Met - 1

Iniciació a la Metodologia Científica
1. FONAMENTACIÓ DE LA METODOLOGIA CIENTÍFICA
Ciència i mètode cientìfic:
La ciència és el conjunt de coneixements obtinguts mitjançant l'observació i el raonament,

sistemàticament estructurats i dels quals es dedueixen principis i lleis generals amb capacitat
predictiva i comprovables experimentalment. La seva finalitat es accedir a nous coneixements i
a l’elaboració de noves teories → ens basarem en el mètode científic (guia de quines preguntes
hem d’anar contestant per tal d’arribar a fer una bona investigació).
Ciència i coneixement:
El coneixement (volem arribar a ampliar el nostre coneixement amb la ciència), del llatí
cognoscere, és un concepte complex. S’adquireix de diferents maneres: sentit comù,
coneixement religiós o teològic, artístic i filosòfic i coneixement científic → mètode científic.
El mètode científic del grec: methodus; metà = més enllà i hodus = camí. El mètode científic
“camí cap el coneixement”, és el mètode de recerca utilitzat principalment en la producció de
coneixement en ciències. Es basa en l’empirisme )experiència) i el mesurament. Es refereix a un
conjunt de tècniques per investigar fenòmens adquirir nous coneixements o corregir i integrar
coneixements previs. El que volem fer es donar una solució a un problema i ens permet exposar
i confirmar teories) la teoría es la que després s’aplica a la pràctica clínica).
Característiques del mètode científic:

-racional (es sustenta en la raó)
-metòdic (ordenat, sistemàtic i rigorós)
-verificable (fenòmens que es poden comprovar o contrastar)
-comunicable
El mètode científic es sustenta en dos pilars fundamental:

La reproductibilitat (capacitat de repetir un determinat experiment o estudi per altres
investigadors) i la refutabilitat (tota proposició científica ha de ser susceptible de ser refutada
a través de nous estudis).
Pasos del mètode científic:

1. Observació,
2. Definir pregunta
3. Formular hipòtesis
4. Experimentació
5. Conclusions
1
Paradigma científic: es la manera de veure, analitzar i interpretar els fenòmens que s’estudien.
Un paradigma està constituït pels supòsits teòrics generals, les lleis i les tècniques que per a la
seva aplicació adopten els membres d’una determinada comunitat científica, i que canvien en
el temps.
Estatus del paradigma: un paradigma aconsegueix imposar-se quan té una gran capacitat
per resoldre problemes que són enigmàtics. L’antic paradigma es torna obsolet i arcaic enfront
el nou. La història de la ciència, és la història de com uns paradigmes s’imposen als altres i es
normalitzen. El desenvolupament científic no és estàtic sinó que està en moviment continu.
Paradigma Positivista (Quantitatiu, empíric-analític, racionalista):
És una corrent de pensament que els seus inicis s’atribueixen al filòsof August Comte. Ha estat
el model dominant en les ciències socials. Explica els fenòmens, la realitat en termes causals.
És la base de la metodologia de recerca quantitativa: es defineixen problemes, és formulen
hipòtesis, s’obtenen i s’analitzen dades per tal de verificar les hipòtesis inicials: raonament
deductiu. Utilitza com a dades d’evidència empírica els elements mesurables de les variables.
Paradigma Interpretatiu [Constructivisme] (Qualitatiu, fenomenològic):
Estudia els fenòmens en el seu context natural, intenta trobar el seu sentit o interpretació a
partir dels significats que les persones els concedeixen. Tracta d’identificar la naturalesa
profunda de les realitats, el sistema de relacions, l’estructura dinàmica. “Mirada” orientada a la
interpretació dels significats i vivències individuals i grupals que escapen de la mesura
numèrica. Raonament inductiu. Genera hipòtesis.
Paradigma Sociocrític o Ecològic:
La comprensió de la realitat s'ha de basar en un procés de reflexió crítica, que serveixi per
produir el coneixement necessari per a la seva emancipació. La seva finalitat és que la
persona s'adoni de les relacions de poder i l'origen d'aquestes, per poder canviar la realitat cap
a uns valors més justos i més humans. Utilitza els paradigmes quantitatiu i qualitatiu.
Paradigma Post-positivisme (Quantitatiu, empíric-analític, racionalista):
Intenta integrar les aportacions del paradigma qualitatiu al paradigma quantitatiu per
flexibilitzar la rigidesa del paradigma positivista.
2
Resum paradigmes en investigació:
-Positivisme o quantitatiu. Metodologia de la recerca quantitativa: raonament deductiu, a

partir de premisses o enunciats generals es fan observacions particulars.
-Interpretatiu o qualitatiu. Metodologia de la recerca qualitativa: raonament inductiu, a
partir d'observacions particulars es fan enunciats o afirmacions generals.
-Sòcio-crític o ecològic.
2. CARACTERÍSTIQUES INVESTIGACIÓ QUANTITATIVA I QUALITATIVA
Investigació:
La investigació del llatí vestigium, investigare In: cap a, Vestigium: cercar un pista, indagar,
neix de la curiositat, d ’observar fenòmens sobre els que no tenim resposta. Realitzar activitats
de caràcter intel·lectual i experimental de forma sistemàtica, amb la intenció d’augmentar els
coneixements sobre una determinada materia.
Conceptes d’investigació:
Indagació sistemàtica que utilitza mètodes científics ordenats per a respondre a preguntes i/o
generar coneixements nous. (Polit D, 2000). És un procés sistemàtic que dona validesa i
perfecciona el coneixement existent i genera nous coneixements que, de manera directa o
indirecta, han de servir per millorar les cures infermeres, els resultats en els pacients i el sistema
d'administració de cures de salut. (Icart MT, 2012).
Investigar: és un procés sistemàtic i rigorós que serveix per validar el coneixement existent i
generar coneixement → Influència l’exercici professional directa o indirectament.
Investigar és important per respondre a interrogants de manera sistemàtica i rigorosa, adquirir i

augmentar el bagatge de coneixements, contribuir a millorar l’atenció sanitària i l’exercici
professional, desenvolupar teories, desenvolupar la pràctica basada en l’evidència, basada en
proves.
Investigació infermera: aporta coneixements sobre: salut i la seva promoció al llarg del cicle
vital, cura de persones amb problemes de salut i incapacitats, estratègies per millorar la qualitat
de vida de persones, particularment ancians, malalts crònics i terminals.
Investigar en infermeria és important per disposar de fonaments científics sobre els que basar
les nostres cures, fer més rentable i eficaç l’acció infermera, disposar d’evidències per recolzar la
petició de recursos, defensar un estatus professional.
La investigació és necessària per progressar en la disciplina, descriure la situació de salut

(envelliment, malalties cròniques, incapacitats), identificar l'atenció que es proporciona i millorar
3
la qualitat assistencial → beneficis pels pacients, mostrar l'efectivitat de: les cures,
procediments e intervencions educatives, teràpies, generar teories.
Tipus d’investigació:
Segons la naturalesa:
-Investigació bàsica: es porta a terme sense finalitats pràctiques immediates. Busca

incrementar el coneixement dels principis fonamentals de la naturalesa o de la realitat per si
mateixa. Consisteix en l’adquisició del coneixement essencial o pur. Serveix per ampliar les
seves bases. Permet construir conceptes que expliquen i descriuen els fenòmens. Utilitza el
pensament inductiu o deductiu.
-Investigació Aplicada en Salut: es situa dins del paradigma positivista. Intenta donar
resposta als problemes de salut.
● Clínica: Centrada en els individus, pacients. Estudia la prevenció, diagnòstic, cures
en salut i teràpies i tractament de les malalties.
● Epidemiològica: Centrada en la població. Estudia la freqüència, distribució i
determinants de les necessitats de salut de la població, els seus factors de risc i
l’impacte en la salut pública. Estableix la relació entre la causa i el fenomen.
Segons la metodologia:
-Investigació quantitativa: te per objectiu descriure, explicar (relacions causals) i predir, en

termes numèrics. S’aplica a problemes que requereixen la quantificació de les variables existents
i les seves possibles relacions.
-Investigació qualitativa: té per objectiu descriure, comprendre, explicar en termes verbals.

Tracta d'entendre els éssers humans i la naturalesa de les seves interaccions amb ells mateixos i
amb el seu entorn. No posa l'èmfasi en l'anàlisi numèrica sinó en la comprensió global dels
fenòmens. Analitza comportaments, experiències, creences i valors dels grups i individus d'una
comunitat determinada.
Tipus de raonament:
És un procés dinàmic que va: des de l’empíric al teòric (via inductiva) i del teòric a l’empíric (via
deductiva).
Paradigmes de la recerca:
-metodologia deductiva ← quantitativa: Es parteix d’una teoria prèvia que s’aplica a casos
particulars. Trobar principis desconeguts a partir dels coneguts. Exemple:
Premissa. L’ús correcte de mascareta prevé el contagi del COVID-19.
4
Premissa. Les persones que fan servir correctament la mascareta no presenten simptomatologia
del COVID-19. Conclusió: Les persones que fan servir correctament la mascareta tindran menys
probabilitats de contagiar-se del COVID-19.
-metodologia inductiva ← qualitativa: Partint de casos particulars s’eleva a coneixement

general, teoria. Pot proporcionar una millor comprensió d’un determinat fenomen. Exemple:
Premissa: els individus A, B, C, no fan un ús correcte de la mascareta.
Premissa: tots tres presenten símptomes propis del COVID19.
Conclusió: Les persones que no fan un ús correcte de la mascareta es poden contagiar del
COVID-19.
“La metodologia de la investigació qualitativa és l’eina per excel·lència per a la construcció de la
infermeria com a disciplina i professió social”. En infermeria es va iniciar a la dècada dels 70.
La metodologia qualitativa és la comprensió de la naturalesa dels fenòmens. Cerca descriure i

