com a tal
- Un cas és la unitat d’anàlisi, la entitat suport de la informació. La naturalesa dels
casos també depèn dels interessos de qui dui a terme cada estudi. Un cas pot ser una
persona, una classe, una escola, etc.
40
Naturalesa i composició de la població

- La naturalesa i la composició de la població depèn d'allò per què s'interessa
la recerca.
o Pot interessar-se per un número petit i fàcilment accessible d'esdeveniments

(per exemple, els resultats en un examen de selectivitat de Juny de l'alumnat
dels Instituts de Batxillerat públics del centre de Donostia).
o Pot voler estudiar una mostra molt àmplia però finita, la totalitat de la qual
difícilment pot ser estudiada (per exemple, la intenció de vot dels electors al
País Basc en les pròximes eleccions autonòmiques).
o O fins i tot pot interessar-se per una població de dimensions molt més àmplies
(per exemple, el nivell de consum de drogues de persones entre 14 i 16 anys).
- L'habitual és interessar-se per poblacions bastant àmplies, i no poder dur a terme una
recollida de dades de la totalitat d'esdeveniments que componen la població que ens
interessa. En conseqüència, habitualment cal recórrer a l'estudi de mostres
d'observacions d'aquesta població.
- Per tant, una mostra és una part de la població sobre els casos de la qual sí que
disposem d'informació.
- La informació que s'obté de la mostra pot utilitzar-se per a inferir alguna cosa sobre
les característiques de la població.
- Perquè una mostra pugui considerar-se representativa d'una població és necessari que
sigui una mostra aleatòria.
o És a dir, que tots els elements de la població tinguin la mateixa probabilitat de

formar part de la mostra. De la mateixa manera, si la població està composta
d'un cert nombre de grups, es precisa que tots ells es trobin representats
proporcionalment en la mostra
41
Mostra quantitativa
- Representativa
- Mesura suficient
Mostra qualitativa
- No necessàriament representativa
- Mostres que aporten dades rellevants i de qualitat
Mostra representativa
- La inferència estadística és correcta sempre i quan la mostra sigui representativa
- Una mostra és representativa si compleix amb aquestes tres condicions:
o És un subconjunt de la població
o Té una mesura suficient (depèn de la precisió que es desitgi i del risc de
l’error)
o La tècnica de selecció de la mostra (mostreig) és correcta per garantir la
aleatorietat de les dades recollides
Mida de la mostra
- A major població, menor percentatge en una mostra representativa
- Ex: per un nivell de confiança de 95% i un error mostral del 5%
o Població = 100, haurem d’agafar 80 (80%)
o Població = 1.000, haurem d’agafar 278 (27.8%)
o Població = 10.000, haurem d’agafar 370 (3,7%)
o Població = 100.000, haurem d’agafar 383 (0,38%) 🡪 valor crític
- Població finita/infinita
42
8. El mostreig
El propòsit de la investigació quantitativa en educació es desenvolupar generalitzacions útils
en l’àmbit educatiu i de l’aprenentatge → hi ha limitacions que fan que es recorri a estudis a
través de mostres extretes de poblacions.
Població → determinar el subjectes amb els qui es desenvolupara la recerca → mostra
Conceptes clau:
- Univers
- Població
- Mostra
- Individu
Mostreig
Identificar la població que starà represenytada en l’estudi ← → extracció d’una mostra a
partir d’una població.
Fases
- Definició o selecció de l’univers
- Determinació de la població o part a la que el investigador té accés
- Selecció de la mostra
- Mostra acceptant
- Mostra productora de dades
Avantatges de les mostres
- Estalvi de temps
- Reducció de costos
- Possibilitat de major exactitud en els resultats
Inconvenients de les mostres

