PSICOLOGIA APLICADA A LA SEGURETAT

Valeria Santoro: vsantorol@ub.edu

Beatriz Layunta: blayunta@ub.edu

Presentació programa:

Psicologia social: Se ocupa del comportamiento social, de cómo interactúan y se relacionan las
personas y los grupos humanos y de la influencia ejercida en esas interacciones.

Rama de la psicologia que trata la interaccion humana.

Temes:

- Delicte
- Violencia
- Entorns segurs i insegurs
- Institucions socials i càstig
- Reinserció
TEMA 1 :

Conceptualització dela seguretat en psicologia.

TEMA 2:

Notes històriques de les aplicacions de la psicologia a la seguretat.

TEMA 3:

Necessitats socials i la seva interacció amb la seguretat.

TEMA 4:

Bensestar i qualitat de vida. DE MANERA VIRTUAL, LECTURES I ACTIVITATS.

TEMA 5:

Categorització social i els seus efectes.

TEMA 6:

Rumors, actituds i discursos.

TEMA 7:

Violència i altruisme.

TEMA 8:

Normalització i influència social.

TEMA 9:

Percerpcio de la seguretat i inseguretat.

TEMA 10:

Perspectiva de gènere a la seguretat.

TEMA 11:

Espai públic i privat com a fonts de seguretat i inseguretat.

TEMA 12:

Disseny de l’espai públic i seguretat.

TEMA 13:

Mediació i gestió de conflictes

TEMA 14:

Comunicació i seguretat

TEMA 15:

Ètica en la intervenció psicosocial

 TEMA 1 CONCEPTUALITZACIÓ
Psicologia social: S’encarrega del comportament social, de com interacvtuen i es relacionen les
persones i els grups humans, i de la influència exercida en aquestes interaccions.

Abordarem: Delicte i violència, entorns segurs i insegur, institucions socials i càstig, reinserció...

Objectius: Aprende a analitzar els fenòmens vinculats amb la seguretat i la inseguretat en termes
psicosocials, utilitzant els conceptes i teories de la psicologia social per compendre els processos
vinculats a la seguretat. Plantejar i dissenyar una proposta d’anàlisi i intervenció sobre la seguretat
tenint en compte la dimensió psicosocial.

Interacció social NO personalitat.

 TEMA 2
APUNTS HISTÒRICS DE LA PSICOLOGIA SOCIAL I LES SEVES
APLICACIONS EN SEGURETAT ( v )

1800 – Desenvolupament de les CS Socials i humanes. Consolidació de la disciplina

1930 – Desenvoluament de la dimensió aplicada

1950 – Desplegament positivisme

1970 – Estabilització de la psicologia social aplicada a múltiples àmbits de saber i intervenció.

1920 – 1930 : Época clau

- La psicologia social s’estableix com a ciència, amb temes d’interes com instints,
actituds, normes grupals o influència.
- Estudis psicosocials aplicats a l’empresa.
- Desenvoluament meodológic: Disseny escales de mesura d’actituds, sociometria,
enquestes d’opinió pública. Entrevistes, observació grupal.

1930 -1940: Época àlgida aplicacions, 1940 – 1950 Inici capgir cap a l’acadèmia

Kurt Lewin Teoria del Camp: C= f(p,a)

Bluma Zeigarnik ( 1901 – 1988 )

Stanley Milgram : Submissio autoritat

Finals dels anys 60: Crisi de la psicologia social:

Què entra en crisi:

- Mobilitzacions, demanda de reformes socials

- Desvinculació entre la teoria, la recerca i l’acció social

Plantejaments:

- Capacitat per a respondre els problemes socials

- Funció sobre la millora de qualitat de vida
- Mètodes poc fiables

Conseqüencies:

- Diversitat metodològica i teòrica

- Aplicabilitat
- Dimensió històrica i cultura Principis ètics
 TEMA 3
NECESSITATS SOCIALS

Necessitat social: És aquell quelcom, que en la seva absència, fa un dany a la persona o

col·lectius.

Poden ser:

- Universals ( absolutes ): Independents

- Particulars ( relatives ): Contingudes en
-

Cultura, context social, grups de pertinença, moment històric, geogràfic, d’ideologia, valors
creences.

