Estudi i anàlisis de la influència de les hormones

segregades als estats d’estrès constants,

específicament el cortisol i la adrenalina, en
l’aparició de malalties cardíaques.

Lucía Marcos
Dirigit per la Sra Iona Redondo Arolas
1er de Batxillerat, C
Institució Pere Vergés
Badalona, 20 de gener del 2023
Índex de continguts

1. Introducció ............................................................................................................................ 3
1.1. Presentació del TR ............................................................................................................. 3
1.2. Raons de la tria del tema. ................................................................................................. 3
1.3. Proposta d’hipòtesi/objectius operatius .......................................................................... 3
1.4. Objectius ............................................................................................................................ 4
2. Exposició de la base teòrica bàsica. ......................................................................................... 5
2.1 L’estrès ................................................................................................................................ 5
2.1.2 Fases de l’estrès: Síndrome general d’adaptació ....................................................... 5
2.2. El sistema endocrí .............................................................................................................. 6
2.2.1 El sistema endocrí en relació amb l’estrès ................................................................. 7
2.2.2. El cortisol, funcions i característiques: ...................................................................... 7
2.2.3. L’adrenalina, funcions i característiques ................................................................... 8
2.3. El sistema cardiovascular .................................................................................................. 8
2.3.1. El cor............................................................................................................................ 9
2.3.2 Respostes fisiològiques relacionades amb el sistema cardiovascular al patir estrès:
............................................................................................................................................... 9
2.3.3. Malalties cardiovasculars relacionades amb les respostes fisiològiques anteriors:
............................................................................................................................................. 10
2.4. Antecedents ..................................................................................................................... 10
2.5. Referències bibliogràfiques (citades seguint les convencions) ...................................... 10
3. Disseny dels mètodes del treball de camp ............................................................................ 11
3.1. Planificació: ...................................................................................................................... 11
3.2. Pressupost........................................................................................................................ 12
4. Índex de paraules clau:........................................................................................................... 12
5. Annexos: ................................................................................................................................. 13
1. Introducció

1.1. Presentació del TR

Aquest treball de recerca tracta sobre la documentació i posterior investigació, amb
ajuda d’enquestes realitzades a professionals, de les formes en les quals les hormones
alliberades als estats estressants poden influenciar l’aparició o desenvolupament de
malalties cardíaques i cardiovasculars, afectant el pacient de forma crònica o temporal,
això ocorrent quan el pacient segrega les esmentades hormones de forma continuada i
excessiva (contra més estats estressants patim, més hormones seran segregades).

Les hormones de les quals els seus efectes (a nivell cardíac) seran estudiats són les
següents: El cortisol i l’adrenalina, que són les hormones segregades principalment en
patir estrès.

Com s’ha mencionat anteriorment, es portarà a terme una enquesta dirigida a

cardiòlegs, amb l’esperança de poder treure una conclusió pertanyent a la subhipòtesi
d’aquest TR.

1.2. Raons de la tria del tema.

Una oració repetida a casa meva de forma constant és la següent: “L’estat mental
repercuteix en el físic”. Per a poder ser conscients dels estats greus que realment ens
pot arribar a causar una salut mental pobra, trobo adient fer una recerca d’aquest fet a
a escala cardíaca, un àmbit en el qual patir una malaltia és comú.

Addicionalment, tinc un interès personal en l’àmbit del desenvolupament de malalties i

la psicologia, permetent-me doncs aquest tema esplaiar-me en la trobada d’informació
i investigació de forma còmoda i interessada.

1.3. Proposta d’hipòtesi/objectius operatius

La meva hipòtesi principal és la següent:

Els estats d’estrès afecten de forma directa al desenvolupament de malalties

relacionades amb el sistema cardiovascular, a causa de les hormones segregades en
patir els estats esmentats, específicament el cortisol i l’adrenalina.

