TEMA 9

L’ENTORN I LA SEUA CONSERVACIÓ. RELACIÓ ENTRE ELS ELEMENTS

DELS ECOSISTEMES, FACTORS DE DETERIORAMENT I REGENERACIÓ.
CAPACITATS DELS ÉSSERS HUMANS PER ACTUAR SOBRE LA NATURA.
INTERVECIÓ EDUCATIVA.
 GUIÓ

INTRODUCCIÓ

Q.1 L’ENTORN I LA SEUA CONSERVACIÓ

1.1 Entorn, definició i contextualització

1.2 La conservació de l’entorn

Q.2 RELACIÓ ENTRE ELS ELEMENTS DELS ECOSISTEMES, FACTORS DE

DETERIORAMENT I REGENERACIÓ

2.1 Ecosistema, definició i factors

2.2 Elements i relacions dels ecosistemes

2.3 Factors de deteriorament i regeneració

Q.3 CAPACITATS DELS ÉSSERS HUMANS PER ACTUAR SOBRE LA NATURA

3.1 Enfocament en l’educació primària

3.2 Polítiques de protecció del medi ambient.

Q.4 INTERVECIÓ EDUCATIVA

4.1 Principis

4.2 Experiència practica

CONCLUSIÓ
INTRODUCCIÓ

Per a un correcte desenvolupament del tema cal tenir present el marc legislatiu. El
nostre sistema educatiu, ve regit per la Llei Orgànica de 3 de maig del 2006 de
l’Educació (LOE), la qual queda modificada i ampliada per Llei Orgànica 8/2013 del
9 de desembre per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE). Actualment,
trobem una nova modificació de la LOE amb la Llei Orgànica de modificació de la
Llei Orgànica Educativa (LOMLOE), els aspectes de la qual s’han anat
progressivament implantant fins a derogar, finalment, la LOMQE al curs 23-24.

Q.1 L’ENTORN I LA SEUA CONSERVACIÓ

1.1 Entorn, definició i contextualització

En un primer moment, cal tindre en compte que amb la LOMQE l’àrea de

Coneixement del medi natural, social i cultural queda dividida en dos àrees: CCSS i
CCNN. Però, amb la nova redacció de la LOMLOE aquestes àrees poden continuar
treballar-se per separat o amb una única matèria, anomenada Coneixement del
medi natural, social i cultural. Aquesta decisió recau en cada centre. Com que
aquest curs escolar, a nivell curricular, no ens afecten els canvis produïts per la
LOMLOE, el present tema es basarà en allò establert a la LOMQE.

Acte seguit, cal conceptualitzar el terme de medi ambient i entorn . (TRIAR O

BUSCAR UNA)

● D'entre les moltes definicions existents sobre "entorn" o “medi ambient”

destaquem la donada per la Conferència de les Nacions Unides, la qual el
defineix com "el conjunt de components físics, químics, biològics i socials
capaços de causar efectes, en un termini curt o llarg, sobre els éssers vius ".
Amb altres paraules és "tot allò que ens envolta i exerceix influència sobre la
nostra vida". Podem diferenciar 3 tipus d'entorn:

a) Entorn natural: format per tots els elements que componen la naturalesa:
relleu, atmosfera, aigua, terra, vegetació, fauna, paisatge.

b) Entorno social: format per tots els grups que envolten el ser humà:
família, escola, barri, poble, ciutat, etc.

c) Entorn cultural: es refereix al patrimoni cultural, les tradicions, la religió, la

política, etc.
 Tal i com diu Cañal , l’entorn per a l’infant és tot allò que el xiquet pot
conèixer millor perquè és fruit de les seues experiències directes o indirectes,
perquè li és familiar i perquè està pròxim en el temps o en l’espai. Així, l’espai
familiar, escolar, el barri i la localitat configuren l’entorn de l’alumnat de
Primària, de la mateixa manera que la Comunitat Valenciana constitueix el
seu marc geopolític més pròxim. Per aquest motiu, quan els alumnes
abandonen l’educació infantil i comencen l’etapa d’educació primària, aquest
arriben amb una gran experiència al voltant d’aquesta àrea.

