INFÀNCIA, SALUT I ALIMENTACIÓ

UNITAT 1

1. L’EDUCACIÓ PER LA SALUT

1a) Què entenem per salut?

CONCEPTE DE SALUT:
(Hi ha una possible única definició de salut?)

«La salut és un estat de complet benestar físic, mental i social, i no solament l’absència de
malaltia». (OMS, 1948)

*Absència de malaltia
*Integració dels aspectes físics, psíquics, socials i ambientals
*Estat complet de benestar físic, mental i social
*Possibilitat de desenvolupar totes les capacitats

FACTORS QUE AFECTEN EN LA SALUT:

-Context cultural (ex. Les dones que tenen la regla)

-Desenvolupament evolutiu (ex. L’edat de l’infant, depenent l’etapa hi ha més malalties o no)
-Diferències individuals (ex. Cada infant és diferent i cadascú té el seu estat físic)

A part d’aquests factors també hi ha les dimensions socials (escola, amics, família...), físiques
(energia, vitalitat, activitats diàries...) i psicològiques (emocions, satisfaccions, capacitats...), com
també en subdimensions (mobilitat, cura personal i benestar emocional).

LA MORTALITAT INFANTIL:

Els 10 països amb més mortalitat infantil són: Swazilàndia, Sierra Leona, Angola, Afganistan,
Moçambique, Lesotho, Zambla, Sud-àfrica, Guinea-Bissau, Congo i la República Centreamericana.

Si ens hi fixem, tots els països es troben al continent Africà i com diu UNICEF, «1 de cada 9 infants
de l'Àfrica subsahariana mor abans de fer cinc anys». Aquestes morts acostumen a ser causades per
pneumònies i diarrees.

ESTAT DE SALUT DE LA POBLACIÓ:

Les condicions de salut d’una població és calculen a partir de tres factors:

-Grau de desenvolupament econòmic (PIB)
-Grau d’escolarització
-Nivell tecnològic

DEFINICIONS DE MORTALITAT:

Incidència: en un període on comencen a haver-hi casos nous (Ara a Catalunya i a Madrid)

Prevalença: taxa per calcular els casos antics i nous durant un temps determinat

Mortalitat: nombre de persones que ha mort durant tot el temps (Nombre de casos totals a
Catalunya)

Morbiditat: quantitat de persones que pateixen una malaltia en un lloc i temps determinat
(Catalunya té ara una morbiditat que la de fa dos setmanes

TIPUS DE SALUT:

La salut individual i la salut col·lectiva es duen a terme com a resultat de la interacció dels factors de
cada individu amb l’entorn. Hi ha diversos determinants que fan que un individu estigui sa com
serien: els estils de vida, el medi ambient, la biologia humana, el sistema sanitari, l'influencia de
factors socioeconòmics i culturals, etc.

Quan parlem de salut hi ha dos conceptes importants que hem de tenir en compte: la prevenció i la
promoció de la salut. És a dir, a part de prevenir i fer cura de la nostra salut, hem de donar exemple
i promocionar l’estil de vida saludable.

Resiliència: capacitat que tenen alguns materials per doblegar-se i tornar a la seva forma inicial. En
educació, relacionem la resiliència amb diversos infants que es troben en crisis i desigualtats
econòmiques i socials. Aquests infants en aquestes condicions estan molt doblegats i molt
pressionats però s’ha d’intentar que un cop passades aquestes dificultats els infants han de ser
capaços de tornar «a la seva forma normal».

QUINES PODEN SER EMOCIONS POSITIVES?

1- Alegria, interès, amor, satisfacció

2. Esperança, optimisme, serenitat, «flow»
3- Curiositat, calma, benestar
EDUCACIÓ PER A LA SALUT:

La UE potencia la promoció de la salut des de 4 perspectives:

-Protecció de la salut i valors sanitaris compartits (atenció de qualitat, equitat, solidaritat, etc.)
-La salut com un tresor que no només ha de tenir efectes econòmics
-Incloure la salut en totes les polítiques europees
-Reforçar la veu de la UE en els fòrums mundials

Per tant... s’ha d’intervenir en els joves i els infants, s’ha de intervenir en escoles, presons, llocs de
treball, etc., s’han d’utilitzar metodologies ???????????

La prevenció i la protecció no garanteix al 100% la seva eficàcia i ha processos de creixement que de

vegades es veuen afectats per alteracions o trastorns (malalties). S’ha de’incedir en la importància
de detectar aquestes alteracions i adoptar les mesures necessàries per eliminar o minimitzar
aquestes alteracions.

