El mindfulness, una eina d'intervenció

per a millorar la qualitat de vida de les

persones amb TOC
Treball Final de Grau: Disseny d’Intervenció en
Psicologia Clínica i de la Salut

Nom Estudiant: Marga Busquets Alabau

Pla d’estudis: Grau de Psicologia

Nom Consultor: Luis Heredia Santaella

Data Lliurament: 27/12/19

Aquesta obra està subjecta a una llicència de
Reconeixement-NoComercial-
SenseObraDerivada 3.0 Espanya de Creative
Commons
 FITXA DEL TREBALL FINAL DE GRAU DE PSICOLOGIA

El mindfulness, una eina d'intervenció per a millorar la

Títol del treball:
qualitat de vida de les persones amb TOC

Nom de l’autor: Marga Busquets Alabau

Nom del consultor: Luis Heredia Santaella

Data de lliurament (mm/aaaa): MM/AAAA

Àmbit del Treball Final: Psicologia ClÍnica i de la Salut

Titulació: Grau en Psicologia

Resum del Treball (màxim 250 paraules):

L'atenció plena o Mindfulness s'utilitza cada vegada amb millors resultats dins de les
teràpies de conducta de tercera generació. Tenint en compte que els dos tractaments pel
TOC que compten amb recolzament empíric: la teràpia Cognitiu-conductual (TCC) i el
tractament psicofarmacològic ISRS no estan exempts de limitacions, en el present
estudi es pretén portar a terme una intervenció basada en Mindfulness amb persones
diagnosticades de TOC per poder observar si, realment, el Mindfulness pot ajudar a
aquest tipus de pacients a millorar el control de la simptomatologia i, com a
conseqüència, a millorar la seva qualitat de vida.

Es tracta d’un estudi d’intervenció quasi experimental amb grup únic amb dos mesures
repetides (pre, post). La intervenció té una durada de 22 hores repartides en 8 sessions
setmanals més les hores de pràctica a casa. Els subjectes de la mostra estaran
assignats mitjançant els professionals dels CSMA després de realitzar una entrevista.

Es valora el nivell d'ansietat, la simptomatologia i el nivell de qualitat de vida abans i

després de l'estudi mitjançant els següents instruments: Qüestionari d'ansietat estat-tret
(STAI), Escala de Qualitat de Vida de Gencat, Inventari de Símptomes Revisat (SCL-90-
R), Test de Mindfulness o Atenció Plena (MAAS) i el Qüestionari de satisfacció del
programa MBSR. S'espera obtenir uns resultats que verifiquin que una intervenció
basada en Mindfulness pot ser una bona eina de tractament per a pacients amb TOC.

i
 Paraules clau (entre 4 i 8):

Mindfulness, Trastorn Obsessiu Compulsiu, ansietat, qualitat de vida, simptomatologia.

Abstract (in English, 250 words or less):

Mindfulness is increasingly being used in third-generation behavioral therapies. Given

that the two empirically supported OCD treatments - Cognitive-Behavioral Therapy (CBT)
and the psychopharmacological SSRI treatment - are not without limitations, the present
study aims to carry out a Mindfulness-based intervention with people diagnosed with
OCD to see if Mindfulness can really help these patients improve symptom control and,
as a consequence, improve their quality of life.

This is a quasi-experimental single-group intervention study with two repeated measures

(pre, post). The intervention lasts for 22 hours divided into 8 weekly sessions plus the
hours of practice at home. The sample subjects will be assigned by the CSMA
professionals after conducting an interview.

Anxiety, symptomatology, and quality of life levels before and after the study are
assessed using the following instruments: STAI-Anxiety Questionnaire (STAI), Gencat
Life Quality Scale, Inventory Symptoms Revised (SCL-90-R), Mindfulness Test or Full
Care (MAAS), and the MBSR Program Satisfaction Questionnaire. It is hoped that results
will prove that Mindfulness based intervention can be a good treatment tool for OCD
patients.

ii
 Key words (in English, 4 - 8 words):

Mindfulness, Compulsive Obsessive Disorder, anxiety, quality of life, symptomatology.

iii
 Índex
0. Introducció ................................................................................................. 6
1. Context i justificació.....................................................................................7
2 Revisió teòrica............................................................................................10
3 Problema.................................................................................................... 12
4 Preguntes, objectius i/o hipòtesis...............................................................13
5 Propòsit de la intervenció...........................................................................14
6. Mètode.......................................................................................................15
6.1 Disseny de la intervenció...................................................................15
6.2 Participants........................................................................................ 21
6.3 Instruments........................................................................................ 27
6.4 Procediment.......................................................................................30
7. Resultats....................................................................................................32
8. Conclusions...............................................................................................34
9. Discussió................................................................................................... 36
10. Referències bibliogràfiques.....................................................................38
11. Annexos...................................................................................................41

iv
 Llista de taules
Quadre 1. Criteris d’inclusió i d’exclusió...................................................... 21

v
0. Introducció
Mindfulness és la capacitat d'estar plenament present en l'aquí i ara, sense
jutjar, tenint el control conscient de la nostra ment, que té la tendència a
dispersar-se en el passat i en el futur (Bienvenido, 2019).
És una eina potent per millorar el benestar i la salut. Integra les pràctiques de
meditació tradicionals amb els coneixements de la psicologia aplicada i la
neurociència, construint un camí cap a una vida més lliure i més plena.

L'entrenament en Mindfulness ens ensenya l'habilitat de cultivar nivells

d'atenció més profunds, ens ajuda a viure el present i a encarar el futur amb
confiança. Ens convida a responsabilitzar-nos més per la cura de la nostra salut
i benestar.

El 1979, el doctor Jon Kabat -Zinn va posar en marxa, a la Universitat de

Massachusetts, el programa de Mindfuness-Based Stress Reductions (MBSR).
El MBSR és un dels entrenaments de Mindfulness més reconeguts i la seva
eficàcia ha estat contrastada per nombrosos estudis científics (Bienvenido,
2019). La primera investigació realitzada amb pacients que tenien ansietat i
dolor crònic va revelar la presència d'una reducció significativa dels símptomes
(Kabat-Zinn, 1982). Les evidències demostren el seus efectes en reduir l'estrès
i millorar la salut, però també en millorar la capacitat d'atenció i en promoure la
millora de les relacions interpersonals.

Existeixen altres programes psicoterapèutics basats en Mindfulness. Els més

destacats són, per una banda, la Teràpia Cognitiva Basada en Mindfulness
(MBCT) desenvolupada per Segal, Williams i Teasdale (2002). Aquest
programa, a més de les tècniques provinents del MBSR inclou també tècniques
cognitiu-conductuals. Per altra banda trobem la Teràpia Dialèctica Conductual
(DBT) desenvolupada per Linehan (1993). Aquest programa busca l'equilibri
entre l'acceptació i el canvi. És un programa enfocat a les persones amb
Trastorn Límit de la Personalitat. Finalment, trobem la Teràpia d'Acceptació i
Compromís (ACT) desenvolupada per Hayes i col·laboradors (1999). És un
VI
enfocament conductual que es recolza en el funcionalisme contextual i que
comparteix arrels filosòfiques amb el constructivisme social. (Hayes et al.,
2006).

Per les característiques del Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) crec que
aquests programes basats en Mindfulness poden ser efectius en el tractament
d'aquest trastorn. El TOC és un trastorn que es caracteritza per pensaments,
imatges o impulsos recurrents, intrusius o estressants definits com a
obsessions, i que poden estar acompanyades per conductes o actes mentals
repetitius denominats compulsions que es realitzen per alleujar o suprimir
l’estrès i ansietat causats per aquests pensaments i per a prevenir qualsevol
conseqüència percebuda com a perjudicial (Associació Americana de
Psiquiatria, 2013).

D’acord amb el DSM V (APA, 2013), les obsessions i compulsions produeixen

un malestar clínicament significatiu, suposen una pèrdua de temps notable
(ocupen més d’una hora al dia), o interfereixen de manera important en la rutina
diària de l’individu. Aproximadament un 15% de les persones que presenten
aquest trastorn mostren un deteriorament progressiu de les relacions socials i
ocupacionals (Associació Americana de Psiquiatria, 2013).

1. Context i justificació
L'estrès segueix essent, un aspecte inevitable de la nostra vida. L'estrès forma
part i, ha format part, de la condició humana. La tecnologia ha accelerat, en els
últims anys, el ritme i la complexitat de la nostra vida quotidiana. El telefon
mòbil, el correu electrònic, la missatgeria instantània i les xarxes socials ens
mantenen connectats les vint-i-quatre hores de l dia els set dies de la setmana,
exposant-nos a una quantitat enorme d'exigències quotidianes. (Stahl &
Goldstein, 2010).

El fet és que el nostre cervell es veu desbordat per l'acceleració del ritme de
vida i per un autèntic bombardeig d'informació que ens exposa a la frustració, la
VII
preocupació, el pànic i, fins i tot, a l'autocrítica i a la impaciència. No resulta
sorprenent, donat aquest context, que moltes persones es preocupin o
deprimeixin tant que, en un intent de recuperar l'equilibri perdut, es vegin
obligades a sol·licitar o rebre medicació. (Stahl & Goldstein, 2010).