● Des de les aportacions de Maria Novo en el seu llibre Educació ambiental,

delimitant conceptualment 2 conceptes claus en ambdues àrees: el de medi i
el d’entorn. Pel que fa al medi s’entén com el conjunt d’elements, successos,
factors i processos diversos que tenen lloc en l’entorn de les persones i on les
seues vides adquireixen significats. En quant a l’entorn, fa referència a allò
que l’alumnat pot conèixer millor perquè és fruit de les seues experiències
sensorials, directes o indirectes, perquè els és familiar i perquè està pròxim
en el temps i l’espai.

L’aprenentatge de l’entorn i la seua conservació té un caràcter global i contribueix al

desenvolupament de totes les competències però de forma més especifica a la
Competència social i cívica, Competència matemàtica i competències
bàsiques en ciència i tecnologia i Consciència i expressions culturals, les quals
es troben establertes a l’article 2 del Reial Decret 126/2014 del 28 de febrer, pel
qual s’estableix els currículum bàsic en l’Educació Primària

La importància d’aquestes competències, es degut a que les ciències potencien els

coneixements, destreses i actituds necessàries per a interpretar fenòmens i
problemes socials en contextos pròxims, progressant cada vegada a més
complexos. Així com el coneixement de diverses manifestacions culturals de l’entorn
i afavorir una actitud d’obertura, respecte i de crítica cap a la diversitat d’expressions
culturals.

En relació amb els blocs de continguts relacionats amb el temps històric, atendrem
al Decret 108/2007 de 4 de juliol pel qual s’estableix el currículum basic i es
desplega l’ordenació general de l’educació primària a la Comunitat Valenciana,
trobem per a l’àrea de CS, 4 blocs dels continguts i aquest tema el relacionem amb
el bloc 2 “El món que vivim”, ja que es centra en l'estudi de la geografia, des del
més al menys pròxim a l'alumne. Per a l’àrea de CN, trobem 5 blocs de continguts i
aquest tema el relacionem amb el bloc 3 “Els essers vius” ja que s'orienta al
coneixement, respecte i estima pels éssers vius que habiten al nostre planeta.

L'enfocament per treballar aquest bloc de continguts, ha de ser competencial,

funcional, es a dir, que es puga aplicar en diferents situacions de la vida real,
manipulatiu fent que l'aprenentatge siga significatiu, interdisciplinari per tal de poder
aplicar en diferents àrees i finalment gradual, ja que l’aprenentatge d’uns continguts
es fonamenten amb la resta tenint en compte el desenvolupament evolutiu de
l’alumnat. Els continguts s'aniran introduint a poc a poc atenent al grau maduratiu
dels alumnes i s'aniran ampliant en funció d'aquest.

Des d’eixe bloc de contingut, es contribueix directament a l’objectiu general d’etapa,

establert en l’article 7 del Reial Decret 126/2014 del 28 de febrer, a l’objectiu h)
Conèixer els aspectes fonamentals de les CCNN, CCSS, la Geografia, la Història i la
cultura. I també a l’objectiu l) Conèixer i valorar els animals més propers a l'ésser
humà i adoptar maneres de comportament que afavoreixin la seva cura.

Al tractar en aquest apartat, el desenvolupament de les competències i els blocs de

continguts, podem relacionar-lo amb el tema 7 del temari d’oposicions els qual
tracta sobre l’àrea coneixement del medi natural, físic i social.

1.2 La conservació de l’entorn

L'entorn no és inalterable, sinó que pateix canvis que suposen moments de

desequilibri on en moltes ocasions el mateix entorn és capaç de reequilibrar. Si
aquests canvis són molt duradors o intensos és quan pot arribar el moment que
l'entorn no sigui capaç de donar resposta, sofrint llavors danys irreparables.

Actualment la nostra societat viu una gran problemàtica ambiental i de conservació

de l'entorn i una preocupació a nivell mundial, ja que suposa greus repercussions
sobre l'ésser humà i el planeta com la pluja àcida, la contaminació nuclear, o el
desglaç per l'escalfament global del platea, entre altres.

Com diria Novo en el seu llibre "Educació mediambiental", per poder afrontar i
resoldre aquests problemes hem de deixar de veure que l'entorn està al nostre
servei per veure'ns com un element més d'ell.