- Mala selecció de la mostra
- Limitacions del propi tipus de mostreig
- Haver d’extreure una mostra de població que poseeixen pocs individus
Tipus de mostreig
a) Probabilistic
- Aleatori simple → atzar amb igual probabilitat
A través d’un sorteig rigorós s’escullen individus de la població seleccionada
fins a reunir el total del tamany de la mostra. Tots els invidividus tenen la
43
mateixa possibilitat de ser escollits en una mostra. Exemple: recerca sobre

dones majors de 65 anys residents a Valls.
- Aleatori sistemàtic → atzar amb no igual de probabilitat per a totes les
diverses unitats
S’escull a l’atzar o per sorteig una primera unitat de la mostra inferior al
coeficient d’elevació. Les restans s’obtenen sumant el coeficient d’elevació
succcessivament fins a aconseguir el nombre necessari per la mostra.
Exemple: N: 5000. n: a, a+I, a+2I, a+3I.
N: 5000
n: 500
mostreig: a, a+l, a+2l, a+3l.
I: coeficient d’elevació
mostreig: 9è, 19è, 29è, 39è
- Aleatori estratificat → atzar amb no igual de probabilitat per a totes les
diverses unitats
Quan l’univers no és homogeni sinó que està format per estrats doferents, que
són aspectes rellevants per a la recerca. L’elecció dels invidividus no pot ser
de totes els estrats junts, si fos així podríem tenir el risc de cometre un biax.
(següent pàgina)
Proporcional
Exemple: estudi sobre l’ús de les noves tecnologíes a la primària
1r cicle→ 30%
2n cicle → 40%
3r cicle→ 30%
El mostreig que hem de fer en cada cicle s’ha d’apropar el màxim al 30 i 40%
Assignació òptima
Exemple: estudi sobre l’ús de les noves tecnologies a la primària
S’escullen individus d’estrats que tingun més variabilitat, per exemple els de
segon cicle de la primària.
- Per conglomerats → atzar amb no igual probabilitat per a totes les diverses
unitats
44
Quan els individus de la població constitueixen grups naturals (CLUSTERS).

La unitat mostral en aquest cas són els grups i no els individus com els altres
mostrejos → a través d’ells es fa la selecció aletòria.
Exemple: estudi sobre l’abandonament escolar a la secundària a la comarca
del Tarragonès.
n: 800
Davant de la dificultat d’accedir als subjectes de forma inidvidual, ens
apropem a les classes que sabemque tenen 25 alumbes cadascuna. 800/25= 32
classes.
b) No probabilistic
A l’hora de seleccionar els subjectes no es fa de forma aletòria, és a dir a l’atzar, sinó
que aquesta selecció es fa seguint uns determinats criteris. Depenent dels criteris serà
un tipus de mostreig o un altre.
- Per quotes
Vol que la mostra sigui representativa i parteix d’un coneixement concret
sobre quins subjectes de la població poden ser representatius o adequats per
l’estudi. Es concreten unes categories i s’entrevista a les persones que
responen a aquelles categories.
Exemmple: 20 individus de 30-50 anys de sexe femení i residents a Tarragona.
Una vegada determinada la quota s’escull aquelles que compleixin aquestes
característiques. S’utilitza molt en les enquestes d’opinió.
- Opinàtic o intencional
Segons el criteri de la persona investigadora s’accedeix a uns grups concrets
que són representatius de la població.
- Casual
Tenim fàcil accés als individus de la població. Les condicions existents ens
permeten apropar-nos-hi. Exemple: enquestes que es fan pel carrer.
- Bola de neu
Quan s’entrevista a uns determinats individus i aquests ens contacten amb
altres individus que ens poden donar informació sobre la nostra problemàtica
d’investigació. Es continuaran entrevistant fins que no s’obtinguin punts de
vista diferents.
45
Representativitat de la mostra
Les característiques que es vol observar de la població queden reflexades en la mostra ←→
l’atribut més important del mostreig és aquesta representativitat.
Tamany de la mostra
Número de subjectes necessaris per dur a terme la investigació ←→ representació de la
població.
Calculs vinculats al mostreig

- Fracció de mostreig
- Factor d’elevació
- Error mostral
9. SPSS
Variable→ Una variable és una característica (magnitud, vector o nombre), en principi
observable i mesurable, que varia o pot variar, entre els diferents subjectes, individus o casos
d’una població.
La informació que disposem de cada subjecte o individu es resumeix en variables.
Segons la seva escala de mesura poden ser:
- Nominal
- Ordinal
- Interval
- Raó
Segons la seva mètrica poden ser:
- Contínues
- Discretes
LES VARIABLES PER LA SEVA ESCALA DE MESURA PODEN SER:

