-1-

Universitat Oberta
de Catalunya

Aula

02.523 - Drogues: prevenció i formes d'ac. socioed. aula 1

PAC2: VAL MÉS PREVENIR QUE CURAR

Inici: Lliurament: Solució: Solució Qualificació: Dedicació:

19/10/20 15/11/20 programada 30/11/20 33 %
30/11/20

Presentació
A finals dels anys setanta del segle XX, quan l’heroïna començar a fer estralls i augmentaren les
demandes de tractament, la prevenció es conceptualitzar com la millor estratègia per a evitar les
dependències i les conseqüents demandes de tractament. Però el problema en l’àmbit de les drogues
és que hem necessitat molt temps, recursos i esforços per a saber què és allò preventiu. En un primer
moment la prevenció, a grans trets, era un conjunt d’informació de naturalesa alarmista que posava
en el centre del discurs els danys més terribles, especialment l’addicció i la mort. Es pensava que si
s’espantava a la població potencialment consumidora, aquesta desistiria de tenir qualsevol contacte
amb les substàncies. No només no es va aconseguir l’efecte desitjat sinó que per molts els esforços
per a negar les drogues es convertiren en l’esquer que propiciar els seus inicis als consums. Els tallers
alarmistes a l’escola, patrocinats per Nancy Reagan als Estats Units amb el seu famós «just say no» i
exportats amb èxit a molts països europeus, entre ells Espanya, les caríssimes campanyes mediàtiques
i els milions de materials impresos amb informació tremendista no mitigaren, en cap cas, l'impacte
negatiu de les drogues en la societat. Durant molts anys vam fer prevenció que era incapaç d'evitar els
problemes. Llavors ¿quines són les accions preventives?

Hem necessitat gairebé quaranta anys per saber quines accions considerades com a preventives
efectivament ho eren. En els darrers temps gràcies als esforços en recerca en l’àmbit de la prevenció
i els processos d’avaluació dels programes preventius hem començat a disposar d’evidència de
quines accions son preventives i quines no. Les accions més destacades que poden considerar-se
són: la prevenció ambiental, és a dir, disposar d’un conjunt de factors contextuals que dificulten els
consums, especialment els més abusius (impostos elevats al alcohol i al tabac, horaris reduïts dels
locals, prohibició de happy hours...). La prevenció comunitària, és a dir, els programes de prevenció
fonamentats en les necessitats i les possibilitats de la comunitat; programes de baix a dalt en què la
 -2-

participació de múltiples agents comunitaris permeten reduir els danys de les drogues. I finalment,
l’acompanyament dels més joves per part de referents adults que donen respostes a les seves
preguntes i poden intervenir abans de que les conseqüències siguin terribles. Invertir en accions
preventives representa un estalvi a l'erari, per cada euro invertit n'estalviem deu en assistència i
tractament. 

La figura del professional de l’educació social és un agent preventiu de primer ordre. ¿Com ens
convertim en professionals referents? ¿Com podem ser d’utilitat per a les persones que prenen
drogues? ¿Com podem aconseguir l’abstinència entre els més joves? ¿Com l’acció socioeducativa es
converteix en preventiva? 

En aquesta segona PAC haureu de treballar les diferents dimensions de la prevenció en l'àmbit de
les drogues. El gran problema de la prevenció és que s'han aplicat accions amb finalitats preventives
que en cap cas han obtingut aquests resultats. Saber reconèixer i aplicar accions que siguin realment
preventives esdevé capital per a tot professional de l'Educació Social, així com, descartar aquelles
estratègies que voldrien ser preventives però que a la pràctica no ho són. La capacitat d'anàlisi de la
realitat sobre la qual es vol prevenir és el principal objectiu de la PAC2.

Aquesta és una PAC més orientada a la pràctica professional i socioeducativa. La lectura dels recursos
i el seu posterior debat a l'aula han de propiciar l'adquisició dels conceptes bàsics per a planificar
qualsevol acció preventiva en l'àmbit de les drogues. Sense un bon bagatge conceptual no podem
intervenir de manera efectiva.

Competències i resultats d'aprenentatge

  RAP 1: Identificar i comprendre els nous escenaris,

CT 9 Adaptació a noves situacions i problemàtiques conflictes i reptes que es van produir en l'àmbit de
socials a través de l'aprenentatge permanent. la prevenció dels consums de drogues per a donar-hi
solució de manera professional.