analitzar la cultura i el comportament humà vers la salut des de la perspectiva de l’individu o el
grup estudiat. Iterativa: circular. Flexible.
Supòsits teòrics: la veritat no és objectiva (tot és subjectiu). Les accions sempre tenen
significats. El fenomen, conjunt de fets i accions només es poden comprendre en el context en
que succeeixen o es produeixen. L’investigador sap que els seus valors i creences poden
distorsionar els fets estudiats.
Característiques de la metodologia qualitativa: Suposa un canvi en la sensibilitat

investigadora (4 dimensions: històrica, cultural, política i contextual). És una investigació guiada
teòricament. La necessitat de conèixer està per damunt de la pròpia investigació. Garantir la
participació de l’altre. La realitat l’explica l’altre, el participant.
Dimensions contextuals:
-Històrica. Els processos socials són temporals i portadors de la història que els ha constituït.
-Cultural. Cada procés està emmarcat en un entorn cultural particular. Els significats
compartits, el sistema de normes i regles que cada cultura ha anat construint culturalment.
-Sociopolítica. Tot s'emmarca en un context polític concret.
-Contextual. Context social i físic en el qual s'està produint.
Investigació qualitativa en Infermeria:
“Mantenir l’objectivitat de la metodologia quantitativa en una mà i en l’altre la revelació de la

metodologia qualitativa” Creació d’un espai per l’altre Permetre que la “veritat”sigui emergent i
no preconcebuda, defensiva o forçada. ”Rescatar la veu del pacient”.
Quan i perquè està indicada la Metodologia Qualitativa?

-Quan el problema a estudiar és poc conegut.
-Concepte o variables desconegudes o definicions poc clares.
-Conèixer el detall i en profunditat un cas o succés.
5
-Es necessita conèixer més el significat que les freqüències d’un fenomen.
-Quan es necessita flexibilitat.
Exemples:
Quines són les experiències i necessitats de pacients amb apnea durant el son i que van ser
sotmesos a traqueotomia?
Quin risc tenen els professionals d'infermeria de patir una afecció incapacitant a l'esquena en
comparació amb empleats d'altres professions?
Diferències de paradigmes:
Quantitativa Qualitativa
•Mètodes quantitatius • Positivisme lògic • Mètodes qualitatius • Fenomenològic i

• Mesura, control estricte variables comprensió • Observació naturalística: no
• Objectiu • Fora de les dades control • Subjectiu • Dintre de les dades
• Confirmatori, inferencial, deductiu • Exploratori, inductiu, descriptiu
Orientat als resultats Orientat al procés
Dades sòlides i repetibles Dades riques i profundes
Generalitzable No generalitzable
Particular Holístic
Realitat estàtica Realitat dinàmica en moviment
Comparació de mètodes:
Quantitatiu Qualitatiu
Predicció, Inferència. Entendre, Comprendre.

Enquestes/ qüestionaris Entrevista / Observació
Existeix un marc teòric. Descobrir un marc conceptual Textual:
Numèric discursos.
Comproven teories: repetició experiment. Generador de teories.
La grandària de la mostra dóna validesa a Qualitat de l'informant es més important
les dades. que la mida de la mostra.
Objectiu Subjectiu
Generalitzable a població. Es nodreix del coneixement.
Anàlisi dades: proves paramètriques, Anàlisi dades: Fidelitat del text o paraules
no-paramètriques. del discurs.
6
ETAPES DE LA INVESTIGACIÓ
1- Conceptualització: identificació del problema,

revisió bibliogràfica, formulació pregunta recerca,
desenvolupar marc teòric, formulació objectius,
hipòtesis, definició variables.
2- Planificació - disseny: elecció disseny, selecció

subjectes, planificació recollida dades i elaboració
instruments, elecció proves estadístiques, redactar
projecte recerca, sol.licitud permisos i finançament.
3- Obtenció de dades: accés a fonts d’informació,

recollida de dades (mesures, enquestes, entrevistes…), organització de dades.
4- Anàlisi i interpretació de dades: depuració de dades, aplicació proves estadístiques,

obtenció resultats i interpretació resultats, identificar limitacions.
5- Comunicació de resultats: informe final, comunicació (oral, poster,, escrita…), publicacions.
Un problema neix del desconeixement i reflexa la inquietud o incertesa davant del desig de
saber. Factors en l’elecció d’un problema:
-coneixements i experiència professional -assistència congressos, reunions científiques
-col.legues -prioritats en salut -revisió de la la literatura
Revisió de la literatura:
-lectura de publicacions científiques: temes plantejats com “línies futures”, incongruències

trobades en articles previs, variacions d’un tema pel que fa al tipus d’estudi, tipus de pacient,
lloc on es van realitzar.
Un cop identificat el problema hem de revisar la literatura per: saber si el que volem investigar ja
s'ha estudiat o ja ha estat publicat i definir la pregunta sobre la base de la informació aportada
per altres estudis.
-Seleccionar estudis rellevants del tema
-Sintetitzar les troballes de cada estudi
-Citar les referències bibliogràfiques
-Redactar la bibliografia seguint una normativa bibliogràfica
-Referències bibliogràfiques actuals: màxim 5 anys
La pregunta de recerca: Investigar és respondre una pregunta, la investigació de qualitat

sempre comença per una pregunta i mai per un mètode o una tècnica. Formular la pregunta
adecuada és el més difícil de la recerca.
7
La pregunta ha de ser:
-Factible: número individus necessaris,tècnica, variables, temps, recursos.
-Interessant: comunitat científica.
-Novedosa: amplia coneixements previs i proporciona nous resultats.
-Ètica: no ha de suposar riscos físics.
-Rellevant: coneixement científic.
En la investigació clínica la pregunta ha de néixer d’un problema assistencial.
Característiques: emmarcar-la en la pràctica sanitària, evitar problemes de caràcter molt

general, plantejar-la com pregunta (interrogant) o com objectiu (afirmació).
Ex: ¿Quin risc tenen les infermeres de patir una afecció incapacitant a l’espatlla en comparació
amb altres professional?
¿Hi ha relació entre la utilització del preservatiu i la prevalença de les ITS en dones joves >25
anys?
Formulació d’objectius:
-El problema es presenta en forma d’objectiu principal, seguit d’objectius secundaris o específics.
-Exposen de manera clara i precisa l’assoliment que es desitja obtenir amb la realització de
l’estudi, per tal de provar la hipòtesis formulada o per donar resposta a la pregunta de recerca.
-Ajuden a centrar la investigació, definir les variables d’estudi i determinar el mètode a emprar.
-S’han de formular amb verbs d’acció.
Característiques dels objectius:

-Concrets: formulats de forma clara i el més resumit possible (utilitzar només les paraules
necessàries).
-Avaluables: s'han d'expressar de manera que permetin mesurar les qualitats o característiques
que descriuen l'objecte d'investigació.
-Viables: ha d'haver possibilitat real d'assolir els objectius plantejats en termes de capacitat,
persones, temps, pressupost.
-Rellevants: han de tenir interès científic o sociosanitari.
Formulació d’objectius:
-L’enunciat ha de contenir: un verb d’acció en infinitiu (Entre els més emprats estan:
Determinar, identificar, descriure, establir, mostrar,comprovar, valorar, avaluar, verificar...Evitar:
Reduir, enfortir, disminuir, programar, promoure ...), les variables que cal analitzar i els subjectes
d’estudi.
Que s’investigarà? Variables
Qui participarà? Subjectes a estudiar
Quina estratègia es seguirà? Disseny
On es realitzarà? Àmbit d’estudi
Quan? Període de temps
8
-Es pot incloure: el disseny, el context, període de temps…
Objectius generals o principals: Constitueixen el propòsit central del projecte. Abasten tot el
problema i informen globalment del per què es fa la recerca. Han de ser, concrets, avaluables,
viables i rellevants. Expliquen la pregunta del que es vol saber. Descriuen clarament què es
pretén aconseguir. Màxim: 2 objectius generals.
Objectius específics o secundaris: Han d’estar relacionats amb l’objectiu general, s’han de
centrar en el detall concret, limitar-los als mínims possibles (3-4), responen a la pregunta: Quines
accions específiques s'han de realitzar per assolir l’objectiu general?
Objectius generals Objectius específics
Avaluar l'eficàcia de la teràpia Reiki a la Avaluar l'eficàcia de la teràpia Reiki en la

millora del dolor i la fatiga en les dones millora de la qualitat de vida i en l'impacte
diagnosticades de fibromiàlgia. de la malaltia a les activitats diàries a les
dones diagnosticades de fibromiàlgia.
Determinar qualsevol efecte advers de la

teràpia Reiki.
No són objectius de recerca: plans de salut, programes d’educació per la salut, augmentar
conductes saludables, l’aplicabilitat dels resultats de l’estudi.
Hipòtesi: descriu el que s’espera demostrar. El problema-pregunta-objectiu, mostra el

desconeixement respecte una situació o fenomen. La hipòtesi, avança la resposta. La hipòtesi es
la predicció o explicació provisional de la relació o associació entre dues o més variables.
Afirmació provisional que cal verificar o contrastar amb proves estadístiques. Tradueixen
l'enunciat del problema en una predicció dels resultats esperats (És la resposta provisional a la
pregunta d’investigació).
Es formulen a priori, a l’inici de l’estudi, la descripció de la hipòtesi o objectius determinarà el

tipus d’estudi o disseny a emprar, el càlcul de la grandària de la mostra contempla l’enunciat de
la hipòtesi.
Tipus d’hipòtesis:
-Conceptual: expressa una suposada relació entre variables. Es redacta com una afirmació.
-Operativa: indica com es mesuraran els conceptes o variables d’estudi. Es tracta de quantificar
per comparar i comprovar la relació enunciada.
-Estadística: s’utilitza per comprovar o contrastar una hipòtesi; s’aplica en la prova de contrast
d’hipòtesis.
● Hipòtesi nul·la (H0): expressa la no relació o diferència entre les variables
estudiades(independent i dependent).
9
Ex:
-Hipòtesi conceptual: L'educació per a la salut (EpS) dirigida als obesos, disminueix el seu
sobrepès en major mesura que si no la reben.
-Hipòtesi operativa: Els pacients obesos (grup experimental) que participen en un programa
d'EpS perdran entre el 30 i el 40% més del seu sobrepès inicial que, els pacients obesos que no
reben el programa d'EpS (grup control).
-Hipòtesi estadística: No hi ha diferències estadísticament significatives en la pèrdua de pes
entre el grup de pacients obesos que rep EpS i el grup que no la rep (H0).
Formula la pregunta, objectius i hipòtesis:

-estigma en salut mental en joves
-l’estigma condiciona el dia a dia dels joves: rebuig → exclusió que dificulta el desenvolupament
-falta de coneixement de l’efecte d’estigmatitzar als companys de classe.
Pregunta: Una intervenció infermera en el coneixement de l’estigma en patologies mentals pot

contribuir en el coneixement d’aquestes i en el estigma que hi ha al voltant d’elles en la població
jove?
Objectiu general: Avaluar l’eficàcia de una intervenció infermera en relació al coneixement dels
joves sobre l’estigma en les malalties mentals.
10
11
3. METODOLOGIA QUANTITATIVA. CLASSIFICACIÓ DE DISSENYS CLÍNICS

EPIDEMIOLÒGICS
Disseny d’investigació: l'elecció d'un disseny de recerca ha de permetre respondre a les

preguntes i objectius de l’estudi formulats i també ha de contrastar les hipòtesis, si se’n
plantegessin. Es refereix a l’arquitectura d’un estudi epidemiològic. Comprèn decisions respecte:
la selecció de la població d’estudi i el càlcul del número necessari, els procediments de mostreig,
els mètodes de mesura (instruments), els plans de recollida de dades i l'anàlisi de dades.
Quina finalitat té l’estudi? Aportar informació per recolzar decisions en l’àmbit de la salut
(planificació, gestió, tractaments, activitats,...) i ampliar el coneixement existent.
Quin disseny s’ha de triar? s’ha de tenir en compte l’objectiu de l’estudi, les hipòtesis
plantejades, els recursos disponibles (humans, econòmics, temps,...).
Classificació:
Manipulació Observacionals i experimentals
Finalitat Descriptius i analítics
Desenvolupament en el temps Transversals i longitudinals
Desenvolupament cronològic Prospectius i retrospectius
Efecte i exposició inicial Casos i controls - cohorts
Unitat anàlisi Individus i població
12
13
Estudis observacionals: permeten conèixer una

situació de salut i l’evolució natural del fenomen,
sense alterar les seves condicions naturals.
L’investigador observa, descriu, quantifica els
factors associats a la salut-malaltia. No es
manipula cap variable i per tant no hi ha cap
intervenció per part de l'investigador.
14
Estudis Descriptius Morbi-Mortalitat: Descriuen en profunditat característiques de la població

d’estudi i quantifiquen la distribució de determinades variables:
● Qui està malalt o mort: persones

● On es produeix la salut i malaltia: lloc
● Quan passa: temps
● Grups de persones
Utilitzen dades individuals a partir de: històries clíniques, cens, altes hospitalàries, defuncions,
etc. No busquen relacions causals.
Objectius: Identificar i descriure variables implicades. Aprofundir en temes poc coneguts.

Contribuir a classificar patologies. Descriure el patró de morbimortalitat. Identificar persones i
grups de risc. Conèixer la distribució geogràfica i temps del fenòmens sociosanitaris.
→Variables (persona): Trets o característiques biològiques, culturals, socials:
● Edat, Sexe: morbiditat i esperança de vida segons sexe, diferències biològiques,

socials
● Raça: caràcters biològics i hereditaris comuns.
● Grup ètnic: població que comparteix idioma,
cultura, costums, religió.
● Socials: classe social, ocupació, educació, religió, estat civil.
● Característiques familiars: els subjectes comparteixen estils de vida similars.
→Variables (lloc i temps):
● Geografia de la malaltia. Mostra la influència dels factors ambientals, físics,

químics, biològics i socials, en la propagació o manifestació de la malaltia
● Lloc epidemiològic: centre sanitari, escola, barri,
● Lloc administratiu o polític.
● Medi rural i urbà
● Temps: variacions anuals estacionals, horàries, cícliques o seculars.
Exemple: Conèixer el comportament de les sèpsies respiratòries en els pacients ingressats en un

servei hospitalari. (Quan, on, qui, com). Objectiu: Efectuar l'anàlisi epidemiològica de 122
defuncions per influença A (H1N1) confirmades per laboratori i contribuir a millorar el diagnòstic
i l'atenció oportuna de casos. Material i mètodes: Es van analitzar 122 expedients de pacients
morts per influença A (H1N1). (Quan, on, qui, com)
15
Estudis descriptius: sèrie de casos

S'utilitzen per identificar malalties o síndromes poc freqüents, l’inici de noves malalties o la
presència d'epidèmia. Observacions detallades sobre diferents casos singulars, d’un grup o
nombre reduït de subjectes. S'identifica un aspecte estrany d'una malaltia. Els resultats no són
generalitzables.
Disseny descriptius simples: avantatges - limitacions:

-avantatges: permeten generar hipòtesis, ràpids, fàcils, econòmics.
-limitacions: No hi ha grup control per comparar resultats. Qualsevol factor de risc identificat
pot ser una troballa casual. No tenen hipòtesis etiològiques.
Estudis descriptius mixtes transversals: Descriuen la situació de salut o malaltia en una

població o mostra. Estudien simultàniament la presència d’una condició (malaltia) i la situació
d’exposició a un factor de risc o protector. Cada persona s'examina una sola vegada en un curt
període de temps: tall transversal. No existeix seqüència temporal: No seguiment.
Objectius: Identifiquen les tendències de la malaltia i

permet estimar els recursos necessaris (planificació
sanitària). Diagnosticar l’estat de salut d’una comunitat.
Conèixer les necessitats de salut d’una comunitat
(preventives, curatives, rehabilitadores). Avaluar
programes sanitaris. Estudien la utilització dels serveis.
Prevalença (P): Proporció de casos d’un esdeveniment

i/o malaltia en una població en un moment determinat.
-Prevalença puntual: nombre de persones afectades d'una malaltia o
condició en un punt en el temps.
-Prevalença de període: casos prevalents en un període de temps.
Fases de disseny:
-Seleccionar la població d’estudi.
-Tenir en compte per a la validesa externa:
-Representativitat de la mostra (mateixes característiques de la població)
-Grandària de la mostra
-Tipus de mostreig: aleatori (desitjable).
-Moment en què es fa l’estudi.
-Descriure variables essencials.
-Recullen dades: enquestes i altres registres.
16
Avantatges: Ràpids i econòmics. No impliquen riscos per als subjectes. Útils per estudiar
malalties freqüents i de llarga durada. Permeten estudiar factors de risc. Facilita la planificació
dels serveis sanitaris. Són font d’hipòtesis i poden ser la base per estudis prospectius.
Limitacions: No hi ha seqüència temporal: no determinen causa-efecte. No permeten calcular

incidència de riscos. Biaix de no resposta en qüestionaris. Biaix de supervivència. No són útils
per a malalties poc freqüents.
Exemples d’estudis transversals:

-Describir la prevalencia de los ingresos de personas afectadas de dolor torácico, en un Servicio
de Urgencias en la ciudad de Terrassa durante el año 2018.
-Estimar la prevalencia de malos tratos a las mujeres que acuden a un centro de salud, valorar
los factores sociodemográficos asociados a los malos tratos y establecer el perfil de maltratador
de la zona.
-Obesidad-sedentarismo
Estudis descriptius mixtes ecològics: la unitat d'observació és un agregat d'individus, població
o comunitat delimitada geogràficament. S’anomenen ecològics perquè sovint usen àrees
geogràfiques per formar els agregats. S'analitza si les unitats ecològiques amb una exposició X,
més baixa o elevada, tenen una freqüència de malaltia X elevada o baixa.
Estudis correlació ecològica: Estudis amb correlacions. Comparen la tendència en el temps de

diferents factors de risc i d’una malaltia en una unitat ecològica.
Mesures de freqüència: Prevalença, Mortalitat, Incidència malaltia (dades globals).
Avantatges: Fàcil disponibilitat de dades: fonts secundàries. Informació sobre dades agregades
(dades registrades rutinàriament: anuaris, estadístiques de mortalitat i morbiditat, mesures
ambientals). Poden generar hipòtesi. Ràpids i econòmics.
Limitacions: Fal·làcia ecològica. Les associacions observades entre les variables a nivell
ecològic, no necessàriament representen les que existeixen a nivell individual. Es desconeix el
nombre d'individus que dins de cada grup tenen les combinacions específiques d'exposició i
malaltia. Dificultats en el control de les variables de confusió.
Exemples: Analitzar l’associació entre consum d’alcohol i mortalitat per violència domèstica
(Vdm) a España. La unitat ecològica són les Comunitats Autònomes, l’exposició és el consum
d’alcohol per autonomia, dades que es correlacionen amb la mortalitat por Vdm a cada
província. Comparar la incidència de melanomes en dues poblacions amb diferents exposicions
al sol. Comparar la incidència de càncer de còlon en poblacions amb diferents consums de carn.
17
Dissenys observacionals analítics: cohorts i casos i controls.
Objectius del dissenys cohorts: estimar la incidència de la malaltia en el grup d’exposats i no

exposats. Analitzar el risc d’emmalaltir en el grup d’exposats en relació als no exposats (RR).
Estudiar la relació dosis-resposta. Estimar la proporció de casos que poden ser atribuïbles al
factor de risc.
Cohort exposada: Participants d’una zona

determinada. Cal assegurar que tots els individus
tenen un risc elevat de desenvolupar la malaltia.
Cohort no exposada: Subjectes comparables a la

cohort exposada excepte en l’exposició al factor de
risc.
Cal que les altres variables de confusió estiguin repartides per igual en els dos grups.
Mesures estudis cohorts:
-Mesures de freqüència:
● Incidència acumulada (IA)
● Densitat o taxa d’incidència (DI o TI)
-Mesures d’associació i impacte:

● Risc relatiu (RR)
● Risc atribuïble (RA)
18
Risc relatiu: Mesura la força d’associació entre el

factor de risc i la malaltia, comparant la freqüència
de la malaltia en el grup d’exposats respecte el grup
de no exposats. Indica quantes vegades és més
probable la malaltia en un grup respecte a l’altre.
Risc atribuible: Mesura la quantitat de malaltia que es podria reduir si s’eliminés

l’exposició al factor de risc.És el risc addicional d'emmalaltir en els exposats
respecte als no exposats.
Avantatges dels estudis cohorts: Pot ser planificat amb exactitud. És l'únic mètode per establir
directament les taxes d’incidència i el RR dels exposats i no exposats. La seqüència temporal
d'exposició i efecte és clara: causalitat i aparició de desenllaç. Útil en exposicions rares. Menys
possibilitats de biaixos. Permet avaluar els efectes de la l’exposició (riscos i/o beneficis) sobre
diferents malalties.
Desavantatges dels estudis cohorts: Requereixen número elevat de subjectes. Necessiten molt
de temps. Costosos. No són eficients per malalties poc freqüents ja que es necessitaria un gran
nombre de subjectes. No eficients per efectes que tenen un gran període de latència. El
seguiment pot ser difícil. La pèrdua de subjectes durant el seguiment, pot influir en els resultats
de l’estudi i introduir biaixos de selecció.
19
Casos i controls:
Selecció de casos: Els triem segons les variables
independents. Definir clarament el problema de
salut o condició. Criteris d‘inclusió i exclusió
(elegibilitat): edat, antecedents, com, qui, quan i
on s'identifiquen els casos. Representatius de tots
els casos. Preferible casos incidents que
prevalents.
Selecció de controls: (Els triem segons la malaltia, variable dependents). No han de patir la
malaltia que s'investiga. Han de procedir de la mateixa base poblacional. Representatius de la
població. Comparables als casos. Mateixa oportunitat d’exposició. Més d’un grup control per cas.
Selecció casos i controls:
-relació entre casos i controls: Més freqüent és 1 a 1: per cada cas un control. Si la malaltia és
poc freqüent llavors cal obtenir l'adequada potència de l'estudi amb la selecció d'un nombre més
elevat de controls per cas: 1: 2; ó 1: 3; 1: 4.
-emparellament: Segons característiques específiques (sexe, edat, barri).
-mesures de freqüència: prevalença (p)
-mesures d’associació:
Odds Ratio (OR) és el risc relatiu indirecte o Raó de productes creuats). És la

mesura d’associació del risc de patir una malaltia associada a la presència
d’una exposició en el passat. Expressa la freqüència de l’exposició en el passat
entre els casos i controls.
20
Anàlisis de dades de casos i controls:
Avantatges dels estudis casos i

controls: Útils per malalties rares o poc
freqüents. Útils per problemes de salut
amb llarg període de latència. Eficients:
relativament ràpids i econòmics.
Requereixen pocs subjectes. Poden
usar-se registres existents.
Permet estudiar diverses causes potencials de la malaltia i la interacció entre elles
Desavantatges dels estudis casos i cohorts: Biaix en la selecció dels grups i en la recollida
d'informació (memòria, registres documentals no confiables o incomplerts, entrevistador,...).
Difícil o impossible validar les dades. Dificultat en la selecció del grup control (diferències entre
casos i controls per la dificultat en trobar un grup control apropiat per comparació). No
permeten calcular taxes d'incidència. Dificultat per establir la seqüència d'esdeveniments.
L'exposició s'analitza en relació a un sol efecte i no serveix per estudiar varies malalties a l’hora.
21
Estudis o dissenys
experimentals o
d'intervenció: els
objectius principals són
avaluar l’eficàcia d’una
intervenció sanitària de
prevenció, diagnòstica,
tractament farmacològic i
no farmacològic, pla de
cures, rehabilitació,
educació per a la Salut
Formativa, educativa que
s’aplica a un grup de
subjectes i estudiar
l’etiologia d’una malaltia.
Els participants són assignats aleatòriament a un grup experimental (GE), [reben una
intervenció] o a un grup control (GC), [no reben la intervenció (placebo)]. Els dos grups són
seguits prospectivament per comparar els efectes o conseqüències de la intervenció.
Placebo: Producte sense efecte farmacològic amb aparença idèntica al producte actiu.
Efecte placebo: És la tendència a experimentar una millora dels símptomes quan es rep un
tractament. Confiança que dipositen els subjectes en els efectes de la teràpia. Qualsevol efecte
produït per un medicament o procediment que no és atribuïble a les propietats farmacològiques.
L'investigador realitza una intervenció (manipula) i controla com a mínim el valor d’una variable
(controlada o independent = VI) i mesura l’efecte que produeix la intervenció (variable
dependent = VD o de resultat).
Classificació d’estudis experimentals:
Criteris epidemiològics:
-Assaig clínic aleatori (ECA)
-Assaig clínic comunitari
Criteris psicopedagògics:
-Experimentals vertaders
-Quasi experimentals
-Preexperimentals
22
Assaig clínic aleatori (ECA): els objectius generals de són determinar l’eficàcia i seguretat de
nous medicaments, avaluar intervencions sanitàries no farmacològiques, valorar un
procediment preventiu o terapèutic en individus.
Planificació ECA (protocol): Formulació clara d’objectius i hipòtesis, criteris de selecció

població d’estudi. Definir població de referència o diana (característiques clíniques i
demogràfiques), criteris d’inclusió i exclusió (incorporació població elegible), consentiment.
Consentiment informat: Informació oral i escrita respecte a objectius de l’estudi, riscos

potencials, possibles beneficis, possibilitat de ser assignat al GE o GC, tipus d’intervenció, dret a
deixar l’estudi sense patir cap represàlia, dret a formular preguntes.
Assignació aleatòria: Grup Experimental (intervenció) i grup Control (placebo o tractament

habitual).
Grandària mostra: número suficient de participants.
Etapes desenvolupament ECA:
-Assignació aleatòria als grups d’estudi (GE) i (GC): Garanteix la igualtat en totes les variables
pronòstic que puguin influir en els resultats. Avala la comparabilitat dels grups a l’inici de l’estudi:
grups similars al màxim. S’utilitza: taula números aleatoris o programa informàtic.
-Seguiment prospectiu dels

subjectes inclosos: Durada
igual pel GE i GC, estratègies
per minimitzar pèrdues
(assegurar la
validesa de l’estudi),
observació participants GE i
GC per detectar successos:
comprovar compliment,
acceptació, adhesió.
-Biaixos: de selecció,
d’assignació i de medició.
-Emmascarament: L’assignació al tractament no és coneguda per participants o investigadors.

Procediment utilitzat per a prevenir “l’efecte placebo” o “biaix de rendiment” en els assaigs
clínics.
23
● Cec:
-Cec senzill: L'assignació al Grup Experimental o al Grup Control no és coneguda pel
pacient o per l'investigador.
-Doble cec. L'assignació no és coneguda ni pel pacient ni pel que fa la intervenció.
-Triple cec. L'assignació no és coneguda ni pel pacient ni pel que fa la intervenció ni
pel que analitza els resultats.
-Estudi obert. Tots els participants coneixen el tipus d'intervenció que reben.
Anàlisis de resultats: verificar la comparabilitat dels resultats GE i GC. Mesurar i interpretar les
diferències observades GE i GC. Mesures d’associació i d’impacte.
Fases d’un assaig clínic ECA:
-Fase 0 o preclínica: Durada: 3,5 anys.

Estudis de laboratori i experiments amb
animals per avaluar la toxicitat, la
farmacocinètica (comportament del
fàrmac en l’organisme), els efectes
teratogènics (desenvolupament anormal)
i l’efectivitat d’un nou medicament.
-Fase 1: Durada: 1 any. És la primera

etapa de la prova d’un nou fàrmac. Estudis en éssers humans sans i voluntaris (20-80 individus).
S’avalua la seguretat, dosificació i efectes adversos del fàrmac.
24
-Fase 2: Durada: 2 anys. S’aplica a un número limitat de persones que ja pateixen la malaltia
(100-300 individus). Es realitzen estudis per quantificar l'eficàcia terapèutica de la droga i
determinar quina és la millor dosi: "Estudis de variació de la dosi".
-Fase 3: S’avalua l’eficàcia del fàrmac i es compara amb altres que constitueixen el tractament
convencional de l'afecció (1.000-3.000 individus). S'estudia la relació entre benefici i risc i
quantifica els efectes indesitjables més freqüents. Si se supera aquesta fase, s’inicia la seva
comercialització.
-Fase 4: Es realitzen estudis després de la comercialització del fàrmac, per avaluar millor el
perfil de seguretat, possibles efectes adversos, altres vies d’administració, o altres aspectes no
valorats en les fases anteriors. Denominada de "fàrmac vigilància“.
Assaig clínic comunitari: Disseny que avalua l'eficàcia d’intervencions de base comunitària
(fluoració d'aigües, estils de vida, prevenció caries dental, vacunes, ...). Tenen una major
capacitat per generalitzar els seus resultats, que els realitzats en un context clínic, perquè es
porten a terme sobre la comunitat en el seu conjunt i context real. Augment de l'eficàcia i una
bona relació cost- eficiència al utilitzar medis de comunicació de masses (campanyes).
Exemple: Avaluació d’un programa d’educació en diabetis en una comunitat urbana de baixos
ingressos. Objectiu? Hipòtesis?
Avantatges: Proporciona la millor evidència causa-efecte, entre la intervenció que s’avalua i la

