M1.

Educació, Formació y Salut

Nuria Gonzalez

Activitat d'avaluació individual

● Bloc 1- Educació i Salut

Tras llegir i treure les idees principals dels dos articles; "la salud: ¿Un asunto
individual?" i "Educación vs. Corrección" i després del debat a classe del dia 21
d'octubre, he extret conclusions, idees claus i reflexions sobre la informació que es
presenta en aquests.

A continuació es presenta un comentari de cada un dels articles, on es delimitaran les

idees claus de cadascun i és farà un contrast de la informació entre els autors d'aquests
i documentació posterior per resoldre totes les incògnites que aquests m'han aportat.

1. La salud ¿Un asunto individual?

En aquesta lectura s'exposen els determinants de la salut, la seva evolució i evidencies.

Es presenta el concepte de manera individual i col·lectiva envers la salut física,
psicològica i social.

Es presenta la salut de la comunitat com a focus de la lectura, ja que històricament

encara que el 1970 la salut contempla la idea de comunitat en aquesta, avui dia no hi
ha cap política que recolzi aquesta idea. Des de 2010 hi ha una proposta de polítiques i
intervencions per reduir les desigualtats socials de Salut en Espanya, en 2022 aquesta
política no entra en vigència i, per tant, encara tenim el model biomèdic que no
contempla la salut social en societat.

¿Què és el model biomèdic? El que diagnostica malalties i analitza els problemes de

salut; amb aquest es perd l'autonomia i es dona el protagonisme als professionals; en
conseqüència, som depenent dels serveis de salut, que desemboca perquè no hi una
dimensió social que el cicle es repeteix, ens trobem amb els mateixos/as pacients i els
mateixos problemes sense resoldre.

¿Per què tractem a la població... i retornem als pacients a les condicions de vida que els
han fet emmalaltir? Aquest és el gran punt que contempla aquest model de salut,
els/les pacients tornen a l'origen d'on parteix el problema de salut; això crea un vincle
cíclic amb la malaltia, ja que encara que se solucioni, aquesta solució serà de caràcter
esporàdic i, per tant, encara dependrà dels serveis de salut.

Tenim una alternativa a aquest model, el model biopsicosocial; on es contempla la

dimensió social de la salut, i això genera un canvi, ja que se centra en el/la pacient i la
contextualització d'aquests. Contempla els aspectes biològics, psicològics i socials de la
persona.

Des del meu punt de vista, és un canvi necessari; perquè es millora l'orientació i
intervenció a través de la consciència de la realitat de les persones ateses. Es comença
per una exploració de la persona atenent la possible malaltia; igual que amb el model
biomèdic, però el focus també se centra en el seu malestar: sentiments, creences,
impactes, expectatives, estil de vida... això garantirà l'èxit, perquè en saber l'origen de
 M1. Educació, Formació y Salut
Nuria Gonzalez

la malaltia els serveis poden atendre de manera més efectiva la casuística del/la
pacient.

Actualment, s'utilitza un model patogènic, el qual posa el focus d'importància a la

reorientació dels serveis de salut amb la finalitat que pugui baixar a la realitat un model
biopsicosocial; ja que si no hi ha una reestructuració dels serveis, no pot ser real i
tangible aquest model de salut utòpic que se'ns planteja.

El model patogènic i el seu pensament de reestructurar els serveis va des de l'orientació

poblacional, conèixer a la població, orientar a la salut a aquesta i enfortir les capacitats
individuals i col·lectives per tal de cuidar la prevenció de societat; basant-se en els
següents focus d'actuació: la comunitat, el centre de salut (prestació de serveis) i la
consulta del/la professional de salut.

La reorientació es realitza a través de dues mirades; per una banda, tenim la

reorientació de la consulta i per altre la reorientació en l'àmbit de centre de salut.

La que esmentem, en primer lloc, es basa a dur a terme un ecomapa dels agents
necessaris que han de participar incloent: medicina, enfermería, treball social, educació
social, atenció a la infància i adolescència, salut laboral, salut pública, ensenyament,
activitats esportives i culturals; professionals de la sanitat, de l'àmbit social i educatiu.

Per altra banda, la reorientació a escala de centre de salut es basa en el canvi del servei
de prestacions, incidint en la proximitat geogràfica, el temps d'atenció i la relació de
confiança que s'estableix entre la població i els/les professionals. Una nova gestió de la
demanda presentada en visites multiprofessionals i els serveis adaptats a les
casuístiques de la població, entren en vigència els agents professionals següents:
metges/essa, infermers/es i treballadors/es socials.

Després de fer aquesta síntesi de la lectura em sorgeix una pregunta envers el

funcionament de la salut a la societat; ¿Per què no s'ha fet vigent la salut com un
element comunitari? Entenc que és per un tema de política, però penso que envers la
pèrdua de diners que veuen ells, tenim un sistema que no funciona perquè la salut de la
població no arriba a una solució, és cíclica i entra en bucle, ja que els pacients tornen a
l'origen on han contret la malaltia, hi ha solucions immediates, però no permanents que
costen més diners, ja que no acaben.

2. Educación vs. Coerción

En aquesta lectura s'exposen dos elements principals com a fils conductors; l'educació,
assoliment de capacitats per desenvolupar i respondre de forma positiva als reptes de
l'ambient i la coerció; pressió exercida sobre algú per forçar la seva voluntat o
conducta.

¿Eduquem a partir dels reptes de l'ambient?, ¿Transformem aquest per millorar la salut?

L'educació per a la salut es basa en: models teòrics, criteris de qualitat, pedagogia
activa; contemplant l'àmbit psicosocial i sanitari amb l'objectiu d'aconseguir
aprenentatges significatius.
 M1. Educació, Formació y Salut
Nuria Gonzalez

El debat comença en qüestió de si utilitzen l'educació (capacitar) o la coerció (imposar)

per arribar a un comportament "saludable". El quid de la qüestió està en la
comunicació, com ho diem en el procés de la recerca d'aquest comportament, dins les
àrees d'intervenció educatives: els estils de vida, les transicions psicosocials i els
problemes de salut.

El que està en la nostra mà com a professionals de l'educació és l'acompanyament del

procés educatiu amb la perspectiva de necessitat d'adaptació en els canvis socials i de
l'entorn. Això és efectiu quan intervé a favor: el tipus i temps d'intervenció,
l'entrenament dels/les professionals i els recursos disponibles. Actualment, no hem
obtingut aquesta realitat perquè no s'han contemplat les mesures necessàries per fer-la
efectiva.

Aquest canvi es fa des de les polítiques (governs), que és qui estipula el currículum en
les institucions formatives, són qui té el poder d'actuació real sobre aquests, però... no
hi ha actuació per la seva part i ens trobem estancats llavors en una educació
emmascarada per la coerció.

Els governs justifiquen aquesta coerció des d'un punt de vista democràtic i amb relació
als límits. La coerció educativa és per a les institucions públiques, entitats i empreses
privades i la comunitat en la seva globalitat i se suporta per la provisió de serveis
públics.

L'educació és l'eina que empodera; ja que té com a objectiu treballar amb la idea de
generar capital social i produir canvis personals i comunitaris.

¿Si com indica la lectura, tenim tantes eines per tractar la salut des de la prevenció,
com tenim una realitat, on aquestes no es contemplen?

3. Conclusions del debat del 21 d'octubre

La idea principal que s'extreu com a problema estructural és la desigualtat social en

salut; en l'àmbit de: gènere, edat, cultural, salut mental, accés a la pròpia salut i els
serveis de salut en covid i postconfinament.

Altra idea rellevant per la qual veiem que el sistema de salut envers la comunitat no
millora, són les polítiques que tenen el poder de canvi, però no hi ha actuació per part
seva. Aspecte que ha augmentat i s'ha fet molt evident en la pandèmia, on hi havia una
desigualtat estructural cap a la gent gran, ja que no rebien l'assistència necessària i
acabaven morint, cosa que s'arreglava amb inversions del govern inexistents.

Envers l'educació en la salut, la coerció crea un discurs d'odi, perquè no ens doten de
coneixements sinó que ens doten dels coneixements que les polítiques creuen adients
segons la cultura i ideologia del país on s'està educant. Això genera pors,
desconeixement, prejudicis i ignorància... transformada en discurs d'odi. Com a
pedagogs/es ho afrontem a través del treball de la inclusió des de l'educació i tenint en
compte l'entorn, treballant des de les realitats de l'alumnat.
 M1. Educació, Formació y Salut
Nuria Gonzalez

Els educadors/es tenim un rol de poder i surten a la superfície els termes de superioritat
i inferioritat, hem de treballar des de dotar de pensament crític sense imposar
ideologies. ¿Perquè utilitzem la coerció per imposar aquestes ideologies? La coerció
dona objectius i resultat a curt termini, ja que s'associa amb el poder i busquen un
control de la societat des de la política pel context del lloc on s'educa. En canvi,
l'educació és una eina que dota de pensament crític, on les persones tenen dret a
prendre les seves pròpies decisions, finalitat a mig llarg termini, que no interessa a les
polítiques; per tant, a causa del control que se sotmeten els nostres educadors/es és
molt més difícil la transformació cap al canvi. Falta establir diàlegs, crear debats, on es
reconeix la veu de l'alumnat, així és el començament cap a l'educació.

Per acabar, amb relació a l'atenció sanitària, devia estar basada en un procés; és l'eina
perquè es doni la transformació que es busca. Per a la reorientació de serveis
necessitem dos canvis; envers els recursos disponibles i la formació als professionals.

En conclusió, per a baixar a la realitat la vigència de polítiques que contemplin la salut

comunitària, necessitem sensibilització social i un canvi de sistema urgent.