Actualment, la pràctica de Mindfulness o Atenció Plena s'està integrant en la

Medicina i la Psicologia, validada com a tècnica efectiva per a reduir l'estrès i
en el tractament de la depressió. També s'utilitza en pacients amb trastorn límit
de la personalitat aplicant el Mindfulness mitjançant la Teràpia Dialèctico-
Conductual (DBT). Altres intervencions terapèutiques basades en mindfulness
són: Teràpia Cognitiva-Conductual basada en Mindfulness (MBCT) per a la
prevenció de les recaigudes depressives, en l'entrenament en alimentació
conscient basat en Mindfulness pel control dels afartaments, el control de
recaigudes en problemes de consum, etc.

En l'actualitat el Trastorn Obsessiu Compulsiu (TOC) és un dels problemes

d'ansietat més freqüents, podent arribar a ser altament incapacitant per a la
persona que el pateix. La prevalença real d'aquest trastorn en la població
general és desconeguda, ja que les valoracions antigues la situen en 0,05% de
la població (Black, 1974), mentre que estudis més recents epidemiològics
donen xifres superiors, encara que variables segons els països (EEUU.:1,3%,
Puerto Rico: 1,8%, Taiwan: 0,4%) (Black, 1999). No es pot predir una xifra
exacta, doncs, si bé les estadístiques clàssiques podien ometre molts casos
que no es visitaven, els treballs actuals semblen incloure casos que, tot i tenir
símptomes obsessius, no constitueixen una autèntica malaltia (Vallejo, 2011).
La distribució per sexes és equitativa. Alguns estudis observen un predomini
dels solters i desajustos de parella entre els casats (Vallejo, 2011).
L'edat dels primers símptomes, sempre difícil de precisar per interferir-se amb
els trets de personalitat, se situa entre els 20 i els 40 anys, de manera que dues
terceres parts dels casos mostren clínica activa abans dels 20 anys i només un
15% sobrepassats els 35 anys. Tot i així, cada vegada es dona més

VIII
importància al TOC en nens i adolescents, que tendeix a abordar-se d'una
manera independent al TOC de l'adult (Toro, 2001).
El TOC va més enllà de les preocupacions, creences superticioses i actes
ritualístics que poden ser comuns en la vida d'algunes persones. En el TOC les
idees intrusives apreixen reiteradament en el contingut normal del pensament.
Aquests pensaments són incontrolables, interferint significativament amb les
activitats quotidianes de la persona en qualsevol àmbit. De la mateixa manera,
existeix inquietud, aprensió, preocupació i conductes repetitives denominades
compulsions, dirigides a reduir l'elevada ansietat associada (APA, 2013).
Per altra banda, la persona intenta sense èxit ignorar i suprimir aquests
pensaments o impulssos que porten un malestar psicològic significatiu. (APA,
2013).
Amb freqüència aquest trastorn pot promoure en el pacient el desenvolupament
de simptomatologia i trastorn depressius i ideació o actes suïcides. Aquests
símptomes poden generar condicions de discapacitat en la persona que ho
pateix. La discapacitat originada per un trastorn mental comporta la pèrdua
progressiva de la funcionalitat de la persona a nivell individual, social, familiar,
laboral o educatiu (Díaz i Cahui, 2017).
Les persones amb TOC disposen d'una atenció sanitària especialitzada:
serveis de psiquiatria i salut mental, dels quals trobem Centres de Salut Mental
(CSM), serveis d'urgències, unitats d'hospitalització i Serveis de Rehabilitació
Comunitària (SRC). A més, també disposen d'atenció sanitària privada.

En relació al tractament del TOC, existeixen diferents hipòtesis que intenten

explicar les millores en els pacients a partir de la pràctica del Mindfulness, tot i
així no hi ha una evidència empírica àmpliament coneguda. El que pretenc en
aquest treball és portar a terme una intervenció basada en Mindfulness amb
persones diagnosticades de TOC per poder observar si, realment, el
Mindfulness pot ajudar a aquest tipus de pacients a millorar el control de la
simptomatologia i, com a conseqüència, a millorar la seva qualitat de vida.

IX
Els resultats que espero trobar són positius, és a dir, crec que les persones
diagnosticades de TOC poden notar una milloria en la seva vida amb la pràctica
del Mindfulness.

2. Revisió teòrica
Una via d'investigació que ha despertat molt interès ha estat centrada en la
comprensió dels efectes a nivell psicològic i neurobiològic produïts per la
pràctica del Mindfulness. Continua resultant sorprenent com uns exercicis tan
aparentment senzills a priori, perquè posar-los a la pràctica no ho és tant,
poden dinamitzar aspectes tan variats del funcionament psicològic. En aquest
sentit, Hervás, G., Cebolla, A. I Soler J. (2016) van realitzar una revisió per
poder analitzar els mecanismes d'acció que el Mindfulness sembla activar com
intervenció psicològica i van arribar a la conclusió que existeixen tres
components que interactuen entre sí i aporten grans beneficis com a
conseqüència de la pràctica del Mindfulness: (a) la millora del control
atencional, (b) una millor capacitat de regulació emocional i (c) una
transformació de l'autoconsciència, que inclou un menor processament auto-
referencial i una major consciència del cos.

Gil, J., Barreto, P., Montoya, I. (2010) van realitzar un estudi pilot per a
comprovar la millora de les capacitats de Mindfulness després de la participació
en un programa d'intervenció psicològica (8 sessions) a on s'ensenya als
subjectes a tenir “atenció plena” en diferents moments de les seves vides. La
intervenció es va realitzar a quatre grups de subjectes: persones que volen
aprendre a meditar, estudiants d'universitat, pacients amb diferents trastorns
mentals i esportistes.
Es va avaluar les seves capacitats cognitives i afectives de Mindfulness i, als
pacients amb trastorn mental, també es va avaluar els símptomes
psicopatològics.

X
Al final de la intervenció es va poder observar com apareixien diferències
significatives, millorant les capacitats cognitives i afectives de Mindfulness i
reduint els símptomes psicopatològics.

Pel que fa a l'eficàcia del Mindfulness en el trastorn mental greu (TMG), Ruiz-
Íñiguez, R. et al. (2014) conclouen que l'ús d'intervencions basades en
Mindfulness en el tractament de persones diagnosticades de TMG,
especialment quan es realitza de manera controlada i en un context clínic
específic, aporta resultats positius. Les intervencions basades en Mindfulness
són de baix cost i potencialment efectives per a la promoció i el manteniment
del benestar i la millora del funcionament cognitiu i social de les persones
diagnosticades de TMG. Tot i així, es necessita una major coneixença dels
mecanismes d'acció subjacents a la seva pràctica per tal de determinar la
validesa de constructe i la manera de desenvolupar una intervenció efectiva
(Ruiz-Íñiguez et. Al, 2014).
L'aplicació del Mindfulness amb pacients diagnosticats de TMG és una qüestió
relativament recent, encara per desenvolupar. Seria necessari més estudis de
qualitat que estudiessin l'aplicació de Mindfulness sobre aquestes persones
amb problemes psicòtics, ja que sembla que els efectes són prometedors.

Restovich, G. et al. (2017) fan una revisió sobre els efectes del Mindfulness en
el tractament del Trastorn Obsessiu Compulsiu. Van realitzar una revisió
bibliogràfica sobre estudis empírics que van portar a terme intervencions
basades en Mindfulness en persones diagnosticades amb TOC. Posteriorment
van analitzar els possibles mecanismes involucrats en aquest procés
terapèutic. Aquests autors van concloure que el Mindfulness té efectes positius
en el tractament del TOC: alleuja i redueix la severitat d'alguns dels seus
símptomes característics i redueix l'ansietat i la necessitat de neutralitzar
pensaments obsessius.

En un altre estudi, de revisió bibliogràfica, a on el que es buscava era conèixer

si la teràpia basada en Mindfulness és efectiva i acceptada pel tractament del

XI
TOC, Hale, L., Strauss, C., Taylor B., (2013), van concloure que hi ha evidència
que un enfocament basat en mindfulness pot ser beneficiós en la reducció dels
símptomes i que la millora de les habilitats de la consciència i la disminució de
la fusió entre pensament-acció poden ser mecanismes de canvi.

Així, doncs, després de fer una recerca bibliogràfica, considero que una
intervenció basada en Mindfulness té efectes positius per les persones que
pateixen TOC. Ara bé, cal destacar certes limitacions d'aquests estudis. En
primer lloc, hi ha poques investigacions empíriques sobre el tema. En segon
lloc, la majoria dels estudis o bé són de cas o bé són de mostres petites. En
tercer lloc, les intervencions basades en Mindfulness que s'han utilitzat en els
diferents estudis són diverses i, com a conseqüència, es fa difícil la seva
comparació.

3. Problema
Actualment, segons Foa et al. (2005, citats en Patel, Carmody i Simpson,
2007) existeixen dos tractaments pel TOC que compten amb recolzament
empíric: la teràpia Cognitiu-conductual (TCC) i el tractament psicofarmacològic
amb inhibidors selectius de la recaptació de serotonina (ISRS). Dins de la TCC
s’inclou la teràpia d’exposició i prevenció de resposta (EPR), la qual destaca
per ser el tractament més validat pel TOC (Hanstede, Gidron i Nyklicek, 2008).