resposta observada. Investigador controla factor d’estudi i decideix característiques de la
intervenció. L’assignació aleatòria: elimina biaixos en comparar dos grups idèntics. Útil per
avaluar el valor de nous tractaments o intervencions sanitàries.
Desavantatges: Costosos. Durada llarga. Organització complexa. Restriccions ètiques: moltes

preguntes no es poden respondre amb un ECA. Evitar influència del patrocinador. Durant l’estudi:
abandonaments i pèrdues participants. No sempre es condueixen adequadament pocs
subjectes, temps de seguiment curt. Dificultats per generalitzar els resultats a la població de
referència. Participants molt seleccionats. Intervencions amb pautes rígides, diferents de la
pràctica habitual. Fracàs a l’emmascarar els avaluadors sobre l'estatus del subjecte.
Dissenys experimentals en investigació psicopedagògica: Permeten interpretar alguns dels

fenòmens relacionats amb la conducta o l’educació.
-Experimentals vertaders o purs
-Quasi experimentals
-Preexperimentals
Exemple: Objectiu: Determinar si l’aplicació de tècniques d’educació en nens amb asma afecta
en el compliment dels tractaments. Hipòtesis?
25
-Dissenys experimentals purs:
Si la intervenció ha produït algun canvi, s’observaran

diferències entre les mesures realitzades a O1 i O2.
Diferències entre O3 y O4, seran a causa
d’intervencions diferents a la realitzada en el GE.
IQ-Entrevista-Ansietat
Diferències entre O1 y O2, poden atribuir-se a la

intervenció, si la randomització ha estat perfecte.
Programa: “Anem a caminar”
-Estudis quasi experimentals: Existeix un grup experimental i un grup control

l'assignació als grups no es fa de forma aleatòria, és intencional s'assumeix que els grups
són similars pel que fa a factors pronòstics. Inconvenient. Poden diferir en una sèrie de
variables no conegudes així que, els resultats han de ser interpretats amb precaució.
Avantatges: menys costosos, redueixen

problemes ètics.
-Dissenys pre experimentals: Són dissenys que no tenen randomització ni grups de comparació
(control), per tant els resultats no es poden generalitzar.
Possibles biaixos → Efecte Hawthorne: Reactivitat psicològica per la qual els subjectes d'un
experiment modifiquen el seu comportament com a conseqüència de saber que estan sent
estudiats, i no en resposta a una manipulació prevista en l'estudi experimental.
26
Efecte Rosenthal (Efecte pigmalió): Es

produeix quan l’investigador pressuposa
o espera que un efecte s’acompleixi.
Afirma que esperar un fet, facilita el seu
acompliment. Robert Rosenthal (psicòleg
germànic) va mostrar que una opinió
prèvia sobre un grup o individu, és capaç
de millorar el seu rendiment.
Consideracions ètiques: Valoració de l’efecte terapèutic o preventiu

-eficàcia: Condicions ideals, en entorn clínic, compliment estricte del protocol.
-efectivitat: Avaluació en el lloc on s'usa el tractament, condicions habituals d'administració.
-seguretat del tractament
-aspectes ètics: Principis ètics, Declaració de Helsinki i Informe Belmont.
-Comitè d'Ètica i Investigació Clínica (CEIC): Aprovació del projecte de recerca
Aspectes ètics: Informació proporcionada als pacients (objectius, metodologia, intervencions,

incomoditats i riscos derivats de la intervenció, possibles efectes adversos, beneficis esperats
(subjectes i/o societat), confidencialitat (continguts del pressupost, compensació pels
participants) i consentiment informat (garantia d’una pòlissa d’assegurances).
27
4. DISSENYS QUALITATIUS:
Dissenys en investigació qualitativa: fenomenologia, teoria fonamentada, etnografia,

investigació - acció participativa.
Fenomenologia: orientació filosófica →

“Phainomenon”: significa fenòmen, “allò que es
mostra per si mateix “, “Logos”: significa estudi o
ciència. Edmund Husserl: filòsof alemany. Enfoc
humanista. La persona forma un tot amb el seu
context. Té una realitat que és seva: cultura,
llenguatge, relacions. Només pot ser compresa dintre
del seu context.
Objectius: Descriure el significat de l’experiència o el

fenomen, pels que l’han tingut o viscut. Comprendre
el sentit o l'essència de l’experiència o vivència. "El
món configura a la persona i la persona configura el
seu món".
La unitat d'anàlisi és la persona que ha viscut

una determinada experiència, el relat de la seva
pròpia forma de viure-ho i la construcció de la
seva experiència. L'investigador interpreta,
analitza i teoritza a partir de les dades recollides
en les entrevistes realitzades. Obtenció de dades.
Entrevistes en profunditat i diari de camp de
l’investigador. Anàlisis. Emergeix en temes.
Estudis d’un cas: Investigació en profunditat sobre individus, grups, institucions o altres entitats
socials. Propòsit: Determinar la dinàmica del perquè i no del qual. No es poden generalitzar. Es
busca “aprofundir en l'estudi”.
Exemples: Quina és l'experiència viscuda del dolor en un adult que pateix un ictus?
Construir la seva experiència. Investigadores infermeres de la fenomenologia: Benner, Parse i
Watson. Experiència de la psiconeuròloga Jill Bolte Taylor, del seu propi Ictus o Accident
Vascular Cerebral (AVC).
Vivencias de las mujeres mastectomizadas: Un estudio fenomenológico:

Objetivo: Comprender las vivencias de las mujeres tras la mastectomía, analizando qué lleva a
unas a reconstruirse la mama y a otras a no hacerlo. Identificar las situaciones de la mujer
mastectomizada con linfedema, alopecia u otros problemas.
28
Método: Metodología cualitativa de trayectoria fenomenológica. Se realizaron 29 entrevistas en

profundidad a mujeres con las que contactamos a través de informantes específicos: Hospital X;
Centro de Atención Primaria de Salud X de Barcelona. Edad 20 - 69 años.
Resultados. Fue posible desvelar el fenómeno de estudio a través del análisis de discursos
recolectados. Aparecen: mujeres con las mamas reconstruidas y no reconstruidas. Imagen
corporal mutilada por la pérdida de una o ambas mamas. Participación de la mujer en
acontecimientos sociales, estilo de vida y vestido. El cáncer se “visibiliza”: linfedema, pérdida del
pelo con afectación de su imagen pública.
Conclusiones. De las mujeres participantes, las jóvenes, universitarias, de clase social media y las
mayores de 40 años con estudios primarios, se reconstruyen la mama. Negocian de otras
maneras su relación de pareja.
Teoria fonamentada: Grounded Theory: orientació filosòfica → Basada en l'interaccionisme

simbòlic. Origen: Sociologia. Desenvolupada per Strauss i Glasser. Elabora conceptes, hipòtesis i
genera teories. Reflecteix la vida real. El terme prové de que la teoria creada es fonamenta en
les dades i la realitat. Es coneix també com a teoria “ancorada”.
Objectiu: L'objectiu d'aquest mètode és generar construccions teòriques, s’elaboren

conceptes, hipòtesis i teories a partir de l'anàlisi inductiu de les dades que són el resultat de les
observacions del "món real". La teoria fonamentada analitza com defineixen "la realitat" les
persones i la manera en què es relacionen les creences amb les accions. El propòsit és: descriure,
interpretar i comprendre els significats de la interacció social del grup.
Aplicabilitat dels estudis: Com defineixen la realitat certs grups? Quines creences la sustenten?
Els significats són expressats en forma de símbols: llenguatge, objectes, normes, costums. Solen
ser compartits i transmesos per grups d'individus.
Etapes: No hi ha hipòtesis prèvies. Recollida de dades i Anàlisi de dades. Tècniques de recollida

de dades (entrevistes, discussions de grup, observació participant, documents). Mostreig inicial
Mostreig teòric: saturació de dades. Anàlisi de les dades (basat en el mètode de comparació
constant), codificació i categorització de dades: Codificació oberta o axial (categories
principals, dimensions, subcategories), Codificació selectiva, Elaboració de una teoria final.
Segons la capacitat per aprofundir en la temàtica, la selecció de casos diferirà.
Preguntes a respondre en la teoria fonamentada: Què s'està fent, Com s'està fent?, Qui ho
està fent?, Quins són els patrons identificats en les experiències viscudes per aquests individus?
Quina relació hi ha entre uns patrons i els altres? tipus de descobriment Quines teories
expliquen aquests patrons? tipus emergent. Poden millorar o augmentar les teories ja existents?
Tipus intervenció.
29
Exemples: Abades Porcel M. Percepciones de las enfermeras en centros geriátricos de

Barcelona: un análisis desde la teoría fundamentada. Enfermería Clín. 2013; 23(1), 4-13:
Objetivo: Identificar la percepción de las enfermeras del cuidado en centros geriátricos en

Barcelona.
Método: Estudio cualitativo, utilizando el método de la teoría fundamentada realizado en

centros geriátricos de Barcelona entre junio y octubre de 2008 y mayo de 2009. Se utilizó la
entrevista en profundidad, observación participante, y grupos de discusión. La población de
estudio fueron enfermeras y estudiantes matriculados en tercer curso. El análisis de datos se
hizo basado en los procedimientos de la teoría fundamentada.
Resultados: Se realizaron 12 entrevistas en profundidad a enfermeras de centros geriátricos y 2

grupos focales con 5 estudiantes por grupo. Ponen de manifiesto que cuidar en geriatría genera
sentimientos de felicidad y afecto, una mayor sensibilidad en los valores humanos y un
crecimiento personal a pesar de la presencia de obstáculos relacionados con el trabajo.
Conclusiones: Aunque la atención a los ancianos está infravalorada por la sociedad y las
enfermeras que trabajan en otros contextos, las enfermeras en los centros geriátricos perciben
su trabajo como el auténtico cuidar enfermero.
Etnografia: Orientació filosòfica → Antropologia Cultural. Prové de la tradició antropològica,

de l'estudi en altres tribus o cultures.
Objectius: Investigació detallada dels patrons culturals. Es centra en els modes de vida i en la
cultura. Importància dels ideals, les normes i les diferents maneres de resoldre un problema que
té un grup. Objectiu. Tenir cura de les persones d'una manera culturalment eficaç i, en definitiva,
augmentar la qualitat de les cures infermers.
Característiques: Caràcter fenomenològic o èmic (interpretar els fenòmens socials veient-los

“des de dins"). Necessària participació perllongada en el context a estudiar per aconseguir la
seva acceptació i confiança, obtenint així dades fiables. Descripció reflexiva - holística i
naturalista: Recollir visió global de l‘àmbit estudiat i des de diferents punts de vista: Intern: el
dels membres del grup, Extern: la interpretació de l'investigador. Recollida de dades (diverses
tècniques), treball de camp (investigació participant), entrevistes, documents, mapes,
fotografies, anàlisi de dades (busca categories i patrons culturals).
Investigació etnogràfica històrica: Estudia esdeveniments -recerca històrica- del passat de la

infermeria amb el propòsit de comprendre millor l'evolució de la disciplina dels seus
professionals. Les preguntes a respondre en la investigació històrica són: D‘on venim?, Qui
som?, Cap a on anem? Agnes Hodgson: “A una milla de Huesca. Diario de una enfermera
australiana en la Guerra Civil española”. “Cóm era el procés de cures en el passat?
Recollida sistemàtica i avaluació crítica de dades referides a successos passats . Aclarir
comportaments i hàbits del present. No és només un resum de coneixements existents . Critica
30
externa i interna del material. "Estudi de la simbologia utilitzada en els cartells de sanitat durant
la guerra civil espanyola ...".
Investigació Acció - Participant - IAP: orientació filosòfica → Kurt Zadek Lewin. Pare de la
Psicologia Social moderna Investigació-Acció: Prové de la psicologia i l’educació. Volia
demostrar que la investigació bàsica es podia aplicar a la pràctica. Interès en la investigació de
la psicologia dels grups i les relacions interpersonals. Anys 70: reivindicació i acceptació de la
investigació qualitativa oposada a la metodologia quantitativa. Anys 80: se li afegeix el terme
Participativa.
Conceptes: Les persones: rol d’actors i coinvestigadors. L’investigador com agent de canvi.
Empoderar “empowerment”: capacitat de donar poder a les persones.
Praxis (acció-reflexió): poder d’acció amb reflexió crítica compromesa.
Coneixements pràctics o populars dels participants: reconeixement i valoració dels coneixement
i experiències de les persones.
Alliberar, transformar: estudia les relacions de poder i o de gènere.
31
Objectius: conscienciar, autogestió,

capacitar, compromís.
Finalitat: Canviar la realitat o aconseguir

una transformació social mitjançant la
producció d'un coneixement
transformador i un procés de debat,
reflexió, construcció col·lectiva i sobretot
la participació dels membres implicats.
Implica la participació de tots els
membres en “igualtat”.
Característiques: Procés dinàmic, cicles repetitius

(planificació, acció i observació, reflexió), tècniques de
recollida de dades (entrevistes grupals, observació,
documents…).
Punts importants: Implicació i participació de la

comunitat en la recerca de solucions per a la resolució dels
seus problemes. Genera consciència en les persones
respecte al seu entorn. Diversos punts de vista, resultats
satisfactoris i enriquidors causa de l'equip multidisciplinari:
infermers, treballadors socials, psicòlegs, etc. Suport cap l’afectat per part del seu entorn:
familiars, amics o veïns que actuïn per ajudar. Fomenta l‘esperit de solidaritat.
Exemple: Estrategias para el cuidado del desarrollo neonatal y el cuidado neonatal centrado en
la familia:
Objetivo. Evaluar las estrategias de cuidado del desarrollo neonatal (CDN) y el Cuidado
Centrado en la Familia (CCF) en una Unidad de recién nacidos.
Metodología. Investigación acción participativa con una muestra propositiva de personal de

salud y padres de recién nacidos hospitalizados en una Unidad Neonatal del V del Cauca
(Colombia). En 2013 se realizaron cinco grupos focales con 7 madres y 40 personas del equipo
asistencial de la unidad, además de observaciones no participantes acerca de los dos temas
centrales del proyecto: CDN y CCF (24 observaciones de CDN y 24 de CCF). Se implementaron
tres estrategias de promoción de ambos enfoques y, posteriormente, se evaluaron los resultados
en términos de las prácticas durante el cuidado en la Unidad después de la intervención. El
análisis de resultados incluyó métodos cualitativos (análisis de contenido con software ATLAS-ti
versión 6) y cuantitativos (estadística descriptiva).
Resultados. Los grupos focales y las observaciones iniciales mostraron la necesidad de mejorar
los conocimientos y prácticas del personal en CDN y CCF. Se implementaron tres estrategias:
educación continuada para el personal, dotación de material para el posicionamiento de los
32
bebés y un video para los padres, el cual contenía información sobre el funcionamiento de la
Unidad. En las observaciones finales después de la intervención se encontraron cambios
positivos en las prácticas de cuidado de apoyo al desarrollo y en las de cuidado centrado en la
familia por parte del personal de la unidad.
Conclusión. La promoción del CND y del CCF utilizando estrategias de educación, comunicación
y dotación de materiales generó cambios positivos en las prácticas de cuidado del personal de
una Unidad Neonatal.
PARTICIPANTS D’ESTUDI EN INVESTIGACIÓ QUALITATIVA:
-Selecció dels participants: ¿Qui em pot proporcionar la millor información sobre el tema
d’estudi?¿En quin context?
-Mostreig: L’objectiu és descriure el procés d’un fenomen més que la seva distribució. El mostreig
en qualitativa és propositiu. És no probabilístic, intencional. No pretén ser representatiu d’una
població. Seleccionar els casos amb més riquesa d’informació per a estudiar el fenomen en
profunditat.
Tipus de mostreig: Grups homogenis, bola de neu o en cadena, oportunista, casos típics o
habituals, conveniència … d’altres mètodes.
-Grandària de la mostra: S’obté quan hi ha saturació de les dades: Com?: S'introdueixen

paulatinament participants .... fins que: No hi ha més informació rellevant dels nous participants.
No hi han dades noves o rellevants que emergeixin com una categoria. El desenvolupament de
la categoria és densa. La relació entre categories està ben establerta i validada.
OBTENCIÓ DE DADES EN INVESTIGACIÓ QUANTITATIVA:
-Obtenció de dades: Especificar: Procediments de recollida de dades, qui la realitzarà, on es

recollirà, context!!! Comes farà i on es lliurarà, quins instruments, quan es realitzarà, quantes
intervencions s'efectuaran i finalment organització de les dades.
En la recollida de dades: tècniques i procediments per obtenir les dades referides a les variables
(qüestionaris, entrevistes grup o individuals, fulls d’observació, registres,…).
Instruments de mesura:
● Quantitativa: Qüestionaris, escales, (indicar validació)
● Qualitativa: Registres de camp, anotacions del investigador, graelles, fulls
d’observació, grups focals, grups de discussió, diaris del participant,... (indicar si han
sigut utilitzats; segons RB)
33
Prova pilot - inici amb un/s participants

-Anàlisi de dades:
Proposta anàlisi de dades Quantitativa: S’aplica l’anàlisi estadístic (descriptiu, inferencial). Les
proves més habituals (Chi-quadrat, t Student, ANOVA,...) S’indica el software estadístic que
s’utilitzarà (p.e. SPSS).
Proposta anàlisi de dades Qualitativa: Anàlisi del discurs o de contingut No utilitza proves
estadístiques S’indica el software de suport que s’utilitzarà. ATLAS Ti, N VIVO o NUD*IST.
OBTENCIÓ DADES INVESTIGACIÓ QUALITATIVA:
-Recollida de dades: Observació, documental revisió de documents (plans de cures, registres

d'infermeria, històries clíniques, estadístiques, cartells, fotos, diaris, memòries, cartes, textos....).
Entrevista:
● Entrevista interactiva no estructurada: poc coneixement sobre l'àrea d’interès,
obtenir informació en profunditat, una única pregunta.
● Entrevista interactiva semiestructurada: major coneixement sobre el tema
(bibliografia), varies preguntes obertes ordenades (guió), per saturar dades es
requereix cert nombre de participants.
Entrevista grupal:
● Grups focals: grups de 6 a 10
persones, responen a una o més
preguntes, interaccionant entre els
participants.
● Grups de consens: poden buscar
el desenvolupament de consens sobre
un tema determinat.
● Grups de discussió: generalment
homogenis. Discursos giren entorn de
reflexions sobre comportaments,
actituds o percepcions de grans grups
socials: els aturats, les infermeres, els
consumidors de productes.
● Grups triangulars (3 o més): Discursos s'emmarquen en "experiències referides”,
situacions reals i objectives que va plantejant cada membre del grup triangular i que és
rebatuda o compartida pels altres. Aquesta diferència s'ha de tenir en compte en l'anàlisi.
Funció del moderador: Interpel·lar al grup i defensar les regles del joc del debat, tan en grups
petits o en grups de discussió. En grups petits-triangulars el moderador ha d'entrar i sortir de la
dinàmica grupal per poder facilitar l'explicació per part del grup del discurs, intentant mantenir
la neutralitat.
34
Retirada del camp: Quan l’investigador sent o percebéix que ja forma part del grup. Quan pot
perdre la seva neutralitat. Quan s’han recollit totes les dades. La retirada serà negociada i
pactada per les parts.
-Fase d’anàlisi: Transformació de les dades: Observació, entrevista, gravació, notes de camp,
documents…
L'anàlisi de les dades es realitza al mateix temps que la recollida de dades i no de forma
consecutiva. Té tres fases: descripció, anàlisi i interpretació.
● Descripció: Serveix a l’investigador per familiaritzar-se amb les dades. Lectura,

relectura, segmentació, transcripció, revisió de les notes, vídeos. Codificació de la
informació en categories.
● Anàlisi: Anàlisi més profund. Anar més enllà de la mera descripció, s’utilitzen
diferents mètodes per transformar les dades, identificar característiques, establir
interaccions entre elles.
● Interpretació: L’investigador ofereix la seva versió particular del que s’ha descrit per
el/s participants. “Interpretar” és més que la mera descripció.... La interpretació pot
centrar-se en la utilitat de les troballes en la pràctica clínica o pot ajudar a construir
teoria.
-Fase difusió dels resultats: elaboració de l’informe.
35
5. PROJECTE DE RECERCA:
Què és un projecte d’investigació? És una proposta de recerca en la que l’investigador

expressa amb llenguatge científic i per anticipat, la investigació que està interessat en realitzar.
Permet a l’investigador organitzar el procés i esdevé el “manual d’operacions” de referència per
a tot l’equip investigador à protocol de recerca.
-Document necessari per: Obtenir finançament per desenvolupar una investigació i Aconseguir
permís per part de comitès ètics o d’investigació.
-Descriu amb rigor i detall: Les fases de l’etapa de planificació de la investigació
(conceptualització i dissenys).
Títol: Entre 8 o 15 paraules. És la primera impressió que reben els avaluadors. Ha de ser
informatiu. Inclou: Tema d’estudi, subjectes que s’estudiaran, context on es realitzarà la
investigació (hospital, CAP, Escola etc. i en algunes ocasions el període d’estudi). Evitar
generalitats sobre: Estudi sobre, Investigació sobre, Estat de situació, Observacions preliminars.
No usar acrònims, abreviatures.
Resum: estructurat amb paraules clau. Ha d’incloure una breu referència dels aspectes
essencials del problema a investigar. El contingut s’ha de presentar seguint la mateixa seqüència
que en el PI.
-Objectius: Què es vol saber al finalitzar el projecte (generals i específics).
-Metodologia: Àmbit (on es realitzarà), Període d’estudi, Disseny (Indicar el disseny apropiat),
Subjectes d’estudi (Qui seran els participants), Variables, Instruments (Tècniques i mètodes i
procediments que utilitzarem per obtenir les dades), Determinacions (com es mesuraran les
variables principals), Anàlisi de dades, Limitacions.
-Característiques: No s’ha d’excedir de 250 paraules. S’ha de redactar amb dos idiomes. Inclou
les paraules clau (Defineix el nucli temàtic d’estudi), Hauríem de correspondre a un diccionari
controlat de termes (Descriptores en ciències de la salut (DeCS i Medical subject headings
(MeSH)).
Introducció: (Antecedents i estat actual del tema): Exposar el tema a investigar i els motius que
han conduit a analitzar la qüestió d’estudi. Descriure la importància del problema de salut.
Assenyalar la situació actual del problema de salut. Hi ha estudis recents que aporten
informació o evidència? Informar sobre els coneixements disponibles. Quina pregunta de
recerca es formula? Ha estat resposta?
Referències bibliogràfiques: L’apartat d’introducció se sustenta en els documents trobats en la

revisió bibliogràfica. Permet determinar la familiaritat de l’investigador amb el tema objecte
d’estudi. La RB dona informació i justifica la importància del problema d’estudi. Freqüència,
prevalença, incidència, morbiditat, mortalitat, costos, repercussions sobre la salut, etc.
Seleccionar articles: Rellevants pel tema objecte d’estudi. Actuals (darrers 5 anys). Assenyalar
els més fonamentals. Sintetitzar les troballes de cada estudi, indicant la cita en el text.
Citar segons normativa: Vancouver (quantitativa). o APA (qualitativa).
36
Objectius i Hipòtesis. Objectius:

-Inclourà objectius principals o generals seguits dels secundaris o específics.
-S’ordenaran segons importància o prioritat. Expressen de manera clara i precisa què es vol
aconseguir amb la realització de l’estudi. Formular amb verb en infinitiu i ha d’incloure les
variables.
● OG: Evaluar la eficacia de un seguimiento online de enfermería a través de la
plataforma informática “Red Sinapsis” en relación con la lactancia materna (LM)
exclusiva.
● OE: Analizar las necesidades de las madres en la instauración de la LM.
● OE: Evaluar el grado de satisfacción de las madres con el uso de la plataforma.
Hipòtesi: Predicció o explicació provisional de la relació o associació entre dues o més variables.
Afirmació provisional que cal verificar o contrastar amb proves estadístiques. Tradueixen
l’enunciat del problema en una predicció dels resultats esperats(és una resposta provisional a la
pregunta d’investigació). Coherents amb els objectius plantejats (si son exploratoris o descriptius
no s’han de plantejar).
● Objectiu General. Determinar si la adherència a una dieta de qualitat influeix en la
incidència de mortalitat per càncer.
● Hipòtesi Conceptual. La adherència a una dieta de qualitat redueix la incidència de
mortalitat per càncer.
● Hipòtesi Operativa. La incidència de mortalitat per càncer és dos cops inferior en
aquells pacients amb una adherència a una dieta de qualitat de 7 punts en
comparació amb aquells amb una adherència de 2 punts.
Metodologia:
-Àmbit: geogràfic,sociodemogràfic, hospital, centre de salut, escola, institut...
-Període de temps.
-Disseny: Utilitzar classificació apropiada.
● Descriptius: Indicar el tipus d’estudi.
§ Transversals: Amb individus(dades individuals). No farem una conclusió causal.
§ Ecològics: S’estudia un grup (dades agregades).
● Cohorts: Descriure el factor d’exposició, formació de les cohorts, temps de
seguiment. No seleccionem als participants segons el que volem aconseguir. Anem
cap al futur (prospectiva).
● Casos controls: Descriure la malaltia, indicar exposició i formació de grups. Tenim
sans i malalts. Es cap al passat (retrospectiu).
● Experimentals: Indicar tipus d’estudi (ECA, quasi experimental, pre-experimental...)
i descripció del GE i GC (especificar la selecció dels subjectes i la randomització i
cegament). Sí que hi ha una intervenció (variable independent es manipula).
§ GE: Tipus d’intervenció o tractament (atenció específica, educació per la salut,
tipus de tècnica fàrmac, dosi, freqüència, via d’administració, temps), randomització
i cegament.
§ Grup Control: Característiques de l’atenció habitual o tractament en el grup
control. Procés de seguiment en cadascun dels grups (visites, controls, analítiques).
37
-Subjectes d’estudi: població, criteris inclusió/exclusió, grandària i tècnica de mostreig. Definir

la població d’estudi i les seves característiques.
● Subjectes d’estudi: No és possible treballar amb tots els elements de la població
d’estudi, sinó amb una part o fracció.
● Mostra: “Part o porció extreta d’un conjunt per mètodes que permeten considerar-lo
com a representativa d’ella”.
o Diana: Conjunt d’individus que tenen les característiques a estudiar. Acostuma a

ser ideal i inaccessible.
o Població d’estudi: Subconjunt població diana a la que es té accessibilitat
delimitada per criteris de selecció més específics (Criteris inclusió i exclusió).
§ Criteris d’inclusió: Qui entrarà a l’estudi (característiques relatives a la malaltia o
exposició, sociodemogràfiques, d’accessibilitat geogràfica i temporal).
§ Criteris d’exclusió: Qui no entrarà a l’estudi tot i presentar les característiques
d’inclusió. No son els contraris dels d’inclusió.
Grandària de la mostra: Es calcula quants subjectes és necessari estudiar durant la

investigació per detectar els efectes clínics rellevants.
Indica la factibilitat del projecte: potència estadística. Cal especificar el tipus de mostreig
aplicat (probabilístic o no probabilísitc).
● Probabilístic: Es caracteritza per tenir una probabilitat coneguda que un individu
surti triat.
§ Aleatorisimple: Cada unitat mostral té la mateixa probabilitat de ser escollida.
§ Aleatori estratificat: Es defineixen estrats o grups (edats, municipi de residència) i
s’aleatoritza dins de cada grup.
§ Aleatori per conglomerats: En poblacions disperses o molt grans, els
conglomerats (unitats hospitalàries) d’estudi estrien aleatòriament.
● No probabilístic: Les unitats es trien utilitzant mètodes en els que NO intervé l’atzar.
§ Consecutiu: Població que compleix criteris de selecció però es recluta en base a la
seva presència o no, en un lloc determinat (ex: pacients que acudeixen a consulta.
L’elecció es realitza de manera intencionada i consecutiva)
§ Conveniència: Els subjectes són seleccionats a criteri de l‘investigador.
§ Bola de neu: S’utilitza quan la població és difícil d’identificar o accedir.
-Variables: Característica observable i mesurable que pot contenir diferents valor.

Atributs o fenòmens susceptibles de ser estudiats de cada individu en la mostra: Edat, sexe,
nivell d’estudis, nivell hemoglobina, nivell de mobilitat, ansietat del malalt tipus de cuidador, etc.
Definició conceptual i operativa.
o Independents (VI) o d’intervenció, factor d’exposició, explicatives:son les causes del fenomen.
o Dependents(VD)
o de resultat: Són els efectes esperats, conseqüència, resposta.
o Altres variables: universals,simples, complexes, de confusió.
38
- Procediment / Recollida dades: Tècniques i procediments per obtenir es dades referides a les
variables.
o Qui la realitzarà. o Com es farà. o Quins Instruments.
o Quan es realitzarà. o Quantes mesures s'efectuaran.
o On es recolliran i es lliuraran. o Organització de les dades.
- Instruments de mesura: qüestionaris, escales, registres, graelles, fulls d’observació,

entrevistes, grups focals, grups de discussió, diaris subjectes,... (indicar si estan validats amb RB
o són ad hoc).
- Prova pilot: Prova amb una petita mostra de gent per validar que tenim els instruments que
necessitem, si funciona bé (simulació).
- Proposta anàlisi de dades: Es descriu el pla d’anàlisi estadístic (descriptiu, inferencial). Les
proves més habituals (Chi-quadrat, t Student, ANOVA...). S’indica el software estadístic que
s’utilitzarà.
Aspectes ètics: De protecció de dades, cap a la persona. Compliment de normes ètiques i legals.
Si la recerca es fa amb humans és imprescindible tenir en compte: Declaració de Helsinki i
informe de Belmont.
- No maleficència: no fer mal.
- Justícia: Principi del bé comú: no es poden fer discriminacions ni establir desigualtats.
- Beneficència: No fer mal obliga sempre, fer el bé és relatiu. El benefici sempre ha de ser
superior al risc.
- Autonomia: No hi ha beneficència sense autonomia. És indispensable obtenir el consentiment
informat de l’individu.
Consentiment de l’informat: Confirmació documentada i legalment efectiva de l'acord voluntari

d'un subjecte per participar en una investigació clínica particular, després de:
- Facilitar al subjecte tota la informació sobre tots els aspectes de la investigació clínica que són
pertinents per a la decisió de participar del subjecte.
- Informar sobre el dret a revocar el seu consentiment en qualsevol moment.
Compliments de normes ètiques i legals:
- Llei de protecció de dades: confidencialitat i seguretat informació (llei orgànica 15/1999. GRPD
25/05/2016 d’aplicació 25/05/2018)
- Substàncies perilloses: Instal·lacions protegides i personal ensinistrat.
- Sol·licitud de permisos al centre.
- Aprovació pel Comitè d’Ètica e Investigació Clínica (CEIC). Consideracions:
- Comissió de bioètica de la universitat de Barcelona.
- “Declaració de Helsinki”.
- Consentiment informat.
- Contingut informació d’assaig.
- Agencia española medicamentos y productos sanitarios.
39
Limitacions: S’anticipen possibles dificultats que poden sorgir en la realització de la

investigació. Assenyalar els mètodes per minimitzar-los. Indicar si els procediments requereixen
un entrenament específic. Possibles biaixos: informació, selecció, pèrdues.
Aplicabilitat pràctica: Indicar els beneficis potencials que es derivarien de la realització del
projecte. Aplicabilitat dels resultats en la pràctica clínica: Impacte clínic,social i assistencial (Què
aportarà als pacients, als ciutadans).
Cronograma (pla de treball): S’ha de ser ordenat i realista.

- Llistat d’activitats a realitzar per l’equip investigador
- Desenvolupament del cronograma
- Organització dels recursos humans
- Funcions dels observadors/investigadors. En el cronograma:
En el pla de treball s’ha de demostrar

esquemàticament:
- el que fas
- els recursos que necessites
- el temps que et portarà el projecte
- Que el projecte és factible
Pressupost.
Bibliografia: Seleccionar articles:

- Rellevants pel tema objecte d’estudi
- Actuals (màxim 5 anys). En cas que
no s’hagin trobat articles d’aquests
anys es pot ampliar fins a 10 anys.
- Assenyalar els més fonamentals. Es
citarà i referenciarà segons Normativa: - Vancouver (metodologia quantitativa) - APA
(metodologia qualitativa)
Pla de difusió: Explicar:
- Com es donaran a conèixer els resultats.
- Comunicació oral i escrita de resultats.
- Comunitat científica nacional i internacional.
- Impacte bibliomètric.
Annexes (numerats i ordenats).

- Full d'informació al pacient
- Consentiment informat CI
- Taula / cronograma de les visites
- Instruments, escales, qüestionaris utilitzats,
- Graella recollida dades
- Permisos - Lleis..... i altre
40
Viabilitat d’un projecte d’investigació:

- Disposem del temps per fer-ho?
- Equip d’investigació suficient?
- Accés als subjectes d’estudi?
- Disponibilitat dels recursos materials, tecnològics i econòmics?
Antecedents del tema: Tracta de respondre a les preguntes següents: què se sap del tema?, què
falta per fer, què ha fallat anteriorment, què justifica fer l’estudi?...
Marc teòric:
- En una investigació és essencial elaborar un marc teòric que mostri quins són els coneixements
que existeixen sobre el tema d’estudi
- Situa i orienta l’estudi dins d’un context, és una manera de percebre i examinar el fenomen
objecte de l’estudi
- Es defineixen els conceptes que es volen estudiar
41

Met - 1

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Met - 1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Iniciació a la Metodologia Científica

1. FONAMENTACIÓ DE LA METODOLOGIA CIENTÍFICA

Ciència i mètode cientìfic:

La ciència és el conjunt de coneixements obtinguts mitjançant l'observació i el raonament,

Característiques del mètode científic:

El mètode científic es sustenta en dos pilars fundamental:

Pasos del mètode científic:

Paradigma Positivista (Quantitatiu, empíric-analític, racionalista):

Paradigma Interpretatiu [Constructivisme] (Qualitatiu, fenomenològic):

Paradigma Sociocrític o Ecològic:

Paradigma Post-positivisme (Quantitatiu, empíric-analític, racionalista):

Resum paradigmes en investigació:

-Positivisme o quantitatiu. Metodologia de la recerca quantitativa: raonament deductiu, a

2. CARACTERÍSTIQUES INVESTIGACIÓ QUANTITATIVA I QUALITATIVA

Investigar és important per respondre a interrogants de manera sistemàtica i rigorosa, adquirir i

La investigació és necessària per progressar en la disciplina, descriure la situació de salut

-Investigació bàsica: es porta a terme sense finalitats pràctiques immediates. Busca

-Investigació quantitativa: te per objectiu descriure, explicar (relacions causals) i predir, en

-Investigació qualitativa: té per objectiu descriure, comprendre, explicar en termes verbals.

-metodologia inductiva ← qualitativa: Partint de casos particulars s’eleva a coneixement

La metodologia qualitativa és la comprensió de la naturalesa dels fenòmens. Cerca descriure i

Característiques de la metodologia qualitativa: Suposa un canvi en la sensibilitat

Investigació qualitativa en Infermeria:

“Mantenir l’objectivitat de la metodologia quantitativa en una mà i en l’altre la revelació de la

Quan i perquè està indicada la Metodologia Qualitativa?

•Mètodes quantitatius • Positivisme lògic • Mètodes qualitatius • Fenomenològic i

Orientat als resultats Orientat al procés

Dades sòlides i repetibles Dades riques i profundes

Predicció, Inferència. Entendre, Comprendre.

1- Conceptualització: identificació del problema,

2- Planificació - disseny: elecció disseny, selecció

3- Obtenció de dades: accés a fonts d’informació,

4- Anàlisi i interpretació de dades: depuració de dades, aplicació proves estadístiques,

5- Comunicació de resultats: informe final, comunicació (oral, poster,, escrita…), publicacions.

-lectura de publicacions científiques: temes plantejats com “línies futures”, incongruències

La pregunta de recerca: Investigar és respondre una pregunta, la investigació de qualitat

En la investigació clínica la pregunta ha de néixer d’un problema assistencial.

Característiques: emmarcar-la en la pràctica sanitària, evitar problemes de caràcter molt

Característiques dels objectius:

-Es pot incloure: el disseny, el context, període de temps…

Objectius generals Objectius específics

Avaluar l'eficàcia de la teràpia Reiki a la Avaluar l'eficàcia de la teràpia Reiki en la

Determinar qualsevol efecte advers de la

Hipòtesi: descriu el que s’espera demostrar. El problema-pregunta-objectiu, mostra el

Es formulen a priori, a l’inici de l’estudi, la descripció de la hipòtesi o objectius determinarà el

Formula la pregunta, objectius i hipòtesis:

Pregunta: Una intervenció infermera en el coneixement de l’estigma en patologies mentals pot

3. METODOLOGIA QUANTITATIVA. CLASSIFICACIÓ DE DISSENYS CLÍNICS

Disseny d’investigació: l'elecció d'un disseny de recerca ha de permetre respondre a les

Manipulació Observacionals i experimentals

Finalitat Descriptius i analítics

Desenvolupament en el temps Transversals i longitudinals

Desenvolupament cronològic Prospectius i retrospectius

Efecte i exposició inicial Casos i controls - cohorts

Unitat anàlisi Individus i població

Estudis observacionals: permeten conèixer una

Estudis Descriptius Morbi-Mortalitat: Descriuen en profunditat característiques de la població

● Qui està malalt o mort: persones

Objectius: Identificar i descriure variables implicades. Aprofundir en temes poc coneguts.

→Variables (persona): Trets o característiques biològiques, culturals, socials:

● Edat, Sexe: morbiditat i esperança de vida segons sexe, diferències biològiques,

→Variables (lloc i temps):

● Geografia de la malaltia. Mostra la influència dels factors ambientals, físics,