TDR - Com Ha Afectat La Pandèmia A L'economia

COM HA AFECTAT LA
PANDÈMIA A L’ECONOMIA
Alumne: Ismael Banotman Sosa

Tutor: Maria Carmen Martin Lledo
Any acadèmic: 2023-2024
Institut: IES La Bastida
Data: 19/12/2023
Treball de Recerca
Com ha afectat la pandèmia a l’economia
AGRAÏMENTS
En primer lloc, vull agrair a Maria Carmen Martin Lledo, professora d'Economia de
l'Empresa i tutora del meu treball de recerca. Gràcies a ella i als seus consells he pogut fer
aquest treball i complir els meus objectius.
També vull agrair a la meva millor amiga; Nicole Lopes, a Naiara Gómez, a Azjadi
Meritxell, a la meva mare; Sandra Sosa, a la meva àvia; Maria Asunción i al meu casal;
Germina, ja que sense tots ells no podria haver realitzat l'enquesta i les entrevistes de la part
pràctica. Gràcies per haver fet arribar a més gent la meva enquesta i per haver-me pogut
aconseguir les entrevistes amb les diferents empreses.
Clarament, també vull agrair a Campo de Tiro Montigalà, a Asesoria Comptable

JMCD i a Espai PIM per haver volgut acceptar les entrevistes, sense elles aquest treball no
seria el mateix.
No em puc oblidar de donar les gràcies al meu tutor de primer de batxillerat; Antonio
González, a la meva tutora de segon de batxillerat; Alba Cullell i a l'actual tutora de l'altre
segon; Marta Boix, per totes les sessions i hores dedicades al treball de recerca, per la
paciència i el comprensible que heu estat sempre.
A tots vosaltres, gràcies.
2
Treball de Recerca
RESUMEN
El trabajo de búsqueda se centra en cómo la pandemia ha afectado a nuestra economía,
los efectos negativos que ha causado y cómo se ha ido recuperando el país. Todo esto con el
objetivo de confirmar si las medidas aplicadas por el gobierno han sido eficaces. Además de
analizar cuál ha sido el impacto tecnológico y digital.
En este caso, el argumento es la evolución de la economía española durante este siglo,

el impacto que hubo durante y después de la pandemia y las previsiones futuras que se
esperan.
El marco teórico se centra en esta evolución, mencionando aspectos importantes como

el Producto Interior Bruto (PIB), el paro o la deuda pública. A su vez, el trabajo menciona las
consecuencias de la crisis financiera y sanitaria y las medidas implementadas por parte del
gobierno.
El marco práctico está dividido en dos partes, una encuesta y dos entrevistas. En el
primer caso, el objetivo es identificar las diferentes opiniones de los encuestados sobre cómo
han vivido la pandemia y analizar sus percepciones sobre cómo ven la economía. En el
segundo caso, se investiga la influencia de la crisis sanitaria en la rentabilidad y operatividad
de las empresas. El análisis revela la resiliencia y adaptabilidad del negocio para mantener su
estabilidad.
Finalmente, en el apartado de las conclusiones se puede observar que hay una división
de opiniones por parte de las personas encuestadas. Lo que ni afirma ni desmiente las
hipótesis realizadas.
3
Treball de Recerca
ABSTRACT
The research work focuses on how the pandemic has affected our economy, the
negative effects it has caused, and how the country has been recovering. All of this is with the
aim of confirming whether the measures applied by the government have been effective.
Additionally, we will be analysing what the technological and digital impact has been.
In this case, the argument is the evolution of the Spanish economy during this century,
the impact that there was during and after the pandemic and the expected future forecasts.
The theoretical framework focuses on this evolution, mentioning important aspects

such as Gross Domestic Product (GDP), unemployment, or public debt. At the same time, the
work mentions the consequences of the financial and health crisis and the measures
implemented by the government.
The practical framework is divided into two parts: a survey and two interviews. In the
first instance, the objective is to identify the diverse opinions of the respondents on how they
have experienced the pandemic and scrutinise their perceptions of the economy. In the second
instance, the impact of the health crisis on the profitability and operation of companies is
examined. The analysis discloses the resilience and adaptability of the business to sustain its
stability.
Finally, in the hypotheses section, it can be seen that there is a division of opinions
amongst the people surveyed, which neither affirms nor denies the hypotheses made.
4
Treball de Recerca
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ..................................................................................................................... 7
1.1 JUSTIFICACIÓ.............................................................................................................. 7
1.2 PRESENTACIÓ DE LES HIPÒTESIS.......................................................................... 7
1.3 OBJECTIUS................................................................................................................... 7
1.4 TIPOLOGIA DEL TREBALL....................................................................................... 8
1.4.1 Treball descriptiu i de catalogació......................................................................... 8
1.5 TIPOLOGIA DE RECERCA......................................................................................... 8
1.5.1 Investigació analítica............................................................................................. 8
1.6 METODOLOGIA........................................................................................................... 9
2. MARC TEÒRIC................................................................................................................... 10
2.1 ESCENARI ECONÒMIC ESPANYOL ABANS DE LA PANDÈMIA...................... 10
2.1.1 Context general.................................................................................................... 10
2.1.2 Crisi del 2008 a Espanya..................................................................................... 10
2.1.3 Crisi del 2008 a Catalunya...................................................................................13
2.1.4 PIB i PIB per càpita............................................................................................. 14
2.1.5 Deute públic......................................................................................................... 17
2.1.6 Taxa d’atur........................................................................................................... 19
2.1.7 Inflació................................................................................................................. 21
2.2 ESCENARI ECONÒMIC ESPANYOL DURANT LA PANDÈMIA......................... 24
2.2.1 Inici de la pandèmia............................................................................................. 24
2.2.2 Atur...................................................................................................................... 24
2.2.3 Sectors econòmics................................................................................................25
2.2.4 Teletreball............................................................................................................ 27
2.2.5 ERTO................................................................................................................... 29
2.2.6 PIB i PIB per càpita............................................................................................. 30
2.2.7 Inflació................................................................................................................. 32
2.2.8 Mesures governamentals......................................................................................33
2.2.8.1 Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència....................................... 33
2.2.8.2 Mesures econòmiques.................................................................................33
2.3 PREVISIONS FUTURES.............................................................................................34
3. MARC PRÀCTIC.................................................................................................................36
5
Treball de Recerca
3.1 INTRODUCCIÓ........................................................................................................... 36
3.2 HIPÒTESIS.................................................................................................................. 36
3.3 OBJECTIUS................................................................................................................. 36
3.4 PRÀCTICA 1................................................................................................................37
3.4.1 Desenvolupament.................................................................................................37
3.4.2 Resultats...............................................................................................................37
3.4.3 Conclusions..........................................................................................................42
3.5 PRÀCTICA 2................................................................................................................43
3.5.1 Desenvolupament.................................................................................................43
3.5.2 Entrevista 1.......................................................................................................... 44
3.5.2.1 Progrés........................................................................................................ 44
3.5.2.2 Resultats......................................................................................................44
3.5.3 Entrevista 2.......................................................................................................... 45
3.5.3.1 Progrés........................................................................................................ 45
3.5.3.2 Resultats......................................................................................................45
3.5.4 Entrevista 3.......................................................................................................... 46
3.5.4.1 Progrés........................................................................................................ 46
3.5.4.2 Resultats......................................................................................................47
3.5.5 Conclusions..........................................................................................................47
3.5.5.1 Dificultats comunes.................................................................................... 47
3.5.5.2 Diferències significatives............................................................................48
3.5.5.3 Avaluació de la recuperació........................................................................ 48
4. CONCLUSIONS.................................................................................................................. 49
5. BIBLIOGRAFIA.................................................................................................................. 50
6. ANNEXOS........................................................................................................................... 54
6.1 ANNEX 1: MODEL DE L'ENQUESTA......................................................................54
6.2 ANNEX 2: RECULL DE RESPOSTES DE L’ENQUESTA....................................... 56
6.3 ANNEX 3: MODEL DE L’ENTREVISTA.................................................................. 66
6.4 ANNEX 4: ENTREVISTA 1........................................................................................ 67
6
Treball de Recerca
1. INTRODUCCIÓ
La pandèmia de la COVID-19 ha marcat un fet important en aquests últims anys,
generant una crisi econòmica global de proporcions sense precedents. El seu impacte en
l'economia espanyola ha sigut notable, amb repercussions significatives en diversos sectors
amb un canvi radical en els models de producció, consum i funcionament empresarial.
L’anàlisi detallada d’aquesta situació és essencial per comprendre l’abast i les mesures
necessàries per poder controlar aquesta complexa situació.
1.1 JUSTIFICACIÓ
L’emergència sanitària ha provocat una crisi econòmica múltiple, afectant àrees clau
com l’ocupació, la producció o el comerç. En el context específic d'Espanya, resulta
fonamental examinar i comprendre els efectes d’aquesta crisi en la seva economia,
identificant els sectors més impactats i detectar si les accions establertes pel govern van
ajudar a mitigar els efectes negatius de la pandèmia.
1.2 PRESENTACIÓ DE LES HIPÒTESIS
- “El govern va prendre les mesures correctes per solucionar els efectes negatius de la
pandèmia?”
- “La transformació digital serà clau per obrir noves oportunitats comercials, el que
podria significar una via de recuperació”
1.3 OBJECTIUS
Aquest estudi s’enfoca a comprendre i avaluar com la crisi sanitària ha transformat

l’economia espanyola, així com identificar les mesures implementades pel govern i beure la
seva efectivitat mitjançant els següents objectius:
7
Treball de Recerca
- Analitzar l’impacte i examinar de manera detallada i exhaustiva els efectes de la

pandèmia en la nostra economia, identificant els sectors més vulnerables i les ajudes
que es van posar en marxa.
- Avaluar la recuperació i valorar si aquesta serà en un curt o llarg termini, considerant

variables claus que poden influir en l’evolució de l’economia nacional.
- Investigar les oportunitats i desafiaments presentats per la transformació digital de

l’economia espanyola, especialment en termes d’ocupació, i el seu paper en la
possible recuperació econòmica.
1.4 TIPOLOGIA DEL TREBALL
1.4.1 Treball descriptiu i de catalogació

La tipologia del treball comprèn la labor descriptiva i de catalogació i implica un
procés de recopilació, anàlisi i classificació de dades significatives i substancials. En aquesta
recerca, es recol·lecta una quantitat considerable d’informació per després sotmetre-la a una
anàlisi. La recopilació d’aquestes dades provenen de fonts, webs, bases de dades, enquestes i
entrevistes.
Un cop recopilats, les dades seran sotmeses a una anàlisi detallada per identificar
tendències o característiques específiques que permetin classificar-les i categoritzar-les de
manera adequada.
1.5 TIPOLOGIA DE RECERCA
1.5.1 Investigació analítica

Per altra banda, la tipologia d’investigació analítica se centra en la comparació
variable de respostes i opinions per confirmar o refutar les hipòtesis. A través de mètodes
estadístics i analítics, s'analitzaran i es contrastaran les dades obtingudes d'aquests grups per
avaluar la validesa de les hipòtesis plantejades. Aquest procés pot implicar l’anàlisi de dades
existents per determinar si existeixen correlacions o diferències estadísticament significatives
entre les respostes estudiades.
8
Treball de Recerca
1.6 METODOLOGIA
Aquest treball d’investigació conté un marc teòric que proporciona un context bàsic
sobre la situació econòmica d’Espanya abans de la pandèmia, fent menció de la crisi del 2008.
També s’aborda la situació en la qual es trobava Espanya en els últims anys, i finalment, es fa
referència a la situació actual i a les projeccions futures.
Per altre costat, el treball també comprèn un marc pràctic que s’ha desenvolupat en
dues parts. En primer lloc, s’ha portat a terme una enquesta amb preguntes relacionades amb
diverses situacions que van ocórrer durant la pandèmia i si aquesta va ser la causant. En segon
lloc, s’han realitzat tres entrevistes a empreses diferents amb l’objectiu d’observar, analitzar i
comparar les possibles dificultats que van experimentar durant la pandèmia i els seus
processos de recuperació, en el que d’haver sigut necessaris.
9
Treball de Recerca
2. MARC TEÒRIC
2.1 ESCENARI ECONÒMIC ESPANYOL ABANS DE LA PANDÈMIA
2.1.1 Context general
La crisi econòmica de 2008 va ser una crisi financera mundial que va ser originada en
els Estats Units i seguidament, es va propagar a escala mundial. Va ser provocada
principalment per la bombolla immobiliària dels Estats Units, que es va generar a causa de
l'emissió d’hipoteques subprime.
La situació va començar a empitjorar quan el banc d’inversió “Lehman Brothers”, un

dels principals actors en el mercat d’hipoteques subprime, es va declarar en fallida. Això va
generar una font de desconfiança en el sistema financer i va provocar una crisi de liquiditat,
on els bancs es negaven a prestar-se diners entre si per por a no recuperar-lo.
La crisi també va sorgir quan els bancs i els mercats financers de tot el món es van
veure afectats per diversos factors, com per exemple, la caiguda dels preus de les accions,
l’augment dels preus del petroli i la desregulació del sector financer.
Realment, la crisi va començar en el 2007, quan el mercat de l’habitatge en els EUA

va començar a desaccelerar-se i els preus de les propietats van començar a caure. Això va
portar a un augment en les taxes d’incompliment de pagament de les hipoteques subprime, el
que va provocar que moltes institucions financeres patissin importants pèrdues.
Totes les economies del món es van veure afectades per aquesta crisi, inclosa
l’economia espanyola.
2.1.2 Crisi del 2008 a Espanya
A Espanya, la crisi financera va tenir un impacte significatiu. Durant la dècada

anterior, Espanya va experimentar un auge en el sector de la construcció i una expansió del
crèdit, el que va portar a una bombolla immobiliària al país. Quan la crisi financera va
colpejar a l’Estat espanyol, el seu sector immobiliari va col·lapsar, el que va provocar una
gran quantitat d’execucions hipotecàries i una caiguda dràstica dels preus de l’habitatge.
10
Treball de Recerca
En el pic de la bombolla, Espanya consumia molt més del que produïa. Només en
2007, havia hagut de manllevar fons d’uns 100.000 milions d'euros per a finançar els
excessos. I aquest endeutament sense precedents es va poder fer perquè hi havia una garantia,
el maó, i una moneda forta que assegurava tipus baixos, l'euro. Sota la creença que el preu de
l'habitatge sempre pujaria, els espanyols s’havien endeutat en massa amb l'estranger a través
de les titulacions que la banca espanyola col·locava en els mercats.
Això va generar problemes significatius en el sector bancari, ja que els bancs tenien
una gran quantitat de préstecs hipotecaris en els seus llibres que es van tornar incobrables.
L’exposició dels bancs als préstecs hipotecaris d’alts rics (subprime) i la falta de regulació
adequada del sector financer van agreujar la crisi. Molts bancs van haver d’enfrontar
problemes de liquiditat i solvència, i alguns d’aquells van requerir rescats financers per part
del govern per evitar el seu col·lapse.
A més, el sector bancari espanyol també es va veure afectat, ja que moltes entitats
tenien exposició a actius tòxics vinculats a les hipoteques subprime i van sofrir pèrdues
significatives. Alguns bancs van haver de ser rescatats pel govern i es van implementar
mesures de reestructuració i recapitalització per enfortir el sistema bancari.
La crisi va tenir un impacte negatiu a l’economia espanyola en general. Hi va haver

una contracció del producte interior brut, un augment de l’atur i una disminució de la inversió
i el consum. El sector de la construcció, que era un motor important de l’economia, es va
col·lapsar i moltes empreses del sector van haver de tancar.
El govern espanyol va implementar diverses mesures d’austeritat i reformes

estructurals per fer front a la crisi, el que va incloure reformes estructurals i polítiques
d’estímuls econòmics. Es van implementar mesures per sanejar el sector bancari, millorar la
regulació financera i enfortir la supervisió. A més, es van introduir reformes laborals i fiscals
per fomentar la competitivitat i estimular l’activitat econòmica. Algunes de les mesures que
es van implementar són les següents:
- Inversió pública de 8.000 milions d’euros en obres locals: L’objectiu que va tenir
aquest programa va ser generar unes 200.000 ocupacions i potenciar el
desenvolupament dels municipis amb petites obres, com rehabilitacions d’edificis i
construcció de noves infraestructures.
11
Treball de Recerca
- Deducció de 400 euros en l’IRPF: Amb el fi d’incentivar el consum, el govern va

aprovar una deducció de 400 euros en l’IRPF dels treballadors i pensionistes. El cost
d’aquesta mesura es va elevar a 6.000 milions d’euros i que els seus potencials
beneficiaris eren unes 16 milions de persones.
No obstant això, les rendes que eren baixes, fins a 9.000 euros, han sigut les menys
beneficiades perquè aquells que tenien retencions de menys de 400 euros a l’any no
podien rebre aquesta injecció de liquiditat.
- Ampliació gratuïta del termini de la hipoteca: Va entrar en vigor en maig de 2008, i

permetia a les persones ampliar sense cap cost fins a dos anys el termini
d’amortització de les seves hipoteques sobre primer habitatge, reduint així la quantitat
que mensualment pagaven al banc.
- Eliminació de l’impost sobre el patrimoni: La supressió d’aquest gravamen va

estalviar el pagament de 1.800 milions d’euros a cerca d’un milió de contribuents.
Aquesta mesura va sorgir a Europa en l’any 1977 amb l'objectiu de recollir informació
fiscal, més que amb intencions recaptatòries.
- Aval de 10.000 milions d’euros a promotores que construeixin VPO (habitatge de

protecció oficial): Fins a 2010, l’executiu avalarà amb 5.000 milions cada any la
construcció d’habitatges protegits per intentar, així, reactivar el sector de la
construcció.
- “Plan Vive” per ajudar al sector automobilístic: El fracàs del primer “Plan Vive”
destinat a incentivar la compra de cotxes ecològics i renovar així el parc
automobilístic va provocar la seva reforma pocs mesos després d’haver sigut llançada.
Així, entre les novetats que incorpora el “Plan Vive” està la reducció a deu anys de
l’antiguitat dels cotxes que es deuen demolir per adquirir un nou i l’ampliació del preu
màxim d'adquisició de 20.000 a 30.000 euros.
- Pla integral d’automoció: Dotat amb 800 milions d’euros, el seu objectiu era evitar
la destrucció d’ocupació en un sector on treballen 300.000 persones.
12
Treball de Recerca
Encara que la recuperació econòmica va ser gradual, Espanya va aconseguir superar la

crisi financera amb el temps. Però, els efectes de la crisi van perdurar molt i encara se sent en
l’economia i la societat espanyola, especialment en termes de desigualtat, desocupació i
endeutament públic.
2.1.3 Crisi del 2008 a Catalunya
La situació econòmica a Catalunya no era molt bona a causa de l’ocorregut en la resta

del món a 2008. Malgrat ser una de les regions més industrialitzades i desenvolupades
d’Espanya, va experimentar tant efectes directes com indirectes a causa de la crisi que va tenir
lloc fa quinze anys.
En primer lloc, la crisi financera va provocar una contracció en els mercats crediticis i
una disminució en la confiança dels inversors. Això va portar a una reducció de la inversió
empresarial i a dificultats per obtenir finançament. Moltes empreses catalanes, especialment
les petites i mitjanes empreses, es van veure afectades per la falta de crèdit i van tenir
dificultats per mantenir les seves operacions i pagar els seus deutes.
A més, la indústria de la construcció, que havia florit els anys anteriors a la crisi, es va
veure molt afectada. El sector de l'habitatge i el turisme immobiliari a Catalunya va
experimentar un creixement ràpid i quan esclatar la crisi, moltes empreses del sector van
tancar i l'activitat constructora va caure considerablement. Això ha tingut un impacte negatiu
a l’ocupació i l’economia en general.
El mercat laboral va tenir conseqüències negatives a Catalunya, ja que moltes

empreses van haver de reduir la seva plantilla o inclòs tancar, el que va resultar en un
augment de la taxa de desocupació. Això va afectar especialment a sectors com la indústria
manufacturera.
En l’àmbit financer, algunes entitats bancàries catalanes també van sofrir les
conseqüències de la crisi. Alguns bancs i caixes d’estalvi van haver de ser rescatats o
intervinguts pel govern per evitar el seu col·lapse. Això va generar una gran inestabilitat en el
sector econòmic i va afectar a la confiança dels clients i depositants.
13
Treball de Recerca
Per altra banda, la crisi financera també va tenir un impacte polític a Catalunya. La
insatisfacció amb la gestió de la crisi i les mesures d’austeritat imposades pel govern central
espanyol van augmentar el sentiment independentista a la regió. Això va conduir a un
augment del suport als partits polítics que advocaven per la independència de Catalunya i va
establir les bases pel posterior conflicte polític a la regió.
2.1.4 PIB i PIB per càpita
El Producte Interior Brut mesura el valor de tots els béns i serveis produïts dins d’una
economia durant un període de temps, generalment un any o un trimestre. El PIB és una
mesura de la riquesa que genera un país i és utilitzada per avaluar la salut econòmica d’una
regió.
Un país està creixent en termes econòmics quan la taxa de variació del PIB augmenta
respecte a l'any anterior. Això significa que s'incrementa de forma general el consum, la
despesa i la inversió.
Per altra banda, si el PIB disminueix, cau el consum i es redueix l'ocupació i la

inversió. Es parla de recessió quan s'acumulen dos o més trimestres amb una taxa de variació
del PIB negativa.
El PIB és important, ja que proporciona mesures quantitatives de l’exercici d’un país.

Permet als governs, els inversors i els analistes avaluar el creixement econòmic, la
productivitat i la capacitat d’un país per generar ingressos.
També és una eina per comparar l’economia d’un territori amb la d’un altre i per
prendre decisions polítiques i econòmiques.
El PIB per càpita és una mètrica que es calcula dividint el PIB total d’un país entre la
seva població. És una mesura de l’ingrés mitjà per persona d’un país durant un període de
temps determinat.
Aquesta mètrica és útil per avaluar el nivell de vida mitjà dels ciutadans d’un país, per
saber el desenvolupament econòmic de la població i el seu estàndard i per comparar el
benestar econòmic entre diferents nacions.
14
Treball de Recerca
El PIB per càpita és important perquè proporciona una visió més detallada de com es
distribueix la riquesa i l'ingrés en un país. Mentre que el PIB total pot ser alt en una economia
gran, el PIB per càpita pot revelar si aquest ingrés es distribueix equitativament o si només
beneficia a una part de la població.
EVOLUCIÒ DEL PIB ANUAL A ESPANYA
Data PIB anual Variació
2019 1.245.513 M€ 2,0%
2018 1.203.859 M€ 2,3%
2017 1.162.492 M€ 3,0%
2016 1.114.420 M€ 3,0%
2015 1.078.092 M€ 3,8%
2014 1.032.608 M€ 1,4%
2013 1.020.677 M€ -1,4%
2012 1.031.104 M€ -3,0%
2011 1.063.763 M€ -0,8%
2010 1.072.709 M€ 0,2%
2009 1.069.323 M€ -3,8%
2008 1.109.541 M€ 0,9%
2007 1.075.539 M€ 3,6%
2006 1.003.823 M€ 4,1%
2005 927.357 M€ 3,7%
2004 859.437 M€ 3,1%
2003 802.266 M€ 3,0%
2002 749.552 M€ 2,7%
2001 700.993 M€ 3,9%
2000 647.851 M€ 5,2%

Taula 1. EVOLUCIÓ DEL PIB ANUAL A ESPANYA
Font: datosmacro.expansion.com
15
Treball de Recerca
EVOLUCIÓ DEL PIB PER CÀPITA A ESPANYA
Data PIB per càpita Variació
2019 26.440 € 2,6%
2018 25.760 € 3,1%
2017 24.980 € 4,1%
2016 23.990 € 3,3%
2015 23.230 € 2,0%
2014 22.780 € 1,2%
2013 22.518 € -0,2%
2012 22.562 € -0,9%
2011 22.760 € -1,2%
2010 23.040 € -0,1%
2009 23.060 € -4,4%
2008 24.130 € 1,5%
2007 23.780 € 5,1%
2006 22.630 € 6,5%
2005 21.240 € 5,9%
2004 20.050 € 5,5%
2003 19.010 € 5,1%
2002 18.090 € 5,2%
2001 17.200 € 7,7%
2000 15.970 € 8,2%

Taula 2. EVOLUCIÓ DEL PIB PER CÀPITA A ESPANYA
16
Treball de Recerca
El PIB a Espanya, des de l’any 2000 fins a l’any abans de la pandèmia, el 2019, ha
estat en una pujada constant excepte en una ocasió, el període entre l’any 2009 i 2013. A
causa de la crisi financera que va afectar a tot el món, el PIB va descendir d’un 0,9% (2008) a
un -3,8% (2009). Encara que el 2010 va pujar fins al 0,2% respecte a l’any anterior, va tornar
a baixar durant els tres anys següents. Entre els anys 2014 i 2019, el PIB ha estat en pujada.
Durant el mateix període on el PIB va baixar (2009-2013), el PIB per càpita també ho
va fer.
La crisi econòmica va fer que diverses empreses fugissin d’Espanya o que diversos
sectors importants del país es paralitzessin. Com a conseqüència, l’atur i el deute públic van
augmentar fent que Espanya s'estanqués econòmicament.
2.1.5 Deute públic
El deute públic total d'un país és el deute de tots els òrgans estatals. Per exemple, a
Espanya, correspon a la suma dels deutes del govern central, les 17 comunitats autònomes
existents actualment i de les administracions locals.
Quan un Estat incorre en un dèficit pressupostari perquè ha gastat més del que ha
rebut, ha de trobar una font externa de finançament i gastar actius financers per
aconseguir-ho. El govern sol finançar aquest dèficit mitjançant l'emissió d'instruments de
deute.
La taxa d'interès sobre aquestes emissions dependrà de la confiança dels mercats en

què l'Estat retornarà els diners.
El deute públic a Espanya, des del 2000, ha estat en constant pujada. Durant el període
del 2000 fins al 2007, tot i que el deute ascendia, cada any o feia més lentament fins que va
esclatar la crisi en el 2008, que es va disparar fins a arribar a més d’un 100% amb relació amb
el PIB i va superar els 1.000.000 milions d’euros l’any 2013.
L’any on més deute públic hi va haver va ser en l’any 2022. En cas de relacionar-lo
amb el PIB, l’any 2020 va ser on més percentatge es va registrar, superant el 120%.
17
Treball de Recerca
EVOLUCIÓ DEL DEUTE
Data Deute total Deute Deute per càpita
2019 1.223.355 M€ 98,20% 25.846 €
2018 1.208.861 M€ 100,40% 25.755 €
2017 1.183.412 M€ 101,80% 25.363 €
2016 1.145.050 M€ 102,70% 24.610 €
2015 1.113.661 M€ 103,30% 23.981 €
2014 1.084.846 M€ 105,10% 23.355 €
2013 1.025.655 M€ 100,50% 22.051 €
2012 927.813 M€ 90,00% 19.856 €
2011 743.043 M€ 69,90% 15.871 €
2010 649.153 M€ 60,50% 13.910 €
2009 569.535 M€ 53,30% 12.252 €
2008 440.621 M€ 39,70% 9.529 €
2007 384.662 M€ 35,80% 8.423 €
2006 392.132 M€ 39,10% 8.756 €
2005 393.479 M€ 42,40% 8.941 €
2004 389.888 M€ 45,40% 9.005 €
2003 382.775 M€ 47,70% 8.996 €
2002 384.145 M€ 51,20% 9.184 €
2001 378.883 M€ 54,00% 9.233 €
2000 374.557 M€ 57,80% 9.211 €

Taula 3. EVOLUCIÓ DEL DEUTE
18
Treball de Recerca
2.1.6 Taxa d’atur
La taxa d'atur implica un percentatge que es relaciona amb les persones que estan
sense ocupació d’acord a la població activa. Es tracta de la part de la població que estant en
condicions, disposició de treballar i en edat, no té un lloc de treball en un determinat moment.
Tipus de desocupació:
- Desocupació estacional: L'oferta i la demanda d'ocupació varien en funció de les

estacions de l'any.
- Desocupació friccional: Empleats que canvien d'un treball a un altre per buscar
millors condicions, donant lloc a un atur temporal quan es dona el traspàs.
- Desocupació estructural: Existeixen desajustos entrés les característiques de l’oferta

d'ocupació i la demanda, per tant, les empreses no troben el candidat perfecte.
- Desocupació de llarga duració: Persones que estan desocupades durant més de sis
mesos i no troben ocupació o oportunitats laborals.
Per contrarestar aquest percentatge d'atur s'implantin noves polítiques de creació

d'ocupació.
- Desocupació d’iniciació: Fase prèvia a ser contractat, és a dir, les persones que han
enviat el seu currículum vitae i realitzat una entrevista laboral i esperen una resposta
del departament de recursos humans.
- Desocupació en obert: Persones que estan dins del percentatge d'atur, però estan en
cerca activa d'ocupació.
Mantenir una taxa d'atur baixa és important per promoure l'estabilitat econòmica, el
benestar social, la reducció de la pobresa, la sostenibilitat dels sistemes de seguretat social i el
creixement econòmic. Per aquestes raons, els governs i les organitzacions econòmiques solen
treballar per mantenir una taxa de desocupació en nivells raonables.
L’atur ha tingut una certa estabilitat fins que va arribar l’any 2008. A causa de la crisi
el percentatge de desocupats va augmentar de manera considerable fins a arribar a un pic del
25,77% l’any 2012. Amb el pas dels anys i a poc a poc, la taxa va baixar fins a tenir una certa
estabilitat.
19
Treball de Recerca
TAXA D’ATUR
Data Taxa
2019 13,78%
2018 14,45%
2017 16,55%
2016 18,63%
2015 20,9%
2014 23,7%
2013 25,73%
2012 25,77%
2011 22,56%
2010 20,11%
2009 18,66%
2008 13,79%
2007 8,57%
2006 8,26%
2005 8,71%
2004 10,53%
2003 11,37%
2002 11,61%
2001 10,63%
2000 13,4%
Taula 4. TAXA D’ATUR
20
Treball de Recerca
2.1.7 Inflació
La inflació és la pujada generalitzada dels preus dels béns i serveis d'una economia al
llarg d'un període de temps. Aquest increment dels preus es mesura a través de l’evolució de
l’IPC que, mensualment, elabora l'INE en 12 grups:
- Aliments i begudes no alcohòliques.
- Begudes alcohòliques i tabac.
- Habitatge.
- Vestimenta i calçat.
- Parament.
- Medicina.
- Transport.
- Comunicacions.
- Oci i cultura.
- Ensenyament.
- Hotels, cafès i restaurants.
- Altres béns i serveis.
És una de les variables macroeconòmiques més importants que tenen en compte els
governs a l'hora de prendre decisions de política econòmica i ajuda predir la seva evolució en
el futur.
La inflació suposa la disminució del poder adquisitiu del diner. La pujada dels preus
durant molt de temps implica que, com tot és més car, amb la mateixa quantitat de diners pots
comprar menys béns i serveis.
La inflació es pot dividir en funció a les causes que la produeixen; inflació per
demanda o per costos, o atenent el percentatge d'increment.
- Estagflació: Alta inflació i un estancament del creixement econòmic amb taxes de

creixement baixes o negatives.
És una de les situacions que poden donar-se en una economia més complexa de
resoldre, ja que les situacions per controlar la pujada dels preus i per reactivar
l'economia solen ser contradictòries.
21
Treball de Recerca
- Inflació subjacent: Variació en els preus dels béns i serveis de l’IPC sense
contemplar l'efecte de l'energia i els aliments no elaborats.
Aquest indicador és més precís que el de la inflació general, ja que permet conèixer
millor la situació estructural de l’economia d'un país, i ajuda a predir l'evolució futura
de la inflació, a l’eliminar del càlcul factors que es consideri transitoris, com els béns
energètics i sense elaborar.
- Inflació galopant: Increment desmesurat dels preus, que supera els dos o tres dígits.
En aquesta situació comencen a aparèixer problemes en l’economia.
- Hiperinflació: Els preus pugen a taxes superiors a un 1.000% anual. És una situació
extrema i que acaba desembocant una greu crisi econòmica. Sol donar-se en moments
de guerra, crisis polítiques…
Existeix un descontrol absolut dels preus i el poder adquisitiu dels consumidors

descendeix molt ràpid, per el que la població tracta de gastar els seus diners el més
ràpid possible abans que els preus continuïn pujant i el valor del diner encara baixi.
La inflació pot deure's a diversos factors com ara és que la demanda que es genera
sigui superior a l’oferta, és a dir, es requereixi una quantitat de béns superior al que és capaç
de produir, el que fa que els preus pugin.
- Exemple: Es fabriquen un milió de mòbils a l'any i les peticions són de 2 milions, el

preu a pagar seria major que si, al contrari, s'arribés a la xifra demanda.
L'augment dels costos de producció d'un bé o servei pugen i genera un increment en

els preus de venda per compensar l'encariment dels béns o serveis.
- Exemple: Si augmenta el preu del barril de Brent, també ho farà el cost del litre de
combustible de benzina.
També es pot produir una inflació de la base monetària, el que significa que hi ha més
diner en circulació per gastar en béns i serveis. Això genera un augment en la demanda que
pot no ser assumida pels proveïdors, fet que fa lloc a un augment del seu preu.
Tenir una inflació alta pot tenir diverses conseqüències com: depreciació del valor de
la moneda, pujada dels salaris, depreciació dels deutes, reducció de les inversions…
22
Treball de Recerca
La inflació a Espanya no ha tingut gaire variació durant aquest segle, a més de no

haver sigut massa alta.
Abans de la crisi, les taxes d’inflació rondaven entre el 3% i el 4%. Un cop arribada la
crisi, els números van baixar fins a ser negatius. Des de l’any 2009, les taxes eren baixes,
inferiors al 2% i negatives, excepte els anys 2011 i 2012, que hi va haver un repunt.
TAXES D’INFLACIÓ
Any Inflació
2019 0,70%
2018 1,67%
2017 1,96%
2016 -0,20%
2015 -0,50%
2014 -0,15%
2013 1,41%
2012 2,45%
2011 3,20%
2010 1,80%
2009 -0,29%
2008 4,08%
2007 2,79%
2006 3,25%
2005 3,37%
2004 3,04%
2003 3,04%
2002 3,07%
2001 3,56%
2000 3,43%
Taula 5. TAXES D’INFLACIÓ
23
Treball de Recerca
2.2 ESCENARI ECONÒMIC ESPANYOL DURANT LA PANDÈMIA

2.2.1 Inici de la pandèmia
La pandèmia va iniciar el desembre de 2019 a Wuhan, Xina, quan es van enregistrar

els primers casos de Covid-19. El virus era desconegut i amb el pas dels dies va augmentar la
incertesa entre la població de tot el món. Les premses locals parlaven del que estava passant
sense saber el que passaria en les pròximes setmanes. Les alertes es van activar a la Xina l’1
de gener de 2020, quan Wuhan va notificar a l’organització mundial de la salut (OMS) de tot
el que estava succeint.
L’OMS va declarar oficialment aquesta situació com a emergència de salut pública

d'importància internacional el 30 de gener de 2020 i no va ser fins al 31 de gener quan es va
identificar el primer cas a Espanya. L’11 de març es va reconèixer aquesta alerta com a
pandèmia.
A mesura que el nombre de casos va augmentar en febrer i març de 2020, el govern

espanyol va prendre la decisió d’implementar mesures de confinament per rebaixar la
propagació de la Covid. Aquestes van incloure el tancament d’empreses no essencials, la
suspensió de l’educació presencial i restriccions a la mobilitat. L’objectiu era reduir la pressió
sobre el sistema de salut i prevenir una sobrecàrrega dels hospitals i centres de salut.
2.2.2 Atur
La pandèmia va començar amb un confinament estricte i una sèrie de restriccions de

l’activitat productiva que van perjudicar a moltes persones i empreses. Això va comportar a
una pausa i a un retrocés de l’economia espanyola, principalment en els mesos de primavera
de 2020. Aquesta pausa va generar molts efectes negatius sobre el mercat de treball, ja que va
afectar directament a la capacitat de producció de les empreses i a la capacitat que els
treballadors acompleixin les seves tasques.
24
Treball de Recerca
TAXA D’ATUR TRIMESTRAL
2019 2020 2021
Trimestre 1 14,7 % 14,41% 15,98%
Trimestre 2 14,2% 15,33% 15,26%
Trimestre 3 13,92% 16,26% 14,57%
Trimestre 4 13,78% 16,13% 13,33%

Taula 6. TAXA D’ATUR TRIMESTRAL
Encara que la crisi econòmica va donar lloc a una pujada de l’atur, va ser molt menor
que els resultats obtinguts per uns estudis realitzats els primers mesos de pandèmia.
La taxa d’atur va augmentar 2,5 punts entre el quart trimestre de 2019 i el tercer
trimestre de 2020. A finals de 2021, ja s’havien aconseguit els nivells prepandémics, arribant
a un 13,33% d’atur.
Aquests resultats van ser millors que els registrats durant la recessió originada pel
començament de la crisi del 2008. Encara que les dades van ser pitjors que els de la mitjana
de la Unió Europea.
2.2.3 Sectors econòmics
Gràfica 1. Variació acumulada de l’atur per sectors

Font: amecopress.net
25
Treball de Recerca
A més, es van observar grans diferències entre col·lectius de treballadors. Els que van
patir una major pèrdua d’ocupacions en un curt temps i els que més van tardar a recuperar-se
van ser aquells que treballaven en rames d’activitats definides com no essencials i que després
van funcionar parcialment, amb una demanda molt baixa i dèbil per part dels consumidors.
Un d’aquests sectors és el turisme, juntament amb el de l’hoteleria i la restauració.

Aquests sectors són els més importants d’Espanya i van ser greument afectats. Les
restriccions de viatjar i el tancament d’hotels i restaurants va portar a una reducció
considerable de l’arribada de turistes. Això va tenir un impacte greu a regions costaneres i
urbanes que depenen en gran mesura del turisme.
El transport i l'aviació també va ser un sector greument perjudicat. Hi va tenir moltes

restriccions de desplaçaments i la baixa demanda de viatges aeris va ser el principal problema
d’aquest sector. Moltes empreses de transports van haver d’enfrontar caigudes en els seus
ingressos, especialment en companyies aèries i agències de viatge.
Per últim, trobem la cultura i l’entreteniment. La cancel·lació d’esdeveniments

culturals, cinemes, concerts, museus i galeries d’art va impactar negativament a aquest sector.
Tots aquests sectors els podem agrupar en un general: sector serveis.
Per altra banda, tenim els sectors menys perjudicats, que són els de la tecnologia i
comerç en línia i el de la salut i farmàcia. En aquest primer, les empreses de tecnologia i
comerç en línia van experimentar un augment de la demanda de serveis en línia, com el
comerç electrònic i les plataformes d’streaming.
En el segon cas, les empreses farmacèutiques van exercir un paper crucial en la gestió
de la pandèmia. La demanda de productes sanitaris i medicaments es va mantenir, i fins i tot
va augmentar.
26
Treball de Recerca
2.2.4 Teletreball
Gràfica 2. Evolució del ocupats que teletreballen a Espanya

Font: epdata.es
Per un altra banda, el treball a distància, o teletreball, i els programes de repartiment

del treball van ajudar molt a reduir els efectes negatius de la pandèmia i les mesures de
restriccions de l’activitat econòmica sobre l’ocupació i l’atur.
La incidència del teletreball va passar del 8,3% el 2019 al 19,1% al segon trimestre del
2020, però després es va estabilitzar entorn el 15%. Aquest increment va ser notable, però no
sembla que el treball a distància valli a desaparèixer. És evident que això planteja diversos
reptes, com l'adequació d’una normativa, o dissenyar algun tipus d'estratègia per millorar la
capacitat del teletreball per no perdre el seu potencial.
Els sectors que més van recórrer al teletreball durant la pandèmia van ser el sector
públic i administratiu. A més, les empreses tecnològiques i de serveis en línia van
experimentar un augment en les seves operacions, el que va promoure el teletreball.
Si parlem en l'àrea de la mobilitat, segons un informe de la direcció general de trànsit

(DGT), el teletreball va contribuir al fet que la circulació i la mobilitat disminueixin. Aquest
impacte va ser positiu en la reducció de la contaminació de l’aire i la millor qualitat del
mateix en diverses àrees urbanes.
27
Treball de Recerca
El treball a distància també va repercutir en les lleis, ja que el govern es va veure

obligat a actualitzar la legislació laboral per poder abordar el teletreball. Es van establir regles
per garantir els drets d’aquests treballadors, com el dret a la desconnexió i a la cobertura de
despeses.
Un total de 4.405.320 persones disposaven de l'opció de teletreballar al començ de la

pandèmia a Espanya, això suposa només un 22,3% del total de la població ocupada.
DADES DEL TELETREBALL AL 2020

Professionals Percentatge Percentatge
que podrien respecte al respecte al
teletreballar (Nº total del total de la seva
d’ocupats) teletreball (%) ocupació (%)
Tècnics i professionals científics 2.194.295 49,8 59,9

i intel·lectuals.
Empleats contables, 890.927 20,2 43,6

administratius i altres empleats
d’oficina
Directors i gerents 781.300 17,7 100
Tècnics i professionals de suport 472.983 10,7 22,3
Treballadors d'indústria 65.814 1,5 3

manufactureres i la construcció
Serveis de restauració, - 0 0
personals, protecció i venedors
Sector agrícola, ramader, - 0 0

forestal i pesquer
Operadors d'instal·lacions i - 0 0
maquinària i muntadors
Ocupacions elementals - 0 0
Ocupacions militars - 0 0
Total 4.405.319
Taula 7. DADES DEL TELETREBALL AL 2020
28
Treball de Recerca
2.2.5 ERTO
Els ERTO, o expedient regulador temporal d’ocupació, és un procediment
administratiu, el qual un empresari pot suspendre o reduir el contracte de treball als seus
treballadors de forma temporal.
Gràfica 3. Afectats per ERTO

Font: elpais.com
Aquests expedients també van donar què parlar durant la pandèmia. Es van posar en
marxa el març de 2020 i van afectar a més de tres milions de treballadors durant els dos
primers mesos, que és igual a una cinquena part dels treballadors assalariats existents en
aquell moment.
Van evitar un increment de l’atur, incentivant el manteniment de les relacions

professionals entre les empreses i els seus treballadors, amb l’objectiu que aquestes no
acomiadessin als empleats contractats per ajustar-se a la dràstica caiguda de la producció i la
demanda.
El govern espanyol va implementar una sèrie de mesures per tal d’agilitzar i fer més
fàcil per les empreses l'ús dels ERTO. Això va permetre a les empreses afectades per la
caiguda de la demanda agafar-se a aquests expedients, ajudant a mantenir l’ocupació. A més,
es van proporcionar prestacions econòmiques pels treballadors afectats per ERTO, el que va
ajudar a mitigar l’impacte econòmic en les seves vides.
Els expedients es van implementar de manera esglaonada, i s’han anat adaptant al

llarg de la pandèmia, estenent la seva vigència en funció de la situació sanitària i econòmica.
29
Treball de Recerca
2.2.6 PIB i PIB per càpita
EVOLUCIÓ DEL PIB TRIMESTRAL
Any Data PIB trimestral Variació Variació anual PIB

trimestral trimestral
1r trimestre 298.322 M€ -5,4% -4,6%
2n trimestre 245.108 M€ -17,6% -21,7%

2020
3r trimestre 285.947 M€ 16,2% -9,2%
4rt trimestre 289.633 M€ 0,2% -9,2%
1r trimestre 293.369 M€ 0,4% -3,6%
2n trimestre 297.904 M€ 2,1% 19,4%

2021
3r trimestre 308.358 M€ 2,3% 5,1%
4rt trimestre 322.659 M€ 2,0% 7,0%
1r trimestre 325.592 M€ 0,3% 6,8%
2n trimestre 333.308 M€ 2,5% 7,2%

2022
3r trimestre 337.389 M€ 0,5% 5,4%
4rt trimestre 350.088 M€ 0,5% 3,8%

Taula 8. EVOLUCIÓ DEL PIB TRIMESTRAL
30
Treball de Recerca
EVOLUCIÓ DEL PIB PER CÀPITA TRIMESTRAL
Any Data PIB per capita Variació PIB Variació anual

trimestral trimestral per PIB Trimestral
capita per capita
1r trimestre 6.303 k -5,3% -4,3%
2n trimestre 5.176 k -17,9% -21,4%

2020
3r trimestre 6.038 k 16,7% -8,7%
4rt trimestre 6.111 k 1,2% -8,2%
1r trimestre 6.189 k 1,3% -1,8%
2n trimestre 6.288 k 1,6% 21,5%

2021
3r trimestre 6.509 k 3,5% 7,8%
4rt trimestre 6.793 k 4,4% 11,2%
1r trimestre 6.855 k 0,9% 10,8%
2n trimestre 6.972 k 1,7% 10,9%

2022
3r trimestre 7.057 k 1,2% 8,4%
4rt trimestre 7.284 k 3,2% 7,2%

Taula 9. EVOLUCIÓ DEL PIB PER CÀPITA TRIMESTRAL
El PIB va sofrir una contracció molt important no vista en la nostra història econòmica
recent. Va registrar un descens d’un 11,3% en 2020, la caiguda més gran dins de la Unió
Europea. Això és degut perquè els sectors econòmics més rellevants del nostre país van ser
els més perjudicats.
A mesura que s’avançava amb la vacunació i es flexibilitzaven les restriccions,

l’economia va començar a recuperar-se en el 2021. El creixement econòmic es va reactivar,
però l’impacte de la pandèmia va deixar seqüeles en el sector serveis.
31
Treball de Recerca
2.2.7 Inflació
Gràfica 4. Inflació
Font: bde.es
L'any 2020 hi va haver una caiguda de la demanda a causa de les restriccions i la

pandèmia. Es van experimentar diversos períodes de baixa inflació i inclòs deflació en alguns
mesos. Això va canviar a finals de l'any 2020, fent que aquell Nadal es convertís un 8% més
car que l'anterior.
L'increment del preu de l'electricitat i els carburants va provocar que l'IPC es disparés
fins a un 5,6% el novembre de 2021. La factura de la llum va arribar a augmentar un 30%, i
els aliments van arribar a doblar el seu preu. En canvi, els salaris no van pujar en aquell any.
L'explicació que hi ha perquè la inflació hagi pujat és que després de la caiguda de les
restriccions, la demanda per part dels consumidors va pujar, i per tant els preus també ho van
fer.
Una de les causes més importants que els preus dels carburants i d'alguns aliments
hagin pujat és la guerra de Rússia i Ucraïna. Energèticament parlant, l'electricitat va pujar un
72%, els hidrocarburs liquats un 45%, el gasoil un 25% i el gas natural un 11%. En l'àmbit de
l'alimentació els aliments que més van pujar són: l'oli d'oliva un 27%, les carns un 22%, les
pastes alimentàries un 15%, les fruites un 9%, els llegums i hortalisses un 8% i el peix un 7%.
32
Treball de Recerca
2.2.8 Mesures governamentals
2.2.8.1 Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència
El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència és una estratègia integral que

busca impulsar la recuperació econòmica i social d’Espanya després dels impactes causats per
la pandèmia. Aquest pla s’enmarca dins del Pla Europeu de Recuperació, que assigna els fons
NextGenerationEU als països membres de la UE per superar les conseqüències de la crisi
sanitària.
Els objectius d’aquest pla són la recuperació econòmica , la transformació digital, la

transició ecológica, la cohesió social i territorial i la modernització de l’Estat.
2.2.8.2 Mesures econòmiques
La pandèmia va començar l’11 de març de 2020 i no va acabar fins el 5 de juliol de

2023. A més de la pandèmia, la crisi energètica o la guerra de Rússia i Ucraïna han influït en
l’empitjorament de l'economia. Durant tot aquest període de temps s’han implementat moltes
mesures per facilitar la recuperació econòmica i a continuació es presenten les més
importants:
- Revalorització de les pensions.

- Excepció Ibèrica.
- Bo social elèctric.
- Baixada de l’IVA en alguns aliments de primera necessitat.
- Ajuts econòmics a famílies en situació de vulnerabilitat.
- Ajuts directes a sectors com l’agricultura.
- Bonificació de 20 cèntims per litre de combustible.
- Gratuïtat de Rodalies.
- Descompte del 30% o 50% (depèn de les comunitats autònomes) del transport públic.
- Reforç de les beques.
- Limitació de la pujada dels preus dels lloguers.
33
Treball de Recerca
2.3 PREVISIONS FUTURES

El Banc d'Espanya ha ajustat les previsions econòmiques a causa d'un context
d'incertesa i ha observat una desacceleració en l'activitat econòmica i un repunt en els preus
de l'energia. Tot i aquest escenari, s'espera que Espanya, encara que a un ritme més lent,
continuï liderant l'avenç del PIB a Europa.
S'estima un creixement del PIB del 0,3% el tercer trimestre de l'any i reflecteix una
desacceleració econòmica atribuïda al deteriorament de l'entorn europeu i a l'impacte de les
alces dels tipus d'interès a les llars. Tot i això, aquest creixement continua sent positiu i
reflecteix la recuperació postpandèmia.
El Banc d'Espanya preveu que si aquesta estimació es compleix, el creixement anual

del PIB es mantindrà al voltant del 2,3%, superant les expectatives governamentals i de
l'OCDE.
Tot i això, s'anticipa una moderació en l'activitat econòmica fins a finals del 2023,
preveient una recuperació més significativa a partir del 2024, impulsada per increments
salarials, l'execució de fons europeus i la recuperació econòmica europea després de la crisi a
Ucraïna.
A més, s'ha revisat a l'alça la projecció d'inflació a causa de l'augment dels preus de
l'energia, anticipant que aquesta tendència persisteixi els mesos vinents. La inflació mitjana
anual s'espera que arribi al 3,6% el 2024, cosa que indica un augment perllongat per sobre de
l'objectiu establert.
Pel que fa a la desocupació, es pronostica una disminució gradual els propers anys,
encara que a un ritme més lent que en períodes anteriors. S'estima que el 2025 se situï al
voltant de l'11,3%, mostrant una millora respecte a anys anteriors, però encara amb marge de
reducció.
Aquestes projeccions del Banc d'Espanya coincideixen amb les estimacions de

l'OCDE, que també preveu un creixement del 2,3% per a l'economia espanyola el 2023, i
destaquen la demanda interna com a motor econòmic i pronostiquen una inflació més
moderada en comparació de la zona de l'euro.
34
Treball de Recerca
A més, l'informe del Banc d'Espanya no incorpora la revisió de comptabilitat nacional

de l'Institut Nacional d'Estadística, que reflecteix una millora en l'evolució del PIB els anys
anteriors. L'entitat ressalta que el PIB espanyol mostra un dinamisme més gran que altres
països de l'àrea de l'euro, explicat principalment per la composició sectorial de l'economia.
Tot i que es manté la previsió de creixement per al 2023 en un 2,3%, les estimacions
per al 2024 s'han retallat a l'1,8% a causa de factors com l'encariment de l'energia, el context
exterior deteriorat i el tensionament de les condicions financeres. L'economia espanyola ha
mostrat debilitament en els darrers mesos i ha reflectit un escenari similar a Europa.
En aquest context, s'espera una desacceleració més pronunciada el 2024, influenciada

per l'efecte de l'últim tram de l'any anterior i el menor impuls en elements clau com ara la
normalització del turisme, els acords salarials i el consum públic. El Banc d'Espanya preveu
que, malgrat aquests desafiaments, es continuï creant ocupació i la taxa d'atur es redueixi fins
al 10,5% a finals del 2024.
Tot i això, l'alentiment econòmic dificultarà les correccions dels desequilibris

pressupostaris, i factors com la lluita contra la inflació, la indexació de les pensions i
l'increment de les càrregues financeres podrien impactar negativament en el dèficit públic i el
deute, mantenint-los per sobre dels nivells prepandèmics.
L'impuls addicional de fons europeus, juntament amb la resiliència actual de

l'economia espanyola, podria millorar aquestes previsions econòmiques, però els riscos
principals estan a la baixa. La intensificació de tensions geopolítiques podria desencadenar
disrupcions als mercats energètics i comercials, endurint el cicle monetari i generant costos
financers més elevats. Això podria afectar sectors vulnerables a llarg termini i el dèficit públic
en un context de reactivació de les regles fiscals europees i retirada del suport del Banc
Central, augmentant la rendibilitat del deute públic i generant pertorbacions a la prima de risc.
35
Treball de Recerca
3. MARC PRÀCTIC
3.1 INTRODUCCIÓ
El marc teòric està repartit en dues parts: una enquesta i tres entrevistes. L’enquesta
vol recopilar dades sobre les percepcions, experiències i opinions d’un grup de persones en
relació amb l’economia espanyola. A través de les preguntes plantejades, es busca obtenir
informació rellevant que permeti comprendre les diferents perspectives, actituds o
comportaments.
L’altra part de la pràctica són les entrevistes i han estat realitzades amb la intenció de
poder analitzar detingudament l’estabilitat dels diferents negocis durant la pandèmia. A més
de poder veure si les mesures implementades pel govern han sigut efectives, o no han estat
acertades per fer front a la crisi financera, causada per la crisi sanitaria.
3.2 HIPÒTESIS
- “El govern va prendre les mesures correctes per solucionar els efectes negatius de la
pandèmia?”
- “La transformació digital serà clau per obrir noves oportunitats comercials, el que
podria significar una via de recuperació”
3.3 OBJECTIUS
Aquesta secció del marc pràctic està enfocada en l'avaluació de les perspectives sobre
la pandèmia de les persones enquestades. L'objectiu fonamental és obtenir una visió completa
que permeti determinar l'eficàcia de les mesures governamentals implementades. En aquest
sentit, es busca no només entendre com les persones han percebut aquestes mesures, sinó
també com les empreses i negocis han estat afectats i quina ajuda oportuna han rebut.
36
Treball de Recerca
La recopilació d'informació d'aquesta secció permetrà la comparació entre la

percepció general i la situació específica de les empreses durant la pandèmia i en el present.
Així mateix, es busca confirmar les hipòtesis inicials plantejades en aquest treball, analitzant
les diferències entre l'enquesta realitzada i les entrevistes empresarials.
A través d'aquesta anàlisi comparativa entre les perspectives individuals i la realitat

empresarial, es pretén obtenir una visió completa de l'impacte de la pandèmia en tots els
sectors de la societat i, especialment, en la relació entre les polítiques governamentals, la
percepció pública i la situació de les empreses.
3.4 PRÀCTICA 1
3.4.1 Desenvolupament
L’enquesta ha sigut l’inici de la meva part pràctica i ha estat realitzada mitjançant

l’aplicació Formularis de Google. Va ser creada el 25/10/2023 i publicada el mateix dia.
Qualsevol persona que rebés o tingués accés a l’enquesta podia respondre-la fins a una data
límit, el 05/12/2023, quan aquesta va deixar d’acceptar respostes.
Un cop tancada, vaig llegir totes les respostes per saber quines eren les opinions més
abundants i aixì, obtenir les conclusions necessàries per poder confirmar o desmentir les
hipòtesis plantejades inicialment.
Les preguntes tracten sobre l’impacte de l’ocupació i les empreses fins a la pujada dels
preus o els sectors econòmics més importants. El nombre total de persones que han respost
l'enquesta es de 48. Totes les respostes es poden trobar a l’annex 6.2.
3.4.2 Resultats
A continuació s’adjunten les preguntes de l’enquesta i una reflexió o conclusió,

mitjançant les respostes rebudes, de cadascuna de les preguntes.
37
Treball de Recerca
1. Creus que la pandèmia va afectar a les petites empreses del nostre país?
Quasi un 100% de les persones enquestades pensen que les petites empreses van ser
afectades per la pandèmia, i sí, és així. Van existir diversos factors que van provocar aquest
succés, però el més important hi va ser les restriccions que es van imposar per contenir la
propagació de la COVID-19. Els confinaments van limitar l’activitat comercial i van reduir la
mobilitat de les persones afectant directament l’operativitat dels comerços petits, que solen
dependre més de l’activitat local i presencial, que no pas del turisme internacional i les
compres online, que s'associen a empreses grans o multinacionals.
2. Quin impacte creus que hi va haver a l’ocupació a la nostra regió?
Les respostes reflecteixen una preocupació generalitzada sobre l’impacte de la

pandèmia en l'ocupació laboral de la nostra regió. Totes les opinions són negatives i inclouen
diferents aspectes sobre l’impacte a l’ocupació. Les mencions sobre la pèrdua de treball, el
tancament d’empreses i la reducció del consum mostren com ha afectat l’ocupació en diversos
sectors, com la restauració, el comerç i els autònoms.
De les mencions parlades anteriorment, la més destacada és la pèrdua del treball, ja

que els enquestats associen l’atur amb el tancament de negocis, la reducció de les plantilles i
la disminució de la demanda dels productes i serveis. A més, la percepció que les restriccions
i la falta de mobilitat de les persones va impactar en el consum reflecteix una compressió
clara de com el comportament social va influir en l’economia local.
3. Has notat canvis en els preus dels productes o serveis durant la pandèmia fins ara?
Els enquestats que perceben canvis en els preus dels productes i serveis durant la
pandèmia reflecteix una experiència comuna i compartida sobre les fluctuacions econòmiques
que han ocorregut durant aquest període.
Aquesta percepció suggereix que les persones han sigut testimoni de les variacions
dels preus, el qual pot haver impactat en els seus hàbits de consum i pressupostos.
Aquests canvis en els preus pot haver generat una preocupació o incomoditat entre les
persones que han respost, ja que els ajustos als costos dels productes i serveis pot haver
afectat el seu poder adquisitiu i capacitat per cobrir les seves necessitats bàsiques.
38
Treball de Recerca
4. Si és així, marca les àrees que creguis que els preus hagin pujat.
Els aliments i les begudes encapçalen la llista, amb percentatges molt alts, el que
suggereix que aquests sectors han experimentat augments generalitzats i notables en els seus
preus.
Aquesta preocupació pels augments en els costos dels aliments reflecteixen una
inquietud comuna en la població, ja que l’alimentació és una necessitat bàsica.
Els increments en aquests sectors podrien estar relacionats amb una combinació de
factors, amb una interrupció en les cadenes de subministraments, l’augment dels costos de
producció, la inflació i els canvis de demanda en alguns productes alimentaris.
A més, la percepció d’increments de preus en àrees com l’oci, la roba, les plataformes
digitals i altres béns o serveis específics suggereix que les persones són sensibles als canvis en
diferents aspectes de la seva vida quotidiana.
5. La pandèmia va afectar els gustos de nosaltres, els consumidors? Explica els gustos
que tenies abans de la pandèmia i els que tens ara, en el cas que hagin canviat.
Moltes persones han experimentat canvis notables en les seves preferències, mentre
que altres no han notat diferències significatives. Hi ha una tendència superior pel que fa a la
consciència sobre la salut i benestar físic. Això ho trobem en respostes que indiquen
preocupació pel cos i la salut, la preferència per activitats a l’aire lliure i un enfocament en el
consum de productes més saludables. Aquest canvi d’hàbits reflecteix una major consciència
sobre la importància de cuidar el cos i la ment en temps d’incertesa.
Altres persones han notat canvis en els seus hàbits de consum, com la preferència de
comprar en línia, ser més conscients dels preus o adoptar una actitud més selectiva d’adquirir
productes.
A més, també es mostren diverses experiències individuals, com el descobriment de

nous passatemps o interessos com la lectura o l’hàbit d'entreteniment.
39
Treball de Recerca
6. Creus que les mesures que va posar el govern van donar suport a l’economia durant
la pandèmia?
Hi ha diverses respostes que mostren una divisió clara d’opinions sobre l’efectivitat de
les mesures governamentals. Aquells que opinen que hi va haver ajudes per afavorir
l’economia destaquen que el govern va implementar programes i recursos per donar suport a
la ciutadania i empreses durant la pandèmia.
Per altra banda, aquells que consideren que les ajudes estaven mal plantejades mostren
una perspectiva crítica sobre l’efectivitat d’aquestes mesures. Potser perceben que les ajudes
no han arribat als sectors més necessitats o que els recursos no s’hagin distribuït de manera
equitativa o efectiva. Aquest èmfasi de dificultat suggereix una sensació d’insatisfacció i
preocupació per l’estat actual de l’economia.
A més, a part de les respostes mencionades anteriorment, s’ha recollit una resposta en
concret que es una mica violenta i no té res a veure amb el que és preguntava.
7. Durant la pandèmia, creus que el sector del turisme l’hoteleria i la restauració van
patir?
La gran majoria percep que aquests sectors van patir durant la pandèmia. Això
reflecteix una compressió generalitzada de com aquestes àrees es van veure afectades per les
restriccions i en el canvi de comportament humà durant la crisi sanitària.
El turisme, l’hoteleria i la restauració van ser vulnerables a causa de les mesures que
van implementar el govern. Aquestes són el distanciament social, les restriccions de viatge i
el tancament temporals d’establiments que van reduir de manera molt considerable els
ingressos d’aquestes indústries.
Hi ha una resposta que indica que un 44% de les persones que treballen en aquests
sectors es va quedar sense treball. Aquesta dada ressalta la magnitud de l'impacte que hi va
haver en l’ocupació durant la pandèmia.
40
Treball de Recerca
8. Te'n recordes quan hi va haver desabastiment de paper higiènic el 2020? Creus que va
ser a causa de la pandèmia?
La gran majoria que afirma la pregunta reflecteix la percepció comuna que es va

difondre durant aquell temps. Aquest desabastiment es va convertir en un fenomen a l’inici de
la crisi. Les imatges i les notícies van reforçar la idea que la pandèmia fos la causant
d’aquesta situació. És possible que aquesta connexió s'hagi establert gràcies a la incertesa i la
por que va generar aquesta crisi, portant a compres de pànic.
Per altra banda, la minoria que pensa que no, potser consideren que factors com el
comportament humà, els problemes logístics temporals i les compres excessives, van
contribuir a aquest desabastiment.
9. Quins sectors econòmics han experimentat un creixement durant la pandèmia fins ara
al nostre país?
Hi ha una clara tendència cap a la identificació de certs sectors com el turisme, el

comerç, la restauració, l’hoteleria, la indústria i la construcció com àrees que, segons aquestes
opinions, podrien haver vist un augment positiu durant aquest període.
El turisme, el comerç i la restauració són sectors que han experimentat un creixement

per l’adaptació a les noves demandes de mercat durant la pandèmia. L’aparent demanda de
béns en línia i productes específics també destaquen en algunes respostes.
A més, la construcció també ha tingut un impacte positiu a conseqüència de projectes

específics o l’adaptació de diferents espais per respondre a les noves necessitats suggerides
durant la pandèmia.
També s’inclouen comentaris ofensius, violents i sense relació amb la pregunta.
10. Creus que s’han digitalitzat alguns processos, com demanar cita previa…?
Les respostes indiquen una consciència generalitzada sobre la transformació digital

que ha ocorregut en diversos àmbits. Aquesta percepció reflecteix la ràpida adaptació de
moltes institucions i empreses capa les solucions digitals per mantenir la continuïtat dels
serveis i reduir la interacció física durant la pandèmia.
41
Treball de Recerca
Aquesta digitalització es va convertir en una mesura fonamental per garantir la

seguretat de les persones i l’eficiència en la prestació de serveis durant temps de restriccions i
distanciaments socials. Aquest canvi tecnològic és evidència de l’impacte directe que la
pandèmia va tenir en l’acceleració de l’adopció digital en la societat.
El petit percentatge que opina que no, podrien no haver experimentat personalment
aquesta digitalització en els serveis que accedeixen, o bé els serveis i institucions que fan
servir encara no han adoptat completament aquestes solucions digitals.
11. Com veus la recuperació econòmica en un futur proper?
Algunes respostes expressen un cert grau d’optimisme i esperança, destacant canvis en

el món laboral, com l’adopció del teletreball, i suggerint que la recuperació està en marxa. Per
altra banda, hi ha qui mostra un grau de pessimisme a causa de preocupacions pel poder
adquisitiu, els preus en augment, la incertesa de com serà la recuperació i la incertesa política
reflecteixen inquietuds sobre l’impacte d'aquests factors en l’economia.
Les opinions varien àmpliament, des de la desconfiança cap a les polítiques actuals
fins a la creença en una recuperació gradual. A més, es mencionen preocupacions socials,
com la salut mental i la falta d’ajudes per nous negocis, el que mostra una preocupació més
àmplia pel benestar social en relació amb l’economia.
3.4.3 Conclusions
Els resultats presentats mostren una visió àmplia i detallada sobre l’impacte de la
pandèmia en diversos sectors econòmics i en el comportament dels consumidors a la nostra
regió. Seguidament s’exposen les observacions claus:
- La majoria coincideix en l’impacte negatiu de les restriccions a les petites empreses.
- Existeix una preocupació per la pèrdua de treball, el tancament d’empreses i la

reducció del consum en sectors com la restauració, el comerç i els autònoms.
- Augment notable dels preus, reflectint una preocupació pel cost de vida i el poder
adquisitiu.
42
Treball de Recerca
- Canvi del gustos dels consumidors cap a una major consciència sobre la salut i la
realització d’activitats a l’aire lliure.
- Divisió d’opinions sobre l’efectivitat de les mesures governamentals.
- Impacte negatiu a sectors com el turisme, l’hoteleria i la restauració.
- Reconeixement ampli de la transformació digital.
- Perspectives diferents sobre la recuperació econòmica.
En conclusió, les respostes i percepcions són diverses i no existeix un consens clar

sobre si les mesures preses pel govern han estat adequades o si la transformació digital serà la
clau absoluta per la recuperació. Tot i aixì, la diversitat de perspectives reflecteix la
complexitat de la situació econòmica i social durant la pandèmia i la seva recuperació.
3.5 PRÀCTICA 2
3.5.1 Desenvolupament
Les entrevistes han estat la segona part de la pràctica i consta d’un total de tres. Una
d’aquestes entrevistes ha sigut presencial, és a dir, em vaig desplaçar fins al local de
l’empresa per poder realitzar-les i les altres dues van ser online, via correu electrònic.
Un cop rebudes i agafades les respostes vaig fer una conclusió general per poder
comparar cada cas i identificar els diferents impactes de cadascuna de les empreses.
Les preguntes tracten sobre la rendibilitat del negoci abans, durant i després de la
pandèmia fins a l’efectivitat de les mesures del govern o de l'impacte que van tenir les
empreses a causa de la implementació de les mesures sanitaries per evitar la propagació de la
COVID-19.
43
Treball de Recerca
3.5.2 Entrevista 1
3.5.2.1 Progrés
L’entrevista u va ser realitzada al cap d’un restaurant anomenat Campo de Tiro

Montigala. Va ser presencial i feta el 29/10/2023.
L’entrevista va ser enregistrada en audio i uns dies després va ser escrita en un

document per poder obtenir les conclusions finals i analitzar-les. Les respostes es poden
trobar a l’annex 6.4.
3.5.2.2 Resultats
La informació proporcionada en l’entrevista revela els desafiaments i adaptacions

significatives que va experimentar el restaurant durant la pandèmia.
En primer lloc, es destaca l’estabilitat prèvia del negoci, recolzada per una clientela
habitual que garantia ingressos consistents. No obstant això, la pandèmia va provocar un
impacte sever en la rendibilitat, especialment durant el confinament, una etapa crítica que va
afectar dràsticament els guanys a causa de la impossibilitat de rebre comensals en el local.
La ubicació dins d’un centre comercial, un espai que va obrir les portes més tard, va
agreujar la situació en endarrerir l’operativitat del restaurant. Aquesta adversitat va portar a la
implementació d'estratègies innovadores, com la inserció del servei d’entrega a domicili a
través de plataformes com Glovo. Aquesta iniciativa no només va mantenir el negoci actiu
durant els mesos de confinaments, sinó que es va convertir en una extensió rendible inclòs
després de la reobertura el juny de 2020, donada la disminució del nombre de clients
presencials.
Les restriccions d’aforament i distanciament social van representar un desafiament

addicional. L’adaptació amb la reorganització de l’espai i la utilització de la tecnologia, com
l’ús de tauletes per prendre comandes i el cashlogy pel maneig de l’efectiu, va ser crucial.
Aquestes solucions no només van optimitzar l’experiència del client, sinó que també van
contribuir a l’eficiència operativa del restaurant, minimitzant els impactes econòmics negatius
derivats d’aquestes restriccions.
44
Treball de Recerca
El manteniment i la millora contínua és evidència en l'estratègia per retenir i atraure

clients locals. El restaurant va aconseguir mantenir la seva relació amb la clientela, recuperant
gradualment el seu nivell anterior d’activitat i rendibilitat una vegada aixecades les
restriccions.
La reflexió final revela una estabilitat prepandèmica en els ingressos del restaurant al
llarg del temps, mantenint una rendibilitat consistent fins a l’esclat de la crisi. Malgrat
l’impacte econòmic durant la pandèmia, han aconseguit mantenir i recuperar-se, demostrant la
resiliència i l’adaptació.
3.5.3 Entrevista 2
3.5.3.1 Progrés
L’entrevista dos va ser realitzada al cap d’una gestoria anomenada Asesoria Contable
JMCD. Va ser online i feta el 10/12/2023.
L’entrevista va ser via correu electrònic i contestada el mateix dia que va ser enviada.
Un cop rebuda la vaig analitzar per obtenir les conclusions necessàries. Les respostes es
poden trobar a l’annex 6.5.
3.5.3.2 Resultats
La informació estreta a través d’aquesta entrevista ofereix una visió detallada sobre
l’impacte que la pandèmia ha tingut en la gestoria en qüestió. La pandèmia de la COVID-19
no només va representar un desafiament de salut global sinó que també va generar efectes
econòmics considerables en diferents sectors inclosos l'àmbit empresarial i de serveis.
En primer lloc, es destaca que la gestoria, operava amb eficiència i estabilitat,

atribuïble en gran mesura a l'experiència i dedicació de l'equip de treballadors. No obstant
això, L'arribada de la pandèmia va comportar una disminució dels ingressos, conseqüència
directa de la complicada situació econòmica derivada de les restriccions i canvis en els
patrons de consum i producció.
45
Treball de Recerca
Per mantenir l'estabilitat financera, es van implementar estrategies centrades en

sostenir l’operativitat del negoci. Encara que es va viure una pèrdua d'ingressos, la
contribució dels socis va permetre a la gestoria mantenir-se fora de perill durant aquest
període d’incertesa. A més, la capacitat d'adaptació en tenir l’oficina a l’entorn domèstic va
possibilitar evitar impactes econòmics negatius derivats de restriccions d’aforament i
distanciament social.
Pel que fa a la relació amb els clients, és evidència un esforç per millorar la seva
experiència a través de solucions tecnològiques, com reunions virtuals i una comunicació més
activa per mitjans digitals, com el correu electrònic i les trucades telefòniques. Això no
obstant, es van enfrontar a desafiaments per retenir i atraure nous clients, sacrificant part de la
rendibilitat amb l'objectiu de mantenir la base de clients i assegurar la seva presència en el
mercat.
Finalment, encara que es destaca que la gestoria està més rendible i estable que abans
de la pandèmia, s'observa un esforç continu per recuperar el nivell d'ingressos previs. Aquest
procés de recuperació es planteja com un objectiu en el desenvolupament, amb la intenció
d'arribar novament a la rendibilitat i l'estabilitat que caracteritzava el negoci.
3.5.4 Entrevista 3
3.5.4.1 Progrés
L’entrevista tres va ser realitzada a una psicòloga autónoma d’un consultori psicològic
anomenat Espai PIM. Va ser online i feta el 10/12/2023.
L’entrevista va ser via correu electrònic i contestada el mateix dia que va ser enviada.
Un cop rebuda la vaig analitzar per obtenir les conclusions necessàries. Les respostes es
poden trobar a l’annex 6.6.
46
Treball de Recerca
3.5.4.2 Resultats
L'entrevista realitzada a la psicòloga revela una situació complexa enmig de la

pandèmia. Abans de l'impacte de la crisi sanitària, el negoci operava amb èxit, atenent a una
sòlida cartera de pacients. Però, les restriccions inicials van provocar un declivi financer: en
les primeres setmanes del confinament, els ingressos es van veure dràsticament reduïts,
portant inclòs en l'absència total d'ingressos a causa de la incertesa sobre la duració de les
restriccions i del confinament.
La transició a sessions en línia va ser crucial per mantenir l'activitat econòmica, encara
que aquestes sessions van representar aproximadament la meitat dels ingressos anteriors.
Aquesta adaptació va ser essencial per sostenir la teràpia i continuar brindant serveis als
pacients.
Les mesures de seguretat implementades, com l'eliminació de la sala d'espera i

l'èmfasi en la higiene i el distanciament a l'espai terapèutic, van demostrar ser efectives per
complir les restriccions sense impactar significativament l'economia del negoci.
L'estratègia per retenir i atreure nous clients es va centrar a ressaltar la importància de

les sessions terapèutiques, especialment en un moment de crisi emocional com el viscut
durant la pandèmia.
Tot i els desafiaments, el negoci va aconseguir mantenir una rendibilitat similar a la

prepandèmia. Aquesta capacitat d'adaptació, la implementació de solucions en línia i la
priorització de la seguretat i la continuïtat en la teràpia destaquen la resiliència d'aquest
negoci en aquell context.
3.5.5 Conclusions
3.5.5.1 Dificultats comunes
Totes les empreses van enfrontar una reducció significativa dels ingressos durant els
períodes crítics de la pandèmia.
Els tres negocis es van veure obligats a implementar i/o mantenir totes les mesures
d’adaptació digital per seguir amb la continuïtat del negoci.
47
Treball de Recerca
Totes tres es van esforçar considerablement per retenir els seus clients habituals i
poder atreure nous.
3.5.5.2 Diferències significatives
El restaurant va implementar el servei de lliurament a domicili com una estratègia

clau.
La gestoria té el negoci al seu domicili, llavors, es va poder seguir amb el treball per
evitar un impacte econòmic total.
El consultori psicològic va destacar la importància de les sessions en línia i l'adaptació

a les noves mesures de seguretat.
3.5.5.3 Avaluació de la recuperació
El restaurant es va recuperar mantenint la clientela habitual i adaptant-se al servei de

lliurament a domicili.
La gestoria va enfrontar desafiaments en la retenció de clients, però està treballant en

la recuperació.
El consultori psicològic va aconseguir mantenir una rendibilitat similar a la

prepandèmia malgrat els desafiaments inicials.
En resum, cada negoci va experimentar desafiaments únics, però tots van prendre
mesures per adaptar-se al canvi i enfrontar-se a la disminució d'ingressos. Tot i que es troben
en diferents etapes de recuperació, la capacitat d'adaptació i les estratègies implementades els
han permès mantenir-se a la superfície i treballar cap a la recuperació econòmica.
48
Treball de Recerca
4. CONCLUSIONS
Aquest treball ha estat molt interessant. He après moltes coses sobre economia i
aquesta recerca m’ha ajudat a endinsar-me més en el tema. Ha sigut una experiència molt
bona i la tornaria a repetir sens dubte.
Pel que fa a la reflexió, s'aprecia que les respostes i les percepcions recollides
mitjançant l'enquesta i les entrevistes són variades, reflectint la complexitat de la conjuntura
econòmica i social durant la pandèmia i el seu procés de recuperació. Es nota una inquietud
per la pèrdua de feina, el tancament de negocis i la disminució del consum en àrees com ara la
restauració, el comerç i els professionals autònoms. També s'observa un augment notori en els
preus, cosa que evidencia la preocupació pel cost de vida.
A més, s'evidencia un canvi en les preferències dels consumidors cap a una atenció
més gran en la salut i la realització d'activitats a l'aire lliure. També es perceben divergències
quant a l'efectivitat de les accions governamentals i un impacte negatiu en sectors com ara el
turisme, l'hoteleria i la restauració. Es reconeix àmpliament la influència de la transformació
digital, mentre que es presenten perspectives divergents sobre la recuperació econòmica.
Pel que fa a les hipòtesis plantejades inicialment, es percep una discrepància

d'opinions entre els enquestats, cosa que impedeix validar o refutar les premisses inicials.
Això suggereix l'absència d'un clar consens sobre l'efectivitat de les mesures governamentals
o si la digitalització serà el factor principal per a la recuperació. Tot i això, es destaca la
rellevància d'obtenir una visió completa per avaluar l'eficàcia d'aquestes mesures i
comprendre l'impacte a les empreses, així com el tipus de suport rebut.
En resum, encara que no s'han confirmat totalment les hipòtesis plantejades, l'estudi ha
brindat una visió detallada de les percepcions individuals i la realitat empresarial. Això
permet un enteniment més gran de l'impacte de la pandèmia en diversos sectors de la societat
i la relació entre les polítiques governamentals, la percepció pública i la situació econòmica.
Aquest enfocament integral és fonamental per comprendre la complexitat de la conjuntura
econòmica i social durant la pandèmia i el procés de recuperació.
49
Treball de Recerca
5. BIBLIOGRAFIA
➢ Argudo, J. M. (n.d.). 5 ¿Por qué es importante el PIB para un país? EL
CRECIMIENTO ECONÓMICO. ECONOSUBLIME. Retrieved December 17, 2023,
from
http://www.econosublime.com/2018/01/por-que-es-importante-pib.html
Data: [10/06/2023]
➢ Arias, A. S. (2012, March 23). Deuda Pública - Definición, qué es y concepto.

Economipedia.
https://economipedia.com/definiciones/deuda-publica.html
Data: [17/06/2023]
➢ D., E. (2023, March 15). ¿Qué provocó la crisis financiera de 2008? 20minutos.
https://www.20minutos.es/noticia/5109941/0/que-provoco-la-crisis-financiera-2008/
Data: [08/08/2023]
➢ Del Mar, S. (2023, April 8). La crisis económica de 2008: cómo afectó a España y a su
sociedad. Moncloa.com.
https://www.moncloa.com/2023/04/08/crisis-economica-2008-espana-1931836/
Data: [08/08/2023]
➢ Deuda Pública de España. (2023, March 31). Datosmacro.com.

https://datosmacro.expansion.com/deuda/espana?anio=2022
Data: [18/06/2023]
➢ El empleo continuó recuperándose en el cuarto trimestre de 2020 y la tasa de paro se

redujo hasta cerrar el año en el 16,1%, mejorando las previsiones del Gobierno. (n.d.).
Gob.es. Retrieved December 17, 2023, from
https://portal.mineco.gob.es/ca-es/comunicacion/Pagines/210128_np_EPA.aspx
Data: [20/09/2023]
➢ El Gobierno aprueba nuevas medidas para paliar la inflación y proteger a los

colectivos más vulnerables. (n.d.). Gob.es. Retrieved December 17, 2023, from
https://www.lamoncloa.gob.es/consejodeministros/resumenes/Paginas/2022/271222-rp
-cministros-cumpliendo.aspx
Data: [06/10/2023]
➢ El PIB y el PIB per cápita: los indicadores más importantes de la economía. (2016,
September 28). Blog Oficial de Bankinter.
https://www.bankinter.com/blog/economia/pib-per-capita-paises-2016
Data: [10/06/2023]
50
Treball de Recerca
➢ EpData. (2019). Evolución de la tasa de paro en España desde 1975 [Data set]. EpData
- La actualidad informativa en datos estadísticos de Europa Press.
https://www.epdata.es/evolucion-tasa-paro-espana/2fc3fced-0264-4a55-bca8-d8c7950
9f4ae
Data: [19/06/2023]
➢ Gómez, M. V., Alonso, A., & Clemente, Y. (2021, January 28). Los 10 gráficos que
explican el impacto de la crisis sanitaria sobre el empleo. Ediciones EL PAÍS S.L.
https://elpais.com/economia/2021-01-28/los-10-graficos-que-explican-el-impacto-de-l
a-crisis-sanitaria-sobre-el-empleo.html
Data: [20/09/2023]
➢ Inflación, precios al consumidor (% anual) - Spain. (n.d.). World Bank Open Data.
Retrieved December 17, 2023, from
https://datos.bancomundial.org/indicator/FP.CPI.TOTL.ZG?end=2022&locations=ES
&start=1960&view=chart
Data: [28/09/2023]
➢ Jorrín, J. G., & Lema, M. F. (2023, September 19). El Banco de España baja su
previsión de PIB de 2024 y 2025 y anticipa mayor inflación. El Confidencial.
https://www.elconfidencial.com/economia/2023-09-19/banco-espana-recorta-previsio
n-crecimiento-2024-2025_3737626/
Data: [15/12/2023]
➢ La economía española durante la pandemia. Resúmenes ejecutivos. (2022, December

1). Funcas; Funcas - Fundación de las Cajas de Ahorros.
https://www.funcas.es/revista/la-economia-espanola-durante-la-pandemia-resumenes-
ejecutivos/
Data: [28/09/2023]
➢ Maqueda, A., Alonso, A., & Clemente, Y. (2021, January 29). Las mayores crisis de la
economía española. Ediciones EL PAÍS S.L.
https://elpais.com/economia/2021-01-29/las-mayores-crisis-de-la-economia-espanola.
html
Data: [28/09/2023]
➢ Martín, T. (2022, March 24). ¿Cuándo empezaron a subir los precios y por qué?
Heraldo de Aragón.
https://www.heraldo.es/noticias/economia/2022/03/24/cuando-porque-subieron-precio
s-2022-1562066.html
Data: [28/09/2023]
➢ Mundinteractivos. (n.d.). Las medidas más importantes del Gobierno para hacer frente
a la crisis económica. Elmundo.Es. Retrieved December 17, 2023, from
https://www.elmundo.es/mundodinero/2008/11/27/economia/1227793810.html
Data: [12/06/2023]
51
Treball de Recerca
➢ Noticia MINECO. (n.d.). Gob.es. Retrieved December 17, 2023, from

https://portal.mineco.gob.es/es-es/comunicacion/Paginas/Informe-situaci%C3%B3n-e
con%C3%B3mica-espa%C3%B1ola.aspx
Data: [17/12/2023]
➢ Noviembre experimenta la mayor bajada del paro desde que hay registros. (2021,
December 2). Ameco Press.
https://amecopress.net/Noviembre-experimenta-la-mayor-bajada-del-paro-desde-que-h
ay-registros
Data: [03/11/2023]
➢ Pellicer, L. (2023, June 7). La OCDE eleva la previsión de crecimiento para España al
2,1% en 2023 y al 1,9% en 2024. Ediciones EL PAÍS S.L.
https://elpais.com/economia/2023-06-07/la-ocde-eleva-la-prevision-de-crecimiento-pa
ra-espana-al-21-en-2023-y-al-19-en-2024.html
Data: [15/12/2023]
➢ PIB de España - Producto Interior Bruto. (2020, January 31). Datosmacro.com.

https://datosmacro.expansion.com/pib/espana?anio=2019
Data: [17/06/2023]
➢ PIB de España - Producto Interior Bruto. (2021, January 30). Datosmacro.com.

https://datosmacro.expansion.com/pib/espana?anio=2020
Data: [17/06/2023]
➢ Productos y Servicios / Publicaciones / Publicaciones de descarga gratuita. (n.d.).

Ine.es. Retrieved December 17, 2023, from
https://www.ine.es/ss/Satellite?L=es_ES&c=INESeccion_C&cid=1259944042054&p
=1254735110672&pagename=ProductosYServicios%2FPYSLayout&param1=PYSD
etalleFichaIndicador&param3=1259937499084
Data: [18/06/2023]
➢ Programa de estabilidad 2022-2025. (n.d.). Gob.es. Retrieved December 17, 2023,

from
https://portal.mineco.gob.es/ca-es/ministerio/estrategias/Pagines/01_Programa_de_est
abilidad_Actualizacion_2020.aspx
Data: [16/12/2023]
➢ Sánchez, V. S. (2022, April 5). ¿Cuándo empezó la pandemia de covid? Así fue el
origen del coronavirus. El Periódico.
https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20220405/pandemia-covid-cuando-empezo-
dv-13345439
Data: [18/09/2023]
52
Treball de Recerca
➢ Santander, B. (n.d.). ¿Qué es el PIB o Producto Interior Bruto? Banco Santander.

Retrieved December 17, 2023, from
https://www.bancosantander.es/glosario/pib-producto-interior-bruto
Data: [17/06/2023]
➢ Tasa de desempleo por trimestre en España 2006-2023. (n.d.). Statista. Retrieved

December 17, 2023, from
https://es.statista.com/estadisticas/474896/tasa-de-paro-en-espana/
Data: [08/08/2023]
➢ Tasas inflacionarias en España. (n.d.-a). Datosmundial.com. Retrieved December 17,

2023, from
https://www.datosmundial.com/europa/espana/inflacion.php
Data: [28/09/2023]
53
Treball de Recerca
6. ANNEXOS
6.1 ANNEX 1: MODEL DE L'ENQUESTA
A continuació es presenta el model d’enquesta. Aquesta ha estat realitzada mitjançant

l’aplicació Formularis de Google.
1. Creus que la pandèmia va afectar les petites empreses del nostre país?
Sí
No
2. Quin impacte creus que hi va haver a l’ocupació (treball) a la nostra regió?

Resposta lliure
Sí
No
Aliments
Begudes
Subscripcions (Netflix, Prime Video, HBO…)
Oci (cinema, entrades d’espectacles…)
Roba
Transport públic
No he notat cap canvi en els preus, segueixen iguals
Altre…
Resposta lliure.
la pandèmia?
No, ja que encara estem malament econòmicament.
Sí, ja que hi va haver moltes ajudes per afavorir a l'economia espanyola.
54
Treball de Recerca
Altre…
7. Durant la pandèmia, creus que els sectors del turisme, l'hoteleria i la restauració van
patir?
Sí
No
Sí
No
al nostre país?
Turisme
Indústria
Comerç
Restauració
Construcció
Hoteleria
Altre…
10. Creus que s’han digitalitzat alguns processos, com demanar cita prèvia…?
Sí
No
11. Com veus la recuperació econòmica en un futur pròxim?

Resposta lliure.
ENLLAÇ DE L’ENQUESTA
https://forms.gle/rMX7rpXChNBETGWi8
55
Treball de Recerca
6.2 ANNEX 2: RECULL DE RESPOSTES DE L’ENQUESTA
Seguidament s'exposa el recull de respostes de l’enquesta i dels gràfics, aquest últim

en el cas que la pregunta no superi deu respostes diferents.
1. Creus que la pandèmia va afectar les petites empreses del nostre país?
Gràfica 5. Opinió de l’afectació de les petites empreses

Font: Pròpia
- Sí → 97,9% (47 persones)

- No → 2,1% (1 persona)
2. Quin impacte creus que hi va haver a l’ocupació a la nostra regió?

- Hi ha diversos factors que podrien haver influït en aquesta percepció tan marcada. En
primer lloc, les restriccions imposades per contenir la propagació del virus, com els
confinaments, van limitar l'activitat comercial i van reduir la mobilitat de les persones,
afectant directament l'operativitat dels negocis més petits, que depenen més de
l'activitat local i presencial.
- No ho sé.
- Molta gent va perdre el seu treball.
- Impacte negatiu.
- Molts haurien de tancar.
- La caiguda del consum pot crear molts acomiadaments.
- Va baixar l'ocupació.
- Molts acomiadaments i tancaments d'empreses.
- Molt gran, sobretot els autònoms i les petites empreses.
56
Treball de Recerca
- Molta gent es va quedar sense feina en tancar moltes empreses, sobretot a l’àmbit
d’hoteleria.
- No ho sé.
- Com que molts comerços van tancar, moltes persones van perdre el treball.
- Com que la gent no sortia als carrers, van deixar de comprar.
- No ho sé.
- Sobretot hi va haver per part de gent que el seu país estava a un gran nivell de
COVID-19.
- Es perdrà molts llocs de treball.
- Que van haver de tancar moltes empreses perquè ningú no comprava.
- Manca de productes.
- No ho sé.
- Que la majoria van haver de plegar per protocols de seguretat i van perdre moltes
feines.
- La paralització de l'economia.
- Pèrdues de treballs, autònoms deixant de cobrar, etc.
- No ho sé.
- Molta gent es va quedar sense treball.
- Alt.
- A causa de la pèrdua de guanys en algunes empreses, es van veure obligades a retallar
la plantilla.
- Alt.
- Pujada dels preus.
- Reducció de salari, hores de treball i desocupació per part de les empreses als
treballadors.
- No ho sé.
- A causa de la pandèmia moltes empreses van haver de tancar i va provocar que molta
gent es quedés a situació d'atur.
- No ho sé.
- Malament.
- Moltes persones es van quedar a l’atur.
- Molt negatiu.
- Que hi va haver menys treball.
57
Treball de Recerca
- Molta gent s'ha quedat sense feina.

- No ho sé.
- Demanda.
- Menys feina.
- No ho sé.
- Impacte elevat a conseqüència de negocis tancats de forma definitiva gràcies a les
pèrdues durant els mesos de pandèmia i postpandèmia.
- Molts estan tancats.
- Impacte negatiu, ja que es van perdre molts llocs de treball.
- No ho sé.
- Econòmic.
- La gent es va quedar sense treball per les restriccions.
- Va provocar més aturada.
Gràfica 6. Opinió de la variació dels preus

Font: Pròpia
- Sí → 97,9% (47 persones)

- No → 2,1% (1 persona)
58
Treball de Recerca
Gràfica 7. Opinió de les àrees on han pujat els preus

Font: Pròpia
- Aliments → 95,8% (46 persones)

- Begudes → 83,3% (40 persones)
- Subscripcions (Netflix, Prime Video, HBO…) → 37,5% (18 persones)
- Oci (cinema, entrades d’espectacles…) → 47,9% (23 persones)
- Roba → 41,7% (20 persones)
- Transport públic → 22,9% (11 persones)
- No he notat cap canvi en els preus, continuen iguals → 10,6% (5 persones)
- Llum, gas… → 2,1% (1 persona)
- Maquillatge, electrodomèstics, llibres i la quota de l'institut → 2,1% (1 persona)
- Compra de vehicles nous i de segona mà (també vinculats a les ZBE → 2,1% (1
persona)
- Crec que ara ens preocupem més pel nostre cos i salut física.
- No ho sé.
- Tinc els mateixos gustos.
59
Treball de Recerca
- La gent prefereix passar temps a l’aire lliure. Es compren més cases que pisos i més
fora del nucli urbà.
- Ara intento fer un consum sostenible, comprar menys i productes de proximitat, de
temporada...
- No han canviat per a mi.
- No ho sé.
- No ho he detectat.
- M'agrada comprar peix fresc.
- No han canviat.
- Ens hem tornat més sedentaris, l'oci el fem més a casa.
- No, els meus gustos com a consumidor no han canviat.
- No creic que la pandèmia hagi afectat en aquest sentit, és clar que la gent canvia, però
no crec que sigui per les circumstàncies de l'entorn.
- No m'ha canviat el gust.
- Abans estava sempre al parc, jugant, però ara, des de la pandèmia soc una persona
d'estar sempre a casa.
- Si, per exemple, quan vaig a comprar em fixo molt en els preus, i abans no ho feia.
- No ho sé.
- Començar a comprar més per pàgines online.
- No ho sé.
- Són els mateixos.
- Si afecta, com a exemple, el mètode d'entreteniment.
- Cap.
- No ho sé.
- No ho sé.
- No ho sé.
- Em feia molta mandra portar mascareta i rentar-me les mans.
- Cap.
- No.
- Per la meva part no ha canviat res.
- No ho sé.
- Continuo amb els mateixos gustos.
- No ho sé, en el meu cas els canvis més bé han estat pel creixement.
60
Treball de Recerca
- Si ha canviat.
- Ara compro més per internet, Shein, etc.
- No ho sé.
- No han canviat.
- No han canviat.
- Cap.
- No van canviar.
- Els preus dels productes.
- No ho sé.
- Ara prefereixo quedar-me una mica més a casa, abans no hi parava mai.
- Són iguals.
- Sí, abans no em fixava tant en els preus com ara.
- No ho sé.
- Bec més cervesa.
- No ho sé.
- Ens va fer buscar altres hobbies perquè les xarxes socials a vegades avorrien. Al meu
cas vaig passar de no llegir res a llegir massa.
la pandèmia?
Gràfica 8. Opinió de l’efectivitat de les mesures governamentals

Font: Pròpia
- No, ja que encara estem malament econòmicament → 66,6% (32 persones)
61
Treball de Recerca
- Si, ja que hi va haver moltes ajudes per afavorir a l'economia espanyola → 27,1% (13
persones)
- Crec que les ajudes estaven mal plantejades → 4,2% (2 persones)
- Sí, però es podria haver millorat la veritat → 2,1% (1 persona)
7. Durant la pandèmia, creus que els sectors del turisme, l’hoteleria i la restauració van
patir?
Gràfica 9. Opinió sobre el patiment del turisme, l’hoteleria i la restauració a la pandèmia

Font: Pròpia
- Sí → 95,8% (46 persones)

- No → 4,2% (2 persones)
Gràfica 10. Opinió sobre si la pandèmia va ser la causant del desabastiment de paper higiènic
Font: Pròpia
62
Treball de Recerca
- Sí → 72,9% (35 persones)

- No → 27,1% (13 persones)
al nostre país?
Gràfica 11. Opinió sobre el sectors que han crescut econòmicament desde la pandèmia
Font: Pròpia
- Turisme → 56,3% (27 persones)

- Indústria → 33,3% (16 persones)
- Comerç → 64,6% (31 persones)
- Restauració → 37,5% (18 persones)
- Construcció → 33,3% (16 persones)
- Hoteleria → 39,6% (19 persones)
- Comerç online → 8,4% (4 persones)
- Farmacèutiques → 2,1% (1 persona)
- Immobiliàries → 2,1% (1 persona)
- Cap sector → 6,3% (3 persones)
63
Treball de Recerca
10. Creus que s’han digitalitzat alguns processos, com demanar cita prèvia…?
Gràfica 12. Opinió sobre una possible recuperació

Font: Pròpia
- Sí → 97,9% (47 persones)

- No → 2,1% (1 persona)
11. Com veus la recuperació econòmica en un futur proper?

- Complicada.
- Complicada de predir. La digitalització pot comportar greus problemes. Els preus
continuen pujant per motius aliens a la pandèmia.
- Es queda igual (malament).
- Bé. Crec que a partir de la pandèmia el món laboral ha canviat. El teletreball és clau en
aquest canvi. La gent prioritza tenir un bon horari laboral que permeti gaudir de temps
d’oci.
- Esperançada.
- Crec que les classes mitjanes cada cop perden més poder adquisitiu: els preus pugen
descontroladament, però els sous estan estancats.
- No ho sé.
- Lenta...
- Bé.
- Crec que a poc a poc va recuperant-se.
64
Treball de Recerca
- Calen polítiques fermes que permetin l'alimentació, llum, aigua i gas a preus
raonables.
- La veig força bona perquè, de moment, Espanya és l'economia europea que més està
creixent.
- Els preus encara són molt alts, espero que baixin.
- Malament.
- Si ho veig, ho veig en un futur llunyà, ja que estem patint guerres i d’alguna manera
està afectant en la recuperació econòmica.
- Serà una recuperació molt lenta. Li costarà força.
- Crec que costarà, però es podrà aconseguir.
- Malament.
- No ho sé.
- Crec que ens costarà moltíssim per no dir que els preus a partir d'ara només aniran en
augment.
- Pitjor que ara.
- No ho sé.
- Sí, és clar.
- No veig una recuperació econòmica de cara al futur.
- Molt malament.
- Jo només espero que em paguin el que m'hagin de pagar.
- Molt malament.
- Difícil.
- Dictadura moderna amb la nova moda digital.
- No ho sé.
- Crec que continuarà igual que ara.
- No gaire clara la veritat.
- Malament.
- Han apujat molt els preus, potser hi ha crisi.
- Veig difícil que Espanya es recuperarà mentre tingui aquest govern.
- No ho sé.
- Malament.
- Molt malament.
- Millor.
65
Treball de Recerca
- Difícil.
- No ho sé.
- Veig que aquesta serà una recuperació molt lenta. Arran de la pandèmia es tancaran
molts negocis, s'han incrementat problemes relacionats amb la salut mental i les ajudes
per començar nous negocis són molt escasses. Sumat que el preu de l'habitatge està
disparat i l'índex d'atur és elevat, la població no es troba en una situació per poder
recuperar de manera exponencial l'economia global.
- Bé.
- Es recuperarà, però li costarà força.
- Una mica difícil.
- Estimar-nos com a germans.
- La veig molt lenta i tardarà.
- Trigarà anys a recuperar-se i tornar a ser com era abans.
6.3 ANNEX 3: MODEL DE L’ENTREVISTA
A continuació es presenta el model de l’entrevista utilitzada per entrevistar a tres

negocis, dos de manera online i un de forma presencial.
1. El negoci funcionava bé abans de la pandèmia?

Resposta lliure.
2. Quin va ser l’impacte econòmic que vas tenir durant la pandèmia?

Resposta lliure.
3. Quines mesures es van prendre per mantenir la rendibilitat durant la pandèmia?

Resposta lliure.
4. Com es van adaptar les restriccions d’aforament i distanciament social? Va afectar

econòmicament el negoci?
Resposta lliure.
5. Que tecnologies o solucions es van implementar per millorar l'experiència dels clients
durant la pandèmia?
Resposta lliure.
66
Treball de Recerca
6. Quina va ser l'estratègia per retenir i atraure nous clients en un entorn tan complicat
i desafiant?
Resposta lliure.
7. El negoci té més rendibilitat ara o abans de la pandèmia?

Resposta lliure.
6.4 ANNEX 4: ENTREVISTA 1
L’entrevista u va ser realitzada presencialment el 29/10/2023 al cap del restaurant

Campo de Tiro Montigalà. En aquest restaurant treballa la meva mare i gràcies a ella vaig
poder aconseguir aquesta entrevista.
1. El restaurant funcionava bé abans de la pandèmia?

Si, el negoci sempre ha funcionat bé abans de la pandèmia, encara més, teníem una
clientela bastant habitual i això ens proporcionava uns ingressos que gairebé eren fixos.
Òbviament, després estaven els clients que eres més esporàdics, fent que els dos tipus de
clienteles fessin que el restaurant funcionés bé, deixant bons beneficis.

L’impacte econòmic va ser bastant greu. El percentatge de guanys va baixar
considerablement i dràsticament a l’inici de la pandèmia, sobretot durant el confinament. A
més, el nostre restaurant pertany al grup dels restaurants més perjudicats, ja que està situat
dins d’un centre comercial i en aquell moment, quan els establiments van començar a obrir les
portes esglaonadament, els centres comercials van ser dels últims a obrir, i això va comportar
al fet que el nostre negoci també fos dels últims a obrir.

Al començament de la pandèmia vam afegir la black kitchen a través de l’empresa de
menjar a domicili Glovo. Gràcies a aquesta mesura vam poder tenir el restaurant obert durant
els mesos de confinament, només exclusivament per a entregues a domicili. La idea va
funcionar tan bé que vam decidir que aquesta mesura es quedés després de reobrir el
restaurant, ja que el nombre de clients era molt menor al que hi havia abans de la pandèmia, a
més, hi va haver tantes ones de contagis que cada tres o quatre mesos es posaven restriccions
67
Treball de Recerca
molt dures cap a l'àrea de la restauració, fent que no hi hagués una certa estabilitat per poder
rendibilitzar el negoci.

econòmicament el restaurant?
Vam haver de treure moltes taules perquè es complissin els dos metres de
distanciament social que va imposar el govern en aquell moment. Com ajuda, el centre
comercial ens va proporcionar un espai per poder col·locar les taules que vam haver de retirar.
Econòmicament, aquesta mesura no ens va afectar, ja que les taules retirades les vam poder
posar en un altre lloc, i d’una manera o d’altre, va compensar.
Quan vam poder obrir, després del confinament, vam implementar diverses millores.
La primera va ser l’ús de tauletes. Aquests dispositius els feien servir els cambrers per poder
prendre nota del que volia el client, deixant de costat la llibreta i el bolígraf. Una altra novetat
va ser el cashlogy, una tecnologia per facilitar el control de l’efectiu. Això va
professionalitzar el nostre negoci i que tot funcionés millor, ja que els temps d’espera es van
reduir. Aquestes mesures van funcionar tan bé que encara les mantenim en l’actualitat.
i desafiant?
En aquest aspecte vam tenir molta sort, ja que nosaltres no treballem amb turisme,
sinó amb gent local. Un cop vam obrir el restaurant vam tenir un bon feedback amb la gent. A
poc a poc hem tornat al mateix nivell que hi havia abans de la pandèmia.
7. El restaurant té més rendibilitat ara o abans de la pandèmia?

No té ni més ni menys rendibilitat que abans de la pandèmia. Més o menys mantenim
els mateixos números que fa deu anys, que és quan va ser l'obertura del restaurant. Des
d’aquell moment fins ara la rendibilitat ha sigut bona i lineal. L’únic moment on la rendibilitat
va baixar va ser durant la pandèmia.
68
Treball de Recerca
L’entrevista dos va ser realitzada de forma online el 10/12/2023 al cap de l’Asesoria

Contable JMCD. El cap d’aquesta gestoria és amic d’una educadora del Germina, un casal on
vaig de tant en tant, i gràcies a ella vaig poder fer aquesta entrevista.
1. La gestoria funcionava bé abans de la pandèmia?

Sí, durant aquell temps, el funcionament de la gestoria era òptim, en gran manera
gràcies al valuós equip de treballadors que tenen una vasta experiència al camp. El seu
coneixement i les seves i les seves habilitats contribuïen significativament al bon exercici de
l’empresa.

Durant la pandèmia, la gestoria va experimentar una disminució dels seus ingressos a
causa de la situació econòmica general. Aquest context advers va afectar els ingressos de
l’empresa i va generar un impacte econòmic negatiu.

Tot i la disminució dels ingressos del negoci durant la pandèmia, es van implementar
accions per mantenir la seva estabilitat financera. La gestoria va poder subsistir gràcies a les
aportacions realitzades pels socis, cosa que va permetre mantenir cert nivell de rendiment
enmig de la situació desafiant que vam viure.

econòmicament la gestoria?
Afortunadament, les restriccions d’aforament i de distanciament social no van
impactar econòmicament la gestoria, atès que l’oficina estava instal·lada en un entorn
domèstic. Aquesta adaptació va permetre a l’empresa continuar la seva operativa sense més
inconvenients econòmics derivats d’aquestes restriccions.
Per millorar l’experiència dels clients durant aquest període, es van adoptar adopcions
tecnològiques com ara reunions virtuals i una comunicació més activa a través de diferents
canals com el telèfon i el correu electrònic.
69
Treball de Recerca
i desafiant?
L’estratègia principal es va enfocar a reduir els costos i aplicar noves ofertes que
fossin competitives per poder atraure nous clients. Tot i això, aquesta estratègia va implicar
una reducció dels ingressos, sacrificant certa rendibilitat per mantenir la base de clients
estable i assegurar una presència al mercat.
7. La gestoria té més rendibilitat ara o abans de la pandèmia?

Anteriorment, la gestoria era més rendible i mantenia una estabilitat econòmica sòlida.
Tot i que actualment s’està recuperant el nivell d’ingressos, s’està treballant per tornar al
nivell de rendibilitat i estabilitat que es tenia prèviament a la pandèmia i inclòs superar-los.
L’entrevista número tres va ser realitzada de forma online EL 10/12/2023 a una

autònoma, la qual treballa de psicòloga a Espai PIM (Psicologia Infantojuvenil Montcada). En
aquest cas ocorre el mateix que en l’anterior entrevista, gràcies a l’educadora del meu casal
vaig poder entrevistar a aquesta psicòloga.
1. El consultori funcionava bé abans de la pandèmia?

Sí, el negoci experimentava un bon funcionament previ a la pandèmia. La demanda de
teràpia per a nens i adolescents era significativa, amb una àmplia cartera de pacients que
requerien atenció terapèutica.

Durant les primeres setmanes del confinament, la situació econòmica del negoci es va
veure afectada considerablement. En aquest període, no es van generar ingressos a causa de la
creença inicial de les famílies que el confinament seria breu. No obstant això, després
d'aproximadament tres setmanes, en prolongar-se la situació, algunes famílies van optar per
continuar les sessions online. Això va permetre començar a facturar novament, encara que
representant aproximadament la meitat dels ingressos previs, mitjançant les sessions en línia.

La principal mesura per mantenir la rendibilitat durant la pandèmia va ser la transició
a les sessions en línia. Aquesta adaptació va permetre sostenir l'activitat terapèutica, brindant
70
Treball de Recerca
continuïtat a l'atenció als pacients. Posteriorment, en retornar a l'activitat presencial, es van

implementar mesures estrictes d'higiene, com ara l'ús de màscares, la desinfecció de l'espai
entre sessions i el manteniment de la distància entre pacients.

econòmicament el consultori?
Les restriccions d'aforament i distanciament social es van adaptar eliminant la sala
d'espera, establint que les famílies s'esperessin fora fins al moment de la sessió. Aquesta
adaptació no va tenir un impacte econòmic significatiu en el negoci, ja que es va enfocar a
mantenir la seguretat i complir les regulacions sense afectar la continuïtat de la teràpia.
Per millorar l'experiència del client, es va emfatitzar a extremar les mesures d'higiene i
distanciament, així com l'ús obligatori de mascaretes, excepte excepcions com a menors de sis
anys o situacions que poguessin afectar el procés terapèutic dels nens.
A més, es van continuar fent sessions en línia en alguns casos molt específics i
concrets.
i desafiant?
L'estratègia principal per retenir i atreure nous clients es va centrar a recordar la
importància de les sessions, especialment en un context difícil com el que es vivia. Es va
ressaltar la necessitat imperiosa de la teràpia en un període tan complex.
7. El consultori té més rendibilitat ara o abans de la pandèmia?

Actualment, la rendibilitat del negoci es manté en un nivell semblant al que es tenia
abans de la pandèmia, sense canvis significatius en aquest aspecte.
71

TDR - Com Ha Afectat La Pandèmia A L'economia

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

TDR - Com Ha Afectat La Pandèmia A L'economia

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

COM HA AFECTAT LA

Alumne: Ismael Banotman Sosa

Clarament, també vull agrair a Campo de Tiro Montigalà, a Asesoria Comptable

A tots vosaltres, gràcies.

En este caso, el argumento es la evolución de la economía española durante este siglo,

El marco teórico se centra en esta evolución, mencionando aspectos importantes como

The theoretical framework focuses on this evolution, mentioning important aspects

1.2 PRESENTACIÓ DE LES HIPÒTESIS

Aquest estudi s’enfoca a comprendre i avaluar com la crisi sanitària ha transformat

- Analitzar l’impacte i examinar de manera detallada i exhaustiva els efectes de la

- Avaluar la recuperació i valorar si aquesta serà en un curt o llarg termini, considerant

- Investigar les oportunitats i desafiaments presentats per la transformació digital de

1.4 TIPOLOGIA DEL TREBALL

1.4.1 Treball descriptiu i de catalogació

1.5 TIPOLOGIA DE RECERCA

1.5.1 Investigació analítica

2.1.1 Context general

La situació va començar a empitjorar quan el banc d’inversió “Lehman Brothers”, un

Realment, la crisi va començar en el 2007, quan el mercat de l’habitatge en els EUA

2.1.2 Crisi del 2008 a Espanya

A Espanya, la crisi financera va tenir un impacte significatiu. Durant la dècada

La crisi va tenir un impacte negatiu a l’economia espanyola en general. Hi va haver

El govern espanyol va implementar diverses mesures d’austeritat i reformes

- Deducció de 400 euros en l’IRPF: Amb el fi d’incentivar el consum, el govern va

- Ampliació gratuïta del termini de la hipoteca: Va entrar en vigor en maig de 2008, i

- Eliminació de l’impost sobre el patrimoni: La supressió d’aquest gravamen va

- Aval de 10.000 milions d’euros a promotores que construeixin VPO (habitatge de

Encara que la recuperació econòmica va ser gradual, Espanya va aconseguir superar la

2.1.3 Crisi del 2008 a Catalunya

La situació econòmica a Catalunya no era molt bona a causa de l’ocorregut en la resta

El mercat laboral va tenir conseqüències negatives a Catalunya, ja que moltes

2.1.4 PIB i PIB per càpita

Per altra banda, si el PIB disminueix, cau el consum i es redueix l'ocupació i la

El PIB és important, ja que proporciona mesures quantitatives de l’exercici d’un país.

EVOLUCIÒ DEL PIB ANUAL A ESPANYA

Data PIB anual Variació

2019 1.245.513 M€ 2,0%

2018 1.203.859 M€ 2,3%

2017 1.162.492 M€ 3,0%

2016 1.114.420 M€ 3,0%

2015 1.078.092 M€ 3,8%

2014 1.032.608 M€ 1,4%

2013 1.020.677 M€ -1,4%

2012 1.031.104 M€ -3,0%

2011 1.063.763 M€ -0,8%

2010 1.072.709 M€ 0,2%

2009 1.069.323 M€ -3,8%

2008 1.109.541 M€ 0,9%

2007 1.075.539 M€ 3,6%

2006 1.003.823 M€ 4,1%

2005 927.357 M€ 3,7%

2004 859.437 M€ 3,1%

2003 802.266 M€ 3,0%

2002 749.552 M€ 2,7%

2001 700.993 M€ 3,9%

2000 647.851 M€ 5,2%

EVOLUCIÓ DEL PIB PER CÀPITA A ESPANYA

Data PIB per càpita Variació

2019 26.440 € 2,6%

2018 25.760 € 3,1%

2017 24.980 € 4,1%

2016 23.990 € 3,3%

2015 23.230 € 2,0%