CB 4 Que els estudiants puguin transmetre RAP 2: Ser capaç de comunicar de manera clara
informació, idees, problemes i solucions a un públic els nous coneixements adquirits en l'àmbit de la
tant especialitzat com no especialitzat. prevenció del consum de drogues.

CE 4 Diagnòstic de situacions complexes que
fonamentin el desenvolupament d'accions
socioeducatives.
RAP 1: Adquirir la capacitat per analitzar accions
preventives adreçades a diversos col·lectius i àmbits
del fenomen de les drogues.
RAP 2: Dotar-se d'un pensament crític per a avaluar i
millorar tota acció preventiva.
RAP 3: Reconèixer, comprendre i respectar la
diversitat funcional, social, cultural, econòmica,
política, lingüística i de gènere.

CB 2 Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus
coneixements a la seva feina o vocació d'una
manera professional i tinguin les competències que
acostumen a mostrar-se mitjançant l'elaboració i
defensa d'arguments i resolució de problemes dins de
la seva àrea d'estudi
RAP 1: Aplicar els coneixement als casos preventius
concrets.
RAP 2: Adquirir el sentit professional i ètic que
necessita tota acció preventiva en l'àmbit de les
drogues.
 -3-

Preparació de la PAC2
Per a l’elaboració d’aquesta PAC  és obligatòria la lectura i visionat dels següents materials  que
trobareu als recursos d'aprenentatge.  Es recomana dedicar els primers dies de la PAC a treballar
aquests materials, abans d’iniciar les activitats. També trobareu d'altres recursos complementaris per si
voleu ampliar alguns continguts.

• Història de les drogues a Espanya: la resposta assistencial i l'educació social [Capítols 2 i 4 del mòdul de l'assignatura]
• Abordemos la drogas con gafas violeta [vídeo]
• El modelo islandés: ¿por qué tanto bombo?
• La intervención preventiva en el ámbito de las drogas y las addicciones [Capítol 2 de l'Informe. Podeu fer una lectura
també d'algunes de les bones pràctiques].

Per a la segona activitat es recomana consultar també els següents recursos:

• Masculinitat[s] : recurs pedagògic de l'Ajuntament de Barcelona. 

• Fernández, M.A.; Dema, S.; Fontanil, Y. (2019) La influencia de los roles de género en el consumo de alcohol: estudio
cualitativo en adolescentes y jóvenes en Asturias .  Adicciones, 31 (4), 260-273.
• Jacarandá Disidente (2018) Digo más veces "no es no" a la gente que bebe alcohol que a los machirulos . Píkara
Magazine. 

Recursos d'aprenentatge

Enunciat
• El dia 15 de novembre haureu de lliurar les següents activitats a través de les eines especificades en cada cas.
• Aquesta activitat es realitzarà en parelles .

Activitat 1 :  reflexió argumentada sobre el tema plantejat a l'enunciat, que es lliurarà en format de
post al blog de l'aula (40% de la nota de la PAC).  

Activitat 2 : elaboració d'un vídeo que es lliuraran mitjançant l'eina Present@ a l'aula. A més a més,
caldrà lliurar un document a través del RAC que inclogui el guió i una justificació del continguts i el
format triat (60% de la nota de la PAC).  

ACTIVITAT 1: Es pot fer un consum responsable i normalitzat de la cocaïna?

A l'espai de recursos d'aprenentatge podeu veure un espot de l'any 1992 titulat " Ten cerebro. Pasa de
la coca " que és un exemple de campanya preventiva totalment ineficaç. En contraposició a aquestes
propostes prohibicionistes us convidem a reflexionar sobre si és possible o no un ús responsable i
 -4-

normalitzat de la cocaïna, i quina resposta se'n pot donar des de l'Educació Social, a través de casos
basats en situacions reals que us podeu trobar durant la vostra pràctica professional.

Per parelles, haureu de seleccionar un d'aquests 3 casos  i a partir de la discussió entre vosaltres i
recolzant-vos en la lectura dels materials obligatoris , elaborar un text de màxim  700 paraules  que
publicareu en format de post al blog.  Aquest text haurà de donar resposta a les següents preguntes-
guia (no es tracta de donar resposta a cada pregunta per separat, sino que aquestes preguntes us han
de servir per elaborar la vostra reflexió).

• Es pot fer un consum responsable i normalitzat de la cocaïna en el cas escollit?

• Com hauríem d'afrontar les/els professionals en educació social aquest escenari o d'altre semblant on les
persones manifesten la voluntat de continuar consumint?