En aquesta línia, l'ONU va formar al 83 la "Comissió Mundial sobre el medi

ambient i desenvolupament", la qual segueix vigent i realitza un seguiment anual
del medi ambient, tenint com a meta prioritària el "Desenvolupament sostenible ", el
qual defineix com" el desenvolupament que satisfà les necessitats de la generació
present sense afectar el de les generacions futures ".

Així per aconseguir un desenvolupament sostenible és necessari buscar la manera

que l’activitat econòmica mantinga o millore el sistema ambiental. Hem de educar
als alumnes amb una consciència ecològica, fer-los saber quines són aquelles
accions humanes que posen en perill el medi ambient. En l'aula es duran a terme
accions tan senzilles com reutilitzar els recursos de manera eficient, promoure al
màxim el reciclatge i la reutilització, reconèixer la importància de la natura per al
benestar humà, separarem la brossa i utilitzarem la llum natural quan sigui possible.
D’altra banda també s’explicarà altres accions compromeses amb el medi ambient
com la implantació de tecnologies netes, restaurar els ecosistemes amb danys
augmentar l’ús de l’agricultura ecològica i de les energies renovables.

(nexe)

Q.2 RELACIÓ ENTRE ELS ELEMENTS DELS ECOSISTEMES, FACTORS DE

DETERIORAMENT I REGENERACIÓ

2.1 Ecosistema, definició i factors

Tal i com diu Iñaki Gomez Un ecosistema és el conjunt format pels éssers vius,
l'àmbit territorial en què viuen i les relacions que s'estableixen entre ells. (O
ELABORAR UNA PRÒPIA)

Els ecosistemes estan conformats per elements abiòtics i per biòtics. Aquests
interactuen per proveir els materials i l'energia necessaris perquè els organismes
sobrevisquin.

- Els factors biòtics (elements vius), de naturalesa viva, estan formats pels
sers vius que forma l’ecosistema, és a dir, la comunitat. Entre ells
s’estableixen relacions i interdependències de tipus alimentari, reproductor,
competitiu i d’ajuda mútua, principalment.
- Els factors abiòtics (elements no vius), es componen per l'energia, la
matèria (nutrients i elements químics) i els factors físics com l'aigua, el sòl,
l'atmosfera, clima etc. Cada organisme presenta uns límits de tolerància front
a aquests factors que, quan són superats, fan impossible la seua
supervivència.

El nostre planeta està ple d’ecosistemes diversos. Podem trobar des de deserts
(tant de gel, com de terra) fins selves impenetrables a causa de l'abundància de
vegetació. Cada paisatge de la Terra condiciona la manera de viure de les
persones, animals i plantes que l'habiten. Però tots els ecosistemes pateixen
constants transformacions com a resultat de l'activitat dels seus habitants i del
conjunt de fenòmens i processos diversos (sistemes socials, biològics, físics ...)
 2.2 Elements i relacions dels ecosistemes

Les relacions dels elements dels ecosistemes s'estudien analitzant a 3 variants: Les
relacions alimentàries, Relacions interespecífiques i Relacions intraespecífiques

· Relacions alimentaries

Abans d’explicar aquest tipus de relació cal aclarir els conceptes de autòtrof i
heteròtrof:

- Els autòtrofs o productors són organismes capaços de produir el seu propi

aliment
- Els heteròtrofs o consumidors són aquells que ingereixen parts i cossos
sencers, vius o morts, d'altres, d'altres organismes

L’alimentació és la relació més important que estableixen els éssers vius en un

ecosistema. La forma d’obtenir matèria i energia permet classificar els organismes
en grups denominats nivells tròfics

En l’ecosistema es distingeixen diferents nivells tròfics que formen els elements de

la cadena alimentarà (conjunt d’organismes vius que es nodreixen uns d’altres
segons un ordre determinat) i aquests elements són:

- La base de la cadena alimentària són els organismes productors, formats

per vegetals autòtrofs fotosintètics, que agafem l’energia de la llum del sol i
matèria inorgànica del sòl i de l’aire, transformant-la en matèria orgànica.
Exemples: Plantes.

