Psicologia de les diferències individuals - aula 2 (PAC 2)

Queralt Simon Peinado

1. Francis Galton defensava l'intel·lecte humà com una eina creada amb la
intenció de seleccionar els individus de major adaptació (selecció natural;
influència clara de Darwin) a les noves demandes de l'entorn (Galton, 1883;
citat a Bulmer, 2003).

Ara bé, com es conformava aquest intel·lecte? Galton buscava estudiar la

dualitat <<herència i aprenentatge>>; la influència biològica que es
correlaciona amb l'ambient, per tal d'explicar la intel·ligència de cada persona i
conformar les nostres característiques psicològiques.
Però no es va quedar aquí, va ser capaç d'introduir l'estadística i nous elements
de mesura, per a respondre a una qüestió molt rellevant: "quin dels dos
elements explica millor la variabilitat en la intel·ligència?".

Amb aquesta pregunta rondant-li pel cap, Galton va dissenyar qüestionaris

que eren capaços de mesurar els trets i característiques d'intel·ligència
més rellevants i va poder arribar a dues conclusions: (a) la intel·ligència
segueix una distribució normal (expressió estadística); és a dir, que la gran
majoria de les persones presenten un nivell d’intel·ligència proper a la mitja i els
extrems són minoritaris; i (b) es presentava una influència del nivell
socioeconòmic respecte el constructe estudiat: una millor posició
socioeconòmica resultava (normalment) en majors dignes d'intel·ligència.

Tot i que aquestes troballes van ser de gran importància en el seu moment i
obrien la porta de l'ús de l'estadística en l'estudi de la intel·ligència en
psicologia, Galton encara no havia resolt el dubte que més li voltava pel cap
(naturalesa vs. aprenentatge); i per aquest motiu, va tenir la gran idea
d'estudiar els trets d'intel·ligència en bessons (monozigòtics), car aquests
casos permetien descartar la influència de l'herència i centrar-se
únicament en la importància de l'aprenentatge. Aquests estudis van
permetre veure que un ambient canviant no tenia efectes significatius en els
trets psicològics (incloent la intel·ligència) dels bessos; pel que Galton va
considerar que l'herència (factor innat) explicava millor les característiques
personals referents a l'intel·lecte.

A partir dels seus estudis i el ressò de la perspectiva biologista, va néixer

l'eugenèsia (estudi de les arrels genètiques de la intel·ligència humana), que
permet estudiar i predir quins són els encreuaments més adequats per eliminar
o reduir els gens no desitjables (Galton, 1909; citat a Wright, 2001).

Podem veure com els seus estudis quantitatius, d'herència, l'ús de tests
mentals, escales de rang, qüestionaris estandarditzats, etc., han tingut una
gran repercussió (fins a l'actualitat) sobre l'estudi de les diferències
individuals; podent-lo considerar el pare de la Psicometria i de la Psicologia
Diferencial (Moreno i Rodríquez, s.d.).

Així, tot i que actualment no es pugui defensar el pensament reduccionista

sobre la "total" heretabilitat de la intel·ligència, Galton va tenir una gran
influència en la manera d'estudiar-ne el constructe.
 Psicologia de les diferències individuals - aula 2 (PAC 2)
Queralt Simon Peinado

2. Segons W.Stern (1912; citat a Jayme, 2021), la intel·ligència és la "capacitat

general de l'individu per a ajustar (adaptar) conscientment el seu pensament a
noves exigències. És una capacitat d'adaptació mental general a nous deures i
condicions de vida." A partir d'aquesta definició, crea un índex numèric que
quantifica la intel·ligència --> QI=(EM/EC)*100. En el cas de la Judit doncs, la
seva edat mental seria 16'94:

(EM/EC)*100=QI
(X/14)*100=121
X=(14*121)/
100=16'94
EM=16'94

Stern va crear aquesta fórmula a partir de les idees sobre intel·ligència i

mesures d'aquesta d'Alfred Binet i Théodore Simon, que ja havien intentat
avaluar l'edat mental dels infants.

Des del meu parer, la complexitat del constructe de la intel·ligència resulta

en impossibilitat de la seva mesura de manera objectiva. De fet, crec que
l'operativització del potencial intel·lectual de les persones, redueix -en certa
manera- a un enteniment de les persones com a màquines. Paral·lelament, no
proporcionen paràmetres fixes, car hi ha molts factors que poden influir en els
resultats d'un test (moment del dia, situació ambiental, nivell d'atenció, etc.).
Així, la pròpia relativitat de la intel·ligència implica un estudi molt més acurat,
complex i detallat; que no pot reduir les persones a un simple test.

De fet, el propi Stern era el seu major crític i detractor, considerant que un test
no era suficient per a calcular l’aptitud mental d'una persona, car no tenia en
compte les variables volitives (capacitat de resolució, motivació) i emocionals
de la persona: "En todas las condiciones, los seres humanos son y seguirán
siendo los centros de su propia vida psicológica y de su propio valor. [...] Mi
sentimiento es que los psicotécnicos degradan a las personas
usándolas como un medio para los fines de otros". (Stern, 1933; citat a
Lamiell, 2003).

Tanmateix, el càlcul i coneixement del QI d'un individu també té els seus

beneficis: permet potenciar el desenvolupament d'un individu (sobretot a nivell
acadèmic); és útil en els processos de selecció de personal; proporciona
informació sobre les repercussions cognitives davant certes lesions, etc.
A més, és cert que els tests actuals d'intel·ligència contenen proves que han
estat prèviament validades i estandarditzades; reduint-ne dràsticament la
possibilitat de qüestions ambigües que puguin generar dubtes o multiplicitat de
respostes acceptables.

3. Segons la Teoria Bifactorial d'Spearman, el factor g (intel·ligència

generalitzables a tots els àmbits) és un indicador de les habilitats cognitives
i intel·ligència de les persones; entenent aquesta com les capacitats per a
raonar, resoldre problemes, captar l'entorn i actuar de manera efectiva davant
 Psicologia de les diferències individuals - aula 2 (PAC 2)
Queralt Simon Peinado

situacions determinades. Defensa doncs, la intel·ligència com a capacitat

general i fixa; de caràcter hereditari, però que varia entre individus.
Spearman va poder arribar a aquestes conclusions a través dels estudis de les
puntuacions acadèmiques que obtenien els nens en edat escolar: va veure
com un nen amb bons resultats en una assignatura tendeix a obtenir bons
resultats (puntuacions altes) en les altres assignatures; el que donava
suport al factor g del seu model.
Thurstone -tot i seguir amb l'ús de l'anàlisi factorial- critica radicalment la
proposta de Spearman sobre un factor general d'intel·ligència heretable i crea
un model que té en consideració la multifactorialitat de la intel·ligència i la
importància de l'ambient (aprenentatge). Defensa que les aptituds mentals es
poden dividir en set factors i construeix probes per mesurar i avaluar aquestes
habilitats primàries: (1) S=aptitud espacial; (b) P=rapidesa perceptiva; (c)
N=aptitud numèrica; (d) V=comprensió verbal; (e) M=memòria; (f) W=fluïdesa
verbal; i (g) R=raonament inductiu.

La Núria és una persona amb una gran capacitat d'adaptació, amb aptituds
d’improvisació i cerca de noves experiències. Li agrada viatjar, conèixer a gent
nova i és una persona flexible. Així, tot i no tenir informació directe sobre
puntuacions en testos psicomètrics, podem deduir que és una persona que
comparteix un tipus de funcionament en les diferents àrees de la seva
vida: presenta bona capacitat lingüística, bones habilitats socials, estabilitat
laboral i econòmica, etc. S'observa doncs, una tendència comportamental
comuna, una forma d'actuació general, que pot arribar a predir el
comportament de la Núria en situacions hipotètiques. Ens acostem a les idees
exposades per Spearman i la seva teoria bifactorial de la intel·ligència (1904).

4. a. VERTADERA: Segons Sternberg, la intel·ligència és l'"activitat mental

dirigida amb el propòsit d'adaptació a entorns del món real, de selecció o de
conformació d'aquests, rellevants en la vida d'un mateix." (Sternberg, R. J.,
1985; citat a Jayme, 2021). Seguint amb aquesta definició, proposa la
conformitat de tres tipus d'intel·ligència: l'analítica (referent al món intern), la
creativa (experiència) i la pràctica (món extern). Segons aquesta teoria
triàrquica, la Silvia presenta una intel·ligència reeixida elevada, car coneix les
seves virtuts i en treu tot el profit possible: veiem com és una persona
independent (); coneix els seus punts forts i febles ("és molt conscient de la
situació"); té iniciativa ("va decidir explicar-ho a l'Anton"); persevera (s'esforça
per arreglar la relació amb el seu marit); és implicada (en els seus cursos, amb
les filles, etc.).Tot i així, hem de destacar que el terme <<elevada>> no seria el
més encertat, car Sternberg no en fa ús; i seria més adequat usar el terme
<<intel·ligència exitosa>>.

b. FALSA: El model d'eficiència neural d'Arthur Jensen defensa que el major

temps de reacció a l'hora de respondre a una tasca és característic de les
persones MENYS intel·ligents. Així doncs, demostra l'existència d'una
relació inversa entre el QI i el TR; que explica per què les persones
intel·ligents són més ràpides (millor resolució de tasques). Cal recalcar, que
la Llei de Hick únicament demostra que el TR augmenta a mesura que
s'augmenta el número d'eleccions possibles, però no té en compte -en un
 Psicologia de les diferències individuals - aula 2 (PAC 2)
Queralt Simon Peinado

principi- el factor <<intel·ligència>>; i va ser Roth (1964) qui va puntualitzar la

correlació (inversa) entre el coeficient intel·lectual i la velocitat de processament
de la informació.
c. VERTADERA: Segons Gardner, la intel·ligència és un constructe de gran
complexitat, "una combinació́ de diferents aspectes, i de la seva particular
combinació́ sorgeixen les diferències individuals" (Gardner; citat a Jayme,
2021); que es divideix en set tipus: lingüística, lògica-matemàtica, coporal-
cinèsica, espacial, musical, interpersonal, intrapersonal i naturalista.
Seguint aquests conceptes definits per Howard, podem concloure que la Marta
presenta una alta intel·ligència lògic-matemàtica ("se li donen molt bé [... ]les
matemàtiques"), corporal-cinestèsica ("li encanta anar a la piscina"; "se li donen
molt bé els esports") i interpersonal ("li agradaria fer teatre" --> bona sensibilitat
de les expressions facials, veus, gestos, etc.).

