Wuolah Free FELICITAT BENESTAR I QV

FELICITAT-BENESTAR-I-QV.
pdf
nuriia22
Psicología Social Aplicada
3º Grado en Psicología
Facultad de Psicología
Universidad de Barcelona
Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
FELICITAT, BENESTAR I QUALITAT DE VIDA
Tendències a valorar alguns aspectes, que per tant l’atenció resideix en aquests aspectes.
Perquè es parla de benestar, qualitat de vida…?
Tendència en psicologia a centrar-se en estats negatius de la persona. Preocupacions, depressió, ansietat, estrès,
infelicitat, etc.
I la promoció d’estats positius des de la “normalitat”. Voluntat de promoure estats positius en la persona. Qualitat
de vida, benestar psicològic, benestar subjectiu, benestar social, felicitat.
1969-1980. Nivell de vida, benestar social, qualitat de vida. Es donava molt de pes a la economia, per tant l’estat de
benestar es basava en la producció.
- Als anys setanta, autors com Brodburn, Andrews i Withey, Campbell, Converse i Rosgers, agrupats sota el
Moviment dels Indicadors Socials, aborden a partir d’una necessitat de mediació social l’estudi dels
conceptes com qualitat de vida o benestar subjectiu, als que segueixen altres com satisfacció vital, benestar
social, benestar social percebut o salut social. Tots aquests apareixen relacionats amb el concepte de felicitat
encara que busquen el seu estatus ontològic a través de la especificitat conceptual i mètrica.
1980-2000. Qualitat de vida vinculada a la felicitat.
- Autors com Argyle, Csikszentmihaly, Inglehart, Myers o Veenhoven aborden directament el concepte de
felicitat.
2000... Llums/ombres, “psicologia positiva”, drets socials.
Per què tants conceptes afins?
Per què es parla de benestar?
Post-guerra mundial → desequilibri i desigualtat socials → estat del benestar (sanitat, educació, serveis socials).
Economia al servei de la producció o del benestar de les persones?
- Benestar econòmic ≠ benestar social

- Benestar social ≠∑ benestar individual
Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-5297361
De què es parla quan es parla de benestar?
- Benestar psicològic “subjectiu”, satisfacció amb la vida…

