Coneixement Del Medi 6é-SM. Suggeriments Didàctics

COMUNITAT VALENCIANA.
SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
ÀREA DE CONEIXEMENT DEL MEDI, 6é CURS
TIMONER. 3r CICLE D’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
Unitat 1: La nostra salut

METODOLOGIA
Aquesta unitat s’engloba en el bloc La salut i el desenvolupament personal. Ací

recordem els conceptes de salut i malaltia, classifiquem les malalties en no infeccioses
i infeccioses, coneixem els microorganismes que les causen i els mitjans de prevenció
i tractament. Així mateix, recordem que hem de ser crítics amb la publicitat que
proposa hàbits poc saludables.
• La presentació de la unitat s’inicia amb un text narratiu en què es planteja una

situació que pretén que els alumnes reflexionen sobre la utilitat de les vacunes per
a evitar algunes malalties. Aquest text s’acompanya d’una il·lustració motivadora,
estretament relacionada amb la lectura i que reforça la intenció, que és que
l’alumne concloga que la por d’Alba és injustificada.
La secció Diccionari presenta la definició de les tres paraules destacades en

negreta en el text, i que poden presentar una dificultat especial per als alumnes.
La secció Posa’t en marxa centra l’alumne en la il·lustració i constitueix la

conclusió al text plantejat, al mateix temps que remarca la necessitat de vacunar-se
per a evitar malalties.
Aquestes seccions contribueixen al desenvolupament de la competència en

comunicació lingüística ja que els aprenentatges que integren van dirigits, tant a
augmentar la riquesa de vocabulari de l’alumne com a la utilització del llenguatge
com a instrument de construcció i comunicació del coneixement.
Embarca’t en la unitat va dirigit a verificar els coneixements previs i ens introdueix

en el contingut de la unitat: salut, malaltia i hàbits i mesures per a conservar la
primera i evitar la segona.
• Les pàgines de continguts i activitats treballen, en els epígrafs, la salut i els

hàbits saludables, els virus i microorganismes que causen malalties i la prevenció i
el tractament d’aquestes.
En la primera activitat de cada epígraf l’alumne ha de posar en pràctica la

competència d’aprendre a aprendre, completant oracions, elaborant esquemes i
escrivint oracions per recordar el que acaba d’aprendre.
CONEIXEMENT DEL MEDI 6é EP -1- EP SUGGERIMENTS DIDÀCTICS

COMUNITAT VALENCIANA. SUGGERIMENTS DIDÀCTICS
La secció procedimental proposa investigar sobre les malalties infeccioses

buscant la informació i, posteriorment, organitzar les dades trobades registrant-les
en una taula.
• En Aprén a aprendre es presenta un resum que reflecteix els continguts de la

unitat i es proposa organitzar la informació i transformar-la en un esquema.
Aquesta activitat contribueix al desenvolupament de la competència per a
aprendre a aprendre.
• En la primera activitat de l’epígraf Repassa el que has aprés es proposa a

l’alumne que complete quatre oracions utilitzant paraules pròpies del vocabulari de
la unitat. Aquesta activitat contribueix al desenvolupament de la competència en
comunicació lingüística. Les altres huit activitats serveixen perquè l’alumne
repasse i consolide els continguts apresos.
• La secció Posa a prova les teues competències planteja una activitat perquè
l’alumne analitze i interprete la informació d’una farmaciola de primers auxilis, la
relacione amb els coneixements adquirits i en traga conclusions. Aquesta activitat
contribueix al desenvolupament de les competències en autonomia i iniciativa
personal i en el tractament de la informació i competència digital.
• Per a llegir... i molt més clou la unitat amb una lectura que, a més de
desenvolupar les competències en comunicació lingüística, en el tractament
de la informació i competència digital i en autonomia i iniciativa personal,
proposa una reflexió dels beneficis que aporta l’esport.
TEMPORITZACIÓ
Aquesta unitat comprén la primera quinzena del primer trimestre. El temps de durada
estimat és de 15 dies.
MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS
• Atenció a la diversitat, reforç i ampliació, Coneixement del medi 6é EP. Fitxes

unitat 1.
• Proposta d’avaluació, Coneixement del medi 6é EP. Fitxes unitat 1.

Més recursos en www.smprimaria.profes.net i www.primaria.librosvivos.net
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
• Ampliar el vocabulari i emprar amb rigor paraules i expressions relacionades amb

la salut i la malaltia per a expressar els coneixements adquirits en la unitat. (Pàg. 4,
Diccionari; act. 1, pàg. 7, 11 i 13)
• Analitzar la informació continguda en textos i imatges i incorporar-la als esquemes

previs de coneixement per a emetre opinions i contestar preguntes. (Pàg. 4, Posa’t
en marxa; pàg. 15, Ho saps?, I tu, què n’opines?)
• Organitzar la informació en un esquema a fi de memoritzar els continguts de la

unitat. (Pàg. 9, act. 1; pàg. 12, Aprén a aprendre)
• Buscar, seleccionar i analitzar informació, tant en suport imprés com digital, a fi

d’organitzar-la en una taula, contestar preguntes i raonar opinions. (Pàg. 11, secció
procedimental; pàg. 15, Posa la lupa)
• Relacionar la informació disponible amb els coneixements previs a fi de contestar

preguntes i manifestar opinions. (Pàg. 14, Posa a prova les teues competències)
OBJECTIUS DIDÀCTICS
1. Reconéixer la salut com un estat de benestar físic i mental.
2. Assimilar alguns hàbits saludables bàsics destinats a la prevenció de malalties.
3. Conéixer l’existència de diverses classes de malalties.
4. Relacionar les malalties infeccioses amb el microorganisme patogen causant.
5. Saber quines són les principals vies d’infecció.
6. Diferenciar la prevenció i el tractament de malalties.

CRITERIS D’AVALUACIÓ
1. Diferenciar salut i malaltia.
2. Enumerar i explicar alguns hàbits saludables generals.
3. Diferenciar les malalties infeccioses i les no infeccioses.
4. Diferenciar les malalties contagioses de les no contagioses.
5. Relacionar algunes malalties infeccioses amb l’organisme patogen causant

corresponent.
6. Reconéixer i explicar l’origen i els símptomes d’algunes malalties infeccioses.
7. Anomenar i explicar les principals vies d’infecció.
8. Conéixer la manera de tractar les infeccions.
9. Explicar què són les vacunes.
CONTINGUTS
• Concepte de salut i malaltia.
• Principals hàbits saludables.
• Malalties infeccioses i no infeccioses.
• Malalties produïdes per microorganismes o per virus.
• Vies d’infecció.
• Vacunes.
• Tractament de les infeccions.
• Reconeixement d’alguns hàbits poc saludables que proposa la publicitat.
• Elaboració d’una taula sobre malalties tropicals que incloga les vacunes que hi ha
per a previndre-les.
• Identificació de diversos microorganismes a partir d’imatges.

• Anàlisi del contingut d’un equip de primers auxilis.
• Comparació de la salut amb un estat de benestar.
• Adquisició d’hàbits saludables en la dieta, la higiene i l’esport.
• Adopció de mesures per a evitar el contagi d’infeccions.
• Valoració d’una dieta adequada per a evitar trastorns alimentaris.
• Desenvolupament d’una visió científica de les malalties i dels tractaments.
• Reconeixement de la importància de les vacunes i de l’ús correcte d’antibiòtics.
• Responsabilitat en el consum d’aliments saludables.
HABILITATS LECTORES
Activació de coneixements previs
Activar coneixements per a anticipar el contingut de la lectura.
Integració de nova informació
Familiaritzar-los amb materials sanitaris de primers auxilis.
Identificació de la idea principal
Distingir les idees principals de les secundàries.
TREBALL COOPERATIU
Implicació i responsabilitat
Responsabilitzar-se de les tasques individuals per a contribuir a la consecució dels

objectius comuns.

EDUCACIÓ EMOCIONAL
Pensament positiu
Mantindre un bon estat de salut.
Assertivitat
Expressar sentiments positius i negatius sense sentir-se malament.
VOCABULARI DE LA UNITAT
TERMES DE L’ÀREA
antimicòtic: substància que s’utilitza per a combatre les infeccions causades per
fongs.
desinfecció: acció de llevar la infecció o la capacitat de causar-la, destruint els

gèrmens nocius o evitant que es desenvolupen.
injectable: substància d’un medicament preparat per a usar-lo en injeccions.
patogen: entitat biològica capaç de causar malaltia o dany en un hoste sensiblement

predisposat.
símptoma: indici subjectiu revelador que la salut pot estar amenaçada per diferents
causes.
tòxic: substància que, administrada a un organisme viu, té efectes nocius.
ALTRES PARAULES
ansietat: angoixa que sol acompanyar moltes malalties i no permet tranquil·litat als
malalts
antisèptic: substància antimicrobiana que s’aplica sobre la pell per combatre o

previndre les infeccions.
primers auxilis: ajuda immediata que rep una persona, víctima d’un accident o una
malaltia sobtada.

LECTURES RECOMANADES
Podem proposar als alumnes la lectura d’aquests llibres:
Narrativa: La flaca y el gordo, JOSÉ LUIS OLAIZOLA. Ediciones SM. Mateu està molt
gros i Anna està molt prima. Els dos hauran de posar els mitjans necessaris per a
cuidar-se i, quasi sense adonar-se’n, s’ajudaran molt l’un a l’altre.
Coneixement: La máquina humana: manual de instrucciones, RICHARD WALKER.

Ediciones SM. Un interessant “manual d’instruccions“ del cos humà. Capítol 3:
“Mantenimiento y actualizaciones”.
Los porqués de la salud, PAUL MARTIN. Ediciones SM. Per què tenim febre?, Què és un
microbi?, etc.
Pàgina 4
Activació de coneixements previs. Activarem els coneixements que tenen els

alumnes per a anticipar el contingut de la lectura.
Comprensió literal
 Què és una vacuna?
 Quines vacunes t’han posat?
Comprensió interpretativa
 Has passat por quan t’has vacunat?
 Com has exterioritzat la por?
Comprensió crítica
 Per què és important complir un calendari de vacunacions?
Proposarem als alumnes que inventen i escriguen un diàleg utilitzant amb precisió
les paraules definides en el diccionari.
Animarem els alumnes perquè expressen la seua opinió sobre la conveniència de

vacunar-se o no.

• Com que els alumnes normalment parteixen d’una posició aliena al concepte de
malaltia, els informarem prèviament sobre què és la salut. Per a ells, la salut és
normal, és a dir, no mereix cap atenció. Començarem fent-los preguntes referides a
la importància de llavar-se les mans i d’altres com: Què sentim quan ens trobem en
plena forma? Com ens sentim quan tenim febre? Quanta febre hem arribat a
tindre? Alguna vegada ens ha assentat malament alguna cosa que hem menjat?
Què significa que una ferida s’ha infectat? Què passa aleshores?
• Llegirem la lectura inicial i observarem entre tots el dibuix. Els preguntarem: Quan
us vau vacunar per última vegada? Per a què serveixen les vacunes?
Desenvoluparem la importància de la prevenció per a preservar la salut.
Alba no té cap problema a reconéixer que té por de les vacunes, por de les
punxades. Comentarem que tots tenim por d’alguna cosa i que és bo expressar-ho
sense vergonya. Quin consell donarien a Alba per a afrontar la seua por?
REFORÇ
• Després de comentar els símptomes d’Alba, preguntarem als alumnes sobre

símptomes que hagen tingut alguna vegada, com ara dolor en alguna zona del cos,
mareig, nàusees, esgarrifances, etc. Parlarem sobre les malalties que hagen patit
cada un i com es van sentir. Els preguntarem per altres malalties que coneguen
perquè les pateixen alguns dels seus familiars, etc.
• Dialogarem sobre les vacunes. En primer lloc, sobre la por de les agulles, molt
generalitzada entre els alumnes. Comentarem la importància de la relaxació prèvia
a una punxada i de la seua eficàcia davant l’actitud nerviosa i poregosa que no
contribueix a millorar la situació, sinó que, al contrari, l’empitjora i fa un moment
més incòmode.
Pàgina 5
PER A SABER MÉS
• La història està plena de dones i hòmens que van aportar tot el seu esforç per a
véncer malalties a les quals semblava impossible derrotar. Robert Koch va ser una

ment brillant i un treballador incansable que va passar dies complets al seu

laboratori intentant demostrar una cosa en la qual molt pocs creien: la capacitat
d’un microorganisme –aparentment incapaç de fer res- per a provocar malalties
mortals. Finalment, va aconseguir demostrar allò del que estava convençut i va
descobrir el bacteri que provoca la tuberculosi, una de les malalties més mortíferes
que ha patit fins ara la humanitat.
AMPLIACIÓ
• Les vacunes són preparats artificials que contenen el microorganisme que provoca
una malaltia, però inutilitzat perquè no puga causar-la. En introduir aquests
gèrmens al nostre cos, aquest prepara la defensa contra aquests gèrmens, de
manera que si una segona vegada es veu envaït per formes actives d’aquests
microbis, els reconeix i pot respondre a la infecció a temps i amb eficàcia. Les
vacunes serveixen per a evitar que contraguem determinades malalties
infeccioses.
• Preguntarem als alumnes sobre els hàbits saludables necessaris per a mantindre
una salut òptima: parlarem d’alimentació sana, exercici moderat, descans suficient,
etc. Anomenarem els trastorns alimentaris, anorèxia i bulímia, i la importància
d’evitar-los.
Pàgina 6
• Pocs alumnes associen la salut amb el benestar. La salut, per defecte, s’ha definit
com l’absència de malaltia; no obstant això, moltes persones que no presenten
símptomes de malaltia no tenen benestar físic, emocional o psíquic, de manera que
el seu estat no és saludable. Plantejarem als alumnes preguntes per a reflexionar
sobre això: és el mateix estar sa que no estar malalt? Es pot no estar sa i no
presentar aparentment cap malaltia? Influeixen els disgustos, la falta de descans,
etc., en com se sent una persona? Aquestes preguntes poden obrir-los a un
concepte de salut més ampli i en què es tindrà en compte l’adquisició d’hàbits
saludables.

• Demanarem als alumnes que busquen fotografies i facen dibuixos per elaborar, a
classe i per grups de dos o tres, un cartell publicitari amb un eslògan relatiu a
hàbits saludables i que els exposen posteriorment.
• Els recordarem la importància d’una queixalada a mitjan matí. Els suggerirem

aliments nutritius millor que llepolies; menjar casolà millor que brioixeria industrial;
incloure fruita, etc.
Quan ens sentim bé, pensen amb més optimisme. Com es van sentir l’última
vegada que van estar malalts? Segurament estaven un poc deprimits. És normal,
aquest també és un símptoma de malaltia. Pensar en positiu és un hàbit saludable
que ens ajuda a estar bé.
Les emocions, tant positives com negatives, també es contagien. Quan ens sentim
feliços contagiem aquesta felicitat als qui ens envolten. Alguna vegada han sentit
aquest contagi emocional? Són ells els que contagien els altres o són ells els
contagiats?
Més recursos en www.primaria.librosvivos.net
REFORÇ
En la història de la ciència hi ha innombrables investigadors que han lluitat per

trobar remeis a diferents malalties causants de les morts de moltes persones. Molts
d’aquests científics van haver de lluitar contra les regles establides per a fer-se
entendre fins a aconseguir demostrar l’eficàcia dels seus descobriments i, per a fer-
ho, van estar disposats a arriscar-ho tot en la vida. Estarien ells disposats a
defensar les seues idees i descobriments?
Desenvoluparem la idea de la importància del desdejuni. Al matí, de vegades,

tenim poca gana i només prenem un got de llet abans d’anar al col·legi. Però el
desdejuni és un àpat essencial. Hem de tindre en compte que si prenem poc de
menjar en el desdejuni, des del sopar fins al dinar del migdia següent transcorreran
més de quinze hores sense que el nostre cos haja ingerit suficients aliments.

Pàgina 7
SER CRÍTIC, UNA QÜESTIÓ DE SALUT
Remarcarem el paper negatiu que moltes vegades té la publicitat sobre els hàbits
alimentaris. Esmentarem l’anorèxia i la bulímia com dues de les malalties més
perilloses que tenen relació amb trastorns alimentaris.
AMPLIACIÓ
• L’OMS (Organització Mundial de la Salut) va començar el 2005 una campanya a

escala mundial per a destacar la importància que té per a la salut l’hàbit
extremadament senzill i accessible de llavar-se les mans. Segons aquesta
organització, en el món hi ha constantment 1,4 milions de persones afectades per
malalties infeccioses que es podrien haver evitat si hagueren seguit l’hàbit de
llavar-se sempre les mans abans de manipular aliments i després de manipular
objectes bruts o animals. Aquesta norma pot semblar molt senzilla en la nostra
societat occidental, però la realitat és que l’aigua potable és un luxe al qual un gran
nombre de persones no té accés. En aquest sentit, el nombre d’aixetes per
persona que hi ha en una ciutat o un assentament humà és un indicador de qualitat
de vida i de l’estat de salut d’aquesta població.
Pàgina 8
• En l’epígraf anterior s’ha presentat el concepte de malaltia infecciosa, i en aquest,

s’hi aprofundeix estudiant els diferents agents patògens que originen aquestes
malalties.
• Encara que en un primer moment semble que no són conceptes complexos, alguns
alumnes arriben a l’Educació Secundària amb una idea molt confusa del que és
una infecció. De vegades, poden pensar que l’agent causant de la malaltia és un
animal que s’allotja al cos, no que es tracta d’organismes unicel·lulars que s’han
reproduït fins a ser-ne milers de milions i que han envaït el nostre cos. També
poden pensar, per exemple, que els bacteris, quan ja han entrat en el cos,

n’augmenten la grandària en lloc d’augmentar-ne el nombre… Aquest tipus

d’errades poden quedar clares amb una lectura atenta i acurada d’aquest epígraf.
• La invasió d’éssers unicel·lulars, com bacteris o fongs, que té lloc durant la

infecció, reproduint-se per milions dins del nostre organisme resulta estranya per
als alumnes. Per això, cal explicar bé la rapidesa amb què es reprodueixen els
bacteris, ja que en dupliquen el nombre en períodes entre trenta minuts i unes
poques hores, com reacciona el cos contra aquesta invasió i que aquesta reacció
és la que produeix, per exemple, la febre.
Demanarem als alumnes que conten als altres si s’han hagut de vacunar alguna
vegada abans d’un viatge. Què podria haver passat si no ho hagueren fet? Quines
conseqüències pot tindre no protegir-se davant d’algunes malalties?
REFORÇ
• Després de comprendre el mecanisme d’infecció bacteriana, als alumnes els

continua resultant complicat entendre com funciona la infecció dels virus. Podem
elaborar un mural senzill en què s’explicite com s’introdueixen en una cèl·lula per a
utilitzar la pròpia maquinaria durant el procés d’infecció. Podem animar els alumnes
perquè elaboren una llista de malalties virals.
Demanarem als alumnes que diguen si després d’un disgust o un problema

important solen tindre algun tipus de molèstia o dolor. És important comentar amb
ells la importància de ser optimista i pensar en positiu per a conservar un estat de
benestar. Els pensaments negatius afecten la salut.
Pàgina 9
PER A SABER MÉS
• Els virus no són éssers vius i no són capaços de reproduir-se per si mateixos, ni de
nodrir-se, ni de fabricar els seus components i, no obstant això, tenen una enorme
capacitat d’infecció. Els virus són, en realitat un embolcall de proteïnes a l’interior

del qual hi ha un fragment d’ADN o d’ARN, una molècula que conté la informació
per a fabricar més virus.
• El cicle vital d’un virus sempre necessita la maquinària metabòlica de la cèl·lula

envaïda per a poder replicar-ne el material genètic, i produir així moltes còpies del
virus original. En aquest procés rau la capacitat destructora dels virus, ja que
poden perjudicar la cèl·lula fins a destruir-la.
AMPLIACIÓ
• Quan inspirem o ingerim un aliment que està exposat a l’aire uns pocs minuts,
s’introdueixen en el nostre organisme centenars d’espores de fongs i milers de
bacteris i virus. Com és possible que el nostre organisme resistisca aquest intens
atac? La resposta rau en l’activitat constant del sistema immunitari. El sistema
immunitari, a diferència del sistema nerviós o de l’aparell digestiu, és un sistema
difús: es troba ocupant tot l’organisme. Consta de diversos tipus cel·lulars que
s’anomenen genèricament “glòbuls blancs”. Aquestes cèl·lules no només poden
fagocitar bacteris o restes de cossos estranys, sinó que també produeixen
molècules específiques, els anticossos, capaços d’inutilitzar virus o substàncies
tòxiques.
Pàgina 10
• El concepte de malaltia infecciosa, que s’acaba d’estudiar en l’epígraf anterior,

encara és molt nou per als alumnes, i estan encara lluny de poder manejar-lo amb
desimboltura i, per això, convé començar recordant-ne la definició: les malalties
infeccioses són les produïdes per microorganismes i per virus. En tots els casos es
deuen a la presència d’un agent infecciós (el virus, el bacteri, el fong o altres
microorganismes perjudicials), que es reprodueix al nostre interior, danya les
cèl·lules d’un o més teixits, i altera així el funcionament del nostre organisme.

• En aquest epígraf els alumnes aprendran les vies per les quals poden entrar
aquests agents patògens, les mesures profilàctiques que podem adoptar i el
tractament que resulta eficaç en cada cas.
A l’hora de parlar dels tipus de malalties i fer referència a les contagioses,

comentarem amb els alumnes que les emocions també es contagien i per això, de
vegades, sense estar enfadats, quan el grup discuteix, nosaltres també ho fem.
REFORÇ
• És important evitar, tant com es puga, la confusió que pot produir, en un assumpte
tan nou i complex, la classificació i el tractament de les malalties infeccioses.
• Convé que facen en el quadern una classificació senzilla dels agents infecciosos:
virus (no són éssers vius), bacteris (éssers vius sense nucli), éssers vius
unicel·lulars amb nucli (com les amebes o el plasmodi), fongs unicel·lulars, fongs
pluricel·lulars. També poden fer un resum amb les mesures de profilaxi i amb els
tractaments de les malalties.
Pàgina 11
PREVINDRE ABANS DE VIATJAR: MALALTIES TROPICALS
Familiaritzarem els alumnes amb algunes malalties infeccioses desconegudes al

nostre país, però habituals en altres, i contra les quals hem de prendre mesures en cas
d’acudir com a turistes a aquests països.
Ocorren a la franja territorial entre el tròpic de Càncer i el de Capricorn. Suggerirem als

alumnes que localitzen les regions o països reflectits en un mapa del món en aquesta
franja.
AMPLIACIÓ
• La majoria dels éssers vius que causen infeccions, especialment els bacteris i els
fongs, produeixen diferents substàncies que aboquen al medi en què s’estan
desenvolupant. Aquestes substàncies inhibeixen l’activitat d’altres microorganismes

que podrien competir amb aquests. Aquestes substàncies, de les quals s’han
descrit més de dues-centes diferents, abunden en el mantell del sòl, en el fem, en
els llots de les depuradores i en tots aquells llocs on hi ha matèria en estat de
descomposició, ja que aquest procés és fet, en gran part, pels fongs. Algunes de
les substàncies que produeixen per a defensar-se són aprofitades per l’ésser
humà: els antibiòtics.
Pàgina 12
Demanarem als alumnes que subratllen les paraules que consideren més
importants de cada requadre de Recorda i expliquen, procurant utilitzar el
vocabulari aprés en la unitat i justificant la raó per la qual n’han triat alguna.
Formarem grups de tres membres per completar el mapa conceptual de l’apartat

Organitza la informació. Primerament, cada un treballa individualment i en silenci,
després s’intercanvien els quaderns i es debaten les respostes diferents fins a
arribar a un acord.
• Per a acabar, seria convenient escriure, entre tots, el mapa conceptual complet en
la pissarra i que cada un el compare amb el que ha escrit en el quadern.
• Posteriorment, es pot completar oralment el mapa conceptual amb més informació,

tant dels tipus de malalties, la prevenció de les malalties infeccioses com del
tractament de les malalties infeccioses.
• Per a reforçar les idees principals, podem demanar als alumnes que subratllen els
termes més importants de cada apartat del mapa conceptual en el quadern.
Pàgina 14

previs de coneixement és molt útil per a aconseguir contestar preguntes i emetre
opinions.

• Relacionar la informació disponible amb els coneixements previs també resulta útil
per a contestar preguntes i manifestar opinions.

Integració de nova informació.
Familiaritzar-los amb materials sanitaris de primers auxilis.
Comprensió literal
 Què usem per a saber si tenim febre?
 Com desinfectem?
 Per què les tisores de la farmaciola tenen la punta redona?
 Què afegiries en aquesta farmaciola?
 Et sembla important fer cursos de primers auxilis als col·legis? Per què?
En grups de quatre, resoldran les preguntes sobre la Farmaciola de primers auxilis.

Cada alumne s’encarrega de quatre productes de la farmaciola i investiga la utilitat
que tenen. Després, ho exposa als altres i responen a les preguntes.
Animarem els alumnes perquè investiguen en equip què s’ha de fer amb els
medicaments caducats i elaboren murals explicant-ho.
• Els familiaritzarem amb les farmacioles de primers auxilis. Remarcarem les rutines
d’higiene i cura amb els materials i instruments que contenen, comprovant que
distingeixen la utilitat de cada un. Els preguntarem si alguna vegada n’han vist una,
si l’han utilitzada, quina experiència visqueren i com els va resultar.
Pàgina 15
Llegirem el text en veu alta entre tots. Els demanarem que diguen els termes més
importants i els escriurem en la pissarra: esport, endorfines, alegres, salut mental,
enfortir, àgil, flexible, etc. Reforçarem la importància de fer esport d’una manera
controlada, sabent que l’excés tampoc és aconsellable.

Comprensió literal
 De què tracta la lectura?
 Quines substàncies augmenten en el nostre organisme quan practiquem

esport?
 Fes un resum del text que has llegit.
 Com influeix la pràctica de l’esport en els músculs?
 Per què és tan necessari per al nostre cos practicar esport a qualsevol edat?
Que cada alumne llija en silenci Els beneficis de l’esport i escriga tres preguntes de
comprensió sobre aquest relacionades amb la seua experiència personal.
Després, formarem grups de cinc i posarem de cara avall les preguntes que han
preparat. Per torns, trauran una pregunta i la respondran, excepte un membre del
grup que, amb el llibre obert, verificarà les respostes.
Comentarem que les endorfines es coneixen com les “hormones de la felicitat”. Per
això, després de fer qualsevol esport, ens sentim millor. Les endorfines milloren el
nostre estat emocional i físic. Algunes persones quan tenen problemes ixen a
passejar o a córrer. Alguna vegada ho han fet ells? Què fan quan se senten
estressats o angoixats?
Autoavaluació de la unitat 1 en www.primaria.librosvivos.net

Unitat 2: Relació i coordinació
METODOLOGIA

descrivim la funció de relació, coneixem els òrgans dels sentits, els sistemes nerviosos
central i perifèric, les neurones, els moviments voluntaris, involuntaris i reflexos i hàbits
saludables per a cuidar els sentits.
• La presentació de la unitat s’inicia amb un text narratiu que planteja una situació
que pretén que els alumnes reflexionen sobre l’existència de respostes del nostre
organisme davant dels estímuls que rep. Aquest text s’acompanya d’una
il·lustració motivadora, relacionada amb la lectura i que reforça la intenció
d’aquesta, ja que l’alumne ha de deduir que els xiquets no responen a l’estímul de
la música perquè no la senten.
La secció Diccionari presenta la definició de les quatre paraules destacades en

negreta en el text i poden presentar una dificultat especial per als alumnes. La
secció Posa’t en marxa centra l’alumne en la il·lustració i constitueix la conclusió
al text plantejat, al mateix temps que destaca la raó de la falta de reacció dels
xiquets davant de la música. Aquestes seccions contribueixen al desenvolupament
de la competència en comunicació lingüística ja que els aprenentatges que
integren van dirigits, tant a augmentar la riquesa de vocabulari de l’alumne com a la
utilització del llenguatge com a instrument de construcció i comunicació del
coneixement.
La secció Embarca’t en la unitat va dirigida a comprovar els coneixements previs i

ens introdueix en la unitat: la funció de relació i els òrgans que hi intervenen.
• Les pàgines de continguts i activitats treballen, en els diferents epígrafs, estímuls

i respostes, els sentits, el sistema nerviós i el seu funcionament.
En la primera activitat de cada epígraf, l’alumne ha de posar en pràctica la

competència d’aprendre a aprendre, completant les oracions proposades per fer
un resum, elaborant esquemes i escrivint oracions amb paraules donades per a
resumir i recordar el que acaba d’aprendre.

En la secció proc edimental es proposa a l’alumne completar un esquema de

claus amb la informació disponible i així organitzar-la perquè resulte més fàcil
entendre-la, memoritzar-la i aprendre’n el contingut.
• En Aprén a aprendre es presenta un resum en què es reflecteixen els continguts

de la unitat i es proposa a l’alumne organitzar aquesta informació a fi de
transformar-la en un esquema. Aquesta activitat contribueix al desenvolupament de
la competència per a aprendre a aprendre.

comunicació lingüística. Les altres onze activitats serveixen perquè l’alumne
• En la secció Posa a prova les teues competències l’alumne ha d’analitzar i

interpretar la informació de textos i imatges per a contestar preguntes, relacionar-la
amb els coneixements adquirits i traure’n conclusions. Aquesta activitat contribueix,
d’una manera substancial, al desenvolupament de la competència en
comunicació lingüística i en el tractament de la informació i competència
digital.
informa sobre els símptomes, característiques i procediments per a diagnosticar el
daltonisme.
TEMPORITZACIÓ
Aquesta unitat comprén la segona quinzena del primer trimestre. El temps de durada

• Atenció a la diversitat, reforç i ampliació, Coneixement del medi 6é EP: Fitxes

unitat 2.
• Proposta d’avaluació, Coneixement del medi 6é EP: Fitxes unitat 2.
• Material complementari, Coneixement del medi 6é EP: Làmina didàctica:

Relació i coordinació.
• Conéixer paraules i expressions noves i relacionar-les amb el significat a fi

d’expressar els coneixements adquirits. (Pàg. 16, Diccionari; act. 1, pàg. 19, 23, 25
i 27)

preguntes i manifestar opinions. (Pàg. 16, Posa’t en marxa; pàg. 28, Posa a prova
les teues competències; pàg. 29, Ho saps?, I tu, què n’opines?)
• Elaborar esquemes organitzant la informació d’una manera correcta a fi de

memoritzar els continguts de la unitat. (Pàg. 21, act. 1; pàg. 25, secció
procedimental; pàg. 26, Aprén a aprendre)
• Llegir i interpretar textos de contingut científic, tant en paper com en suport digital i
ser capaç de contestar preguntes relacionades amb el contingut d’aquest. (Pàg. 29,
Posa la lupa)
1. Comprendre els conceptes d’estímul i resposta.
2. Reconéixer diferents tipus d’estímuls i de respostes.
3. Conéixer l’anatomia i el funcionament bàsic dels òrgans dels sentits i identificar-los

amb els receptors externs.
4. Conéixer l’estructura del sistema nerviós i de les neurones.
5. Comprendre el procés d’elaboració de diverses classes de respostes.

6. Comprendre la funció de coordinació i la importància que té en el funcionament de

l’organisme.
1. Identificar diversos estímuls externs i interns i posar-ne exemples.
2. Anomenar els receptors externs i identificar-los amb els sentits corresponents.
3. Identificar diverses respostes musculars i glandulars i posar-ne exemples.
4. Descriure correctament els components del sistema nerviós central i perifèric.
5. Descriure el procés de recepció d’estímuls, d’elaboració i de realització de

respostes, a un nivell senzill.
6. Descriure, d’una manera bàsica, la realització de moviments reflexos.
7. Posar o interpretar exemples sobre la funció de coordinació i explicar en què

consisteix.
CONTINGUTS
• Estímuls interns i externs.
• Respostes musculars i glandulars.
• Receptors interns i externs.
• Anatomia i funcionament dels òrgans dels sentits.
• Parts del sistema nerviós: sistema nerviós central i sistema nerviós perifèric.
• Estructura de la neurona.
• Moviments voluntaris.
• Moviments involuntaris: els actes reflexos.
• La funció de coordinació.
• Reconeixement de diferents estímuls interns i externs.

• Realització de dibuixos senzills i explicatius de diverses parts del sistema nerviós i

d’una neurona.
• Realització d’esquemes explicatius del procés de captació d’un estímul, elaboració

i realització d’una resposta.
• Adquisició d’hàbits saludables relacionats amb el descans i el son.
• Percepció del soroll com un factor de contaminació que ocasiona trastorns físics i
psíquics.
• Valoració de la complexitat del sistema nerviós; conscienciació de la necessitat de

tractar-lo bé perquè funcione correctament.
• Desenvolupament d’una visió científica i sistemàtica de l’anatomia i del

funcionament del sistema nerviós.
• Valoració de la necessitat de dormir les hores necessàries com un hàbit saludable.
HABILITATS LECTORES
Formulació d’hipòtesis
Utilitzar els coneixements per a anticipar el contingut del text.
Anticipar els coneixements sobre la lectura.
Formulació de preguntes
Elaborar preguntes per verificar la comprensió del text.
TREBALL COOPERATIU
Interdependència positiva
Fer aportacions individuals que promoguen el progrés del grup i aprofitar les qualitats
dels altres.

EDUCACIÓ EMOCIONAL
Pensament positiu
Confiar en un mateix i en els altres.
Assertivitat
Reconéixer les errades sense sentir vergonya.
TERMES DE L’ÀREA
caragol: estructura enrotllada de l’orella interna que conté l’òrgan del sentit de
l’audició.
glàndula: òrgan la secreció del qual s’aboca al medi intern o extern.
nervi: conjunt de fibres nervioses, que condueixen impulsos entre el sistema nerviós
central i altres parts del cos.
pituïtària: epiteli que recobreix les fosses nasals i conté els receptors del sentit de
l’olfacte.
receptor: terminació nerviosa especialitzada, que proporciona informació d’estímuls

interns o externs.
retina: estructura sensorial de l’ull que rep imatges i les envia al cervell a través del
nervi òptic.
ALTRES PARAULES
lòbul: cada una de les cinc parts en què es divideix l’escorça cerebral, especialitzades
en funcions particulars.
microscopi electrònic de rastreig: microscopi en què la mostra és recoberta amb

una capa de metall i n’ofereix la visió de la superfície.
optometrista: professional que diagnostica, prescriu i tracta malalties del sistema

visual.

Narrativa: Las desventuras de Sophie, VALÈRIE DAYRE. Ediciones SM. Les relacions
no són sempre fàcils.
Flors per a l’Algernon, DANIEL KEYES. Editorial Cruïlla. Charlie conta en el seu diari les
dificultats que es troba a causa de la seua discapacitat.
Coneixement: Los enigmas del cerebro, DDAA. Ediciones SM. Com circula la
informació? Tens facilitat per a fer diverses coses alhora? El cervell també s’equivoca.
Los porques de la salud, PAUL MARTIN. Ediciones SM. Les respostes del Doctor Quenó
per a veure el món d’una manera diferent. Les respostes del Doctor Quesí per a
créixer sabent.
Pàgina 16
Utilitzar els coneixements previs i la informació que aporten les il·lustracions per a
anticipar el contingut del text.
Comprensió literal
 Amb quin òrgan percebem els sons?
 Què els passarà als xiquets si fan el que s’indica en el ban de la il·lustració?
 Quina diferència hi ha entre sentir i escoltar?
 Quan escoltem una cançó i ens posem a ballar, quins òrgans del nostre cos
intervenen?
 Com creus que has d’actuar davant de persones que no puguen sentir-hi?

Proposarem als alumnes que escriguen una oració que incloga les paraules
definides en el diccionari amb el significat precís corresponent.
Animarem els alumnes perquè imaginen i escriguen un nou final per al text
narratiu, aplicant els seus coneixements previs sobre la funció de relació i els
sentits.
• Observarem el dibuix que il·lustra la lectura ja que és on es troba la clau. Llegirem,

entre tots, la lectura inicial i preguntarem als alumnes: Quins estímuls fa el flautista
per buscar una resposta en els xiquets? Com solen reaccionar ells amb la música?
Els agrada ballar o cantar? Recordarem que totes les respostes del nostre
organisme les ordena el sistema nerviós.
• Sabent el que li ha passat al flautista, preguntarem als alumnes què se’ls acudiria
per a aconseguir una resposta dels xiquets en aquestes circumstàncies.
És un bon moment per a dialogar pel que fa a les dificultats que pateixen les
persones sordes. Com creus que se senten? Com se sentirien ells en aquesta
circumstància?
REFORÇ
• Demanarem als alumnes que busquen altres exemples, semblants als del ban, pels
quals els alumnes no hagueren fet cas del flautista.
• L’estudi del sistema nerviós permet multitud de manipulacions i experiments que

poden resultar molt motivadors i didàctics: es poden provar els reflexos colpejant
suament davall el genoll de la cama d’una persona asseguda, produir estímuls
interns per mitjà de situacions imaginàries, fer proves d’agudesa visual, fotocopiar
imatges que produïsquen efectes òptics estranys per mostrar-les als alumnes, etc.
Pàgina 17
PER A SABER MÉS
• Els receptors són estructures que capten estímuls. A més dels receptors associats
als òrgans dels sentits, hi ha una sèrie de receptors interns, no associats a

aquests. Aquests receptors capten, per exemple, la posició en què es troba el cos i
les seues diferents parts, el dolor intern i visceral, etc. Estan repartits per tot
l’organisme i serveixen per al control de les seues nombroses funcions
involuntàries.
AMPLIACIÓ
• Santiago Ramón y Cajal, gran estudiós del sistema nerviós, va ser

extraordinàriament inquiet. Era una persona que constantment s’interrogava sobre
tot el que observava, tenia una curiositat insaciable, li encantava l’exercici físic, el
culturisme en concret, i va proporcionar a la humanitat unes valuosíssimes
troballes: el descobriment que la neurona és una cèl·lula individualitzada i
l’estructura a escala microscòpica del sistema nerviós, una nova i revolucionària
teoria que va començar a anomenar-se la “doctrina de la neurona”.
• La història de Ramón y Cajal serveix per a comentar com va haver de treballar molt
per aconseguir els seus objectius i va saber superar tots els obstacles amb la
seguretat en si mateix.
Pàgina 18
• Com que els conceptes d’estímul i resposta resulten nous per a la majoria,
convindrà remarcar-los recorrent a molts exemples. Quan ja els hagen assimilat, es
podrà avançar en la classificació d’aquests i en com el sistema nerviós elabora
respostes per als diferents estímuls interns i externs.
• És probable que tampoc tinguen clars els conceptes d’estímul extern i intern, ni de
resposta motora o muscular i glandular. No obstant això, coneixen multitud
d’exemples d’aquests conceptes, de manera que el punt de partida per a aquest
epígraf pot ser una breu discussió en què s’exposen diversos exemples de tota
mena d’estímuls i respostes.
L’acostament a l’epígraf es pot plantejar d’una manera inductiva: Algú té una

mascota? Què fa quan hi juguem? Respon a les nostres paraules? Li agrada que

l’acariciem? Tenim cinc sentits o més? Què sentim quan tenim gana? Quan i per
què diem que “ens fa vindre aigua a la boca”?. Aquest breu intercanvi de preguntes
i respostes pot portar a col·lació tots els continguts de l’epígraf. Si, a continuació,
procedim a llegir-lo lentament, els conceptes que han sorgit en el debat previ
s’aniran ordenant i formant un quadre coherent de continguts.
Davant d’uns estímuls sentim por; davant d’uns altres, alegria, vergonya, enuig,
etc. Els demanarem que dividisquen un full en dues columnes; en l’una escriuran
l’estímul i en l’altra, l’emoció que els produeix. Aquest exercici tan senzill els
ajudarà a conéixer-se millor.
REFORÇ
La vista ens proporciona molta informació i els sentits, en general, ens

proporcionen informació de les coses que passen però, de vegades, ens
equivoquem quan jutgem per les aparences. Comentarem això amb els alumnes i
els demanarem que en posen exemples.
• Escriurem en la pissarra una llista amb estímuls i respostes bar- rejats.

Demanarem als alumnes que els classifiquen en una taula de dues columnes, l’una
amb els estímuls i l’altra amb les respostes. Comprovarem que en les dues
columnes n’hi ha exemples diversos. Els demanarem que afigen més exemples en
cada columna. Després, classificarem els estímuls que apareixen en els dos grups
estudiats: externs i interns. A continuació, farem el mateix amb les respostes, és a
dir, les dividirem en musculars i glandulars.
Pàgina 19
MOLT INTERESSANT
Mecanisme estímul-resposta
La sensació de gana apareix per la necessitat de l’ésser humà de cobrir els seus
requeriments energètics. La gana o desig d’ingerir aliments està regulada per dos

centres cerebrals: el centre de la gana i el centre de la sacietat. Quan el primer

s’estimula, apareix la sensació de gana però si, al contrari, s’estimula el segon, el
desig de menjar es deté.
Realment és el nivell de sucre a la sang o glucèmia, l’encarregat d’enviar aquests

estímuls al cervell i regular la ingestió d’aliments, per tant, el baix nivell de sucre en el
nostre organisme ens indueix a menjar.
AMPLIACIÓ
• El cervell no és l’únic òrgan del sistema nerviós que elabora i ordena respostes,
com es veurà més endavant. La majoria de les respostes són, en realitat, patrons
complexos de conducta. La diferència entre un acte simple, com contraure la
pupil·la, i un patró complex de conducta, com agafar una pilota en l’aire, és que
l’acte simple implica uns pocs músculs, que solen estar estretament relacionats
entre si, com els músculs circulars de la pupil·la, mentre que el patró complex de
conducta implica dotzenes de músculs i, fins i tot, centenars. A més, requereix una
realimentació en temps real, és a dir, el xiquet ha de veure arribar la pilota,
calcular-ne la trajectòria i fer-ne correccions, i afinar la seua predicció a mesura
que la pilota es va acostant.
Pàgina 20
• L’estudi dels òrgans dels sentits no resulta nou per als alumnes i la identificació
dels cinc sentits amb la percepció d’estímuls externs acaben de repassar-la en
l’epígraf anterior. El que resultarà, sens dubte, una novetat és la profunditat amb
què s’aborda l’estudi de l’estructura dels òrgans dels sentits: vista, oïda, tacte i, a
nivell més bàsic, el gust i l’olfacte.
• Se sol comparar l’ull amb una càmera fotogràfica, el timpà amb la membrana
ressonant d’un altaveu, etc., però a aquest nivell les comparacions esmentades no
tenen molt de valor didàctic, ja que l’alumne no coneix com funcionen aquests
dispositius. És preferible prescindir d’aquestes comparacions i insistir senzillament

en el fet que facen tants dibuixos esquemàtics com calga per memoritzar bé les
estructures que s’hi descriuen. L’elaboració i la interpretació dels propis dibuixos,
afegint-los rètols amb els noms i les explicacions sobre com treballen és el que
permetrà a l’alumne familiaritzar-se amb l’anatomia i la fisiologia d’aquests òrgans.
Comentarem com descobrir uns receptors diferents dels del tacte, per a percebre
les carícies. Què senten quan els acaricien? I quan acaricien? Necessitem els
éssers humans les carícies? Per què? Han de sentir confiança per a acariciar?
Els sentits ens informen però, de vegades, ens equivoquem a l’hora de jutjat per
les aparences. Podem mostrar als alumnes una presentació de PowerPoint, amb
il·lusions òptiques en què puguen comprovar aquest fenomen. Alguna vegada han
jutjat algú quasi sense conéixer-lo i després han canviat la seua opinió després de
conéixer-lo més? És important reconéixer-ho i acceptar l’equivocació.
REFORÇ
En les relacions tots provoquem diferents reaccions en els altres. Els han caigut
malament algunes persones inicialment i després de conéixer-les han canviat els
seus sentiments cap a aquestes? Que analitzen en grup a què es deu aquest tipus
de reacció. Aprofitarem per a parlar dels prejudicis.
Per a destacar la importància dels òrgans dels sentits, experimentarem la sensació

que produeix la falta d’algun d’aquests. Començarem tapant-nos els ulls, després
les orelles i imaginarem una vida sense vista o sense oïda. Comentarem què
passaria si no tinguérem olfacte. Dialogarem sobre la importància del gust. És un
bon moment per a desenvolupar la importància de les discapacitats relacionades
amb els òrgans dels sentits i les seues repercussions en les nostres vides.
Pàgina 21
LA SALUT DELS ÒRGANS DELS SENTITS
Els cinc sentits ens proporcionen informació del medi exterior i ens permeten
reaccionar davant d’estímuls diversos. És important mantindre una salut correcta en
tots aquests per a preservar-los.

AMPLIACIÓ
• La informació que el nostre cervell rep a través dels òrgans dels sentits no és tan
completa com, de vegades, podem creure. Això és especialment evident en el cas
de la vista. Normalment, tenim la sensació que davant dels ulls se’ns obri una
pantalla completa de visió, en què podem captar una gran quantitat de detalls, però
la realitat és diferent: els ulls envien al cervell una informació limitada d’una xicoteta
porció del camp visual. La resta del camp visual roman com un teló de fons neutre
en què no es distingeixen pràcticament detalls i el cervell no li fa cas. Quan es
produeixen canvis, el cervell s’interroga sobre el que ha ocorregut i els ulls es
dirigeixen cap al punt del canvi.
Pàgina 22
• En cursos anteriors, els alumnes han estudiat el sistema nerviós d’una manera
general, sense concretar quins són els òrgans que el formen, ni les cèl·lules que el
componen, ni encara menys com s’estructura el processament de la informació i
l’elaboració de respostes. Aquest epígraf els resultarà nou i ple de termes
desconeguts. La realització de dibuixos esquemàtics explicatius i ben retolats els
ajudarà a retindre’n els noms.
• Els pot ajudar a comprendre el sistema nerviós la comparació amb un sistema de

cablatge elèctric format per uns ordinadors centrals (el sistema nerviós central) als
quals arriben una sèrie de cables elèctrics (els nervis sensitius) que porten dades
des dels dispositius que capten informació (els òrgans dels sentits). Els ordinadors
centrals processen aquesta informació i envien ordres per un cablatge diferent (els
nervis motors) a uns altres dispositius (els músculs i les glàndules), equivalents a
motors que s’accionen per obrir o tancar barreres, encendre llums, etc.
Demanarem als alumnes que escriguen o parlen sobre un record associat a una
olor especial que els agrade molt i un altre que els desagrade. Després, seguirem
amb un o dos estímuls per cada un dels sentits i, a continuació, comentarem que la
zona del cervell on es guarden els records és la mateixa zona, el sistema límbic,

que on es processen les emocions. Per això, recordem millor les coses que ens
han produït alguna emoció.
REFORÇ
• El nostre cervell presenta un solc central que el divideix en dues parts,

anomenades hemisferis cerebrals. Així diferenciem un hemisferi esquerre i un altre
de dret, connectats, de manera que intercanvien molta informació, però la
processen d’una forma diferent. L’hemisferi esquerre l’analitza, la interpreta com
una seqüència de dades, una darrere d’una altra, i busca si entre aquestes n’hi ha
unes que siguen la causa de les altres. És l’hemisferi que ens permet parlar,
escriure, raonar, aprendre matemàtiques... L’hemisferi dret és més intuïtiu; observa
la informació sense analitzar-la, mescla unes coses amb unes altres. És creatiu i
imagina coses que tenen alguna relació amb la informació rebuda. Aquest
hemisferi ens permet compondre música i poesia, dibuixar, descobrir belles
combinacions de colors, etc.
Pàgina 23
MOLT INTERESSANT
EL CERVELL
Els ajudarem a comprendre les divisions elementals del cervell en hemisferis i lòbuls i
que comprenguen que hi ha àrees específiques per a processar la informació de
diferents processos.
AMPLIACIÓ
Les emocions són respostes a tot el que ens passa. Davant de determinats
estímuls, sentim por, alegria, vergonya, etc. Els altres també responen davant

d’estímuls que vénen de nosaltres: paraules, actes, gestos, etc. Podem dialogar
sobre les coses que fan enfadar els pares.
La percepció que tenim del món, la manera en què analitzem el que veiem al
nostre voltant, la nostra manera de ser és, en gran manera, el resultat del
desenvolupament de les capacitats dels dos hemisferis cerebrals. La parla, la
lectura, l’escriptura, el càlcul matemàtic, el fet de buscar relacions entre causes i
efectes es desenvolupen en l’hemisferi esquerre. La relació entre la música i les
emocions que desperta o les diferents emocions que expressa un rostre es
processen en l’hemisferi dret.
Pàgina 24
• Per als alumnes, la interpretació dels processos en què intervé el sistema nerviós,
com tasques seqüencials que es fan en diversos passos successius des que es rep
un estímul, s’interpreta, es processa, es prepara una resposta i finalment s’executa,
és nova i caldrà insistir-hi. Així mateix, solen tindre molt arrelada la idea que els
processos que tenen lloc dins del cos, com el batec del cor, la respiració, la
digestió, etc., no necessiten la intervenció del sistema nerviós, sinó que ocorren
espontàniament. Cal corregir aquesta errada i fer-los veure que és el sistema
nerviós el que intervé en totes aquestes tasques, coordinant-les i regulant-les.
• L’elaboració de respostes motores i glandulars, així com els moviments automàtics

i reflexos, es presten a experimentacions vistoses. Es poden comprovar, com s’ha
fet en el primer epígraf, les respostes glandulars imaginant aliments la visió dels
quals produeix salivació, fins i tot quan l’aliment no existeix; es poden comprovar
els reflexos fent que un alumne sega en una taula amb les cames penjant i
colpejant-li suaument davall del genoll.
REFORÇ
• Podem comprovar els moviments reflexos més complicats llançant un objecte, com
una bola de paper, a una altra persona, que l’ha d’agafar al vol; es pot comprovar,

amb l’ajuda d’una llanterna, com la pupil·la es contrau quan rep llum; també podem
fer gri- nyolar un clarió sobre la pissarra per comprovar com els músculs erectors
dels pèls (coneguts com músculs horripiladors) ericen els pèls dels braços.
Si algú ens insulta, quina reacció provoca en nosaltres? Com i quins receptors ho
capten? Quina resposta solem donar? Una persona que se sent segura de si
mateixa no respon de la mateixa manera que una d’insegura o que es menysprea.
Analitzarem amb ells aquest tema per a tractar de discernir les dues actituds, a fi
de reforçar l’autoestima i la seguretat en si mateixos.
Pàgina 25
MOVIMENTS VOLUNTARIS I MOVIMENTS REFLEXOS
Un esquema és una eina molt útil a l’hora de comprendre els continguts d’aquest
epígraf, encara que serveix com un exemple que es pot aplicar en innombrables
ocasions. Es tracta que els alumnes aprenguen a extraure la informació més rellevant
d’un text i a classificar-la ordenadament, cosa que en facilita enormement la
comprensió.
Demanarem als alumnes que, després de completar l’esquema, en memoritzen el

contingut per exposar-lo i explicar-lo en la pissarra a la resta de la classe.
AMPLIACIÓ
• Actualment, resulta impossible programar un robot perquè agafe una pilota que es
llança ja que ha de corregir constantment i ràpidament la seua posició respecte de
l’objecte. La solució sembla que el robot ha de tindre un sistema
d’emmagatzematge de petits moviments de correcció del tipus: “corregir un poc
cap a l’esquerra”, “corregir un poc cap amunt”. El seu ordinador central, que veu
que la pilota s’acosta i comprova que arriba un poc més a l’esquerra del que
semblava, dóna l’ordre a aquest subsistema de correcció, el qual s’encarregaria de
moure les cames, braços i mans del robot per a “corregir un poc a l’esquerra”. Així
és exactament la manera en què funciona el nostre cervell: compara posicions i
dóna ordres de correcció.