● Nominals: Permeten classificar els objectes en classes o categories, dins de les quals
tots els objectes són considerats equivalents. No es poden associar de forma natural a
un número i si l’associem és arbitrari.
No permeten transformacions matemàtiques
- Sexe, Grup Sanguini, Religió, Nacionalitat, dorsal d’un jugador de futbol
● Ordinals: Permeten classificar els objectes en classes o categories, dins de les quals
tots els objectes són considerats equivalents. Tanmateix la classificació permet un cert
ordre, sense que entre les categories es puguin mesurar o comparar les diferències.
Tampoc es poden associar de forma natural a un número.
- Nivell d’estudis, Intensitat d’un dolor
46
● Escala:
- D’Interval: Són variables mètriques, i tenen les mateixes propietats, amb
l’excepció de tenir un 0 natural. El 0 no significa absència de succés sinó que
s’escull de forma arbitraria per l’investigador.
- Temperatura (º C),
● De raó o mètriques
Existeix un 0 natural que correspon a l’absència de fenomen.. S’associen de forma
natural a un número.
LES VARIABLES PER LA SEVA MÈTRICA PODEN SER:

● Discretes: Si només pren valors enters, o entre valor i valor hi ha no hi ha infinits
valors
- Número de fills, Número d’arbres, Puntuació obtinguda al 7 i ½
● Continues: Si entre dos valors, son possibles infinits valors intermedis.

- Alçada, Dosis de medicament administrat,...
NOMINALS:
- sexe, estat civil, Tret de caràcter preferit (amabilitat, generositat, autenticitat, …),
número de línia d’autobús, filiació política, religió, codi postal, tipus de revistes que
es compren, cadena de TV que més veus, animals domèstics, esports practicats
D’INTERVAL
- coeficient d’intel·ligència, temperatura
ORDINALS:
- grau d’instrucció, categoria d’un hotel, classe social, escales de prestigi de
professions, grau de generositat, grau d’afecció al teatre, rang de prestigi
rang en l’aptitut musical, rang en agressivitat.
DE RAÓ
- edat, pes, nivell d’ingressos, número de fills, número de caps de bestiars que es
posseeixen, extensió de finques conreades, número de llibres que es compren,
freqüència de visites a amics.
47
Relació de la tipologia de variables:
Com es relacionen les tipologies de variables al spss?

Nominal → Nominal
Ordinal → Ordinal
Interval i raó → Escala
En resum:
1. L’SPSS pot obrir la majoria de formats de base de dades existents.
2. Si obrim una base de dades en format SPSS mantindrà les etiquetes de variables i dels
valors.
3. Si obrim una base de dades en format EXCEL i en format TEXT mantindrà les etiquetes de
variables però no l’etiqueta dels valors.
Exposen tot la informació de la distribució d’una variable. És el perfil de la variable

- Freqüències absolutes: Comptabilitzen el número de casos en cada categoria
- Perduts (missing):Comptabilitzen el número de casos que no prenen cap valor a la
variable.
- Freqüències relatives (percentatges): Comptabilitzen el percentatge de casos respecte
el total que pertanyen a cada categoria.
- Freqüències relatives (percentatges vàlid): Comptabilitzen el percentatge de casos
respecte el conjunt de casos que prenen valor a la variable a cada categoria.
48
- Freqüències absolutes acumulades: Comptabilitzen el número de casos que prenen el

valor de la variable o un d’inferior respecte el conjunt de casos que prenen valor a la
variable. Només té sentit en variables ordinals i mètriques.
● Tendència Central: La tendència central d’un conjunt de dades és la disposició