Com a subhipòtesi, trobaríem la pròxima:

Entre el 40% i 50% dels pacients amb hipertensió i insuficiència cardíaca van estar
afectats per les hormones cortisol i adrenalina, havent passat doncs per un estat
estressant previ.
1.4. Objectius
Els meus objectius en aquest treball estan dividits en generals i específics

Els objectius comuns, és a dir, els generals, són els següents:

• Aprendre a pensar des del mètode hipotètic-deductiu i construir un producte amb

el mètode tecnològic.
• Seguir les indicacions dels director i portar al dia el QS.
• Aprendre a redactar una memòria.
• Millorar la competència expressiva escrita i oral (amb una gestió òptima dels
processadors de textos i els correctors ortogràfics i amb la preparació de la defensa
del projecte de recerca i del treball final).
• Aprendre a gestionar la responsabilitat a llarg termini i controlar el procés.
• Millorar l’autonomia intel·lectual.
• Gestionar de forma correcta les fonts bibliogràfiques i citar-les com cal.
• Ser molt rigorós a la terminologia i els processos comunicatius d’intercanvi d’arxius.
• Creació de fonts informatives de primera mà amb un bon disseny dels mètodes.
• Emprar el llibre de text i el curs de Garbí Virtual com a referència per orientar el
procés, resoldre dubtes i millorar la gestió del rigor general de la recerca.
• Fer de la Biblioteca de Treball de Recerca un fons d’on poder aprendre’n a orientar
interessos i estalviar errades
• Aprendre a complementar les orientacions de l’equip docent amb la informació de
la xarxa i els recolzaments externs que cada investigador necessiti.
• Fer de l’avaluació contínua una possibilitat de progrés on la constància i l’interès
esdevinguin cabdals per a l’èxit investigador

Aquí trobem els objectius interns, que són propis de la recerca:

• Conèixer el camp de les malalties cardiovasculars i cardíaques, els seus tipus, les
seves causes, prevencions i cures.
• Conèixer el camp dels estats d’estrès i nerviosisme, les seves causes, tractaments i
efectes en la vida diària.
• Investigar i documentar-me sobre les hormones produïdes en els estats anteriors,
des de quin òrgan són alliberades i els seus efectes bàsics.
• Investigar els diferents efectes que pot tenir un excés d’hormones (aquestes
exclusivament sent segregades a causa de l’estrès)
• Investigar els efectes físics induïts per l’estrès i com es desenvolupa una malaltia
influenciada per aquests estats de nerviosisme.
• Investigar les formes de prevenció per a evitar el desenvolupament de les malalties
abans mencionades (tractaments, medicaments, entre d’altres)
2. Exposició de la base teòrica bàsica.
A continuació, presentaré la base teòrica gràcies a la qual aprendré diversos conceptes
bàsics per a iniciar la meva recerca, tots implicats en aquesta, és a dir, termes mèdics,
anatòmics i hormonals essencials per al començament de la meva investigació:

2.1 L’estrès
L’estrès es defineix com a conjunt de reaccions fisiològiques de l’organisme davant de
condicions externes (anomenades estressors) considerades negatives o motius de
demanda incrementada (com per exemple, massa tasques a la feina o als estudis)

Quan aquests estressors obtenen una reacció psicològicament negativa de part de la

persona, el seu organisme els percep com a “situacions de perill” i/o “amenaces”.

S’activen doncs diversos mecanismes de defensa per a afrontar-les i adaptar-se a elles,

l’estabilitat emocional de la persona sent pertorbat i produint canvis bioquímics en el
seu organisme, el qual intenta adaptar-se a aquest nou estat per a preservar el seu
propi equilibri.

Aquests canvis comporten una resposta endocrina aguda, la qual fa que diverses
hormones entrin en acció per a portar a terme les seves pròpies funcions.

Els estats d’estrès són provocats per una infinitat de raons, des del record d’un
esdeveniment traumàtic fins al plor d’un nadó.

2.1.2 Fases de l’estrès: Síndrome general d’adaptació

Davant una situació d’amenaça (ja sigui física o psicològica), l’organisme es
prepara per a adaptar-se a la nova situació seguint un procés d’adaptació en el
qual diferenciem les fases següents:

1. Fase d’alarma:
S’activa l’hipotàlem, trobat a la base del cervell i el qual enviarà
senyals a la resta del sistema endocrí per a que comencin les seves
accions. Aquesta reacció és immediata i sempre apareixen els
mateixos símptomes, dels quals els més representatius per a aquest
TR són els següents:

- Augment de la freqüència cardíaca

- Contracció de la melsa, que provoca l’alliberació d’una gran

quantitat de glòbuls vermells.

- La sang abandona, per exemple, la pell (aquesta per tant

resultant pàl·lida) i altres òrgans “secundaris” per a
desplaçar-se als músculs, cervell i cor.

