Grado en Trabajo Social. Grupo C.

Curso 2020-21
Mètodes i tècniques d’investigació social.

TREBALL D’INVESTIGACIÓ FINAL

Professor: Juli Aguado

Alumnes: Melissa Agounitestane
Laura Cabrejas Seco
Sandra León Alemany
María Martínez Campos
Rebeca Tomás Pérez
INDEX

1a PART
1. ENUNCIAT…....................................................................................................... Pàg.3
2. INTRODUCCIÓ/JUSTIFICACIÓ………………………….…………………………..Pàg.3
3. OBJECTIU GENERAL………………………………………………………………....Pàg.4
4. OBJECTIUS ESPECÍFICS………………………………..…………………………..Pàg.4
5. MARC TEÒRIC……………………………………………………….........................Pàg.5
5.1 Adolescència i joventut…………………………………………………………....Pàg.5
5.2 Droga………………………………………………………………………………..Pàg.6
5.2.1 Alcohol…………………………………………………………………...Pàg.7
5.2.1.1 Teories ………………………………………………………………...Pàg.8
5.3 Causes ………………………………………………………………………….… Pàg.9
5.4 Conseqüències …………………………………………………………………. Pàg.11
5.5 Percepció ………………………………………………………………………... Pàg.12
6. HIPÒTESIS…………………………………………………………………………....Pàg.13
7. OPERACIONALITZACIÓ…………………………………………………………….Pàg.15

2a PART
8. CONTEXTUALITZACIÓ.……………………………………………………….........Pàg.16
9. METODOLOGÍA……………………………………………………………………....Pàg.16
9.1. Tipus de metodología………………………………………………………..Pàg.16
9.2. Tipus de tècniques………………………………………………………..….Pàg.16
9.3. Procés d’aplicació de tècniques…………………………………….……...Pàg.17
10. RESULTATS…………………………………………………………………………...Pàg.21
11. CONCLUSIONS……………………………………………………………………....Pàg.27
12. AVALUACIÓ……………………………………………………………….…………..Pàg.28
BIBLIOGRAFÍA I WEBGRAFÍA…………………………………………….……….Pàg.29
ANNEXOS……………………………………………………………………………..Pàg.31
a) Model de qüestionari …………………………………………………….... Pàg.31
b) Guió entrevista ………………………………………………………………Pàg.36
c) Transcripció íntegra de les entrevistes ………………………………….. Pàg.37
d) Arxius d’audio ……………………………………………………………… Pàg.59

2
1. ENUNCIAT

El consum d’alcohol en els joves residents en la “Comunitat Valenciana”: causes i

conseqüències.

2. INTRODUCCIÓ/JUSTIFICACIÓ

Durant l’adolescència, hi ha un procés de canvi en el que els menors passen de la infància a

la joventut. Aquest és un procés de desenvolupament en el qual s’adquireixen certes
capacitats psíquiques, físiques i sexuals, com potser l’habilitat de pensar més enllà de la
situació concreta que es viu, el raonar de manera més abstracta, de tindre un pensament
crític i, fins i tot, d’adquirir canvis en la conducta quotidiana. Per això, es diu que en aquest
moment els adolescents tendeixen a assumir riscos. Açò és perquè, degut als seus canvis
neurològics, cognitius i físics, estan motivats a buscar plaer, evitar pressions, imitar els
models del seu entorn per tal de formar la seva personalitat i, inclús, en ocasions, arriben a
tindre el desig de desobeir certes normes que abans no s’havien plantejat.

És per aquests motius que en aquesta etapa els menors solen ser més propensos a començar
a consumir alcohol i drogues, de fet, tal com s’inclou en l’informe d’alcohol, tabac i drogues
il·legals en España (2020) del Ministeri de Sanitat, entre els adolescents de 14 i 18 anys,
l’alcohol és la substància psicoactiva més estesa, vist que el 77’9% afirma haver consumit
begudes alcohòliques en alguna ocasió, fins i tot, en l’últim mes. A més, cal afegir que la
tendencia observada és a realitzar consums de forma massiva fins a assolir un estat
d’embriaguesa segons els estudi i anàlisis realitzats per l’European School Survey Project on
Alcohol and Other Drugs (ESPAD, 2003). Com ja s’ha anomenat, es un període en el qual es
busca desenvolupar una imatge pròpia per a projectar davant el cercle social, que desemboca
en una independència familiar i una major dependència cap al grup social.

És a dir, es pot fer un consum responsable, però hi ha certs límits. En el pitjor dels casos,
cal dir que, l’alcoholisme no es una simple enfermetat, sino, es un factor social que afecta a
totes les esferes d’una societat. Aquest consum afecta en gran mesura a les zones del
cervell, responsables de la memòria i l’aprenentatge. A més, el consum afecta en major
mesura a la conducta adolescent que provoca episodis agressius, i dificulta les relacions
socials. Espanya, de fet, es situa en el 10º lloc del rànquing de la països europeus amb més
consum d’alcohol (European Commission, 2007).

3
 En la revista Adicciones vol.27, nº2 de 2015, s’inclou un article anomenat on s’enumeren
algunes de les principals conseqüències que produeix el consum d’alcohol en adolescents:
problemes biopsicosocials entre els que destaquen els símptomes d’intoxicació, problemes
acadèmics o professionals, problemes interpersonals, tindre relacions sexuals sense
protecció o no planificades, conduir baix els efectes de l’alcohol, ficar-se en baralles, patir
lesions, tindre problemes legals o incús causar danys a tercers.

¿Quin és el motiu que impulsa a una persona a començar a consumir alcohol? ¿Es respecta
l’edat permesa per adquirir-lo? ¿Es una decisió autònoma o, de manera indirecta, està
influenciant? ¿Una persona és realment conscients de les causes de l'impuls de fer-ho? ¿I
de les conseqüències? ¿Afecta de manera diferent segons el gènere? ¿Hi han suficients
campanyes educatives per prevenir-lo?

Aquestes han sigut algunes de les preguntes que, com joves i futures treballadores socials,
ens han impulsat a realitzar aquesta investigació. Tenint en compte els diferents aspectes
que s’han estudiat, era imprescindible partir d’una prèvia recopilació d’informació per a
poder contrastar els descobriments que es troben en la pròpia investigació.

Existeixen quantitats d’estadístiques i enquestes sobre aquest tema, com s’inclou, per
exemple, en l’informe de 2016 realitzat per el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i
Igualtat, a més, d’estudis oficials provinents de l’Organització Mundial de la Salud i altres
pàgines oficials que serveixen de guia i orienten, però, cal dir que, com bé es sap, la
societat està en constant canvi. És a dir, cada època és diferent i cada ser humà també, les
necessitats socials canvien, els interessos socials també i, per tant, els processos de
socialització varien. Per aquest motiu, és un tema que es considera i deu estar en constant
estudi, vist que, l’alcohol en certa manera, ha tingut i té una gran influència en la societat i,
en particular en els joves. Però vivim en una era diferent, la era de les tecnologies i la
informació. Per aquesta raó, apart de conèixer la informació teòrica fonamentada, és
necessari tenir en compte l’opinió i els discursos de diferents joves, per poder veure el
paper que té actualment i com de necessari és o no.

3. OBJECTIU GENERAL

Analitzar el consum d’alcohol que realitzen els joves, amb especial atenció a les causes i
conseqüències.

4
4. OBJECTIUS ESPECÍFICS

● Conèixer fins a quin punt els joves consideren que abusen de l’alcohol i/o que tenen
certa dependència d’ell.
● Conèixer les conseqüències i el risc que produeix l’alcohol al seu parer.
● Conèixer les motivacions que té l’alcohol segons els joves, tenint en compte cada una
de les seves opinions.
● Conèixer les diferències de gènere respecte a les opinions i les motivacions per a
consumir alcohol.

5. MARC TEÒRIC

L’estudi del consum de l’alcohol en l’etapa de l’adolescència s’ha buscat comprendre desde
diferents teories. No obstant, per comprendre cada una d’aquestes, primerament és important
definir alguns conceptes claus en el tema d’estudi. Entre altres es troben: el concepte de
droga, dins del qual ens centrem en l’alcohol que a l’hora s’estudia desde una etapa del cicle
vital concreta: l’adolescència. A més, per explicar i abordar el tema complet recollit tant en
l’enunciat com en l’objectiu general del treball, es fa una aproximació a les causes (tals com
les motivacions i influències que duen als joves a consumir) i les conseqüències, tan físiques
com socials, així com la percepció del risc del consum.

5.1 Adolescència i joventut

En primer lloc, per argumentar la necessitat d’aquesta investigació és important definir el

terme de adolescència. Com ja s’ha dit en reiterades ocasions al llarg del treball, aquesta és
una etapa del cicle vital que es troba entre la infantesa i l'edat adulta.

Prenent com a suport a Pineda, S. i Aliño, M. (2002), l’adolescència s’inicia amb canvis de
pubertat i es caracteritza per grans transformacions biològiques, psicològiques i socials les
quals generen conflictes, crisis i contradiccions, que són, generalment, positius per al seu
aprenentatge i desenvolupament. A més de ser un període d’adaptació als canvis corporals,
és una fase que comporta una major independència psicològica i social. Tenint en compte
els conceptes convencionalment acceptats per la Organització Mundial de la Salut,
l’adolescència es pot diferenciar en dos fases: dels 10 als 14 l’adolescència temprana i dels
15 als 19 anys la tardía.

5
En segon lloc, també utilitzant el manual de Pineda, S. i Aliño, M. (2002), la joventut és
l’etapa que es contempla dels 15 als 24 anys (període en el que s’inclou l’adolescència
tardía), considerada per les autores com una categoría sociològica que coincideix amb
l’etapa post-pubertat de l’adolescència. Aquesta lligada als processos d’interacció social, de
definició d’identitat i a la presa de responsabilitat, cosa que fa que la condició de joventut
no siga uniforme, és a dir, varia d’acord al grup social que es considere.

Durant aquests anys existeixen diversos factors de risc, considerats com efectes amb altes
probabilitats de conseqüències/ danys o resultats no desitjats per a l’adolescent o jove, entre
els quals es troba el consum de drogues, una de les quals més destaca és: l’alcohol.

5.2 Droga
Per poder entendre les causes i conseqüències del consum, cal també definir allò que és la
droga i quines d’aquestes són més rellevants o estan més presents per als adolescents i
joves. Primerament, seguint a Cruz, F., Bandera, a. i Gutiérrez, E. (2002) es fa una distinció
entre la droga o fàrmac, droga adictiva i droga psicoactiva.

La primera es considerada tota substància que s’introdueix a l’organisme viu i modifica

una o més de les seues funcions habituals. La segona, fa referència a una substància que és
capaç de interactuar amb un organisme viu arribant a produir un estat de dependència
psíquica, física o ambdues. I, per últim, la droga psicoactiva és una droga que altera el
funcionament mental (pensament, juí, raonament, memòria…). Aquesta última és la
categoría a la que pertany l’alcohol, concepte que s’explica a continuació.

5.2.1 Alcohol

El alcohol, com s’acaba de nombrar en el punt anterior, és una droga psicoactiva que
distorsiona la experiencia sensorial i produeix plaer. La facilitat en l’obtenció del plaer és la
que tendeix a incitar un canvi conductual, impedeix la maduració psicosocial i porta a
l’adolescent o jove a incrementar el seu ús i la dependència cap a al consum. A pesar de la
diversitat de reaccions que provoca com són: l’estimulació, sedació, tranquilitat, sensacions
orgàsmiques, sentiments de poder, percepció alterada i al·lucinacions, la que destaca és la
propietat alteradora. (Cruz, F., Bandera, A. i Gutiérrez, E., 2002, p.125)

El consum d’alcohol (Ruiz-Juan, F. i Ruiz-Risueño, J., 2011) està àmpliament estés i

culturalment acceptat en la majoría de paisos occidentals, constituint en l'actualitat un

6
important problema de salut pública, especialment en Espanya, que és un dels països amb
major consum d’alcohol per habitant i any. De fet, el alcohol és la causa del major nombre
de casos d'addicció a substàncies (sense contar en el tabac.). La edat mitjana d’inici en el
consum es situa entre els 14 i els 15,4 anys i s’observa una tendència estable en la evolució.
(Delegació del govern per al Plan Nacional sobre Drogues, 2018).

Tot i això, diversos autors com són Castro, E. i Maya, Ma,. (1987) o Palacios, J. (2009)
incideixen en que el denominat “subjecte alcohòlic o persona problemàtica que beu” és el
resultat de la construcció i delimitació, en termes de risc o de altres posibles constructors,
en una època social concreta, el que significa que la ciencia l’estudia, però a més a més,
ajuda a construir-lo i reproduir-lo. És a dir, per a estudiar-ho no és suficient una dada
epidemiològica ja establida que inclou la freqüència amb que beuen i la quantitat que
ingereixen, sino que és necessari conèixer el context.

Aquesta definició, en certa manera, pot no semblar relacionada amb l’adolescència, vist
que les persones en aquesta etapa no es consideren adictes i les conseqüències van
apareixent a llarg plaç i no en aquest període concret, en la majoria de casos. Tot i això, és
un fet conegut que cada vegada són més els adolescents que consumeixen begudes
alcohòliques com a comportament social e influenciats per el context socioeconòmic
cultural en el que es troben. Un fet que ho respalda és que a Europa, més del 90% dels
joves entre 15 i 16 anys han provat l’alcohol, i “en Espanya l'enquesta realitzada por el
ministeri de sanitat i consum (2007) en població estudiantil entre 14 i 18 anys evidencia
que un 58% dels escolars han consumit alcohol en els últims 30 dies i quasi la meitat
(44%9) s’ha emborratxat en el mateix període” (psicothema 2010. Vol 22 nº2, p189).

És important nomenar en aquest apartat que el consum d’alcohol entre els adolescents o
joves segueix un nou patró intermitent, amb preferència per begudes alcohòliques d’alta
graduació, concentrat en sessions de poques hores que estan associades principalment amb
les nits de fin de setmana i que és realitzat per grups de iguals en espais públics (el que es
denomina col.loquialment “botelló”). (De la Villa Moral y Ovejero, 2011, pp.72).