- A continuació, se situen els consumidors primaris, són heteròtrofs,

s’alimenten directament d’altres organismes productors. Està compost pels
animals els herbívors, i s'alimenten de plantes. Exemple: Conill

- Després, apareixen els consumidors secundaris o carnívors, que

s'alimenten dels consumidors primaris, dels herbívors. Exemple: Àguila

- Finalment, es troben els consumidors terciaris o depredadors, última baula

de la cadena, s’alimenten dels productes de rebuig i cadàvers dels
organismes que hem vist anteriorment. Aquest nivell l’integren els bacteris,
els fongs i voltors.
Vistos ja aquests nivells citaré un exemple de cadena tròfica alimentària formant la
interconnexió del conjunt de cadenes tròfiques d’un ecosistema anomena xarxa

tròfica: flor 🡪 abella 🡪 perdiu 🡪 àguila.

Acte seguit, és convenient destacar-hi les piràmides tròfiques que s’utilitzen per
representar mitjançant rectangles els nivells tròfics d’un ecosistema, del primer nivell
al darrer. El pas d’un nivell a altre superior suposa una pèrdua d’energia. D’entre els
molts tipus de piràmides tròfiques existents destacar-ne 2:
- Les piràmides de nombres: que representen el nombre d’individus de cada
nivell tròfic necessaris per alimentar el següent nivell.
- Les piràmides de biomassa: que representen la biomassa de cada nivell
tròfic, la qual va disminuint a mesura que pugem cap al cim de la piràmide.

· Relacions intraespecífiques.

Són les que s’estableixen entre els individus d’una mateixa població. Aquestes
agrupacions comporten conseqüències positives però també de negatives:

- Les conseqüències positives o de col·laboració, proporcionen una major

capacitat de defensa davant els depredadors o factors climàtics adversos,
major facilitat per a reproduir-se i permet en alguns casos una divisió del
treball mitjançant organitzacions més o menys complexes. Dins d’aquesta
categoria podem trobar:

· El gregarisme: són aquelles espècies on els individus amb o sense

parentesc viuen junts de manera permanent o temporal. Són un exemple
els bancs de peixos o els estols d'ocells.

· La família: es tracta d'individus que s'uneixen per tal de reproduir-se i criar

la descendència. Tots els individus tenen una relació de parentesc.

· La societat estatal: on la morfologia dels individus és diferent en funció de

la tasca que realitzen. Les formigues o les abelles viuen en societats
estatals.

- Les conseqüències negatives o de competència, són les que s’estableixen

entre els individus quan el nombre de la població sobrepassa els límits que
poden suportar el medi. Aquesta conseqüència es manifesta principalment
per poder alimentar-se, reproduir-se entre altres.
 · Relacions interespecífiques.

Són les que s’estableixen entre els individus de diferents poblacions i que formen
part d’una mateixa comunitat. Aquestes relacions poden resultar beneficioses,
perjudicials o indiferents, podent d’aquesta manera distingir les següents:

- Mutualisme i simbiosi. El mutualisme és aquella relació en què dos

espècies es beneficien; per exemple: els animals herbívors i les bactèries que
viuen en un tub digestiu. Quan aquesta relació duu la unió anatòmica-
funcional s’anomena simbiosis, per exemple: els animals s’alimenten
d’herbes gràcies a què les bactèries digereixen la cel·lulosa de les mateixes.
- Comensalisme i inquilinisme. Es tracta de relacions en què un dels
individus obté beneficis mentre que l’altre no resulta beneficiós ni perjudicat.
S’anomena comensalisme quan el benefici és alimentar, per exemple: la
relació entre el peix rèmora i el tauró; i i es denomina inquilinisme quan el
benefici és de refugi o protecció, com els cranc marins que es refugien en les
closques de mol·luscos.
- Parasitisme, depredació i explotació. Es tracta de relacions en que un dels
individus obté un benefici i l‘altre en resulta perjudicat. S’anomena
parasitisme quan un dels individus (el paràsit) s’alimenta d’un altre de
grandària major provocant-li trastorns de major o menor gravetat com la
destrucció de teixits. S’anomena depredació quan un dels individus (el
depredadors) s’alimenta devorant el cos d’altre (la presa) causant-li greus
danys o la mort, per exemple els vegetals són preses dels animals herbívors.
I, l’explotació és quan un dels individus obté benefici que no és de tipus
nutritius i, l’altre individu és perjudicat; per exemple: les formigues furten les
larves d’altra espècie perquè quan cresquen les utilitzen com a treballadores
de la seua comunitat.
- Ambiosis. En aquesta relació una de les espècies no obté cap benefici i no
es perjudica, però perjudica indirectament l’altra. Per exemple: el fong
Penicillinium segrega una substància que impedeix la vida en el seu entorn
d’altres organismes.
 - COMPETICIÓ. En aquesta relació les dos espècies resulten perjudicades,
doncs hi ha una rivalitat entre elles per l’espai, aliment, aigua, llum, etc.
I, per acabar amb el desenvolupament de la 2a qüestió faré referència a la
successió biològica. Normalment, existeix un equilibri entre les poblacions i el
medi ambient de la biocenosis d’un àrea determinada. Aquest equilibri pot trencar-se
per un canvi ambiental dràstic de tipus climàtic o geològic o per l’activitat de l’home,
provocant comunitats transitòries desequilibrades que eliminen poblacions i
incorporen d’altres noves fins arribar a una nova biocenosi estable, anomenada
comunitat clímax. Aquest trànsit d’unes comunitats a altres en una mateixa àrea es
denomina successió biològica.

2.3 Factors de deteriorament i regeneració

Els ecosistemes poden sofrir alteracions de dos tipus:

a) Naturals, ocasionades per la pròpia Naturalesa, que s'encarrega de restablir el

seu propi equilibri.
b) Per acció humana, que provoquen alteracions generalment irreversibles,
ocasionant fins i tot l'extinció d'espècies.

Segons DÁVILA, D. (2005), els factors que deterioren l’ecosistema són:

-La contaminació.

-L'erosió.

-La tala o destrucció injustificada d'arbres.

-Incendis forestals.

-Sobrecultius o cultius en zones inapropiades.

-Alteració en el curs natural de les aigües.

-Sobreexplotació de la flora silvestre i la fauna salvatge.

-Eliminació o destrucció de sers vius considerats en perill d'extinció.

- Aplicació indeguda de plaguicides o fertilitzants.

- Acumulació inadequada de residus, deixalles, residus o residus.

- Introducció d'espècies no autòctones.

- Utilització de productes o substàncies de molt lent biodegradació.

Tots aquest factors, causen un impacte ambiental, segons Cañal, l’Impacte

ambiental, són tots els efectes causats per l’acció de l’home que afecten a l’equilibri
del medi ambient. Destaquem per la seva importància els següents impactes
ambientals:

a) Canvis atmosfèrics (com els canvis en la composició química de la atmosfera.

b) Canvis en la hidrosfera (alteració de la composició química de l'aigua pels
abocaments incontrolables.
c) Canvis en la geosfera (alteració i erosió del sòl, invasió urbanística, entre
altres).
d) Canvis en la biosfera (tala indiscriminada, incendis forestals, entre altres).

D'altra banda, Segons DÁVILA, D. (2005), entre els factors de regeneració dels
ecosistemes podem destacar:

- Recuperació de terres per al cultiu i la reforestació.

- Manteniment de zones forestals i replantació permanent.

- Distribució adequada de les aigües.

-Lluita permanent contra la contaminació.

-Protecció de la flora, la fauna i reserves naturals.

- Reducció en la utilització de mitjans de transports que degraden la Natura i alteren

la vida urbana i rural potenciant el consum de productes km 0.

- Creació de més àrees verdes en zones urbanes.

- Control de l'acció de les indústries: sorolls, emissió de gasos, de productes

contaminants, etc.

- Protecció i prevenció de catàstrofes naturals.

- Implantació de pràctiques agràries que siguin respectuoses amb el medi ambient:

agricultura ecològica.

- Disminució de radiacions i emissions contaminants

- Ús d’energies renovable.

- Implantació de la regla de 3 R: reduir, reciclar i reutilitzar.

