Tema 1 SMP

SALUT MENTAL POSITIVA
Universitat Rovira i Virgili

Curs 2021-2022
Tema 1: Conceptes relacionats amb la salut mental positiva
Contingut Tema 1
1. Qué és la salut mental i salut mental positiva? .............................................................. 3
1.1. Psicologia positiva ............................................................................................................... 4
2. Conceptes relacionats amb la psicologia positiva ........................................................... 6
2.1. Felicitat................................................................................................................................ 6
2.1.1. Es pot ser més feliç̧ de forma duradora? F=R+C+V............................................................................. 8
2.2. Satisfacció personal ........................................................................................................... 19
2.3. El benestar......................................................................................................................... 21
2.4. Optimisme ......................................................................................................................... 22

Literatura en positiu recomanada .............................................................................................................. 24
2.4.1. Permanència en la felicitat ............................................................................................................... 24
2.5. Autoconeixement .............................................................................................................. 26

2.5.1. La relació entre l'autoconeixement i el benestar emocional: .......................................................... 26
2.5.2. Trobar-se amb un mateix és clau per a la felicitat ........................................................................... 26
3. L’autoestima................................................................................................................ 30
1
Temari revisat: 10/12/2021
Curs 2021-2022
3.1. Quins símptomes em poden avisar que tinc l'autoestima baixa? ........................................ 30
4. Normalitat/anormalitat ............................................................................................... 35
4.1. Normalitat com a salut: ..................................................................................................... 35
4.2. Normalitat com a mitjana .................................................................................................. 35
4.3. Normalitat utópica (criteri ideal de normalitat) ................................................................. 35

4.3.1. La piràmide de Maslow .................................................................................................................... 36
4.4. Normalitat subjectiva ........................................................................................................ 37
4.5. Normalitat segons el criteri sociològic ................................................................................ 37
4.6. Anormalitat ....................................................................................................................... 37
Activitats addicionals: ..................................................................................................... 38
a) Activitat d’autoconeixement: Com sóc? Com em veuen? ...................................................... 38
Lectures obligatòries tema 1: .......................................................................................... 39
Bibliografia utilitzada en el text i per ampliar: ................................................................. 40
2
Curs 2021-2022
1. Qué és la salut mental i salut mental positiva?

El concepte o terme salut mental és molt conegut, però el de salut mental positiva (SMP) és
desconegut per a molts, fins i tot per a una part dels professionals de la salut. El coneixement
en SMP comença per entendre què és aquesta.
Per a això, és important saber què s’entén per salut mental. El terme salut mental s'usa per a
referir-se tant a la patologia com a la salut indiscriminadament (Jahoda, 1959). Encara que a
nivell de carrer el concepte té més una connotació negativa (Berlote, 2008; Pileño Martínez
et al., 2003; Ramos, 2010).
Les definicions de salut mental poden variar conforme sigui el punt des del qual es mira, per
exemple: per països, cultures, classes, gènere, edat. En aquest sentit, des d'una definició
integradora, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va presentar un significat positiu
d'aquesta, com a base per al benestar i un bon funcionament de l'individu i comunitat: “Un
estat de benestar en el qual l'individu s'adona de les seves pròpies aptituds, pot afrontar les
pressions normals de la vida, pot treballar productiva i fructíferament i és capaç de fer una
contribució a la seva comunitat” (OMS, 2001).
Marie Jahoda (1958) va ser la primera a encunyar aquest terme per a definir les troballes
en el seu estudi per a la Joint Commission on Mental Illness and Health (Comissió Conjunta
sobre la malaltia i Salut Mental) en el qual es va observar la capacitat de persones que tot i
estant en un entorn o situacions de risc, aconseguien mantenir un equilibri a nivell de salut
mental i conservar el seu benestar.
3
Curs 2021-2022
1.1. Psicologia positiva
La psicologia positiva es una rama de la psicologia el seu principal propòsit és l’estudi de les
fortaleses humanes, les emocions positives i el benestar personal perseguint la felicitat de
les persones.
La psicologia positiva va començar a finals dels anys 90 fonamentalment per les aportacions
de Martin Seligman. Es planteja un canvi de model de malaltia a benestar. Així doncs, el terme
SMP, resulta d’entrada atractiu. Ens ajuda a enfocar la comprensió del funcionament mental
del ser humà des d’una òptica “positiva”, és a dir, optimista, saludable, orientada al benestar
i creixement personal.
Un dels principals objectiu de la psicologia positiva és identificar els recursos i fortaleses

personals i intentar usar-los perquè la persona tingui consciencia de les seves fortaleses i
capacitats per aplicar-les en la seva vida. Si bé és cert que la concepció actual està focalitzada
en el patològic i se centra en corregir errors i imperfeccions, la psicologia positiva posa
l'accent a desenvolupar competències per a millorar el benestar personal i prevenir l’aparició
de malalties mentals.
La psicologia positiva tracta d'aconseguir l'equilibri entre la construcció dels aspectes més
positius de les persones i la reparació dels aspectes més negatius, millorar la vida de les
persones promocionant el seu capital psicològic i alleujar el seu malestar (Martínez, 2006).
Qué no és la psicologia positiva?
No és un moviment filosòfic ni espiritual; no pretén promoure el creixement espiritual ni humà a

través de mètodes dubtosament establerts; no és un exercici d'autoajuda, ni un mètode màgic ni
miraculós per a aconseguir la felicitat (Vera, 2006).
4
Curs 2021-2022
5
Curs 2021-2022
2. Conceptes relacionats amb la psicologia positiva

Tots aquets conceptes tenen una certa relació amb el constructe de SMP en la mesura que
comparteixen una mateixa perspectiva positiva.
2.1. Felicitat
La felicitat segons Seligman inclou els conceptes de vida plaent, vida compromesa i, vida
significativa:
a) Vida plaent
Aquest tipus de vida es basa en buscar totes les emocions positives que un/a pugui
tenir i desenvolupar habilitats per amplificar el plaer. Consisteix a tenir més vivències
plaents durant el dia que desplaents. Ex: deport, llegir, compartir un dinar...
La vida plaent té alguns inconvenients. Per exemple, ens habituem ràpidament als
plaers i això ens porta a una continua recerca que poc té a veure amb la felicitat.
b) Vida compromesa
Quan Seligman parla de compromís, fa referència a les responsabilitats que ens
sorgeixen al llarg de la nostra vida: la feina, les amistats, la parella, els fills... quan
aquests compromisos no son una càrrega, sinó una alegria, estem desenvolupant un
tipus de vida feliç̧ i estable.
6
Curs 2021-2022
c) Vida significativa
La vida significativa consisteix en conèixer les nostres fortaleses i utilitzar-les per:
1) pertànyer a un col·lectiu i
2) lluitar en servei d’alguna cosa més gran que nosaltres.
És la cerca del bé comú.
* Seligman va construir una classificació de les virtuts i fortaleses de caràcter universal
(ho veurem en altres sessions).
7
Curs 2021-2022
2.1.1. Es pot ser més feliç̧ de forma duradora? F=R+C+V
F=R+C+V
F = nivell felicitat duradora