Tot i l’evidència que avala aquests dos tractaments, no estan exempts de

limitacions. En relació a la TCC Abramowitz (1997, citat en Hu et l., 2012)
plantegen que entre el 20-30% dels pacients amb TOC la rebutgen o
abandonen i més del 40% dels qui completen el tractament no mostren milloria
o resposta significativa.
Pel que fa al tractament farmacològic, més del 60% dels individus amb TOC no
responen adequadament (Bjorgvinsson, Hart i Heffelfinger, 2007)

XII
Segons un estudi realitzat per Fairfax, H., Easey, K., Fletcher, S., Barfield, J.
(2014) a on volien respondre a la pregunta: El programa d'intervenció amb
Mindfulness ajuda en el tractament del TOC? Van poder concloure, després
que 15 pacients amb TOC participessin amb un programa d'intervenció amb
Mindfulness, que 12 dels pacients van millorar la seva capacitat d'atenció, van
disminuir els pensaments i augmentar la consciència dels pensaments. Els
resultats també van mostrar que la majoria de pacients (11 pacients),
continuaven practicant mindfulness alguns anys després de la finalització del
grup.

• Així, doncs, tenint en compte aquestes limitacions d’aquests dos

tractaments contrastats empíricament, he considerat oportú conèixer una
alternativa terapèutica emergent com és el Mindfulness. Considero que
el Mindfulness podria ser una intervenció efectiva per a individus amb
TOC, especialment si és integrat amb altres tractaments validats
empíricament. En principi, aquest tipus d’abordatge terapèutic oferiria
grans beneficis als pacients ja que el TOC afecta a diverses dimensions
del les seves vides.

4. Objectius i/o hipòtesis

PREGUNTES:
– Pot la intervenció en Mindfulness disminuir el nivell d'ansietat que
pateixen les persones amb un Trastorn Obsessiu Compulsiu?
– Pot la intervenció en Mindfulness millorar la qualitat de vida de les
persones que pateixen un Trastorn Obsessiu Compulsiu?

HIPÒTESIS:
– Una intervenció en Mindfulness disminueix el nivell d’ansietat provocat
pels pensaments obsessius que presenten les persones amb Trastorn
Obsessiu Compulsiu.

XIII
 – Una intervenció en Mindfulness millora la qualitat de vida de les
persones que pateixen Trastorn Obsessiu Compulsiu.

OBJECTIUS:

– Reduir el nivell d’ansietat mitjançant una intervenció en Mindfulness.

– Incrementar la qualitat de vida de les persones que pateixen Trastorn
Obsessiu Compulsiu mitjançant una intervenció en Mindfulness.

5. Propòsit de la intervenció
La finalitat de la intervenció és reunir un grup de persones amb TOC(màxim 15
persones) per tal que puguin participar en un programa, basat en Mindfulness, i
puguin millorar la seva qualitat de vida. Aquest seria l'objectiu final.
Per tal que puguin assolir-lo caldrà que els participants puguin integrar les
bases de la pràctica de mindfulness en el dia a dia, de manera progressiva:

 Aprendre tècniques i tenir recursos per a reduir l'estrès.

 Millorar la gestió dels pensaments, emocions i obsessions.
 Adquirir millor capacitat de concentració, atenció, memòria i capacitat
creativa.
 Desenvolupar l'empatia, la intel·ligència emocional, la comunicació conscient
i valors positius.
 Augmentar l'eficàcia en la presa de decisions, resolució de problemes i
situacions complicades veient les situacions amb més claredat.
 Desenvolupar la capacitat de relaxar la ment i el cos.
 Aprendre a connectar amb el plaer a través dels sentits.
 Millorar el sistema immunològic i prevenir malalties psicosomàtiques.
 Obtenció de recursos per reduir l'estrès.

XIV
Per portar a terme aquesta intervenció em basaré en el programa MBSR
desenvolupat per Jon Kabat-Zinn (2003) i el seu equip en el centre mèdic de la
Universitat de Massachussets.

Aquest programa és grupal i consta de 8 sessions. Abans d'iniciar el programa

en sí, realitzaré una sessió informativa oberta als pacients i familiars, per tal
que puguin conèixer el programa, els objectius d'aquest, els beneficis de la
pràctica del mindfulness, etc.
Cada sessió tindrà una durada de 2 hores i es realitzarà setmanalment. Un cop
finalitzades aquestes 8 sessions, es portarà a terme un dia de pràctica
intensiva de 4 hores de durada. Cada sessió inclourà la presentació d’un tema,
exercicis pràctics i el diàleg obert sobre les facilitats i les dificultats que
sorgeixen a l'aplicar la tècnica i les estratègies d’afrontament en la vida diària.
S’ha d’emfatitzar la importància del treball personal a casa, aconsellant unes 40
hores aproximades de pràctica a casa. La intervenció MBSR és de tipus
psicoeducatiu.

El que espero trobar al finalitzar aquesta intervenció és que s'hagi produït una
millora en la qualitat de vida dels participants. Que puguin tenir un major control
sobre la simptomatologia del trastorn i que puguin afrontar el seu dia a dia amb
motivació i amb sensació de benestar.

6. Mètode
6.1 Disseny de la intervenció

Es tracta d’un estudi d’intervenció quasi experimental amb grup únic amb dos
mesures repetides (pre, post).
És quasi experimental perquè la intervenció s’aplicarà en una situació natural i
no es podrà portar a terme l’assignació del grup a l’atzar.
El grup de tractament participarà en el programa MBSR desenvolupat per Jon
Kabat-Zinn (2003) i el seu equip en el centre mèdic de la Universitat de
Massachussets.

XV
L’entrenament es portarà a terme mitjançant la pràctica d’exercicis de
focalització de l’atenció, meditació i estiraments tipus ioga i pretén el
desenvolupament de la consciència plena en les activitats quotidianes.
El format d’intervenció que es portarà a terme és el següent:
És una intervenció de 22 hores de durada repartides en 8 sessions setmanals,
és a dir, 2 hores per sessió. A més, hi haurà una sessió informativa de 2 hores i
un dia de pràctica intensiva de 4 hores.
La implementació del tractament la portarà a terme la psicòloga del Centre de
Salut Mental d’Adults (CSMA) del Ripollès. Ella és qui dirigirà les sessions
grupals.
La intervenció es portarà a terme en el mateix CSMA, en una aula que s’utilitza
per reunions i per docència.
Es pretén analitzar quin és l’efecte de la intervenció en Mindfulness sobre el
nivell d’ansietat i la qualitat de vida de les persones amb TOC. Així, doncs, les
variables sobre les que es vol intervenir són:
- Intervenció en Mindfulness (variable independent)
- Nivell d’ansietat (variable dependent)
- Qualitat de vida (variable dependent)

L’estructura de les sessions d’intervenció és la següent:

SESSIÓ INFORMATIVA
 Benvinguda
 Presentació dels assistents.
 Presentació del programa
 Objectius
 Resultats d’estudis que demostren l'eficàcia en la reducció de l’estrès.
 Beneficis del Mindfulness
 Es passa els testos següents: Test SCL-90-R, MASS, STAI i Escala Qualitat
de vida. Explicar estudi pre-post
 Importància de la pràctica

 Petita pràctica
SESSIÓ 1

XVI
 Benvinguda.
 Dinàmica de presentació dels assistents.
 Breu presentació del programa
 Aspectes a senyalar per un bon funcionament del grup
- Importància de la confidencialitat
- Puntualitat
- Assistència
- Regularitat de la pràctica a casa
• Presentació del tema:
- Definició d’atenció plena/Mindfulness.
- La importància de la presència (moments PROC: Para, Respira,
Observa, Continua).
- La pràctica formal i informal
 Exercici 1: meditació de la respiració
 Comentaris.
 Administració dels qüestionaris pre
• Tasques per a casa:
- pràctica formal: pràctica diària de respiració atenta 9 min. (CD pista 01)
+ 5 min. sense àudio.
- pràctica informal: realitzar diàriament una activitat amb consciència
plena, passeig atent, la dutxa, un àpat, etc.
- Moments PROC

SESSIÓ 2
 Breu presentació dels assistents. Activitat grupal de presentació.
 Recordar els aspectes per un bon funcionament del grup
- Importància de la confidencialitat
- Puntualitat
- Assistència
- Regularitat de la pràctica a casa
- Apagar els telèfons
 Iniciar i acabar la sessió amb 3 min de respiració atenta.
XVII
 Revisió de les tasques fetes a casa.
• TEMA: la presència i les conseqüències de la no acceptació; els models
de funcionament de la ment.
 Exercici 2: atenció plena al cos (escaneig corporal)
 Comentaris.

