DE LA PROHIBICIÓ A LA PREVENCIÓ DE DROGUES:

El treball amb joves sobre la prevenció i Reducció de riscos.

Alumna: Patricia Bagán Castilla

Quan sentim la paraula “droga” immediatament ens fa percebre una connotació negativa
al seu voltant, aquesta reacció es totalment comprensible per les conseqüències de les
polítiques prohibicionistes que han estat arrelades durant tant de temps. No hem
d’oblidar la importància que te els discursos sobre les drogues, ja que depenent del
discurs que ens donin sobre elles, les persones generem una determinada percepció,
discurs i imatge.

Primer de tot, descriuré que entenc pel concepte de droga, i agafaré la definició de
Romaní: Substancies químiques que, incorporades a l’organisme humà, tenen la
capacitat de modificar varies funcionalitats d’aquest (percepció, conducta, motricitat,
etc.); però els efecte, conseqüències i funcions son producte de les definicions socials,
culturals, econòmiques, polítiques que les poblacions de les diferents formacions
socials elaboren en el marc històric en el que situen les seves pràctiques. (Romaní,
2008 a, p. 79).

L’ús de les substancies psicoactives sempre han sigut utilitzades per les societats
humanes amb diferents funcionalitats ( per alterar els seus sentits, per pal·liar el dolor,
per experimentar sensacions plaents, per evadir-se, etc.), per tot aquest usos que els
humans hem fet dels estimulants psicoactius, hem de dir que, la seva utilització es un
factor estructural de la societat, i per comprendre les connotacions que es te sobre
aquestes substancies, l’hem de mirar des de una òptica històrica i transcultural.
(Romaní, 2008 a.; Romaní, 2016.; Gamella, 1997).

A partir del segle XVI, a Europa va començar una massificació de l’ús de les drogues
pels grans canvis que es van donar a la societat moderna, com va ser la globalització, el
desenvolupament del capitalisme, les grans migracions del camp cap a les ciutats, les
noves condicions de vida i de treball, etc. Als segles XIX-XX el gran desenvolupament
de les comunicacions i de les industries químiques i farmacèutiques, van tenir com a
conseqüència que l’ús de les drogues s’estenguessin àmpliament per la població.

Encara que històricament el ser humà ha fet ús de les substancies psicoactives, algunes
societats han qüestionat certs usos de les drogues, fins convertir-los en pecat, malaltia,
crim o heretgia. Aquesta massificació sobre l’ús de les drogues, va fer sorgir unes
polítiques prohibicionistes mai vistes amb un control penal sobre qualsevol relació que
es tingué amb aquestes substancies prohibides. (Gamella, 1997).

La història de la humanitat sempre ha estat sotmesa al control social però no es fins

l’edat moderna quan es crea com a concepte. Aquest tipus de control, suposa establir
límits dels comportaments per impedir qualsevol tipus de transgressió. Després de la
Il·lustració, va passar de ser un control social a ser un control individual. Aquesta
reeducació en la gestió de riscos individuals, son adquirits a través dels coneixements
dels experts, però aquests aprenentatges sobre la minimització dels riscos no deixa de
ser una forma de control social. (Zajdow, 2010; Romaní, 2013.).

Amb el temps s’han adonat que les polítiques prohibicionistes son un fracàs per varies
qüestions, unes de elles es el constant creixement del mercat negre, l’augment de la
criminalització i que amb les seves polítiques mai arriben a aconseguir els seus
objectius que es tenir “una societat lliure de drogues”. Als anys 80, ham la problemàtica
de l`heroïna i l’extensió del VIH, van pasar d’un model jurídic-penal a un model mèdic-
sanitari amb polítiques menys estrictes. El drogoaddicte des de aquesta última
perspectiva, passa de ser un criminal a una persona malalta a la que han de diagnosticar
i tractar. Actualment, s’està fent un gir a les polítiques de les drogues i ara s’està fent
servir el model sociocultural, aquest model busca reduir les possibles situacions de
danys (reducció de riscos) o dels danys ja existents (reducció de danys).

Centrant-nos en la població juvenil, aquests últims programes busquen programes de

prevenció primària menys nocius sobre la prevenció de drogues. Aquests programes
busquen que aquells joves que encara no consumeixin els donin recursos argumentats
per defendre i consolidar la decisió de no consumir; i els joves que ja consumeixen,
gracies als discursos de reducció de danys, els hi fan reflexionar amb ells mateixos
sobre la gestió del seu consum. (Romaní, 2016).