- Augmenta la coagulació de la sang.

 2. Fase de resistència o adaptació:
Es porta a terme quan l’organisme intenta adaptar-se als factors
negatius que l’han portat a un estat estressant, amb aquestes
reaccions:

- Nivells de corticoesteroides (entre ells el cortisol) normalitzats.

- Desapareixen els símptomes anteriors.

3. Fase d’esgotament:
Quan l’estressor és de llarga duració o es repeteix freqüentment i
l’organisme de la persona no ha aconseguit adaptar-se amb
totalitat, aquesta entra en la fase d’esgotament, on es donen lloc els
següents fets:

- Lesions tissulars

- Aparició de patologies psicosomàtiques

2.2. El sistema endocrí

Ens referim amb sistema endocrí a totes les glàndules i òrgans que elaboren hormones
i les alliberen de forma directa a la sang, de manera que arriben a teixits i òrgans de tot
el cos.
Aquestes hormones formen part de moltes i importants funcions, controlant el
creixement, desenvolupament, metabolisme i reproducció.
El sistema endocrí es compon de: l’hipotàlem (trobat a una petita regió a la base del
cervell), el qual envia a la resta de glàndules i òrgans els senyals nerviosos, la hipòfisi,
les glàndules pineal, tiroide, paratiroides i suprarenals, el tim, els ovaris i testicles, i, per
últim, el pàncrees.

A la següent imatge observem

la localització de tots els
òrgans i glàndules incloses en
el sistema endocrí:

Imatge 1
2.2.1 El sistema endocrí en relació amb l’estrès
Quan ens trobem en una situació estressant, l’hipotàlem envia una combinació
de senyals nerviosos i hormonals a la resta del sistema endocrí, fent que les
glàndules suprarenals (ubicades sobre els ronyons), alliberin una gran quantitat
d’hormones a la resta del cos. Quan les “hormones de l’estrès” són segregades,
provoquen les anteriorment esmentades elevacions de la freqüència cardíaca i
freqüència respiratòria.
Al mateix temps, fan que diversos processos metabòlics com la digestió, el
creixement i la immunitat s’aturin durant un temps.

Aquestes hormones són molt diverses, però les que es consideren ”principals”
són les següents:

Negreta = Hormones específiques que s’analitzaran al llarg del TR

• La prolactina
• L’adrenalina
• El cortisol: Aquesta, junt amb l’adrenalina, és la hormona més
representativa dels estats d’estrès
• Progesterona
• Estrògens
• Testosterona

2.2.2. El cortisol, funcions i característiques:

Com abans esmentat, el cortisol (o també hidrocortisona)

és anomenat l’hormona principal de l’estrès.
És també el glucocorticoide més important del cos humà.
Les hormones d’aquest tipus tenen la responsabilitat de
regular el metabolisme de carbohidrats, grasses i
proteïnes, aquestes sent doncs funcions del cortisol, entre
d’altres. Imatge 2

El cortisol és segregat a través de l’ACTH (adrenocorticotròpica), hormona que

secreta els glucocorticoides que es troba a les glàndules suprarenals,
estimulant-les.

Centrant aquesta hormona en l’estrès, s’ha observat que l’alteració dels seus
nivells en aquest estat psicològic arriba a graus anormals. La seva funció en
aquest camp és restablir l’homeòstasi.
Quan és secretat, el cortisol té una vida mitjana de 60 a 90 minuts, temps que
pot augmentar al patir estats estressants, que si arriben a incrementar podrien
ser un gran problema per a l’organisme afectat, provocant, per exemple, el
defalliment de la immunitat del nostre cos.
 A part de les funcions metabòliques, el cortisol, que té gairebé una funció a tots
els òrgans del cos humà, es segrega primordialment com a resposta a l’estrès i
a causa dels nivells baixos de glucosa a la sang, augmentant el sucre d’aquesta
i, per tant, contrarestant la insulina.
A més a més, controla la pressió arterial, incrementant-la.

2.2.3. L’adrenalina, funcions i característiques

L’adrenalina és una catecolamina neurotransmissora

produïda a les glàndules suprarenals que s’allibera als
moments de tensió, l’estrès sent un bon exemple.

