La psicomotricitat:

de la teoria a la pràctica
v

Formador:
Xavi Forcadell
Índex del curs

Mòdul 1: La disciplina de la psicomotricitat

1.1 La psicomotricitat et canvia la forma d’educar

1.2 Elements necessaris per realitzar psicomotricitat
1.3 Què és la psicomotricitat?
1.4 L’origen de la psicomotricitat
1.5 Els beneficis de la psicomotricitat

Mòdul 2: La sessió de psicomotricitat

2.1 El dispositiu de la sessió de Psicomotricitat

2.2 L’espai
2.3 El material
2.4 El temps
2.5 Els recursos humans
2.6 L’adaptació del dispositiu al propi context
2.7 Exemples de sessions de psicomotricitat (alumnes de 0 a 3
anys)
2.8 Exemples de sessions de psicomotricitat (alumnes de 3 a 6
anys)
2.9 Exemples de sessions de psicomotricitat (alumnes de 6 a 8
anys)

Mòdul 3: El rol de psicomotricista

3.1 La importància del rol de psicomotricista

3.2 Abans de la sessió
3.3 Durant la sessió
3.4 Després de la sessió
3.5 Consideracions finals de psicomotricista

www.pupila.org
MÒDUL 1: LA DISCIPLINA DE LA
PSICOMOTRICITAT

1.1 La psicomotricitat et canvia la forma

d’educar
Em dic Xavi Forcadell i soc un apassionat de la psicomotricitat! 😊
Vaig començar a interessar-me pel món de la psicomotricitat perquè el meu pare,
sovint, quan arribava a casa, m’havia preparat una sessió de psicomotricitat i a mi
m’encantava!

Posteriorment vaig descobrir el món del lleure i de l’educació emocional, em vaig

formar molt i em vaig acabar especialitzant en la disciplina de la psicomotricitat. Em
va agradar tant, que vaig fer un doctorat relacionat amb la psicomotricitat i la meva
tesi era referent a les competències que ha de tenir la figura de psicomotricista.

M’agradaria destacar alguns punts referents a que la psicomotricitat et canvia la

forma d’educar:

• Connecta amb la meva visió de l'educació i experiència al món del temps

lliure.
• Les propostes plantejades són molt motivadores per als infants.
• Puc comprendre més com són.
• Tinc més eines per acompanyar-los.

1.2 Elements necessaris per realitzar

psicomotricitat
Recorda que la psicomotricitat és una disciplina molt àmplia, així que mica en mica,
podràs anar adquirint un major domini amb la teva experiència i també formant-te en
aquesta disciplina.

A continuació us explicarem alguns dels elements necessaris per poder realitzar

psicomotricitat de forma exitosa:

1) COMPRENDRE ELS FONAMENTS TEÒRICS, LA SEVA HISTÒRIA I ELS SEUS

BENEFICIS: És fonamental comprendre bé aquesta disciplina per poder-la
ensenyar i compartir-la amb els teus alumnes.

2) DESCOBRIR LA VISIÓ PARTICULAR DE L’INFANT: És important conèixer bé els

nostres alumnes per fer una bona psicomotricitat amb ells. Hem de

www.pupila.org
 comprendre’ls, mirar més enllà de la part purament física, indagant en la seva
part emocional i cognitiva. Hem d’aprendre a tenir una visió global del
desenvolupament de l’infant.

3) TENIR CLARS ELS BENEFICIS DE LA PSICOMOTRICITAT: És imprescindible que,

com a adults, tinguem clars quins són els beneficis de la psicomotricitat, per
poder generar aquests beneficis en l’infant. Hem de tenir en compte que,
l’educació que fem amb ells, dels 0 als 8 anys, marcarà la resta de la vida de
l’infant.

4) CONCRETAR EL DISPOSITIU DE LA SESSIÓ: Hi ha una sèrie d’aspectes que

conformen el dispositiu de la sessió de psicomotricitat, és important que els
tinguem en compte. És important saber quins són aquests dispositius, quines
característiques tenen i com aplicar-los en les sessions de psicomotricitat.

5) REVISAR EL TEU ROL COM A PSICOMOTRICISTA: És important que avaluïs el

teu rol com a psicomotricista per poder millorar.

1.3 Què és la psicomotricitat?

La darrera definició del Fòrum Europeu de Psicomotricitat (www.psychomot.org),
revisada per la Federació d’Associacions de Psicomotricistes de l’Estat Espanyol:

Basat en una visió global de la persona, el terme «psicomotricitat» integra les

interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensoriomotrius en la capacitat de
ser i d’expressar-se en un context psicosocial. La psicomotricitat, així definida,
desenvolupa un paper fonamental en el desenvolupament harmònic de la personalitat.

Partint d'aquesta concepció, es desenvolupen diferents formes d'intervenció

psicomotriu que troben la seva aplicació, sigui quina sigui l'edat, en els àmbits
preventiu, educatiu, reeducatiu i terapèutic.

Aquestes pràctiques psicomotrius han de conduir a la formació, a la titulació i al

perfeccionament professionals i constituir cada vegada més l'objecte d'investigacions
científiques.

1.4 L’origen de la psicomotricitat

La psicomotricitat Apareix a finals del Segle XIX a França en la:

• Medecina: Per comprendre les estructures cerebrals.

• Psiquiatria: Per poder clarificar factors patològics.

www.pupila.org
A l’inici, es centra en l’àmbit terapèutic, ja que descobreixen que través del treball
motor, descobreixen que hi ha una millora cognitiva.

Gràcies a Bernard Aucouturier i Andre Lapierre la psicomotricitat va arribar en l’àmbit

educatiu. El seu objectiu és anar més enllà de la Psicomotricitat més “instrumental”,
centrada en el desenvolupament intel·lectual.

Volen enfocar-se en la investigació sobre la Psicomotricitat vivencial i terapèutica.

Per què creus que hi ha una presència creixent de la Psicomotricitat als centres
educatius? Pel reconeixement dels seus beneficis.

1.5 Els beneficis de la psicomotricitat

A continuació us volem detallar alguns dels punts claus de la situació actual de la
psicomotricitat:
- La paraula psicomotricitat no està inclosa en els diferents currículums.
- La professió de psicomotricista no està reconeguda.
- No hi ha la carrera o grau de psicomotricitat.
- Cada vegada, hi ha més docents formats en psicomotricitat.
- Reconeixement dels seus beneficis en el desenvolupament global de l'infant.
- Afavoreix, de forma integral i harmònica, una millora a nivell cognitiu, motor,
emocional i social.
- Beneficis per als infants i pel grup classe.
- Connecta de ple amb les característiques psicoevolutives dels infants.
- Infants feliços respectant les normes.
- Genera plaer als alumnes.

MÒDUL 2: LA DISCIPLINA DE LA
PSICOMOTRICITAT

2.1 El dispositiu de la sessió de Psicomotricitat

La psicomotricitat té en compte tot un seguit d’estratègies organitzatives
relacionades amb l’espai, el material, el temps i el rol de l’adult. Aquestes estratègies
en el seu conjunt, s’anomenen “dispositius de la sessió”.

www.pupila.org
Aquests, són necessaris per desenvolupar una sessió de psicomotricitat des d’una
mirada respectuosa en totes les dimensions – motriu, social, afectivaemocional i
cognifitva.

És moment de que et posis les ulleres de psicomotricista i mentre descobreixes els

diferents dispositius de la sessió i les múltiples opcions, connectis les idees amb la
teva realitat. A partir d’aquest treball, podràs reflexionar sobre quines són les
necessitats del teu grup classe i com adaptar els diferents dispositius perquè la
pràctica sigui tot un èxit.

2.2 L’espai
El primer dispositiu de la sessió del que parlem és l’espai, ja que és un aspecte molt
important perquè els infants es sentin segurs i segures per ser ells/elles mateixos/es.
Un espai on puguin fluir, descobrir i créixer, físicament i emocionalment.

A continuació et proposo diferents consideracions i consells en relació a l’espai:

- L’espai ha de ser suficientment gran: la psicomotricitat necessita un espai

ampli per a que els infants puguin explorar amb llibertat. Les dimensions
adequades de l’espai dependran del nombre d’infants que tenim per a cada
sessió. No és el mateix una sessió plantejada per a 15 alumnes que una
sessió que es realitza amb 25 infants.

- Un espai massa gran s’ha de delimitar. un espai massa gran és negatiu ja que
els infants es dispersen massa. En aquest cas, és necessari delimitar l’espai
per obtenir un millor resultat. Aquest espai es pot delimitar amb diferents
elements, per exemple, cons, o utilitzant línies al terra, per exemple, mitja pista
de bàsquet, etc.

- Les parets donen seguretat: és interessant que a l’espai on realitzem les

sessions de psicomotricitat hi trobem parets. Per alguns infants, que potser
els costa fer un pas endavant, les parets es poden convertir en un refugi on
sentir-se còmodes i segurs. Mica en mica hem de donar seguretat als infants i
animar-los a explorar altres espais.

- Elements fixes: és adequat que, a l’espai on realitzem les sessions de

psicomotricitat, hi trobem diferents elements fixes. Tampoc cal abusar-ne ja
que necessitem que l’infant es pugui desplaçar amb llibertat. Alguns dels
elements fixes més comuns i que funcionen millor són:

o Escala horitzontal: aquest element ens dona moltes possibilitats. Hi

podem col·locar cordes, teles, gronxadors, etc.

o Espatlleres: aquest element tant comú en els gimnasos i que

s’acostuma a utilitzar per a fer estiraments i exercicis de resistència, és

www.pupila.org
 també un element molt interessant per a fomentar la imaginació i
l’exploració dels infants. A les espatlleres també hi podem col·locar
cordes, teles i altres elements.

o Miralls: tenir miralls ajuda moltíssim perquè afavoreixes que l’infant es

relacioni amb ell mateix. Els ajuda en el treball de consciència corporal
i es fantàstic veure com interaccionen amb el seu propi cos.

o Terra càlid i que no rellisqui: és important que els infants tinguin

seguretat i per aconseguir-ho és molt interessant disposar d’un terra
tou, antilliscant. Si no disposeu d’aquest element també podeu utilitzar
mitjons antilliscants. Utilitzar diferents textures al terra ajuda als
infants a identificar i percebre diferents superfícies alhora que els
permet treballar l’equilibri.

o Ganxos al sostre per col·locar elements: també és interessant disposar

d’un ganxo al sostre on penjar diferents elements com una corda, un
gronxador o una tela.

o Rocòdrom horitzontal: aquest element potencia molt la regulació i la

consciència corporal dels infants a través de desplaçaments laterals.

Amb tots aquests elements organitzats a l’espai es plantegen infinites possibilitats

perquè l’infant explori i es descobreixi a ell mateix durant les diferents sessions.
IMPORTANT!!! Situar matalassos a sota dels elements fixes per tal d’evitar caigudes i
lesions i afavorir la seguretat i la confiança dels infants.

Les sessions de psicomotricitat no només es poden realitzar a un gimnàs, hi ha molts

centres que adapten una sala polivalent o que per exemple realitzen sovint les
sessions al pati de l’escola o inclús, alguns centres disposen d’una sala de
psicomotricitat.

T’animem a investigar i a revisar la teva escola per descobrir si hi ha algun altre espai
en el qual es pot realitzar alguna sessió de psicomotricitat per enriquir l’experiència
dels infants.

2.3 El material
El material és un element clau. Depenent de quin material utilitzem es generaran unes
o altres situacions. Anem a veure quins són els materials més utilitzats i algunes
consideracions.

- Peces d’escuma: aquest és l’element estrella de la psicomotricitat. Per què?

Perquè generen infinites possibilitats. A vegades construeixen una casa, a
vegades és un llit, un circuit, una cova, etc. Una consideració a tenir en compte

www.pupila.org
 i que, sempre repeteixo a les meves formacions, és que nosaltres, els
psicomotricistes, proposem un tipus de material, però sempre són els infants
els que decideixen què fer amb el material i com explorar-lo.

- Xurros de piscina: personalment és un tipus de material que m’encanta perquè

dona molt de joc. Es pot convertir amb un cavall, amb una espasa, un telèfon,
una corona, un cinturó, una taula de surf... Aquesta és la idea.

- Cordes: el mateix passa amb aquest material, les cordes no només serveixen
per saltar. Una corda es pot utilitzar per a convertir-se en un escalador, o pots
imaginar que t’atrapa una serp, etc.

- Teles: igualment per a les teles, és un material amb molts significats i

simbolismes possibles. Un vestit, una capa, un llençol, etc.

- Material tou i dur: hi ha una tipologia de joc diferent amb el material tou (com
per exemple peces d’escuma, matalassos, etc.), i el material dur (bancs,
totxanes de plàstic, etc.). T’animo a que combinis els diferents elements
perquè hi hagi varietat i d’aquesta forma afavoreixis l’exploració durant la
sessió.

- Utilitzar material amb infinites possibilitats: hi ha material que només te una

acció, com per exemple les espases d’escuma. Aquest material és una espasa,
per tant, els infants l’utilitzin amb aquesta utilitat. Amb aquest tipus de
material l’infant no proposa cap significat ni simbolisme i, és per això, que és
preferible evitar aquests elements.

- Accés al material: una altra consideració que et proposo és que el material

sigui accessible. Primer de tot per a tu mateix, per a que durant la sessió
puguis introduir fàcilment nous elements. I per una altra banda, per què els
infants puguin ajudar-te durant el procés de recollida de material.

Recorda, nosaltres proposem un material i són els infants els qui decideixen què fer
amb aquest. D’aquesta forma aconseguim més motivació per part dels nens i nenes
que contínuament donen un significat diferent als elements.

Estigues obert/a a que els infants et sorprenguin, potser has proposat un material
amb una disposició pensant en una situació concreta, però t’asseguro que 25 infants
tenen més imaginació i són més creatius que un sol adult. Per tant, t’animo a que
observis què fan i com ho fan i que els acompanyis.

2.4 El temps

www.pupila.org
La durada de la sessió dependrà de l’edat dels infants. No és el mateix fer una sessió
per a infants de 1 i 2 anys que per infants de 6 i 7 anys.

A mi m’agrada parlar de sessions de 30 minuts per iniciar-se en el món de la

psicomotricitat pels infants més petits i a mesura que es van fen més grans ampliar
la sessió a 40-45 minuts que acostuma a ser la durada habitual.

A partir d’aquí, a mesura que l’infant va creixent, proposo arribar a realitzar sessions
de fins a 90 minuts amb nens i nenes que tenen entre 6 i 8 anys.

És important que els infants tinguin temps suficient per explorar el material i proposar
diferents significats.

2.5 Els recursos humans

En aquest punt ens referim als adults. Jo sempre proposo que a les classes de
psicomotricitat hi hagi dos adults amb tot el grup classe.

M’agrada treballar amb tot el grup classe principalment per a dues raons:

- Perquè realitzant les sessions amb tot el grup classe, es generen més
relacions i connexions entre els diferents infants. Potser, un dia es generen
uns vincles amb uns nens i nenes, i un altre dia es generen uns altres grups, de
forma totalment involuntària.

- Perquè podem proposar idees que afavoreixen a la cohesió del grup classe.

Així doncs, si optem per treballar les sessions de psicomotricitat amb tot el grup
classe, serà molt necessària la figura de dos adults durant la sessió. T’expliquem el
perquè.

Beneficis de treballar amb 2 adults:

- Optar per rols diferents: un dels adults, pot estar a dins del joc, observant com
està actuant cada alumne, fent ajustament, detectant necessitats, resolent
conflictes..., i l’altre, fent un treball més global, analitzant el desenvolupament
de la sessió, observant si la proposta de materials és correcta, si s’ha de fer
algun reajustament de la proposta de sessió, dels espais, etc.

- Detectar aspectes que amb una sola persona no es podrien detectar: el fet de
ser dues persones, implica que, cadascuna pot apreciar coses diferents i, al
final de la sessió, poden compartir el que han vist, el que han detectat i sumar
esforços per tenir un anàlisi més complet de la sessió de psicomotricitat. Si
estàs intervenint, és complicat poder veure la globalitat de la sessió.

www.pupila.org
RECOMANACIÓ: Sempre que es pugui és millor fer psicomotricitat amb tot el grup
classe, ja que sinó ens perdem interaccions entre alumnes. És molt millor ser tot el
grup classe i 2 adults que dividir el grup en 2. És important que els 2 adults, estiguin
formats en psicomotricitat.