Aproximacions conceptuals en l’estudi de les necessitats socials:

Impulsos:

- Força motivadora instigada per un estat de tensió o d’equilibri produït per una
mancança específica. ( Thompson )
- Estat de dèficit. Hi ha necessitats viscerogèniques relacionades amb el funcionament
de l’organisme i psicogèniques que contitueixen la personalitat. ( Murray )

Expectatives: ( Bradshaw, 1972 )

Necessitats normatives:

- Definides per experts/adminsitracó/científics

- Basades criteris objectius sobre els nivells desitjables de satisfacció d’una necessitat.
- A partir de criteris consensuats socialment.

Ej: Pobreza, exclusión social, pobreza energètica.

Necessitats experimentades ( sentides):

- Basades en lapercepció d’una persona o col·lectiu de tenir una determinada carència

- Apreciació subjectiva mediatitzada per elements psicològics i psicosocials.

Queixa veïnal

Necessitats expressades:

- Basades en les expectatives de comportament d’una població davant l’oferta de

serveis disponibles
- Demanda expressada mitjançant de canals de mediació social

Ej:Llistes d’espera

Tant les necessitats expressades i experimentades, es defineixen a partir de l’experiència

subjectiva dels afectats i la seva conseqüent manifestació pública.

Nescessitats comparatives:

- Basades en la comparació entre poblacions o comunitats similars amb diversos nivells

de privilegis

Ej : Sanitat pública per a tothom, esperança de vida superior

Objectius:

Aspiracions NO són necessitats

- Les necessitats són objectius universalitzables, allò que les persones necessitem i
hauren de tenir,, mentre que les aspiracions són preferències individuals ( Doyal i
Goigh).

Necessitats bàsiques:

- Salut física: supervivència, bona salut física

- Autonomia personal: Capacitat de proposar i pendre decisions i assumir-ne la
responsabilitati requereix:

Comprensió d’un mateix, entorn cultural i del que s’espera d’un

Capacitat psicològica de pensarse opcions per a si mateix

Oportunitats que un tingui per obrar amb consciència.

Autonomia d’accio i autonomia crítica ( participació democràtica procés olitic )

Exemple: Seguretat econòmica, satisfeta a través de: renda, salari, beca, pensió...
NO ÉS POSSIBLE ACONSEGUR LA SALUT I L’AUTONOMIA PERSONAL FORA DEL CONTEXT
INSTITUCIONAL, SOCIAL I NORMATIU EN EL QUAL S’INSCRIUEN LES PERSONES.
 TEMA 4
BENESTAR I QUALITAT DE VIDA
Què és la psicologia social aplicada?

Quins aspectes concrets afecten a la nostre qualitat de vida ?

Com són les nostres condicions de vida ?

- Aspectes personals
- Relacions socials
- Condicions materials
- Drets

Com percebem i valorem aquestes condicions ? Estem satisfets ? Ens sentim be ? Som feliços ?

Perquè parlem de benestar ?

Tendència en la psicologia en centrar-se en estats negatius de la persona

- Preocupacions, depressió, ansietat, estrés, infelicitat

Promoció estats positius desde la normalitat:

- Voluntat de promoure estats positius de la persona

- Qualitat de vida, satisfacció, benestar subjectiu
Origen del concepte de qualitat de vida:
Benestar subjectiu:

No ho podem confondre amb el SOCIAL WELFARE ( condicions, bens i serveis orientats a

respondre a les necessitats i problemes socials ).

Benestar social:

- Valoració de les circumstàncies i funcionament d’un mateix en una societat.

Integració social: Grau en que les persones senten que tenen quelcom en comú amb la
societat

Acceptació social: Capacitat per a interpretar i acceptar a la societat

Contribució social: Creença de la persona com membre que té quelcom a aportar a la societat.

Actualització social: Creença de progrés social

Coherència social: Dotar de significat a la vida, pensar en la societat com a comprensible i

predictible.
Qualitat de vida:

Què passa quan avaluem la nostra qualitat de vida ?

Adaptació: Perquè ens adaptem i com, quan tenim una vida de merda.

ESCALA DE KEYES MEMORITZAR

 TEMA 5
CATEGORITZACIÓ SOCIAL I ELS SEUS EFECTES

Qui sóc jo ? Identitat de grup i pertinença

- Referencia constant a la nostre vinculació social

- Ús de categories que ens adscriuen a grups de pertinença ( categorització social )
- Les persones utilitzen categories per ordenar, simplificar i compendre la realitat social

Identitat i grup de pertinença:

- L’identitat social d’un individu va lligada al coneixement de la seva pertinença a certs

grups socials i al significat emocional i valoratiu resultant d’aquesta pertinença
- En certes circunstàncies, els membres d’un grup no actuen segons les seves
característiques individuals, sinó segons la seva autopercepció com a membres
d’aquell grup, és a dir, segons la seva identitat social.