Aquesta hormona es sintetitza també a l’esmentada

ACTH (adrenocorticotròpica).
Imatge 3

En l’àmbit cardiovascular, l’adrenalina té les ambdues funcions de la

vasoconstricció i la vasodilatació depenent de l’estat de l’organisme, encara
que als estats estressants entra en joc l’efecte de la vasoconstricció, la qual
augmenta la pressió sanguínia.

Aquesta hormona actua de forma directa sobre el miocardi, causant que la

contracció d’aquest es produeixi amb més força, fent que el cor sencer es vegi
també afectat, augmentant el rendiment i treball cardíac i, a més a més, el
consum d’oxigen del cor veient-se incrementat.

L’adrenalina, per tant, és una gran estimulant del sistema cardiovascular, ja que
afecta els vasos sanguinis i al cor completament quan l’hormona és segregada.

2.3. El sistema cardiovascular

S’anomena sistema cardiovascular al conjunt d’elements

del cos dels éssers vius que ajuda a transportar elements
de nutrició com oxigen, diòxid de carboni i hormones per
tot l’organisme a través de la sang, sent per tant essencial
per a la vida.

A l’ésser humà, aquest sistema està constituït per la sang,

que viatja per uns conductes anomenats vasos sanguinis
(artèries, venes i capil·lars), els quals estan repartits per
tot el cos. La sang és impulsada pel cor.

Imatge 4
2.3.1. El cor

El cor humà és indispensable per a la vida, ja que, com abans esmentat, aquest propulsa
la sang cap a la resta de l’organisme, de manera que aquesta pugui transportar
nutrients essencials.
És trobat al centre del tòrax, i disposa de quatre cavitats: Dues aurícules i dos ventricles.
Les aurícules omplen el cor de sang que prové d’altres parts del cos, com per exemple
els pulmons. Els ventricles tenen la funció contrària: Contenen la sang que, al ser
bombejada, anirà a parar a la resta del cos.

El cor es contrau (acció de sístole) a una freqüència

mitjana d’entre 60 i 80 batecs/minut, impulsant la sang
cap a la resta de l’organisme amb ajuda de les vàlvules
cardíaques. Desprès de la contracció, el cor fa una
dístole, és a dir, es relaxa.

A un cor saludable, la sang que passa per aquest es

mou en un sol sentit.
Les esmentades vàlvules, que es troben a les sortides
de les quatre cavitats tenen la funció d’impedir que la
sang vagi en sentit contrari.
Sense elles o si aquestes fallen, la sang tornaria a la
cavitat de providència després de la contracció
cardíaca, fent que el cor no complís amb el seu
propòsit d’enviar sang a la resta del cos.
Imatge 5

2.3.2 Respostes fisiològiques relacionades amb el sistema cardiovascular al

patir estrès:

• Hipertensió: A causa de que l’hormona cortisol augmenta la pressió

cardíaca.

• Molèstia precordial

• Augment del treball cardíac: El cor fa més esforç per a bombejar sang d’alta
pressió.
 2.3.3. Malalties cardiovasculars relacionades amb les respostes fisiològiques
anteriors:

Amb relació a la hipertensió, es poden desenvolupar les següents malalties

cardiovasculars:

• Ateroesclerosis (estrenyiment de les artèries properes al cor); la qual està

accelerada per la pressió arterial alta (hipertensió), resultant en un atac cardíac en
una gran quantitat de casos.

• Aneurisma, el debilitament dels vasos sanguinis a causa de l’alta pressió de la sang,

que, al cap del temps, pot formar una protuberància a l’artèria debilitada, i aquesta
resultant doncs en una fracturació perjudicial.

• Insuficiència cardíaca; ja que en bombejar sang d’alta pressió, el cor ha de fer

majors esforços.

2.4. Antecedents
Per al desenvolupament del meu TR no és necessària una explicació dels
antecedents del camp de la medicina, psicologia o endocrinologia.

