Psicologia de les diferències individuals - aula 2 (PAC 3)

Queralt Simon Peinado

Pregunta1. La intel·ligència emocional pot ser definida com la capacitat de

control de les emocions pròpies i dels altres i és explicada per diferents models;
un d’ells sent el model de competències emocionals de Goleman (1995).
Per a aquest autor, la intel·ligència emocional és el conjunt de capacitats
(retroalimentatives) que ens permeten entendre i treballar els sentiments propis
i aliens; i considera que les competències emocionals poden ser apreses. Així
doncs, és possible una millora en l’autoregulació emocional de l’Ignasi, si es
treballen certs constructes:

Malgrat mostra certa consciència de les seves emocions desadaptatives

(“reconeix […] la impulsivitat i la ira en el tracte amb la família”), seria important
treballar la capacitat que permet examinar les seves emocions i comprendre-les
correctament (autoconsciència); per tal de poder trobar-ne l’origen, el motiu i
la influència que tenen en el seu dia a dia.
Alhora, és necessari fer un treball d’autoregulació, on s’aprengui a influir sobre
les emocions que sent; treballant l’autocontrol, la confiabilitat, la responsabilitat
(afectiva) i l’adaptació; que l’ajudaran a entendre els passos que ha de seguir
per a experimentar sentiments adaptatius i suavitzar les expressions d’ira i
impulsivitat que sent -punt crucial per establir bones relacions interpersonals.

Aquests dos components ajudaràn -directament- a l’Ignasi a fer una valoració

més positiva d’ell mateix, guanyar confiança i -de manera indirecta- una millora
de la seva ansietat general.

Altrament, explica que “no és gaire bo en això d’interpretar les emocions, ni les
seves ni les dels altres”; per tant, una altra gran mancança que seria
convenient desenvolupar és l’empatía, entenent aquesta com la capacitat per
identificar i comprendre les emocions de les persones alienes. D’aquesta
manera, l’Ignasi serà capaç de tenir en compte els sentiments de les persones
del seu voltant (sobretot família i amics; amb les que “ha tingut molts
problemes”) per tal de planificar les seves accions de manera assertiva.
Aquesta empatía s’ha de veure acompanyada d’un treball en habilitats
socials, per tal d’aprendre a relacionar-se de manera efectiva, tenint un
impacte positiu en els altres. Serà rellevant treballar aspectes com la
comunicació, la resolució de conflictes, la col·laboració i cooperació, etc.

Considerant que hi ha un reconeixement del problema, que “ha anat diverses

vegades al psicòleg per tractar l’ansietat social i la falta d’autocontrol” i que ha
sigut el propi Ignasi qui ha cercat informació sobre els tallers disponibles
referents a la IE, no seria “necessari” treballar el component <<motivació>>,
car el subjecte ja presenta una correcta empenta a actuar cap a un objectiu
(millora de la gestió emocional).

Un altre model explicatiu de la IE és el de Reuven Bar-On, qui enfoca els

components multifactorialment, dient-nos que la IE és la “capacitat d’entendre i
encaminar les nostres emocions per a que aquestes treballin per nosaltres i no
en contra, el que ens ajuda a ser més eficaços i tenir èxit en diferents àrees de
la vida” (Bar-On; citat a Matud, 2014).
 Psicologia de les diferències individuals - aula 2 (PAC 3)
Queralt Simon Peinado

Seguint l’esquema de components d’aquest, l’Ignasi hauria de treballar la

comprensió emocional (identificar i conèixer el per què dels seus sentiments i
emocions), i l’assertivitat (expressar pensaments i sentiments tenint en compte
l’impacte als altres); com a aspectes del món intrapersonal (CIA).
Altrament -i de manera semblant al model de Goleman- s’ha de fer un bon
treball del món interpersonal (relacions); on serà clau que l’Ignasi pugui
guanyar consciència dels sentiments dels altres, comprendre'ls i apreciar-los
(empatia), millorant així -de manera indirecta- les relacions mútues (bon
apropament emocional). També seria òptim treballar habilitats d’adaptabilitat
(com la solució de problemes) i el maneig de l’estrès (tolerància i control
d’impulsos).

Per últim, i contemplant l’ansietat que explica el subjecte, un gran component a

treballar és l’estat d’ànim general, incloent la felicitat (sentiment de satisfacció
amb la pròpia vida) i optimisme (actitud positiva).

Veiem doncs, que aquest model defensa -en certa manera- el concepte
d’intel·ligències múltiples de Gardner, i incorpora tant elements intrapersonals
com interpersonals.

Pregunta 2. (1). L’estil cognitiu és un constructe que es pot entendre com la

“forma preferida, característica i típica de la persona de processar la
informació” (Sternberg i Grigorenko, 1997; citat a Matud, 2014, p.114) o de
“solucionar problemes, pensar, percebre i recordar” (Riding i Cheema, 1991;
citat a Matud, 2014, p.114). Entenent que són una manera de reflectir les
diferències interindividuals (en la forma de la activitat mental), és fàcil veure
com la Lidia i la Isabel mostren estils cognitius diferents referents a la
<<Reflexivitat-impulsivitat>>. Aquest estil fa referència a la rapidesa d’acció de
cada persona; a la capacitat de resoldre problemes de manera eficaç.

La primera actua amb precaució, “intentant-ho tant bé com sigui possible” i es

defineix com una persona “més aviat tranquil·la, raonable i considerada amb
els altres”; el que ens permetria “categoritzar-la” dins l’estil reflexiu: és una
persona que tendeix a inhibir les respostes inicials i reflexionar sobre l’exactitud
d’una resposta abans d’emetre-la; actua amb cautela i tenint amb compte la
influència que les seves accions puguin tenir en els altres.

La Isabel, pel contrari, pot ser considerada una persona impulsiva, car executa
les tasques “de pressa sense importar tant la qualitat del seu rendiment” i el
que busca és “acabar com aviat millor”. Altrament, se'ns indica que és una
persona que tendeix a l’ansietat (relació impulsivitat-ansietat) [“els ràpids e
inexactes els caracteritzaven com ansiosos, sensibles, vulnerables, tensos,
aïllats i desconfiats” (citat a Matud, 2014)].

Fent cas a tot això, és probable que les dues actuïn de formes molt diferents
davant casos de la vida quotidiana. En un hipotètic examen sorpresa tipus test
doncs, és esperable que la Isabel sigui més ràpida (acabi abans) però que
cometi més erros que la Lidia, qui -tot i tardar més en acabar- analitzarà més
les preguntes abans de respondre i l’abordarà amb més èxit.
 Psicologia de les diferències individuals - aula 2 (PAC 3)
Queralt Simon Peinado

(2). En el meu cas, és fàcil sentir-me identificada amb la Lidia, car sempre
prenc en gran consideració les conseqüències dels meus actes. Sóc una
persona cautelosa, que sempre ha considerat els índexs d’error com a
indicadors de competència, el que ha fet que fos una persona competitiva (amb
mi mateixa) tota la meva vida.

Tot i que aquest tipus de processament reflexiu de la informació m’ha suposat

certs beneficis (alt rendiment escolar, bona relació amb els amics, etc.); també
comporta molta indecisió (temps alt de latència de resposta; “por” a equivocar-
se) i certs sentiments d’inseguretat davant la pressió sobre la rapidesa de
resposta que exigeix el món actual.

(3). Aquest tipus d’estil tendeix a ser mesurat a través de tasques

d’emparellament, sovint de figures familiars; on la persona ha d’indicar les
figures que són idèntiques a una donada. Es tenen en compte dos factors
executius: (a) la latència (temps que tarda la persona en respondre); (b)
l’exactitud (número d’errors).

Avaluar els estils cognitius de manera topològica és poc idònia, car estem
tractant amb un concepte dimensional, és a dir, tot i que la gran majoria de
les persones no es troben en un extrem de la balança, classificar-les amb una
única etiqueta no deixa de ser una forma de limitació; que implica una gran
pèrdua d’informació valuosa sobre cada persona.

Pregunta 3.
a. Tot i que obtenir una puntuació alta en proves que mesurin el CI poden
indicar un alt rendiment de treball; aquests tenen grans inconvenients i
limitacions del CI alhora de predir el rendiment i l’adaptació d’una persona
en un ambient laboral (que ha de tenir en compte la multifactorialitat i
l’abstracció del constructe de la intel·ligència

El Juan, explica que, tot i presentar un CI de 120 (alt), no ha sigut capaç de

“mantenir-se durant més de tres mesos” en una feina. Així doncs, com pot ser
que una persona tant “intel·ligent” no pugui mantenir una feina estable? Aquest
fet ens assenyala que les mancances o falta d’habilitats que presenta el Juan
no estan sent avaluades en aquests tipus de tests.

A l’estar parlant d’un conjunt de processos cognitius de gran complexitat, la

seva mesura és molt complicada; i la gran majoria de tests no representen bé
el conjunt d’intel·ligències. Així doncs, és fàcil veure com la problemàtica del
Juan a l’hora de treballar estigui relacionat amb una mancança en les
relacions intrapersonals i interpersonals. És molt probable doncs, que si
poguéssim mesurar-ne la seva intel·ligència emocional i la creativitat, obtingués
puntuacions baixes; el que explicaria les limitacions que presenta en el treball,
on habilitats referents a aquests dos constructes es poden en joc (autodomini,
perspicàcia, flexibilitat, empatia, etc.).
 Psicologia de les diferències individuals - aula 2 (PAC 3)
Queralt Simon Peinado

b. Les “soft skills” són el conjunt d’habilitats o atributs personals que estan
altament relacionats amb les relacions personals; és a dir, les
interaccions humanes, l’aprenentatge, comunicatius i creativitat. Es tracta
d’habilitats no tècniques, però que van molt relacionades amb la manera de
treballar de cada persona. Les més estudiades i apreciades en el món
empresarial són:

• Creativitat. Capacitat de concebre solucions, direcció del risc, presa de

decisions, pensament analític, innovació, etc. [Autoregulació].
• Col·laboració. Inclou la capacitat de treball en equip i cooperació efectiva
entre persones; l’empatia, la consciència de diversitat, capacitat de direcció,
etc. [Habilitats socials]
• Capacitat d’adaptació i flexibilitat davant noves situacions i l’estrès. Està
molt relacionat amb el control de les pròpies emocions (“stress management”)
i amb una actitud positiva (optimisme, motivació i confiança). [Habilitats
socials; Consciència s’un mateix].
• Comunicació. Inclou l’expressió oral, la capacitat de parlar en públic,
comunicació escrita i capacitat d’escolta activa. També té relació el respecte,
la capacitat de negociació, la resolució de conflictes, persuasió etc. [Habilitats
socials].
• Integritat, l’honestedat i el sentit elevat d’ètica i valors clars. [Empatia;
Consciència s’un mateix.]
• Responsabilitat. Està relacionada amb la capacitat que té la persona per
acabar la feina a temps i de manera adequada, amb la motivació, la
independència, la capacitat d’organització, la gestió del temps, etc.
[Autoregulació].

Aquests tipus d’habilitats són de gran importància davant l’àmbit organitzatiu i

empresarial. De fet, Goleman afirmava que eren indispensable per a ser un
líder ressonant [“persona capaç d’influir positivament en les emocions del
grup, gestionant i canalitzant la informació emocional que rep de manera que
es produeixi un efecte contagi que acabi creant un òptim clima emocional on
treballar” (Goleman; citat a Mayer, 2006].

De manera global, podem veure com aquestes capacitats reflecteixen altes

destreses comunicatives i estàn estretament relacionades amb la intel·ligència
emocional. De fet, la petita definició de cadascuna de les habilitats
esmentades permet veure que els constructes dels models de Goleman i de
Bar-On es poden identificar amb aquestes capacitats.

c. Un altre constructe altament que resulta rellevant per a les “soft skills” i es
relaciona amb la productivitat laboral és la creativitat; molt lligada a la
capacitat de síntesi, l'adaptabilitat, donar respostes originals i amb la
ressolució de conflictes.
En els últims anys, se li està donant gran importància en el món empresarial,
car les persones creatives ("soft skill") són capaces de dirigir el risc i veure
oportunitats empresarials de llocs originals.
 Psicologia de les diferències individuals - aula 2 (PAC 3)
Queralt Simon Peinado

Pregunta 4.
a. Falsa. El tipus i el nivell de rendiment es vincula amb el concepte de
capacitat o tret, mentre que el com i la forma del rendiment és el que
defineix l’estil cognitiu.

L’estil cognitiu pot ser definit com el conjunt de maneres de fer o de

funcionament cognitiu característic; el “modus operandus” de processament de
la informació i d’utilitzar els recursos cognitius. És un constructe que implica
una consistència, una predicció i una estabilitat, i reflexa un patró de vinculació
entre els aspectes relatius al raonament i afectivo-motivacionals.
Les capacitats (“qualitat de qui està en estat de fer alguna cosa”; DIEC2), en
canvi, són canviants, específiques de competències. Així, expliquen el
rendiment d’una persona en tasques concretes, però no tenen aquest
component generalitzant que presenten els estils cognitius.

b. Falsa. Un dels aspectes que diferencien els estils cognitius i les estratègies
cognitives és el nivell de consciència del subjecte a l’hora de fer-les servir,
de manera que les estratègies exigeixen més consciència que els estils.