Processos de la categorització:

Categorització social:

- S’enten per categorització social els processos psicològics que tendeixen a ordenar
l’entorn en termes de categories, grups de persones, objectes, d’aconteixements....
són semblants o equivalents els uns amb els altres.

Comparació i diferenciació social

- Procés de comparació social implícit a partir d’una guia o patró.

- Diferenciació social: Ens adscrivim a uns o altres grups
- Diferenciació bàsica: endogrup vs exogrup
- Accentuació il·lusòria de semblança entre persones d’una mateixa categoria
- Creació exagerada de diferències entre les de diferent categoria
- Distintivitat social positiva: Escollim categories que ens facin sortir afavrotits en una
comparació
Funcions de la categorització:

- La categoria grupal proporciona identitat social i funciona com a prisma de lectura de

la realitat
- Les categories ens permeten preveure i avançar-nos a les accions dels altres i
ajustarnos-hi
- Sovint no actuem i ens relacionem per allò que es una persona, sinó per com les
representem en funció de les categories socials

Conseqüències: Estatus social, estereotips, prejudicis i discriminació:

Pujal, 2016: La categorització té un valor instrumental en el sentit que organitza, estructura i

simplifica la informació que tenim del medi social, però també té un valor ideològic, de control
social, en el sentit que estructura grupalment la societat segons els interessos i valors dels
grups dominants.

Estatus social:

- Les categories assenyalen els grups de pertinença i posicó i l’estrat social que ocupen
- Estar-hi adscrit a una categoria, promou un sentiment i una experiència concreta del
nostre jo i té efectes en les relacions

Homosexual/heterosexual – home/dona – blanc/negre

Funcions i efectes: Estatus social, estereotips, prejudicis i discriminació

Estereotip: Conjunt de creences socials associades a una categoria grupal

- Procés d’anàlisi selectiva: Ens fixem en el coherent per l’estereotip

- Projecció social: Veiem el que no hi es, com a projecció de les nostres expectatives

S’autoconfirmen contínuament, són persistents, i per tant, difícils de canviar, provoquen els
prejudicis.

Prejudici: Actitud generalment negativa cap a determinades persones originada pel fet de
pertànyer a determinades categories socials.

- Els estereotips i prejudicis funcionen de forma rígida i tenen la funció de mantenir els
valors socials dominants
- Dirigeixen les accions envers les persones objecte de l’estereotip/prejudici:
discriminació

Estereotip del delincuent:

Etnocentrisme, dominació i discriminació.

Etnocentrisme: favoritisme cap al propi grup i menyspreu, discriminació i, eventualment,

agressió.
 - Les categories socials legitimen la dominació d’una sobre altres, i obstaculitzar la
solidaritat entre posicions diferents.
- Quan hi ha un conflicte, la discriminació s’aguditza.

Discriminació: fa referència al comportament, les accions específiques dirigides a les persones

afectades pels prejudicis, i tenen doble objectiu:

- Afavorir el teu grup

- Perjudicar el de l’altre

Efectes psicològics i psicosocials de la discriminació:

- Prejudici sociocèntric: Favoritisme cap a l’exogrup dominant degut al procés de

valoració social de les categories.
- Baixa autoestima o percepció negativa d’un mateix, sentiment inferioritat....
- Predisposició al fracàs, conduint al fracàs real
- Efecte Pigmalió: El comportament negatiu envers algú pot generar el comportament
que sostenia la discriminació

Historicitat de les categories socials

- No podem definir la identitat al marge del context social, marc històric i estructuració
social concreta i el significat o dimensió simbòlica que s’hi genera
- Cada societat té unes característiques disponibles i aquestes determinen les identitats
socials possibles
 TEMA 6 ( ALBA )
RUMORS, ACTITUTS, DISCURSOS
ACTITUDS I DISCURSOS

Actituds: Conjunt organitzat de conviccions o idees, que predisposa favorablement o

desfavorablement a actuar respecte d’un objecte social.

- Component cognitiu: idees o coneixements sobre l’objecte – ( estereotip )

- Component avaluatiu: Sentiments positius o negatius davans l’objecte
- Component conatiu o conductual: Predisposició aactuar d’una manera determinada
vers l’objecte. ( afavoriment/discriminació)

(prejudici actitud negativa)

Socialització: Procés mitjançant el qual una persona esdevé un membre competent per a
desenvolupar-se en una societat o en una cultura. És un dels processos principals de
reproducció i transmissió d’actituds.