EDUCADORS COM A AGENTS DE SALUT:

Si tant a la família com a l’escola se li ensenyen els mateixos hàbits i valors, aquest infant
segurament estarà molt ben encaminat i aprendrà allò que se li ensenya, encara que l’entorn no
afavoreixi (si a casa et diuen que has de menjar sa i a l’escola també, encara que pel carrer vegis
anuncis de menjar ràpid, es més difícil que temptis).

TEORIA ECOLÒGICA DEL DESENVOLUPAMENT HUMÀ: un infant té diferents sistemes que l’estan
rodejant i desenvolupant:

-Microsistema (família i escola)

-Mesosistema (relacions familiars i amics)
-Exosistema (família extensa, el treball de la família, el barri on viu, la televisió, internet, etc.)
-Macrosistema (cultura, tradicions, sistema econòmic, legislació, normes socials, etc.)

Aquesta teoria està creada per Urie Bronfenbrenner, un psicòleg d’Estats Units que defensava que
«El desenvolupament no es produeix mai en el buit; sempre està inclòs i s’expressa a través de la
conducta en un determinat context ambiental».

Afirma que els desenvolupament no es pot entendre fora de les condicions normals on es
desenvolupa la persona. El desenvolupament es construeix en contextos de la vida real. Aquests
contextos són els ambients en que es produeixen les transformacions individuals.

1b) Adquisició d’hàbits

Tant amb la malnutrició com en la desnutrició, els infants i els adults creixen «malament». Cada
vegada els nens i nenes més petits tenen mals hàbits (fumar, beure, etc.). A partir d’aquí i com més
grans es van fent sorgeixen els problemes alimentaris com l’anorèxia, la bulímia o l’ortorèxia i els
problemes com l’ansietat, els trastorns i les fòbies.
HÀBITS

Comportaments i accions automàtiques que l’infant ja no ha de pensar per fer-la i li surt sol.
S’incorporen de manera natural, lenta i progressiva en el repertori d’activitats quotidianes quan
l’infant les imita d’una altra persona.

-Aprenentatge d’una acció que després l’infant ha d’executar adequadament i sense l’ajuda de
ningú.

Ajuda a agafar un hàbit:

-Coherència en les intervencions dels adults
-Possibilitat de repetir actuacions
-Regularitat
-Organització de les seqüències de les activitats
-Clima agradable
-Adaptació a les necessitats de l’infant

RUTINES

Activitats d’alimentació, higiene i descans que van succeint cada dia amb un ordre i ritme semblant.
Són estables, quotidianes, pautades, repetitives i permet a l’infant preveure i anticipar a allò que
passarà.

RUTINA
Activitat que realitzem de manera regular i
periòdica. Costums establerts per conveniència,
que no permeten modificacions i poden
desaparèixer.
HÀBIT
Manera d’actuar apresa o adquirida per
aconseguir que una rutina es dugui a terme. És
un mecanisme estable que crea destreses i que
es pot utilitzar en altres ocasions.

ADQUISICIÓ D’AUTONOMIA

-Procés progressiu
-Des de la confiança i el respecte, amb ajuda
-Exercitació
-Seguint pautes i models amb coherència
-Quan hi pot intervenir el propi infant

Autonomia d’un mateix

Adquirir progressivament hàbits bàsics d’autonomia per tal de mostrar iniciativa per afrontar les
situacions del dia a dia i progressar en els seus coneixements i adonar-se de les seves capacitats.
L’infant anirà formant una imatge positiva d’ell mateix i dels altres.

Autonomia racional i capacitats

Comportar-se d’acord amb les pautes de convivència que el portin cap a una autonomia personal i
amb grup. Saber conviure en la diversitat i progressar en la comunicació i l’expressió ajustada a
diferents contextos i situacions.
 1c) Prevenció de salut i prevenció d’accidents

Principals a l’escola: medicines, productes de neteja, joguines, escales, mobles, aparells elèctrics,
hàbits de treball, peces de roba.

Passos a seguir quan passa alguna cosa:

1- Analitzar els símptomes de la malaltia o les condicions de l’accident
2- Llegir l’expedient mèdic de l’alumne
3- Vigilar la temperatura de l’infant i el desenvolupament dels símptomes
4- Avisar a la família

1d) Vacunes

QUE SÓN?

SÓN PERILLOSES?

Els microorganismes que contenen les vacunes són capaços d’activar el nostre sistema immunitari,
però no tenen prou força per produir la malaltia.

PER QUÈ SÓN IMPORTANTS?

-Cada vegada hi ha menys persones que pateixen malalties infeccioses greus gràcies a les vacunes.
-Gràcies a les vacunes s’han pogut erradicar moltes malalties infeccioses que fa uns anys produïen
grans epidèmies i morts (verola, xarampió, etc.)