SESSIÓ 3
 Iniciar i acabar la sessió amb 3 min de respiració atenta
 Revisió de les tasques fetes a casa
 TEMA: l’estrès i el pilot automàtic: Respondre vs. Reaccionar.
Respondre- reaccionar
Serenitat-flexibilitat
Pilot automàtic/automatismes/reacció automàtica del nostre cos.
Pluja d’idees respecte a l’observació de moments d’estrès.
 Psicoeducació sobre la resposta adaptativa dels mecanismes de lluita i
fugida.
 Explicació sobre com aquests mecanismes es poden transformar amb
respostes no adaptatives. Estrès no resolt.
 Estratègies d’afrontament: Triangle de la consciència.
 Exercici 3: meditació de l’atenció plena en el cos. Escaneig corporal tombats.
 Comentaris

SESSIÓ 4
 Iniciar i acabar la sessió amb 3 min de respiració atenta
 Revisió de les tasques fetes a casa
 TEMA: Com gestionar les emocions?
Funció adaptativa de les emocions.
Como una emoció es converteix en desadaptativa?
Mecanismes de regulació.
 Exercicis d’identificar i prendre consciència de les emocions.
 Meditació de les emocions.
 Explicació de les activitats per a casa
XVIII
 Comentaris

SESSIÓ 5
 Iniciar i acabar la sessió amb 3 min de respiració atenta
 Revisió de les tasques fetes a casa
 TEMA: Regulació emocional.
Explicació i experimentació de cada un dels mecanismes de regulació.
 Exercicis d’identificar i prendre consciència de les emocions.
 Meditació de les emocions.
 Explicació de les activitats per a casa
 Comentaris

SESSIÓ 6
 Iniciar i acabar la sessió amb 3 min de respiració atenta
 Revisió de les tasques fetes a casa
 TEMA: Comunicació conscient
Estils de comunicació: Agressiu, Passiu, Assertiu.
Consciència en l’expressió lliure.
 Exercicis de Ioga
 Explicació de les activitats per a casa
 Comentaris

SESSIÓ 7
 Iniciar i acabar la sessió amb 3 min de respiració atenta
 Revisió de les tasques fetes a casa
 TEMA: Camí sa del Mindfulness
Alimentació
Exercici
Descans
Connexió
 Meditació Meta
 Explicació de les activitats per a casa
XIX
 Comentaris

SESSIÓ 8
 Iniciar i acabar la sessió amb 3 min de respiració atenta
 Revisió de les tasques fetes a casa
 TEMA: Manteniment de la pràctica
Repassar aprenentatges
Pràctica de les set bases per mantenir l’atenció plena
Obstacles de la pràctica
 Repàs dels recursos apresos
 Meditació de la Muntanya
 Recursos per mantenir la pràctica
 Comentaris
 Valoració final
 Valoració de la capacitat d’atenció plena dels participants pre i post al taller
amb l’administració del qüestionari MASS.
 Valoració de simptomatologia psiquiàtrica amb SCL-90-R.
 Valoració de l’ansietat amb l’escala STAI
 Valoració de la qualitat de vida amb l’escala de Qualitat de Vida de Gencat.
 Valoració de l’assistència a les sessions.
L'actitud del terapeuta és importantíssima al llarg de tota la intervenció perquè
és qui ha d’exemplificar, en la pràctica, l’habilitat que pretén ensenyar, és a dir,
l’atenció plena. Per tant, en tot moment el terapeuta ha d’estar obert a
l’experiència tant conceptual com no conceptual, mantenint una actitud no
crítica, lliure de prejudicis. També ha d’estar orientat cap al present i ha de
dirigir l’atenció als participants en el grup cap a l’obertura i l’experiència
(Cebolla i Miró, 2006).

6.2 Participants

XX
Donat el context assistencial en el que es portarà a terme la intervenció, no
serà possible assignar a l’atzar els subjectes que formaran part del grup de
tractament perquè els subjectes estaran assignats mitjançant els professionals
dels CSMA. S’accedirà a la mostra a través d’entrevistes realitzades en el
CSMA, portades a terme per la psicòloga del servei. Per tant, el mostreig
utilitzat per portar a terme la intervenció és de tipus no probabilístic.

Els criteris que se seguiran per portar a terme la selecció es mostren a la taula
següent:

Quadre 1. Criteris d’inclusió i d’exclusió

Criteris d’inclusió Criteris d’exclusió
- Persones > 18 anys - Manca de motivació per participar al
- Diagnosticades de TOC grup
- Ateses al CSMA - Estar consumint substàncies
- Voluntat i compromís de participar en tòxiques.
el grup d’intervenció
- Comprensió del català i/o castellà

Del total de pacients atesos al CSMA amb TOC que compleixin els criteris
d’inclusió i d’exclusió, s’obtindrà la mostra amb la que es portarà a terme la
intervenció.
Ens agradaria obtenir una mostra d’uns 12-15 pacients, atesos al servei,
diagnosticats de TOC, que tinguessin ganes de participar al grup i expressessin
el seu compromís.

Dades socio-demogràfiques:
- Edat: La mostra hauria d'estar formada per persones amb edats compreses
entre 18 i 65 anys (variable quantitativa continua)
- Nivell educatiu: La mostra hauria d'estar formada per participants amb
formació universitària, participants amb els estudis secundaris finalitzats i
participants amb estudis primaris (Variable qualitativa nominal).
- Ocupació: La mostra haurà de ser variable en aquest aspecte també, per tant,
hauria d'haver-hi articipants que estan treballant, participants que estan en

XXI
situació d’atur, participants que estan estudiant i participants amb altres
situacions (variable qualitativa nominal)
- Estat civil: La mostra hauria d'estar formada per participants casats,
participants separats, participants solters amb parella estable i participants
solters sense parella (variable qualitativa nominal)
- Càrrega familiar: La mostra hauria d'incloure participants amb algun familiar a
càrrer seu (pares, avis, fills, etc.) i participants sense càrrega familiar (variable
qualitativa nominal)

Dades clíniques:

- Temps que porten en tractament al CSMA (variable quantitativa contínua)

- Tractament rebut (variable qualitativa nominal)
- Simptomatologia que presenten (variable qualitativa nominal)
- Tractament actual (variable qualitativa nominal)

CRITERIS ÈTICS:
Per portar a terme aquest projecte d’intervenció ens basarem en els Principis
Ètics i Codi de Conducta dels Psicòlges de l'APA (2002). Aquests principis
generals són els proposats per la bioètica:
a) Beneficiència i no-maleficència:
Segons aquest principi els psicòlegs han d'esforçar-se en beneficiar a aquells
amb qui treballen i, al masteix temps, intentar evitar la producció de danys. En
les seves accions professionals intentaran salvaguardar el benestar i els drets
d'aquells amb els que interactuen professionalment i altres persones afectades.
b) Fidelitat i responsabilitat:
Els psicòlegs han d'establir relacions de confiança amb les persones amb les
que treballen. Han de ser conscients de les seves responsabilitats
professionals i mantenir conductes professionals, clarificant els seus rols
professionals i obligacions.
c) Principi d'integritat:
Els psicòlegs han de promoure la precisió, l'honestedat i la veracitat en la
ciència, la docència i en la pràctica de la psicologia. En aquestes activitats els

XXII
psicòlegs no s'apropiaran d'alguna cosa indegudament, no estafaran i no
s'involucraran en cap activitat fraudolenta de manera intencionada.
d) Principi de justícia:
Els psicòlegs han de reconèixer que igualtat i justícia suposen que totes les
persones tenen dret a accedir i a beneficiar-se de les contribucons de la
psicologia, així com la mateixa qualitat en els processos, procediments i serveis
proporcionats pels psicòlegs.
e) Principi de respecte als drets i dignitat de les persones:
Els psicòlegs han de respectar la dignitat i el mèrit de totes les persones.
També respectaran els drets dels individus a la privacitat, confidencialitat i
autodeterminació.
En tot el procés d'intervenció es respectaran aquests principis. L'objectiu
d'aquesta intervenció és aconseguir disminuir l'ansietat de les persones que
pateixen TOC així com millorar la seva qualitat de vida, mitjançant el programa
de Mindfulness. En cap cas es provocarà cap dany als participants. Així, doncs,
es segueix el principi de beneficència i no-maleficència ja que es procurarà que
totes les persones que formen part de la intervenció es puguin beneficiar de la
mateixa sense patir cap mena de dany. Així mateix, la psicòloga que porta a
terme la intervenció mantindrà una relació de confiança amb tots els
participants tenint en compte, en tot moment, les responsabilitats que té envers
als participants i al grup, seguint així el principi de fidelitat i responsabilitat.
La psicòloga responsable del projecte d'intervenció serà una persona amb
coneixements suficients i amb la titulació pertinent per a poder portar a terme el
programa basat en Mindfulness, no portarà a terme cap actuació que no
segueixi el programa o que no entri dins els seus coneixements. Així, doncs,
seguirà en tot moment el principi d'integritat.
Es donarà la possibilitat de participar en aquest programa a totes les persones
que compleixin els requisits tant d'inclusió com d'exclusió, per tant, no
s'escolliran segons altres criteris que no siguin aquests. Tots els participants
que els compleixin podran decidir si hi volen participar o no. Per tant, se
segueix el principi de justícia.

XXIII
En tot moment la psicòloga respectarà les diferències culturals, individuals i de
rol, dels participants i deixarà de banda tots els prejudicis que puguin afectar el
seu treball. També es respectarà el dret de tots els participants a la
confidencialitat de les seves dades i a la seva privacitat. Per tant, es seguirà en
tot moment el principi de respecte als drets i dignitat.
Tenint en compte la nova llei de protecció de dades del Reglament
2016/679/UE que es va començar a aplicar el 25 de maig del 2018 i que regula
àmpliament el tractament de les dades personals per a investigació i biomèdica, tots
els participants signaran un consentiment informat ja que, segons aquesta llei, la
regla general serà la necessitat del consentiment, excepte en alguns supòsits. La llei
es refereix a la possibilitat de reutilitzar les dades en la investigació mèdica o
biomèdica per a d’altres finalitats que estiguin relacionades amb la finalitat per a la
qual vam obtenir el consentiment del pacient. La recomanació és que es tractin les
dades de forma anònima o pseudoanonimitzada.