d’aquests a agrupar-se ja sigui al voltant d’un centre o de certs valors numèrics.
- Mitjana, mediana y moda
● Posició: Divideixen un conjunt ordenat de dades en grups amb la mateixa quantitat de
subjectes o elements.
- Quantils, percentils, quartils, decils, mediana...
● Dispersió: Indiquen la major o menor concentració de les dades respecte les mesures
de tendència central .
- Desviació típica, coeficient de variació, rang, variancia
● Forma: Indiquen la forma de les distribució de les dades respecte les mesures de
tendència central: Simetria, Apuntament.
MITJANA ARITMÈTICA: És la suma de les dades d’una distribució dividida pel número
de casos
MEDIANA: És el valor pel què es compleix que el número d’observacions superiors és el

mateix al número d’observacions amb valors inferiors... Per tant si ordenem els valors la
mediana dividirà en dues parts el total d’observacions
- Si hi ha un nombre senar de casos, la mediana és el valor central.
- Si hi ha un nombre parell de casos, la mediana és el valor intermig entre els dos casos
centrals
MODA: És el valor de la distribució que presenta una freqüència més alta.

- Si hi ha més d’una moda, serà una distribució bimodal, trimodal....
En funció de la tipologia de variable, a partir de la seva mesura, es podran utilitzar uns o

altres estadístics de mesura central
Per VARIABLES NOMINALS: Son variables que no tenen ordenació i no són numèriques,
per tant no podem utilitzar la mitjana aritmètica ni la mediana... Només la moda.
Per VARIABLES ORDINALS: Son variables que si bé estan ordenades, no hi ha un interval

fix entre els diferents ordres. Per tant no es podrà utilitzar la mitjana aritmètica però sí la
mediana i la moda.
Es defineix el quartil/percentil d’ordre a com un valor de la variable per sota del qual s’hi
troba una freqüència acumuladada.
Casos particulars : percentils, quartils, decils, quintils, i com no la mediana...
Mesuren el grau de dispersió (variabilitat) de
49
Les dades, independentment de la seva causa.
● Amplitud o Rang (‘range’):

Diferència entre les observacions més extremes.
- 2,1,4,3,8,4. El rang és 8-1=7
- Evidentment és molt sensible a valors extrems.
● Rang interquartílic (‘interquartile range’):

- és la distància entre el primer i el tercer quartil.
- Com que no es consideren les observacions més extremes no és tant sensible a
valors extrems.
● Diagrama de Caixa:
- Representació gràfica de la mediana, el rang interquartilic i el rang esperat. A
més presenta els valors atipics i extrems.
- Valors atípics: Són els casos els valors dels quals estan situats a una
distancia entre 1,5 i 3 vegades la longitud de la caixa des de qualsevol
dels seus extrems.
- Extrems: Són els casos els valors dels quals superen en tres vegades la
longitud de la caixa des de qualsevol dels seus extrems.
● Variancia: Mesura el promig de les desviacions (al quadrat) de les observacions

respecte la mitjana.
És sensible als valors extrems
● Desviació típica o estàndard (‘standard deviation’)

És la rel quadrada de la variància
Té la mateixa dimensionalitat (unitats) que la variable.
Si la variable segueix una distribució “normal”
- A una distancia de 1 desv. típica de la mitjana hi tindrem un 68% de les
observacions.
- A una distancia de 2 desv. típica de la mitjana hi tindrem el 95% de les
observacions.
Són índex necessaris a l’hora de caracteritzar una distribució. Els més importants són el
baix i la curtosi. La curtosis ens indica el grau d’apuntament d’una distribució respecte a la
distribució normal o gaussiana i el biaix la forma de la distribució.
Anàlisi bivariant:
- Variable nominal/ordinal vs variable nominal/ordinal → taules de contingència
- Variable nominal/ordinal vs variable d’escala → comparació de mitjanes
- Variable d’escala vs variable d’escala → correlacions
50
Per poder explorar la relació que es produeix entre dues variables que no siguin quantitatives
podem fer-ho mitjançant taules de contingència.
La taula reparteix en files i columnes totes les observacions de la mostra
ES informació quantitativa (Escala d’interval o de raó)