5. La Sílvia és una persona amb una gran tendència per l'estimulació

externa-social i una gran atracció cap a allò desconegut; presentant patrons
de comportament associats a la cerca de noves experiències i emocions
["s'ha de trobar la manera de sortir de la zona de confort";" busca oportunitats
per aprendre alguna cosa nova"; "si li toqués la loteria marxaria a fer la volta al
món"]. També mostra certs comportaments d'impulsivitat ["va tenir una
aventura amb un altre home"] sempre mantenint una visió optimista de la vida i
una reactivitat emocional baixa als estímuls, gran capacitat per afrontar i
gestionar de manera assertiva situacions complicades: una baixa
vulnerabilitat que li permet gaudir d'una vida emocional sana (bon ajustament
emocional--> "la vida són dos dies"). Paral·lelament, és una persona amb una
gran preocupació per a l'educació i benestar de les seves filles, el que es
transcriu en una mostra d'empatia i sensibilitat emocional.

L'Anton és una persona que -tot i ser el propietari d'un bar- no presenta una
gran necessitat d'estimulació social, el que el converteix en una persona menys
sociable i activa. No és aventurer i prioritza la feina per davant de les vacances
["posa la feina per davant de tot"] o l'experiència de noves situacions. És una
persona poc impulsiva, que pensa en el seu futur ["el dia abans s'hi va passar
tota la tarda posant les coses apunt"] i que es preocupa molt pels diners; de fet,
mostra una reactivitat emocional negativa als estímuls ["va ser un cop molt
dur"], i es mostra com una persona tensa, ansiosa i reticent als canvis ["però
va apostar per salvar la relació].
Tot i no tenir gaire informació sobre la seva sensibilitat emocional, el podem
considerar una persona poc empàtica, que no dóna gaire importància al temps
amb la família. De fet, part del motiu pel qual la Sílvia va tenir la relació
extramarital amb el Josep venia explicat per la falta d'efecte i comprensió
rebuda de l'Anton.

Partint del model trifactorial d'Eysenck, podem veure com els personatges
mostren grans diferències en les tres dimensions de la personalitat: la Sílvia
obtindria puntuacions baixes en neuroticisme i psicoticisme, però alta en
extraversió. L'Anton, en canvi, obtindria una puntuació baixa en extraversió,
mitja-alta en neuroticisme, i mitja-baixa en psicoticisme.
 Psicologia de les diferències individuals - aula 2 (PAC 2)
Queralt Simon Peinado

És cert però, que tot i les diferències, cap dels dos destaca en les dimensions N
ni P, pel que mantenen certes característiques comunes (i no pateixen trastorns
psicòtics ni neuròtics).

REFERÈNCIES

Bulmer, M. (2003). Francis Galton Pioneer of Heredity and Biometry, The Johns
Hopkins University Press, Baltimore and London.

Burt, C. L. (1962). Francis Galton and his Contributions to Psychology, British

Journal of Statistical Psychology, 15(1), 1-49.

Carballeira, M., i Marrero, R.J. (2014). Modelos cognitivos de inteligencia. A P.

Matud, et al., Psicología diferencial (cap. 3). Madrid: Biblioteca Nueva.

Jayme, M. (2021). Constructes tradicionals: intel·ligència i personalitat. FUOC.

Lamiell, James T. (2003), Beyond Individual and Group Differences. Sage

Publications, ISBN 9780761921721.

Marrero, R. J. (2014). Modelos factoriales de inteligencia. A P. Matud, et al.,

Psicología diferencial (cap. 2). Madrid: Biblioteca Nueva.

Matud, M.P. (2014). Otros modelos de inteligencia. A P. Matud, et al.,

Psicología diferencial (cap. 4). Madrid: Biblioteca Nueva.

Moreno, L., i Rodríguez, J. (s.d). La influencia de Francis Galton en la

consolidación de la psicologia como disciplina científica. Medir y Evaluar (p. 40-
50). Universidad Nacional de Colombia, Bogotà.

Navarro, J. (2017). L'agent Flynn. FUOC.

Pueyo, A. (2013). Psicología de les diferencies individuals (en catalán).

Barcelona: Librería universitaria de Barcelona.

Wright, N. (2001). A Life of Sir Francis Galton. From African Exploration to the
Birth of Eugenics, Oxford University Press, New York.