Aspectes emocionals i cognitius-valoratius en l’àmbit personal, com se senten les persones.
- Benestar social ≠ Nivell de vida
1. Bens materials i serveis societat, polítiques socials per cobrir necessitats individuals i col·lectives...
NIVELL DE VIDA (SOCIAL WELFARE)
2. Benestar de la persona inserta en un context social i relacional... BENESTAR SOCIAL (WELL BEING)
Benestar psicològic (subjectiu)
Aspectes emocionals (estats d’ànim, afectes, sentiments… “felicitat”).
Inglehart→ el concepte principal és el de benestar subjectiu. La satisfacció amb la vida i la felicitat, encara que
mostren comportaments casi idèntics no son el mateix. El primer és una afirmació cognitiva i el segon un estat
emocional. Els dos capten una sensació global de benestar subjectiu sent aspectes relacionats però diferents.
Bradburn→ Balanç entre afectes positius i negatius. Elabora una escala (ABS) per mesurar el benestar emocional
(subjectiu) i les seves conclusions son que aquest es basa en dos components: afectes positius i negatius.
Per exemple, entre els ítems positius preguntava si en les ultimes setmanes la persona s’havia sentit orgullosa per
haver rebut la felicitació d’algú per alguna acció seva, i entre els negatius preguntava si s’havia sentit trastornada
davant la critica d’algú o deprimida o infeliç per algun motiu.
La conclusió: “Per sentir-se be, és tan necessari reduir afecte negatiu com augmentar afecte positiu”
- Debats: independència entre afectes? correlació amb aspectes cognitius (satisfacció amb la vida). Russell o
Kammann no troben independència entre aspectes positius i negatius. Diener i Emmons observen alta
correlació inversa entre els dos afectes al analitzar moments concrets mentre que la independència entre els
dos apareixia quan s’analitzaven intervals de temps més llargs.
- Desenvolupaments posteriors PANAS scales
Benestar social (aspectes psicosocials del benestar subjectiu)
Tradicionalment s’ha associat el concepte de benestar social al conjunt de bens materials i serveis en els quals es
basa una societat per a gestionar i així respondre a les necessitats i problemes socials de les persones que composen
una comunitat a través de línies generals d’actuació i gestió que configuren les polítiques socials.
Moix→ des d’aquesta perspectiva, el benestar social es refereix a l’ordre social per promoure la satisfacció de les
necessitats individuals compartides, així com de les necessitats pluripersonals. El benestar es considerat com una
realitat externa, referida a condicions i circumstàncies objectives d’una realitat social concreta i definida a partir
d’uns mínims considerats indispensables i irrenunciables en quant a condicions de vida.
Levi i Anderson→ consideren que la característica fonamental del concepte de nivell de vida és que dirigeix i a la
vegada limita la informació als terrenys on actua el mecanisme polític, per mitjà de cert grau de consens, per influir
sobre les condicions de vida mitjançant la política social, considerant i avaluant quantitativament per separat cada
un dels aspectes suposadament relacionats amb aquet nivell.
Concepció de benestar social com a sinònim de nivell de vida = social welfare.
Keyes→ Entès com la “valoració de les circumstàncies i funcionament d’un mateix en societat”.
Ítems de l’escala adaptada per Blanco i Díaz (2005) en positiu i negatiu.
Presenta 5 dimensions:
- Integració social (identitat, cohesió, attachment...): en funció de la qualitat de les relacions d’un amb la
comunitat, la integració social fa referència al grau en el qual la gent sent que te alguna cosa en comú amb
aquells que constitueixen la seva realitat social, que pertanyen a la seva comunitat. Certament la identitat
social, la cohesió social i l’apego a la comunitat son conceptes altament relacionats amb integració.
01. Siento que soy una parte importante de mi comunidad.
02. Creo que la gente me valora como persona.
03. Si tengo algo que decir, creo que la mayoría de la gente me escucharía.
04. Me siento cercano a otra gente.
05. Si tuviera algo que decir, pienso que la gente no se lo tomaría en serio
- Acceptació social (de mi i de la societat, a partir dels altres, de la confiança): capacitat de la persona en
interpretar i acceptar la seva societat a partir de les característiques de l’altre gent entesa com a categoria
global. Seria la perspectiva social de la autoacceptació; la gent que s’accepta a si mateixa, tant en lo bo com
en lo dolent te millor salut mental.
08. Creo que la gente no es de fiar.
09. Creo que las personas sólo piensan en sí mismas.
10. Creo que no se debe confiar en la gente.
11. Creo que la gente es egoísta.
12. Hoy en día, la gente es cada vez más deshonesta.
13. Las personas no se preocupan de los problemas de otros
- Contribució social: avaluació del valor social d’un mateix. Inclou la creença de que un és membre vital de la
societat amb alguna cosa per donar. Estretament relacionat amb aquest concepte està el d’autoeficàcia o
creença de que es poden dur a terme certes conductes i poden aconseguir-se objectius específics, així com el
de responsabilitat social entesa com una designació d’obligacions personals que reverteixen sobre la
societat.
16. Creo que puedo aportar algo al mundo.
17. No tengo nada importante que ofrecer a la sociedad.
18. Mis actividades diarias no aportan nada que valga la pena a la sociedad.
19. No tengo ni el tiempo ni la energía para aportar algo a la sociedad.
20. Pienso que lo que hago es importante para la sociedad
- Actualització social (creença en el potencial de la societat): avaluació del potencial de la societat. Es basa en
la creença, en la evolució de la societat, i el sentiment de que la societat te un potencial que es desenvolupa
a partir de les persones i institucions. L’actualització social captura les idees de creixement i
desenvolupament i, per tant, s’apropa al concepte de sostenibilitat des d’una perspectiva social.
22. Para mí el progreso social es algo que no existe.
23. La sociedad no ofrece alicientes para gente como yo.
24. Veo que la sociedad está en continuo desarrollo.
25. No creo que instituciones como la justicia o el gobierno mejoren mi vida.
26. La sociedad ya no progresa
- Coherència social (comprensió del món): percepció de la qualitat, organització i funcionament del mon social
i inclou el tema de coneixement sobre aquest. Així, la gent sana no només cuida el mon en el que viu sinó
que sent que pot entendre que és el que està passant al seu voltant. La coherència social és anàloga a la idea
de donar significat a la vida i implica la apreciació de que la societat és comprensible, sensata i predictible.
28. No entiendo lo que está pasando en el mundo.
29. El mundo es demasiado complejo para mí.
30. No merece la pena esforzarse en intentar comprender el mundo en el que vivo.
31. Muchas culturas son tan extrañas que no puedo comprenderlas.
BENESTAR COM A SALUT PSICOSOCIAL
Benestar social (salut)
Ajust social Suport social
Satisfacció amb les

Número de contactes
interaccions (tamné
(entramat social)
problemes)
Exercici de rols socials

