PSICOLOGIA DE LA

PERSONALITAT

Victoria de la Puente Puigjaner

Professor: Jordi Rusiñol Estragues
Universitat de Blanquerna - Ramon Llull
Gener - Maig 2021
Semestre II
 TAULA DE CONTINGUTS
1 DEFINICIONS DE PERSONALITAT ........................................................................ 5
2 ORGANITZACIÓ JERÀRQUICA ............................................................................. 8
3 INFERÈNCIA DE LA VARIABLE ............................................................................10
4 DEMOSTRACIONS EMPÍRIQUES: ANÀLISI FACTORIAL .........................................11
5 TEST PSICOLÒGIC..............................................................................................15
6 TEORIES DE BASE BIOLÒGICA ............................................................................22
6.1 BIOTIPUS (CONSTITUCIONALISTA) KRETSCHMER / SHELDON ...................................... 22
6.2 TEORIA DE EYSENCK (1916-1997).................................................................................. 24
Altres estudis:.........................................................................................................45
SEX AND PERSONALITY – EYSENCK, 1976 .................................................................45
Diferències de gènere en les raons per escoltar música: ..........................................46
7 MARVIN ZUCKERMAN (1928) ............................................................................48
8 JOY PAUL GUILFORD .........................................................................................52
9 TEORIA DE CATTELL ..........................................................................................69
9.1 INTRODUCCIÓ ................................................................................................................ 69
9.2 COM ARRIBA CATTELL A DESENVOLUPAR LA SEVA TEORIA? ANTECEDENTS ............... 69
9.3 QUINES SÓN LES METODOLOGIES QUE UTILITZA? ....................................................... 69
9.4 16 FACTORS PRIMARIS DE PERONALITAT ..................................................................... 70
9.5 CLAUS D’INTERPRETACIÓ .............................................................................................. 72
9.6 CANVIS EN LA DENOMINACIÓ DELS FACTORS .............................................................. 72
9.7 ANALITZEM ELS FACTORS .............................................................................................. 73

EXAMEN:

- COMPARAR CON “APUNTES FINALES” PARA AYUDARME

- HA COLGADO UN MODEL DE EXAMEN EN SCALA Y A PARTE UNA CORRECCIÓN

Examen de personalitat: Examen tipo test que constarà de 60 preguntes aprox d’elecció múltiple
(llapis!!) - 1hora - no descompten però per aprovar cal encertat el 60% -la majoria de preguntes són
memorístiques però hi haurà alguna més pràctica (ex: quin és el tret ideal per un professor de nens
petits?) - Quan no hi ha indicació de quin autor implica que parla del compartit per tots (Big Five). -
Tot són preguntes teòriques, alguna en referencia a quin dels següents trets hauria des ser ideal per
un de relacions publiques. - Parlarà sempre dimensions i trets (no facetes i factors). En nomenclatura
del neo utilitzarà el nom del tret sempre. Si utiltiza nomenclatura serà l’americana Responsabilitat
(C) Obertura (O). - LE HE PREGUNTADO Y NO HEMOS DE SABERNOS LOS NOMBRES DE LOS
INVESTIGADORES SINO QUE NOS PONDRÁ SUS NOMBRES EN LA PREGUNTA JUNTO A EL CONTENIDO
QUE LUEGO HABREMOS DE CLICAR A B C OSEA NOD ARLE MUCHA IMPORTANCIA A LOS NOMBRES
DE LOS AUTORES, SOLO LOSD DE LOS TESTS

2
TEMA 1: L’ESTUDI CIENTÍFIC EN PSICOLOGIA DE LA PERSONALITAT
BON ANÀLISI DE LA PERSONALITAT

Per tal de conèixer la personalitat psicològica normal d’un individu, cal observar (la capacitat
adaptativa i de mantenir sentit de coherència), posar i avaluar als individus en diferents situacions,
no només en les reaccions que tenen en un moment determinat. D’aquesta manera, deduïm un
seguit de trets de la personalitat: Aquelles característiques són estables al llarg del temps (es
repeteixen dins la campana de Gauss) i que es manifesten en diferents situacions.

QUANTIFICAR LES DADES

Totes les característiques de personalitat s’investiguen seguint uns procediments metodològics de

recerca vinculats a la experimentació i anàlisi estadística de les dades. Les variables han de ser
quantificades, s’avaluen unes característiques de personalitat i en funció de com es comporta un
grup de referència d’aquestes característiques. Per exemple, característica de xerraire és un tret, per
saber si sóc poc, molt o mig, es mesura el comportament i hauré de comparar-me amb un grup de
referència.

Els psicòlegs de la personalitat intentaven quantificar el pessimisme u optimisme. Moltes de les

característiques de personalitat són bipolars, és a dir, és una sola característica que defineix com és
una persona. Estar per dalt o a sota el mitjana d’un grup de referència ajuda a saber si ets molt “x”
o poc “x”. Si es pren la característica del perfeccionisme, les persones poden ser molt o poc però si hi
ha una persona que és poc, tendirà a ser desorganitzat.

La idea és saber si realment un individu destaca en aquella cosa, pel que les dades hauran de ser
estructurades estadísticament. La campana de Gauss ajuda a posicionar a l’individu. Segons les
teories modernes, les zones que estan als extrems es troben més a prop del trastorn, quan passes
de l’extrem de la normalitat apareix el trastorn. Els extrems poden tornar a la persona obsessiva i
pot derivar a un trastorn obsessiu.

QÜESTIONARIS I TEST DE PERSONALITAT

No només es una qüestió de mesura, sinó de tests de personalitat que són els que d’alguna manera
es treballa la personalitat. La gran majoria dels teòrics de la personalitat patrocinen un qüestionari i
és el que treballarem però no tots. Els qüestionaris cometen l’error de no tenir en compte dues
variables: el sistema de creences, valors i perjudicis (les quals són una peça clau per la configuració
de la personalitat) i la motivació.

Per validar una teoria, s’han de fer experiments per mostrar la realitat i la capacitat predictiva que
la teoria havia anunciat prèviament. Totes les característiques que recollim mitjançant els testos ens
han de permetre fer una descripció de l’individu i una predicció de com es comportarà en un futur.

3
 BASE BIOLÒGICA I SOCIAL

Té una base biològica i social, les dues són igual de rellevants: La interacció modula la base biològica,
i aquesta és important pel desenvolupament de la personalitat. Exemple: Tenir pares esquizofrènics
no provoca que tu hagis de desenvolupar aquesta faceta; l’acció d’interactuar pot produir-se abans
o després, depenent de la base biològica (quan més abans comences menys tímid seràs). Leiseng és
un autor partidari de fonaments biològics i psicologia del comportament que és ambientalista, el
producte de la personalitat per tant és una interacció de les dues.

No existeixen personalitats bones o dolentes, sinó actes o comportaments socialment positius o

negatius. Per tant, les característiques han de ser per un grup cultural similar. Nosaltres centrarem
el marc d’investigació en el món occidental.

Les persones busquen arribar al seu nivell òptim d’activació que sigui agradable. Cadascuna ho fa de
manera diferent, determinada també pel sistema nerviós i factors biològics. L’extraversió, doncs,
està fonamentada en l’activació que tenen els sistemes nerviosos. N’hi ha persones que amb una cafè
van perfectes i altres que necessiten 5.

ESTUDI DE LA PERSONALITAT EN L’ADULTESA

La personalitat està força més configurada cap als 18-20 anys, i alhora de fer investigacions
prefereixen fer per aquestes edats que pels nens petits. D’aquesta manera, la personalitat es tracta
un constructe hipotètic que ha de ser estudiat a partir de l’edat adulta, ja que els nadons estan
desenvolupant-la i per tant, allò que mostren són només característiques temperamentals (no
apreses) que es mollejaran amb la interacció: tendències del comportament. Tots els autors afirmen
que la combinació dels aspectes biològics + l’aprenentatge conformarà la personalitat adulta.

PREDICCIÓ EN L’ESTUDI DE LA PERSONALITAT

La psicologia ha de buscar la predicció del comportament i no només la versió més clínica. És a dir,
veure si hi ha dubtes de risc per tal de prevenir el que es troba de manera més pròxima.

Les característiques de personalitat a vegades determinen si viure uns anys més Els investigadors
van descobrir que individus que són molts responsables, viuen 10 anys més que la resta que no ho
són: L’individu poc responsable creua sense mirar adequadament, i no passa res perquè ha après
que mai l’han atropellat fins que finalment l’atropellen. En canvi, el responsable es pren el temps per
mirar que no passi ningú d’aquesta manera allarga els anys de vida. Les persones menys
responsables tenen més hàbits tòxics com fumar, motiu que també juga a favor de la investigació
feta pels professionals de que hi ha concordança entre esperança de vida i responsabilitat.

4
 PROPIETATS ESTRUCTURALS I DINÀMIQUES

• PART DINÀMICA: (de la persona) És la que posa en marxa i regula la personalitat. Un tret
dinàmic, per exemple, és l’amabilitat, la qual representa la manera de com els individus
interactuen amb els altres. Exemple: Amabilitat.

• PART ESTRUCTURAL: És l’estructura del jo: Tots els trets es composen en un continu. Per això
podem trobar persones introvertides i antipàtiques o persones introvertides i amables. Exemple:
Introvertit.

1 DEFINICIONS DE PERSONALITAT

1. La personalitat és una PECULIAR COMBINATÒRIA DE CARACTERÍSTIQUES que destaquen i que

es combinen entre elles: Passos per identificar la personalitat:

- Identificar trets i saber si és molt o poc.

- Agafar aquests alts i baixos i combinar-los en el mateix individu.

Si tenim 2 persones agressives, però una és amable i l’altre antipàtica, preferirem anar amb
l’amable i que l’antipàtica. A la simpàtica se li perdona la característica. Els nens i nenes que es
porten malament, si són simpàtics, el professor no els castiga. En canvi, si el nen és antipàtic,
probablement sí hi ha càstig. El simpàtic que és agressiu a la llarga pot ser més manipulador que
els altres.

2. Manera en la que responem, és PRODUCTE DE MOLTES VARIABLES ja que ve configurada per

un munt de variables combinades entre elles. El producte últim és el que diem personalitat.

3. És una CONSTRUCCIÓ TEÒRICA. La personalitat es una construcció teòrica i segons aquesta, a

partir de les seves definicions ideals, el que fem és veure com els individus s’apropen a aquestes
definicions i com responen a elles. Això delimita el que investigaran i quines coses se li donarà
preferència.

4. PERVIN, 1975: “La personalitat representa a les propietats estructurals i dinàmiques d’un
individu, tal com aquestes reflexen en les seves respostes característiques a les situacions. Amb
altres paraules, el termini personalitat fa al·lusió a aquelles propietats permanents dels individus
que tendeixen a diferenciar-los dels altres.”

És a dir, Pervin diu que s’ha de buscar maneres de comportar-se estables al llarg del temps
i que són consistents (que aquelles característiques es donen en més d’una situació). Per
parlar de personalitat, cal identificar doncs, les característiques relativament permanents,
distingir en la nostra observació quins són aquells elements característics estables.

5
 ELEMENTS D’ESTRUCTURA / ESTRUCTURALS DE LA PERSONALITAT:

• Físic: És importat afegir una part física en la descripció de personalitat. Exemple: Dona de
rassa blanca.

• Trets: Representen el conjunt d’hàbits directament visibles. No tots expliquen la mateixa

quantitat de comportament, doncs n’hi ha alguns que expliquen molt sobre la personalitat
i altres que menys. Hem de seleccionar els que més expliquen per treballar bé la personalitat
de l’individu. Exemple: Pessimisme, perfeccionisme. N’hi ha entre 5 i 6 mil.

• Pensaments, Emocions, Creences i Prejudicis: Hi ha una base biològica però evidentment

aquesta es veu afectada i influenciada per aquest 4 conceptes que adquirim en l’entorn. La
imposició cultural marca modifica la nostra personalitat.

• Societats, educacions, cultura, religió.

DINÀMIQUES / PROCESSOS DINÀMICS / RELACIONS DINÀMIQUES:

En el procés de la personalitat, hem d’identificar aquells trets característics estables. Tot i així,
sempre hem de veure de quina forma interaccionen. Les dinàmiques o relacions dinàmiques és
llavors la interacció de tot el conjunt, és a dir, relacions que s’estableixen entre els elements
estructurals. S’acabaran anomenant elements processuals.

Per ser uns bons descriptors de personalitat, hem de saber diferenciar si una conducta o element
és estable :

• JO SÓC: Característica o conducta permanent. L’utilitzarem per descriure la personalitat

perquè són estables i consistents en diferents situacions.

• JO ESTIC: Característica o conducta que reflexa un estat, apareix en un moment

transitori de la vida, momentani, és a dir, que no vol dir que demà ho estigui. Reflexa
un estat. D’aquesta manera, no són un bon element per descriure la personalitat perquè
no són estables, ni persistents al temps no són consistents en diferents situacions.

5. ALLPORT, 1963: “Personalitat és la organització dinàmica en l’interior de l’individu dels sistemes
psicofísics que determinen la seva conducta i el seu pensament característic.”

Característiques que estan en l’individu i que són els agents determinants del
comportament. Aquestes poden ser des de coses estrictament físiques o hormonals i altres
més psicològiques que causen el comportament.

6. LARSEN I BUSS, 2005: “La personalitat és el conjunt de trets psicològics i mecanismes (processos)
dins de l’individu que estan organitzats i són relativament estables, i que influeixen en les seves
interaccions i adaptacions a l’ambient intrapsíquic, físic i social.”

6
 Personalitat formada per uns determinants elements de tipus internes, és a dir, que estan
dintre de l’individu i poden interactuar entre ells i determinen la conducta de l’individu
davant de les situacions. La personalitat és un constructe teòric i explicatiu inferit a partir
de la observació comportamental, però de vegades es fan exageracions atribuint als trets
el resultat dels hàbits de comportament. Si al llarg del temps veiem que una amiga es
mossega les ungles en qualsevol lloc, al ser una conducta consistent, podem dir que és una
persona neguitosa o ansiosa.

7. CATELL, 1950: “Personalitat és aquell que permet predir el que una persona farà en una situació
donada”.

La personalitat és la determinant del comportaments dels individus. Ens permet fer

prediccions de quines seran les seves conductes en determinants contextos.

8. GUILFORD, 1959: “La personalitat d’un individu és el seu patró únic de trets”.

La personalitat és una peculiar forma de presentar una sèrie de característiques que ens fa
diferents pel punt de combinatòria del conjunt dels trets, on alguns es presenten més o
menys. (Patró únic: La combinació de les 4 variables (línia de Eysenck) = La personalitat)

9. EYSENCK, 1953:

“Per al científics, l’individu és, simplement, el punt d’intersecció d’un cert nombre de
variables quantitatives”.

Quan tinguem el llistat dels trets de

la persona, el punt intersecció que
hi hagi entre tots les variables. Les
nostres característiques de
personalitat doncs, sempre les
quantifiquem:
“És tradicional considerar la personalitat com una combinació de 4 tipus de TRETS distints”:

- Els de la naturalesa morfològica o constitucional: Com el físic, les propietats del

sistema nerviós, neurotransmissors, elements hormonals... que influencien
determinades característiques concretes com l’apropament las altres...

- Els de la naturalesa emocional i temperamental: Exemples són la ira, ansietat...

- Els de la naturalesa cognitiva (o capacitats intel·lectuals): Aspectes més

intel·lectuals com la percepció, integració, raonament, intel·ligència... de la
informació.

- Els de la naturalesa conativa: Són els elements motivacionals que fan referència als
interessos i la conducta voluntària i conscient.

7
 10. PERVIN, 1998: “La personalitat és una organització complexa de cognicions, emocions i
conductes que dóna orientacions i pautes (coherència) a la vida d’una persona. Com el cos, la
persona està integrada tant per estructures com per processos i reflexa tant la naturalesa (gens)
com l’aprenentatge (experiència). A més, al personalitat engloba els efectes del passat incloent
els record del passat així com les construccions del present i del futur”.

La primera definició que va fer, era més causativa i en comptes de dir que la personalitat és
causativa, diu que dóna orientacions pel comportament de l’individu. Diu també que
l’individu no només està afectat per la història passada sinó que també influencia el
moment actual i una certa il·lusió de futur, i tot això influencia en la personalitat final de
l’individu.

EN LES NOSTRES VALORACIONS NO ES FA JUDICIS DE VALOR

La utilització del termini personalitat, no implica connotacions de valor de la persona referenciada. És a
dir, no fem judicis de valor (és bona o mala persona), simplement diem el que és de manera objectiva.
Diem si té alta, mitja o baixa intel·ligència sense donar opinió o judici. Al dir si una persona presenta
impulsivitat o agressivitat, mai estem fent cap prejudici de que sigui delinqüent.
La persona inclou una sèrie d’elements (trets o disposicions internes), relativament estables al llarg del
temps, i consistents d’unes situacions a altres, que expliquen l’estil de resposta dels individus. Aquestes
característiques de la personalitat de naturalesa estable i consistent permet que podem predir la
conducta dels individus.

2 ORGANITZACIÓ JERÀRQUICA

Per tal de fer un bon anàlisi de la personalitat, no

podem treballar amb llistes tan llargues de trets de
l’individu, pel que s’ha de reduir en quantitat aquest
conjunt d’informació però sense perdre dades i
mantenint el valor descriptiu. Necessito llavors,
escollir les dades operatives que ens permetin
treballar amb més passivitat.

D’aquesta manera, s’ha d’anar reduint fins arribar entre 3 i 7

característiques (dimensions), que seran les més representatives i
operatives. Per arribar a aquestes, es va classificant els
comportaments dels individus en un ordenament jeràrquic (Hàbits
Trets Dimensions). Aquest ens permet passar del que són les
observacions directes al que és la inferència dels trets interns. De
més general a més concret, l’ordenament jeràrquic es farà així:

8
 - Conjunt de conductes diàries (el més habitual i representatiu).

1.HÀBITS - Directament observables (resposta observable). (=Definició empírica).

El primer pas a - Comportaments estables i repetitius al llarg del dia. (Per identificar-los correctament, hem d’estar
l’hora d’analitzar observant al llarg de molts dies.)
és seleccionar els Conjunt de comportaments (=accions rutinàries i en situacions pròpies) associats a una situació
HÀBITS: determinada, de duració limitada, manifestació evident i puntal. S’ha de seleccionar les conductes que es
poden generalitzar i globalitzar. Si persona parla molt = l’hàbit xerraire. Mastegar xiclet, ungles...

- Conjunt d’hàbits. El que observes és el comportament (hàbits) i el tret s’infereix a partir dels
- No directament observables. hàbits observables. La conducta observable demostra l’existència del tret.

- És una variable latent i teòrica: Inferència teòrica Inferència = “Qui es comporta d’aquella manera
és perquè tindrà aquest tret.” Són construccions teòriques i no tots tenen la mateixa capacitat
explicativa. (= Definició teòrica)
- El tret és el causant del comportament El tret fa referència a la disposició o tendència latent de
l’individu a comportar-se d’una manera determinada. Es necessiten de característiques situacionals
específiques per a que es produeixi.

- Són bipolars i es parla d’una sola polaritat. (simpàtic – antipàtic; optimista – pessimista)
2.TRETS
Una vegada - Els trets són un vincle entre una predisposició biològica i el procés d’aprenentatge: Les conductes
tenim els hàbits, apreses a través de la interacció amb l’entorn.
el segon pas per
Per arribar als trets, hem de seleccionar hàbits que comparteixen entre ells una característica comuna i
reduir més és
seleccionar els posar-los en una categoria comú, és a dir, al mateix calaix (calaix = tret). Aquest calaix està en un ordre
TRETS: superior = PRIMER ORDRE.

Tret: Característiques psicològiques deposicionals, àmplies, consistents i estables en el temps que

s’utilitzen per descriure, avaluar i predir la personalitat dels individus. Por ser valorat o interpretat com
una tendència “submergida” que causa i explica els patrons consistents i estables dels pensaments,
sentiments i accions que podem observar.

ESTAT vs TRET: L’estat és un comportament associat a una situació determinada, de duració limitada,
manifestació evident i puntal. En canvi, el tret sempre hi és, no només en un moment determinat. Exemple:
Sóc irritable (tret/característica). He estat tres hores de peu (estat) i per això, començaré a cridar
(conducta). És diferent ser (tret permanent, consistent i estable) i estar (afegits situacionals que promouen
una conducta).

- Conjunt de trets (entre 3 i 7).

3.DISPOSICIONS
/ DIMENSONS - Conductes més estables dels individus.
DE - Són conceptes explicatius amplis que engloben una sèrie de trets Més manejables i genèriques.
PERSONALITAT
- Tenen un clar fonament biològic/fisiològic i seran difícilment modificables: Estan a prop del seu
Per últim, si ja determinant biològic (és molt més difícil trobar-ho en els trets perquè confons l’aprenentatge amb la
tenim els trets i disposició biològica que fonamenten la conducta). 2 exemples que indiquen el fonament biològic: La
volem reduir
dimensió de l’extraversió i neuroticisme (inestabilitat emocional). Les dimensions i els trets
més,
majoritàriament són bipolars: A la campana de Gauss, al neuroticisme sortirà en un extrem estabilitat i en
seleccionarem les
l’altre inestabilitat.
DIMENSIONS:
Per reduir encara més, i arribar a les dimensions, si els trets es combinaven en un denominador comú, es
pot arribar encara a categories d’ordre superiors. Aquest nou i últim calaix està encara en un ordre més
superior = SEGON ORDRE.

9
3 INFERÈNCIA DE LA VARIABLE

Malgrat que els trets no es manifestin amb tanta intensitat com els hàbits, hi són, i hi seran més
estables al llarg del temps. Els trets seran variables latents. La variable serà inferida a partir de les
dades.

Com observem en l’esquema, primer cal veure si la

conducta que té aquella persona es manifesta en
diferents situacions. Un cop vist, podem dir que es
tracta d’una persona honesta i per això, es comporta
honestament. Li hem afegit una característica a partir
de les seves accions. Finalment, amb aquesta
característica acabem suposant que aquest tret és el
responsable de les conductes de l’individu.

Els nens poden presentar unes determinades tendències, unes maneres i a partir de la diferent
interacció amb l’entorn, algunes d’aquestes tendències es solidifiquen o no.

Exemple de la dimensió comportamental d’Extraversió:

9 trets que estan vinculats a la dimensió d’extraversió segons

la teoria de Eysenck.

Per molt que apareguin aquests 9 trets, les persones que

siguin extravertides, poden manifestar en major o menor
mesura els trets.

Els hàbits no apareixen en aquest exemple perquè seria

massa llarg. Estan apuntats solament els trets perquè és la
manera més operativa i manejable de treballar amb la
personalitat.

Per saber sobre el tret de la Sociabilitat que és...

- Tendència a la relació social.
- Capacitat de relació social.

... es pregunten aquestes preguntes

10
4 DEMOSTRACIONS EMPÍRIQUES: ANÀLISI FACTORIAL

DETERMINACIÓ DELS TRETS: TEST DE PERSONALITAT I DISTRIBUCIÓ GAUSSIANA

Tots els investigadors miren de validar les seves propostes teòriques, matemàticament. L’elaboració
dels TEST DE LA PERSONALITAT i l’estudi d’aquests, té la finalitat de determinar uns trets
característics de l’individu i en alguns casos, les dimensions també. Habitualment les preguntes que
formen els tests fan referència als hàbits (se li pregunta si habitualment...) i a partir d’aquí en deduïm
el tret i/o les dimensions, perquè aquestes són un constructe teòric.

Obtenim doncs, una qualificació dels trets. Cal tenir en

compte que en relació a la capacitat predictiva dels trets,
s’ha de valorar-los, sempre, en relació a un grup de
referència: Mitjà, Alt o Baix. D’aquesta manera, totes les
característiques de personalitat (trets, hàbits...) es
distribueixen seguint la DISTRIBUCIÓ GAUSSIANA.

Sempre el tret és bipolar. Molt poca gent es troba als

extrems (si ens trobem amb extrems, és o per prejudici o
rarament ho és). Per tal que el resultat de la prova sigui una
puntuació alta en extraversió, l’individu ha de complir una
puntuació alta en els nous requisits. Això no acostuma a
passar, habitualment la persona té tots els trets però uns
són més clars que altres.

Normalment els trets negatius queden a l’esquerra

i els positius a la dreta. Tot i així, de vegades els
anglesos fan la distribució Gaussiana al revés, és a
dir, posarien en diferent ordre: En comptes de
posar a la gràfica “pessimisme – optimisme”,
posarien “optimisme – pessimisme”.

En les gràfiques, tot i utilitzar percentils, decatipus o el que sigui, l’important és que ens diuen la
mateixa informació: Si està per sobre o sota de la mitjana. Quan més s’allunya de la posició central,
més té la característica. La forma de distribució és sempre la mateixa, varia la quantitat de
preguntes. Les puntuacions Z menys 1 a 1 són considerades puntuacions mitjanes. A partir del 3
molt altes.

Aquests resultats han de ser validats per tal de tenir credibilitat, la validació és possible gràcies a la
utilització de L’ANÀLISI FACTORIAL:

11
ANÀLISI FACTORIAL

Perquè els resultats del test puguin ser demostrables empíricament, s’utilitzen diferents proves. La
més rellevant és una prova d’àmbit matemàtic anomenada anàlisi factorial. Els anàlisis
correlacionals ajuden a veure quins elements tenen major grau de correlació entre ells. Serveix
també per comprovar que la teoria i la dada empírica coincideixen.

L’anàlisi factorial és una tècnica estadística basada en la correlació de les variables

matemàticament. S’aconsegueix agrupar i reduir tots els continguts sense perdre capacitat
explicativa i crear correlacions entre ells. Té capacitat predictiva. Les variables no observades
s’anomenen factors. Ex.: Permet reduir les notes de tot un grup d’estudiants a dos o tres variables
interrelacionades entre elles (agrupació de continguts) i amb la màxima informació possible.

Permet fer una demostració empírica i numèrica de la meva argumentació teòrica a partir d’una
equació / associació matemàtica. D’aquesta manera, es posa atenció en la correlació entre aquestes
(anàlisi matemàtica) i no en base a aspectes teòrics, pel que no hi ha cap contaminació de tipus
intel·lectual o teòrica. Cal tenir en compte que l’anàlisi d’una base de dades a partir d’un qüestionari
ens porta a les mateixes conclusions que el que es podria haver defensat de manera argumentada.

EXEMPLE 1 D’ANÀLISI FACTORIAL: “ASSIGNATURES”

Per començar, passo uns qüestionaris per avaluar-
los quantitativament. Una vega tinc les respostes, i
em poso a correlacionar les variables entre totes
elles. No es poden analitzar en conjunt sinó que
sempre per separat, de dos en dos.

Interpretació dels valors:

Quan el valor és inferior a 0,30, és
- Si correlacionen positivament: Estan correlacionades cap a dalt o cap a baix. com si no participés, no les
considero.
- Si correlacionen negativament: Si el valor d’una puja, l’altra baixa.

Volem saber les variables que realment correlacionen entre elles. Sabem que si el valor és inferior a 0,30,
no es considera. Apliquem aquest criteri perquè volem factors realment representatius. Per tant, en
l’exemple, en el factor 2 (FII), no consideraríem història, pel que no diríem que FII està format per història.

“De tot aquest conjunt de conductes, es pot reduir en dos factors (factor 1 i 2). En l’exemple, el factor 1
(FI) participa en llenguatge un 85%.”

El factor és com una entitat en la qual intervenen moltes determinades variables. El que fem és reduir a
dos una llista considerable de variables. Utilitzo dos variables per representar totes les altres. Aplicant-
lo a aquest exemple, hem acabat obtenint que FI és Ciències i FII és Lletres. D’aquesta manera, si diem
que se’ns dóna bé les lletres, diríem que se’ns dóna bé la literatura, història i filosofia i se’ns dóna
malament les assignatures que constitueixen les ciències. (Això ho dic fixant-me en la correlació de les
assignatures amb els factors).

12
EXEMPLE 2 D’ANÀLISI FACTORIAL: “VARIABLES PSICOLÒGIQUES”

En lloc de posar els resultat acadèmics, posarem els V

o F de les preguntes del qüestionari, que seran les
variables. Correlació que tenen les preguntes entre sí.

Tenim una llista d’ítems (les preguntes) i a la dreta

tenim els ítems de manera horitzontal. D’aquesta
manera surt la correlació que hi ha entre cada ítem
amb cada ítem.

La correlació sempre és una – una:

- La 1 amb la 2 estan correlacionades en 0,45 pel que tenen una mica de correlació.
- No hi ha correlació substancial entre la pregunta 1 i 5
- La 4 manté vincles alts amb algunes preguntes i menys amb altres.
- La 5 no hi ha correlació substancial amb les primeres però sí amb les últimes.
- La pregunta 6 hi ha correlació entre 1, 2, 3 i 4 però si amb la 5
- La pregunta 7 (del NO de la pregunta) té vinculació amb les dues anteriors de manera negativa.

EXEMPLE 3 D’ANÀLISI FACTORIAL: “INTERCORRELACIONS AMB PREGUNTES D’UN QÜESTIONARI”

PD: S’estructura a través d’un Factor General, que sorgeix dels Factors Secundaris (Dimensions de la
personalitat), compostes per Factors Primaris (trets), que alhora estan compostos per Hàbits.

Primer de tot, tenim un qüestionari amb respostes. Quan comencem a aplicar l’anàlisi factorial
obtenim les variables estudiades i les seves correlacions (on la màxima és 1).

Seguidament, el factorial buscarà agrupacions de similituds (s’unifiquen totes les preguntes del test
en preguntes que les representin), permet-nos veure les correlacions interrelacionades (relaciona
unes amb altres) i marca aquells resultats destacats agrupant-los de dos en dos: (aquí es veu com el
FI està vinculat a les dues primeres preguntes, el FII a les dues següents i així successivament)

13
Aquestes unions tenen sentit, per això es defineixen de certa manera en 4 trets:

- FI = Ansietat
- FII = Preocupació
- FIII = Animació
- FIV = Sociabilitat.
Així doncs, el que acaba de succeir és que l’anàlisi factorial ha reconegut aquelles respostes similars
(per tant, d’un mateix tema: tret) i les ha agrupat en una sola pregunta. Fent que de 80 preguntes
del qüestionari ens quedem amb quatre factors que agrupen totes i cada una de les respostes, quatre
factors anomenats: Factors de primer ordre (trets).

Un cop fet aquest primer anàlisi factorial, el tornem a realitzar amb els quatre factors que han sorgit
en el primer; i obtenim el següent:

Si vull reduir els 4 factors, en menys, l’anàlisi factorial agruparà els 4 trets (els trets que s’agrupen és
perquè tenen resultats semblants) en dos factors de segon ordre (les dimensions):

1. FI NEUROTICISME = L’ansietat (FI) i la preocupació (FII).

2. FII EXTRAVERSIÓ = L’animació (FIII) i la sociabilitat (FIV)

Acaben tenint 2 factors de segon ordre que són dimensions (FI i FII), compostos
respectivament pels factors de primer ordre que són trets (FI, FII, FIII I FIV).

14
5 TEST PSICOLÒGIC

Test =“Proba, assaig o examen”. Un test psicològic és un procediment sistemàtic per observar una
o vàries variables (conductes, emocions, pensaments, estades, trets, habilitats) i descriure-les amb
l’ajuda de:

- Categories fixes: Poc, una mica, bastant, molt.

- Escales numèriques: Centils, decatipus...
En psicologia de la personalitat, aquesta eina avalua característiques de personalitat. És doncs, un
instrument objectiu i tipificat en la seva aplicació, correcció e interpretació que compara la conducta
de dos o més persones. Poden avaluar només trets o trets i dimensions. La funció és donar criteri
de mesura que ens permeti dir si aquella característica és un terme mig, o marcada per una intensitat
ALTA (presència d’una característica) o BAIXA (no presència de la característica).

- Avalua més d’una variable de personalitat (més d’un tret o dimensió).

- Moltes preguntes: Les preguntes per avaluar les variables estan

barrejades. És a dir, si hi ha 12 de les 200 preguntes destinades a avaluar
QÜESTIONARI
la variable 1, aquestes apareixeran barrejades junt amb altres preguntes
2 d’altres variables, mai apareixeran juntes i seguides.
TIPOLOGIES
- Exemple: NEOPIR.
DE TESTS

- Avalua una sola variable de personalitat (un sol tret o dimensió).

ESCALA
- Poques preguntes.

- Exemple: TAV i DS.

Els inventaris i qüestionaris estan formats per una sèrie d’afirmacions o preguntes. La redacció de
les preguntes ha de ser directa, senzilla, lo més clara possible i no molt extensa. No estan realitzats
a l’atzar.

Generalment estan formats per més d’una escala o tret a mesurar. Es recomana que cada pregunta
només avaluï un únic tret. Com instruments psicomètrics han de complir els criteris de bondat propis
d’aquest tipus de probes: Fiabilitat, Validesa i Adequada baremació (Recollir una bona quantitat de
subjectes).

Quan es demana respondre un test, no es diu exactament què

s’avalua. En aquest sentit, per despistar l’individu per tal que no
s’adoni del que realment s’està avaluant, es poden utilitzar
preguntes emmascaradores / emmascarador, que no tenen res
a veure amb el tret que s’avalua. No puntuen, seran ignorades.
Es pot apreciar en aquest exemple d’escala tipus Likert: TAV.

15
 Les respostes tendeixen a ser limitades. Tipus de RESPOSTES LIMITADES:

DICOTÒMIQUES - 2 possibilitats de resposta: Sí – No, V – F

- 3 possibilitats de resposta: Sí– ? – No

- Les preguntes són contràries (Sí – No) i després el termini mig (?).
TRICOTÒMIQUES
- Problema: S’ha de demanar a l’individu que intenti posar-se als extrems perquè si posen molt
el termini mig (?), el qüestionari queda invalidat i no haurà servit de res. (No s’utilitza molt)

- Aquesta escala simula una escala mètrica que serveix per quantificar aspectes psíquics.

- S’ha de dir si aquella característica

que es descriu s’aplica o no a un
ESCALES propi.

TIPO LIKERT - Problema: Si l’individu marca en tot “termini mig” (N), el qüestionari queca invalidat.
(d’interval en
- En aquest exemple (exemple de test reactiu), hi ha una llista de trets. Es pot veure com cada
relació a la
tret té un signe específic, on els que comparteixen signes és perquè comparteixen dimensió.
freqüència,
intensitat,
duració...)

o Es mostra un llistat de característiques de

personalitat en parelles oposades (polaritat) en la
ESCALES TIPUS mateixa línia. Es planteja a l’individu aquesta
DIFERENCIAL dicotomia on ha de decidir quina de les dos és més
SEMÀNTIC aplicable a la seva persona i després dir si “molt,
poc, bastant...”

o Bona eina però ja no tenim molts qüestionaris d’aquests a Espanya.

• Una sèrie de condicions d’aplicació: A una classe, a casa, si fa calor...

• Correcció - Puntuació: Si és una correcció manual o mecànica (ordinador). El

psicòleg perd el control en el moment que ho corregeix l’ordinador. És a dir, no es
sap el que ha contestat el pacient a cada pregunta ni de quines preguntes venen
els càlculs. Tot i així, si es corregeix manualment, la possibilitat de que la puntuació
Han de considerar-se:
obtinguda estigui contaminada augmenta.

Cal esmentar que no tots els test estan editats per tal de saber com cal avaluar la
resposta. En cas de que sí ho estiguin, acostumen a tenir una editorial darrere que
porta tot el procés d’avaluació.

• Elaboració de perfil.

• Interpretació: La interpretació no solament té en compte els aspectes psicomètrics

sinó que s’ha de realitzar en funció de la teoria psicològica de la qual depèn el 16
test.
PROCÉS DE CORRECCIÓ

1. COMPTABILITZAR LA PD DE CADA VARIABLE AVALUADA PEL TEST: La puntuació directa (PD) és

la puntuació que obtenim de la determinació d'una variable, la que se li posa a un individu en
funció de les seves respostes. Són tants punts com preguntes. Exemple: Si tinc 15 preguntes, puc
treure un màxim de 15 punts i un mínim de 0.

2. COMPARAR LA PD AMB EL VÀREM DEL TEST: Passar la PD a una escala concreta (passar al
barem del test) i observar si la puntuació està situada entre el valor promig (7 – 8). D’aquesta
manera obtenim una puntuació de referència (grup referent).

3. LOCALITZAR LA POSICIÓ DEL SUBJECTE EN UNA DISTRIBUCIÓ NORMAL: Un cop realitzat el test
i obtinguda la PD, caldrà veure com es distribueix normalment la característica realitzant una
distribució de les puntuacions: Veure en quina posició ens col·loca la PD a través de la Campana
de Gauss. A l’exemple, si tingués 85 punts, seria bastant perfeccionista.

Cal tenir en compte que, quan es fan representacions gràfiques

amb la Campana de Gauss, més de la meitat de la gent (60%) tenen
X característica en el terme mig (poca té la característica total o la
seva contraria), és a dir, la majoria estan dins la normalitat.

No totes les distribucions de baremació o gaussianes són

campanes tan perfectes. Malgrat les petites irregularitats, tot
aquests trets i valoracions convergeixen en formes gaussianes.
Per tant s’ha de buscar una d’aquestes gràfiques per poder
trobar com determinar si un individu té la característica en
terme mig alt o baix.

Els resultats finals es mostren gràficament,

però la forma gràfica és lliure, no hi ha una
obligatòria. Visualment, és fàcil entreveure on es
troba el punt mig i quina variació o allunyament
té l’individu de cadascuna d eles característiques.

A la distribució gaussiana es mostra els optimistes a la dreta i

pesimista a l’esquerra. En aquest exemple són més pessimistes
que optimistes i hi ha un sol optimista .

Es veu com més o menys les mitjanes en diferents anys

són més menys iguals, és a dir, giren en torn al 15.

17
RECURSOS PER EVITAR AUTOMATITZACIÓ DE RESPOSTA

Un dels PROBLEMES que ens podem trobar a l’hora d’avaluar un test és que els individus responen
subjectivament. Recursos per evitar l’automatització de la resposta i, llavors, un mal anàlisi:

a) LA RESPOSTA PUNTUABLE NO NECESSÀRIAMENT HA DE SER LA DEL “SÍ”: Els qüestionaris,

encara que tinguin respostes dicotòmiques, els trets de personalitat avaluats poden puntuar
tant el “sí” com el “no”. D’aquesta manera l’individu no automatitzarà respondre “Sí” tota
l’estona. El tret que s’avalua en l’exemple a
continuació és perfeccionista, on puntuen tant
“Sí” com “No” segons la pregunta.

b) INVERSIÓ DE LA PREGUNTA: No totes les preguntes estan disposades en el mateix sentit i fa

falta un canvi per realitzar una correcció correcte. Exemple: T’agradaria estar un any sol voltant
pel món? En aquest cas avaluem la sociabilitat, si la resposta és “no” ens demostra que és algú
sociable.

c) TEST AMB CARACTERÍSTIQUES REVERSES: Les escales reverses s’utilitzen per trencar el ritme
de resposta i evitar que l’individu desenvolupi un estil de resposta idèntic.

En l’escala tipus Likert cada tret té una puntuació, els sumem i
obtenim la PD. Alguns adjectius s’avaluen cap a una direcció i
altres en altra. A l’exemple, de les dues obtenim una puntuació
directa de 19 punts. Però l’escala 1 és la inversa a l’escala 2,
com pot ser si són trets contraris?

o L’escala 1: Destinada a avaluar l’extraversió en sentit

directa: No cal transformar res, simplement sumem les puntuacions.

o L’escala 2: Destinada a avaluar l’extraversió en sentit

indirecta. Ha posat algunes preguntes d’extraversió en
estil directa i alguns (tres en total) d’extraversió en sentit
indirecta (reverses). El que cerca és el mateix que el que
tenim en una escala dicotòmica: puntua l’opció correcte.
Per tant, per corregir la 2 no podem fer l’avaluació
correcta, sinó que caldrà canviar la puntuació per la seva
contrària. El que haig de fer és revertir la puntuació:

D’aquesta manera obtenim

el següent, i després ja
només cal sumar-lo

18
ASPECTES PSICOMÈTRICS DELS TEST

1. FIABILITAT

La fiabilitat pot definir-se com el grau en que una mesura obtinguda representa el valor vertader del
tret que s’està mesurant. Decidim que un instrument de mesura és fiable quan al aplicar-se vàries
vegades a una determinada persona, o mostra de persones, en la mateixa situació, s’obté un resultat
que no és apreciablement distint. Exemple: Si tens agressivitat 0 no és positiu perquè l’individu no
sabrà defensar-se. Tots els trets han d’estar definits abans de passar el test.

Afecta a:

• La mesura, que ha de ser estable i homogènia. Això significa que si li passem el qüestionari
a una persona avui, després d’un any les puntuacions haurien de ser força semblants (al
menys suficientment semblants com perquè en la Campana de Gauss se’m torni a posar a
l’individu en la mateixa franja).

• La precisió de la mesura i a la generalització (predicció) d’aquesta mesura a situacions

similars.

La fiabilitat pot calcular-se fonamentalment a través de 3 procediments:

a) Estabilitat de la mesura TEST-RETEST: Passar el qüestionari dos vegades en moments

diferents de l’any i calcular el coeficient de correlació entre els dos. Passar el test a
aproximadament 200 persones.

b) Equivalència de les mesures FORMES PARAL·LELES: Consisteix en tenir més d’una versió
d’un qüestionari amb diferents preguntes que avaluen al mateix. La gràcia és que els
resultats siguin els mateixos en les dos versions. Exemple: És com treballar amb dos NEO,
només canvien les preguntes, però s’avaluen les mateixes dimensions, s’utilitza la mateixa
metodologia... No estan comercialitzades aquestes formes paral·leles, es sol utilitzar en
investigació.

c) Consistència interna (generabilitat) 2 MEITATS I COEFICIENT ALFA: Estudia el

comportament de les preguntes que fan referència a un únic tret a base d’un càlcul estadístic
molt específic destinat a veure fins a quin punt les diferents preguntes coincideixen en una
sèrie de valors estadístics.

Exemple: La sociabilitat esta avaluada amb 12 preguntes. Aleshores el que podem fer és
passar el qüestionari i corregir-lo per separat: primer 1 meitat (6 preguntes) i després l’altre
(6 preguntes). Aquest et permet obtenir dues puntuacions que et permeten contrarestar
resultats i veure el grau de correspondència entre els dos. En cas que en un grup la puntuació
sigui 24 i en l’altre 12, m’estarà indicant que l’eina de mesura NO és fiable.

19
 2. VALIDESA

A més de fiable, necessitem saber que la eina de mesura sigui vàlida. Quelcom que molts autors
afirmen que és la característica més important de tot l’instrument.

La validesa es refereix al grau en que un test mesura el que realment afirma mesurar i no altra cosa.
D’aquesta manera, per comprovar-ho, sempre es necessita relacionar un criteri extern: Es busquen
referents externs que demostrin que aquells individus que manifesten determinada característica en
el test, la mostren en la seva vida diària realment. Pot ser fiable perquè mostra el tret en aquell
moment, però no vàlid perquè podria ser només és puntual.
Per esbrinar la validesa d’un instrument hem d’escollir un determinat criteri. Matemàticament, la
validesa en defineix com la correlació entre l’instrument (x) i el criteri (y); per exemple, el rendiment
escolar en una assignatura determinada o la execució d’un determinat comportament. Exemple de
criteri: Quantitat d’estona que els individus estan fent una xerrada en les hores lliures entre classe i
classe. Tipus de validesa:

És la més important. Es refereix al grau d’eficàcia amb que es pot predir una variable
VALIDESA DEL “criteri” a partir de les puntuacions en un test, és a dir, que el test és capaç de predir
CRITERI / criteris externs a la prova. Comporta comparar la puntuació del test (el qual ja sabem que
PREDICTIVA / és fiable) amb la informació externa al test i que, aquesta, ens permeti corroborar allò
EXTERNA avaluat. Una escala que pretén mesurar la cerca de sensacions, tindria que predir que
individus en veritat corren riscos físics importants a fi d’obtenir emocions fortes i excitants.

Es refereix al grau en que un test correlaciona amb altres mesures amb les que hauria de
VALIDESA
correlacionar. Exemple: Si el test està destinat a mesurar extraversió, el puc sotmetre a X
CONVERGENT
comprovacions per veure si té una bona fiabilitat i validesa.

Es refereix al grau en que un test no correlaciona amb altres mesures amb les que no
VALIDESA hauria de correlacionar. Exemple: No es pot avaluar en el mateix test la creativitat i la
DISCRIMINANT intel·ligència (CI). Que una persona puntuï alt en intel·ligència, no vol dir que sigui molt
tolerant o intolerant, són dos coses diferents.

Es determina pel grau en que un test mesura el que pretén mesurar precisament perquè
VALIDESA DE conté elements representatius de la variable objecte d’anàlisis al qual s’aplica. Es
CONTINGUT comprova fins a quin punt les preguntes són adequades per avaluar el que es vol avaluar,
que són representatives d’aquell tret que s’avalua.