Arguments a favor:
-És molt important vacunar-se per tal de protegir-nos de malaltes i evitar transmetre-les a altres
persones.
-Si no ens vacunem i entrem amb contacte amb algun microorganisme que causa la infecció podem
patir la malaltia i per tant podem encomanar-la a altres persones i crear un brot epidèmic.

TIPUS DE VACUNES

-Monovalents: només tenen un antigen i per tant només produeixen immunitat a un

microorganisme.
-Polivalents: té més d’un antigen, per tant, produeix immunitat davant de més d’un
microorganisme del mateix virus.
-Combinades: té més d’un antigen i produeix immunitat davant de més d’un microorganismes de
diferents virus.

CLASSIFICACIÓ SANITÀRIA DE LES VACUNES

-Vacunes sistemàtiques: indicades per a tota la població, des de la infància i s’apliquen d’acord amb
el calendari de vacunació.

*Diftèria, tètanus, tosfernia, poliomelitis, haemophilus influenzae tipus B, hepatitis B, hepatitis A,

malaltia menigocòccica tipus C, xarampió, rubèola, parotiditis, varicel·la, papiloma.
-Vacunes no sistemàtiques: no s’inclouen al calendari de vacunacions perquè només estan
indicades per a determinades persones o sectors de població i en determinades situacions
especials.

*Antigripal, antipneumocòccica, vacunes de viatges i oci.

Situacions especials d’administració de vacunes no sistemàtiques:

1. La professió pot representar una indicació per algunes vacunes (si treballes amb unes edats, has
de vacunar-te de X vacuna)
2. Situacions clíniques que comporten la vacunació.
3. Viatgers a determinades zones on poden estar exposats a malalties inexistents o de baixa
incidència al seu país.
4. A partir dels 60 anys recomanen administrar vacunes no incloses en el calendari.
5. La dona en edat fèrtil pot ser vacunada contra la rubèola.

CONTRAINDICACIONS MÉS IMPORTANTS

-Malalties en fase aguda (no t’has de vacunar quan es pateixen altres malalties greus)
-Hipersensibilitat als components de la vacuna (no t’has de vacunar quan se’t produeix al·lèrgia a
algun component)
-Alteracions immunitàries (no t’has de vacunar si tens immunodeficiències tant primàries com
secundàries)
-Administració d’immunoglobulines o productes que en continguin.
-Edat (no t’has de vacunar si no s’ha desenvolupat com s’hauria en certa edat)
-La prematuritat (els infants prematurs s’han de vacunar d’acord amb la seva edat cronològica)

LA NO VACUNACIÓ

En el meu punt de vista, estic a favor de la vacunació ja que penso que és necessari per combatre
malalties i reduir la possibilitat d’encomanar-les a la resta de la població. Avui en dia, encara
hauríem de ser més conscients de la necessitat de vacunar-se ja que estem vivint uns moments
molt crítics que ens haurien de fer veure com de important és no agafar i no encomanar les
malalties.

2. L’ALIMENTACIÓ INFANTIL

2a) Dietètica i alimentació infantil

Dieta: sistema de nutrició adequat a les necessitats d’un organisme mitjançant determinades
substàncies alimentàries.

Aliment: substància que quan s’ingereix és capaç de donar energia, construir o reparar els teixits i
regular les funcions orgàniques.
Dietètica: ciència que estudia els règims alimentares i les relacions d’aquests règims amb el
metabolisme, tant en estat de salut com de malaltia.

Alimentació: acte conscient i voluntari que ens permet aconseguir energia, promoure el nostre
creixement i desenvolupar-nos.

Nutrició: activitats desenvolupades pel cos humà amb l’objectiu de metabolitzar-nos i aprofitar els
nutrients.

UNA ALIMENTACIÓ CORRECTA

-Variada (5 grups d’aliments)
-Suficient (en relació amb el període de vida, activitat i treball que es desenvolupa)
-Ben distribuïda (es realitza amb intervals variables i no menys de 4 àpats al dia)
-Higiènica (segueix normes per disminuir el risc de transmetre malalties infeccioses o tòxiques)
-Adequada (a l’edat, gustos, hàbits, activitat física i intel·lectual de l’infant)

Aspectes biològics, culturals i socials:

Els éssers humans som omnívors:
-Transmissió d’usos i costums alimentaris
-Normes i pràctiques adquirits des de la infància. Manipulació i transformació de productes.
Diversitat alimentària segons el context:
-Grup d’edat, escolarització, família...

ALTERACIONS EN L’ALIMENTACIÓ
Durant els períodes prenatal i el primer any de vida, els canvis es produeixen molt ràpidament però
a poc a poc es van ralentint a mesura que els infants van creixent i desenvolupant-se.