CAS 1
Un home de 37 anys treballa de porter de discoteca les nits de dijous a diumenge, i de
dilluns a divendres en el seu treball habitual de mecànic en un taller. El treball de porter,
  malgrat en els seus inicis tenia també una part lúdica, en l'actualitat ho realitza per
qüestions econòmiques. Comenta que quan era més jove de vegades prenia cocaïna però
esporàdicament (algun cap de setmana). En l'actualitat, el consum de cocaïna s'ha tornat
habitual les nits que treballa de porter perquè segons verbalitza “li senta bé i li dona
forces per aguantar tota la nit”. Diu que la resta de la setmana fa el seu treball al taller
de manera normalitzada sense consumir. Tampoc té problemes per anar al gimnàs on
practica culturisme i arts marcials. Li agradaria continuar consumint fins que tingui una
situació econòmica més estable i deixi de treballar a la nit. Aquest home comenta la seva
situació a l'infermer del CAP (Centre d'Atenció Primària) que davant el seu desconeixement
per donar resposta li traspassa la pregunta a l'educadora social del centre. 

CAS 2
El tutor de segon de batxillerat rep la visita de la mare d’una alumna. La senyora està
molt preocupada perquè s´ha assabentat que la seva filla consumeix cocaïna quan surt
amb les amigues a la discoteca el cap de setmana. Explica que el seu fill gran també va
consumir cocaïna quan era jove. Aquest fet li va portar molts mals de cap a la dona, malgrat
que quan el fill va arribar a la universitat va deixar de consumir. Explica que ara també la
seva filla consumeixi cocaïna no ho pot tolerar i que malgrat en els estudis va força bé la
seva relació s´ha deteriorat davant les discussions en relació al tema. La dona verbalitza
que està molt preocupada i avergonyida de que la seva filla consumeixi drogues, quan
consumia el seu fill no estava tant espantada. Davant dels dubtes del tutor sobre què
aconsellar a la dona, demana consell a la educadora social de l’institut.

CAS 3
Un noi de 33 anys va ser consumidor habitual de cocaïna durant  tres anys. Això va  afectar
a la seva vida personal en la parella, familiars i amics. A nivell professional va repercutir
pels absentismes i la manca de concentració. Malgrat reconduir la situació de manera
autònoma i abandonar el consum, va iniciar tractament amb la finalitat de continuar amb
l’abstinència. Després d’un any sense consumir i estar encara en tractament, va manifestar
a la infermera del centre la voluntat de consumir uns dies puntualment degut a que
marxava de vacances amb amics a una illa grega i li venia de gust  “pegarse el festival”,
repeteix que seria un consum puntual. Davant la sorpresa de la infermera va exposar el
cas a la reunió interdisciplinar on diferents professionals (treballadora social, psiquiatre,
infermera, educadora social, psicòloga) van donar la seva opinió sobre les qüestions que es
plantegen.

 
 

ACTIVITAT 2:  Adolescents i consum responsable d'alcohol

A partir del cas que us exposem a continuació i basant-vos en la lectura dels materials obligatoris, 
 -5-

1. Elaboreu un TEXT  que reculli: una presentació del vídeo, justificant l'enfocament del vostre vídeo, quins
continguts heu triat, el perquè del format, etc. A continuació, afegiu el  guió  del vídeo. La justificació haurà
de tenir una extensió mínima de 500 paraules .  
2.  Posteriorment, haureu d'elaborar aquest  vídeo  i penjar-lo a l'eina Present@.   No oblideu d'incloure
també una petita presentació per escrit (màxim 200 paraules) que acompanyi el vídeo.  
El vídeo no haurà de tenir una durada superior d'uns 3 minuts. Per a l'elaboració del vídeo teniu llibertat
en fer servir el format que trobeu més oportú. 

Treballeu a una entitat dedicada a l'assessorament en el consum de drogues per a joves i famílies
i us voleu presentar a una convocatòria oberta per un Ajuntament. Davant de la preocupació del
professorat dels instituts de secundària i de les queixes d'alguns veïns/es, els tècnics de joventut del
consistori volen posar en marxa una campanya de prevenció de consum abusiu d'alcohol. La campanya
estarà basada en l'elaboració de vídeos que puguin circular fàcilment per les xarxes socials i adreçada
principalment als i les adolescents. Abans de fer l'encàrrec definitiu del projecte, des de l'Ajuntament
volen rebre diferents propostes per poder escollir. Aquestes propostes hauran de partir del següent
diagnòstic:

Hi ha un grup nombrós de nois de 15 a 16 anys que es reuneixen habitualment en un parc per beure
alcohol  i per passar l’estona, amb més freqüència els caps de setmana. En un mes hi ha hagut dos
nois que han hagut de ser traslladats a urgències per consum excessiu d’alcohol, un d’ells va quedar-
se ingressat pel seu estat. Igualment, en d'altres ocasions els veïns han vist als joves vomitant
en estat d’embriaguesa. Davant de les queixes dels veïns i a petició del professorat del centre on
estudien els nois, l’Ajuntament vol engegar una campanya de prevenció a través de les xarxes
socials. Alguns educadors/es de carrer han pogut parlar amb els nois de forma grupal i individual.
En alguns dels discursos han detectat que alguns nois, malgrat que els hi agrada beure, manifesten
que moltes vegades es senten obligats a beure més del compte per la pressió del grup. És a dir,
estan  molt influenciat pels mandats de gènere basats en una masculinitat associada al risc i a la
competitivitat, que els porta a comprovar qui aguanta més bevent. En ocasions, el grup estableix de
forma simbòlica el mínim que s´ha d’arribar a beure. Davant d'aquesta situació, des l'Ajuntament
volem que la campanya de prevenció inclogui la perspectiva de gènere i més concretament els
aspectes associats a un masculinitat normativa i normalitzada per aquest grup de nois. 

A la vostra entitat us han donat a vosaltres 2 l'encàrrec de pensar aquesta proposta. L'Ajuntament

s'ha compromès que una vegada escollida la proposta, l'equip guanyador tindrà tot el recolzament
d'un equip tècnic que ajudarà a donar forma a l'audiovisual. Per tant, en aquesta primera fase, allò que
es valorarà principalment serà la qualitat conceptual, basada en la vostra expertesa en l'àmbit de les
drogues. Tot i així, com més atractiu sigui el vídeo que presenteu si va acompanyada d'una bona idea,
més opcions tindreu de ser l'equip guanyador.   
 -6-

Blog. Activitat 1: Es pot fer un ús responsable i normalitzat de la cocaïna?

Present@. Activitat 2: Adolescents i consum responsable d'alcohol

Criteris d'avaluació
Per avaluar aquestes activitats es tindran presents els següents aspectes:

• La claredat i originalitat en la redacció i comunicació de les idees, postures i coneixements que es volen transmetre.
• L’ús adequat dels conceptes dels materials de l’assignatura, que denoti una bona comprensió d’aquests.
• L’ús adequat de connexions entre diferents conceptes teòrics i la capacitat de connectar-los amb els diferents casos
exposats a la PAC.
• Es valorarà positivament les explicacions que aportin una posició crítica i raonada dels continguts fonamentals.
• Per al vídeo, es valorarà la creativitat i capacitat comunicativa, així com la coherència de la proposta amb els materials
treballats a l'assignatura. 

IMPORTANT!
• Aquesta PAC és  EN PARELLES  i suposa un 33% de la qualificació final de l’AC.
• Al tauler es compartiran més orientacions tant per a l'elaboració del post al bloc com per a l'elaboració del vídeo. 
• El document que es lliurarà al RAC: no ha d'incloure portada. Només cal que quedi clarament indicat el títol i número
de PAC i el nom de totes les persones integrants de l'equip. 
• Ha de ser en  format doc o rtf .
• La justificació del vídeo ha de ser d'unes 500 paraules . E n aquest recompte queda exclòs el guión i les
referències bibliogràfiques. 
• Al llistat de  referències bibliogràfiques  s'hi inclouran únicament les referències que han estat citades al cos
del text. 
• Si es lliura per error PACs d'altres assignatures o en blanc seran avaluades amb un "No presentat". En aquests casos,
si s'ha superat la data límit de lliurament, no donarem més temps per lliurar la PAC d'aquesta assignatura. Si us plau,
reviseu que efectivament lliureu la PAC que correspon a aquesta assignatura.
• Per a poder valorar l'evolució de l'aprenentatge dels i de les estudiants és indispensable que els treballs siguin
ORIGINALS. Les activitats que es considerin NO ORIGINALS, atès que farien impossible l'avaluació en termes
d'aprenentatge de l'estudiant, comportaran qualificar l'activitat i l'avaluació continuada amb una D. En cas de
reincidència, la UOC aplicarà sancions disciplinàries. Per evitar sorpreses, seguiu les recomanacions que se us donen
respecte al tema del  PLAGI .   
• Les activitats presentades han de respondre a les peticions explicitades en els enunciats de les PACs i fer EXPLÍCITA
referència als recursos d’aprenentatge obligatoris.