- Per cada individu d’una mostra hem recollit l’alçada i el pes
- Aquestes observacions poden ser representades en un diagrama de dispersió
(‘scatterplot’). On cada individu és un punt on les coordenades són els valors de les
variables.
- Aquest ens hauria d’ajudar a reconèixer si hi ha alguna relació entre les variables, de
quin tipus, i fins i tot si pot ser possible predir el valor d’una variable en funció de
l’altra .
Per a valors X per sobre de la mitjana tenim valors Y per sobre i per sota en similars
proporcions. INCORRELACIÓ.
Per a valors de X més gran que la mitjana li corresponen valors Y també majors.
Per a valors de X més petits que la mitjana li corresponen valors Y també majors.
Això és RELACIÓ DIRECTA creixent entre X i Y
Per a valors de X més gran que la mitjana li corresponen valors Y menors que la mitjana. .
Això és REALCIÓ INVERSA o decreixent
- El coeficient de correlació lineal de Pearson de dues variables, r, ens indica si els
punts tenen una tendència a disposar-se de forma alineada (excloent rectes
horitzontals i verticals).
- r és útil per determinar si hi ha relació lineal entre 2 variables, però no servirà per
altres tipus de relacions (quadràtica, logarítmica,...)
Característiques de la correlació:
- Només pren valors entre -1 i 1
- Si les variables són incorrelacionades r=0
- Si la Relació lineal és perfecta entre dos variables r=+1 o r=-1
- Excloem els casos de punts alineats horitzontals o verticals.
- Com més a prop estigui r de +1 o -1 més elevat serà el grau de relació lineal.
- Sempre que no hi hagi observacions anòmales, atípiques.
-1 → relació inversa perfecta
0 → variables incorrelacionades
1 → relació directa quasi perfecta
51
● Si r=0 vol dir que les variables son independientes?

- Quasi sempre si, però no té perquè ser cert
- En canvi si són Independents r = 0
● A partir de quins valors es pot considerar que hi ha una “bona relació lineal”?
- Normalment es diu:
- Si |r|>0,7 bona relació lineal
- Si |r|>0,4 hi ha certa relació
● Cal tenir en compte:

- El tipus i distribució de les variables
- observacions anòmales, valors atípics
- Que la millor manera d’explicar la relació entre les variables sigui la lineal
- La influència d’altres variables. Quan parlem de la relació entre dues variables
sempre hem de sospitar si existeixen terceres variables que les estan afectant.
10. Metodologies quantitatives

- Experimental→ el grau de control (placebo) de les variables és alt.
- Quasi experimental→ el grau de control de les variables no és tan elevat, ja que en
queden algunes sense controlar.
- Expost-acto→ la relació entre les variables ja existeix i no s’entra a controlar-les.
Procés investigador
1. Definició del problema, 2. Formulació de la hipòtesi 3. Disseny de l’experiment,
4. Aplicació de tècniques i instruments, 5. Confirmacó o refutació de la hipòtesi
Tipus de variables
Experimental
- El investigador manipula la variabla independent
- El control de la variable independen ha de tenir efectes en la dependent
52
- L’elecció de la mostra serà aleatòria
Indicadors de qualiltat de la metodologia experimental

Validesa interna → Grau que la V.I. manipula a la V.D.
Validesa externa → Capacitat de poder fer generalitzacins amb els resultats obtinguts en
l’experiment
Resultats dels experiments

Les hipòtesis quedaran contrarrestades si la variança (el grau en que una variable es modifica)
de la VD (manipula per la vIO es prou significativa.
Quasi experimental
- No tots els processos del procés d’experimentació es realitzen a l’atzar.
- Es sol utilitzar en contextos educatius on no és possible alterar la configuració de
grups ja formats.
Pre-experimental
- Els processos de selecció de la mostra del procés d’experimentació no es realitzen a
l’atzar.
- El grau de control de les variables és baix.
Expost-facto
- No es modifiquen cap de de les variables
- La seva orientació és analitzar successos passats.
- S’analitzen grups naturals ja formats.
Dissenys Dissenys
Dissenys
Quasiexperimental experiment
Preexperimentals
s als
En alguns casos,
Presència d’un grup de control? Sí Sí
però normalment no
Sí, però restringida

Selecció aleatòria de subjectes d’una
No en el grups Sí
població?
preassignats
Assignació aleatòria de subjectes a grups? No No Sí
Assignació aleatòria de tractaments a