(NEXE)
Q.3 CAPACITATS DELS ÉSSERS HUMANS PER ACTUAR SOBRE LA NATURA

Per començar cal senyalar que fins mitjans del s.XX les alteracions del medi
ambient eren de caràcter local, doncs el desenvolupament tecnològic era molt lent.
Però, amb la revolució industrial es van començar a emprar màquines en les
activitats agrícoles, industrials i en els mitjans de transport. L’ús d’aquestes
màquines va dur a l’explotació de combustibles fòssils i de recursos miners com
fonts d’energia o matèries primeres que van produir un creixement de la població
mundial.

Des d’ençà fins l’actualitat, el consum energètic mundial s’ha incrementat en grans
magnituds, basant-se majoritàriament en combustibles fòssils, a la vegada que es
genera una gran quantitat de residus suposant, avui en dia les activitats humanes un
gran impacte sobre el medi ambient, degradant-lo progressivament i posant en perill
la capacitat per sustentar la vida.

Per això, és d’especial necessitat que les administracions educatives realitzen

politiques per tal de reduir aquests efectes.

3.1 Enfocament en l’educació primària

Com a educadors tenim la missió de proposar i afavorir l'adopció de mesures,

properes a l’entorn de l’alumnat, per conservar l'entorn i minimitzar l'impacte
d'actuació sobre els ecosistemes, a mode d'exemple, a part de les accions a
nomenades anteriorment que es poden dur a terme dintre de l’aula, també hem de
fomentar un programa d’accions per tal que els alumnes el realitzen a casa amb les
famílies. En aquest programa, es planteja disminuir el consum i la producció de
residus a través d’accions com:

- Triar productes amb menys embalatge, preferiblement de cartró i vidre.

- Separar a casa la brossa orgànica, paper i cartró, envasos i plàstics, i depositar-los

en contenidors específics.

- Utilitza amb mesura el paper d'alumini. Guardar els aliments en carmanyoles o

pots de vidre.

- Substituir el bany per la dutxa. Tancar aixetes mentre et rentes les dents.

- Rebutjar els productes d'un sol ús, per exemple els mocadors de paper.
- Desconnectar els aparells elèctrics de la xarxa quan no estan funcionant, alguns
segueixen gastant.

- Evitar els aerosols, conté CFC, causants de la destrucció de la capa d'ozó.

- Apagar els llums quan no les necessitis i utilitza bombetes de baix consum.

Per aquest motiu, cal educar no sols en l’anàlisi dels problemes (esgotament dels
recursos, expansió de la urbanització, transformacions del medi rural, entre altres)
sinó, sobretot, per la consciència i el canvi de comportaments per a fer possible un
futur sostenible per a la humanitat i una distribució més justa dels recursos del
planeta.

A banda d’aquestes accions i programes, cal tenir clar, que davant del alt grau de
contaminació, desforestació, escalfament global, extinció d’espècies, s’ha creat a
nivell mundial:

3.2 Polítiques de protecció del medi ambient.

Al 72 l'ONU va crear el "Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient"

(PNUMA) és el principal organisme en matèria de medi ambient i determinava com
cooperar internacionalment. Entre les seues moltes accions, cal destacar que en el
85 i 87 negociar el "Conveni de Viena" i el "Protocol de Mont-real" respectivament
per a la "Protecció de la capa de ozó ", prohibint la producció i venda de gasos
clorofluorcarbonatats.

Posteriorment, al 92 es va celebrar al Brasil la que es coneix com "Cimera de la

Terra" en què 21 països signar mesures per a un desenvolupament sostenible, el
"Conveni sobre el canvi climàtic" comprometent-se a reduir abans del 2010 les
seves emissions de gasos efecte hivernacle.

Malgrat aquest entenimentat i davant el deteriorament imparable, al 97 es va

realitzar i va formar el "Protocol de Kyoto" arribant a acords més estrictes pel qual
els països desenvolupats es van comprometre a reduir les emissions dels 6 gasos
que produeixen l'efecte hivernacle en un 5,2% entre els anys 2008-2010.