Fins quin punt el test és capaç d’avaluar aquell constructe teòric, aquella definició tal i
com la defineix l’autor. Pot considerar-se com el grau segons el qual un test mesura un
constructe teòric. Per exemple, les persones altes en neuroticisme (inestabilitat emocional)
quan estan sotmeses a situacions de estrès mostraran major activitat de Sistema Nerviós
VALIDESA DE
Autònom (SNA). Podem provocar un nou experiment per comprovar-ho, agafant individus
CONSTRUCTE
que puntuïn alt en neuroticisme amb altres que puntuïn baix. Els fiquem en una situació
estressant i s’ha de verificar que els que puntuen alt hi ha major reactivació de SNA
mesurant la taxa cardíaca. També es pot comprovar la validesa amb elèctrodes que
mesuren la suor. Per valorar la validesa també està l’anàlisi factorial.

20
ASPECTES AMENAÇANTS A ASPECTES PSICOMÈTRICS (FIABILITAT-VALIDESA) D’UN TEST

Forma en la qual els individus responen a les preguntes. Alguns individus, quan responen els
tests, han fet algun tipus de tendència particular de resposta que poden ocasionar alguna
alteració en el resultat de la prova que fa que no sigui del tot vàlid o fiable. Tendència de
respostes:

• AQUIESCÈNCIA: Tendència a respondre “Sí”.

• NEGATIVISME: Tendència a respondre “No”.

• TENDÈNCIA CENTRAL: Tendència a la resposta neutra: Precaució, evasió i indiferència.

• TENDÈNCIA A DONAR RESPOSTES EXTREMES.

• RESPOSTES DESVIADES: Tendència a donar respostes poc freqüents en relació al grup

de referència.
TENDÈNCIA DE
RESPOSTES • PRECAUCIÓ: No respondre a les qüestions que el subjecte considera ambigües.

• CONSISTÈNCIA O INCONSISTÈNCIA.

• TENDÈNCIA A RESPONDRE AL ATZAR.

• FALSIFICACIÓ: Tendència a falsificar conscientment les respostes, negant (dissimulació)

o exagerant (simulant) en sí mateix petites debilitats que tot el món té. Exemple: Per
aconseguir determinat treball falsifiques les respostes per simular determinat perfil o per
a que t’atenguin millor en la sanitat fas veure que et trobes molt malament.

• DESITJABILITAT SOCIAL: Tendència a donar les respostes socialment desitjables, la

manera que tenim de respondre en funció del que pensem que està bé socialment i que
els fa semblar millor a judici dels altres. És una tendència força raonable, ja que l’individu
busca donar una bona imatge d’ell mateix.

Avaluar fins a quin punt l’individu ha tingut una posició sincera o distorsionadora. Permeten
als psicòleg determinar el grau en que poden “fiar-se” dels resultats i de l’abast que tindrà la
LES ESCALES DE
SINCERITAT / DE interpretació dels mateixos. En alguns casos es recomana modificar les puntuacions en funció
MENTIDA del nivell de distorsió. Normalment les escales baixes de sinceritat coincideixen amb escales
baixes d’inestabilitat emocional.

És una altra manera d’apropar-se a veure com els individus contesten el test. Poden ser per
respondre a l’atzar o per intentar donar una mala imatge de sí. Donada la raresa en el fet de
marcar aquella resposta una puntuació elevada pot indicar: Oposicionisme, indecisió
EL CAS DEL 16PF:
INFREQÜÈNCIA extrema, inquietud, inestabilitat emocional (neuroticisme), pobre comprensió de la
(IN) pregunta-resposta, rebel·lia, inconformisme, insatisfacció. La infreqüència alta representa un
individu estrany. Catell va fer un estudi del grau de distorsió que presentaven els individus
sobre donar bona o mala imatge.

21
TEMA 2: ANÀLISI HISTÒRIC DE PSICO PERSONALITAT

6 TEORIES DE BASE BIOLÒGICA

Les teories de base biològica / constitucionalistes

defensen que la personalitat i comportament dels
individus està determinada per components
biològics. Van tenir molta força a finals del segle
XIX i principis del XX. En l’actualitat no tant.

6.1 BIOTIPUS (CONSTITUCIONALISTA) KRETSCHMER / SHELDON

Les teories tipològiques o de biotipus constitucionalistes basen la seva idea en que una bona part del
comportament dels individus depenen de variables físiques de l’organisme. De forma que
l’estructura corporal es considerada un component essencial de la personalitat.

Segons Allport, el temperament fa referència a les característiques emocionals de l’individu que

inclouen la susceptibilitat a l’estimulació emocional, la força i la velocitat en les respostes, la qualitat
de l’estat d’ànim predominant (positiu o negatiu), a més de les fluctuacions de sentit i intensitat.

El seu origen és alemany (Kretschmer) i procedeix de la psicopatologia. Kretschmer va observar que
havia una relació entre la morfologia del seu cos amb determinades característiques psicològiques
dels seus pacients. Defineix 4 tipologies de constitucions corporals, associades a una malaltia i unes
característiques físiques.

Sheldon, anys després, va intentar validar-la (des de la psicologia) amb persones normals a través de
l’experiment Kretschmer, concretament amb els seus estudiants de psicologia. Va classificar-los en
diferents grups i va qualificar allò que els hi passava, descobrint el següent:

a) Psicosis maníaca-depressiva: En observar un primer grup d’alumnes, va descobrir que hi havia

tipologies de pacients que afectaven a l’estat d’ànim (oscil·lacions molt altes en l’estat d’ànim).

b) Esquizofrènics: Individus que presentaven al·lucinacions, problemes de relació interpersonal,

eren solitàries, amb dificultat per establir contactes amb els altres, etc.

c) Catatònics: Tenien episodis d’intens moviment i períodes d’immobilitat durant hores. Exemple:
En un llit, li trèieu el coixí i la persona manté el cap de la mateixa manera com si encara hi hagués
el coixí (absoluta rigidesa).

22
Un cop va tenir agrupats als malalts, va observar
com eren físicament i va veure que es podien
definir 3 formes físiques: Pícnic, atlètic i astènic.
A continuació, es presenten els biotipus de
Kretschmer: Equivalències constitucionals i
relació amb els temperaments i les malalties
mentals.

Malaltia: Ciclotímic, ciclotímia (canvis d’ànim sobtats).

Morfologia Corporal: Persona grassoneta, no massa alta, amb musculatura fofa
i coll curt, extremitats curtes i corbades.
PÍCNIC
Personalitat: Sociable, bondadós, tolerant, alegre, bromista, natural, amable,
obert, lent, còmode, desig d’aprovació. Sintonitza bé amb els altres i que
actualment coneixem com trastorn bipolar.

Malaltia: Catatònic. (associat amb esquizofrènia paranoica i epilèpsia).

Morfologia Corporal: To muscular, espatlles (hombros) grans, important
estructura òssia i muscular, ossos amplis i donen aspecte triangular al cos, coll
ATLÈTIC llarg i fort i musculat, té mans i peus grans.
Personalitat: Actituds rígides, immobilisme amb alternança d’agitació
(convulsos), pràctics, resolutius, constants, energètics, dominants, rutinari,
ràpid, malpensat, inhibició social, hipersensible i de reaccions imprevisibles.

Malaltia: Esquizoide.
Morfologia Corporal: Predominança òssia, allargat, prim, dits prims i allargats,
ASTÈNIC/ pell blanca, on predomina l’estructura del cap.
LEPTOSOMÀTIC Personalitat: Estranys i tancats en sí mateixos, desconfiats, reservats, solitaris,
poc tracte social, seriosos, retraiguts, insociables, sensibles, idealistes, tímids,
nerviosos, susceptibles, sintonitza només amb els de la mateixa mentalitat...

Malaltia: Epilèptic.
Morfologia corporal: Els que sobren.
DISPLÀSTIC
Personalitat: De lentes reaccions, maldestre i molt excitable, tenacitat,
perseverança, tossuderia, pulcritud, tendència afectiva a idees sublimes...

Finalment va observar que

cada grup patològic tenia
certa predominança d’un
d’aquests tipus davant
dels altres. Exemple: les
persones diagnosticades
d’esquizofrènia estaven
dins dels leptosomàtics.

23
Aquests adjectius no s'utilitzen avui en dia perquè no són prou representatius de tota la societat
(només engloben un 50% d’ella, o menys). Malgrat això, existeix la teoria d’iceberg, la qual afirma
que aquests trets els tenim des que naixem. Per tant, d’alguna manera l’aspecte biològic continua
present, i també la continuïtat del normal amb el malalt. Exemple: Si de normal la persona és d’estat
anímic baix, si això es fa crònic podem tenir temperament de tipus límit, si segueix podem arribar a
la malaltia.

Estudi de WESTPHAL (1931) amb pacients psiquiàtrics.

Estudi dels tipus fonamentals dels normals

(STRUNZ, 1964). Ell va fixar en dues
característiques diferenciades: Social i Pensament.

Versió modernitzada per Sheldon de les

característiques temperamentals. Fa un
canvi de terminologies:

• Pícnic = Endomorf.
• Astènic= Ectomorf.
• Atlètic = Mesomorf.

6.2 TEORIA DE EYSENCK (1916-1997)

Eysenck és un psicòleg que fa una teoria de la personalitat que anirà evolucionant, doncs primer
defensarà la personalitat com estructura que es pot descriure entre dues dimensions però acabarà
dient que es descriu en tres dimensions, que tenen un recolzament biològic que les determinen.
Altres autors defensen teories on diuen que n’hi ha més de 3 dimensions, però les 3 dimensions de
Eysenck es mantenen igualment, tot i que poden aparèixer en altres nomenclatures.

No s’ha de confondre tret amb dimensió. Les dimensions són entitats independents (no s’afecten
entre elles). Malgrat tot, és cert que la personalitat funciona a partir de la combinació d’aquestes.

24
A. INICIS DE LA TEORIA DE EYSENCK: TRADICIÓ GREGA TEMPERAMENT

Per conèixer l’origen de la teoria d’Eysenck, cal remuntar-se a la teoria de Wundt, que té el seu origen
en la tradició grega. Les dimensions de personalitat descrites estan basades en descripcions de
personalitat normal tot i el vocabulari patològic que s’utilitza.

Eysenck, per fer la seva teoria, es va basar en

una teoria temperamental i constitucionalista
de tradició grega, que es aquella característica
que es sustenta en factors genètics. Ell deia
que tot el que hi ha en el món, està format per
la combinació de quatre elements bàsics,
responsables del que es veu en la taula.

La personalitat estaria basada en quatre humors corporals, que

fan referència als 4 temperaments: Sanguinis, Melancòlics,
Colèrics i Flegmàtics. Aquests temperaments tenien associades
unes determinades característiques més pròpiament
psicològiques, que és la nota predominant.

Eysenck, basat en els tipus constitucionals grecs, diu que cada

persona té un tipus de temperament, i si es pertany a un calaix,
no es pot pertànyer a altre, és a dir, són categories excloents.
Aquestes més endavant, les tornarem a trobar però agrupades.
Per tal de ser neutres, cal distingir entre dimensions i trets.

B. LA MODIFICACIÓ DE WUNDT

Wundt, davant d’aquesta teoria del temperament, va

plantejar una descripció de la personalitat a partir de
dimensions en forma de continu (deixant enrere les
categories excloents on solament podies pertànyer a una
dimensió). Aquestes dimensions oscil·laven des d’una
polaritat baixa fins una alta.

Així doncs, es va proposar reduir aquesta distribució de 4

temperaments a dues dimensions bipolars, les quals
porten a classificar els individus en funció de la intensitat
de la reacció i de la velocitat. Wundt va recollir la
tipologia hipocràtica, però segueix sent tipologia de Kant
(qui va classificar temperament en emocionals i
d’activitat, dividits cadascun en forts i dèbils).
25
Wundt va pensar que aquest tipus temperamentals sí que estaven relacionats entre sí. És a dir,
defensa que l’individu té més d’una característica, o sigui pot estar entremig de dues dimensions, i
ho defensa compartimentant variables. D’aquesta manera, va reformular els quatre temperaments
a partir de dos conceptes alternatius (dos propietats de la conducta / resposta emocional), que són
dos dimensions continues que posseeixen una indubtable base biològica:

o DIMENSIÓ 1: L’EMOCIONABILITAT LA INTENSITAT DE LA REACCIÓ EMOCIONAL

o FORT: Colèrics i Melancòlics, predomini de l’afectivitat negativa.
o DÈBIL: Sanguinis i Flemàtics, major disposició per gaudir de la vida.
o DIMENSIÓ 2: LA VELOCITAT / VARIABILITAT DE L’EXCITACIÓ O DE CANVI EN L’ACTIVITAT
o LENTA: Melancòlics i flemàtics, normalment preocupats pel futur.
o RÀPIDA: Sanguinis i colèrics, susceptibles als esdeveniments presents.

C. L’ADAPTACIÓ DE EYSENCK

Eysenck va readaptar l’aportació de Wunt, on canviava les maneres de mesurar les dimensions:

o DIMENSIÓ 1: INTENSITAT DE REACCIÓ (emocions) la mesurava amb:

o ESTABLE.
o INESTABLE: El neuroticisme, per la seva connotació negativa, serà reemplaçada
per Inestabilitat emocional.
o DIMENSIÓ 2: VELOCITAT D’EXCITACIÓ EMOCIONAL (comportament) la mesurava amb:
o INTROVERSIÓ.
o EXTRAVERSIÓ.

En el cercle es veu la relació entre les 2 dimensions: Neuroticisme – Estabilitat i Extraversió -

Introversió i l’antic esquema dels temperaments.

26
Una part de la gràfica de l’adaptació d’Eysenck diu que si els normals són molt inestables, si s’exagera,
entraríem en el terrenys dels trastorn emocionals. Si l’extravertit es porta a un extrem també s’entra
en els trastorns psicològics. Quan les emocions s’expressen de manera forta, tendeix a mostrar
inestabilitat, és neuroticisme. Una persona que apunti molt baix amb l’estabilitat i també sigui
introvertit, serà controlat, pacífic... Està realment calculat.

D. SISTEMA TEÒRIC DE EYSENCK: SISTEMA PEN

SISTEMA PEN (les 3 dimensions):

o P = PSICOTICISME: Dimensió unipolar, una sola polaritat. (Polaritat
baixa significa control dels impulsos, que és el contrari al Psicoticisme)

o E = EXTRAVERSIÓ.
o N = EMOCIONABILITAT, NEUROTICISME

D.1 DEFINICIÓ DE PERSONALITAT

Una organització més o menys estable i duradora del caràcter, temperament, intel·lecte i físic d’una
persona que determina la seva adaptació única a l’ambient.

 CARÀCTER: Denota el sistema d’una persona més o menys estable i duradora del
comportament conatiu, que és aquell que es fa de manera conscient i voluntària.
 TEMPERAMENT: El sistema més o menys estable i durador del sistema del comportament
afectiu (emoció).
 INTEL·LECTE: El sistema més o menys estable i durador del comportament cognitiu
(intel·ligència i capacitat de raonament, memòria...). És el representant de les
característiques cognitives.
 FÍSIC: Sistema més o menys estable i durador de la configuració corporal i de la dotació
neuroendocrina.

D.2 TRES DIMENSIONS DEFINITIVES DE PERSONALITAT DE EYSENCK

Cada dimensió defineix la personalitat de forma àmplia però permet la combinació amb altres
variables. Cadascuna de les 3 dimensions té 9 trets diferents, pel que en total n’hi ha 27 trets. Quan
Eysenck va fer experiments, agafava gent directament que presentés les característiques dels
extrems per fer un bon anàlisi. En la gràfica, l’estabilitat està a l’esquerra i nosaltres normalment
estem al termini mig, al centre.

Les dues primeres dimensions són bipolars, és a dir, que les altes puntuacions a la campana de Gauss
serien Neuroticisme o Extraversió; i les baixes puntuacions de la mateixa dimensió donarien lloc a
l’Estabilitat emocional i Introversió.

27
 DIMENSIÓ 1: NEUROTICISME

Neuroticisme (Inestabilitat Emocional (IE)) davant l’Estabilitat Emocional (EE)

» Definició tècnica de Neuroticisme de Eysenck: És un individu ansiós, preocupat, amb canvis

d’humor (vinculats a aspectes del dia a dia, per tant, és reactiu) i freqüentment deprimit;
probablement dorm malament i es queixa de diferents desordres psicosomàtics. És exageradament
emotiu (les relacions per fets de la vida quotidiana són exagerats/elevats), presenta reaccions molt
fortes a tot tipus d’estímuls (tot és blanc o negre, no matitzen, i sent neuròtic sempre és més negre
que blanc) i li costa tornar a la normalitat després de cada experiència que provoca una reacció o
implicació afectiva. Les seves fortes reaccions emocions l’infereixen per aconseguir una adaptació
adequada i li fan reaccionar d’una manera irracional i, en ocasions, rígida. És rancorós.

La dimensió “neuroticisme” tracta la dimensió emocional de l’individu. Una persona amb

neuroticisme, no té per què tenir totes les característiques. Pot tenir algunes sí i altre no. Els més
extrems són els que podem presentar un trastorn emocional. PD: Depressió no en quant patològic
sinó com a manera de ser.

Característiques de l’individu neuròtic:

o ANSIÓS: Preocupat, poruc (temorós) perquè anticipa les coses i li genera por, cobdiciós,
neguitós, anhelosa, desitjable, impacient, voraç̧, insaciable (no es donen satisfets sinó que
busquen), busca constantment fites pel que augmenta la seva preocupació, vol respostes ara,
no suporta la incertesa.

o TÍMID: Li falta confiança en si mateix, tendeix a estar incòmode rodejat de gent, té por a ser
castigat, (temorós, poruc), covard (no fa front a la realitat, la seva tendència és a fugir).

o TENS: Que es troba en tensió (muscular i fisiològica), rígida, tirant Somàtic. Podríem parlar de
tensió cel·lular.

o TRIST: Afligit, melancòlic, apenat, abatut, apagat, desanimat.

o SENT CULPA: Aprehensió, insegur, preocupat, amb remordiments. Tendència a auto

responsabilitzar-se d’allò que ha sortit malament.

o BAIXA AUTOESTIMA: L’autoestima fa referència al valor personal, a la competència (ser eficaç),

que un individu associa a la seva pròpia imatge.

28
o DEPRIMIT: Modificació profunda de l’estat d’ànim en el sentit negatiu, en el sentit de la tristesa,
patiment moral i disminució de l’activitat locomotriu.

o EMOTIU: Grau en què la persona s’emociona per les experiències viscudes o per les impressions
rebudes. Els neuròtics són altament emotius (qualsevol cosa que passa al seu camp, els afecta
negativament).

o IRRACIONAL: Persona que no actua o pensa d’acord a les lleis de la lògica.

No tenim un qüestionari d’Eysenck que valori aquests trets, sinó que els coneixem gràcies a que
alguns dels seus deixebles han fet tesis doctorals intentant aconseguir-los. L’emocionabilitat ens
permetrà valorar si l’individu és estable o inestable emocionalment. Aquesta s’utilitza per
descripcions de persones normals. Si es passés això a un grup de pacients deprimits, l’escala de
neuroticisme mesuraria 99. Això mostra una alta inestabilitat. En correspondència, tots surten amb
puntuacions extremes i això dóna validesa. Va més enllà. Quan estem davant puntuacions extremes,
els psicòlegs explorem i veiem si té alguna altra característica a més del 99% en aquesta escala.

DIMENSIÓ 2: EXTRAVERSIÓ

Extraversió (E) davant Introversió (I)

» Definició tècnica d’extraversió: Sociable, li agraden les festes, té molts amics, necessita tenir algú
amb qui parlar i no li agrada llegir o estudiar en solitari, anhela l’excitació, s’arrisca, freqüentment es
posa en tot, actua per raons del moment i generalment li encanta el canvi. És despreocupat, de fàcil
canvi, optimista i el seu lema és: “diverteix-te i sigues feliç”. Prefereix estar movent-se i fent coses,
tendeix a ser agressiu i s’enfada ràpidament, a la vegada que els seus sentiments no es mantenen
sota un fort control, no sempre és una persona a qui posar confiança.

» Definició tècnica d’introversió: Tranquil, retret, introspectiu, més amics dels llibres que les
persones, és reservat i es mostra distant, excepte amb els amics íntims. Sol ser previsor “mira abans
de saltar” i desconfia dels seus impulsos del moment; no li agrada la diversió, considera seriosament
els assumptes quotidians i gaudeix d’un mode de vida ordenat; controla cuidadosament els seus
sentiments rares vegades es comporta de forma agressiva i no s’enfada amb facilitat; es pot confiar
en ell, és algú pessimista i té en gran estima les normes ètiques. PD: L’introvertit no és solitari, sinó
que li agrada estar envoltat de poca gent, però no vol dir que no tingui bones amistats. Prefereixen
reunions de poca gent en compte de molta. Controla molt la resposta emocionalment.

29
 *Entre el neuroticisme i l’extravertit: els antisocials (als adults), els trastorn conducta.

*Entre el neuroticisme i la introversió: el neguit emocional se’l menja i per això, sorgirà al
propi organisme. Somatització o trastorns psicosomàtics.

!! Neuroticisme i extraversió són independents l’una de l’altre, ja que una cosa és analitzar
l’individu per les seves emocions i l’altre observar-lo i analitzar-ne la forma de comportar-se.

Eysenck al llarg de la seva teoria modifica algun factor d’aquesta dimensió. En un primer moment,
va incloure la impulsivitat a l’extraversió (per la seva vinculació amb l’atreviment). Però en una
segona etapa de la seva vida, s’ho replanteja i decideix que la impulsivitat ha d’anar a la tercera
dimensió que és el psicotisme (per la seva conducta antisocial).

L’extraversió és el contrari d’introversió. Aquesta dimensió tracta la dimensió del comportament

de l’individu. Es caracteritzen per la sociabilitat i l’activitat. Són individus bàsicament sociables, vius
i transmeten alegria, contagien entusiasme. No tenen cap problema en expressar el que pensen,
cerquen sensacions, el sagrada l’aventura, són dominants en les seves relacions interpersonals,
despreocupats i espontanis, animats. Té una manera de ser expansiva.

Problemes amb les traduccions: En moltes

característiques la traducció està clara, per
exemple en la de sociabilitat. Però
davant d’una característica, com ara, vivaç,
dogmàtic, surgència... (totes dins la dimensió
d’extraversió) sorgeixen problemes amb la
traducció.