Pàgina 26
Suggerirem als alumnes que, partint de l’esquema elaborat, s’organitzen en equips

i elaboren murals informatius sobre el sistema nerviós, combinant textos extrets de
la unitat i fotografies d’Internet. Posteriorment, poden completar oralment el mapa
conceptual amb més informació.
• Després de llegir, entre tots i en veu alta, el resum i amb el llibre tancat, podem
escriure la primera línia del mapa conceptual perquè els alumnes completen
l’esquema sols. Per a acabar, seria convenient escriure entre tots el mapa
conceptual complet en la pissarra i que cada un el copie en el quadern.

tant dels òrgans dels sentits com del sistema nerviós.
Formarem tres grups de dos: el primer prepara un pòster sobre els òrgans dels
sentits, el segon sobre el sistema nerviós i el tercer, sobre el mapa conceptual. A
l’hora de formar els grups els demanarem que pensen en què és bo el seu
company (dibuixant, concentrant-se, donant ànims...) i en què ho són ells mateixos.
Cada grup presentarà el pòster a la resta del grup i després, l’intercanviaran i un
altre grup haurà de demostrar que ha entés el que li han explicat els companys.
Pàgina 28
• Relacionar la informació disponible amb els coneixements previs ens serveix per a
contestar preguntes i manifestar opinions.

Anticipar els coneixements que els alumnes tenen sobre la lectura.
Comprensió literal
 Com funciona el sistema nerviós?
 Què és una neurona?

 Quina forma tenen les neurones que apareixen en els dibuixos?
 Quin microscopi ofereix més detalls?
 Com actua el sistema nerviós en el sistema locomotor?
En grups de dos tractaran de buscar informació sobre els microscopis: tipus, parts,
funcionament, abast, professionals que els usen, etc. També es poden utilitzar
preparacions per a observar-les a classe si es disposa d’un microscopi.
Abans de començar, cal observar les dues imatges de la neurona. Podem deixar
que interpreten individualment o per grups reduïts amb la supervisió del professor,
o bé que s’examinen les imatges guiades pel professor. Es tracta de familiaritzar
els alumnes amb visualitzacions de cèl·lules al microscopi, una tècnica habitual de
laboratori.
Convé remarcar les rutines d’higiene i cura amb els materials i instruments a l’hora
de fer aquest tipus de preparacions perquè puguem obtindre imatges tan nítides
com les que s’observen en el llibre.
Pàgina 29
• Llegirem, entre tots, el text en veu alta. Demanarem als alumnes que diguen els
termes més importants del text. Després, escriurem en la pissarra: colors, Dalton,
roig, verd, rosa, blau, malaltia, etc. Reforçarem la importància de la detecció
d’aquesta anomalia per a evitar riscos.
Comprensió literal
 Què és el daltonisme?
 Per què s’anomena així?

 Com se sap si una persona és daltoniana?
 Què pot passar-li a un daltonià en un semàfor?
 Creus que un daltonià ho ha comunicar a les persones pròximes a ell? Per què?
En grups de dos llegiran el text Els daltonians confonen colors, respondran a les
preguntes i prepararan un qüestionari sobre problemes o dificultats de visió.
Després, faran les preguntes a persones que porten ulleres, hagen sigut operades
de la vista, etc. per a aprendre més sobre la visió.
Suggerirem als alumnes que elaboren un còmic en què es narre com i qui va
descobrir el daltonisme i en què consisteix aquesta malaltia.

Unitat 3. L’aparell locomotor

METODOLOGIA

coneixem l’aparell locomotor, els ossos i articulacions, classifiquem els músculs i
descrivim els tendons. Així mateix, recordem per què és recomanable practicar
exercici amb supervisió.
• La presentació de la unitat s’inicia amb un text narratiu que pretén que els
alumnes reflexionen sobre per què Beatriu no està preocupada, a pesar que Henry
s’ha trencat diversos ossos. S’acompanya d’una il·lustració motivadora que
reforça la intenció d’aquesta, ja que l’alumne ha de deduir que Henry no sent dolor
perquè només és un esquelet.
La secció Diccionari presenta la definició de les dues paraules que estan

marcades en negreta en el text i poden presentar una dificultat especial per als
alumnes. Posa’t en marxa centra l’alumne en la il·lustració i constitueix la
conclusió al text plantejat, al mateix temps que torna a remarcar l’esquelet com una
part important del nostre organisme. Aquestes seccions contribueixen al
desenvolupament de la competència en comunicació lingüística ja que els
aprenentatges que integren van dirigits, tant a augmentar la riquesa de vocabulari
de l’alumne com a la utilització del llenguatge com a instrument de construcció i
comunicació del coneixement.
La secció Embarca’t en la unitat va dirigida a comprovar els coneixements previs

de l’alumne i ens introdueix en el contingut de la unitat: l’aparell locomotor i els
elements que el componen.
• Les pàgines de continguts i activitats treballen, en els diferents epígrafs, l’aparell

locomotor, l’esquelet i la musculatura.

competència per a aprendre a aprendre, completant les oracions per fer un
resum, completant una taula amb els noms apresos i elaborant esquemes per
organitzar també el que acaba d’aprendre.

La secció procedimental proposa a l’alumne que, seguint les instruccions, faça

un gràfic de creixement amb les dades d’una taula i després, el compare amb la
taula proposada com a exemple, per a poder contestar així preguntes referides als
ritmes de creixement de dues persones concretes.


l’alumne que escriga quatre oracions utilitzant paraules pròpies del vocabulari de la
unitat. Aquesta activitat contribueix al desenvolupament de la competència en
comunicació lingüística. Les altres nou activitats serveixen perquè l’alumne
• La secció Posa a prova les teues competències planteja una activitat en què
l’alumne ha d’analitzar i interpretar la informació del prospecte d’un medicament,
relacionar-la amb els coneixements adquirits i traure’n conclusions. Aquesta
activitat contribueix, d’una manera substancial, al desenvolupament de les
competències en autonomia i iniciativa personal i en competència
matemàtica i tractament de la informació i competència digital.
proposa una reflexió sobre la protecció natural que ens proporcionen els
moviments involuntaris.
TEMPORITZACIÓ
Aquesta unitat comprén la tercera quinzena del primer trimestre. El temps de durada


unitat 3.
• Material complementari, Coneixement del medi 6é EP: Làmines didàctiques:

L’aparell locomotor (I), L’aparell locomotor (II).
• Integrar el vocabulari nou de la unitat a fi d’expressar amb rigor i claredat les

pròpies idees i coneixements. (Pàg. 30, Diccionari, Posa’t en marxa; act. 1, pàg. 33
i 39)
• Emprar les formes d’expressió i de raonament matemàtic per a interpretar dades i

contestar preguntes. (Pàg. 35, secció procedimental; pàg. 40, Posa a prova les
teues competències)
• Organitzar la informació en esquemes i taules a fi d’entendre-la i recordar-la millor.

(Act. 1, pàg. 35 i 37; pàg. 38, Aprén a aprendre)
• Extraure la informació rellevant d’un text científic i incorporar-la als esquemes

previs de coneixement a fi de contestar preguntes i manifestar opinions. (Pàg. 40,
Posa a prova les teues competències; pàg. 41, Ho saps?, I tu, què n’opines?)
• Buscar, seleccionar i analitzar informació, tant en suport imprés com digital, amb la
finalitat de contestar preguntes relacionades amb la unitat didàctica. (Pàg. 41, Posa
la lupa.)
1. Conéixer les funcions i l’estructura de l’aparell locomotor.
2. Diferenciar els moviments voluntaris i involuntaris, els conscients i inconscients, i

associar-los a respostes musculars.
3. Conéixer les funcions de l’esquelet i els tipus d’articulacions.

4. Aprendre a identificar els principals ossos de l’esquelet.
5. Saber els tipus de músculs i la manera en què treballen.
6. Anomenar i situar els principals músculs.
7. Comprendre la funció dels tendons en l’aparell locomotor.
1. Anomenar les funcions i els components de l’aparell locomotor.
2. Reconéixer i posar exemples de moviments conscients i inconscients, voluntaris i

involuntaris.
3. Explicar les funcions de l’esquelet.
4. Enumerar o reconéixer en un dibuix esquemàtic els principals ossos de l’esquelet.
5. Identificar els tres tipus d’articulacions i posar exemples de cada un.
6. Diferenciar els diferents tipus de músculs i la manera en què fan la seua funció.
7. Enumerar o reconéixer en un dibuix esquemàtic els principals músculs.
CONTINGUTS
• L’aparell locomotor: estructura, components i funcions.
• Tipus de moviments: voluntaris i involuntaris.
• Estructura i funcions de l’esquelet.
• Principals ossos de l’esquelet.
• Tipus i funcions de les articulacions.
• Tipus i funcions dels músculs.
• Els principals músculs del cos.
• Tipus i funcions dels tendons.

• Interpretació de dibuixos esquemàtics amb els components de l’aparell locomotor.
• Realització d’un gràfic de creixement.
• Observació i anàlisi del moviment del múscul cardíac i la seua repercussió en la

nostra vida.
• Interpretació del prospecte d’un medicament per a lesions de l’aparell locomotor.
• Anàlisi de la importància del control de la realització d’esport per a evitar lesions.
• Desenvolupament d’hàbits saludables relacionats amb l’exercici físic i la cura de

l’aparell locomotor.
• Valoració del calfament com un exercici necessari per a evitar lesions esportives,
així com l’adequació dels exercicis a l’edat i les característiques de cada persona.
• Presa de consciència dels límits propis en la realització d’exercicis físics.
• Percepció de la importància de l’exercici físic per a mantindre un bon estat de salut.
HABILITATS LECTORES
Activar coneixements per a anticipar el contingut de la lectura.
Vista preliminar
Identificar elements de la il·lustració i del títol que ens permeten valorar el text.
TREBALL COOPERATIU
Organització i coordinació del grup
Ser capaç d’intercanviar els papers dins del grup: líder, observador, investigador,
avaluador, animador, etc.


EDUCACIÓ EMOCIONAL
Pensament positiu
Trobar solució als problemes.
Assertivitat
Afavorir unes relacions interpersonals enriquidores.
TERMES DE L’ÀREA
articulació: estructura que permet la unió dels ossos i també el moviment i el

creixement ossi.
cartílag: teixit flexible, elàstic i deformable que forma part de l’esquelet dels vertebrats
i alguns invertebrats.
diafragma: òrgan muscular que en el cos dels mamífers separa la cavitat toràcica de
l’abdominal.
lligament: cordó fibrós d’una gran resistència, que uneix els ossos a les articulacions i
les estabilitza.
os: cada un dels òrgans durs i rígids que formen part de l’esquelet intern dels
vertebrats.
tendó: òrgans blancs i brillants de teixit fibrós, molt resistents a la tracció que uneixen
els músculs als ossos.
ALTRES PARAULES
analgèsic: fàrmac que calma o elimina qualsevol sensació dolorosa, sense pèrdua de
la resta de tipus de sensibilitat.
esquinç: torçada violenta i dolorosa d’una articulació, que comporta l’estirament

excessiu d’algun lligament.
sobreesforç: problema que sorgeix en sotmetre una persona a un treball físic per
damunt de l’esforç normal que una persona pot desenvolupar.

Narrativa: Billy Elliot, MELVIN BURGESS. Ediciones SM. El pare de Billy porta el seu fill
al gimnàs perquè aprenga a boxejar, igual que va fer ell de menut. Però el xic se sent
fascinat per la màgia de la dansa.

Ediciones SM. Un interessant manual d’instruccions del cos humà. Capítol 1:
“Características clave”, pàg. 24-27.
Pàgina 30
Recordar els coneixements i experiències que l’alumne té sobre el tema de la lectura.
Comprensió literal
 Quina és la funció de l’aparell locomotor?
 Quines parts del nostre cos formen l’aparell locomotor?
 En què es diferencia un os d’un cartílag?
 Quin dels dos es trenca amb més facilitat?
 Busca informació sobre què hem de fer quan es produeix una luxació.
Proposarem als alumnes que reescriguen els paràgrafs del text en què apareixen
les paraules del diccionari i les substituïsquen per un sinònim.
Animarem els alumnes perquè dramatitzen, en grups de dos, el diàleg que es

desenvolupa en el text narratiu després de memoritzar-lo.

• Observarem, entre tots, el dibuix que il·lustra la lectura. Preguntarem als alumnes:
Qui és Henry? Després de la resposta (l’esquelet), preguntarem als alumnes: De
què està format l’esquelet? Després de la resposta (ossos), preguntarem als
alumnes: Coneixeu el nom d’algun os?
A aquesta edat, els xics i les xiques són conscients de la forma dels seus cossos i
del seu aspecte físic. L’estudi de l’aparell locomotor permet incidir en continguts
transversals relatius a la cura de la salut, a la importància de l’exercici físic, a la
necessitat d’un calfament previ a l’activitat esportiva i a la gran importància d’una
dieta que continga proteïnes per a desenvolupar la massa muscular i productes
lactis que proporcionen calci per a una ossificació correcta.
REFORÇ
• Despertarem en els alumnes una visió mecanicista de l’organisme, en què es

poden descobrir palanques, articulacions, elements de transmissió d’esforços com
els tendons… En definitiva, els elements mecànics que han estudiat durant el curs
anterior. Això els proporcionarà exemples per a comprendre conceptes de física
que abordaran pròximament.
• Dialogarem sobre els components de l’aparell locomotor, format pels músculs i

l’esquelet. Recordarem que l’esquelet està format per ossos, cartílags i altres
estructures formades per teixit conjuntiu dens com els tendons, els lligaments, les
càpsules articulars de les articulacions, etc.
Pàgina 31
PER A SABER MÉS
• L’esquelet humà representa el 12 per cent del pes total del cos. En una persona
adulta està format per 206 ossos, sense comptar les peces dentals. La majoria
d’aquests són ossos parells, però n’hi ha d’imparells com l’esfenoide, l’etmoide, el
vòmer i el hioide. L’esquelet dels lactants i xiquets presenta més de 206 ossos ja
que alguns d’aquests es fusionen posteriorment en la vida adulta.

AMPLIACIÓ
• El 1895, el físic alemany Wilhelm Röntgen va descobrir els raigs X. L’aplicació

mèdica d’aquestes radiacions va ser immediata: 16 dies després que Röntgen
publicara el seu treball, ja es va obtindre la primera radiografia dels queixals d’un
pacient. La primera radiografia de la història la va obtindre el mateix Röntgen el 22
de desembre de 1895, exposant les mans de la seua esposa als raigs X sobre una
placa fotogràfica. La impressió que es va emportar la seua esposa quan va veure
fotografiats els seus ossos la va deixar muda per la sorpresa. Röntgen no va
patentar el seu descobriment, sinó que el va donar a la humanitat perquè poguera
ser utilitzat lliurement arreu del món. Les radiografies van ser les aplicacions
immediates del seu invent i encara hui dia continuen sent una part important de la
detecció de malalties de l’aparell locomotor.
Pàgina 32
• L’assimilació d’aparell locomotor amb esquelet s’ha de matisar abans de començar

la unitat: l’aparell locomotor és el conjunt d’òrgans que fan les respostes motores
ordenades pel sistema nerviós. És, per tant, un sistema especialitzat a fer tota
mena de moviments i està exposat a lesions mecàniques.
• Els actes automàtics, com el batec cardíac, el peristaltisme intestinal o les

contraccions del diafragma, són moviments rítmics controlats pel bulb raquidi i no
es consideren executats per l’aparell locomotor.
• L’aparell locomotor té un caràcter mecànic: els components formen un sistema de

peces rígides articulades, mogudes pels músculs en contraure’s. Totes les
articulacions mòbils, com les del colze o el genoll, tenen un o més músculs flexors,
que dobleguen l’articulació en contraure’s, i d’altres extensors que, quan es
contrauen, provoquen l’extensió de la circulació. Els alumnes han estudiat el curs
passat les màquines simples, entre aquestes, la palanca. Pot ser un bon moment
per a recordar-los el concepte i aplicar la semblança entre la palanca i la flexió de
les articulacions.

Molts esportistes han tingut al llarg de la vida trencaments d’ossos o de lligaments,

lesions que de vegades els impedeixen participar en proves i campionats.
Demanarem als alumnes que en diguen el nom d’algun, en què va consistir la seua
lesió i quines conseqüències va tindre per a ell o ella. En aquell moment va
suposar un problema però segurament cuidar una lesió adequadament evita que el
problema augmente.
REFORÇ
El descobriment dels raigs X va tindre una gran repercussió mèdica, ja que es

podien observar estructures com els ossos que abans no es podien observar.
Comentarem amb els alumnes que algunes vegades, les situacions difícils i els
conflictes ens permeten veure coses que abans no véiem, com si foren raigs X.
Demanarem als alumnes que identifiquen exemples d’aquestes situacions.
• Demanarem als alumnes que comenten les seues experiències amb els raigs X: si
alguna vegada els han fet alguna radiografia, si n’han tingut alguna entre les
mans... Proposarem una “pluja d’idees” pel que fa a les tècniques de visualització
de l’aparell locomotor, com les radiografies, ecografies, etc. Aprofitarem per a
recordar els avanços tècnics aconseguits en el camp de la medicina, que han
estudiat el curs passat.
Pàgina 33
MOLT INTERESSANT
Músculs que no pertanyen a l’aparell locomotor
Farem veure als alumnes que hi ha músculs, com el cardíac, que no pertanyen a
l’aparell locomotor, però que fan una funció vital. Sense el múscul cardíac la vida no
seria possible. Informarem del paper del bulb raquidi en la seua contracció.
AMPLIACIÓ
• La capacitat contràctil dels músculs consisteix en un escurçament i estirament. En

aquest procés hi ha també una activitat elèctrica: el nervi motor transmet un impuls

elèctric a la cèl·lula muscular. En aquest moment, del reticle endoplasmàtic de la

cèl·lula s’alliberen ràpidament una gran quantitat de ions de calci. Aquest
alliberament de calci permet que els filaments contràctils del citoplasma de les
cèl·lules musculars es contraguen. Quan ha finalitzat l’impuls nerviós, la cèl·lula
torna a introduir els ions de calci en les cisternes del reticle endoplasmàtic, amb la
conseqüent disminució de calci al citoplasma: les proteïnes en recuperen
l’empaquetament més lax i la miofibril·la es relaxa.
Pàgina 34
• Sens dubte, la figura de l’esquelet resultarà familiar als alumnes, fins i tot la
identificació de les tres parts que es descriuen en el text: el cap, el tronc i les
extremitats. El que els pot resultar nou i un poc difícil és l’enumeració dels ossos i
la classificació de les articulacions.
• En aquesta unitat és recomanable que els alumnes memoritzen el nom i la posició

dels principals ossos que formen l’esquelet. Pot ser eficaç la realització
d’esquemes conceptuals i anomenar els ossos d’una manera estructurada com
apareixen en el text: ossos del cap, del tronc i de les extremitats. Per a molts
alumnes tal vegada serà més senzill fer aquest aprenentatge d’una manera més
visual utilitzant esquemes. Com que fer un dibuix de l’esquelet pot resultar bastant
complicat, podem fotocopiar i utilitzar repetidament una figura de l’esquelet sense
noms.
Tots els ossos d’una mà són importants. Preguntarem als alumnes en què els
podria afectar un trencament del dit gros de la mà. És important que s’adonen que
cada part del cos, per xicoteta que siga, té un paper important per al bon
funcionament general. A continuació, podem comentar que en un grup, tots i cada
un dels membres són importants. Reflexionarem sobre això i el que passa quan
uns membres se senten més importants que d’altres.

REFORÇ
Reflexionarem sobre aquells moviments involuntaris que poden causar conflictes,

per exemple, empényer un company. Quina diferència hi ha entre fer-ho d’una
manera voluntària i involuntària? Sempre ho sabem? Dialogant ho podem
descobrir, però de vegades, no recorrem al diàleg i provoquem un conflicte major.
El diàleg permet aclarir situacions.
• Jugarem al “joc dels ossos”. Dividirem la classe en dos grups. Un d’aquests serà
l’encarregat d’anomenar ossos del cos. L’altre haurà d’incloure cada os en la part
corresponent: cap, tronc o extremitats. Un representant de cada grup es col·locarà
en la pissarra per completar una taula amb tots els ossos esmentats en el lloc
corresponent.
Pàgina 35
FER UN GRÀFIC DE CREIXEMENT
La interpretació de gràfics és un procediment en què sempre convé insistir, ja que és

una eina que els alumnes aniran utilitzant cada vegada més. La realització del gràfic
els permetrà observar com varia l’alçada amb l’edat i podran comparar visualment les
dades de Xavier i Maria.
Animarem els alumnes perquè representen, amb diferents colors i en el mateix gràfic,
les dades de Maria i de Xavier, de manera que queden reflectides, a simple vista, les
respostes donades a les preguntes formulades en la secció.
AMPLIACIÓ
• L’esquelet intern dels vertebrats té una llarga història evolutiva. Els primers
vertebrats van ser els peixos, descendents de cordats primitius, amb un notocordi,
un cordó cartilaginós que els recorria el cos longitudinalment. Alguns punts del
notocordi van experimentar una ossificació i es van convertir en les vèrtebres. En
els vertebrats actuals, les vèrtebres formen la columna vertebral i el notocordi ha
quedat fragmentat, tot formant els discos intervertebrals. L’ossificació del notocordi
va ser probablement un procés molt avantatjós per la major eficàcia en la inserció

de músculs, el desenvolupament de les dents i el depòsit de calci en forma de sals

no perilloses.
Pàgina 36
• Igual que amb els ossos, els alumnes estan ja bastant familiaritzats amb els
músculs, de manera que els continguts d’aquest epígraf els resultaran assequibles
en la major part. Únicament pot resultar nova la classificació segons la forma i el
paper dels tendons com a ancoratges dels músculs a l’os.
• En aquest epígraf es completa l’estudi dels elements mecànics que formen les
estructures dinàmiques de l’esquelet: els músculs són els elements que fan la
força; els tendons, els elements de transmissió, que apliquen la força sobre les
peces rígides, que són els ossos i les articulacions són els punts de suport amb
què els ossos poden funcionar com a palanques.
Hi ha persones que van molt al gimnàs per desenvolupar la seua musculatura i

sentir-se més segurs de si mateixos. Anirien ells al gimnàs per això? Pensen que
una bona musculatura és important per a fer amics? Comentarem que el més
important a l’hora de fer amics són altres coses, no l’aspecte extern del cos. Com
seleccionen els amics? En quines coses es fixen més?
REFORÇ
• Utilitzarem un mural per a comprendre i estudiar els músculs. Cada un aportarà

dibuixos i fotografies de les diferents parts: cap, tronc i extremitats.
• La identificació dels tendons com a elements de transmissió, comparant-los amb

cordes que s’ancoren als ossos per a permetre als músculs estirar d’aquests és
molt didàctica i permet als alumnes comprendre la importància que els tendons

siguen flexibles (es poden doblegar sense que es danyen), però no elàstics (no
varien la llargària quan són sotmesos a tensió).
• De la mateixa manera que passa amb l’epígraf anterior, l’ús d’esquemes i

jerarquies per a memoritzar els músculs més importants pot ser molt útil.
Pàgina 37
EXERCICI AMB CONTROL
És important aprofitar per a recordar la importància de calfar abans d’exercitar l’aparell

locomotor, així com de ser conscients de mesurar els límits de cada un per a evitar
possibles lesions.
Algunes activitats físiques poden ser perilloses i molts jóvens s’arrisquen fins al límit
per a sentir-se orgullosos davant dels seus amics o companys. Estarien ells disposats
a córrer riscos per això? Els demanarem que facen una llista d’activitats físiques que
són molt arriscades i que ells o algun dels seus amics han practicat.
AMPLIACIÓ
• Cada una de les nostres articulacions disposa, almenys, d’un múscul que produeix
la flexió i d’un altre que produeix l’extensió; és el cas dels bíceps, que produeixen
la flexió del colze i dels tríceps, que en produeixen l’extensió. En l’entrenament físic
i en el calfament és molt important treballar tant els músculs flexors de les
articulacions com els antagonistes, els extensors. Aquest treball, necessari per a
compensar la tensió a què es troben sotmeses les articulacions, adquireix una
importància especial en el cas de la columna vertebral. Els músculs flexors són els
abdominals i els extensors, els lumbars, trapezis i dorsals.
Pàgina 38

Animarem els alumnes perquè dividisquen la classe en dos equips i organitzen un

concurs de preguntes i respostes entre ells, utilitzant la informació sobre l’esquelet i
la musculatura que hi ha en l’esquema.
• Després de llegir el resum entre tots, en veu alta i amb el llibre tancat, podem
l’esquema sols. Per a acabar, seria convenient escriure, entre tots, el mapa

tant de l’esquelet com de la musculatura.
En grups de 6 persones poden fer una breu obra de teatre en què aparega la
informació sobre l’aparell locomotor de l’apartat Aprén a aprendre. Es poden
inventar moltíssimes situacions: visita al metge, esquelets que parlen, accident,
examen a l’escola, etc. Com més imaginativa siga l’obra, millor! El públic puntuarà
cada representació valorant l’originalitat i la quantitat d’informació.
Pàgina 40
• Extraure la informació rellevant d’un text i incorporar-la als esquemes previs de

coneixement resulta útil per a contestar preguntes i manifestar opinions.
Vista preliminar
Identificar elements de la il·lustració i del títol que ens permeten valorar el text.
Comprensió literal
 Quin medicament apareix en el text?
 Qui no pot usar-lo?

 Per a què serveixen els prospectes?
 Llegint el nom del medicament, per a què creus que serveix?
 Creus que sempre cal llegir els prospectes?
Quan dialoguem sobre els medicaments, sorgiran molts dubtes sobre la

conveniència de prendre’ls, la seua administració, etc. Resoldrem els exercicis de
Posa a prova les teues competències. En grups, un membre farà de moderador, un
altre estendrà acta i un tercer serà el portaveu. Posarem en comú els debats de
cada grup.
• Cal reforçar la importància de la prescripció mèdica, revisar-ne la data de caducitat

i depositar a la farmàcia aquells que estiguen caducats. Els familiaritzarem amb
medicaments senzills d’ús habitual, remarcant rutines d’higiene i cura amb els
medicaments.
Suggerirem als alumnes que investiguen solucions alternatives per a curar la

inflamació i el dolor muscular, les exposen oralment a la resta de la classe i en
valoren la conveniència.
Pàgina 41
Llegirem el text entre tots i en veu alta. Demanarem als alumnes que diguen els
termes més importants del text. Després, escriurem en la pissarra: reflexos,
extremitat, medul·la espinal, estímuls, automàtics, tensió muscular, involuntari, etc.
Reforçarem la importància de la cura de l’aparell locomotor i del sistema nerviós
per a la realització dels moviments per part del cos.
Elaborarem preguntes per verificar la comprensió del text.
Comprensió literal

 Quan es produeixen els moviments involuntaris?
 Quins tipus de reflexos s’originen a la medul·la espinal?
 Quin tipus de reflex es produeix quan esvarem i intentem no caure?

 Creus que els moviments involuntaris ens protegeixen davant de determinats

perills? Per què?
En grups de dos, llegirem la informació de Moviments involuntaris, protecció

natural i respondrem a les preguntes de l’apartat …i molt més. Aquesta vegada
s’ha de calcular el temps que han tardat des que han començat la lectura fins que
han resolt l’últim exercici. El grup més ràpid ha de contar als altres l’estratègia
seguida per a aconseguir el seu objectiu.
Animarem els alumnes perquè, en grups de dos, representen amb mímica a la

resta de la classe, els moviments involuntaris descrits en la lectura o bé uns altres
de diferents que se’ls hagen acudit a ells.

Unitat 4. La reproducció humana

METODOLOGIA

recordem les característiques de la reproducció sexual, coneixem les característiques
dels aparells reproductors femení i masculí i descrivim els processos de fecundació,
embaràs i part. Així mateix, recordem la importància de no oblidar els nostres hàbits
saludables durant la pubertat.
que pretén que els alumnes reflexionen sobre la funció de la reproducció humana.
El text s’acompanya d’una il·lustració motivadora, relacionada amb la lectura i
que reforça la intenció d’aquesta, ja que l’alumne ha de recordar que en un part
poden nàixer diversos xiquets amb un aspecte físic idèntic.
La secció Diccionari presenta la definició de les dues paraules que estan

marcades en negreta en el text i que poden presentar una dificultat especial per als
alumnes.

conclusió al text plantejat, al mateix temps que remarca la possible existència de
persones físicament idèntiques.

Embarca’t en la unitat comprova els coneixements previs i ens introdueix en el

contingut de la unitat: la reproducció humana i els aparells reproductors masculí i
femení.
• Les pàgines de continguts i activitats treballen, en els diferents epígrafs, la

reproducció, els aparells reproductors, l’embaràs i el part.

competència d’aprendre a aprendre, escrivint i completant oracions i taules amb
grups de paraules per a fer resums del que ha aprés.

• La secció procedimental proposa a l’alumne fer un esquema seguint les

instruccions precises, a fi d’entendre i recordar millor un procés.


l’alumne que busque en el diccionari i copie el significat de paraules que formen
part del vocabulari de la unitat. Aquesta activitat contribueix al desenvolupament de
la competència en comunicació lingüística. Les altres nou activitats serveixen
perquè l’alumne repasse i consolide els continguts apresos.
• En Posa a prova les teues competències l’alumne ha d’analitzar i interpretar la

informació de textos i imatges científics per a contestar preguntes, relacionar-la
amb els coneixements adquirits i traure’n conclusions. Aquesta activitat contribueix
al desenvolupament de la competència en comunicació lingüística i en el
tractament de la informació i competència digital.
proposa una reflexió sobre la importància del cordó umbilical durant l’embaràs.
TEMPORITZACIÓ
Aquesta unitat comprén la quarta quinzena del primer trimestre. El temps de durada

unitat 4.

• Material complementari, Coneixement del medi 6é EP: Làmina didàctica: La

reproducció humana.
• Emprar amb rigor i precisió el vocabulari per a expressar les pròpies idees i
coneixements. (Pàg. 42, Diccionari; act. 1, pàg. 45, 49 i 51)
• Extraure la informació rellevant de textos i imatges, relacionar-la i interpretar-la a fi

de contestar preguntes i emetre opinions. (Pàg. 42, Posa’t en marxa; pàg. 52, Posa
a prova les teues competències; pàg. 53, Ho saps?, I tu, què n’opines?)
• Organitzar la informació en una taula a fi de resumir els continguts de la unitat.

(Pàg. 41, act. 1)
• Aprendre a usar dibuixos i esquemes com a recurs per a memoritzar i interioritzar

els continguts de la unitat. (Pàg. 49, secció procedimental; pàg. 50, Aprén a
aprendre)
• Buscar informació tant en suport imprés com digital a fi d’analitzar-la i d’integrar-la

en els esquemes previs de coneixement. (Pàg. 53, Posa la lupa)
1. Conéixer les característiques generals de la reproducció humana.
2. Identificar els caràcters sexuals primaris i secundaris dels dos sexes i el significat
de la pubertat.
3. Reconéixer les cèl·lules reproductores humanes i les característiques que tenen.
4. Aprendre l’anatomia bàsica dels aparells reproductors masculí i femení.
5. Entendre el procés de la fecundació.
6. Conéixer les fases de l’embaràs i del part.

1. Explicar les característiques generals de la reproducció humana.
2. Enumerar els caràcters sexuals primaris i secundaris dels dos sexes i els canvis
que es produeixen en la pubertat.
3. Identificar o dibuixar, d’una manera esquemàtica, les cèl·lules reproductores

humanes i dir-ne les característiques distintives.
4. Reconéixer les parts dels aparells reproductors masculí i femení.
5. Descriure el procés de la fecundació.
6. Explicar els processos que caracteritzen cada fase de l’embaràs i del part.
CONTINGUTS
• La funció de reproducció. Característiques de la reproducció humana.
• Els caràcters sexuals femenins i masculins.
• La pubertat i la menstruació.
• Les cèl·lules reproductores masculines i femenines.
• Anatomia dels aparells reproductors femení i masculí.
• La fecundació.
• L’embaràs i el part: fases de cada un.
• Realització i interpretació de dibuixos anatòmics esquemàtics.
• Elaboració d’esquemes explicatius que representen les fases d’un procés.
• Interpretació d’ecografies.
• Valoració de les diferències anatòmiques i fisiològiques entre xiques i xics.

Desenvolupament d’una actitud amigable i positiva davant d’aquestes diferències.
• Desenvolupament d’hàbits saludables relacionats amb la funció de reproducció.

• Conscienciació de la importància d’adoptar hàbits saludables durant l’embaràs.
• Valoració crítica d’actituds sexistes i segregacionistes.
• Rebuig de qualsevol tipus de discriminació.
HABILITATS LECTORES
Utilitzar els coneixements per a anticipar el contingut del text.
Adquisició de vocabulari
Ampliació del vocabulari relatiu al tema.
Propòsit de lectura
Assimilar conceptes i incorporar-los al propi vocabulari.
TREBALL COOPERATIU
Planificació pactada del treball
Desenvolupar, pas a pas, un pla de treball abans d’emprendre una tasca, tenint en
compte els interessos de tots els membres del grup.
EDUCACIÓ EMOCIONAL
Pensament positiu
Veure la part positiva de cada situació.
Assertivitat
Sentir-se satisfet, confiat i segur de si mateix.
TERMES DE L’ÀREA
caràcter sexual primari: característica que diferencia l’aparell reproductor masculí del

femení.
caràcter sexual secundari: característica externa que diferencia hòmens de dones.
cesària: operació quirúrgica que es fa obrint la matriu uterina per extraure el bebé.
flagel: prolongació cel·lular llarga en forma de fuet que permet la mobilitat de la

cèl·lula.
pubertat: etapa del creixement en què es desenvolupen elscaràcters sexuals

secundaris.
zigot: cèl·lula resultant de la unió de l’òvul i de l’espermatozoide després de la

fecundació.
ALTRES PARAULES
acne: malaltia de la pell caracteritzada per una inflamació crònica de les glàndules
sebàcies que se sol produir en la pubertat.
banc de cèl·lules: lloc on s’emmagatzemen cèl·lules sanguínies procedents del cordó

umbilical per a utilitzar-les després clínicament.
ecografia: tècnica mèdica d’exploració mitjançant ones electromagnètiques o

acústiques, que registra l’eco produït en la seua propagació.
Narrativa: Amb la Clara serem sis, PETER HÄRTLING. La Magrana. La família Scheurer
està esperant un nou fill; però aquest embaràs no serà com els altres… i hauran
d’afrontar alguns problemes. Un llibre que ajudarà a conéixer millor el procés de la
gestació.
Coneixement: La máquina humana: manual de instrucciones. RICHARD WALKER.

“Características clave”, pàg. 20.

Pàgina 42
Utilitzarem els coneixements previs i la informació que aporten les il·lustracions i el títol
de la unitat per a anticipar el contingut del text.
Comprensió literal
 Què és un embaràs?
 Quan sol durar un embaràs?
 Què se celebra al parc?
 Quina relació tenen les il·lustracions amb el títol de la unitat?
 De què deu tractar la lectura?
 Què creus que sentiran els pares quan tenen trigèmins?
Suggerirem als alumnes que elaboren una llista dels avantatges i una altra dels
inconvenients que es poden derivar de tindre un germà o germana bessó, i la
presenten a la resta de la classe per a debatre sobre això.
• Observarem, entre tots, el dibuix que il·lustra la lectura. Preguntarem als alumnes:
Què significa trigèmins? Quines diferències hi ha entre els bessons i els trigèmins?
Coneixen algú que haja tingut trigèmins? Aprofitarem per a comentar que hi ha
embarassos múltiples, fins i tot de més xiquets.
• En la unitat es desenvolupen continguts relacionats amb la funció de reproducció

en l’ésser humà. L’enfocament, sistemàtic i bastant detallat sense arribar a ser
exhaustiu, fa que la unitat didàctica siga rica en continguts, encara que no supose
per als alumnes un esforç important en l’aprofundiment del coneixement d’aquesta

funció, que no tornaran a estudiar amb un nivell de detall superior fins al tercer curs
d’Educació Secundària.
REFORÇ
• Molts alumnes deuen haver vist alguna vegada l’ecografia d’un embrió o un fetus,
tal vegada la seua, que tenen guardada els seus pares. Aquestes imatges solen
ser molt motivadores per a despertar la seua curiositat sobre el procés de
l’embaràs. Els comentarem que el mecanisme és semblant a com les rates
penades perceben els obstacles en la foscor per mitjà de l’emissió d’ultrasons i la
detecció del seu eco.
• Quan parlem dels ultrasons, comentarem que el nostre espectre de percepció és

limitat i que alguns animals senten sons o veuen colors que nosaltres no podem
percebre. Això significa que els sentits no ens informen de tot el que existeix, sinó
només d’allò que podem percebre.
Pàgina 43
PER A SABER MÉS
• Al final del segle XIX es van descobrir uns sons molt aguts que no podien ser
percebuts per l’orella humana: els ultrasons.
• Aprofitant aquest descobriment, a mitjan segle XX es van dissenyar aparells de

sonar xicotets, els aparells d’ecografia, i es van aplicar en medicina. Els resultats
van ser sorprenents: es podien veure els vasos sanguinis, detectar tumors, pedres
al renyó, controlar el desenvolupament del fetus, etc.
AMPLIACIÓ
• Els continguts relacionats amb la descripció dels aparells reproductors atrauen

vivament la curiositat dels alumnes, la sexualitat dels quals està començant a
despertar per la seua entrada imminent en la pubertat. Aprofitarem per a incidir en

continguts transversals sobre les relacions entre xics i xiques, els diferents gustos
dels dos, la necessitat d’establir relacions basades en un tracte igualitari, etc.
• Buscarem informació en Internet sobre els embarassos múltiples, les diferències

entre bessons iguals i bessons fraterns, en quins casos solen donar-se, etc. Farem
una posada en comú sobre les semblances psicològiques, i no només físiques,
dels bessons i comentarem els múltiples estudis que s’hi han fet al llarg de la
història.
Pàgina 44
• El curs passat els alumnes van estudiar molt superficialment la funció de

reproducció com aquella que permet als éssers vius originar-ne d’altres semblants
a ells, i han estudiat també algunes formes de reproducció asexual.
• De la reproducció sexual, tal vegada recorden que necessitava la intervenció d’un

mascle i una femella, cada un dels quals produïa unes cèl·lules reproductores
característiques.
• En aquesta unitat, els continguts se centren en l’espècie humana. Els termes

reproducció sexual, cèl·lules reproductores, vivípars i mamífers tal vegada els
resulten coneguts, però la resta dels continguts constitueixen una novetat.
Demanarem als alumnes que comenten si se senten més a gust i confiats amb
amics del mateix sexe o amb amics de l’altre sexe i per què. Quan es van adonar
que estaven creixent i madurant? Quins canvis els incomoden més? És important
que senten confiança per a comentar si no els agrada la veu que tenen o alguna
part del cos i que comprenguen que no es quedaran així sinó que aquest procés de
canvi continu, l’adolescència, dura uns pocs anys.
REFORÇ
• Convé destacar la idea que les cèl·lules reproductores només s’originen en els
òrgans reproductors madurs, així com la diferència que hi ha entre els
espermatozoides, xicotets, mòbils i que es reprodueixen constantment, i els òvuls,

grans, sense capacitat de moviment propi i que es troben ja presents als ovaris del
fetus femení, encara que no maduren fins a la pubertat.
Per a la funció de reproducció és necessària la relació entre dos éssers humans de

diferent sexe. Preguntarem als alumnes si parlen de sexualitat amb els pares o si
els fa vergonya. Cal que comprenguen bé aquesta funció i les seues implicacions
emocionals, més enllà del mecanisme purament físic. Per això, cal fomentar el
diàleg a casa, per evitar falses creences i errors en les relacions.
Pàgina 45
ELS CANVIS EN LA PUBERTAT
• Els canvis que experimenten els alumnes en aquesta etapa els comporten
problemes no desitjats que, de vegades, es poden convertir en complexos o males
estones. És important remarcar la naturalitat d’aquest procés pel qual tots passen
amb més evidència o menys i la importància de la higiene diària, ja que en aquesta
etapa és molt habitual que els xics i xiques abandonen la higiene adequada.
AMPLIACIÓ
• Els canvis que caracteritzen la pubertat, així com els que es produeixen al llarg del
cicle menstrual estan controlats per determinades hormones: la testosterona, en
l’home, i els estrògens i la progesterona en la dona. Aquestes es produeixen als
òrgans sexuals: els testicles i els ovaris respectivament. El paper que tenen les
hormones en el metabolisme és molt important: no només dirigeixen aquests
canvis irreversibles, sinó que la seua concentració diferent al llarg dels dies, els
mesos, les èpoques de l’any i, fins i tot de la vida, produeix també canvis
importants en l’estat d’ànim, en l’eficàcia amb què s’assimilen els nutrients, en el
desig sexual, en les relacions emocionals… En definitiva, les hormones són un dels
factors principals que determinen la forma en què una persona viu la vida.
Pàgina 46

• L’estudi de l’anatomia detallada dels aparells reproductors femení i masculí és

pràcticament una novetat per als alumnes, que fins ara només han vist en cursos
anteriors referències molt genèriques a la reproducció sexual. La fecundació és un
altre concepte que han sentit anomenar anteriorment, però és ara quan en
concretaran el significat i aprendran els òrgans que hi intervenen i la manera en
què ocorre.
• Els alumnes han d’aprendre a dibuixar amb desimboltura, d’una manera

simplificada però clara i explicativa, els aparells reproductors femení i masculí,
situant-hi els components principals i afegint-hi els noms. En general, l’explicació
de l’anatomia dels aparells reproductors convé complementar-la parlant de la
importància de la higiene, especialment a partir del moment de la pubertat, en què
augmenta la secreció sebàcia i, d’aquesta manera, les possibilitats d’infeccions i
males olors.
REFORÇ
• L’estudi dels aparells reproductors sempre crea controvèrsies, la majoria de les

vegades perquè els fa vergonya parlar-ne o rebre informació sobre això. Tractarem
el tema amb el caràcter científic que requereix i fomentarem que el diàleg
s’estenga fins a les seues famílies, on poden compartir els coneixements apresos i
tractar de desmitificar la temàtica.
• Podem proposar la creació d’un mural en què es dibuixen els dos tipus de cèl·lules
reproductores: òvuls i espermatozoides, tractant de crear-les amb dimensions
relatives aproximades. Destacarem la idea que els espermatozoides es creen
constantment mentre que les xiques ja naixen amb un nombre determinat d’òvuls
que maduraran al llarg dels anys.
Pàgina 47
MOLT INERESSANT
Bessons: iguals o diferents?

• Explicarem més detalladament com es produeixen els dos tipus de parts múltiples.
El primer en què un espermatozoide fecunda un òvul i el zigot resultant
experimenta una divisió i origina dues cèl·lules que donen lloc a dos individus
iguals. En aquest cas els dos individus procedeixen del mateix òvul i el mateix
espermatozoide i són, per tant, del mateix sexe. En el segon cas els dos individus
formats són el resultat de dues fecundacions diferents: dos espermatozoides
diferents fecunden dos òvuls distints. Per això, els dos individus que es formen no
s’han d’assemblar necessàriament i poden ser del mateix sexe o de sexe diferent.
AMPLIACIÓ
• Moltes xiques experimenten molèsties associades a la menstruació, especialment

mal de panxa que pot arribar a ser fort algunes vegades. En alguns casos les
xiques d’onze anys que ja tenen la menstruació presenten altres símptomes, com
ara insomni, decaïment, tristesa…, associats als profunds canvis hormonals a què
estan sotmeses. No obstant això, el més freqüent és que les xiques tinguen unes
primeres regles suaus, poc abundants, bastant irregulars pel que fa a la periodicitat
i sense molèsties de cap tipus. De tota manera, és interessant esmentar que la
presència dels símptomes descrits no és preocupant i que en la major part dels
casos finalment remeten.
Pàgina 48
• L’estudi detallat de les fases de l’embaràs i el part resulta un contingut nou en què
l’alumne trobarà termes tècnics com placenta, cordó umbilical o fetus, que deu
haver sentit molt sovint, però que no tindrà clarament definits. La comprensió
d’aquests és fonamental per a l’assimilació dels continguts relacionats amb la
reproducció humana.
• Resulta molt cridaner per als alumnes comentar-los que en la primera fase del
desenvolupament embrionari, durant les primeres cinc setmanes, l’embrió humà
mostra una semblança notable amb l’embrió dels peixos, ja que presenta fins i tot

obertures que en els peixos donen lloc a les brànquies. Naturalment, en l’embrió
humà aquesta estructura desapareix més endavant.
Durant la gestació, la mare sent emocions molt especials. Què creuen ells que
poden sentir?
REFORÇ
• Utilitzarem un mural per a esquematitzar el desenvolupament de l’embrió i del fetus

a l’interior de la mare, col·locant imatges de cada mes d’embaràs i tractant de
comentar les característiques més rellevants de cada fase. Deixarem que diguen el
que els resulta més cridaner i n’escriurem, davall de cada fase, l’aspecte més
rellevant.
• Hi ha alguns detalls que als alumnes els resulten molt cridaners, com els sorolls
forts i bruscos que produeixen sobresalts en un fetus de més de cinc mesos,
clarament perceptibles per la mare. Fins i tot, els sobresalts del fetus, que es
manifesten en forma de puntades de peu i moviments, van seguits molt sovint
d’atacs de singlot, que també es poden percebre clarament. Una cosa semblant
passa quan la mare ingereix una substància excitant com el café.
Pàgina 49
ESQUEMA SOBRE LES FASES DEL PART
Aconseguir que els alumnes dominen la metodologia necessària per a la realització

d’esquemes suposa conquistar una excel·lent eina d’aprenentatge, de manera que els
alumnes seran capaços de comprendre i recordar millor els conceptes treballats a
l’hora d’aplicar aquesta destresa.
Animarem els alumnes perquè, després d’analitzar el procés de les fases del part,
narren de la manera més detallada possible, tots els canvis experimentats per l’embrió
i el fetus.

AMPLIACIÓ
• La fase d’expulsió d’un part és particularment complicada, ja que el bebé ha de fer

un gir per passar el cap per la pelvis de la mare, ja que el canal del part és estret
en relació amb el diàmetre del cap del bebé. Destacarem que el moment del
naixement es produeix quan el bebé encara no ha completat el seu
desenvolupament: el bebé humà naix especialment desprotegit i, per aquesta raó,
necessita moltes atencions.
Aprofitarem per a comentar els hàbits saludables que ha de seguir una dona
embarassada, com seguir una dieta equilibrada, descansar prou, evitar el consum
de substàncies perjudicials com l’alcohol, el tabac i les drogues, etc.
Pàgina 50
Suggerirem als alumnes que, partint de l’esquema elaborat, es dividisquen en tres

equips i elaboren murals informatius sobre l’aparell reproductor femení, el masculí i
els processos de fecundació, embaràs i part, combinant textos extrets de la unitat i
fotografies d’Internet.
• Després de llegir el resum, entre tots, en veu alta i amb el llibre tancat, podem
• Per a reforçar les idees principals podem demanar als alumnes que subratllen els
En grups de quatre poden completar el mapa conceptual de l’apartat Aprén a

aprendre. Abans de començar a treballar han de decidir com faran la lectura
(individualment, en veu alta, per paràgrafs...) i com completaran el mapa
(conjuntament, una tasca per persona, algú dicta...). Solament quan hi haja acord
sobre el pla que seguiran es podrà portar a la pràctica. Quin grup s’ha organitzat
millor?

El part quasi sempre és dolorós. Creuen que en el futur no ho serà? Per què? Els
agradaria tindre fills? Per què? Aprofitarem el tema per a comentar la importància
que té per al xiquet que acaba de nàixer confiar en els seus pares i sentir-se cuidat
per ells. Quines conseqüències pot tindre per a un xiquet acabat de nàixer no tindre
la cura dels seus pares?
Pàgina 52
• Extraure la informació rellevant de textos i imatges i relacionar-la i interpretar-la

permet contestar preguntes i emetre opinions.
Ampliació del vocabulari relatiu al tema.
Comprensió literal
 Què és una ecografia?
 Com es veuen les imatges en una ecografia 3D?
 Quina ecografia et sembla més completa, la de 2D o la de 3D? Per què?
 Et sembla important que les dones que estan embarassades es facen ecografies?
Per què?
Formarem grups de dos per treballar sobre les ecografies 3D. Cada membre del
grup haurà de resoldre dues qüestions; després, s’intercanviaran els quaderns
perquè l’altre membre del grup decidisca si està d’acord amb la resposta donada o
no.

Organitzarem un debat perquè els alumnes expressen, d’una manera assertiva i

constructiva, la seua opinió sobre la importància de practicar hàbits saludables
durant l’embaràs.
• Abans de començar cal llegir l’apartat i observar, amb deteniment, les tres imatges
de les ecografies corresponents als fetus en tres etapes diferents. Es tracta que els
alumnes es familiaritzen amb les diferències entre els tres fetus i que comprenguen
les diferències entre les ecografies 2D i 3D.
Pàgina 53
• Llegirem el text entre tots i en veu alta. Els demanarem que en diguen els termes
més importants. Després, els escriurem en la pissarra: cordó umbilical, substàncies
de rebuig, oxigen, úter, part, etc. Reforçarem la importància del cordó umbilical
com a element d’unió entre la mare i el bebé.
Assimilar nous conceptes i incorporar-los al vocabulari ja existent.
Comprensió literal
 Quina és la funció del cordó umbilical?
 Quan es forma?
 Per què el cordó umbilical s’anomena “fil de la vida”?
 Per què les seues característiques poden afectar al fet que la vida del fetus
córrega perill?
 Com creus que se sentiran els bebés quan els tallen el cordó umbilical?
En grups de tres, es tracta de respondre a les qüestions sobre el Cordó umbilical,

el fil de la vida. Cada un triarà una de les tres preguntes i s’encarregarà de
respondre-la i comunicar la seua resposta als altres.

Els demanarem que, quan hagen analitzat la informació que hi ha en la lectura,

formulen per escrit preguntes la resposta de les quals es puga trobar en el text.
El cordó umbilical és necessari durant l’embaràs, però sovint sentim que un adult
no ha trencat encara el cordó umbilical amb sa mare. Què pot significar?
Comentarem el tema de la dependència emocional i de la importància de confiar en
un mateix i de sentir-se satisfet. Creuen que són dependents de l’afecte d’algú?