Satisfacció amb els
(incloent conducta i
contactes
participació social)
Ajust a l'entorn
Larson→ estableix un vincle entre el benestar subjectiu i el social, entenent aquest últim com equivalent a salut
social. La salut ha estat tractada per McDowell i Newell, podent-se referir tant a un nivell social global com a un
nivell individual. Els autors defineixen la salut social com “aquella dimensió del benestar d’un individu que es
relaciona amb com aquesta persona es porta bé amb l’altre gent, com l’altre gent reacciona cap a ell, i com ell
interactua amb les institucions socials i altres instàncies socials”.
Recollint aquestes idees, Larson distingeix dos grans categories de mesura per la salut social:
- Mesures d’ajust social, relacionades amb:

o Estudi de la satisfacció amb les relacions socials, de caràcter més subjectiu, mesurant felicitat i
benestar afectiu general
o L'exercici de rols socials, de caràcter més objectiu i relacionat amb rols específics i valoració del seu
exercici.
o de manera creixent, la salut social ha estat definida en termes d’ajust a un entorn. Breslow va
observar que la salut no competeix merament a elements biològics o desenvolupament de rols
socials, sinó que és un equilibri dinàmic amb l'entorn, és a dir, que la salut existeix quan un
organisme s'està ajustant amb èxit amb el seu entorn.
- Mesures de suport social analitzades a través de:
o Nombre de contactes socials, indicador de caràcter objectiu
o Satisfacció (qualitat percebuda) amb els contactes socials, de caràcter més subjectiu.
Diversos investigadors han utilitzat altres termes per referir-se al benestar social:
- Blum: “conducta social positiva”

- Segovia: “contactes socials”
- Sintonen: equipara benestar social amb participació social.
No obstant, els termes “ajust social” i “suport social” semblen ser acceptats per la major part dels investigadors.
En quines situacions les persones poden viure un menor ajust i suport socials? Com saber-ho, com analitzar-ho?
Com intervenir?
Valoració tipus interaccions + rols socials reconeguts + bona relació amb l’entorn + xarxa de suport objectiva +
valoració del recolzament de la xarxa de suport.
Red social:
1. Família
2. Amics
3. Companys de feina
4. Persones amb qui es conviu
5. Organitzacions i clubs als que es pertany
6. Veïns: casa, barri, zona treball
7. Serveis: educació, salut, comerços, transport
De l’1 al 7→ de vincle primari a vincle utilitari
Com analitzar-ho?
Anem incorporant els aspectes positius i negatius, altres elements (contribució, integració...).
Salut mental i benestar en funció del medi: Model vitamínic (Warr, 1987)
El grau de benestar psicològic individual depèn de la presencia i nivell aconseguir per nou variables de l’entorn social.
Aquestes estan presents en diferents nivells en l’entorn social i, encara que la seva absència o insuficiència comporti
efectes negatius pel benestar, la seva presència destacada o nivells alts no proporcionen necessàriament un
augment del benestar.
Parlem de variables relacionades amb el que ofereix l’entorn. Això ha estat aplicat sobretot en entorns laborals.
Alguna d’aquestes funcionen diferent de les altres, tenen particularitats diferents:
- Salari: una de les dimensions més utilitzades per incrementar la motivació i el benestar.
- Seguretat física: poder desenvolupar la teva tasca en un entorn segur, no perillós.
- Posició social que et dona aquesta ocupació.
Altres variables:
- Que hi hagi possibilitat d’establir relacions interpersonals.

- Claredat, saber quines tasques he de desenvolupar, quin és el meu rol, les expectatives dels altres. Disposar
d’un feedback.
- Varietat d’alternatives, que a l’hora de desenvolupar la tasca no sigui uniforme.
- Motivacions extres, possibilitats de fer altres coses.
- Que aquest desenvolupament de la tasca siguin oportunitats per aprendre, desenvolupar aptituds,
desenvolupar-me com a persona en aquest entorn.
- Capacitat de controlar el que passa en l’entorn. Que pugui decidir sobre fer certes coses.
Alguna d’aquestes variables han estat famoses a l’hora d’incrementar el benestar de les persones en entorns
industrials.
Per què se li diu model vitamínic→ Variables taronges: podem incrementar la seguretat, els diners, el prestigi... fins a
cert punt, però després per molt que ho incrementem el benestar no incrementa. Hi ha un límit. Això es relaciona
amb les vitamines C i E. Les variables verdes segueixen el patró de les vitamines A i D, si s’incrementen molt pot
arribar a ser perjudicial. Augmenten i disminueixen. Si augmentem la claredat ambiental, hem de saber que fer i que
no, que s’espera de mi, i en el moment en que ho tinc molt clar em pot generar una sensació d’avorriment, que no
m’estimuli, ja no incrementa el benestar sinó que pot arribar a perjudicar-lo.
QUALITAT DE VIDA
Sorgeix com a reacció a la manera habitual de mesurar (objectivament) el benestar nomes atenent a aspectes de
caire econòmic, el que seria el nivell de vida.
S’afegeix la necessitat de mesurar les condicions d’aquesta manera de vida.
La manera habitual de mesurar ha sigut a partir de components.
Booth (1902)→ treballs sobre les condicions de vida i la pobresa a Londres, que constitueixen els primers estudis
sistemàtics coneguts sobre el tema.
Gurin, Veroff i Feid (1960)→ estudi sobre la percepció i experiència de la gent sobre la seva salut mental.
Campbell, Converse i Rodgers (1976)→ primer estudi de qualitat de vida amb una mostra representativa de la
població.
El terme qualitat de vida es comença a utilitzar als anys seixanta, però sobre tot a partir dels setanta, com a reacció
als criteris economicistes i quantitativistes que regien sobre els informes socials, comptabilitats socials, o estudis del
nivell de vida.
Tendència dominant: focus en la percepció de condicions de vida objectives.
Components sotmesos a valoració subjectiva:
- Salut
- Desenvolupament educatiu individual
- Treball (empleo)
- Temps lliure i oci
- Capacitat d’obtenció béns i serveis
- Medi físic
- Seguretat personal i administració justícia
- Oportunitats i participació socials
Crítica: on queden l’experiència emocional d’un mateix i la valoració de les relacions socials?
Qualitat de vida: lògica psicosocial objectiu-subjectiu
Quan s’avaluen els criteris que entren en consideració per definir aquesta subjectivitat, entren una sèrie de
qüestions com el nivell d’aspiracions, expectatives... també te a veure amb les expectatives i comparacions dels
altres. Importància dels grups de referència, amb els quals m’he de comparar.
Crítica: parteix d’una idea que tot això es pot sumar, aquesta linealitat. Però, qui ha dit que sigui una suma? No pot
ser una temàtica no lineal? El que interessa veure son els patrons, que no tenen per què ajustar-se a una recta, sinó
que es poden ajustar a altres funcions matemàtiques.
Campbell, Converse i Rodgers→ dissenyen un model bàsic de relacions entre les condicions objectives de l’entorn i el
nivell de satisfacció experimentat. Per ells, aquesta satisfacció resulta depenent de les avaluacions que la persona du
a terme dels atributs de cada un dels àmbits de la seva existència.
Procés d’avaluació: aquests compten en primer detectar l’atribut, quan és percebut, i després com és considerat,
valorat, ja sigui per l’administració, les persones... Per últim, com és considerat, com és incorporat. Tot això ve inclòs
per estàndards socials, expectatives...
Encara que els autors posen l’èmfasi en els aspectes subjectius, no hem d’oblidar que la qualitat de vida te, a més de
la dimensió psicològica demostrada, un essencial component psicosocial.
Els criteris que incideixen en la nostra percepció de qualitat de vida obeeixen en bona mesura a una construcció
social d’estàndards subjecta a contingències històriques, culturals, econòmiques i ambientals.
Levi i Anderson→ per sobre d’un nivell de vida mínim, el determinant de

la qualitat de vida individual és el grau d’ajust o coincidència entre les
característiques de la situació i les expectatives, capacitats i necessitats
de la persona, tal i com ella les percep. A més, el nivell de satisfacció
percebuda que a una persona li proporcionen les seves condicions de vida
depèn dels mecanismes de comparació amb grups socialment rellevants
per la persona.
Mustiu i Herrero→ parlen d’equilibri entre les expectatives, esperances, somnis i realitats aconseguides o possibles
que s’expressa en termes de satisfacció, content, felicitat i capacitat per afrontar els esdeveniments vitals amb el fi
d’aconseguir una bona capacitat d’adaptació o ajust.
Això podria explicar que quan es tracta de mesurar la qualitat de vida a partir d’ítems globals, el resultat de
l’avaluació vital sol resultar sempre positiu, mentre que quan l’avaluació es refereix a aspectes més concrets, parcials
o àmbits la gestió de la qual no es percep com autoatribuida, el resultat de l’avaluació pot ser més crític o inclús
negatiu.
Una forma habitual com ja hem dit son les formes globals.
Com són les nostres condicions de vida? aspectes personals, relacions socials, condicions materials, drets…
Com percebem i valorem aquestes condicions? N’estem satisfets/es?...
Ens sentim bé?
- Amb un mateix (reflexivitat)

- Amb els altres (sociabilitat)
- Amb el món...
Què passa quan avaluem la nostra qualitat de vida…?
Un dels resultats més interesants és que els estudis de qualitat de vida en general mostren una baixa correlació
entre condicions de vida objectives i satisfacció subjectiva d’aquestes condicions.
Glatzer i Mohr:
- Les persones valoren les seves millores individuals en contrast amb el grup social que per a elles és rellevant
i amb què es comparen. No valoren les millores de condicions pròpies independentment.
- Les persones estan sota pressió social per suprimir els sentiments d'insatisfacció. Les raons causants de
insatisfacció, si no poden ser modificades, són negades.
- Les expectatives personals i socials generalment tendeixen a ajustar-se a les possibilitats que ofereixen les
circumstàncies.
- L'expressió de la insatisfacció està culturalment apresa i, per tant, fins a cert punt és independent de
l’experiència que estigui vivint la persona o la col·lectivitat.
- Aquells que viuen sota condicions favorables estan més inclinats a obrir-se cap a nous estàndards de valors i,
per això estan més inclinats a expressar crítiques i insatisfaccions.
- Es donen diferents estàndards individuals de contrastació, a situacions socials comparables, en variar els
nivells de satisfacció.
Indicadors de les condicions de vida i indicadors de la percepció i avaluació de les condicions de vida..., dintre d’un
context social determinat (Glatzer i Mohr).
Avaluació positiva Avaluació negativa

Condicions positives Benestar Dissonància
Condicions negatives Adaptació Deprivació
Conformisme, conservar el Conflicte, canvi social? O
que es té. conservar el poc que es té?
Adaptació i deprivació→ poden portar a un canvi, per passar de condicions negatives a positives.
Imaginem que podem considerar els indicadors objectius (es poden recollir, no cal preguntar a les persones), la
subjectivitat no estarà en la resposta de les persones sinó en la subjectivitat de la persona que els escull. Hi haurà
sempre una valoració subjectiva que serà qui decideix que això és positiu o negatiu.
Explicacions adaptació: comparació social a la baixa i autoestima; pressió social normativa (tot va be); dissonància
cognitiva...
Psicologia positiva: destaca la importància de que nosaltres fem avaluacions positives.
Qualitat de vida com ajust entre desitjos i recursos per assolir-los (Levi i Anderson)
Equilibri entre les característiques externes, els recursos psicològics, i les necessitats, motivacions i expectatives. Tot
això es dona dins d’un context cultural, dins d’uns marcs de referència.
Si la psicologia se centra molt en les capacitats i recursos psicològics, fan que la gent se centri més en el que valora.
És la eina principal de la intervenció. Les característiques físiques i tot el demès estaria més relacionat amb el context
cultural. També es pot intervenir amb campanyes de comunicació, publicitat... amb altres estratègies que no siguin
preguntar a la gent.
Tª de les discrepàncies múltiples (Michalos)
Levi i Anderson entenien la qualitat de vida en termes d’ajust entre entorn, característiques personals i les
necessitats i expectatives. En altres paraules, depèn del grau de discrepàncies percebut entre aquests elements.
Aquest també es el punt fonamental d’aquesta teoria.
“Una teoria de la satisfacció vital hauria de ser una teoria de la felicitat, i aquest tipus de teories serien, en general,
teories del benestar subjectiu”.
Teoria integradora de diferents teories psicosocials, i posseeix un grau d’estructuració i esquematització. Per a
Michalos, el grau de felicitat, satisfacció o benestar subjectiu és en funció de 7 discrepàncies fonamentals:
1. Entre el que es té i es desitja

2. Entre el que es té i el que tenen altres persones significatives
3. Entre el que es té ara i el millor que ha tingut en el passat
4. Entre el que es té i el que fa 3 anys esperava tenir ara
5. Entre el que es té ara i el que espera tenir en un futur (en 5 anys)
6. Entre el que es té i el que creu que mereix
7. Entre el que es té i el que necessita
Aquesta aportació entra en la part de necessitats, motivacions, expectatives junt amb les capacitats i recursos
psicològics. Parla de comparació social.
Intenta plantejar amb què comparem. Fa una mena d’inventari de comparacions. Com menor discrepància, major
satisfacció.
Hem de veure discrepàncies entre assoliments i aspiracions. Si es donen moltes discrepàncies hi haurà menor
satisfacció. Això impulsa a l’acció.
Hi ha condicionants: moment vital en el que un es troba (edat, gènere, educació, ètnia, renta, autoestima, integració
social).
Aquesta teoria es completa amb els següents postulats:
a) La cerca i conservació de la satisfacció motiven l’acció humana

b) Aquesta, així com les satisfaccions i les discrepàncies estan condicionades per variables com edat, gènere,
nivell d’instrucció, grup ètnic, ingressos, autoestima, i suport social
c) Les discrepàncies objectivament mesurables son funcions lineals de l’acció humana i els condicionants
FELICITAT
- Dimensió interpretativa fonamental