Els canvis tornaran a ser més ràpids en l’adolescència però el ritme de creixement i
desenvolupament de cada infant és diferent i únic.

NUTRICIÓ: MOTOR DE CREIXEMENT

Tant la desnutrició com la malnutrició provoquen una disminució en la velocitat de creixement.

Desnutrició:
-Deguda dieta inapropiada hipocalòrica i hipoproteica
-O bé mala absorció de nutrients
-Persones amb baixos recursos (països en vies de desenvolupament)

Els nens que estan desnodrits presenten símptomes com la fatiga, la tristesa sense causa, que plori
amb facilitat, que perdi massa muscular, que tingui dificultat per atendre i que baixi el rendiment
escolar.

Per preveure la desnutrició cal seguir una dieta equilibrada, la lactància materna només fins als 6
mesos, rentar-se les mans abans de menjar i controlar el pes i la talla dels infants.

Malnutrició:
-Deficiència, desnivellament o excés en la ingesta d’un o varis nutrients

COSES QUE PODEN PASSAR

-Regurgitació: expulsió involuntària de petites quantitats de llet mal digerides (primers 6 mesos)

-Vòmits (expulsió brusca i involuntària d’aliment per la boca. És important evitar la deshidratació i
donar algun aliment sòlid de fàcil digestió)

-Inapetència (no menjar, fer-ho amb desgana i amb protestes)

-Falses: no accepta segons quins aliments
*PER REDUIR-HO: complir els quatre àpats, tenir en compte les seves preferències, tenir un
ambient relaxat, ser a taula mentre duri l’àpat, provar nous aliments, no premiar ni castigar...
-Verdadera: no accepta ni allò que li agrada ni el que li agrada, no menja mai

-Estrenyiment (deposicions dures i doloroses, quan un infant té menys de 3 moviments de ventre

en una setmana)

(FALTEN APUNTS SOBRE COM MILLORAR-HO)

-Enuresis (emissions d’orina en llocs inapropiats de forma involuntària com a mínim dos cops a la
vegada en menys de 3 mesos)

-Encopresis (deposicions de fems de manera voluntària o involuntària en llocs inapropiats com a

mínim una vegada al mes en menys de 3 mesos)

2b) Trastorns alimentaris

AL·LÈRGIES I INTOLERÀNCIES
La majoria dels nens podran menjar de tots els aliments sense que hi hagi risc o perill pel seu
organisme. Només un % de l’alumnat presentarà sensibilitat a certs aliments, ingredients,
components, etc.

AL·LÈRGIES:
-Reaccions adverses en prendre determinats elements.
-El sistema immunitari de l’organisme sempre està implicat.
-Són secundàries a la ingesta, a la inhalació o al contacte amb l’aliment.
-No es relacionen amb altres patologies.
-Moltes proteïnes dels aliments poden actuar com a al·lèrgens.
Símptomes:
-A nivell respiratori (mocositat, asma, tos, etc.)
-A nivell cutani (urticària, angioedema, dermatitis, eritema)
-A nivell gastrointestinal (dolor abdominal, nàusees, vòmits, diarrees, hemorràgies, prurits)
-No demostrats (trastorns en la conducta, otitis, trastorns psiquiàtrics, trastorns neurològics,
migranyes)

Aliments més al·lèrgens:

Llet, ou, cacauet, soja, blat, peix, nous, marisc i peix

-Llet de vaca: palidesa, vòmits, diarrees, urticàries, inflamació, etc.

Perquè desenvolupem al·lèrgies:

-Herència (quan els dos pares pateixen al·lèrgies el risc és superior al 47% / si només un dels pares
té al·lèrgia, el risc és del 13%)
-Exposició de l’antigen (si l’aliment es dona abans de que es pugui per edat)
-Permeabilitat gastrointestinal (la permeabilitat permet la penetració de l'antigen: desnutrició,
prematuritat, immunodeficiències, etc.)
-Factors ambientals (presència de pols, àcars, fongs, plomes, etc.)

INTOLERÀNCIES
-Respostes anormals a un aliment.
-No intervé el sistema immunitari.

CELIAQUIA
És la intolerància a les proteïnes de gluten que podem trobar en cereals com el blat, sègol, espelta,
ordi, etc. La ingesta d’aquest gluten provoca una lesió a les vellositats de l’intestí prim i dona
símptomes greus de malabsorció d’aliments.

Símptomes i prevenció:
-Mal de panxa, diarrees, mal humor, aprimar-se, no tenir ganes de res, etc.
-Cal seguir una dieta estricte i vigilar que no entrin en contacte amb estris i elements que han tocat
aliments amb gluten.