Com que es portarà a terme un projecte d'intervenció també s'ha cregut oportú
revisar la Carta de Drets i Deures de la ciutadania en relació amb la salut i
l'atenció sanitària del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya,
elaborat l'Octubre del 2015.
En aquest document s'estableixen els següents drets:
- Drets essencials vinculats a la recerca: La persona que participa en un
projecte de recerca té dret que siguin protegides la seva vida, la seva salut, la seva
dignitat, la seva integritat, la seva lliure determinació, la seva privacitat i la
confidencialitat de la seva informació personal. En qualsevol cas, els drets bàsics i
universals de la persona, així com les seves decisions s’avantposen als suposats
beneficis de la ciència.

- Dret a la no-exclusió a participar en recerca: La persona té dret a no ser

exclosa a participar en projectes de recerca per cap circumstància ni raó aliena a
les característiques pròpies del projecte, a excepció dels criteris d’exclusió propis
del projecte. No hi ha d’haver cap condició física, mental o social que pugui privar
les persones del potencial benefici de la recerca.

XXIV
- Dret a rebre informació quan es participa en un projecte de recerca: La
persona té dret a conèixer si els procediments de diagnòstic, terapèutic i pronòstic
que se li apliquen poden ser utilitzats per a un projecte docent o d’investigació. La
persona que en el marc de l’atenció sanitària se li proposa participar en un projecte
de recerca té dret a rebre informació veraç, precisa, exhaustiva, comprensible i
adaptada a la seva capacitat d’enteniment, amb l’antelació suficient per valorar els
avantatges i inconvenients que això li pot suposar, garantint la comprensió de la
informació rebuda. La persona té dret a sol·licitar una segona opinió per part d’un
professional no implicat en el projecte.

- Dret a consentir a participar en recerca: La persona té dret a signar de manera

lliure el consentiment informat per participar en un programa, línia o projecte de
recerca després de rebre tota la informació disponible sobre la idoneïtat de l’estudi
i el risc-benefici esperable en cada cas. Així mateix, la persona té dret a revocar la
seva participació en el projecte en qualsevol moment, sense que aquest fet li
suposi cap pèrdua en la qualitat de la seva atenció.

- Dret a conèixer el retorn de les investigacions: La persona té dret a conèixer

els resultats i el retorn social de les investigacions en què ha participat. S’entén per
retorn de les investigacions la informació sobre la contribució dels resultats del
projecte d’investigació en l’avenç científic i mèdic, així com l’impacte econòmic i
social que es preveu i la contribució a la sostenibilitat dels sistemes de salut.
També inclou el següent deure:

- Deure de complir amb les responsabilitats acceptades d’un projecte de

recerca: La persona, un cop signat el consentiment informat, té el deure de
complir honestament amb les responsabilitats que la participació suposa i que
estan descrites en el consentiment, informar sobre qualsevol problema, efecte,
símptoma o signe que pugui aparèixer durant l’estudi i comunicar formalment a
l’investigador principal si es vol abandonar l’estudi.

COMITÈ D'ÈTICA:
Per tal de vetllar per la protecció dels drets, seguretat i benestar dels participants
en el projecte d'intervenció, caldrà que un comitè d'ètica avaluï el projecte. En

XXV
aquest cas, la proposta d'intervenció es lliurarà al Comitè d'Ètica d'investigació
Clínica (CEIC) de l'Hospital Universitari Doctor Josep Trueta, de Girona.
Aquest comitè d'ètica, com la resta, és un organisme independent dels promotors
del projecte i dels professionals que hi intervenen. Està constituït per membres
sanitaris i no sanitaris. Els principals objectius del CEIC són els segënts:

- Avaluar la idoneïtat del projecte en relació amb els objectius de l'estudi, que
aporti valor social, científic o clínic i la justificació dels riscos i molèsties
previsibles, en relació als beneficis esperats per a la societat i els pacients.

- Avaluar la idoneïtat de l'equip investigador per a portar a terme l'estudi, en

funció dels compromisos assistencials o implicació en altres treballs
d'investigació adquirits prèviament.

- Avaluar la informació per escrit, consentiment informat, que es donarà als

pacients, o en el seu defecte a un representant legal per a que puguin participar
de manera autònoma o degudament protegits. Avaluar el tipus de consentiment
per escrit que s'obtindrà.

- Comprovar la compensació i/o indemnització que s'oferirà als investigadors i

als subjectes de l'estudi previstes per a cobrir les responsabilitats del promotor,
investigador, col·laboradors i titular del centre on es realitza l'estudi.

- Realitzar el seguiment dels estudis fins que es rebi l'informe final.

XXVI
6.3 Instruments

Com a instruments de valoració de l’ansietat s’utilitza el qüestionari d’ansietat

estat-tret (STAI).
Per valorar la qualitat de vida s’utilitza l’escala de Qualitat de Vida del Gencat i
també l'Inventari de Símptomes Revisat (SCL-90-R) que ens permet valorar la
intensitat dels símptomes psicopatològics, que tenen efecte directe sobre la
qualitat de vida de la persona.
Per tal de valorar la disposició per al Mindfulness, s’escull el Test de
Mindfulness (MAAS).

 Qüestionari d'ansietat estat-tret (STAI)

Aquest qüestionari permet mesures objectives d'autoavaluació de
l'ansietat tant d'estat com de tret. L'STAI compren dues escales
separades d'autoavaluació que mesuren dos conceptes independents
d'ansietat: l'ansietat com a estat (A/E)(condició emocional transitòria que
pot variar amb el temps i fluctuar en intensitat) i l'ansietat com a tret
(A/R) (propensió ansiosa relativament estable, que es manté latent fins
que és activada per algun estímul o situació).
L'escala A/E consta de 20 frases que demanen al subjecte que descrigui
com se sent ara mateix, en aquest moment. Hi ha quatre alternatives de
resposta que oscil·len entre 0 i 3 segons la intensitat on 0=res, 1=algo,
2=bastant i 3= molt.
L'escala A/R consta igualment de 20 expressions que exigeixen que la
persona descrigui com se sent en general, en la majoria de les ocasions
escollint una d'entre les quatre alternatives de resposta també entre 0 i 3
però en aquest cas es basa en la freqüència de presentació, on 0= quasi
mai, 1= a vegades, 2= sovint i 3= quasi sempre.
 Escala Qualitat de Vida Gencat
L’Escala GENCAT presenta un conjunt d’aspectes observables d’àrees
diferents que conformen la qualitat de vida d’una persona. Es basa en un
model multidimensional, on hi ha vuit dimensions o dominis que quan es
prenen en conjunt constitueixen el concepte de Qualitat de vida.
XXVII
 Entenem les dimensions bàsiques de qualitat de vida com “un conjunt de
factors que componen el benestar personal”, i els seus indicadors
centrals com a “percepcions, conductes o condicions específiques de les
dimensions de qualitat de vida que reflecteixen el benestar d’una
persona” (Verdugo, Arias, Gómez & Schalock, 2008). Aquestes vuit
dimensions són les següents: Benestar emocional, Relacions
interpersonals, Benestar material, Desenvolupament personal),
Benestar físic, Autodeterminació, Inclusió social i Drets.
Aquesta escala la completa la psicòloga juntament amb altres
professionals del CSMA. Cal conèixer bé la persona, la qualitat de vida
de la qual es vol avaluar, però, si en desconeix algun aspecte, pot
consultar a tots els informadors que calgui per obtenir una informació
precisa i completa. Si es recorre a l’ajuda d’altres informadors cal
reflectir-ho a la casella corresponent del quadern d’anotació.
És una escala que es pot passar a qualsevol persona amb malaltia
mental amb una edat mínima de 18 anys. El temps d’emplenament és
entre 10 i 15 minuts. Amb aquesta escala s'obté un índex de qualitat de
vida.
 Inventari de Símptomes Revisat (SCL-90-R)
Es tracta d'un qüestionari autoinformat de 90 ítems amb resposta tipus
Likert, de 0 a 4, en funció de la intensitat amb la que el subjecte ha viscut
en les últimes setmanes el malestar que cada ítem explora. A major
puntuació, més símptomes psicopatològics.
Els 90 ítem s'agrupen amb 10 dimensions simptomàtiques de
psicopatologia i tres índex globals de malestar. Les dimensions són:
somatització, obsessió-compulssió, sensibilitat interpersonal, depressió,
ansietat, hostilitat, ansietat fòbica, ideació paranoide, psicoticisme i
símptomes miscel·lanis. Els índex globals de malestar són: índex
simptomàtic general (GSI), que proporciona una mesura global o total de
la intensitat del patiment psíquic, el total de símptomes positius (PST), és
a dir, quin és el total de respostes o símptomes presents, i l'índex de

