Aprenentatge i Desenvolupament. Tema I.

U.T.I: Introducció i conceptes generals

1.- La psicologia com estudi de la conducta humana

a) Psicologia popular o del sentit comú i psicologia científica.

Conjunt de creences que fem servir implícitament per tal d’explicar i predir la conducta dels altres.
Són idees que formen part de l’imaginari comú però que no serveixen per fer ciència ja que no es
poden comprovar experimentalment. Tant poden ser certes con falses.

La psicologia és una ciència que està vinculada a les persones. Som éssers psicològics. Podem parlar
de la psicologia sense parlar de ciència: psicologia popular. No hi ha validesa científica, hi ha intent
de preveure la conducta dels altres.

Hi ha refranys o llibres d’autoajuda que ens parlen de psicologia popular. Per exemple: els pols
oposats s’atrauen.

-> Són intuïcions i estan sotmeses a certs errors de raonament i a prejudicis. Problemes: El sentit
comú no ens serveix per fer ciència.

Il·lusió horitzontal-vertical. Dibuix T invertida. Il·lusió perceptiva.

El nostre sistema perceptiu ens enganya, igual que el sistema de

raonament o de memòria. Per exemple: els records falsos.

Les capacitats cognitives humanes estan condemnades a cometre errors

sistemàticament.

Quan prenem una decisió el que fem per tal de simplificar la tasca cognitiva és agafar dreceres
mentals anomenats heurístics que ens porten a cometre errors sistemàtics: biaixos cognitius. A evitar
a l’hora de fer ciència.

Biaixos cognitius -> errors de raonament.

El nostre cervell ens enganya, ens passem el dia prenent decisions. Al prendre-les no tenim en
compte les diferents casuístiques (les variables que impliquen aquestes decisions), això fa que les
resolguem ràpidament. I es el que ens fa cometre errors. Evitar la complexitat de la presa de
decisions. El nostre sistema cognitiu és molt complex.

Exemples:

- Biaixos de correlacions il·lusòries: buscar relacions entre variables que no existeixen. Quan
rento el cotxe plou. No té cap relació ni validesa científica. Estem veient una correlació on
no hi és.
- Biaix de confirmació: buscar exemples en la línia de les nostres creences. Si a mi
m’agrada molt el vi i surt un article d’un metge que diu que el vi no és bo per la salut; jo
no faig cas i
penso que no té raó perquè a mi el vi m’agrada. Pensar que una cosa es certa o falsa segons
el que jo penso.
- Biaix retrospectiu: tendència a jutjar els esdeveniments ja passats com a més probables que
abans de succeir. Ja es veia venir, jo sabia que passaria.
- Biaix de control: sensació de control. He jugat bé el partit perquè portava la polsera.
 Aprenentatge i Desenvolupament. Tema I.

Podem pensar lent o ràpid, l'automatisme, les maneres ràpides de pensar són el que ens
condemna a l'error. El pensament lent, és la segona manera de pensar menys automatitzada.
Reflexionar. Quan una decisió és important hem de reflexionar abans d'actuar per a què la decisió
tingui menys marge d'error. L'aplicació de la ciència ens garanteix un pensament més lent i una
decisió més encertada.

Exercici

a) Quan escoltem algun comentari negatiu sobre algú que ens cau malament solem utilitzar la
informació per a corroborar que aquesta persona és un ser menyspreable. En canvi, si la persona ens
cau bé, el més probable és que davant el mateix comentari pensem que es tracta només d'un rumor.
Biaix de confirmació. -> Segons el pensament propi decidim si una informació és certa o falsa.

b) Enmig d'una situació tan angoixant i de gran incertesa, com la de la pandèmia de la COVID-19 un
percentatge important de joves no usen mascareta i no guarden les distàncies de seguretat perquè
creuen que no es contagiaran durant les festes nocturnes. Biaix de control i il·lusòria. -> És relaciona
el fet de ser jove i que és una festa nocturna amb que no ens contagiarem, un pensament sense cap
validesa científica, a més de la sensació de control de la situació.

c) Quan els greus efectes de la pandèmia per COVID-19 van començar a fer-se evidents, les autoritats
sanitàries van improvisar morgues i hospitals de campanya davant l'ingent increment dels contagis, els
ingressos hospitalaris i les morts. Va ser llavors quan, des dels mitjans de comunicació se sentien veus
criticar la gestió dels governs i assegurar que s'hauria d'haver confinat abans a la població. Biaix
retrospectiu. -> Es jutja la situació a posterior dels esdeveniments.

a) Psicologia científica.

Passos que, si els seguim correctament, ens portaran

a un coneixement objectiu, vàlid i fiable dels
fenòmens. Sense subjectivitat.

Mètode científic: Un procés d’autocorrecció per formular preguntes i observar la resposta de la

naturalesa.
Les teories condueixen a les hipòtesis i aquestes porten a investigacions i observacions que generen o
milloren les teories.

Exemple:
Pas 1: Teories. L’autoestima baixa alimenta la depressió
Pas 2: Hipòtesis. Les persones amb puntuacions indicatives d’autoestima baixa mostren puntuacions més
altes en una escala que avalua la depressió.
Pas 3: Investigació i observació. Realitza tests que mesurin l’autoestima i la depressió, i observa si un
valor baix en una prediu un valor alt en l’altre.

Definicions.
Psicologia: Ciència que estudia la conducta i els processos mentals.
 Aprenentatge i Desenvolupament. Tema I.

Conducta: reacció global de l’individu davant les situacions ambientals. Accions manifestes: poden ser
observades i mesurades directament.
Exemple. Fumar, menjar, tancar els ulls, etc.
Processos mentals: capacitats de la ment com pensaments, emocions, motivacions, etc. Són accions
privades i no observables directament.

