Personalitat

La personalitat s’avalua per definir el comportament del subjecte, i així classificar-lo.

PRIMER TEST DE PERSONALITAT:
Wothworth 1914-> Personal Data Sheet: reavaluació dels soldats per veure si eren aptes per tornar i
un cop a casa si mostraven algun tipus d’alteració.

ANALISIS DEL TEMPERAMENT DE LES BASES BIOLÒGIQUES DEL COMPORTAMENT:

Concepte de temperament: Predisposició innata a desenvolupar x conductes en funció de la base
biològica.
Implica cert determinisme i es defen la propensió.
Eysenck:
3 super-trets.
Busquem els trets més importants de la personalitat. Té un fort component biològic. No nega la
influencia del ambient, però diu que es inferior.
Model jeràrquic: rESPOSTES ESPECÍFIQUES-> Respostes habituals -> Trets-> Supertrees
- Neuroticisme- Estabilitat: Depèn del SNA
- Psicoticisme-cOntrol: Depèn de les hormones (2 teories-> segons els andrògens, quants + a+
agr. -> - Serotonina, + agressió)
- Introversió-Extraversió: Diferents nivells arousal + grau activació davant la estimulació
(Introvertit s’activa més ràpidament)
Instruments:
EPI // EPQ-J (PER JOVES) // EPQ-A (per adults)
-> Psicoticisme alt dona mal pronòstic en integració social. Si se li afegeix alta extraversió també hi
haurà un mal pronòstic terapèutic.
Investigació:
Mesures neuro-psicològiques amb EEG per detectar l’activitat cerebral i poder fer inferències sobre
tendències de conducta. No son del tot fiables per què es basen en correlacions.
Aplicació:
- Psicologia del treball: Si ets introvertit seràs més apte com a enginyer que com a comercial.
- Estudis de mercat: Alt Neuroticisme més hores a la tv. Més extraversió. Alta extraversió més
hàbit de consum de substàncies.
- Assessorament personal: Perfil I-N caracter idoni per aprenentatges com ingenieria.
- Àmbit clínic: Perfil N-I: relació amb trastorns de l'estat d'ànim i ansietat. perfil: e-n
comportament delictiu. perfil p-n: trastorns de personalitat.
BUss i Plomin
Component innat+ambient.
3 disposicions temperament: Emocionalitat, Activitat i Sociabilitat.
Chess i Tomas:
9 dimensions temperamentals i 3 patrons bàsics.
+ Nen fàcil
+ Nen dificil
+ Nen lent de reacció afectiva.
Model de bondat d'ajust: Variables de personalitat interactuen amb les demandes escolars i
determinen el grau d’adaptació.
Les tècniques biologiques cada cop s’utilitzen més en el àmbit psicològic.

ANÀLISIS DELS TRETS DE PERSONALITAT

Basat en hipòtesis lèxiques: El llenguatge reflexa el pensament.
Cattell:
3 tipus de trets:
1. Temperamentals:
Relacionats amb el com s’és i com s’actua.. Són els més consistents i estables. Transcendeixen les
àrees de pensament,acció i percepci´´. Alta heretabilitat.
2. Dinàmics o motivacionals.
Menys estables. Dirigits a la consecució de metes. Actituds, Impulsos i sentiments.
3. Cognitius -> Factor G.
Costa i McCrae-Big Five:
Identifiquen 5 dimensions bàsiques de la personalitat. Expliquen la major part de la variança del
comportament. Fort component genètic.
-> NEO-PI-R
fINALITAT: Descripció, classificació i predicció.
Àmbits: Selecció de personal, orientació escolar, judicial, clínic, salut i benestar (poblacions de risc).