- Aspectes emocionals → estats d’ànim
- Felicitat: tret estable (rasgo) o estat transitori?
Concepte que ve de la filosofia, molt centrat en la psicologia positiva.
Estat: suma de diferents estat, bottom-up
Estat transitori: veure les coses de manera positiva. Top-down. Estat general, tendència a veure les coses en positiu.
S’ha destacat molt allò emocional i allò positiu.
Bottom-up: entenen la felicitat com a resultat de la suma de petits plaers o col·lecció de moments feliços.
Top-down: entenen que un gaudeix dels plaers perquè és feliç i posseeix una propensió global a experimentar les
coses de forma positiva.
Andrews i Withey→ presenten dades que donen suport a la tesis top-down.
Headey, Veenhoven i Wearing→ moltes de les variables descrites com a causes de la felicitat han mostrat ser només
correlats i inclús podrien ser conseqüències o causes i conseqüències a la vegada.
Teoria del fluir (Csikszentmihalyi)
La vida consisteix en buscar la felicitat en el plaer…
Planteja la diferència entre les habilitats i els reptes.
Una activitat serà plaent quan el repte que suposa està ajustat al nivell d’habilitats de la persona. Així, l’experiència
plaent de flux es produirà a través de la concentració intensa en una tasca que manté equilibrats el repte i les
habilitats personals. Quan no es dona aquest equilibri, si l’activitat és massa fàcil es produeix avorriment, i si és
massa difícil, ansietat.
Felicitat = plaer resultant d’un balanç d’habilitats (individu) i reptes (entorn), assumint que la persona busca sempre
experiències òptimes que la facin “fluir”.
Crítica – individualista i responsabilitzador de la persona sobre el seu propi benestar.
Psicologia positiva
Un dels "girs" més destacats en la psicologia del últims anys. Impulsada per psicòlegs com Martin Seligman, aquesta
tendència ha generat moltes iniciatives
Seligman: inventor de la indefensió apresa. Ha elaborat una nova teoria del benestar, la de la felicitat autèntica.
Destaca:
- Emocions positives
- Compromís: té a veure amb el “fluir”
- Relacions socials positives
- Finalitat del perquè faig les coses
- Assoliment
No fa referència a recursos exògens, al context cultural... és una mirada molt centrada en allò individual.
Tot això prové de la teoria del fluir, de Csikszentmihalyi.
La crítica a l’optimisme il·lusori
Aquesta visió “positiva” ha rebut una forta crítica respecte el seu excessiu èmfasi en la predisposició individual,
obviant altres factors que també incideixen en la felicitat.
Una de les crítiques→ Barbara Ehrenreich, amb l’optimisme il·lusori, a través del seu assaig Sonríe o muere.
Altruisme com a font de benestar (egoista?)
Sense desatendre la resta d'altres aspectes socials que acompanyen el benestar, és rellevant recuperar les teories
psicosocials vers el comportament d'ajuda i l'altruisme.
Viure amb menys coses com a font de felicitat
En sintonia amb les crides al decreixement i al consum conscient i transformador, trobem moltes iniciatives, amb
aquesta reflexió de base con l’apuntada per Graham Hill.
Models teòrics sobre la felicitat i el benestar subjectiu
La dicotomia de les teories bottom-up i top-down dona peu al debat entre la visió de la felicitat com a tret o estat.
- Com a tret personal o disposició relativament permanent a experimentar felicitat amb independència a les
condicions externes→ segueix el model top-down
- Com a estat o experiència subjectiva transitòria que respon a les circumstàncies puntuals de l’entorn→
segueix el model bottom-up.
Els dos aspectes estan relacionats i no son mútuament excloents, és a dir, que la felicitat té components estables i
inestables.
Costa i McCrae→ formulen una teoria que busca superar aquesta dicotomia. Diu que existeixen uns trets estables de
personalitat, en especial extraversió i neuroticisme, que són causa prèvia i dels quals depenen tant el mesurament
de la felicitat considerada com un tot, com el mesurament de les quals es consideren les seues parts o components
(satisfacció respecte al matrimoni, amistats, salut, treball, lleure, estatus socioeconòmic, suport social, etc.).
Un segon debat el planteja el paper dels esdeveniments plaents respecte a la felicitat per determinar si son causa o
conseqüència d’aquesta.
Myers→ recull investigacions i dona suport a la explicació de Lewinsohn sobre el cercle viciós de la depressió,
entenent que aquesta és la causa i la conseqüència de les cognicions negatives.
Diener→ “encara que ambdues afirmacions poden ser parcialment certes, el repte es descobrir com interactuen els
factors interns o top-down i els fets moleculars bottom-up.
Una altra dicotomia entre els models de la felicitats es dona entre les teories finalistes i les teories de l’activitat:
Argyle→ “la teoria més obvia sobre les causes de satisfacció és que aquesta hauria de ser major quan les necessitats
estan objectivament cobertes”.
Alguns teòrics plantegen l’enfoc del pla de vida, entenent que la felicitat depèn de:
- La continua satisfacció del pla de vida de cada un (Chekola)

