Lidia Moré Psicopato adults

Tema 9

Ts. de personalitat
1. CONCEPTE DE PERSONALITAT
- Desig de transmetre un sentit de coherència o continuïtat de les qualitats d’algú.
- Consistència al llarg del temps.
- Tot allò que les persones fan, senten o pensen s’origina al seu interior.

La personalitat és allò que algú és, com mascares → allò que els altres veiem.

Nosaltres heretem la predisposició (temperament), que, desprès amb l’experiència anem

corregint certes conductes. Anem formant el nostre caràcter que, amb 6 anys, ja tenim.

Un ts. de personalitat, són aquestes cares que veiem i el que aprecien és que provoquen
patiment dels altres o d’un mateix o dels dos i un patró inflexible.

- Inici en l’adolescència o al principi de l’edat adulta

- Estable al llarg del temps (inflexible)→ no aprèn amb les conseqüències dels seus actes
(si jo pregunto al profe i em contesta malament, no tornaré a preguntar.
- Malestar subjectiu o deteriorament en el funcionament.

Existeix una força causal a l’interior de les persones que influencia en la manera que es
comporten. Busquen predir la conducta de l’altre.

Les qualitats que primer et venen a la ment quan intentes descriure a algú són les que millor
(per tu) la defineixen; són les seves característiques distintives.

2. DEFINICIÓ DE PERSONALITAT
- Es defineix a partir dels trets, entesos com pautes duradores de percebre, pensar i
relacionar-se amb l’ambient i un mateix.
- Es fan patents en un ampli marge d’importants contexts personals i socials.
- Estructura estable que ja es pot reconèixer a l’adolescència i continuen al llarg de la
vida.
- Perquè un tret de personalitat es converteixi en ts. de personalitat ha de:
o Ser inflexible
o Ser desadaptatiu
o Causa pertorbació funcional significativa o patiment subjectiu
Lidia Moré Psicopato adults
Tema 9

CARACTERÍSTIQUES QUE INCLOUEN LES DEFINICIONS DEL CONEPTE

- Emfatitzen la importància de la singularitat

- Contemplen la personalitat com una estructura hipotètica, una organització
- La personalitat és un procés → és activa
- La personalitat està constituïda per aquelles característiques que fan que una persona
es manifesti patrons consistents i estables de conducta.

DEFINICIÓ DE TS. DE PERSONALITAT

- Patró persistent
- Experiència interna i comportament que es desvia marcadament d’allò esperat segons
l’entorn cultural.
- Patró inflexible
- Inici a l’adolescència o al principi de l’edat adulta.
- Estable al llarg del temps
- Malestar subjectiu o deteriorament en el funcionament.

3. CLASSIFICACIÓ TS. DE PERSONALITAT

MODELS

Patró categorial amb una sèrie

de ts. (mascares). Destinat a
identificar el problema ràpid i
fàcil.

Les conductes són observables

però, l’important és veure el
motiu (el que hi ha dins la caixa i
que no veiem). La interpretació
dels estímuls no la veiem.
Lidia Moré Psicopato adults
Tema 9

DOS CAMINS DIVERGENTS

Psicologia: Trets, dimensions, normalitat → PERSONALITAT

Psiquiatria: Categories clíniques, clústers → TS. DE PERSONALITAT

- És molt més fàcil que ho identifiqui el professional perquè definir-nos a nosaltres

mateixos és molt complicat. Nosaltres veiem la nostra mascara a partir d’x preguntes.

4. EPIDEMIOLOGIA
Entre un 11 i 23% de la població adulta presenta un ts. de personalitat de gravetat lleu o major.

Les persones amb freqüència es presenten amb ts. de personalitat concomitants de diferents
grups. Les estimacions de prevalença segons el DSM-5:

- 5,7% cluster A
- 1,5% cluster B
- 6% cluster C
- 9,1% qualsevol ts. de personalitat.

Personalitat NORMAL VS. ANORMAL: El punt de tall és arbitrari → a partir d’aquí comença a
donar problemes.

- No és un model clar perquè no ens mesura com funcionaran les coses.

