1 ETNOCENTRISME

Tendència a considerar superior la propia cultura i a aplicar

els propis valors culturals en jutjar el comportament i les
creences de persones criades en altres cultures.
Opinions, comportaments que resulten familiar són certs i
morals. Els altres són estranys, salvatges, immorals. N’hi ha
tres tipus:
- Assumció ingènua que les premisses que caracteritzen la
seva cultura són universals.
- Consciència de diferències culturals i assumpció de ser
superior envers la resta.
- Consciència de les dif., de l’etnocentrisme i comprensió.
Cada manera té la seva pròpia raó de ser. Creu que
cadascú fa el millor x altres raons diferents cada cultura.

2 RELATIVISME CULTURAL
Defensa que el comportament de l’altra societat no ha de ser
jutjada amb els estàndards d’una altra cultura. Té en compte
motivacions, raons i punts de vista de l’altre per entendre les
seves pràctiques.
No hi ha veritats imposables, tot depèn del punt de vista. 
Crítica: Les ètiques de totes les cultures mereixen el mateix
respecte?
El relativisme metodològic és una bona solució: per
entendre no fa falta defensar-les. Empatia. El diàleg entre
perspectives diferents, amb respecte mutu, pot enriquir totes
les parts.
3 INVESTIGACIÓ QUALITATIVA
L’antropologia és més qualitativa, explora més el perquè i el
com. S’interessa pels fenòmens i com es descriuen, què passa,
el seu simbolisme, la interacció entre persones.
L’objectiu és la comprensió, la descripció, el descobriment i la
generació d’hipòtesi.
Hi ha múltiples realitats, construïdes subjectivament,
socialment i culturalment.
El disseny de la recerca és flexible i en envolució, pot anar
canviant durant la pròpia investigació. Les tècniques no són
estructurades o ho estan a mitjes (entrevistes no regulades
pregunta per pregunta).
Les mostres acostumen a ser petites. No és aleatòria.
La recol·lecció de dades es fa a través d’un investigador,
entrevists, converses, grups focals, observacions, cara i ulls...
El mètode d’anàlisi és inductiu (pel propi investigador). De
particularitats observades en l’estudi es generalitza per tal
d’obrir coneixements nous. Els resultats són provables.
Treballs de camp (interacció investigador-persona
investigada)  vas a viure amb la gent. L’observador participa
Descobriment de catagories, temes, codis, idees pròpies “de la
comunitat investigada”, interaccions.
Resultats: holístics, comprehensius. Pretenen entendre els
pensaments, emocions, conductes del grup investigat, que
aporta noves idees, punts de vista, problemas, etc. Poden
obligar a reformular teories establertes (i paradigmes) en
oferir noves maneres “de pensar” un tema.
4 MÈTODE ETNOGRÀFIC
Estrictament antropològic, és de tipus treball de camp.
Els Argonautes del Pacífic Occidental
5 EXAMEN
1.- Aplica la noció de relativisme cultural de la forma crítica
en un dels dos casos següents:
(posar algun autor)

2.- Com un equip d’un centre de salut podria investigar la

diferencia entre practica i discurs entre els pacients de
nutrició que es visiten al centre.

3.- Un doctor d’un centre de salut on treballeu, fa els

comentaris següents sobre uns pacients:
“aquests gitanos sempre venen amb el clan. Ara entraran en
massa a la consulta i hauré de cridar el noi de seguretat”.
Considereu que té una actitud etnocèntrica? Per què?

4.- A la clínica, una companys vostres presenten els resultats

d’un estudi sobre el poc seguiment que fan els pacients de fisio
respecte els exercicis que fan a casa, un cop acabat el
tractament presencial fet a la clínica. L’estudi es basa només
dades quantitatives. Com els convenceríeu de que calen dades
qualitatives per entendre millor el “per què” d’aquells
comportaments dels pacients?

5.- Proposeu 3 maneres de solucionar el malbaratament

alimentari duna escola de secundari.
incorporar videos classe (joan basquet enano, peli de kreep)
combinar subjectivitat i objectivitat.
relativisme cultural
etnocentrisme
practica-discurs
qualitatiu/quantitatiu