ANÀLISIS DE LA DINÀMICA I ASPECTES INCONSCIENTS:

Concepció de la personalitat:
Els elements inconcsients de la personalitat amb els determinants primaris d la conductamanifesta.
Freud estables les bases conceptual
3 instancies intrapsiíques. Jo, Superjo i Allò.
Casa una de les 3estructures poseeix elements consients i inconsients excepte el Allò que es
totalment inconsicent.
La personalitat la avaluaven a partir del insight (coneixement de mi mateixa), lapsus linguae, sons,
transferència… això ultim son manifestacions del inconscient.
Dinàmics de lapersonalitat:
- insitns o pulsions: Actuen com a forces impulsores de la conducta, com a motor d’actuació i
com a morot de les motivacions. -> Eros: pulsions sexuals/de vida. .> Thanatos: pULSIIONS
AGRESSIVES/ de mort.
- El desequilibri entre el joc de forces dona lloc a: Ansietat i Mecanismes de defensa (ens
protogeixen de la ansietat).
- Emocional: Es desenvolupen mitjançant una sèrue de etapes vinculades a les zones
erògenes.
- Cognitiva: Progressa desde el pensament primari al secundari. 1º impera el pensament
ilògic, màgic, confusió entre la realitat i la fantasia. 2º pensament d’adult, caracteritzat per la
lògicai el llenguatge conscient.
Problemes d’adaptació es relacionen amb:
Un trastorn mental es dona quan el Joes debilita per les exignecies d’un Allò indomable o la
exigència d’un superjo castigat. El mon inconsicent queda sense capacitat d’elaboració racional.
Sintoma: L’activitat mental inconsciet presiona sobre la consicent. Representacio enmascarada d’un
conflicte.
Què avalua?
Les elaboracions mentals del subjecte.
La força relativa de les tres instàncies estructurals: Relacions entre jo-allò i superjo. Predomini de
cada una de les tres instències topogràfiqes: Pes dels elements consients i inconscients.
Els recursos poden fer front a excigències del medi.
Les fixacions, nivell evolutiu en el que es troba ek subjece.
Els mecanismes de defensa i la seva qualitat.
La història passada.
TÈCNIQUES:
Freudianes:
Associació lliure, interpretació dels somnis, anàlisis de lapsus linguae…
Anàlisis de transferència.
Tècniques projectives:
- Rorscharch: Estimuls visuals poc estructurats, el subjecte ha de dir què veu.
- Test de Apercepció temàtica (TAT): El subjecte ha de narrar una història davant una sèrie de
lamines ambigües però amb certa estructura gestàltica.
 - Pota negre: 2 porcs grans i 3 petits. La mare i un deles petits tenen una taca negra a la pota.
Els nens han d’explicar una història. S’observen conflictes com voyerisme, rivalitat fraterna…
- HTTPP: Dibuix de la casa-> Tejado (fantasía, intelecto, aspiraciones), Paredes (fortaleza del
yo), Ventanas y puertas (mundo racional), Chimenea (connotaciones fálicas).
Tècniques constructives:
El seu objectiu és que amb una sèrie d’elements concrets, el subjecte construeixi alguna cosa o fagi
jocs.
- Test del poble
- Hora del joc diagnòstic
Tècniques associatives:
Fer associacions davant d’estimuls donats per el avaluador, paraules frases o un conte.
- Llistat de paraultes (Rapport)
- Test de frases incomplertes
- Test de cares de Szondi
- Rest de Rosenzweig
APLICACIÓ:
Clinic: Diagnistic, explicació i canvi de conducta.
Psicologia del treball i de les organitzacions: Selecció d’alts executius.
Judicial i forense: Patria potestad, custodia del s fills, Imputabilitat d’actes penals.
Crítiques:
A la metodologia.
-> Dificultat de contrast empíric
-> Generalment poca atencio a la psicometria
-> Ausencia de dades normatives.
Ala interpretació:
-> Alt nivell d’interferència.
ANALISIS DE LES MANIFESTACIONS CONDUCTUALS
Importància a la cnoducta i l’ambient o variables situacionals.
3 LINIES:
- Conductisme radical
- Conductisem mediacional
- Aprenentatge social.
Tenen en comú:
+ Situacionisme: Les variables de la situació i no les de les persona determinen la conducta.
+ Associacio entre estimul i resposta: Principi de la teoriia del aprenentatge i del
condicionament.
+ Avaluació de la conducta: Antecedents i conseqüents.
+ Us de tècniques objectives.
Conductisme radical
Skinner:
Idea central: La conducta pot ser controlada per les circumstàncies ambientals i per les
conseqüencies.
EL seu objectiu es establir relacions de dependencia entre ambient, conductes observables i
conseqüencies.
Principis:
Els antecedents i els conseqüents controlen la conducta.
La observacio de a conducta manidesta permet detectar i mesurar les variables.
La conducta desajustada pot modificar-se manipulant aquestes variables.
Nivell maxim d’inferencia: La xonducta observada es una mostra representativa de conductes.
Conductsime mediacional:
Wolpe: Idea central: inclusió de variables intermediarias, entre l’estimul i la resposta. Aquestes
variables poden modificar la resposta.
Aprenentatge social:
Bandura:
La observacio de models co a via d’aprenentatge. Conceptes:
-> Modelat: Observacio de models com a via d’aprenentatge
-> Aprenentatge viacri: Reforçadors indirectes
-> Condicionament vicari: Per les emocions
Rotter:
Aaulació i modificació de la conducta:
Les persones creen expectatives subjectives sobre es conseqüencies de les seves conductes
Potencial de conducta o prob de que apareixi una determinada conducta en una determinada
situacio en funcio del valor dels reforçadors.
Locus de control intern o extern, atribucio de es consequencies de la condcta.
Técnicas y instrumentos numerosos y variados (ya que se miden conductas moleculares, puntuales,
concretas)
Técnica esencial à la OBSERVACIÓN, que se operativiza en diferentes técnicas:
Hojas de registro
Registros narrativos
Matrices de interacción
Listados de conductas
También se han desarrollado: l Escalas l Inventarios l Cuestionarios ¡ La EXPERIMENTACIÓN es otro
de los métodos de esta perspectiva
ANALISIS DE LES COGNICIONS:
Premisa esencial: Els pensaments son els determinants de la conducta i poden influenciar l’estat
animic.
Es basa en 3 eixos:
- Triada cognitiva: Patrons de pensament que porten al subjecte edpresiu a valorar
negativament a ells mateixos, la seva experiencia i el seu futur. Es subestima, critica i creu
que res canivara en el seu futur.
- Esquemes: Les persones depresives codifiquen els aconteciments passats en esquemes
negatius i els actives entre estim similars. Solen esbiaixar la indo.
- Errores cognitius: La persona depressiva presenta errors cognitius. TCC: Concienciar els
errors i canviarlos. TC de Beck: en les relacions personals davant les dolentes interpretacions
dels pensaments mutus.
Errors cognitius:
c.1. INFERENCIA ARBITRARIA: Se refiere al proceso de adelantar una determinada conclusión en
ausencia de la evidencia que la apoye o cuando la evidencia es contraria.
c.2. ABSTRACCIÓN SELECTIVA: Consiste en centrarse en un detalle extraído fuera de contexto,
ignorando otras características más relevantes de la situación, y valorando toda la experiencia en
base a ese detalle. c.3. SOBREGENERALIZACIÓN: Se refiere al proceso de elaborar una conclusión
general a partir de uno o varios hechos aislados y de aplicar esta conclusión a situaciones no
relacionadas entre si. c.4. MAXIMIZACIÓN Y MINIMIZACIÓN: Se evalúan los acontecimientos
otorgándole un peso exagerado o infravalorado en base a la evidencia real.
c.5. PERSONALIZACIÓN: Se refiere a la tendencia excesiva por la persona a atribuir acontecimientos
externos como referidos a su persona, sin que exista evidencia para ello.
c.6. PENSAMIENTO DICOTÓMICO O POLARIZACIÓN: Se refiere a la tendencia a clasificar las
experiencias en una o dos categorías opuestas y extremas saltándose la evidencia de valoraciones y
hechos intermedios
Ellis:
El seu objectiu es analitzar un esauema ABC; Aconteciments vida (a) activen creences (b) que
provoquen l’activavio d’emocions i conductes ©.
El seu metode es la Terapia Racional emotiva, ara coneguda comna TCRE.
Es fa un analisis del procesament de la info: Identificar pensaments irracionals i substiutirlos per
altres més llogics. No son els trau,mes infantils sino el sistema de creences actual elque trastorna a
les persones.
Detecta 25 creencias irracionales que se agrupan en 3: ¡ Tengo que hacerlo todo bien par recibir la