Característiques de l’individu extravertit:

o SOCIABLE: Simpàtic, li agrada estar rodejat de gent, amb capacitat per la relació social. La gent
és una font prioritària d’estimulació, li estimula l’arousal cortical.

o VITAL / VIVAÇ / ALEGRE: Bon humor, feliç, amb impuls i energia per actuar, generalment de
bon tarannà. Aquesta relació dirigida a un mateix o a l’altra, és diferent: Si t’apropes amb un
somriure possiblement tindràs més èxit social. Certament, els alegres, transmeten aquest bon
humor i alegria, la contagia. Mentre que per contra, l’introvertit no transmet alegria. Vital va
molt lligat amb la sociabilitat, ja que també proporciona l’èxit social. Una persona vital transmet
bon humor però, a diferencia del vivaç, no la contagia.

o SOCIABILITAT: La seva finalitat és obtenir interacció. Amb el temps desenvolupen la capacitat

de fer riure, caure bé, saludar a la gent molt anímicament (volen marcar la seva presència), etc.
Si aquest tret apareix a la infància, el més probable és que es vagi reforçant amb les recompenses

30
 socials. Per contra, l’introvertit és tot el contrari. No es vincula tant amb els altres: el seu cercle social
es redueix molt amb els anys. L’adult acostuma a tenir un baix repertori d’habilitats per relacionar-se
amb els altres (una manca de recursos interpersonals).

o ACTIU: Ràpid, viu, emprenedor, resolt, decidit, audaç, enèrgic i dinàmic. L’activitat representa la
rapidesa en l’actuació. Aquestes persones fan moltes coses alhora i a més, treballen i parlen molt de
pressa. No és tant el fet de tenir 1000 coses a fer sinó la velocitat amb la qual les fas. No dubten, sinó
que decideixen (no tenen dificultats per prendre decisions) i treballen contínuament (no és la clau de
l’èxit). Si l’activitat perd encant, no tenen problema en busca una de nova (immediatesa).

o ASSERTIU: L’individu expressa amb facilitat les seves opinions i interessos sense la necessitat de
negar al dels altres. Intenten convèncer als altres d’allò que pensen: Accepten, però no es deixen
portar per altres opinions.

o AVENTURER: Vividor, golfa. Aquesta persona està emmarcada dins unes normatives. Que sigui
vividora i agosarada, està marcada per uns límits legals. Potser, mirarà de forçar i estirar-los un mica,
però mai transgredirà les normes. Exemple: fan un viatge en globus, el qual pot durar més o menys,
pots aterrar on volies o no, etc. Hi ha perill, però res fora de la llei. Assumeix riscos amb control. Poc
preocupat pel dia de demà.

o CERCA DE SENSACIONS: Busca l’adrenalina. Representa la cerca de d’experiències i novetats, internes

i complexes, així com la disposició d’assumir riscs per tal d’obtenir certes sensacions. Volen gaudir
de noves experiències, es cansen ràpid de les coses i cerquen constantment l’excitació. Pot
transgredir la norma (consum de substàncies tòxiques). Són persones altament desinhibides social i
personalment. Exemple: tirar-se amb paracaigudes i pensar què passaria si ho faig, però sense el
paracaigudes. El comportament sexual és desinhibidor. Exemple: fer-ho sense protecció.

o DESPREOCUPAT: Indiferent, es desentén de les coses i/o les persones quan ja no té interès cap
aquestes. No parlem d’emocionabilitat sinó que l’extravertit busca nivells d’activació que no estan en
el seu propi organisme, i en conseqüència fa coses (prendre substàncies tòxiques, relacionar se, etc.)
per tal de cobrir les seves necessitats. Per tant, la despreocupació prové de la necessitat de satisfer
les seves pròpies necessitats, fent que les dels altres quedin en un segon pla. Exemple: un novio
extravertit és algú molt divertit i que et farà riure, però no necessàriament es preocuparà per tu.

o DOMINANT: Tendència a relacionar-se amb els altres (sociabilitat) però a més, amb un punt
d’imposició. És una persona manaire: tendeix a dirigir a la gent, li agrada manar, pren la
responsabilitat del grup. És avasalladora i absorbent.

o SURGENT: Optimista, alegre, xarlatans, segur, atabalat, divertit, entusiasmat i enèrgic (té molt
impuls per emprendre accions noves o diferents: és agosarat). Molts autors anomenen a aquest tret:
atreviment. *Optimista i l’impuls per l’acció (≠ impulsivitat) són les dues característiques més
rellevants de l’extravertit. Si unim la cerca de sensacions, la surgència i la vivacitat, obtenim una
persona lligona.

31
MODEL DESCRIPTIU DE L’EXTRAVERSIÓ SEGONS EYSENCK

Si ho fem amb tots els trets i ens basem en les definicions anteriors, podrem veure quin
comportament és l’esperat per l’extravertit i per l’introvertit, els quals sembla que pel primer és anar
a buscar persones amb qui interactuar i pel segon, cercar un racó i aïllar se temporalment... Aquest
model descriptiu encara es pot perfeccionar molt més...

ORGANITZACIÓ JERÀRQUICA DELS TRETS

Un és el concepte teòric i l’altra de quan parlem de la introversió de X persona. Aquesta no ha de ser
la definició exacte.

*Al lloc exacte on hem de col·locar la característica d’impulsivitat és un tema de debat força
recurrent. Per exemple, el model Big Five creu que cal posar-la dins la dimensió emocional (per la
vinculació que té amb el desig), mentre que altres autors pensen de forma diferent els dos anteriors.

Captura de pantalla dels apunts

AP1 d’una part del Big Five perquè
em soni per si de cas entra...

32
 DIMENSIÓ 3: PSICOTICISME

Psicoticisme (P)davant el Control dels Impulsos

» Definició tècnica de psicoticisme: Solitaris, despreocupats de les persones, creen problemes als
altres i no compaginen fàcilment amb els altres. Poden ser cruels, inhumans i insensibles i tenir falta
de sentiments i empatia. Es mostren hostils, inclús amb els més íntims i agressius, inclús amb
persones estimades. Tenen certa inclinació per les coses rares i extravagants; deprecien el perill, els
hi agrada burlar-se dels demés i posar-los de mal humor. PD: Són individu estranys, i aquesta
diferència no els fa agradables cap als altres.

Està destinada a avaluar aquells que pateixen alguna patologia. No és 100% fiable (aquell que és
esquizofrènic prèviament al brot d’esquizofrènia, hauria de donar 99% a la campana de Gauss i està
demostrat que els únics que donen 99% són els antisocials, tota la resta puntuen 85%). En aquesta
apareix la impulsivitat, malgrat que prèviament Eysenck l’havia situat a l’extraversió.

Aquesta dimensió, a diferencia de les anteriors, és l’única UNIPOLAR, no té un antònim. De totes

maneres si un va analitzant les dades, observes que amb les puntuacions baixes, donen una persona
que sí sap controlar-se i conviure amb els altres (pots veure el seu contrari). És a dir, que en una bona
mesura, tot i ser unipolar, és el contrari de la dimensió Amabilitat del BIF FIVE. Exemple: Alt nivell de
Psicoticisme és un baix nivell d’amabilitat. Aquesta dimensió tracta la dimensió relacional.

La correlació que s’obté d’aquesta (si és alta) amb altres, portarà a poca amabilitat. Com em puc
relacionar amb els altres? O d’una manera empàtica o de manera dura i poc considerada, exigent,
criticarire (que és el psicoticisme). Si una persona és dura, insensible, centrada en les pròpies
necessitats s’apropa a dos perfils patològics: el psicòtic o l’antisocial. El psicòtic estarà a la vida
introvertida però l’antisocial a l’extraversió. Els psicoticisme té problemes per relacionar-se. I
s’acosten a dos perfils psicopatològics: Per una banda als psicòtics (la majoria de psicòtics són
introvertits) i per altre, a l’antisocial.

33
Característiques de l’individu psicoticisme:

o IMPULSIU: Una persona que es deixa portar per les necessitats i impressions del moment. És
diu de la persona que, llevada de la impressió del moment, parla o procedeix sense reflexionar
ni prendre cautela. Acostumen a no controlar / planificar les conseqüències / riscos de l’acció.
No són sensibles a les conseqüències, els predomina més aquella satisfacció de l’impuls. Són
egoistes. Exemple: si no m’agrada, marxo.

o DUR /RÍGID: No els hi agrada ajudar a la gent. Jutgen amb molta duresa i són poc
comprensius. Inflexibles.

o FRED: Indiferents, desapareguts, inexpressius.

o ANTISOCIAL: No li agrada la companyia de la gent, no es deixa influenciar per als altres ni per
les normes socials. Va a la seva.

o POC AMIGABLES: Tancat, poc empàtic, poc acollidor i poc càlid amb la gent. En ocasions cruel.

o EGOCÈNTRIC: Un individu amb una extremada exaltació de la pròpia personalitat, fins

considerar-la com el centre de la seva atenció i activitats generals.

o CREATIU: Amb capacitat de trobar solucions noves a un problema, pot utilitzar noves conductes.
Quan trenques amb tot, quan fuges del convencionalisme i t’allunyes, pots trobar solucions
creatives.

o IMPERSONAL: No tenen, o no manifesten, la personalitat. Són figures que queden apagades,

costa definir-los. No es deixa conèixer. S’allunya dels altres i els acte el deixen estar (acció-
reacció).

o AGRESSIU: Impetuós, bel·licós, que ataca la integritat física o psicològica de les persones.

Tots aquests trets estan també en els infants. Característiques com: a) problemes en l’aprenentatge
b) solitaris; c) no cauen bé; d) els propis infants els rebutjant, etc. Tot el contrari a l’extravertit.
Exemples d’infant introvertit: Li agrada cert grau de patiment, proven de tirar al gat des d’un balcó
per veure si cau de quatre potes, etc. En el moment en que un d’aquests trets SURT de la Campana
de Gauss, passem a parlar de patologia.

34
INTERPRETACIÓ EPQ

Sempre cal treballar amb la Campana

de Gauss. Eysenck treballa amb
percentils perquè parla només de les
puntuacions:

- Altes = 14%
- Mitjanes = 68% Majoria
- Baixes = 14%

COM REDACTAR UN INFORME?

1. Suposem que un subjecte ha obtingut en EPQ (expressat en percentils):

- Extraversió (E) = 92%

- Neuroticisme (N) = 52%

- Psicoticisme (P) = 45%

2. En els informes cal certificar-ho tot, tot i que sigui terme mig: El tret més destacable és l’alta
puntuació en l’escala d’extraversió, que es situa per damunt de 92% de la població normativa.
Es tracta doncs, d’una persona força oberta i sociable, activa amb interès per les activitats del
grup i amb habilitats socials. Tal volta, però, es pugui mostrar impulsiva i manat del risc (E=92).
Amb una puntuació tan alta podem afirmar amb contundència que la persona té aquell
tret/dimensió.

Malgrat les altres no siguin tan destacables, també les hem de mencionar: Des d’un punt de vista
emocional podem afirmar que es mostra normalment equilibrada (n=52), per tant, sense
propensió a patir ansietat, preocupacions excessives, ni de canvi freqüents d’humor. No
s’observen tampoc trets propis del psicoticisme (P=45), per la qual cosa el seu comportament
s’adherirà a les normatives vigents i es mostrarà normalment considerat amb els altres. No serà
una persona conflictiva.

3. Això és un perfil bo o dolent?: Depèn, sempre depèn. Per exemple, de què hagi de treballar.
Exemple: Si ha de treballar de bibliotecària, el seu perfil serà dolent i no serà gaire viable i
adequada la recomanació que aquesta treballi d’això. Una de les premisses és que no hi ha
perfils bons o dolents (excepte en casos extrems), sinó més o menys adequats pels requeriments
que se li fan. Així, si ens preguntessin si la persona s’adaptarà a una feina que impliqui un alt
grau de precisió, de monotonia i aïllament social, podríem afirmar que es tracta d’un bon perfil,
és a dir, un perfil adequat pels requeriments que se li fan.

35
FONAMENTS BIOLÒGICS NIVELL AROUSAL

I-E està vinculat al concepte de l’activació cortical (arousal): Les bases neurològiques de la dimensió
es localitzen en el SARA (Sistema Activador Reticular Ascendent), com a base autonòmica general i
responsable. De forma que els “I” es caracteritzen per nivells majors d’activitat que els “E” i per això
es troben crònicament més activats corticalment que els E.

El “I”, amb poca estimulació externa, poden arribar al nivell òptim perquè ja tenen molt arousal. En
canvi, el “E”, necessita xerrar amb moltes persones per tal d’arribar al nivell òptim. A més, el E
necessita més estímuls externs, com intensitat sonora de la música. La idea és que el I ja té suficient
amb coses “simples”, però el E necessita molt més per tenir “suficient”, és a dir, arribar al nivell òptim
d’arousal.

Relacions teòriques entre el nivell d’arousal i el rendiment (llei Yerkes-Dodson):

Aquesta activació fisiològica cortical està present en tots els individus però en diferents nivells.
L’activació cortical fa referència a la quantitat d’energia que tenim per fer les coses, entenent
aquesta energia en tant que energia psíquica (Arousal).

La idea és que perquè puguem funcionar socialment (relacionar-nos i adaptar-nos a l’entorn) hem
de tenir un nivell d’activació / d’Arousal òptim. Per arribar a aquest nivell òptim els organismes
necessiten una ajuda externa, dit d’una altre manera, la quantitat d’energia que ens proporciona al
nostra cos no és suficient i necessitem buscar l’energia que falta fora de l’organisme. On l’anem a
buscar? En l’ambient / entorn.

Com que aquesta quantitat d’energia psíquica /arousal és diferent en els individus, implica que el
punt de partida també ho és (uns tindran més energia i d’altres menys). Però com que tant uns com
altres han d’arribar al nivell òptim, els que tenen major quantitat d’Arousal necessiten menys energia
externa i a la inversa.

Eysenck va denominar els individus en dos grups:

a) INTROVERTITS: Nivell d’Arousal alt i per tant necessiten menys energia. Aquests amb una
única tassa de cafè al dia ja en tenen prou.

b) EXTRAVERTITS: Nivell d’Arousal baix i per tant necessiten més energia externa. Aquests en
necessiten molta i la seva font d’energia són els altres, per tant necessita una major
quantitat d’amics, volums sonors més alts, estímuls visuals més llampants per l’estimulació...

36
Quan relacionem l’Arousal amb variables psicològiques ho fem a
través del rendiment. En termes generals, s’ha comprovat que
existeix la relació entre nivells baixos d’activació i nivells baixos de
rendiment: A mesura que estimulem l’activació el rendiment millora
fins arribar al nivell òptim. A partir d’aquest nivell òptim no existeix
un increment a l’infinit sinó que s’acaba deteriorant (malgrat
l’estimulem) fins a nivells baixos.

RELACIÓ ENTRE EL NIVELL D’ESTIMULACIÓ I TO

HEDÒNIC, EN FUNCIÓ DEL NIVELL E/I

ESTRUCTURA NEUROFISIOLÒGICA EN PSICÒTICS VS NEURÒTICS PER EYSENCK

a) PSICÒTICS: Eysenck no proposa una estructura neurofisiològica concreta com a base biològica
de la dimensió. Pel contrari, suggereix l’existència d’uns mecanismes de naturalesa hormonal
(testosterona, per l’agressivitat; MAO, per a la impulsivitat), inicialment es proposen els
andrògens i, modernament diferents marcadors neuroendocrins com al serotonina (que actua
sobre el funcionament de la Inhibició Cognitiva), i la dopamina. També una major proporció de
HLA-B27 (antígens de leucòcits humans) en psicòtics.

b) NEURÒTICS: Les bases neurofisiològiques de N es relacionen amb el sistema límbic que inclou
estructures com l’hipocamp, la amígdala, cíngol, sèptum i hipotàlem. El cervell visceral produeix
activació neurovegetativa de forma que els individus N (+) generen major activació que els N (-
), és a dir, que donen més respostes emocionalment.

Ítem de la versió abreviada de l’inventari de Neuroticisme

Ítem de la versió abreviada de l’inventari de Psicoticisme

37
EXPERIMENTS D’EYSENCK DELS E-I: BASATS EN LA SEVA TEORIA

L’activació és produeix al cervell i és aquesta la que regula el somni i la vigília. Quan aquesta s’activa
l’individu comença a despertar-se, activant l’àrea cortical a través de l’alliberació del
neurotransmissor. En alguns individus envia major quantitat de senyals que en altres :

- MATÍ: Els introvertits rendeixen millor pel matí, perquè s’activen més ràpidament, mentre que
els extravertits necessiten més energia i per tant li costa més.

- GRUP: Quan l’extravertit treballa millor en grup mentre que l’introvertit en grup es troba sobre
activat (superant el nivell òptim) i per tant, rendeix pitjor. Nivell experimental.

Hi ha relacions teòriques entre el valor excitatori de l’estimulació

i el rendiment de E/I: Es veu com l’extravertit necessita molt més
estimulació que l’introvertit per arribar al punt òptim d’arousal.

L’introvertit de bon matí va ràpidament a treballar en línia recta,

l’extravertit li costa més (arriba tard a classe, necessita cafè per
despertar-se...) fins que a les 11 del matí podrà despertar-se,
mentre que l’introvertit quan l’extravertit està al nivell òptim (11
– 13 de la tarda) desitja que el deixin anar a dormir.

EXPERIMENT 1 - GALE: INTENSITAT, DURACIÓ I VARIETAT DEL SOROLL

Preferència estimular: Es sap que E - I difereixen en el nivell d’estimulació que requereixen per
arribar a la major sensació de benestar: El nivell òptim (major en E que en I). Per tant, es pot formular
la hipòtesi de que els E prefereixen i buscaran majors nivells d’estimulació que els I.

En l’estudi de Gale (1969) s’analitzaren 3 paràmetres d’estimulació sonora: Intensitat, duració i

varietat. Tancava als individus en una aula i els hi deia que tenien uns botons, si els premien sonava
música durant dos o tres segons i hi havia diferents tipus de modalitats sonores. Resultats:

(Extravertits = Línia continua, Introvertits = Línia discontinua).

o No hi havia diferències en quant al tipus de preferència per un tipus o

altra de modalitat sonora.

o Els E presenten majors canvis d’un tipus de soroll que altre (A). Els
introvertits canviaven entre un o dos tipus de música (un moviment
més monòton).

o Els E pressionaren més vegades el botó alliberador del soroll (B).

Escoltava la música durant més temps.

o Els E se subministraven major estímuls sonors durant més temps (C).

38
 EXPERIMENT 2 - HILL (1975): PATRÓ DIFERENCIAL DE RESPOSTES EN TASCA MONÒTONA

Analitza el patró diferencial de respostes E-I en una tasca monòtona manual (col·locar clavijas en un
taulell). L’experiment demostra que normalment els introvertits (en temes de manualitats) fan
sempre el mateix funcionament/moviment (més rutinari), mentre que l’extravertit van variant més
d’estratègia de resposta (primer comencen posant pals als forats de dreta a esquerra, desprès
d’esquerra a dreta, desprès en diagonal...).

EXPERIMENT 3 - PETRIE, COLLINS I SOLOMON (1960): TOLERÀNCIA A SITUACIONS EXTREMES.

DEPRIVACIÓ SENSORIAL I DOLOR.

Deprivació sensorial com oposat a dolor com a màxim grau de estimulació sensorial. Grups 1, 2 i 3
clínics resta normals. Realitzen un experiment, on estimulen a l’individu amb la finalitat d’investigar
la tolerància a situacions extremes. Hi ha dos extrems: L’extrem màxim de motivació és el dolor,
l’absència total de dolor s’anomena deprivació sensorial. Seguidament van comparar la mitjana
d’extraversió amb l’alta tolerància del dolor i la conclusió fou:

1. EXTRAVERTITS: Gran tolerància al dolor i baixa tolerància a la deprivació sensorial.

2. INTROVERTITS: Baixa tolerància al dolor (estímuls constants) i alta tolerància a la deprivació

sensorial són els introvertits.

EXPERIMENT 4 - RENDIMENT DE E/I EN TASQUES DE VIGILÀNCIA

Feines de vigilància com ara resoldre una sopa de

lletres, que l’individu en el teclat numèric piqui el
número 1 en figures quadrades quan aquestes
apaguin a l’ordinador, el número 2 si és triangle, i
el 3 si es rodó. L’individu ha de detectar l’estímul
que li apareix. Aleshores: El que té més encerts al
principi és l’extravertit, però a mesura que avança
la tasca, l’introvertit millora i l’extravertit
empitjora.

Per què? Quan la tasca és nova l’extravertit s’emociona, perquè és algú nou i busca adrenalina. A
mesura que passen els minuts la tasca deixa de ser “novadosa” i perd emoció = la monotonia
comporta la disminució del rendiment de l’extravertit i, per contra la millora de l’introvertit. De
totes maneres, a mesura que avança la tasca l’introvertit també disminueix però no tant com
l’extravertit, per tant la tasca per l’extravertit, no només deixa de ser atractiva (estimulant) sinó que
a més a més, es despreocupa de l’activitat i els resultats són negatius. Perquè pensa “Què podria
estar fent jo ara en comptes de repetir constantment la mateixa feina?”.

39
 EXPERIMENT 5 - RENDIMENT DE E/I EN CONDICIONS D’AISLAMENT I DE GRUP EN FUNCIÓ DE
L’INTERVAL DE RETENCIÓ EN E/I

Memòria en funció de l’interval de retenció I / E: Si vas a una festa on no

coneixes ningú i et comencen a presentar gent, observes com:

1. EXTRAVERTIT: (c/t) Al principi li costa memoritzar tots els noms, mentre

que al final, un cop suficientment estimulat, és capaç de recordar-se dels
noms. Va rebent molts noms abans d’arribar al nivell òptim però després
s’oblida.

2. INTROVERTIT: (ll/t) Recorda els noms des d’un principi (memòria a curt
termini) però a mitja festa potser se li oblida algun (a superat el nivell òptim i està disminuint la
memòria). Amb pocs noms ja arriba al nivell òptim.

EXPERIMENT 7 – CONDUCTES TÍPIQUES I ESSENCIALS EN L’EXTRAVERTIT

• Perden fàcilment la concentració.

• Estan més atents a estímuls nous.

• Retenen menys informació a llarg termini.

• Tenen ombralls sensorials i dolorosos més alts.

• Aprenen millor a ritmes ràpids.

• Necessiten més estimulants per estimular-se i més sedans per sedar-se. (important tenir-ho present
en el món clínic).

• Es mouen més per la recompensa que no pel càstig.

• Són poc fidels a les pautes mèdiques / psicològiques.

L’introvertit és més condicionable pel càstig i no per la recompensa. Són fidels a les pautes de tractaments
psicològics i mèdics. (Aquest experiment sí que entra).

EXPERIEMENT 8 - DIFERÈNCIES DE PERSONALITAT ENTRE CONDUCTORS D’AUTOBUSOS AMB UN

EXPEDIENT BO O DOLENT SOBRE ACCIDENTS

Aquí no va ser experiment perquè simplement va demanar dades a la

policia de trànsit i d’aquí va treure conclusions:

o Més multes: Alt en extraversió i neuroticisme.

o Menys multes: Baix en extraversió (introvertit) i estables

emocionalment.

EXPERIMENT 9 - RELACIÓ ENTRE LA VARIABILITAT DE L’ESTAT D’ÀNIM I LA PERSONALITAT

40
 Mesurar les oscil·lacions dels estats d’ànim que tenien els individus: Els E
passen de la normalitat a l’estat eufòric, baixen a la normalitat i tornen a
l’estat d’hedonisme positiu (estat d’eufòria). *Eysenck en els seus
experiments no només utilitza estudiants sinó també amb subjectes
normals.

RESUM DE LES DIMENSIONS ORIGINALS

*Hi ha una part d’impulsivitat que està a l’extravertit però realment ha passat a formar part del
psicoticisme. Parlem de dos tipus d’impulsivitat:
- Impulsivitat per l’extravertit: Impulsivitat més socialitzada, es manté dintre de l’actuació social i
no és del tot transgressora en el sentit de provocar riscos per un mateix o un altre, i si entren en
un risc, és limitat.
- Impulsivitat pel psicòtic: Impulsivitat no socialitzada, d’alguna forma no té en comte límits i riscos,
és bastant inconscient de la gravetat a la que pot arribar amb la seva actuació.
*2 eixos fonamentals dintre de la dimensió de neuroticisme:
- Malestar i preocupació.
- Somatització (sentit fisiològic i somàtic, com el mal de cap) de l’estabilitat emocional.
L’estrès del neuròtic: Els neuròtics són constantment sotmesos a pressió, pel que implica estrès intens. La
resposta del neuròtic a l’estrès és desbordar-se per la percepció d’amenaça i quedar-se bloquejat, té
comportaments inútils i no comporten una resposta eficaç. Segons si són extravertits o introvertits, 41 les
respostes seran distímiques o somàtiques:
- Introvertit i Neuròtic: Resposta distímica. La distímia és un canvi en l’estat d’ànim negatiu
» CARACTERÍSTIQUES EXTRETES D’ESTUDIS EXPERIMENTALS DE I-E

42
 » CARATERÍSTIQUES PSICOLÒGIQUES EN INFANTS

- Percepció dels pares autoritaris.

Típiques en - Descontents amb la imatge actual de sí mateixos.

NEUROTICISME - Depressió - por.
- Incapacitat per contenir la emoció en situació frustració.

- Dificultats d’aprenentatge.
- Problemes de conducta.
Típiques en
PISOCTICISME - Mentiders, liants (sempre estant tramant alguna cosa).
- Tendeixen a romandre sols i, així mateix, els companys tendeixen a deixar-los sols.
(tenen conductes estranyes, gaudeixen de coses rares).

Típiques en - Molt apreciats per companys i professors.

EXTRAVERESIÓ - Les seves entremaliadures (travessures) tendeixen a oblidar-se amb molta facilitat.

» CARACTERÍSTIQUES PER LA DELINQÜÈNCIA

Es va observar que en l’EPQ els resultats més significatius eren:

• Adolescents: Alt en P i alt en E.

• Adults (els mateixos adolescents que van creixent): Alt en P i alt en N. Pot pressuposar-se
que la variable responsable del manteniment de la conducta antisocials en els adults és el
neuroticisme.

Per tant, la conducta delictiva en els adults depèn de la capacitat anímica. Però no per això
necessàriament has de cometre delictes. I en l’adolescència els comets per l’extraversió, on
exterioritzes allò que sents a través d’actes fora de la llei. En resum, el psicoticisme està tant en
adults com en adolescents.

» CARACTERÍSTIQUES PER LA IMPULSIVITAT

La impulsivitat té fases diferenciades (dos tipus de vinculació de la impulsivitat):

• La impulsivitat del PSICOTICISME: La pròpiament dita com falta de prevenció, carència del
control dels impulsos.
o Psicoticisme està fortament formada per impulsivitat i cerca de sensacions no
socialitzada.

• La impulsivitat de L’EXTRAVERTIT: Atreviment, gosadia, o assumpció del risc.

o L’extraversió queda formada bàsicament per sociabilitat i activitat.

43
 » CARACTERÍSTIQUES PER L’ALCOHOLISME

• Altes puntuacions en PSICOTICISME i NEUROTICISME: Segueixen bevent perquè són incapaços

per detectar quan en tenen suficient. No coneixen el seu límit. Com els P no són empàtics,
solidaris ni amigables, en conseqüència, la teràpia grupal no els hi serà efectiva.

• Altes puntuacions en EXTRAVERSIÓ: Segueixen bevent perquè és possible que es trobin atrapats
per el comportament social de beure, són bevedors socials, incapaços de sortir del cercle de la
beguda social, de els rondes del continu anar de peregrinació per els bars. A aquest li podem
ensenyar on està el seu límit i podrà continuar bevent perquè coneixerà els seus límits. Aquests
també responen bé a la teràpia grupal.

» CARACTERÍSTIQUES LABORALS PEL PSICOTICISME

- Cirurgià i certes especialitzats d’infermeria.

- També en professions creatives tant art com científiques.
- En salut, l’absència de sentiments de culpa, falta d’inhibició i carència d’empatia (que es troben
en psicòpates, Hare 1980), tendeix a afavorir-los fisiològicament al insensibilitzar-les en front
de l’estrès.

*N + P no eren hospitalitzats: Els pacients psiquiàtrics diagnosticats com N que a més tenien P alt,
eren tractats com pacients externs en llocs d’hospitalitzar-los. En aquest cas es pensa que P actua
com una espècie d’antídot de N en la mesura en que l’agressivitat, la ira i la suspicàcia poden ser de
major nivell supervivencial que la ansietat, la por i l’esperança (N).

INTERACCIÓ ENTRE PERSONALITAT I APRENENTATGE

44
Altres estudis:

SEX AND PERSONALITY –

EYSENCK, 1976

PERSONALITAT I MÚSICA – NORTH, DESBOROUG, SKARSTEIN, 2005

Classifiquen els estils musicals, d’acord als precedents bibliogràfics, en 2 grups:

a) Estils musicals “problemàtics”: Com el rap o heavy rock (hard rock), nu metal, hip hop, punk.

b) Grups socialment “no conflictius”: Com indi, pop, clàssica, dance, country, jazz, blues.

Es vol comprovar si grup “a” realment dóna més alt en

psicoticisme i en el grup “b” més baix en psicoticisme.

Resultats:

Esquerra: Música conflictiva.

Dreta: Música no conflictiva.

45
Diferències de gènere en les raons per escoltar música:

- Dones: Per plaer, per alleujar l’avorriment, per ajudar a superar moments difícils, per alleujar
tensió, per expressar sentiments i emocions i per reduir soledat.

- Homes: Per ser creatius i usar la imaginació, per crear una imatge per sí mateixos i complaure
els amics.

Els autors pensen que les raons per escoltar música representen més un reflex que una compensació
de la personalitat. (com imatge que es vol donar d’un mateix).

PERSONALITAT I MÚSICA - RENTFROW, P.J, GOSLING, S.D, 2003

Factors que agrupen tipus de músiques:

1. REFLEXIUS I COMPLEXES (R&C): Gèneres que semblen facilitar la introspecció i són

estructuralment complexes. Blues, jazz, clàssica, folklòrica.

2. INTENS I REBEL (I&R): Gèneres que estan plens d’energia i emfatitzen temes de rebel·lió.
Rock, heavy metal i alternativa.

3. OPTIMISTA I CONVENCIONAL (U&C): Gèneres que emfatitzen emocions positives i són

estructuralment simples. Country, bandes sonores, pop i música religiosa. (cançó de l’estiu).

4. ENERGÈTIC I RÍTMIC (E&R): Gèneres que són animats i generalment emfatitzen el ritme.
Rap/ hip-hop, R&B, electrònica i dance.

*Relació de la teoria amb el BIG FIVE: Extraversió i neuroticisme està present també en el BIG FIVE.

Aquests autors fan estudis amb 3.205 estudiants USA, 62% femení. No obtenen diferències de
gènere. Observen quines característiques de personalitat es vinculen a aquests 4 estils. Les que més
puntuen estan aquí:

46
 PERSONALITAT I MÚSICA: LANGMEYER, A.; GUGLHOR-RUDAN, A;TARNAI, C., 2012

Comparen resultats de 5 investigacions diferents (inclosa la pròpia entre BIG FIVE i STOMP):

R&C I&R O&C E&R

(jazz, clàssica) (Rock, heavy metal) (cançó de l’estiu) (rap, electrònica)

EXTRAVERSIÓ .10/.12 .10/.22

-.21 .13 -.12

AMABILITAT
Solament un art. Solament un art. Solament un art.

RESPONSABILITAT -.14/-.24 .23/.11 -.26/-.11

-.18/-.32 .-11 -.19

NEUROTICISME .10/.11
1 art. .12 Solament un art. Solament un art.

APERTURA A L’EXPRESIVITAT -44/.22 .22/.10 -.36/-.12 .12/.32

PERSONALITAT I MÚSICA:
RAWLINGS, BARRANTES,
FURNHAM, 2000

PERSONALITAT I MÚSICA: CHAMORRO, PREMUZIC, FURGAM, 2007; et. al. 2010.

CHAMORRO – PREMUZIC (2009)

Mateixos subjectes espanyols, sense
americans ni anglesos.

47
341 estudiants americans i britànics, 20-22 anys.
Tipus d’ús que es realitza en la música (Valor
blau). 245 estudiants de Barcelona. 20-22 anys
(Valor en vermell, no es van analitzar les
variables de amabilitat i responsabilitat).

Tipus de “ús” que es realitza de la música:

• Extravertits: Regulació emocional i ambiental.

• Música emocional: Baix en responsabilitat i alt en neuroticisme.

• Ús intel·lectual de la música: Apertura a l’experiència.

7 MARVIN ZUCKERMAN (1928)

El model de personalitat de Zuckerman es situa entre els models biològics de personalitat, al igual
que el de Eysenck, amb el qual comparteixen algunes coses comuns (en algunes coses sí que la
discrepància és força important). Es va iniciar als anys 60, posterior a Eysenck, amb els seus estudis
experimentals sobre els efectes de la “deprivació sensorial”. Va defensar l’existència d’una dimensió
bàsica que va denominar: Cerca de Sensacions (BSS).

Aquesta teoria neix de la seva tesi doctoral, la qual tractava sobre què li passava a les persones quan
estan aïllades i privades de qualsevol tipus d’estímuls. Cercava subjectes, els quals els col·locava dins
un subterrani i els hi posava un vestit de submarinista (anul·lant els estímuls somàtics).

Les observacions foren que, a més de les característiques situacionals; hi havia uns individus que
resistien millor el pas del temps i altres que pràcticament tenien una molt baixa tolerància a aquella
condició experimental. Així doncs, va concentrar la seva atenció teòrica en aquest punt,
pressuposant que seria una dimensió de la personalitat la que permetés controlar aquesta tolerància
o intolerància a la privatització sensorial.

48
El nom que li va donar a aquesta dimensió fou: cerca de sensacions (BSS). La qual representa la
necessitat de les persones de rebre estimulacions externes. És a dir, la quantitat d’estímuls que
necessita la persona per arribar al seu nivell òptim.

El BSS és sensible a sensacions internes i escull estímuls externs que les maximitzen. No s’ha
d’equiparar el BSS a la curiositat intel·lectual, per quan BSS s’expressa de forma activa i la
intel·lectualització cognitiva no és típica dels BSS. Per altre banda, l’aproximació intel·lectual exclou
el risc, que és un factor essencial en el BSS.

En altres paraules: Ell no està d’acord que sigui una aproximació mental als estímuls, per tant la cerca
de sensacions (per ell) no equival a la curiositat, perquè la persona s’apropa (fa tots els esforços
comportamentals necessaris) per poder gaudir / obtenir noves sensacions i experiències. Que pugui
iniciar el procés en forma de curiositat mental, per Zuckerman és secundari. Exemple: El curiós és un
cercador imaginatiu i s’imagina coses que pot fer, en canvi, el cercador de sensacions, les fa
directament. Anar al Vietnam i menjar-se l’escarabat és una cerca de sensacions. Veure-ho per la
televisió i estudiar el per què és curiositat.

Per tant, la gran diferencia és que l’individu – amb la finalitat de cercar sensacions noves – és capaç
d’assumir certs riscos: Experimenten amb el seu propi cos amb la finalitat, de sentir l’augment de
l’adrenalina. Aquesta cerca de sensacions és absolutament il·limitada: Provar esports de risc,
mantenir relacions sexuals sense preservatiu, provar substàncies tòxiques, etc. Són persones que no
es deixen limitar per convencionalismes socials.

Definicions de cerca de sensacions:

• ORIGINALMENT: La cerca de sensacions inicialment definida com: “La necessitat de rebre

sensacions noves, variades i complexes provinents d’experiències i la voluntat per sentir riscos
físics i socials per formar part en aquestes experiències” - Zuckerman, 1979.

• MODERNAMENT: BSS ha sigut reformulada com un tret definit per la cerca d’experiències i
sensacions internes, novadoses, variades i complexes, la voluntat d’experimentar i participar en
experiències que comporten risc físic, social, legal i financer (Zuckerman, 1994). (No confondre
amb aventurar (aventurerisme)).

Observem dos tipus de persones que tenen aquesta dimensió: Uns són grupals i altres individuals.
Malgrat que tots dos comparteixen aquesta necessitat per trobar el risc i l’adrenalina, una
acostumen a fer-ho en solitari i altres en grup.

Zuckerman relaciona la seva dimensió amb la monoaminoxsidasa (MAO) en el SNC, en el sentit que
els individus alts en aquesta dimensió (BSS) solen mostrar baixos continguts en aquest enzima. A
més, també es relaciona amb alteracions en Dopamina i Serotonina. A diferència de Eysenck, les
seves dimensions estan vinculades a més d’una estructura del SN.

49
 Es veu com cerca de sensacions és una dimensió que té 4 trets / variables Clàssicament, la
dimensió Cerca de Sensacions ha sigut avaluada mitjançant el: “Qüestionari d’interessos i
preferències” (SSS) (No s’utilitza en l’actualitat però va ser la primera que va utilitzar) i formulada a
partir de quatre trets bàsics:

LA CERCA D’AVENTURES Activitat que impliquen perill o rapidesa i que proporcionen sensacions inusuals. Desig de
practicar esports arriscats o activitats que produeixin sensacions poc usuals o més enllà de les
I RISC (TAS)
experiències habituals.

LA CERCA És la cerca d’activitat a partir d’estils de vida poc convencionals o inconformistes. Desig
d’ampliar l’experiència mental i sensorial, mitjançant la música, l’art, els viatges (anar-te’n
D’EXPERIÈNCIES (ES)
sense tenir res segur) o un estil de vida bohèmia / ocupes.

Cercar de sensacions en llocs socials de diferent naturalesa, desig d’alliberar-se a través de la

DESINHIBICIÓ (DIS) beguda, la diversió i el sexe. Evidentment hi ha individus que d’entrada es poden mostrar més
desinhibits, però en aquest cas habitualment la inhibició es produeix per la ingesta de tòxics.

SUSCEPTIBILITAT Disgust per les experiències repetides de qualsevol classe. Aversió per “lo de sempre”, la falta
de canvis, o la predicció d’activitats i amics. Inclou inquietud quan s’està sol en un entorn
L’AVORRIMENT (BS)
familiar per molt temps.

GLICKSON i ALBULAFIA (1998), van realitzar un anàlisi

factorial ajuntant les quatre escales de l’escala SSS amb
les tres del EQP-R. Els resultat indiquen el següent:

Quan es combina la BSS amb la “impulsivitat” i la “falta de socialització” poden donar-se conductes
additives i antisocials, concretament: Els individus que apunten alt en aquesta dimensió es poden
trobar entre els delinqüents, consumidors de drogues, psicòpates, així com poblacions d’alpinistes,
esportistes d’aventura, policies, guardaespatlles i individus que per la seva activitat quotidiana posen
a prova els seus recursos personals. No hi ha una connotació moral, simplement es reflexa un estil
de vida. Els que puntuen baix en BSS són poc amants de les sensacions, prefereixen la monotonia i
són molt resistents al avorriment.

*La impulsivitat és una variable que sempre donarà problemes: BIF FIVE inclou impulsivitat però dins
domini d’impulsivitat.

50
 En l’actualitat aquesta teoria...

Posteriorment es va reformular el model en solucions factorials de 3 (Eysenck), 5 (model Big Five) i

7 (Big Seven) factors. *Els factors 3 estan molt vinculats a aspectes biològics temperamentals. Quan
apareixen més (5, 7...) s’incorporen més factors situacionals.
La característica essencial és que en tots els estudis, la dimensió BSS quedava incorporada a la
dimensió de impulsivitat i psicoticisme. Els dos problemes que cal resoldre en aquesta teoria és que:
cal incorporar la dimensió d’impulsivitat i la del Psicoticisme. Així es desenvolupa un nou
qüestionari: el ZKPQ, que permet valorar la dimensió de BSS en una supradimensió denominada:
impulsivitat no socialitzada / Cerca de Sensacions.

Resum de l’estructura de Zuckerman: » Les quatre (5) dimensions del ZKPQ són:

(Extraversió en Eysenck i a Cerca de recompenses de Gray). Implica la tendència d’aproximació a objectes

socials, siguin coneguts o estranys; vincula al individu amb la preferència per assistir a festes i reunions socials,
SOCIABILITAT amb amics, etc. Aquesta característica fa referència a la necessitat de tenir amics (molts), a la necessitat de
relació social i d’assistir a festes. Al mateix temps informa de la intolerància al aïllament (o soledat), per tant,
també és indicativa de la preferència per la companyia d’altres en contrast a estar sol i realitzar activitats
solitàries. Aquestes necessitats contrasten amb la intolerància a la soledat. Similar a l’extraversió de Eysenck.

Descriu la necessitat d’obtenir una activitat general continua i la incapacitat per descansar i relaxar-se quan
ACTIVITAT no hi ha res per fer. L’escala també pot indicar la preferència per treballs desafiants i difícils, per tasques dures
que impliquen alt grau d’energia per treballar i fer diferents feines a la vegada.

(també simula el factor N d’Eysenck). Freqüència amb la que es senten o experimenten estats afectius de
NEUROTICISME- connotació negativa incloent estats d’ansietat, depressió (no és la patologia) i hostilitat. L’escala es refereix
EMOCIONABILITAT a estar constantment preocupat, tens, disgustat, a ser poruc, indecís, falta d’autoconfiança i molt sensible a
les crítiques.

AGRESSIÓ – El seu oposat és cordialitat i agradabilitat (l’oposat de l’amabilitat del BIG FIVE i del psicoticisme d’Eysenck)
manifesta la predisposició a expressar agressivitat verbal, un comportament groller i descuidat amb els demès,
HOSTILITAT
antisocial, disposat a la vergonya i a la impaciència amb els altres.

IMPULSIVITAT NO La primitiva dimensió cerca de sensacions quedaria incorporada dins d’aquest nou factor de major nivell, que
incorporaria també el psicoticisme d’Eysenck. Inclou dues facetes diferents, impulsivitat i cerca de sensacions.
SOCIALITZADA –
Relacionada amb el mecanisme d’inhibició conductual, representa l’absència de reflexió, la cerca de sensacions
CERCA DE i l’absència de socialització. La BSS representa una tendència optimista per aproximar-se als estímuls nous o
SENSACIONS desconeguts i a explorar l’entorn. La impulsivitat dóna un estil de decisió ràpid en contextos nous.

51
8 JOY PAUL GUILFORD

(1897 - 1987) Crea la primera teoria de personalitat basada en l’anàlisi factorial; malgrat que no és
el primer en utilitzar-lo, és el primer que publica una teoria basada en ell. Com que és el primer en
treballar sistemàticament amb aquesta metodologia d’anàlisi, es troba amb que no existeixen,
encara, qüestionaris de personalitat i l’equació matemàtica amb el qual és realitza l’anàlisi factorial
no està perfeccionada. Així doncs, el procediment que Guilford havia de realitzar era: Pensar les
preguntes, comprovar-los empíricament, fer l’anàlisi factorial i recollir allò que li surt bé i eliminar el
que li surt malament.

El seu objectiu no es centra tant en interpretar els trets que tenen un origen biològic i elaborar una
teoria sobre els trets sinó en identificar i quantificar els trets que permeten descriure a l’individu,
on alguns es poden aprendre ja que no tots molts són d’origen biològic.

Per ell, la personalitat d’un individu és el seu patró únic de trets. El tret en si és una característica
distingible, relativament estable, en la que un individu difereix dels altres. Exemple: El tret de
sociabilitat el compartim tots els humans, però ens diferenciem en la quantitat que manifestem
aquest tret.

» TIPUS DE TRETS

TRETS SOMÀTICS • Morfològics.

• Fisiològics.

• Necessitats: Desitjos de ser i fer una cosa, satisfer unes necessitats.

TRETS
• Interessos: No en tant com necessitat bàsica però és un interès.
MOTIVACIONALS
• Actituds: Estil de fer les coses i un sistema de creences i valors.

Representen la “forma com algú fa alguna cosa”. Són característiques

disposicionades, que tenen els individus i que els predisposa a
TRETS comportar-se d’una determinada manera. Distingeix entre:
TEMPERAMENTALS
• Comportamentals: Vinculats essencialment al comportament.

• Emocionals.

• Socials.

TRETS APTITUDINALS I Fa referència a les habilitats intel·lectuals.

DE CAPACITAT: LA
INTEL·LIGÈNCIA.

52
 » ESTRUCTURA JERÀRQUICA TÍPICA DE TRETS TEMPERAMENTALS

1) NIVELL D’ACCIONS ESPECÍFIQUES: Comportaments específics dels individus. Exemples: Parlar a classe, saludar a
un amic en una festa, la forma de servir la beguda, posar-se nerviós en un examen, evitar la mirada de
l’interlocutor, dir “no” a determinades proposicions. D’aquesta manera observem que els individus tenen un estil
estable de fer les coses.
2) NIVELL D’HEXIS: Equival als hàbits, és una paraula que es va inventar ell mateix ajuntant una paraula anglesa i una
altre grega (no té traducció). Comportaments específics dels individus en situacions concretes (hàbit). Exemples
d’hàbits (hexis): Gustos per les relacions socials, col·laborar en accions benèfiques, prendre la iniciativa en les
conversacions amb desconeguts, li agrada ser el centre d’atenció, ser desordenat.
3) FACTORS PRIMARIS = Trets temperamentals de personalitat. Aquí acaba la seva teoria, el següent es fa amb
càlculs matemàtics.
4) FACTORS SECUNDARIS = Dimensions de personalitat.(2 Eysenck, 5 Zuckerman i Guilford són 4):

• Activitat Social: Formada per 3 trets. *Activitat social i introversió apareixen en una mateixa dimensió.
• Introversió/Extraversió: Formada per 2 trets.
• Estabilitat Emocional: Format per 5 trets.
• Disposició Paranoide: Format per 3 trets, un dels quals coincideix amb estabilitat emocional.
5) FACTOR TERCIARI.
A l’esquema es pot veure com hi ha un tret de personalitat (M) que no encaixa amb cap dimensió. Es manté així tot i
ser un tret de personalitat compromès. Escala M és una escala de masculinitat, on es deia com de masculí o femení
és el subjecte. Conservem l’escala com a tal tot i que en l’actualitat no s’avalua, és una variable del passat.

Exemple de com es va baixant en els nivells jeràrquics: Si una persona es caracteritza per una tendència general
moralitzadora (nivell de tipus de segon ordre), generalment es comportarà de forma honesta, autocontrolada, desitjós
de patir per aconseguir una meta (nivell de trets primaris). Com que generalment són honest, veurem que usualment
ni enganya, ni roba, ni estafa (nivell d’hexis). També comprovarem que la seva tendència a no enganyar engloba una
amplia varietat de situacions com jugar, fer negocis, tractar amb amics... (nivell d’accions específiques).

53
 » COMBINACIÓ D’HÀBITS I TRETS

a) Los * poden constituir un tret primari de:

SOCIABILITAT.
b) Els + poden constituir un tret primari de:
ASCENDÈNCIA.

» GZTS. SONDEIG DEL TEMPERAMENT DE GUILFORD-ZIMMERMAN

Conte 300 ítems de resposta dicotòmica (sí / no) i avalua 13 factors primaris o temperamentals de
la personalitat. Alguns llibres posarà que avalua 10, tot depèn el qüestionari de personalitat que
l’autor del llibre prengui com a referència. En la última versió en té 13, però si digues 10 és vàlid
també.
Anàlisi dels factors / escales: Com ja hem explicat en ocasions anteriors, algunes característiques de
personalitat estan marcades per factors culturals, fet que – alhora de traduir el qüestionari a una
nova llengua - pot ser un problema en relació als trets. En el cas de Guilford, afecta als següents:

Els primers 5 de la llista, són els FACTORS PRIMARIS, considerats com ACTIVITAT SOCIAL, *De més important (1) a menys (6):

És un dels trets que més avaluen els psicòlegs, el qual està present en tots els qüestionaris. A nivell
modern es pot anomenat Arousal / Activació. Es tracta d’una persona enèrgica, entusiasta, que
demostra vitalitat; és d’activitat constant, es mou i treballa amb rapidesa l’agrada l’acció i en
ocasions, pot ser impulsiva. Aquest individu, dins de tot, és un bon treballador perquè té la capacitat
1. FACTOR G = de fer moltes coses alhora i d’acabar-les, quelcom que un extravertit no és capaç de fer (perquè es
ACTIVITAT desmotiva abans d’acabar-la). Per tant, d’alguna manera, els individus altament actius també poden
incloure la impulsivitat: els domina l’activitat. Exemple: deixo el cotxe aquí, enmig d’un carril bus,
GENERAL
perquè vaig a treure diners del caixer i marxo.

Els seus hexis són: Ritme ràpid en les activitats en front a ritme lent i pausat, activitat constant en
front a pauses per descansar, productivitat, eficàcia en front a baixa productivitat, ineficàcia,
precipitat en front a prendre’s temps.

Persona que manté els seus drets, que es defensa en els contactes cara a cara; no l’importa distingir-
se, gaudint d’allò. Mercè a la iniciativa social es desmarca cap a posicions de lideratge; l’agrada ser
cridanera (destacar), “farolear” (poden distorsionar el discurs o reinterpretar els fets en funció del
seu gust), disposició a no tem els contactes socials i no es propensa a guardar-se els seus propis
pensaments. Gaudeix de l’actitud reivindicadora. *Tenen facilitat per prendre la iniciativa social,
2. FACTOR A = quelcom que no s’ha de confondre amb sociabilitat ni amb la necessitat de l’extravertit de relacionar-
ASCENDÈNCIA se amb els altres.

Malgrat aquests hexis, si observem els hexis negatius ens pot donar la idea de submissió, és fals. No
és pròpiament una escala de submissió perquè per parlar de submissió el seu contrari seria
dominància, quelcom que no equival a ascendència. És un individu que simplement prefereix quedar-
se ocult, conformar-se, “deixem-ho córrer”, etc.

54
 Inicialment estava anomenada “Extraversió social”. Li agraden els contactes i l’activitat social tant
formal com informal, té molts amics i coneguts, busca ser el centre de l’atenció, prefereix els llocs de
lideratge social, posseeix equilibri social, no les esquivo, ni vergonyós, ni solitari.
3. FACTOR S =
Malgrat que li agradi el contacte i les activitats socials no implica que els necessiti. Influència cultural:
SOCIABILITAT
Cal tenir en compte que a Amèrica, si el grup decideix fer quelcom i una persona es desentén està
molt mal vist. Fet que esta molt present en aquesta escala. Si puntua alt en les tres escales (S, A i G)
estem davant d’un autèntic líder polític.

No és el nom original, en realitat s’anomena ratimia, que té correlació negativa amb retraïment pel
que és el contrari. Es refrena i controla a sí mateix (cohibit), reservat, circumspecte; ment propensa
a la serietat i o al descuit. Tenacitat, esforç, persistència; no és un “viva la verge”. Lentitud en front a
impulsivitat (amant de la excitació). Un individu que punti alt en el punt 4 i 5, evidentment pertany a
4. FACTOR R = l’introvertit. La resta a l’extravertit. No tots els introvertits són socialment inútils en relació a la
socialització. Alguns d’ells tenen determinades habilitats per relacionar-se amb la gent. Per aquest
RETRAÏMENT
motiu, un individu pot puntuar alt en l’escala del retraïment i alhora, en sociabilitat. Perquè el
retraïment no és equivalent a un individu que té fòbia social (por a relacionar-se amb els altres).

El contrari de retraïment és la ratimia, per tant, puntuacions baixes en aquesta escala sí que donarien
peu a definir l’individu com una persona introvertida.

És un tret de tipus cognitiu. Propens al pensament reflexiu i meditatiu, interessat en pensar, procliu
a filosofar, somiador; observa el comportament dels altres, sent curiositat i es qüestiona la seva
pròpia conducta i la dels altres; observa el jo, equilibri mental. En relació a l’equilibri mental cal
5. FACTOR T =
matisar-lo, perquè tal i com està col·locat ens defineix l’equilibri mental en relació a la intel·ligència
ACTITUD (com veu el món). Ara bé, pot estar condicionat per l’estabilitat emocional. Exemple: una afectació
REFLEXIVA / en l’estat emocional (mal de panxa) pot provocar una disminució en relació a la positivat amb la que
REFLEXIVITAT veu el món.

El seu pol contrari representa la impulsivitat. Si ens adonem, aquest tret (impulsivitat) ja ha aparegut
abans, motiu de crítica. No hi ha una sola escala per cada tret, com hauria de ser.

Aleshores existeix un factor, anomenat FACTOR E (ESTABILITAT EMOCIONAL), oposat a la combinació de C, D, N i I).
Representa la continuïtat en els estats d’ànim, interessos i nivell d’energia en front a fluctuacions (inestabilitat) en...
L’individu es mostra optimista i alegre (enfront pessimisme i tristesa), es mostra pudor (enfront excitabilitat) i manifestat
sentir-se amb bona salut (enfront mala salut, sentiments de culpa, soledat i preocupació persistent en idees i EA negativa).
Així doncs, el que observem és que l’individu emocional estable és bàsicament tranquil: estable en els seus interessos, en
el seu estat d’ànim, etc. Pregunta d’examen: On té col·locat Guilford l’optimisme i alegria? En extraversió.
Ser estable en l’estat d’ànim implica que els seus individu gaudeixen d’un gran equilibri en l’expressió dels efectes positius
i negatius. Exemple: si les coses van malament puc mostrar me trist i disgustat perquè les coses van malament, però no
necessàriament m’haig de deprimir. Una persona emocionalment estable tendeix a veure el got mig ple, però sense sortir-
se de la realitat: no es gastarà el sou en loteria perquè esta segur de que guanyarà. Per tant, no podem confondre la mania
amb l’estat positiu. Aquesta Factor E en realitat és un FACTOR SECUNDARI, el qual conté els següents factors:

Inestabilitat emocional. Fluctuacions en el estat d’ànim, en els interessos i nivell d’energia. Abstret,
6. FACTOR C = pueril, superficial. Aquestes persones cicloides tenen la tendència a alegrar-se o amoïnar-se de forma
desproporcionada als agents causadors. Exemple: el meu millor amic porta un jersei que no combina
PREDISPOSICIÓ
amb la samarreta, no li parlo durant tres mesos. Les conductes reactives d’aquests individus
CICLOIDE acostumen a qualificar-se d’infantils, i moltes vegades la forma en com s’impliquen amb les coses són
superficials.

55
 7. FACTOR D =
DEPRESSIÓ(DE Més bé deprimit física i emocionalment en comptes de bromista, xerraire; propens a l’ansietat, a la
PERSONALITAT (NO perseverança (ruminació, vinculat al pensament obsessiu) i a les preocupacions.
PATOLÒGICA))

La seva polaritat contrària és la calma i les bones formes, és a dir, tranquil·litat. Contrari a: Calmat i
relaxat en comptes de nervis e inquiet; no es desassossega, no es cansa fàcilment ni s’irrita, pot
8. FACTOR N = concentrar-se en el que tingui a mà.
NERVIOSISME
Les tres últimes escales estan molt relacionades amb l’estabilitat emocional. En comptes d’ajuntar
totes en una (Estabilitat emocional) divideixes i pots analitzar a l’individu més detalladament.

En front a sentiments d’inferioritat, desconfiat. Es sent acceptat pels altres, confiat, ajustat;
assossegat en lo social, satisfet amb la seva sort i no és egoista. És una contaminació que té Guildford
i que prové del psicoanàlisi, la qual li fa afegir aquest últim factor.
9. FACTOR I =
CONFIANZA / Una persona contrària, pensa que té quelcom en el seu organisme que el fa inferior, i per tant, el
col·loca en una postura difícil per tal d’aconseguir la relació amb els altres, perquè si jo sóc inferior
SENTIMENT
l’únic mecanisme que tinc per relacionar-me és de forma submisa. Però si la persona és llesta,
D’INFERIORITAT intentarà sobreposar-se a aquest fet i actuar de forma sobre dominant, quelcom que encara generarà
més problemes. Segons la teoria Alderiana tots els individus mercats per la inferioritat busquen una
forma per compensar-la.

Assumeix un punt de vista realista i objectiu de les coses, està pendent del seu entorn, pel que poden
oblidar-se de si mateix (VS egoisme i egocentrisme en puntuacions baixes); no li assetgen les sospites
i es mostra impertorbable. Per tant, més que preocupar-se per ells mateixos es preocupen per
l’entorn. Exemple: com afecten els crits del nen que està jugant el pati?. L’objectivitat també forma
10. (7) FACTOR O = part del grup de l’emocionalitat, perquè és un tret d’aquesta escala.
OBJECTIVITAT *Si puntues alt en objectivitat has de puntuar alt en confiança, perquè malgrat no saber si confies en
tu o en els altres, amb un dels dos has de confiar per ser objectiu.

L’individu subjectiu és desconfiat, en ell mateix o en els altres (com succeeix habitualment perquè la
culpa acostuma a no ser mai d’ells mateixos).

Inicialment es deia conformitat. La persona que puntua alt és amistosa i complaent, accepta la
dominació, manifesta respecte pels altres. En el pol oposat trobem bel·ligerància, disposició a lluitar,
11. (8) FACTOR F = hostilitat, ressentiment, desitjos de domini, resistència a la dominació i menyspreu pels altres; pot
llançar-se a l’acció agressiva.
AMABILITAT
La seva definició contrària ens aportaria el psicoticisme d’ Eysenck. És la primera i última vegada que
ens apareixerà en la teoria de Guilford.

Inicialment s’anomenava cooperació i tolerància. Tolerància cap a la gent, fe en les institucions

12. (9) FACTOR P = socials. En el pol oposat trobem, suspicàcia en front als altres, actitud hipercrítica cap a la agent i les
RELACIONS institucions socials. L’individu sol ser criticaire, egoista i autocompassiu.

PERSONALS Si l’escala d’objectivitat és baixa i el nivell suspicaç alt, el comportament paranoide és fàcil que pugui
aparèixer.

56
 En front a feminitat. Posseeix interessos masculins, emocionalment no és excitable ni expressiu, no
es disgusta amb facilitat, no resulta fàcil provocar temor o disgust; més bé manca de simpatia, és dur
i ferma, amb inhibició de les manifestacions emocionals, poc interès en la vestimenta i en les modes.
13. (10) FACTOR M =
Antigament aquesta escala s’interpretava en relació a lo poc home que ets (en cas que un home
MASCULINITAT puntués baix en ella) i poca dona (en cas que una dona puntues alt en aquesta).

Exemple: Si vols entrar a l’exercit d’USA i puntues baix en aquesta, no et deixaran entrar. En l’actualitat
aquesta visió ha canviat.

» CRÍTIQUES DEL MODEL GZTS: El que veritablement havia d’haver passat era que aquelles
característiques que pertanyien a l’escala de sociabilitat només puntués en aquesta escala, no en la
sociabilitat i retraïment. Guilford, al ser el creador, va intentar matissar la gran majoria de trets però no
va poder aconseguir-ho amb tots. Una altre crítica fou que Guilford es va dedicar molt més a la
intel·ligència que a la personalitat. Conseqüència de que la intel·ligència li proporcionava més ressò
internacional (més diners). Una tercera crítica és que no hi ha un equilibri proporcional entre trets i
dimensions. En canvi, en el NEO sí existeix: té cinc dimensions i cada una d’elles esta valorada en sis trets
concrets.

» COMPARACIÓ AMB EL MODEL D’EYSENCK

*Examen: cal tenir clar el tret, el seu contrari. Perquè ens pot preguntar de forma directa en el sentit
d’altes puntuacions o baixes puntuacions. Hem de tenir clar les diferències entre les teories.

Es reflexa en Guilford (la millor representada en relació amb Guilford) amb una correlació negativa (-) en:
(-) Estabilitat emocional: Inestabilitat, pessimisme i tristesa.
NEUROTICISME (-) Objectivitat: Hipersensibilitat i hostilitat (polèmic -> no sempre és del neuroticisme).
(-) Amabilitat: Ressentiment i bel·ligerància.
(-) Relacions personals: Actitud crítica, desconfiança, autocompassió i baixa tolerància.

Es correlacionava (-) / (+) amb Guilford en:

(+) Sociabilitat: Correlacions positives en activitat general, ascendència i sociabilitat.
(-) Impulsivitat: Correlacions negatives en reflexibilitat i retraïment, originàriament anomenada com a Ratimia
(despreocupació, impulsivitat i cerca d’excitació).
*Exemple del que significa aquestes correlacions: Una manca de conducta reflexiva, indica precipitació, que fa
referència a l’extraversió. *Quelcom que va sorprendre a molts investigadors fou la baixa correlació. Perquè els
primers qüestionaris que fa Eysenck està creat amb preguntes seves i més de la meitat van ser copiades del
qüestionari de Guilford. I en canvi, no va trobar major correspondència. *Eysenck i Guilford no comparteixen
EXTRAVERSIÓ definició per extraversió:
• Per Guilford la extraversió és una barreja d’impulsivitat i sociabilitat. La impulsivitat de l’extraversió ve
donada com una barreja de R (Ratimia: Despreocupació, impulsivitat i cerca de sensacions) (oposat al nom
actual: retraïment) i falta d’actitud pensativa o reflexiva (T) (Actitud reflexiva; si bé originàriament,
introversió de pensament). (Impulsivitat i hostilitat estan col·locades dintre de neuroticisme, com en el NEO
però en altres pot estar en altre dimensió, pel que hi ha polèmica).
• El component “sociabilitat” de la extraversió estaria formada per G (activitat general, A (ascendència), i S
(sociabilitat). Però, metodològicament es tractaria d’un factor distint d’ordre superior i que va denominar:
SA, activitat social.

Es reflexa amb Guilford en:

PSICOTICISME (-) Amabilitat: Amb correlació negativa: Ressentiment i bel·ligerància.
(-) Retraïment.

57
TEMA 5: INVENTARI DE LA PERSONALITAT NEO REVISAT

- MODEL BIG FIVE-

Un model teòric que defensa que la personalitat es pot descriure satisfactòriament a partir de cinc
grans manifestacions de la personalitat (vistes anteriorment). És una idea vinculada a molts autors
(per això en l’esquema queda suprimit el nom de l’autor). I sorgeix com a conseqüència del treball de
Norman & Fiske. Nosaltres ens aproximarem a ell a través de Costa & Mccrae que són els autors del
NEO – PI – R. Finalment, explicar que Goldberg proposa una nova metodologia d’avaluació de Big
Five, creant un model semblant.

És el primer que es va traduir a l’espanyol perquè va ser el més famós. És una de les últimes
aportacions de la psicologia de la personalitat que proposa l’existència d’uns grans factors (o
dimensions) del funcionament personal que posseeixen validesa transcultural. Es fonamenta en dues
tècniques:

- Tècnica de l’anàlisi factorial: Ja explicada.

- Tècnica dels anàlisis del llenguatge Hipòtesis lèxica: Sosté que les diferències individuals més
importants i de major rellevància social han d’estar codificades en el llenguatge.

Aquest model està molt vinculat al domini lèxic. És a dir, tenen la hipòtesi central de que en el
vocabulari que té la gent ja està presents els trets de la personalitat, i en conseqüència, estudien
els trets de la personalitat a partir de com descriu la gent als altres i com es descriu un individu
a si mateix.

L’autor inicial d’aquesta teoria del domini lèxic, va agafar el diccionari angles i va recollir totes
aquelles paraules que segons el diccionari servien per definir trets de personalitat. Això significa
que la humanitat, al llarg de l’evolució ja ha creat aquests trets. El treball d’Allport té el major
desenvolupament amb la teoria de Cattell.

El qualificatiu “grans” va ser atorgat per Golberg en 1981 per significar que es tractava de factors
suficientment amplis com per descriure la personalitat. Cada dimensió “gran” resumeix una gran
quantitat de característiques distintes i específiques de la personalitat. Aquestes 5 dimensions
abasten la major part dels trets
de personalitat existents. La
solució a cinc, es considera un
punt just entre els 3 de Eysenck
i els 16 de Catell.

58
La característica diferencial de la proposta de qüestionari de Golberg, és que aquest utilitza adjectius
i no en accions o frases fetes com proposa el qüestionari del NEO. El NEO, TIPI... són qüestionaris
llargs, pel que això dificulta la seva utilització en les investigacions. D’aquesta manera, en les
investigacions on s’hagin de valorar aquestes 5 dimensions, es farà ús d’un NEO més abreujat, amb
unes 40 – 60 preguntes. D’aquesta manera, només valoren els 5 dominis, sense avaluar els trets
concrets. En el cas que es necessiti avaluar un tret concret, el que es fa és passar escales específiques
per avaluar exclusivament aquell tret necessari d’avaluar per la determinada investigació.

» NEO – PIR: ORIGEN DEL MODEL DENOMINAT “BIG FIVE”

Dimensions de “Big Five” en investigacions

entre 1949 – 1989
• Factor I Extraversió
• Factor II Amabilitat.
• Factor III Consciència: Consciència
interioritzada, interessos morals, aspectes
ètics, actualment “responsabilitat”.
• Factor IV Emocionabilitat: En el sentit
de neuroticisme o no, això segons els
autors.
• Factor V Apertura a la experiència: La
Intel·ligència i capacitat de relacionar-se
amb l’entorn i la cultura, aspectes estètics.

» LES DIMENSIONS
Les dimensions de la personalitat són poques, ja que al ser tan genèriques defineixen molts trets. El
nombre de dimensions depèn de la teoria de cada autor: per alguns són 3, per altres 5 o fins i tot 7.
La majoria accepta que són cinc (Model Big Five):

1. ESTABILITAT EMOCIONAL (EE)/ NEUROTICISME: Normalment aquestes característiques són

dimensionals (característiques i intensitat), fet que s’ajusta a la campana de Gauss (en un extrem
estabilitat, en l’altre inestabilitat). Això donarà, en la majoria dels cassos, una doble polaritat:
puntuacions molt extremes. Exemple: si un individu és molt poc positiu, serà més negatiu.
Dimensió emocional.
2. EXTRAVERSIÓ: El referent està situat fora de l’individu (lo contrari a la introversió). Els extrems
ens manifesten polaritats. Exemple: extravertit – introvertit. Si la referència del comportament
està en un mateix, som introvertits. Per contra, si es troba fora de nosaltres, som extravertits.
Dimensió comportamental.
*La 1); i la 2); són considerades universals: S’han trobat semblant-se amb cultures africanes.
3. AMABILITAT (A): La capacitat de relacionar-nos amb els altres. Dimensió social.

59
4. OBERTURA A L’EXPERIÈNCIA (OPENNESS): Fa referència a la disposició mental (oberta o
tancada) que tenen les persones alhora d’avaluar les coses. Intel·lectualitat. Hi ha discrepàncies
entre els autors. Dimensió cognitiva.
5. RESPONSABILITAT (C: CONSCIÈNCIA): Fa referència a la voluntat/participació conscient en la
presa de decisions, ja que l’individu ha de complir amb una sèrie de responsabilitats per tal de
relacionar-se amb els altres. *Alguns autors han preferit denominar-ho com cultura perquè és
bàsicament el mateix: comportar- se en relació als patrons socialment establerts.

» NEOPIR DOMINIS TÈCNICS DE COSTA I MCCRAE

El NEO va començar amb un inventari de la personalitat que emmarcava només tres dimensions (ho
van fer així perquè Eysenck ho va dir). Aquestes dimensions són: Extraversió, neuroticisme i
psicoticisme. Entre els autors d’aquest qüestionari observem un canvi de vocabulari: A partir d’ara
les dimensions són dominis i els trets són facetes. Cada un d’aquests cinc dominis està format per
sis facetes. (En el NEO originari de Costa i Mccrae només avaluaven els 3 primers però van a acabar
amb les 5.) (No és un qüestionari de patologia).

1. N – NEUROTICISME.

2. E – EXTRAVERSIÓ.

3. O – APERTURA A L’EXPERIÈNCIA: El domini més vinculat al món cognitiu, curiositat.

4. A – AMABILITAT: Un domini relacional interpersonal. De quina forma l’individu interactua

amb altres.

5. C – RESPONSABILITAT: Un domini d’influència de l’aprenentatge, assumpció dels valors

socials i culturals, intel·ligència dels individus per moure’s en un determinat entorn.

N – NEUROTICISME

És l’emocionabilitat clàssica. En general, es parla de l’ajust i de la intensitat emocional. Aquest domini

contraposa l’ajustament i l’estabilitat emocional al desajust o neuroticisme. Avalua aspectes lligats
al benestar o malestar psicològic, al afecte i al tendència general a experimentar sentiments negatius
tals com la por, la melancolia, la vergonya, la ira, la culpa i la repugnància esta en el nucli d’aquest
factor. El qüestionari és molt bo per capturar les puntuacions altes del neuroticisme, però no es tant
precís per calcular les característiques psicològiques baixes en aquesta escala.

Un alt nivell de Neuroticisme no indica necessàriament patologia, sí indicaria que els individus són
proclius al malestar psicològic, amb idees (o demandes) poc realistes i necessitats excessives. Solen
experimentar fàcilment la frustració a la que es solen reaccionar... A més, s’han de combinar amb E,
A, R i O. També poden incloure’s a les seves facetes (E1, A6...).

60
 OCEAN - LES 6 FACETES DE NEUROTICISME (N)

*Hi ha dos tipus. D’una banda està l’ansietat més personal/individual, que inclou les meves preocupacions,
la meva inseguretat personal. Per altra banda, tenim l’ansietat social, que fa referència a la interacció
N1 – ALT social. Alt: Ansiós, aprensiva, temorosa, inquieta, nerviosa, tensa i voluble. Tendeix a la excessiva
preocupació i a la ansietat generalitzada. Quan més elevada sigui la puntuació, més bloqueig en el dubte
ANSIETAT tindrà l’individu.

BAIX Tranquil i relaxat, no pensa que les coses puguin anar malament.

Tendeix a experimentar ira i estats relacionats amb ella, com frustració, irritabilitat, ressentiment i rancor.
ALT Així com una tendència generalitzada a l’afectivitat negativa. Correspon a una actitud negativa i persistent
cap als altres (incloent cinisme i desconfiança).
N2 –
Tranquil i difícilment irritable. Facilitat pel tracte, dificultat per enfadar-se i amb molt “aguante”. *S’ha de
HOSTILITAT
tenir present que l’expressió de la hostilitat depèn del nivell d’amabilitat que posseeixi el subjecte (A4), ja
BAIX que amb ella podrem veure si l’expressa o no. Exemple: La persona amb amabilitat alta, pot inhibir
l’hostilitat. Potser pot anar a córrer, i amb l’esport treu l’hostilitat que porta dins, en comptes de fer-ho
amb la seva família/parella.

Fa referència a la depressió caracterològica. Acostuma a experimentar sentiments de culpa, melancolia,

ALT
N3 – abatiment, soledat i desesperançada. Es desinfla fàcilment.

DEPRESIÓ Rares vegades experimenta estats emocionals negatius, però no és necessàriament jovial i alegre
BAIX (característiques associades amb l’extraversió). *Si puntua alt en optimisme, normalment hauria de
puntuar baix en depressió.
L’ansietat vinculada al grup: Les meves preocupacions, les meves inseguretats que em poden crear el
N4 – ALT
grup/societat. Es sent incòmode amb els altres, es sensible al ridícul i propens a sentiments d’inferioritat.
ANSIETAT SOCIAL
No posseeix necessàriament desenvoltura i bones habilitats socials, simplement li preocupa menys la falta
BAIX
de soltesa en aquestes situacions. No els hi preocupa la possible crítica dels altres.
Incapacitat de controlar els apetits i arravataments. Els desitjos (per exemple, de menjar, tabac, etc.) es
perceben d’una manera tan intensa que no poden resistir-se, encara que llavors es penedeixi de tal
comportament.
Vinculacions:
o Impulsivitat vinculat a l’extraversió i el neuroticisme No en el psicoticisme com d’Eysenck. Com
faceta de Neuroticisme, està associada a components compulsius amb els que l’individu intenta evitar
el reforç negatiu i el malestar causat per el distrès. També es denomina urgència i depenen de la alta
emocionabilitat.
o Impulsivitat vinculat a E5 – Cerca de sensacions També es relaciona amb E5: Cerca d’emocions
N5 - de Extraversió. Aquesta escala es basa en l’aprenentatge basat en el reforç positiu. En aquesta faceta,
ALT
IMPULSIVITAT
l’individu troba nivells motivacionals a una aproximació conductual a objectius plaents a partir de
senyals condicionades apetitives.
o Impulsivitat vinculat a C5 – Autodisciplina Autodisciplina, puntuacions baixen en aquesta escala
permet mesurar la falta de persistència de l’individu per mantenir un comportament en absència de
reforçament; això es manifesta com inconstància i una incapacitat per portar a terme les tasques fins
el final tot i els inconvenients i distraccions, tendència a l’avorriment.
o Impulsivitat vinculat a C6 - Deliberació Deliberació, les baixes puntuacions permetran
operacionalitzar la impulsivitat pròpiament dirà o actuar sense pensar en les conseqüències,
precipitant-se a l’acció. Altres autores la valoren com falta de planificació o falta de premeditació.
BAIX Troben molt més fàcil dominar aquestes temptacions. Més tolerància a la frustració.
N6 - Se sent incapaç̧ de lluitar contra l’estrès i fer-li front i d’afrontar demandes excessives de l’entorn,
ALT
VULNERABILITAT convertint-se en dependent, desesperançador o aterrat quan s’enfronta a situacions d’emergència.
BAIX Es considera a si mateix capaç̧ de desenvolupar-se en situacions difícils i complicades.

61
 E – EXTRAVERSIÓ

Pertany a una dimensió caracterial. Aquest domini fa referència a la quantitat de relacions interpersonals
de l’individu, al nivell que la seva activitat, a la seva necessitat d’estimulació i a la seva capacitat per
l’alegria. Per Costa i MaCrae l’extraversió està molt vinculada amb la sociabilitat: Els extravertits són
sociables, amb facilitat per comunicar-se amb els altres (tant per iniciar com per mantenir la conversació).
Prefereixen vincular-se amb la gent, als grups i reunions, són alegres, optimistes, assertius, animosos i
energètics. Com podem observar, les facetes recorden molt a Eysenck. !! Una sociabilitat molt vinculada
a la societat EEUU.

Però hi ha un matis: Així com Eysenck ens defineix la baixa puntuació com el tret oposat; Costa i MaCrae
només ens expliquen que no té aquella característica concreta: En certs aspectes la introversió hauria de
considerar-se com la carència d’extraversió més que com allò oposat a ella. És a dir, moltes vegades les
puntuacions estan molt relacionades amb les puntuacions d’altres trets, i s’expressen diferent depenen
dels resultats obtinguts en un o altre. Exemple: Amb Eysenck una puntuació baixa en extraversió implica
que l’individu és introvertit. Amb Costa i MaCrae una puntuació baixa en extraversió, només implica, que
l’individu no és extravertit, però no per això, ha de ser pròpiament introvertit. Els individus amb baixes
puntuacions tendeixen a retraure’s, ser més reservats, callats (però no pessimistes), mirant cap al seu
interior, solen ser més independents i poden tendir a l’aïllament.

OCEAN - LES 6 FACETES D’EXTRAVERSIÓ (E)

ALT És afectuós i amistós. Realment li agrada la gent i estableix fàcilment relacions amb els altres.
E1 - No és ni hostil ni necessàriament cerca de compassió, però són més formalistes, reservats i de modals diferents. Acostuma
CORDIALITAT BAIX a vincular-se al grup, però de forma objectiva. Exemple: Formo part de l’antic grup d’alumnes i pago cada any, però més
igual el que facin vinculació emocional 0.
ALT Gaudeix reunint-se i divertir-se amb als altres.
E2 -
És solitari, que no busca, i inclús rebutja activament, els estímuls socials.
GERGARISME BAIX
És dominant, animós i sociablement destacat. Parla sense titubejos i sovint es converteix en líder del grup. Vol dominar i
E3 – ALT
imposar el seu criteri. (El tipus de dominància depèn del factor amabilitat)
ASERTIVITAT Prefereix mantenir-se en la sobre i deixar parlar als altres.
BAIX
Mostra rapidesa i vigor en el sentit d’energia. El subjecte sent necessitat d’estar sempre ocupat. La gent activa porta una
E4 – ALT vida agitada. Hi ha d’haver una alta capacitat mental per poder fer totes les tasques alhora. Exemple: mira el microscopi,
ACTIVITAT esta pendent de la radio, juga a futbol.
BAIX Actua de forma més pausada i relaxada encara que no es necessàriament indolent o mandrós.
És una persona amb desig d’excitació i d’estimulació. Els hi agraden els colors vius i els ambients sorollosos. Aquests
E5 – CERCA ALT
subjectes s’assimilen, en part, a BSS (Zuckerman, 1979) però no equival a la teoria de cerca de sensacions de Zuckerman.
D’EMOCIONS Sent escassa necessitat d’emocions i prefereix una vida que resultaria avorrida als que puntuen alt, són més apagats.
BAIX

Tendència a experimentar i transmetre emocions positives, tals com l’alegria, la felicitat, l’amor i l’entusiasme. Amb
ALT freqüència, es carinyós i optimista. Hi ha una correspondència amb l’optimisme – relacionat amb el TAV. També hi ha una
E6 - EMOCIONS correlació positiva i negativa amb neuroticisme: Si és E6 alt, el N serà baixa. Això és el que s’espera, no sempre és així.
POSITIVES

BAIX No es necessàriament desgraciat, es senzillament menys exuberant i fogós.

62
 O – APERTURA A L’EXPERIÈNCIA

En essència, és un domini que fa referència a la curiositat (bàsicament intel·lectual) i a la cerca activa

de noves experiències, si bé això es deu matisar a partir dels altres dominis. En aquesta dimensió
observem una persona de mentalitat oberta, radical, etc. El seu contrari és el subjecte conservador,
tradicional.

Les persones amb una alta puntuació en ella són persones interessades tant per el món exterior
com per l’interior. Les seves vides estan enriquides per l’experiència. Tenen una certa visió
contemplativa del món i estan oberts a valorar l’experiència, són curiosos, imaginatius i estan
disposats a estudiar altres maneres de fer les coses (consideren noves idees i valors no
convencionals) i conjuguen molt bé (tenen una bona habilitat) per conciliar tot el que és el món
exterior (valoració dels altres, del món que ens envolta) i el món interior (valors més íntims).

Tenen també habilitat per incloure les experiències externes dins la personalitat. Experimenten tant
les emocions positives com les negatives d’una manera més profunda que els subjectes que es
tanquen, saben que no tot en aquesta vida els hi ha de sortir bé i gràcies a aquest pensament no
tenen una disposició a sentir-se desgraciat.

Els que puntuen baix tendeixen a ser convencionals en les seves creences i en les seves actituds.
Dogmàtics i amb aferrament a lo tradicional. Originàriament anomenat “intel·lecte”. Defineix als
subjectes com intel·ligents. Imaginatius i perceptius. Altres investigadors tenen una visió més àmplia
que inclou aspectes emocionals diferenciats, sensibilitat estètica, necessitat de variar, i no
convencionalitat en els valors. Crec que es pot ajuntar amb l’escala d’extraversió.

El seu contrari, l’individu conservador, bàsicament falla en la seva capacitat adaptativa per l’entorn.
Mentre el seu entorn no canvi, la seva vida segueix tranquil·lament. Però quan aquest canvia troba
dificultats. * N, E i O formen part de la dimensió del jo (self). Exemple: jo i la meva capacitat
intel·lectual, jo i les meves emocions.

OCEAN - LES 6 FACETES D’APERTURA A L’EXPERIÈNCIA (O)

Posseeix una imaginació activa. Els seus somnis no constitueixen només una forma d’evasió,
ALT
O1 - sinó que elabora i desenvolupa les seves formes de fantasia de manera creativa.
FANTASIA Persona prosaica, prefereix ocupar-se de les feines immediates. Fa el que li demanen,
BAIX treballa amb una premeditació però es deixa guiar, no fa aportacions personals.
Aprecia profunda en l’art i la bellesa. Li atrau la poesia, li encanta la música i li fasina l’art
ALT
O2 - general.
ESTÈTICA
BAIX Relativament insensible i desinteressat per l’art i la bellesa.
Receptivitat als propis sentiments i emocions interiors; i a considerar l’emoció com una part
ALT important de la vida. No nega les emocions, no les rebutja i les analitza (intenta entendre els
O3 - motius dels seus sentiments).
SENTIMENTS És un subjecte d’afecte embotats. No dóna molta importància als sentiments. Tancats a la
BAIX resposta emocional.

63
 Intenta noves activitats, anar a nous llocs o menjar aliments exòtics. Prefereixen la novetat
ALT
i la varietat a la familiaritat i la rutina.
O4 - Dificultats en el canvi i prefereix quedar-se amb allò provat i comprovat. Més tradicionalista
ACCIONS i conservador. Exemple: prefereix mirar el documental a anar al lloc i comprovar-ho per ell
BAIX
mateix.
Curiositat (mental) intel·lectual i desig de considerar idees noves i potser, poc
convencionals. Gaudeixen amb les discussions filosòfiques i amb els problemes enginyosos.
ALT
O5 - IDEAS Exemple: què passaria si a França guanya LePen? Quelcom que encara no ha passat, però
que pots discutir durant hores.
BAIX Escassa curiositat i centra la seva atenció sobre temes limitats.
ALT Disposició per qüestionar els valors socials, polítics i religiosos.

O6 - VALORS Tendeix a acceptar l’autoritat, a conformar-se a la tradició i al dogmatisme. *Totes menys

BAIX
acció són intel·lectuals. Acció és una faceta comportamental.

A – AMABILITAT

És una dimensió interpersonal, és a dir, fa referència als tipus d’interacció social. La persona amable
és fonamentalment altruista. Simpatitza amb els altres, esta disposada a ajudar-les, i creuen que els
altres es senten igualment satisfets de fer això mateix. L’individu amable és relaciona amb els altres
de forma desinteressada, no per obtenir l’agraïment sinó per ajudar-los de forma espontània. Els
estudiants de psicologia són poc amables, perquè estan massa preocupats per resoldre els seus propis
problemes com per ajudar als altres. Si puntua baix antagonisme, oposicionisme i individualisme.

Els que puntuen alt poden ser considerats com empàtics, confiats, servicials, altruistes i consideren
que els altres es comportaran de la mateixa manera. Els que puntuen baix, tendeixen a ser persones
oposicionistes, cínics i suspicaços, poc cooperatius e irritables. *Si cerquem la polaritat d’amabilitat,
trobem el psicoticisme de Eysenck. Puntuacions baixes en amabilitat, són psicòtics.

OCEAN - LES 6 FACETES D’AMABILITAT (A)

ALT Persona disposada a creure que els altres són honestos i ben intencionats.
A1 -
CONFIANÇA Tendeix a ser cínic i escèptic, i pensa que els altres poden ser perillosos o poc
BAIX
honrats.

Persona franca, sincera i ingènua. Una alta o baixa extraversió donarà una certa
ALT
A2 – manera de fer l’expressió de franquesa.
FRANQUESA
BAIX Tendeix a manipular els altres mitjançant l’elogi, l’astúcia o l’engany.

Preocupada activament pel benestar dels altres i es mostra disposat a prestar

ALT
ajuda als que la necessiten.
A3 -
ALTRUISME Centrat en si mateix i es mostra reticent a implicar-se en els problemes dels
BAIX
altres.

64
 A4 diu com reacciona als conflictes interpersonals, que depèn de si és alta o baixa.
Condescendència amb els altres, inhibeixen l’agressió, obliden i perdonen. Es
ALT afable i benigne.
A4 – ACTITUD
Aquesta té relació amb estabilitat abans que neuroticisme, doncs representa
CONCILIADORA tranquil·litat en l’estat d’ànim.

Agressiu, prefereix competir a cooperar i no rebutja les expressions d’ira quan és
BAIX
necessari.

Implica tractar de passar desapercebut (no busca protagonisme) encara que no

ALT
necessàriament manqui d’autoconfiança o autoestima.
A5 - MODESTIA
Es creu superior als altres, a qui, a la vegada poden considerar-lo envanit i
BAIX
arrogant. Centrada en sí mateixa i poc en els altres.

Sentir-se afectat per les necessitats dels altres i d’importància a la vessant

ALT
A6 – humana de les normes socials.
SENSIBILITAT
ALS ALTRES Insensible i menys inclinat a la compassió. Es considera a si mateix realista, pren
BAIX
decisions racionals basant-se en la pura lògica.

C - RESPONSABILITAT

És el control dels desitjos i impulsos. L’auto-control pot referir-se també a un procés més actiu que
inclou la capacitat (conscient) de planificació, organització de les idees (depenent de si és cercador
d’experiències o no, seran un tipus d’idees o altres) i portar-les a terme (execució de les feines, que
farà individualment o en grup segons si té factor de sociabilitat o no). El subjecte responsable és
complidor dels seus deures i obligacions. És voluntariós, porfidiós i decidit; te uns objectius
clarament fixats al llarg de la vida i organitza el seu comportament i pensaments per tal d’aconseguir-
los. D’aquí el nom de responsabilitat. (La gent no sol puntuar alt).

Responsabilitat fa referència a actuar conscientment, quelcom que equival a la consciència

(significat real de la dimensió). Controlar els impulsos i desitjos. Algunes traduccions espanyoles
parlen de “Tesón” que implica la decisió i perseverança (persistència) que es posa en l’execució
d’alguna cosa.

Les persones que puntuen alt són ordenades, respecten les normes familiars i socials i a més
mostren un alt sentit del deure i bona capacitat d’organització. Les baixes puntuacions s’associen a
individus poc responsables, incapaços de complir les normes socials i solen ser persones poc fiables,
ganduls, negligents i bastant hedonistes.

És una dimensió cultural/social. El jo té les normes d’allò que des de petits la societat li ha inculcat
com a correcte o incorrecte. Per tant, complementa la definició de la personalitat en el sentit de la
incorporació que la cultura/societat provoca en el comportament de l’individu.

65
 OCEAN - LES 6 FACETES DE RESPONSABILITAT (C)
La sensació que un té de la seva pròpia capacitat, sensibilitat, prudència i
ALT
eficàcia.
C1 -
COMPETÈNCIA
Tenir una pobre opinió de les pròpies habilitats i admetre que freqüentment
(EFICÀCIA) BAIX
no tens preparació.

Persona pulcra, ben organitzada i neta. Guarda les coses en el seu lloc. Té
bona organització mental.
C2 –
ALT
Té relació amb apertura a l’experiència, perquè si puntua alt en els dos, pensa
ORDRE més enllà i de forma ordenada, amb un adequat encaix.

Incapacitat d’organitzar-se i es descriu a si mateix com una persona

BAIX
desordenada.
La persona s’adhereix estrictament als seus principis ètics i compleixen
escrupolosament les seves obligacions morals.

C3 – ALT Si hi ha impulsivitat i C3 alt, hi ha com una conflicte. Està vinculat també amb
l’extraversió, on dins hi ha cerca de sensacions, on hi ha un conflicte entre el
SENTIT DEL sentit del deure, com per exemple voler fumar (cerca sensacions) però sentit
DEURE del deure (no es pot).
Descuidadament en aquestes matèries i, a vegades, pot ser poc o gens fiable.
BAIX Negligència. No dona importància al pacte, poden comprometre les relacions
amb els altres.
Alts nivells d’aspiració i treballa intensament per aconseguir els seus
objectius. Es diligent i soluciona les coses (és resolutiu), es marca una
direcció en la vida (bona capacitat de decisió). Una polaritat alta, es
ALT
interessant vincular-la a altres dimensions. Exemple: com aconseguiré els
C4 – meus objectius? a) per la via amable; b) per la via dura.
Es pot combinar amb l’objectivitat.
Una persona negligent o inclús mandrós; no busca l’èxit. Manca d’ambicions
NECESSITAT i pot semblar que manqui d’objectius.
D’ASSOLIMENT Dos grups:
BAIX - Mandrós gandul.
- No té clares ambicions però perquè encara no ha trobat un motivador,
no té fixats encara uns objectius que el canalitzin, pel que no és que sigui
mandrós.
Habilitat per iniciar feines i portar-les a terme malgrat els inconvenients i
ALT distraccions. És la capacitat d’organitzar-se i motivar-se per arribar fins a
C5 -
l’objectiu final. Per relacionar-lo dir que pot tenir un punt impulsiu.
AUTODISCIPLINA Dilata l’inici de les seves feines, es desanima fàcilment i està desitjant
BAIX
abandonar-los.
ALT Un individu reflexiu i prudent. Pensa molt abans d’actuar.
C6 –
Un individu precipitat i, a vegades, parla o actua sense tenir en compte les
BAIX conseqüències. Pot aparèixer demora en la pressa de decisions.
DELIBERACIÓ

POSSIBILITATS INTERPRETATIVES:

- Contextualització del perfil i altres dades

rellevants.

- Considerar els dominis i les diferents facetes que

les són distintives.

- Observar les interaccions entre les facetes dels

66
diferents dominis.
» DADES D’INVESTIGACIÓ RELLEVANTS DEL NEO-PI-R:

1. COSTA I MCCRAE Coeficients d’estabilitat pels

5 dominis de personalitat. 6 anys més tard es
repeteix i dóna el mateix, N = 983.

2. BOTWIN, BUSS I SHACKELFORD PREFERÈNCIA EN LA FORMACIÓ DE PARELLES. Van estudiar

parelles de nuvis i recent casats demanant-los que indiquessin les característiques de
personalitat preferides en la elecció d’una parella potencial.

Es va veure que l’individu busca que la seva parella tingui la mateixa dimensió: Normalment hi
ha tendència l’extravertit busca extravertit, amabilitat busca amabilitat i així amb tots. Cerquen
el semblant i no el complementari.

Pot afirmar-se que tot i que les correlacions són modestes, que existeix una relació entre la
personalitat desitjada en una parella i les característiques de personalitat reals exhibides per la
parella. Si bé, això és més exacte per les dones però no tant pel homes, on les seves correlacions
significatives són menors y escasses en el grup de casats. Això és especialment cert per
l’extraversió i apertura a l’experiència.

La personalitat de la parella no va tenir un efecte considerable en la satisfacció matrimonial

(felicitat). En concret, la felicitat amb les seves relacions estava especialment vinculada a si
estaven casades amb persones que puntuaven alts en amabilitat, EE, apertura i responsabilitat.

Però en canvi, les relacions entre personalitat de la parella i l’ideal d’un per aquesta personalitat
no va predir la satisfacció matrimonial (felicitat).

3. ESTUDIS EN EL MÓN DE L’EDUCACIÓ:

a. WATSON: Alta responsabilitat i EE tendeixen a deixar les coses per més tard, pel que
trauran millors notes.

b. PAUNONEN I ASHON: Quan s’utilitzen facetes per les qualificacions, especialment en

universitaris, aquestes són: Necessitat d’assoliment (faceta de responsabilitat) i Accions
(faceta d’apertura):

4. TROBST: Comportaments sexuals de risc, es prediuen major a partir de Neuroticisme alt,

Responsabilitat baixa i Amabilitat baixa.

5. PAUNONEN: El consum d’alcohol es prediu millor amb Extraversió alta i Responsabilitat baixa.

67
6. CHENG I FURNHAM: La felicitat i experimentar afecte positiu en la vida quotidiana es prediu
millor amb Extraversió alt Neuroticisme baix.

7. ESTUDIS DE LIDERATGE- SILVERTHORNE: L’efectivitat de lideratge en escenaris de negocis es

prediu millors amb Extraversió alta, Amabilitat alta o Responsabilitat i Neuroticisme baix.

8. EGAN I STELMACK: Els alpinistes que escalen Everest tendeixen a ser extravertits, alts en
Psicoticisme i Amabilitat baixa i tenir EE.

9. FRIEDMAN, TUCKER.. – BIG FIVE I LONGEVITAT: Es van preguntar quin dels 5 dominis suposa
major longevitat de vida. Van agafar nens de 11 anys i després de molts anys van rastrejar-los
per veure si tenien una personalitat distinta als que havien mort. Van trobar que almenys una
de les dimensions estava associada a la longevitat. Aquesta és la RESPONSABILITAT. No van
trobar diferencies en quant a les causes de les morts dels subjectes inclús quan conductes com
fumar i beure es controlaren estadísticament.

10. INVESTIGACIONS PERSONALITAT I SALUT - CONDUCTES SALUDABLES I DE RISC:

68
TEMA 6: RAYMOND BERNARD CATTELL (1905 – 1998) – 16 PF

9 TEORIA DE CATTELL

9.1 INTRODUCCIÓ

Raymond Cattell va realitzar una teoria que durant els anys 40 – 80 fou la gran dominadora: La teoria
del model teòric dels 16 factors de la personalitat de Cattell (16-PF). A partir dels anys 80 es va
començar a posar de moda el model Big Five que li va arravatar el lloc. La realitat és que podem
utilitzar indistintament l’un o l’altre, però la teoria de Cattell hi ha molta més teoria i molta més
evidència empírica. (Cattell es troba entre Guilford i Big Five). En aquesta teoria, exposa tots els
trastorns de la personalitat amb un alt nivell de neuroticisme. Això va comportar que aquest
qüestionari s’utilitzés en excés (sobretot per contractes laborals), per aquest motiu va ser molt
criticat.

» Psicologia experimental de Cattell: Tots els seus treballs estan molt dissenyats a nivell
metodològic, i el disseny que utilitza és bàsicament empirista (experimental). És a dir, Cattell, en el
seu model utilitzarà sempre proves empiristes barrejant metodologies que li permetin creuar
informació. Exemple: No es quedava només amb el recull de dades sinó que a més, ho entrelligava
amb la cerca d’informació d’altres fonts. La definició doncs, és de tipus empirista: La personalitat és
allò que ens diu el que una persona farà quan es trobi en una situació determinada”.

9.2 COM ARRIBA CATTELL A DESENVOLUPAR LA SEVA TEORIA? ANTECEDENTS

Cattell fomenta el seu estudi amb la hipòtesis lèxica a partir dels estudis d’Allport i Odbert (1936),
els seus antecedents teòrics. Aquests van extreure 17.954 termes del diccionari de llengua anglesa i
els van reduir a 4.504 termes. Els 4.504 termes inicials van ser reduïts per Cattell, mitjançant diversos
procediments, a 171 variables bipolars (ex. agressiu – pacífic). Posteriorment, i després de diversos
estudis empírics, va efectuar una nova reducció a 36 variables que, a la vegada van ser factoritzades,
reduint les 36 variables a 16 dimensions bàsiques.

9.3 QUINES SÓN LES METODOLOGIES QUE UTILITZA?

La conducta de la persona pot ser observada i registrada mitjançant 3 tipus de dades:

• DADES L: Basades en la qualificacions de la vida real. Són comportaments de la vida diària
objectivables i sempre són dades quantificatives (sempre s’havia de dir un número en relació a
una conducta). Quantitat de dies que alumne falta a classe.

69
 • DADES Q: Basades en autoinformes o qüestionaris que donen informació sobre un mateix.
Exemple: Els test de personalitat, els que Cattell utilitza eren, en part qüestionaris propis i en part
d’altres com és el de Guilford. En llistes de paraules que serveixen per descriure les persones,
s’havia de marcar aquells substantius / adjectius, adequats per descriure a un mateix. Els
relacionava amb les preguntes.
• DADES T: Basades en proves objectives. Són dades de test però hi ha una diferencia en respecte
de l’anterior (Dades Q), aquestes són dades que procedeixen d’experiments, on s’oculta la
variable que s’està avaluant. És a dir, ell construïa en el laboratori experimental diferents tipus
d’experiments per avaluar característiques de personalitat. En els subjectes se’ls hi demanava la
participació però no se’ls explicava en que consistia l’experiment. Exemple: Posar davant d’ una
pantalla a l’individu i dir-li que marqui l’1 i el 2 quan apareixi un quadrat o una rodona. Però el
que no coneix el subjecte és que ni l’1 ni el 2 funcionen. Per tant el que realment avaluen és com
reacciona l’individu davant de tal adversitat.

9.4 16 FACTORS PRIMARIS DE PERONALITAT

Dels 16 factors primaris:

- Els 12 primers: Estan denominats mitjançant les lletres de l’abecedari i han sigut identificats per
dades L i Q.

- Els 4 factors restants: Només mitjançant la tècnica Q i s’identifiquen amb aquesta lletra, més un
número (Q1, Q2, Q3 i Q4). Donat que només són validats amb la tècnica Q, anomena als quatre
factors Q i els distingeix amb el número.

A mesura que evoluciona la teoria, s’adona que les dades T no són exactament iguals que les de la
resta de factors. Així doncs, es va permetre analitzar aquestes dades T en 20 factors que procedeixen
de les dades T, i els quals són bàsics i primaris per la descripció de la personalitat i han d’estar
presents al menys, en el món occidental. Les identifica amb les sigles UI, representant “factors purs”
perquè no estan contaminats per aspectes socials o biològics. Els més representatius són:

• UI 19 = Independència (F, E, H, M, L).

• UI 22 = Pathemia – Cortertia (A-, I-, N).
• UI 24 = Ansietat – ajuste (C-, H-, L, O, Q3-, Q4).
• UI 32= Exvia–Invia (A, F, H, Q2-). (Extraversió – Introversió).

*Les lletres entre parèntesi són les lletres de l’abecedari dels factors que el constitueixen.

* Si trobem una lletra amb un signe negatiu (-) davant, és perquè són puntuacions baixes del factor al
que fan referència.

*En estudiar els UI un a un, es va adonar que aquest tret de personalitat que surt amb dades T i que
estaria dins el factor universal 19, esta format pels factors F, E, H, M i L. Per tant, sí que hi ha una certa
70
relació auto-demostrativa entre uns i altres, ja que es necessiten mútuament.
Tots els trets són de tipus bipolar i no mesura intel·ligència (CI), sinó una intel·ligència social. Els
factors no són 100% independents entre ells. Estan ordenats per major poder descriptiu de la
personalitat. La fiabilitat de l’escala no és excessivament alta:

ÍNDEX DEL TRET B: Cattell introdueix el tret d’intel·ligència, anomenat B. Però no és una escala fiable
d’intel·ligència. Aquesta és una escala que no té una gran capacitat explicativa, està col·locada aquí
a afecte de conservadorisme, però no és la segona en ordre predictiu (per això sempre es passa de
la A a la B). El que reflexa és l’agrupament dels individus en dos grans grups:

• Operacions concretes. (puntuació baixa). Abans

• Operacions formals: Capacitat de raonament abstracte (puntuació alta).

FACTOR I: Sensibilitat.

ÍNDEX TRET Q4: Factor problemàtic i escala poc fiable. Tots els trets són estables, encara que passin
mesos el resultat ha de ser semblant o igual. En el cas del Q4 això no és així: La tensió depèn molt
de les tensions que tingui l’individu (inseguretat, preocupació, etc.) comporta puntuacions molt
elevades. Si l’individu es calma en els següents mesos la puntuació baixarà. Per això molts científics
afirmen que la tensió no és un tret sinó un estat.

71
9.5 CLAUS D’INTERPRETACIÓ

El test de personalitat és una prova objectiva, les puntuacions directes es transformen en decatipus
(puntuacions que van de 1 a 10). La seva interpretació és la següent:

• 5 i 6: Tret normal.
• 4 i 7: Lleugera desviació de la mitjana.
• 2-3 i 8-9: Gran desviació = Tret marcat.
• 1 i 10: Valors extrems = Tret molt marcat. (No són necessàriament patològiques / valor clínic,
però sí que requereix d’una visualització per part del psicòleg clínic).

9.6 CANVIS EN LA DENOMINACIÓ DELS FACTORS

En castellà existeixen dos tipus de 16 PF, la primera és diu 16 PF i la segona 16 PF-5. Aquest últim és
el més actualitzat, per tant, si l’hem d’utilitzar és millor escollir el 5 ja que les preguntes estan més
actualitzades amb llenguatge modern. 16 PF a 16 PF-5:

72
9.7 ANALITZEM ELS FACTORS

En el model hi ha tres possibles respostes (tricotòmiques): A, B (terme mig, no puc contestar) o C.

Són escales bipolars, per tant podem reconstruir el cantó negatiu si coneixem el positiu.

FACTOR A: AFECTIVITAT (SIZIA – AFFECTIA)

El significat psicològic d’aquest factor recorda molt la distinció-descripció de Kretcshmer:

esquizotímia – ciclotímia. Sizia: Reservat, allunyat (astènia) davant a Affectia: afectuós, obert
(pícnic). Si es considera un factor temperamental i, en aquest sentit hereditari. Tradicionalment es
considera que el factor A mesura el grau en que la persona busca el contacta amb els altres, es a dir,
el seu caràcter sociable o gregari. El factor A mesura l’orientació emocional de l’individu cap als
altres: Orientació que pot ser:

• A+: Afectuosa, calorosa, col·laboradora, obert, necessitat relacions. Els que puntuen alt
aconsegueixen expressar i controlar fàcilment les emocions
• A-: Freda, inflexible, solitari i seria. Els que puntuen baix mostren fort inhibició

*Puntuacions extremes: Esquizotípic.

FACTOR B: INTEL·LIGÈNCIA (RELACIONAL)

Avalua la capacitat de discernir relacions en terminis de com es situen les coses en relació a les
altres. Basada en la teoria de Piaget: Operacions concretes. Comporta una habilitat per avaluar la
intel·ligència i la majoria de preguntes que avaluen aquest factor són abstractes. Per tant és una
escala amb un valor més relatiu. Obtenir una alta puntuació implica la capacitat per realitzar
operacions concretes i raonament abstracte.

73
 FACTOR C: FORÇA DE L’EGO

El factor C és adaptació a l’ambient. De forma simplificada, l’adaptació requereix d’un procés que,
tot i que inclou diferents funcions cognoscitives, actua bàsicament:

A) Mitjançant el canvi de les condicions de l’entorn.

B) Mitjançant el canvi del propi individu de forma que pot sobreviure o viure de manera
més harmoniosa amb les condicions externes.

C) Una combinatòria d’ambdues. (Els C menys estan molt poc dotats per aquestes tres. Això
dificulta el procés adaptatiu).

Així doncs, el factor C representa l’estabilitat emocional, en el millor sentit de la clínica. Una persona
calmada, relaxada i què posseeix aquesta fortalesa personal que li permet no deixar-se portar per
situacions negatives.

FACTOR E: DOMINÀNCIA

(Submissió – Dominància). En general pot afirmar-se que el factor E representa el grau de confiança
que una persona té d’ella mateixa per enfrontar-se a les adversitats, i per aquesta raó es veu afectat
per les experiències d’èxit i fracàs. Segons Cattell, les persones actuaran de manera dominant segons
el grau en el qual confien poder fer front a la oposició.

• La dominància pot veure’s en el comportament general en actituds molestes i enutjoses, i

en una tendència general a no seguir les regles.

• Existeix una correlació positiva amb la creativitat.

• Acostuma a ser baix en professions que exigeixen col·laboració.

• El factor E mesura la quantitat de control al que se sotmeten les persones, o el que

exerceixen sobre els altres en les relacions interpersonals.

74
E+ representa el desig d’obtenir un nivell més alt, amb el fi de sotmetre i dirigir als altres cap a metes
que no han escollit.

» Posicions clàssiques del Factor E Són combinatòries per perfils clínics no normals:

o La víctima: E- amb G – (bon nen/a bonica). És el paper de víctima, l’innocent sempre sóc jo
i els altres són els dolents.
o El no participant: E- amb C- i Q4+ (alterable). Són individus no participatius, un element que
puntua de forma negativa en el pronòstic de seguiment en una teràpia perquè cada cop que
aquesta requereixi implicació, no participaran.
o El no sabotejador: E- amb L+ (passiu / agressiu).
o La seducció: E- amb C+ i N+ (manipulació / astut).
o L’aixafa guitarres: E- amb A- i F- (o estil de envejós social). Són persones
envejoses en relació al prestigi que té un altre amistat o persona del seu entorn, i el que fa
és fer-li la guitza.
FACTOR F: DESUGERÈNCIA - SURGÈNCIA / ANIMACIÓ

Les pressions de la socialització frenen i algunes vegades extingeixen la impetuositat dels nens
(moviment violent, precipitat). Quan interfereixen els adults (eduquen), la impetuositats dels infants
es modula i relaxa. El factor F mesura el grau en que aquesta impetuositat original persisteix en
l’adult.

Karson & O’Dell, són partidaris de la denominació de l’escala F com impulsivitat, ja que seria
l’expressió del tret principal en els adults.

Algunes de les conductes que es relacionen amb el factor F són difícils de distingir de les del factor
“A”, posat que superficialment semblen un continu de conducte sociable / retreta. Malgrat això, “A”
mesura l’interès en les persones; F, l’interès en si mateix (exhibicionisme). En aquest sentit A+ i F+
són persones sociables, i si A+ és afectuós i sensible, F ho serà quan li convingui (quan tingui un
motiu per comportar-se així, ja que centre l’atenció en ell mateix).

Les dades indiquen que F té una tendència brusca a descendir entre els 20 i els 30 anys, però a partir
d’aquest moment declina més lentament. * Aquell qui té l’impuls per començar a bellugar-se a
planejar, té una idea i la comença a portar a terme, aquest és l’F+.

75
 FACTOR G: CONFORMITAT AL GRUP

Realment és un factor de socialització. Molt vinculat al concepte de superego freudià (Factor G:

Força del superego). Té certa connotació amb la teoria psicoanalítica. Representa la incorporació de
la normativa social al món personal, el grau en que les normes cultural s’han interioritzats i
s’utilitzen per guiar la conducta humana.

Així mateix, G mesura el grau en què la persona ha estat condicionada a realitzar els ideals del seu
grup (societat, cultura, etc.). El fet de prevaldre tant la seva necessitat individual, el seu desig, tant
centrades en si mateixes poden arribar a comportar-se de manera sociopàtica.

* Una persona G+ ha de puntuar baix en l’obertura a l’experiència.

* La relació entre G- i Psicoticisme és una persona una mica tolerant amb els demés sense necessitat
d’arribar aquest extrem.

FACTOR H: ATREVIMENT

El factor H mesura la diferent forma de reaccionar dels subjectes davant dels estímuls.

En H+ els subjectes reaccionen en menor grau als perills i tensions extremes, així mateix, assumeixen
riscos i gaudeixen de l’excitació que aquestes comporten; mentre que els subjectes H-, reaccionen
de forma excessiva a qualsevol forma d’amenaça percebuda, preferint mantenir-se en lo previsible i
segur.

*Fins aquí arribem al final dels factors saludables (A – H)*.

76
 FACTOR I: SENSIBILITAT EMOCIONAL

El factor I mesura la tendència habitual a respondre als fets, idees i evidencies a través de
sentiments o pensaments (realisme / idealisme).

Les persones I+ depenen de la seva comprensió empàtica (o emocional) per fer avaluacions, són
compassius i sensibles.

Les persones I- tenen poques il·lusions protectores i creuen que les dures realitats de la vida han
d’acceptar-se sense queixes. La personalitat I-: Saludable. Professions com medicina implica
apropament emocional mentre que un enginyer no.

FACTOR L: SUSPICÀCIA

(Comencen els factors menors perquè ja hi ha menys capacitat explicativa dels factors).

El factor L mesura el grau en el que la persona s’identifica amb l’entorn, no només amb la família
immediata i els amics propers, sinó amb la raresa humana en general.

(L- : Saludable). En els individus L+ aquest sentiment en gran part està absent posat que els seus
límits personals estan establerts de manera tan estreta que se senten separats dels altres. Pot haver
una suspicàcia paranoide per la desconfiança cap l’apropament altres. Molt probablement L+ tindrà
problemes per congeniar amb els altres. Sabem que els E+ tampoc són agradables per treballar amb
ells. Donat que són dos factors distints, què aporten de diferent?

77
 FACOR M: IMAGINACIÓ ACÚSTICA

El factor M indica, bàsicament, interessos estètics i intel·lectuals, el món de la fantasia i actituds poc
convencionals.

El pol oposat (M-) és indicatiu de subjectes molt pràctics, aspectes amb el quals M+ es mostra
indiferent, encara que no sigui, necessàriament, desconeixedor d’aquests. Tots el estudiants
d’empresarials, arquitectura, etc. són M-. Per potencial de creativitat sumar B+. (M-: Saludable.)

FACTOR N: ASTÚCIA

El factor N ha sigut tradicionalment considerat: “La màscara social”.

N+ representa les màscares que algunes persones utilitzen en diferents situacions socials, tant per
amagar el que desitgen com per respondre a la forma en que els altres desitgen que es respongui.
N- pot ser inseguretat però també transparència o desdeny pel que els altres puguin pensar.

En l’àmbit laboral, quan N+ va acompanyar de B+ i Q1+, és altament probable que el subjecte
presenti problemes amb els seus superiors per la seva manipulació cap als companys especialment
si també és acompanyada d’E+. N+ té l’astúcia, però B afegeix la intel·ligència, per tant, permet la
manipulació de superiors i companys de feina.

• N- i B-: crèdul.
• N- i I+: víctimes de la manipulació i explotació.
• N- i M+: dificultat per desenvolupar-se socialment “Torpes socials”.

* N+, G-, A+: Bon perfil de psicòpata. (N-: Saludable)

78
 FACTOR O: TENDÈNCIA A LA CULPABILITAT

El factor O mesura els sentiments que les persones tenen cap a si mateixes respecte del seu propi
valor. Ha d’unir-se altres aspectes subjectius tals com: vergonya, dubtes sobre si mateix (sentiments
d’inferioritat), baixa autoestima, etc. A més, escala 0 s’utilitza per la posició favorable o no de la
mentalitat emocional de les persones.

(O-: Saludable). En pacients clínics: O+, L+ valora trets de suïcidi/homicidi. Baixes puntuacions en
escala C es correlacionen amb altes puntuacions en escala O.

FACTOR Q1: REBEL·LIA

*Factors Q expliquen molt poc de la personalitat

El factor Q1 mesura bàsicament l’orientació psicològica cap als canvis. Suposa un fort desig de donar
la volta a les costums existents.

Té certa semblança amb E, malgrat això, Q1 posa menys èmfasis en la dominància i en l’hostilitat i
més en una reforma constructiva. Cert és que Q1 no tindrà molt inconvenient en atropellar a qui
estovi el seu desenvolupament de les seves reformes.

79
 FACTOR Q2: AUTOSUFICIÈNCIA

El factor Q2 mesura la cerca de la proximitat, que pot ser amb un o amb diversos (grups) en front a
una posició individualista o autosuficient, però allunyada o distant.

Cattell va indicar que Q2+ evita la societat perquè considera que és una pèrdua de temps, no per un
rebuig emocional, i perquè l’experiència li ha ensenyat que els seus pensament estan suficientment
organitzats per resoldre els problemes per sí mateix.

Q2 és alt en científics, executius i criminals!

FACTOR Q3: AUTOCONTROL

Capacitat per contenir-se. En castellà es defineix com autocontrol (Catell), que fa referència a la
capacitat que té l’individu per contenir-se. També s’ha traduir actualment com perfeccionisme. Les
puntuacions elevades són un bon indicador.

FACTOR Q4: TENSIÓ ENERGÈTICA

Tensió energètica (ansietat). Dels 16 factor primaris, és el menys tret de personalitat. Explica molt
poc de la personalitat, és un estat i no un tret perquè les puntuacions no són gaire estables.

El factor Q4 mesura, en el seu pol alt, tensió, dificultat per calmar-se, incapacitat per tolerar la crítica,
dificultat per quedar-se callat a temps...

80
 RECOMBINACIÓ DELS 16 FACTORS
Els factors de segon ordre són resultat de la combinatòria dels anteriors. Els 16 factors poden ser
recombinats, obtenint així cinc dimensions diferents (factors de segon ordre). (Catell no parla de
neuroticisme).

FACTOR QI: INTROVERSIÓ EXTRAVERSIÓ – INTROVERSIÓ

FACTOR QII: AJUST – ANSIETAT – ANSIETAT BAIXA

FACTOR QIII: DURESA – RECEPTIVITAT – DE MENTALITAT DURA

Puntuacions altes en mentalitat dura, donen puntuacions baixes en apertura a l’experiència. El seu
contrari és receptivitat, la qual equival a amabilitat en el NEO PI-R.

81
 FACTOR QIV: ACOMODIÀTIC – INDEPENDÈNCIA: INDEPENDÈNCIA

FACTOR QV: AUTOCONTROL – DESINHIBICIÓ - AUTOCONTROL

RELACIÓ ENTRE FACTORS DE SEGON ORDRE DE 16 PF-F5 i DOMINIS DEL NEO-PI-R

82