2.5. Referències bibliogràfiques (citades seguint les convencions)

• Nogareda, S., Fisiología del estrés. Instituto Nacional de Seguridad y Salud en el

Trabajo (INSST) (sense data)
https://www.insst.es/documents/94886/326853/ntp_355.pdf

• Romero, E.; Young, J.; Salado-Castillo, R., Fisiología del estrés y su integración al
sistema nervioso y endocrino: Revista Médico Científico (28 d’abril del 2020)
https://www.revistamedicocientifica.org/index.php/rmc/article/view/535/988

• Julián, A.; Herrera, M., PSICONEUROINMUNOLOGÍA PARA LA PRÁCTICA CLÍNICA:

Universidad del Valle (març del 2009)
https://bibliotecadigital.univalle.edu.co/bitstream/handle/10893/10384/Psico
neuroinmunologia.pdf?sequence=5
3. Disseny dels mètodes del treball de camp

Per a realitzar el treball de camp seguiré el mètode següent, el qual es basarà en

enquestes a professionals de la salut:

Per a completar el meu TR, faré una enquesta amb una gran diversitat de preguntes amb
l’objectiu de determinar el tant per cent (%) de cardiòlegs que han tractat a pacients
amb hipertensió i insuficiència cardíaca amb indicis d’haver patit estrès, amb preguntes
que relacionin un tractament efectiu d’hipertensió o insuficiència cardíaca amb les
hormones del cortisol i adrenalina.

Si el nombre de metges que han tingut aquest tipus de casos és alt, la conclusió
d’aquesta qüestió seria la següent: “Un % dels pacients que van tenir hipertensió va ser
a causa de l’adrenalina segregada a estats estressants”.

Les enquestes es faran doncs amb la finalitat d’aprovar o rebutjar la subhipòtesis

plantejada, sent prèviament analitzades i comparades entre elles per a arribar a una
conclusió lògica.

3.1. Planificació:
Per a mantenir una organització temporitzada de les tasques i recerques requerides per
a completar el TR, he realitzat el següent Diagrama de Gantt, on s’observen, de manera
esquematitzada i clara, els terminis de realització de les activitats:
 3.2. Pressupost
Ja que el meu TR es basa en la recerca d’informació, no requeriré cap tipus de materials
o eines per a fer la meva recerca. Per tant, el meu pressupost per a realitzar el meu
treball es basarà en el cost de la meva base de recerca, és a dir, el meu portàtil.

Per tant, aproximo que el pressupost final serà d’uns 350€.

4. Índex de paraules clau:

- Canvis bioquímics: Canvis a un organisme relacionats amb hormones, processos

metabòlics, etc.

- Catecolamina: Hormones que se segreguen de forma directa al torrent sanguini.

- Corticoesteroides: Hormones que provenen de la glàndula suprarenal, entre altres

característiques

- Glucosa: Sucre trobat a la sang.

- Homeòstasi: Propietat essencial dels organismes que consisteix en la capacitat de

mantenir una condició interna estable, a través del metabolisme.

- Insulina: Hormona produïda al pàncrees que ajuda a regular la quantitat de glucosa a la

sang.

- Metabolisme: Processos físics o químics del cos que produeixen l’energia i nutrients que
les cèl·lules i organismes necessiten per a viure, a part d’eliminar substàncies tòxiques.

- Miocardi: Teixit muscular del cor. És l’encarregat de bombejar la sang mitjançant

contraccions

- Molèstia precordial: Sentiment d’opressió al pit, a la zona del tòrax.

- Neurotransmissora: Substància química generada pel cervell que transmet informació, per
exemple, de neurona a neurona, o cap a una cèl·lula o glàndula.

- Patologia psicosomàtica: Disminució de defenses, aparició de molèsties físiques i altres

trastorns, causats per processos emocionals negatius.
- Reaccions fisiològiques: Reacció corporal davant d’un estímul extern que afecta
l’organisme, sigui de forma positiva o negativa.

- Vasoconstricció: L’estrenyiment dels vasos sanguinis, fet que ralentitza el pas de la sang.
- Vasodilatació: Relaxació del múscul situat a les parets dels vasos sanguinis, és a dir, els
vasos sanguinis es dilaten, fet que accelera el pas de la sang.

5. Annexos:

Imatge 1: Creació pròpia

- Imatge 2:
https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/0/0d/Cortisol2.svg/1200px-
Cortisol2.svg.png
- Imatge 3: https://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/3/36/Adrenalin_-
_Adrenaline.svg/1200px-Adrenalin_-_Adrenaline.svg.png
- Imatge 4: https://bibliotecadeinvestigaciones.files.wordpress.com/2011/04/sistema-
circulatorio-y-corazc3b3n.gif
- Imatge 5: https://bibliotecadeinvestigaciones.files.wordpress.com/2011/04/sistema-
circulatorio-y-corazc3b3n.gif
- Imatge 6: Creació pròpia