aprobación de los otros ¡ Me tenéis que tratar con extrema consideración y amor. Darme todo lo
que quiero, sino tu no tienes valor y yo tengo derecho a menospreciarte (conduce a odios, celos…)
¡ El mundo ha de ser como yo quiero que sea (baja tolerancia a la frustración y al victimismo) Las
personas neuróticas tienen tendencia a convertir en necesidades las circunstancias, utilizan formas
verbales de obligatoriedad ‘he de hacer’, ‘tengo que hacer’, ‘tengo que decir’, ‘tendría que’…
Meichenbaum:
Objectiu es modificar pensaments erronis adapranr les idees mes racionals sobre el mon. El seu
metode son les tècniques d’autoinstruccions. On s’entrena a la persona en el dialef amb ella
mateixa amb l’objectiu de fer front al condlicte. La conducta verbal auto-dirigida actua com a
modelatge congitiu.
Comprende 5 pasos graduales:
1. Definición del problema (qué tengo que hacer, qué puedo hacer)
2. Detectar elementos esenciales del problema (qué es lo más importante)
3. Centrarse en mecanismo de atención-concentración (he de estar atento y concentrado en lo que
hago)
4. Utilizar estrategias de afrontamiento (cómo puedo solucionarlo)
5. Auto-refuerzo (Muy bien!!)
• Primero es necesario determinar si el sujeto tiene habilidades de resolución de las tareas (en caso
negativo entrenarlo) • Útil como técnica en el tratamiento del TDAH
APLICAICONS:
CLinic: Objectiu: Canvi de conducta a través de la modificacio del sistema de pensaments erronis
amb l’objectiu d’obtenir una visio del mon més equilibriada.
Escolar: Auto instruccions Meichenbaum
ANALISIS DE LES ALTERACIONS PSICOPATOLOGIQUES:
Normalidad vs. Patología ¡ La línea divisoria entre normalidad y patología es DÉBIL ¡ Ahora se
considera trastorno lo que hace unos años se consideraba peculiaridad o extravagancia ¿Qué se
entiende por personalidad trastornada? ¡ Personalidad anormal à constelación de conductas
desviadas, sistemáticas, que implican alteraciones importantes en las esferas COGNITIVAS,
AFECTIVAS y/o SOCIALES ¡ La persona sufre y hace sufrir ¡ Reducción importante de la capacidad
adaptativa
l Objetivo: poner de relieve patrones de comportamiento que se alejan de la media considerada
prototípica de la normalidad l Clasificación de los test clínicos: (según la metodología utilizada)
¡ Ateóricos / Criterios empíricos ¡ Teóricos / Criterios racionales ¡ Factoriales / Criterio psicométrico
l Tests de criterios empíricos ¡ sin ninguna teoría que los sustente (ateóricos) ¡ pretenden discriminar
entre tipos diferenciales de poblaciones Minnesota Multiphasic Personality Inventory; Hataway y
McKinley (1989) Child Behabior Checklist; Achenbach (1991) Teacher Report Form; Achenbach (1991)
Youth Self Report; Achenbach (1991) Symptom Checklist-90; Derogatis MMPI-2 ASEBA SCL-90-R
ASEBA: Proposta de Achenbach
l Sistema taxonómico de las principales alteraciones conductuales en la infancia, adolescencia y
edad adulta (psicopatología del desarrollo). l Recoge la percepción de diversos informadores (padre,
profesores, expertos, paciente) l Conceptualización de la psicopatología infanto-juvenil en dos
grandes manifestaciones psicopatológicas llamadas de banda ancha: ¡ Internalización
¡ Externalización l Cada banda incluye síndromes de banda estrecha
l Tests basados en criterios racionales: ¡ basados en una determinada concepción de la
psicopatología (teóricos) MCMI-III MACI Millon Clinical Multiaxial Inventory; Millon (2000) Millon
Adolescent Clinical Inventory; Millon (1999)
Modelo basado en dos ejes: ¡ La fuente primaria (si mismo/otros) de la que el sujeto recibe refuerzo
(placer/dolor) l Dependientes l Independientes l Reproches l Ambivalentes l Discordantes ¡ El tipo de
afrontamiento que usa para aumentar el placer y reducir el dolor l Activo l Pasivo
l Tests de criterios factoriales ¡ Elaborados a partir del análisis factorial ¡ Elaborado a partir del 16PF
¡ Medida de 12 escalas clínicas ¡ Dirigido a población adolescente y adultos ¡ Extensión a población
clínica de los factores de personalidad normal evaluados por el 16PF