No Si és possible Sí
grups?
Grau de controls de les variables estranyes Baix Moderat Alt
53
54

Apuntes 1r Quatri

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Apuntes 1r Quatri

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Investigació i avaluació en educació

1. Tipus de coneixements i mètode científic

Quin tipus de coneixement existeix

Investigació científica <--> Mètode científic <--> Coneixement científic

Fases del mètode científic

3) Estat de la qüestió, antecedents

5) Enfoque metodològic: instruments, mostres d’estudis, recollida i anàlisis de

- Quantitatives: no ens donen dades mesurables, cuantificables, que es poden

Coneixement de la comunitat científica internacional <--> Interpretacions dels actors

D’investigar “a” a investigar “per i amb”

Investigar “per i amb”

Recollida i anàlisis de dades

8) Plantejament de nous problemes

2. Impacte social de la recerca

- La CE volia eliminar el finançament de la recerca en SSH a l’Horizon 2020.

Restabliment de les SSH a HORIZON 2020

- Set reptes amplis

Estratègia EUROPA 2020

Objectiu general→ per aconseguir des de la UE un moviment intel·ligent més enllà de la

4. Millora de l’educació (<10% d’abandonament escolar prematur,> 40%completant

El Govern de Catalunya va impulsar el 2019 el “Pla nacional per a la implementació de

Els acadèmics i líders de la comunitat científica han d’adonar-se que el sistema no

L’impacte social és crucial pel suport polític i social a la ciència

IMPACTE CIENTÍFIC → comunicació basada en la ciència→ IMPACTE POLÍTIC →

L’objectiu principal de IMPACT- EV és desenvolupar un sistema permanent de selecció,

Estratègies per a l’impacte social de la recerca

● Comunitat d’aprenentatge en Impacte Social de la recerca URV-CEICS

2) Impacte científic, polític i social de la recerca

IMPACTE SOCIAL DE LA RECERCA

Altres definicions: L'impacte és un efecte, canvi o benefici per a l'economia, la societat, la

3) Avaluació de l’impacte social

Resultats impacte social

4) Indicadors per mesurar l’impacte social

Llista d’indicadors d’Impacte Social

- Percentatge de millora aconseguida en relació amb la situació inicial.

- Publicació de l’ impacte social en revistes científiques (amb un impacte reconegut) o

COM ES MESURA L’IMPACTE SOCIAL DE LA RECERCA BÀSICA?

Seguiment de RESI de la recerca amb impacte social

RESI abans d'assolir l'impacte social

EXEMPLE: Impacte social de la recerca: 1) creació d'ocupació i creixement econòmic a la

5) Avaluació i els indicadors FP9

En lloc de desafiaments socials, un nou enfocament en MISSIONS.

SSH: debat sobre una gran missió sobre "DEMOCRÀCIA"

Posició des d’IMPACT-EV

6) Impacte social i coneixement obert

Publicació d'accés obert Dades de recerca obertes

3. Metodologia comunicativa e impacte científic i social

Investigació objectiva Investigació subjectiva Investigació comunicativa

Sistemas Subjectes Sistemas i subjectes

Desnivell investigadores Diàleg igualitari Diàleg igualitari

Investigadores coneixen, Investigadores: son uns Investigadores: responsables

L’objectivitat requereix No existeix la objectivitat A l’obectivitat s’arriba per

La ciència no s’enriqueix Es legitima el coneixement Argumentacions de la

Utilitza els subjectes per Si es coherent, no Manté relacions estables

Ontología subjectivista (subjectivita → qualitatiu)

Los enunciados científicos son fruto del diálogo

Cómo es construeux l’impacto polític, científic i social: de la superstició a la ciència

L’ORIENTACIÓ METODOLÒGICA NO HA D’ANAR CAP A L’ ADAPTACIÓ, SINO

L’utilizació de metodología comunicativa es clau en aquest sentint.

Anar més enllá dle que fem i coneixem al nostre país:

Anar més enllà del que “fem sempre”:

Incluir colaboració amb la societat civil a la propia organització.

Dos característiques de l’investigació que exclou: