PSICOLOGIA DE LES DIFERNCIES INDIVIDUALS

PAC 1
Ana Maria Muoz Traver

1. Definicions:
- Mtode correlacional:
s el mtode ms utilitzat dins la psicologia diferencial, desenvolupat
inicialment per Galton i Spearman.
La seva finalitat s la de conixer les diferncies individuals, a travs de
lassociaci de moltes variables (correlaci), essent estudiades en un ambient
natural. La seva principal diferencia amb el mtode experimental s que el
mtode correlacional no pot buscar relacions causals en lmbit empric.
- Diferncia entre carcter i temperament:
Les principals diferncies entre ambds serien:
El temperament fa tan sols referncia a les caracterstiques emocionals de la
personalitat, en canvi, en el carcter hi tenen rellevncia les actituds, les
creences personals, els sentiments, les necessitats o els valors. Encara que els
dos es troben sotmesos al desenvolupament, aix tamb ocorre de forma
diferent, ja que el carcter no s heretable, es desenvolupa al llarg del procs
de socialitzaci, segons la imatge que cadasc t de si mateix; aix guiar la
conducta de la persona durant la seva vida. El temperament, al contrari, s s
heretable.
- Variabilitat intraindividual:
Fa referncia a les variacions que es donen en el comportament, tant cognitiu
com emocional, estudiant per tant les diferents variables psicolgiques, dins un
mateix individu.
Aquest estudi es pot fer a partir daquestes variables:

Variable intraindividual diacrnica: Fa referncia als canvis relacionats

amb ledat, que es donen al llarg de la vida, i son irreversibles.
Variable intraindividual sincrnica: Fa referncia a les variables
psicolgiques de lindividu, normalment reversibles.

Un altre manera, seria classificar-ho segons la reversibilitat:

Reversibles, com els efectes fisiolgics de lansietat.

Parcialment reversibles, per aprenentatge o per determinades malalties.
Irreversibles: Faria referncia a la variable diacrnica.

- Disseny longitudinal:
s el mtode de recollida de dades que estudia una mateixa variable al llarg del
temps. Per aix el ms prctic s agafar un grup concret de persones, i
estudiar aquesta dada en diferents moments del seu cicle vital per a veure com
evoluciona amb el pas del temps. Com s dimaginar, lavantatge s que es
poden generalitzar els canvis del individu als observats en grups dedat, i
sevita lefecte cohort; per per un altre banda, s molt costs i complicat de
realitzar el seguiment al llarg de diversos anys, o perodes de llarga durada, a
ms del possible efecte de confondre les conseqncies de ledat amb altres
factors que afectin a tota la poblaci.
- Anlisi factorial:
s un procediment estadstic que es caracteritza per buscar lassociaci entre
variables, la part comuna dun conjunt de variables (matriu), amb la finalitat
daconseguir reduir-ho a tan sols una variable comuna, o les mnimes
possibles, sense perdre informaci rellevant.
Hi han dos tipus danlisi factorial:

Exploratori: s aquell que tan sols descriu les relacions entre les
variables, sense partir duna hiptesi i sense buscar la causalitat.
Confirmatori: Es dissenya per provar una hiptesi proposada per
linvestigador.

- Les intelligncies A, B i C:
Fan referncia al tipus dintelligncies que va descriure Philip E. Vernon
segons el seu model factorial jerrquic, s a dir, segons el model teric, a
travs del qual, i mitjanant lanlisi factorial, arribava a descriure lestructura de
la intelligncia.
Nhi haurien tres tipus:

La Intelligncia A: Faria referncia a aquella que ens ve heretada, tan

sols de tipus genotpic.
La intelligncia B: s la que es mostra de cara al dems, ja que s la
que saconsegueix a travs de laprenentatge i els coneixements. Seria
el factor fenotpic de la intelligncia A, amb les influncies de lentorn.
La intelligncia C: s la que es pot mesurar en les diferents proves, com
el QI.

- Enfocament cronomtric de la intelligncia:

s el model cognitiu de la intelligncia que aplica lestudi cronomtric del
processament dinformaci a la intelligncia.
La base per a entendre aquest enfocament s el concepte de temps de reacci,
que fa referncia al temps que triga una persona a donar resposta a un estmul,
des de que lha percebut a travs dels seus rgans sensorials. Relacionant per
tant, la intelligncia general amb les tasques simples de processament de la
informaci, segons la seva velocitat i eficcia mental.
Aquest concepte ha tractat desser mesurat per diferents mtodes i autors, com
seria el mtode substractiu de Donders, el del factor additiu de Sternberg, o el
mtode de simulaci per ordinador.

- Extraversi, Apertura a lexperincia, Estabilitat Emocional:

Aquests serien tres dels cinc trets que formen part del model dels cinc grans
factors de la personalitat; per tant serien tres dimensions bsiques de la
personalitat.
La extraversi fa referncia a la quantitat de conducta interpersonal, podent
variar en base a la cordialitat, el gregarisme ( el estar en companyia daltres
persones), lassertivitat, en la cerca democions, lactivitat i les emocions
positives.
Lestabilitat emocional, tamb anomenada Neuroticisme, fa referncia a la vida
emocional de la persona, considerant que si es puntua alt en aquest tret s
perqu es t tendncia a experimentar emocions negatives. Les facetes que
shi descriuen serien lansietat, la hostilitat, la depressi, la timidesa, la
impulsivitat i la vulnerabilitat.
I per ltim, l Apertura a lExperincia es refereix a latracci per experincies
noves, per explorar. Qui puntua alt, acostuma a ser original, atrevit, imaginatiu...
Per aix els trets que shi troben relacionat sn la fantasia, lesttica, els
sentiments, les accions, les idees i els valors.

- Superdotaci i Retard Mental:

El retard mental fa referncia a una limitaci funcional de lindividu, tant a nivell
intellectual, que puntuarien nivells bastant inferiors al promig, com a nivell de
destreses adaptatives, com serien la comunicativa, la de auto-cuidar-se, les
habilitats socials, la vida domstica, les prctiques comunitries.... etc.

Aquest sha de manifestar abans dels 18 anys, i nhi han diversos graus,
segons la classificaci de la OMS, que serien de ms alt a ms baix retard:
Retard mental profund, Retard mental greu , Retard mental moderat, Retard
mental lleuger.
I el seu origen es creu que es pot deure a causes gentiques, cromosmiques,
cerebropatias, o ambientals.
La superdotaci, per un altre banda, s un tipus dexcepcionalitat mental, s a
dir, un tipus dintelligncia superior.
El superdotat es caracteritza per tenir un quocient intellectual superior, a partir
de un QI de 135.
Hi han dos tipus de superdotats:

Els moderadament superdotats, que sn els que solen anar un o dos

cursos per sobre dels de la seva mateixa edat.
Els grans superdotats, que tenen un QI ms alt de 180.

2. Conceptes dintelligncia des de la perspectiva factorial de la intelligncia,

la teoria trirquica i el model dintelligncies mltiples:
Els models factorials de la intelligncia, basats en laplicaci de lanlisi
factorial per a descriure lestructura de la intelligncia, parteixen tots de les
dades provinents dels tests psicomtrics.
A partir daquestes, Spearman defensa en la seva teoria bifactorial lexistncia
de 2 factors determinants: el factor general g, com a tota mesura de la
intelligncia, i un factor especfic s, propi de cada tasca.
En aquesta teoria monrquica, g acabaria explicant el rendiment en qualsevol
proba.
Dins els models factorials jerrquics, organitzats en diferents substrats, estaria
Cyrill Burt, amb els 5 nivells mentals; Vernon amb les intelligncies A,B i C;
Catlell amb la intelligncia fluida i cristallitzada; Gustafsson amb els factors
primaris i secundaris; Carroll amb els 3 estats.
I com a models no jerrquics: Estarien Gutman amb el model Radex; Thurstone
amb les aptituds mentals primries, PMA i Guilord amb lestructura de
lintellecte, SOI.
En segon terme tindrem la teoria trirquica de Sternberg, segons la qual hi
haurien tres tipus dintelligncies: La componencial, lexperiencial i la
contextual, que farien referncia al mn intern (de tipus analtica), a
lexperincia (de tipus creativa), i al mn extern (de tipus prctica). I la
combinaci entre aquestes tres seria la intelligncia reeixida, que no seria
mesurable pels tests psicomtrics.
I per ltim estaria el model de les intelligncies mltiples de Gardner, que
consideraria que hi ha tantes intelligncies com diferents situacions.
Especialment es defineixen 8:
La intelligncia lingstica, la lgica-matemtica, la corporal-cinsica, la
espacial, la musical, la interpersonal, la intrapersonal i la naturalista.
En definitiva, tant la teoria trirquica com el model dintelligncies mltiples sn
una alternativa als models psicomtrics de la intelligncia, com s el factorial,
ja que aquest ltim es basa en el QI.
En canvi, per les altres dues teories hi han moltes ms intelligncies, no tant
reduccionistes, i que haurien de esser ms desenvolupades tant a casa com a
lescola, enlloc de basar-se en all tan sols identificable en els tests
psicomtrics.

3.
-

Capacitat verbal i extraversi: Hi ha una correlaci bastant forta, de

manera que quan augmenta una, augmenta laltre.

QI i creativitat: Hi ha una correlaci moderada, molt a prop de la intensa,

de manera que quan una de les variables augmenta, laltre disminueix.

Velocitat de lectura i capacitat espacial: Prcticament no hi hauria

correlaci, serien gaireb independents, aix que tan sols es produiria
una mnima variaci daugment en una variable quan augmenta laltre.

Clcul QI:
QI= (EM/EC) 100 = (8/7)100 = 114,28.
Aix significa que el Quocient Intellectual daquesta noia est arran de
la mitja, gaireb superant-la, que seria 10015, per no arriba a ser
considerada superdotada.

4.
Aquest article parteix duna reflexi realitzada per un amic del autor, en que
parla de la Psicologia Diferencial com a model ja esgotat. En el text tracta de
matisar a qu es refereix aquest amb la afirmaci, i explica la situaci actual de
la disciplina. Encara que admet que ha patit una crisi desgotament, no
descarta el nou ressorgir daquesta, sobretot per la gran importncia que tenen
les diferncies individuals, que no han estat lo suficient estudiades.
Aquesta postura s molt criticada per alguns, justificant que es deu donar major
importncia al promig de la poblaci i no a les diferncies inter i intraindividuals.
Per es que no som tots diferents?
Acaba recalcant la importncia de que la Psicologia Diferencial segueixi
desenvolupant la matria, especialment dun marc teric i matemtic.
Personalment, crec que s imprescindible sortir una mica de la perspectiva
factorial, tan sols basada en els tests psicomtrics, per tal destudiar la resta de
possibles intelligncies, o components daquesta, segons la teoria que
sapliqui.

5.
Respon les segents preguntes tipus test:
1. Qui va escriure Examen de Ingenios?:
a) Gall
b) Galton
c) Juan Huarte de San Juan
d) Aristteles
2. Qui va establir una taxonomia de les malalties mentals?:
a) Mendel
b) Kraepelin
c) Quetelet
d) Jackson
3. Qui va fer servir per primer cop el concepte de 'test mental'?:
a) J.M. Cattell
b) Binet
c) Galton
d) Darwin
4. Qui parla per primera vegada d'edat mental?:
a) J.M. Cattell
b) Binet
c) Galton
d) Darwin
5. De qui s el 'Data Box'?:
a) Cattell
b) Galton
c) Darwin
d) Binet
6. Les dades obtingudes a partir de l'observaci d'una persona sn dades
a) tipus O
b) tipus Q
c) tipus T
d) tipus L
7. Entre quins valors fluctua un coeficient de correlaci?:
a) entre 0 i 1
b) entre 0 i 100
c) entre 1 i 10
d) entre -1 i 1

8. Quin d'aquests autors considera que la intelligncia depn de la constituci

de l'organisme?:
a) Watson
b) Piaget
c) Vygotski
d) Galton
9. Quin autor parla del factor 's' d'intelligncia?:
a) Spearman
b) Galton
c) Weschler
d) Yerkes
10. Qui proposa les intelligncies fluda i cristallitzada?
a) Hebb
b) Vernon
c) Burt
d) Cattell
11. Qui proposa un model d'intelligncies A, B i C?:
a) Cattell
b) Vernon
c) Carroll
d) Sternberg
12. Quants factors t el model PMA de Thurstone?:
a) 3
b) 5
c) 7
d) 9
13. De qui s l'enfocament cronomtric substractiu?:
a) Sternberg
b) Carroll
c) Donders
d) Guilford
14. Qui va desenvolupar el mtode del TI (temps d'inspecci)?:
a) Vickers
b) Donders
c) Sternberg
d) Jensen
15. Qui va proposar la intelligncia reeixida?:
a) Vickers
b) Donders
c) Sternberg
d) Jensen

16. Quina edat mental tenen les persones amb un retard mental greu?:
a) menys de 3 anys
b) menys de 2 anys
c) entre 2 i 4 anys
d) entre 3 i 7 anys
17. La mesura 'string' o de 'cinta' en els EEG indica
a) eficincia
b) latncia
c) complexitat
d) variabilitat
18. La dimensi de personalitat que descriu la manera de relacionar-se amb la
tasca es denomina:
a) Fora del jo
b) Neuroticisme
c) Cordialitat
d) Responsabilitat
19. A quina dimensi de personalitat refereix l'tem "El meu estat d'nim canvia
amb facilitat"?
a) Psicoticisme
b) Cordialitat
c) Extraversi
d) Neuroticisme
20. Segons els 16PF de Cattell, una persona seriosa i prudent puntuar baix al
factor de primer ordre:
a) Conformitat amb el grup
b) Afectivitat
c) Suspiccia
d) Impulsivitat