La gran majoria de joves que fan ús de les drogues ho fan per experimentar, es una
forma de prendre riscos tant típic en aquesta època vital de les persones, però això no
vol dir, que tots els adolescents facin ús de les drogues. S’ha de ser conscient que els
joves saben que hi ha una diferencia entre la experimentació, l’abús i l’adició, i a més,
saben que l’ús d’una droga no condueix a una altre ja que no existeixen evidencies
consolidades científicament que ho demostrin. Per tot això que s’ha dit, es molt
important que: “els programes de prevenció i reducció de riscos, han d’oferir
informació fiable, diferenciar entre l’ús i l’abús i emfatitzar de la importància de la
moderació i del context. (Rosenbaum, 2002:6). A més, els discursos s’han d’adaptar a
les diferents poblacions que van dirigida i conèixer prèviament quines son les
necessitats del grup que es requereix treballar

Unes de les associacions que treballa amb aquests tipus de programes, es la l’Associació
d’intervenció Comunitària en Drogues, ASAUPAM. Aquesta entitat es l’encarregada de
tots els programes de prevenció juvenil de Santa Coloma de Gramanet y Badalona
(Barcelona), entre molts altres programes amb relació en la prevenció i reducció de
drogues.

Vaig tenir el plaer de poder entrevistar-me am David Tinoco, ell es educador social i
tècnic del projecte d’intervenció en medi obert amb joves des del 2016. La entrevista
que vam tenir va ser semiestructurada, això em va ajudar a tenir totes les idees
ordenades i a tenir cert grau de control i a David li va permetre tenir una certa llibertat
en les seves respostes.
David em va explicar que quan treballen amb joves de l’ESO i Batx., ho fan des de la
prevenció però també des de la reducció de d’anys, ja que aquesta edat hi troben joves
que ja estan consumin i volen consumir, i el que volen aconseguir amb aquest grup de
joves, es que ho facin amb els menors riscos possibles. Quan treballen amb els centres
educatius sobre les drogues ho fan des de una perspectiva crítica al consum d’alcohol i
altres drogues. Treballen a través de tallers, un que es diu “festa crítica” i un altre que
es un “taller de Rol a l’aula” (es un joc que es fiquen a la pell d’un personatge i
l’interpreten el que faria i a través dels diferents rols estereotipats, surten moltes
situacions de risc de les que poden treballar amb els tècnics). En els dos tallers que
imparteixen no treballen les drogues en específic, sinó que treballen la Festa des de un
pensament crític, analitzen diferents escenaris i analitzen els comportaments, i com les
drogues interaccionen en aquest context.

Quan solen treballar amb alguna substancia en específica depenent del curs dels joves es
centren en una substancia o una altre, a 2º ESO es treballa l’ús del tabac, a 3º ESO el
cànnabis, 4º ESO l’alcohol i a Batxillerat l’Oci Nocturn. També poden tractar diferents
substancia depenent de les inquietuds dels joves però el pes central, es dona al alcohol (i
a les begudes energètiques) ja que es la substancia que dona més problemàtica en l’oci
nocturn, segons els tècnics.

Una de les substancies més consumides a España, la tercera per ser més exactes, son els
hipnosedants (tranquil·litzants/sedants i/o somnífers amb o sense recepta)1. Per treballar
sobre quest fenomen social ho posen sobre la taula i es qüestionen que està passant a la
societat per ser la tercera droga més consumida i per què s’ha arribat a aquesta situació,
a partir d’aquest marc treballen tota la part emocional. Amb això no pretenen
criminalitzar els hipnosedants, per que hi ha persones que realment ho necessiten per la
seva malaltia, però sí senyalar que la societat està molt medicada i es recepten més
pastilles de les que els caldrien, i treballen amb els joves per que aquest número de
consumidors es redueixi.

La prevenció de les drogues no es una qüestió nomes dels joves, però el

sobreproteccionisme i la societat adultocéntrica en la que vivim fa que considerem als
adolescents com a persones no aptes per prendre decisions serenes i contrastades, i es
per això, que el treball de prevenció principalment està enfocat en aquesta franja d’edat.
Però també es veritat, que en aquesta edat es quan es comença a consumir per primera
vegada aquestes substancies i es un moment important per fer prevenció, per que quan
comencin, si fos així, tinguin eines per poder treballar. David Tinoco 2 considera que
quant abans es faci la prevenció, millors resultats es poden obtenir.

1
Informació extreta de l’últim Informe 2019 Alcohol, tabaco y drogas ilegales en España, del Ministerio
de Sanidad, Consumo y Bienestar social.
http://pnsd.mscbs.gob.es/profesionales/sistemasInformacion/informesEstadisticas/pdf/2019OEDA-
INFORME.pdf
2
Educador Social i tècnic de projecte d’intervenció en medi obert amb joves en ASAUPAM.
El treball que es fan als instituts sobre prevencions de drogues no depèn tant de l’edat
dels adolescents sinó del grup en qüestió, ja que hi ha grups que estan molt aliens al
consums, i uns altres, que ja han experimentat o son consumidors. Depenent de les
característiques del grup que es troben, es focalitzen més en la prevenció o en la
reducció de danys. Quan es troben amb un grup que encara no han sortit de festa i no
han tingut contacte amb cap droga, lo que sí tenen aquests joves es l’imaginari de sortir
de festa, i lo que fan, es treballar amb aquest imaginari abans del contacte. Aquest
treball de prevenció que es fa abans de tenir contacte amb les drogues i/o la festa, dona
millors resultats que si la fan desprès, es adir, quan els joves ja han començat a sortir i a
tenir contacte amb l’alcohol o qualsevol tipus de drogues.

Des de ASAUPAM el treball de prevenció la poden fer, o parlant de la substancia (dels

afectes, les combinacions de drogues, etc.), o sense parlar de les substancies (generar
pensament crític, donar importància als vincles emocionals amb amics i familiars, etc.),
totes dues formes de treballar creen uns efectes de protecció sobre les drogues.
Consideren que es molt important treballar tota la part emocional per que quan hi ha un
abús amb les drogues molts cops es un símptoma d’un problema, d’aquesta manera, si
es treballen valors i aspectes que no son concrets de les drogues, ho consideren part
fonamental per fer una bona prevenció. Però també els informen dels efectes que tenen
les drogues i de quina manera han d’actuar davant d’una emergència. Ensenyen com
actuar en temes de addiccions però també com saber actuar en moments crítics, com per
exemples en coma etílic o “blancazos”. En les xerrades i tallers que fan des de
ASAUPIN, es posen com a referents per qualsevol dubte o problemes que tinguin al
respecte, i depenent dels casos, els deriven als professionals pertinents si fos el cas, ja
que son els responsables del pla municipal de drogues en joventut de Santa Coloma de
Gramanet i Badalona així poden centralitzar i després derivar.

Treballar l’ús i l’abús en una aula ho troben complex per el tipus de varietat de joves
que es troben en una mateixa aula. Davant d’aquesta complexitat, intenten donar
missatges per les persones que consumeixen i les que no, intenten que siguin missatges
no contradictoris entre els dos grups, i es centren en que les decisions que es prenguin
siguin lo més responsables possibles i lo més informades.

No treballen des de la abstinència ni des de el consum òptim, sinó que treballen sobre
els afectes de les drogues, ja que les decisions del consumir i no, es exclusiu dels joves i
lo que ells pretenen es aconseguir un consum responsable. Troben molt important la
sinceritat quan es parla sobre el ús de les drogues als joves, i son molt conscients, que
les seves intervencions no son per aconseguir l’abstinència sinó fer una educació amb
valors i donar-lis uns coneixem sobre la prevenció davant de les drogues.

Quan treballen alguna droga ja sigui legal o il·legal també parlen de les lleis, per que
totes les drogues son il·legals per als menors de divuit anys i “els joves necessiten
entendre les conseqüències de violar les lleis contra l’ús, possessió i venta de droga”
(Rosenbaum 2002:16).
L’ús que fan els joves té molt de veure amb el context. En el moment que es parla per
exemple de les associacions cannàbiques, els hi comenten el que aquestes associacions
ofereixen i dels riscos que tenen, o quan parlen de l’alcohol, ho relacionen amb les
festes ja que per ells parlar d’alcohol i no parlar de la festa no te gaire sentit. Per això
intenten posar les drogues en el seu context, per que les dinàmiques del consum
dependrà molt del seu context. I com en va dir David Tinoco: “no solament s’ha de
mencionar o presentar els contextos, sinó que s’han de treballar els contextos per saber
quines dinàmiques es generen, què passa en aquests contextos i qüestionar-se per
exemple, sinó no cal veure per divertir-se quan estàs de festa, perquè es veu?.” Des de
aquests tipus de qüestionaments que fan als joves, poden treballar i analitzar per
exemple, per què es veu alcohol quan es surt de festa, per què es veu estrany veure algú
que no beu alcohol estan de festa i a més, aquella persona que no veu alcohol ha de patir
les prensions del grup per que begui alcohol.

Quan treballen les addicions a l’aula mai les treballen en primera persona sinó que el
treballen enfocat des de la perspectiva de com poden ajudar a un amic que ho està
passant malament amb aquella substancia. Donen consells per detectar moments
d’addiccions, consells emocional de com acompanyar a persones que estiguin passant
per un procés així, treballar amb la empatia i l’assertivitat per no rebutjar a aquella
persona que es troba en situació d’addicció. Des de aquí, es on treballen el tema de les
addiccions, ja que te més èxit quan s’intenta ajudar a un amic, que a un mateix.

La prevenció també la treballen des de casos molts reals i propers, i els tracten en futur
pròxim per que no els hi quedi lluny de la seva realitat. Consideren que quan es fa
prevenció de drogues s’ha de ser molt sincer amb lo que es diu i donar missatges reals i
connectats amb les seves realitats, sinó el missatge s’invalida, per això es molt
important no caure amb exageracions, amb missatges de la por, etc., per que al final fan
un efecte totalment contraproduent.

Els ensenyen a qüestionar-se els seus consums i les seves conductes, per arribar a saber
si el que estan fen es el que volen o no, creant així tot un debat intern. Fer-los saber que
moltes vegades quan es té un problema s’intenta resoldre amb el consum de drogues, i
això només es un símptoma del problema que finalment pot convertir-se en un
problema, es adir, si jo consumeixo cocaïna de forma additiva per evadir-me d’algun
problema, finalment aquest consum afectarà al meu estat i també es convertirà en un
problema.

Des de ASAUPAN, critiquen molt que es treballi la prevenció de les drogues amb una
única sessió bolet, creuen que als instituts haurien de treballar la prevenció de drogues
d’una manera transversal, inclòs dintre d’un pla i d’una lògica. I que els professors
estiguin formats i preparats per afrontar aquests temes per quan surtin a l’aula.

Quan fan prevenció, pels tècnics, lo més favorables es treballar amb grups reduïts i
afins, i a l’escola això no ho troben. Encara que consideren que l’escola no es el millor
espai per fer prevenció, ho consideren com un espai imprescindible i molt útil, per que
finalment es on es socialitzen els adolescents i on tenen diferents tipus de visions de
realitats, etc., Si haguessin d’apostar per un espai, ho faria pels espais informals però
saben que aquets espais no arribaria a tothom ja que no tots els xavals fan ús. Fent
referència de la figura del mestre en el tema de la prevenció de les drogues, pensen que
lo millor es que els mestres estiguin ben formats en aquesta matèria i que a la vegada,
estiguin recolzats pels tècnics de prevenció. La figura d’una persona externa fora del
àmbit acadèmic es molt beneficiós per que els adolescents s’obren més, saben que
només els veuran un dia i podran contactar amb ell si volen, això dona més peu al fet
que els expliquin moltes més coses que al tutor, que a més ell té contacte directe amb els
seus pares.

Al igual que Rosenbaum (2002), estan a favor que el tema de les drogues es treballi a
l’escola de manera transversals en les diferents assignatures del currículum. Es un tema
que ha existit al llarg de la historia de la humanitat i tenir més coneixements sobre el
tema de les drogues ens ajudaria a entendre molt més les coses. Actualment les drogues
segueixen sent un tabú per a moltes persones i es crea al seu voltant un sentiment de
por. Els professionals que treballen amb la prevenció (tècnics o mestres), una de les pors
que tenen a l`hora de treballar amb els joves, es de quina manera se’ls expliquen les
coses per la reacció que poden tenir els pares, ja que es troben que de vegades pares i
professionals no pensen de la mateixa manera i es pot crear un conflicte. Es vital que els
pares/tutors dels joves també es formin en prevenció i creïn diàlegs amb ells i com diu
Romaní, “treballar amb pares es altament efectiu, en els programes de reducció de
danys en general, però molt especialment en el cas dels que van dirigit als joves”
Romaní 2016:72).

Consideren essencial treballar la prevenció de les drogues des del plaer i com va
argumentar Foucault “es a través de les drogues que podem produir una ‘ètica del
plaer” (Zajdow 2010:222) i es que les polítiques prohibicionistes sempre ha amagat el
principal motiu per drogar-se, que es el plaer (M.Oró 2015:98). Quan per exemple tenen
el taller sobre els porros, els hi pregunten que saben sobre el cànnabis, normalment els
joves els hi diuen el discurs més repressiu sobre els afectes del cànnabis, i el tècnic els
hi fa entendre des de un principi que si fos tant dolent fumar porros, ningú els fumaria.
Per posar una realitat sobre la taula també els hi parla del plaer i els hi fa entendre que la
gent es droga per que fa sentir plaer i parlen dels afectes plaents, per ells es molt
importat donar missatge positius del consum, al igual que els negatius. Consideren que
un ús responsable de les drogues es una bona gestió del plaer, ja que per evitar coma
etílics amb l’alcohol han de ser molt conscients de la bona gestió del plaer amb el
eslògan “menos es más”, i conèixer el nostre cos, els nostres límits, els efectes, etc.
Amb una bona informació poden fer bona gestió del plaer de les drogues. I com bé va
dir Zajdow “el plaer només pot existir com a motiu justificable quan està estretament
vinculat a la noció de moderació” (Zajdow 2010:221).

Unes de les qüestions que no deixen de banda a l’hora de treballar la prevenció es que
creuen que som una societat molt consumista i que això tindrà afectes en el consum de
les drogues, per això es molt important treballar amb els valors com a forma de vida.
Quan treballen amb el consum i el consumisme, sobre tot quan parlen de drogues legals,
treballen molt el paper que tenen les industries i els imaginaris que l’envolten.
Consumir alcohol o tabac no es aliè a aquestes empreses que tenen uns beneficis pels
seus consums i que a més faran tot el possible per que seguin i segueixin. Que tú
relacionis festes i alcohol, no es només una cosa cultural sinó que es també una
industria que està fent esforços per que aquesta relació sigui perpetua. I es que aquestes
industries comercials lo que busquen son els majors guanys i no es preocupen per la
salut pública sinó la captació de nous consumidors a través dels mitjans de
comunicació.

Amb tot lo dit, s`ha de tenir en compte que les polítiques i programes de Reducció i
Prevenció de Riscos el que pretenen es aconseguir unes millors condicions de salut i de
cohesió social, donant les eines per prendre les decisions amb la màxima consciencia.
Les drogues sempre existiran i ja hem pogut veure que les polítiques prohibicionistes de
res serveixen, per això opino de la mateixa que Oriol Romaní i acabo amb les seves
paraules: “Les drogues, ens agradi o no, continuaran estant aquí, i sóc de l’opinió que
es millor conèixer-les a partir dels interessos generals de la societat, és a dir, de forma
democràtica i participativa, que continuar amb el actual ‘descontrol salvatge’ propiciat
per la prohibició, que només beneficia a unes minories i resulta, a més de inútil per als
fins proposats, contraproduents per la salut pública de les poblacions i la salut
democràtica de les societats” (Romaní 2008:311).

Bibliògrafa.

EDWARDS, G. y ARIF, A. (Comps.) (1981) Los problemas de la droga en el contexto

sociocultural. Una base para la formulación de políticas y planificación de programas.
Ginebra, O.M.S.

GAMELLA, J. F. (1997) Modernidad y problematización del uso de drogas. Temas

para el debate, 31: 38-43.

MARTINEZ ORÓ, D.P. (2015) Sin pasarse de la raya. La normalización de los

consumos de drogas. Barcelona. Bellaterra.

O’MALLEY, P. (2007) Experimentos en gobierno. Analíticas gubernamentales y

conocimiento estratégico del riesgo. Revista Argentina de Sociología, año5, nº8: 151-
171.

ROLLES, S. y MURKIN, G. (2014) Cómo regular el cannabis. Una guía práctica.

Transform Drug Policy Fundation.

ROMANÍ, O. (2008) Políticas de drogas: prevención, participación y reducción del

daño. Salud colectiva, 4(3): 301-318.
ROMANÍ, O. (2008ª) Placeres, dolores y controles: el peso de la cultura. Torres, A. y
A. Marques (eds.) Consumo de drogas. Dor, Praer e Dependências. Lisboa, Fim de
Século: 79-104.

ROMANÍ, O. (2013) Reducción de daños y control social. ¿De qué estamos hablando?,
Martinez & Pallarés, De riesgos y placeres, Lleida, Eds. Milenio: 103-116.

ROMANÍ, O. (2016) Jóvenes, participación, salud y drogas. Metamorfosis. Revista del

Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud. Nº 5. Diciembre, 2016. Págs. 64-17

ROMANÍ, O. (e.p.) Ciencia y drogas, unas relaciones difíciles. De enfermedades

cerebrales, adicciones y otros mitos. Drogas y autonomía: ciencia, diversidad, política y
cuidados. Belo Horizonte, ABRAMD.

ROSENBAUM, M. (2002) Seguridad primero: Un Enfoque Realista sobre

Adolescentes. Drogas y Educación acerca de las Drogas. San francisco, Drug Policy
Alliance.

ZAJDOW, G. (2010) It blasted me into space: In toxication and an ethic for pleasure.
Health Sociology Review, 19 (2): 218-229.