Unitat 5. La nutrició
METODOLOGIA

recordem que en la nutrició intervenen els aparells digestiu, respiratori, circulatori i
excretor; descrivim les parts de cada un i en coneixem les funcions i processos de
funcionament. Així mateix, recordem la importància de donar sang per a salvar vides,
sempre que es complisquen els requisits necessaris.
• La presentació de la unitat s’inicia amb un text narratiu que pretén que els
alumnes reflexionen sobre la importància d’adequar l’alimentació a l’activitat que es
desenvolupa. Aquest text s’acompanya d’una il·lustració motivadora, relacionada
amb aquesta i que en reforça la intenció, ja que l’alumne ha de deduir les
conseqüències de beure molt de líquid.
La secció Diccionari presenta la definició de les tres paraules que estan marcades
en negreta en el text i poden presentar una dificultat especial per als alumnes.

conclusió al text plantejat, al mateix temps que remarca la relació entre la ingesta
de líquids i la seua eliminació.


de l’alumne i ens introdueix en el contingut de la unitat: la funció de nutrició i els
aparells que hi intervenen.
• Les pàgines de continguts i activitats treballen, en els diferents epígrafs, la funció

de nutrició, la respiració i l’excreció, la circulació i el cor.

competència d’aprendre a aprendre, elaborant esquemes per a organitzar el que
ha aprés, subratllant les paraules més importants i completant esquemes i
oracions, per a fer resums i organitzar el que ha aprés.

• La secció procedimental proposa a l’alumne elaborar una biografia seguint els

passos necessaris per a fer-ho d’una manera correcta i rigorosa.


• La secció Posa a prova les teues competències planteja una activitat per a
analitzar la informació d’un tauler amb el menú del dia d’un restaurant a fi
d’extraure’n conclusions i opinions i comunicar-les. Aquesta activitat contribueix al
desenvolupament de la competència en autonomia i iniciativa personal i en el
descriu el procés de donació de sang, plaquetes i plasma.
TEMPORITZACIÓ
Aquesta unitat comprén la cinquena quinzena del primer trimestre. El temps de durada

unitat 5.

• Material complementari, Coneixement del medi 6é EP. Làmines didàctiques: La

nutrició, L’aparell circulatori, La circulació de la sang; Maqueta del cor.
• Incorporar noves paraules al vocabulari i utilitzar-les en el context adequat per a

millorar la comunicació. (Pàg. 54, Diccionari i Posa’t en marxa; act. 1, pàg. 61 i 65)
• Utilitzar les tècniques d’estudi per a organitzar els continguts apresos i

desenvolupar la memòria. (Act. 1, pàg. 57, 59, 63 i 64; Aprén a aprendre)
• Buscar informació, tant en suport imprés com digital, seleccionar-la i ordenar-la per
crear un text biogràfic. (Pàg. 63, secció procedimental)
• Buscar, seleccionar i utilitzar les imatges adequades per a il·lustrar textos. (Pàg.
63, secció procedimental)
• Llegir, seleccionar i analitzar informació, tant en suport imprés com digital, a fi de

contestar preguntes i manifestar opinions raonades. (Pàg. 66, Posa a prova les
teues competències; pàg. 67, Per a llegir…)
1. Relacionar la funció de nutrició amb el funcionament coordinat dels quatre aparells

implicats: digestiu, respiratori, excretor i circulatori.
2. Aprendre a un nivell senzill l’anatomia i la fisiologia dels aparells implicats en la

funció de nutrició.
3. Comprendre el procés de l’intercanvi gasós i la interacció entre els aparells

respiratori i circulatori.
4. Identificar els diferents components de la sang i la funció que exerceixen.
5. Comprendre que la circulació humana és completa i doble.

1. Definir correctament la funció de nutrició i anomenar els aparells implicats en

aquesta.
2. Fer o interpretar un dibuix senzill amb els components de l’aparell digestiu i els
processos que hi tenen lloc.
3. Identificar els components de l’aparell respiratori i explicar-ne el funcionament.
4. Explicar els processos de la ventilació pulmonar i de l’intercanvi gasós.
5. Descriure adequadament l’excreció i anomenar-ne els aparells implicats.
6. Detallar els components del teixit sanguini, especificant la funció que fa cada un.
7. Compondre o interpretar esquemes senzills de la circulació sanguínia.
CONTINGUTS
• La funció de nutrició.
• L’aparell digestiu i el procés de la digestió.
• L’aparell respiratori i la respiració.
• Components de l’aparell excretor. El sistema urinari.
• La circulació sanguínia. Anatomia del cor.
• Interpretació i realització de dibuixos esquemàtics dels diferents aparells.
• Elaboració i anàlisi senzilles de dietes saludables.
• Realització de biografies de científics rellevants.
• Realització d’un estudi sobre la recuperació del ritme cardíac, seguint un protocol
normalitzat.
• Anàlisi de la importància de la donació de sang.
• Conscienciació de la importància d’una dieta sana.

• Valoració de la importància de l’esmorzar a mitjan matí, amb preferència pels

aliments nutritius.
• Comprendre i assumir la relació entre la dieta i la salut.
• Adquisició d’hàbits saludables relacionats amb l’exercici físic i l’alimentació.
• Desenvolupament d’una actitud crítica davant la imposició de modes que

condueixen a trastorns en els hàbits alimentaris.
• Conscienciació del perill de malalties com la bulímia i l’anorèxia.
HABILITATS LECTORES
Vista preliminar
Relacionar la il·lustració amb el tema de la lectura.
Interpretació de la carta d’un restaurant
Resoldre qüestions a partir de les dades aportades.
Integració de la nova informació
Familiaritzar, reflexionar i millorar la comprensió.
TREBALL COOPERATIU
Motivació intrínseca
Prendre consciència de la importància del que s’aprendrà com a individu i com a

membre d’un grup.
EDUCACIÓ EMOCIONAL
Pensament positiu
Mantindre un bon estat de salut.
Assertivitat
Expressar les pròpies idees amb llibertat.

TERMES DE L’ÀREA
alvèol: sac terminal dels bronquíols, en què té lloc l’intercanvi gasós.
diòxid de carboni: gas produït en la respiració i usat per les plantes en la fotosíntesi.
nutrient: compost químic necessari perquè les cèl·lules porten a terme les funcions
vitals.
orina: líquid transparent i groguenc format pels renyons i eliminat en la micció.
oxigen: gas abundant en l’escorça terrestre i l’atmosfera, essencial per a la respiració.
vàlvula: plec que impedeix el retrocés de la sang que circula per un vas sanguini o el
cor.
ALTRES PARAULES
donant: persona que, d’una manera voluntària i altruista, cedeix un òrgan o sang a
altres que ho necessiten.
transfusió: tècnica per la qual es transfereix sang o plasma d’un individu a un altre,
per a remeiar una hemorràgia.
vitamina: substància present en els aliments i que, en quantitats molt xicotetes, és

necessària per a les funcions vitals.
Narrativa: El amigo de Hércules, SANTIAGO GARCÍA-CLAIRAC. Ediciones SM. Salvador

creu que només prenent la beguda energètica que anuncien en la televisió
aconseguirà ser tan fort com Hèrcules, però les coses no són tan fàcils com semblen.

“Operaciones automáticas”, pàg. 34.

Los porqués de la salud, PAUL MARTIN. Ediciones SM. Les respostes boges del Doctor
Quenó per a veure el món d’una manera diferent. Les respostes exactes del Doctor
Quesí per a créixer sabent: Per què el pebre fa que creme la boca? Com es formen les
càries?, etc.
Pàgina 54
Vista preliminar
Relacionar la il·lustració amb el tema de la lectura.
Comprensió literal
 On es troben els personatges de la il·lustració?
 On va el corredor que entra per la porta?
 Per què creus que li corre pressa anar al lavabo?
 Quina relació té la il·lustració amb el títol de la unitat?
 Explica quina relació tenen els nutrients que prenem amb l’energia corporal.
Proposarem als alumnes que escriguen un diàleg en què s’incloguen dues de les
tres paraules definides en el diccionari.
Animarem els alumnes perquè dramatitzen el contingut del text narratiu juntament
amb el desenllaç que se suggereix en la il·lustració, utilitzant només el llenguatge
corporal.
• Observarem, entre tots, el dibuix que il·lustra la lectura i llegirem el text, entre tots,
comprovant d’una manera fefaent que els alumnes han comprés l’essència de la
lectura. Els preguntarem: Què passa quan bevem massa? I quan mengem més del
compte? Conversarem sobre la importància d’una nutrició adequada, sobre els
efectes d’una sobrealimentació i sobre el contrari. Introduirem els conceptes

d’anorèxia i bulímia com a trastorns alimentaris d’una gran transcendència en

l’actualitat.
• Aquesta unitat és l’última del bloc de continguts dedicat a l’estudi del cos humà.
Després de l’estudi de les funcions de relació i reproducció, en aquesta unitat
abordarem la funció de nutrició. Per a fer-ho, desenvolupem una descripció
anatòmica i fisiològica dels quatre aparells implicats en la funció de nutrició:
digestiu, respiratori, excretor i circulatori.
REFORÇ
• Aquesta unitat és una de les millors oportunitats perquè els alumnes comprenguen
el missatge que tractem de transmetre: “una nutrició òptima implica una vida
millor”. És un bon moment per a recalcar que l’adquisició d’hàbits saludables per al
nostre organisme des d’una edat primerenca pot repercutir tant en el
desenvolupament del nostre cos com en el de la pròpia personalitat.
• Els alumnes confonen els conceptes de nutrició i alimentació, de manera que

convé establir les diferències entre els dos. Molts tenen també la idea que una
alimentació sana té una importància secundària i que les persones estan ben
nodrides si mengen una quantitat suficient, sense que importe molt quin tipus
d’aliments consumeixen.
Pàgina 55
PER A SABER MÉS
• Francisco Grande Covián va proposar idees innovadores en el camp de la nutrició,

cosa que va suposar una revolució pel fet de desmuntar molts tòpics fermament
establits per la cultura popular. Va ser ell el qui va establir, d’una manera
inequívoca, la relació que hi ha entre la dieta, la concentració de colesterol a la
sang i l’aterosclerosi, malaltia que consisteix en una obstrucció progressiva dels
vasos sanguinis.
AMPLIACIÓ

• Plantejarem un debat, moderat acuradament per la confusió que pot crear, sobre
quins aliments, dels que s’anuncien en la publicitat, són saludables, abellidors o
consumeixen a casa. Igualment, els preguntarem si han detectat alguna informació
contradictòria en els anuncis publicitaris d’aliments.
L’alimentació influeix molt en la nostra salut, però també en el nostre estat d’ànim.
Ser optimista i tindre pensaments positius són dues maneres d’alimentar
correctament la nostra ment.
• Buscarem informació en Internet sobre els dos trastorns alimentaris més comuns:
l’anorèxia i la bulímia. En comentarem la importància i com evitar-les.
Pàgina 56
• Podem començar la unitat plantejant una qüestió important: si alimentació i nutrició

són el mateix. A continuació, exposarem que són processos diferents: l’alimentació
és un acte voluntari d’ingesta d’aliments, que nosaltres podem triar (o que trien per
nosaltres), mentre que la nutrició és un procés complex de distribució de nutrients
(entre aquests, l’oxigen captat per l’aparell respiratori) a totes les cèl·lules de
l’organisme, i no és voluntària, encara que una dieta perjudicial pot trastornar-la.
• Al començament d’aquesta unitat, els alumnes tenen ja una visió bastant precisa
de l’organisme humà: han estudiat les funcions de relació i reproducció i han
abordat sistemàticament el sistema nerviós i els aparells locomotor i reproductor.
En aquesta unitat es veuran els aparells digestiu, respiratori, excretor i circulatori
bastant detalladament. Això significa un esforç important, però si han assimilat les
unitats anteriors estaran preparats per a assumir els nous continguts.
• Per a contextualitzar convé esmentar les funcions, els aparells i els sistemes ja
estudiats. És important, com en altres unitats, que facen dibuixos esquemàtics.
Els preguntarem si alguna vegada han notat que se’ls altera algun dels aparells
com a conseqüència d’alguna emoció. Seria bo que reflexionaren en grup quins
aparells es poden veure afectats per la por, l’enuig o l’ansietat.

A l’hora de parlar del sistema digestiu els demanarem que pensen si alguna
vegada han tingut molèsties a l’estómac a causa dels nervis. És important que
reconeguen els senyals corporals que acompanyen cada emoció. En algun
moment de la vida s’han quedat sense saliva, amb la boca totalment seca? A quina
reacció emocional s’ha degut?
REFORÇ
• En el cas de l’aparell digestiu és molt didàctic indicar als alumnes que dibuixen
l’intestí prim estirat, en lloc de dibuixar-lo enrotllat com es disposa en realitat ja que,
d’aquesta manera, els alumnes en seran conscients de l’extensió.
• Elaborarem un mural en què aparega un resum de cada un dels quatre aparells

implicats en la nutrició: digestiu (pren els aliments, fa la digestió, capta els nutrients
que passen a la sang), respiratori (pren l’oxigen de l’aire, el condueix a la sang,
recull el diòxid de carboni i el vessa a l’exterior), circulatori (distribueix els nutrients
a totes les cèl·lules, recull els rebutjos i els porta a l’aparell excretor) i excretor
(extrau de la sang els rebutjos de l’activitat cel·lular i els vessa a l’exterior: orina,
suor i diòxid de carboni).
Pàgina 57
MOLT INTERESSANT
Els nutrients que necessitem per a viure
• Els nutrients es troben en els aliments en una proporció diferent. Es tracta que els
alumnes comprenguen que no és el mateix menjar qualsevol tipus d’aliment, és a
dir, l’elecció dels aliments de la nostra dieta ha de ser molt acurada. Cada tipus
d’aliment conté uns nutrients determinats.
AMPLIACIÓ
• Moltes malalties d’origen alimentari tenen un factor comú: l’excés d’hidrats de

carboni en la dieta. Aquest excés manté l’organisme en una activitat metabòlica

forçada, ja que el fetge es veu obligat a fabricar greixos i a enviar-los, a través de la

sang, per a la seua acumulació en el teixit adipós. Les cèl·lules, al seu torn, deixen
de cremar greixos i centren la seua activitat metabòlica en la combustió de la
glucosa. Per a metabolitzar l’excés de sucre i disminuir-ne la concentració a la
sang el pàncrees es veu obligat a secretar més quantitats d’insulina, de manera
que arriba un moment en què els receptors d’insulina no són capaços de respondre
i comencen els símptomes de la diabetis de tipus II, l’associada amb l’obesitat.
Pàgina 58
• En aquest curs només s’estudia el procés de ventilació pulmonar i s’esmenta

l’intercanvi de gasos que té lloc als alvèols pulmonars. No s’incideix en el procés
cel·lular de la respiració. En aquest sentit, els alumnes que identifiquen la
respiració amb la ventilació pulmonar, afinaran lleugerament aquest concepte, però
no arribaran a tindre una visió de conjunt del procés respiratori, la complexitat del
qual abordaran en l’Educació Secundària.
• Una cosa semblant passa amb l’excreció, que identifiquen amb l’acte de la micció.
Servirà per a ampliar lleugerament la seua idea de l’excreció perquè s’inclouen les
glàndules sudorípares a l’aparell excretor, però sense abordar altres processos que
impliquen el fetge.
• L’aparell excretor té una certa complexitat ja que, a més de les glàndules

sudorípares i el sistema urinari, hi intervenen els pulmons. Aquesta idea s’esmenta
en el text i convé destacar-la, ja que ajudarà a separar els conceptes d’excreció i
defecació, que els alumnes confonen fàcilment.
• Convé també fer-los veure que realment l’aparell digestiu no intervé en l’excreció.
La por afecta el sistema urinari, de manera que algunes persones en una situació
de molta por perden el control dels esfínters. Coneixen algú que li haja passat
això? Com et comportaries amb algú que li haguera passat? Com t’agradaria que
es comportaren amb tu en aquesta situació?

REFORÇ
• La ventilació pulmonar implica, a més del diafragma i els músculs intercostals, els
abdominals i els trapezis que incrementen la capacitat pulmonar alçant els
muscles. Practicarem la respiració abdominal, prenent aire, contraient el diafragma
i notant com la panxa és empesa cap a fora, i expulsant-lo contraient lentament i
amb força els abdominals. Aquest tipus de respiració aconsegueix una oxigenació
molt eficaç de la sang.
Els proposarem que pensen en quines situacions han perdut la gana.

Reflexionarem sobre la influència d’alguns problemes emocionals en la falta de
gana, o al contrari, en les ganes compulsives de menjar quan senten ansietat o
estan nerviosos.
Pàgina 59
AMPLIACIÓ
• L’excreció és una part fonamental del nostre metabolisme, ja que l’acumulació de

substàncies tòxiques a la sang té efectes immediats i greus sobre la nostra salut.
En les persones que tenen disfunció renal, el mal funcionament dels renyons
produeix un deteriorament greu de la salut en pocs dies i és mortal si no se supleix
la funció d’aquests òrgans amb un aparell de diàlisi. La diàlisi consisteix a extraure
de la sang les substàncies tòxiques i forçar-la a passar per una membrana
semipermeable on queden retingudes algunes sals. El procediment es completa
amb l’ús de filtres biològics que retenen la urea i altres compostos químics tòxics,
de manera que la sang queda neta.
Pàgina 60
• Als alumnes no els resultarà difícil recordar del curs passat el concepte de teixit
com una agrupació cooperativa de cèl·lules iguals o semblants que fan una funció,
però sí que els resulta xocant que la sang es puga considerar un teixit, ja que les

cèl·lules hi estan disperses en un medi. Els hem de comentar que els diferents
tipus cel·lulars de la sang cooperen formant el teixit sanguini, on les cèl·lules
compleixen diverses funcions però utilitzen el tor- rent circulatori per a dispersar-lo
a través de l’organisme.
• Les idees que tenen sobre el cor són generalment confuses i sovint errònies: molts
alumnes pensen que és en aquest òrgan on la sang recull oxigen o on es neteja
d’impureses. Hem d’aprofitar l’epígraf per a deixar ben clars tots aquests conceptes
i destacar el paper dels diferents components de l’aparell circulatori.
Preguntarem als alumnes si a ells els agradaria ser donants d’òrgans. Coneixen
algú que li hagen trasplantat el cor? Reflexionarem sobre la importància de
mantindre el cor en bon estat, ja que és un òrgan vital. Els demanarem que
comenten si alguna vegada han sentit taquicàrdia i quina en va ser la causa.
REFORÇ
• Com que els resulta difícil entendre el funcionament del cor i la seua estructura de
vàlvules i cavitats, cal que en facen molts dibuixos explicatius. Un dels més
didàctics i en què val la pena insistir és el que representa el cor com un rectangle
dividit en quatre parts iguals. S’hi poden afegir les venes entrants i les artèries
eixints per a completar l’esquema.
• Utilitzarem el dibuix que més els agrade de tots els que han elaborat els alumnes i
l’ampliarem per col·locar un mural a la classe i poder entendre millor l’apartat
posterior sobre la circulació de la sang. Aquest esquema es pot completar amb
fletxes sobre el sentit de circulació de la sang al cor.
Pàgina 61
DONAR SANG SALVA VIDES
• Comentarem la importància de les donacions de sang per a evitar que moltes

persones moren durant operacions, després d’accidents de trànsit o de patir fortes
hemorràgies, etc.

AMPLIACIÓ
• Se sol parlar de colesterol bo i de colesterol dolent, que s’identifiquen,

respectivament, amb les sigles HDL i LDL. En realitat, aquestes sigles signifiquen
en anglés high density lipoprotein i low density lipoprotein, és a dir, lipoproteïnes
d’alta densitat i de baixa densitat. Les HDL transporten el greix des del teixit adipós,
on s’emmagatzema, fins a les cèl·lules on el greix és utilitzat. Per això la presència
d’aquestes HDL a la sang no només és normal, sinó també un bon símptoma que
indica que la persona està utilitzant reserves de greix. Quan ingerim hidrats de
carboni en excés, el fetge els pren de la sang i els utilitza per a fabricar greixos.
Aquests greixos han de viatjar per la sang fins al teixit adipós per a acumular-se allí
i en aquest viatge són transportades per les LDL.
Pàgina 62
• Actualment ningú té dubte que el cor batega i que la sang circula, encara que la
defensa d’aquestes i altres idees va conduir a la foguera Miquel Servet. Per als
alumnes, el cor simplement “batega” i mou la sang, sense que sàpien exactament
com. Aprendran ara els conceptes de sístole (contracció) i diàstole (relaxació) del
múscul cardíac.
• Per a aprofundir en la visió mecanicista del cos, podem explicar com estan
disposades les vàlvules cardíaques, de manera que no permeten el retorn de la
sang cap a la cavitat de la qual procedeixen. Es tracta de vàlvules sense retorn
com les que s’instal·len en les claus de pas de combustibles i altres líquids, així
com a les cambres de les bombes aspirants-impel·lents: aquestes vàlvules se
situen en la unió de les venes amb les aurícules, en la separació de les aurícules
amb els ventricles i en l’eixida de les artèries.
REFORÇ

• Resulta senzill i didàctic dibuixar esquemàticament com és una vàlvula cardíaca:

bàsicament, una membrana situada sobre la boca d’un tub, de manera que el líquid
pot entrar des del tub, però quan intenta eixir-ne, la membrana ho impedeix
barrant-li el pas.
• El cor manté el flux sanguini amb el seu pols regular. Tanmateix, hi ha moments en
què es pot descontrolar. Demanarem als alumnes que pensen en situacions que
els hagen provocat taquicàrdia i recorden què sentien en aquell moment. Amb
quines emocions el cor batega més ràpidament del que és normal? Què necessita
una persona després de viure un moment així? Parlarem de la relaxació, de com
ens ajuda respirar més lentament perquè el cor en recupere el batec normal.
Pàgina 63
ELABORAR UNA BIOGRAFIA
Establirem una metodologia que siga útil per als alumnes en l’elaboració de biografies
de personatges de rellevància científica.
Animarem els alumnes perquè, a partir de la informació trobada i utilitzant les dades de
les quals disposen, imaginen i escriguen una història en què l’argument gire al voltant
d’un trasplantament de cor.
AMPLIACIÓ
• Harvey, un científic del segle XVIII, després d’anys d’investigació, va publicar les
seues conclusions sobre la circulació humana. Va arriscar el seu prestigi quan ho
va fer, ja que contravenia als coneixements assumits en aquella època, que
defensaven que la sang no circulava, sinó que simplement exercia una pressió
interna que, de vegades, convenia alleujar per mitjà de sagnies. Va encertar en la
descripció del recorregut de la sang, però es va equivocar quan va atribuir a
l’artèria aorta el transport d’una sang especialment “coneguda, perfecta i
alimentària”, perquè la sang que ix del cor per l’artèria aorta, a més de portar molt
d’oxigen, no porta molts altres nutrients procedents de l’aparell digestiu. Aquests

passen de l’intestí prim a la sang a través de la vena porta hepàtica, que els porta
directament al fetge.

Pàgina 64
Animarem els alumnes perquè elaboren, en equips, un fullet sobre deu hàbits
alimentaris que contribuïsquen a mantindre la salut dels quatre aparells que
intervenen en la nutrició.
• Després de llegir el resum, entre tots, en veu alta i amb el llibre tancat, podem
• Posteriorment, es pot completar oralment el mapa conceptual amb més informació

sobre els quatre aparells.
En grups de quatre, cada persona s’encarrega d’un dels aparells i ha d’escriure les
raons que se li acudisquen sobre la importància d’aquest aparell. Seguidament,
formaran nous grups en què els qui han estudiat un mateix aparell compartisquen i
amplien arguments. Finalment, tornaran al grup d’origen i explicaran als altres els
arguments donats. Cal remarcar que, per al grup és molt important que cada
membre reunisca tota la informació ja que, si no és així, els companys no
disposarien d’aquesta informació.
Pàgina 66
• Llegir, seleccionar i analitzar informació, tant en suport imprés com digital, ajuda a
contestar preguntes i a manifestar opinions raonades.
Interpretació de la carta d’un restaurant
Resoldre qüestions a partir de les dades que hi apareixen.

Comprensió literal
 Quines dades apareixen en el menú d’aquest restaurant?
 Quins plats pot triar una persona que siga vegetariana?
 Per què creus que és important menjar assegut, sense pressa i tindre hàbits
alimentaris saludables?
 Què creus que passa amb les persones que mengen de pressa, dretes i no tenen
hàbits alimentaris saludables?
Per a respondre a la pregunta número 3 de l’apartat Posa a prova les teues

competències, formarem grups de tres: cada un confecciona un menú. Segons el
que encarreguen per a menjar, han de dibuixar i imaginar com és la persona que
ha triat aquests plats.
• Els familiaritzarem amb dietes saludables i compararem uns aliments amb uns
altres. Destacarem rutines d’higiene en la manipulació d’aliments.
Treballarem sobre els aliments que formen part de cada plat. Per què és així?
Recordarem els trastorns alimentaris, com l’anorèxia i la bulímia i la importància

d’evitar-los.
Hi ha un moviment que està impulsant la tornada a un menjar lent, l’“slow food”.

Demanarem a cada alumne que done la seua opinió sobre el menjar ràpid i sobre
menjar sense presses. Quins avantatges i inconvenients té cada un?
Pàgina 67
Llegirem el text entre tots i en veu alta. Demanarem als alumnes que diguen els
termes més importants del text. Després, els escriurem en la pissarra: donació,
sang, components, màquines, glòbuls rojos, plaquetes, plasma, etc. Reforçarem la
importància de la donació en la curació de malalties.

Integració de la nova informació
 Familiaritzar, reflexionar i millorar la comprensió.
Comprensió literal
 Quins tipus de donacions es poden fer?
 Com es fa la donació d’un component?
 Quina és la diferència entre fer una donació completa o donar-ne alguns dels
components?
 Què penses de les persones que estan sanes i no volen donar sang?
Formarem grups entre tres i cinc alumnes i, abans de començar la lectura sobre la
Donació de plaquetes i plasma, han de conversar sobre la necessitat de donar
sang, l’edat a partir de la qual es pot fer, on es pot fer, etc. Després de la conversa,
cada un ha de dir a un altre membre del grup què ha aprés del que ha dit.
Seguidament, resoldrem les preguntes.
Suggerirem als alumnes que, quan analitzen la descripció de la màquina de la

lectura, imaginen l’aspecte que té i en facen, per equips, un dibuix esquemàtic.

Unitat 6. L’energia al nostre voltant

METODOLOGIA
Aquesta unitat s’engloba en el bloc Matèria i energia. Ací recordem què és l’energia,
coneixem com es manifesta i les seues fonts d’obtenció; estudiem l’electricitat, els
problemes que pot provocar l’ús de l’energia i algunes solucions per a evitar-los tant
com es puga. Així mateix, recordem que en la nostra vida diària hem d’estalviar
energia reduint, reutilitzant i reciclant.
per mitjà de la qual es pretén que els alumnes reflexionen sobre diferents maneres
de reciclar materials i estalviar energia. El text s’acompanya d’una il·lustració
motivadora, estretament relacionada amb la lectura i que reforça la intenció
d’aquesta, ja que l’alumne descobrirà com l’acció de bufar els ciris es converteix en
energia.
La secció Diccionari ofereix la definició de les tres paraules que hi ha destacades

en negreta en el text i que poden presentar una dificultat especial per als alumnes.
La secció Posa’t en marxa centra l’alumne en la il·lustració de la pàgina següent i
constitueix la conclusió al text plantejat, al mateix temps que destaca l’aprofitament
de l’energia. Aquestes seccions contribueixen al desenvolupament de la
competència en comunicació lingüística, ja que els aprenentatges que integren
van dirigits tant a augmentar la riquesa de vocabulari de l’alumne com a la
coneixement.

de l’alumne i ens introdueix en el contingut de la unitat: què és l’energia, com s’obté
i per a què s’utilitza.
• Les pàgines de continguts i activitats treballen, en els diferents epígrafs,

l’energia, les fonts d’energia, la producció d’electricitat i els usos de l’energia. En la
primera activitat de cada epígraf l’alumne ha de posar en pràctica la competència
per a aprendre a aprendre, completant les oracions proposades per a fer un
resum, fent esquemes per organitzar el que aprén, subratllant les paraules més
importants d’un text i escrivint oracions amb grups de paraules donades per a

recordar també el que acaba d’aprendre. En la secció procedimental es proposa

fer un experiment per a demostrar la transformació de l’energia i, després
d’analitzar-ne els resultats, traure conclusions per a exposar-les i comparar-les.


l’alumne que trie sis paraules del vocabulari de la unitat, en busque els significats i
els escriga en el quadern. Aquesta activitat contribueix al desenvolupament de la
competència en comunicació lingüística. Les altres dotze activitats serveixen
l’alumne ha d’analitzar i interpretar la informació d’una factura de la llum i
relacionar-la amb els coneixements adquirits per a respondre a les preguntes
formulades. Aquesta activitat contribueix al desenvolupament de la competència
matemàtica i la competència en el tractament de la informació i competència
digital.
• Per a llegir... i molt més tanca la unitat amb una lectura que, a més de
proposa una reflexió sobre la necessitat d’un ús moderat de l’energia elèctrica als
països rics.
TEMPORITZACIÓ
Aquesta unitat comprén la segona quinzena del primer trimestre. El temps de duració


unitat 6.
• Ampliar el vocabulari i utilitzar amb rigor paraules i expressions relacionades amb

l’energia per a expressar els coneixements adquirits en la unitat. (Pàg. 70,
Diccionari; act. 1, pàg. 73, 79 i 81)
• Analitzar la informació compresa en textos i imatges i incorporar-la als esquemes

previs de coneixement per a emetre opinions i contestar les preguntes. (Pàg. 70,
Posa’t en marxa; pàg. 83, Ho saps?, I tu, què n’opines?)
• Utilitzar les formes d’expressió i raonament matemàtic per a interpretar dades i

contestar les preguntes. (Pàg. 73, secció procedimental; pàg. 82, Posa a prova les

desenvolupar la memòria. (act. 1, pàg. 75 i 77; pàg. 80, Aprén a aprendre)
• Buscar, seleccionar i analitzar informació, tant en suport imprés com en digital, per
organitzar-la en una taula, contestar les preguntes i raonar les opinions. (Pàg. 83,
Posa la lupa)
1. Identificar l’energia amb la capacitat per a produir canvis en els cossos.
2. Conéixer les diferents formes d’energia: cinètica, lluminosa, sonora, etc., i la

possibilitat de la transformació d’unes formes en unes altres.
3. Familiaritzar-se amb les diferents fonts d’energia que utilitza la nostra societat.
4. Diferenciar les fonts d’energia renovables i no renovables.

5. Entendre les diferents formes de producció d’energia elèctrica, així com el seu
procés de distribució.
6. Conéixer alguns problemes derivats de la producció i la utilització de l’energia
1. Anomenar les diferents formes d’energia i esmentar exemples de cada tipus.
2. Identificar canvis en els cossos i explicar el tipus d’energia que els ha produït.
3. Anomenar els avantatges de l’electricitat i alguns aparells que funcionen amb

aquest tipus d’energia, així com les precaucions que hem de seguir quan la
utilitzem.
4. Enumerar les principals fonts d’energia que utilitza la nostra societat.
5. Classificar correctament les fonts energètiques en renovables i no renovables.
6. Explicar la forma de producció d’electricitat a les centrals tèrmiques,

hidroelèctriques, nuclears, solars i eòliques, i com es transporta.
7. Explicar els impactes derivats de la producció d’electricitat i de l’explotació de les

fonts energètiques.
CONTINGUTS
• Formes d’energia.
• Transformació de l’energia.
• L’electricitat: producció i característiques.
• Principals fonts d’energia.
• El Sol com a font d’energia.
• Fonts d’energia renovables i no renovables.
• Alguns riscos derivats de l’ús de l’electricitat.
• Impactes ambientals derivats de la producció d’energia.

• Interpretació de taules de dades que expressen els canvis d’un cos en rebre
energia.
• Anàlisi de les indústries que proporcionen l’energia.
• Identificació de les formes d’energia.
• Identificació de les transformacions energètiques.
• Investigació sobre alguns impactes ambientals.
• Anàlisi d’una factura de la llum.
• Desenvolupament d’hàbits responsables de consum i de reciclatge de materials.
• Reconeixement que els hàbits responsables s’han d’adquirir des de menuts.
• Desenvolupament d’actituds per a evitar accidents domèstics.
• Valoració crítica de l’ús indiscriminat de fonts d’energia no renovables.
• Presa de consciència dels impactes ambientals.
HABILITATS LECTORES
Lectura en veu alta
Adequar l’expressivitat al propòsit de la lectura.
Interpretació d’una factura
Resoldre qüestions a partir de les dades que apareixen en una factura.
TREBALL COOPERATIU
Confiança i suport mutu

Donar suport als companys quan ho necessiten emocionalment i cognitivament i

recórrer a ells quan es necessiten ànims i ajuda.

EDUCACIÓ EMOCIONAL
Pensament positiu
Veure la part positiva de cada situació.
TERMES DE L’ÀREA
biomassa: matèria orgànica total dels éssers que viuen en un lloc determinat i
utilitzable com a font d’energia.
pluja àcida: precipitació en l’atmosfera de les emissions industrials de contaminants

àcids, com òxids de sofre i de nitrogen, òxids metàl·lics, etc.
vent: corrent d’aire produït en l’atmosfera per causes naturals i l’energia cinètica del
qual es transforma als parcs eòlics.
cinètic: pertanyent o relatiu al moviment.
combustible: qualsevol material capaç d’alliberar energia quan es crema.
urani: element químic radioactiu, abundant en l’escorça terrestre, que s’usa com a
combustible nuclear.
jaciment: lloc on es troba naturalment una roca, un mineral o un fòssil.
ALTRES PARAULES
condensació: procés físic que consisteix en el pas d’una substància en forma gasosa
a forma líquida.
generador: part de les màquines que produeix la força o energia, com en les de vapor,
la caldera, i en l’electricitat, una dinamo.
querosé: part del petroli natural, que es destina a l’enllumenat i s’usa com a
combustible.

Es pot proposar als alumnes la lectura d’aquests llibres:
Narrativa: BVN Todo marcha sobre ruedas GRAHAM GREENE Ediciones SM [Quatre
contes de Graham Greene protagonitzats per quatre vehicles que, a pesar dels seus
anys, funcionen a les mil meravelles: van sobre rodes.]
Coneixement: Los porqués de la ciencia. PAUL MARTIN Ediciones SM [Les respostes

boges del Doctor Quenó per a veure el món de forma diferent. Les respostes exactes
del Doctor Quesí per a créixer sabent: Què és l’electricitat estàtica?, Com funciona una
bombeta?, etc.]
Pàgina 70
Lectura en veu alta
Adequarem l’expressivitat a propòsit de la lectura.
Comprensió literal
 Quantes vegades apareixen guions?
 Quines frases estan entre signes d’admiració?
 Quins personatges parlen en el text?
 Per a què serveixen els guions?
 Com es reciclen els materials de rebuig?
 Creus que on vius hi ha mitjans per a reciclar correctament?
Animarem els alumnes perquè imaginen i escriguen un nou final per al text narratiu,
aplicant els seus coneixements previs sobre el magnetisme.

• La unitat obri un bloc de continguts en el qual s’estudia l’energia i algunes de les

seues manifestacions. Al llarg de les tres unitats següents s’aborden aquests
continguts de manera més profunda, per a poder desenvolupar i fixar en l’alumne
els coneixements suficients que li podran ajudar a afrontar l’àrea de Física
d’Educació Secundària.
• Els alumnes van estudiar en cinqué curs els canvis físics i químics dels cossos, així
com les transformacions energètiques; però aquests canvis es van enfocar cap a la
matèria, mentre que en aquest curs es cridarà la seua atenció sobre l’energia.
• Recordarem els conceptes de canvi físic i canvi químic, i ressaltarem que en tots
aquests està implicada l’energia.
Ajudarem els alumnes a reflexionar sobre la importància del vent en l’obtenció

d’energia i com ens sentim emocionalment quan aquest bufa fort. Hi ha alguna
cosa positiva en això? Cada u podrà dir el que preferisca.
REFORÇ
• Ressaltarem l’estudi de les diferents formes d’energia, de les seues

transformacions i dels canvis que l’energia produeix en els cossos. Per exemple, es
pot utilitzar un xicotet ventilador a piles per a mostrar la transformació de l’energia
elèctrica en cinètica.
• És important que acostumem els alumnes a interrogar-se sobre les formes

d’energia que produeixen els canvis que perceben del seu voltant: els corrents
d’aire mouen les portes, el sol calfa les persianes, el soroll fa tremolar de vegades
els vidres, la llum del sol espatla les tapisseries i degrada els colors de teixits i
pintures, etc.
• Comentarem les formes d’energia de què parla la lectura inicial. Quins avantatges
troben respecte d’altres formes més habituals?

Pàgina 71
PER A SABER MÉS
• A més de l’energia eòlica i solar, esmentades en el text, els alumnes poden

reconéixer altres formes d’energia. No obstant això, potser no coneguen l’energia
que es pot obtindre de les marees o de les ones del mar.
• Es considera que el consum d’energia és un dels millors mesuradors del progrés i

el benestar d’una societat. De l’esgotament de les fonts d’energia sorgeix el
concepte de “crisi energètica”.
AMPLIACIÓ
• Comentarem als alumnes que hi ha moltes formes d’energia. Al fil d’aquest

comentari, es pot explicar que Benjamin Franklin, nascut als Estats Units el 1706,
pensava que els núvols estaven carregats d’electricitat, i que els raigs eren
expressions d’aquesta forma d’energia. Després de diverses investigacions i
experiments va esbossar el que seria el primer parallamps de la història,
demostrant al món que les seues teories sobre l’electricitat eren certes.
• Franklin defenia unes idees que no eren compartides per totes les persones; no
obstant això, va aconseguir demostrar que estava en la veritat. Demanarem als
alumnes que relaten alguna situació en què opinaven de forma diferent i es van
mantindre en la seua postura fins que van demostrar que estaven en la veritat.
Pàgina 72
• El terme energia és d’ús corrent, i la majoria de les persones, inclosos els alumnes,
creuen que és una cosa senzilla que tenen prou clar, però no sol ser així. És
necessari que expliquem de forma clara que es tracta d’un concepte sobre el qual
hi ha moltes idees errònies i confuses. És important portar des del principi el
concepte d’energia al pla de la física, identificant-la amb la capacitat per a produir
tot tipus de canvis en els cossos.

• Convé posar molts exemples que mostren com les transformacions energètiques
es produeixen de forma contínua al nostre voltant: la llum en calor, el moviment en
so, etc. Els alumnes podrien esmentar altres exemples i analitzar els canvis
energètics que es produeixen.
• S’ha de fer notar que tots els processos de la naturalesa tenen associades
transformacions energètiques.
• És una bona ocasió per a posar de manifest que les transformacions energètiques
ocorren a diferents escales de temps, de dimensió i de quantitat d’energia. Podem
comparar l’energia emmagatzemada en una pila amb la que produeix un cicló
tropical.
L’energia que ve del Sol i del vent és inesgotable. Demanarem als alumnes que
pensen com seria el planeta i quins canvis es produirien si tot el món utilitzara
formes d’energia no contaminants.
REFORÇ
Es pot comentar amb els alumnes com l’energia que solem usar com a combustible
prové dels fòssils; per tant, es pot esgotar. No obstant això, el Sol i les marees
poden ser fonts inesgotables d’energia. Reflexionant sobre això, es pot demanar
als alumnes que diguen com se senten quan diuen que tenen molta energia i com
se senten quan es troben sense energia. Com recarreguen les seues pròpies
bateries? Tindre objectius en la vida i voler aconseguir-los ens dóna molta energia.
• Demanarem als alumnes que posen diversos exemples sobre les formes d’energia
i que diguen a quina forma pertany cada un; per exemple: una bicicleta que es
desplaça, una bombeta encesa, una tassa de llet calenta, un violí que sona, un plat
de sopa, etc. Escriure’ls tots en la pissarra en dues columnes: una amb l’exemple i
una altra amb la forma d’energia.

Pàgina 73
DEMOSTREM QUE L’ENERGIA ES TRANSFORMA
Convé usar llum d’elevada potència perquè els resultats siguen significatius. La
recopilació metòdica i pacient de dades té molta importància en l’activitat científica.
Suggerirem als alumnes que representen les dades de la taula en un gràfic, de manera
que es reflectisca en dos colors diferents la variació de la temperatura de cada
termòmetre.
Proposarem als alumnes que, una vegada hagen tret les conclusions, esmenten els
exemples que recorden dels epígrafs de continguts.
Es pot representar en un gràfic la temperatura respecte al temps, fent notar que el

gràfic amb major pendent es correspon amb el sistema que ha rebut més energia.
AMPLIACIÓ
• Les transformacions energètiques estan subjectes a una important limitació: en cap

cas és possible aconseguir una transformació el rendiment de la qual siga del
100%; de fet, en la majoria de les transformacions no se supera el 25% de
rendiment, la qual cosa implica que es malgasta un 75% de l’energia, i això en
dispositius dissenyats cuidadosament per a obtindre el màxim rendiment possible,
com en el motor d’un cotxe o en un motor elèctric. En sistemes més simples, com
una pilota que rebota en el sòl convertint l’energia cinètica en energia elàstica i
aquesta una altra vegada en cinètica, el rendiment pot ser tan sols del 5%. Què
ocorre amb l’energia malgastada? No desapareix, ja que l’energia és una magnitud
que es conserva en totes les transformacions, sinó que es dispersa en el medi
ambient, en forma de soroll, calor, vibració, fregament, etc.
Pàgina 74
• Hi ha una certa confusió entre termes com font d’energia, recurs energètic i recurs
natural. Els alumnes no tenen nivell per a entrar a discernir aquests conceptes; per
això és preferible indicar-los que la nostra societat utilitza dos tipus d’energia: els

combustibles i l’energia elèctrica. Els primers s’obtenen directament de la

naturalesa i se sotmeten a un tractament per a fer possible el seu ús. L’electricitat
no pot obtindre’s directament de la naturalesa, sinó que ha de produir-se a partir
d’altres formes d’energia, com el moviment de l’aigua o del vent, l’energia nuclear,
el Sol, la calor de la terra o els moviments de l’aigua del mar. Les fonts d’energia
són tant els combustibles com les altres formes d’energia que ens permeten
produir electricitat.
• Per a aclarir el concepte de font d’energia, els alumnes poden buscar fotografies de
centrals tèrmiques, solars, nuclears, mareomotrius i de parcs eòlics, i apegar-les en
el quadern o compondre un mural. D’altra banda, poden buscar imatges
relacionades amb l’obtenció, el refinat i la distribució de combustibles.
Ajudarem els alumnes a reflexionar sobre la importància del Sol en les nostres
vides i com ens afecta emocionalment que lluïsca el sol o que el dia estiga
ennuvolat. Se senten més tristos i desganats els dies sense sol? Cada u podrà dir
el que preferisca.
REFORÇ
Proposarem als alumnes que busquen en ells mateixos exemples d’energies

renovables i no renovables, és a dir, aquelles que poden desaparéixer o depenen
d’altres, i aquelles que depenen d’un mateix.
Debatrem entre tots la importància de les fonts d’energia renovables. Preguntarem

si prop de les seues cases hi ha algun generador eòlic o plaques solars.
Comentarem la importància de les fonts d’energia alternatives en les nostres vides i
la diferència entre aqueixes fonts i les fonts d’energia no renovables. Dialogarem
sobre si s’imaginen com serien les nostres vides si s’esgoten les fonts d’energia.
Què podríem fer? Quines mesures hem de prendre abans que s’esgoten aqueixes
fonts ara que estem a temps? Cap a on haurien de dirigir-se les investigacions en
aquesta matèria?

Pàgina 75
MOLT INTERESSANT
El sol: la font d’energia vital
La idea que s’exposa del sol com l’origen de les altres fonts d’energia no els resultarà
nova, però convé recordar-la i explicar-la detalladament, ja que és un concepte
subjacent en molts continguts de Biologia i Geologia que abordaran en cursos
posteriors.
AMPLIACIÓ
• Els combustibles fòssils són fonts d’energia valuoses i, al mateix temps,

polèmiques pels efectes contaminants que produeixen. Actualment s’intenta
substituir la producció d’electricitat en centrals tèrmiques per la seua producció en
parcs eòlics i en centrals solars, però el problema és que tant l’energia solar com
l’eòlica són formes molt difuses d’energia, que requereixen grans instal·lacions per
a produir la quantitat suficient.
• És interessant destacar que aquests combustibles fòssils són el resultat d’un

excedent en la producció primària d’ecosistemes que van funcionar fa milions
d’anys. El carbó que es produeix a Espanya procedeix d’ecosistemes constituïts fa
més de 300 milions d’anys, en el carbonífer.
Pàgina 76
• La majoria dels alumnes no solen saber d’on ve o on es produeix l’electricitat que

troben en els endolls, per la qual cosa aquest epígraf pot resultar-los estrany i difícil
d’encaixar en un context. Probablement siga necessari dedicar uns minuts a fer
una posada en comú basada en la pregunta: d’on ve l’electricitat que arriba a les
nostres cases? Una vegada que hagen assimilat que aquesta electricitat ha de
produir-se en algun lloc i després transportar-se fins a les ciutats i distribuir-se a les
cases, estaran en condicions d’entendre què són les centrals elèctriques.

• La idea bàsica d’una central elèctrica, tèrmica, hidroelèctrica, eòlica o nuclear és la

mateixa que fa funcionar la dinamo d’una bicicleta. És una excel·lent oportunitat
per a mostrar la transformació d’energia cinètica en elèctrica mitjançant una
dinamo. De fet, molts alumnes disposen de llanternes dotades d’una xicoteta
dinamo amb què fer funcionar la bombeta.
Els demanarem que enumeren tot allò que funciona amb energia elèctrica i
reflexionen sobre què passaria si ens quedàrem uns dies sense llum. Continuarien
la seua vida normal? En què els afectaria? Com solucionarien els problemes
derivats de la falta de llum i quines coses positives ocasionaria aqueixa situació?
Alguns embassaments i pantans han sigut construïts on abans hi havia pobles.

Demanarem que expliquen com s’hagueren sentit en haver d’abandonar el seu
poble i no poder tornar mai. Creuen que es podria evitar açò o és inevitable inundar
zones habitades?
REFORÇ
• Proposarem als alumnes que imaginen què passaria si no hi haguera

subministrament elèctric. Què farien? Com resoldrien la situació? Comentarem que
l’ésser humà disposa de recursos per a fer front a les dificultats i, en aquests
moments, és molt útil la creativitat.
• Portarem imatges a classe de diferents parcs eòlics. Preguntarem als alumnes si

prop de la població en què viuen hi ha algun o si han vist algun des de la carretera
quan han anat de viatge. Afegirem imatges de centrals solars i farem comentaris
semblants. Destacarem la importància de fomentar les energies alternatives, com
la solar o l’eòlica, en una actualitat com la nostra en què la majoria dels aparells
funcionen amb energies més costoses i contaminants.

Pàgina 77
AMPLIACIÓ
• En l’àmbit domèstic usem l’energia de piles i bateries per a consoles de joc,

joguets, màquines de fotos, rellotges, telèfons mòbils, ordinadors portàtils, etc. Les
piles converteixen l’energia química generada en la reacció dels seus components
en energia elèctrica. Contenen mercuri, cadmi, níquel, manganés i un conductor
iònic anomenat electròlit.
• Quan les piles es tiren amb la resta del fem, les seues carcasses es corroeixen, i
els seus components tòxics s’aboquen al sòl, aigües superficials i subterrànies. El
35% de la contaminació per mercuri es deu a les bateries que s’incineren amb el
fem domèstic. Quan els contaminants arriben als éssers vius s’originen problemes
neurològics, de pèrdua de visió, sordesa, problemes en els renyons i pulmons.
Pàgina 78
• Els alumnes solen mostrar-se receptius davant dels problemes mediambientals i la

defensa del medi ambient. Aquesta predisposició favorable és molt positiva i es pot
reconduir per a fer-los veure que la seua contribució quotidiana és de gran
importància. La primera part de l’epígraf posa de manifest alguns problemes
ambientals que són un lloc comú de discussió; en la segona part, s’expliquen
algunes estratègies que poden ajudar a mitigar els impactes descrits.
• Un recurs que sol utilitzar-se per a reforçar la importància d’aquests hàbits de

consum responsable és la realització de murals que servisquen d’anuncis per a
fomentar l’estalvi d’energia, aigua, o per a reciclar els materials. Es poden ampliar
els continguts d’aquests anuncis per a comprendre l’atenció a l’entorn immediat,
amb missatges al·lusius a la neteja de l’aula o del pati.
Comentarem amb els alumnes que fa falta ser creatiu per a solucionar els
problemes derivats de la producció i l’ús de l’energia. Els demanarem que
oferisquen alternatives a aquests problemes. Poden formar equips i que cada un
intente aportar solucions a un d’aquests poblemes.

Aprofitant el tema de les tres “R”, podem demanar als alumnes que cada un
escriga quines accions concretes fa per a utilitzar millor l’energia. Si no duen a
terme cap acció, que pensen quin tipus d’hàbits poden canviar per a millorar en
aquest aspecte.
REFORÇ
• Un fet que arriba a calar realment en els alumnes són les iniciatives un poc més
radicals, com l’ús de paper reciclatge al col·legi, el fet de posar un contenidor de
piles usades, de paper o d’envasos al col·legi, d’acord amb els serveis de
l’Ajuntament, igual que dedicar part del matí a netejar i decorar l’aula o el corredor
amb motius relatius a la cura de la naturalesa. Resulta molt motivador celebrar un
“dia del reciclatge” per a informar tot el centre escolar de les intencions de la
classe.
La confiança en un mateix és un bon combustible, ens permet anar cap a on

vulguem i complir les nostres metes, però a vegades l’entorn no confia en nosaltres
o en la nostra capacitat per a fer alguna cosa. Demanarem als alumnes que
comenten si els ha passat a ells i com s’han sentit.
Pàgina 79
POSA EN PRÀCTICA LES TRES “R”: REDUIR, REUTILITZAR I RECICLAR
Amb aquestes tres estratègies s’aconsegueix realment un estalvi energètic, però la

reutilització, el reciclatge i la reducció es refereixen a la matèria. Es tracta de reduir la
quantitat de residus que generem. Si classifiquem el fem i usem els contenidors
apropiats per a cada tipus de residu (piles, roba, paper, envasos o vidre), el nostre fem
es redueix a menys de la tercera part. Convé canviar la mentalitat i fer veure que el
fem és un producte útil que pot trobar-se al lloc equivocat. És a dir, és possible que els
nostres residus siguen reciclatges o reutilitzats.