- De l’ambició personal (Emmons)
- O projecte personal (Palys i Little).
Maslow: ja ha plantejat en la seva teoria motivacional l’autorralització com a meta que precisa de la satisfacció de les
necessitats més bàsiques en la seva jerarquia.
Teories associacionistes: intenció d’explicar per què algunes persones tenen un temperament predisposat a la
felicitat. Es basen en principis de memòria, pròpiament cognitius, o de condicionament.
Teories de judicis: postulen la felicitat com el resultat positiu de comparar les pròpies condicions amb determinats
estàndards. Son les mes abundants i se solen classificar pel tipus d’estàndard utilitzat o per les regles per a calcular la
comparació. Les mes destacables son:
- Teoria de la comparació social (Festinger): comparació amb altres persones en quant a diferents àmbits de la
felicitat.
- Teoria de la comparació social descendent: variant de l’anterior. Permet millorar al felicitat al comparar-se
amb persones menys afortunades.
- Teoria del nivell d’aspiració (Lewin, Dembo, Festinger i Sears): la felicitat depèn de la diferència entre allò
desitjat i allò aconseguit per un mateix.
- Teoria del nivell d'adaptació: la persona es compara amb els estats de gratificació o estimulació que ve
rebent en el passat i als quals es va adaptant, de manera que només satisfaran els nous canvis a millor,
canvis als que després s'acabarà també acostumant com planteja lnglehart (1990) en el seu model
d'aspiració-adaptació i que li portaran de nou a buscar aspiracions superiors, ja que els nivells d'aspiració
s'aniran ajustant gradualment a les circumstàncies més o menys afortunades de la persona;
- Teoria de l'abast-freqüència (Parducci): cada persona calcula un punt d'abast mitjà per comparar amb ell els
nous fets, de manera que la comparació resultarà més fàcilment avantatjosa com més negativament desviat
es trobi aquest punt;
- Teoria de les discrepàncies múltiples
En conjunt demostren ser bones predictores de la felicitat en quant a la satisfacció amb diferents àmbits específics
de la vida, però reben fortes crítiques en quant a l’avaluació de la felicitat com a un tot.
Felicitat i personalitat
Emmons i Diener→ analitzen els correlats de personalitat associats a les tres dimensions del benestar subjectiu:
afecte positiu, negatiu, i satisfacció amb la vida.
Wilson→ mostra que la felicitat es relaciona amb la implicació exitosa.
Bradburn→ relaciona afecte positiu amb l’interes social i la sociabilitat.
Emmons i Diener→ relacionen el component sociabilitat amb l’afecte positiu, mentre que el component impulsivitat
s’associa amb l’afecte negatiu.
Costa i McCrae→ mostren com la extroversió correlaciona amb l’afecte positiu mentre que el neuroticisme es
relaciona amb la infelicitat.
Emmons i Diener generen tres perfils de persones:
- En les que predominen afectes positius, que es caracteritzen per ser: extravertits, actius, entusiastes,
tendents a estils d’interacció autocràtic-administrariu i cooperatiu, no necessàriament amb alta autoestima
ni amb tendència a experimentar menys ansietat que les persones amb baixos afectes positius.
- Les persones amb predomini d'afectes negatius tendeixen a ser: emocionalment reactives,
interpersonalment sensitives, tenses, preocupades, impulsives, agressives i desconfiades en les interaccions
amb els altres, baixes en autoestima i amb baix locus de control.
- Persones satisfetes amb les seves vides. Caracteritzades per: efusives i sociables, actives, amb una visió
positiva de si mateixes, tendents a no estar ansioses o crítiques amb els altres en els seus relacions
interpersonals
La felicitat doncs, segons nombrosos estudis, tendeix a correlacionar amb diverses variables relacionades amb la
personalitat. Així, una elevada autoestima i un alt nivell de satisfacció amb un mateix són importants predictors de
felicitat. D'altra banda, sembla que l'autoestima decau significativament durant períodes d'infelicitat. Un altre tret
important com predictor és la internalitat o tendència a atribuir-se resultats a un mateix i no tant a forces externes;
en altres paraules es tracta de l'anomenat locus de control intern o grau d'elecció o control percebuts a la vida d'una
persona. Per últim, no s'ha trobat prou evidència per relacionar felicitat amb intel·ligència.
Felicitat i interacció social
Palisi presenta informació sobre la relació que es pot establir entre la interacció social i el benestar subjectiu dins del
context dels entorns urbans. Bàsicament intenta contrastar mitjançant una investigació empírica dues de les
principals teories que posen en relació el nivell de interacció social amb el benestar subjectiu i la felicitat.
1. Teoria del determinisme urbà
Parteix de la consideració que, en els entorns urbans, la participació en associacions voluntàries formals es deu a una
pèrdua o dificultat d’establir relacions socials primàries o espontànies. Quan la funció que exerceixen les relacions
amb els parents o amics no és satisfactòria, la gent busca un associacionisme formal. Així, un implícit a la teoria
determinista és que la participació social informal amb família o parents immediats està inversament relacionada
amb la participació en associacions voluntàries formals (Fischer). Aquesta teoria, doncs, parteix dels següents
pressupostos:
- La interacció amb els parents o la parella està inversament relacionada amb la interacció amb els amics; i
- La implicació en associacions voluntàries formals està inversament relacionada amb les relacions informals
amb parents o amb la parella;
- La implicació amb un extens nombre i tipus de relacions socials està inversament relacionat amb el benestar
psicosocial.
Aquesta teoria recull la idea de que la gent te un límit en quant a la seva energia social i la seva sociabilitat.
2. Teoria de la interacció complementaria
En contraposició amb l'anterior, aquesta teoria manté la capacitat il·limitada de les persones per mantenir i implicar-
se en múltiples grups i activitats socials, arribant a postular el contrari, és a dir, que la implicació en associacions
voluntàries o amb parents i amics potencia el benestar (Fischer, Phillips, Davidson i Packard, Tesch i Nehrke, etc).
Aquesta teoria assumeix que:
- La implicació en associacions voluntàries formals es relaciona positivament amb les interaccions informals
amb parents o amb la parella;
- La interacció amb parents o amb la parella es relaciona positivament amb la interacció amb els amics; i
- La implicació en un extens nombre i tipus de relacions socials es relaciona positivament amb el benestar
psicosocial

Wuolah Free FELICITAT BENESTAR I QV

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Wuolah Free FELICITAT BENESTAR I QV

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

FELICITAT-BENESTAR-I-QV.

Psicología Social Aplicada

Reservados todos los derechos.

Perquè es parla de benestar, qualitat de vida…?

1980-2000. Qualitat de vida vinculada a la felicitat.

2000... Llums/ombres, “psicologia positiva”, drets socials.

Per què tants conceptes afins?

Per què es parla de benestar?

Economia al servei de la producció o del benestar de les persones?

- Benestar econòmic ≠ benestar social

- Benestar psicològic “subjectiu”, satisfacció amb la vida…

Benestar psicològic (subjectiu)

Aspectes emocionals (estats d’ànim, afectes, sentiments… “felicitat”).

Benestar social (aspectes psicosocials del benestar subjectiu)

Concepció de benestar social com a sinònim de nivell de vida = social welfare.

Ítems de l’escala adaptada per Blanco i Díaz (2005) en positiu i negatiu.

Benestar social (salut)

Ajust social Suport social

Satisfacció amb les

Exercici de rols socials

- Mesures d’ajust social, relacionades amb:

- Blum: “conducta social positiva”

De l’1 al 7→ de vincle primari a vincle utilitari

Alguna d’aquestes funcionen diferent de les altres, tenen particularitats diferents:

- Que hi hagi possibilitat d’establir relacions interpersonals.

S’afegeix la necessitat de mesurar les condicions d’aquesta manera de vida.

La manera habitual de mesurar ha sigut a partir de components.

Components sotmesos a valoració subjectiva:

Qualitat de vida: lògica psicosocial objectiu-subjectiu

Levi i Anderson→ per sobre d’un nivell de vida mínim, el determinant de

Com percebem i valorem aquestes condicions? N’estem satisfets/es?...

Ens sentim bé?

- Amb un mateix (reflexivitat)

Què passa quan avaluem la nostra qualitat de vida…?

Avaluació positiva Avaluació negativa

Psicologia positiva: destaca la importància de que nosaltres fem avaluacions positives.

Tª de les discrepàncies múltiples (Michalos)

1. Entre el que es té i es desitja

Aquesta teoria es completa amb els següents postulats:

a) La cerca i conservació de la satisfacció motiven l’acció humana

- Dimensió interpretativa fonamental

Concepte que ve de la filosofia, molt centrat en la psicologia positiva.

Estat: suma de diferents estat, bottom-up

S’ha destacat molt allò emocional i allò positiu.

Andrews i Withey→ presenten dades que donen suport a la tesis top-down.

La vida consisteix en buscar la felicitat en el plaer…

Planteja la diferència entre les habilitats i els reptes.

Crítica – individualista i responsabilitzador de la persona sobre el seu propi benestar.

Tot això prové de la teoria del fluir, de Csikszentmihalyi.

La crítica a l’optimisme il·lusori

Altruisme com a font de benestar (egoista?)

Viure amb menys coses com a font de felicitat

- La continua satisfacció del pla de vida de cada un (Chekola)

Wilson→ mostra que la felicitat es relaciona amb la implicació exitosa.

Bradburn→ relaciona afecte positiu amb l’interes social i la sociabilitat.

Emmons i Diener generen tres perfils de persones:

Felicitat i interacció social

1. Teoria del determinisme urbà

2. Teoria de la interacció complementaria

You might also like