2.6 L’adaptació del dispositiu al propi context

És important que observis el teu centre educatiu i te n’adonis de quina és la teva
realitat i quines possibilitats i necessitats té l’espai i l’alumnat per a poder plantejar
les sessions de psicomotricitat. A partir d’aquí, podràs aplicar, algunes de les
consideracions que t’hem aportat en aquest curs.

És molt important que et plantegis aquest exercici: “A partir de la meva realitat, jo

quina sessió o sessions de psicomotricitat puc plantejar al meu alumnat?” És molt
important que quan ens plantegem aquesta pregunta, tinguem un punt de vista de
flexibilitat i adaptació. D’aquesta manera, enlloc de pensar en les coses que no tenim,
pensar en tot allò que tenim i com li podem treure el màxim de suc per fer sessions
exitoses de psicomotricitat.

No és necessari tenir un gran pressupost per a poder fer bones sessions de

psicomotricitat. Sovint hi ha materials que podem fer de forma manual o adaptar-los.
També podem utilitzar materials que ja tenim al nostre entorn i que no suposen una
despesa per l’escola, com per exemple: els papers de diaris i les caixes de cartró.
Aquests materials agraden molt als alumnes, perquè són ells mateixos els que els hi
posen el significat, els que creen la seva pròpia història.

També hem d’adaptar-nos en quant al temps i els recursos humans de la sessió de

psicomotricitat.

2.7 Exemples de sessions de psicomotricitat a

(alumnes de 0 a 3 anys)
A continuació us oferim alguns exemples i consells que us serviran per ajudar-vos a
preparar les vostres sessions. Aquests exemples, segons totes les consideracions
que ja hem vist, les heu d’adaptar segons el vostre context: material, recursos
humans, necessitats del grup...

www.pupila.org
Per exemple, si treballem amb nens de 1-2 anys podem utilitzar:

MATERIALS TOUS:

- Matalassos: puc col·locar-ne de diferents mides i en diferents espais.

- Peces d’espuma: una escala i una rampa, en un altre espai, la forma de de

pont, una peça d’espuma en forma de túnel...

MATERIALS DURS:

- Escales: podem utilitzar una escala de fusta al costat del matalàs gran. També
podem utilitzar unes escales que tenen forma de triangle. Podem posar-ne 2,
una al costat de l’altra i, a sobre, una rampa. D’aquesta forma els infants,
poden pujar i, si volen, passar la rampa i tornar a baixar per la següent escala.

En les primeres edats, de vegades, els materials durs, els poden fer més respecte que
els tous. Si detectem que, hi ha alumnes que no utilitzen alguns materials durs per
por, podem substituir-los amb materials tous que puguin aportar la mateixa utilitat o
una utilitat semblant. D’altra banda, si veiem que els alumnes utilitzen tots els
materials, podem anar incorporant altres materials com rampes, per anar provant,
com interactuen amb els nous materials.

Sempre és interessant posar poc material al principi de les sessions de

psicomotricitat i, un cop veiem com actuen els infants, anirem afegint material.

És molt interessant que, un cop nosaltres hem marcat el circuit, els hi deixem fer
exploració lliure als nostres alumnes. Un cop fet el disseny de l’espai i els materials,
els deixarem experimentar lliurament, perquè ells prenguin la decisió de com volen
interactuar amb aquella material. Observarem aquesta interacció i així, mica en mica,
anirem fent ajustos en la sessió per adaptar-la a les necessitats dels alumnes i per
aconseguir els objectius marcats ens les sessions de psicomotricitat.

IMPORTANT: Sempre hem de buscar elements de seguretat. En el cas de, per

exemple, les escales, sempre hem de tenir elements de seguretat, per si algun
alumnes es desequilibra que no es pugui fer mal.

www.pupila.org
 2.8 Exemples de sessions de psicomotricitat a
(alumnes de 3 a 6 anys)
A continuació us oferim alguns exemples i consells que us serviran per ajudar-vos a
preparar les vostres sessions. Aquests exemples, segons totes les consideracions
que ja hem vist, les heu d’adaptar segons el vostre context: material, recursos
humans, necessitats del grup...

Per exemple, si treballem amb nens de 3 a 6 anys podem utilitzar.

MATERIALS TOUS:

- Matalassos: puc col·locar-ne de diferents mides i en diferents espais.

- Peces d’espuma: una escala i una rampa, en un altre espai, la forma de de

pont, una peça d’espuma en forma de túnel...

- Coixins: podem introduir aquest material per infants de 3 a 6 anys. Faciliten la

coordinació dels alumnes i aporten molta riquesa a l’exploració dels infants.

- Totxanes: podem enriquir les sessions també amb totxanes perquè els
alumnes es puguin desplaçar per sobre d’aquest material. També serveixen
perquè cada alumne faci les seves pròpies construccions.

MATERIALS DURS:

- Espatlleres: Podríem afegir les espatlleres perquè és un element que agrada

molt. Sobretot, hem d’afegir sempre matalassos de seguretat a sota.

- Llit elàstic: És un material molt estimulant. Pots col·locar-lo sol o amb

matalassos, perquè puguin saltar del llit elàstic als matalassos.

En aquesta edat, la durada ideal seria de 90 minuts, perquè tinguin temps d’explorar
els diferents materials. En quant a l’equip humà, sempre que es pugui, recomanarem 2
adults per sessió.

IMPORTANT: Sempre hem de buscar elements de seguretat i explicar-los als

alumnes. En el cas de, per exemple, les espatlleres i el llit elàstic, els haurem
d’explicar els riscos que comporten aquests materials.

www.pupila.org
 2.9 Exemples de sessions de psicomotricitat a
(alumnes de 6 a 8 anys)
Es poden fer sessions de psicomotricitat amb alumnes de 7-8 anys? La resposta és:
sí. Hem de buscar propostes de sessions que connectin amb els alumnes d’aquesta
edat. Hem de tenir en compte que, aquests, ja tenen unes capacitats i una seguretat
motriu més desenvolupades que els infants més petits.

A continuació us oferim alguns exemples i consells que us serviran per ajudar-vos a

preparar les vostres sessions. Aquests exemples, segons totes les consideracions
que ja hem vist, les heu d’adaptar segons el vostre context: material, recursos
humans, necessitats del grup...

Per exemple, si treballem amb nens de 6 a 8 anys podem utilitzar:

MATERIALS TOUS:

- Matalassos: puc col·locar-ne de diferents mides i en diferents espais.

- Peces d’espuma: una escala i una rampa, en un altre espai, la forma de de

pont, una peça d’espuma en forma de túnel... veuràs que en aquestes edats, hi
ha infants, que fan tombarelles amb aquestes rampes.

- Coixins: Poden facilitar la coordinació dels alumnes i dona molta riquesa a

l’exploració dels infants.

- Totxanes: podem enriquir les sessions també amb totxanes perquè els
alumnes es puguin desplaçar per sobre d’aquest material. També serveixen
perquè cada alumne faci les seves pròpies construccions.

MATERIALS DURS:

- Espatlleres: Molts alumnes saltaran des de dalt de tot de les espatlleres.

Sobretot, hem d’afegir sempre matalassos de seguretat a sota.

- Llit elàstic: És un material molt estimulant. Podem utilitzar-lo perquè saltin i,

inclús alguns alumnes, l’utilitzaran per fer la tombarella.

Les sessions de psicomotricitat amb infants de 6 a 8 anys, serveixen sobretot, perquè

aquests, obtinguin un plus d’habilitat psicomotriu, ja que, podran provar nous
moviments i nous reptes, amb materials que ja coneixen. És un moment on es

www.pupila.org
barrejaran, el món més simbòlic amb el món més racional. Per tant, quan plantegem,
activitats amb infants de 6 a 8 anys, és molt important que hi hagi un punt de repte.

En aquesta edat, la durada ideal seria de 90 minuts, perquè tinguin temps d’explorar
els diferents materials. En quant a l’equip humà, sempre que es pugui, recomanarem 2
adults per sessió.

IMPORTANT: Sempre hem de buscar elements de seguretat i explicar-los als

alumnes. En el cas de, per exemple, les espatlleres i el llit elàstic els haurem d’explicar
els riscos que comporten aquests materials.

Per acabar aquest mòdul, et recomano que visualitzis el vídeo “La Magia de las
Emociones en la sesión de Psicomotricidad” per aprofundir en tots aquests aspectes
que hem explicat durant aquet segon mòdul:
https://www.youtube.com/watch?v=AWZv4Z2B1IU

MÒDUL 3: EL ROL DEL PSICOMOTRICISTA

3.1 La importància del rol de psicomotricista

Creus que el rol del psicomotricista és important per a l’èxit de la sessió? Quin
percentatge de l’èxit de la sessió creus que té a veure amb el paper del psicomotricista?

Hi ha estudis que diuen que l’èxit d’una sessió de psicomotricitat, depèn en un 75% del
paper del psicomotricista.

Per tant, si les sessions de psicomotricitat no s’està desenvolupant correctament i no

està siguent exitosa, segurament t’hauràs de preguntar què pots fer per canviar
aquesta sessió i aconseguir l’èxit.

Tenint en compte la importància del psicomotricista, en les següents lliçons, us

explicarem el rol del piscomotricista, abans, durant i després de la sessió.

És molt important que preparem tota la sessió de psicomotricitat a consciència

perquè, quan es realitzi aquesta sessió, succeeixi allò que t’havies plantejat, i per tant,
aconsegueixis els objectius marcats.

www.pupila.org
Durant les sessions és molt important que tinguis un paper d’escolta constant, per
poder captar tot el que està succeint durant la sessió de psicomotricitat i facis els
ajustaments necessaris.

Per últim, un cop finalitzada la sessió, entra en joc la part més analista.

3.2 Abans de la sessió

Abans de començar una sessió de psicomotricitat hem de tenir una sèrie d’aspectes i
consideracions que ens ajudaran a fer una sessió de psicomotricitat exitosa. A
continuació us detallem aquestes consideracions:

- Comprendre els fonaments de la psicomotricitat: és molt important entendre

què és la psicomotricitat, quins beneficis aporta als infants i que ampliïs els
teus coneixement entorn a aquesta disciplina. A partir d’aquesta base, podràs
començar a plantejar-te dur a la pràctica sessions de psicomotricitat.

- Revisar el currículum: Un cop ja tens interioritzats els fonaments de la

psicomotricitat, és important que analitzis el currículum i, te n’adonaràs que hi
ha molts punts, molts aspectes, continguts, objectius, capacitats,
competències, que a través del treball de la psicomotricitat, els estàs afavorint.

- Analitzar les característiques psicoevolutives dels infants: és bàsic que

analitzis les característiques psicoevolutives dels alumnes per adonar-te de
quines són les seves necessitats i poder fer bones sessions de psicomotricitat.

Quan tu relaciones els fonaments de la psicomotricitat, amb els objectius i

competències del currículum i descobreixes les característiques
psicoevolutives dels teus alumnes, es crea un triangle màgic que serveix, per
poder preparar la programació de les sessions de psicomotricitat.

- Elaborar la programació: un cop interioritzats els 3 aspectes anteriors, et serà

més fàcil poder elaborar una programació del teu curs. En aquesta programació,
podràs marcar-te què vols afavorir, durant el treball del curs, amb les sessions
de psicomotricitat i et serà més fàcil la gestió de les sessions.

És important que t’observis, que reflexionis sobre si estàs tenint en compte aquests
aspectes que acabem de veure a l’hora de programar les teves sessions de
psicomotricitat. Si ho estàs fent, et felicitem, estàs en el bon camí. Si no ho estàs
fent, t’aconsellem que ho facis i que valoris, si un cop fet aquest treball, les teves
sessions milloren i són més exitoses.

www.pupila.org
 3.3 Durant la sessió
Durant una sessió de psicomotricitat hem de tenir una sèrie d’aspectes i
consideracions que ens ajudaran a fer una sessió de psicomotricitat exitosa. A
continuació us detallem aquestes consideracions per saber què hem de fer i com fer-
ho:

- Observar i avaluar l’exploració motriu dels infants: Sovint, hi ha docents que fan
psicomotricitat i que creuen que, a les sessions de psicomotricitat, el paper del
o la psicomotricista, és semblant al paper del docent a l’hora del patí,
simplement d’observació externa. Aquest mite o creença és totalment falç ja
que un psicomotricista, contínuament està observant i analitzant tot el que està
passant durant la sessió, valorant la relació dels alumnes amb el material, amb
l’espai, el temps i la relació que tenen entre ells.