XXVIII
 distrés de símptomes positius (PSDI), que és un indicador de la intensitat
del patiment.
 Test de Mindfulness o Atenció Plena (Mindful Attentions Awareness
Scale MAAS)
És un qüestionari de 15 ítems tipus Likert, validat al castellà, dissenyat
per valorar la consciència oberta o receptiva de l’atenció i l’atenció en el
present.
Inclou aspectes cognitius, emocionals, físics, interpersonals, entre altres.
Una puntuació més alta reflecteix major atenció plena, la qual cosa,
indica, en gran mesura, l’efectivitat de la intervenció, o si més no,
l’adherència al programa. Si per contra, s’obté una puntuació baixa,
significa l’oposat.
 Qüestionari de satisfacció del programa MBSR
Qüestionari d’avaluació autoadministrat a la finalització del programa
que es presenta amb 15 preguntes tancades amb escala de resposta
qualitativa de 4 opcions. S’ha creat el qüestionari amb l’objectiu
d’avaluar el programa en sí i aborda, a grans trets, temes com
l’aprenentatge, el compliment de les assignacions, l’evolució personal al
llarg del programa, la ubicació de les sessions, les condicions de l’aula i
la satisfacció global. En el supòsit de la realització de la intervenció,
aquest es cediria prèviament a experts per a la seva validació de
contingut i posteriorment a pacients per validar-ne la comprensió.
 Es comptabilitzen el número de sessions de pràctica «formal»
realitzades per cada participant durant la setmana. Es considera que la
persona ha realitzat correctament la pràctica formal si l’ha practicat amb
regularitat almenys 3 ó 4 vegades per setmana.
 Es registra el número de pràctiques diàries de pràctica «informal».
Es considera que la persona ha realitzat correctament la pràctica
informal si l’ha practicat tots els dies almenys una vegada.
 Es comptabilitza el número de sessions de Mindfulness a les que
assisteix cada participant. Per a valorar la participació com a adequada,
han d’haver assistit a 5 o més sessions.
XXIX
6.4 Procediment

El pla d’acció de la intervenció consta de quatre fases:

Una primera fase que podem anomenar fase pre-intervenció en la que es lliura
la proposta del projecte d'intervenció al comitè d'ètica per tal d'obtenir els
permisos pertinents, es prepara tot el material necessari per la intervenció, es
realitzen les entrevistes per tal d’obtenir els participants del grup i es demanen
els permisos per tal que puguem utilitzar les dades recollides per l’estudi així
com el consentiment informat dels participants.
Es lliurarà la proposta d'intervenció al comitè d'ètica CEIC Hospital Josep
Trueta per tal que n'avaluï la viabilitat. També es demanarà permís a l'ABS de
Ripoll ja que és a on es troba el CSMA i és en les seves instal·lacions a on es
portarà a terme el projecte.
El reclutament dels participants es farà mitjançant entrevistes que es portaran a
terme a la mateixa consulta del CSMA de la psicòloga. Les entrevistes es faran
a aquells pacients que compleixin els criteris d'inclusió. Se'ls informarà de la
intenció de portar a terme aquest projecte d'intervenció, se'ls donarà la
informació més rellevant del programa per tal que puguin saber de què anirà i
puguin decidir si estan interessats en participar-hi o no. Se'ls deixarà un termini
de dues setmanes per pensar si volen o no participar-hi i, un cop passat aquest
temps, els que decideixin que sí que volen participar, se'ls farà firmar el
consentiment informat.
També s'adquirirà tot el material necessari per realitzar les diferents sessions
com ara: màrfegues, coixins, Cds de Mindfulness, etc.
Aquesta fase té una durada de 3 mesos.
Una segona fase que anomenem fase d'intervenció en la que es porta a terme
l’entrenament amb Mindfulness. Aquesta fase té una durada de 10 setmanes i
es porta a terme al CSMA. Cada sessió inclou la presentació d’un tema,
exercicis pràctics i el diàleg obert sobre les facilitats i les dificultats que
sorgeixen a l’aplicar la tècnica i les estratègies d’afrontament en la vida diària.

XXX
S’ha d'emfatitzar la importància del treball personal a casa, aconsellant unes 40
hores aproximades de pràctica a casa. La intervenció MBSR és de tipus
psicoeducatiu.
El material que se’ls dóna són les fulles d’autoregistres amb tasques per casa,
els resums de les diferents sessions i un CD amb les meditacions guiades. Tant
els autoregistres amb les tasques per casa com els resums de les sessions es
van donant setmanalment. Si algú no pot assistir en aquella sessió, se li passa
el material mitjançant l'e-mail. De la mateixa manera, cada setmana es recollirà
els autoregistres omplerts a casa amb la pràctica realitzada al llarg de la
setmana.
L’autoregistre suposa, per una banda, atendre a la pròpia conducta i, per l’altra,
registrar-la mitjançant algun procediment establert (Avia, 1981).

Cal informar al grup que en aquesta intervenció no hi ha lloc per les històries
personals, no es tracta d’una teràpia de grup. De fet, és un tractament limitat en
el temps i les sessions són molt estructurades. Les intervencions dels
participants han d’estar dirigides a les dificultats que experimenten a l’hora de
practicar formalment la meditació o els aspectes quotidians relacionats amb
l’atenció plena. L’objectiu de les sessions és que tots els conceptes
s’experimentin i es portin a la pràctica de la meditació, les sessions són
experiencials.
Aquesta fase inclou, també, la sessió informativa en la que es donarà la
benvinguda als participants al grup i es faran les presentacions de tots els
assistents. És una sessió pensada per poder presentar el programa MBSR, els
objectius que persegueix, donar dades d'estudis que demostren la seva
eficàcia i, sobretot, per poder explicar els beneficis del Mindfulness.
En aquesta sessió es passarà els següents testos: Test SCL-90-R, MASS, STAI
i Escala Qualitat de vida. S'aprofitarà per explicar que es farà un estudi pre-
post.
Per tal que tots els participants puguin experimentar com seran les sessions del
programa, es farà una petita pràctica formal.
Entre la sessió 6 i 7, es farà una sessió de pràctica intensiva de 4 hores de
durada. En aquesta sessió no es presentarà cap tema nou sinó que serà una
XXXI
sessió totalment pràctica en la que s'aniran realitzan les diferents meditacions
que s'han anat practicant en les sessions i a casa. Dins d'aquestes meditacions
formals també s'inclou els exercicis de ioga suau que també es portaran a la
pràctica en la sessió intensiva.

La tercera fase consta de l’anàlisi de les dades obtingudes al llarg de tota la

intervenció per tal d’obtenir els resultats. Es recolliran totes les dades
obtingudes al llarg de la intervenció i s'analitzaran mitjançant el programa
d'anlàsis estadístic SPSS. Aquest anàlisi de dades el portarà a terme la
psicòloga responsable del projecte.
Aquesta fase tindrà una durada d'un mes.

Finalment, hi haurà una quarta fase que serà la fase de divulgació i difusió dels
resultats obtinguts. El CSMA del Ripollès depèn de l'IAS (Institut d'Assistència
Sanitària). L'IAS té incorporada l'activitat de recerca a l'Institut d'Investigació
Biomèdica de Girona (IdIBGI). La finalitat de l 'IdIBGI (2005) és promoure,
desenvolupar, gestionar i difondre la recerca biomèdica en l’àmbit de les
comarques de Girona. Des de l’ any 2008 té caràcter públic, amb l’ entrada de
la Generalitat en els òrgans de govern, i actualment forma part, com a centre
adscrit, al programa CERCA.
Per tal de portar a terme aquesta difusió es farà a través de l'IdIBGI.

7. Resultats
Si la intervenció s’implementés, la recollida de dades la faríem en un full
d’Excel, organitzades en taules de freqüències. D’aquesta manera les podríem
bolcar fàcilment al programa d’anàlisi estadístic: Statistical Package for the
Social Sciences (SPSS).
Pel que fa a l’anàlisi univariant, es calcularia la moda, la mitjana i la mediana de
les variables quantitatives i, en les variables qualitatives, s’elaborarien
diagrames de sectors, de barres o de línies.
En relació a l’anàlisi bivariant, es relacionaria la variable independent amb les
dependents i amb les variables sociodemogràfiques i clíniques.
XXXII
Tenint en compte que la mostra compleix tots els supòsits:
Treballaríem amb estadística paramètrica ja que en coneixeríem la distribució.
L’anàlisi de les variables es realitzaria de la següent manera:

• Quan les dos variables siguin qualitatives: anàlisi Xi-quadrat.

• Quan una variable sigui quantitativa i l’altra qualitativa: T- Student

Per contra, si suposem que la mostra no compleix tots els supòsits, aleshores
es treballaria amb estadística no paramètrica ja que la seva distribució no
s'ajustaria als criteris paramètrics i l'anàlisi de les variables es realitzaria de la
següent manera:

• Quan les dos variables siguin qualitatives: prova exacte de Fisher

• Quan una variable sigui quantitativa i l’altra qualitativa: T- Student

Seguidament, es procediria a realitzar la inferència amb un interval de

confiança del 95%, per a obtenir unes dades significatives, amb un marge
d’error del 5%.
Per tal de conèixer els canvis en els resultats després de la intervenció
calcularem un índex de mida de l'efecte. Concretament, utilitzarem la “d” de
Cohen. Aquest índex ens donarà informació sobre quin ha estat l'efecte
observat de la intervenció.

