Guia didàctica

Disponible a:
www.empoclim.cat
Reconeixements: aquest treball forma part del projecte EMPOCLIM:
Empoderant la comunitat educativa per adaptar-nos al canvi climàtic
(Projecte 2021/07) cofinançat per la Diputació de Tarragona i la
Universitat Rovira i Virgili.

Els resultats del projecte són fruit del treball d’un equip multidisciplinari de
professorat i investigadors/es del Departament de Pedagogia, el Departament
de Geografia i el Departament d’Enginyeria Mecànica de la Universitat Rovira i
Virgili amb expertesa en canvi climàtic, energies renovables, Educació per al
Desenvolupament Sostenible i innovació educativa, portat a terme entre l’1 de
juny de 2021 i el 31 de març de 2022.

Coordinadora del projecte: Gisela Cebrián Bernat

Redacció: Laura Massana Sans, Gisela Cebrián Bernat, Jon Xavier Olano
Pozo, Anna Boqué Ciurana
Revisió i assessorament: Enric Aguilar Anfrons, Joan Carles Bruno
Argilaguet, Marta Camarero Figuerola, Alberto Coronas Salcedo, Carme
Grimalt Álvaro, Cèlia Llurba Mort, Luis Marqués Molías, Ramon Palau Martin,
Juan Prieto González, Ana Inés Renta Davids, Òscar Saladié Borraz, Javier
Sigró Rodríguez.
índex
1. LA NECESSITAT DE PROMOURE UNA EDUCACIÓ PER AL
DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE ................................................................................... 3
2. OBJECTIUS D’APRENENTATGE ............................................................................................ 5

3. NIVELL EDUCATIU, ÀMBITS COMPETENCIALS

I OBJECTIUS CURRICULARS ................................................................................................... 8

4. ASPECTES METODOLÒGICS i D’ÚS DE LA GUIA ........................................................ 10

5. GUIA DIDÀCTICA: DESENVOLUPAMENT DE LES SESSIONS ............................... 11

SESSIÓ 1: L'agenda 2030 i els ODS ................................................................................................ 11
SESSIÓ 2: Fake o real news i la contaminació al municipi ............................................. 14
SESSIÓ 3: Fenomens meteorològics extrems i desastres naturals ........................... 19
SESSIÓ 4: Quin impacte tenen les meves accions? .......................................................... 23
SESSIÓ 5: Campanya de difusió ................................................................................................... 26

5.1 Eines i instruments d’avaluació ..................................................................................... 28

ANNEXOS
ANNEX 1: SESSIÓ 1 ............................................................................................................................ 35
ANNEX 1.1. ACTIVITAT 1. Relaciona els ODS .............................................................. 35
ANNEX 1.2. ACTIVITAT 2. Graella dels 3 ODS escollits ......................................... 43
ANNEX 2: SESSIÓ 2 ........................................................................................................................... 44
ANNEX 2.1. ACTIVITAT 1. CÒPIA PEL DOCENT. Fake o real news ................ 44
ANNEX 2.1.1. ACTIVITAT 1. CÒPIA PER L’ALUMNAT. Fake o real news ................ 47
ANNEX 2.1.2. ACTIVITAT 1. Plantilla lectura crítica .......................................................... 49
ANNEX 2.2. INFORMACIÓ PER A L’ACTIVITAT 2 .................................................... 50
ANNEX 2.3. INFORMACIÓ PER A L’ACTIVITAT 3 .................................................... 53
ANNEX 2.4. ACTIVITAT 3. Presentació contaminació atmosfèrica de les
ciutats ................................................................................................................. 55
ANNEX 3: SESSIÓ 3 ............................................................................................................................. 61
ANNEX 3.1. ACTIVITAT 2 ....................................................................................................... 61
ANNEX 4: SESSIÓ 4 ........................................................................................................................... 62
ANNEX 4.1. ACTIVITAT 1. Qüestionari càlcul petjada ecològica ................... 62
ANNEX 4.2. ACTIVITAT 2. Impacte individual ......................................................... 71
ANNEX 4.3. ACTIVITAT 2. Recomanacions reduir la petjada ecològica... 73
 1 LA NECESSITAT DE PROMOURE UNA EDUCACIÓ PER AL
DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

L’última dècada ha estat testimoni d’un creixent reconeixement i acord polític

sobre el paper de l’educació com a agent clau per transformar la societat cap a
la sostenibilitat. L'any 2015, les Nacions Unides van adoptar els 17 Objectius de
Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Agenda 2030. La Meta 4.7 de l’ODS4 -
Educació de Qualitat, aborda específicament l’Educació per al
Desenvolupament Sostenible (EDS) i els processos d’ensenyament-
aprenentatge relacionats. La EDS es basa en valors de justícia, equitat,
tolerància i responsabilitat, i en processos de col·laboració i diàleg, pensament
crític, l’ús de metodologies innovadores i processos d’aprenentatge actiu i
participatiu.

Per promoure noves formes de vida i pràctiques socials sostenibles, les

persones i les comunitats han de poder involucrar-se en processos
d’aprenentatge transformatiu i comunitari que promoguin la sensibilització i
acció ambiental, així com l’adquisició de nous coneixements i competències en
sostenibilitat. És en aquest context on la ciència ciutadana i l’aprenentatge
comunitari orientats a la sostenibilitat han guanyat força en els darrers anys
com a estratègies per ajudar a avançar en la investigació científica, i per
augmentar el coneixement i la consciència ambiental de la ciutadana. La
ciència ciutadana és un procés d’investigació col·laboratiu portat a terme per
ciutadans comuns per ajudar a respondre a preguntes a les que els científics
no poden respondre sols. Per tal de mesurar el nivell d’adopció dels ODS en les
comunitats locals, es precisen noves fonts de d’informació no tradicionals i
promoure processos que impliquin a les persones en la transformació social
cap a la sostenibilitat.

3
La participació activa de la ciutadania i les comunitats en l'acció climàtica i la
sostenibilitat ofereix oportunitats d'aprenentatge úniques per al benestar i la
realització personal, i estils de vida més sostenibles. Promou la participació
activa de la societat, dóna suport a la creativitat i la innovació i fomenta el canvi
de comportaments a nivell individual i col·lectiu. Permet als ciutadans estar
millor informats i ser més autònoms i actius a l'hora d'abordar els reptes
actuals de la societat com el canvi climàtic, el desenvolupament sostenible i la
protecció del medi ambient per assolir la transformació verda de la societat,
l'Agenda 2030 de les Nacions Unides per al Desenvolupament Sostenible, la
Llei Espanyola de Canvi Climàtic i Transició Energètica (Llei 7/2021), l'Estratègia
de Descarbonització de l'Economia Espanyola, l’Estratègia per al
desenvolupament sostenible de Catalunya i el Pacte Verd Europeu per a un
país i un continent climàticament neutres l'any 2050.

Alhora, l'evidència del potencial dels alumnes i les joves com a agents de canvi
dins de les seves societats és plausible a través de l'aparició de moviments
socials juvenils relacionats amb la sostenibilitat i canvi climàtic com Fridays for
Future (Biasutti, 2015; Deisenrieder et al., 2020). Així, la ciència ciutadana i
l'aprenentatge comunitari adquireixen força com a mitjans per ajudar a
avançar en la investigació científica en sostenibilitat, així com augmentar la
comprensió i la consciència del públic sobre el canvi climàtic i els reptes de la
sostenibilitat, alhora que fomenten comportaments i competències en
sostenibilitat en la ciutadania (Cebrián et al., 2020; Fritz et al., 2019; Hsu et al.,
2014).

El projecte EMPOCLIM posa èmfasi en l’enfortiment de la sensibilització

ambiental i l’apoderament dels joves mitjançant l’educació, reconeixent el
potencial que aquests tenen per convertir-se en ambaixadors i agents de canvi
per l’acció climàtica i el desenvolupament sostenible en el seu entorn
compartint coneixements i experiències amb les seves famílies, les comunitats
locals i responsables polítics.

És en aquest context social i polític on es presenta aquesta guia didàctica

orientada a treballar l’ODS 13 – Acció pel Clima, com a recurs educatiu per a
l’aprenentatge a través del qual es proposen un conjunt de sessions i activitats
orientades a promoure la implementació d’aquests continguts educatius
transversals, la sensibilització ambiental i l’acció climàtica en l’alumnat de 3r i
4t d’Educació Secundària.

4
2 OBJECTIUS
D’APRENENTATGE

L’objectiu d’aquesta Guia Didàctica és que l’alumnat es sensibilitzi vers

l’impacte que tenen les accions quotidianes i l’activitat humana en el medi
ambient, i més concretament, en el seu entorn més immediat. D’aquesta
manera es pretén que esdevinguin els i les protagonistes i identifiquin
estratègies de mitigació i adaptació al canvi climàtic, a partir de la reflexió i
acció envers les seves activitats diàries.

De manera més concreta, els objectius generals d’aquesta Guia Didàctica i les
sessions proposades són els següents:

1. Avaluar i analitzar l’impacte les pròpies accions envers el canvi

climàtic.
2. Analitzar i aplicar propostes per a la preservació del medi ambient i la
lluita contra el canvi climàtic.
3. Reflexionar i qüestionar creences, actituds i concepcions existents
actuals, en favor del clima i el respecte al medi ambient.
4. Dissenyar una campanya de difusió per la lluita contra el canvi
climàtic a partir de les aportacions recollides.
5. Implementar una campanya de difusió utilitzant les eines
corresponents.

L’any 2017 la UNESCO va elaborar una guia per promoure la inclusió dels
ODS a través de l’educació, identificant els objectius d’aprenentatge de
cada ODS. Aquesta Guia didàctica està orientada a respondre als següents
objectius d’aprenentatge relacionats amb l’ODS 13 – Acció pel Clima
promoguts per la UNESCO (2017):

5
 1. L'alumne/a concep l'efecte hivernacle com un
fenomen natural causat per una capa aïllant de gasos
hivernacle.
2. L'alumne/a concep el canvi climàtic actual com un
fenomen antropogènic causat per l'augment de les
emissions de gasos d'efecte hivernacle.
3. L'alumne/a coneix quines activitats humanes a nivell
Objectius mundial, nacional, local i individual contribueixen

d’aprenentatge més al canvi climàtic.

4. L'alumne/a coneix les principals conseqüències
cognitius
ecològiques, socials, culturals i econòmiques del
canvi climàtic a nivell local, nacional i mundial, i
comprèn com aquestes poden esdevenir factors
catalitzadors i reforçadors del canvi climàtic.
5. L'alumne/a coneix estratègies de prevenció, mitigació
i adaptació a diferents nivells (des de nivell mundial a
individual) i per a diferents contextos, així com els
seus vincles amb la resposta en cas de desastres i la
reducció del risc de desastres.

1. L'alumne/a és capaç d'explicar les dinàmiques de

l'ecosistema i l'impacte ambiental, social, econòmic i
ètic del canvi climàtic.
2. L'alumne/a és capaç de motivar als altres a protegir el
clima.
Objectius 3. L'alumne/a és capaç de col·laborar amb altres per
d’aprenentatge dissenyar estratègies comuns per abordar canvi
socioemocionals climàtic.
4. L'alumne/a és capaç de comprendre el seu impacte
personal sobre el clima mundial, des d'una
perspectiva local fins a una perspectiva mundial.
5. L'alumne/a és capaç de reconèixer que la protecció
del clima mundial és una tasca essencial de totes, i
que hem de reavaluar la nostra visió del món i les
nostres conductes diàries a la llum d’aquest fet.

6
 1. L'alumne/a és capaç d'avaluar si les seves activitats
privades i professionals respecten o no el clima, i, si
no ho fan, revisar-les.
2. L'alumne/a és capaç d'actuar a favor de persones que
es veuen amenaçades pel canvi climàtic.
Objectius
3. L'alumne/a és capaç d'anticipar, valorar i avaluar
d’aprenentatge l'impacte de les decisions o activitats personals, locals
conductuals i nacionals sobre altres persones i regions del món.
4. L'alumne/a és capaç de fomentar les polítiques
públiques per a la protecció del clima.
5. L'alumne/a és capaç de donar suport a activitats
econòmiques que respectin el clima

7
3 NIVELL EDUCATIU, ÀMBITS COMPETENCIALS I
OBJECTIUS CURRICULARS
Aquesta guia ha estat concebuda com a un recurs educatiu per treballar
l’Objectiu de Desenvolupament Sostenible 13 – Acció pel Clima amb l’alumnat
de Segon Cicle d’Educació Secundària (3r i 4t d’ESO).

En el marc del currículum d’Educació Secundària Obligatòria de la Generalitat

de Catalunya (Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments
de l’educació secundària obligatòria), aquesta Guia Didàctica contribueix al
desenvolupament de les següents competències de l’àmbit
cientificotecnològic i social:

ÀMBIT CIENTIFICOTECNOLÒGIC

Dimensió Competències

Competència 1: Identificar i caracteritzar els sistemes

físics i químics des de la perspectiva dels models, per
comunicar i predir el comportament dels fenòmens
naturals.
D1: Dimensió
indagació de Competència 2: Identificar i caracteritzar els sistemes
biològics i geològics des de la perspectiva dels
fenòmens naturals i
models, per comunicar i predir el comportament dels
de la vida quotidiana fenòmens naturals.

Competència 4: Identificar i resoldre problemes

científics susceptibles de ser investigats en l’àmbit
escolar, que impliquin el disseny, la realització i la
comunicació d’investigacions experimentals.

8
 ÀMBIT SOCIAL

Dimensió Competències

Competència 1: Analitzar els canvis i les continuïtats

dels fets o fenòmens històrics per comprendre’n la
causa històrica.
D1: Dimensió
històrica Competència 3: Interpretar que el present és
producte del passat, per comprendre que el futur és
fruit de les decisions i accions actuals.

Competència 5: Explicar les interrelacions entre els

elements de l’espai geogràfic, per gestionar les
activitats humanes en el territori amb criteris de
sostenibilitat.

Competència 6: Aplicar els procediments de

D3: Dimensió l’anàlisi geogràfica a partir de la cerca i l’anàlisi de
geogràfica diverses fonts, per interpretar l’espai i prendre
decisions.

Competència 7: Analitzar diferents models

d’organització política, econòmica i territorial, i les
desigualtats que generen, per valorar com afecten
la vida de les persones i fer propostes d’actuació.

9
 4 ASPECTES METODOLÒGICS
i D’ÚS DE LA GUIA
Aquesta unitat didàctica es basa en la metodologia indagativa i participativa.
Aquesta metodologia el que pretén és que l’alumnat sigui el protagonista del
seu propi procés d’ensenyament-aprenentatge, a partir de la construcció del
coneixement sent un agent actiu. Per tant, les diferents activitats plantejades
consten de moments en els quals l’alumnat ha de portar a terme una recerca
vers el tema en qüestió per tal de poder completar la tasca. A més, la gran
majoria d’activitats són grupals, ja que el que es pretén aconseguir és el treball
col·laboratiu i en xarxa. Totes les activitats de la unitat didàctica són adaptables
a alumnat amb necessitats educatives especials. De manera general les
accions que es poden portar a terme són la subtitulació dels recursos
audiovisuals, així com proporcionar les instruccions de les activitats abans de
l’inici de la sessió per a l’alumnat que presenti necessitats derivades del TDAH i
TEA, entre altres.

INSTRUCCIONS D’ÚS:

Per a cada sessió es detallen els objectius i continguts a treballar, així com la
durada d’aquesta i una breu descripció. S'inclou una explicació de les diferents
activitats a realitzar. Pel que fa a les activitats, hi ha enllaçats els diferents
materials i recursos necessaris per a poder dur-la a terme correctament. A més,
al final de la sessió -a l’apartat de material i recursos- hi consten tots els
recursos, enllaços i materials per al conjunt de la sessió. Al final de la unitat
didàctica hi ha dos instruments d’avaluació. I per últim, a l’apartat d’annexos hi
trobareu el material creat per a totes les sessions. Tot el material i recursos
necessaris, així com la mateixa unitat didàctica, es troben a la següent carpeta
(enllaç de sota) en diferents documents. A cada document s'especifica el
número de sessió i activitat a la qual correspon.
https://drive.google.com/drive/folders/1UvjtcpGKA1TWoj8nG_bDx_QzNWLZ7a2
K?usp=sharing

10
5 GUIA DIDÀCTICA:
DESENVOLUPAMENT DE LES SESSIONS

SESSIÓ 1: L'AGENDA 2030 I ELS ODS

Objectius Continguts
Promoure la reflexió envers la Objectius de
situació actual del món Desenvolupament Sostenible

Fomentar el pensament crític Agenda 2030

Promoure l’empatia vers Contaminació

l’impacte de les accions dels
éssers humans sobre el planeta Sostenibilitat

Potenciar el sentiment de
responsabilitat vers l’entorn que
ens envolta

Durada: 1 hora i 30 minuts

Descripció de la sessió: És una sessió introductòria destinada a realitzar una

breu contextualització sobre l’Agenda 2030 i aprofundir en els Objectius de
Desenvolupament Sostenible (ODS). La sessió es desenvolupa a partir de 3
activitats:

1. QUÈ I QUINS SÓN ELS ODS?

2. ELS 3 ODS
3. FEM PROPOSTES PER ASSOLIR ELS ODS

Mitjançant aquestes tres activitats es pretén aconseguir que l’alumnat

reflexioni i prengui consciència de la necessitat d’un canvi a nivell local i global
cap a la sostenibilitat.

A l’inici de la sessió, abans de començar les activitats, es fa una breu explicació

sobre l’Agenda 2030 i quins són els 17 ODS. Per fer-ho, es projecta el següent
vídeo elaborat per l’UNESCO: https://www.youtube.com/watch?v=MCKH5xk8X-
g&t=53s. En acabar la projecció del vídeo, el docent pregunta a l’alumnat si
coneixien els ODS i l’existència de l’Agenda 2030. Després del visionat del
vídeo, en el qual s’anomenen els 17 ODS, comença l’activitat 1.

11
 ACTIVITATS

ACTIVITAT 1: QUÈ I QUINS SÓN ELS ODS?

Durada: 20 minuts
Agrupament: 1-2 alumnes

Descripció: L’objectiu d’aquesta activitat és que l’alumnat, a través de la lògica

i un cop visionat el vídeo, sigui capaç de relacionar diferents elements i els
vinculi a l’ODS corresponent. L’alumnat ha de relacionar cada imatge i
definició amb el nom corresponent de l’ODS. Per fer-ho, el docent reparteix a
cada alumne (o per parelles, en funció del nombre d’alumnat a l’aula) un sobre
(en total hi ha d’haver 17 sobres) amb dos elements: una imatge i una
frase/definició (plastificada i amb velcro al darrere o blue tack) de dos ODS
diferents. A la pissarra hi haurà una cartolina o un full gran amb tres columnes.
A la primera columna hi apareix el nom de cada ODS i en les altres dues hi ha
espai per tal de que cada alumne (o parella d’alumnes) enganxi al lloc
corresponent la imatge i definició de cada ODS.

*A l’apartat de materials i recursos hi ha l’enllaç al document amb tot el material

necessari així com les instruccions d’ús per a desenvolupar l’activitat. En aquest
document hi consten els noms de cada ODS amb una breu definició i una imatge
representativa de cadascun, la combinació dels sobres i finalment, la taula/graella a
utilitzar. També es pot trobar a l’Annex 1.1.

ACTIVITAT 2: ELS 3 ODS

Durada: 20 minuts
Agrupament: 3 alumnes

Descripció: Aquesta activitat es realitza seguidament a l’activitat 1. L’alumnat

(en grups de 3) té 10 minuts aproximadament per entrar a la pàgina web de
l’ONU i consultar la informació que hi ha sobre els ODS i les metes que s’han
proposat per a cadascun d’ells. Es tracta que l’alumnat conegui amb més
profunditat cadascun dels ODS per a poder aconseguir l’objectiu d’aquesta
activitat. La finalitat és que triïn quins són els 3 ODS que ells/es consideren
més importants/necessaris i justificar breument el perquè. Han de reflexionar a
nivell de grup i s’han de posar d’acord en l’elecció i la justificació. Les reflexions
que fan les han d’escriure en un document Google Drive. Aquest document és
la plantilla que l’alumnat haurà d’utilitzar, creant un nou document. És molt
important que no treballin en el document plantilla, sinó que copiïn i enganxin
aquest model en un nou document que compartiran amb el docent. Passats
els 10 minuts, un/a portaveu de cada grup haurà d’explicar a la resta de
companys/es quina ha estat la seva elecció i presentar una breu argumentació.

*L’enllaç de la taula on han de completar l’activitat es troba a l’apartat de materials i

recursos. També es pot trobar a l’Annex 1.2.

12
ACTIVITAT 3: FEM PROPOSTES PER ASSOLIR ELS ODS
Durada: 35 minuts

Agrupament: 5 alumnes

Descripció: Aquesta activitat consisteix en reflexionar vers els ODS. Es tracta,

doncs, que l’alumnat respongui a la següent pregunta: Què es podria fer per
assolir els ODS? Per fer-ho el docent planteja la següent situació a l’alumnat:
1. Han d’imaginar que són polítics i persones importants de tot el món i que
tenen la capacitat i responsabilitat per canviar i millorar el món i de donar
resposta als 17 ODS que s’han proposat.
2. L’alumnat s’agrupa en subgrups de 5 persones i dins de cada grup hi ha els
següents rols: polític, economista, expert en educació, expert en
sostenibilitat i medi ambient i expert en sanitat. Cada grup ha de triar 2
ODS, excepte 5 grups que n’han de triar 3.
3. Durant 10 minuts han de reflexionar vers els ODS escollits i proposar 5
accions per cadascun d’ells que ajudarien a assolir-los. Aquestes han de ser
realistes i assequibles tenint en compte l’estil de vida actual i els rols dels
diferents membres del grup. Cada grup ha d’anotar en un full els ODS
escollits i les propostes que han fet per a cadascun d’ells.
4. Passats els 10 minuts, cada grup ha de compartir amb la resta de
companys/es les seves propostes.
5. Després de la posada en comú, el docent els planteja les següents
preguntes:

-Per què creieu que hi ha els ODS?

-Considereu que és necessari que existeixin?
-Què en penseu del fet que s’hagi hagut d’arribar a prendre
mesures i accions com l’Agenda 2030?
El que es pretén aconseguir és que l’alumnat reflexioni vers la situació actual,
desenvolupi el pensament crític i s’impliqui en la causa.

Materials i recursos que utilitzarem:

Enllaç de consulta pel professorat (previ a la sessió):

Enllaç vídeo introducció sessió:

Enllaç pàgina web sessió 2:

ACTIVITAT 1: Explicació i material

ACTIVITAT 2: Explicació i material

13
SESSIÓ 2: FAKE O REALS NEWS I LA CONTAMINACIÓ AL MUNICIPI

Objectius Continguts
Promoure la reflexió envers la Fake news
crisi climàtica actual
Concepcions errònies canvi
Fomentar el pensament crític climàtic

Generar empatia en l’alumnat La contaminació

vers el canvi climàtic i l’impacte
de les accions dels éssers humans
sobre el planeta

Ampliar els coneixements vers el

canvi climàtic

Durada: 1 hora

Descripció de la sessió: En aquesta sessió, es treballa de manera més concreta

i específica el canvi climàtic. Abans de començar la sessió, el docent fa un breu
recordatori de la sessió anterior. El docent explica que en aquesta sessió es
treballa de manera específica i concreta l’ODS 13: Acció climàtica. Adoptar
mesures urgents per a combatre el canvi climàtic i els efectes d’aquest. El
docent projecta el següent vídeo per tal d’introduir l’objectiu de manera més
específica. Després de la projecció del vídeo, comença l’activitat 1.

*Prèviament a l’inici d’aquesta sessió, seria interessant que el docent consultés la

següent informació relacionada amb l’activitat 2 i 3: Enllaç d’interès sobre la
contaminació atmosfèrica (veure pàgina 11 a 13).

14
 ACTIVITATS

ACTIVITAT 1: CERT O FALS?

Durada: 25 minuts

Agrupament: 2-3 alumnes

Descripció: Es tracta de que l’alumnat, per parelles o grups de 3, reflexioni vers

les afirmacions que se’ls proporcionen sobre el canvi climàtic i aportin els
arguments que els han portat a la seva elecció.
Cada parella o grup té una fitxa on hi apareixen diferents frases envers el canvi
climàtic. Amb la fitxa se’ls donen gomets verds i vermells per tal que al costat
de cada afirmació n’enganxin un en funció de si consideren que és cert o fals.
A més, a l’última columna de la taula han d’escriure breument un argument
justificant el perquè creuen que és falsa o certa. Per fer-ho, poden buscar
informació a internet.

Quan tothom hagi omplert la fitxa, es fa una posada en comú. Cada parella o
grup tindrà una targeta vermella i una verda (o gomets d’aquests colors). Es va
comentant cada afirmació una per una. El docent va preguntant si la primera
és certa o falsa i cada alumne ha d’aixecar la targeta del color corresponent a
la seva resposta. Qui hagi respost fals, la de color vermell i qui hagi respost
cert, la de color verd. D’aquesta manera el docent pot veure d’una manera més
general l’opinió de l’alumnat. Després en veu alta van exposant el perquè
creuen que aquella afirmació és certa o falsa. El docent després de cada
afirmació, els explica l’argumentació correcta. Això es va repetint en cadascuna
de les diferents afirmacions. El docent té un document amb les
argumentacions correctes de cada afirmació.

Al final de la sessió el docent ha de fer una reflexió sobre el fet i la necessitat

de contrastar la informació i que no tot el que surt a internet vol dir que és
fiable.

*Veure material a l’apartat de recursos o a l’Annex 2.1. i 2.1.1.

ACTIVITAT D’AMPLIACIÓ:

Per anar més enllà de les afirmacions proposades, l’alumnat ha de buscar

diferents notícies relacionades amb el canvi climàtic. Per fer la lectura de les
notícies, han d’utilitzar una plantilla de lectura crítica en la qual s’especifiquen
les preguntes que s’ha de plantejar l’alumnat per fer una lectura crítica de la
informació que es consulta a internet.

*Veure Annex 2.1.2.

15
ACTIVITAT 2: LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA AL MEU POBLE O
CIUTAT
Durada: 30 minuts

Agrupament: 3-4 alumnes

Descripció: Abans de començar amb aquesta activitat, seria interessant que

l’alumnat conegui alguns conceptes bàsics relacionats amb la contaminació.
És per això que el docent els projectarà un document en el qual s’explica què
és la contaminació atmosfèrica, els diferents núvols que hi ha més la
contaminació, així com la influència de les situacions anticiclòniques o de
borrasques sobre la contaminació.
*Veure document. Veure a l’Annex 2.2.

Un cop l’alumnat ja té aquesta informació, comença l’activitat.

L’alumnat ha d’entrar a la pàgina web de l’IDESCAT i buscar les dades sobre la
contaminació atmosfèrica del seu municipi. Podran veure els principals
contaminants i la quantitat d'emissions. En aquesta plataforma no apareixen
tots els municipis i ciutats. En cas de no trobar el seu municipi, podran fer-ho
directament a través de l’eina Windy. Un cop consultada aquesta informació,
han d’entrar a aquesta pàgina web, on s’expliquen quins són els principals
contaminants, els efectes que tenen per la salut, així com els valors de
referència establerts de protecció de la salut, per a cadascun dels
contaminants.
Seguidament, han d’entrar a la pàgina del Windy i podran observar en directe
com està l’atmosfera en aquell moment en relació als diferents contaminants.
Amb totes aquestes dades, hauran d'elaborar una taula amb la comparació
entre aquestes recomanacions i l’estat actual de contaminació del seu
municipi. Per ampliar l’activitat, seria interessant que l’alumnat busqués
informació sobre quin sector o quina activitat és la que genera l'emissió de
cadascun dels gasos contaminants. D’aquesta manera l’alumnat es podria
conscienciar més envers l’impacte de l’activitat humana.

*Conclusió Activitat 2 i introducció Activitat 3: Aquests conceptes s’expliquen i

es treballen de manera més específica a la següent activitat.

És molt important saber que quan hi ha estabilitat atmosfèrica (anticicló), els

nivells de contaminació són més elevats, ja que no hi ha les masses d’aire que
desplacen els gasos contaminants i, per tant, es queden en suspensió a la
zona. És a dir, l’emissió de gasos és la mateixa, però els nivells de contaminació
pugen, ja que es queden les partícules estancades en aquella zona. En canvi,
quan hi ha inestabilitat atmosfèrica (borrasca), els nivells de contaminació
disminueixen, ja que les masses d’aire fan que les partícules es moguin.
L’estabilitat atmosfèrica (anticicló): és un factor clau a l’hora de determinar el
grau de dispersió o dissolució de les partícules a l’aire. Quan hi ha borrasca i
grans corrents d’aire, es considera inestabilitat atmosfèrica.

16
ACTIVITAT D’AMPLIACIÓ:

Un cop l’alumnat ja té tota la informació envers els diferents contaminants, els

nivells de contaminació, etc. han de buscar informació sobre quin sector
d’activitat (per exemple: industrial, turisme, tèxtil, etc.) genera cada
contaminant o quin sector emet més quantitat de gasos contaminants. Es
tracta que reflexionin vers la importància d’aquella activitat, les implicacions
econòmiques i sobre com es podria reduir l’emissió de gasos contaminants. La
reflexió ha de girar al voltant de l’oferta-demanda. Si les persones fem un abús
dels productes i serveis, la producció augmenta i l’emissió de gasos
contaminants també.

ACTIVITAT 3: ANTICICLÓ i DEPRESSIÓ

Durada: 10 minuts

Agrupament: tot el grup classe

Descripció: Aquesta activitat és complementària a l’activitat 2. Per tal de poder

realitzar aquesta activitat, és necessari que l’alumnat tingui uns coneixements
bàsics vers la contaminació atmosfèrica associada a la estabilitat o inestabilitat
atmosfèrica. És per això que el docent els ha de projectar el següent
document:
https://docs.google.com/document/d/1qhF_LO0gUYnlMJVZMw5bQAREUg
MszuIJ/edit. Veure a l’Annex 2.3.

Un cop l’alumnat conegui aquesta informació, comença l’activitat. Es tracta

que l’alumnat sigui capaç de reconèixer si en les imatges que se’ls presenten,
hi havia una situació d’anticicló o de depressió. En acabar l’activitat, s’han de
plantejar perquè es produeixen aquests fenòmens i factors. És a dir, perquè la
contaminació atmosfèrica depèn de si hi ha anticicló o borrasca. D’aquesta
manera, l’alumnat pot acabar de consolidar els continguts treballats.

*Per accedir a la presentació veure Annex 2.4 o consultar l’apartat de materials i

recursos.

17
Materials i recursos que utilitzarem:

Ordinadors i un projector

ACTIVITAT 1:
Fitxa per l’alumnat
Fitxa pel docent
Gomets verds i vermells
Plantilla lectura crítica

ACTIVITAT 2: Fitxa i instruccions

ACTIVITAT 3: Presentació

Enllaç Windy

Enllaç IDESCAT

Enllaç agència de salut pública de Catalunya:

18
 SESSIÓ 3: FENÒMENS METEOROLÒGICS EXTREMS I DESASTRES
MEDIAMBIENTALS

Objectius Continguts
Treballar les diferents Problemàtiques ambientals
problemàtiques ambientals
Fenòmens meteorològics
Fomentar el pensament crític extrems

Promoure la comunicació Desastres mediambientals

assertiva i la reflexió

Durada: 1 hora 30 minuts

Descripció de la sessió: Gràcies a les noves tecnologies, la societat tenim molta

més facilitat per accedir a la informació. En aquesta sessió, a partir de la cerca
d'informació, hauran de realitzar diferents activitats en relació als fenòmens
meteorològics i a les principals problemàtiques ambientals.

ACTIVITATS

ACTIVITAT 1: FENÒMENS METEOROLÒGICS EXTREMS I DESASTRES

MEDIAMBIENTALS
Durada: 30 minuts

Agrupament: grups de 3-4 alumnes

Descripció: Per grups, han de pensar i buscar fenòmens meteorològics

extrems que s’hagin produït en els últims 10 anys. És interessant que recordin
els últims que s’han produït, però també els més antics. D’aquesta manera
podran establir diferències i similituds entre els actuals i els més antics. Cada
grup ha d’escollir dos fenòmens meteorològics diferents i buscar informació
sobre quines implicacions i afectacions van tenir, danys ocasionats, durada,
etc. Han d’establir semblances i diferències entre aquests. Al final, cada grup
ho ha de compartir amb la resta de companys/es i han de ser capaços
d’establir els elements comuns dels diferents desastres com per exemple:
recurrència del fenomen, violència, origen, tipus (pluja, vent, etc.) i els danys
ocasionats. És molt important que el docent els expliqui que els fenòmens
meteorològics extrems i els desastres mediambientals són naturals, és a dir
que no els causa l’ésser humà, però que cada vegada es produiran de forma
més violenta i recorrent, com a conseqüència de l’activitat humana. A més
també han de ser conscients que els éssers humans no som els únics afectats,
sinó que altres éssers vius, sense ser-ne els culpables, es veuen molt afectats.
En acabar, cada grup ha de fer una breu reflexió i anotar-la en un full (pot ser
un document Google Drive que després han de compartir amb el docent)
sobre el que s’ha parlat a classe i sobre els desastres mediambientals.

19
ACTIVITAT 2: JOC DE ROL DE LES PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES
AMBIENTALS
Durada: 1 hora

Agrupament: 3-4 alumnes

Descripció: Es tracta que l’alumnat adopti el rol de diferents personatges de

responsabilitat del seu municipi.

Els rols i sectors són els següents (es poden adaptar):

Representants de l’ajuntament (alcalde, regidor/a de medi ambient,
administratiu/comptable, etc.)
Representants de diferents entitats socials del poble (Club excursionista,
col·lectiu de dones, joves del poble, etc.)
Representants de: ramaders, agricultors i propietaris de botigues del poble
Representants del grup d’empresaris
Representants de la comunitat educativa (docents, alumnat, directors, etc.).

Abans de fer els grups i escollir els rols, se’ls explica l’activitat. De manera
assembleària, l’alumnat ha d'identificar i acordar quins són els principals
problemes ambientals i de sostenibilitat que hi ha al seu municipi per tal
d’adoptar mesures d'adaptació i mitigació per revertir-los. Com que en funció
de les problemàtiques escollides, hi haurà representants i sectors que es
veuran més o menys afectats, el que han d’aconseguir és que tots els
representants (és a dir membres de diferents rols) es comprometin a adoptar
les mesures. Per això han d’elaborar un document amb un informe on hi
constin els pactes aconseguits.
En aquest document hi han de constar les problemàtiques escollides, com
aquestes problemàtiques afecten negativament al municipi i el medi ambient,
les mesures que han proposat, les mesures que finalment es duran a terme
(escollides de manera assembleària), les accions que haurà de portar a cada
àrea/sector per contribuir a la resolució de la problemàtica i finalment els
beneficis o canvis que generaran aquestes millores/mesures.
Exemples de diferents problemàtiques: les problemàtiques escollides haurien
de ser reals i rellevants al seu poble o ciutat.

Els dies de pluja es continuen activant els regs automàtics de la gespa i

zones verdes del poble/ciutat.
Els fanals del carrer podrien ser amb plaques solars.

20
 No hi ha carril bici o no arriba a totes les zones de la ciutat.
L’horari del servei de recollida de residus voluminosos és molt limitat, així
com l’horari de la deixalleria també ho és.
Generació de residus: la ciutat genera una gran quantitat de residus i cal
que rebin un tractament si es vol reduir el seu impacte en el medi ambient.
Falta de papereres repartides pel municipi/ciutat.
Contaminació de l’aire a causa de les grans indústries.

Funcionament:

1. Es creen tants grups com sectors/representants hi ha.

2. Es fa una primera reunió conjunta en la qual es trien diferents
problemàtiques a tractar. Unes 3-4 problemàtiques.
3. Seguidament, es reuneixen per sectors. En aquestes reunions cada
grup/sector ha de tractar els següents aspectes per cadascuna de les
problemàtiques. Aquests s’han de recollir en un document, ja que al final
de la sessió han d’elaborar un informe.
Quin impacte té la problemàtica a nivell de municipi/ciutat (afectació
medi ambient, població, etc.)
Què es podria fer per reduir l’impacte d’aquesta problemàtica. Accions
globals a nivell de municipi/ciutat.
Accions que hauria de portar a terme el seu sector de manera més
específica per adreçar la problemàtica identificada.
4. Primera ronda: Reunió conjunta en la qual cada sector exposa les seves
propostes.
5. Segona ronda: Un cop cada sector ha explicat les seves propostes, han de
debatre de manera assembleària sobre quines són les millors mesures i
accions per cada problemàtica. Han d’arribar a un acord.

EXEMPLE:
Les indústries del poble generen molts residus que no gestionen correctament
i acaben contaminant molt el riu que passa pel municipi. Els empresaris
expliquen que per fer una bona gestió dels residus, haurien d’invertir molts
més diners i que tal com ho estan fent actualment, no estan incomplint cap
normativa. Una possible solució seria que des de l’Ajuntament donessin
recursos econòmics (incentius) a les indústries per tal de destinar diners a la
bona gestió dels residus.

21
Des de l’escola es poden fer activitats per tal de conscienciar a l’alumnat. Es
poden fer diferents actes al poble amb les entitats, per tal de recaptar diners i
contribuir a aquesta problemàtica. A més es poden destinar els diners a altres
problemàtiques, etc.

*Veure apartat de materials i recursos o anar a l’Annex 3.1 per accedir al document.

Materials i recursos que utilitzarem:

Ordinadors i un projector

ACTIVITAT 3: Document recull acords i mesures

22
 SESSIÓ 4: QUIN IMPACTE TENEN LES MEVES ACCIONS?

Objectius Continguts
Fomentar el sentiment de Impacte ambiental
responsabilitat vers la situació
climàtica actual Petjada ecològica

Aportar mesures que l’alumnat Acció individual

pot fer en el seu dia a dia per
combatre el canvi climàtic Reducció emissions de CO2

Durada: 1 hora

Descripció de la sessió: L’objectiu principal d’aquesta sessió és que l’alumnat

reflexioni i sigui conscient de les accions que fa en el seu dia a dia i de
l’impacte que aquestes generen en el medi ambient. Tot el que fem genera un
impacte, però aquest es pot reduir. La conclusió a la qual han d’arribar és que
no totes les accions que fem es poden evitar, però sempre hi ha alguna
alternativa més sostenible.

ACTIVITATS

ACTIVITAT 1: LA MEVA PETJADA ECOLÒGICA

Durada: 15 minuts

Agrupament: individual

Descripció: L’alumnat ha d’omplir una graella/qüestionari per tal de calcular o

saber aproximadament en quin estat es troba la seva petjada ecològica.
D’aquesta manera els alumnes prenen consciència de la magnitud que
implica pel medi ambient l’estil de vida que porten.
Aquesta activitat és introductòria a l’activitat 2.

*El qüestionari es troba a l’apartat de material i recursos. També es pot veure a l’Annex
4.1.

23
ACTIVITAT 2: IMPACTE INDIVIDUAL. EL MEU DIA A DIA
Durada: 15 minuts

Agrupament: individual

Descripció: Es tracta que l’alumnat, individualment, reflexioni sobre les

diferents activitats que fa en el seu dia a dia, des que es lleva fins a la nit i la
relació d’aquestes envers el medi ambient. Per fer-ho, ha d’omplir una taula
amb dues columnes. En una columna ha de posar les accions i en l’altra ha de
fer una proposta sobre com podria fer aquella acció més sostenible i
argumentar quina millora generaria fer-la més sostenible.

*Veure la taula a l’Annex 4.2. o a l’apartat de materials i recursos.

Per exemple:

Acció: Embolicar l’esmorzar amb paper d’alumini o paper film.

Alternativa: portar l’entrepà en una carmanyola o embolicat en un drap de
roba.
Millora: Reduir el consum de plàstic i de material contaminant. Reduir el
consum de productes d’un sol ús. Disminuir la contaminació. Estalvi de
recursos.

Posteriorment, han de reflexionar en veu alta i de manera conjunta sobre com

poden fer-ho a diferentes nivells (a casa, a l'institut,..) per estalviar aigua,
energia, etc.
Exemple: a l’hivern, intentar, en la mesura del possible, dutxar-se tots els
membres de la família més o menys en el mateix període, ja que així l’aigua
només s’ha d'escalfar una vegada. O organitzar-se per tal de compartir el cotxe
el major nombre de vegades, omplir el cossi de la fregona amb l’aigua de la
dutxa mentre esperem que s'escalfa, etc. En acabar la posada en comú, el
docent els projecta una breu presentació amb recomanacions per reduir la
petjada ecològica.

*La presentació es troba a l’apartat de materials i recursos. També es pot veure a

l'Annex 4.3.

24
ACTIVITAT 3: I JUNTS, QUÈ PODEM FER?
Durada: 30 minuts

Agrupament: grups d'entre 3 i 4 alumnes

Descripció: Després d’omplir la taula/graella, l’alumnat ha de proposar

diferents accions, actituds i comportaments que pot fer en el seu dia a dia per
millorar la seva petjada ecològica. Per grups de 3 o 4, han de fer un llistat de
diferents accions (4 accions aproximadament per cada àmbit) que des de
diferents àmbits poden portar a terme per reduir l’impacte.

Els àmbits són els següents:

A la classe
A l’escola
A casa/família
Personal i/o de lleure

Al final de l’activitat han de reflexionar vers la importància de les accions

conjuntes. Individualment es pot contribuir, però quan l’objectiu és comú, el
canvi i millora és major.

Materials i recursos que utilitzarem:

ACTIVITAT 1: Qüestionari

ACTIVITAT 2:
Taula accions/activitats
Recomanacions

25
 SESSIÓ 5: CAMPANYA DE DIFUSIÓ

Objectius Continguts
Donar a conèixer el projecte vers Competència digital
el qual l’alumnat ha estat
treballant Tractament de la informació

Fomentar el treball en equip i en Difusió de projectes

xarxa

Treballar la competència digital

Potenciar la competència de
tractament d’informació

Durada: 1 hora i 30 minuts

Descripció de la sessió: Es tracta que l’alumnat recuperi tota la informació

treballada al llarg de les 4 sessions anteriors i elaborin un projecte de difusió.
L’alumnat ha de ser capaç d’organitzar-se per comissions o àmbits. Hi ha qui
s’haurà d’encarregar de seleccionar la informació que voldran compartir,
també hauran de decidir quin material volen realitzar: des d’una infografia
informativa, fins a un vídeo/curtmetratge, una revista, etc. L’objectiu principal
és que posin en comú tot el que s’ha treballat al llarg de les diferents sessions,
per tal de fer-ho arribar i compartir-ho amb la comunitat educativa.

Per tal de poder elaborar correctament el projecte de difusió l’alumnat s’ha de

plantejar les següents preguntes:

Definir els objectius. Què es vol aconseguir amb la difusió. Els objectius han
de ser realistes.

Pensar en els destinataris. A qui va adreçat i adequar el contingut i el

format al perfil dels destinataris. Si hi ha destinataris que formen part de
diferents col·lectius, es poden fer materials adequats als diferents nivells
(alumnat, famílies, etc.).

Definir el producte que es vol elaborar: Per exemple: revista electrònica,

tríptics, curtmetratge, etc.

Definir el canal o canals que s’utilitzaran per a fer la difusió. Per exemple: A
través de les xarxes socials, circulars pel centre, correu electrònic del centre,
etc.

Determinar el material que es necessitarà: Ordinadors, fulls, càmera (per

gravar vídeos si s’escau), impressora, etc.

L’alumnat ha de ser capaç de buscar aquella informació que considerin

necessària per a elaborar un bon projecte de difusió.
*A l’apartat de material i recursos hi ha enllaços d’eines digitals que els podrà servir a
l’alumnat per elaborar els recursos.

26
Materials i recursos que utilitzarem:
Ordinador, accés a internet, etc.

El material dependrà del que l’alumnat vulgui elaborar.

Calameo: És una eina que permet fer una revista digital. S’ha de penjar un
document en PDF i l’eina el penja i comparteix en forma de revista.

Canva: Permet crear contingut digital (vídeos, presentacions, infografies,

etc.).

27
 5.1 eines I INSTRUMENTS d'avaluació

Es proposen dos tipus d’avaluació: una enfocada a conèixer l’opinió dels i

les docents envers la pròpia unitat didàctica, i l’altra a valorar el grau
d'adquisició o sensibilització de l’alumnat envers el canvi climàtic, a partir
de la unitat didàctica. L’objectiu és saber si les diferents activitats que
s’han dut a terme, han aconseguit els objectius proposats.

El qüestionari que es presenta a continuació pot ser distribuït entre

l’alumnat abans i després de portar a terme les activitats, per tal de
conèixer la influència d’aquestes en els coneixements, actituds i
comportaments de l’alumnat en relació a la sostenibilitat.

QÜESTIONARI COMPETÈNCIES EN SOSTENIBILITAT PER A

L’ALUMNAT:

PART 1 – CONEIXEMENTS EN SOSTENIBILITAT

Si us plau, responeu les següents preguntes marcant la casella corresponent,

amb una valoració de Totalment en desacord (1), En desacord (2), Ni en acord ni
en desacord (3), D’acord (4), Totalment d'acord (5):

PUNTUACIÓ

1 2 3 4 5
1. La reducció del consum d'aigua és
necessària per al desenvolupament
sostenible

2. Preservar la varietat d'éssers vius és

necessari per al desenvolupament
sostenible (preservar la diversitat
biològica)

3. Per al desenvolupament sostenible, cal

educar a les persones sobre com
protegir-se elles mateixes dels desastres
naturals

28
 1 2 3 4 5
4. Una cultura on els conflictes es
resolguin pacíficament mitjançant la
discussió és necessària per al
desenvolupament sostenible.

5. Respectar els drets humans és

necessari per al desenvolupament
sostenible

6. Per aconseguir un desenvolupament

sostenible, totes les persones del món
han de tenir accés a una bona educació

7. El desenvolupament sostenible
requereix que les empreses actuïn de
manera responsable amb els seus
treballadors, clients i proveïdors

8. El desenvolupament sostenible
requereix una distribució justa de béns i
serveis entre les persones del món

9. Eliminar la pobresa al món és necessari

per al desenvolupament sostenible

PART 2 – ACTITUDS EN SOSTENIBILITAT

Si us plau, responeu les següents preguntes marcant la casella corresponent,

amb una valoració de Totalment en desacord (1), En desacord (2), Ni en acord ni
en desacord (3), D’acord (4), Totalment d'acord (5):
PUNTUACIÓ

1 2 3 4 5
1. Crec que utilitzar més recursos
naturals dels que necessitem no
amenaça la salut i el benestar de les
persones en el futur

2. Crec que necessitem lleis i regulacions

més estrictes per protegir el medi
ambient

29
 1 2 3 4 5
3. Crec que és important prendre
mesures contra els problemes que tenen
a veure amb el canvi climàtic

4. Crec que s'ha de donar a tothom

l'oportunitat d'adquirir els coneixements,
valors i habilitats necessàries per viure de
manera sostenible

5. Crec que els que vivim ara ens hem

d'assegurar que les persones en el futur
gaudeixin de la mateixa qualitat de vida
que avui

6. Crec que les dones i els homes de tot el

món han de tenir les mateixes
oportunitats d'educació i feina

7. Crec que les empreses tenen la

responsabilitat de reduir l'ús d'envasos i
articles d'un sol ús

8. Crec que és important reduir la

pobresa

9. Crec que les empreses dels països rics

haurien de donar als treballadors dels
països pobres les mateixes condicions
que als països rics

30
PART 3 – COMPORTAMENTS EN SOSTENIBILITAT

Si us plau, responeu les següents preguntes marcant la casella corresponent,

amb una valoració de Totalment en desacord (1), En desacord (2), Ni en acord ni
en desacord (3), D’acord (4), Totalment d'acord (5):

PUNTUACIÓ

1 2 3 4 5
1. Reciclo tant com puc

2. Sempre separo els residus de menjar

abans de llençar les escombraries quan
tinc l'oportunitat

3. He canviat el meu estil de vida

personal per tal de reduir els residus (per
exemple, llençar menys aliments o no
malbaratar materials)

4. Quan faig servir l'ordinador o el mòbil

per xatejar, enviar missatges de text,
jugar, etc., sempre tracto als altres amb
el mateix respecte que ho faria a la vida
real

5. Dono suport a una ONG, associació o

grup ambiental

6. Mostro el mateix respecte a homes i

dones, nois i noies

7. Faig coses que ajuden a les persones

pobres

8. Sovint compro articles de segona mà

per Internet o a una botiga

9. Evito comprar béns/productes a

empreses amb mala fama o reputació en
la cura dels seus treballadors i del medi
ambient

31
 QÜESTIONARI PER ALS DOCENTS:
Gènere:

Masculi
Femení
Altre gènere no binari

Assignatura que imparteixes:

Curs en el que has impartit la Unitat Didàctica:

1. Consideres que la Unitat Didàctica ha permès que l’alumnat reflexioni

vers la situació climàtica actual?
Sí No

2. La Unitat Didàctica fomenta la participació activa de l’alumnat?

Sí No

3. L’alumnat ha tingut dificultats a l’hora d’entendre el que se’ls

demanava?
Sí No

4. Com a docent, has tingut dificultat a l’hora de realitzar alguna sessió?

Sí No

4.1. En cas afirmatiu, amb quina dificultat o dificultats t’has trobat?

(Per exemple: falta de coneixements sobre el tema, difícil comprensió de l’activitat/sessió, mala
estructuració de la sessió, falta de material, etc.). (Si us plau, indica en quina o quines sessions i
activitats).

32
5. Què destacaries com a aspectes positius de la Unitat Didàctica?

6. Què canviaries i/o milloraries de la Unitat Didàctica?

33
 annexos
ODS 13: ACCIÓ PEL CLIMA
 ANNEX 1: SESSIÓ 1
ANNEX 1.1. ACTIVITAT 1. Relaciona els ODS

QUÈ I QUINS SÓN ELS ODS?

INSTRUCCIONS D’ÚS: Cada ODS està acompanyat per una definició i una
imatge representativa. Al final del document hi ha una taula amb tres
columnes. Aquesta taula s’ha d’imprimir, plastificar i enganxar a la pissarra.
També s’ha d’imprimir i plastificar cada imatge i cada definició de
cadascun dels ODS. Cada alumne o per parelles tindrà un sobre amb una
definició i una imatge de 2 ODS diferents. Es tracta que es vagi completant
la taula correctament.

DURADA: 20 minuts aproximadament

AGRUPAMENTS: Individual o per parelles

Combinació sobres:

35
ELEMENTS ACTIVITAT: El docent ha de de posar a cada sobre els següents
elements:

*Cada imatge i definició de cada ODS s’ha d’imprimir, plastificar per separat i
posar-ho en un sobre. El contingut i combinació de cada sobre està explicat més
amunt.

ODS 1: FI DE LA POBRESA

DEFINICIÓ:
Erradicar la pobresa a tot el món i en
totes les seves formes.

ODS 2: FAM ZERO

DEFINICIÓ:
Posar fi a la fam, assolir la seguretat
alimentària i la millora de la nutrició, i
promoure l’agricultura sostenible.

ODS 3: SALUT I BENESTAR

DEFINICIÓ:
Garantir una vida sana i promoure el
benestar per a totes les persones a
totes les edats.

ODS 4: EDUCACIÓ DE QUALITAT

DEFINICIÓ:
Garantir una educació inclusiva,
equitativa i de qualitat i promoure
oportunitats d’aprenentatge durant
tota la vida per a tothom.

36
ODS 5: IGUALTAT DE GÈNERE

DEFINICIÓ:
Aconseguir la igualtat de gènere i
empoderar totes les dones i nenes.

ODS 6: AIGUA NETA I SANEJAMENT

DEFINICIÓ:
Garantir la disponibilitat i una gestió
sostenible de l’aigua i el sanejament
per a totes les persones.

ODS 7: ENERGIA NETA I ASSEQUIBLE

DEFINICIÓ:
Garantir l’accés a una energia
assequible, segura, sostenible i
moderna per a totes les persones.

ODS 8: TREBALL DIGNE I CREIXEMENT ECONÒMIC

DEFINICIÓ:
Promoure el creixement econòmic
sostingut, inclusiu i sostenible,
l’ocupació plena i productiva i el treball
digne per a tothom.

ODS 9: INDÚSTRIA, INNOVACIÓ I INFRAESTRUCTURES

DEFINICIÓ:
Construir infraestructures resilients,
promoure la industrialització inclusiva i
sostenible i fomentar la innovació.

37
ODS 10: REDUCCIÓ DE LES DESIGUALTATS

DEFINICIÓ:
Reduir la desigualtat en i entre els
països.

ODS 11: CIUTAT I COMUNITATS SOSTENIBLES

DEFINICIÓ:
Aconseguir que les ciutats i els
assentaments humans siguin inclusius,
segurs, resilients i sostenibles.

ODS 12: CONSUM I PRODUCCIÓ RESPONSABLE

DEFINICIÓ:
Garantir modalitats de consum i
producció sostenibles.

ODS 13: ACCIÓ CLIMÀTICA

DEFINICIÓ:
Adoptar mesures urgents per a
combatre el canvi climàtic i els efectes
d’aquest.

ODS 14: VIDA SUBMARINA

DEFINICIÓ:
Conservar i utilitzar de forma
sostenible els oceans, els mars i els
recursos marins per al
desenvolupament sostenible.

38
ODS 15: VIDA TERRESTRE

DEFINICIÓ:
Protegir, restaurar i promoure l’ús
sostenible dels ecosistemes terrestres,
gestionar els boscos de manera sostenible,
combatre la desertificació, aturar i revertir
la degradació del sòl, i aturar la pèrdua de
la biodiversitat.

ODS 16: PAU, JUSTÍCIA I INSTITUCIONS SÒLIDES

DEFINICIÓ:
Promoure societats pacífiques i inclusives
per tal d’aconseguir un desenvolupament
sostenible, proporcionar accés a la justícia
per a totes les persones i desenvolupar
institucions eficaces, responsables i
inclusives a tots els nivells.

ODS 17: ALIANÇA PELS OBJECTIUS

DEFINICIÓ:
Enfortir els mitjans per a implementar i
revitalitzar l’Aliança Mundial per al
Desenvolupament Sostenible

39
TAULA PER COMPLETAR
*Aquesta taula s’ha d’imprimir, plastificar i enganxar a la pissarra, per tal que
l’alumnat pugui enganxar al lloc corresponent la definició i la imatge
representativa de cada ODS.

40
41
42
ANNEX 1.2. ACTIVITAT 2. Graella dels 3 ODS escollits

ELS 3 ODS

INSTRUCCIONS D’ÚS:
Cada grup ha de copiar aquesta taula i enganxar-la en un nou document
(el qual ha de compartir amb el professor/a) a través de l’eina Google Drive.
En aquesta taula han de posar el número del seu grup (el docent donarà
un número a cada grup) així com el nom dels membres del grup.
Seguidament, i mentre consulten la pàgina web dels ODS, han d’escollir -
de manera col·laborativa i participativa- els tres ODS que consideren més
importants segons el seu punt de vista. A la columna de la dreta han de
posar una breu explicació del perquè han escollit aquests tres objectius.
Passats els 10 minuts un/a representant de cada grup haurà d’explicar a la
resta de companys/es la seva elecció.

43
 ANNEX 2: SESSIÓ 2
ANNEX 2.1. ACTIVITAT 1. CÒPIA PEL DOCENT. Fake o real news

CERT O FALS?

INSTRUCCIONS D’ÚS:
Per parelles, heu d’enganxar un gomet verd o un gomet vermell a la columna corresponent, en funció de si
considereu que la frase és certa o falsa. A la dreta heu d’escriure una breu argumentació del perquè creieu que és
certa o falsa.

44
45
46
ANNEX 2.1.1. ACTIVITAT 1. CÒPIA PER L'ALUMNAT. Fake o real news

CERT O FALS?

INSTRUCCIONS D’ÚS:
Per parelles, heu d’enganxar un gomet verd o un gomet vermell a la columna corresponent, en funció de si
considereu que la frase és certa o falsa. A la dreta heu d’escriure una breu argumentació del perquè creieu que és
certa o falsa.

47
48
ANNEX 2.1.2 ACTIVITAT 1. Plantilla lectura crítica

PLANTILLA PER FER UNA LECTURA CRÍTICA

QUÈ S’HA DE PENSAR EN LLEGIR:

1. Quin problema s’exposa al text?

2. Quina és la idea principal?
3. Quins continguts científics poden estar relacionats?
4. Qui ha escrit aquest document?
5. Per què el deu haver escrit?
6. Quines idees o creences porten a l’autor a escriure el text?
7. Es podria fer una prova o un experiment per comprovar la credibilitat
de la idea principal?
8. Quines dades, fets o evidències aporta l’autor per argumentar la idea
principal?
9. Les conclusions són afins al coneixement científic que tens
actualment? Per què?

Aquesta plantilla ha estat adaptada d’Oliveras i Sanmartí (2009).

OLIVERAS, B. y SANMARTI, N. (2009). Lectura crítica, una herramienta para

mejorar el aprendizaje de las ciencias. Enseñanza de las Ciencias, Número Extra
VIII Congreso Internacional sobre Investigación en Didáctica de las Ciencias,
Barcelona, pp. 926-930.
https://raco.cat/index.php/Ensenanza/article/view/293868/382392

49
ANNEX 2.2 INFORMACIÓ PER A L'ACTIVITAT 2

LA CONTAMINACIÓ ATMOSFÈRICA

La contaminació atmosfèrica és la presència en l’aire de matèries que en

determinades quantitats impliquen un risc, dany o molèstia greu per les
persones i la resta d’éssers vius, béns de qualsevol naturalesa, així com que
puguin afectar a diferents materials, reduir la visibilitat o produir olors
desagradables. La contaminació atmosfèrica pot ser natural, produïda per
erupcions volcàniques o incendis forestals no provocats o per l’activitat
biològica dels éssers vius. Però aquest tipus de contaminació ha existit
sempre i el planeta és capaç d’autoregular-se. Però la més perjudicial i
difícil de regular és la contaminació atmosfèrica deguda a les activitats
humanes. Els processos industrials i la crema de combustibles fòssils són
els principals focus de contaminació.

ELS NÚVOLS
Existeixen diferents tipologies de núvols, gràcies a l’esquema inspirat en
l’Atles Internacional dels Núvols podem identificar-los. Així doncs, els
núvols es divideixen, en funció de la seva forma general, en 10 grans tipus
anomenats gèneres. Al mateix temps, cada subgènere es divideix en
funció de: forma, estructura, transparència, disposició dels seus elements,
la presència o absència de núvols segregats així com els desenvolupament
del propi núvol.

Per a entendre-ho observa la següent guia: Guia per la classificació

dels núvols

NÚVOLS + CONTAMINACIÓ?

Els antroponúvols són aquells núvols originats per activitats humanes. Tot i
que generalment es considera que la nuvolositat present al cel és d’origen
únicament natural, des del principi de la Revolució Industrial, l’ús a gran
escala de combustibles fòssils i les emanacions de vapor d’aigua i altres
gasos procedents de centrals nuclears, tèrmiques i geotèrmiques
comporten alteracions importants de les condicions atmosfèriques locals.
En determinades ocasions, les noves condicions atmosfèriques poden
generar la formació de núvols que d’altra manera no apareixerien al cel.
Aquests núvols s’anomenen antroponúvols.

50
 Anthropocúmulus originat per l’activitat de la central
geotèrmica de Nesjavellir (Islàndia) (agost del 2009)

BOIRA + CONTAMINACIÓ?

L’smog és una contaminació de l’aire que es dona quan es combina la

boira amb fum i altres partícules contaminants que floten a l’atmosfera, en
zones de contaminació elevada.
Smog és un concepte que barreja smoke (fum) i fog (boira). Les situacions
anticiclòniques amb un període extens, afavoreix l’estancament de les
partícules contaminants.

Smog

ANTICICLONS, BORRASQUES I CONTAMINACIÓ?

Les situacions anticiclòniques afavoreixen l’estabilitat de les masses d’aire i
per tant la contenció dels contaminants a les primeres capes de
l’atmosfera.
Les situacions amb borrasques afavoreixen la dispersió dels contaminants
ja que la massa d’aire és inestable.

51
Situació anticiclònica amb contaminants continguts a la
massa d’aire a Madrid.

52
ANNEX 2.3 INFORMACIÓ PER A L'ACTIVITAT 3

MAPES DE PREDICCIÓ ATMOSFÈRICA - INFORMACIÓ GENERAL

Les línies negres que hi ha al mapa defineixen el número de pressió
que hi ha exacte en cada lloc. La pressió es mesura amb
hectopascals (hPa).

Altes i baixes pressions

Les altes pressions s’identifiquen amb H (High pressures) i ens
indica que el temps és estable (>=1013 hectopascals → més gran o
igual que 1013).

Les baixes pressions s’identifiquen amb L (Low pressures) i ens

indica que el temps és inestables (< 1013 hectopascals → més petit
que 1013).

La borrasca i l’anticicló:

Un anticicló i una borrasca són dos fenòmens meteorològics diferents,

però apareixen a partir d’unes mateixes accions amb relació a l’aire i la
interacció amb la superfície terrestre.

L’anticicló és aire pesat que tendeix a descendir (anar cap a baix). Les
masses d’aire dels anticiclons són molt estables. El tipus de temps que
acostuma a portar aquesta massa d’aire es correspon a cels destapats,
amb tendència a les temperatures altes a l’estiu. En canvi, a l’hivern també
pot oferir cels destapats però poden provocar que les temperatures les
zones de baixa altitud (fondalades, valls) siguin més fredes que a la
muntanya (inversió tèrmica) i boires.

La borrasca és aire lleuger que tendeix ascendir (anar cap amunt). Aquest
moviment d’aire afavoreix la formació de núvols, i per tant, la creació de
pluges. Aquest tipus de masses d’aire són molt inestables.

Per a més informació sobre inversió tèrmica:

https://meteoglosario.aemet.es/es/termino/1043_inversion-
termica

Per a més informació sobre la boira:

https://meteoglosario.aemet.es/es/termino/238_niebla

53
 Fronts càlids i fronts freds
Les línies blaves i amb triangles blaus refereixen a fronts freds
(associats a borrasques).

Les línies vermelles amb semicercles refereixen fronts càlids

(associats a anticiclons).

Les línies liles, són una barreja de les dues anteriors, s’anomenen
fronts semi oclusos (associats al xoc de borrasques i anticiclons).

EXEMPLE 1

Mapa predicció atmosfèrica pel 24 de febrer del 2022.

A sobre de la península ibèrica es troba una massa de baixes pressions (L

de Low Pressure). Al nord de la península s’aproxima un front fred.
Catalunya presenta unes pressions entre 1024 hpa i 1019 hpa. A més té la
influència d’una alta pressió situada al nord-est.

EXEMPLE 2

La península ibèrica està envoltada de dos centres d’altes pressions, i amb

una influència al nord de baixes pressions. Catalunya es troba amb unes
pressions que ronden els 1026 hectopascals, hi ha estabilitat atmosfèrica.

54
ANNEX 2.4. ACTIVITAT 3. Presentació contaminació atmosfèrica de les ciutats

ANTICICLÓ O DEPRESSIÓ?

55
56
57
58
59
60
 ANNEX 3: SESSIÓ 3
ANNEX 3.1. ACTIVITAT 2

JOC DE ROL PRINCIPALS PROBLEMÀTIQUES AMBIENTALS

Nom dels membres del grup i rol escollit:

INSTRUCCIONS

En aquest document heu d’anotar per cadascuna de la problemàtica

escollida la següent informació:

Problemàtica. Per exemple: No hi ha carril bici

Afectació al municipi i medi ambient: Gran part de la població es
desplaça amb vehicle propi. Les conseqüències són: més emissió de
gasos contaminants, més consum de gasolina/gasoil, més
contaminació acústica i atmosfèrica, més risc d’accidents, etc.
Proposta de mesures:
Accions que haurà de portar a terme cada sector:
Beneficis de les mesures:

*Ho podeu fer a través d’una taula

61
 ANNEX 4: SESSIÓ 4
ANNEX 4.1. ACTIVITAT 1. Qüestionari càlcul petjada
ecològica

CALCULA LA TEVA PETJADA ECOLÒGICA

Què és la petjada ecològica?

La petjada ecològica es pot definir com la superfície de la Terra que

necessitem cada persona, tenint en compte el nostre consum d’aliments,
béns, serveis, habitatges, energia, etc. així com assimilar els residus
generats. Es diu que els éssers humans, al ritme de consum actual,
necessitaríem més d’un planeta Terra per poder satisfer les nostres
necessitats. Així doncs, quan espai necessites tu?

CASA

62
63
ALIMENTACIÓ

64
TRANSPORT

65
66
COMPRES

67
GESTIÓ DE RESIDUS

68
CÀLCUL DE LA TEVA PETJADA ECOLÒGICA

Has de calcular tots els punts sumant els valors de les teves respostes a les
preguntes anteriors.

69
 Si la teva puntuació és inferior a 150, la teva petjada ecològica és
menor de 4 hectàrees.

Si la teva puntuació és de 150 a 350, la teva petjada ecològica és

entre 4,0 a 6,0 hectàrees.

Si la teva puntuació és de 350 a 550, la teva petjada ecològica és

entre 6,0 a 7,8 hectàrees.

Si la teva puntuació és de 550 a 750, la teva petjada ecològica és

entre 7,8 a 10 hectàrees.

Si la teva puntuació és superior a 750, la teva petjada ecològica és

superior a 10 hectàrees.

Avui dia a la terra hi ha disponibles 2 hectàrees per persona. Quants planetes

necessites tu?

70
ANNEX 4.2. ACTIVITAT 2

IMPACTE INDIVIDUAL. EL MEU DIA A DIA

En aquesta taula l’alumnat ha de fer un llistat de les diferents accions que fa

en el seu dia a dia, des de que es lleva fins que va a dormir.

71
Hi ha activitats que no es poden evitar fer, però potser es poden adaptar. Per
exemple: si a mi m’agrada la llet calenta, abans d’escalfar-la, la trec una estona
de la nevera i així no hauré d’escalfar-la tanta estona al microones, ja que de
manera “natural” ha baixat una mica la temperatura. Per descongelar els
aliments, també es pot fer així.

72
ANNEX 4.3. ACTIVITAT 2. Recomanacions per reduir la petjada ecològica

COM PUC REDUIR LA

PETJADA ECOLÒGICA?

73
74
75