- Comprovar i modificar els elements del dispositiu de la sessió: És important que

durant la sessió comprovis si s’estan complint els teus propòsits per a la sessió
de psicomotricitat i, si no és el cas, intentis fer les modificacions pertinents per
complir-los. Per exemple, si veus que alguns infants, no estan veient un
determinat risc i, per tant, es poden fer mal, atures la sessió i expliques i mostres
aquests riscos. Com més formació i experiència tinguis, més fàcil serà fer
aquests ajustos, és normal que, al principi, costi més detectar i modificar
elements del dispositiu de la sessió.

- Intervenir de forma ajustada a les situacions: És important que durant la sessió,

analitzis, com estàs actuant, què estàs fent durant la sessió, de quina manera
estàs intervenint..., d’aquesta manera, si ets conscient de com estàs actuant,
podràs fer una intervenció més ajustada. També és important valorar si la
intervenció ha de ser teva o ha de ser d’ajustar algun tipus de material, espai,
temps...

3.4 Després la sessió

Després d’una sessió de psicomotricitat hem de tenir una sèrie d’aspectes i
consideracions que ens ajudaran a fer una sessió de psicomotricitat exitosa. A
continuació us detallem aquestes consideracions per saber què hem de fer i com fer-
ho:

- Valorar com ha estat el desenvolupament de la sessió: Un cop finalitza la sessió

de psicomotricitat, encara hi ha molta feina per fer, la tasca del psicomotricitat,
no s’acaba quan acaba la sessió. És molt important que durant la sessió, hagis
recollit el màxim d’informació, sobretot del desenvolupament dels infants: com
han interactuat amb els materials, quina ha sigut la seva actitud, quines

www.pupila.org
 propostes han realitzat, com s’han relacionat entre ells, com han viscut la sessió
a nivell anímic...

- Avaluar la pròpia actuació: Un cop valorem com ha anat el desenvolupament de

la sessió, serà el moment d’avaluar la teva pròpia actuació i, d’aquesta manera,
veure si has complert o no els propòsits marcats per a la sessió. Per fer-te la
teva valoració pots fer-te dues preguntes: com he viscut la sessió? Quines
sensacions he tingut? És important que anotis com t’has sentit, les teves
sensacions i què ha passat en les teves intervencions.

- Realitzar les modificacions oportunes en la programació: Quan ja tens molt

clara la valoració de la sessió i l’avaluació de la teva pròpia actuació, és
important que realitzis les modificacions oportunes en la programació per tal
de millorar les teves sessions en funció de les necessitats del teu alumnat. Pot
ser que trobem materials que no connecten amb els alumnes, potser no hem fet
una bona presentació, inclús pot ser que no haguem fet suficients exemples de
com podem utilitzar el material.

Et recomanem que facis un document on puguis reflectir tots els aspectes que hem
tractat en aquest punt. D’aquesta forma, podràs tenir-ho tot anotat i fer anàlisis i
valoracions de les dades i, poder fer modificacions en base a aquests anàlisis.

3.5 Consideracions finals d’un Psicomotricista

Desenvolupar el rol de psicomotricista és molt complex i requereix una continua
formació per poder comprendre exactament a l’infant.

Com més formació i experiència tens, més agilitat tens a l’hora de captar informació i
saber-la interpretar. És important col·locar-te les ulleres del psicomotricista i que
intentis captar informació dels infants des del primer minut, des del primer contacte, ja
que aspectes com la seva actitud o el seu estat d’ànim, poden ser molt rellevants i
influir en la proposta de sessions de psicomotricitat.

Quan entenc les necessitats dels infants, és quan puc realitzar la intervenció el més
ajustada possible. És molt important durant tot aquest procés no jutjar als alumnes,
només podran desenvolupar-se lliurement si no se senten jutjats. Així que accepta als
teus infants tal i com són i comprèn-los, no els jutgis. Abans de posar cap límit, sempre
deixarem que es mostrin, d’aquesta forma podrem entendre com són i com actuen.

www.pupila.org
T’animo a seguir formant-te, perquè com més informació tinguis, et sentiràs amb més
seguretat i, el més important, gaudiràs i faràs gaudir!

www.pupila.org