Pel que fa a les hores de pràctica dels participants, s'exclouran de la

investigació aquelles persones que hagin assistit a menys de 5 sessions de
Mindfulness. Pel que fa a la pràctica a casa, tot i que en comptabilitzem la
pràctica realitzada segons els registres que omplen els mateixos participants,
no podem conèixer del cert si la informació és certa o no. Tot i així, si alguna
persona reconeix i registra que a casa ha realitzat menys de 20 hores de
pràctica (de les 40 hores recomenades) es tindrà en compte a l'hora d'analitzar
els resultats.

XXXIII
8. Conclusions
Partint del primer objectiu plantejat: «Reduir el nivell d’ansietat mitjançant
una intervenció en Mindfulness», avaluat pel Qüestionari d'ansietat estat-tret
(STAI), podríem trobar-nos amb que, mitjançant el programa basat en
Mindfulness MBSR, es produís una reducció del nivell d’ansietat percebut pels
subjectes amb TOC. En aquest supòsit, podríem afirmar que, les persones
afectades per TOC, es poden beneficir del programa de Mindfulness ja que si
el segueixen correctament, és a dir, assitint a les sessions i fent les pràctiques
pertinents a casa, poden disminuir els seus nivells d'ansietat. Així, doncs, es
confirmaria la hipòtesis «Una intervenció en Mindfulness disminueix el nivell
d’ansietat provocat pels pensaments obsessius que presenten les persones
amb Trastorn Obsessiu Compulsiu» i estaríem en conconrdança amb l'estudi
realitzat per Restovich, G. et al. (2017) que, després de realitzar una revisió
bibliogràfica sobre els efectes del Mindfulness en el tractament del Trastorn
Obsessiu Compulsiu,van concloure que el Mindfulness té efectes positius en el
tractament del TOC: alleuja i redueix la severitat d'alguns dels seus símptomes
característics i redueix l'ansietat i la necessitat de neutralitzar pensaments
obsessius.

Ara bé, també podria ser que després de portar a terme la intervenció no
s'hagués produït aquesta disminució de l'ansietat sinó que aquesta no s'hagués
modificat. Aquest fet implicaria rebutjar la primera hipòtesis “Una intervenció en
Mindfulness disminueix el nivell d’ansietat provocat pels pensaments obsessius
que presenten les persones amb Trastorn Obsessiu Compulsiu”. En aquest
supòsit caldria valorar per quins motius no hi ha hagut una resposta positiva
després de la realització del programa. Caldria veure si s'ha fet un bon
seguiment del programa, és a dir, saber si la pràctica a casa s'ha realitzat
correctament ja que si nó es fa un bon seguiment del programa, aquest no té
efectes ni negatius ni positius sobre el nivell d’ansietat de la persona.
(Bienvenido, 2019).

XXXIV
Pel que fa al segon objectiu «Incrementar la qualitat de vida de les
persones que pateixen Trastorn Obsessiu Compulsiu mitjançant una
intervenció en Mindfulness» avaluat per l’escala de Qualitat de Vida de
Gencat i per l'Inventari de Símptomes Revisat (SCL-90-R), podríem trobar-nos
que, mitjançant el programa basat en Mindfulness MBSR, s'hagués produït un
increment de la qualitat de vida d’aquestes persones. Entenem la millora en la
qualitat de vida com una reducció dels símptomes de la malaltia que permet
que la persona pugui sentir un major benestar, encara que els símptomes no
desapareguin del tot.
Així, doncs, es confirma la hipòtesis «Una intervenció en Mindfulness millora la
qualitat de vida de les persones que pateixen Trastorn Obsessiu Compulsiu».
Si els resultats fossin, doncs, positius en aquest sentit, podem veure que el
nostra estudi és congruent amb l’estudi pilot realitzat per Gil, J., Barreto, P.,
Montoya, I. (2010). per comprovar la millora de les capacitats de Mindfulness
després de la participació en un programa d'intervenció psicològica (8
sessions). La intervenció es va realitzar a quatre grups de subjectes un dels
quals eren pacients amb diferents trastorns mentals. Pel que fa a aquests
pacients, al final de la intervenció es va observar una reducció dels símptomes
psicopatològics.
Trobem, també, una congruència similar en l’estudi realitzat per Fairfax, H.,
Easey, K., Fletcher, S., Barfield, J. (2014) a on volien respondre a la pregunta:
El programa d'intervenció amb Mindfulness ajuda en el tractament del TOC?
L’estudi es va realitzar a 15 pacients amb TOC que van participar en un
programa d'intervenció amb Mindfulness i van poder concloure que sí, que el
Mindfulness és eficaç en el tractament del TOC.
Podríem trobar-nos que els resultats obtinguts en l’escala de Qualitat de Vida
de Gencat i per l'Inventari de Símptomes Revisat (SCL-90-R) no mostressin
una disminució de la simptomatologia provocada pel TOC ni una millora en el
benestar de la persona. Per tant, hauríem de rebutjar la segona hipòtesis “Una
intervenció en Mindfulness millora la qualitat de vida de les persones que
pateixen Trastorn Obsessiu Compulsiu”.

XXXV
Si obtinguéssim aquests resultats trobaríem divergències amb la revisió feta
per Restovich, G. et al. (2017) sobre els efectes del Mindfulness en el
tractament del Trastorn Obsessiu Compulsiu. Aquests autors van concloure
que el Mindfulness té efectes positius en el tractament del TOC ja que
disminueix la severitat d'alguns dels seus símptomes característics i redueix
l'ansietat.
Considero que en aquesta intervenció, és molt important que es pugui fer un
bon seguiment de les persones que hi participen per conèixer si realitzen el
programa adequadament, és a dir, si fan les pràctiques tant formals com
informals a casa i si hi dediquen el temps necessari. Cal tenir en compte que
totes aquests hores de pràctica són necessàries per poder obtenir uns bons
resultats. Les hores de pràctica a casa és una variable que no podem controlar
en l'estudi i que és molt important per conèixer si realment el programa de
Mindfulness pot ser útil o no per a les persones que pateixen TOC.
Tenint en compte les limitacions dels dos tractaments pel TOC que compten
amb recolzament empíric (la teràpia Cognitiu-conductual (TCC) i el tractament
psicofarmacològic amb ISRS), segons Foa et al. (2005, citats en Patel,
Carmody i Simpson, 2007) citats en l'apartat “problema” d'aquest treball, la
intervenció en Mindfulness podria ser una alternativa a tenir en compte pel
tractament del TOC si els resultats obtinguts demostressin que aquesta és
efectiva.
Tot i així, caldria tenir en compte que la intervenció hauria estat realitzada amb
una mostra petita i que, per tant, no ens permetria poder generalitzar aquests
resultats.

9. Discussió
Des d'un inici vaig tenir molt clar que volia fer el treball aplicant una intervenció
alternativa pel que fa al tractament de persones amb Trastorn Mental Sever
(TMS). En un primer moment, volia centrar el treball en com el Mindfulness pot
millorar la qualitat de vida de les persones que tenen un TMS però, de seguida,
em vaig adonar que englobar tots els TMS em suposava una dificultat afegida
ja que, l'eficàcia del tractament, podia ser diferent segons el tipus de trastorn
XXXVI
que patís la persona. Després de donar-hi unes quantes voltes, em vaig decidir
centrar el treball només amb les persones que tene TOC. La veritat és que em
vaig decidir pel TOC pel fet que una persona propera a mi el pateix i volia saber
més sobre aquest tipus de trastorn i fer una recerca bibliogràfica sobre si el
Mindfulness pot ser eficaç en el seu tractament.
Fer aquest treball m'ha permès aprofundir més en el TOC, en la seva
simptomatologia, en quina manera pot limitar el dia a dia de les persones que el
pateixen, en quins tractaments han demostrat ser eficaços per aquest trastorn,
etc. A més, he pogut conèixer el programa MBSR, un programa que
desconeixia totalment però que ara que en tinc coneixement, considero que és
un tractament alternatiu molt bo tant per a persones que pateixen un TMS com
per a persones que tenen algun tipus de trastorn més lleu com també per a
persones sense patologia mental. De fet, crec que en la societat en la que vivim
actualment, és molt important poder treballar l'habilitat de l'atenció plena i poder
disminuir l'estrès que moltes persones pateixen diàriament.
Pel que fa al procés d'elaboració del TFG, he de dir que no he pogut seguir
exactament la planificació que havia fet en un inici. Per temes personals, no he
pogut disposar de tot el temps que, en un inici, pensava que tindria i això ha
provocat que hagués de modificar les dates planificades per realitzar cada un
dels apartats del treball. A més, en un inici no pensava que la lectura de la
bibliografia trobada em requeriria tant temps com el que he necessitat. Tot i
així, estic satisfeta d'haver-lo pogut finalitzar dins el termini establert.
Una gran dificultat en la que m'he trobat realitzant el treball és la gran quantitat
de bibliografia que he trobat en anglès. Quan he buscat bibliografia més
específica sobre l'eficàcia del Mindfulness en el tractament del TOC, quasi tot el
que he trobat ha estat en anglès. Això també ha fet que anés més lenta en la
lectura d'alguns estudis. Una altra dificultat ha estat haver de repassar el temari
de mètodes d'investigació quantitativa així com totes les tècniques
psicomètriques que ja havia oblidat. La veritat és que tota aquesta temàtica la
tenia molt oblidada.
Després de la realització d'aquest treball, crec que l'entrenament en
Mindfulness és una eina que els psicòlegs haurien de tenir molt en compte ja

XXXVII
que penso que és molt útil i que és molt eficaç en el tractament de diferents
patologies.

10. Referències bibliogràfiques

 APA (2013). Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos
mentales DSM-V. Arlington: Asociación Americana de Psiquiatria.

 Associació Americana de Psiquiatría. (2013). Manual diagnóstico

y estadístico de los trastornos mentales (5ª Ed.) Madrid. Editorial médica
Panamericana.

 Avia, M.D. 81981). la auto-observación. En R. Fernández-

Ballesteros y J.A.I. Carrobles (dir.). Evaluación conductual, Madrid.
Editorial Pirámide.

 Black A. (1974). The natural history of obsessional neurosis. En

Beech, H (dir): Obsessional States. Londres: Methuen.

 Black D. (1999). Epidemiology of obsessive-compulsive disorder:

Cross cultural and economy, CNS Spectrums, 5(Suppl 3), 6-12.

 Díaz G, Cahui C. Discapacidad en el trastorno obsesivo

compulsivo. Más allá de un diagnóstico clínico. CASUS. 2017;2(3):200-
208.

 Fairfax, H., Easey, K., Fletcher, S., Barfield, J. (2014). Does

Mindfulness help in the treatment of Obsessive Compulsive Disorder
(OCD)? An audit of client experience of an OCD group . Counselling
Psychology Review, 29(3), 17–27.

XXXVIII
 Gil Martínez, J., Barreto Martín, M., & Montoya Castilla, I. (2010).
Mejora de las capacidades de “atención plena” y reducción de síntomas
psicopatológicos con mindfulness. Informació Psicològica, (98), 42–54.

 Hale, L., Strauss, C., & Taylor, B. L. (2013, December). The

Effectiveness and Acceptability of Mindfulness-Based Therapy for
Obsessive Compulsive Disorder: A Review of the Literature. Mindfulness.
https://doi.org/10.1007/s12671-012-0137-y.

 Hervás, G., Cebolla, A., & Soler, J. (2016). Intervenciones

psicológicas basadas en mindfulness y sus beneficios: estado actual de
la cuestión. Clínica y Salud 27(3), 115–124.
https://doi.org/10.1016/j.clysa.2016.09.002

 Kabat-Zinn, J. (2009) Mindfulness en la vida cotidiana. Barcelona:

Paidós.

 Potter, K., & Coyle, A. (2017). Psychotherapeutic practitioners’

views of the efficacy of mindfulness for the treatment of obsessive
compulsive disorder: A qualitative key informant analysis. European
Journal of Psychotherapy & Counselling, 19(2), 124–140. https://doi.org/
10.1080/13642537.2017.1313879

 Restovich, G., Barrios, M.V., Bordón, A.D., Ferrigno, M.J. (2017).

Revisión sobre los Efectos del Mindfulness en el Tratamiento del
Trastorno Obsesivo Compulsivo. Anuario de Investigaciones de la
Facultad de Psicología: II Congreso Internacional de Psicología- V
Congreso Nacional de Psicología “Ciencia y Profesión”.(Vol. 3, 307-317).

 Soler, J., Tejedor, R., Feliu-Sol, A., Pascual, J. C., Cebolla, A.,
Soriano, J., … Perez, V. (2012). Propiedades psicométricas de la versión
española de la escala Mindful Attention Awareness Scale (MAAS).Actas

XXXIX
Españolas de Psiquiatría,40(1), 18–25. Retrieved from
https://www.actaspsiquiatria.es/repositorio/14/75/ESP/14-75-ESP-19-26-
544515.pdf
 Ruiz-Íñiguez, R., Carralero, A., Mateo, Jmª., García, A., Aguado,
R., López, E., Mindfulness en el trastorno mental grave: revisión
sistemática. Rev. Presencia 2015 ene-jun, 11(21). Disponible en
<http://www.index-f.com/presencia/n21/p10475.php> Consultat el 20 de
Octubre de 2019

 Toro, J. (2001). Trastorno obsesivo-compulsivo en niños y

adolescentes. Meeting Congress.

XL
11. Annexos
11.1 Calendari de treball

11.2

ANNEX 1 CONSENTIMENT INFORMAT

OBJECTIUS/BENEFICIS
Els beneficis esperats són la disminució de l'ansietat i l'increment de qualitat de
vida mitjançant una intervenció basada en MBSR en pacients amb TOC.

RISCOS
La participació en aquest programa no duu cap risc associat.

XLI
METODOLOGIA
El format d’intervenció que es porta a terme és el següent:
És una ingtervenció de 22 hores de durada repartides en 8 sessions setmanals,
és a dir, 2 hores per sessió. A més, hi haurà una sessió informativa de 2 hores i
un dia de pràctica intensiva de 4 hores.
La implementació del tractament la porta a terme la psicòloga del Centre de
Salut Mental d’Adults (CSMA). Ella és qui dirigeix les sessions grupals.
La intervenció es porta a terme en el mateix CSMA, en una aula que s’utilitza
per reunions i per docència.

DRETS
Si ha llegit aquest document i ha decidit participar, per favor, entengui que la
seva participació és completament voluntària i que vostè té dret a abstenir-se
de participar o retirar-se de l’estudi en qualsevol moment, sense cap
penalització. També té dret a no contestar alguna pregunta en particular. A més,
té dret a rebre una còpia d’aquest document. No obstant això, si es decideix
participar, cal destacar la importància del compromís d’assistència i uns mínims
de disciplina, per tal d’assegurar l’efectivitat de la intervenció, ja que implicarà
realitzar tasques a casa diàriament.
CONFIDENCIALITAT
La identitat del participant serà protegida de forma que tota la informació o
dades que puguin identificar al participant seran gestionades confidencialment.
Únicament el personal de la investigació tindrà accés a les dades que puguin
identificar directa o indirectament a un participant, incloent aquest full de
consentiment.
Aquestes dades seran emmagatzemades per un període de temps determinat
un cop finalitzat l’estudi. Les dades obtingudes en aquest estudi podran ser
utilitzades per a posteriors investigacions.

CONSENTIMENT
La seva firma en aquest document significa que ha decidit participar després
d’haver llegit i discutit la informació presentada en aquest full de consentiment.

XLII
Jo............................................................................................... (Nom i cognoms)
He llegit el full informatiu que se m’ha entregat.
He pogut fer preguntes sobre l’estudi.
He rebut suficient informació sobre l’estudi i s’han respost les meves preguntes
de forma satisfactòria.
He parlat amb: (Nom de
l’investigador)..........................................................................
Comprenc que la meva participació és voluntària.
Comprenc que puc retirar-me de l’estudi:
1. Quan vulgui.
2. Sense haver de donar cap tipus d’explicació
3. Sense que això repercuteixi en la meva assistència mèdica.
4.
Així, dono lliurement la meva conformitat per a participar en l’estudi.

Data Firma del participant

He discutit el contingut d’aquest full de consentiment amb el participant. Li he

explicat els riscos i beneficis de l’estudi.

Nom de l’investigador o persona

designada: ................................................................

Data Firma

XLIII
 ANNEX 2 QÜESTIONARI DE SATISFACCIÓ DEL PROGRAMA

Molt en
INTERVENCIÓ EN MBSR Molt d'Acord d'Acord En desacord
desacord
1. Considera que les sessions setmanals li
han facilitat l’aprenentatge de la pràctica
Mindfulness.
2. El CD facilitat per les
assignacions a casa és adequat.
3. L'ubicació de les sessions és adequat.
4. L'horari i la durada de les sessions ha estat
l'adequada
5. Les condicions de l'aula (temperatura, llum,
espai, etc.) són les idònees.
6. L'instructor ha contribuït en el seu
aprenentatge de manera constructiva.
7. Ha anat pecebent millora durant la
trajectòria del programa.
8. Considera que la dificultat, en quant als
coneixements del programa, ha estat alta.
9. Creu que ha integrat els coneixements i que
els aplicarà a la seva vida diària.
10. Opina que ha fet un bon compliment de les
tasques assignades a casa (en quant a
qualitat i temps prescrit).
11. Sento que el meu nivell d'ansietat ha
millorat.
12. Mac satisfacció global del curs ha estat
positiva.
13. Recomanaria la realització del programa.

Escrigui aquí algun suggeriment a fer:

XLIV
 ANNEX 3 REGISTRE DE LES SESSIONS

SESSIÓ SESSIÓ
NOM PARTICIPANTS SESSIÓ 1 SESSIÓ 2 SESSIÓ 3 SESSIÓ 4 SESSIÓ 5 SESSIÓ 6 SESSIÓ 7 SESSIÓ 8
INFORMATIVA INTENSSIVA

XLV
 ANNEX 4 REGISTRE DE LA PRÀCTICA A CASA

NOM

PRÀCTICA INFORMAL PRÀCTICA FORMAL

Tipus de
Què has experimentat a nivell
Activitat escollida Què has experimentat en el cos meditació Temps destinat
emocional
realitzada

DIJOUS

DIVENDRES

DISSABTE

DIUMENGE

DILLUNS

DIMARTS

DIMECRES

XLVI