AMPLIACIÓ
• Actualment, és necessària l’elaboració d’una avaluació d’impacte ambiental quan

es vol emprendre una obra com una urbanització, una autopista, una línia
ferroviària, una explotació minera, un abocador de residus urbans, etc. Aquests
informes serveixen per a establir una sèrie de mesures pal·liatives de l’impacte,
especificant quins han de fer-se abans de començar l’obra, durant la seua execució
i després de la seua finalització. D’aquesta manera, es construeixen passos que
permeten el trànsit de la fauna per davall del talús d’una autovia, es repobla amb
espècies herbàcies i arbustives autòctones en talussos per a la subjecció del sòl
enfront de l’erosió, s’estableixen pantalles de vegetació per a ocultar carreteres i
desboscaments, etc.
Pàgina 80
Una vegada llegit entre tots en veu alta el resum i, amb el llibre tancat, podem
l’esquema per si mateixos. Per a finalitzar, seria convenient escriure entre tots el
mapa conceptual complet en la pissarra i que cada un el copie en el quadern.

tant de les fonts d’energia, de l’electricitat, com de l’ús de l’energia.
termes més importants de cada apartat del mapa conceptual en els quaderns.
• Proposarem als alumnes que elaboren una sopa de lletres que continga els noms
de huit fonts d’energia que hagen aprés en la unitat.
Individualment, cada alumne completarà el mapa conceptual de l’apartat Aprendre

a aprendre. Els dos primers en acabar-ho compararan les seues respostes i les
corregiran si fóra necessari. Quan un altre acabe, compararà el seu treball amb
una de les persones que el van finalitzar en primer lloc. Així s’origina una cadena
de correctors. Abans de començar donarem la consigna que els correctors no

poden fer cap comentari negatiu davant dels errors, sinó donar ànims i prestar la
seua ajuda.
Pàgina 82

previs de coneixement ens permet emetre opinions i contestar a preguntes.
• Utilitzar les formes d’expressió i raonament matemàtic ens ajuden a interpretar

dades i contestar a preguntes.
Interpretació d’una factura
Resolució de qüestions a partir de les dades que apareixen en la factura.
Comprensió literal
 Quines dades apareixen en la factura?
 Quines dades apareixen en el gràfic?
 Creus que el consum de la factura està reflectit en el gràfic? Per què?
 En quins mesos ha consumit Carla menys energia?
 Per què creus que haurà succeït?
Es pot deixar que interpreten, individualment o per grups, sota la supervisió del
professor, la factura i el diagrama de barres. Per a familiaritzar els alumnes amb
una factura de la llum, convé ressaltar totes les dades que apareixen en la factura i
comprovar si les han enteses.
En grups de quatre persones, cada un resoldrà una de les preguntes de La factura

de llum i la compararà amb la d’una altra persona d’un altre equip que va

respondre a la mateixa pregunta. Després cada un traspassarà la solució al seu

equip explicant com la va resoldre.
Animarem als alumnes perquè investiguen quines mesures per a estalviar energia
pot adoptar Carla per a pagar menys diners en el pròxim rebut de la llum.
Pàgina 83
Llegirem entre tots en veu alta el text. Demanarem als alumnes que diguen els
termes més importants del text. Després els escriurem en la pissarra: energia
elèctrica, països rics, pobres, ciris, querosé, llenya, energia solar, eòlica,
hidroelèctrica, geotèrmica, etc. Reforçarem la importància de les fonts d’energia
renovables.
Distingirem les idees principals de les secundàries.
Comprensió literal
 De què tracta la lectura? Resumeix en una línia el més important del text.
 Com afecta l’ús de ciris i de llenya la vida quotidiana?
 Per què els països pobres consumeixen menys energia?
 Proporcionarem algunes idees per a estalviar energia.
Per a treballar es formaran grups de sis, i entre tots es llegirà el text L’electricitat
s’esgota i es respondrà a les preguntes 1 i 2. Per a respondre a la pregunta 3 es
formaran dos equips, un prepararà arguments afirmatius i l’altre, negatius a la
qüestió de si es fa un ús moderat de l’energia. Després es procedirà al debat.
Sempre que algú done un bon argument els altres el felicitaran.
Demanarem als alumnes que, una vegada analitzada la informació continguda en

la lectura, formulen per escrit preguntes la resposta de les quals puga trobar-se en
el text.


Unitat 7. L’electricitat i el magnetisme

METODOLOGIA
Aquesta unitat s’engloba en el bloc Matèria i energia. Ací descrivim què és l’electricitat
estàtica i quin és el comportament dels cossos davant d’aquesta, coneixem què és el
corrent i com funcionen els circuits elèctrics, estudiem el magnetisme, així com la
relació entre aquest i l’electricitat. Així mateix, recordem els avantatges de l’ús de
bombetes de baix consum.
per mitjà de la qual es pretén que els alumnes reflexionen sobre els motius de
l’atracció mútua entre els dos personatges del relat. Aquest text s’acompanya d’una
il·lustració motivadora, estretament relacionada amb la lectura i que reforça la
intenció d’aquesta, ja que l’alumne ha de deduir la raó per la qual la Dona Imant no
es pot separar de la Torre Eiffel.
En la secció Diccionari s’ofereix la definició de les tres paraules destacades en

negreta en el text i que poden presentar una dificultat especial per als alumnes. La
secció Posa’t en marxa centra l’alumne en la il·lustració, constitueix la conclusió al
text plantejat i destaca la propietat dels imants d’atraure objectes de ferro i acer.
comunicació lingüística, ja que els aprenentatges que integren van dirigits tant a
La secció Embarca’t en la unitat es dirigeix a comprovar els coneixements previs i

ens introdueix en el contingut de la unitat: l’electricitat i el magnetisme i la relació
que hi ha entre aquests.
• Les pàgines de continguts i activitats treballen, en els diferents epígrafs,

l’electricitat, el corrent elèctric, el magnetisme i l’electromagnetisme. En la primera
activitat de cada epígraf l’alumne ha de posar en pràctica la competència per a
aprendre a aprendre, elaborant esquemes, completant les oracions proposades
per fer un resum i escrivint oracions amb paraules donades per a resumir i recordar
el que acaba d’aprendre. La secció procedimental proposa a l’alumne seguir les

instruccions donades per a construir un electroimant i comprovar-ne el

funcionament.

• En la primera activitat de l’epígraf Repassa el que has aprés es proposa escriure

oracions utilitzant paraules pròpies del vocabulari de la unitat. Aquesta activitat
contribueix al desenvolupament de la competència en comunicació lingüística.
Les altres deu activitats serveixen perquè l’alumne repasse i consolide els
continguts apresos.
• La secció Posa a prova les teues competències planteja l’anàlisi de la informació

d’una fitxa amb les instruccions per a construir un circuit elèctric i relacionar-la amb
els coneixements adquirits per a traure’n conclusions i contestar les preguntes.
Aquesta activitat contribueix al desenvolupament de les competències en
coneixement i interacció amb el món físic, tractament de la informació i
competència digital i en autonomia i iniciativa personal.
informa sobre com van canviant les posicions dels pols magnètics de la Terra.
TEMPORITZACIÓ
Aquesta unitat comprén la tercera quinzena del segon trimestre. El temps de durada

unitat 7.
• Proposta d’avaluació, Coneixement del medi 6é EP. Fitxes Unitat 7.

• Material complementari, Coneixement del medi 6é EP. Làmina didàctica:

L’electricitat i el magnetisme; circuit elèctric; imants.
Més recursos en www.smprimaria.profes.net i ww.primaria.librosvivos.net
• Conéixer noves paraules i expressions i relacionar-les amb el seu significat a fi

d’expressar els coneixements adquirits. (Pàg. 84, Diccionari; act. 1, pàg. 89, 91, 93
i 95)

preguntes i manifestar opinions. (Pàg. 84, Posa’t en marxa; pàg. 97, Ho saps?, I tu,
què n’opines)
• Elaborar esquemes organitzant la informació d’una manera correcta a fi de

memoritzar els continguts de la unitat. (Pàg. 87, act. 1; pàg. 94, Aprén a aprendre)
• Analitzar el procés i el resultat d’un experiment per a fer-hi inferències i comunicar

les conclusions. (Pàg. 93, secció procedimental; pàg. 96, Posa a prova les teues
competències)
• Llegir i interpretar textos de contingut científic, tant en suport imprés com digital, i
ser capaç de contestar les preguntes relacionades amb el contingut corresponent.
(Pàg. 97, Posa la lupa)
1. Comprendre els conceptes bàsics relacionats amb l’electricitat: electricitat estàtica,

corrent elèctric, materials aïllants i conductors.
2. Anomenar i identificar els components bàsics d’un circuit elèctric.
3. Conéixer alguns dels usos quotidians del corrent elèctric i alguns aparells elèctrics
d’ús freqüent.
4. Comprendre alguns conceptes bàsics del magnetisme: l’existència de pols

magnètics, l’atracció de metalls ferromagnètics i la interacció entre imants.

5. Conéixer algunes aplicacions del magnetisme en la vida quotidiana.
6. Assimilar unes quantes nocions bàsiques sobre la relació entre magnetisme i

electricitat.
1. Posar o interpretar exemples quotidians relacionats amb l’electricitat estàtica,

explicant-los en termes de càrregues elèctriques, i atracció i repulsió.
2. Explicar correctament el comportament de materials aïllants i conductors en

diversos casos.
3. Interpretar un esquema d’un circuit elèctric i identificar-ne els components.
4. Explicar alguns usos quotidians del corrent elèctric i relacionar-los amb els aparells
elèctrics corresponents.
5. Anomenar o explicar algunes propietats dels imants i algunes característiques

elementals del magnetisme.
6. Exposar o interpretar algunes aplicacions del magnetisme en la vida quotidiana.
7. Relacionar el magnetisme i l’electricitat a través dels electroimants i dels

generadors electromagnètics.
CONTINGUTS
• L’electricitat estàtica. Les càrregues elèctriques.
• El corrent elèctric.
• Els circuits elèctrics: l’estructura i els elements.
• Usos del corrent elèctric.
• El magnetisme: els materials magnètics. Els imants: propietats.
• Alguns usos dels materials magnètics.
• Els electroimants. Aplicacions dels electroimants.
• Els generadors electromagnètics.

• Comprovació del caràcter conductor o aïllant de diversos materials.
• Electrització de diversos materials per mitjà de fregament.
• Disseny, dibuix i elaboració de circuits elèctrics senzills.
• Manipulació de la brúixola.
• Elaboració i interpretació d’una taula amb els resultats d’un experiment.
• Comprovació del comportament de diferents materials davant del magnetisme.
• Construcció d’un electroimant.
• Construcció d’un circuit.
• Desenvolupament d’hàbits raonables de consum d’energia elèctrica.
• Valoració de la importància del reciclatge de piles i bateries gastades per a evitar la

contaminació.
• Adopció de precaucions en la manipulació d’instal·lacions i aparells elèctrics per a

evitar accidents domèstics.
• L’ús responsable i racional de l’electricitat, els combustibles, els materials i els

recursos s’ha d’aprendre des de menuts.
HABILITATS LECTORES
Utilitzar els coneixements previs per a anticipar el contingut del text.
Interpretació d’instruccions
Comprendre i interpretar els passos que cal seguir per a fer un muntatge.
Distinció d’un tipus de text
Conéixer les característiques d’un text.

TREBALL COOPERATIU
Connexió entre coneixements anteriors i nous
Comparar què se sap abans i després de fer una tasca i advertir així com els
coneixements previs faciliten l’aprenentatge dels nous.
EDUCACIÓ EMOCIONAL
Pensament positiu
Assertivitat
TERMES DE L’ÀREA
brúixola: instrument a l’interior del qual una agulla imantada gira sobre un eix i
assenyala el nord magnètic.
càrrega elèctrica: quantitat d’electricitat d’un cos.
interruptor: mecanisme destinat a interrompre o establir un circuit elèctric.
magnetita: mineral de color negre i brillantor metàl·lica, format per òxid de ferro, que
té propietats magnètiques i s’utilitza com a mena de ferro.
metall: element químic bon conductor de la calor i de l’electricitat, amb una brillantor
característica i sòlid a temperatura ambient, tret del mercuri.
nucli terrestre: zona central de la Terra on predominen els metalls i responsable de la

majoria de fenòmens magnètics i elèctrics que caracteritzen el nostre planeta.
relé: aparell que produeix en un circuit una modificació, quan s’hi compleixen
determinades condicions.
ALTRES PARAULES
banda magnètica: banda fosca composta per partícules de ferro incrustades en una

resina, que emmagatzema certa informació per mitjà de la imantació d’aquestes

partícules.
ferramenta: instrument, que sol ser de ferro o acer, elaborat a fi de facilitar la

realització d’una tasca mecànica que requereix una aplicació correcta d’energia.
incandescent: dit generalment d’un metall quan es troba enrogit o emblanquit per
l’acció de la calor.
Narrativa: Silvia y la máquina qué. FERNANDO LALANA I JOSÉ MARÍA ALMÁRCEGUI.

Ediciones SM. Pot una màquina robar la tranquil·litat a la vall d’Arás? Podran fer
alguna cosa Sílvia i el seu avi per solucionar-ho?
Coneixement: Diario de los inventos del Dr. Ingenio. DIVERSOS AUTORS. Ediciones SM.
Una completa i atractiva guia per a descobrir el món dels invents. Capítol 2: “Inventos
revolucionarios”.
Grandes inventores. FERRY BAILEY. Ediciones SM. Viatja al passat i converteix-te en el

protagonista dels invents i descobriments d’aquests verdaders genis. Capítol 5:
“Richard Trevithick, la locomotora”.
Pàgina 84
Utilitzarem els coneixements previs per a anticipar el contingut del text.
Comprensió literal
 Què és un imant?
 Quins objectes coneixes que tinguen imant?
 Què passa si deixes un objecte de ferro prop d’un imant?

 Quina relació hi ha entre l’electricitat i el magnetisme?
Els animarem perquè imaginen i escriguen un nou final per al text narratiu, aplicant
els seus coneixements previs sobre el magnetisme.
• Observarem el dibuix que il·lustra la lectura, ja que en conté la clau. Llegirem, entre
tots, la lectura inicial i preguntarem als alumnes: Què li ha passat a la Dona Imant?
De quin material està construïda la torre? Recordarem als alumnes que el ferro
atrau els imants.
• Aquesta unitat constitueix la continuació de l’estudi de l’electricitat com a forma

d’energia. Aquesta vegada els alumnes aprofundiran en la comprensió de
fenòmens elèctrics.
• Molts dels conceptes i termes del capítol resultaran una novetat. En aquesta unitat,
a més, els alumnes comencen a endinsar-se en una part de la física que requereix
una certa capacitat d’abstracció per a imaginar fenòmens com ara càrrega
elèctrica, corrent elèctric, etc., i que maneja conceptes de física un poc avançats,
com la producció d’electricitat per mitjà de generadors electromagnètics.
Preguntarem als alumnes si alguna vegada s’han sentit atrets per una altra
persona o han sentit que eren el focus d’atracció d’algú. Com s’han sentit en cada
cas?
REFORÇ
• La dificultat dels continguts que es comprenen en aquesta unitat fa aconsellable

una presentació clara del que s’explicarà: electrostàtica, corrent elèctric, circuits,
magnetisme, el fonament i ús de la brúixola, electromagnetisme, i algunes
aplicacions de tot això.
• Per a situar els alumnes en una posició de partida que els permeta accedir als
continguts de la unitat, els poden plantejar algunes preguntes que revelen algunes
de les manifestacions dels fenòmens elèctrics i magnètics més cridaners o

quotidians. Cal tindre en compte, no obstant això, que els alumnes no tenen
coneixements per a respondre correctament a aquestes qüestions: per a ells són
conceptes poc clars, que no poden “desmuntar-se” en una sessió breu
d’introducció, i que s’aniran aclarint en aquesta unitat.
Pàgina 85
PER A SABER MÉS
• Els fenòmens magnètics ja eren coneguts pels antics grecs. Sembla que van ser
observats per primera vegada a la ciutat de Magnèsia, a Àsia Menor, de la qual va
rebre el nom el terme magnetisme. Sabien que certes pedres atreien el ferro i que
els trossets de ferro atrets n’atreien, al seu torn, d’altres. Aquestes es van
anomenar imants naturals.
AMPLIACIÓ
• Podem anticipar als alumnes que l’electricitat i el magnetisme són fenòmens que
estan relacionats. Comentarem que va ser Hans Christian Orsted, nascut a
Dinamarca el 1777, el qui ho va demostrar. Va ser professor de Física a la
Universitat de Copenhaguen. En una de les seues classes estava ensenyant als
alumnes com un corrent elèctric podia recórrer un cable de coure. Sobre la taula hi
havia una brúixola i Orsted es va adonar que, en connectar el corrent, l’agulla es
movia. Després de diversos experiments, va arribar a la conclusió que el corrent
elèctric, en passar pel cable, alterava la brúixola. Havia descobert la relació entre
l’electricitat i el magnetisme. Una altra de les seues grans aportacions a la ciència
va ser el fet de saber aïllar i produir alumini, material conductor de l’electricitat. Els
seus treballs van servir de base per a construir generadors com els que s’usen
actualment a les centrals elèctriques.
Pàgina 86

• Els alumnes tenen una idea aproximada, encara que no sol ser correcta, del que és
el corrent elèctric: “alguna cosa” que corre per dins d’un cable i que, en passar,
encén bombetes i fa funcionar aparells. Fins i tot saben que aquest corrent elèctric
es pot emmagatzemar a les piles i bateries, i que es pot produir a les centrals
elèctriques, com han estudiat en la unitat anterior però, en general, desconeixen
què és l’electricitat estàtica i la relació que hi ha entre els dos tipus d’electricitat.
Aquest concepte, així com el de càrrega elèctrica, és totalment nou.
• Encara és prompte per a explicar l’estructura atòmica de la matèria i parlar de la

càrrega positiva dels nuclis i la negativa dels electrons. És preferible parlar
simplement de càrregues positives i negatives i referir-se a aquestes com a
objectes (realment ho són) que poden recórrer alguns materials, que es poden
acumular en uns altres, com el vidre o el plàstic quan els freguem i que, en
moure’s, produeixen els efectes del corrent elèctric.
Quan comença una tempesta l’aire s’ompli d’electricitat i alguns animals la detecten
i es posen molt nerviosos. Els agraden les tempestes? Han vist alguna vegada
caure un llamp? Què senten quan es forma una tempesta mentre es troben al
camp? Quins consells els poden donar les persones majors?
Els demanarem que expliquen si alguna vegada s’han sentit atrets cap a algú
sense conéixer-lo. Què va passar després? Van iniciar una conversa o van deixar
passar l’ocasió de conéixer-lo? Comentarem que és normal sintonitzar més amb
una persona que amb una altra, és el que anomenem simpatia. Encara que algú no
ens caiga bé, sempre l’hem de respectar.
REFORÇ
Igual com passa amb l’electricitat, els éssers humans ens sentim atrets per unes
persones i, en canvi, en rebutgem unes altres. És natural que no tothom ens caiga
bé, però hem de ser conscients de quines són les facetes que ens agraden dels
altres i les que ens desagraden. Ho poden comentar en veu alta o individualment
per escrit.

• Triarem diferents objectes, fabricats amb diferents materials: plàstic, goma, metall,
paper, etc. Fregarem una pinta de plàstic i l’acostarem als diferents materials.
Escriurem en la pissarra els resultats de cada experiència i elaborarem una taula
en què escriguen quins materials tenen càrrega diferent, quins tenen la mateixa
càrrega, segons el seu comportament en l’atracció o la repulsió entre si.

Pàgina 87
MOLT INTERESSANT
La seguretat davant de l’electricitat
Cal ser cautelosos a l’hora de treballar i manipular l’electricitat, perquè comporta

nombrosos perills que cal evitar, especialment l’electrocució. Per això, s’han de fer les
manipulacions en condicions adequades, s’han d’usar les ferramentes precises i els -
aïllants necessaris per a evitar desgràcies, no manipular aparells elèctrics quan estem
banyats, etc.
En cas d’electrocució el primer que cal fer és desconnectar l’interruptor general i avisar
el metge. Les cremades, encara que semblen lleus, es poden estendre a les capes
profundes de la pell.
AMPLIACIÓ
• Alguns materials es carreguen amb electricitat estàtica i d’altres no. Per a distingir-
los podem utilitzar uns trossos de paper i una peça de llana per a fregar i electritzar
els objectes i observar el que passa. Si freguem un bolígraf de plàstic amb llana,
veiem que atrau els trossets de paper. Si freguem un obrecartes de llautó,
observem que no els atrau. El llautó és un metall, per tant, és un material
conductor. En fregar l’obrecartes, la càrrega elèctrica que adquireix circula per
aquest fins a la mà, de manera que torna a quedar-se neutre. Per això no atrau els
trossets de paper. En fregar el bolígraf també es carrega elèctricament. Però, en
aquest cas, com que és de plàstic, actua com a aïllant i les càrregues no circulen
cap a la mà. D’aquesta manera, el bolígraf es queda carregat i atrau els trossets de
paper.
Pàgina 88
• De la mateixa manera com passa amb l’electricitat estàtica, els alumnes tenen una
idea bastant confusa del que és el corrent elèctric i no han manejat encara els
paràmetres que el defineixen, el voltatge i la intensitat, de manera que, per a

aquesta primera aproximació, n’hi ha prou que identifiquen el corrent elèctric amb
el moviment de les càrregues elèctriques per l’interior d’un conductor.
• Un dels recursos didàctics més vistosos i senzills és l’elaboració d’un circuit elèctric
utilitzant una pila, una bombeta i un cable elèctric. El circuit s’obri o es tanca
separant els cables o fent que es toquen.
• Quan les càrregues elèctriques circulen normalment per un circuit, sense trobar pel
camí res que interrompa el lliure flux del corrent, diem que estem davant d’un
circuit elèctric tancat. Si, al contrari, la circulació del corrent s’interromp per
qualsevol motiu, estarem davant un circuit elèctric obert. Tots els circuits elèctrics
es poden obrir o tancar si volem, utilitzant un interruptor que s’instal·la en el circuit
amb la finalitat d’impedir-ne el pas quan s’acciona manualment, elèctricament o
electrònicament.
REFORÇ
• És un bon moment per a comentar la importància de la cura amb què cal manipular
les piles i les bateries. Cal evitar, per descomptat, obrir-les i és important reforçar la
idea que cal depositar-les als llocs de recollida adequats. És un dels continguts
transversals relacionats amb la seguretat domèstica i l’educació ambiental.
Insistirem que és molt perillós obrir una pila perquè conté àcids forts que poden
produir cremades i substàncies molt tòxiques que poden produir enverinament.
D’altra banda, si tirem una pila al fem, això provocarà que l’abocador on anirà a
parar es convertisca en un focus de contaminació molt greu. Per això és
interessant aconseguir informació sobre els punts de recollida de piles a la localitat
de cada alumne.

Pàgina 89
BOMBETES DE BAIX CONSUM
Ara més que mai, amb la preocupació pel canvi climàtic, és essencial l’estalvi
energètic. Conscienciarem els alumnes perquè transmeten a les seues famílies, la
importància d’utilitzar llums fluorescents compactes, més coneguts com a bombetes de
baix consum que, encara que aparentment són més cars, estalvien electricitat i duren
molt més. Usen un 70% menys d’energia que una bombeta normal per a produir la
mateixa quantitat de llum. D’aquesta manera, si canviem cinc bombetes normals per
cinc bombetes de baix consum et pots estalviar aproximadament 60 euros cada any en
electricitat. I el que és més important, reduiràs l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle
en 340 kg.
AMPLIACIÓ
• Dividirem la classe en quatre grups i que cada un elabore un circuit elèctric amb
una bombeta, una pila i un interruptor. Farem un joc de preguntes i respostes sobre
els circuits elèctrics. Cada grup prepararà tres preguntes relacionades amb els
circuits elèctrics per als altres, del tipus: Quina funció té un generador de corrent?
Tots els circuits tenen interruptors? Quina funció té un comptador?, etc. Si el grup
al qual s’ha preguntat dóna una resposta verdadera, el grup que pregunta
connectarà l’interruptor perquè s’encenga la bombeta, ja que el circuit serà tancat,
passarà el corrent, i voldrà dir que la resposta és vàlida. Si, al contrari, la resposta
no és correcta, l’interruptor no s’accionarà i el circuit es mantindrà obert. Jugarem
amb tos els grups sense repetir preguntes ni respostes.
Pàgina 90
• El magnetisme és una de les quatre forces fonamentals de la naturalesa. La seua

comprensió, igual que passa amb el cas de la gravetat, queda encara molt lluny de
la comprensió dels alumnes, de manera que cal tindre en compte la dificultat de
comprendre el perquè dels fenòmens magnètics i la raó per la qual els imants

atrauen uns materials i no uns altres, o s’atraguen i es repel·lisquen entre si segons

si s’acosten els pols oposats o iguals.
• Convé recórrer a aplicacions més quotidianes, com l’ús que es dóna als imants, la
utilitat de la brúixola, el fet que la Terra es comporta com un imant (encara que tan
dèbil que els objectes de ferro no ens salten de les mans), o el fet, fàcilment
constatable, que si un imant es trenca en dos, s’obtenen dos imants que en
conserven els dos pols.
• A l’hora de parlar dels imants artificials, podem explicar que hi ha imants

permanents i temporals. Un de permanent és el que conserva el magnetisme
després d’haver sigut imantat i un de temporal no.
Preguntarem als alumnes si coneixen persones amb magnetisme, que són

atractives per als altres, no per l’aparença física, sinó per la seua manera de ser.
Són persones que ens impressionen per la seua manera de parlar, de comportar-
se, o per la seguretat que tenen en ells mateixos. Poden parlar d’alguna d’aquestes
persones? Què creuen ells que els fa especials?
Sovint s’utilitza l’expressió “perdre el nord” per a referir-se a una persona sense
objectius o que no va pel camí adequat. Preguntarem als alumnes si han sentit
alguna vegada aquesta expressió. Per què la paraula nord s’utilitza
metafòricament? La brúixola ens orienta, qui t’orienta a tu? Hi ha algú que et dóna
bons consells?
REFORÇ
• La manipulació d’imants, per a comprovar com s’atrauen i es repel·leixen, com

atrauen diferents objectes i com aquests es converteixen, al seu torn, en imants,
etc., resulta divertida i motivadora per als alumnes.
• Repartirem imants als alumnes i, amb els ulls tancats, que s’acosten de dos en dos
per comprovar si els imants es repel·leixen o s’atrauen i així esbrinar quin pol és el
que mostren al company.
A l’hora de parlar de magnetisme, podem preguntar: Quin és el meu nord, les

meues metes en la vida? També poden comentar si coneixen persones amb un

magnetisme molt fort, amb molta personalitat, a les quals els agrada escoltar i
tindre prop. Així mateix, els podem preguntar sobre qui és per a ells la seua
brúixola, qui assenyala el nord de les seues vides.
Pàgina 91
AMPLIACIÓ
• El camp magnètic terrestre s’origina al nucli extern, situat entre el mantell i el nucli
intern. Aquesta part de la geosfera es troba en estat líquid i a una temperatura de
més de 4000 ºC. En aquestes condicions, el ferro i el níquel, que en són els
principals components, estan agitats per uns violents corrents de convecció. La
convecció obliga aquesta massa de càrregues positives i negatives a desplaçar-se
en cercles, amb el resultat d’un camp magnètic. A la superfície, el camp és molt
dèbil, però suficient per a percebre’s fins a una distància de més de 300 km de la
Terra. El nostre planeta es veu així rodejat per un camp magnètic que l’envolta
formant la magnetosfera. La magnetosfera actua com un escut que desvia les
partícules carregades positivament i negativament procedents del Sol.
Pàgina 92
• Els continguts d’aquest epígraf, a pesar que aborden un aspecte complex de la

física que no es desenvolupa a fons fins al nivell de Batxillerat, tenen un caràcter
simplement descriptiu d’un fenomen senzill de comprovar, l’aparició del
magnetisme en un electroimant, i del fenomen complementari, la producció
d’electricitat per mitjà de generadors electromagnètics, que l’alumne ja ha vist en la
unitat 6 quan s’ha parlat de l’energia elèctrica.
• Demanarem als alumnes que expressen lliurement les idees que se’ls acudisquen
per a generar electricitat i que donen les seues idees sobre les centrals nuclears.
• Per a estimular l’atenció dels alumnes podem comentar que els fonaments de
l’electromagnetisme van ser establits per Michael Faraday. Faraday va rebre poca
formació acadèmica i va entrar a treballar d’aprenent amb un enquadernador de

Londres als 13 anys. Durant els 7 anys que va passar allí es va dedicar a la lectura
de llibres científics i va fer experiments en el camp de l’electricitat. D’aquesta
manera, va desenvolupar un gran interés per la ciència que el va acompanyar
durant la resta de la seua vida.
REFORÇ
• La majoria dels electrodomèstics, com llavadores i llavaplats, especialment els que

funcionen amb aigua, incorporen un relé com a interruptor. Quan l’usuari posa en
marxa la llavadora, tanca el circuit d’un xicotet electroimant (el relé) que, quan
s’activa, atrau una peça de ferro que és la que tanca el circuit principal i posa en
marxa la llavadora. D’aquesta manera s’evita que l’usuari puga patir una
descàrrega si l’interruptor principal es trobara humit. Els diferencials, aquells
dispositius que es disparen automàticament quan hi ha una derivació o un
curtcircuit en un aparell, una sobrecàrrega en una de les línies o un excés de
voltatge en la xarxa són, al seu torn, relés que obrin el circuit corresponent quan
són recorreguts per un voltatge anòmal.
Pàgina 93
CONSTRUCCIÓ D’UN ELECTROIMANT
Elaborar un electroimant amb una pila i un parell de metres de cable fi enrotllats al

voltant d’un clau llarg (el cable més adequat és el de la bobina d’un motor, encara que
es pot fer també amb fil telefònic o amb qualsevol altre) és senzillíssim i molt didàctic,
a més que constitueix un exemple de circuit elèctric com els que es descriuen en
l’epígraf 2. Comprovarem que l’efecte de l’imant desapareix quan cessa aquest
corrent. Aquest és el seu principal avantatge, que el camp magnètic pot ser fàcilment
manipulat.
Demanarem als alumnes que, després de construir l’electroimant, elaboren una llista
de les diverses aplicacions que té buscant la informació en diferents mitjans.
AMPLIACIÓ

• El camp magnètic terrestre no es manté sempre igual, ja que el moviment del nucli
extern està sotmés a tota mena de fluctuacions, unes vegades accelerant-se (de
manera que augmenta la intensitat del camp magnètic), d’altres alentint-se’n i així
arriba a invertir-ne el sentit de gir, de manera que es produeix una inversió del
camp magnètic, i el pol nord magnètic passa a convertir-se en el pol sud, i
viceversa. Al llarg de la història de la Terra s’ha invertit la polaritat del seu camp
magnètic cada mig milió d’anys aproximadament. Les roques volcàniques, amb el
seu registre fossilitzat de les posicions dels pols magnètics en el moment de la
seua cristal·lització, són els testimonis d’aquesta història.
Pàgina 94
Demanarem als alumnes que subratllen les paraules que consideren més
importants de cada requadre de Recorda i expliquen, procurant utilitzar el
vocabulari aprés en la unitat, la raó per la qual n’han triat alguna.

tant de l’electricitat estàtica, el corrent elèctric, els imants com de
l’electromagnetisme.
En grups de quatre, cada membre s’encarrega de preparar-se la informació de

cada un dels requadres per a explicar-la als altres. Han de fer dibuixos i esquemes
aclaridors amb què acompanyar les seues explicacions. Els companys han de dir si
han aprés alguna cosa nova amb les explicacions o si ja tenien aquests
coneixements; en aquest cas, han de contar quan i com els han adquirit.
Pàgina 96

• Analitzar, relacionar i interpretar la informació compresa en un text ens permet

arribar a conclusions i respondre a les preguntes.
• Analitzar el procés i el resultat d’un experiment ens ajuda a fer-hi inferències i a

comunicar les conclusions.
Interpretació d’instruccions
Comprendre i interpretar els passos per a fer un circuit elèctric.
Comprensió literal
 Quines dades apareixen en la fitxa?
 Quants passos calen per a desenvolupar la pràctica?
 Per què cal llevar l’aïllant dels extrems dels cables?
 Fes el circuit electrònic segons com s’indica en la fitxa.
Els animarem perquè s’organitzen en equips i construïsquen un circuit elèctric

seguint les instruccions.
Es formen grups de sis membres, un dels quals organitzarà el treball i serà l’únic
que podrà parlar. El lector llegirà, a poc a poc, els passos de l’experiment, mentre
els altres els representaran amb gestos. Després, el lector els dictarà les preguntes
1, 2 i 3 perquè les responguen per escrit. Al final, compartiran les respostes mirant
solament els quaderns respectius.
• Llegirem detingudament el desenvolupament de la pràctica fins que tots

comprenguen el procés. Es tracta de familiaritzar-los amb tècniques de laboratori
habituals en física. Destacarem les rutines de cura dels materials i instruments
perquè puguem obtindre resultats que permeten comprendre el funcionament del
circuit.

Pàgina 97
• Llegirem el text en veu alta entre tots. Demanarem als alumnes que diguen els
termes més importants del text i els vagen escrivint en la pissarra.
Distinció d’un tipus de text
Conéixer les característiques d’un text.
Comprensió literal
 Quin tipus de text has llegit?
 Quines parts es distingeixen en el text?
 Per què no coincideixen el pol magnètic i el pol geogràfic de la Terra?
 Creus que alguna vegada podrien coincidir el pol magnètic i el pol geogràfic de la
Terra? Per què?
Els proposarem que elaboren, entre tots, un dossier sobre la brúixola i la seua
evolució en el temps, recopilant i ordenant la informació que hagen aportat després
de buscar-la a la biblioteca o en Internet.
Amb el llibre tancat, els demanarem que formen grups reduïts i compartisquen tot
el que sàpien sobre els pols de la Terra. Farem una posada en comú i després,
demanarem a cada equip que individualment llija el text Els pols magnètics de la
Terra es mouen i destaquen allò que han aprés. Finalment, cada grup respon a les
preguntes del llibre.
Gràcies a les investigacions dels científics anem coneixent cada vegada més el
nostre planeta. En quina parcel·la del coneixement els agradaria investigar? Per a
fer-ho, cal sentir molta curiositat. Aquesta emoció és la que guia els investigadors,
inventors, exploradors, etc. Quines altres emocions es poden sentir mentre estan
investigant?

Unitat 8. La llum i el so
METODOLOGIA
Aquesta unitat s’engloba en el bloc Matèria i energia. Ací descrivim què és la llum,
com es propaga i quines propietats té, així com les característiques del so i la seua
propagació. Així mateix, recordem per què és recomanable fer-se revisions
d’audiometria regularment.
• La presentació de la unitat s’inicia amb un text narratiu per mitjà del qual es
pretén que reflexionen sobre l’origen dels sons i les resplendors lluminoses que
escolten i veuen Andreu i Anna. Aquest text s’acompanya d’una il·lustració
d’aquesta, ja que l’alumne ha de deduir que són fruit d’una tempesta.
La secció Diccionari ofereix la definició de les quatre paraules que estan

destacades en negreta en el text i que poden presentar una dificultat especial per
als alumnes.

conclusió al text plantejat, al mateix temps que remarca la diferent velocitat de
propagació de la llum i el so.


de l’alumne i ens introdueix en el contingut de la unitat: les principals
característiques de la llum i el so.
• Les pàgines de continguts i activitats treballen, en els diferents epígrafs, la llum,

les propietats de la llum i el so.

competència per a aprendre a aprendre, completant les oracions proposades per
a fer un resum, elaborant esquemes i escrivint oracions amb grups de paraules
donades per a recordar el que acaba d’aprendre.

La secció procedimental proposa a l’alumne comprovar la utilitat de fer un dibuix

esquemàtic per a representar una observació, ja que d’aquesta manera resulta
més fàcil comprendre-la i recordar-la.


l’alumne que relacione cada paraula del vocabulari de la unitat amb la definició
corresponent. Aquesta activitat contribueix al desenvolupament de la competència
en comunicació lingüística. Les altres dotze activitats serveixen perquè l’alumne
l’alumne ha d’analitzar i interpretar la informació compresa en un text, relacionar-la
al desenvolupament de les competències en el coneixement i la interacció amb
el món físic, en comunicació lingüística i en el tractament de la informació i
competència digital.
proposa reflexionar com l’aplicació de determinats descobriments científics i
tecnològics pot provocar avanços en altres branques de la ciència.
TEMPORITZACIÓ
Aquesta unitat comprén la quarta quinzena del segon trimestre. El temps de durada


unitat 8.
• Proposta d’avaluació, Coneixement del medi 6é EP. Fitxes Unitat 8.
• Integrar el vocabulari nou de la unitat per a expressar, amb rigor i claredat, les
pròpies idees i coneixements. (Pàg. 98, Diccionari, Posa’t en marxa; act. 1, pàg.
101, 105 i 107)
• Aprendre a usar dibuixos i esquemes com a recurs per a memoritzar i interioritzar

els continguts de la unitat. (Pàg. 103, secció procedimental; pàg. 103, act. 1; pàg.
106, Aprén a aprendre)

previs de coneixement a fi de contestar preguntes i manifestar opinions. (Pàg. 108,
Posa a prova les teues competències; pàg. 109, Ho saps?, I tu, què n’opines?)
• Buscar, seleccionar i analitzar informació, tant en suport imprés com digital, a fi de

contestar preguntes relacionades amb la unitat didàctica. (Pàg. 109, Posa la lupa)
1. Reconéixer la llum i el so com a fonts d’energia.
2. Conéixer diverses fonts naturals i artificials de llum.
3. Conéixer quines són les característiques de la propagació de la llum a fi de poder

explicar fenòmens òptics com la reflexió i la refracció.
4. Diferenciar materials segons el comportament que tenen davant de la llum.
5. Aprendre quines són les característiques que identifiquen un so.
6. Comprendre les característiques de la propagació del so i relacionar-les amb

fenòmens com l’eco i la reverberació.

1. Identificar la llum i el so com a formes d’energia i reconéixer alguns canvis que

poden produir en els cossos.
2. Diferenciar les fonts naturals i artificials de llum.
3. Definir les característiques de la propagació de la llum.
4. Classificar els materials segons la facilitat amb què són travessats per la llum.
5. Explicar la reflexió i la seua relació amb els espills.
6. Definir la refracció i la seua relació amb prismes i lents.
7. Anomenar i definir correctament les característiques que defineixen el so: timbre,

intensitat i to.
8. Definir les propietats del so en relació amb la seua propagació.
9. Aplicar el concepte de reflexió al so per a interpretar els fenòmens de l’eco i la

reverberació.
CONTINGUTS
• La llum com a forma d’energia. Propagació de la llum.
• Cossos que emeten i reflecteixen la llum.
• Materials transparents, translúcids i opacs.
• La reflexió i la refracció. Lents convergents i divergents. Prismes.
• El so com a forma d’energia.
• Característiques del so: timbre, intensitat i to.
• Característiques de la propagació del so.
• Reflexió del so: eco i reverberació.
• Elaboració d’un model experimental per a comprovar que la llum blanca està
formada per set colors.

• Elaboració d’un dibuix per a explicar la reflexió i la refracció de la llum.
• Comprensió i comprovació dels colors dels objectes.
• Càlcul experimental de la velocitat de la llum.
• Comprovació dels fenòmens d’eco i reverberació.
• Comprensió del funcionament d’un planetari.
• Valoració de la importància de les revisions d’audiometria per a una bona salut.
• Presa de consciència de la importància dels òrgans dels sentits de la vista i l’oïda.

Adquisició d’hàbits saludables d’higiene i bon ús d’aquests òrgans.
• Comprensió que el soroll també és un tipus de contaminació.
• Respecte per les normes de convivència relacionades amb l’emissió de sorolls.

Valoració dels nivells de soroll baixos.
HABILITATS LECTORES
Recordar els coneixements que els alumnes tenen sobre el tema.
Ampliar el vocabulari relatiu al tema.
Familiaritzar, reflexionar i millorar la comprensió del text.
TREBALL COOPERATIU
Assoliment d’objectius
Orientar el propi comportament dins del grup al desenvolupament efectiu de les

tasques d’aprenentatge.

EDUCACIÓ EMOCIONAL
Pensament positiu
Ser menys vulnerable.
Assertivitat
Fer crítiques positives i constructives.
TERMES DE L’ÀREA
còncau: dit d’una corba o d’una superfície que s’assembla a l’interior d’una
circumferència o una esfera.
convex: dit d’una corba o d’una superfície que s’assembla a l’exterior d’una
circumferència o d’una esfera.
lent: objecte transparent, generalment de vidre, usat en els instruments òptics per a
desviar la trajectòria de la llum i formar imatges.
propagar: fer que arribe a llocs diferents d’aquell en què es produeix.
telescopi: instrument usat en astronomia i que permet ver engrandida una imatge d’un
objecte llunyà.
vibració: acció i efecte d’oscil·lar o moure’s d’una manera repetitiva al voltant de la

seua posició d’equilibri.
ALTRES PARAULES
color: sensació produïda pels raigs lluminosos que impressionen els òrgans visuals i
que depén de la llum reflectida pels objectes.
decibel: unitat utilitzada en acústica i telecomunicacions per a mesurar la intensitat del

so i el símbol del qual és dB.
llamp: manifestació en forma de llum i resplendor vivíssima i instantània produïda en

els núvols per una descàrrega elèctrica.

Narrativa: Escenaris fantàstics. JOAN MANUEL GISBERT. Editorial Laia. El mag

Demetrius té la facultat d’aspirar miratges. El seu màxim desig és inaugurar el Gran
Teatre Mundial dels Miratges. Un error fa que no ho aconseguisca. Però no es deixa
véncer pel desànim i crea el parc d’atraccions Arc Iris, amb unes atraccions poc
comunes.
Coneixement: Los porqués de la ciencia. PAUL MARTIN. Ediciones SM. Les respostes
boges del Doctor Quenó per a veure el món d’una manera diferent. Les respostes
exactes del Doctor Quesí per a créixer sabent: Per què les flames tenen molts colors?,
Per què hi ha eco?, etc.
Pàgina 98
Recordarem els coneixements que els alumnes tenen del tema.
Comprensió literal
 Què és un llamp?
 Què és un tro?
 Per què quan veiem un llamp a continuació sentim un tro?
 Escriu en el quadern els inconvenients de les tempestes.
Els proposarem que reescriguen el text on apareixen les paraules del diccionari i
que les substituïsquen per unes altres amb el mateix significat.

Els animarem perquè dramatitzen, en grups de dos, el diàleg del text narratiu,
després de memoritzar-lo.
• En aquesta unitat s’estudien detalladament les propietats de la llum i el so. Enllaça

amb les dues unitats anteriors, en què s’han estudiat l’energia i les seues
manifestacions. Les semblances i diferències de la llum i el so, encara que
s’esmenten d’una manera superficial, seran la base per a l’estudi de les ones
electromagnètiques i mecàniques en Secundària. El so com a exemple d’ona
mecànica permetrà als alumnes tractar superficialment alguns conceptes que en
cursos posteriors veuran amb més profunditat, com les ones sísmiques o l’agitació
tèrmica de les molècules.
• La llum i el so s’han esmentat com a formes d’energia (lluminosa i sonora) en la

unitat 6, de manera que els alumnes se situen en un context adequat i favorable
per a assimilar els nous continguts. Per a recordar el que han estudiat i enllaçar-ho
amb aquest capítol, repassarem el concepte d’energia com tot allò que produeix
canvis en els cossos, la transformació d’unes energies en unes altres i els tipus
d’energia.
• Reforçarem les idees principals de la lectura sobre la llum (llamp) i el so (tro) i les
diferents velocitats que tenen.
REFORÇ
Podem parlar de la vida d’Isaac Newton. Explicarem que va descobrir que els set
colors de l’arc de Sant Martí componen la llum blanca del Sol. Comentarem que, a
pesar de ser molt despistat, les seues distraccions no el feien perdre la confiança
en si mateix i com allò que, en principi, li va poder semblar un contratemps –
quedar-se tant de temps a casa en lloc de continuar estudiant a la universitat a
causa d’una epidèmia de pesta declarada el 1665–, va ser beneficiós per a ell. Els
contratemps i les errades són normals i poden ser útils sempre que s’aborden amb
un pensament positiu.
• Hi ha diversos continguts d’aquesta unitat que permeten l’experimentació, com la

manipulació d’espills i lents o la descomposició de la llum per mitjà d’un prisma de
vidre per a obtindre l’arc de Sant Martí, o la transparència de diferents materials.


Pàgina 99
PER A SABER MÉS
• Molts factors afecten la propagació del so, com és el cas de la humitat. Les proves
de so per als concerts es fan de vesprada, amb un sol abrasador i l’aire calent en
un lloc on acaben de regar amb aigua fresca el terra; el so així s’escapa cap amunt
i sona estrany. Quan arriba l’hora de l’actuació és de nit, fa serena, està calent el
terra i hi ha aire fresc en capes més altes; el so aleshores “cau” fent una escolta
totalment diferent de la prova de la vesprada.
AMPLIACIÓ
• Isaac Newton ha sigut un dels científics més importants de la humanitat. Es va

trobar circumstàncies que van afavorir la seua aportació tan increïble a la ciència,
però cal dir que va saber aprofitar-les al màxim. S’ha dit d’ell que no era
exactament una persona afable i modesta. Tenia mal caràcter; de menut era molt
esquerp i d’adult va tindre disputes molt “agres” amb altres científics de la seua
època, com Leibniz, Hooke o Huygens, amb qui va intercanviar dures crítiques i
acusacions sobre plagis, utilització de dades alienes, etc.
• Com a introducció del so es pot reproduir l’eco situant-nos aproximadament a

trenta metres d’una paret, o la reverberació en un gimnàs o una aula buida. Es pot
experimentar també la transmissió del so a través d’un sòlid.
Pàgina 100
• En la unitat 2 s’ha estudiat l’anatomia i el funcionament de l’ull i en la unitat 6 s’ha

vist que la llum és una forma particular d’energia. Aquest epígraf serveix de relació i
complement dels dos continguts. Si s’inicia l’explicació recordant-los, com que són
recents per a l’alumne, aquest no tindrà dificultats a assimilar les propietats de la
llum.
• Els continguts permeten manipulacions senzilles que ajudaran a assimilar els

conceptes. Mostrarem que un material opac resulta ser translúcid si s’hi acosta una

llum potent: la transparència d’un material depén també de la intensitat de la llum

que intenta travessar-lo. Diverses cartolines amb un petit forat serviran per a
comprovar que la llum viatja en línia recta; un prisma permet obtindre els colors de
l’arc de Sant Martí… Aquests experiments es poden fer en pocs minuts i resultaran
molt aclaridors i motivadors.
Els recordarem que la llum blanca del Sol és una combinació de tots els colors,
però de diferent intensitat. El roig correspon a una intensitat més baixa que la del
groc i la del verd, per això els éssers humans som més sensibles a aquests colors.
Ens criden més l’atenció les coses d’algun color determinat?
La llum ens permet veure el que hi ha en un lloc fosc. Els demanarem que
anomenen persones que simbòlicament il·luminen o que aporten claredat davant
dels conflictes. Coneixen persones així? Què els fa tindre aquesta qualitat?
Comentarem si coneixen persones que són “transparents”. Quines característiques

tenen? És bo mostrar-se transparent amb totes les persones? Que reflexionen
sobre si només mirant-los les persones que hi ha al seu voltant saben com se
senten o són persones que no mostren el seu interior.
REFORÇ
• Podem comentar als alumnes que normalment s’arredoneix la velocitat de la llum al

voltant dels 300.000 km/s. No obstant això, el seu valor exacte és de 299.792,458
km/s, és a dir, la llum tarda 8 minuts i 17 segons a viatjar des del Sol fins a la
superfície terrestre.
• Escriurem en la pissarra una llista desordenada de diferents materials. Els

demanarem que els ordenen en tres columnes: materials transparents, translúcids i
opacs. Comprovarem que en totes les columnes hi ha exemples variats. Els
demanarem que afigen més exemples en cada columna. Després, els demanarem
que descriguen les diferències entre els tres tipus de materials. Si no se’ls acudeix
quins materials triar, descriurem els diferents objectes que hi ha a l’aula: llibres,
finestres, prestatgeries, llapis, bolígrafs transparents, estotjos, lupes, etc.
Pàgina 101

MOLT INTERESSANT
EL COLOR DELS OBJECTES
Comprendre el perquè del color de cada objecte és una curiositat que es revela molt
interessant per als alumnes. Farem un petit esquema en què descrivim per què veiem
cada objecte del color que ho fem. Podem comentar que el color que percebem dels
objectes depén de la llum amb què els il·luminem: els llums fluorescents tenen una
llum d’una elevada intensitat, per això realcen els colors blaus. Això explica que el
color d’un objecte es veja diferent amb la llum natural del Sol i amb una llum artificial.
AMPLIACIÓ
• Animarem els alumnes perquè, amb l’ajuda d’un adult, facen un experiment senzill i
sorprenent per a calcular la velocitat de la llum. Només necessiten barres de
regalèssia i un microones. Del microones, llevarem la peça per evitar el gir del plat.
Apegarem la regalèssia al plat amb dos trossos de cinta adhesiva, de manera que
la barra quede paral·lela a la porta. Connectarem el microones a 200 watts. Potser
caldran algunes proves, però en això consisteix l’experimentació. La regalèssia es
corba formant muntanyes i valls. Mesurarem la distància entre els centres de dues
d’aquestes valls. Anotarem la freqüència del microones en megahertzs, que està
indicada en la placa amb les característiques tècniques corresponents.
velocitat de la llum = distància de les valls x 2 x freqüència
Pàgina 102
• Generalment, els continguts d’aquest epígraf resulten assequibles per als alumnes,
ja que s’expliquen fenòmens que els resulten quotidians i fàcils de comprovar, com
la reflexió especular i difusa, o la refracció que és senzilla de veure ficant una
cullereta en un got d’aigua i observant com sembla que es doblega. Els termes
tècnics que s’esmenten, com els tipus de lents o d’espills, són en gran part
coneguts i es refereixen, a més, a objectes amb què els alumnes estan
familiaritzats.

• La reflexió i la refracció són fenòmens que també permeten fer activitats de

manipulació usant espills, lents i fragments de plàstic que funcionen com a
prismes, i una llanterna xicoteta com a font de llum.
Hi ha persones que ens coneixen bé i fan d’espills, ajudant-nos a veure aspectes

de nosaltres mateixos que desconeixem. Que posen exemples de situacions en
què algunes persones fan d’espills per a altres. Els agrada que algú els diga les
coses que observen en ells? És important fer crítiques constructives i dir les coses
als altres amb delicadesa.
Algunes persones que no veuen bé corregeixen la seua visió utilitzant ulleres o

lents de contacte. Els demanarem que anomenen tots els seus familiars que porten
ulleres habitualment. Han sigut criticats per portar ulleres? Han sentit algun
malnom o alguna paraula despectiva cap a algú per portar ulleres? És important
que reconeguen que algunes persones se senten molt vulnerables si tenen alguna
discapacitat i se senten ferits amb facilitat per alguns comentaris.
REFORÇ
• Es poden fer experiments combinats amb els del primer epígraf: alineant cartolines
foradades, de manera que s’obté un raig de llum molt estret que pot reflectir-se en
un espill, refractar-se en un got d’aigua, etc. Si aquests experiments es fan baixant
les persianes per a fer més fosca l’aula, resulten molt vistosos encara que siguen
molt senzills. Com a espills corbs es poden utilitzar cullerots i cassons d’acer.
Newton va ajudar molts científics i va saber protegir els seus propis drets, però
reconeixent també els dels altres. Coneixen els alumnes persones que triomfen a
costa dels altres o que s’apropien de tots els mèrits quan el treball s’ha fet en
equip?
Pàgina 103
UN DIBUIX PER A EXPLICAR LA REFRACCIÓ DE LA LLUM

L’estratègia metodològica que consisteix en l’elaboració d’un dibuix esquemàtic és molt

útil en aquest tipus d’experiments, de manera que l’observador trasllada la realitat a un
full de paper en què expressa el fenomen estudiat.
Animarem els alumnes perquè, després de fer el dibuix esquemàtic, l’expliquen a la

resta dels companys, utilitzant amb exactitud el llenguatge propi de la unitat.
AMPLIACIÓ
• L’arc de Sant Martí és el resultat de la refracció de la llum en les gotes de pluja.

Perquè es forme cal que hi haja cortines de pluja en l’atmosfera davant de
nosaltres i que el Sol es trobe darrere de nosaltres. Així, els raigs de llum arriben a
cada gota, es refracten quan hi penetren, són reflectits en les parets interiors i es
refracten de nou quan ixen de les gotes. Aquestes tres desviacions de la llum en
cada gota produeixen la dispersió dels colors, de manera que el violeta resulta més
desviat i el roig menys. Així el veiem amb la forma d’un arc multicolor amb el roig
cap a la part exterior i el violeta cap a la interior. Les diverses grandàries i formes
de les gotes afecten la intensitat dels colors de l’arc de Sant Martí. Gotes xicotetes
fan un arc de Sant Martí pàl·lid i de colors amb tonalitats pastel; gotes grans
produeixen colors molt vius.
Pàgina 104
• Com en els dos epígrafs anteriors, en aquest es comprenen continguts que

resulten molt assequibles per als alumnes i amb els quals és fàcil plantejar
procediments per a experimentar. No obstant això, s’introdueixen alguns termes
tècnics que probablement resulten desconeguts i en els quals caldrà insistir posant
diversos exemples perquè els alumnes arriben a assimilar-los.
• Els alumnes han estudiat en la unitat 6 que el so és una forma d’energia. En aquest
capítol es completa aquesta idea i es puntualitza que consisteix en una vibració
dels objectes. És, per tant, una forma d’energia cinètica.

• Els alumnes poden trobar contradictori que el so es propague en línia recta, quan
és evident que podem sentir un soroll produït en girar la cantonada. En aquest
sentit, les ones sonores es poden comparar a les ones de la superfície de l’aigua,
que també poden passar obstacles, ja que consisteixen en una pertorbació
mecànica que es propaga per un medi material, cosa que no es pot dir de la llum.
Demanarem als alumnes que comenten si alguna vegada han omplit diversos gots
amb diferent quantitat d’aigua i han provat el so que emeten. Els agrada la música?
Saben ells o algun familiar seu tocar algun instrument musical? No totes les
persones tenen els mateixos gustos musicals. Són respectuosos en els seus
comentaris sobre estils de música que no els agraden, però que agraden als seus
pares o avis?
REFORÇ
• La reflexió del so és senzilla d’observar, però la refracció, que també es produeix,

és molt difícil de detectar. Els alumnes la veuran amb més profunditat en
Secundària, quan estudien el mètode d’investigació de l’interior terrestre per mitjà
d’ones sísmiques, que són, en definitiva, ones sonores que recorren el planeta.
Els espills poden deformar la realitat. Comentarem amb els alumnes si en algun
moment de la seua vida han tingut l’experiència d’estar amb algú que deformava la
realitat, que interpretava malament un fet que havia passat. En aquests casos, què
han fet ells? Intenten defensar la seua postura o donen la raó a l’altra persona
encara que no la tinga?

Pàgina 105
REVISIÓ AUDIOMÈTRICA
La comprovació del funcionament de l’orella forma part de les revisions mèdiques

rutinàries que fa el pediatre en les visites periòdiques des dels zero fins als tres o
quatre anys, però als deu anys molts xics i xiques no s’han fet encara una revisió
mèdica de l’agudesa auditiva i molts d’ells comencen a tindre problemes de pèrdues
d’audició a causa, entre altres coses, de l’ús d’aparells de música amb un volum molt
elevat.
AMPLIACIÓ
• Quan produïm un so a l’aire lliure, l’ona origina una superfície esfèrica el radi de la
qual augmenta a la velocitat del so. A mesura que l’ona sonora s’allunya de la font,
la seua energia es reparteix en un volum cada vegada superior, de manera que la
intensitat del so decreix. Es pot evitar aquesta dispersió de l’energia de l’ona
obligant-la a viatjar per un medi concret, com un tub. Es pot comprovar utilitzant un
tub de 15 o 20 metres de llarg. Si emetem un so en un extrem del tub, l’ona recorre
l’interior d’aquest sense quasi atenuar-se, i el so es rep perfectament en l’altre
extrem. S’obtenen resultats encara millor si s’acobla un embut a cada extrem del
tub, ja que s’aconsegueix un “telèfon” amb el qual els alumnes es diverteixen molt.
Pàgina 106
escriure la primera línia del mapa conceptual perquè els alumnes completen el
esquema sols. Per a acabar, seria convenient escriure, entre tots, el mapa

tant sobre la llum com sobre el so.
Per a reforçar les idees principals, podem demanar als alumnes que subratllen els

• Estimularem els alumnes perquè dividisquen la classe en dos equips i organitzen

un concurs de preguntes i respostes entre ells, utilitzant la informació sobre la llum i
el so que hi ha en l’esquema.
Formarem grups de quatre membres per a treballar els continguts de l’apartat

Aprén a aprendre, procurant que els grups siguen el més heterogenis possible.
Aquesta vegada es valorarà la capacitat memorística, de manera que, després de
llegir, comprendre i treballar la informació, els quatre membres del grup s’han
d’ajudar a memoritzar-la compartint estratègies, etc. Quan tots l’hagen aprés
hauran aconseguit el seu objectiu.
Pàgina 108
• Integrar el vocabulari nou de la unitat serveix per a expressar, amb rigor i claredat,
les pròpies idees i coneixements.

previs de coneixement permet contestar preguntes i manifestar opinions.
Adquisició del vocabulari
Ampliar el vocabulari relatiu al tema.
Comprensió literal
 En quina unitat es mesura el soroll?
 Què és la contaminació acústica?
 Per a què serveix un sonòmetre? Explica com és.
 Com solucionaries el problema de l’excés de soroll en una gran ciutat?

Els suggerirem que busquen i amplien la informació sobre el sonòmetre, consultant

en biblioteques i Internet, i que exposen oralment el resultat de les seues
investigacions a la resta de companys.
En grups de quatre, llegirem individualment el text El soroll també contamina, amb

la condició que cada membre del grup ha de llegir un paràgraf i fer-se’n
responsable de la informació. Per a resoldre la pregunta 1 només ho farà la
persona en el paràgraf de la qual es troba la resposta.
• Els demanarem que diguen els termes més importants del text.
Reflexionarem sobre quines solucions se’ls acudeixen per a reduir el nivell de soroll
en una ciutat. Un alt nivell de soroll ens afecta a nivell emocional i físic, provoca
malestar i ens fa estar més agressius. Han estat en un lloc on no podien parlar amb
la persona que tenien al costat pel nivell de la música?
Pàgina 109
• Llegirem el text entre tots i en veu alta. Demanarem als alumnes que diguen els
termes més importants del text. Després, els escriurem en la pissarra: planetari,
cúpula, projecta, cel, estreles, lents, moviment, engranatges, circuits electrònics,
etc.
Familiaritzar, reflexionar i millorar la comprensió del text.
Comprensió literal
 Quan es va construir el primer planetari?
 Com és un planetari?
 Com es representa el moviment del cel?
 Et sembla important el treball dels astrònoms? Per què?

En grups de tres llegiran la informació sobre El projector d’estreles en el planetari i,

tot seguit, resoldran les tres qüestions conjuntament. Quan acaben, entaularan un
petit debat sobre quina ha sigut l’aportació de cada membre del grup.
Animarem els alumnes perquè relaten, per escrit, una experiència personal
relacionada amb la contemplació del cel i les estreles, a l’aire lliure o en un
planetari.

Unitat 9. El relleu d’Espanya

METODOLOGIA
Aquesta unitat s’engloba en el bloc L’entorn i la seua conservació. Ací recordem les
característiques generals del relleu d’Espanya, coneixem el relleu de la Meseta, de les
serralades que l’envolten i les exteriors a aquesta, així com de les depressions de la
Península. Així mateix, descrivim el relleu de les costes i les illes. A més, recordem la
necessitat de conservar en bon estat el paisatge litoral.
per mitjà de la qual es pretén que els alumnes reflexionen sobre alguns dels
elements característics del relleu d’Espanya. Aquest text s’acompanya d’una
il·lustració motivadora, estretament relacionada amb la lectura i que reforça la
intenció d’aquesta, ja que l’alumne ha de recordar que Espanya és, en general, un
país muntanyós.
En la secció Diccionari s’ofereix la definició de les tres paraules que estan

alumnes. La secció Posa’t en marxa centra l’alumne en la il·lustració que es
presenta en la pàgina següent i constitueix la conclusió al text plantejat, al mateix
temps que torna a destacar l’enorme varietat que caracteritza el relleu espanyol.

de l’alumne i ens introdueix en el contingut de la unitat: com és el relleu d’Espanya.
• Les pàgines de continguts i activitats treballen, en els diferents epígrafs, el relleu

de la Meseta, de les serralades i de les depressions de la Península, així com el de
les costes i el de les illes.

competència per a aprendre a aprendre, en aquest cas completant textos i taules
amb grups de paraules per a organitzar i resumir el que acaba d’aprendre.

La secció procedimental proposa a l’alumne identificar l’altitud d’una zona

determinada en un mapa topogràfic, a través de la lectura i la interpretació de les
corbes de nivell.


comunicació lingüística. Les altres tretze activitats serveixen perquè l’alumne
l’alumne ha d’analitzar i interpretar la informació d’una pàgina d’Internet que ofereix
una ruta turística i relacionar-la amb els coneixements adquirits per traure’n
conclusions i contestar preguntes. Aquesta activitat contribueix al desenvolupament
de la competència en el tractament de la informació i competència digital i en
autonomia i iniciativa personal.
desenvolupar les competències en comunicació lingüística, en tractament de
la informació i digital i en autonomia i iniciativa personal, proposa una reflexió
sobre les conseqüències negatives que pot comportar el turisme als espais
naturals.
TEMPORITZACIÓ
Aquesta unitat comprén la quarta quinzena del segon trimestre. El temps de durada


Unitat 9.
• Propostes d’avaluació, Coneixement del medi 6é EP. Fitxes Unitat 9.
• Material complementari, Coneixement del medi 6é EP. Atles Coneixement del

medi 6é EP; CD-ROM Atles Geogràfic Interactiu.
• Utilitzar amb rigor i precisió el vocabulari per a expressar les pròpies idees i
coneixements. (Pàg. 110, Diccionari, Posa’t en marxa; pàg. 113, act. 1; pàg. 117,
act. 1; pàg. 119, act. 1; pàg. 121, Ho saps?)
• Organitzar la informació en taules i esquemes per resumir els continguts de la

• Aprendre a interpretar mapes topogràfics, relacionant el text i la imatge, a fi de

contestar preguntes i resoldre situacions. (Pàg. 115, secció procedimental; pàg.
120, Posa a prova les teues competències)
• Adquirir consciència de la importància de cuidar d’una manera responsable els

recursos naturals i prendre decisions personals que en propicien la conservació.
(Pàg. 117, secció transversal; pàg. 121, I tu, què n’opines?)
• Buscar informació, tant en suport imprés com digital, per a analitzar-la i integrar-la
en els esquemes previs de coneixement. (Pàg. 121, Posa la lupa)
1. Conéixer la ubicació, la distribució i l’extensió del territori peninsular i insular

espanyol.
2. Identificar i situar les principals formes del relleu d’Espanya, així com la seua
ubicació, les seues característiques i la seua influència en el paisatge.

3. Conéixer els accidents del relleu litoral d’Espanya i situar els més importants.
4. Conéixer la ubicació i les característiques dels arxipèlags balear i canari.
5. Conéixer i utilitzar les tècniques de representació i lectura de l’altitud en diferents

tipus de mapes.
6. Valorar els paisatges naturals i adoptar una actitud de respecte cap a aquests.
1. Identificar i localitzar els diferents territoris que formen Espanya.
2. Localitzar i conéixer les característiques de la Meseta, els sistemes muntanyosos

de l’interior i de l’exterior d’aquesta i els que l’envolten.
3. Definir i localitzar els principals accidents del relleu litoral d’Espanya.
4. Localitzar i identificar els elements característics dels arxipèlags balear i canari.
5. Identificar i interpretar els mapes topogràfics i localitzar-hi les muntanyes i les

planes.
6. Reconéixer el valor dels paisatges naturals i mostrar una actitud de respecte cap a
aquests.
CONTINGUTS
• Les formes del relleu a Espanya.
• El relleu de la Meseta Central.
• Les serralades que envolten la Meseta.
• Les serralades exteriors a la Meseta.
• Les depressions de la península Ibèrica.
• El relleu de les costes peninsulars espanyoles.
• El relleu de les illes Balears i Canàries.

• Tècniques de lectura i representació de mapes topogràfics.
• Representació de l’altitud per mitjà de mapes de relleu.
• Realització de murals sobre el relleu.
• Valoració del relleu com una part de la riquesa natural.
• Respecte cap als elements naturals del paisatge.
• Adquisició d’una actitud de respecte cap al paisatge litoral.
• Adopció d’una postura responsable en la conservació del medi ambient.
HABILITATS LECTORES
Establiment d’un propòsit de lectura
Fixar un objectiu abans de la lectura.
Interpretació d’un itinerari
Localitzar els elements que apareixen en un mapa.
Enriquiment del vocabulari dels alumnes.
TREBALL COOPERATIU
Integración social
Advertir las ventajas de trabajar con personas de diferentes capacidades, cualidades e

intereses.
EDUCACIÓ EMOCIONAL
Pensament positiu
Aconseguir objectius a pesar dels obstacles i contratemps.

Assertivitat

TERMES DE L’ÀREA
cim: punt més elevat d’una muntanya.
erosió: desgast de la superfície terrestre per l’acció d’agents externs o geològics.
escala: línia recta dividida en parts que representen quilòmetres o metres. Serveix per
a dibuixar proporcionalment les distàncies o dimensions d’un terreny en un mapa.
lloma: superfície del terreny elevada i prolongada.
massís: secció de l’escorça terrestre delimitada per falles o fissures, més xicotetes
que les plaques tectòniques.
península: part de terra envoltada d’aigua per totes les parts tret d’una.
ALTRES PARAULES
istme: part de terra que uneix una península a un continent. L’istme de la Península
s’estén del Golf de Biscaia al cap de Creus.
latitud: distància horitzontal d’un punt de la Terra respecte de l’equador.
situació: posició que ocupa un punt en el conjunt de la Terra. La situació està

relacionada amb la latitud.
Podem proposar als alumnes la lectura d’aquest llibre:
Narrativa: Camaleón en las tumbas de Menorca, NACHO DOCAVO ALBERTI. Ediciones

SM. L’illa de Menorca està en plena temporada turística, però alguna cosa greu ha
passat: han desaparegut dos xics. Nico decideix investigar el cas i descobreix una
petja fenícia que el condueix fins a una cova secreta.

Pàgina 110
Establiment d’un propòsit de lectura
Fixar un objectiu abans de la lectura.
Comprensió literal
 Recordarem algunes muntanyes importants d’Espanya.
 Quins mars banyen Espanya?
 Què hem de preparar quan anem a la muntanya?
 Per què a les zones muntanyoses fa més fred que a les zones de platja?
 Per què els estrangers pensen que Espanya només és un país de sol i de platges i
no pensen en les muntanyes que hi ha?
Suggerirem als alumnes que imaginen les diferents decisions que pot prendre Theo
i escriguen dos finals diferents per al text narratiu.
• En la lectura s’indiquen dues de les principals característiques del relleu

d’Espanya: el caràcter accidentat o escarpat i la gran quantitat de quilòmetres de
costa. Podem ajudar-los a identificar aquests elements per mitjà de referències als
paisatges que coneixen, tant litorals com de l’interior.
• Demanarem als alumnes que observen el dibuix i assenyalen els elements del
relleu. Quines altres formes del relleu coneixen? Això ens ajudarà a activar els seus
coneixements previs i a introduir les principals formes del relleu que s’estudien en
la unitat.
Preguntarem als alumnes si han vist alguna vegada una carrera ciclista. Què
pensen de l’esforç que fan quan han de pujar un port de muntanya? Pensen que

estan gaudint a pesar de tot? Gaudeixen ells fent alguna cosa encara que
s’estiguen esforçant?
REFORÇ
• Proposarem als alumnes que, a partir de la lectura, assenyalen les característiques

del relleu a Espanya, utilitzant els termes que apareixen en el text, com Meseta,
escarpat i platja. A continuació, poden elaborar una oració que continga aquestes
paraules per a resumir les característiques del relleu d’Espanya. Així comprendran
que el relleu del nostre país està marcat per innombrables contrastos, ja que s’hi
alternen extenses planes amb abruptes muntanyes; llargues platges d’arena amb
penya-segats rocosos; planes fèrtils fluvials amb zones àrides o semiàrides, etc.
• L’activitat anterior ens pot servir per a assenyalar que totes les formes del relleu
influeixen en el paisatge i contribueixen en la diversitat de la seua vegetació, la
seua fauna i altres elements.
Pàgina 111
PER A SABER MÉS
Aprofitarem la referència a Holanda per a mostrar als alumnes alguns exemples de la

intervenció de l’ésser humà en el paisatge per a aprofitar al màxim els seus recursos.
Als Països Baixos les persones han construït dics per evitar que el mar inunde les
terres dedicades al cultiu o ocupades per localitats. Es tracta d’un paisatge pla, on
l’agricultura ha tingut un gran desenvolupament durant segles.
Assenyalarem que la intervenció humana sobre el medi ha d’estar marcada per una
actitud de respecte. La doble pàgina d’obertura és el punt de partida per a sensibilitzar
els alumnes de la necessitat de cuidar el medi ambient.
AMPLIACIÓ
• Aprofitarem la lectura per a mostrar als alumnes que Espanya té una enorme
diversitat geogràfica i paisatgística, a causa de la influència de diferents climes i del

mar, de l’existència d’unitats de relleu amb diversos orígens geomorfològics, etc.

Aquesta diversitat constitueix un patrimoni d’un valor incalculable.
Conscienciarem els alumnes de la necessitat de cuidar el paisatge per a poder

gaudir-ne. La pràctica d’alguns esports, com el ciclisme, el senderisme, l’alpinisme
o el piragüisme són exemples de la possibilitat de divertir-nos mentre gaudim del
medi ambient.
Sensibilitzarem els alumnes sobre els perills que corren els ciclistes quan circulen
per carretera. Podem recordar-los algunes normes, com utilitzar el casc, circular
pel voral o indicar els girs a l’esquerra o a la dreta, entre d’altres.
Pàgina 112
• La doble pàgina conté una introducció a les principals formes del relleu d’Espanya.
Els alumnes ja coneixen el significat d’alguns conceptes relacionats amb el relleu,
que van estudiar el curs passat. Podem partir dels coneixements previs i demanar-
los que definisquen muntanya, serra, serralada, plana, vall o altiplà, i aclarir-ne el
significat.
• Convé que basem l’explicació en un mapa físic d’Espanya, on podem anar

assenyalant les diferents formes del relleu que apareixen en el text d’aquesta doble
pàgina i de les següents.
• Al llarg de la unitat, els continguts relacionats amb el relleu continental s’organitzen

prenent com a referència la Meseta Central. En aquesta doble pàgina s’estudien
els sistemes muntanyosos de l’interior de la Meseta, per a abordar després l’estudi
dels que l’envolten i els exteriors a aquesta. En l’explicació, podem dibuixar un gran
mapa en la pissarra i anar assenyalant-hi amb clarions de colors totes aquestes
unitats, que completarem més endavant: la Meseta, de color groc; els sistemes
muntanyosos que l’envolten, de taronja; i les serralades exteriors a aquesta, de
roig.
Demanarem als alumnes que descriguen les característiques de les formes del
relleu amb paraules que expressen emocions. Quines paraules associen amb cada

una d’aquestes? Per exemple, la vall, calma; la costa, alegria, etc. Poden fer dues
columnes, una per a les formes del relleu i una altra per a les emocions que els
produeixen.
Les formes del relleu estan relacionades amb les característiques del sòl.
Conscienciarem els alumnes de la necessitat de cuidar el sòl, ja que és on es
desenvolupa la vida d’animals i plantes. Assenyalarem que el deteriorament del sòl
per l’acció humana suposa la desaparició de nombroses espècies.
REFORÇ
• Una de les dificultats que planteja l’estudi de les formes del relleu és la comprensió
de conceptes amb una relació jeràrquica entre si, com serra i serralada, o plana i
vall o altiplà. La utilització de mapes conceptuals facilita l’aprenentatge: muntanya
– (diverses muntanyes alineades en formen una) > serra – (un conjunt de serres en
formen una) > serralada. Més endavant, això ens ajudarà a aclarir confusions, com
la que pot sorgir a l’hora d’estudiar Sierra Morena.
• La memòria visual és fonamental per a l’estudi del relleu. Els alumnes s’han de
familiaritzar amb el mapa físic de la pàgina 113. Els demanarem que el calquen,
assenyalen les unitats del relleu que vagen aprenent i el memoritzen. A
continuació, demanarem a diversos alumnes que, d’un en un, situen la Meseta, el
Sistema Central, les muntanyes de Toledo, les valls dels principals rius i les planes
en un mapa mut dibuixat en la pissarra.
Pàgina 113
AMPLIACIÓ
• Explicar l’origen de les formes del relleu pot ajudar-los a comprendre’n les
característiques. En el cas de la Meseta, podem indicar que s’ha anat formant
durant milions d’anys, a partir dels sediments depositats en extensos llacs durant
l’era terciària (Cenozoic). A poc a poc, els rius van anar encaixant-s’hi i van formar
les valls del Duero, el Tajo i el Guadiana. Les serralades de la Península s’han
format per la col·lisió de diferents plaques continentals.

• El relleu no només influeix en el desenvolupament de diferents formes de vida

animal i vegetal, sinó també en el poblament i les activitats humanes. La major part
de la població es localitza en zones on hi ha un millor accés als recursos i les
comunicacions són millors: les planes i la costa. Ací es concentren l’agricultura, la
indústria i els serveis, mentre que a les zones muntanyoses la població és escassa
i es dedica a la ramaderia o la mineria.
Pàgina 114
• L’aprenentatge dels sistemes muntanyosos de la Península requereix un esforç de

memorització per part dels alumnes. Durant l’explicació, podem utilitzar esquemes
o quadres, com el de l’activitat 1, que ajudaran els alumnes a recordar els noms de
les cadenes muntanyoses que s’estudien en l’epígraf.
• Els conceptes de serralada i depressió ens permeten recuperar la idea de la lectura

d’inici: el relleu d’Espanya està marcat per forts contrastos. La varietat de formes
del relleu pot servir per a mostrar la interrelació entre tots els elements del paisatge
i la riquesa natural que constitueixen el relleu, la fauna i la vegetació.
Podem utilitzar exemples de la influència del relleu en el desenvolupament de

diferents formes de vida animal i vegetal. A les muntanyes, per exemple, viuen
àguiles imperials, que necessiten llocs escarpats on construir els nius. Aquesta
idea ens ha de servir per a sensibilitzar els alumnes sobre la importància de cuidar
el medi ambient mitjançant l’adopció d’una actitud responsable.
Comentarem amb els alumnes que alguns muntanyencs han patit accidents
importants mentre escalaven. Han vist com van en grup units per cordes? Si un
cau, els altres poden subjectar-lo. Que pensen en algun moment de la seua vida en
què els seus millors amics l’han ajudat davant d’una dificultat. Com s’han sentit les
dues parts, el que ajuda i el que és ajudat?

REFORÇ
• Quan ja hagen estudiat els sistemes muntanyosos, les planes i les depressions de
la Península, convé que els situen en un mapa mut i que utilitzen colors per a
consolidar l’aprenentatge: el verd per a les depressions de l’Ebre i el Guadalquivir;
el groc per a les zones planes, com la Meseta, i el marró per a les muntanyes.
• Per a consolidar els coneixements adquirits i organitzar els continguts que

s’estudien en la unitat, podem demanar als alumnes que facen, en grups de dos o
més membres, un gran mapa mural d’Espanya sobre el qual col·locaran les
diferents unitats del relleu que han estudiat. Poden utilitzar plastilina o cartó pedra,
a partir d’aigua, farina i tires de paper de diari. Poden utilitzar diferents colors, tal
com s’indica en l’activitat 4 de la pàgina 115.
Pàgina 115
REPRESENTEM L’ALTITUD
• Proposarem als alumnes que, aplicant els coneixements adquirits, imaginen i

descriguen el paisatge de la zona que es representa en el mapa.
AMPLIACIÓ
• La utilització de diferents mapes topogràfics o de mapes físics en què es

representa l’altitud per mitjà de colors i corbes de nivell pot ajudar els alumnes a
identificar on es concentren les zones planes i les zones muntanyoses de la
Península. Això ens ajudarà a relacionar el relleu amb el poblament, i així introduir
els continguts que estudiaran en unitats posteriors.
• Les característiques de les cadenes muntanyoses que s’estudien en la unitat pot

ajudar els alumnes a identificar-les. Els demanarem que busquen informació sobre
l’origen geològic dels diferents sistemes muntanyosos i que en posen en comú els
resultats. D’aquesta manera, associaran els Pirineus o les serralades Bètiques amb
l’orogènia alpina, que ha donat lloc a un relleu més escarpat. El massís Galaic té
un origen més antic, per això els cims tenen formes arredonides.

Pàgina 116
• En l’aprenentatge dels continguts de la doble pàgina, la memòria té novament un

paper fonamental. En aquest cas és més fàcil recórrer a l’ús de la memòria visual,
ja que els alumnes ja estan familiaritzats amb el contorn de la Península, cosa que
els ajudarà a recordar el nom dels accidentes del relleu litoral peninsular.
• Una vegada més hem de basar l’explicació sobre un mapa, perquè els alumnes
aprenguen a ubicar les diferents costes i arxipèlags espanyols. Hem de remarcar la
situació de les illes Canàries i, per a fer-ho, hem de recórrer a un mapamundi que
ajude els alumnes a comprendre’n la situació ultraperifèrica.
• La identificació de les formes i accidents del relleu litoral pot presentar dificultats,
especialment per als alumnes que viuen a l’interior de la Península. La utilització de
fotografies ajuda a activar l’aprenentatge de conceptes com cap, golf, platja o
penya-segat per mitjà de la memòria visual.
Moltes persones només van a les platges a divertir-se, però als pobles de costa
també hi ha moltes persones que viuen de la pesca o del turisme. Els agradaria
treballar prop del mar o en el mar? Per què? Demanarem a cada alumne que diga
als altres les platges o pobles de costa que coneix i quin tipus de treballs es porten
a terme en aquests llocs.
Poden fer una relació de les pel·lícules que coneixen la història de les quals es
desenvolupa en una illa. Els agradaria viure en una illa? No sentirien
aclaparament? Hi ha persones que no poden estar molt de temps en aquests llocs.
I si els hi traslladaren pel treball, què farien, es negarien a anar-hi?
REFORÇ
• L’aprenentatge dels conceptes relacionats amb el relleu de la costa pot presentar

algunes dificultats. Podem demanar-los que anoten en una llista els noms dels
accidentes que estudien i, en una altra, les definicions desordenades, perquè les

relacionen correctament. A continuació, que elaboren oracions amb cada un

d’aquests.
• Demanarem als alumnes que dibuixen un mapa de la Península i pinten les

diferents costes espanyoles amb diferents colors. Comprovarem que utilitzen el
mateix color per a la costa atlàntica, que es distribueix per Galícia i Andalusia, i
incidirem en la idea que la costa no depén de les divisions administratives, sinó del
mar amb què està en contacte.
• Sobre el mateix mapa, els alumnes podran assenyalar els accidentes del relleu
litoral que defineixen el contorn de la península Ibèrica.
Pàgina 117
LA CONSERVACIÓ DEL PAISATGE LITORAL
El requadre sobre el paisatge litoral pot ajudar els alumnes a comprendre la

interrelació entre tots els elements del paisatge.
Podem començar recuperant una de les idees que s’indiquen en la lectura d’obertura,
ja que segurament molts alumnes identificaran el paisatge litoral amb el turisme:
Espanya és més que sol i platja.
Tractarem de transmetre’ls una idea més àmplia del litoral, assenyalant que hi ha
nombrosos espais naturals, perquè n’aprenguen a valorar l’enorme riquesa natural.
Podem recordar-los alguns exemples d’espais litorals que han sigut declarats espais
naturals protegits, que ja han estudiat en cursos anteriors, i ampliar la informació amb
altres exemples, com l’Albufera de València, les Dunes de Liencres o les illes Cies.
Tots aquests acullen exemplars de fauna i vegetació característiques de cada tipus de
paisatge.
AMPLIACIÓ
• Els continguts de la doble pàgina ajudaran a comprendre la influència del relleu

sobre el paisatge, sobre les formes de vida animal i vegetal i sobre el poblament
humà. Assenyalarem que el litoral és una zona molt apta per al poblament, perquè
les comunicacions són més fàcils i permeten aprofitar els recursos marins.

• La utilització d’un mapa físic i polític els ajudarà a comprendre la relació entre el
relleu i el poblament humà. Els alumnes hi observaran que les principals ciutats es
localitzen a la costa i les zones planes. Aquesta activitat ens pot ajudar a delimitar
les tres grans formes del relleu que s’estudien en la unitat: les muntanyes, les
planes i la costa.
Pàgina 118
• L’esquema pot servir als alumnes com a punt de partida per a organitzar tots els
continguts de la unitat. Els demanarem que, sense mirar el llibre, però amb l’ajuda
del mapa físic d’Espanya, el completen amb les formes del relleu que han estudiat,
assenyalen les planes i depressions, les principals serres i els cims més alts de
cada una, els accidents del relleu litoral i els noms de les illes que componen els
dos arxipèlags.
Suggerirem als alumnes que, partint de l’esquema elaborat, es dividisquen en tres

equips i elaboren murals informatius sobre el relleu de la Meseta, de serralades i
depressions i de costes i illes, combinant textos extrets de la unitat i fotografies
d’Internet.
En grups de sis els proposarem que facen una maqueta en relleu de la península
Ibèrica. Poden utilitzar fang, farina, paper de diari i cola, etc. En la maqueta han de
destacar el màxim nombre d’elements geogràfics referits en els requadres (cada
membre del grup s’encarrega de garantir el contingut d’un). Al final, es valoraran
les qualitats personals de cada membre del grup que han fet possible l’assoliment
de l’objectiu comú.
Pàgina 120
• Aprendre a interpretar mapes topogràfics, relacionant el text i la imatge, a fi de

contestar les preguntes i resoldre situacions.

Interpretació d’un itinerari
Localitzar els elements que apareixen en un mapa.
Comprensió literal
 A quin lloc d’Espanya se’n va estiuejar Jacob?
 Quin mar té prop?
 A quina comunitat autònoma viu?
 Com és el relleu de la zona on viu Jacob?
 Digues les diferències i les semblances respecte de la zona on se’n va a estiuejar.
 A quina zona d’Espanya t’agradaria anar de vacances?
 Explica com n’és el paisatge.
Demanarem als alumnes que, amb l’ajuda del llibre de text, enciclopèdies o
Internet, organitzen un itinerari per un espai natural. En el recorregut, hauran de
visitar diferents elements del paisatge, com una muntanya, un riu, la costa o un
llac. L’itinerari preparat haurà de contindre informació sobre les espècies vegetals i
animals que viuen a la zona.
Formarem grups de quatre perquè comenten les vacances anteriors fent referència
al territori on van estar. Després, en grups de dos, resoldran les preguntes i, entre
els quatre, compararan les respostes.
Sensibilitzarem els alumnes perquè, quan facen un viatge o una excursió, adopten
una actitud respectuosa amb el paisatge, ja que és patrimoni de totes les persones.
• Organitzarem un debat perquè els alumnes expressen, d’una manera assertiva, la

seua opinió sobre la conveniència de descansar diverses vegades en el transcurs
d’un viatge.

Página 121
 Enriquiment del vocabulari dels alumnes.
Comprensió literal
 Què vol dir biodiversitat?
 Què és el desgel?
 Per què un lloc es declara espai natural?
 Escriu un reclam publicitari perquè els turistes s’animen a visitar Sierra Nevada.
En grups de sis resoldran les preguntes referents a la lectura Sierra Nevada,

reserva de la biosfera i, després, formaran dos subgrups de dues persones, l’un
que buscarà arguments per a defensar que el turisme és negatiu per a Sierra
Nevada, mentre que l’altre buscarà arguments a favor. Després del debat
valorarem el seu desenvolupament remarcant les diferents aportacions, el to, la
capacitat d’argumentació, etc.
Demanarem als alumnes que, quan hagen analitzat la informació de la lectura,

La regulació de l’activitat ramadera a Sierra Nevada és un exemple de les mesures

que s’han d’adoptar, de vegades, per a preservar els paisatges naturals. Podem
advertir els alumnes dels riscos de desforestació o esgotament dels sòls o els
recursos com a conseqüència de les activitats econòmiques. En el cas de Sierra
Nevada, el pasturatge s’ha reduït per evitar el deteriorament mediambiental d’una
zona amb una gran riquesa natural.

Unitat 10. El clima i els rius d’Espanya

METODOLOGIA
Aquesta unitat s’engloba en el bloc L’entorn i la seua conservació. Ací recordem les
característiques del clima i els factors que hi influeixen, classifiquem els climes
d’Espanya, descrivim les característiques de cada un i estudiem els rius dels vessants
atlàntic i mediterrani. Així mateix, recordem què podem fer perquè l’ús d’aigua no
supose un perjudici ecològic.
per mitjà de la qual es pretén que els alumnes reflexionen sobre la varietat de
fenòmens meteorològics que hi ha. Aquest text s’acompanya d’una il·lustració
d’aquesta, ja que l’alumne ha de deduir les conseqüències que tindrà sobre Pep el
fenomen meteorològic que ha d’anunciar a l’àrea cantàbrica.

temps que torna a remarcar la relació entre els fenòmens meteorològics i les
conseqüències d’aquests. Aquestes seccions contribueixen al desenvolupament de
la competència en comunicació lingüística, ja que els aprenentatges que
integren van dirigits tant a augmentar la riquesa de vocabulari de l’alumne com a la
coneixement.

de l’alumne i ens introdueix en el contingut de la unitat: els climes i els rius
d’Espanya.
• Les pàgines de continguts i activitats treballen, en els diferents epígrafs, el clima i

els seus factors, els climes d’Espanya i, finalment, els rius d’Espanya i les seues
característiques: els vessants cantàbric, atlàntic i mediterrani. En la primera
activitat de cada epígraf, l’alumne ha de posar en pràctica la competència per a
aprendre a aprendre, en aquest cas completant oracions i taules tant per a fer un

resum del que ha aprés com per a organitzar la informació. La secció

procedimental proposa a l’alumne llegir i analitzar les dades representades en un
climograma per a traure’n conclusions i contestar la pregunta formulada.


la competència en comunicació lingüística. Les altres deu activitats serveixen
l’alumne ha d’analitzar la informació que aporta un gràfic de precipitacions
d’algunes conques hidrogràfiques a fi de traure’n conclusions. Aquesta activitat
contribueix, d’una manera substancial, al desenvolupament de les competències
en coneixement i interacció amb el món físic, matemàtica i en tractament de
la informació i competència digital.
la informació i digital i en autonomia i iniciativa personal, descriu la influència
dels oceans en el clima de les diferents zones de la Terra.
TEMPORITZACIÓ
Aquesta unitat comprén la cinquena quinzena del segon trimestre. El temps de durada

unitat 10.

• Propostes d’avaluació, Coneixement del medi 6é EP. Fitxes unitat 10.

medi 6é EP. Làmina: La hidrografia a Espanya; CD-ROM Atles Geogràfic Interactiu.

millorar la comunicació. (Pàg. 122, Diccionari i Posa’t en marxa; pàg. 125, act. 1;
pàg. 129, act. 1; pàg. 133, act. 1.)

teues competències.)
• Organitzar la informació en taules i esquemes per consolidar els continguts de la

unitat. (Pàg. 127, act. 1; pàg. 131, act. 1; pàg. 132, Aprén a aprendre.)
• Llegir, seleccionar i analitzar informació, tant en suport imprés com digital, per tal
de contestar preguntes i manifestar opinions raonades. (Pàg. 135, Ho saps?, Posa
la lupa, I tu, què n’opines?.)
1. Conéixer i comprendre les diferències entre oratge i clima.
2. Comprendre les diferències entre les característiques del clima i els factors del
clima.
3. Identificar les característiques dels climes d’Espanya.
4. Conéixer la influència dels climes d’Espanya sobre els paisatges naturals.
5. Interpretar climogrames senzills i representatius dels climes d’Espanya.
6. Ubicar els principals rius dels vessants cantàbric, atlàntic i mediterrani, i conéixer-
ne les característiques: curs, cabal i vessant.

7. Conéixer les característiques de corrents d’aigua no permanents, com barrancs,

rambles i torrents, i relacionar-les amb les característiques del clima de les zones
on es donen.
8. Valorar la riquesa ecològica dels paisatges naturals i adoptar una actitud de

respecte cap als elements que els defineixen.
1. Explicar les diferències entre oratge i clima.
2. Distingir les característiques del clima i dels factors que influeixen en aquest.
3. Indicar les característiques que defineixen els climes d’Espanya.
4. Relacionar els climes d’Espanya amb la seua influència sobre els paisatges
naturals.
5. Interpretar la informació que hi ha en un climograma i identificar-lo amb els

diferents climes d’Espanya.
6. Localitzar els principals rius d’Espanya i explicar les característiques dels rius dels
vessants cantàbric, atlàntic i mediterrani.
7. Explicar les característiques de barrancs, rambles i torrents, assenyalant-ne la

relació amb les característiques del clima.
8. Reconéixer el valor dels paisatges naturals i dels elements que els defineixen.
CONTINGUTS
• El clima: les característiques i els factors.
• Els climes d’Espanya.
• Els rius d’Espanya i les seues característiques.
• Els rius dels vessants cantàbric, atlàntic i mediterrani.
• Els torrents, els barrancs i les rambles.

• Representació del clima per mitjà d’un climograma de temperatures i

precipitacions.
• Classificació dels rius d’Espanya segons les característiques i el vessant.
• Realització de murals sobre els rius d’Espanya.
• Desenvolupament d’una visió integrada dels elements que conformen el paisatge.
• Adopció d’una actitud responsable en la conservació del medi ambient.
• Conscienciació respecte de la contaminació de la capa d’ozó i del risc de canvi

climàtic.
• Coneixement i valoració de la riquesa natural dels rius, els llacs i els aiguamolls per
a conservar-los.
HABILITATS LECTORES
Recordar els coneixements i les experiències que l’alumne té relacionats amb el

tema.
Interpretació d’un gràfic
Resoldre problemes a partir de les dades que apareixen en el gràfic.
Assimilar nous conceptes.
TREBALL COOPERATIU
Selecció i elaboració de dades
Ser capaç d’explicar de diferents maneres la mateixa informació, però retenint allò
més fonamental.

EDUCACIÓ EMOCIONAL
Pensament positiu
Trobar solució als problemes de cada dia.
Assertivitat
Reconéixer les errades sense sentir vergonya.
TERMES DE L’ÀREA
afluent: riu les aigües del qual desemboquen en un altre riu i no al mar.
equador: línia horitzontal imaginària que divideix la Terra en dos hemisferis.
llacuna: acumulació natural d’aigua sobre la superfície terrestre. El seu origen pot ser
glacial, volcànic o fluvial.
desembocadura: zona en què un riu principal aboca al mar les seues aigües, o un
afluent en un altre riu.
aiguamoll: llacunes extenses ipoc profundes que solen formar-se per desbordament.
pluges torrencials: precipitacions que cauen de forma abundant. A les zones de clima
mediterrani es produeixen a la tardor.
ALTRES PARAULES
amplitud tèrmica: diferència de temperatura que es produeix entre el mes més càlid i
fred de l’any, o entre el dia i la nit.
efecte d’hivernacle: elevació de la temperatura provocada per l’acumulació de gasos,

que impedeixen a l’atmosfera dissipar la calor.
meandre: corba del llit d’un riu que se sol produir en el seu tram mitjà.

Es pot proposar als alumnes la lectura d’aquest llibre:
Narrativa: Clots, LOUIS BIRBAR. Editorial Cruïlla, SA. El campament Llac Verd és ara
un immens desert, però fa molts, molts anys, va estar cobert per una immensa llacuna.
I el desert, ara, amaga un gran tresor.
Pàgina 122
Recordarem els coneixements i les experiències que l’alumne té relacionades amb el

tema.
Comprensió literal
 Què és el clima?
 Esmenta alguns noms de fenòmens climatològics.
 Com influeixen els rius en el clima d’una zona?
 Què vol dir l’expressió “a riu remenat, guany de pescadors”?
 Imagina que has d’informar del temps que fa hui a Espanya als teus companys.
 Quina informació donaries?
Proposar em als alumnes que escriguen un text que continga les paraules
definides en el diccionari.
Animarem els alumnes a representar el personatge de Pep, utilitzant el llenguatge

corporal per a mostrar l’efecte que tindrien sobre ell els diferents fenòmens
meteorològics que tenen lloc al plató.
• La lectura d’inici serveix per a introduir els continguts de la unitat relatius a l’oratge i
al clima, així com per a detectar les idees prèvies dels alumnes respecte d’això. En

cursos anteriors van estudiar les característiques del clima de la Comunitat

Valenciana. Els demanarem que, a partir del text, assenyalen quines són les
característiques que defineixen el clima d’una zona.
El clima afecta les nostres emocions. Hi ha persones que en els dies ennuvolats es
posen tristos i quan ix el sol, contents. Demanarem als alumnes que reflexionen i
comenten quines sensacions els produeix la pluja, el sol o el vent. De quina
manera els afecten els dies ennuvolats i els dies assolellats? En alguns llocs els ti-
pus de vents provoquen agressivitat o mals de cap. Quin consell poden donar-li a
una persona que li succeïsca alguna cosa pareguda?
REFORÇ
• En el text es recullen algunes característiques del clima de diferents regions i

comunitats autònomes, com la Meseta, la depressió de l’Ebre, Andalusia,
Extremadura, la Regió de Múrcia, la costa mediterrània, les Illes Balears, Galícia,
Canàries i l’àrea cantàbrica. Demanarem als alumnes que resumisquen, a partir del
text, les característiques de l’oratge de cada zona.
• Els presentadors de televisió ofereixen la previsió de l’oratge per als pròxims dies.
Demanarem als alumnes que, emprant termes semblants als que utilitza Pep,
escriguen una previsió de l’oratge per a l’endemà. Després, alguns d’ells poden
eixir a la pissarra i, sobre un mapa d’Espanya, explicar les seues conclusions.
Pàgina 123
PER A SABER MÉS
Per què és tan important conéixer la previsió meteorològica? Segurament, alguns

alumnes respondran que conéixer l’oratge permet fer plans per a les vacances o el cap
de setmana.
Assenyalarem que, al llarg de la història, les diferents civilitzacions han desenvolupat

sistemes per a conéixer les condicions climàtiques, com els inques o els egipcis, i per
això, aquests pobles rendien culte al déu Sol o al déu del vent.

Conéixer el clima té a veure amb la influència que exerceix sobre activitats

econòmiques tradicionals, com l’agricultura. Indicarem que, durant segles, la producció
agrícola depenia de les condicions climàtiques. Un període de precipitacions escasses
provocava generalment males collites, i la població patia fam.
AMPLIACIÓ
• Podem utilitzar imatges o dibuixar en la pissarra els símbols que empren els
presentadors de la informació meteorològica per a fer la previsió de l’oratge.
Assenyalarem que un sol indica cel clar; un núvol, cel cobert; xicotetes línies
obliqües o verticals, pluja; un raig, tempestes; una estrela, neu; diverses línies
horitzontals paral·leles, boira, etc. Demanarem als alumnes que, sobre un mapa
d’Espanya, dibuixen els símbols que expressen la previsió meteorològica que
presenta Pep.
Elaborarem entre tots un gran mapa mural d’Espanya, assignant a cada zona la
previsió meteorològica de la lectura. Demanarem als alumnes que, per grups,
dibuixen cada un dels símbols que representen la previsió de l’oratge. Uns altres,
que s’ocupen de dibuixar el mapa, sobre el qual més tard col·locarem els símbols
que han dibuixat.
Pàgina 124
• Els alumnes han de comprendre la diferència conceptual entre clima i oratge.

Assenyalarem que la principal diferència és el període de temps a què es refereix
cada un. L’oratge d’un dia no té per què ser significatiu del clima característic d’una
zona. Recuperarem les definicions que es van utilitzar en la segona activitat
d’Embarca’t en la unitat.
• Una altra dificultat és la que planteja la comprensió de la diferència entre les

característiques i els factors del clima. La utilització de mapes conceptuals pot
ajudar-nos a aclarir aquesta diferència. Les característiques, temperatures mitjanes

i precipitacions defineixen el clima d’una zona. Els factors, no obstant això,

influeixen sobre la quantitat de precipitacions o sobre les temperatures.
• Els alumnes comprendran millor els conceptes d’altitud i latitud si els mostrem com
es representen en un mapamundi físic. En els mapes, l’altitud es representa en
metres i mitjançant colors, i la latitud s’expressa en graus.
Assenyalar em que la intervenció humana sobre el medi ha d’estar marcada per

una actitud de respecte. Aquest epígraf sobre el clima és el punt de partida per a
sensibilitzar els alumnes sobre els efectes que pot tindre la contaminació sobre el
calfament global i el deteriorament de l’atmosfera i de la capa d’ozó. Esmentarem
fenòmens com l’efecte d’hivernacle o la pluja àcida.
Demanar em als alumnes que diguen el que passaria si els climes de la Terra
canviaren com a conseqüència dels problemes mediambientals i del calfament
global. Com es podrien previndre les catàstrofes provocades per la climatologia?
Pensen que els països que més contaminen reconeixerien els seus errors i podrien
canviar en la seua manera d’actuar?
REFORÇ
• Perquè els alumnes comprenguen les diferències entre clima i oratge, els
demanarem que pensen en l’oratge que ha fet en els dies anteriors. Podem anar
anotant en una taula en la pissarra les dades sobre temperatures, precipitacions i
estat del cel d’uns quants dies. A continuació, extraurem conclusions entre tots que
ens permeten assenyalar les característiques del clima de la zona en què es troba
el centre escolar. Açò ens ajudarà a introduir alguns continguts que s’estudien més
avant.
• La utilització d’exemples coneguts pels alumnes pot ajudar-los a comprendre la

influència dels diferents factors del clima. La influència de l’altitud s’observa als
cims de muntanyes situades en zones càlides, com el Kilimanjaro, on es dóna un
clima molt diferent del d’Àfrica equatorial. Els alumnes comprendran la influència
del mar a través de les seues pròpies experiències.

Pàgina 125
REPRESENTEM EL CLIMA EN UN GRÀFIC
Animarem als alumnes perquè, a partir de la informació continguda en el climograma,

expliquen l’evolució de les temperatures i precipitacions al llarg de l’any, utilitzant el
vocabulari adequat.
AMPLIACIÓ
• Podem explicar als alumnes el significat d’alguns termes relacionats amb el clima i
la contaminació, com canvi climàtic, pluja àcida o efecte d’hivernacle. Demanarem
als alumnes que recopilen notícies de premsa escrita o digital sobre aquests
fenòmens. A continuació, que posen en comú els seus resultats. Podem elaborar
un mural amb algunes de les notícies recopilades pels alumnes.
• Segurament, molts alumnes relacionaran el clima amb l’estat del cel en un moment
puntual. Assenyalarem que, a més dels elements del clima que estudien, és a dir,
les precipitacions i les temperatures, hi ha altres característiques, com la força del
vent, la humitat o la insolació, que és la quantitat d’hores en què incideix el sol al
llarg d’un dia.
Pàgina 126
• Els continguts de la doble pàgina permeten aplicar els coneixements adquirits pels
alumnes en l’epígraf anterior en un espai geogràfic concret: Espanya. Els alumnes
comprendran millor les característiques de cada zona climàtica si les relacionem
amb els factors del clima. La influència del mar, per exemple, s’observa en les
variants del clima mediterrani; la latitud, en el subtropical, i el relleu i l’altitud, en el
de muntanya.
• Sobre un mapamundi físic, assenyalarem on se situa l’equador, alguns paral·lels

característics, com el Tròpic de Càncer o el de Capricorn, i el meridià de
Greenwich. A continuació, indicarem les coordenades de latitud de la península

Ibèrica i les Illes Balears, perquè els alumnes comprenguen que se situen en una
zona temperada de la Terra, mentre que Canàries se situa en una zona càlida.
• Un dels objectius didàctics de la unitat és que els alumnes comprenguen la

influència del clima sobre les activitats humanes. A partir dels coneixements
adquirits pels alumnes en la unitat anterior, sobre la influència del relleu,
aprofundirem en la diferenciació entre les zones muntanyoses i les zones planes i
la costa. Indicarem que el clima i el relleu són dos factors que expliquen que la
major part de la població es concentre en aquestes dues últimes.
La influència del clima en les formes de vida afecta les característiques de la fauna
i la vegetació, el règim dels rius i, de forma indirecta, el modelat de les formes del
relleu, a través de l’erosió. Aprofitarem aquesta idea perquè els alumnes
aprenguen a valorar tots els elements del paisatge de forma coherent, i adopten
una actitud responsable respecte a la seua conservació.
REFORÇ
• Demanarem als alumnes que copien el mapa de la pàgina 127, utilitzant els
mateixos colors que en el llibre. A continuació, poden elaborar un esquema en què
assignen a cada clima les zones en què predomina. Amb aquesta informació,
poden completar el quadre de l’activitat 1, indicant a més en quines regions
naturals predomina cada clima. A la Meseta, per exemple, el mediterrani d’interior;
a la costa cantàbrica, l’oceànic; als cims dels sistemes muntanyosos, el de
muntanya, etc.
• La memòria visual pot ajudar els alumnes a identificar cada zona amb les
característiques del clima. Podem utilitzar fotografies que mostren la vegetació
característica de cada una, la presència de les precipitacions o de la neu, la
quantitat d’hores de llum solar, etc.

Pàgina 127
AMPLIACIÓ
• A fi que els alumnes comprenguen la influència del clima sobre el paisatge podem
utilitzar exemples concrets. El clima està relacionat amb les característiques dels
rius. El cabal d’aigua que transporten depén de l’abundància i la regularitat de les
precipitacions. Açò ens ajudarà a introduir alguns continguts que s’estudien en el
següent epígraf, dedicat als rius.
• La vegetació i la fauna són dos bons exemples de la influència del clima. Podem
mostrar alguns exemples d’espècies animals o vegetals que destaquen per la seua
capacitat d’adaptació al clima, com les palmeres, que s’adapten al clima subtropical
de Canàries retenint l’aigua. A les zones d’interior, l’espígol o el romer són espècies
adaptades a l’escassetat d’aigua, mentre que a les zones humides, les espècies
vegetals estan acostumades a viure amb una gran quantitat d’aigua.
Pàgina 128
• En cursos anteriors, els alumnes van aprendre el significat dels conceptes

relacionats amb els rius, però convé que assenyalem les diferències entre cabal,
curs i llit. En aquest epígraf hauran d’aplicar aquestes característiques a l’estudi
dels principals rius de la Península, que es classifiquen per vessants.
• Els dos epígrafs sobre els rius permeten mostrar la interrelació entre diversos
elements del paisatge. La relació entre els rius, el relleu i el clima presenta, a més,
grans possibilitats des del punt de vista didàctic, perquè contribueix a consolidar
l’aprenentatge memorístic.
• En aquesta doble pàgina s’estudien els rius del vessant cantàbric, que són curts
perquè naixen en muntanyes pròximes a la desembocadura, i cabalosos a causa
de l’abundància de precipitacions. Quants als vessants, els alumnes hauran de
relacionar-los amb les línies de costa.

• Podem donar suport a l’explicació amb un mapa físic, que reforce l’aprenentatge a
través de la memòria visual, i ajude els alumnes a comprendre les característiques
dels rius de cada vessant en relació amb el relleu de cada zona.
Les emocions s’assemblen molt a les aigües d’un riu, han de fluir i expressar-se
perquè funcionen de forma adequada. Si les aigües d’un riu s’estanquen,
produeixen mal olor. Parlarem sobre les emocions que s’estanquen, que no
s’expressen. Que cada alumne comente una situació on una emoció es bloqueja.
Els ha passat alguna vegada? Què podem fer per a millorar l’expressió de les
emocions entre les persones?
REFORÇ
• L’aprenentatge de les característiques dels rius de cada vessant serà més fàcil si
els alumnes els identifiquen amb el relleu i el clima. Els demanarem que elaboren
un esquema sobre els rius del vessant cantàbric, en el qual s’arrepleguen les
característiques del relleu, amb muntanyes escarpades pròximes a la costa, i el
clima, de tipus oceànic. Podem reproduir el mateix model per a organitzar la
informació sobre els vessants atlàntics i mediterrani, així com sobre els barrancs de
Canàries.
• Utilitzarem la memòria visual perquè comprenguen el significat dels conceptes

relacionats amb els rius, com les diferents parts del curs, o la diferència entre riu
principal i afluent. Per exemple, els alumnes poden assenyalar sobre un mapa
d’Espanya algun riu de qualsevol dels vessants i, mitjançant colors, delimitar-ne el
naixement, les diferents parts del curs, la desembocadura o els afluents.
Pàgina 129
AMPLIACIÓ
• Podem ressaltar els diferents usos de l’aigua dels rius. D’aquesta manera, els
alumnes comprendran la seua importància. Aquestes aigües s’utilitzen per al
consum humà; algunes, com les del riu Lozoya, que pertany a la conca hidrogràfica
del Tajo, són de gran qualitat. Un altre dels usos de l’aigua dels rius és l’agrícola. A

les planes fèrtils d’alguns rius, com el Xúquer o l’Ebre, han proliferat importants
regadius. Altres, com el Llobregat, tenen un ús fonamentalment industrial; alguns,
com el Guadalquivir, són navegables, etc.
• En relació amb l’aprofitament de l’aigua dels rius trobem el desenvolupament

d’importants obres hidràuliques, que han protagonitzat el desenvolupament
tecnològic d’algunes civilitzacions, com Mesopotàmia o Egipte. Podem mostrar
fotografies de diferents sistemes de reg i d’instal·lacions per a la producció
d’energia, com els aqüeductes, els canals, els pous o les estacions de bombament
d’aigua.
Pàgina 130
• La majoria dels rius dels vessants atlàntics i mediterrani tenen un curs més llarg
que els del vessant cantàbric. Açò ens permetrà aprofundir en l’explicació sobre les
característiques d’un riu, a partir de la seua relació amb el relleu i el clima.
• La doble pàgina conclou parlant de torrents, barrancs i rambles, així com de llacs i
aiguamolls. Aquests continguts ens permeten presentar les diferents formes que
adopten les aigües continentals. En el cas dels corrents intermitents d’aigua, hem
de remarcar la seua relació amb climes secs.
• També podem assenyalar la influència dels rius sobre el paisatge, recuperant el

concepte d’erosió. Podem mostrar exemples dels efectes de les aigües
continentals sobre el modelatge del paisatge, com el de les gorges que formen el
Xúquer i el Cabriol al seu pas per sòls calcaris. La formació de llacs glacials, com
els dels Picos de Europa, o pel desbordament d’aigües fluvials, com Las Tablas de
Daimiel, són altres exemples de l’acció erosiva de les aigües continentals.
L’accés a l’aigua ha sigut un dels més importants factors per a la creació

d’assentaments humans i el seu aprofitament constitueix un dels principals factors
d’intervenció dels hòmens sobre el medi. L’ús irracional de l’aigua tindria
conseqüències molt perjudicials per a la vida.

Els continguts relatius als barrancs de Canàries, els torrents de les Illes Balears i
les rambles pròpies de zones amb clima mediterrani sec ens permeten incidir en la
importància de l’aigua com a recurs. En aquestes zones s’han ideat enginyosos
sistemes per a aprofitar l’aigua que aquests llits contenen de forma intermitent.
REFORÇ
• Els proposarem que dibuixen, sobre un mapa d’Espanya, els rius que han estudiat i
assenyalen, amb diferents colors, els vessants a què pertanyen. Poden prendre
com a referència el mapa de la pàgina 129, però simplificant-lo. Hi han d’aparéixer
els rius més importants de cada vessant i els seus principals afluents.
• Mitjançant fotografies, podem mostrar la relació entre el clima, el relleu i la

hidrografia. Al curs alt, el cabal és abundant, a causa del pendent i a la recepció de
l’aigua del desgel de les muntanyes, com ocorre amb el Xúquer. Al curs mitjà, es
formen meandres i extenses planes amb planes fèrtils, com la del Duero. Al curs
baix, el llit s’eixampla i el cabal augmenta, com en el Guadalquivir, que és
navegable. En la desembocadura poden formar-se amplis estuaris, com el del Tajo,
o deltes, com el de l’Ebre.
Pàgina 131
LA IMPORTÀNCIA DELS LLACS I DELS AIGUAMOLLS
L’advertència sobre el risc de dessecació de superfícies lacustres ha de servir-nos per

a conscienciar els alumnes sobre la importància de cuidar els ecosistemes, perquè la
modificació de l’hàbitat dels éssers vius implica la desaparició de molts d’aquests.
Sensibilitzarem els alumnes sobre la necessitat de consumir aigua responsablement.
AMPLIACIÓ
• Demanarem als alumnes que amplien la informació sobre els rius peninsulars,
buscant en Internet o en enciclopèdies la longitud del curs, el cabal, el naixement,
els embassaments, les localitats que travessen, la desembocadura, etc. Després,

poden elaborar una taula i ordenar els rius de major a menor cabal o de major a
menor curs.
• Conéixer la importància que històricament han tingut els rius per als éssers
humans ajudarà els alumnes a valorar l’aigua com a recurs. Des de la prehistòria,
l’accés a l’aigua ha sigut un dels principals criteris per a la creació d’assentaments.
Mesopotàmia i Egipte han rebut el nom de civilitzacions fluvials a causa de la
importància que van tindre els rius Tigris, Èufrates i Nil en el seu desenvolupament;
les dues civilitzacions s’ubicaven en terrenys on a penes plovia, però van dur a
terme importants obres per a aprofitar l’aigua dels rius.
Pàgina 132
Animarem els alumnes perquè elaboren un informe en equip, descrivint tan

minuciosament com siga possible les característiques del clima de cinc localitats
espanyoles, triant una de cada zona climàtica.
• L’esquema fet pels alumnes pot servir-los perquè, sense mirar el llibre, però amb
l’ajuda del mapa d’Espanya, el completen afegint informació sobre els rius i els
climes que han estudiat en aquesta unitat.
Es formaran grups de sis per a treballar la informació de l’apartat Aprén a aprendre.

S’organitzaran tres subgrups, un per tema (factors del clima, climes d’Espanya,
rius) i es dividiran diversos fulls en quatre parts idèntiques. Cada subgrup escriurà
en una targeta el títol i en una altra la informació, exemple: Latitud – És la distància
d’un lloc a l’equador. Les targetes s’usaran per a jugar al Memory.
Pàgina 134
• Utilitzar les formes d’expressió i raonament matemàtic per a interpretar dades d’un
gràfic i contestar preguntes relacionades amb aquest.

Interpretació d’un gràfic
Resoldre problemes a partir de les dades que apareixen en el gràfic.
Comprensió literal
 Què ens mostra el gràfic?
 Quina és la conca amb menor precipitació?
 A què és degut que uns rius tinguen major o menor índex de precipitacions?
 Per què és tan important que els rius no es desborden?
En grups de dos, respondrem a les preguntes de l’apartat assenyalant el lloc del

llibre on es troben les dades per a resoldre les preguntes.
Aprofitarem les activitats d’aquest apartat per a sensibilitzar els alumnes sobre
fenòmens com el calfament global o la pluja àcida, perquè comprenguen el risc de
deteriorament del medi ambient. Els preguntarem què podem fer per a evitar-ho.
Proposarem als alumnes que elaboren un esquema sobre les conseqüències que
pot tindre per a l’agricultura el fet que una conca hidrogràfica reba poques
precipitacions a l’any, i que exposen les seues conclusions a la resta de la classe.
Si no plou prou, es produeixen restriccions en el consum d’aigua. Alguna vegada

les han patit? Com es van sentir? És important que comenten les mesures que
cada un pot prendre per a no malgastar aigua, reconeixent també les vegades que
l’han malgastada.

Pàgina 135
En grups de quatre, una persona llegirà un paràgraf i qui està al seu costat haurà
d’explicar què ha dit amb les seues pròpies paraules, després llegirà un altre
paràgraf i el següent ho explicarà. Si algú s’oblida alguna informació important, es
llegirà novament el text i se li brindarà una segona oportunitat. Entre tots resoldran
les qüestions.
Assimilar nous conceptes.
Comprensió literal
 Què són els oceans?
 Quin oceà banya les costes d’Espanya?
 Per què influeixen els oceans en el clima?
 Fes una crítica dels vaixells que tiren substàncies tòxiques als oceans. Justifica la
teua resposta.
Suggerirem als alumnes que, una vegada analitzada la informació continguda en la

lectura, organitzen la més important en un esquema senzill.
En parlar dels corrents marins, aprofitarem per a comentar algunes teories sobre el
desgel i els canvis que es produirien en aquells corrents quan l’aigua salada i
l’aigua dolça es troben. Poden buscar informació i compartir-la. Pensen que el
despreniment de molts iceberg afectaria el clima?
Insistirem en la importància de cuidar el mar i el litoral. Els alumnes han de

comprendre que el seu valor ecològic no sols té a veure amb els ecosistemes
costaners o marins, sinó també amb la seua influència sobre el clima, i per tant,
sobre la vida de les persones.

Unitat 11. La prehistòria i l’edat antiga

METODOLOGIA
Aquesta unitat s’engloba en el bloc Canvis en el temps. Ací coneixerem les tres
etapes de la prehistòria i les restes que se’n conserven a la península Ibèrica;
estudiarem l’edat antiga, les civilitzacions grega i romana i la seua presència i
empremta a la Península. Així mateix, recordarem que, encara que en l’edat antiga es
va permetre l’esclavitud, hui dia és un crim contra la humanitat.
per mitjà de la qual es pretén que els alumnes reflexionen sobre algunes
característiques de les civilitzacions grega i romana en l’edat antiga. Aquest text
s’acompanya d’una il·lustració motivadora, relacionada amb la lectura i que
reforça la intenció d’aquesta, en què l’alumne descobrirà alguns aspectes de les
relacions i influències entre les dues civilitzacions.
En la secció Diccionari s’ofereix la definició de les cinc paraules que estan

temps que torna a remarcar les influències entre grecs i romans. Aquestes
seccions contribueixen al desenvolupament de la competència en comunicació
lingüística, ja que els aprenentatges que integren van dirigits tant a augmentar la
riquesa de vocabulari de l’alumne com a la utilització del llenguatge com a
instrument de construcció i comunicació del coneixement. La secció Embarca’t en
la unitat va dirigida a comprovar els coneixements previs de l’alumne pel que fa al
contingut de la unitat: les característiques de la prehistòria i l’edat antiga.
• Les pàgines de continguts i activitats treballen, en els diferents epígrafs, la

prehistòria, l’edat antiga, les civilitzacions grega i romana, i l’edat antiga a la
península Ibèrica. En la primera activitat de cada epígraf, l’alumne ha de posar en
pràctica la competència per a aprendre a aprendre, completant una taula per a
organitzar el que ha aprés, redactant oracions amb els termes proposats, elaborant
una línia del temps per a ordenar esdeveniments històrics i completant oracions per
a elaborar un resum del que acaba d’aprendre.

La secció procedimental proposa a l’alumne elaborar una línia del temps,

organitzant i situant-hi els esdeveniments històrics a fi de representar-los
gràficament.

de la unitat i es proposa a l’alumne organitzar aquesta informació per tal de

l’alumne que escriga una oració amb cada una de les tres paraules del vocabulari.
Aquesta activitat contribueix al desenvolupament de la competència en
• La secció Posa a prova les teues competències planteja analitzar i interpretar un

plànol del centre de la ciutat de Mèrida per a contestar preguntes, relacionarles
al desenvolupament de la competència en autonomia i iniciativa personal i al
sobre l’origen i la importància dels jocs olímpics en l’antiguitat, i com l’esperit amb
què es van iniciar es manté en l’actualitat.
TEMPORITZACIÓ
Aquesta unitat comprén la primera quinzena del tercer trimestre. El temps de durada

unitat 11.

• Material complementari, Coneixement del medi 6é EP. Làmines: La prehistòria a

Espanya, L’Imperi romà. Atles Coneixement del medi 6é EP.
• Ampliar el vocabulari i utilitzar amb rigor noves paraules i expressions presentades

en la unitat per a expressar els coneixements adquirits en aquesta unitat. (Pàg.
138, Diccionari; act. 1 de pàg. 143, pàg. 147 i pàg. 149).
• Analitzar la informació compresa en textos i imatges i incorporar-la als esquemes

previs de coneixement per a emetre opinions i contestar preguntes. (Pàg. 138,
Posa’t en marxa; pàg. 151, Ho saps?, Posa la lupa, I tu, què n’opines?).

unitat. (Pàg. 141, act. 1; pàg. 148, Aprén a aprendre).
• Aprendre a utilitzar una línia del temps com a recurs per a organitzar, memoritzar i
interioritzar els esdeveniments històrics presentats en la unitat. (Pàg. 143, secció
procedimental; pàg. 145, act. 1).
• Analitzar la informació compresa en un plànol i incorporar-la als esquemes previs

de coneixement per a respondre a preguntes i resoldre situacions. (Pàg. 150, Posa
a prova les teues competències).
1. Conéixer les principals etapes en què es divideix la prehistòria i les formes de vida
humana que caracteritzen cada una d’aquestes.
2. Aprendre els trets més significatius de la prehistòria a la península Ibèrica.
3. Conéixer les principals característiques de la civilització grega clàssica.
4. Identificar els principals trets de la civilització romana.

5. Analitzar el procés històric d’incorporació de la península Ibèrica a les cultures

mediterrànies.
6. Elaborar línies cronològiques amb els principals esdeveniments estudiats.
7. Valorar els monuments i restes arqueològiques del passat com a patrimoni històric
de la societat.
8. Afirmar la llibertat com un dret inalienable de totes les persones.
1. Caracteritzar les principals etapes de la prehistòria atenent les diferents formes de

vida desenvolupades pels éssers humans.
2. Assenyalar els trets més significatius de la prehistòria a la península Ibèrica.
3. Descriure els principals trets de la civilització grega clàssica.
4. Caracteritzar la civilització romana i valorar-ne la influència en el món mediterrani.
5. Indicar les principals influències culturals que van confluir en la conformació de les
societats ibèriques en l’edat antiga.
6. Ordenar i interpretar els esdeveniment estudiats en una línia del temps.
7. Reconéixer el valor del patrimoni històric i artístic per a la societat i per al

coneixement del passat.
8. Defensar la llibertat com un dret inalienable de totes les persones.
CONTINGUTS
• La prehistòria i les seues etapes.
• La prehistòria a la península Ibèrica.
• L’edat antiga i les civilitzacions clàssiques: Grècia i Roma.
• L’edat antiga a la península Ibèrica: les colonitzacions grega, fenícia i cartaginesa i

la romanització.

• Elaboració de línies del temps i d’esquemes d’organització de la informació d’acord

amb un criteri cronològic.
• Lectura de plànols històrics i temàtics.
• Classificació de monuments i restes arqueològiques a partir dels trets

arquitectònics i artístics.
• Respecte i valoració del patrimoni històric i artístic com a forma d’expressió cultural
i de coneixement del passat.
• Valoració de la cultura pròpia i respecte cap a altres cultures.
• Defensa de la llibertat com un dels drets inalienables de totes les persones.
HABILITATS LECTORES
Identificació de l’estructura d’un text
Identificar el plantejament, el nus i el desenllaç d’un text.
Interpretació d’un plànol
Localitzar els elements que apareixen en un plànol.
TREBALL COOPERATIU
Comunicació efectiva
Practicar l’escolta activa parafrasejant els missatges i preguntant si s’han comprés

correctament.
EDUCACIÓ EMOCIONAL
Pensament positiu

Aconseguir objectius a pesar dels obstacles i contratemps.
Assertivitat
TERMES DE L’ÀREA
castre: poblat fortificat, propi dels pobles celtes, desenvolupat durant l’edat antiga.
colònia: ciutat fundada en l’edat antiga com a centre d’intercanvi comercial per les
grans civilitzacions.
patricis: grup social romà format pels descendents dels fundadors; tenien un gran
poder.
plebeus: grup social romà format per artesans i comerciants. Aconseguiren drets
polítics tardanament.
polis: nom que rebien les ciutats gregues en l’edat antiga. Tenien govern propi.
romanització: difusió de tots o alguns elements de la cultura romana, com la llengua,

l’art o la religió.
ALTRES PARAULES
esclau: persona a qui s’ha privat de llibertat i que és propietat d’una altra, per a la qual
treballa sense rebre cap recompensa a canvi.
nòmada: persona que no té un lloc de residència fix i que es trasllada constantment.
sedentari: es diu de les persones que a penes es traslladen en la vida quotidiana.

Narrativa: Donde nace el sol, FEDERICO VILLALOBOS. Ediciones SM. Jasó viu en una
ciutat grega, però ha de recuperar el velló d’or, una pell de moltó llegendària a la qual
només es pot arribar superant nombrosos perills.
Las doce gemas de Aarón, MARÍA DOLORES MARTÍNEZ DE TUDELA. Ediciones SM. Els
druides blancs han d’impedir que els seus enemics, els druides negres, s’apoderen de
les dotze gemmes d’Aaron, que pertanyien a l’arca de l’aliança.
Pàgina 138
Identificació de l’estructura d’un text
Identificar el plantejament, el nus i el desenllaç d’un text.
Comprensió literal
 Què es conta en el plantejament del text?
 I en el nus?
 Quin és el desenllaç del text?
 Amplia el plantejament del text. Inventa un altre desenllaç per al text.
 Escriu una història amb plantejament, nus i desenllaç sobre l’edat antiga.
• El text que obri la unitat fa al·lusió a les dues cultures més importants i influents del
Mediterrani durant l’edat antiga. En acabar la lectura, preguntarem als alumnes per
què van ser tan importants. Els demanarem que recorden alguns dels continguts
que ja han estudiat el curs passat i que assenyalen alguns trets d’aquestes dues
cultures.
les cinc paraules definides en el diccionari.

Animarem els alumnes perquè imaginen i escriguen un nou final per al text,
aplicant els seus coneixements previs sobre l’edat antiga.
Aprofitant el relat del començament, podem comentar amb els alumnes com
Aristides necessita comparar les dues cultures, per tal de fer veure que la seua és
millor. Quin sentit té demostrar que una cultura és millor que una altra? Són
capaços els alumnes de dir alguna cosa que ens aporten altres cultures a la
nostra? Pensen que la mescla de cultures enriqueix les relacions interpersonals?
REFORÇ
• Seria convenient mostrar a classe un mapa històric on s’asse-nyalen les àrees

d’influència de la civilització grega i de la civilització romana clàssiques. Hauríem
de recordar, així mateix, les diferents formes en què es van fer presents els uns i
els altres, explicant la situació de les principals polis gregues i les seues colònies i,
després, l’extensió de l’Imperi romà.
• També pot ser necessari que tornem a exposar la cronologia del desenvolupament
de les dues civilitzacions, assenyalant la convivència dels dos pobles durant molts
segles. Cal indicar que els romans van conquerir les ciutats gregues, però que
molts dels trets culturals dels pobles de l’Egeu es van conservar.
Pàgina 139
PER A SABER MÉS
Sobre un mapa històric de l’Imperi romà podem assenyalar les diferents cultures i
civilitzacions que es van desenvolupar abans de la conquesta romana. A més dels
grecs, podem situar l’imperi egipci o els pobles mesopotàmics.
Dels pobles mesopotàmics podem destacar la invenció de l’escriptura i la difusió de la

moneda i assenyalar la importància d’aquests avanços en el desenvolupament del
comerç. En el cas dels egipcis, podem subratllar la importància que va adquirir la seua
organització política, que es va estendre al llarg del Nil.
Explicarem que els romans incorporaren molts dels trets culturals i els avanços dels
pobles que van conquerir i que els van difondre per la resta de l’Imperi. És el que va

passar amb la religió cristiana, de la qual en podem indicar l’origen geogràfic i la

incorporació com a culte oficial en el Baix Imperi, cosa que va suposar la seua adopció
en gran part de l’àrea mediterrània.
AMPLIACIÓ
• Mostrarem fotografies i imatges de restes arqueològiques de les civilitzacions

grega i romana. Podem establir comparacions entre algunes de les construccions
perquè els alumnes comproven algunes de les influències més clares de la cultura
grega en la romana. També cal destacar les aportacions més originals dels romans,
entre les quals podem destacar les obres públiques fetes a les ciutats, per
exemple, els aqüeductes.
• Un altre exemple de la influència de la cultura grega en la romana que pot resultar

suggeridor és el de la religió. Podem indicar els principals déus del panteó clàssic i
narrar algunes de les llegendes associades amb aquests, tot indicant els diferents
noms que van tindre entre grecs i romans.
Pàgina 140
• Perquè els alumnes assimilen millor la divisió cronològica de la prehistòria podem

elaborar un esquema de tres claus en la pissarra, cada una dedicada a una etapa.
Ací n’inclourem les dates d’inici i final, l’esdeveniment que en marca el
començament i els principals trets de la vida humana en cada etapa. Més tard,
podem incloure les dades referides a cada etapa a la península Ibèrica.
• Basarem la nostra explicació de la prehistòria a la península Ibèrica amb un mapa

en què situarem els diferents llocs esmentats en el text. Seria convenient que
també mostràrem fotografies de les zones on es troben alguns dels jaciments per a
establir relacions entre el medi natural i les activitats humanes, assenyalant per què
determinades zones van ser més propenses al desenvolupament dels primers
poblats (abundància de caça, vegetació o accés a aigua potable).

Demanarem als alumnes que contesten la pregunta següent, tot aportant les seues
raons: Si pogueren fer un viatge en el temps, a quina etapa els agradaria viatjar
més, al paleolític o al neolític? Quin tipus d’obstacles haurien de superar? Poden
fer un breu relat i, després, formar grups segons l’etapa elegida per crear un únic
relat amb les aportacions de tots.
En l’edat dels metalls es practicava el bescanvi. Demanarem als alumnes que

comenten si coneixen algun lloc on es continue practicant aquest sistema. Quins
avantatges té aquest sistema d’intercanvi? En què pot millorar les relacions
interpersonals? Quins problemes pot presentar?
REFORÇ
• És convenient detindre’s en l’explicació del neolític i els grans canvis que la

invenció de l’agricultura i la ramaderia van suposar per a les formes de vida
humana, fins al punt que, de vegades, es parla de revolució neolítica.
Assenyalarem la transcendència del canvi d’una economia depredadora, que exigia
un trasllat continu dels grups humans a la recerca de recursos, a una economia de
producció en què l’agricultura permetia i obligava a viure en un lloc fix. Així podrem
indicar algunes de les conseqüències de la pràctica de l’agricultura, com l’aparició
dels primers poblats de grans dimensions.
• Assenyalarem que l’agricultura va permetre també l’acumulació de més riqueses, ja

que el gra i altres productes vegetals es podien emmagatzemar i intercanviar per
altres productes.
Pàgina 141
MOLT INTERESSANT
ELS MONUMENTS MEGALÍTICS

El requadre dedicat als megàlits pretén mostrar als alumnes un dels tipus de
construccions prehistòriques per a cridar la seua atenció sobre aquesta època i
sensibilitzar-los en la necessitat de conservació de restes arqueològiques.
Podem completar la informació explicant als alumnes com es construïen i mostrant

fotografies d’algun que encara es conserve.
AMPLIACIÓ
• En l’estudi de la prehistòria a la península Ibèrica podem detindre’ns en la

descripció de les troballes d’alguns dels jaciments esmentats, dels quals hi ha
moltes referències en guies arqueològiques i molt de material didàctic. Pot ser molt
interessant el cas d’Atapuerca si ens fixem en la manera que els investigadors han
interpretat com era la vida dels primers éssers humans a partir de les restes
trobades. Així, els alumnes es familiaritzaran amb les tècniques de l’arqueologia.
• Podem elaborar un mural en què es reflectisquen els tipus d’instruments que

s’empraven en el paleolític, el neolític i l’edat dels metalls. Per a fer-ho, podem
proporcionar als alumnes la informació i que dibuixen diversos estris. L’estudi de
les eines pot ajudar a imaginar com era la vida quotidiana en la prehistòria.
Pàgina 142
• Abans de començar l’explicació d’aquest epígraf pot ser necessari que recordem
algunes nocions bàsiques sobre la història i els seus períodes. Assenyalarem les
quatre grans etapes en què es divideix la història, els esdeveniments amb què
s’inicia cada una (edat antiga – escriptura; edat mitjana – caiguda de l’Imperi romà;
edat moderna – viatge de Colom; edat contemporània – Revolució Francesa).
Podem fer un petit esquema perquè els alumnes el copien en el quadern.
• Al llarg d’aquesta unitat i de les dues següents cal treballar les línies del temps.
Quan ja hàgem fet la lectura de l’epígraf i del requadre metodològic, seria
convenient fer una línia del temps en la pissarra i situar-hi els principals

esdeveniments que hem esmentat i, després, que els alumnes la copien en el

quadern.
• Seria convenient que en l’explicació de l’art grec ens basàrem en il·lustracions i

fotografies que ens permeten mostrar-ne les obres més significatives. En el cas de
l’arquitectura, cal subratllar la influència que algunes de les formes i estils han
continuat tenint en la nostra cultura. Podem mostrar-ho amb alguns exemples.
Reflexionarem amb els alumnes sobre les desigualtats socials a Atenes.

Assenyalarem que, encara que en aquesta polis es va organitzar un govern
democràtic, una gran part de la població no podia participar en la vida política, com
era el cas de les dones. Fins i tot hi havia esclaus, que no tenien drets. Debatrem si
creuen que en la nostra societat hi ha també injustícies semblants.
REFORÇ
• Mostrarem, sobre un mapa del Mediterrani, les principals polis que van formar la
civilització grega. Encara que s’abordarà més tard, podem indicar algunes de les
colònies que van fundar els grecs a les costes espanyoles. Assenyalarem que,
encara que la funció de les colònies era fonamentalment comercial, van tindre una
gran importància en l’evolució de les societats ibèriques, perquè a través
d’aquestes es van introduir algunes innovacions, com l’escriptura o l’ús de la
moneda.
• Ampliarem la informació relativa als fenicis, incloent-hi les dates de

desenvolupament d’aquesta civilització (des del 1200 aC) i situant-la en un mapa.
Destacarem que va ser el primer poble que va utilitzar l’alfabet (per a fer-ho,
convindria anomenar altres sistemes d’escriptura, com el dels jeroglífics) i que van
fundar importants colònies, com Cartago, a Tunis.
Pàgina 143
L’ORGANITZACIÓ D’UNA LÍNIA DEL TEMPS
Suggerirem als alumnes que, després d’elaborar la línia del temps, formulen una sèrie
de preguntes sobre els esdeveniments històrics situats en aquesta línia.

AMPLIACIÓ
• Demanarem als alumnes que busquen informació sobre artistes i pensadores

grecs. A més de Pitàgores o d’Arquimedes, que apareixen en el text, podem buscar
autors teatrals, com Sòfocles o Èsquil, poetes com Homer, filòsofs com Plató, o
artistes com Miró. Més tard, poden incloure les seues dades en la línia del temps
que han fet en el quadern.
• Per a acabar l’epígraf, podem fer la lectura d’algun mite o llegenda clàssica grega
en les nombroses adaptacions per a xiquets que hi ha. Podem triar algun text
d’Homer que els anime a endinsar-se en l’època. També pot ser molt suggeridora
l’explicació d’alguns dels mites relacionats amb els déus si després mostrem
algunes de les representacions que es van fer en el Renaixement o en el Barroc.
Així podrem subratllar la influència de la cultura clàssica en la nostra civilització.
Pàgina 144
• El concepte clau d’aquesta doble pàgina és el de romanització. Hem de subratllar

la importància de la civilització romana com a unificadora i difusora de la cultura
mediterrània durant l’edat antiga. La creació de l’Imperi romà i l’establiment d’una
unitat política va permetre que es desenvolupara el comerç, gràcies a la creació
d’una moneda comuna i a l’establiment d’una xarxa de carreteres i de rutes
marítimes. L’imperi també va proporcionar una llengua comuna a tots els territoris
que governava i va facilitar les comunicacions. Amb l’exposició d’aquests exemples
i d’altres, els alumnes podran comprendre per què la caiguda de l’Imperi romà va
suposar el final d’una època.
• Mostrarem a classe un mapa històric en què es reflectisca la màxima extensió de

l’Imperi romà, perquè els alumnes prenguen consciència de la difusió de la cultura
clàssica.
Es poden formar dos grups a classe: uns representaran la cultura grega i els altres,
la romana. Cada un mostra als altres les millors aportacions de la seua cultura i un

representant de cada grup eixirà al centre, per torns, per tal d’oferir una aportació
diferent. Ms recursos en
A l’hora d’abordar l’estudi de la societat romana, a més d’assenyalar l’existència

d’esclaus, tal com es mostra en el requadre, indicarem que les dones també tenien
un paper subordinat i no gaudien dels mateixos drets. Reflexionarem sobre les
causes per les quals les dones han sigut històricament excloses del poder.
Assenyalarem que s’ha tractat d’una discriminació i preguntarem als alumnes la
manera d’evitar-la.
REFORÇ
• Reprendrem la línia del temps que vam començar a dibuixar en l’epígraf anterior i
la completarem amb les dades de la civilització romana que s’ofereixen en el text.
Un bon exercici pot ser l’establiment d’una comparació entre l’evolució de Roma i la
de Grècia. Per a fer-ho, situarem els esdeveniments més rellevants de la civilització
grega a la part superior i els de la romana a la inferior. Això pot ajudar a recordar
que van ser dues civilitzacions que, en gran manera, van coexistir en el temps i es
van influir mútuament.
• Farem un esquema de claus que resumisca les característiques dels grups que
formaven la societat romana. Hi inclourem el tipus de participació econòmica de
cada grup, els seus drets polítics i els seus trets principals. D’aquesta manera,
podran comparar la societat romana amb les d’altres períodes.
Pàgina 145
L’ESCLAVITUD EN L’EDAT ANTIGA
Els esclaus van ser una de les figures més representatives de la societat romana i, en
general, de l’edat antiga. En aquest requadre assenyalarem que aquesta pràctica
estava molt difosa. Qualsevol persona que econòmicament s’ho podia permetre tenia
un esclau al seu servei. Pot ser un bon motiu per a reflexionar amb els alumnes sobre
la llibertat com un dels drets inherents a l’ésser humà i l’esclavitud com un atemptat

contra la seua dignitat. Explicarem que els esclaus eren propietat dels seus amos, com
ho eren les terres o les cases, i que els fills d’un esclau també naixien esclaus i, per
tant, pertanyien al seu amo.
AMPLIACIÓ
• Explicarem la importància que la ciutat de Roma va assolir dins de l’Imperi com a

model de vida urbana i centre de poder polític i cultural. Podem mostrar documents
de la Roma clàssica, com plànols, fotografies i representacions gràfiques de la
ciutat, que els ajuden a imaginar com era la vida en aquesta ciutat. Asse-nyalarem
que moltes de les ciutats que es van fundar en aquells segles van imitar en les
seues formes d’organització i en els seus edificis la capital de l’Imperi.
• Podem recrear el tipus d’espectacles públics que se celebraven a Roma, com ara
les carreres de quadrigues o les lluites de gladiadors. Pot resultar un relat atractiu
per als alumnes i despertar la seua curiositat per aquesta època. Podem recórrer a
les nombroses pel·lícules que hi ha sobre el període o mostrar-los fotografies de
les restes arqueològiques que es conserven.
Pàgina 146
• L’estudi de l’edat antiga a la península Ibèrica s’exposa en aquest epígraf en tres

etapes clarament diferenciades. La caracterització de les cultures sorgides en
l’edat dels metalls (celtes, ibers i celtibers); el període en què aquestes es van
transformar per influència dels pobles colonitzadors que venien des del Mediterrani
oriental i, finalment, la romanització de la península Ibèrica i la seua incorporació a
l’Imperi. La intenció és mostrar la transició de la prehistòria a l’edat antiga com un
procés lent i complex en què va ser decisiva la influència dels diferents pobles que
van arribar a la Península.
• Mostrarem fotografies o il·lustracions de restes arqueològiques de castres celtes o

de poblats ibers per ajudar a la comprensió dels alumnes sobre aquestes cultures.
Seria convenient que buscàrem exemples pròxims al centre escolar i establírem

relacions amb el medi natural i reforçar així les vinculacions entre les activitats
humanes i el paisatge, que ja s’han apuntat en unitats anteriors. Ms recursos en
Reflexionarem amb els alumnes sobre els beneficis que pot tindre el contacte amb
altres cultures diferents de la nostra. Els preguntarem què pensen que hauria
passat si els pobles de la Península no hagueren entrat en contacte amb fenicis,
grecs i romans. Els assenyalarem que, probablement, la seua evolució haguera
sigut més lenta. Indicarem que, a pesar que de vegades hi hagué guerres i
conquestes, en termes generals l’arribada dels pobles colonitzadors i, en particular,
dels romans, va suposar la introducció de grans avanços. Podem estendre la
reflexió a l’actualitat i debatre sobre els beneficis i l’enriquiment cultural que suposa
l’arribada d’immigrants d’altres llocs a la Comunitat Valenciana.
REFORÇ
• Farem una línia del temps en què s’incloguen les dates i els principals
esdeveniments esmentats en el text. D’una manera semblant a l’epígraf anterior, es
poden situar les dades relatives a la Península a la part superior i els de l’evolució
a la resta d’Europa a la inferior. Aquest exercici és fonamental perquè els alumnes
distingisquen les diferents etapes de l’edat antiga a la Península.
• Situarem en un mapa de la Península els diferents llocs esmentats en el text.

Podem assenyalar que moltes de les ciutats i poblacions que ja hi havia en temps
de les colonitzacions fenícies i gregues en van mantindre la importància en època
romana. També podem assenyalar les zones en què la vida urbana romana va
adquirir més importància, com la vall del Guadalquivir o la vall de l’Ebre.
Assenyalarem com moltes d’aquestes ciutats van donar lloc a centres urbans d’una
gran importància hui dia.
Pàgina 147
AMPLIACIÓ
• Mostrarem un mapa històric de les calçades romanes a la península Ibèrica i

explicarem la importància de la seua creació per al desenvolupament del comerç.

Comentarem que igual d’important va ser la construcció d’aquesta xarxa viària com
l’organització d’una estructura política i administrativa que va estendre la seua
autoritat per tota la Península. La circulació d’una única moneda va fer possible, a
més, l’augment de l’activitat comercial. Així, els alumnes entendran per què es va
produir aquest floriment de la vida urbana en època de l’Imperi i per què va entrar
en decadència quan es va dissoldre i va començar l’edat mitjana.
• Perquè els alumnes entenguen el gran llegat cultural que va suposar la presència
romana podem mostrar algunes de les ciutats i localitats que tenen noms d’origen
romà: Lleó, Mèrida, Pamplona o Saragossa. Podem utilitzar exemples pròxims que
ajuden a conéixer millor la història del seu entorn.
Pàgina 148
Proposarem als alumnes que elaboren una sopa de lletres que continga els noms
dels pobles que van habitar la península Ibèrica en l’edat antiga.
• En acabar la unitat, podem fer una línia del temps en la pissarra i demanar als
alumnes que, amb el llibre tancat, ens indiquen les dates més importants que
recorden dels períodes de l’evolució humana que acaben d’estudiar. Després,
poden obrir els llibres i els demanarem que repassen ràpidament el text per
recuperar les dates que hagen oblidat.
• Una altra estratègia per a repassar el que acaben d’aprendre és mostrar-los

algunes fotografies de restes arqueològiques que hagen vist i les identifiquen,
indicant a quina època i a quina cultura pertanyen.
Formarem grups de sis per treballar l’apartat Aprén a aprendre. Cada un

s’encarregarà d’estudiar la informació d’un dels requadres i després, l’ha d’explicar
als altres. Una altra persona del grup ha de repetir la informació donada amb les
pròpies paraules i preguntar si ho ha comprés bé. Si la resposta és afirmativa, es
procedeix a explicar un altre període. Si la resposta és negativa, s’han de fer
preguntes aclaridores fins a comprendre-la correctament. Finalment, han de
completar el mapa conceptual.

Pàgina 150
• Analitzar la informació que hi ha en un plànol i incorporar-la als esquemes previs

de coneixement per a respondre a preguntes i resoldre situacions.
Interpretació d’un plànol
Localitzar els elements que apareixen en un plànol.

Comprensió literal
 Quin riu passa per la ciutat de Mèrida?
 A quina deessa està dedicat el temple?
 Quins edificis del nucli antic de Mèrida són construccions d’època romana? Descriu
com són les construccions d’aquesta època.
 Escriu un fullet explicatiu per a donar a visitants que vulguen fer un passeig per la
ciutat de Mèrida.
• Animarem els alumnes perquè busquen en Internet imatges de les restes romanes
que apareixen en el plànol de Mèrida.
En grups de quatre, es formularan preguntes sobre el plànol, de l’estil: On es troba

l’ajuntament? Com puc anar del circ romà al Temple de Diana? Cada membre del
grup ha de donar les indicacions d’una manera diferent, buscant punts de
referència o rutes alternatives. Respondran, conjuntament, a les tres preguntes
relacionades amb el mapa.
• Finalment, podem comparar el plànol del llibre amb una fotografia aèria de les que
hi ha disponibles en Internet. Podem aprofitar la comparació per a explicar les -
particularitats de la representació en els plànols. Assenyalarem que la funció d’un
plànol no és retratar fidelment la realitat, sinó oferir un esquema que servisca de
guia en una ciutat.
Pàgina 150

Comprensió literal
 Quants anys van estar suspesos els jocs olímpics? De quines proves constaven els
jocs olímpics?
 Què significava el fet d’encendre la torxa per a les regions participants?
 Què et sembla que les dones no pogueren participar en els jocs olímpics?
En grups de tres, llegiran el text Els jocs olímpics, una treva esportiva i respondran
a les qüestions. Cada grup tria una postura a favor o en contra en relació amb
l’última pregunta. Es preparen els arguments i es fa un debat en grups de sis. Quan
algú pren la paraula, abans d’intervindre ha de repetir les paraules del company
anterior i preguntar-li si ho ha entés bé. Només quan la resposta és afirmativa pot
exposar la seua opinió.
Les dones gregues no podien assistir als jocs olímpics ni participar-hi. Els alumnes
han d’oferir arguments a favor de la seua participació i valorar, entre tots, diferents
estratègies per a aconseguir l’objectiu.
Demanarem als alumnes que, després d’analitzar la informació de la lectura,

imaginen que són esportistes que participaran en els pròxims jocs olímpics i
escriguen un relat breu en primera persona.

Unitat 12. L’edat mitjana i l’edat moderna

METODOLOGIA
En aquesta unitat descrivim les característiques de l’edat mitjana i l’edat moderna a

Europa i coneixem com van transcórrer les dues èpoques històriques a Espanya. Així
mateix, recordem la importància de respectar les tradicions diferents de la nostra.
per mitjà de la qual es pretén que els alumnes reflexionen sobre diferents
manifestacions artístiques, culturals i religioses que van tindre lloc en l’edat mitjana
i en l’edat moderna. Aquest text s’acompanya d’una il·lustració motivadora,
estretament relacionada amb la lectura i que reforça la intenció d’aquesta, ja que
l’alumne descobrirà quin tipus d’empremta està a punt de deixar Àtila.
En la secció Diccionari s’ofereix la definició de les dues paraules que estan

temps que torna a remarcar el fet que cada civilització va deixant empremtes que la
poden identificar. Aquestes seccions contribueixen al desenvolupament de la
coneixement.

de l’alumne i ens introdueix en el contingut de la unitat: els principals fets històrics
de les èpoques esmentades i les característiques d’aquestes etapes de la història.
• Les pàgines de continguts i activitats treballen, en els diferents epígrafs, l’edat

mitjana a Europa, l’edat mitjana a Espanya, l’edat moderna a Europa i l’edat
moderna a Espanya. En la primera activitat de cada epígraf, l’alumne ha de posar
en pràctica la competència per a aprendre a aprendre, subratllant les paraules
més importants d’un text, elaborant una línia del temps per a ordenar
esdeveniments històrics, escrivint una oració amb cada grup de paraules proposat i
completant una taula per a organitzar el que acaba d’aprendre.

La secció procedimental proposa a l’alumne elaborar fitxes de les obres d’art més
característiques d’un període històric per a entendre’l millor.


l’alumne que complete quatre oracions amb la paraula correcta de les proposades.
Aquesta activitat contribueix al desenvolupament de la competència en
l’alumne ha d’observar quatre quadres de Goya i relacionar-los amb els
coneixements adquirits sobre l’època en què va viure. Aquesta activitat contribueix
al desenvolupament de la competència en autonomia i iniciativa personal i de la
competència cultural i artística.
la informació i competència digital i en autonomia i iniciativa personal,
proposa una reflexió sobre la gran transformació cultural i social que va suposar la
impremta i la comparació amb l’aparició d’Internet.
TEMPORITZACIÓ
Aquesta unitat comprén la segona quinzena del tercer trimestre. El temps de durada

unitat 12.
• Propostes d’avaluació, Coneixement del medi 6é EP: Fitxes unitat 12.

• Material complementari, Coneixement del medi 6é EP: Làmines didàctiques:

Territori i cultura en l’edat mitjana, Rutes i descobriments en l’edat moderna. Atles
Coneixement del medi 6é EP.
• Conéixer noves paraules i expressions i relacionar-les amb el seu significat per a

expressar els coneixements adquirits. (Pàg. 152, Diccionari; act. 1 de pàg. 159 i
pàg. 163)
• Relacionar la informació disponible amb els coneixements previs per a contestar

preguntes i manifestar opinions. (Pàg. 152, Posa’t en marxa; pàg. 165, Ho saps?,
Posa la lupa, I tu, què n’opines?)

desenvolupar la memòria. (Pàg. 155, act. 1; pàg. 157, act. 1; pàg. 159, secció
procedimental; pàg. 161, act. 1; pàg. 162, Aprén a aprendre)
• Analitzar la informació compresa en una obra d’art i incorporar-la als esquemes

Posa a prova les teues competències)
• Llegir i interpretar textos de contingut científic, tant en suport imprés com digital, i
ser capaç de contestar preguntes relacionades amb el contingut. (Pàg. 165, Posa
la lupa)
1. Conéixer els principals trets de la societat feudal i entendre’n l’evolució al llarg de

l’edat mitjana.
2. Caracteritzar les etapes històriques més importants de l’edat mitjana a la península

Ibèrica: visigots, al-Àndalus i regnes cristians.

3. Assenyalar les principals transformacions socials, econòmiques, polítiques i

culturals que defineixen l’edat moderna.
4. Estudiar l’evolució social, econòmica, política i cultural d’Espanya en l’edat

moderna.
5. Examinar obres d’art i descriure’n els principals trets tècnics i relacionar-les amb
l’època en què es van produir.
6. Reflexionar sobre els problemes en els contactes interculturals: la conquesta i

colonització d’Amèrica pels espanyols.
1. Explicar els principals trets de la societat feudal i la seua evolució en l’edat mitjana.
2. Descriure les etapes històriques més importants de l’edat mitjana a la península

Ibèrica: visigots, al-Àndalus i regnes cristians.
3. Enumerar i caracteritzar les principals transformacions socials, econòmiques,

polítiques i culturals que es van produir en l’edat moderna.
4. Caracteritzar l’evolució d’Espanya en l’edat moderna assenyalant els principals

trets de la societat, de l’economia, de la política i de la cultura.
5. Analitzar obres d’art assenyalant-ne els principals trets tècnics i la seua relació amb
el context històric a què pertanyen.
6. Valorar els beneficis dels contactes amb altres cultures i la tolerància davant les
tradicions i costums diferents dels nostres.
CONTINGUTS
• La societat medieval a Europa: feudalisme i ressorgiment urbà.
• Les societats de l’edat mitjana: visigots, al-Àndàlus i els regnes cristians.
• Canvis socials, polítics i econòmics en l’edat moderna europea.
• L’edat moderna a Espanya. Evolució política, social, econòmica i cultural.

• Introducció a la història de l’art de l’edat moderna.
• Iniciació a la interpretació d’obres artístiques i a la realització de fitxes d’art.
• Elaboració de línies del temps i d’esquemes d’organització de la informació d’acord

amb un criteri cronològic.
• Classificació de monuments i restes arqueològiques a partir dels trets

arquitectònics i artístics.
• Respecte i valoració del patrimoni històric i artístic com a forma d’expressió

cultural i de coneixement del passat.
• Valoració de la cultura pròpia i respecte cap a altres cultures.
• Valoració dels beneficis dels intercanvis amb cultures diferents de la nostra.
HABILITATS LECTORES
Interpretació de quadres
Identificar el significat d’un quadre i la seua relació amb l’època.
Distingir les idees principals i les secundàries d’un text.
TREBALL COOPERATIU
Solució consensuada de conflictes
Actuar com a mediador quan sorgisca un conflicte en el grup.

EDUCACIÓ EMOCIONAL
Pensament positiu
Atrevir-se a superar reptes i fer coses noves.
Assertivitat
TERMES DE L’ÀREA
feu: conjunt de terres que un rei medieval cedia a un noble perquè les governara.
gremis: agrupacions d’artesans d’un mateix ofici que van sorgir a les ciutats
medievals.
l·lustració: corrent de pensament sorgit en el segle xviii que defensava la raó i la

ciència com a motors del progrés humà.
protestant: cristià que segueix els ensenyaments de Luter i no reconeix el papa com a
autoritat eclesiàstica.
taifa: cada un dels regnes independents en què es va dividir al-Àndàlus en el segle xi.
ALTRES PARAULES
Decrets de Nova Planta: lleis establides després de la Guer-ra de Successió que

suprimien la legislació que hi havia a la Corona d’Aragó.
reials fàbriques: grans tallers protegits pels reis que es van crear a Espanya en el
segle xviii.
visigots: poble germànic que es va establir a la península Ibèrica en el segle v.

Narrativa: El cinturón de Leonardo, ALBERT GRALLE. Ediciones SM. Felip està en perill:
uns malvats espies volen arrabassar-li uns plànols secrets que ha de lliurar a Leonardo
da Vinci.
El tesoro de los cátaros, MAR COLE. Ediciones SM. Patrick passarà les vacances al
costat d’un castell al sud de França. Allí coneixerà uns fascinants personatges que
l’ajudaran a revelar l’antic tresor càtar que hi ha en aquelles ruïnes.
Coneixement: Comprender la realidad. ODILE GANDON. Ediciones SM. Una

enciclopèdia sobre el món i les persones. Capítol 1: “Vivir en el siglo XXI”; capítol 2: “La
convivencia”; capítol 3: “Afirmar la diversidad cultural”.
Pàgina 152
Comprensió literal
 Què apareix en la il·lustració?
 A quina època pertany?
 Digues algunes característiques d’aquesta època.
 Què significa “deixar l’empremta”?
 Recorda algunes empremtes artístiques de l’edat mitjana a Espanya.
• Creus que un país per on han passat molts pobles té una història més rica? Per
què?

• El text que enceta la unitat permet reflexionar sobre la successió de diferents

cultures en un mateix lloc. Després de la lectura, podem preguntar als alumnes si
saben explicar què són el romànic, el gòtic, el Renaixement o el Barroc.
Assenyalarem que són estils artístics de diferents èpoques i els situarem
cronològicament. Explicarem que moltes esglésies antigues van tardar alguns
segles a ser construïdes i que, per això, hi trobem elements d’èpoques diferents.
• Els demanarem que posen exemples d’altres edificis de l’edat mitjana i de l’edat
moderna que coneguen. Si hi ha algun edifici al voltant del centre escolar seria
convenient que explicàrem quin va ser el seu origen, quan va ser construït i quina
funció tenia. Si l’edifici ha sigut rehabilitat o compleix una funció diferent per a la
qual es va construir, podem aprofundir en la reflexió que se suggereix en el text
sobre les empremtes del passat i valorar si s’ha fet un bon treball de conservació.
REFORÇ
• Abans de començar la unitat, podem repassar alguns conceptes cronològics bàsics

amb una sèrie de preguntes senzilles. Quin esdeveniment marca l’inici de l’edat
mitjana? En quin any? I quan va començar l’edat moderna? Quin any es considera
que va acabar?
• El text sobre l’església pot servir de pretext per a recordar alguns continguts sobre
la història de les religions, que ja s’han estudiat anteriorment, i sobre els quals
s’insistirà en aquesta unitat. Preguntarem als alumnes quan es va difondre la religió
cristiana per l’Imperi romà. També podem recordar-los quan i on va sorgir la religió
musulmana, situant en un mapa Aràbia i les ciutats més importants d’aquesta. Per
a acabar, seria convenient que els indicàrem que en aquesta unitat també
estudiarem el sorgiment del protestantisme.

Pàgina 153
PER A SABER MÉS
A Espanya, a més dels estils arquitectònics associats als edificis religiosos cristians,
també comptem amb exemples molt valuosos d’arquitectura musulmana durant l’edat
mitjana. Recordarem als alumnes quan es va produir l’arribada musulmana a la
Península i la llarga presència que hi van tindre.
Podem mostrar fotografies de la mesquita de Còrdova i d’altres monuments

andalusins. Així, podrem comparar alguns elements de l’art islàmic, com l’arc de
ferradura, amb els de l’arquitectura cristiana. Indicarem que aquest element també es
va utilitzar en l’arquitectura visigòtica, de la qual queden molt poques restes al nostre
país.
Assenyalarem que algunes mesquites s’han convertit posteriorment en temples

cristians, com la de Còrdova. Reflexionarem amb els alumnes per què s’ha produït
això i debatrem si és un fenomen semblant al que es reflecteix en el text.
AMPLIACIÓ
• Mostrarem fotografies i imatges d’esglésies romàniques i gòtiques, així com d’algun

edifici renaixentista o barroc. Podem aprofitar per a explicar algunes
característiques tècniques d’aquests estils, per exemple, els tipus d’arcs utilitzats
en dues d’aquestes èpoques: arc de mig punt en el romànic i arc ogival en el gòtic.
Per al Renaixement, podem subratllar la importància de la recuperació d’alguns
elements de les cultures grega i romana de l’edat antiga.
• Els estils arquitectònics també es distingeixen pel lloc on se situen els edificis
emblemàtics. Assenyalarem que les esglésies romàniques solen trobar-se en àrees
rurals i a la muntanya, perquè en aquella època la vida urbana es trobava en
declivi. Amb el gòtic van aparéixer les primeres catedrals, que s’alçaven sempre a
les ciutats.