En la conferència de Nacions Unides del 30 de març de 2005, es va presentar un

informe sobre "avaluació d'ecosistemes del Mil·lenni", on s'arriba a quatre
conclusions:

• En els darrers 50 anys s'ha provocat una destrucció del planeta en gran part
irreversible.

• Els canvis en els ecosistemes per a millora de la vida de l'home, han suposat la
degradació d'aquests.

• Aquesta situació podria seguir empitjorant.

• Per evitar-ho cal introduir canvis significatius.

A més, cal destacar que el 2015, tots els estats membres de les Nacions Unides
van aprovar 17 Objectius com a part de l'Agenda 2030 per al Desenvolupament
Sostenible, en la qual s'estableix un pla per assolir els Objectius en 15 anys.

ESCOLLIR O BUSCAR:

● Entre aquests és fonamental destacar la necessitat d'actuar per fer front a

les creixent pobresa, donar poder a les dones i les nenes i afrontar
l'emergència climàtica.
● L'erradicació de la pobresa en totes les seves formes i dimensions és una
condició indispensable per aconseguir el desenvolupament sostenible.
Amb aquesta finalitat, s'ha de promoure un creixement econòmic
sostenible, inclusiu i equitatiu, que creu més oportunitats per a tothom, que
redueixi les desigualtats, millori els nivells de vida bàsics, fomenti el
desenvolupament social equitatiu i inclusiu i promogui l'ordenació
integrada i sostenible dels recursos naturals i els ecosistemes.

Cal destacar que per a conservar la natura a nivell legislatiu a Espanya trobem
nombroses legislacions pel que fa a la reserva d’espais protegits, animals en perill
d’extinció, espais i reserves naturals, espècies invasores, entre d’altres. Al nostre
territori s’ha establit alguns espais naturals de protecció com són: els parcs (Serrà
d’Espadà o Desert de les Palmes o Serra Calderona), les reserves naturals (Les
Illes Columbretes, l’Albufera), els monuments naturals (camí dels Peregrins de les
Useres, Torres de Serrans), els paisatges protegits (desembocadura del riu Millars,
el Túria o Xúquer) i les reserves de la biosfera.

(TAMBÉ ÉS POT AFEGIR ANIMALS I PLANTES “FLORA I FAUNA” PROTEGTIS A

LA NOSTRA C.VALENCIANA)

I per tot això Com treballar aquesta situació actual a les aules? Qüestió a la qual
donarem resposta a continuació.

Q.4 INTERVENCIÓ EDUCATIVA

4.1 Principis d’intervenció educativa

CARRIL METO
Finalment, per tal de desenvolupar la meua tasca docent també tindré en compte
l’article 19 de la LOMQE el qual tracta sobre principis pedagògics i ens indica que
en aquesta etapa es posarà especial èmfasi en l'atenció a la diversitat de l'alumnat,
en l'atenció individualitzada, en la prevenció de les dificultats d'aprenentatge i en la
posada en pràctica de mecanismes de reforç tan prompte com es detecten les
dificultats. D’altra banda també tindrem en compte l’article 10 el qual es troba en el
Reial Decret 126/2014 del 28 de febrer d’aquesta llei, el qual tracta sobre
elements transversals, ens indica que la comprensió lectora, l'expressió oral i
escrita, la comunicació audiovisual, les tecnologies de la informació i la comunicació
i l’emprenedoria i l’educació cívica i constitucional es treballaran en totes les àrees.

4.2 Intervenció educativa

Per tindre una clara visió del que serà la meua intervenció educativa, faré al·lusió a
unes propostes que es poden dur a terme en els sis nivells de l’etapa d’educació
primària, al primer i segon treballarem numeració mitjançant ________, al tercer i
quart nivell fomentem la resolució de problemes mitjançat ________ i finalment per
a cinquè i sisè nivell treballarem la resolució de problemes amb __________.

L’activitat que desenvoluparé com a mostra d’intervenció educativa serà dirigida

concretament per a ________.

DESENVOLUPAR L’ACTIVITAT (EXPLICAR AGRUPAMENTS, DISTRIBUCIÓ,

RECURSOS, SEGUIMENTS, AVALUACIÓ, COMPETÈNCIES, DURACIÓ ….)

CONCLUSIÓ

ELABORACIÓ PRÒPIA