OBESITAT
Trastorn en que s’acumula excessivament un greix corporal en relació amb l’edat, el sexe i la talla
de la persona. És la malaltia principal en els països desenvolupats i pot provocar problemes
psicològics com per exemple una baixa autoestima.

Per controlar l’obesitat:

-Tenir uns bons hàbits alimentaris.
-Fer activitat física (entre 3 i 5 dies a la setmana)
-Participació familiar.
DIABETIS
És la falta d’insulina necessària perquè la glucosa entri a les cèl·lules. És una de les malalties
cròniques més freqüents en la infància i l’adolescència i impliquen grans canvis en la vida de les
persones que ho pateixen.

Com controlar la diabetis:

-S’ha de conèixer la malaltia i s’ha d’ajudar als infants a superar les barreres i a evitar
discriminacions.
-S’ha de fer sentir a l’infant igual que als altres i ajudar-lo a no sentir-se diferent als altres.
-S’utilitzen mètodes com la injecció d’insulina o la bomba d’insulina.

ANORÈXIA
Rebuig de ingesta d’aliments amb les següents característiques: nerviosa (a partir dels 12 anys),
pèrdua autoinduïda de pes (distorsió de la imatge corporal), afecta a un 0.5% de la població
sobretot femenina, 1 de cada 10 adolescents.

El rebuid d’aliments continua sent la tercera queixa més habitual per part dels nenes després de la
febre i la tos. L’anorèxia infantil és el rebuig d’aliment degut a l’absència anormal de apetit.

Tipus d’anorèxies:
-Orgànica (absència de fam davant de qualsevol aliment o entorn)
-Reactiva o conductual (absència de gana selectiva davant de l’aliment o entorn)
-Nerviosa (patologies de la sacietat nul·la o excessiva)

Tipus d’anorèxies en lactants:

-Segons durada: aguda (processos febrils, antibiòtics, etc.) o crònica (procés orgànic o trastorn
psicològic)
-Segons limitació: global (tots els aliments) o parcial (alguns tipus d’aliments).

Anorèxies psicològiques:
-Per hàbits alimentaris incorrectes (monotonia en els menjars, rigidesa exagerada en horaris,
temperatura, canvis en la consistència, sobrealimentació, etc.
-Psíquica (infants molt hipersensibles que s'auto defensen amb anorèxia)
-Psicògena (solució dels nens com a resposta a conflictes socials, personals, familiars que els
envolten)

Ecpatia: capacitat de sortir de la posició on està una altra persona

Anorèxies secundàries:
Malalties infeccioses, tumors, malalties digestives, cadencials, renals, causes iatrogèniques, etc.

Tractaments:
-Familiar (evitar tensions, tranquil·litzar a les mares i els pares, etc.)
-Individual (tranquil·litzar el nen, evitar la sobrealimentació forçada, mantenir una bona actitud
educativa, etc.)
-Socioteràpia (donar pautes que modifiquin l’entorn del nen)

BULÍMIA
Comportament de compensar la ingesta excessiva d’aliments amb conductes anòmals com vòmits,
laxants, diurètics., etc. Predomina en la població femenina entre els 18 i 20 anys, és molt difícil de
detectar.

Accions preventives:
-Educar en hàbits d'alimentació saludable i activitat física adequada.
-Fomentar criteri davant dels missatges i publicitat sobre imatges corporals perfectes.
-Realitzar àpats en família.
-Paper important dels mestres en la detecció precoç d’aquests trastorns.
-Evitar o criticar la hipersexualització infantil (certàmens de bellesa, voler ser la més bonica, només
fer valoracions pel físic, etc.)

Detecció:
-Comencen una dieta
-Força activitat física de forma intensa i compulsiva
-Perfeccionisme
-Manca de concentració
-Canvis de caràcter
-Baixa autoestima
-No mostrar el cos, amagar-lo
-Detecció de l’hàbit de vòmit

MODELS D’INTRODUCCIÓ DE NOUS ALIMENTS

-Introduir aliments en nadons mitjançant triturats o amb cullera.
-BLW (no utilitza estris per menjar i està guiada pel propi nadó)
-Mixte

PERÍODES SENSIBLES (NEOFÒBIA)

-L’alimentació humana no és únicament una qüestió nutricional, no només ingerim proteïnes,
glúcids, lípids, sals minerals, etc.
-No mengem qualsevol cosa
-Alimentar-se no és el mateixa que nodrir-se, menjar és una acció voluntària.

Paradoxa de l’omnívor de Fischler.

-De forma natural tendim a menjar de tot però també tenim l’ambigüitat de no poder obtenir tots
els nutrients d’una sola font d’alimentació. I tampoc podem conèixer a priori què serà saludable o
mortal.
Contradicció biologia-cultura
-Existeix una contradicció entre l’obligació biològica de consumir aliments variats i la pressió i la
limitació de menjar aliments coneguts.
-Això crea una por i una angoixa permanent que s’ha de regular.
-Cada cultura desenvolupa un conjunt de regles que regulen la relació entre els aliments amb la
seva introducció, preparació, etc. (cultures alimentàries).
-Ser omnívors ens permet tenir més autonomia, llibertat i adaptabilitat ja que podem subsistir
gràcies a la varietat d’aliments.

Llibertat que implica coacció

-D’una banda estem exposats a la varietat ja que sense ella, no tenim una alimentació equilibrada.
Tot i així cal ser prudent i desconfiar de tot allò desconegut.

NEOFÒBIA (tendència a la prudència, por a allò desconegut, rebuig a tot allò nou)
-Comença entorn els dos anys i és una fase normal.
-En aquesta fase, el que «és bo» és assimilat a allò conegut i el que «és dolent» a allò desconegut.
-Els àpats indiquen una negociació constant però cal ajudar als infants,
-L’acte de menjar és un procés del desenvolupament que evoluciona en la mesura que la persona
va adquirint confiança.

Neofòbia o picky eater?

-És important aprendre a distingir-ho.
-La neofòbia té components endògens com els genètics però també exògens.
-Per altra banda, el menjar ràpid, al carrer, veient la TV, etc. Provoca el picky eater ja que l’infant no
aprèn a regular la fam i la sacietat.

Què s’ha de fer?

-Si la persona en qui més confia el crida això provocarà que cada vegada mengi menys.
-No s’ha de claudicar en aquesta fase i deixar de donar alguns aliments.
-S’ha de procurar donar contacte previ amb els aliments, parlar sobre el consum dels aliments,
presentar els aliments, servir-lo amb guarniments.

NEOFÍLIA (tendència a l’exploració, necessitat de canvi i a la innovació)

 3. LA SALUT EMOCIONAL

1) El vincle afectiu

Els ésser humans estem programats per establir un vincle. Un vincle és un lligam afectiu que forma
una persona amb una altra de la mateixa espècie i que les impulsa a estar juntes en l’espai i el
temps.

Com es dona el desenvolupament afectiu?

-És un procés
-El nen utilitza el plor com a mecanisme de comunicació a l’espera que les seves necessitats estiguin
cobertes.
-L’adult hi anirà i les satisfarà. No només les biològiques (fam, set, netedat, etc.) s’iniciaran les
primeres relacions i experiències afectives.

L’establiment d’aquests vincles el més aviat possible és de vital importància. El desenvolupament

afectiu esdevé el motor o estímul en el desenvolupament integral del nen. Afavoreix l’adquisició de
conductes socials, capacitats cognitives i normes morals.

Aferrament (apego)
-És un vincle afectiu que s’estableix amb un nombre reduït de persones que formen part del
context social molt proper al nen.
-Respon a un mecanisme innat que impulsa al nadó a buscar seguretat mitjançant una relaciono
pròxima i duradera en el temps.
-El nen desenvoluparà una sèrie de conductes per atraure a l’adult. S’ha d’evitar la sobreprotecció.

Part: període crític

-Els estudis ens han deixat cada vegada més clar la importància cabdal dels primers minuts després
del part.
-L a química associada al treball de part i a l’expulsiu porta a la mare i al nadó a un aproperament
íntim on el contacte dels llavis del nadó i el mugró de la mare desencadena un torrent hormonal.
-El pas del cap del nadó pel canal de part s’acompanya d’un alliberament massiu d’hormones
d’estrès que el fa sentir en estat d’alerta.

Manifestacions conductuals
-Plor diferencial
-Plor quan s’allunya de la figura de vincle
-Somriure diferencial
-Vocalització diferencial
-Orientació visomotriu
-Salutació
ETAPES DEL VINCLE AFECTIU

Dels 0 als 7-9 mesos

-El nadó diferencia cada cop millor a les persones que normalment tenen cura d’ell i mostra de
manera més clara preferència per elles.
-Tot i així, accepta amb facilitat la presència i les atencions d’altres persones. Els substituts són
generalment ben acceptats, sempre que no trenquin rutines i pautes.
-No es pot parlar encara d’autèntics vincles afectius des del punt de vista de l’infant.

Dels 7 als 9 mesos

-El nadó dona senyals inequívocs d’haver consolidat vincles afectius amb determinades persones.
-El criteri operatiu normalment utilitzat per decidir si el vincle està consolidat és el següent: el bebè
plora i manifesta reaccions d’ansietat.
-La por als estranys (manifesta angoixa en absència a la figura de vincle i mostra recel davant de la
presència de estranys).