Pàgina 154
• Perquè els alumnes comprenguen la repercussió de la caiguda de l’Imperi romà i

les raons que expliquen l’inici d’una nova etapa històrica, podem comparar la
societat romana amb la societat feudal. Asse- nyalarem que en l’alta edat mitjana la
vida urbana va entrar en decadència, en part per la desaparició de l’autoritat
romana, que feia possible el desenvolupament d’un intens comerç gràcies a la
seguretat als camins i en les rutes marítimes i a l’ús d’una moneda comuna. En
l’edat mitjana gran part de la població vivia al camp, en comunitats autosuficients
en què es produïa tot allò que consumien. Amb aquesta comparació comprendran
millor la importància de la recuperació de la vida urbana a partir del segle XI.
A l’hora de parlar de les invasions, convé comentar els canvis que van provocar en
la societat. Quasi sempre es conquerien territoris per mitjà d’incursions en què
moria molta gent. Han canviat ara les coses en algun aspecte? Es continuen
conquerint o envaint territoris? Que comenten alguna invasió recent i en parlen
sobre les conseqüències, tant les negatives com les positives. És important que se
senten lliures per a expressar-se i respectats pels companys, encara que no opinen
el mateix.
Assenyalarem que, encara que els camperols de l’edat mitjana no eren esclaus,
tampoc eren del tot lliures. Els senyors feudals tenien molt de poder dins de les
terres que administraven i, de vegades, podien disposar de la vida dels seus
vassalls, de la mateixa manera que els propietaris d’esclaus en l’Imperi romà.
Reflexionarem, juntament amb els alumnes, sobre les injustícies en aquest tipus
d’organització social i per què creuen que es produïen.
REFORÇ
• Igual que en la unitat anterior, pot ser molt útil l’elaboració d’una línia del temps al
llarg de la nostra explicació en què anem assenyalant les principals dates i
esdeveniments que han de retindre els alumnes. Podem utilitzar la part superior
per a indicar els esdeveniments d’història universal i europea, i la part inferior per
als d’història d’Espanya, que estudiarem en l’epígraf següent.

• Farem un esquema de claus en què es resumisquen els principals trets de la

societat medieval. A més, d’incloure-hi els grups assenyalats en l’apartat, també
haurien d’aparéixer els artesans. Indicarem per a cada un d’aquests quina era la
seua relació amb la propietat de la terra i les seues principals funcions en la
societat.
Pàgina 155
MOLT INTERESSANT
LA VIDA EN UN FEU MEDIEVAL
Seria convenient que aprofundírem en la caracterització de l’organització de la vida en

un feu, assenyalant, per exemple, les obligacions i els impostos que havien de pagar
els camperols (en espècie o en treball).
AMPLIACIÓ
• A l’hora d’abordar l’estudi del desenvolupament urbà en la baixa edat mitjana

podem mostrar algun plànol d’una ciutat que conserve un nucli antic medieval. Hi
podem distingir el traçat tortuós dels carrers i comparar-lo amb les zones més
modernes. També podem assenyalar els edificis més importants en l’organització
de la vida urbana, com la catedral, el castell o les muralles, i explicar que aquestes
últimes tenien tant una funció defensiva com fiscal: a les portes es cobraven
impostos sobre els productes que s’introduïen a la capital.
• Ampliarem la informació sobre els gremis. Explicarem l’organització dels artesans

en diversos nivells (aprenents, oficials i mestres) i la funció que tenien aquestes
associacions per a garantir el control del negoci i les bones pràctiques dels oficis.
Indicarem que van ser organitzacions que van subsistir fins a l’edat contemporània.

Pàgina 156
• L’exposició del desenvolupament de l’edat mitjana a la península Ibèrica posa

l’èmfasi en les tres principals unitats polítiques que es van succeir després de la
caiguda de l’Imperi. El principal objectiu ha de ser que els alumnes caracteritzen i
situen cronològicament el desenvolupament del regne visigot, al-Àndàlus i el
sorgiment dels regnes cristians. A més d’assenyalar les diferències entre els uns i
els altres, és fonamental establir les connexions entre les diferents societats i,
especialment, entre cristians i musulmans, i deixar clar que van conviure durant
molt de temps en un mateix espai geogràfic.
• Mostrarem mapes històrics en què apareguen els diferents regnes que es repartien
la península Ibèrica. Podem ensenyar-ne un del segle X en què aparega el califat
en el seu esplendor juntament amb regnes cristians acabats de constituir al nord.
Després, un del segle XIII, després de la victòria de Las Navas de Tolosa, en què es
distingisquen els regnes de taifes i el repartiment de les ter-res conquerides pels
reis cristians.
A Toledo van conviure cultures diferents i diverses religions en harmonia. Si ells

hagueren viscut en aquesta època, hagueren tingut amics de diferents cultures o
religions? Els demanarem que parlen sobre els prejudicis i la seua influència en la
convivència.
Serien capaços de fer el Camí de Sant Jaume? L’ha fet algú, encara que siga una
part? Els demanaren que conten les seues vivències més importants i les principals
dificultats que s’hi van trobar. Si no l’han fet, els demanarem que parlen amb algú
que l’haja fet i que els conte la seua experiència.
REFORÇ
• L’abundància d’esdeveniments esmentats i la complexitat cronològica del període

fa especialment necessari el treball amb línies del temps. Després de la lectura,

demanarem als alumnes que tornen al text per repassar-lo i recollir totes les dates
que s’hi esmenten perquè les incloguen en l’esquema cronològic que hem iniciat en
l’epígraf anterior.
• És important que reforcem l’explicació d’alguns termes i conceptes que apareixen

en el text i que poden presentar algunes dificultats per als alumnes, com califat,
regnes de taifes o soc. Escriurem les paraules en la pissarra i discutirem, entre
tots, com podem definir-les millor. En aquesta activitat podem recuperar conceptes
de l’epígraf anterior, com feu, gremi, catedral o vassall. Després d’elaborar les
definicions, que els alumnes les copien en el quadern.
Pàgina 157
AMPLIACIÓ
• Seria convenient ampliar la nostra explicació del Camí de Sant Jaume, assenyalant
la importància que va tindre el seu desenvolupament en el renaixement urbà al
nord de la península Ibèrica i com a via d’entrada d’influències culturals europees.
Podem fer un mural a classe. Dividirem la classe en grups i adjudiquem un tram del
Camí a cada un. Que tracen sobre una cartolina la part del recorregut que els ha
tocat i assenyalen les localitats més importants que travessa. Que busquen
imatges i fotografies dels edificis religiosos més significatius i que incloguen alguna
informació bàsica sobre aquests, com l’estil i la data en què es van construir. Així
podrem reforçar alguns dels continguts introduïts en la lectura inicial de la unitat.
Pàgina 158
• Podem començar la caracterització de l’edat moderna aprofundint en l’explicació

dels grans canvis que es descriuen en el primer apartat. Preguntarem als alumnes
quines conseqüències pensen que va comportar el descobriment d’Amèrica, tant
per als europeus com per als indígenes. Podem començar destacant les
repercussions més immediates, com l’arribada de nous productes: tomaca, creïlla o
cacau. Després, podem assenyalar altres fenòmens a mig termini, com els

moviments migratoris cap al nou continent o l’augment de l’activitat comercial.

Finalment, podem explicar les transformacions que va produir en la societat
europea, com l’auge de la vida urbana derivada del desenvolupament del comerç.
Caldria repetir aquest exercici amb la resta de les transformacions assenyalades
en aquest apartat.
• Seria convenient detindre’s en l’explicació del sorgiment del protestantisme i

assenyalar les diferències respecte del catolicisme en l’organització de la vida
religiosa, en la litúrgia o en algunes de les seues doctrines. També caldria explicar
que, a més del luteranisme, van sorgir altres corrents, com el calvinisme o
l’anglicanisme.
Aprofitant el tema del descobriment d’Amèrica, demanarem als alumnes que

expressen les seues idees sobre aquest tema. Moltes persones a Amèrica critiquen
la conquesta del continent, però a ells què els sembla? Què es va fer bé i que no
va estar bé? Ms recursos en
La impremta va aportar moltes coses. Que els alumnes parlen d’altres invents que
han transformat la societat i que comenten quins els semblen més importants.
REFORÇ
• Mostrarem en un mapa històric les diferents rutes dels viatges de descobriment

que es van portar a terme en l’edat moderna. A més dels viatges de Colom a
Amèrica, hauríem de parlar dels viatges de Bartolomeu Dias i de Vasco da Gama
per la costa africana a la recerca d’una ruta cap a les Índies, així com del de
Magalhães i Juan Sebastián Elcano per a fer la volta al món.
• Farem un esquema de claus que resumisca les característiques dels grups que
formaven la societat en l’edat moderna. És important que distingim especialment
entre grups privilegiats (la noblesa i el clero) i no privilegiats (el poble pla),
assenyalant que, a més de l’exempció fiscal de la qual gaudien els primers, també
es regien per lleis diferents. Explicarem que dins del poble pla hi havia grans
diferències en les condicions de vida, ja que s’incloïen tant persones riques (els
burgesos) com pobres (una gran part dels camperols).


Pàgina 159
L’ESTUDI D’UNA OBRA D’ART: EL DAVID DE MIQUEL ÀNGEL
Suggerirem als alumnes que busquen en biblioteques i en Internet versions de la

història bíblica de David i Goliat i que, després de llegir-la, hi escriguen un comentari.
També podem mostrar altres tractaments que s’han fet d’aquest mateix tema en
l’escultura, com el que va fer Donatello.
AMPLIACIÓ
• Mostrarem fotografies i imatges de diferents obres d’art del Renaixement i del

Barroc per completar l’explicació d’aquests estils artístics. A més, podem aprofitar
per a practicar el procediment proposat en la pàgina 159. A l’hora de mostrar cada
obra, haurem d’indicar-ne l’autor, la data i el lloc on es va fer.
• Seria interessant que, a més, explicàrem els temes que es representen en les
obres escultòriques i pictòriques que mostrem, i així podrem introduir els alumnes
en els canvis que es van produir en la mentalitat de cada època. Podríem
ensenyar-los alguns dels temes que es van introduir en el Renaixement i que van
ser recollits de la tradició clàssica grecollatina, o mostrar-los la nova sensibilitat
amb què s’abordaven els temes religiosos en el Bar-roc, tant en la tradició catòlica
com en la protestant.
Pàgina 160
• L’evolució d’Espanya en l’edat moderna es podrà entendre millor si assenyalem els

tres períodes en què es pot dividir. El segle XVI, un període d’esplendor en què es
va produir un important desenvolupament econòmic i un creixement demogràfic
notable, a més del fet que la monarquia hispànica va assolir una certa hegemonia
política a Europa. El segle XVII, en què es va produir una greu crisi econòmica i
social a Espanya i a Europa. El segle XVIII, en què es va iniciar la recuperació
després de la posada en marxa de reformes inspirades per les idees il·lustrades.

• Quan hagen acabat la lectura, demanarem als alumnes que definisquen alguns
conceptes que poden presentar una certa dificultat com “monarquia autoritària”,
“decrets de Nova Planta” o “missió religiosa”. Podem fer les definicions, entre tots,
en la pissarra i, després de corregir-les, que les copien en el quadern.
• Mostrarem il·lustracions i imatges de pintures de Murillo, Zurbarán i Velázquez,

pintors que s’esmenten en el text. Seria convenient que aprofitàrem per a repassar
el procediment relatiu a l’elaboració de fitxes de classificació d’obres d’art estudiat
en l’epígraf anterior.
• Mostrarem sobre un mapa històric els diferents territoris sobre els quals governaren
els reis espanyols en el segle XVI. Podem elegir l’època de Carles V o la de Felip II.
A més d’assenyalar les conquestes d’Amèrica, que segurament coneixeran,
indicarem els territoris que governaven a Europa, a Àfrica i a Àsia.
Si visqueren en l’edat d’or, a què s’hagueren dedicat segons les activitats que millor
saben fer? Demanarem als alumnes que definsiquen, de primer, les diferents
professions que hi havia en aquella època per a triar després la que s’adapte millor
al seu perfil.
REFORÇ
• Reprendrem l’elaboració de la línia del temps que hem iniciat al començament de

la unitat i demanarem als alumnes que incloguen els diferents esdeveniments que
s’esmenten en el text. A més, podem proporcionar les dates d’inici i final del regnat
dels monarques esmentats perquè les hi incloguen.
• Seria convenient que explicàrem que les reials fàbriques eren grans centres de
treball que comptaven amb la protecció reial i que es dedicaven a la producció
d’alguns articles de luxe, com tapissos, vidre, carruatges o tabac. També hauríem
d’aprofundir en la funció que van tindre les reials acadèmies en el primer
desenvolupament científic. Així, per exemple, la de la Llengua s’encarregava de
fixar les normes de l’ús de l’idioma espanyol arreu del món. Per a acabar, podem
reflexionar sobre la utilitat i els possibles beneficis de la tasca de les reials
acadèmies i les seues possibles repercussions en el desenvolupament del país.

Pàgina 161
EL DESCOBRIMENT D’UN MÓN NOU
Podem aprofitar la lectura d’aquest requadre per a reflexionar sobre la importància que
té el contacte amb altres cultures en el nostre enriquiment personal. A més, podrem fer
una lectura crítica sobre els beneficis i els perjudicis que, per als indígenes, va suposar
l’arribada dels europeus al continent americà.
AMPLIACIÓ
• Podem ampliar la informació sobre el segle d’or parlant del tea-tre en aquesta
època i assenyalant la importància que va assolir com a principal espectacle públic.
Podem demanar als alumnes que busquen informació sobre les biografies d’alguns
autors, com Lope de Vega, Calderón de la Barca o el mateix Cervantes. També
podem explicar com eren els corrals de comèdia on es representaven les obres.
Per a fer-ho, mostrarem fotografies del corral d’Almagro, que encara es conserva, i
els explicarem que en aquesta localitat encara se celebra un important festival
teatral.
Pàgina 162
Incitarem els alumnes perquè dividisquen la classe en dos equips i organitzen un

concurs de preguntes i respostes entre ells, utilitzant la informació sobre l’edat
mitjana i l’edat moderna que hi ha en l’esquema.
• En acabar la unitat podem fer una línia del temps en la pissarra i demanar als
alumnes que, amb el llibre tancat, ens indiquen les dates més importants que
recorden dels períodes que acabem d’estudiar. Després, poden obrir els llibres i els
demanarem que repassen ràpidament el text per recuperar les dates que hagen
oblidat.
Formarem grups de quatre per treballar l’apartat Aprén a aprendre i nomenarem un

mediador per si sorgeix algun tipus de conflicte en el grup. Escriuran en trossos de
paper els títols de cada requadre i els doblegaran. Cada un triarà un paper i es

prepararà per a explicar als altres la informació corresponent. Al cap d’un temps
establit, tancaran els llibres i, entre tots, completaran el mapa conceptual.
Finalment, obriran els llibres i comprovaran les respostes.
Pàgina 164
Interpretació de cuadres
Identificar el significat d’un quadre i la seua relació amb l’època.
Comprensió literal
 Quins reis governaven en l’època de Goya?
 Divideix els quadres en relació amb el segle en què es van pintar.
 Escriu dues característiques de cada quadre.
 En quins aspectes creus que cal fixar-se en un quadre per a relacionar-lo amb
l’època que s’ha pintat?
Formarem grups de quatre, de manera que cada un se centre en un dels quadres.

Ha d’observar la pintura en silenci durant dos minuts i, després, explicar les seues
impressions als altres. Seguidament, ha de recollir més informació sobre cada un
dels quadres (biblioteca, Internet) i respondre a les preguntes. Finalment, farem
una posada en comú comparant les contestacions. Sempre que es produïsca un
desacord, cal iniciar un petit debat per a intentar convéncer l’altre i donar-li
l’oportunitat perquè explique el seu punt de vista.
Animarem els alumnes perquè busquen en diferents mitjans de comunicació i

amplien la informació sobre el quadre de Goya que prèviament hagen triat.
• Per a acabar, podríem fer una ressenya biogràfica de Goya amb la qual
repassarem la història d’Espanya des de mitjan segle XVIII fins al començament del

segle xix. Hauríem de destacar la guerra del Francés, de la qual podríem mostrar la
sèrie de gravats de Goya sobre els desastres de la guerra.
Pàgina 165
Distingir les idees principals i les secundàries d’un text.
Comprensió literal
 De què tracta el text?
 En què consistia el sistema?
 Què va significar per a la societat de l’època l’aportació de Gutenberg?
 Quins avantatges tenen els llibres davant dels mitjans audiovisuals? Per què?
En grups de tres, començaran llegint individualment el text La impremta, una gran

revolució cultural i subratllant-ne la informació més important. Després, compararan
les parts subratllades per intentar arribar a un consens. Finalment, cada un es
prepararà una de les preguntes de l’apartat i molt més... i exposarà la seua
resposta als companys.
Demanarem as alumnes que, després d’analitzar la informació de la lectura,

imaginen i escriguen com seria la vida en l’actualitat si la impremta no s’haguera
inventat.
Explicarem que, perquè la invenció de la impremta tinguera més impacte també

calia que augmentara el nombre de lectors. Assenyalarem que en l’edat moderna
molt poques persones sabien llegir i escriure, ja que només els nobles i els
burgesos rebien algun tipus d’instrucció. Indicarem que encara va haver de passar
molt de temps (fins al segle XIX) perquè a Europa es donara impuls a l’educació
dels grups socials més pobres.


Unitat 13. L’edat contemporània

METODOLOGIA
Aquesta unitat s’engloba en el bloc Canvis en el temps. En aquesta unitat coneixem

el començament de l’edat contemporània i les grans transformacions dels segles XIX,
XX i començament del XXI; descrivim aquesta època a Espanya i estudiem
l’organització política actual al nostre país. Així mateix, recordem la necessitat d’un
repartiment més equilibrat de la riquesa al món.
per mitjà de la qual es pretén que els alumnes reflexionen sobre l’ordre cronològic
en què se succeeixen els fets històrics. Aquest text s’acompanya d’una il·lustració
motivadora, relacionada amb la lectura i que reforça la intenció d’aquesta, ja que
l’alumne ha de deduir el motiu pel qual Víctor contradiu la seua àvia.
En la secció Diccionari es presenta la definició de la paraula que està marcada en

negreta en el text i pot presentar una dificultat especial per als alumnes. La secció
Posa’t en marxa centra l’alumne en la il·lustració que es presenta en la pàgina
següent i constitueix la conclusió al text plantejat, al mateix temps que torna a
remarcar com cada època s’identifica per unes característiques pròpies. Aquestes
seccions contribueixen al desenvolupament de la competència en comunicació
lingüística, ja que els aprenentatges que integren van dirigits tant a augmentar la
riquesa de vocabulari de l’alumne com a la utilització del llenguatge com a
instrument de construcció i comunicació del coneixement.
La secció Embarca’t en la unitat intenta comprovar els coneixements previs de

l’alumne i ens introdueix en el contingut de la unitat: els fets més destacats de
l’edat contemporània.
• Les pàgines de continguts i activitats treballen, en els diferents epígrafs, l’edat

contemporània, Espanya en els segles XIX, XX i l’inici del XXI, i l’organització política
actual del nostre país. En la primera activitat de cada epígraf, l’alumne ha de posar
en pràctica la competència per a aprendre a aprendre, en aquest cas completant
un esquema per a organitzar el que ha aprés, elaborant una línia del temps amb
els esdeveniments històrics estudiats, completant una taula per a organitzar també
el que acaba d’aprendre i subratllant les paraules més importants d’un text.

• La secció procedimental mostra a l’alumne com es poden representar fets

històrics en un mapa situant geogràficament els esdeveniments.


l’alumne que escriga una oració amb cada una de les quatre paraules del
vocabulari de la unitat. Aquesta activitat contribueix al desenvolupament de la
competència en comunicació lingüística. Les altres nou activitats serveixen
l’alumne ha d’analitzar la informació d’una notícia extreta d’Internet, relacionar-la
amb els coneixements adquirits i traure’n conclusions. Aquesta activitat contribueix,
d’una manera substancial, al desenvolupament de les competències en
autonomia i iniciativa personal i en tractament de la informació i digital.
sobre la importància de la funció del defensor del poble.
TEMPORITZACIÓ
Aquesta unitat comprén la tercera quinzena del tercer trimestre. El temps de durada
• Atenció a la diversitat, reforç i ampliació, Coneixement del Medi 6é EP: Fitxes

unitat 13.
• Propostes d’avaluació, Coneixement del Medi 6é EP: Fitxes unitat 13.

• Material complementari, Coneixement del Medi 6é EP: Làmina didàctica: edat

contemporània. Primeres indústries del segle XIX. Atles Coneixement del medi 6é
EP.
• Integrar el vocabulari nou de la unitat per a expressar, amb rigor i claredat, les
pròpies idees i coneixements. (Pàg. 166, Diccionari; pàg. 177, act. 1)
• Analitzar la informació que hi ha en textos i imatges i incorporar-la a esquemes

Posa’t en marxa; pàg. 179, Ho saps?, I tu, què n’opines)
• Aprendre a combinar textos, dibuixos, taules i esquemes com a recursos per a

memoritzar i interioritzar els continguts de la unitat. (Pàg. 169, act. 1; pàg. 171,
secció procedimental; act. 1 de pàg. 171, 173 i 175; 176; Aprén a aprendre)
• Extraure la informació rellevant d’un text digital i incorporar-la als esquemes previs
de coneixement per a contestar preguntes i manifestar opinions relacionades amb
la conservació des recursos naturals. (Pàg. 178, Posa a prova les teues
competències)
• Buscar, seleccionar i analitzar informació, tant en suport imprés com digital, a fi de

contestar preguntes relacionades amb la unitat didàctica. (Pàg. 179, Posa la lupa)
1. Conéixer les transformacions socials, polítiques i econòmiques de l’edat

contemporània i situar-les en l’espai i en el temps.
2. Conéixer les fases de la transformació d’Espanya en els segles XIX i XX, i

relacionar-les amb les característiques de l’edat contemporània a Europa.
3. Conéixer l’organització política d’Espanya en el seu context històric recent.

4. Organitzar la informació sobre el passat en una línia del temps.
5. Interpretar la informació que hi ha en mapes històrics.
6. Adquirir una cultura democràtica i ciutadana, valorar la pau i rebutjar l’ús de la

violència.
7. Valorar el patrimoni històric i artístic per a conéixer el passat.
1. Assenyalar les característiques de l’edat contemporània i indicar-ne les principals

transformacions.
2. Explicar les fases de la transformació política, social i econòmica d’Espanya en els

segles XIX i XX, i relacionar-les amb les transformacions de l’edat contemporània en
el context europeu.
3. Descriure el funcionament de les institucions de l’Estat espanyol.
4. Situar els esdeveniments més rellevants de l’Espanya contemporània en una línia

del temps.
5. Interpretar mapes històrics sobre processos de l’Espanya contemporània.
6. Valorar la democràcia i la pau i conéixer els deures i drets humans i constitucionals.
7. Mostrar una actitud de respecte cap al patrimoni històric i artístic.
CONTINGUTS
• L’edat contemporània: concepte i característiques.
• Les transformacions del segle XIX a Espanya.
• El segle XX a Espanya: la modernització anterior a 1936.
• El segle XX a Espanya: de la Guerra Civil a la transició.
• L’organització política d’Espanya en l’actualitat.
• La cultura i l’art de l’Espanya contemporània.

• Representació dels processos i esdeveniments històrics en una línia del temps.
• Lectura i interpretació de mapes històrics.
• Explicació causal dels fenòmens del passat i del present.
• Elaboració de mapes murals sobre el constitucionalisme espanyol i sobre

l’estructura territorial de l’Estat.
• Adopció d’una cultura democràtica i d’una consciència ciutadana.
• Valoració i respecte del patrimoni històric.
• Valoració de la memòria col·lectiva com a patrimoni de la societat.
• Valoració de la pau i la tolerància i rebuig de la violència per a resoldre les

discrepàncies.
HABILITATS LECTORES
Vista preliminar
Utilitzar la informació que aporten les il·lustracions i el títol sobre el contingut del text.
Interpretació d’una notícia
Distinció de la informació important d’aquella que no ho és.
TREBALL COOPERATIU
Tutoria entre companys
Detectar una necessitat de millora i treballar amb algun company o companya perquè
ens ajude a resoldre aquesta necessitat.

EDUCACIÓ EMOCIONAL
Pensament positiu
Trobar solució als problemes de cada dia.
Assertivitat
Fer crítiques positives i constructives.
TERMES DE L’ÀREA
constitució: document jurídic que estableix els drets fonamentals dels ciutadans d’un
país.
cubisme: moviment artístic caracteritzat per l’ús de formes geomètriques.
monarquia parlamentària: sistema de govern en què el poder legislatiu és exercit per

un parlament.
privilegiats: en l’antic règim, la noblesa i el clero, que tenien drets com l’exempció
d’impostos.
revolució: canvi profund i no necessàriament violent en les institucions o en

l’organització socioeconòmica.
surrealisme: moviment artístic i literari sorgit al començament del segle xx que supera
la realitat a través del món imaginari i dels somnis.
ALTRES PARAULES
classe social: conjunt de persones que comparteixen el mateix nivell econòmic. La

societat de classes és la pròpia de l’edat contemporània.
estat de benestar: conjunt de polítiques destinades a tractar de compensar les

desigualtats socials per mitjà de prestacions o ajudes.
sufragi universal: dret al vot dels ciutadans, sense restricció per raó de sexe o
d’ingressos econòmics.

Narrativa: 3333, RICARDO GÓMEZ. Ediciones SM. La realitat contemporània vista a

través de la mirada d’un ésser del futur.
Coneixement: Comprender la realidad, ODILE GANDON. Ediciones SM. Una

enciclopèdia sobre el món i les persones. Capítol 1: “Vivir en el siglo XXI”; Capítol 2:
“La convivencia”; Capítol 3: “Afirmar la diversidad cultural”.
Las imágenes que nos revelan el mundo, ERIC GODEAU. Ediciones SM. 300 fotografies
de l’agència Magnum ens conten la nostra història des de 1948.
Pàgina 166
Vista preliminar
Utilitzar la informació que aporten les il·lustracions i el títol sobre el contingut d’un text.
Comprensió literal
 Quina relació tenen el títol i la il·lustració?
 Quins elements de la foto no s’adiuen a la festa que representa?
 Què ha significat la invenció de la fotografia per a la humanitat? Per què?
Proposarem als alumnes que escriguen diverses oracions diferents que continguen
la paraula del diccionari.
Animarem els alumnes perquè dramatitzen en grups de dos, després de

memoritzar-lo, el diàleg que es desenvolupa en el text narratiu.
• En unitats anteriors, els alumnes han aprés com les fonts arqueològiques i
documentals i els monuments ens permeten conéixer el passat. En la lectura

s’esmenten un altre tipus de fonts per a conéixer els esdeveniments recents, com
la fotografia o els testimonis de persones vives. Recordarem als alumnes les
principals fonts històriques i presentarem les que s’utilitzen normalment per a
l’estudi de l’edat contemporània. Això els ajudarà a identificar cada període amb les
fonts utilitzades per a conéixer-les.
Les fotografies formen part del patrimoni de cada família o de la societat en

conjunt. Aprofitarem la lectura d’inici per a conscienciar els alumnes sobre la
necessitat de conservar el patrimoni cultural i artístic per a conéixer el passat.
Perquè associen esdeveniments amb dates pot resultar interessant que facen un
arbre genealògic posen les fotos dels seus pares, avis, besavis, etc. Recorden
algun esdeveniment important que els va tocar viure?
REFORÇ
• Demanarem als alumnes que comenten què saben sobre la Guerra Civil o sobre
altres esdeveniments que han tingut lloc en l’últim segle, i que assenyalen si els
coneixen a través de la tradició oral o a través de lectures de llibres, d’Internet o de
documentals. D’aquesta manera podrem detectar les idees prèvies dels alumnes
sobre l’edat contemporània.
• L’elaboració de línies del temps és un dels procediments que es treballen en

aquest curs. En aquesta unitat, aquest procediment els ajudarà a tindre una
dimensió més precisa del temps a partir d’esdeveniments recents que els alumnes
han viscut. Els animarem perquè situen en una línia del temps tots els
esdeveniments que han presenciat, o la seua vida, la dels seus pares o la dels
seus avis.
Pàgina 167
PER A SABER MÉS
La referència a la Guerra Civil ens permet reflexionar sobre la importància de la

memòria col·lectiva en el coneixement del passat. Els alumnes hauran de comprendre
la diferència entre història i memòria.

La història és el coneixement del passat a través de fonts, com els documents, les
restes arqueològiques, les obres d’art o les fotografies. Les dades que proporcionen
les fonts permeten als historiadors reconstruir com s’organitzaven les societats.
La memòria col·lectiva, en canvi, és la forma que té una societat de representar el seu

passat, a través de les seues vivències o impressions dels esdeveniments que ha
viscut.
La història i la memòria s’alimenten mútuament: la memòria influeix en els historiadors

a l’hora de reconstruir el passat, sobretot el més pròxim en el temps; i el coneixement
històric, a través de llibres, influeix en la imatge que un conjunt de persones té sobre el
passat i el present.
Els exemples de la Guerra Civil i la transició ajudaran els alumnes a comprendre els
conceptes d’història i memòria.
AMPLIACIÓ
• La Guerra Civil és un dels esdeveniments decisius de la història contemporània

d’Espanya. Insistirem sobre aquesta idea, que serveix per a organitzar
cronològicament els continguts de la unitat. Assenyalarem que alguns
esdeveniments, com la Revolució Francesa o la Guerra Civil, marquen fronteres
importants en l’evolució de la nostra història.
• La moda i el pentinat ens permeten reconéixer una època a través de la

iconografia. Podem mostrar als alumnes fotografies de diferents èpoques perquè
les ubiquen en el temps. La fotografia de la il·lustració, per exemple, reprodueix
una festa de disfresses dels anys vint, que va ser un període marcat per
l’optimisme, la consolidació de la societat de consum i l’emancipació de les dones.
La retallada dels vestits femenins i dels cabells o la preocupació per la moda i la
imatge ens permeten comprendre les característiques dels feliços anys vint.

Pàgina 168
• En la doble pàgina s’estudia l’edat contemporània europea a partir de les

transformacions propiciades per la Revolució Francesa i la revolució industrial. Els
alumnes hauran de comprendre la influència d’aquestes transformacions i la relació
entre totes aquestes en la gestació d’una nova societat i una nova organització
política i econòmica. La utilització de mapes conceptuals pot resultar molt eficaç.
• L’aprenentatge d’alguns conceptes pot oferir dificultats als alumnes. Per exemple,
el terme revolució és ambivalent. Assenyalarem que les revolucions poden ser de
naturalesa política, social, econòmica o cultural, i que no necessàriament es
produeixen d’una manera violenta o brusca, sinó que són transformacions
profundes que poden tardar dècades a consolidar-se. Això ens ajudarà a mostrar la
naturalesa dels canvis en la història.
Els continguts de la doble pàgina permeten als alumnes desenvolupar una

consciència ciutadana. Llegirem la Declaració dels Drets de l’Home i del Ciutadà
per emfasitzar la importància de la Revolució Francesa. Els demanarem que
valoren la influència de les revolucions del segle XIX en el present.
Demanarem als alumnes que, en dues columnes, indiquen les aportacions

positives de la revolució industrial i els problemes derivats d’aquesta. Així
aconseguirem que desenvolupen un sentit crític i aprenguen a emetre judicis sobre
els esdeveniments.
A l’hora de parlar sobre els avanços en les comunicacions, reflexionarem sobre

l’aïllament de molta gent, que quasi sempre es relaciona a través de les noves
tecnologies. Creuen que el desenvolupament tecnològic propicia l’aïllament? Què
farien per solucionar aquests problemes?

REFORÇ
• En la unitat anterior, els alumnes han aprés les característiques de la societat

estamental de l’antic règim, el treball artesanal o la monarquia absoluta. Els
demanarem que elaboren un esquema per comparar l’antic règim i la societat
industrial.
• Igual que en unitats anteriors dedicades a períodes històrics, els proposarem que
elaboren una línia del temps i que situen els principals esdeveniments de l’edat
contemporània a Europa a la part superior. Més endavant, podran completar-la
amb els esdeveniments de l’Espanya contemporània.
• Els alumnes poden trobar dificultat a l’hora d’associar les transformacions del món
contemporani amb el moment concret en què es van produir. Poden copiar els
conceptes de l’activitat 1 desordenats en una pàgina a banda. Després, que el
company relacione els conceptes amb l’etapa corresponent.
Pàgina 169
EL REPARTIMENT DESIGUAL DE LA RIQUESA AL MÓN
El contingut del requadre ajudarà els alumnes a comprendre una de les

característiques del món actual, les desigualtats nord-sud, i a adoptar una consciència
solidària amb els problemes del món en què viuen.
El ritme diferent de desenvolupament econòmic pot ajudar-nos a precisar el significat

dels canvis en la història.
AMPLIACIÓ
• Les ciutats han sigut escenaris privilegiats de les transformacions del món
contemporani. L’aparició de nous mitjans de transport, l’aparició d’equipaments
urbans, la construcció d’àrees recreatives, etc., són algunes de les transformacions
que ens permeten valorar les conseqüències dels canvis polítics, econòmics i
socials. Podem mostrar als alumnes dibuixos i fotografies d’una ciutat al final del
segle XVIII, al final del segle XIX i en el segle XXI, perquè n’identifiquen els elements

amb fenòmens històrics. Per exemple, l’electricitat va permetre el desenvolupament

del tramvia.
• Els canvis en la societat no sempre es produeixen d’una manera pacífica. Les

transformacions brusques solen anar acompanyades d’enfrontaments. Podem fer
referència a les fases de la Revolució Francesa perquè els alumnes comprenguen
aquesta idea.
Pàgina 170
• En la doble pàgina, els alumnes hauran d’aplicar els seus coneixements sobre
l’edat contemporània al cas d’Espanya. La principal dificultat pot sorgir a l’hora de
relacionar les transformacions de l’edat contemporània europea amb la realitat d’un
país agrari i poc industrialitzat. Recuperarem la idea del requadre de la doble
pàgina anterior: els canvis en la societat no es produeixen amb la mateixa intensitat
i al mateix temps en tots els llocs.
• En l’aprenentatge de l’evolució política no interessa tant que els alumnes

memoritzen una successió d’esdeveniments, sinó que els relacionen amb les
característiques del període: la difícil consolidació del parlamentarisme, l’escassa
representativitat de les institucions i les freqüents tensions polítiques.
• Per a ajudar-los a entendre l’evolució política podem basar l’explicació en un

esquema bàsic en què apareguen les diferents etapes del segle XIX i la seua
característica fonamental: Constitució de 1812 –govern parlamentari; Ferran VII–
monarquia absoluta, etc. Els alumnes poden completar l’esquema i incorporar la
informació a la línia del temps que han començat a l’inici de la unitat.
Els continguts relatius a l’art i la cultura ens ajudaran a conscienciar els alumnes
sobre la necessitat de respectar el patrimoni artístic i a ampliar el significat
d’aquest concepte a altres manifestacions culturals, com la fotografia i el cinema.
Preguntarem als alumnes per què creuen que en l’Espanya del segle XIX la gent del
camp emigrava a les ciutats. Per què el treball a les fàbriques era més atractiu que
el treball al camp? Què hagueren fet ells per incentivar l’agricultura?

REFORÇ
• L’aprenentatge dels continguts relacionats amb l’evolució política exigeix un esforç

de memorització. Tot i així, hem de tractar que els alumnes associen cada procés
polític amb les seues característiques, i també que els relacionen d’una manera
lògica i coherent entre si. Per a fer-ho, poden completar la línia del temps que han
començat en l’epígraf anterior o la que han fet en l’activitat 1.
• Aprofundirem en l’explicació dels conceptes relacionats amb l’organització política,

com ara monarquia absoluta o parlamentària, república, democràcia i constitució.
Els demanarem que elaboren un diccionari que comprenga la definició de cada
terme i els règims a què corresponen. Per exemple, democràcia: sistema polític en
què els ciutadans elegeixen els seus representants. Revolució de 1868 i I
República. Més endavant, podran completar la definició amb referències a altres
règims democràtics.
Pàgina 171
REPRESENTEM LA HISTÒRIA EN UN MAPA
El mapa ens permet aprofundir en el caràcter tardà i lent de la industrialització a

Espanya. En el segle XIX, la indústria es va establir només en alguns llocs del país.
Aquesta idea els ajudarà a comprendre l’emigració del camp a la ciutat i l’economia de
l’Espanya actual, que estudiaran en unitats posteriors.
Animarem els alumnes perquè, utilitzant les dades de les quals disposen, imaginen i
escriguen una història en què l’argument gire al voltant de la construcció de les
primeres línies de ferrocarril i la revolució industrial a la zona d’Espanya que trien.
AMPLIACIÓ
• Un tret característic de l’evolució política de l’Espanya del segle XIX va ser la

pèrdua del seu imperi colonial. En unitats anteriors els alumnes han estudiat les
conseqüències que va tindre per a Espanya el descobriment i la conquesta

d’Amèrica, però en el segle XIX va tindre lloc l’emancipació d’aquests territoris, que
es van constituir en repúbliques.
• La utilització de fotografies ajudarà els alumnes a identificar els estils arquitectònics

del segle XIX amb les característiques de la societat i l’economia de l’època.
• El creixement demogràfic i la divisió de la societat en classes van donar lloc a una

nova organització de les ciutats. En la segona meitat del segle XIX van sorgir barris
per a la burgesia, que comptaven amb àmplies avingudes i moderns equipaments,
mentre la classe obrera s’amuntegava en barris als afores, sense infraestructures.
Pàgina 172
• Els continguts de la doble pàgina s’inicien amb l’estudi de la modernització

d’Espanya en el primer terç del segle XX. Tant per a l’aprenentatge de la cronologia
com per a la comprensió de conceptes hem d’intentar que els alumnes
establisquen relacions lògiques entre l’endarreriment del segle XIX i la
modernització subsegüent, truncada per la Guerra Civil i la dictadura.
• Igual que en epígrafs anteriors, utilitzarem fotografies perquè identifiquen els

diferents estils artístics. Pot ser que els resulte difícil entendre l’estètica de les
avantguardes de començament de segle. Assenyalarem que l’art no
necessàriament reprodueix la bellesa des del realisme, sinó que tracta de provocar
la reacció de l’espectador. Les obres de Picasso i Dalí ens ajudaran a aprofundir en
aquesta idea.
Un conflicte bèl·lic de la magnitud i la transcendència de la Guerra Civil ens

permetrà sensibilitzar-los sobre la pau. Relacionarem l’explicació amb la lectura
d’inici i els mostrarem fotografies que comprenguen la destrucció i l’horror de la
guerra, no només des del punt de vista de la destrucció material, sinó també moral,
com passa amb els exiliats. La sèrie Els desastres de la guerra, de Goya, i el
Guernica, de Picasso, ens poden ajudar a mostrar la desraó de la guerra i a
repassar els grans conflictes de l’Espanya contemporània.

Aprofitant el tema de la Guerra Civil i de la marxa a l’exili de molts espanyols,

demanarem als alumnes que comenten el que va suposar l’exili per a moltes
persones. Els demanarem també que diguen com creuen que es poden evitar les
guer-res, i quin tipus d’accions poden ajudar a solucionar els conflictes entre les
parts, sense recórrer a la violència.
REFORÇ
• Els alumnes aprenen les característiques de les tres grans etapes en què es
divideix la història de l’Espanya del segle XX. Els demanarem que organitzen la
informació en un quadre amb tres columnes: una per al sistema polític, una altra
per a les característiques de la societat i una tercera per a l’evolució econòmica de
cada etapa. Això els ajudarà a tindre una visió més coherent dels esdeveniments
que estudien, i a diferenciar la naturalesa de tots aquests.
• Els proposarem que completen la línia del temps que han començat a l’inici de la
unitat i el diccionari que han començat a elaborar per a estudiar l’organització
política del segle XIX. Ara hauran d’afegir la definició de dictadura i completar la
definició de democràcia amb referències a la Segona República i la transició.
Poden subratllar amb diferents colors els règims de cada segle, per a identificar els
sistemes polítics característics de cada moment.
Pàgina 173
AMPLIACIÓ
• L’evolució de les formes estètiques ens permet conéixer el passat. L’edat

contemporània és un període de canvis vertiginosos, en què sorgeixen diverses
formes de protesta contra l’ordre establit. Podem aprofundir en aquesta idea
ampliant la mostra d’imatges sobre els diferents estils artístics, perquè
comprenguen que l’esperit de rebel·lia característic de l’edat contemporània es va
plasmar en transformacions constants en l’art.
• Recuperarem algunes de les idees esmentades en la lectura d’inici de la unitat

sobre la possibilitat de reconstruir els esdeveniments més recents amb fonts com

els testimonis orals. Demanarem als alumnes que pregunten als seus pares o avis
sobre la Guerra Civil, la dictadura o la transició, i que compartisquen les respostes
amb la resta de la classe. Seria interessant comptar amb diferents opinions, que
mostren que un mateix esdeveniment es pot percebre de maneres diferents.
Pàgina 174
• En cursos anteriors, els alumnes han aprés l’organització de la comunitat

autònoma. En aquest curs estudien l’organització de l’Estat i la d’una entitat
supranacional, la Unió Europea. Mostrarem sobre un mapa polític la relació
jeràrquica entre aquests tres nivells.
• Presentarem l’actual democràcia com la culminació de l’atzarosa evolució política

de l’Espanya contemporània: en el segle XIX, les persones demanaven una millora
de les condicions de vida i de treball. Al final del segle i durant el segle XX van
reclamar l’ampliació dels seus drets. Després d’obtindre els drets fonamentals el
1978, van començar a demanar benestar.
• Tractarem que els alumnes interioritzen el significat de la separació de poders i

l’elecció dels representants polítics. Assenyalarem com es compleixen en cada
instància de poder els principis que regeixen una democràcia: la independència
dels tres poders, la representació de la sobirania popular i el control de l’acció del
govern.
Conscienciarem els alumnes sobre la importància de la democràcia perquè

aprenguen a valorar-la. L’exemple d’Espanya serveix per a mostrar-los les
dificultats en aquest sentit.
Entre les diferents comunitats autònomes hi ha diferències. Algunes tenen un nivell

de renda més elevat per habitant, en altres hi ha un règim fiscal i jurídic diferent.
Podem mostrar alguns indicadors estadístics i comentar amb els alumnes les
diferències que hi ha entre les unes i les altres.

REFORÇ
• Els demanarem que elaboren un quadre que els ajude a comprendre l’actual
ordenament jurídic en el seu context històric i a consolidar els continguts de la
unitat. En les files hauran d’aparéixer la Constitució de Cadis, els regnats de Ferran
VII i Isabel II, la revolució de 1868, la restauració, la Segona República, la dictadura
de Franco i la transició. En les columnes, el sistema polític de cada període i els
drets que reconeix. Per exemple, regnat d’Isabel II – monarquia parlamentària –
només podien votar els ciutadans més rics; Segona República – democràcia –
igualtat de drets, sufragi universal, etc. S’hauran d’estendre en els drets que
reconeix la constitució actual.
• Els proposarem que completen el diccionari sobre l’organització política, precisant

el significat de la separació de poders i els conceptes sobre l’organització de les
comunitats autònomes.
Pàgina 175
LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA D’ESPANYA
El contingut del requadre ens permet valorar la importància de les llengües com a part
del patrimoni cultural i, així, transmetre’ls la idea que les diferències no han de separar,
sinó que han d’enriquir.
Així mateix, podem assenyalar que la llengua és el vehicle més important de

comunicació entre persones, cosa que ens permet incidir en la importància que tots els
espanyols compartisquen una llengua comuna.
AMPLIACIÓ
• Proposarem als alumnes que amplien la informació sobre l’estructura territorial de

l’Estat. Els demanarem que busquen en enciclopèdies o en Internet informació
sobre les institucions, símbols i tradicions més importants de les dèsset comunitats
i dues ciutats autònomes. Cada alumne pot encarregar-se’n d’una i elaborar un
mural amb les dades obtingudes, per mostrar els resultats a la resta de la classe.

També podem elaborar, entre tots, un gran mapa mural d’Espanya amb una síntesi
de les característiques de cada comunitat.
• Podem elaborar un mural sobre l’evolució del constitucionalisme espanyol. En

Internet podem trobar informació sobre la Constitució de 1812, que va reconéixer
per primera vegada els drets dels ciutadans, les de 1837, 1845 i 1876, que
limitaven parcialment aquests drets, i les de 1869, 1931 i 1978, que van establir
sistemes democràtics.
Pàgina 176
Suggerirem als alumnes que, partint de l’esquema elaborat, es dividisquen en

equips i elaboren murals informatius sobre els segles XIX, XX i començament del XXI
a Espanya, combinant textos extrets de la unitat i fotografies d’Internet.
• Poden completar l’esquema amb les característiques més importants de cada

període i cada règim polític i amb una cronologia bàsica a partir de la línia del
temps que han fet. Després, emmarcaran amb diferents colors els fenòmens de
naturalesa política i els de caràcter social o econòmic.
Individualment, cada alumne ha de detectar les dificultats que li sol plantejar

l’apartat Aprén a aprendre (comprensió, motivació, concentració, organització,
memorització, etc.) i, després, formar un grup amb algun company o companya
que el puga ajudar a millorar. Junts completaran el mapa conceptual i compartiran
estratègies d’aprenentatge.
Pàgina 178
• Organitzarem un debat perquè els alumnes expressen, d’una manera assertiva, la

seua opinió sobre les mesures que proposa Lluís per a estalviar aigua a casa.

Interpretació d’una notícia
Distinció de la informació important d’aquella que no ho és.

Comprensió literal
 A què es refereix la notícia?
 Qui escriu la notícia?
 D’on s’ha extret?
 Fes un resum del text.
 Quines dades has tingut en compte per a fer-lo?
 Estàs d’acord amb l’actitud de Lluís? Justifica la teua resposta.
Aprofitarem les activitats d’aquest apartat per a sensibilitzar els alumnes sobre la
necessitat de fer un ús responsable de l’aigua. En la lectura s’indiquen algunes
pautes per a reduir el consum. Podem animar els alumnes perquè es fixen el repte
de no sobrepassar els 75 litres de consum diari.
En grups de quatre, treballaran l’apartat Posa a prova les teues competències. Per
a començar, cada un escriu en un full totes les accions quotidianes en què utilitza
aigua i fa un càlcul estimat dels litres que gasta. En comparen els càlculs i qui
estalvia més suggereix als altres com poden fer-ho. Entre els quatre resoldran les
preguntes.
Preguntarem als alumnes com se sentirien si tots malgastàrem aigua. Pot ser que
molts pensen que pel fet que un malgaste aigua, els altres no es quedaran sense
aigua. Els transmetrem la necessitat de ser solidaris.
Pàgina 179

Comprensió literal
 Qui va crear el càrrec de defensor del poble?
 Què defensa?
 Quin tipus de queixes es poden presentar al defensor del poble?
 Redacta una carta dirigida al defensor del poble en què demanes alguna cosa que
siga de la seua competència.
En grups de tres o quatre llegiran el text sobre El defensor del poble i respondran a
les preguntes. Després, han d’exposar situacions que coneguen o se’ls acudisquen
en què hauria d’intervindre el defensor del poble.
Suggerirem als alumnes que, després d’analitzar la informació de la lectura,

organitzen la informació més important en un esquema senzill.
El defensor del poble defensa els drets dels ciutadans. Però, per a fer-ho, cal que
reba les seues queixes i sol·licituds. Sensibilitzarem els alumnes perquè
adquirisquen una consciència crítica dels seus drets i obligacions.
El contingut serveix per a reforçar l’assertivitat. Assenyalarem que hem de defensar

els nostres drets com a ciutadans i com a persones.
• Podem llegir als alumnes alguns articles del Títol I de la Constitució, que comprén
els drets fonamentals dels ciutadans. Creuen que en la nostra societat es
respecten? A continuació, els demanarem que pensen com es podria millorar
l’exercici d’alguns drets.

Unitat 14. La població i els sectors econòmics

d’Espanya
METODOLOGIA
Aquesta unitat s’engloba en el bloc Persones, cultures i organització social. En

aquesta unitat coneixerem les característiques de la població d’Espanya i la seua
distribució i descriurem els tres sectors econòmics en què es classifica la població
activa segons els diferents treballs que es fan. Així mateix, recordem la importància
econòmica, social i cultural de la immigració.
per mitjà de la qual es pretén que els alumnes reflexionen sobre diferents
professions. Aquest text s’acompanya d’una il·lustració motivadora, relacionada
amb la lectura i que en reforça la intenció, ja que l’alumne ha de deduir la professió
a què es dedica el senyor de la cafeteria.
En la secció Diccionari s’ofereix la definició de la paraula que està marcada en

negreta en el text i que pot presentar una dificultat especial per als alumnes. La
secció Posa’t en marxa centra l’alumne en la il·lustració que es presenta en la
pàgina següent i constitueix la conclusió al text plantejat, al mateix temps que torna
a remarcar les característiques de diverses professions que pertanyen a diversos
sectors. Aquestes seccions contribueixen, per tant, al desenvolupament de la
coneixement.
• La secció Embarca’t en la unitat va dirigida a comprovar els coneixements previs

de l’alumne i ens introdueix en el contingut de la unitat: característiques de la
població i dels sectors econòmics d’Espanya.
• Les pàgines de continguts i activitats aborden, en els diferents epígrafs, la

població, la població a Espanya i les activitats econòmiques. En la primera activitat
de cada epígraf, l’alumne ha de posar en pràctica la competència per a aprendre
a aprendre, definint els termes proposats i completant textos per a fer resums del
que ha aprés. La secció procedimental proposa a l’alumne analitzar una piràmide

de població d’Espanya a fi de conéixer-ne les característiques, traure’n conclusions

i contestar preguntes.

de la unitat i es proposa a l’alumne organitzar aquesta informació per tal de

l’alumne que complete les oracions amb l’expressió correcta de les quatre
proposades que formen part del vocabulari de la unitat. Aquesta activitat
contribueix al desenvolupament de la competència en comunicació lingüística.
Les altres nou activitats serveixen perquè l’alumne repasse i consolide els
continguts apresos.
l’alumne ha d’analitzar la informació que ofereix la publicitat exposada en un
aparador i relacionar-la amb els coneixements adquirits per traure’n conclusions
que n’impliquen una valoració crítica. Aquesta activitat contribueix al
desenvolupament de la competència en autonomia i iniciativa personal i al
la informació i competència digital i en autonomia i iniciativa personal,
proposa una reflexió sobre el servei que presten a la societat les persones
jubilades que col·laboren com a guies voluntaris de museus.
TEMPORITZACIÓ
Aquesta unitat comprén la quarta quinzena del tercer trimestre. El temps de durada


unitat 14.

medi 6é EP.
• Utilitzar, amb rigor i precisió, el vocabulari per a expressar les pròpies idees i
coneixements. (Pàg. 180, Diccionari, Posa’t en marxa; act. 1 de pàg. 183, pàg. 187,
i pàg. 189; pàg. 191, Ho saps?)


desenvolupar la memòria. (Pàg. 185, act. 1; pàg. 188, Aprén a aprendre)
• Buscar informació, tant en suport imprés com digital, analitzar-la i integrar-la en els
esquemes previs de coneixement, per a contestar preguntes i emetre opinions.
(Pàg. 191, Posa la lupa, I tu, què n’opines?)
1. Conéixer les fonts que proporcionen informació sobre la població.
2. Comprendre el significat de les diferents variables demogràfiques i la seua

influència en les característiques i l’evolució d’una població.
3. Conéixer les característiques i l’evolució recent de la població espanyola.
4. Conéixer la distribució geogràfica de la població espanyola i els factors que

l’expliquen.

