PAC 4

No soc la meva emoció

10.199_ Psicologia de la percepció i l'emoció
 Índex
• Resolució de la PAC
• Autorevisió de la PAC

PAC 4. No sóc la meva emoció 2n Semestre 2022-23 Pàg. 2

 Codi d’assignatura Nom d’assignatura Semestre Curs acadèmic

10.199 Psicologia de la percepció i l'emoció 2n semestre 2022-2023

Professor/a responsable de l’assignatura Professorat col·laborador

Belén Jiménez Alonso Cristina Villalba, Almudena Ortega, Marina Vilella,

Teresa Diéguez, Laura Puigcerver, Ramon Cladellas,
Raúl Luna, Alejandro José Estudillo, Rafael Martínez-
Leal, Beatriz Martín-Luengo, Martí Teres i Bonet,
Cristina Izura, Lourdes Carrascón, Irune Fernández i
Laura Pérez.

PAC 4
No sóc la meva emoció

Nom i cognoms:

Resolució de la PAC
La llargada màxima és de 2.500 paraules, en el format que ja té per defecte el document (Arial 11, interlineat
1,15).

PAC 4. No sóc la meva emoció 2n Semestre 2022-23 Pàg. 3

Pregunta 1:
1a)
El programa que dissenyaria per desenvolupar un programa de mindfulness amb els joves de l'institut
tindria en compte els tres components d'aquest marc d'intervenció: la intenció, l'atenció i l’actitud
(Shapiro et al., 2006). La intenció es relaciona amb els motius i els propòsits que poden tenir els
joves per practicar l'atenció plena, des de la motivació per iniciar la pràctica fins al desig de millorar
la salut, reduir el possible patiment i ser més feliços. L'atenció implica que els joves hauran d'observar
la pròpia experiència de manera contínua i ininterrompuda, i inclou processos com l'atenció
sostinguda, la commutació de l'atenció i la inhibició cognitiva. Finalment, l'actitud fa referència al fet
que els joves s'hauran d'orientar cap a la pròpia experiència en el moment present, la curiositat,
l'obertura i l'acceptació. Aquests components s'interconnecten en un procés cíclic que es
desenvolupa de moment a moment i que implica prestar intencionadament una atenció especial.

El programa, basat en el Mindfulness in Schools Project (MindfulnessinSchools.org, 2023) consistirà

en sessions grupals temàtiques amb diferents exercicis com a escàner corporal, meditació asseguda
i meditació del caminar. També podria incloure activitats com la pràctica de la respiració i la pràctica
del cos (Baena et al., 2019). A cada participant se li lliurarà un quadernet amb un resum de cada lliçó
i els exercicis corresponents per practicar a casa. Aquests exercicis es dividiran en pràctiques formals
i pràctiques informals, i es proporcionarà un àudio amb les meditacions principals.

Les variables independents seria la pràctica o no del programa de mindfulness mitjançant el

disseny de grups d'estudi i de control. Les variables dependents serien la variació dels nivells de
depressió i ansietat, avaluats mitjançant el passi de tests estandarditzats amb aquesta finalitat. La
hipòtesi de treball és que els joves dels grups que hagin participat al programa tindran uns nivells
d'ansietat i depressió inferiors que els que no ho hagin fet.

1b)
L'aplicació d'un programa d'intel·ligència emocional plena (Ramos, Recondo i Enríquez, 2012)
permetria treballar les habilitats de:
1. Atenció emocional: millora de la capacitat d'estar conscient de les pròpies emocions i
sentiments en el moment present, sense jutjar-los ni valorar-los.
2. Comprensió emocional: millora de l'habilitat per integrar els pensaments i sentiments propis, i
comprendre les emocions dels altres.
3. Facilitació emocional: millora de la capacitat de fer servir les emocions de manera efectiva per
prendre decisions i resoldre problemes. Ser més conscients de com les mateixes emocions
influeixen en el comportament i la presa de decisions.
4. Regulació emocional: millora de la capacitat de gestionar les emocions de manera efectiva,
independentment de si positives o negatives, amb l'objectiu de reduir l'evitació i incrementar
la capacitat de fer front a situacions emocionals desafiadores.

PAC 4. No sóc la meva emoció 2n Semestre 2022-23 Pàg. 4

Pregunta 2:
2a)
Segons la teoria de la zona individual de funcionament òptim (ZIFO) (Robazza et al., 2018), cada
individu té una zona òptima d'activació emocional on el seu rendiment serà òptim. Aquesta zona pot
variar en funció de cada persona i de la tasca que s'està fent.

Tot i que la ZIFO és una teoria vinculada a l'àmbit esportiu, per analogia, podem aplicar-la també a
l'àmbit acadèmic. En el cas Laura, l'alumna de batxillerat que es bloqueja en un dels exàmens, podem
suposar que durant l'estudi i la preparació es troba dins de la seva zona òptima d'activació, cosa que li
permet tenir un bon rendiment acadèmic. Tot i això, durant l'examen, el seu nivell d'activació
emocional podria estar superant la seva zona òptima, cosa que la porta a experimentar símptomes
d'ansietat i un rendiment acadèmic disminuït, que fins i tot la pot portar al bloqueig.

Tanmateix, tornant a l'àmbit esportiu, i per analogia a l'acadèmic, la teoria de la U invertida, també pot
donar compte de com la sobreactivació pot portar al bloqueig de la Laura.

Una altra teoria que ens permet explicar aquesta situació de bloqueig seria la teoria de la memòria de
treball, segons el model de Baddeley i Hitch (1974). Segons aquesta teoria, la memòria de treball és un
sistema que ens permet mantenir i manipular informació temporalment a la nostra ment mentre
treballem en una tasca. Nivells alts d'ansietat poden afectar negativament la capacitat de fer servir la
memòria de treball (Eysenck, 1979), fet que explicaria el bloqueig davant dels exàmens que pateix la
Laura. Tècniques de relaxació per a la millora del nivell d'ansietat abans dels exàmens en millorarien el
rendiment.

2b)
Una possible solució per ajudar l'alumna seria treballar-hi per identificar la seva pròpia zona
individual de funcionament òptim (ZIFO) a través de l'avaluació dels nivells d'ansietat estat (AE) en
els temps d'estudi i els exàmens. Quan es determini el seu rang d'AE òptim, es pot desenvolupar un pla
per ajudar-la a assolir aquest estat abans dels exàmens.

Això podria incloure tècniques de relaxació, visualització i meditació per ajudar-la a controlar el nivell
d'ansietat abans dels exàmens, i també podria implicar ajustar el tipus i la intensitat dels períodes previs
als exàmens per ajustar-se al ZIFO individual.

De fet, les tècniques de relaxació també podrien servir per millorar el rendiment en cas que optem per
la teoria de la U invertida.

PAC 4. No sóc la meva emoció 2n Semestre 2022-23 Pàg. 5

Finalment, si l'enfocament que prenem té a veure amb la teoria de la memòria de treball, aleshores el
més aconsellable seria complementar-ho amb tècniques que ajudin a millorar el rendiment, com reduir
la quantitat d'informació que cal processar utilitzant esquemes o categories, la utilització de tècniques
mnemotècniques, la repetició i l’ús de tècniques de focalització.

Pregunta 3:
3a)
A l'estudi es descriu el paradigma experimental de l'efecte Stroop emocional. Aquest efecte fa
referència a la dificultat que tenen les persones per ignorar el contingut emocional de les paraules
quan se'ls demana que identifiquin el color en què estan escrites. La interferència es produeix quan el
contingut emocional de la paraula produeix més temps de reacció a l'hora de donar la resposta
correcta al color de la paraula. Aquest paradigma suggereix que les persones tenen una tendència a
prestar més atenció al significat emocional de les paraules, cosa que fa que el temps de resposta
sigui més lent i augmenti la possibilitat d'errors. (Sánchez, F. M. y Serrano, J. M., 1997).

3b)
La campanya de publicitat proposada podria presentar un model que fa servir un vestit de vestir en una
situació inusual, per exemple mentre puja a una atracció de fira a Coney Island, fet que cridaria l'atenció
de l'espectador. La sorpresa és una emoció efectiva per capturar l'atenció de l'espectador. La
sorpresa a la publicitat pot millorar l'atenció i el record de la informació de l'anunci (Van de Rijt, B. A., i
Hoeken, H., 2016). Els anuncis sorprenents poden ser més efectius en situacions en què els
consumidors estan exposats a molts anuncis, ja que la sorpresa pot ajudar a fer que un anunci destaqui
entre la multitud.

En publicitat es podrien utilitzar altres emocions, com l'alegria, la tristesa, la por… Però en una marca
de moda no aconsellaria utilitzar emocions negatives, ja que podrien associar-se a la marca i generar-
hi un rebuig. Tampoc no combinar diferents emocions positives i negatives en una única campanya, ja
que podria generar un missatge confús i poc clar.

PAC 4. No sóc la meva emoció 2n Semestre 2022-23 Pàg. 6

Pregunta 4:
4a)
Per mesurar la resposta fisiològica de persones que tendeixen a ocultar les seves emocions en llocs
de responsabilitat i determinar si la seva inhibició emocional crònica els causa malestar, es poden
utilitzar diferents registres a partir de l'electroencefalografia del subjecte, la resposta galvànica de la
pell, i el ritme cardíac davant d'una simulació de diferents situacions generadores de resposta
emocional. Les tècniques més modernes inclouen la realitat virtual immersiva, ja que proporciona una
resposta més semblant a la duna situació real, que altres tècniques de simulació. Si els resultats
indiquen una reactivitat fisiològica significativament més alta en els empleats que tendeixen a amagar
les seves emocions, això pot suggerir que la seva inhibició emocional crònica els causa malestar i pot
estar afectant-ne la productivitat.

4b)
Les persones que pateixen inhibició emocional crònica, ja siguin un possible cas de supressió de
l'expressió emocional (SEE) o fins i tot d'alexitímia, poden patir problemes de salut. En el cas de la SEE,
aquestes persones tendeixen a utilitzar estratègies conductuals d'afrontament poc saludables davant
de les situacions estressants. La constant alteració del sistema neuroendocrí i el manteniment de
conductes poc saludables condueixen a un deteriorament a la salut personal. (Chapman et al, 2013)..
En els casos d'alexitímia, poden patir problemes de salut com una prevalença d'hipertensió arterial més
gran, malalties coronàries, malalties digestives i dolor crònic (Kojima, et al., 2003). Això és perquè
l'alexitímia pot ser un factor de risc i causar alteracions fisiològiques derivades de l'estrès que poden
prolongar-se al temps, augmentant la probabilitat de desenvolupar problemes de salut. L'alexitímia
també es relaciona amb conductes de risc, com ara el consum de substàncies, la sobreingesta
d'aliments i el sedentarisme, o una reducció de la qualitat de vida.

Referències bibliogràfiques:

PAC 4. No sóc la meva emoció 2n Semestre 2022-23 Pàg. 7

● Shapiro, S. L., Carlson, L. E., Astin, J. A., i Freedman, B. (2006). Mechanisms of mindfulness.
Journal of Clinical Psychology, 62 (3), 373-386.
● Mindfulness in Schools Project. (2023). Mindfulness in Schools Project (MiSP).
https://mindfulnessinschools.org/
● Baena, A., Mañas, I., Moreno, J., Quesada, M. (2019). Motivació i emoció en el Mindfulness i
l'esport. la inhibició emocional. FUOC.
● Ramos, N., Enríquez, H., i Recondo, O. (2012). Practica la Inteligencia Emocional Plena.
Barcelona: Kairos.
● Robazza, C., Izzicupo, P., D’Amico, M. A., Ghinassi, B., Crippa, M. C., Di Cecco, V., ..., i Di
Baldassarre, A. (2018). Psychophysiological responses of junior orienteers under competitive
pressure. PloS one, 13 (4), e0196273
● Baddeley, A., y Hitch, G. (1974). Working memory. En G. H. Bower (ed.), The psychology of
learning and motivation: Advances in research and theory (Vol. 8, pp. 47–89). New York:
Academic Press.
● Sánchez, F. M., & Serrano, J. M. (1997). Influencia del nivel de alexitimia en el procesamiento
de estímulos emocionales en una tarea Stroop. Psicothema, 9(3), 519–527.
● Van de Rijt, B. A., & Hoeken, H. (2016). The effects of surprise and relevance on the appreciation
and recall of information in advertisements. Journal of Advertising, 45(2), 189-200.
● Kojima, M., Senda, Y., Nagaya, T., Tokudome, S., i Furukawa, T. A. (2003). Alexithymia,
depression and social support among Japanese workers. Psychotherapy and Psychosomatics,
72 (6), 307-314.
● Chapman, B. P., Fiscella, K., Kawachi, I., Duberstein, P., i Muenning, P. (2013).
Emotion supression and mortality risk over a 12-year follow-up. Journal of
Psychosomatic Research, 75 (4), 381-385.

PAC 4. No sóc la meva emoció 2n Semestre 2022-23 Pàg. 8

Autorevisió de la PAC

Abans d’enviar la resolució de la PAC, et recomanem revisar cadascun dels punts esmentats a
continuació, per tal d’assegurar que compleixes els criteris d’avaluació i els requisits mínims de
presentació i valorar el teu treball. Tingues present que satisfer aquests punts no implica superar
l’activitat.

✓ Ho compleixo / X No ho compleixo

Aspectes formals

Lliuro l’activitat completa amb tots els apartats i tasques que es demanen. ✓/X

L’arxiu que estic lliurant està en el format requerit (.doc, .docx, .rtf, .odt, .pdf). ✓/X

Tot l’informe (excepte resum, referències i títols i continguts de les taules i gràfiques) no ✓/X
excedeix el límit de paraules establert (2.500 paraules).

Referències bibliogràfiques

L’apartat de referències bibliogràfiques NOMÉS inclou les referències citades en el text. ✓/X

En tot el text s’empra la normativa APA 7a. edició per referenciar. ✓/X

El llistat de referències bibliogràfiques no conté guions, enumeracions, etc. S’utilitza la ✓/X

sangria francesa. No inclou artefactes diversos com “recuperat de” o altres fragments de
text fruit d’una còpia d’internet o altres.

Autoavaluació

Crec que he assolit els resultats d’aprenentatge definits en aquesta activitat. ✓/X

Crec que he pogut desenvolupar aspectes concrets de les competències associades a ✓/X
aquesta activitat.

Crec que la meva implicació en l’activitat ha estat òptima. ✓/X

PAC 4. No sóc la meva emoció 2n Semestre 2022-23 Pàg. 9

Comentaris

PAC 4. No sóc la meva emoció 2n Semestre 2022-23 Pàg. 10