Dels 7-9 mesos als 2 anys

-Diferenciació i consolidació de les relacions socioafectives dins del sistema familiar o de l’escola
infantil.
-Períodes crítics a l’escola bressol (dentició → en plena crisi dentària estarà més enfadat, agressiu,
etc.)

➔ Període crític de l’escola bressol

DENTICIÓ: no hi ha una edat fixa, però es troba en plana crisi dentària estarà més enfadat i agressiu.
Pot arribar a plorar i a cridar i modificar hàbits d’activitat, son o alimentació.

➔ Angoixa del vuitè mes

-Potser abans venien contents a l’escola i ara quan la mare els deixa es posen a plorar.
-També pot passar si l’educador marxa o ve una persona nova.
-Angoixa davant la pèrdua de l’objecte de SPITZ.
-No entén que una persona que marxa, pugui tornar en aquell moment pròxim.
-Sol tirar objectes a terra i lluny. Cal recollir-ho i tornar-li a donar perquè agafi seguretat.
-S’han de repetir els actes (ex. A l’hora de recollida: canviar el bloquer, desar la bata, posar la
jaqueta, etc.)
-Pot endur-se un peluix o una manta de casa.

➔ Crisi d’oposició dels divuit mesos

-De manera continuada es nega a les propostes de l’adult
-Molt poca tolerància a la frustració
-Resistència als canvis
-No vol acceptar normatives
-8 mesos: sap arrossegar una joguina i mesos abans, ha après a indicar les emocions de plaer i
tristor
-L’afectivitat es desenvolupa abans que el control motor; cada etapa de creixement cognitiu va
precedida d’una etapa emocional en l’esfera afectiva, prèvia a les interaccions amb el món físic.
-Coneixem les coses per mitjà de les nostres interaccions emocionals i després fem servir aquest
coneixement en el món cognitiu.

Teoria del vincle afectiu (John Bowlby)

Va treballar amb nens amb trastorns de conducta i va començar a pensar que les experiències reals
en la infància tenen un efecte sobre el desenvolupament de la personalitat.

Va observar que aquells infants presentaven símptomes de:

*Deprivació afectiva parcial (necessitat excessiva de ser estimam, intensa culpabilitat i depressió)
*Deprivació afectiva completa (apatia, indiferència, retard en el desenvolupament i més tard
signes de superficialitat, falta de sentiments profunds, i tendència a la falsedat i a robar
compulsivament)

Disseny de la situació estranya (Mary Ainsworth)

3 seqüències de 3 minuts de separació del nen del seu cuidador principal, quedant-se amb un
estrany. Aquesta situació: activa la vivència del perill, desencadena conductes d’aferrament, avalua
la recerca de protecció i possibilita conèixer com es restableix l’equilibri homeostàtic, i es torna a la
conducta exploratòria.

TIPUS DE VINCLES
Vincle segur
Durant absència reclama la mare però es deixa tranquil·litzar per l’estrany. Quan torna la mare
retorna al joc i es refia que la mare no marxarà més.

Vincle insegur evitatiu

En l’absència de la mare fa com si no passés res. Quan torna la mare, no busca contacte físic però
s’acosta. Manté certa distància però no recupera la tranquil·litat. Vigila la presència de la mare però
sense manifestar res cap a ella. Hi ha una desactivació prematura de les emocions.

Vincle insegur resistent

Durant absència el nen plora i no es deixa consolar per l’estrany. Quan la mare retorna busca el
contacte físic de la mare i s’aferra a ella, però no es deixa consolar per la mare. No reprèn
l’exploració i no es refia que la mare torni a marxar. Hi ha una hiperactivació emocional.

Vincle desorganitzat
En absència de la mare, el nen té conductes ansioses i evitatives. Quan torna no busca el consol de
la mare, presenta actituds contradictòries, moviments i expressions mal dirigides, estereotípies, etc.
Temor a la mare i desorganització emocional i psíquica.
SENSITIVITAT MATERNA
Sensitivitat: capacitat de l’adult de llegir i comprendre les senyals del nadó (no verbals, estats
emocionals, etc.)
Insensitivitat: manca de l’anterior i respostes molt intrusives o exagerades.

FUNCIONS DEL VINCLES

-Mantenir seguretat
-Procurar la proximitat cuidador
-Regular les emocions
-Donar estratègies per fer front a l’estrès
-Afavorir la sociabilitat

NECESSITATS DELS INFANTS

1. Relacions constants de cura
-Necessitat de relacions afectives estables (sentir-se estimat i cuidat).
-El nen que ha estat comprès i ha estat estimat podrà comprendre i estimar.