En el DSM-IV i anteriors estava col·locat al eix 2. Ara ja no construeix un altre eix i el posen en la
dimensió dels ts. mentals → Si tens SQZ no pots tenir res més.

Estudi de la personalitat → perspectiva longitudinal (en el temps).

5. ÀREES ON ES MANIFESTEN
- Cognitiva: pensament, memòria, intel·ligència
- Afectiva: sobretot com heretes el temperament
- Control impulsos

Conseqüència:

- Necessitat de gratificació
- Forma de relacionar-se
Lidia Moré Psicopato adults
Tema 9

6. ETIOPATOGÈNIA
¿Se nace o se hace?

FACTORS GENÈTICS

Estudis d’adopció informen que pares adoptius de nens que desenvolupen posteriorment ts.
de la personalitat tenien un 7% de psicopatia mentre que, un 14% dels pares biològics d’aquests
nens tenien ts. de personalitat.

Entre bessons univitel·lins, la concordança pels ts. de la personalitat va ser varies vegades més
elevada que entre els bivitel·lins → uni > bi

- Les similituds entre els bessons uni criats per separat i junts, eren en múltiples mesures
de personalitat i temperament, interessos en el temps lliure i en les feines així com,
actituds socials.

Estudis de bessons: la tendència segueix estant encara que es criïn en ambients diferents. Les
mascares són semblants.

FACTORS NEUROBIOLÒGICS

Si s’heretés hauríem de veure les diferencies entre aquests cervells i altres. Podem veure-ho
més o menys.

- Dèficit d’activitat dopaminèrgica frontal és indicador biològic del tret cognitiu per ts.
esquizoide, esquizotípic, límit i antisocial.

- Disminució de l’activació cerebral, de la MAO plaquetària i les alteracions dels

metabòlits de NA. Ts. límit, histriònic, antisocial → + lògic que el d’abans

- Hiperactivitat colinèrgica i NA amb hipoactivitat serotoninèrgica estan relacionades

amb ts. histriònic i límit de personalitat.

FACTORS PSICOLÒGICS

Es podrien explicar des de la perspectiva de l’aprenentatge als models conductuals que el nen
introjectaria ocasionant un ts. de personalitat.

Des d’una visió cognitivista la personalitat estaria conformada per les denominades cognicions,
el processament de la informació, els esquemes i les regles personals, els processos
interpersonals...
Lidia Moré Psicopato adults
Tema 9

Des de la teoria psicoanalítica l’encolatge a determinats mecanismes de defensa com la

fantasia, la dissociació, la negació, l’aïllament, la projecció...

- A mesura que un creix la tendència de la societat es que has de derivar el teu interès
propi a un interès més comú.

7. MODELS DELS TS. DE PERSONALITAT

MODEL COGNITIU: EL MODEL DE FREEMAN (1988)

Personalitat i ts. de personalitat es conceptualitzen com organitzacions d’esquemes cognitius

lligats a determinats patrons de conducta.

- Aquests esquemes són organitzacions individuals i idiosincràtiques de regles sobre la

vida, relacions i autoconcepte que s’han format al llarg del desenvolupament.

Els esquemes estan inactius fins que certs esdeveniments els activen i fan que el subjecte
presenti certs patrons de conducta rígids i desadaptatius.

Les experiències primerenques infantils conformen el context de formació d’aquests esquemes,

sobretot els missatges i reforços que provenen dels altres significatius. A més a més, segons
Piaget, aquests esquemes tindrien una alta capacitat d’assimilació (interpretació dels fets en
funció dels significats previs) i una baixa capacitat d’acomodació (capacitat per modificar els
significats en funció dels fets).

- Això dona com a resultat un subjecte que està convençut de la credibilitat dels seus
significats (egosintònics)

Determinades experiències infantils influencien en la tendència assimilativa (egocèntrica) dels

esquemes, de manera que el subjecte tindria dificultats per desenvolupar esquemes més
acomodatius de tipus alternatiu al llarg de l’evolució personal.

Aquesta característica distingiria als ts. de personalitat (esquemes assimilatius) d’altres ts. on
poden coexistir esquemes assimilatius i acomodatius (encara que predominin els primers durant
el trastorn).
Lidia Moré Psicopato adults
Tema 9

MODEL DE KERNBERG

8. CRITERIS DSM – 5

A. Patró permanent d’experiència interna i de comportament que s’aparta acusadament de les

expectatives de la cultura del subjecte manifestant-se en dos o més de les següents àrees:
1. Cognició
2. Afectivitat
3. Funcionament interpersonal
4. Control d’impulsos
B. El patró persistent és inflexible i s’estén a una amplia gama de situacions personals i socials.
C. Provoca malestar clínicament significatiu o deteriorament de l’activitat social, laboral...
D. El patró és estable i de llarga duració. L’inici es remunta a l’adolescència o edat adulta
primerenca.
E. El patró persistent no s’explica millor com una manifestació o conseqüència d’altre ts. mental.
F. El patró persistent no es atribuïble als efectes fisiològics d’una substància o d’una altra
afectació mèdica.
Lidia Moré Psicopato adults
Tema 9

Classificació dels ts. de personalitat

9. CLUSTER A
Individus estranys i excèntrics → estranys, excèntrics, introvertits, dèficit social, absència de
relacions pròximes (Desvinculats – Baixa dependència de recompensa).

o PARANOIDE
o SQZOIDE
o SQZTÍPIC

TS. PARANOIDE DE LA PERSONALITAT

- 0,5 – 2% de la població general

- 10 – 30 % en pacients psiquiàtrics interns
- 2 – 10 % en pacients psiquiàtrics ambulatoris
- Augment de trets paranoides en població immigrant
- Certa relació genètica amb SQZ(?¿)
- Errors educatius (?¿)
- + en homes que en dones

CARACTERÍSTIQUES
- Gran suspicàcia i desconfiança - Alerta
(FACTOR CLAU) → sempre - Sempre pensen que els volen
processen com si els volguessin fer utilitzar
mal o perjudicar - Hipervigilants
- Idees d’autoreferència constants - Escèptics, suspicaços, cínics i
- No confien en la gent desconfiats amb els altres

Contínuament tenen conflictes amb la gent perquè contesten malament.

- Moviments ràpids davant qualsevol senyal

d’inseguretat.
- Provocadors i corrosius amb els altres
- Parla basada en falses premisses
- Aparença freda i controladora
- Aïllats i distants
- Comprovació continua de lleialtat i fidelitat
- Excessiva intolerància a les crítiques

*Portaria un tanc i aparcaria lluny de la porta per decisió pròpia perquè no vol relacionar-se (ja
ens interessa que aparqui lluny perquè no volem conflicte).
Lidia Moré Psicopato adults
Tema 9

TS ESQUIZOIDE DE LA PERSONALITAT

Sembla que té símptomes negatius i per això s’assembla a SQZ perquè no els interessa la relació
social. No senten plaer per les relacions socials i no gaudeixen. Si acaben sortit, ho passen
malament. Poca expressivitat emocional i molt freds. Passen molt desapercebuts, els cambrers
no el recorden desprès d’estar 3h al bar.

- Patró general d’aïllament social i d’absència de relacions personals: Anhedònia social

- Restricció emocional, limitada a aspectes intrapersonals
- Inhibició en l’expressió emocional

Persona aïllada i que tendim a aïllar perquè el contacte amb ells és bastant desagradable per
nosaltres.

• No perceben el malestar que generen.

*Aparcarien molt lluny. A l’altre punta del pàrquing a baix a la dreta. Cotxe gris molt típic que
ningú recorda ni es fixa.

TS. ESQUIZOTIPIC (LA HIERVAS)

- 3,5% de la població general

- Major augment en familiars de pacients SQZ
- + en homes.

Vestimenta i aspecte extravagant. Diuen coses i experimenten coses rares. Estan a un pas de
SQZ.

- No tenen deliris ni al·lucinacions.

- Experiències perceptives inusuals: il·lusions i despersonalització...

o Afectivitat inapropiada o restringida, relacions personals pobres.

o Llenguatge extravagant (vago, circumstancial, metafòric)

Rebuig social com en l’altre. Ell si voldria tenir relacions socials però nosaltres no.

*Té un cotxe estrany, amb antenetes i coses. Aparca mig a dins mig a fora.
Lidia Moré Psicopato adults
Tema 9

10. CLUSTER B
Personalitats erràtiques, emocionals i teatrals → impulsius, emocionals, cridaners, extravertits.
Inestabilitat social i interpersonal (impulsius – alta cerca de novetat)

o HISTRIÒNIC
o ANTISOCIAL
o NARCISISTA
o LÍMIT
→ Immadurs, impulsius i inestables

Ts. antisocial de la personalitat

- Predomini en homes (3% h – 1 % d)

- Molts casos a la presó (80%)
- Normalment inici als 15 anys
- Patró familiar

Clàssic delinqüent. Depredador de la personalitat → farà el que vulgui com i quan vulgui sense
pensar en els altres. És un lleó davant d’un cérvol. El mata i se’l menja. Sense remordiments

- Antinormativitat per norma → tenen tendència a trencar normes per què si.
- Són immunes al càstig. Tornaran a fer el mateix → si li dono una bufetada a un home de
2 metres m’envia a l’hospital, no tornaré a fer-ho. Un antisocial, explicarà la bufetada,
no és capaç de veure les conseqüències negatives.

Ts antisocial llest: fa que el càstig caigui sobre un altre. Arriba a alts llocs de finances, dirigeix
gent. Alta política. No té remordiments per anar per qui sigui.

Ts. antisocial tonto: Acabarà a la presó.

- Qualsevol frustració = R violentes.

Lidia Moré Psicopato adults
Tema 9

- Tindran relacions amb tu sempre que obtinguin beneficis.

Molt semblant a la psicopatia → El psicòpata no té empatia, l’antisocial pot entendre que fa

coses amb conseqüències negatives pels altres, entén el que està bé i el que no. El psicòpata té
la capacitat d’endarrerir el que vol (és menys impulsiu).

Només interpreten fàstic, ira i sorpresa. Per tant, les R son “lògiques” al que ells entenen.

- Phineas Gage passa a ser antisocial (lòbul frontal)

*Aparcarà davant de la porta encara que els altres no puguin passar. Si li dius alguna cosa et
trencarà el cotxe. Si és llest, el deixarà una mica apartat.
Lidia Moré Psicopato adults
Tema 9

ESQUEMES COGNITIUS TÍPICS

→ “Les normes dels altres són → “Mireu-me: soc el millor!”

dolentes”
→ “Només els tontos segueixen les
normes”
→ “Les normes han d’eliminar-se”
→ “El primer per mi és el plaer”
→ “Si els altres pateixen per la meva
conducta és el seu problema”
→ “Ha de ser ara o sinó em frustraré”
→ “Haig de tenir qualsevol cosa que
desitgi”

TLP

Malaltia mental greu i complexa que implica un deteriorament funcionals sever → inestabilitat
emocional i una marcada impulsivitat.

- Present en el 2% de la població general

- 10% d’individus atesos en ambulatoris, 20% en pacients ingressats.
- Mortalitat per suïcidi del 9-10%

Van crear la categoria per ells perquè estan al límit de tots els altres.

- Problemes propis i cap als altres.

- Són inestables en totes les esferes (estables en la inestabilitat) → un estímul que ara els
produeix plaer d’aquí 10 minuts els farà fàstic.
- Intolerància a la frustració i al rebuig percebut (no té perquè se real)
- Promiscues (solen ser dones)
- Davant la possibilitat que l’home les deixin es tallen o fan el que sigui per cridar
l’atenció. Així no les rebutgen.
- Sentiments crònics de buit → Sensació de que no tenen forat en aquest món. Es barallen
amb el món per aconseguir trobar el seu lloc.

No sabem massa en que consisteix la malaltia però:

- Historia familiar desastrosa: Problemes de maltractament, abús o violació. Immunes als

psicofàrmacs
- Comorbiditat: Ts. estats ànim, substancies (proven tot), TCA, TEP, TDAH, altres ts. de
personalitat

Ningú troba l’etiologia. Heretabilitat del 47% + estressor ambientals (abús o negligència: abusos
sexuals a la infància és el més freqüents i maltracte físic i/o psicològics. Absència de models
educacionals estables)
Lidia Moré Psicopato adults
Tema 9

Factors: genètics, biològics, psicològics, socioambientals, vulnerabilitat.

- Esforços frenètics per evitar abandonament real o imaginari

- Relacions interpersonals marcades per l’alternança entre idealització (tot és bo) o
devaluació (tot és dolent).
- Alteració en l’autoimatge acusada i persistentment inestable
- Impulsivitat potencialment danyina per si mateix
- Comportaments, intents o amenaces suïcides (o automutilacions) recurrents
- Inestabilitat afectiva per la notable reactivitat de l’estat d’ànim
- Sentiment crònics de buit.
- Ira inapropiada i intensa
- Ideació paranoide transitòria relacionada amb l’estrès o símptomes dissociatius greus
(despersonalització).

Mort prematura per suïcidi. Especialment quan concorri amb ts. estat d’ànim o ts. relacionat
amb substàncies.

Com resultat del comportament d’autoinflingir-se mals tractes o intents de suïcidi pot produir-
se alguna minusvàlua física.

Són freqüents les pèrdues repetides de feina, interrupcions en estudis i ruptures matrimonials.

Sempre perceben expressions negatives quan en realitat són neutres o d’anx. Sempre
interpreten en els altres respostes negatives excepte que siguin positives.

- Els pacients amb TLP presenten major activació a l’amígdala en resposta a expressions
facials que denoten diferents emocions, en comparació als controls.

*Cotxe trencat per ella mateixa, darrera del antisocial però es va movent.

ESQUEMES COGNITIUS TÍPICS

→ “Estic molt insegur de mi mateix” → “Ell / Ella és molt agraciat i molt bo

→ “Tendeixo a abandonar-me” o molt desgraciat i dolent”
→ “La meva còlera domina la meva → “Quan sigui desbordat, haig
conducta” d’escapar (p.ex. amb el suïcidi)”
→ “Els meus sentiments m’atropellen,
no puc amb ells”
Lidia Moré Psicopato adults
Tema 9

TS. HISTRIÒNIC DE PERSONALITAT

Prevalença: 2-3% de població general. Clínica 10-15% o 24%

No hi ha diferencies significatives entre sexe encara que hi ha més dones que homes (x historia)

- Demanda d’atenció → ja que es una de les millors recompenses per l’ésser humà.
- Fa el que faci falta
- Si la persona és espavilada → parlarà de llibres amb el professor però perdrà l’atenció
dels altres, per tant, sempre tindran relacions superficials.
- Necessiten l’atenció: Teatralitat, declaracions superficials (moltes parelles perquè
acaben malament perquè no tenen res que oferir).

*Cotxe aparcat davant de tots. Condueixen un cotxe tunejat. Molt vistós.

- Emotivitat generalitzada i excessiva.

- Excessiva cerca d’atenció
- No se sent còmoda en les situacions en les quals no és el centre d’atenció
- Comportament sexualment seductor o provocador
- Utilitza l’aspecte físic per cridar l’atenció i seduir
- Forma de parlar excessivament subjectiva i amb falta de matisos
- Dramatització, teatralitat i exagerada expressió emocional
- Fàcilment influenciables pels altres o per les circumstàncies
- Considera les relacions més intimes del que son en realitat
- Cerca imperiosa d’emocions i de ser apreciat pels altres
- Afectivitat làbil i superficial
- Conductes manipuladores per satisfer les seves necessitats

ESQUEMES COGNITIUS TÍPICS

→ “Les aparences son molt → “L’atractiu és el més important de

importants” mi mateix”
→ “La gent jutja per les aparences → “Les emocions s’han d’expressar
externes” ràpida i directament”
→ “Jo haig de tenir atenció de la gent → “Jo haig de tenir sempre el que
important per mi” vulgui
→ “La meva vida mai ha de frustrar-
me”
Lidia Moré Psicopato adults
Tema 9

TS. NARCICISTA DE LA PERSONALITAT – TNP

Creença que la pròpia persona es el que importa i interessa i els altres son menyspreables. No volen
molestar als altres, tenen aquesta creença. Menyspreen els drets i opinions dels altres perquè no s’hi fixen
(com quan trepitjo formigues).

- Fantasies i imaginació exagerada amb tendència a la grandiositat

- Falta d’empatia
- Grandiós sentit d’auto importància
- Preocupat per fantasies d’èxit il·limitat, poder, brillantor, bellesa o amor imaginaris
- Creu que és especial i únic i que només pot ser entès per persones o institucions
especials d’alt estatus.
- Exigeix una admiració excessiva
- És molt pretensiós
- Es interpersonalment explorador
- Reticent a reconèixer o identificar-se amb els sentiments i necessitats dels altres
- Sent enveja pels altres o creu que l’envegen a ell
- Presenta comportaments arrogants o superbs

Veuen un canal de cuina i creuen que són chefs. Miren un programa en italià i pensen que saben
italià. Tenen la veritat absoluta i en veritat no saben res. Tenen molta assertivitat i per tant, solen
liar molt fàcilment a la gent.

*Aparcarà darrera dels altres. Al millor lloc. Si li dius que molesta és possible que mogui una
mica el cotxe però no massa.

ESQUEMES COGNITIUS TÍPICS

→ “Ningú ha de frustrar la meva cerca de plaer i estatus”

→ “Jo soc més especial que els altres”
→ “Jo només vull que la gent digui l’especial que soc”
→ “Jo haig d’admirar-me”
→ “Una cop desitjo alguna cosa haig de tenir-la”
Lidia Moré Psicopato adults
Tema 9

11. CLUSTER C
Fugir de la inseguretat. Eviten els danys. Pateixen molt amb els càstigs.

Coincideixen bastant, tots solen ser-ho tot. Els evitatius solen ser dependents i viceversa.

Baixa autoestima per norma general → cap del tres són feliços.

- Els dos primers són molt agraïts amb qualsevol teràpia que els tregui d’aquesta situació.

TS. EVITATIU DE PERSONALITAT

Com el narcisista però a l’extrem contrari. Sempre tenen dubte de si fan les coses bé. El temor a equivocar-
se el tradueixen en no fer res perquè així ningú els censura per fer-ho malament. El més mínim que posi
en dubte el que sent o fa, fa que es tirin enrere. Emocionalment inhibits → no solen fer, implicar-se, dir,
per no equivocar-se ni ser infeliç.

No son feliços perquè no s’atreveixen. En relacions de parella no diuen el que senten per por al rebuig, no
s’involucren i no busquen la seva felicitat.

- Patró d’inhibició social, sentiments d’inferioritat i por a fracassar.

- Tenen mala autoimatge i excessiva preocupació per evitar riscs o situacions on puguin
ser avaluats.
- Son emocionalment inhibits, tenen dificultats per expressar els seus desitjos o
emocions, tant positives com negatives.
- Son tímids i reservats tant en situacions professionals com socials i eviten aquestes,
encara desitjant-les, per por al ridícul o a la humiliació, pel que busquen contexts que
no incloguin a altres persones.

Cedeixen sempre, es sacrifiquen pel grup. Tot el contrari que al clúster B. Persones adorables
gens conflictives.

*No condueixen perquè han de prendre decisions, poden ratllar un altre cotxe... aniran de copilot.
No aparca. Anirà on el portin els altres sense criticar.

TS. DE PERSONALITAT DEPENDENT

Fa el mateix, fuig de la infelicitat però en comptes d’evitar, delega. Que els altres prenguin les decisions.
Els errors dels altres no tenen importància però el meu si. Si els altres s’equivoquen en una decisió no
passa res, els perdono.

- Demanen als altres que escullin en un restaurant per ells.