Objectius de la Psicologia com a ciència:

Descriure
Predir Psicologia bàsica (Estudis processos mentals)
Comprendre/
Explicar

Intervenir/Influir Psicologia aplicada (Professional que intervé)

Objectiu 1: Descriure la conducta

- Mètodes descriptius: s’intenta que la observació i la descripció siguin lo més sistemàtiques i
objectives possible.
• L’observació natural: consisteix en registrar les conductes tal i com es produeixen
naturalment, sense interferència dels investigadors (ex. Comportament animal).
Explicar el com no el perquè.

Objectiu 2: Predir la conducta

- Mètodes correlacionals: mesura estadística de relació entre dues variables. Màxima correlació
directa 1 (a més potencia d’un cotxe, més velocitat), màxima correlació inversa -1 (a més pes
d’un cotxe, menys velocitat). Sense correlació 0 (número de peu i nivell d’intel·ligència).

Objectiu 3: Comprendre la conducta

- Mètodes experimentals: en un experiment es manipula una o més variables (variable
independent), per veure com influeix la manipulació sobre una altra variable (variable
dependent), mentre es mantenen constants altres possibles variables influents. A més, cal
incloure un grup que rebrà la manipulació (grup experimental), i un altre que no (grup
control).

Per exemple:
50 (control)

100
 Aprenentatge i Desenvolupament. Tema I.

Al grup experimental apliquem l’experiment. Li donem cafè. I al grup control no. Passem un test
d’atenció a cada grup i veurem si l’atenció varia amb el cafè. Variable independent: si donem cafè o no.
Variable dependent: resultat del test.

Exercici:

a) Los psicólogos han informado del aumento de diagnósticos de trastorno mental (depresión y ansiedad)
en la población de la tercera edad tras el confinamiento por la COVID-19. La facultad de Psicología de
una universidad ha decidido investigar el fenómeno. El objetivo es conocer si en el sector de población
mayor de 65 años, haber pasado la cuarentena solos o en familia, ha provocado diferencias en el índice de
diagnósticos de trastornos mentales, ansiedad y depresión, post pandemia. Comprendre la conducta.
Mètode experimental. Experiment amb més d’una variable sobre una altra variable.

b) En uno de los barrios más céntricos de una gran ciudad han aparecido, en las últimas tres semanas, los
cuerpos de tres personas sin vida. Todas ellas con las mismas marcas grabadas en piernas y brazos. Los
asesinatos coinciden con la presencia en el barrio de un grupo de familias que se sospecha están
vinculadas al narcotráfico y a la venta de sustancias estupefacientes. El objetivo es conocer qué variables
empujarían al autor o autores de los hechos a llevar a cabo los asesinatos para finalmente darle una
solución. Para conseguir tal finalidad, varios agentes de policía se camuflan en el barrio, vestidos de
paisano, y se hacen pasar por vecinos acudiendo a bares y locales frecuentados por miembros de esas
familias con la finalidad de obtener información. Descriure la conducta a partir d’observació natural.

c) Se pretende estudiar la relación existente entre dos variables como son la inteligencia y la probabilidad
de suicidio en jóvenes de la población reclusa de hasta 25 años. Predir la conducta. Mètodes
correcionals.

2.Models psicològics de la conducta humana

2.1. El sorgiment de la ciència de la ment: 1879

Fisiologia Filosofia
 Aprenentatge i Desenvolupament. Tema I.

• Wundt fundà el primer laboratori de Psicologia experimental al 1879. Leipzig, Alemanya.

Naixement de la Psicologia com a ciència.
• Amb el nou laboratori insisteixen en la medició i l’experimentació, traient la psicologia del
camp de la filosofia i ubicant-la al món de la ciència.

Estructuralisme:
• Titchener: vol descompondre l’experiència conscient en els seus elements més simples
(sensacions, imatges, sentiments, etc.). Atomisme.
• Missió impossible degut a la complexitat dels nostres pensaments i processos cognitius.

Funcionalisme
• Gran influència de la teoria de l’evolució de Darwin. El principal objectiu de la ment és
l’adaptació al medi per sobreviure i perpetuar.
• No interessa descriure, sinó explicar. Óssos polars ¿per què són blancs?
• Interès en com funciona la ment més que en conèixer el seu contingut (a diferència de
l'estructuralisme).

Psicoanàlisi
• Èmfasi en la psicologia de l’inconscient
• Moltes malalties nerviosos eren d’origen psicològic més que fisiològic
• Actualment la teoria psicoanalítica es considera una disciplina interpretativa de caràcter no
empíric sobre els processos inconscients.

2.2. Les dècades conductistes

Conductisme: paradigma E-R.
• Els antecedents Ivan Pavlov estudiava la fisiologia de la digestió en gossos mesurant la salivació.
Va descobrir que els reflexes es podien condicionar.
• Pares del conductisme: Watson i Skinner
• Interès exclusiu en la conducta manifesta.
• Ambientalisme: la conducta d’una persona és funció del seu entorn. El nen és una pissarra en
blanc i el seu desenvolupament és moldejat per l’ambient.

2.3. La revolució cognoscitiva

Cognitivisme: paradigma E-O-R
Aprenentatge i Desenvolupament. Tema I.

• Cap els anys 50-60 es fa palesa la necessitat d’una ciència que estudi la ment, no només la
conducta. Idea de que els nens busquen activament aprendre en relació al seu mon i donar-li
sentit. Abandonen la idea del subjecte passiu sotmès als ressorts de l'ambient.
• La conducta ha de ser entesa com un mitjà per inferir la organització i el funcionament intern
de la ment humana. Els processos mentals s’han d’estudiar científicament.
• Metàfora de l’ordinador.