R = rang fix
C = circumstancies de la vida
V = factors que depenen del control de la voluntat
F (nivell de felicitat duradora)
Important distingir entre felicitat momentània i duradora. La felicitat momentània pot

augmentar-se mitjançant diferents mitjans com menjar xocolata, mirar una pel·lícula de
comèdia, rebre massatge o comprar-se roba. El repte està en augmentar la felicitat duradora
Exercici – Escala de la Felicidad Subjetiva
La següent escala va ser creada per Lyubomirsky i Lepper el 1999. L’objectiu del disseny d’aquesta
escala era avaluar la felicitat crònica de les persones. Per tal d’avaluar-ho, van definir el constructe la
de felicitat subjectiva, on en van derivar tres items per tal d’avaluar-ho.
8
Curs 2021-2022
Figura 1: Escala de la Felicidad Subjetiva. Font: Extremera & Fernández-Berrocal, 2014.
Per tal de calcular el resultat, heu de sumar les puntuacions que hagueu obtingut i dividir-ho per 7.
En l’estudi d’Extremera & Fernández-Berrocal (2014), amb una mostra 1155 participants, la mitjana
espanyola va ser de 5,09 (DT=1.03). Comparat amb altres països, els resultats es major que la de
Malasia (M = 4,42) (Swami 2008), Rússia (M = 4,02) (Lyubomirsky i Lepper 1999), Filipines (M = 4,85)
(Swami et al. 2009), i inferior a la de països com Àustria (M = 5.18) (Swami et al. 2009), Anglaterra (M
= 5.22) (Swami et al. 2009), o els Estats Units (M = 5.62) (Lyubomirsky i Lepper 1999).
R (Rang fix): Barreres que ens impedeixen ser més feliços
9
Curs 2021-2022
La psicologia es pregunta si cada un de nosaltres compta amb un rang fix i personal de felicitat,
un nivell específic i gran part heretat al que es torna de forma invariable. Al igual que un
termòstat, aquest rang fix arrastrarà la nostra felicitat cap al seu nivell habitual quan tinguem
molta sort en la vida.
La roda de molí hedonista
Les persones que aconsegueixen més coses són més felices que les menys
afortunades?
Martin Seligman crea el concepte de la “roda de molí hedonista”, el qual

es refereix a la impossibilitat d'aconseguir una veritable felicitat en virtut
de la tendència que tenim els éssers humans a acostumar-nos a
recompenses immediates que ennuvolen el panorama i ens orienten a seguir contínuament
en la cerca d'assoliments materials o reconeixements efímers que ens atorguen plaer
momentani, que confonem amb veritable felicitat; quan aquesta sensació de felicitat marxa,
perquè ja ha passat el moment de l'assoliment, generalment ens aborda una altra urgència o
necessitat per aconseguir o obtenir alguna cosa més.
És una altra barrera que ens impedeix incrementar el nivell de felicitat, fa que les persones
s’acostumen amb rapidesa i de mode inevitable al bo i ho donin per suposat.
A mesura que s’acumulen bens i materials, les expectatives augmenten. Tot allò pel que s’ha
lluitat, ja no proporciona felicitat; es necessari alguna cosa millor per conduir als nivells de
felicitat fins límits que superen el rang fix. I així successivament...quan un obté allò que vol
s’adapta.
Important és, llavors, reconèixer i aprendre a diferenciar el plaer que sentim en obtenir
assoliments com a notes altes, la satisfacció de guanyar una competició difícil, comprar-nos
un mòbil nou, o quan obtenim el reconeixement i admiració dels altres després de demostrar
10
Curs 2021-2022
la nostra ferocitat per a aconseguir objectius. En aquest moment, atenció!, gaudeix

l'assoliment, però no t'enceguis al fet que això és l'objectiu de la teva vida, ni tan sols de la
teva activitat vital. L'autorealització i la veritable felicitat estan més enllà. La realitat és que
les coses bones i els grans assoliments exerceixen una baixa influència baixa en el increment
de la felicitat.
El problema de no identificar que aquests assoliments són necessaris, però no l'única cosa, és
que, per a “sentir-se felices” dependran contínuament de l'assoliment d'objectius i coses
materials, i quan no els obtinguin entraran en una espiral descendent que pot generar
depressió, tristesa o frustració. Per a aconseguir una felicitat duradora i real, un benestar
emocional, el Dr. Martin Seligman ens diu que hem de treballar 5 factors:
1. Sentir més emocions positives que negatives durant el dia

2. Estar realment involucrats i compromesos amb el treball o activitat que exercim.
3. Gaudir de relacions positives (amics, família, parella, etc)
4. Viure amb un propòsit.
5. Tenir assoliments i metes
Si només ens enfoquem en el factor 5 -tenir assoliments i metes- viurem una vida materialista
i sense sentit.
C (Circumstàncies)
Algunes de les circumstancies externes generen major felicitat. Focalitzar-se en canviar les
circumstancies sol ser poc pràctic i costós.
• Diners: Un important i creixent conjunt d’investigacions ha investigat la importància

de la riquesa per al benestar subjectiu. La major part d'aquest treball ha revelat una
relació petita, però discernible, entre els ingressos i el benestar. Superficialment,
sembla que les persones més riques -o almenys les que tenen suficient riquesa per a
11
Curs 2021-2022
satisfer, o excedir marginalment, les seves necessitats bàsiques també són més felices.
No obstant això, l'ús dels ingressos com a única mesura de la riquesa financera
proporciona un retrat incomplet del vincle entre la riquesa i el benestar. Per exemple,
les persones que gasten els seus ingressos en excés i acumulen deutes poden obtenir
menys beneficis hedònics de la seva riquesa que aquells que guanyen el mateix però
prudentment estalvien o inverteixen els seus diners.
D'acord amb aquesta teoria, s'ha comprovat que tant la falta de deute com el total
d'actius són millors predictors de la satisfacció amb la vida que els ingressos per si
sols. Una explicació d'aquestes troballes és que les persones tenen diferents "comptes
mentals" per a organitzar i gestionar les seves decisions financeres. Per tant, diferents
comptes financers poden tenir diferents impactes hedònics, encara que cadascuna
d'elles es basi en el mateix recurs fungible. Per exemple, acumular diners en un
compte d'inversió per a la jubilació pot proporcionar tranquil·litat en considerar els
objectius a llarg termini, però no beneficia a la seguretat financera a curt termini.
En canvi, els comptes d'accés immediat, com els comptes d'estalvi i de xecs,
s'accedeixen amb molta més freqüència que unes altres, la qual cosa ofereix un
recordatori persistent de la salut financera (o la falta d'ella). Per tant, no podem negar
que els diners no tinguin una certa relació amb la felicitat, però esta més relacionat
amb l’ús i realitat objectiva que en fem dels diners que guanyem amb la vida que
tinguem i objectius que ens proposem (Ruberton et al., 2016).
12
Curs 2021-2022
Si sents a algú dir "els diners no pot comprar la felicitat", vaig donar "dóna'm la teva", va fer
broma Gilbert. Les persones amb diners gaudeixen d'una millor nutrició, poden anar a llocs
amb els seus sers estimats, es preocupen menys pels seus fills i tenen més llibertat per a
establir els seus propis horaris, va dir. No obstant això, la capacitat dels diners per a comprar
la felicitat s'eleva a nivells molt alts als Estats Units, amb enormes augments en la felicitat de
les persones que aconsegueixen un ingrés de classe mitjana d'entre 40.000 i 70.000 dòlars.
Una vegada que s'aconsegueix aquest nivell, els augments de riquesa generen augments
menors de felicitat (Segons Gilbert en Munsey, 2010).
• Matrimoni: Segons Seligman, el matrimoni si que està intrínsecament relacionat amb