5. Conéixer la composició de la població espanyola per sectors econòmics i la seua

relació amb les activitats econòmiques.
6. Aprendre a calcular diferents categories d’anàlisi demogràfica: creixement

demogràfic i densitat de població.
7. Interpretar les característiques d’una població a partir de gràfics: piràmides de

població.
8. Valorar la contribució de tots els treballs a la societat com a necessaris.
9. Valorar l’aportació de la immigració des dels punts de vista social, cultural i

econòmic.
1. Definir les fonts d’informació demogràfica.
2. Explicar el significat de les diferents variables demogràfiques d’una manera

coherent i indicar com influeixen en l’evolució d’una població.
3. Assenyalar les característiques de la població espanyola i explicar-ne l’evolució en

l’últim segle.
4. Explicar la distribució geogràfica de la població espanyola en relació amb les

activitats econòmiques i la seua evolució durant l’últim segle.
5. Identificar els tres sectors econòmics i explicar-ne la relació amb la composició de

la població.
6. Calcular el creixement demogràfic i la densitat de població d’un lloc.
7. Indicar les característiques de la població espanyola a partir d’una piràmide de

població.
8. Assenyalar les aportacions de tots els treballs a la societat des d’una postura de
respecte cap a tots aquests.
9. Mostrar una actitud de respecte i valorar la immigració des de múltiples

perspectives i desenvolupar una posició intercultural.

CONTINGUTS
• L’estudi de la població: creixement demogràfic i densitat de població.
• L’evolució recent de la població espanyola.
• Les característiques de la població espanyola i la seua distribució geogràfica.
• Les activitats econòmiques i el treball.
• Els sectors econòmics a Espanya.
• Lectura i interpretació de la informació compresa en gràfics: piràmides de població.
• Càlcul de variables demogràfiques bàsiques: creixement demogràfic i densitat de

població.
• Interpretació de la informació cartogràfica: mapes de densitats de població.
• Valoració de l’aportació de la immigració a la societat espanyola.
• Adopció d’una actitud de respecte cap a les persones de cultures diferents.
• Respecte i valoració de tots els treballs, inclosos els no remunerats, com a

necessaris per al desenvolupament de la societat.
HABILITATS LECTORES
Lectura en veu alta
Adequar l’expressivitat a la lectura.
Vista preliminar
Utilitzar la informació que aporten les il·lustracions per a anticipar el contingut del text.

TREBALL COOPERATIU
Avaluació compartida del grup
Saber avaluar els altres i rebre’n les valoracions buscant maneres de superar les
errades i mantenint o perfeccionant el que ja funciona.
EDUCACIÓ EMOCIONAL
Pensament positiu
Trobar-se a gust en el món.
Assertivitat
Protegir els drets d’un respectant els dels altres.
TERMES DE L’ÀREA
àrea metropolitana: paisatge molt urbanitzat format per ciutats de grans dimensions i
les localitats circumdants.
cens: llista dels habitants d’un país. S’elabora cada deu anys a partir del padró.
creixement demogràfic: evolució del nombre d’habitants d’un lloc en un temps

determinat. Quan la població augmenta, el creixement és positiu; i quan la població
disminueix, el creixement és negatiu.
matèria primera: producte obtingut de la naturalesa que encara no s’ha transformat.
padró: llista dels habitants d’un municipi, en què es comprenen dades com l’edat,
l’origen i la professió. S’actualitza cada any.
ALTRES PARAULES
demografia: disciplina científica que s’ocupa de l’estudi de la població.
mercat de treball: conjunt d’operacions que afecten l’oferta i la demanda de treball en

un sector o en un lloc determinat.

taxa de natalitat: nombre de naixements que es produeixen en un lloc al llarg d’un

any per cada mil habitants.
Narrativa: Insu-Pu: la isla de los niños perdidos, MIRA LOBE. Ediciones SM. Un grup de
xiquets naufraga en una illa deserta. Hauran de tirar endavant com siga. Com poden
organitzar-se? S’hi juguen la vida.

enciclopèdia sobre el món i les persones. Capítol 4: “Por un mundo más justo”.
Alucina con la economía, ALVIN HALL. Ediciones SM. Un recorregut per l’economia per
a comprendre com va sorgir i com funciona. Capítol 3: “¿Qué es la economía?”.
Pàgina 180
Lectura en veu alta
Adequar l’expressivitat a la lectura.
Comprensió literal
 Quins personatges parlen en el text?
 On es troba Clara?
 Per què hi ha oracions entre cometes?
 Posa un títol a la lectura.
 Elabora en el quadern un catàleg de llibres.
Proposarem als alumnes que, després de buscar la paraula marcada en negreta,

expliquen la relació entre les diferents accepcions que té.

Animarem els alumnes perquè imaginen i escriguen un final diferent per al text
narratiu.
• Al principi, Clara pensa que l’home és agricultor, després fabricant de tractors o

mecànic i, finalment, venedor de tractors. Assenyalarem que, perquè puguem
consumir un producte, es necessita que diferents persones i empreses intervinguen
en l’obtenció, l’elaboració, la comercialització i la reparació d’aquest.
• Demanarem als alumnes que pensen en la importància de la publicitat per a vendre

un producte. Destacarem que la publicitat és necessària, però el consum de
productes ha de ser responsable.
La curiositat fa que Clara especule amb les possibles professions a les quals
podria dedicar-se l’home de la cafeteria. En tots els casos, Clara s’equivoca.
Aprofitarem per a sensibilitzar-los sobre la importància de ser pacients i prudents.
Alguna vegada han jutjat algú per la seua aparença? Recorden el que van pensar
quan van conéixer algun alumne que acabava d’arribar al centre? Ha canviat la
seua opinió amb el temps?
Demanarem als alumnes que s’imaginen d’ací a 20 anys i que diguen quina
professió creuen que tindran, i si s’hi senten satisfets.
REFORÇ
• Aprofitarem l’explicació per a demanar als alumnes que indiquen totes les
professions que coneixen. La majoria indicarà treballs relacionats amb el sector de
serveis, cosa que els ajudarà a comprendre la importància d’aquest sector en una
economia desenvolupada. Aprofitarem l’activitat per a destacar la importància de
tots els treballs. Què passaria si no hi haguera agricultors ni pescadors? I si tots els
membres d’una societat fórem informàtics o empresaris?
• Demanarem a cada alumne que pense què li agradaria ser de major, que ho
mantinga en secret i que ho anote en un paper. Després, que el company tracte
d’esbrinar-ho. Coincideix la seua intuïció amb el que ha anotat el company? Això
els ajudarà a evitar els prejudicis i a adoptar una actitud de prudència respecte dels
altres.

Pàgina 181
PER A SABER MÉS
La referència als joguets ens pot ajudar a motivar els alumnes. Podem demanar-los la
seua opinió sobre les seues experiències amb els joguets. Quin és el que més els
agrada? Quina ha sigut la seua última adquisició? La seua intervenció els farà sentir-
se partícips del procés d’ensenyament i aprenentatge.
A continuació, podem orientar les respostes per a mostrar-los quin és el procés

d’elaboració dels joguets, cosa que ens servirà per a explicar les diferents parts d’un
mateix procés productiu: de primer es disse-nyen; a continuació, se’n fabriquen les
peces, que a poc a poc es van unint; finalment, es pinta, s’envasa, es distribueix i es
publicita.
Podem utilitzar imatges de joguets de diferents èpoques perquè els alumnes observen
l’evolució dels hàbits de consum de la població, que podem relacionar amb l’evolució
de les tècniques de publicitat que hem esmentat en l’AMPLIACIÓ1}.
AMPLIACIÓ
• Proposarem als alumnes que pensen en un producte que els agradaria vendre i
que ho comuniquen a la resta de companys. Després de la proposta inicial, que
cada un anote quin producte d’un altre company li agrada més. A continuació, que
elaboren un anunci per publicitar el seu producte, utilitzant el paper i simulant un
espot televisiu. Després d’escoltar les propostes, que cada un decidisca quin
producte li agradaria comprar. Coincideix amb la seua primera elecció?
• Aquesta activitat ajudarà els alumnes a comprendre la importància de la publicitat

en una societat de consum. Les empreses dediquen enormes quantitats de diners
a la publicitat i contracten experts perquè estudien les característiques socials i
culturals dels consumidors potencials, i així ser més eficaços convencent-los.
Mostrarem als alumnes anuncis que els permeten conéixer algunes tècniques de
publicitat subliminar.

Pàgina 182
• Els alumnes ja estan familiaritzats amb algunes categories d’anàlisi que s’utilitzen
en demografia. En aquest curs hauran d’establir relacions lògiques entre aquestes i
entendre com influeixen en les característiques d’una població. Convé organitzar la
informació de l’epígraf per mitjà de mapes conceptuals que relacionen els
conceptes des dels més senzills fins als més complexos.
• Una de les principals dificultats de l’epígraf rau en la comprensió del concepte de

creixement demogràfic, que ofereix una certa ambigüitat. Indicarem que
creixement no significa augment de població, que és el creixement positiu, i que
quan la població disminueix, parlem de creixement negatiu.
• En cursos anteriors, els alumnes van aprendre a calcular la densitat de població.

Els recordarem que la densitat de població permet conéixer en quines zones es
concentra la població i compararem la població de llocs de diferents dimensions.
• El concepte de població urbana requereix una explicació més precisa. Explicarem

que el nombre d’habitants és un dels criteris que ens permet classificar una
població com a urbana, i indicarem que hi ha altres elements característics de les
ciutats, com l’organització de les activitats econòmiques i administratives o l’oferta
de serveis a les localitats circumdants. Podem utilitzar per a fer-ho exemples
coneguts pels alumnes.
Preguntarem als alumnes si els seus pares o avis van nàixer en un poble. Que
s’informen sobre quants habitants tenia quan ells vivien allí i quants en té ara. On
creuen que viurien més a gust, en una ciutat o en un poble? Promourem un debat
perquè els alumnes aprenguen a respectar les opinions diferents de la pròpia.
REFORÇ
• Després d’explicar els conceptes relacionats amb l’estudi de la població,

proposarem als alumnes que elaboren una oració amb cada un. A continuació, els
demanarem que elaboren un mapa conceptual en què relacionen tots aquests de
forma jeràrquica, en aquest cas, del més ampli, creixement real, als més senzills,

natalitat, emigració, etc. Convé que els alumnes associen aquests conceptes amb
una definició precisa. Per exemple: natalitat – naixements; immigració – persones
que arriben des d’altres llocs; etc.
• La memòria visual ajudarà els alumnes a establir les diferències entre població
urbana i població rural. Mostrarem als alumnes imatges de localitats amb diferent
entitat i funcions, des de ciutats grans a ciutats mitjanes, pobles grans i pobles
xicotets de l’interior, i els demanarem que identifiquen els elements característics
de cada una. Finalment, n’anotarem els resultats en la pissarra.
Pàgina 183
LA IMPORTÀNCIA DE LA IMMIGRACIÓ
El requadre sobre la immigració proposa diferents arguments per a sensibilitzar els

alumnes sobre els beneficis de la immigració en la població d’acollida. Aquests
arguments ens han d’ajudar a conscienciar els alumnes perquè adopten una actitud de
respecte cap a les persones de cultures diferents i que aprenguen a analitzar la realitat
circumdant des d’òptiques diferents.
Demanarem als alumnes que, després de llegir el text, assenyalen els beneficis de la
immigració per a la nostra societat: la seua contribució a l’estructura demogràfica; els
seus beneficis econòmics, i la seua aportació al desenvolupament d’una societat
intercultural.
AMPLIACIÓ
• Conéixer la utilitat dels estudis demogràfics ajudarà els alumnes a comprendre els
continguts de la doble pàgina. El coneixement de les característiques d’una
població serveix per a organitzar els serveis, com l’educació o la sanitat.
Destacarem que l’elaboració de censos i padrons va sorgir amb un objectiu
diferent: registrar la propietat dels ciutadans per a cobrar impostos segons la
riquesa de cada un.

• Igualment, les característiques de la població d’un lloc ens ofereixen informació

sobre el grau de desenvolupament econòmic d’aquest. Per exemple, la distribució
de la població per grups d’edat, sexe i origen ens informa sobre les característiques
del mercat de treball. Com més dinàmic siga aquest mercat, major serà la
necessitat d’incorporar treballadors.
Pàgina 184
• En aquesta doble pàgina, els alumnes hauran d’aplicar els coneixements generals
sobre la població a un espai geogràfic concret: Espa-nya. Hem de tindre en compte
que, en cursos anteriors, els alumnes ja han estudiat les característiques i
l’evolució de la població de la Comunitat Valenciana.
• És fonamental que els alumnes comprenguen la relació que hi ha entre el

creixement demogràfic, la concentració de la població espa-nyola en determinades
zones i l’estructura del mercat de treball. Mostrarem la relació entre les pautes
d’ocupació del territori i les activitats econòmiques a través del mapa de densitat de
població per províncies de la pàgina 185.
• Relacionarem els continguts sobre l’evolució de la població espanyola amb els

coneixements adquirits en les unitats dedicades a la història. L’evolució de la
població espanyola a través d’un gràfic lineal ens permet mostrar la relació entre el
creixement de la població durant el segle XX i el desenvolupament de l’economia
espanyola en aquest període.
• Per mitjà de plànols o fotografies aèries podem mostrar als alumnes com s’ha anat
concentrant la població fins a formar les àrees metropolitanes de les principals
ciutats. Així comprendran com en zones dedicades fa anys a l’agricultura s’han
creat grans polígons industrials i àrees recreatives o residencials.
Demanarem als alumnes que diguen si algun dels seus veïns, amics o companys
és immigrant. Es troben a gust a Espanya o creuen que esperen tornar al seu
país? Poden parlar amb algú i saber quines són les seues expectatives i, fins i tot,
fer-li una entrevista.

REFORÇ
• En les unitats dedicades a la història, els alumnes han aprés a diferenciar entre les
causes i les conseqüències d’un fenomen. Els continguts de la doble pàgina ens
permeten reforçar l’aprenentatge de l’explicació causal. En una taula, podem
relacionar diferents fenòmens, com l’èxode rural, amb les seues causes, en aquest
cas, la mecanització del camp i la industrialització. En una altra columna,
assenyalarem la principal conseqüència: la concentració de la població en ciutats i
el sorgiment d’àrees industrials.
• Si fóra possible, seria convenient que disposàrem d’un mapa d’Espanya que
comprenga les densitats de població per municipis. La diferenciació per mitjà de
colors ajudarà els alumnes a comprendre la distribució geogràfica de la població
espanyola mitjançant la memòria visual.
Pàgina 185
ANALITZEM LA PIRÀMIDE DE POBLACIÓ D’ESPANYA
La piràmide de població proporciona informació sobre la composició i les

característiques de la població d’un lloc.
La piràmide de població d’Espanya és típica de les societats occidentals: s’hi observen

una natalitat baixa, així com una esperança de vida i una taxa d’immigració altes.
Animarem els alumnes perquè elaboren una llista amb les conseqüències positives o
negatives que pot tindre el fet que hi haja menys xiquets que ancians.
AMPLIACIÓ
• En les dècades de 1950 i 1960, nombrosos espanyols van emigrar a països

europeus, com Suïssa o Alemanya, que, amb un alt grau d’industrialització,
reclamaven mà d’obra. A Espanya abundaven les persones sense treball o amb un
salari indigne. Hui, Espanya s’ha convertit en un dels països europeus que més
immigrants rep. Un coneixement més profund d’aquests fenòmens ajudarà els
alumnes a adquirir una visió més amplia i positiva de la immigració.

• Els demanarem que busquen en el seu entorn el testimoni de persones que

emigraren d’Espanya i el d’immigrants que han arribat fa poc a Espanya. A
continuació, els proposarem que posen els seus resultats en comú perquè, entre
tots, destaquen les característiques de la vida dels immigrants: les raons que els
impulsen a emigrar, els problemes a què s’enfronten, la integració en la societat
d’acollida, etc.
Pàgina 186
• En aquest epígraf es pretén que els alumnes aprenguen a valorar la importància

del treball en la societat. Aquesta idea ens ajudarà a explicar el significat del
concepte de treball, que tendim a identificar exclusivament, d’una manera errònia,
amb les activitats remunerades.
• Podem relacionar l’explicació sobre els sectors econòmics amb els coneixements
adquirits pels alumnes en les unitats 11, 12 i 13. L’evolució de la importància de
cada sector en diferents èpoques, com era l’agricultura abans del segle xix, i la
indústria i els serveis a partir d’aleshores, ajudarà els alumnes a comprendre’n la
distribució actual.
• Convé que relacionem la concentració de la població a la costa i al voltant de les

grans ciutats amb l’especialització industrial i el desenvolupament dels serveis.
Així, el creixement demogràfic de Biscaia o de Barcelona ha estat lligat, en els
últims dos segles, al desenvolupament de la indústria i el comerç; el de Madrid, al
pes de les finances i l’administració; el d’alguns centres litorals, al turisme, etc.
Insistirem en l’aportació col·lectiva de treballs no remunerats, com els que fan les
persones que es dediquen a les faenes de casa o els voluntaris. Així contribuirem
perquè els alumnes aprenguen a identificar-se amb el valor de l’esforç.
La població activa que està aturada oscil·la d’un mes a un altre, sobretot en
determinats moments de crisi. Es deu sentir bé una persona que pot i sap treballar
però a la qual ningú contracta? Demanarem als alumnes que comenten entre ells
aquestes propostes per reduir l’atur: la primera, que cada persona reduïsca el seu

horari de treball i el seu sou; la segona, que la jubilació s’anticipe; la tercera, que
s’amplie l’edat per a poder treballar.
REFORÇ
• Podem utilitzar un mapa de densitats de població per províncies o per municipis i

relacionar les zones amb densitats més altes amb activitats com la indústria i els
serveis, que requereixen molta mà d’obra i el creixement dels quals està relacionat
amb el desenvolupament econòmic dels segles XIX i XX.
• En aquesta unitat els alumnes han aprés a interpretar la informació representada

en una piràmide de població. Presentarem la composició de la població per sectors
econòmics en diferents tipus de gràfics, com el circular.
• Els continguts que s’estudien en la unitat parteixen de conceptes senzills que els
alumnes ja haurien de conéixer, com matèria primera, producte elaborat o servei.
Podem utilitzar exemples perquè els alumnes establisquen una relació lògica entre
cada un i les activitats que els obtenen, els elaboren o els ofereixen,
respectivament.
Pàgina 187
AMPLIACIÓ
• Segons el grau de capacitació dels treballadors, els treballs es poden classificar en

qualificats i no qualificats. Els treballs qualificats són els que requereixen una
qualificació tècnica, com els relacionats amb la sanitat, l’ensenyament o
l’elaboració de determinats productes. Actualment, els treballadors es preparen per
a exercir una activitat, però en el passat una bona part dels treballadors no tenia
qualificació, de manera que els salaris eren baixos i les condicions laborals difícils.
• Seria interessant que els alumnes comptaren amb el testimoni d’una persona que
haja exercit diferents faenes en una empresa o haja treballat en diferents sectors
econòmics. Demanarem als alumnes que pregunten als seus pares o avis, perquè
comprenguen que la formació els permetrà desenvolupar la seua professió en unes
condicions millors que si no en tenen.

Pàgina 188
• Demanarem als alumnes que, sense mirar el llibre, però amb l’ajuda de la piràmide
de població d’Espanya i el mapa de densitats, aprofundisquen en la distribució
geogràfica de la població i en les seues característiques, i que les relacionen amb
les activitats econòmiques.
Suggerirem als alumnes que, partint de l’esquema fet, es dividisquen en tres

equips i elaboren murals informatius sobre els tres sectors econòmics en què es
classifica la població activa.
En grups de quatre prepararan un examen de deu preguntes sobre la informació de

l’apartat Aprén a aprendre. També estudiaran durant una estona i podran organitzar
l’estudi de diferents maneres. Després, s’intercanviaran els fulls d’examen amb els
altres grups i, amb el llibre tancat, respondran a les preguntes. Tornaran l’examen
al grup que l’ha preparat per corregir-lo.
Pàgina 190

contestar preguntes.
Vista preliminar
Utilitzar la informació que aporten les il·lustracions per a anticipar el contingut del text.

Comprensió literal
• Què veiem en la il·lustració?
• On podem trobar aquests productes?
• Si tingueres deu euros, quins productes compraries?
• Quant valen tots els productes de l’aparador?
• Creus que és interessant comprar les ofertes de les botigues només perquè són
més barates? Justifica la resposta.
• La publicitat és necessària perquè puguem conéixer les característiques d’un

producte i així poder triar responsablement. No obstant això, hi ha tècniques de
publicitat enganyosa. Demanarem als alumnes que pensen en algunes d’aquestes
tècniques per a propiciar un debat sobre els drets i les obligacions que tenim com a
consumidors.
En grups de tres, respondran a les preguntes de l’apartat Posa a prova les teues
competències. De primer, cada un treballarà individualment; després, posaran en
comú les respostes i, entre tots, valoraran els encerts i buscaran el motiu de les
errades, així com la manera de corregir-les.
Aquest apartat ens permet aprofundir en un aspecte que ja hem esmentat en la

lectura d’inici: l’educació per al consumidor. Destacarem que, com a consumidors,
hem de matindre una actitud responsable: l’adquisició d’un producte s’ha de basar
en les nostres necessitats i interessos.
Pàgina 191

Comprensió literal
 Quin tema tracta la lectura?
 Quin és el programa del projecte?
 Quin és l’objectiu d’aquest projecte?
 Creus que tu podries col·laborar en aquest projecte? Per què?
 Creus que les persones major estan prou valorades per la societat? Per què?
En grups de quatre o cinc, per torns, cada un llegirà en veu alta la informació sobre
Jubilats, guies de museus. Els companys han de felicitar els altres per allò que han
llegit cor-rectament i assenyalar els aspectes que poden millorar.
Demanarem als alumnes que tracten de recordar una visita que hagen fet a un
museu i elaboren un còmic per contar quin museu era, on es trobava i què hi havia.
La tasca dels jubilats que exerceixen funcions de voluntariat ens permet

sensibilitzar els alumnes sobre la importància de tots els treballs en la nostra
societat. Transmetrem als alumnes una visió integradora de la societat, en què tots
som importants, independentment de la nostra edat.
Després de parlar de la jubilació, comentarem amb els alumnes la gran experiència

i saviesa que acumulen moltes persones majors. Pensen que es troben a gust
sense treballar? Haurien de tindre més presència en la nostra societat? Els
demanarem que facen una relació d’estratègies per a trasmetre aquest
coneixement als jóvens.

Unitat 15. El continent europeu i la Unió Europea

METODOLOGIA
Aquesta unitat s’engloba en el bloc Persones, cultures i organització social. Ací

descrivim el relleu del continent europeu, estudiem la població i els sectors econòmics
d’Europa i coneixem la història i les institucions de la Unió Europea. Així mateix,
recordem la importància d’arbitrar polítiques per a atendre les persones majors.
 La presentació de la unitat s’inicia amb un text narratiu que planteja una situació
per mitjà de la qual es pretén que els alumnes reflexionen sobre alguns dels països
europeus i les respectives monedes anteriors a l’euro. Aquest text s’acompanya
d’una il·lustració motivadora, relacionada amb la lectura i que reforça la intenció
d’aquesta, ja que l’alumne ha de deduir que ara tots els països anomenats utilitzen
la mateixa moneda.

temps que torna a remarcar l’euro com a moneda comuna de molts dels països
d’Europa. Aquestes seccions contribueixen al desenvolupament de la
coneixement.

de l’alumne i ens introdueix en el contingut de la unitat: les característiques
d’Europa i de la Unió Europea.
• Les pàgines de continguts i activitats treballen, en els diferents epígrafs, el relleu

d’Europa, la població i els sectors econòmics d’Europa i la Unió Europea. En la
primera activitat de cada epígraf, l’alumne ha de posar en pràctica la competència
per a aprendre a aprendre, en aquest cas, la compleció d’un quadre per a
organitzar el que ha aprés, corregint oracions proposades i completant un text per
a fer un resum.

La secció procedimental proposa a l’alumne interpretar un mapa polític en què

apareix representat el procés d’integració europea a partir de la segona meitat del
segle xx.


la competència en comunicació lingüística. Les altres nou activitats serveixen
l’alumne ha d’analitzar la informació que aporten dos cartells publicitaris a fi de
comparar-la i comunicar-hi conclusions. Aquesta activitat contribueix al
desenvolupament de les competències en autonomia i iniciativa personal i en
sobre l’euro, la moneda única europea.
TEMPORITZACIÓ
Aquesta unitat comprén l’última quinzena del tercer trimestre. El temps de durada
• Atenció a la diversitat, REFORÇ i ampliació, Coneixement del Medi 6é EP:

Fitxes Unitat 15.
• Propostes d’avaluació, Coneixement del Medi 6é EP: Fitxes Unitat 15.

• Material complementari, Coneixement del Medi 6é EP: Atles Coneixement del

medi 6é EP. Làmina: El relleu d’Europa; CD-ROM Atles Geogràfic Interactiu.

millorar la comunicació. (Pàg. 192, Diccionari i Posa’t en marxa; act. 1 de pàg. 197,
pàg. 199 i pàg. 201)

contestar preguntes. (Pàg. 202, Posa a prova les teues competències)

• Analitzar la informació compresa en un mapa polític i incorporar-la als esquemes

previs de coneixement per a respondre a preguntes. (Pàg. 199, secció
procedimental)
• Llegir, seleccionar i analitzar informació, tant en suport imprés com digital, per tal
de contestar preguntes i manifestar opinions raonades. (Pàg. 203, Ho saps?, Posa
la lupa, I tu, què n’opines?)
1. Reconéixer la ubicació del continent europeu i situar-ne les principals penínsules i

illes.
2. Identificar i situar les principals formes del relleu i els rius d’Europa.
3. Identificar la distribució i les característiques dels climes d’Europa.
4. Conéixer les característiques i la distribució de la població europea.
5. Aprendre els principals trets de l’economia europea i la composició de la població

en relació amb les activitats econòmiques.

6. Comprendre l’evolució del procés d’integració europea i ubicar els països que
conformen la Unió Europea.
7. Interpretar mapes històrics.
8. Adquirir una cultura democràtica i valorar les institucions democràtiques.
1. Identificar els territoris que formen part del continent europeu.
2. Situar les principals formes del relleu i els rius del continent europeu.
3. Assenyalar les característiques generals i localitzar les zones d’influència dels

climes d’Europa.
4. Explicar les característiques i la distribució de la població europea.
5. Comprendre les característiques de l’economia europea i indicar la composició de

la població per sectors econòmics.
6. Explicar l’evolució de la integració europea durant el segle XX i indicar els països de

la Unió Europea.
7. Interpretar un mapa històric sobre el procés de construcció europea.
8. Valorar la democràcia i les seues institucions.
CONTINGUTS
• El continent europeu: situació i territori.
• El relleu d’Europa.
• Els rius d’Europa.
• Els climes d’Europa.
• La població d’Europa: distribució i característiques.
• Els sectors econòmics d’Europa.
• La integració europea al llarg del segle xx.

• Les institucions de la Unió Europea.
• Tècniques de lectura i interpretació de mapes històrics.
• Lectura i interpretació de mapes temàtics: densitats de població.
• Càlcul de densitats de població de diferents països i interpretació i comparació dels

resultats.
• Lectura de mapes físics.
• Realització de murals sobre el relleu d’Europa.
• Adopció d’una actitud responsable en la conservació del paisatge natural.
• Conscienciació respecte de les necessitats de les persones majors.
• Respecte per les persones de cultures diferents des d’una perspectiva intercultural.
• Valoració de les institucions democràtiques.
HABILITATS LECTORES
Utilitzar les il·lustracions i els coneixements que els alumnes tenen sobre el tema.
TREBALL COOPERATIU
Avaluació conjunta de tasques
Valorar l’actuació del grup i els seus membres en relació amb diferents aspectes:
aprofitament del temps, participació, pulcritud, etc.

EDUCACIÓ EMOCIONAL
Pensament positiu
Assertivitat
Expressar sentiments positius i negatius sense sentir-se culpable.
TERMES DE L’ÀREA
fiord: golfs estrets i profunds que han format les glaceres a les costes del nord
d’Europa.
indústria siderúrgica: indústria que es dedica a la transformació i a l’elaboració de

productes de ferro.
mecanització: introducció de l’ús de màquines en activitats agrícoles, ramaderes,

mineres o industrials.
mercat comú: acords que garanteixen la unió duanera i el lliure comerç entre diferents
estats.
política exterior: conjunt de decisions que afecten les relacions d’un estat amb altres.
pressupost: quantitat de diners que es projecta utilitzar per a afrontar la despesa

pública d’un país.
ALTRES PARAULES
Barroc: estil artístic que es va desenvolupar a Europa en els segles xvii i xviii. Es
caracteritza per una decoració recarregada i abundant.
organització intergovernamental: agrupació d’estats amb un objectiu comú.
unió monetària: acord entre els països de la UE per a adoptar una moneda comuna.
El 2002 l’euro va entrar en vigor en alguns estats membres.


Narrativa: Camaleón y el complot de los Balcanes, NACHO DOCAVO ALBERTI. Ediciones

SM. Els Balcans, escenari europeu protagonista al llarg del segle XX, és el lloc on es
desenvolupa una nova aventura de Camaleó. Aquesta vegada haurà de desxifrar un
complot a gran escala que podria posar en perill el futur del país.

enciclopèdia sobre el món i les persones. Capítol 1: “Vivir en el segle XXI”; capítol 2:
“La convivencia”; capítol 3: “Afirmar la diversidad cultural”.
Pàgina 192
Utilitzar les il·lustracions i els coneixements que els alumnes tenen sobre el tema.
Comprensió literal
 A quin país es troben els personatges de la il·lustració?
 Recorda altres països d’Europa i algun monument important de cada un.
 Quina relació tenen les il·lustracions amb el títol de la unitat?
 Què et sembla que alguns països pertanguen a la Unió Europea i d’altres no?
Justifica la resposta.
Proposarem als alumnes que escriguen un text que continga les paraules definides
en el diccionari.
Animarem els alumnes perquè dramatitzen, utilitzant només el llenguatge corporal,

el contingut de la primera part del text narratiu, fins que Amélie llança la moneda.

• En la lectura s’esmenten alguns països europeus. Demanarem als alumnes que els
situen sobre un mapa polític d’Europa. Això ajudarà a detectar-ne les idees prèvies
i que els alumnes es vagen familiaritzant amb la geografia del continent.
• Preguntarem als alumnes si coneixen la diferència entre el continent europeu i la

Unió Europea.
La història d’Amélie i Piero ajudarà els alumnes a desenvolupar valors com

l’hospitalitat. Preguntarem als alumnes si alguna vegada han viatjat fora
d’Espanya. Com se sentirien si es perderen en un país desconegut i ningú els
ajudara?
Alguna vegada han sentit nostàlgia? Què senten quan passen una temporada fora
de casa? Aquesta activitat pot servir per a fomentar l’empatia amb els alumnes
immigrants.
REFORÇ
• Demanarem als alumnes que identifiquen els edificis de la il·lustració de la pàgina

192. L’associació d’algunes ciutats i països, com París, Països Baixos, Londres o
Pisa, amb la Torre Eiffel, un molí de vent, el Big Ben i la torre inclinada
respectivament, els ajudarà a comprendre el significat de la paraula emblemàtic.
De vegades, la importància dels monuments es deu al valor artístic, com la
Sagrada Família de Barcelona; d’altres, al seu significat històric, com la Porta de
Brandenburg, que és un símbol de la lluita per la democràcia en l’últim mig segle.
• Els proposarem que reproduïsquen, en grups de dos, una situació semblant a la de

la lectura. Un d’ells farà de turista i l’altre, de guia improvisat a la seua ciutat. Quins
edificis val la pena visitar? Quins espais tenen per a ell un significat especial?
Senten nostàlgia per la transformació o la desaparició d’algun espai urbà
emblemàtic?

Pàgina 193
PER A SABER MÉS
El 2002, l’euro es va convertir en la moneda de la majoria dels europeus. El seu ús

transcendeix, fins i tot, els països que la van adoptar com a unitat monetària, i la seua
importància a nivell internacional és comparable a la del dòlar nord-americà.
Seria interessant que els alumnes comprengueren el significat que tenen les monedes
per a les societats que les encunyen, més enllà de la seua dimensió material.
En unitats i cursos anteriors els alumnes han aprés que les societats que van
començar a utilitzar la moneda en l’antiguitat havien aconseguit un cert grau de
desenvolupament econòmic.
Però amb el temps, les monedes es van consolidar, a més, com a instrument de
propaganda i difusió dels valors que vol transmetre l’estat. Per això, s’hi reprodueixen
símbols i lemes que representen la comunitat política que les utilitza.
Això els ajudarà a comprendre que l’establiment de la moneda única europea no

només va suposar un avanç en la integració econòmica, sinó que també contribueix a
crear una cultura política comuna.
AMPLIACIÓ
• La unitat comença i finalitza amb referències a l’euro. Aprofundirem en el significat

de la moneda única com un dels elements que ens ha permés avançar cap a la
integració. Això ens ajudarà a introduir alguns conceptes de la unitat, com el
mercat comú.
• L’exemple de la Porta de Brandenburg com a emblema de Berlín ens permetrà

conscienciar els alumnes sobre la contribució dels monuments al manteniment de
la memòria col·lectiva. L’ús de fotografies ens permetrà reflexionar sobre el camí
tan difícil de la pau en el segle xx: al final de la Segona Guerra Mundial mostrava la
destrucció moral d’Europa; el mur erigit després de la contesa, la divisió; i la seua
destrucció, el 1989, el triomf de la democràcia. Aprofundirem en aquesta idea a
partir d’altres edificis, com la Torre Eiffel de París, o el Atomium de Brussel·les, que
representen el desenvolupament científic i constructiu, etc.

Pàgina 194
• En aquest curs els alumnes estudien, per primera vegada, el relleu i els rius
d’Europa. Aquesta presa de contacte amb la geografia física del continent atorga a
l’aprenentatge memorístic un paper més important, si és possible, que quan han
estudiat el relleu i els rius d’Espanya. És fonamental que relacionem les formes del
relleu amb els seus coneixements generals i que utilitzem un gran mapa físic
durant l’explicació.
• Hem d’anar més enllà de l’explicació descriptiva. Els alumnes ja saben

interrelacionar els elements naturals d’un paisatge, de manera que l’establiment de
relacions lògiques entre el relleu, els rius i el clima els ajudarà a retindre’n els
continguts. Com afecten les característiques del relleu i el clima al règim dels rius
d’una regió europea?
Per alguns rius europeus es pot viatjar amb vaixell. Que investiguen quins són
navegables i quins països tenen organitzades rutes turístiques a través dels rius.
Alguna vegada han viatjat amb vaixell? Demanarem als alumnes que formen grups
de cinc. A continuació, els demanarem que dissenyen un viatge amb vaixell a
través de diferents països europeus. Guanyarà l’equip que aconseguisca viatjar per
més països utilitzant el curs dels rius.
Aprofitarem els continguts de la doble pàgina per a recordar als alumnes els
principals problemes causats per la contaminació, com el calfament global, que
està contribuint al desgel de les zones polars i la desertificació d’àmplies zones de
l’Europa meridional. Aquesta idea ens pot ajudar a mostrar els grans contrastos
entre unes zones i unes altres del continent.
REFORÇ
• La utilització de mapes muts és molt eficaç en l’aprenentatge del relleu. Podem

començar per les formes bàsiques del contorn d’Europa: les penínsules i illes.

Poden utilitzar diferents colors per a indicar les que pertanyen a l’Europa
septentrional i les que formen part de l’Europa meridional.
• En el cas de les formes del relleu, hauran d’utilitzar els colors que habitualment
s’empren en els mapes de relleu: el marró i el groc per a les muntanyes i el verd
per a les planes. Demanarem als alumnes que, després de situar els rius en un
mapa mut, pinten de diferents colors cada vessant. Ells mateixos poden corregir
l’exercici amb l’ajuda del mapa de la pàgina 195.
• Una vegada més, la utilització d’esquemes o quadres com el de l’activitat 1 els

ajudarà a organitzar la informació. Els proposarem que facen un esquema sobre el
relleu de cada una de les tres grans regions del continent.
Pàgina 195
AMPLIACIÓ
• Europa és una prolongació del continent eurasiàtic. La seua extensió reduïda i la

seua situació respecte a Àsia constitueixen una peculiaritat, però hi ha motius
geogràfics i històrics que ens permeten considerar-lo com un continent, com el seu
accidentat relleu litoral o l’existència de relacions culturals comunes des de fa
mil·lennis. Els continguts dels epígrafs següents ens ajudaran a precisar el
significat de la paraula Europa.
• Els continguts de la doble pàgina proporcionen als alumnes un coneixement

general sobre la geografia del continent europeu. Ens podem detindre en alguns
elements característics del paisatge i el relleu europeus i la seua influència en el
poblament, bona part del qual es concentra a les costes del mar Mediterrani i del
mar del Nord. Altres zones, com els Alps o les planes d’Europa, estan escassament
poblades.
Pàgina 196
• Els conceptes generals sobre demografia i composició de la població per sectors ja

els han aprés, de manera que els continguts de la doble pàgina ens han d’ajudar a

aconseguir que comprenguen la interrelació entre les diferents magnituds

demogràfiques i econòmiques, així com en el desenvolupament d’alguns
procediments, com el càlcul de densitats de població i la realització i interpretació
de mapes de densitats de població.
• Les característiques de la població i la seua composició per sectors d’activitat ens

ajudarà a aprofundir en la caracterització d’Europa com a continent. Assenyalarem
les característiques sociodemogràfiques específiques d’Europa, que contrasten
amb les d’altres continents. L’envelliment de la població, l’alta concentració
d’immigrants, el grau d’urbanització i la importància del sector de serveis ens
informen sobre l’alt grau de desenvolupament econòmic.
Demanarem als alumnes que diguen quantes ciutats europees coneixen. Si no en

coneixen cap, els preguntarem on els agradaria viatjar. Pensen que algun dia ho
podran fer? Què ha de passar perquè puguen viatjar a aquestes ciutats? Com
viatjarien de la manera més econòmica? Els que ja han viatjat hi poden aportar les
seues opinions.
L’envelliment de la població afecta també Europa i això té unes conseqüències. Els

demanarem que les analitzen i, sobretot, que pensen en quin tipus d’activitats
s’expandiran, és a dir, on o en quins sectors pot augmentar l’oferta de treball. Els
agradaria treballar amb persones majors? Han d’expressar el que senten sense
problemes, ja que no totes les persones serveixen per a fer-ho.
REFORÇ
• Proposarem als alumnes que sintetitzen les característiques demogràfiques en un

quadre. En una columna, hauran de col·locar els aspectes generals de l’estudi de
la població, com creixement real i creixement natural. En una segona columna, les
magnituds demogràfiques bàsiques, com natalitat o immigració. En la tercera,
hauran de recollir les característiques de la població estudiada en aquestes
pàgines.
• Podem reforçar l’aprenentatge de la distribució de la població europea mentre

desenvolupem alguns procediments del curs i del cicle. Proporcionarem als
alumnes les dades de superfície i població dels països europeus i els demanarem

que en calculen les densitats de població. A continuació, que elaboren el seu mapa
i el pinten seguint la llegenda del mapa del llibre. Aquesta activitat els ajudarà a
aprendre a comparar la població de territoris amb unes extensions diferents.
Pàgina 197
L’ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ EUROPEA
En la unitat dedicada a la població d’Espanya ja s’ha esmentat la tendència a

l’envelliment de les societats occidentals.
El contingut del requadre ens permet mostrar als alumnes l’aportació de les persones
majors a la nostra societat.
També podem treballar l’educació per a la salut. Assenyalarem la importància de

cuidar-nos per a envellir d’una manera saludable.
AMPLIACIÓ
• Sintetitzarem les pautes d’ocupació del territori perquè els alumnes comprenguen
que el paisatge europeu ha sigut objecte d’una intensa humanització des de fa dos
mil·lennis. Anomenarem els exemples de la urbanització de la costa mediterrània
en l’antiguitat clàssica, les rompudes en l’edat mitjana, la creació de sistemes de
drenatge als Països Baixos durant el segle XVII, la industrialització i la construcció
del ferrocarril en el segle XIX, etc. Com a conseqüència de tot això, Europa és un
dels continents més urbanitzats del món.
• El desenvolupament de la cultura urbana és un dels aspectes més destacats de la

civilització europea. Podem mostrar als alumnes imatges o representacions de les
formes d’organització urbana des de l’antiguitat fins a l’actualitat, que podem
relacionar amb els continguts de les unitats 11, 12 i 13.
Pàgina 198

• Al començament de la unitat hem caracteritzat el continent europeu, destacant-ne

les característiques des dels punts de vista de la geografia física i de la geografia
humana. Els continguts d’aquest epígraf ens permetran precisar el significat
d’Europa des d’una perspectiva històrica. La pertinença a una mateixa civilització,
que arranca amb la cultura clàssica, és un element fonamental a l’hora de
caracteritzar Europa com a continent.
• La comprensió del concepte d’organització internacional o supranacional pot oferir

una certa dificultat als alumnes. Explicarem que els estats membres de la Unió
Europea mantenen la seua sobirania, però han acordat portar a terme una acció
conjunta per a ser més forts. La integració europea va tindre en l’origen un objectiu
econòmic, però després es va consolidar l’objectiu de la unitat política, basada en
valors compartits, com els drets humans, la democràcia, la igualtat entre hòmens i
dones i el benestar.
Els continguts de l’epígraf ens permeten treballar l’educació per a la pau i la

democràcia. Mostrarem la contraposició entre la conflictivitat que va marcar la
relació entre els països europeus fins a 1945, especialment en les dues guerres
mundials del segle xx, i el procés d’integració que es va començar després de
superar les seqüeles de les dues.
Demanarem als alumnes que comenten si estan a favor o en contra del fet que
altres països, com per exemple Turquia, entren en la Unió Europea. Pensen que
com més països estiguen units serà millor?
REFORÇ
• La utilització d’un mapa polític mut resultarà molt eficaç en l’aprenentatge de la

geografia política d’Europa.
• Preguntarem als alumnes què els fa sentir-se europeus. Quins aspectes conformen
la cultura europea? Anotarem els resultats en dues columnes en la pissarra: una
per als elements comuns i una altra per als trets particulars de cada país. Això els

ajudarà a identificar la Unió Europea amb els valors que la inspiren i a consolidar la
idea que les diferències enriqueixen el conjunt.
• Proposarem als alumnes la realització d’un debat sobre el concepte d’Europa com
a continent. Organitzarem la discussió al voltant de diferents aspectes, que ens
permeten consolidar els coneixements adquirits en la unitat. De passada,
aconseguirem fomentar l’esperit crític, el diàleg i la participació.
Pàgina 199
INTERPRETEM UN MAPA POLÍTIC
Animarem els alumnes perquè, a partir de la informació representada en el mapa,

elaboren una línia del temps amb tots els països i la seua data d’incorporació a la Unió
Europea.
AMPLIACIÓ
• A fi que els alumnes comprenguen el concepte d’organització internacional, podem

fer referència a altres organitzacions intergovernamentals. Demanarem als
alumnes que indiquen les que coneguen. Molts esmentaran l’ONU, l’OTAN o
l’OCDE. Asse-nyalarem que hi ha altres organitzacions amb objectius semblants a
la Unió Europea, encara que de menys influència, com l’Organització d’Estats
Americans, la Unió Africana, el Fòrum de Cooperació Econòmica Àsia-Pacífic o
Mercosur.
• Les organitzacions esmentades tenen un caràcter intergovernamental, és a dir, es

creen per voluntat de diversos estats. Però també hi ha organitzacions
internacionals no governamentals. La major part d’aquestes es dedica a tasques
humanitàries en llocs de conflicte, com la Creu Roja o Metges Sense Fronteres;
d’altres, a difondre els valors democràtics, com Amnistia Internacional.
Página 200

• L’esquema és un bon punt de partida per a organitzar tots els continguts de la

unitat. Els demanarem que, sense mirar el llibre, però amb l’ajuda del mapa físic i
polític d’Europa, el completen amb les formes del relleu, els rius, els climes i els
països que formen la Unió Europea.
Animarem els alumnes perquè elaboren, per equips, un mural en què organitzen
els continguts estudiats sobre el relleu europeu.
En grups de quatre faran un pòster sobre la Unió Europea, utilitzant la informació

de l’apartat Aprén a aprendre. Exposaran els pòsters i cada grup valorarà el treball
dels altres. A més, podem pactar prèviament aquells aspectes que s’avaluaran.
Página 202

contestar preguntes.
Comprensió literal
 Quin país es visita en els dos viatges per Europa?
 Quines diferències hi ha entre els dos viatges?
 Relaciona cada foto amb el país a què pertany.
 Digues el nom dels països on es farà el 7% de descompte en els viatges.
 Quin país d’Europa t’agradaria visitar?
 Dóna algunes raons sobre el seu relleu, el clima, els monuments, la gastronomia…

En grups de dos, resoldran les qüestions de l’apartat Posa a prova les teues
competències. A continuació, cada un s’encarregarà d’un dels viatges i detallarà les
visites que es farien en cada país. Després, han d’intentar convéncer-se
mútuament que el seu viatge és el millor.
• Demanarem als alumnes que preparen dues ofertes per a una agència de viatges.
Han de ser rutes per diferents països europeus. A continuació, han de triar la que
els semble que ofereix una millor relació qualitat-preu.
En aquest apartat podem treballar aspectes com l’educació per al consumidor. Els
farem comprendre que allò que sembla més barat no sempre ho és.
Una vegada més, els sensibilitzarem perquè aprenguen a respectar els

monuments, especialment quan viatgem. Destacarem que els monuments
constitueixen un patrimoni de tots.
Pàgina 203
Comprensió literal
 A què s’assembla el símbol de l’euro?
 Quantes monedes d’euro hi ha? I bitllets?
 Quina cara de les monedes d’euro és diferent en cada país?
 Per què a Espanya en una de les monedes apareix la catedral de Santiago?
 Estàs d’acord amb la unificació de la moneda?
 Què penses dels països europeus que no la tenen?

Demanarem als alumnes que, després d’analitzar la informació de la lectura,

Formarem grups de huit alumnes, que llegiran la informació sobre L’euro: la

moneda única europea i respondran a les preguntes. Després, hauran de tractar
d’ajuntar monedes de 10 cèntims procedents de la màxima varietat de països
possible.
La introducció de l’euro com a moneda única ha suposat dificultats a algunes

persones. Què hagueren fet ells per facilitar-ne el canvi? Els demanarem que
dissenyen una moneda i un bitllet per a tot el planeta, pensant que algun dia tots
els països decidisquen fer-ho.
• L’euro s’ha convertit en símbol de la unitat europea. Convé que mostrem als
alumnes altres símbols de la UE, com la bandera o l’himne. També podem portar a
classe fragments dels preàmbuls dels tractats de Roma, Maastricht o Lisboa,
perquè els alumnes en reforcen el coneixement dels valors sobre els quals es basa
la integració europea.

Coneixement Del Medi 6é-SM. Suggeriments Didàctics

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Coneixement Del Medi 6é-SM. Suggeriments Didàctics

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

COMUNITAT VALENCIANA.

Unitat 1: La nostra salut

Aquesta unitat s’engloba en el bloc La salut i el desenvolupament personal. Ací

• La presentació de la unitat s’inicia amb un text narratiu en què es planteja una

La secció Diccionari presenta la definició de les tres paraules destacades en

La secció Posa’t en marxa centra l’alumne en la il·lustració i constitueix la

Aquestes seccions contribueixen al desenvolupament de la competència en

Embarca’t en la unitat va dirigit a verificar els coneixements previs i ens introdueix

• Les pàgines de continguts i activitats treballen, en els epígrafs, la salut i els

En la primera activitat de cada epígraf l’alumne ha de posar en pràctica la

CONEIXEMENT DEL MEDI 6é EP -1- EP SUGGERIMENTS DIDÀCTICS

La secció procedimental proposa investigar sobre les malalties infeccioses

• En Aprén a aprendre es presenta un resum que reflecteix els continguts de la

• En la primera activitat de l’epígraf Repassa el que has aprés es proposa a

MATERIALS I RECURSOS DIDÀCTICS

• Atenció a la diversitat, reforç i ampliació, Coneixement del medi 6é EP. Fitxes

• Proposta d’avaluació, Coneixement del medi 6é EP. Fitxes unitat 1.

CONEIXEMENT DEL MEDI 6é EP -2- EP SUGGERIMENTS DIDÀCTICS

Més recursos en www.smprimaria.profes.net i www.primaria.librosvivos.net

• Ampliar el vocabulari i emprar amb rigor paraules i expressions relacionades amb

• Analitzar la informació continguda en textos i imatges i incorporar-la als esquemes

• Organitzar la informació en un esquema a fi de memoritzar els continguts de la

• Buscar, seleccionar i analitzar informació, tant en suport imprés com digital, a fi

• Relacionar la informació disponible amb els coneixements previs a fi de contestar

1. Reconéixer la salut com un estat de benestar físic i mental.

2. Assimilar alguns hàbits saludables bàsics destinats a la prevenció de malalties.

3. Conéixer l’existència de diverses classes de malalties.

4. Relacionar les malalties infeccioses amb el microorganisme patogen causant.

5. Saber quines són les principals vies d’infecció.

6. Diferenciar la prevenció i el tractament de malalties.

CONEIXEMENT DEL MEDI 6é EP -3- EP SUGGERIMENTS DIDÀCTICS

1. Diferenciar salut i malaltia.

2. Enumerar i explicar alguns hàbits saludables generals.

3. Diferenciar les malalties infeccioses i les no infeccioses.

4. Diferenciar les malalties contagioses de les no contagioses.

5. Relacionar algunes malalties infeccioses amb l’organisme patogen causant

6. Reconéixer i explicar l’origen i els símptomes d’algunes malalties infeccioses.

7. Anomenar i explicar les principals vies d’infecció.

8. Conéixer la manera de tractar les infeccions.

9. Explicar què són les vacunes.

• Concepte de salut i malaltia.

• Principals hàbits saludables.

• Malalties infeccioses i no infeccioses.

• Malalties produïdes per microorganismes o per virus.

• Tractament de les infeccions.

• Reconeixement d’alguns hàbits poc saludables que proposa la publicitat.

• Identificació de diversos microorganismes a partir d’imatges.

CONEIXEMENT DEL MEDI 6é EP -4- EP SUGGERIMENTS DIDÀCTICS

• Anàlisi del contingut d’un equip de primers auxilis.

• Comparació de la salut amb un estat de benestar.

• Adquisició d’hàbits saludables en la dieta, la higiene i l’esport.

• Adopció de mesures per a evitar el contagi d’infeccions.

• Valoració d’una dieta adequada per a evitar trastorns alimentaris.

• Desenvolupament d’una visió científica de les malalties i dels tractaments.

• Reconeixement de la importància de les vacunes i de l’ús correcte d’antibiòtics.

• Responsabilitat en el consum d’aliments saludables.

Activació de coneixements previs

Activar coneixements per a anticipar el contingut de la lectura.

Integració de nova informació

Familiaritzar-los amb materials sanitaris de primers auxilis.

Identificació de la idea principal

Distingir les idees principals de les secundàries.

Responsabilitzar-se de les tasques individuals per a contribuir a la consecució dels