2. Protecció física, seguretat i reglamentació

-Des de que estan en el úter, fins tota la infància, els nens necessiten un entorn que els proporcioni
protecció del dany físic i psicològic o exposició a la violència.
-Inclou evitar l’exposició a substàncies tòxiques.
-Estrès ambiental (hiperestimulació)

3. Experiències acords a les diferències individuals

-Cada infant té un temperament únic i es desenvolupa en un entorn diferent
-Adequar les experiències a la naturalesa individual del nen evita problemes d’aprenentatge i de
conducta i permet al nen desenvolupar el seu ple potencial.
-Evitar comprarar-lo amb els germans o etiquetar-los.

2) Adaptació a l’escola

1- Procés de vinculació que fa el nen amb noves persones i amb un nou espai.
2- Adaptació dels pares i els educadors.
3- Creació de lligams afectius positius entre el nen i el seu nou ambient.

A QUÈ S’HA D’ADAPTAR UN INFANT DE 0 A 3 ANYS?

-A un espai desconegut (noves olors, experiències...)
-A uns adults desconeguts
-A conviure amb altres infants
-A la dinàmica escolar (compartir, esperar, seguir normes)
-Separar-se de les famílies

Pot durar 2 o 3 mesos, tot i que, de normal, al cap de tres setmanes ja s’han acostumat.
Reaccions dels infants:
-Les reaccions a aquestes situacions són molt diverses i poden ser actives (plors, angoixes,
dependència, agressivitat, vòmits, etc.) o passives (inseguretat, desconfiança, rebuig, etc.).
-Fases per les que passen: protesta, ambivalència i adaptació.

Conductes més habituals:

-Per recuperar la figura d’afecció (plors incontrolats, intents de fugida, ansietat...)
-Regressives (descontrol d’esfínters)
-Ansietat (tics, tremolors)
-Trastorns de l’alimentació i de la son (vòmits, malsons, etc.)

Què pot fer la família?

-Parlar de l’escola als infants durant les vacances.
-Iniciar els canvis d’horaris i rutines abans de començar el curs.
-Transmetre’ls seguretat i confiança
-No enganyar mai els infants, acomiadar-se’n i explicar.
-Intentar ser puntuals a l’arribada i la sortida.
-No entretenir-se gaire en el moment del comiat.
-Fer-los sentir grans i importants per anar a l’escola.

Cada infant té el seu ritme per adaptar-se, uns tarden més o menys i n’hi ha que no ploren o ho
treuen setmanes més tard.

Modalitats d’adaptació
-Reunions prèvies en les que les famílies puguin conèixer les característiques del centre,
l’educadora, etc. (portes obertes, reunió de pares, entrevistes).
-Visita prèvia al centre amb els infants
-Entrada esglaonada amb assistència durant uns dies per part d’un dels pares o la persona de
confiança en funció de les necessitats de les famílies.
-Adaptació progressiva segons les necessitats de cada infant.

ADAPTACIÓ A L’ESCOLA
-Reunions prèvies
-Entrada esgraonada amb acompanyament dels pares
-Tenir en compte les mateixes orientacions que a l’escola bressol
-S’ha de prioritzar l’entrada dels germans al centre.

Planificació del període d’adaptació

PLANIFICACIÓ (arribada dels nens per primera vegada al centre ha de ser planificada)
ORGANITZACIÓ (una organització del període d’adaptació estableix condicions materials i personals
necessàries perquè no sigui traumàtica)
Durant l’adaptació
-No fer coincidir molts infants alhora.
-Els horaris han de ser flexibles.
-La presència els primers dies s’ha de reduir i incrementar-la de mica en mica fins a completar la
jornada escolar.
-Establir pautes d’observació.

OBJECTIUS
-Conèixer l’entorn escolar
-Conèixer les instal·lacions del centre
-Conèixer els seus educadors i companys
-Identificar el símbol o fotografia que li correspon
-Iniciar-se en l’aprenentatge d’hàbits i rutines diàries
-Conèixer les persones que integren el centre
-Presa de contacte amb els materials de l’aula

ACTIVITATS INICIALS
-Presentar la mascota de l’aula (descriure i anomenar les característiques)
-Explicar contes relatius a l’escola i fer preguntes relacionades
-Anar a veure els racons de l’aula i observar els materials que hi ha
-Aprendre cançons infantils
-Fer activitats manuals
-Fer exercicis psicomotrius bàsics i senzills

COM AVALUAR-HO?
-Fer-me preguntes a mi mateixa i respondre amb sinceritat
-Fer un diari d’aula per tenir una relació diària amb els pares

4. EL DESCANS COM A FONT DE SALUT

5. PREVENCIÓ DE MALTRACTAMENTS

6. PROGRAMES D’EDUCACIÓ FAMILIAR