Agents sociabilitzadors: Familia, escola, mitjans de comunicació, grups de referència

Formació d’actituds:

- Materialització de la ideologia del grup en el pensament de l’individu

- Incorporació en la persona dels valors i visió del món dels grups de pertinença /
referència

Discurs: Conjunt d’idees, valors, opinions que s’articulen en pràctiques lingüístiques des de
certes posicions institucionals, que està situat històricament, i que construeix un objecte d’una
determinada manera.

RUMORS

- Informació actual sobre un individu a aconteixement, el fonament del qual NO s’ha

verificat i que circula de persona a persona. El contingut del rumor ha de ser rellevant
o significant per a qui interacciona.

Diferenciació:

- Rumor vs noticies: La noticia està contrastada, verificada. Hi ha presència o absència

d’evidència.
- Rumor vs tafaneria: En les tafaneries el contigut és de naturalesa trivial, no essencial
en el context d’interacció i es solen donar en contextos socials informals.
- Rumor vs llegenda urbana: Les llegendes urbanes estan més arrelades a la societat.
Són histories més elaborades, falses amb contingut irònic. Solen reflectir pors
col·lectives i són part del folklore local.

Tipus de rumors:

Knapp classifica els rumors en funció del tipus de motivació:

 - 1: Expressen desitjos o somnis impossibles de la població.
- 2:Pessimistes o de por que expressen l’angoixa a que succeeixi quelcom negatiu.
- 3: Amb contingut agressiu: objectiu de destruir grups o lleialtats i solen anar dirigits
contra la pròpia població o aliats. ( rumor de Orléans ).

Transmissions de rumors:

Allport i Postman:

- Anivellament o reducció: el rumor es redueix, es fa més curt i concís i més fàcil de

recordar i explicar
- Accentuació: percepció, retenció i narració selectiva d’un conjunt d’informacions
- Assimilació: l’estructura de la història és alterada perqùe sigui més coherent i
consistent amb les expectatives i creences dels participants. Aparença de fiabilitat o
veracitat.

Lleis de transmissió de rumors:

Mugny: Durants la transmissió hi ha 3 transformacions.

- Simplificadora: esquematitzar, simplifica, ometent detalls

- Transformació accentuadora: Rellevància de certs aspectes...
- Trans racionalitzant: adaptació del relat a la “mentalitat” del grup que la transmet

Condicions d’emergència:

Allport i Postman afirmen que la transmissió del rumor és similar a un procés col·lectiu de
solució de problemes. ( esforç grupal per aclarir una situació). Es creen i propagnen quan hi ha
ambiguittat o dubte en relació a un coneixement o temàtica: situacions psico xunguis. La
temàtica ha de ser rellevant per als participants.

Alguns autors caracteritzen les situacions d’emergència de rumors com: Les quatre Cs

- CRISIS
- CONFLICTE
- Catàstrofes
- Comerç

Són situacions en les que hi ha una necessitat no satisfeta d’informació i desig de donar sentit
a allò que succeix

Models de transmissió:

Estructura lineal de transmissió ( Allport i Portman )

- Emissor- receptor - emissor – receptor

- Cada persona és emissora i receptora d’un únic missatge
- Situació no correspon amb la realitat

Estructura en xarxa:

- Qualsevol persona pot ser emissora i receptora d’un mateix rumor

- Es poden tenir diferents interlocutors alhora
- Situació més propera a la realitat
Rumor: Fenómen de comunicació grupal ( en funció de l’estructura es facilita o impedeix )

Control de rumors:

- Obtenir informació: proporcionar noticies el més exactes possible de forma ràida i

complerta ( tot ique les noticies poden generar rumors )
- Combatre el rumor atacant-lo i ridiculitzatn-lo

Exercicis
 TEMA 7
VIOLÈNCIA I ALTRUISME
VIOLÈNCIA:

Definció:

- Fenòmen complex, on diferents visions ens ofereixen visions parcials i limitades.

- Un acte agressiu està conformat per diversos aspectes i factors, i és el resultat d’un
procés d’interpretació social i cultural.

La violència és definida com aquell comportament que opera per mitjà de la força i que va en
contra del que es considera raonable i just. Inclou tot acte on hi hagi ús de la força.

L’agressió és l’acció mitjançant la qual es vol causar un dany a una altre persona. Hi ha una
forma de violència, en que l’intenció és fer mal a la persona, pot ser psicològica o física.