- No són feliços i poden arribar a certs extrems

Patró general de conducta dependent i submisa:

o Por a l’abandonament
o Dificultats per iniciar i prendre decisions
o Mala autoimatge
Lidia Moré Psicopato adults
Tema 9

*Tampoc aparca, menys que l’altre. (l’altre si l’obligues ho farà)

TS. OBSESSIU DE LA PERSONALITAT

No tenen obsessions com a tal, el que passa és que estan bojos per fugir de la infelicitat. Busquen
la manera exacte i perfecte per fer les coses per no equivocar-se i no ser infeliços. Son esclaus
dels seus rituals.

Grans perfeccionistes que busquen el control absolut de tot el que els passa, cosa impossible.

- Preocupació pel perfeccionisme i el control a expenses de la flexibilitat, apertura i

eficiència.
- Rígids i inflexibles en el seu enfocament de les coses.
- Tenen un pensament dogmàtic.

Desenvolupament excessiu del sentit del deure, així com la necessitat de tractar de completar
totes les tasques meticulosament → s’esclavitzen a ells (millor treballador del mon) i esclavitzen
als altres (pitjor jefe de tots).

- Pot aparèixer una paràlisis de la conducta per la indecisió i la necessitat de sospesar les
alternatives, els pros i els contres, de manera que les tasques importants freqüentment
no poden completar-se.
- Tenen un sentit molt estricte del que està bé i del que està malament.

Gent molt peculiar, molt rígids. El sistema moral és si o no, bo o dolent. Tenen dos sentits
d’entendre les coses fer-les malament o fer-les com ell vol. Encantadors si fan les coses com
volen.

*Aparcarà al millor lloc i és el seu lloc (Sheldon). Hi haurà la mateixa distancia entre tots els
costats, estarà genial aparcat. Ell treu el cotxe i el torna a posar fins que l’aparqui bé, fins que
no està perfecte no val.

L’obsessiu absolut no aparcaria mal. No té una obsessió com a tal perquè no lluiten contra ella.
Entenen que és la manera de fer les coses. Molt menys tenen compulsions.
Lidia Moré Psicopato adults
Tema 9

MODEL ALTERNATIU DEL TS. DE PERSONALITAT

EN DSM – 5
El DSM – 5 manté ambdós models → el tradicional en tipus i l’alternatiu.

Models molt categorials que no mostren com són les coses.

- Pretén mantenir la continuïtat amb la practica clínica actual i introduir una nova
aproximació.
- Resol (?) el problema del gran número de diagnòstics mixtes i inespecífics que es
donava al DSM – IV
- El nou model emfatitza els trets de personalitat i un concepte dimensional
- Destaca l’alteració en el funcionament.

El model de trets del DSM – 5 prové de diversos models teòrics: (aquest és més representatiu)

1. Model “Big Five” → 5 dominis

2. Model de Cloninger → 7 dimensions
3. Model de 4 factors de Livesley → Desregulació emocional, conducta disocial, inhibició
i compulsivitat
4. Model de 3 factors de Clark i Watson → Afectivitat negativa, positiva i restricció
5. Dimensions circumplexes interpersonals d’agència i comunió → Avalua relacions
interpersonals en termes de dominància i solidaritat
6. Tres polaritats de Millon → uns – altres, actiu – passiu, plaer – dolor

Es van establir els dominis de personalitat.

CRITERIS GENERALS PEL TS. DE PERSONALITAT EN EL MODEL ALTERNATIU

Deteriorament moderat o greu en el funcionament (propi / interpersonal) de personalitat.

Un o més trets de personalitat patològics.

- Trets i deterior en el funcionament relativament permanents i inflexibles en diferents

situacions socials i personals.

Relativament estables en el temps – adolescència o edat adulta jove

No millor explicats per altres ts. mentals

Lidia Moré Psicopato adults
Tema 9

No atribuïbles a substàncies o malalties mèdiques

No compresos per edat o entorn sociocultural

NIVELL DE FUNCIONAMENT DE LA PERSONALITAT

PROPI → self

IDENTITAT → Experiència com ser únic, límits entre un i els altres, estabilitat d’autoestima,
capacitat de regular experiències emocionals.

AUTODIRECCIONALITAT → capacitat de dirigir-se cap a objectius coherents i significatius,

capacitat d’auto – reflexió productiva.

INTERPERSONAL

INITIMITAT → Profunditat i duració de la connexió amb els altres

DOMINIS DE PERSONALITAT

Al respecte dels trets de personalitat psicopatològics, es defineixen 5 trets o dominis:

DESINHIBICIÓ (vs. CONSCIÈNCIA) AFECTE NEGATIU (vs. ESTABILITAT
EMOCIONAL
- Irresponsabilitat
- Labilitat emocional
- Impulsivitat - Anx
- Anx per separació
- Distractibilitat
- Submissió
- Presa de riscs - Hostilitat
- Perseveració
- Perfeccionisme rígid

DESVINCULACIÓ O DISTANCIAMENT (vs. ANTAGONISME (vs. AFABILITAT)

EXTRAVERSIÓ)
- Manipulació
- Retirada
- Evitació d’intimitat - Falsedat
- Anhedònia
- Grandiositat
- Depressivitat
- Afecte restringit - Cerca d’atenció
- Suspicàcia
- Insensibilitat

PSICOTICISME (vs. LUCIDESA)

- Creences i experiències inusuals

- Excentricitat
- Desregulació cognitiva i perceptiva (inclou desrealització, despersonalització,
dissociació).
Lidia Moré Psicopato adults
Tema 9

APROXIMACIÓ A LA AVALUACIÓ DE LES CARACTERÍSTIQUES DE PERSONALITAT EN EL

DSM – 5

Està present una alteració en el funcionament (propi i interpersonal) de la personalitat?

- Si és així, avaluar el nivell de deteriorament en el funcionament propi (identitat o auto

– direcció) i interpersonal (empatia o intimitat) segons els nivells de l’escala de
funcionament de personalitat.

Està present algun dels 6 tipus de ts. de personalitat definits?

- Si és així, registrar el tipus i la gravetat del deteriorament.

Si no és així, està present algun ts. de personalitat especificat per tret?

- Si és així, registrar-lo, identificar la llista de dominis de tret que són aplicables i registrar
la gravetat del deteriorament.

Si no hi ha un ts. de personalitat definit ni un ts. de personalitat especificat per trets, avaluar els
dominis dels trets i/o les seves facetes de trets, si son rellevants i útils.

MODEL ALTERNATIU DELS TS. DE PERSONALITAT

✓ Permet descriure les característiques de personalitat de tots els pacients, tinguin o no

un ts. de personalitat.
✓ Permet realitzar valoracions generals fins descripcions més detallades dels aspectes de
personalitat.
Lidia Moré Psicopato adults
Tema 9

DOMINIS I TRETS DESCRIPTIUS

TS. ANTISOCIAL:

- Antagonisme: - Desinhibició:
o Inestabilitat o Irresponsabilitat
o Agressió o Imprudència
o Manipulació o Impulsivitat
o Hostilitat
o Engany
o Narcisisme

TS LIMIT:

- Emocionalitat negativa: - Antagonisme:

o Labilitat emocional o Hostilitat
o Autolesions o Agressió
o Inseguretat per separació - Deshinibició: impulsivitat
o Anx - Esquizotipia: Propensió a la dissociació
o Baixa autoestima
o Depresivitat

TS. OBSESSIU:

- Compulsió: Emocionalitat negativa:

o Perfeccionisme
o Rigidesa o Anx
o Ordre o Pesimisme
o Perseverança o Culpa / vergonya
- Introversió: Restricció dels afectes
- Antagonisme: Negativisme

TS. EVITATIU:

- Emocionalitat negativa: - Introversió:

o Anx o Evitació relacions intimes
o Por a l’abandonament o Retirada social
o Pesimisme o Afectivitat restringida
o Baixa autoestima o Anhedonia
o Culpa / vergonya o Aillament social
- Compulsió: Aversió al risc

TS. SQZTÍPIC:

- SQZtípia: - Introversió:
o Excentricitat o Denuncia social
o Disregulació cognitiva o Afectivitat restringida
o Percepcions inusuals o Evitació de la intimitat
o Creences inusuals - Emocionalitat negativa:
- o Suspicàcia
o Anx
Lidia Moré Psicopato adults
Tema 9