la felicitat. Que es pot deduir de la relació matrimoni-felicitat? Ens em de donar pressa
per casar-nos? Anem a veure a que es refereix Seligman i les noves tendències en
relació a que el matrimoni dona felicitat.
“No és el matrimoni el que et fa feliç, és el matrimoni feliç el que et fa feliç” (Segons

Gilbert en Munsey, 2010). Els casats són més feliços que els solters, però no pel fet de
portar un anell al dit. Els darrers estudis en aquesta àrea demostren que els essers
humans precisen de relacions socials i que aquestes, si són de qualitat i duradores en
el temps, si que es relacionen de forma directa amb la felicitat. Per tant, un dels
millors predictors de la felicitat humana és la qualitat de les relacions socials.
Per altra banda, en relació amb els matrimonis, s’ha observat que les persones en
matrimonis infeliços experimenten un pic de felicitat una vegada que el matrimoni es
dissol. Per tant, sortir de relacions tòxiques o inestables també ens porten cap a la
felicitat.
13
Curs 2021-2022
• Vida social: Els humans som criatures socials. Les persones amb famílies i amics més
solidaris són generalment més feliços i reeixits en la vida. Prosperem en entorns de
suport i necessitem que altres éssers humans reafirmin la nostra existència.
Diversos estudis han demostrat que estar en relacions de suport contribueix al nostre
benestar psicològic. Ens beneficia de les següents maneres:
o Ens dóna un sentit de pertinença: Ningú vol ser un marginat. Prosperem
quan som acceptats. Ser acceptat en un grup i passar temps amb la gent
ajuda a mantenir a ratlla la solitud. Necessitem sentir que no estem solos.
o Ens dóna un sentiment d'autoestima: Ser acceptat i anomenat amic,
reforça la convicció que ets una bona persona amb valor.
o Ens dóna una sensació de seguretat: Una xarxa social de suport és una font
de consell, orientació i motivació. Ens reconforta saber que si alguna
vegada necessitem ajuda, hi ha gent que vindrà en la nostra ajuda.
14
Curs 2021-2022
• Emocions negatives: A fi d’experimentar més emocions positives en la vida, un mateix

ha de lluitar per experimentar menys emocions negatives minimitzant els
esdeveniments dolents de la vida?
En contra de la creença popular, el fet de patir més desgràcies no implica que un no
pugui viure també́ moltes alegries. Si tenim una gran emotivitat negativa en la nostra
vida, potser posseïm una menor emotivitat positiva que la mitjana , però no estem
condemnats a una vida sense alegries.
• Edat: El ser joves és un predictor de la felicitat? La satisfacció amb la vida augmenta

lleugerament amb l’edat. El que varia amb l’edat és la intensitat de les emocions. Tant
el sentir-se en la cima del món com en la més profunda de les desesperacions.
• Salut: El tenir bona salut és un predictor de la felicitat? Sorprenentment, la bona salut

objectiva a prou penes guarda relació amb la felicitat. El que importa és la nostra
percepció subjectiva i el fet de trobar la forma de valorar la nostra salut de forma
positiva (capacitat d’adaptació a les adversitats). El mal estat de salut moderat no
provoca infelicitat, però si els problemes de salut més greus.
15
Curs 2021-2022
• Nivell d’estudis, clima, raça i gènere: No són variables predictores de felicitat
1. Nivell estudis: mitjà per obtenir més ingressos, però no instrument per ser més
feliços. Només entre persones amb baix nivell ingressos.
2. Intel·ligència: tampoc influeix en nivell felicitat.
3. Clima: els nivells de felicitat no varien amb el clima.
4. Raça: Tampoc hi ha relació.
5. Gènere: relació́ amb l’estat d’ànim. Les dones son més felices i també més
infelices que els homes.
• Religió́: Influeix positivament en els nivells de felicitat. Les persones creients, tenen
menys probabilitats d’abusar de tòxics, cometre crims, divorciar-se i suïcidar-se. Són
més felices i estan satisfets amb la vida, tenen millor salut física.
Per què creieu que és així? Les persones religioses es reuneixen amb d’altres formant
una comunitat, les religions enfondeixen esperança en el futur i atorguen sentit a la
vida.
Resumint, segons la teoria de Seligman, per augmentar de forma duradora el grau de felicitat
canviant les circumstancies externes, hem de:
- Viure en una democràcia sana ® gran efecte

- Casar-se ® efecte intens però relació no causal
- Evitar esdeveniments negatius i emocions negatives ® efecte moderat
- Tenir una xarxa social ® efecte intents però relació no causal
- Apropar-se a la religió ® efecte moderat
16
Curs 2021-2022
No molestar-se en:
- Guanyar més diners amb finalitat materialista ® persones més materialistes són
menys felices
- Tenir bona salut ® el que importa es la salut subjectiva no la objectiva
- Tenir alt nivell d’estudis ® cap efecte
- Canvi de clima ® cap efecte
V (factors que depenen del control de la voluntat)
Quines variables voluntàries (V) produeixen canvis substancials i són més eficaces que el
buscar situacions de plaer transitòries? La voluntat en que dediquem a ser feliços
Per tant hem de treballar pel nostre benestar. El problema de vegades és que no trobem la
forma d'aconseguir-ho i els nostres intents fallits per assolir la felicitat ens generen frustració́
i desànim que no som capaços d'assimilar i acaben desembocant en ansietat, depressió,
obsessions, tristesa i estrès..., que provoquen l'efecte contrari: ens fan més infeliços.
• Gratitud: Es tracta de centrar-se en les coses bones de les nostres vides i donar gràcies
pel que tenim. Quan sentim i expressem gratitud i reconeixement sincers als nostres
afins, això genera llaços afectuosos i confiança, i ajuda al fet que se senti més a prop.
El motiu pel qual la gratitud contribueix a augmentar la satisfacció amb la vida és que
amplia els bons records sobre el passat.
Exercici gratitud:
Dedica 5 minuts cada nit abans d’anar a dormir. Prepara una llibreta, a
continuació, pensa en les 24h anteriors i escriu en línies separades, fins a cinc
17
Curs 2021-2022
aspectes de la vida pel quals et sents agraït. Algunes de les anotacions més
freqüents són: despertar-me al matí, tenir una pares fantàstics, tenir bona
salut...
• Perdonar i oblidar: El major benefici del perdó és l'alliberament, és un regal que ens
fem a nosaltres mateixos. Perdonar no significa oblidar o negar el dolor, sinó canviar
les etiquetes del propi passat.
• Fer una valoració de la nostra vida
Exercici de valoració de la nostra vida:
Triar un moment del dia i realitzar el següent exercici: Valorar la satisfacció

amb la vida en una escala del 1 al 10 en cada un d’aquests àmbits o els que tu
creguis més convenient:
o Amor
o Professió
o Diners
o Amics
o Salut
o Creativitat...
18
Curs 2021-2022
2.2. Satisfacció personal
Avalua la valoració́ que la persona fa de si mateixa, l'autoestima i l'actitud que manté davant
la vida i el futur autoconcepte. En aquest sentit, sembla lògic pensar que si la persona té una
concepció positiva de si mateixa i considera que la seva vida, en general, és interessant tindrà,
probablement, un nivell de satisfacció́ personal elevat.
La satisfacció personal és l'estat més alt de benestar i harmonia interna que una persona
pugui tenir. Estar satisfet personalment, significa estar feliç̧ amb la vida que es viu.
Estar en pau mental per les accions que es realitzen i estar immensament complagut pels
resultats que s'obtenen.
La satisfacció personal s'aconsegueix només si es compleix amb els següents requisits:
1. Adquirir un propi sistema de creences: El primer que has de fer per a aconseguir la
satisfacció personal, és deixar de costat totes les creences i paradigmes que la societat
t'ha implantat a través dels anys. Alguns d'aquests paradigmes és per exemple que...
...has d'anar a la Universitat per a “ser algú en la vida”...
...has d'aconseguir una ocupació per a tenir assegurat el teu futur... Tot això i quantitat
de coses més, són idees i conceptes que per anys vénen implantant-se en la nostra
ment, perquè al nostre voltant els crea tothom sense qüestionar-los.
Llavors el que tu has de fer, és no només alliberar-te de tot això en la teva ment, sinó
també crear el teu propi sistema de creences. Creure només en el que a tu et sembli
cert, i no en el que tothom diu que és veritat sense si més no tenir proves.
En poder confiar en les creences que tu mateix has triat, simplement començaràs a
regir la teva vida sota aquestes creences, i per tant, seràs més feliç i més satisfet
personalment. Amb això, el que aconsegueixes és simplement entendre i aplicar el fet
que la satisfacció personal no només la dóna les coses materials, sinó també els valors
i la informació que portis a l'interior de la teva ser.
19
Curs 2021-2022
2. Dur a terme les teves passions: La teva vida i cadascun dels teus dies, deu ser el
disseny perfecte del compliment de les teves passions, somnis i desitjos.
Quan ja ets lliure per a triar el que penses, també et fas lliure per a viure la vida que
desitges, i aquesta és la millor part! Ara en la teva ment no hi ha pressions per a seguir
el camí que tots segueixen, sinó que tens el poder de dissenyar el teu propi camí de la
forma que ho desitges.
Dur a terme les teves passions significa ser qui realment vols ser, fer el que més
t'agrada: posar en pràctica els teus talents i qualitats, explotar les teves afinitats per
qualsevol cosa especialment (com la música, la pintura, etc)...
Ara tu ets com el director de la teva pròpia pel·lícula!
3. Buscar la plenitud dia rere dia: I clar, duent a terme l'anterior punt, sens dubte
aconseguiràs l'èxit en tot el que et proposis d'ara endavant.
Sobretot perquè tindràs la motivació per a fer el que t'agrada i no seràs com la majoria
d'empleats que se la passen esperant el divendres i s'afligeixen del dilluns.
Per a tu, tots poden ser divendres!
No obstant això, i encara que l'èxit és una cosa grandiosa i supremament important,
tu has d'enfocar-te a buscar la teva plenitud total per a estar en el punt més alt de
satisfacció personal i benestar.
La plenitud no és només complir els teus desitjos, sinó entendre realment què és el
que desitges i com ho pots aconseguir de la forma més òptima.
Quan estàs ple en una relació amorosa, no és només per tenir parella:
és perquè la relació amb la teva parella és saludable per a la teva vida, és positiva, és
un suport en el teu camí a arribar lluny. És una motivació per a fer les coses bé, i
20
Curs 2021-2022
finalment és alguna cosa que et proveeix entusiasme i molt plaer. D'aquesta forma és
que es pot conèixer si som plens en algun àrea de la nostra vida.
4. Fer les coses per si mateix: Això és una cosa important! Si vols tenir satisfacció pròpia,
no pots estar preocupant-te de satisfer a algú més.
Tu ets el més important, les teves creences i l'estil de vida que vas triar portar.
Així que, has de fer les coses per a sentir-te bé amb tu mateix, per a sentir-te orgullós
per aconseguir alguna cosa; no per a impressionar a uns altres o per a comparar-te
amb algú, ni molt menys perquè els altres reconeguin els teus assoliments.
Aquesta mentalitat potser individualista, però és el que més pot ajudar-te a créixer.
Sobretot, tingues en compte que si individualment t'enfoques a contribuir amb tu
mateix positivament, ho estaràs fent amb el món també. Si tu ets feliç, el teu somriure
pot encendre somriures en el rostre d'una altra persona trista. Quan gaudeixes
d’abundància financera, pots amb els teus diners fer obres de caritat que et
complaguin i que ajudin a uns altres a créixer. En portar una vida saludable, tens més
energia per a treballar en els teus talents que probablement donaran una cosa bona
al món.
I en tot cas, si tu vius la vida correctament i aportant valor a la teva vida així com al
món, seràs una càrrega menys entre la humanitat consumista, pessimista i mandrosa.
2.3. El benestar
Benestar subjectiu, això és, la definició està relacionada amb la bona vida, el que fa la vida
agradable, la felicitat en general. És subjectiu pel fet que aquesta visió de benestar és
personal. Els conceptes relacionats són emocions agradables, judicis sobre un mateix, la
21
Curs 2021-2022
satisfacció amb la vida o el domini en alguna faceta de la vida, com el treball o les relacions
socials (Diener, 2000). El concepte benestar, també s’ha definit com: El benestar emocional,
que és la satisfacció amb la vida i els sentiments positius (Diener & Lucas, 1999).
El segon és el benestar psicològic, que és el funcionament òptim personal, el qual està

compost per sis aspectes: una actitud positiva cap a tu mateix (l'auto-acceptació), el
sentiment de desenvolupament i les ganes de mantenir-lo constant (el creixement personal),
tenir un propòsit i orientació en la vida (propòsit vital), ser capaç de manejar entorns
complexos (domini), tenir relacions satisfactòries i íntimes incloent habilitats de relació
interpersonals, poder de prendre les pròpies decisions de manera independent (autonomia),
(Ryff, 1989).
I, finalment, el benestar Social o Salut Social (Health social), és l'òptim funcionament social
d'una societat i individu. Està compost per cinc dimensions: la bona relació amb la societat i
comunitat (la integració social), la capacitat d'acceptar als altres com el que són, des d'una
visió positiva (acceptació/tolerància), tenir la creença de ser capaç d'aconseguir complir
metes en benefici per a la societat (social contribució), creure que la societat té potencial per
a canvis positius (actualització social) i visió lògica i comprensible del món social i la interacció
social (la coherència social)(Keyes, 1998).
2.4. Optimisme
Què és l'optimisme?
Martin Seligman, psicòleg de la Universitat de Pennsilvanià, està considerat un dels principals

experts en l'estudi de les diferències entre optimistes i pessimistes.
Segons aquest professor, l'optimisme està molt relacionat amb la responsabilitat que
assumim o no les persones davant allò que ens ocorre.
22
Curs 2021-2022
En definitiva, l'optimista es fa i se sap responsable d'allò que li succeeix, i, per tant, es

qüestiona què és el que pot fer per a rectificar, millorar o canviar una determinada situació.
Per contra, el pessimista tendeix a sentir-se impotent enfront del món o fins i tot enfront de
si mateix i espera passivament al fet que siguin les circumstàncies externes les que canviïn.
Els optimistes tendeixen a interpretar-se més com a causes d'allò que els ocorre, mentre
que els pessimistes tendeixen a sentir-se efectes de les circumstàncies exteriors.
Una altra diferència interessant és que l'optimista tendeix a percebre els aspectes positius de
si mateix, de l'altre i de la realitat que li envolta, mentre que el pessimista es concentra en els
aspectes negatius.
En conseqüència, les emocions de l'optimista es mouen en un espectre que inclou el coratge,

l'entusiasme, la passió, la confiança, l'esperança o el veure els errors com a oportunitats per
a aprendre. Per part seva, el pessimista té un major risc de patir problemes emocionals.
Les persones optimistes tendeixen a ser més perseverants i a veure realitzats els seus
projectes en major mesura que les pessimistes. En aquest sentit, convé no confondre
optimisme amb ingenuïtat o negació de la realitat, ja que ser optimista no implica negar els
problemes que la realitat presenta, sinó assumir la seva existència i definir estratègies d'acció
basades en l'esperança per a afrontar la realitat i transformar-la.
23
Curs 2021-2022
Literatura en positiu recomanada
Entre l'abundant literatura sobre la importància de les actituds positives

a l'hora d'encarar la vida, destacaríem sens dubte l’extraordinària obra
del doctor Víktor Frankl titulada L'home a la recerca de sentit. Obra de
referència per a comprendre la profunda capacitat de l'ésser humà per
a sobreviure a l'adversitat i construir una existència amb sentit.
També La força de l'optimisme, del doctor Luis Rojas Marcos, és una

excel·lent obra en la qual s'aborda de manera amena i profusa els
territoris del tarannà, de les actituds i de la força interior.

2.4.1. Permanència en la felicitat
Les persones que es donen per vençudes amb facilitat consideren que les causes els successos
negatius que les sobrevenen són permanents, que les desgràcies perduraran i afectaran a les
seves vides per sempre.
o Permanent (pessimista): Sempre t’enfades; Mai em dirigeixes la paraula

o Transitori (optimista): Sempre t’enfades quan no ordeno l’habitació; Últimament no
em parles
Les persones que consideren que les causes dels aspectes bons són permanents, són més
optimistes que les que creuen que les causes són transitòries.
24
Curs 2021-2022
o Temporal (pessimista): és el meu dia de sort; m’he esforçat

o Permanent (optimista): sempre tinc sort; tinc talent
Les persones optimistes expliquen els successos positius al·ludint a causes permanents
relacionades amb trets i capacitats. Les persones que justifiquen els successos positius
mitjançant una casualitat temporal, potser es donen per vençuts inclús quan tenen èxit, ja
que consideren que tot es deu a la sort.
Específic vs universal
Les persones que donen explicacions universals per als seus fracassos es rendeixen quan
fracassen en un àmbit determinat
o Universal (pessimista): Tots els professors són injustos; sóc repugnant; els llibres són
inútils
o Específic (optimista): la professora Rut és injusta; li resulto repugnant; aquest llibre és
inútil
25
Curs 2021-2022
2.5. Autoconeixement
Quan ens preguntem “Qui sóc jo?” i no ho tenim clar, és relativament freqüent sentir un
malestar lligat a la incertesa i a la sensació de que nostres vides no tenen un fil vertebrador.
En aquests casos podem estar immersos en una crisi existencial, perquè conèixer-se a un
mateix és una forma de ser realista, una manera de tocar de peus a terra, de saber cap a on
volem dirigir-nos i de connectar amb nosaltres mateixos.
L'autoconeixement és una de les claus del desenvolupament personal i, alhora, és un dels

principis bàsics per a poder regular les emocions, relacionar-se amb els altres i lluitar pels
nostres objectius.
2.5.1. La relació entre l'autoconeixement i el benestar emocional:
L'autoconeixement és clau per al benestar psicològic de les persones, ja que aquelles que es
coneixen millor saben el que volen en la vida, no només en els grans projectes sinó en les
coses quotidianes de la vida. I és que les persones que es coneixen bé saben gestionar millor
les seves emocions fins i tot en els moments de major dificultat. El món que els envolta pot
desestabilitzar-se, però no així el seu món interior.
De fet, un dels conceptes de la Psicologia que major repercussió ha tingut en les últimes
dècades és la intel·ligència emocional, i l'autoconeixement és el punt de partida per a poder
convertir-se en una persona emocionalment intel·ligent. Conèixer les pròpies emocions i
saber quin significat tenen per a nosaltres està íntimament relacionat amb l'autoreflexió i la
millora de la salut mental.
2.5.2. Trobar-se amb un mateix és clau per a la felicitat
26
Curs 2021-2022
L'autoconeixement també és clau en el desenvolupament personal, perquè ens ajuda posar-

nos metes realistes i permet saber en quin lloc de la nostra trajectòria vital ens trobem. Ens
ajuda a planificar perquè també ens permet conèixer els moviments i les
accions que hem de fer per a arribar on desitgem. És per això que els experts en
desenvolupament personal ajuden els seus clients a connectar amb si mateixos i descobrir
què és el que els motiva i quins són els seus desitjos per a gaudir d'una major felicitat.
L'autoconeixement també és clau en el desenvolupament de les persones, i és essencial en

algunes etapes de la vida, perquè si no sabem qui som, la confusió no ens permet veure el
futur amb claredat. Millorar l'autoconeixement és el punt de partida per a millorar el nostre
benestar general.
Què es pot fer per a millorar l'autoconeixement?
1. Escriu un diari: Escriure un diari pot ajudar-nos a conèixer-nos a nosaltres mateixos.

És bo perquè ens fa pensar què és el que hem fet durant el dia, i pot ajudar-nos a
entendre com ens hem sentit. Però, a més, si tornem a llegir el que anem escrivint,
pot aportar-nos feedback sobre com som.
2. Anota les teves virtuts i els teus defectes: Podria semblar que tots ens coneixem, però
en realitat, són moltes les persones que mai han reflexionat sobre les seves virtuts i
defectes. De fet, hi ha persones que van a una entrevista de treball i quan el reclutador
els demana que es descriguin o que ressaltin els seus punts forts o febles es queden
en blanc.
27
Curs 2021-2022
Per a evitar això i conèixer-te millor, pots anar col·locant en una llista les teves virtuts
i els teus defectes, perquè et farà pensar sobre qui ets i les qualitats que posseeixes.
Això també pot ser útil a l'hora de buscar treball o decidir quins estudis has de cursar.
D'altra banda, tingues en compte que no hi ha una manera objectiva de fer bé aquesta
tasca, només el teu, de manera que no t'obsessionis: el millor jutge sobre aquest tema
és un mateix.
3. Fes la roda de la vida: Una dinàmica molt coneguda per a millorar l'autoconeixement
d'un mateix és el que es coneix com “la roda de la vida”. És una tècnica de
desenvolupament personal que consisteix fer un cercle i triar 10 àrees de la teva vida
que vulguis canviar o millorar. La roda de la vida et convida a reflexionar sobre els
diferents aspectes que formen part de la teva vida: les teves amistats, família, treball,
oci, etc.
També et fa reflexionar sobre les teves prioritats, ja que una vegada que has triat els
punts de la teva vida que consideres fonamentals, has d'assignar-los un número en
funció de l'ordre de preferència per a tu. Després, pots començar a escriure les accions
que duràs a terme per a transformar la teva vida. Això et permet conèixer el teu
present però també saber quin futur vols.
Exercici la roda de la vida: a continuació tens un enllaç on s’explica amb més detall
aquesta tècnica: https://www.abcoach.es/herramienta-de-coaching-no4-la-rueda-
de-la-vida/
4. Demana-li a algú una descripció sobre tu: Moltes vegades pensem que ens veiem
igual que els altres ens veuen i no sempre és així. A vegades, els altres ens veuen d'una
altra manera i pot xocar-nos. Per això, per a millorar el nostre autoconeixement,
28
Curs 2021-2022
podem demanar-los als nostres amics que ens descriguin com ens veuen. Així podem
fer-nos una imatge més realista del que projectem.
5. Practica Mindfulness: Una altra pràctica que millora la gestió emocional és el

Mindfulness o Atenció Plena, que consisteix a millorar l'autoconsciència i la capacitat
atencional i permet aprendre a estar en el present amb una mentalitat no
enjuiciadora, d'acceptació, compassió i d'obertura a l'experiència.
Les recerques científiques confirmen que aquesta pràctica millora l'autoconeixement.
29
Curs 2021-2022
3. L’autoestima
L'autoestima és el conjunt de creences, percepcions, avaluacions i pensaments que tenim
sobre nosaltres mateixos, la valoració que realitzem basant-nos en nostres experiències. La
baixa autoestima comporta una percepció negativa sobre un mateix, i és un factor que ens
pot limitar molt en la nostra vida diària.
Perquè la baixa autoestima comporta a un altre tipus de problemes que són la suposada causa
per la qual acudeixen a consulta les persones, problemes com símptomes d'ansietat, de
depressió, problemes de conducta, estrès, addiccions, etc.
3.1. Quins símptomes em poden avisar que tinc l'autoestima baixa?
Alguns dels símptomes principals que ens poden advertir que la nostra autoestima no està en
el millor moment són els següents:
• No tinc seguretat en mi mateix
• No expresso els meus gustos o opinions per por de ser rebutjat o per pensar que les
meves opinions no tenen el mateix valor que les opinions dels altres
• No em sento mereixedor de les coses bones de la vida
• No m'esforço per aconseguir el que vull ja que per endavant crec que no ho
aconseguiré
• No em relaciono amb els altres com m'agradaria ja que penso que no ho faré bé i
em deixaran de costat
• Necessito l'aprovació dels altres amb molta freqüència
• Em deixo trepitjar amb facilitat ja que no m'atreveixo a imposar-me quan és
necessari
30
Curs 2021-2022
• Veig a la resta de persones com a superiors a mi i m'agradaria ser com ells
• Por de dir el que sento. No els agradi als altres el que dic
• Sòl atribuir a causes externes els meus assoliments i a causes internes els meus
fracassos
• Gairebé mai estic content amb el que faig ja que crec que podria estar millor
• No em sento feliç
• Em costa acabar el que començo ja que em desmotivo amb molta facilitat
• La presa de decisions es converteix en una cosa molt difícil ja que crec que decideixi
el que decideixi serà l'opció incorrecta així que em deixo portar pel que decideixin
els altres, encara que sigui de la meva pròpia vida
• Pinso en les meves febleses i gairebé mai em pareixo a pensar en les meves
fortaleses
• Em sento nerviós la major part del dia
• M'és gairebé impossible prendre la iniciativa
• Em sento avaluat gairebé constantment en situacions socials
• Em sento culpable
• Em sento poc atractiu
• Envejo la vida dels altres
• Sento que no tinc res que aportar
31
Curs 2021-2022
Com puc augmentar la meva autoestima?
1. Deixar de “machacarte”: Hem de ser realistes tant amb les nostres virtuts com amb
els nostres defectes. No som perfectes, però la intenció no és ser-ho. L'objectiu és ser
feliç. Així que per a aconseguir-ho hem d'acceptar les coses que no fem tan bé i
aprendre d'això. I per descomptat, no restar- li importància a les coses que sabem fer
bé, sinó valorar-les com es mereixen. Observarem i ser conscients del bo que tenim,
del bo que som, del bo que fem. Per què continuar pensant que sóc un desastre? A on
m'ha portat aquest tipus de raonament?
2. Comença a pensar en positiu: Canvia els teus pensaments. El ”no puc” per “ho
intentaré”, “tindré èxit” “m'anirà bé”. Sembla un tòpic però forçar-se una mica a mirar
les coses bones de la vida ens pot ajudar a sortir de la dinàmica negativa. Si ens
adonem que tenim moltes coses a valorar, és més fàcil que sortim del bucle negatiu.
3. Posa't metes realistes: I que puguis complir. Metes a les quals sigui relativament fàcil
arribar. A poc a poc les podem augmentar, i veurem que pas a pas estem aconseguint
el que ens proposem. Si fracassem, aprenguem d'això sense culpar-nos dels nostres
errors, ja que fallar és una manera de saber com fer-ho de manera diferent la següent
vegada. Atreveix-te a afrontar reptes.
4. No et comparis: Cada persona és un món i tu ets l'amo del teu. Centra't en tu. En la
teva vida. Envejant i idealitzant la vida de la resta l'única cosa que aconseguirem és
sentir-nos desgraciats. Tots tenim una cosa bona que aportar, i de nosaltres depèn
trobar el camí indicat.
32
Curs 2021-2022
5. Accepta't i perdona't: Escriu una carta en la qual descriguis tot allò que no t'agrada de
tu, i tot allò del que t'asseguis culpable. No et deixis res. Llegeix-la amb atenció i valora
el que pots millorar. Acomiada't d'aquesta carta i parteix-la en mil trossos. A partir
d'aquest moment comença de zero, amb tot el que has après però deixant enrere la
culpabilitat. Encara ets a temps de fer creu i ratlla.
6. Fes crítiques constructives sobre tu mateix: Que tot el que et diguis serveixi per a
millorar, no per a estancar-se i culpabilitzar-te. Així mateix, aprèn a encaixar les
crítiques de manera que no t'afectin.
7. Tracta't amb afecte i respecte, sempre: Ets el millor que t'ha passat, així que
demostra-t'ho. Tens dret a ser feliç. I a fer feliç als altres contagiant-los el teu
optimisme.
8. Regala't temps: Feix activitats que et facin feliç. És la millor manera de trobar-se amb
un mateix i desenvolupar les teves habilitats sense pressa però sense pausa.
9. Supera els teus “lastres”: Hi ha persones que viuen arrossegant motxilles plenes de
pes: treballs que no els satisfan, relacions que no els aporten res, hàbits que no els
agraden... Per a superar tots aquests llastos, cal prendre cert control sobre la situació,
pensar en positiu i tractar de canviar-les.
10. Cada nit abans de ficar-te al llit... Pensa en les coses bones que t'ha portat el dia, els
reptes superats, els errors que hem comès i com podem millorar.
33
Curs 2021-2022
Intenta, durant 30 dies, posar en pràctica aquests consells. Ja veuràs que quan finalitzi el
mes et sentiràs millor i molts dels símptomes que senties desapareixen. I recorda, hi ha
una única persona capaç̧ de canviar la teva vida, i aquesta persona, ets tu!
34
Curs 2021-2022
4. Normalitat/anormalitat
4.1. Normalitat com a salut:
Avalua com a normal l'absència de símptomes. El problema bàsic i fonamental d'aquest criteri
és que no hi ha símptomes fixos, absoluts d'anormalitat. És a dir, qualsevol sentiment,
pensament i reacció que nosaltres observem és un pacient mental pot ser també observat en
una persona normal. Generalment de forma mes controlada, mes moderada i socialment mes
acceptable. Qualsevol símptoma psicopatològic pot ser considerat normal si la seva forma
d'expressió és normal
4.2. Normalitat com a mitjana
Parteix d’un criteri estadístic en que el normal és el que apareix amb menor freqüència.
Aquest criteri pot amenaçar, així mateix, amb assenyalar d’anormals ( i per fàcil derivació de
malalts) a tots aquells que per motius personals, de religió o polítics es distancien de la
mitjana social. Aquest criteri, sosté arbitràriament com a normal les reaccions usualso
típiques de la gran majoria de la població, les reaccions inusuals o atípiques seran
considerades com a anormals.
Les persones compreses entre +/- 2 desviacions estàndard serien normals.
Aquest concepte de normalitat és el que s’utilitza als tests: tres aplicar-los a les persones,
s’obtenen unes puntuacions mitjanes i al voltant d’aquests valors, s’estructuren les
puntuacions normals i anormals
4.3. Normalitat utópica (criteri ideal de normalitat)