Segons Messick (1994; citat a Matud, 2014, p.116) “aquestes [estratègies

cognitives] es refereixen a les eleccions conscients entre alternatives en
funció dels requeriments de la tasca i de les restriccions de la situació”. De
diferent manera, els estils cognitius són constructes espontanis i inconscients.

c. Falsa.

d. Vertadera. El model d’intel·ligències múltiples (IM) de Garder deixa de

veure la intel·ligència com a quelcom unitari i compacte, creant una
diversificació que permet qüestionar el constructe més allà d’alló cognitiu.
Amb el plantejament de set tipus d’intel·ligències diferents (lògico-
matemàtica, lingüística, musical, espacial, corporal, interpersonal,
intrapersonal i naturalista) amb les que es desenvolupa l’aprenentatge, la
creativitat hi guanya una gran cabuda; per tant, intel·ligència i creativitat
no s’han de comprendre de manera separada.

Per a ell, aquesta -entesa com “un estat de consciència que permet generar
xarxa de relacions per a identificar, planejar i resoldre problemes de manera
divergent” (Gardner; citat Jayme, 2021, p.27)- és un fenòmen polisèmic i
multidisciplinari; característiques que en limiten la seva avaluació a través de
simples testos. Per fer un correcte estudi de la creativitat doncs, és necessari
fixar-se en factors personals i fer un abordatge des de diferents perspectives
(biològiques, epistemològiques i sociològiques). No podem ser tant ingenus
com per creure que el correcte rendiment davant tasques divergents i trivials
ens garanteix una predicció de comportaments futurs en algun camp.

Així doncs, Gardner defensa una estreta relació entre creativitat i el domini en
el que es manifesta una determinada intel·ligència; considerant que cap dels
 Psicologia de les diferències individuals - aula 2 (PAC 3)
Queralt Simon Peinado

dos vocables pugui considerar-se una entitat tangible i/o mesurable. De la

mateixa manera que no hi ha un únic tipus d’intel·ligència, tampoc n’hi ha un
únic de creativitat; el que explica justament per què hi ha persones que
presenten habilitats cognitives altament desenvolupades i altres molt poc.

En aquest cas doncs, crec que hi ha una gran relació entre aquests dos
constructes i que, com va dir Einstein “la creativitat és la intel·ligència divertint-
se”.
 Psicologia de les diferències individuals - aula 2 (PAC 3)
Queralt Simon Peinado

REFERÈNCIES

Bruner, J. (1984). Acción, Pensamiento y Lenguaje. Cap. VII. Madrid: Alianza

Editorial.

Carballeira, M., i Marrero, R.J. (2014). Modelos cognitivos de inteligencia. A P.

Matud, et al., Psicología diferencial (cap. 3). Madrid: Biblioteca Nueva.

Correa, M. (2022). Top soft skills examples and guide. myperfectresume.

https://www.myperfectresume.com

Doyle, A. (2022). What are soft skills? The balance.

https://www.thebalancemoney.com/what-are-soft-skills-2060852

Ferrando, M., Prieto, M.D., Ferrándiz, C. i Sánchez, C. (s.d.). Inteligencia y

creatividad. Departamento de Psicología Evolutiva y de la Educación. Facultad
de Psicología. Universidad de Murcia, España. Revista Electrónica de
Investigación Psicoeducativa, ISSN: 1696-2095. No 7, Vol 3 (3) 2005, pp. 21-5.

Gardner, H. (1993). Creating minds: An anatomy of creativity. New York: Basic

Books. (Tra- ducción castellana, Mentes creativas. Barcelona: Paidós, 1997).

Jayme, M. (2021). Constructes integradors: creativitat, estils cognitius,

intel·ligència emocional. FUOC.

Lamiell, James T. (2003), Beyond Individual and Group Differences. Sage

Publications, ISBN 9780761921721.

Marrero, R. J. (2014). Modelos factoriales de inteligencia. A P. Matud, et al.,

Psicología diferencial (cap. 2). Madrid: Biblioteca Nueva.

Mayer, J. (2006). La intel·ligència emocional.

Matud, M.P. (2014). Otros modelos de inteligencia. A P. Matud, et al.,

Psicología diferencial (cap. 4). Madrid: Biblioteca Nueva.

Ríos Cabrera, P. (2009). PSICOLOGIA LA AVENTURA DE CONOCERNOS.

(3 edición.). Venezuela. Editorial Cognitus. Paginas 441
ª
 

Pueyo, A. (2013). Psicología de les diferencies individuals (en catalán).

Barcelona: Librería universitaria de Barcelona.