Teories internalistes o innatistes:

- Defensen que l’èsser humà és agressiu per naturalesa i que l’agressió té un caràcter
instintiu i adaptatiu.

Crítiques: Naturalitzen l’agressivitat, obvien factors socials/històrics, perill legitimar

comportaments agressius, dificulta intervenció.

Teories integradores:

- Ofereixen una explicació del comportament agressiu a partir de la integració

d’elements interns i externs ( internalistes + ambientalistes ).

Teoria de la frustració – agressió: ( Yale )

L’agressió és resultat d’una frustració i la frustració condueix a l’agressió. Procés:

- Element extern impedeix realització d’una acció

- Genera frustració
- Pulsió interna desencadena agressió
- Agressió elimina frustració

L’agressió pot dirigir-se cap a l’exterior de la persona, o cap a l’interior. També cap a una
tercera persona que no te a veure amb la frustració ( estatus inferior, socialment acceptable
fer-ho ).

Ref: No sempre és la causa de la frustració, el seu comportament pot no ser agressiu (plor,
tristesa... )

Si hiha agressió, porta a frustració, pro no te perquè al reves.

Ref (sobre causes, Leonar Berkowitz): La frustració pot predisposar l’agressió però poden
haver-hi altres causes, com adquisició d’hàbits violents. Els estímuls externs esdevenen senyals
que avisen de si es pot o no materialitzar un comportament agressiu ( pres armes ). Existeix un
filtre de context social ( socialització ), que frenaria o acceleraria l’impuls.
Teoria de l’aprenentatge social: ( Bandura , 1976 ).

- Els comportaments agressius s’adquireixen tant per experiència directa com per
aprenentatge vicari.

Aprenentatge vicari: Funciona a partir de l’observació de models que ofereixen informació

sobre:

- Adequació del comportament en una determinada situació

- Les conseqüències

Però segons Bandura, no tot el que s’aprèn s’executa. Per a que es materialitzi una acció, ha de
tenir un valor funcional ( avaluarem conseqüències ).

Critiques a les teories integradores:

- Totes dues extreuen les causes de la violència de l’interiro dels indivisus, reconeixent
la influència del context, però.:

Martin Baró: El fet d’aprendre o inhibir un comportament agressiu no és un procés mecànic

sinó que hi ha condicions socials. Cal examinar no només com s’aprèn i desencadena la
violència sinó:

- Tipus de violència ?
- Contra qui es dirigeix la violència ?
- Quins efectes té una situació concreta ?

Teories socials crítiques: Dimensió normativa de la violència.

La psicologia social contemporània ha introduït nous elements de comprensió:

- La violència es dona en un context de relacions interpersonals/intergrupals

- Hi ha diferències de poder entre grups´
- Normalment qui agredeix té un estatus superior

La violència té relació amb les normes socials:

- L’agressió s’ha considerat com a comportament anti normatiu ( pot variar

societat/època).

Martín Baró, la violència:

Pot presentar diferents formes o tipus, i no correspon a un esquema de comportament

permanent.

- Violència estructural: prové d’un ordre social ( desigualtat, atur, fam, manca serveis
bàsics).
- Violència interpersonal: Producte ràbia o ira. Porta a violència directe, agressió física
com moral/psicològica.
- Violència educativa: Pressió excessiva per part dels pares o mestres.
- Violència personal: Pressió excessiva cap a si mateix.

La violència tendeix a incrementar-se.

Espiral violència:

Perspectiva socioconstruccionista de la violència:

Construccionisme social es basa: Especificitat històrica i cultural. En funció del moment de

l’història classifiquem i categoritzem el món de manera diferent.

Discurs i poder disciplinari: Conjunt d’idees culturalment significatives a les quals recorrem per
descriure i donar sentit al món, als esdeveniments o a les persones i que té efectes en les
nostrees maneres de fer i acturar ( productiu ). Un dels efectes del poder disciplinari és la
capacitat de fer complir les normes socials.

Les relacions de poder:

- Fan referència a la posició que les persones ocupem a la societat

- No són estàtiques
- Les persones o grups que ocupen posicions de més poder tenen influència en la
definició de les normes.

Relativisme:

- Diferents maneres de construir realitat en diversos moments o contextos estan

vinculades al poder i al llenguatge.

El que entenem per violència està marcat pel moment històric i social. El discurs sobre el que
NO és violència està vinculat a les relacions de poder en un moment determinat. Una mateixa
acció es pot definir com a violència ( o delicte ) o no segons qui l’està definint.

Exemple: Violència sexual.

- Origen: Dret Romà. Els homes són propietaris de les dones, la propietat passa pel pare
al marit.
- Control cossos de les dones, des d’un punt de vista reproductiu.

Evolució concepte delicte de violació codi penal:

ALTRUISME I CONDUCTA PROSOCIAL

Les conductes altruistes són aquelles que:

- Beneficiï a altres persones, que sigui voluntària i sense anticipar beneficis externs.

Conductes prosocials o d’ajuda:

- Qualsevol conducta que comporta un benefici per a una altre persona, amb
independència dels motius que donen lloc a l’ajuda esmentada.

Teoritzacions: Explicacions internalistes

Busquen les causes de la conducta altruista en l’interior dels individus:

- Psicoanàlisi: Sentiments de culpa, tendències autodestructives o resolució de

conflictes interns
- Etologia: Conservació i reproducció dels components genètics mitjançant la protecció
dels individus emparentats i pròxims.

Teoria de l’intercanvi social:

- Visió economista i racionalista: les nostres conductes són el resultat del càlcul entre
costos i beneficis.
- L’altrusime és una conducta instrumental que busca la satisfacció de certes exigències i
interessos propis.
- Entra en contradicció amb la definició d’altruisme ( no anticipació de beneficis ).

Teoria aprenentatge social:

Explica els comportaments altruistes a partir de l’experiència directa o de l’observació de

models ( aprenentatge vicari ).

Bandura incorpora mecanismes cognitius de l’aprenentatge social que ens permeten establir
relacions entre les nostres conductes i les conseqüències.

Enfocament funcionalista de sistemes:

- Analitza les accions com a part d’una estructura o sistema social on les accions tenen
sentit.
- Són les normes socials les que regulen i defineixen el caràcter dels nostrees
comportaments.

Tipus de normes:

- Responsabilitat social: La gent ha d’ajudar les persones que depenguin d’elles. Valors
societat
- Reciprocitat: Ajudar aquells que ens han ajudat prèviament
- Justicia o equitat: Balanç entre el que aportem i obtenim, i aquell equilibri de les
persones que ens relacionem. Si es trenca l’equilibri pot produir malestar.
 Factors que intervenen en la prestació d’ajuda:

Context social:

Presència d’altres persones en una situació on es requereix ajuda pot inhibr la mateixa
decisió d’ajudar.

3 processos:

- Inhibició per audiència: Confondre’ns, fer el ridícul o ser jutjats negativament.

- Influència social: Prestar atenció al que fan els altres. Si restem a l’expectativa i no
succeeis res, podem entrar en una passivitat col·lectiva ( ignorància pluralista ).
- Difusió de la responsabilitat: Creure que seran els altres els que ajudran o estan a punt
de fer-ho. Quan els costos d’ajuda són alts. Disminueix quan la situació responsabilitza
en especial un dels observadors ( posició d’autoritat ). Metge accident.

Factors vinculats a la persona que ajuda:

- Disposar de recursos
- Sentir empatia amb el patiment de l’altre
- Processos d’atribució interna ( responsable de la seva pròpia acció ) i externa ( abuela
bastó ).

Factors vinculats a la persona receptora d’ajuda:

- L’atracitu físic o la similitud percebuda, poden contribuir. Recordar categorització

social.
- Estereotips de gènere: Pensar que una dona necessita més ajuda que els homes.

Resposta de la persona receptora: rebre ajuda no sempre és rebut com algo positiu. Podem
sentir que debem alguna cosa ( sentiment reciprocitat ). I efectes en l’autoconcepte, rebre
ajuda por tenir un impacte negatiu en el sentit de sentir-se inferior, o viure-ho com una
manipulació, suposant l’aliança o deure amb una persona no desitjada.

Crítiques: Parteixen d’un imaginari de l’ajuda individualista, persona persona, a vegades ens
comportem com a membres d’un grup.

Solidaritat: Ajuda entre iguals que té com a objectiu modificar les condicions que generen
desigualtat.

- No crea identitats deteriorides, sinó que empodera perquè elimina les causes que
provoquen la necessitat d’ajuda.
- Més efectiva que la caritat perquè inclou processos d’identificació social que poden
modificar les relacions de poder.
- Si la categoria a la que pertanyem té un valor social baix, cal empende accions
col·lectives per empoderar-se i modificwr el valor de la categoria.
- Un moviment social és una de les formes d’ajuda més presents en la nostre societat.