5.2.1.1 Teories.

Per poder conèixer aquesta tendència és necessari indagar en la història i adjuntar algunes
teories que puguen aportar coneixement sobre el fenomen que es tracta d’estudiar.

7
Segons Leal, E.R. (2004) i Acero, C. (1995), citant a Anderson, es poden classificar les
següents:

En primer lloc, les teories psicobiològiques, aquelles que es basen en la idea comú de que
una pertorbació bàsica de la química del cos du a un estat de deficiència que s’alivia
temporalment amb la ingesta de alcohol. Dins d’aquesta, per exemple, es troba la teoría
genètica que dóna suport a la idea de que pot existir certa vulnerabilitat genètica per a la
tendència de l’alcoholisme. És a dir, l’aspecte biològic estaria relacionat amb el
manteniment de la conducta alcohólica, mentres que els socials quedarien vinculats més a
l’origen de la conducta. O altra comentada en els Treballs de Chambers, Taylor i Potenza
(2003) que afirmen que degut a la sensibilitat dels circuits neurològics relacionats amb els
sistemes de recompensa, algunes experiències com el consum de drogues poden tindre
efectes persistents que faciliten l'addicció.

En segon lloc, les teories psicològiques. Dins d’aquestes apareix la de la personalitat, la

qual defensa que certes característiques de personalitat estan relacionades amb un risc
major de alcoholisme, com és la baixa autoestima, la impulsivitat, etc. També les
formulacions desde les teories de l'aprenentatge, l’adquisició i manteniment del hàbit de
beure alcohol es regiria per les mateixes lleis que altres conductes com el condicionament
operant, és a dir, la teoria de l’aprenentatge assumeix que la ingesta d’alcohol redueix
l'ansietat i la tensió per el que, al ser positivament reforçada, motiva el seguir bevent.
També la teoria de l’anàlisi transaccional que veu el alcoholisme, no com una enfermetat,
sinó com un joc de vida: s’analitzen les diferents classes de transaccions socials que estan
relacionats amb els excessos d’alcohol. I, seguidament, les teories psicodinàmiques, diuen
que la sobreprotecció infantil condueix a unes necessitats de dependència inconscients, que
fan, que quan aquestes necessitats no són satisfetes, l’individu sofreix ansietat i
desenvolupa necessitats compensatòries de poder i control. En aquest moment el alcohol fa
el paper de reduir l'ansietat i crear un fals control, cosa que quan apareix la sobrietat
s’esfuma per tant a la persona li motiva seguir bevent.

En tercer lloc, les teories socioculturals, en les quals el sociòlegs es basen en les teories de
la socialització i de la desviació social per tal d’explicar la etiologia de l'alcoholisme.

8
Segons Acero, C. (1995) cap d’aquestes teories demostra que el alcoholisme s’origina per
una sola causa, sino que és una enfermetat producte de la interacció entre diverses
variables.

5.3 Causes
Continuant amb el tema del consum d’alcohol a l'adolescència, és imprescindible en una
investigació com aquesta fer una búsqueda sobre posibles causes que promoguen aquest
consum.

Primerament, tal i com s’inclou en el manual de Pons, J. i Buelga, S. (2010), cal recalcar la
importància de realitzar la investigació desde una perspectiva ecològica, és a dir, tenint en
compte que el problema del consum de substàncies, com ara l’alcohol, és un fenomen
integral i problema social que inclou a l’individu, a la família, a la comunitat, a la societat,
al sistema històric-cultural, al sistema polític, al sistema econòmic, al sistema jurídic i al
propi producte i els seus efectes en un individu que desenvolupa el seu comportament en
un marc definit per els anteriors contextos. Per sintetitzar-lo, el que es vol donar a entendre
és que la explicació ecològica el que busca és integrar a l’individu i tots els demés
contextos nombrats dins d’una estructura ambiental més ampla que es la que els otorga
sentit i, de la qual, són creats.

Desprès d’aquesta aclaració, i seguint amb Pons, J. i Buelga, S. (2010), es poden adjuntar
diferents causes generals: les expectatives positives cap al alcohol, en el sentit de que els
adolescents amb major probabilitat de consum abusiu són els que atribueixen més efectes
positius a l’alcohol. A més, la il.lusió de invunerabilitat vist que en l’adolescència les
conductes considerades perilloses atrauen. També, la necessitat d’autoafirmació juga un
paper molt important en aquest tema, vist que aquelles persones que tenen baixa autoestima
per ells mateixos i per les seues relacions familiars o, inclús, per no posseir recursos
d’afrontament de l’estrés i dificultats per obtindre suport afectiu en les seues families,
realitzarà aquelles conductes que li afavorisquen la seua imatge i desconfirmen la
inseguretat sentida. Altra causa és les prioritats de valor, és a dir, aquells valors relacionats
amb la cerca d’un tipus de gratificació personal derivada d’una acció es relacionen amb un
major consum, al igual que la conducta antisocial. D’altra banda, la cerca d’estimulació,
novetat i canvi també és una causa, vist que es fa una vinculació entre
alcohol-diversió-grup.

9
Respecte a les causes familiars es poden incloure: la percepció d’ausència d’afecte i
acceptació front a l’excessiu control. LLigat a açò, el sentiment d’insatisfacció respecte al
sistema familiar i les normes que imposen, percebent a la família com un context conflictiu.
I, per últim, el model parental de consum.

Una altra revista anomenada Psicologia des del Carib, en l’apartat de “Factors psicosocials
associats als patrons de consum d’alcohol en adolescents escolaritzats”, es du a terme una
investigació de tipus descriptiva-correlacional. En relació amb els factors familiars avaluats
en funció als patrons de consum d’alcohol, els adolescents amb families normofuncionals,
disfunció lleu i disfunció greu presenten un percentatge molt similar en el patró de consum
de baix risc (entre el 64’4% i 68%). El 82’1% dels adolescents que mai consumeixen
begudes alcohòliques en presència dels seus pares presenten un patró de consum d’alcohol
de baix risc, mentres que els adolescents que a vegades consumeixen begudes alcohòliques
en festes familiars disminueix el percentatge de presentar un patró de consum d’alcohol de
baix risc (67’8%) i alhora, augmenta el percentatge de presentar un consum de més risc.
Aquest augment en el risc és més notori en aquells adolescents que manifesten que sempre
consumeixen begudes alcohòliques en festes familiars, amb lo qual, es comprova així una
relació significativa entre el consum de begudes alcohòliques en festes familiars i els
patrons de consum d’alcohol.

A més, en la Revista Psicología Iberoamericana l’objectiu també va ser explorar els motius
que porten als adolescents a consumir alcohol a través d’una enquesta. En aquesta es va
realitzar un anàlisis de contingut de cada pregunta, sorgint d’aquest procediment una sèrie
de motius relacionats amb els motius d’afrontament (evitar problemes, mals a la salud,
autocontrol, percepció de risc, evitació, confiança i pensament orientat a altres), amb els
motius afectius (emocions positives, relaxació, depressió, benestar, ansietat, reducció del
estrés, afecte negatiu, enfadamenta i ajust emocional), amb els motius hedònics (recerca de
sensacions, efectes de l’alcohol, hedonisme i manía), així com als motius socials
(contextuals, socialitzar, situacionals, pressió social, susceptibilitat a l'avorriment, buscar
diversions, imagen social i buscar pertenencia).

5.4 Conseqüències
Al igual que en l’apartat anterior, per poder realitzar una investigació correcta s’ha de
tindre en compte quines són les conseqüències més habituals que es coneixen del consum
d’alcohol entre els adolescents i joves.

10
Seguint a Cruz, F., Bandera, A. i Gutiérrez, E. (2002) l’alcohol causa mort i morbiditat en
totes les edats, però constitueix el 25-50% d’accidents, suïcidi i homicidi dels adolescents,
que són les primeres causes de mortalitat entre els joves. Per aquest motiu, com en les
causes, les conseqüències de l’alcohol no són individuals, sino que poden afectar a tots els
membres d’una família i per tant a l’entorn.
En la revista Addiccions, vol.27, nº2, en l’apartat de “Predictors del consum setmanal
d’alcohol i les seves conseqüències associades en universitaris consumidors intensius
d’alcohol” ens parla sobre el nombre de conseqüències associades al consum d’aquests
joves, per tant, extraiem de l’escala on avaluen als adolescents els ítems que fan referència
a diferents conseqüències que cada jove afirma estar experimentant degut al seu consum.
Aquestes es refereixen a símptomes físics (he tingut resaca, marejos i vòmits, etc.); pèrdua
del control (he begut més del planejat, etc.); conductes de risc (he realitzat pràctiques
sexuals de risc, etc); dependència física (necessite major quantitat d’alcohol que fa uns
anys, etc.); autopercepció (consumir alcohol em fa sentir culpable, etc.); conseqüències
acadèmiques o professionals (he descuidat les meves responsabilitats a causa de la beguda,
etc.); conseqüències socio-interpersonals (quan bec dic coses de les que després
m’arrepentisc, etc) i altres conseqüències (tenir problemes econòmics a causa de la
beguda, etc.).

Per altra banda, com a curiositat, la Revista Cubana d’Investigacions Biomèdiques, explica
que l’alcohol té la condició de anti element, disminueix notablement l’apetit, produeix
calories buides (que no generen energía), afecta la mucosa del sistema digestiu e impedeix
l’absorció adequada dels aliments que s’ingereixen, i augmenta notablement les necessitats
de vitamines del organisme.

5.5 Percepció
Segons, Suárez-Relinque, C., Arroyo, G. D. M., Ferrer, B. M., & Ochoa, G. M. (2017), en
l’article Sobre la baixa percepció de risc en el consum d’alcohol en adolescents espanyols,
segons els estudis recents, els adolescents espanyols mostren una baixa percepció del risc
associat al consum d’alcohol. En quant al pensament adolescent, segons els experts, el
desenvolupament de la baixa percepció de risc en els adolescents es veu afavorida per una
percepció de risc exclusivament “a curt plaç”, la importancia que condiciones a allò que
“ocorre en el seu present immediat”, i per últim, en la creença en certa immunitat respecte

11
als prejudicis amb el consum d’alcohol, en la idea de que sempre ocorren a “altres”, però
mai a ells.

En segon lloc, en quant a les normes socials, els experts senyalen tres factors principals:
l'existència d’una concepció social “benèvola” o indulgent respecte a la beguda, el fet de
que consum alcohol està extens i assumit socialment con un comportament legítim o
“normal”, i el nexe indisociable alcohol-diversió.

Per altra banda, en quant a la família, els participants en l'estudi destaquen la influencia del
“consum habitual” d’alcohol en l’entorn familiar en la baixa percepció que desenvolupen
els adolescents del risc, e indiquen a més, l’efecte negatiu d’aquesta percepció que provoca
la contradicció que es produeix habitualment entre el missatge preventiu manifestat per els
pares i el model de conducta que ofereixen respecte a l'alcohol, és a dir, entre “el que es
diu” i “ el que es fa”.

Un segon article de la Revista Prisma Social, on els resultats més importants relacionats
amb el Mòdul Institucional determinen que en el grup de 14 a 16 anys, coneixen poc o no
coneixes sobre el risc i danys associats a les drogues (consum d’alcohol), amb un
predomini del 62’7% a diferencia del grup d’edad de 17 a 20 anys, els quals van obtindre
en asqueta pregunta un 13%.

En el grup participant de manera general en aquesta investigació, es va determinar que el

75’8% no coneixen o coneixen poc sobre el risc i els danys associats en aquest consum, el
que està relacionat amb la baixa percepció i coneixement sobre els risc i el alt consum
d’alcohol o altres tipus de drogues.

6. HIPÒTESIS
Descriptives:
- La principal motivació per al consum d’alcohol és la influència del grup. (conèixer
les motivacions que té l’alcohol segons els joves, tenint en compte cada una de les
seves opinions).

- Els adolescents no son conscients del seu grau de consum d’alcohol o de la

dependència que tenen d’ell. (conèixer fins a quin punt els joves consideren que abusen
de l’alcohol i/o que tenen certa dependència d’ell).

12
 - Els joves consideren que el consum de alcohol ha afectat negativament en els seus
estudis. (conèixer les conseqüències i el risc que produeix l’alcohol segons els joves,
tenint en compte cada una de les seves opinions).
- Els adolescents solen tenir conductes violentes quan consumeixen. (conèixer les
conseqüències i el risc que produeix l’alcohol segons els joves, tenint en compte
cada una de les seves opinions).

Relacionals:

- La pràctica de l’esport de manera continuada provoca un menor nivell de consum de

alcohol. (conèixer les conseqüències i el risc que produeix l’alcohol al seu parer).

- Una baixa autoestima provoca un increment en el consum de l’alcohol / A pitjor nivell de

autoestima, major nivell de consum de alcohol. (conèixer les conseqüències i el risc que
produeix l’alcohol al seu parer).

- A major nivell de consum d’alcohol, major nivell de substàncies tòxiques o altres.

(conèixer les conseqüències i el risc que produeix l’alcohol segons els joves, tenint en
compte cada una de les seves opinions).

7. OPERACIONALITZACIÓ

-CONCEPTE: Causes.

- DIMENSIONS: Motivacions i hobbies.

Motivacions:

➔ Subdimensions:

● Influència social - grup d’iguals.

Indicadors: expectatives positives cap al alcohol (alcohol-grup-diversió), els amics beuen

alcohol o no, en les quedades del cap de setmana es beu o no, el fet de començar a beure és
per tal d’integrar-te.

13
 ● Situació familiar.

Indicadors: baix suport o no familiar, percepció o no d’ausència d’afecte, excessiu control

per part dels pares o no, relació amb la família, familiars que consumeixen o no, context
agradable o conflictiu

● Situació escolar.

Indicadors: red social en l’escola forta o feble, bona relació o no amb els companys, suport
acadèmic o no

● Situació personal.

Indicadors: baixa autoestima o no, sensació de invulnerabilitat, necessitat d’autoafirmació,

recursos d’afrontament de l'estrès o no, conducta antisocial o extrovertida

Hobbies:

➔ Subdimensions:

● Absència.

Indicadors: no realitza cap activitat extraescolar, el temps lliure està al carrer, no té un horari
tras l’escola, no té cap compromís i per tant cap responsabilitat extra.

● Presència.

Indicadors: realització d’activitats extraescolars com pot ser: esport, música, idiomes,etc., no
té molt de temps lliure degut a l'horari, té compromís i per tant una responsabilitat extra
(forma física, pràctica…

- CONCEPTE: Conseqüències.

- DIMENSIONS: Risc, complements de consum i àmbit escolar o de treball.

Risc:

➔ Subdimensions:

● Percepció

14
Indicadors: consideració personal del risc, coneixement o no de les
conseqüències…).

● Situacions violentes

Indicadors: vivències pròpies o amb els amic, número de voltes, grau de violència).
● Dependència

Indicadors: freqüència de consum abans i ara, quantitat abans i ara, estat d’embriaguesa no o
si habitual, si o no sentiment de necessitat).

● Problemes de salut

Indicadors: enfermetats derivades de l’alcohol, familiars amb problemes d’alcohol...).

Complements de consum:

➔ Subdimensions:

● Tabac

Indicadors: fumes?, en el cas que sí, que va ser primer? abans o després de l’alcohol,
quantitat de consum quotidià - quan beus).

● Cocaína/ altres drogues

Indicadors: has consumit?, en el cas que si, arrel del alcohol o per separat, quantitat de
voltes, sensació pre i post).

Àmbit escolar o de treball:

➔ Subdimensions:

● Rendiment.
Indicadors: té bones o baixes qualificacions, passa o no el curs amb facilitat, es concentra o li
costa…

● Hàbits.

Indicadors: estudia o li dedica temps al treball, arriba en temps o no, acudeix a classe/treball
o no, els caps de setmana li dedica un temps a l’estudi o no.

15
2a PART

8. CONTEXTUALIZACIÓ
Durant l'elaboració de la investigació sobre el consum d’alcohol, no s’han incorporat canvis
significatius en els objectius e hipòtesis proposades inicialment. L’objectiu principal continúa
sent l'anàlisis del consum d’alcohol en els i les adolescents de la CV, així com les seues
causes i conseqüències fent incidència en l’abús d’alcohol, el risc i les motivacions i, per
últim, les diferències de gènere tenint en compte les opinions del grup objecte d’estudi. De la
mateixa manera, les hipòtesis inicials es mantenen, argumentant-se després de la investigació
realitzada.

9. METODOLOGÍA
9.1 TIPUS DE METODOLOGÍA
La metodología que s’ha emprat ha sigut una investigació de caràcter mixt, la triangulació
del qual és de caràcter secuencial i deductiva. Açò és, perquè el mètode quantitatiu s’ha
emprat abans que el quantitatiu, és a dir, en primer lloc s’ha procedit a utilitzar la enquesta i
posteriorment la entrevista. Tal i com inclouen Taylor y Bogdan (1984), l’objectiu d’aquest
tipus d’investigació és proporcionar una metodología d’investigació que permitisca
comprendre el complex món de l'experiència viscuda des del punt de vista de les persones
que la viuen. La investigació s’ha centrat en els subjectes mitjançant un procés d’indagació,
interactuant de manera indirecta i quantitativa (enquestes vía online) i, directa i qualitativa
(entrevistes cara a cara), amb els participants i les dades que proporcionen. Posteriorment, les
respostes que s’han rebut han sigut contrastades gràcies a la recopilació i anàlisis de diversos
articles científics.

9.2 TIPUS DE TÈCNIQUES

Com s’ha comentat en l’apartat anterior les tècniques que s’han aplicat han sigut la enquesta i
les entrevistes. En primer lloc, l'enquesta ha servit per tal de conèixer els hàbits i pensaments
sobre el consum i com afecten aquests a les diferents esferes de la seua vida, a l’hora que
s’han pogut quantificar. Una de les principals utilitats que s’ha trobat de l’enquesta, seguint a
Mora (2020, citant a Sieber (1973), citat en Cea D’ancona 2012:2012) és que es complementa
amb l’entrevista, és a dir permeteix que els resultats d’aquesta puguen ser explicats o validats
per la última. Aquesta consta de 25 preguntes, dos de elles obertes i les demés tancades.

16
En segon lloc, la entrevista ha sigut semiestructurada. És a dir, prèviament s’ha realitzat un
guió amb els temes a tractar (situació familiar, personal i escolar; hobbies; situacions
violentes; dependència i/o freqüència de consum; problemes de salut; complements de
consum; rendiment a l’àmbit escolar o de treball; percepció del risc) i, a l’hora de parlar en
els i les entrevistades, segons les respostes d'aquests, s’han anat plantejant preguntes noves
per profunditzar en l’estudi. La duració d’aquestes ha sigut d’uns 15 minuts aproximadament.

Amb l’entrevista el que s’aconsegueix és poder matisar part de la informació ja arreplegada

en l’enquesta. De fet, aquest tipus d’entrevista és la més utilitzada en l’investigació
qualitativa vist que hi ha un raonable grau de control per part de l’investigador i cert grau de
llibertat en les respostes de la o l’informant.

9.3 PROCÉS D’APLICACIÓ DE LES TÈCNIQUES

a) Població objecte d’estudi i selecció de la mostra

El grup objecte d’estudi són els adolescents de 14 a 23 anys, com ja s’ha nombrat en
reiterades ocasions. Són un total de 53 xics i 154 xiques procedents de les tres províncies que
formen la comunitat: Castelló, València i Alacant, amb circumstàncies personals, socials i
econòmiques diverses. En quant al nivell educatiu, els adolescents dels quals s’ha rebut més
resposta són en primer lloc els de la universitat, en segon lloc els de 4 d’ESO, en tercer lloc
els de batxillerat, seguidament dels del Grau Mitjà. A més, altres respostes dels de 1 d’ESO, 2
d’ESO, 3 d’ESO, FP Bàsica, Grau Superior, Màster Universitari i postgrau.

Degut a la densitat de persones que formen part del interval estudiat i degut també a la
situació de confinament s’ha considerat que el marc mostral més indicat en aquest cas és el
mostreig per quotes, per tant, és un mostreig no probabilístic. El motiu d’aquesta decisió va
ser perquè no es tenia un llistat exacte dels individus que formaven part de la població (marc
mostral) i, per tant, es desconeixia la probabilitat de que cada individu fora seleccionat per a
la mostra. A més, tampoc es podia controlar que la publicació dels qüestionaris online foren
complimentats tan sols per una mostra representativa. Per això, s’inclouen adolescents de les
3 comunitats i, a més, dels diferents grups de edat compresos entre els 14 i 23 anys.

La població total d’adolescents de la Comunitat Valenciana és de 509.405 tal com apareix en

ARGOS. Tenint en compte eixa cifra, es deurien fer aproximadament més de 100.000

17
enquestes. Però ja que és un treball acadèmic es considera que partint d’un total de 200-250
persones, amb un nivell de confiança del 95% i amb un marge d’error de ±5, el tamany de la
mostra és de 207 persones.

b) Presentació del tipus de persones enquestades

Les persones enquestades son 207 persones (xics i xiques adolescents) de entre 14 a 23 anys
d'edat, amb la característica estudiada, és a dir, que consumeixen alcohol, ja siga en ocasions
puntuals, a diari, setmanalment, etc. Com ja s’ha nombrat anteriorment, són estudiants, vist
que és el perfil més accessible i més acorde per a l’estudi. Entre aquests es té en compte
l’edat, les motivacions (influència social, situació familiar, situació escolar, situació
personal), si tenen o no hobbies, el risc segons cada un dels i les joves (percepció, situacions
violentes, dependència, problemes de salut…), si complementen el consum amb altres
drogues o no i, finalment, el seu rendiment i hàbits respecte a l’àmbit escolar o de treball.

Més concretament, s’han entrevistat a 6 persones, 4 xiques i 2 xics. Per una banda, les xiques:
La primera amb 15 anys, de València. Segona amb x anys, de x. Tercera amb x anys, de x.
Quarta amb x anys, de x.

D’altra banda, els xics: el primer amb 21 anys, de Catarroja- València i, per últim, el segon
amb 18 anys de Pego, Alacant.

c) Desenvolupament del treball de camp

La forma de contacte a utilitzar per a les enquestes ha sigut via online, ja que actualment no
és adequat fer les enquestes personals. La situació del COVID que es viu ha impulsat a tindre
que fer-ho d’aquesta manera, tant per seguretat com per a evitar que les persones es
senqueren incòmodes o forçades a l’hora de plantejar-lis de fer l’enquesta cara a cara. També
cal dir, que des del primer moment es considera nula l'opció de fer les enquestes telefòniques
vist que coneixent al sector al que van dirigides la taxa de resposta haguera sigut molt baixa i
la densitat de l'enquesta insuficient.

Tot i això, considerem que de cara al futur, si la situació canvia, l’investigació es veuria molt
més enriquida si es plantejaren les enquestes personals amb els i les adolescents, vist que es
podrien tractar molt més temes, a l’hora que les respostes serien més completes i
aconseguirien apropar-se d’una manera més directa a l’objectiu de l’estudi al que es vol

18
arribar: conèixer les causes i conseqüències de l’alcohol en els joves de la Comunitat
Valenciana de primera mà.

Acorde amb lo comentat, al principi van sorgir alguns problemes a l’hora de preparar el
qüestionari online vist que no es coneixia la aplicació escollida, però de seguida es va
controlar. Altre inconvenient és, que hi ha possibilitat de que alguns dels joves o adolescents
als que va dirigit el estudi no tinguen accés a internet, per lo que aquest tipus de perfil no
s’inclou en la mostra i, per tant, la mostra no recull tot el grup social al complet. D’altra
banda, altre problema és que al ser una enquesta autoadministrada, els joves poden no haver
tingut la suficient motivació per a contestar totes les preguntes o, les hagen contestat sense
implicació i amb desgana, sense mostrar total sinceritat. Finalment, un problema habitual és
que els o les joves contestaren el qüestionari acompanyats d’altres persones, deixant-se guiar
o influir per elles a l’hora de respondre.

Respecte a les enquestes, han sigut realitzades i publicades en el servei d’enquestes de

Google, i després han sigut difoses mitjançant les aplicacions digitals instagram i whatsapp,
de manera que els enquestats pogueren contestar de manera ràpida i senzilla, sense cap
dificultat a l’hora d’accedir al qüestionari.

Sobre la distribució del treball, cal dir que, la intenció inicial va ser que totes participarem
d’alguna manera en totes les parts donant suport, però, per tal d’organitzar el procés d’una
manera sintetizada:

-Una persona s’ha encarregat de passar a format online en la plataforma dalt indicada les
preguntes definitives, després de la posada en comú del grup, per tal de crear l'enquesta
pertinent.

-La segon membre, s’ha encarregat de posar-se en contacte amb les diferents persones que
han ajudat a fer la difusió en les seues respectives províncies. D’aquesta manera, s’ha
informat de la investigació que s’ha realitzat, per tal de rebre la seua acceptació i poder
arreplegar la mostra.

-Altra persona, s'encarregà d’assegurar que el marc mostral es va complimentar d’acord al

que s’havia plantejat en anterioritat.

-Altra membre, va ser la responsable de recopilar tota la informació i, posteriorment aplicar la

tècnica d’anàlisis utilitzant l’excel i el programa SPSS. A més, gràcies a la informació rebuda

19
es va redactar de manera conjunta el guió de l'entrevista, per tal de començar-les cadascuna
per la seua banda.

-Per últim, l’última membre del grup de treball s’organitzà tota la informació arreplegada per
tal de plasmar-la a l’informe final. Tras aquest últim pas, les diferents membres del grup ens
vam ajuntar per tal de estructurar-lo i donar-li forma fins a arribar al informe definitiu.

Quan s’ha aplicat la tècnica de mostreig per quotes, s’ha tingut que tindre cura, vist que, al
ser un mostreig no probabilístic, podiem no haver aconseguit abarcar als diferents subgrups
dins del gran grup objecte d’estudi. Per a això, ens vam encarregar d'obtenir la informació al
contactar personalment amb les unitats d’anàlisis, estant en el present cas les quotes
conformades per les variables seleccionades en la present investigació, és a dir, el lloc de
procedència, edat i el gènere.

20
 10. RESULTATS
a. Anàlisi de les dades procedents de les enquestes:

En primer lloc per tal de plasmar el nivell

d’estudis de les persones que han participat
en les enquestes, cal dir que la gran majoria
han sigut universitaris (35,9%) i en segon lloc
estudiants de Batxiller (20,4%).

Una dada significativa és que el 80% dels i les adolescents

enquestats van començar a consumir als 14 anys i un 40% van
començar amb 13. Dades que coincideixen amb en l’informe
d’alcohol, tabac i drogues il·legals en España (2020) del
Ministeri de Sanitat.

Parlant sobre la personalitat, es va demanar que cada un i una dels i les adolescents anotaren
en quina de les següents opcions es sentien més identificats i van eixir aquests resultats: O
-Apertura a les noves experiències, imaginativa, curiosa (35.4%, 73 persones) / C
-Planificada, organitzada, amb responsabilitat i disciplina (22,8%, 47 persones) / E -
Extrovertida, facilitat i diversió a l’hora d’estar acompanyada (66 %, 32%) i N-Inestabilitat
emocional, susceptible, nerviosa (9,7%, 21 persones):

21
Existeixen diferents motius per els quals els i les
adolescents començaren a consumir alcohol, però el
principal motiu que destaca és per que els amics ho
feien, segons 118 dels enquestats i, per la pressió social
segons 34 d’ells. Les dos opcions meny votades van ser
per iniciativa pròpia segons 30 persones i per curiositat
segons 24.

A continuació es va preguntar sobre la freqüència de

consum ja fora entre setmana i/o cap de setmana. 141
persones, és a dir, el 68,4%, van respondre que algunes
vegades. En segon lloc 30 persones, el 14,6%, van dir que
moltes vegades a la setmana, seguits de 22 persones, el
10,7%, que van respondre una vegada i 11 persones, el
5,3%, que van respondre
que no solien consumir
habitualment. Finalment
tan sols 3 persones, l’1% van afirmar que beuen tots els dies.
En relació amb açò es va preguntar, si quan consumeixen
utilitzen la práctica de botelló i el 56,6% van dir que sols en
ocasions especials, mentre que el 20% afirma que dos caps
de setmana al mes aproximadament.

Sobre els factors que fomenten el consum en primer lloc 74 persones

van dir que era (3) l’atribució d’efectes positius al alcohol (diversió,
amistat, grup), en segon lloc 67 persones creuen que és per la (1)
necessitat d’autoafirmació (baixa autoestima). En tercer lloc, 35
persones van seleccionar que el factor més important era la (5) cerca
d’estimulació i novetat. (conèixer noves sensacions, persones,
ambients…), seguit de 14 que van escollir (6) la necessitat d’evadir
problemes i de 10 que digueren que l’alcohol proporcionaba (2)
sentiment de invulnerabilitat. (inmune, lliure i amb control de la
situació). Per últim, tan sols 7 persones van dir que (4) les relacions
febles i la falta de suport fomenten el consum.

22
 A més, el 58,5% de les persones enquestades no son fumadores
en front del 41,5% que sí ho són. De les 86 que si que fumen,
(B) 28 d’elles la primera vegada que van probar el tabaco va ser
acompanyat o incidit per el consum d’alcohol

També, una de les preguntes de l’enquesta plantejava com de

necessari era l’alcohol en el cap de setmana/ dies festius o
aniversaris i un 39,3%, és a dir, un total de 81 persones va
escollir necessari, un 38,8%, 80 persones, va seleccionar
l'opció de indiferent i un 11,7%, o 24 persones van afirmar
que l’alcohol és imprescindible en el temps d’oci. Cal dir, que
21 persones, osiga el 10,2%, opinen que l’alcohol és
innecessari en aquest tipus de situacions.

Parlant dels comportaments indesitjables o desafortunats

que produeix l’abús d’alcohol, el 54,4% de les persones
objecte d’estudi afirmen que algunes vegades, el 19,4% diu
que mai, el 16% que moltes vegades i, per últim, el 10,2%
que una volta han fet coses que no volien fer.

En quant a les conseqüències que provoca el consum, es van plantejar tres situacions. La
primer parlava sobre les lagunes, i el 44,7% de la gent havia tingut lagunes algunes voltes, el
13,6% moltes vegades i el 18,9% una vegada. La segona pregunta parlava del sentiment de
culpabilitat per l’abús d’alcohol. El 50% afirma que algunes vegades, 13,6% que una vegada
i el 11,2% que moltes vegades. Per últim, la tercera situació era que si les persones objectes
d’estudi s’havien vist involucrats en alguna situació violenta per culpa de l’alcohol i el 40,3%
van dir que algunes vegades, el 18,9% una vegada i el 6,3% moltes vegades.

23
A més, sobre el fet de conduir baix els efectes de l’alcohol, un 58,7% mai ho ha fet, però el
22,8% ho ha fet algunes vegades, el 15% una vegada i el 3,4% moltes vegades:

Continuant amb la lògica de l’enquesta, la següent pregunta

parla sobre els problemes de salut que ocasiona l’alcohol, i de
les 207 persones objectes d’estudi 112, és a dir, el 54,4%
afirma conèixer a algú que sofreix una enfermetat per culpa de
l’alcoholisme. A continuació, lligat a la pregunta anterior, per conèixer la seua opinió es
pregunta sobre la adolescencia de manera generalitzada. Un
68,9% de les persones enquestades pensen que la juventud no està
ben informada sobre el problema que comporta l’ús d’alcohol

Seguidament, respecte a l’opinió dels i les adolescents sobre l’alcoholisme, el 74,3%, 153
persones opinen que no és necessari beure tots els dies per a considerar-se una persona
alcohòlica, en front del 25,7% que opina que si.

24
Seguint el tema de l'opinió i percepció, 189 dels i les 207 enquestades, és a dir, el 91,7%,
considera que l’alcohol pot afectar a llarg plaç al rendiment en l’àmbit laboral i/o en l’àmbit
acadèmic d’una persona.

I, per finalitzar l’enquesta es va preguntar sobre el grau

d’efectivitat de les xarles i tallers de sensibilització en els
col.legis i els instituts. La majoria dels adolescents
coincideixen en un 59,2% que tenen un baix grau
d’efectivitat, seguit del 26,2% que opinen que té mig
grau d’efectivitat i 10,2% que per a ells i elles no té cap
tipus d’efectivitat. Tan sols un 4,4% opinen que aquestes
xerrades o discursos tenen un alt grau d’efectivitat.

En quant a les hipòtesis, s’han pogut contrastar gràcies a la informació rebuda tant de les
enquestes com de les entrevistes i s’han tret aquests resultats.
La primera hipòtesi “La pràctica de l’esport de manera continuada provoca un menor nivell
de consum de alcohol.” no s’ha pogut demostrar vist que 140 de les 207 persones que han
participat en l’enquesta afirmen practicar algún tipus d’esport a pesar del consum habitual
d’alcohol.

25
Però, tal com s’ha vist a les entrevistes, s’afirma que l’alcohol aminora el compromís en la
pràctica d’esports:
“ENTREVISTAT: I… en el esport també, en plan, si tú estàs a tope físicament i
el teu esport ho requereix, si comences i ni ha un excés d’alcohol i de drogradicció al
final pots arribar a molt més. No es algo bo, però en aquest tema el excés d’alcohol
tan bé com la droga. Jo per exemple, si haguera volgut un poquet més, podria haver
arribat a algo més en el meu esport que és el Tenis, però al final docs…”

La segona hipòtesi: “Una baixa autoestima provoca un increment en el consum de l’alcohol

/ A pitjor nivell de autoestima, major nivell de consum de alcohol..” ha pogut ser
corroborada vist que el 33% dels participants que consumeixen asseguren haver tingut
ansietat i/o depressió.

A més, tant en les enquestes com en les entrevistes el 58,7% de els i les adolescents afirmen
que l’alcohol lis aporta confiança (o lleva vergonya) per fer certes coses que si anigueren
sobris no farien:

26
La tercera hipòtesi: “A major nivell de consum d’alcohol, major nivell de substàncies
tòxiques o altres.” no s’ha corroborat vist que 136 de les persones objecte d’estudi afirmen
no haver consumit mai, front de les 71 que ho han fet (ja siga sempre, moltes vegades o
alguna vegada).

Tot i això, ni han algunes aportacions en les entrevistes que poden matisar aquesta
informació:

“-ENTREVISTAT: En el meu cas no, jo mai he consumit substàncies. Però sí

que és veritat que en el grup d’amics hi ha un bon percentatge que se fa. Vora el
50%. Solen consumir marihuana o popper mesclat amb alcohol.”

11. CONCLUSIONS

Les conclusions que es poden extreure després de la realització d’aquest treball d’investigació
són les següents:

Per començar, es pot determinar que l’adolescència és una etapa molt important, ja que és on
els individus s’inicien en el canvi a la pubertat, i es caracteritza per transformacions
biològiques, psicològiques i socials. Els i les joves es veuen pressionats per l’entorn a l’hora
de consumir alcohol, per lo qual, aquest ha demostrat ser un dels hàbits més preocupants i
perjudicials per al desenvolupament físic, cognitiu i psicosocial, afectant a més a l’exercici
educatiu dels i les adolescents. Per això, tal com mostren els diferents resultats, els
adolescents no tenen a la seua disposició xerrades o programes efectius que tracten sobre
aquest tema per el que la seua percepció del risc és mínima.

Lo últim ocasiona que normalitzen consumir habitualment prenent les conseqüències tals
com: les lagunes, accidents de tràfic o situacions violentes i/o d’acós com a naturals.

27
Per a concloure, es considera que és necessari concienciar i informar sobre els riscos del
consum d’alcohol a les i els adolescents mitjançant programes per a promoure un consum
responsable, així com a fomentar altres hàbits saludables o projectes innovadors per a
potenciar les habilitats dels i les adolescents, portant-los així a invertir més temps en estes i
menys a consumir. Per tal de que siga possible és necessari que formen part institucions tan
importants com la família i els centres educatius.

12. AVALUACIÓ

a) Aspectes positius i negatius del procés de treball.

El aspecte més negatiu del procés de treball: el COVID-19. El fet de no haver pogut realitzar
les tècniques d’investigació tals com l’enquesta cara a cara, li ha llevat credibilitat a l’estudi.
També cal dir que és un treball molt costós i no serveix tansols que els autors i autores es
volquen, sino que és necessària la plena col.laboració de les persones objecte d’estudi tant
com la seua sinceritat.
En quant als aspectes positius, hem realitzat la nostra primera investigació i ens ha servit per
a aprendre a coordinar-nos i utilitzar programes importants tals (com l’excel i el PSSP). A
més, ha sigut enriquidor poder posar en pràctica tota la teoria que hem estat tractant durant tot
el curs i que donarà el seu fruit.

b) Utilitat del treball com a instrument d’aprenentatge en la iniciació a la investigació

social: 10
c) Rendiment general del grup: 8
d) Distribució dels percentatges: 100% totes les membres del grup ja que ha sigut treball
conjunt.

28
BIBLIOGRAFÍA Y WEBGRAFÍA

-Acero, C. (1995) Trabajo Social y alcoholismo. Cuaderno de Trabajo Social, nº8. Págs.
201-212.

-Bolet Astoviza, M., & Socarrás Suárez, M. M. (2003). El alcoholismo, consecuencias y

prevención. Revista Cubana de Investigaciones Biomédicas, 22(1), 0-0.

-Cruz, F., Bandera, A. i Gutiérrez, E. (2002). Capítulo VI: Conductas y factores de riesgo en
la adolescencia. En Manual de Prácticas Clínicas para la atención integral a la salud en la
adolescencia (pp.120-144). La Habana, Cuba, MINSAP.

-De la Villa, M. y Ovejero, A. (2011) Consumo abusivo de alcohol en adolescentes

españoles: tendencias emergentes y percepciones de riesgo. Universitas Psychologica, 10(1),
71-87.

-Delgado, J. R. P. (2012). Exploración de los motivos para consumir alcohol en

adolescentes. Psicología Iberoamericana, 20(1), 29-39.

-Gómez Cruz, Z., Landeros Ramírez, P., Noa Pérez, M., & Patricio Martínez, S. (2018).
Consumo de alcohol, tabaco y otras drogas en jóvenes universitarios. Revista Salud Pública y
Nutrición, 16(4), 1-9.

-Leal, E.R. (2004). Adolescentes y alcohol: la búsqueda de sensaciones en un contexto

social y cultural que fomenta el consumo. Apuntes de Psicología, Vol.22, nº3, págs.
403-420. Recuperat de
http://www.apuntesdepsicologia.es/index.php/revista/article/viewFile/64/66

-Ministerio de Sanidad y Consumo. (2007). Guía sobre drogas. PNSD

-Mora, Albert (2020). Conocer para transformar: métodos y técnicas de investigación en

Trabajo Social. Valencia: Tirant humanidades.

-Motos Sellés, P., Cortés Tomás, M. T., Giménez Costa, J. A., & Cadaveira Mahía, F.
(2015). Predictores del consumo semanal de alcohol y sus consecuencias asociadas en
universitarios consumidores intensivos de alcohol. Adicciones, 2015, vol. 27, num. 2, pp.
119-131.

-Orcasita, L. T. (2018). Factores psicosociales asociados a los patrones de consumo de

alcohol en adolescentes escolarizados. Psicología desde el Caribe, 35(1), pp. 33-48.

29
-Piñeda, Dra. S. i Aliño, Dra. M. (2002). Capítulo I: El concepto de adolescencia. En
Manual de prácticas clínicas para la atención integral a la salud de la adolescencia. La
Habana, Cuba, MINSAP.

-Pons, J. y Buelga, S. (2010). Factores asociados al consumo juvenil de alcohol: una

revisión desde una perspectiva psicosocial y ecológica. Universitat de València.

-Plan nacional sobre drogas.(2018) Ministerio de Sanidad. Recuperado de

https://pnsd.sanidad.gob.es/pnsd/memorias/docs/2020_MEMORIAPNSD_2018.pdf

-Revista Médica Clínica Las Condes. Volume 22, Issue 1, January 2011, Pages 98-109.
Recuperado: https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0716864011703972

-Ruiz-Juan, F. y Ruiz-Risueño, J. (2011) Variables predictores de consumo de alcohol entre

adolescentes españoles. Anales de psicología, 2011, vol.27, nª2 (mayo), pp. 350-357. :
https://revistas.um.es/analesps/article/view/122971/115601

-Sánchez Mata, M. E., Robles-Amaya, J., Ripalda-Asencio, V., & Calderón-Cisneros, J.

(2018). La percepción del riesgo relacionado al consumo de alcohol en adolescentes
escolarizados/as. Revista Prisma Social, (23), 235-249. Recuperado a partir de
https://revistaprismasocial.es/article/view/2776

-Suárez-Relinque, C., Arroyo, G. D. M., Ferrer, B. M., & Ochoa, G. M. (2017). Baja
percepción de riesgo en el consumo de alcohol en adolescentes españoles. Cadernos de
Saúde Pública, 33.

-Taylor, S. J., & Bodgan, R. (1984). La observación participante en el campo. Introducción a

los métodos cualitativos de investigación. La búsqueda de significados. Barcelona: Paidós
Ibérica.

30
ANNEXES
a)Model de qüestionari:

EL CONSUM D’ALCOHOL EN ADOLESCENTS

INTRODUCCIÓ

Hola, som un grup d’estudiants de 3er de Treball Social de la Universitat de València (UV), i
estem realitzant un estudi sobre les motivacions i pensaments dels adolescents en l’actualitat.
Aquest posa èmfasi en l’oci i les activitats que es realitzen en el temps lliure.

Aquesta enquesta és totalment anònima i confidencial. El model de resposta és variada, ni

han: respostes obertes, amb casilles i les respostes que s'avaluen de 1 a 5, és a dir, 5 es la
màxima puntuació i 1 la mínima:

1= Mai 2= Una vegada 3= Algunes vegades 4=Moltes vegades 5= Tots els dies

ENQUESTA

Edad:

1. Nivell d’estudis finalitzat o en curs:

𐹧 1º ESO
𐹧 2º ESO
𐹧 3º ESO
𐹧 4º ESO
𐹧 FP Bàsica
𐹧 Bachiller
𐹧 G. Mitjà
𐹧 G. Superior
𐹧 Universitat
𐹧 Altres:____________________

31
2. Marca aquelles activitats que realitzes fora de l’horari lectiu de manera habitual:
𐹧 Esport
𐹧 Música
𐹧 Idiomes
𐹧 Art
𐹧 Cap
𐹧 Altres:_____________

3. Marca una de les caselles en la que més t’identifiques: “Sóc una persona …..”
𐹧 O -Apertura a les noves experiències, imaginativa, curiosa
𐹧 C -Planificada, organitzada, amb responsabilitat i disciplina
𐹧 E - Extrovertida, facilitat i diversió a l’hora d’estar acompanyada
𐹧 N - Inestabilitat emocional, susceptible, nerviosa

4.Has pres alguna vegada alguna beguda alcohòlica?

SI𐹧 NO𐹧
En el càs de que SI: Amb quina edad vas començar a consumir alcohol? _____

5. Segons diverses investigacions es registra que els joves comencen a consumir per una
influència externa. En el teu cas, que és el que el va impulsar a fer-ho?

6. Amb quina freqüència consumeixes alcohol?

𐹧1= Mai 𐹧2= Una vegada 𐹧3= Algunes vegades 𐹧4=Moltes vegades 𐹧5= Tots
els dies

7. Quines d’aquestes opcions consideres que fomenten el consum? MARCA 3.

𐹧 Atribució d’efectes positius a l’alcohol (diversió, amistat, grup).

𐹧 Sentiment de invulnerabilitat. (inmune, lliure i amb control de la situació)
𐹧 Necessitat d’autoafirmació (baixa autoestima).
𐹧 Relacions febles i falta de suport.
𐹧 Necessitat d’evadir problemes
𐹧 Cerca d’estimulació i novetat. (conèixer noves sensacions, persones, ambients…)

32
 𐹧 Altra: ___________________________________________

8. Eres una persona fumadora?

𐹧SI 𐹧 NO

-En el cas de que SI: Les primeres vegades va ser consum de tabaco soles(A) o acompanyat
de consum d’alcohol(B)?
𐹧A 𐹧B

9. Com de necessari és per a tú l’alcohol el cap de setmana o en moments d’oci com:

festes, aniversaris, celebracions ?

𐹧 Innecesari
𐹧 Indiferent
𐹧 Necessari
𐹧 Imprescindible

10. Per què creus que la majoria de persones joves consumeixen alcohol? Marca les que
consideres.

𐹧 Per falta d’informació.

𐹧 Per pressió social.
𐹧 Per moda.
𐹧 Perquè viuen una situació personal de la que volen evadir-se.
𐹧 Perquè els permeten desinhibir-se i millorar les seues relacions socials.
𐹧 Perquè en la joventut és el moment de provar coses noves.
𐹧 Per augmentar la diversió.
𐹧 Altres, quines: _______________________________________

11. Entre les propietats de l’alcohol la que destaca és la propietat alteradora. En alguna
ocasió has fet alguna cosa que no hagueres fet si no hagueres estat baix els seus efectes?

𐹧1= Mai 𐹧2= Una vegada 𐹧3= Algunes vegades 𐹧4=Moltes vegades
𐹧5= Tots els dies

33
12. Existeix un nou patró de consum entre els joves anomenat “botelló”. Amb quina
freqüència participes en aquest tipus d’activitat?

𐹧 Entre setmana i caps de setmana

𐹧 Tots els caps de setmana
𐹧 Dos caps de setmana al mes aprox
𐹧 Sols en ocasions especials
𐹧 Mai

Marca amb una x:

Mai Una Algunes Moltes Tots

vegada vegades vegades els
dies

13. T’has despertat alguna vegada al

dia següent després de beure tota la
nit anterior i has tingut lagunes?

14. T’has sentit culpable o que has

abusat a l’hora de consumir?

15. T’has vist involucrat en alguna

situació violenta (ja siga de manera
directa o per alguna persona propera
a tu) per culpa de l’alcohol?

16. Consideres que aumenta la confiança en tu mateixa quan consumeixes alcohol?

𐹧 SI 𐹧 NO

34
Marca amb una x:

Mai Una Algunes Moltes Tots els

vegada vegades vegades dies

17. Relaciones el consum d’alcohol

amb el consum d’estupefaents?

18. Altra de les propietats de

l’alcohol és que proporciona
tranquilitat. Has sentit en ocasions
un poderós desig de consumir
alcohol?

19. Has consumit, de manera

recurrent, alcohol en situacions en
les que és físicament perillós, com
per exemple, conduir baix els seus
efectes, etc?

20. Coneixes o tens relació amb alguna persona, del teu entorn més proper, que haja
tingut o tinga problemes per el alcohol?

𐹧SI 𐹧NO

21. Durant l'adolescència es sofreix un període en el qual és més propens a sofrir alguna
d’aquestes patologies. Has sigut diagnosticat/da per alguna d’aquestes?

𐹧Ludopatía 𐹧Ansietat 𐹧Depresió 𐹧Insomni 𐹧TDAH

𐹧Hepatitis B 𐹧Hepatitis C 𐹧Esquizofrenia o similars 𐹧VIH

𐹧Trastorn de la bipolaritat 𐹧Trastorn de la personalidad

𐹧Trastorn de la conducta alimentaria 𐹧Ningún dels mencionats

22. Consideres que la juventud està informada sobre el problema que comporta l’ús
d’alcohol?

𐹧 SI 𐹧 NO

35
23. Opines que és necessari beure tots els dies per a considerar-se una persona
alcohòlica?

𐹧SI 𐹧NO

24. Consideres que l’alcohol pot afectar al rendiment en l’àmbit laboral o acadèmic
d’una persona?

𐹧SI 𐹧NO

25. Per finalitzar, quin grau d’efectivitat tenen les xarles i tallers de sensibilització
respecte aquest tema segons el teu pareer?

𐹧 Gens d’efectivitat
𐹧 Baix grau d’efectivitat
𐹧 Mitjà grau d’efectivitat
𐹧 Alt grau d’efectivitat

DADES PERSONALS:

Sexe: Home 𐹧 Dona 𐹧 Altres 𐹧

Província:

b) Guió de l’entrevista

En quant al guió de l’entrevista, els temes a tractar son els següents:

➢ Relació amb el grup d’iguals, vincles i costums.
➢ Situació familiar.
➢ Situació escolar.
➢ Situació personal.
➢ Hobbies.
➢ Situacions violentes.
➢ Dependència - freqüència de consum.
➢ Problemes de salut de la persona, nucli familiar o entorn proper, ocasionats pel
consum o que tinguen relació.

36
 ➢ Utilització o no de complements de consum i tipus (menor o major perillositat).
➢ Rendiment a l'àmbit escolar o de treball.
➢ Hàbits respecte a l'estudi/treball (grau de responsabilitat).
➢ Percepció del risc del consum d’alcohol

c) Transcripció integra de les entrevistes

Entrevista Sandra: Xic de 18 anys, província d’Alacant.

-ENTREVISTADORA: Hola, buenas, mira estem fent unes entrevistes sobre els hàbits i
costums dels adolescents. Et faig una sèrie de qüestions i em contes tu un poc, val?

-ENTREVISTAT: D’acord.

-ENTREVISTADORA: Contam primer sobre la teua situació familiar, escolar i personal.

-ENTREVISTAT: Pues jo considere que la meua situació familiar es bona, tinc dos pares, una
germana, ties, tios i bueno, tinc soles un uelo, però que estem molt bé i no tenim problemes.
Ens volem molt, i a ello. Per el tema acadèmic, estic fent segon de batxiller ja en la recta
final, supose que meu trauré tot, alguna ahí aixina pendent, però bé.

-ENTREVISTADORA: Molt bé. I personal.

-ENTREVISTAT: Personal bé, jo tinc una gran autoestima, em valore molt i em vull molt, i
m’agrada, no tinc prejudicis cap a mi, no em senc mal per com sóc o el que siga. Considere
que estic portant la vida que m’agrada i estic fent tot el que vull.

-ENTREVISTADORA: D’acord. I en les teues hores lliures realitzes algun hobbie que tens o
quedes en els amics per anar algun lloc, o quines coses feu?

-ENTREVISTAT: Si, persupost. Jo entre setmana tinc la rutina de estudiar i tot això, que
bueno no es un hobbie, però no tinc temps a altres coses. Com per exemple, fer esport, si faig,
tinc horetes mortes i faig algo en casa o ixsc a la muntanya els caps de setmana o el que siga.
Però si, el que més faig es eixir en els amics, anar al bar , et fas dos cerveses, el pimples un
poc, i si, això.

-ENTREVISTADORA: I que es el que vos impulsa a consumir alcohol quan quedeu?

-ENTREVISTAT: Pues no ho se, les ganes d’oblidar-te un poc de tot, sas, de tota la setmana
estar maxacant-li i tirant-li hores i tot, com si la majoria de gent que ho ha fet ho entendrà.
Que es segon de batxiller, tenim un examen que ens ho en juguem tot, i això, és molt d'estrès
i molta responsabilitat i molta càrrega a l’esquena. Entonces, el eixir el cap de setmana i
fer-nos dos cigarros o dos cerveses, dos xupitos i anar un poquiu aixina, més d’allà que cap

37
así, sempre amb consciència i tot, però que hi ha vegades que no com la majoria de gent, però
bàsicament aïllarmos un poc.

-ENTREVISTADORA: Per tant, quan beveu, tu sols consumir algun altre tipus de
substàncies?

-ENTREVISTAT: També es depèn del dia. Jo per exemple soc fumador, i pues quan m’agrada
quan estic en la meua cerveseta o jo que se, en el cubateta o el que siga pues m’agrada tindre
el meu cigarro en la mà, o lo que siga, drogues pues, jo personalment no consumisc ningun
estupefaent fort, però si que alguna volta que altra per les rises i per passar-teu bé si estàs en
els amics o el que siga, perquè a soles ami no m’agrada, pues el fas un porro i ho mescles en
els alcohol i vas més contentent i teu passes bé.

-ENTREVISTADORA: Te ho passes millor, no?

-ENTREVISTAT: Mmm, sí, però no. Perquè també es depèn de la situació, sas, si vens per
gust de ferteu, pues alomillor no teu passes igual de bé, que si és per dir, xe vaig a provar açò
i hui m’apetix.

-ENTREVISTADORA: Val. I en el moment que has begut, alguna vegada has viscut o has
passat per alguna situació violenta (alguna baralla...)?

-ENTREVISTAT: Si, pressupost que si. Tots de festa em tingut els nostres meneos aixina de
festa. Jo per exemple, una que se me ve al cap es, pues que jo per exemple tinc molt de apego
en els meus amics, i als meus amics no els poden tocar. Jo no em pose violent mai, no sóc una
persona violenta però si toquen algun amic meu jo em pose violent, estiga ebri o estiga sense
res d’alcohol, sas, estiga o bufat o sense. Una que me'n recorde ara es que es van posar dos
tios a pegar-li al meu amic, i jo el vaig veure així de lluny perquè estava en plena festa i vaig
eixir i els vaig agafar aixina un poc de la nuca als dos i vaig dir, però avore que passa ací, i
ens vam començar a dir de tot, a pegar i tot això, però no me incita el beure alcohol o el estar
bufat, no me incita a ser més violent o tindre eixes reaccions violentes, si no es per algo, i si li
sumes que estás algo bufat pues et dóna tot un poc igual, no penses igual.

-ENTREVISTADORA: I alguna vegada has tingut alguna baralla o algún enfrontament

contra una dona?

-ENTREVISTAT: No, no.

-ENTREVISTADORA: Mai?

-ENTREVISTAT: Mai. Això jo puc dir que en la vida m’ha passat res en una dona, ni ho
passaré.

-ENTREVISTADORA: I coneixes a algú que per estar baix els efectes del alcohol ha rebut
violència sexual?

38
-ENTREVISTAT: Ehhh, com es diu això, no mix la paraula. No. Gracies a deu no ho he
viscut mai i espere no viure-ho mai.

-ENTREVISTADORA: Val. I per altra banda, sabries dir-me el teu grau de responsabilitat a
l’hora de consumir alcohol? Tant en el rendiment acadèmic, els estudis…

-ENTREVISTAT: Jo la meua responsabilitat, a mi m’agrada, sóc més de deixar-me portar. Si

m’apetix fer-me un xupitos pues mel faig, no solc pensar molt en el dia de demà, però si se
que al dia següent he de estudiar pues no aprete, perque a ningú li apetix en un mal de cap de
4 pobles, un mal de cap enorme, posar-se a estudiar, entonces pues si de normal em faig 2
cerveses, pues me'n faig 1, sóc prou conscient i em planifique, i puc conseguir dir, xe demà
tinc que estudiar pues anem a anar de tranquileo, si toca beure o el que siga.

-ENTREVISTADORA: I si algún día te’n has passat, com ha sigut el teu rendiment?

-ENTREVISTAT: Fatal. Això puc dir que fatal, i per això faig allò que he dit antes de
controlar-me, perquè em fa falta. He anat dies de dir, xe pues vaig a bufar-me i demà ja
veurem, demà un altre dia i ja estudiarem. I arriba el diumenge, i tinc un examen el dilluns, i
diumenge en un mal de cap que no faig res i trac mala nota. I això a estes altures del curs i tot
el que estic passant i tot el que he passat, això no m’ha servit a mi en la vida i sempre intente
controlarme perque sé el que em pot passar. I per el tema de l’autoestima, jo ho faig perquè a
mi m’agrada, no perquè no em vega bé a mi, o no em fa falta.

-ENTREVISTADORA: No penses que la autoestima provoca que una persona consumisca

més alcohol.

-ENTREVISTAT: Depèn de persona. Jo en el meu exemple no. Ja he dit en un principi que

tinc la autoestima molt alta, jo em vull molt a mi mateixa i per ami, no afecta la autoestima.
Pero jo he vist a gent, m’han dit i tot això: és que jo necesite açò perquè si no vaig bufà no…

-ENTREVISTADORA: No es relaciona en la gent, no?

-ENTREVISTAT: No es relaciona, o… jo per exemple sóc una persona molt oberta, que dona
igual en qui estic, que sense bufar-me em puc relacionar en molta gent. Conec a molta gent i
em puc relacionar. Però hi ha altra gent que necesita el estar bufat per a poder relacionarse.
Amics que tinc jo que diuen: pues xe me’n vaig cap a casa, i dius, perquè? I diu, que demà
tinc examen, i com no estic bufat no meu estic passant bé. I jo per exemple és això, no ho
tinc. A mi no m’ha passat mai.

-ENTREVISTADORA: Molt bé. I per poder finalitzar un poc la entrevista. Quina és la teua
percepció del risc del consum d’alcohol en els joves.

-ENTREVISTAT: Jo en el meu cas. Primer parlaré en el meu cas i després parlaré en general.
En el meu cas, jo tinc una percepció del risc molt alta, a l’hora de fer algo que em puga
afectar directa o indirectament. Pues que directament, lo pitjor que et pot passar és que
digues, pues xee vaig a creuar el carrer este sense mirar i sense res. Perds la percepció del

39
risc, vaig a creuar i t’atropellen, i puges hasta morir, i no seria la primera volta. No sería la
primera volta que un jove sense tindre percepció del risc es clava en algun lio, bota per algun
lloc, agarra el cotxe o la moto i això.

-ENTREVISTADORA: I problemes de salut, tu has sofrit o algún familiar, o alguna persona

del teu entorn, alguna patologia o problemes per consumir alcohol?

-ENTREVISTAT: ¿Consumir alcohol?

-ENTREVISTADORA: És a dir, si ha tingut ansietat, problemes per haver consumit eixa

nit…

-ENTREVISTAT: Jo tinc un cas en la meua família, però que eixe cas per lo que puga passar
ja està apartat, més que res puc posar el cas de mon tio. Mon tío estaba en ma tía, ara ja no
estan, per eixos problemes. Ell era una persona que si el bar obria a les 6h, pues ell a les 6h
estaba, i estava tot el dia més cap allà que cap ací, agarrava el cotxe, animalaes i damunt era
un apersona que era un basto i un cabut, sas, entonces sí que ho he viscut, i per culpa d'això
ma tia ha tingut també alguna depressió que altra, mal estar a tot hora perque clar era arribar i
ell era molt violent, no li ha arribat a pegar mai que jo sàpiga o arribar a violencia, però
alomillor a la mínima s’alteraba o envés de parlar com jo estic parlant, pues ell alçava un poc
més la veu i el que siga, i per això, però com he dit ja està apartat, no se que és d'ell, no se
res. Sols que que ma tía que es la que es porta amb mí esta bé i ara estem tots bé, i per res del
alcohol no tenim res.

-ENTREVISTADORA: ¡Pues genial! Moltes gràcies per la teua participació.

-ENTREVISTAT: A vosaltres!

Entrevista Rebeca: Xic de 22 anys, de Catarroja - Valencia

-ENTREVISTADORA: Buenas, estem fent un estudi sobre els hàbits entre els adolescents en
el temps lliure i vaig a començar. Conta'm un poquet sobre tu.

-ENTREVISTAT: Tinc 22 anys, estudie Teleco en la UPV, visc amb els meus pares i tinc una
relació amb els amics molt bona. I, en quant a l’oci i el temps lliure ara aniré contante

-ENTREVISTADORA: Val, doncs, què sols fer en el teu temps lliure amb els teus amics?

-ENTREVISTAT: En els meus amics, quan tenim temps lliure… Bueno, se pot interpretar
temps lliure també com a fora de classe?

-ENTREVISTADORA: Clar.

-ENTREVISTAT: Ah, val. Doncs, anem a la biblioteca. També fem esport i també, algo que
ens agrada molt és anar a fer-nos unes cervesetes.

40
-ENTREVISTADORA: Soleu molt anar a fer-vos cerveses? Si pots dir-me aproximadament
quantes voltes soleu anar en la setmana.

-ENTREVISTAT: Si, durant la setmana podem anar unes 3 voltes.

-ENTREVISTADORA: I els caps de setmana?

-ENTREVISTAT: El cap de setmana, en el meu cas depende, perquè com el dissabte treballe i
el diumenge estic amb la familia és meny aviat. Però si, a vegades clar.

-ENTREVISTADORA: Entenc. I parlant de les vegades que esteu entre setmana al bar amb
el ambient, etc. Soleu consumir altres substàncies acompanyades de l’alcohol?

-ENTREVISTAT: En el meu cas no, jo mai he consumit substàncies. Però si que és veritat
que en el grup d’amics hi ha un bon percentatge que se fa.
-ENTREVISTADORA: Aproximadament, de quin percentatge estem parlant?

-ENTREVISTAT: Dels meus amics? A vore… Vora el 50%.

-ENTREVISTADORA: OK. I, quin tipo de substàncies consumeixen?

-ENTREVISTAT: Ja siga marihuana o popper.

-ENTREVISTADORA: Val. I en alguna d’aquestes vegades que aneu al bar o en temps de

cap de setmana, has viscut alguna situació baix els efectes de l’alcohol, de baralles o
violència?

-ENTREVISTAT: A vore, ara és més difícil viure eixes situacions per el tema en el que
estem, que és el COVID-19, aleshores és més difícil ixir de festa etc, Però en el seu moment,
abans, alguna discussió si que he viscut i inclús ara, fa una setmana, baix els efectes d’alguna
droga crec jo, encara que no ho sé segur, va haver una discussió prou gran en l'àmbit dels
nostres amics.

-ENTREVISTADORA: Ajá, i esta situació de que parles, segons has dit, ve donada per els
efectes d’alguna droga. La situació va arribar a les mans? A ser contacte físic.

-ENTREVISTAT: No, a les mans no. Paraules fortes, molt més fortes de les que pensaríem
que podrien ser. No crec que siguera tan sols alcohol, perquè pots excedir-te a voltes i dir
coses que estan fora de lloc, però no crec que arribes a la mateixa situació que arribes en
drogues.

41
-ENTREVISTADORA: OK. Ara em parlat de situacions violentes, i ara el planteje situacions
de violència sexual. Has tingut alguna volta una situaciò d’acoso o ho has sentit? Baix els
efectes. Tu o altra persona del teu grup

-ENTREVISTAT: Jo no, jo no he tingut cap situació. Pense també que és més difícil tindre
una situació si eres home. Però si que pense, i he llegit molt, i com en un sindicat que estic,
per exemple, sé molt casos que han hagut i violència sexual baix els efectes de l’alcohol i
drogues passa molt a sovint.

-ENTREVISTADORA: I, en el teu ambient o entorn d’amics, sas d’alguna vegada que haja
ocurrit?

-ENTREVISTAT: La veritat és que no, ni per part d'uns ni de altres… No, jo diria que no.

-ENTREVISTADORA: Bueno, passem a un altre tema. Volia preguntar-te sobre si, dins del
teu entorn familiar o de la comunitat, coneixes alguna persona (o tú mateix) que tinga
problemes de salut relacionats amb aquest tema.

-ENTREVISTAT: Si, em… jo tinc justament un cas de consum i drogues d’un familiar que
desde ben petit ja consumia, era la època més roïna de la droga, i.. va haver un moment que
va conseguir ixir un poc, però al final va recaure altra volta i va arribar a extrems, com s’ha
comentat abans, de molta violència amb la que era la seua parella i molta frustració familiar.
Al final sempre són deutes, etcétera etcétera, i va acabar de la pitjor forma, que és la mort per
culpa d’això.

-ENTREVISTADORA: Ho senc molt. Emmm, bueno, ara anem a parlar de tú, i vaig a fer-te
una pregunta i és que si consideres, mirant cap arrere, si el consum d’alcohol o parlant dels
teus amics, parlant d’algún consum d’estupefacients o el que siga.. El rendiment acadèmic o
en l’àmbit de l’esport ha baixat? O inclús si ni han amics que se ho han deixat per aquest
motiu o si han canviat, etc.

-ENTREVISTAT: Val, si, en aquest tema tot el món coneix. Per exemple, el meu grup
d’amics del poble som un total aproximadament de 20, i en els estudis, bueno, a la universitat
hem arribat tansols 2 persones. De 20, els 20 en eixe moment consumien marihuana i alcohol,
i és difícil deixar-ho, i això fa que en els estudis vages a pitjor. Crees una dependència i tota
la estona necessites fumar i consumir, i cada vegada més. I… en el esport també, en plan, si
tú estàs a tope físicament i el teu esport ho requereix, si comences i ni ha un excés d’alcohol i
de drogradicció al final pots arribar a molt més. No es algo bo, però en aquest tema el excés
d’alcohol tan bé com la droga. Jo per exemple, si haguera volgut un poquet més, podria haver
arribat a algo més en el meu esport que és el Tenis, però al final docs…

-ENTREVISTADORA: I, opines que és per el consum d’alcohol també, no?

42
-ENTREVISTAT: Indirectament sí. A veure, és de veres que jo no volia entrenar més del que
tocava, i una de les raons és perquè m’agradava ixir. Doncs si t’agrà ixir, t’agrada l’acohol
també, i beure amb els teus amics.

-ENTREVISTADORA: Clar clar. Ara, tornant al principi. La primera volta que vas consumir,
quin motiu va ser el que el va impulsar a fer-ho.

-ENTREVISTAT: Perque socialment ací, pareix que beure siga algo molt bo, molt bo, molt
bo i al final per a passar-se-ho bé, pareix que el que necessites és el alcohol. Igual que després
arribes a un punt que molta gent se planteja que necessita més que l’alcohol, doncs ni ha una
droga i després un altra i un altra, i al final el cos s’habitua i cada volta necessites més.

-ENTREVISTADORA: OK. En concordança en açò. Estem parlant de moltes drogues, però

ara enfocant-nos en l’alcohol. La percepció de l’alcohol, tu penses que els joves/ adolescents
estan concienciats realment? Penses que tenen una percepció real a llarg plaç sobre el que pot
ocasionar-lis? Si realment veuen que lis pot o està afectant en el àmbit escolar/treball/familia,
etc?

-ENTREVISTAT: No, jo pense que no. Com he dit anteriorment, ni ha un excés

d’alcoholisme i no se tracta bé. Es deveres que igual el tema de la drogadicció no es tracta
tampoc bé, però se posa més por, hi han més xarrades en els instituts que és quan més es
comença a consumir alcohol. Pense que està ben vist, que està molt normalitzat l’alcohol en
el nostre país. I si, si que afecta obviament en l’àmbit familiar i en tots els àmbits.

-ENTREVISTADORA: I, justament del que estàs dient, les xarrades, parlant de l’alcohol,
quin grau d’efectivitat creus que tenen realment? Creus que està ben enfocades?

-ENTREVISTAT: Jo, ara mateixa no pense que esten ben enfocades. Pense que.. No sé com
exactament, però segur que se pot fer millor. Igual que s’ha fet en les drogues o sexualment,
pareix que estiguem anant millor..

-ENTREVISTADORA: Seguint parlant d’aquest tema, les xarrades en els instituts. Com
penses que afecta als adolescents en quant a autoestima? Penses que consumir lis potencia
eixa vulnerabilitat?

-ENTREVISTAT: Però en el moment de consumir? Osiga quan estàs baix els efectes de
l'alcohol o després?

-ENTREVISTADORA: En ambdues

-ENTREVISTAT: A vore, jo pense que òbviament quan estàs baix els efectes de l’alcohol
tens menos vergonya, tens més autoestima, aleshores pots fer coses que abans no faries.
Coses que el donen molta vergonya, per això sempre es diu que el borratxo és el que menys
mentires diu i, si, tens molta més autoestima per a fer coses que no faries. Però, pot ser molt

43
perillós també. Com has dit abans pot arribar a una violència excesiva, aleshores. Se pot
beure hasta cert punt.

-ENTREVISTADORA: Tú, en el teu cas, has arribat a beure tant que t’has vist en aquesta
situació? T’h afavorit o d’altra banda, has tingut lagunes. Plantejameu aixina de manera
general la teua experiència.

-ENTREVISTAT: Val, en quant a auestoestima, sí. Si que és veritat que baix els efectes de
l’alcohol, he tingut més autoestima, he dit coses que no haguera dit igual sense anar
alcoholitzat. Però, no m’arrepentisc de ninguna per sort, però podria arrepentir-me
perfectament. I si que he pogut demanar perdó per alguna cosa lleu, igual que ho ha fet molta
gent, però sense més. Però podria ser més excessiu. I, en quant a llagunes, si que he tingut.
Quan vaig ser més petit vaig tindre un coma i, si, possiblement va ser per no tindre les
xarrades adequades. Perquè vaig acabar molt mal, però durant els anys vaig saber controlar i
he tingut les xarrades que deuria haver tingut abans.

-ENTREVISTADORA: I, al teu entorn d’amics, consideres que compartixen el mateix

discurs que tú o tens algun amic o amiga que no controla el consum?

-ENTREVISTAT: A vore, jo tinc varios grups d’amics, per dir-ho d’alguna manera. Els del
poble, els de la universitat..Per exemple, els de la uni, pense que si lis fereu una entrevista
seria molt pareguda a la meua i diriem pràcticament les mateixes coses. Però alguns del poble
que conec prou, jo pense que no tindrien el mateix discurs exactament que el meu. Ja que
molts si que s’han arrepentit de coses que han fet baix els efectes de l’alcohol.

-ENTREVISTADA: Res, doncs moltes gràcies i espere que se t’hi haja fet amena la
entrevista.

-ENTREVISTAT: Gràcies a vosaltres.

Entrevista Melissa: Chica de 15 años, de Rocafort.

ENTREVISTADORA: Te voy a hacer una entrevista sobre el consumo de alcohol en jóvenes.

¿Cuántos años tienes?

ENTREVISTADA: Tengo 15 años.

ENTREVISTADORA: ¿Qué sueles hacer en tus ratos libres?

ENTREVISTADA: Suelo quedar con mis amigas, hacer deberes, bailo y hago ejercicio.

ENTREVISTADORA: ¿Bailas en una academia o en casa?

ENTREVISTADA: En casa.

44
ENTREVISTADORA: ¿Haces baile libre no?

ENTREVISTADA: Si.

ENTREVISTADORA: ¿El deporte donde lo sueles hacer?

ENTREVISTADA: Hago mis rutinas en casa

ENTREVISTADORA: ¿Cuál es tu situación familiar?

ENTREVISTADA: Buena, normal.

ENTREVISTADORA: ¿De qué trabajan tus padres?

ENTREVISTADA: Mi madre limpiadora y mi padre obrero.

ENTREVISTADORA: ¿Son españoles?

ENTREVISTADA: No, son de Algeria.

ENTREVISTADORA: ¿Crees que tu consumo de alcohol está condicionado por que tus
padres sean musulmanes?

ENTREVISTADA: No, ya que yo bebo alcohol de vez en cuando en fiestas con mis amigas.

ENTREVISTADORA: ¿Cuál es tu situación escolar?

ENTREVISTADA: Muy buena, soy buena estudiante y saco buenas notas.

ENTREVISTADORA: ¿Y tú situación personal?

ENTREVISTADA: Soy una niña normal que hace de todo un poco.

ENTREVISTADORA: ¿Tienes hobbies?

ENTREVISTADA: Si, hago baile que es lo que más me gusta.

ENTREVISTADORA: ¿Desde cuando llevas bailando?

ENTREVISTADA: Creo que desde los 5 años que hacía gimnasia rítmica y lo deje con 13/14
y ahora solo bailo.

ENTREVISTADORA: ¿Has tenido algún tipo de situación violenta a causa del alcohol?

ENTREVISTADA: No, sí que en alguna fiesta he visto a gente en alguna pelea, pero no en
mi núcleo.

ENTREVISTADORA: ¿Tú tampoco has sentido que te volvieras más violenta por el hecho
de consumir alcohol?

45
ENTREVISTADA: No.

ENTREVISTADORA: ¿Con qué frecuencia consumes alcohol?

ENTREVISTADA: Muy poca, en alguna fiesta y ahora con el tema COVID que no se puede
hacer nada no mucho.

ENTREVISTADORA: ¿Alguien de tu círculo cercano ha tenido problemas relacionados con

el alcohol?

ENTREVISTADA: No, nunca.

ENTREVISTADORA: ¿Sueles consumir otro tipo de sustancias que asocias al consumo de

alcohol?

ENTREVISTADA: Yo no, pero mis amigas sí que es verdad que cuando bebemos alguna que
otra vez fuman algo.

ENTREVISTADORA: ¿THC o Tabaco?

ENTREVISTADA: Tabaco.

ENTREVISTADORA: ¿Tienes algún cercano que consuma THC?

ENTREVISTADA: Que los haya probado sí, pero conmigo nunca.

ENTREVISTADORA: ¿Cuál es tu rendimiento escolar?

ENTREVISTADA: Muy bueno.

Entrevistadora: ¿En qué cursos estás?

Entrevistada: En cuarto de la ESO.

Entrevistadora: ¿Qué notas sueles sacar?

Entrevistada: Entre sietes, ochos y nueves.

Entrevistadora: ¿Qué quieres hacer cuando termines la ESO?

Entrevistada: Quiero hacer el bachillerato social ya que de mayor me gustaría ser pedagoga.

Entrevistadora: ¿Por qué quieres ser pedagoga?

Entrevistada: Porque me gustan mucho los niños y la psicología y así podré ayudar a los
niños que les cuesta.

Entrevistadora: ¿Cuál crees que es tu grado de responsabilidad en cuanto al colegio y a tu

vida?

46
Entrevistada: Alto, soy bastante responsable, llevo mis deberes al día, estudio cuando toca.

Entrevistadora: ¿Los trabajos los sueles hacer siempre?

Entrevistada: Sí.,

Entrevistadora: ¿Estudias por la mañana, por la tarde o por las noches?

Entrevistada: Por las tardes y por las noches.

Entrevistadora: ¿Cuál es tu percepción sobre el riesgo del consumo de alcohol?

Entrevistada: Yo pienso que si un grupo de jóvenes beben todos los fines de semana pueden
tener una enfermedad en el riñón.

Entrevistadora: ¿Entonces te enfocas más en la enfermedad que en el riesgo de adicción?

Entrevistada: Si.

Entrevistadora: ¿Crees que consumir alcohol solo los fines de semana se considera adicción
al alcohol?

Entrevistada: Adicción no, es como pasar un rato con tus amigos, pero la adicción no.

Entrevistadora: Imagina que una persona de tu entorno consume alcohol todos los fines de
semana ¿Estarías preocupada por esa persona?

Entrevistada: Si, porque le puede dar alguna enfermedad.

Entrevistadora: ¿Te preocupa más la enfermedad que la adicción?

Entrevistada: Si, primero me preocuparía por la enfermedad y luego por la adicción.

Entrevistadora: ¿Piensas que al hacer deporte hay un menor consumo de alcohol?

Entrevistada: Yo tengo amigas que son atletas y ellas consumen poco ya que les puede afectar
a su rendimiento, entonces si eres deportista no es bueno que bebas mucho alcohol.

Entrevistadora: ¿Piensas que si fueras atleta no consumirías alcohol?

Entrevistada: Consumiría mucho menos, como mucho una vez al año.

Entrevistadora: ¿El afecto en el ámbito familiar puede causar un incremento del consumo de
alcohol? ¿Crees que en algún momento tu situación familiar ha provocado que consumieras?

Entrevistada: Yo en mi caso nunca, pero si que tengo amigas que a veces se han sentido mal
con su familia y han bebido.

47
Entrevistadora: ¿Te sueles preocupar por tus amigas cuando usan el alcohol como una vía de
escape?

Entrevistada: Si, mucho y cuando estoy con ellas las intento controlar y decirles que no se
pasen bebiendo.

Entrevistadora: Hay estudios que demuestras que a mayor consumo de alcohol mayor
consumo de sustancia tóxicas. Antes me has dicho que tenías amigas que consumen tabaco.
¿Conoces a alguien que consuma sustancias tóxicas cuando beben?

Entrevistada: Conozco a gente que consume sustancias, pero no a causa del alcohol.

Entrevistadora: ¿Por qué crees que las consumen?

Entrevistada: Por moda porque no hay otra razón por la cual tienen que fumar eso, porque se
aburren.

Entrevistadora: ¿Te refieres a THC no?

Entrevistada: Si.

Entrevistadora: ¿Sabes en qué momento comenzaron a consumir?

Entrevistada: No, creo que no va relacionado con el alcohol.

Entrevistadora: Una baja autoestima provoca un incremento en el consumo de alcohol.

¿Crees que a causa de tu autoestima has bebido alcohol?

Entrevistada: No, nunca y mis amigas tampoco, nunca me han dicho que empezaran a beber
por su baja autoestima.

Entrevistadora: ¿Crees que tienes una buena autoestima?

Entrevistada: Si.

Entrevistadora: ¿Y tus amigas?

Entrevistada: Si, somos todas normales.

Entrevistadora: ¿Cuándo vas a volver a consumir?

Entrevistada: Este fin de semana porque es el cumpleaños de una amiga nuestra y le hemos
preparado una fiesta sorpresa y hemos decidido beber un poco pero siempre con cabeza
porque estaremos en su casa con su madre y no nos vamos a pasar, va a ser beber para
pasárnoslo bien un rato.

Entrevistadora: ¿Qué os hace pensar que os lo vais a pasar mejor por beber?

48
Entrevistada: No es que nos lo vayamos a pasar mejor, es que, no sé.

Entrevistadora: ¿Es como un hábito no? ¿Relacionáis la fiesta con el alcohol?

Entrevistada: Si.

Entrevistadora: ¿No hay nadie de tu grupo que prefiera no beber?

Entrevistada: Si, tengo una amiga que nunca ha bebido, pero puede que este fin de semana lo
pruebe.

Entrevistadora: ¿Por qué no ha bebido nunca?

Entrevistada: Porque sus padres son musulmanes y ella también y dice que no quiere beber.

Entrevistadora: ¿Crees que este fin de semana que lo va a probar está influenciada por su
entorno?

Entrevistada: No, ya que ella lleva viendo a sus amigas beber desde hace 4 años y nunca ha
dicho, va lo voy a probar, lo quiere probar este fin de semana que vamos a estar en una casa
con la madre de mi otra amiga.

Entrevistadora: ¿La madre de tu amiga la deja beber, sabe que bebe?

Entrevistada: Si, seguramente porque ya sabe que bebe y la deja.

Entrevistadora: ¿Cuántos años tiene tu amiga?

Entrevistada: 15

Entrevistadora: ¿Crees que la madre de tu amiga tiene una percepción del alcohol
normalizada ya que la deja beber con 15 años?

Entrevistada: Si, porque sabe que su hija tiene cabeza y no se va a rayar por el alcohol, no va
a sobrepasar los límites.

Entrevistadora: ¿Cuándo fue la primera vez que consumiste alcohol?

Entrevistada: Tenia 14 años y fue en una fiesta de Halloween.

Entrevistadora: ¿Cómo te sentó esa primera vez?

Entrevistada: Mal, porque encima esa noche no había cenado.

Entrevistadora: ¿Cuánto bebiste?

Entrevistada: Bebi poco, bueno no lo sé, no me acuerdo creo que 2 o 3 cubatas y ya no más
porque no me gustó.

49
Entrevistadora: ¿Por qué has seguido bebiendo si esa primera vez no te gusto?

Entrevistada: Porque las otras veces tenía más cabeza y ya sabia que antes de consumir tenia
que comer y tampoco tienes que sobrepasar los límites.

Entrevistadora: ¿Crees que los padres suelen tener una charla sobre el alcohol o el consumo
de estupefacientes con sus hijos?

Entrevistada: Depende de los padres, pero yo creo que la mayoría de los padres no suelen
hablar sobre eso.

Entrevistadora: ¿Los hijos no saben las consecuencias del consumo no?

Entrevistada: No, se influencian por los amigos.

Entrevistadora: ¿En el colegio te han dado algún tipo de charla de prevención?

Entrevistada: Si, varias.

Entrevistadora: ¿Crees que os sirven esas charlas?

Entrevistada: No, no sirven para básicamente nada porque por mucho que lo digan los
jóvenes van a seguir haciéndolo.

Entrevistadora: ¿Qué es lo que os dicen?

Entrevistada: Siempre nos dicen las consecuencias de consumir alcohol o el consumo de

estupefaciente, nos dicen lo que le ha pasado a alguna persona que ha ido a hablar con ellos,
pero lo que suelen pensar los adolescentes es que a ellos no les va a pasar eso.

Entrevistadora: ¿Has sentido alguna vez alguna situación incomoda con una persona del sexo
opuesto a causa del alcohol?

Entrevistada: No, nunca.

Entrevistadora: ¿Nunca han intentado acercarse a ti o te has sentido incomoda?

Entrevistada: No.

Entrevistadora: ¿Alguna vez has consumido para intentar acercarte a otro chico?

Entrevistada: Yo no, pero mis amigas sí.

Entrevistadora: ¿Puedes poner un ejemplo?

Entrevistada: Pues por ejemplo si nos vamos a una fiesta y esta el chico que esta el chico que
le gusta a una de mis amigas piensan -voy a beber y así me suelto y le podre entrar más al
chico- y empieza a beber y se acerca a el para hablar con él.

50
Entrevistadora: Con esto concluimos la entrevista, muchas gracias.

Entrevistada: No hay de que.

Entrevista Laura: Chico de 22 años, Pego.

Laura: Hola, voy a hacerte una entrevista sobre los hábitos que tienen los jóvenes hoy en día.
Para empezar, quiero que me hables un poco de ti y de lo que haces actualmente, si eres
estudiante, si trabajas, y qué es lo que sueles hacer.

Entrevistado: Tengo 22 años y soy estudiante de 3º de magisterio, ya tendría que haber

acabado la carrera, empecé otra pero me la dejé porque no se me daba bien y no era
exactamente lo que me gustaba y en el segundo año me la dejé.

L: ¿Cuál era?

E: Ingeniería Telemática, encima tenía que ir a Burjassot y era más pateo ir. Y nada, soy una
persona que no tiene unos hábitos establecidos en sí, ahora mismo el único hábito que tengo
es ir a clase y quedar con mi novia y mis amigos. Aunque también me gusta la música, pero
no lo tengo como rutina ni como hábito.

L: Cuéntame un poco más lo de la música, ¿es un hobbie que tienes?

E: La música siempre me ha gustado y desde muy pequeño toco algún instrumento y ahora
estoy en una época de disfrutar de ellos, toco en un grupo de música, practico en casa, estoy
haciendo la especialidad en magisterio de música porque también me gustaría dedicarme a la
docencia en ese sentido.

L: ¿Qué instrumentos has tocado?

E: Empecé a tocar el clarinete por obligación y me lo acabé dejando, luego con la dolçaina,
que la tocaba en el grupo, pero hubo un momento que nos quedamos sin bajista y yo me
animé a aprender a tocarlo.

L: Bueno ahora cuéntame un poco cómo es la situación con tu familia, ¿vives con ellos?

51
E: No vivo con ellos pero los fines de semana sí que estoy con ellos ya que como estudio
tengo el domicilio aquí. La relación con ellos ha ido mejorando con el tiempo, las épocas de
adolescencia ya las hemos pasado y antes era una relación más distante y ahora tenemos
mejor relación. Para verles los fines de semana bien, ahora me he acostumbrado a vivir solo 6
años y si me pusiera a vivir con ellos a diario a lo mejor me agobiaría.

L: Y las relaciones con tus amigos, ¿cómo son? ¿qué soléis hacer? ¿tienes muchos grupos de
amigos? ¿tu novia?

E: Tengo mi grupo de amigos del instituto, que depende de la época hacemos unas cosas u
otras pero por lo general quedamos en los bares y tomamos algo, ahora nos ha dado también
por quedar para jugar a pádel y después tomar algo.
Luego tengo otros amigos que son los de la universidad que les veo un poco más porque mis
amigos amigos no están en Valencia, y solemos quedar también a tomar algo. También quedo
con los del grupo de música que también solemos quedar para tomar algo en los bares (risas).
L: ¿Cada cuánto soléis quedar para tomar algo en los bares?

E: Depende cuánto más quede con alguien más planes van surgiendo. En una semana a un bar
puedo ir a tomar algo mínimo 3 días a la semana más los fines de semana.

L: Y antes del covid, ¿ibais más veces o igual?

E: Creo que era diferente también, porque igual quedábamos para tomar algo, pero íbamos a
casa de alguien o así, pero como ahora están las restricciones quedamos en sitios públicos,
pero no creo que haya tanta diferencia de antes a ahora, también depende de épocas y ahora
también como viene el verano, quedamos prácticamente todos los días, ahora que tenemos el
tiempo más limitado quedamos a tomar algo y ya está.

L: En relación al consumo de alcohol, en tu caso o en el de tus amigos, ¿crees que está

relacionado con el consumo de drogas? Cuando ha habido consumo de alcohol, ¿habéis
tenido la necesidad de consumir algo más?

E: Sí, también es verdad que antes sólo bebíamos y ya llega un momento que primero te
haces dos cubatas y ya te pones “contentillo” luego te hacen falta 4, luego 6, 8… y cuando te

52
haces más de media botella, estás hinchado y ves que no te sube lo suficiente pues a veces
tiras de algo extra.

L: ¿Cómo qué?

E: Pues cristal, coca, Popper, normalmente eso, porros y eso a mis amigos no les suele pegar.
Yo creo que ha sido con el paso de los años que igual necesitas algo más, o te enteras que
alguien lo ha probado, o te ofrecen y no tengo ningún amigo que considero que sea adicto a
ninguna droga dura, sí que podría decir que tengo amigos que incluso están rozando el
alcoholismo, que bueno tampoco sé el alcoholismo exactamente que es, pero que estemos
todos los días bebiendo cerveza o todos los días que salgo al bar beberme 2 litros de cerveza
y 4 chupitos, que también lo tenemos muy normalizado en todos mis grupos de amigos, que a
veces queda hasta raro que alguien se pida una cocacola, y a veces si sabes que no puedes
beber incluso ni sales.

L: ¿Y crees que el consumo de alcohol o drogas puede afectar en el ámbito escolar o de

trabajo?

E: Supongo que sí, en mi caso yo el día que bebo mucho, esa noche ya duermo fatal o no
duermo, entonces al día siguiente si tengo que trabajar o estudiar, el rendimiento no va a ser
el mismo, y en drogas igual, si no duermes o descansas bien el rendimiento ya no va a ser el
mismo, además que hay algunas drogas como el cristal que al día siguiente te deja como
“hecho mierda” y te sientes muy mal.

L: entonces, ¿tú crees que la gente que consume este tipo de drogas o alcohol es consciente
de los riesgos que tiene?

E: Creo que no, porque yo por ejemplo no sé cuáles son los riesgos, sí que hemos oído gente
más mayor, de la ruta del bacalao que se han quedao medio tontos o de una sobredosis se han
muerto, con pastillas, sí que conozco una persona que le dio un brote psicótico de todo lo que
se metía, pero lo que mi entorno puede llegar a consumir no sé hasta qué punto puede llegar a
ser peligroso.

53
L: Y las charlas que se dan en los colegios, tú como futuro docente, ¿crees que llegan a los
alumnos?

E: No, yo creo que no, igual estas que las de sexología y todo eso, es suficiente como para
que te digan no hagas esto como para que tú vayas y lo hagas, yo creo que no está bien
enfocado.

L: Lo que estábamos hablando del tema alcohol y drogas y tal, ¿has vivido alguna situación
de violencia de algún amigo tuyo, alguna pelea?

E: La verdad que en mi grupo de amigos tenemos un beber bastante bueno, que todo nos lo
reímos y que nunca nos metemos, pero sí que nos hemos encontrado con gente que sí que se
hace pesada e insoportable y a la mínima salta, le pasas por el lado y le tocas y ya se enfadan
o te dicen algo o te dicen que has mirado a su novia o así, y todo eso producto del alcohol que
te pone nervioso y que de por sí también es agresiva.

L: Con respecto a lo que decías de la frase de: “has mirado a mi novia”, ¿has vivido alguna
situación incómoda o de acoso en relación con esto? ¿Qué hayas hecho o visto que algún
amigo tuyo haya hecho?

E: Sí, por desgracia sí que he visto muy de cerca, una vez un conocido que estaba en el
mismo grupo que yo empezó a marear a una chica y no sé si no se dio cuenta de cómo estaba
y al final acabó tocándole o no sé qué le hizo, y se lió bastante porque el novio o un amigo de
ella lo vio y le pegó y le dejó tendido en el suelo, y estaba con nosotros y nos tuvimos que
hacer responsables de él y de algo que no nos gustaba a nadie, y eso era producto del alcohol
y de drogas.

L: O sea que, ¿piensas que el consumo de alcohol y drogas lleva a la gente a hacer cosas que
en otras ocasiones no harían?

E: Sinceramente, desde mi punto de vista, que no es el bueno, pero yo pienso que el alcohol y
las drogas lo potencian todo, igual esta gente es cosas que tiene en la cabeza o no lo hace
porque sabe que está mal, pero cuando bebe se desinhibe y hace estas cosas, pero tampoco le
he preguntado a nadie por qué lo hace ni nada.

54
L: Vale, pues muchas gracias.

Entrevista Maria: Chica de 16 años, Valencia.

+ Buenas tardes, María. Hoy vamos a dialogar sobre el consumo de alcohol en jóvenes. La
intención es que nos hables en función de tu experiencia y algunos datos que nos puedas
ofrecer. Tú tienes actualmente 16 años, ¿verdad?.

- Sí, 16 años.

+ Podemos empezar por la pregunta clave: ¿eres consumidora?

- Sí, bueno. Consumo de vez en cuando, no siempre.

+ En tu entorno más cercano (familia, amigos…) existe un ambiente propicio al consumo de

alcohol?

- Sí, la verdad es que en casa de mi madre, cuando está comiendo se bebe una copita de vino,
al igual que mis abuelos. Sobre todo en celebraciones familiares, se tiende a brindar con
champán… en general, en todas las celebraciones siempre se bebe alcohol.

+ Y tus amigos y amigas, los que tienen una edad semejante a la tuya, ¿qué consumo llevan a
cabo?

- Con mis amigos es, sobre todo, los fines de semana. Siempre hay alguno que compra
alcohol, y en todas las fiestas que hacemos siempre tiene que haber alcohol.

+ Así que dirías que siempre está presente, no existen ocasiones en las que vayáis a salir y
digáis: “bueno, hoy no bebemos”

- Bueno, si salimos a dar un paseo o algo así, sí. Pero si la intención es ir de fiesta, por lo
general, siempre hay alcohol.

+ Por otro lado, ¿crees que el consumo de alcohol ha afectado en algún momento en tu
ámbito personal, educativo o laboral?. Es decir, ¿en algún momento el alcohol ha supuesto un
impedimento para la realización de estas tareas?

55
- Importante no. Pero siempre ha habido algún día que he llegado con un poco de resaca. Se
nota al día siguiente al tener que levantarte a las ocho de la mañana, notas el dolor de cabeza,
por ejemplo.

+ Centrándonos de nuevo en tus hábitos, ¿con qué frecuencia concretamente consumes

alcohol actualmente?, ¿entre semana, fines de semana…?

- Entre semana no solemos mucho. Pero con los amigos todos los fines de semana
prácticamente, algo tenemos que beber.

+ ¿Has experimentado alguna situación violenta, discusión o similar en un contexto o

ambiente en el que se haya consumido alcohol?

- Por lo general, siempre que salimos, como solemos ser diferentes grupos y “pandillas” en el
parque, suele haber personas que han bebido demasiado, se pelean por distintas razones. Así
que, sí, peleas casi siempre vemos aunque no sean entre los miembros de nuestro mismo
grupo. También he vivido experiencias con algunas amigas que han sufrido coma etílico o
que han bebido hasta el punto de no poder llegar solas a casa.

+ Cuando hablas de esas chicas que no son capaces de valerse por sí mismas en esos
momentos, ¿te refieres a edades comprendidas entre cuántos años, aproximadamente?

- Es que nosotros para poder beber solemos relacionarnos con personas más mayores para
que nos saquen la bebida. Así que hay todo tipo de edades. Gente más pequeña que yo, a
veces también. Ya que, al fin y al cabo, nos conocemos entre grupos y nos juntamos con
gente de todas las edades.

+ Es decir, le pedís a personas mayores de edad, ya sean amigos, familiares, etc. que os
saquen bebidas alcohólicas de los comercios.

- Sí, claro. A nosotras no nos venden alcohol, así que vamos todos al supermercado y
esperamos hasta encontrar a una persona que no sea muy mayor ni muy joven (ya que si es
muy mayor no va a querer). Debe tener 18 o 19 años, le pedimos que nos saque cerveza, vino
o lo que sea. Si no, si alguna tiene algún primo u otro familiar que sea un poco más mayor y
nos lo pueda comprar, también es una opción.

56
+ Según tu opinión personal, ¿crees que existe una dependencia al alcohol por parte de la
gente joven, hoy en día?, ¿que de alguna manera se ven forzados a consumir?

- Al final, si no bebes cuando sales de fiesta eres raro, porque todo el mundo está bebiendo.
Y si tu no bebes eres raro, un friqui o lo que sea y se van a acabar metiendo contigo. Si no
bebes cuando sales de fiesta, ¿para qué sales?. Incluso en las fiestas o celebraciones
familiares todos acaban bebiendo. Entonces sí, hay una dependencia, ya que todos “tenemos
que” beber, porque al fin y al cabo cuando bebes te lo pasas mejor, hablas con más gente,
socializas más.

+ ¿Recuerdas algún momento en el que hayas decidido no beber alguna noche?

- No. Si no apetece salir o fiesta, directamente no sales, te quedas en casa o buscas otro plan
que no sea salir de fiesta. En el grupo al que pertenezco, si salimos, es para beber.

+ ¿Has tenido algún problema de salud relacionado con el consumo de alcohol?

- Yo no y mis amigas tampoco. Al fin y al cabo somos jóvenes. Sí que hemos oído hablar de
personas del pueblo o conocidos que, que llevaban toda la vida bebiendo, han tenido
enfermedades o han muerto.

+ Paralelamente a las enfermedades físicas, existen las enfermedades por la adicción.

¿Conoces a alguien que sufra adicción y/o tenga la dependencia de beber?

- Amigas mías creo que no. Sí que tenemos por costumbre beber cuando salimos pero,
normalmente estamos en casa a diario y no bebemos. Gente mayor sí. Los típicos del pueblo
que tienen dependencia y siempre están borrachos.

+ ¿Eres fumadora?

- Sí.

+ ¿Es decir, fumadora habitual. ¿Fumas todos los días?

- Sí, fumar sí. Todos los días.

+ ¿Dirías que cuando bebes consumes más tabaco?

57
- Sí. Porque normalmente, un paquete de tabaco me dura dos o tres días, pero cuando salgo de
fiesta, un paquete me dura esa única noche e incluso a veces tengo que comprarme otro.
Como estás bebiendo, estás con la gente que también está bebiendo y está fumando, te
apetece fumar a ti también. Porque los ves, te invitan….

+ ¿Crees que supone un riesgo el consumo de alcohol en personas jóvenes y menores? ¿O

que es algo que se puede tolerar?

- Yo creo que hay que saber controlarse un poco, para que no sea tan malo. Si no te sabes
controlar va a suponer un riesgo, pero nosotros si salimos de fiesta pues tendremos que beber.
No va a suponer un riesgo ahora que somos jóvenes.

+ Además de lo hablado sobre las situaciones peligrosas o violentas, ¿has experimentado

alguna situación incómoda o de acoso por parte de un hombre durante una fiesta u otro
acontecimiento en el que se consuma alcohol?

- Sí. Creo que es algo que hemos vivido todas. Cuando estamos en alguna fiesta o cualquier
situación en la que haya bastante gente consumiendo, siempre está el típico que cuando bailas
te toca el culo, o es pesado, va detrás de ti o de alguna amiga.

+ Es decir, crees que es algo que sufren más las mujeres.

- Sí. A día de hoy no he visto a una mujer acosando a un hombre de fiesta por ir borracha. Si
ha sucedido, yo no lo he visto nunca. En el entorno de mis amigas y yo siempre ha pasado,
cuando salimos a discotecas y vamos arregladas, vamos paseando por la calle al sitio donde
hemos quedado y algún grupo de chicos empieza a gritar, silbar o decir cosas que no vienen
a cuento.

+ ¿Qué situación has vivido que recuerdes con miedo o pánico al respecto?

- Además de cuando nos dicen cosas por la calle, cuando volvemos a casa. En mi caso, mi
madre siempre venía a buscarme andando si estábamos en el pueblo, fuera la hora que fuera.
En otros casos cogemos taxis. Pero en el momento de llegar a casa siempre tenemos miedo,
porque es de noche e intentamos que ninguna vaya sola. Nos llamamos por teléfono por el
camino. No colgamos hasta que ya hemos entrado a casa. Con todas las cosas que se ven en
las noticias, da miedo pensar que, por ir borrachas vaya a pasar algo o pueda venir un hombre
siguiéndonos o cualquier cosa así.

58
+ ¿Crees que el alcohol puede potenciar esas actitudes, o que son cosas que pasarían de igual
manera?

- Creo que si eso ocurre, el ir borracho es una excusa. Si lo quieren hacer lo van a hacer, sin
influir el haber bebido o no. Y tampoco tiene por qué influir nada que la chica vaya borracha.

+ ¿Crees que las mujeres, concretamente, pueden ser más vulnerables cuando consumen
alcohol?, ¿o serían vulnerables de todas formas?

- Creo que el hecho de que una mujer haya bebido o no, no le da permiso a nadie hacer más o
menos cosas. El hecho de ir borracha será peor porque se utilizará en tu contra.

d) Arxius d’audio

https://drive.google.com/drive/folders/1ZNOJJRex1e71C-evdXPCHoT-MZ08JBxP?usp
=sharing

59