Aquest criteri parteix de com haurien de comportar-se les persones, en aquest sentit la norma
seriosa l'ideal. El criteri ideal en realitat és un criteri utòpic. La normalitat suposa un equilibri
35
Curs 2021-2022
armónic dels diferents elements del Ello-Yo-Superyó. Aquest criteri implica la capacitat de dur
correctament els diferents procesos psíquics inconscients.
4.3.1. La piràmide de Maslow
Maslow, postula una jerarquia de necessitats humanes ordenades d'acord a la seva

importància vital. La mecànica de satisfacció d'aquestes necessitats és satisfer-les a poc a
poc, ordenadament començant per la base.
La persona normal per a Maslow és aquella que de forma quotidiana freqüenta en la

satisfacció de les necessitats d'autorealització ja que això implica que aquesta persona té
satisfetes totes les seves necessitats.
36
Curs 2021-2022
4.4. Normalitat subjectiva
És la valoració que fa el propi subjecte del seu estat de salut. Determinades patologies en
salut mental (psicosi, psicopatíes, demencies) es aracteritzen per una escasa o nul·la
cosnciència de trastorn. Només algunes patologies com la depressió, neurosim malalties
psicosomàtiques es poden beneficiar d’aquest criteri de normalitat.
4.5. Normalitat segons el criteri sociològic
El comportament normal és aquell que satisfà el que està establert en un determinat entorn
cultural; és a dir, el que és adequat en una determinada cultura. Ex: no s’espera que a una
oficina anem vestits amb banyador o sense roba.
4.6. Anormalitat
L’anormalitat, és una característica definida en forma subjectiva que s’assigna a aquelles

persones que poseeixen unes condicions rares o disfuncionals. Definir si una persona és
normal o anormal, és un tema difícil en el camp de la psicopatología de la anormalitat.
La persona extremadament intel·ligent, honesta o feliç, són tan anormals com les persones
que poseeixen les característiques oposades. Per aquesta raó, es consideren comportaments
individuls anormals a aquelles que són estadisticament raros i a més indesitjables.
37
Curs 2021-2022
Activitats addicionals:
a) Activitat d’autoconeixement: Com sóc? Com em veuen?
Material: Un paper i un bolígraf
Participants: 2 o més alumnes
Durada de l'activitat: 30′
Descripció: escriure en un paper el teu nom en ambdues cares i escriure el següent títol Com
sóc?; i en l'altra cara Com em veuen?.
Pas 1: Cal escriure tres adjectius que et defineixin. Aquests adjectius poden ser: llest, nerviós,
optimista, responsable... també es pot escriure un breu comentari o explicació.
Pas 2: Després, aquest papers s’intercanvien entre els participants de tal forma que només es
pugui veure la cara on hi posa “Com em veuen?”. Cadascú ha d’escriure tres adjectius de la
persona que li ha tocat.
Pas 3: Els papers són retornats a la persona que li pertany i cadascú llegeix el que han posat
els companys. Observa les coincidències o les discrepàncies.
Pas 4: Reflexió personal sobre:
• Sé com sóc?
• Han coincidit els adjectius de totes dues cares del paper?
• Com definiria la meva reacció en el moment de llegir els adjectius que el meu
company ha escrit sobre mi?
• He estat sincer amb els tres adjectius que m'he posat?
• He après alguna cosa sobre mi que no sabia?
• Si pogués escriure de nou tres adjectius, tornaria a escriure els mateixos?
• M'havia preguntat a mi mateix alguna vegada com sóc?
38
Curs 2021-2022
• Quin grau de coneixement tenen els meus companys sobre mi?
Lectures obligatòries tema 1:

1. Contreras, F. I Esguerra, G. (2006). Psicologia positiva: una nueva perspectiva en
psicologia. Revista Diversitas – Perspectivas en psicologia, 2 (2), 311-319
Disponible a l’apartat del moodle: lectures obligatòries tema 1
39
Curs 2021-2022
Bibliografia utilitzada en el text i per ampliar:

Berlote, J. (2008). The roots of the concept of mental health. World Psychiatry, 7(2), 113–116.
https://doi.org/10.1002/j.2051-5545.2008.tb00172.x
Diener, E. (2000). Subjective well-being: The science of happiness and a proposal for a national index.
American Psychologist, 55(1), 34–43. https://doi.org/10.1037/0003-066X.55.1.34
Diener, E., & Lucas, R. E. (1999). Personality and Subjective Well-Being. In Well-being: The foundations
of hedonic psychology (pp. 213–229). Russell Sage Foundation. https://doi.org/10.1007/978-90-
481-2350-6_4
Extremera, N., & Fernández-Berrocal, P. (2014). The Subjective Happiness Scale: Translation and
Preliminary Psychometric Evaluation of a Spanish Version. Social Indicators Research, 119(1),
473–481. https://doi.org/10.1007/s11205-013-0497-2
Jahoda, M. (1959). Current Concepts of Positive Mental Health. The American Journal of Nursing,
59(2), 263. https://doi.org/10.2307/3417722
Keyes, C. L. M. (1998). Social well-being. Social Psychology Quarterly, 61(2), 121–137.
https://doi.org/10.2307/2787065
Munsey, C. (2010, October). Does marriage make us happy? American Psychology Association.
https://www.apa.org/monitor/2010/10/marriage
Pileño Martínez, M. E., Morillo Rodríguez, F. J., Salvadores Fuentes, P., & Nogales Espert, A. (2003). El
enfermo mental. Historia y cuidados desde la época medieval. Cultura de Los Cuidados Revista
de Enfermería y Humanidades, 13, 29–35. https://doi.org/10.14198/cuid.2003.13.06
Ramos, A. (2010). Stop al estigma de la enfermedad mental. www.gamma.fm
Ruberton, P. M., Lyubomirsky, S., & Gladstone, J. (2016). How your bank balance buys happiness: The
importance of “cash on hand” to life satisfaction. Emotion, 16(5), 575–580.
https://doi.org/10.1037/emo0000184
Ryff, C. D. (1989). Happiness is everything, or is it? Explorations on the meaning of psychological well-
being. Journal of Personality and Social Psychology, 57(6), 1069–1081.
https://doi.org/10.1037/0022-3514.57.6.1069
40
Curs 2021-2022
41

Tema 1 SMP

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema 1 SMP

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

SALUT MENTAL POSITIVA

Universitat Rovira i Virgili

Tema 1: Conceptes relacionats amb la salut mental positiva

1. Qué és la salut mental i salut mental positiva? .............................................................. 3

1.1. Psicologia positiva ............................................................................................................... 4

2. Conceptes relacionats amb la psicologia positiva ........................................................... 6

2.2. Satisfacció personal ........................................................................................................... 19

2.4. Optimisme ......................................................................................................................... 22

2.5. Autoconeixement .............................................................................................................. 26

4.1. Normalitat com a salut: ..................................................................................................... 35

4.2. Normalitat com a mitjana .................................................................................................. 35

4.3. Normalitat utópica (criteri ideal de normalitat) ................................................................. 35

4.4. Normalitat subjectiva ........................................................................................................ 37

4.5. Normalitat segons el criteri sociològic ................................................................................ 37

4.6. Anormalitat ....................................................................................................................... 37

Activitats addicionals: ..................................................................................................... 38

a) Activitat d’autoconeixement: Com sóc? Com em veuen? ...................................................... 38

Lectures obligatòries tema 1: .......................................................................................... 39

Bibliografia utilitzada en el text i per ampliar: ................................................................. 40

1. Qué és la salut mental i salut mental positiva?

1.1. Psicologia positiva

Un dels principals objectiu de la psicologia positiva és identificar els recursos i fortaleses

Qué no és la psicologia positiva?

No és un moviment filosòfic ni espiritual; no pretén promoure el creixement espiritual ni humà a

2. Conceptes relacionats amb la psicologia positiva

2.1.1. Es pot ser més feliç̧ de forma duradora? F=R+C+V

F = nivell felicitat duradora

F (nivell de felicitat duradora)

Important distingir entre felicitat momentània i duradora. La felicitat momentània pot

Exercici – Escala de la Felicidad Subjetiva

Figura 1: Escala de la Felicidad Subjetiva. Font: Extremera & Fernández-Berrocal, 2014.

R (Rang fix): Barreres que ens impedeixen ser més feliços

La roda de molí hedonista

Martin Seligman crea el concepte de la “roda de molí hedonista”, el qual

la nostra ferocitat per a aconseguir objectius. En aquest moment, atenció!, gaudeix

1. Sentir més emocions positives que negatives durant el dia

• Diners: Un important i creixent conjunt d’investigacions ha investigat la importància

• Matrimoni: Segons Seligman, el matrimoni si que està intrínsecament relacionat amb

“No és el matrimoni el que et fa feliç, és el matrimoni feliç el que et fa feliç” (Segons

• Emocions negatives: A fi d’experimentar més emocions positives en la vida, un mateix

• Edat: El ser joves és un predictor de la felicitat? La satisfacció amb la vida augmenta

• Salut: El tenir bona salut és un predictor de la felicitat? Sorprenentment, la bona salut

• Nivell d’estudis, clima, raça i gènere: No són variables predictores de felicitat

2. Intel·ligència: tampoc influeix en nivell felicitat.

3. Clima: els nivells de felicitat no varien amb el clima.

4. Raça: Tampoc hi ha relació.

- Viure en una democràcia sana ® gran efecte

V (factors que depenen del control de la voluntat)

• Fer una valoració de la nostra vida

Exercici de valoració de la nostra vida:

Triar un moment del dia i realitzar el següent exercici: Valorar la satisfacció

2.2. Satisfacció personal

La satisfacció personal s'aconsegueix només si es compleix amb els següents requisits:

El segon és el benestar psicològic, que és el funcionament òptim personal, el qual està

Martin Seligman, psicòleg de la Universitat de Pennsilvanià, està considerat un dels principals

En definitiva, l'optimista es fa i se sap responsable d'allò que li succeeix, i, per tant, es

En conseqüència, les emocions de l'optimista es mouen en un espectre que inclou el coratge,

Literatura en positiu recomanada

Entre l'abundant literatura sobre la importància de les actituds positives

També La força de l'optimisme, del doctor Luis Rojas Marcos, és una

o Permanent (pessimista): Sempre t’enfades; Mai em dirigeixes la paraula

o Temporal (pessimista): és el meu dia de sort; m’he esforçat

L'autoconeixement és una de les claus del desenvolupament personal i, alhora, és un dels

2.5.1. La relació entre l'autoconeixement i el benestar emocional: