Tema U7

CATALUNYA
Temari
EDUCACIÓ
PRIMÀRIA
7
L’àrea de Coneixement del medi natural,
social i cultural en l’Educació Primària:
enfocament, característiques
i propostes d’intervenció educativa.
Contribució de l’àrea al desenvolupament
de les competències bàsiques.
Objectius, continguts, i criteris d’avaluació:
aspectes més rellevants.
Relació amb altres àrees del currículum.
19-29304-01
EDUCACIÓ PRIMÀRIA 3
7
ÍNDEX
1 L’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural

en l’Educació Primària: enfocament, característiques i propostes
d’intervenció educativa
1.1 Concepte de medi natural, social i cultural
1.2 Enfocament i característiques
1.3 Propostes d’intervenció educativa
2 Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències bàsiques
3 Competències pròpies, continguts i criteris d’avaluació:

aspectes més rellevants
3.1 Competències pròpies
3.2 Continguts específics i criteris d’avaluació
3.3 Orientacions metodològiques
3.4 Orientacions d’avaluació
4 Relació amb altres àrees del currículum

7
INTRODUCCIÓ
En aquest tema es pretén que l’opositor prengui contacte amb una de les àrees principals en les
quals s’articulen els continguts de l’Educació Primària.
En primer lloc, els mestres han de tenir una aproximació epistemològica al concepte de medi, una
definició i un coneixement mínim dels seus antecedents i del procés de construcció en els alumnes
de Primària.
Basant-nos en la normativa oficial, bàsicament el currículum de Catalunya, descrivim i analitzem
l’enfocament i les característiques essencials del concepte educatiu de medi i les seves implicacions
en el procés d’ensenyament-aprenentatge destinat a nens i nenes de 6 a 12 anys.
Aquest temaestàrelacionatambaquellsquetracteneldesenvolupament psicoevolutiu (1),

aspectes curriculars i la seva projecció en el centre educatiu (2 i 5) així com amb els que
introdueixen aspectes específics de les disciplines que conformen l’àrea de Coneixement del
medi (8, 9 i 10) Per al seu estudi es fa imprescindible la consulta de la normativa (LOE i Decret
119/2015).
6 TEMARI
1 L’àrea de Coneixement del medi natural,

social i cultural en l’Educació Primària:
enfocament, característiques i propostes
d’intervenció educativa
1.1 Concepte de medi natural, social i cultural

La Llei Orgànica 2/2006, d’Educació, mantenint el que ja havia estat considerat per la LOGSE i la LOCE,
al capítol II, article 17 (Objectius de l’Educació Primària) estableix com un d’ells «Conèixer i valorar el
seu entorn natural, social i cultural, així com les possibilitats d’acció i cura del mateix».
Així mateix, el Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Primària
estableix el seu desenvolupament en els següents àmbits i àrees de coneixement que els alumnes
han de cursar en cadascun dels cursos de l’etapa:
a) Àmbit lingüístic:
Àrea de llengua catalana i literatura.
Àrea de llengua castellana i literatura.
Àrea de l’aranès (a l’Aran).
Àrea de primera llengua estrangera.
b) Àmbit matemàtic:
Àrea de matemàtiques.
c) Àmbit de coneixement del medi:

Àrea de coneixement del medi natural.
Àrea de coneixement del medi social i cultural.
d) Àmbit artístic:
Àrea d’educació artística: visual i plàstica, música i dansa.
e) Àmbit d’educació física:

Àrea d’educació física.
f) Àmbit d’educació en valors:

Àrea d’educació en valors socials i cívics o àrea de religió.
1.1.1 Definició
Al Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Primària, s’entén per
medi:
«El concepte de medi que dóna nom a l’àmbit de l’àrea fa referència tant al conjunt de situacions, fenòmens,
objectes, elements o problemes que integren l’espai natural i humanitzat —l’escenari on conviuen les
persones i on interactuen amb la naturalesa— com una manera d’aproximar-se a l’estudi de la realitat natural
i social. El coneixement del medi centra la seva intervenció didàctica a facilitar a l’alumnat el pas de la cultura
viscuda a la seva reconstrucció intel·lectual».
7
No obstant això, caldria diferenciar un conjunt de termes que admeten diverses interpretacions i
que utilitzem com sinònims: medi, entorn i ambient. Al Diccionari de l’IEC medi és definit com «el
conjunt de condicions en què s’esdevé l’existència d’un ésser viu o d’una comunitat». El concepte
d’ambient està caracteritzat com el «conjunt de circumstàncies enmig de les quals hom creix o com
el conjunt d’elements que integren el camp de percepció sensorial». Finalment, l’entorn apareix com
a sinònim de «medi ambient». Per tant, sembla que només el concepte de medi indica un sentit de
vivència i proximitat, i pot adoptar un sentit més ampli enfront del d’entorn, més restringit a allò físic
(FRIERA, 1995).
El medi és, per tant, el conjunt de factors naturals, socials, culturals i psicològics que envolten
l’individu, que estan en relació dialèctica amb ell, que incideixen en el seu comportament i que
doten de significació les seves actuacions. És evident, que per medi no entenem només el medi físic,
el sensorial i immediatament perceptible o el present, sinó tot el complex d’elements i relacions en
els quals l’individu es troba immers directament o indirectament (tot el que actua sobre nosaltres,
ens mou i ens orienta, ens fa madurar o progressar, ens espanta, ens planteja problemes o ens
imposa eleccions constitueix el nostre medi (Chiesa, 1975).
1.1.2 Antecedents
La consideració del medi com a objecte de coneixement es remunta
a Comenius que en la seva Didàctica Magna (1640) emfatitzava el
valor pedagògic de l’observació directa i defensava la iniciació a
l’estudi a través de l’entorn pròxim al nen. Aquestes idees recollides
posteriorment per Rousseau, Pestalozzi o els impulsors de l’Escola
Activa (Dewey o Decroly) defensaven la utilització del medi com a
J.A. Comenio J.J. Rousseau element articulador dels programes escolars.
Froebel destacava que l’educació del nen no podia fer-se de manera
aïllada sinó en una comunitat de coetanis, amb una metodologia
fonamentada en dues constants bàsiques: el natural i l’activitat. Les
germanes Agazzi o Maria Montessori (a començaments del segle
XX) van centrar les seves propostes pedagògiques en la importància
de l’ambient, incidint de manera especial en l’estreta relació entre a
l’ambient escolar i el familiar. Quan O. Decroly expressava el 1926 la
J.H. Pestalozzi F. Fröebel
necessitat d’una escola per a la vida i mitjançant la vida, estava duent
a terme una declaració sobre la relació que els programes educatius
havien d’establir entre el nen i el seu entorn, la qual cosa el va conduir
a formular els conceptes de globalització i els centres d’interès
desenvolupats partint de les necessitats del nen. En una línia semblant,
C. Freinet reclamava un mitjà escolar en el qual tingués una gran
importància l’experiència del nen, rebutjant la creació d’un ambient
Ovidio Decroly Maria Montessori escolar artificial apartat de les necessitats reals dels nens.
En aquesta línia i des de principis de la dècada dels 50, el Moviment
Italià de Cooperació Educativa (M. Lodi, F. Tonucci, F. Alfieri i F. Frabboni),
va incidir en el desenvolupament d’una escola alternativa basada
entre altres aspectes en una especial atenció a l’ambient natural i
sociocultural. (Tarradellas, 1990).
Celestin Freinet Rosa Sensat

8 TEMARI
En el nostre àmbit, a finals del XIX va ser la Institución Libre de Enseñanza la que, en un context de
renovació dels mètodes i continguts de l’ensenyament de la Geografia, va encoratjar la preocupació
per la Geografia local i per la pràctica de les excursions escolars. La institució pedagògica «Rosa
Sensat» i el Instituto d’Estudis Pedagógicos Somosaguas, junt amb nombrosos moviments de
renovació pedagògica, grups de treball i escoles d’estiu venien treballant en aquesta línia des de
finals dels anys setanta com una alternativa consistent a l’ensenyament tradicional (Liceras, 1993).
En qualsevol cas, l’adopció d’un àmbit d’experiències directament centrat en el coneixement del
medi tindrà els seus primers intents amb els Programes Renovats de l’EGB (1982) però no serà una
realitat oficial a l’aula fins a l’aplicació de la LOGSE. Serà a partir d’aquell moment quan, per fi, l’estudi
del medi passa a ser considerat com a element vertebrador de coneixements d’una àrea específica
de continguts en l’Educació Infantil i Primària.
1.2 Enfocament i característiques

Es pot dir que, des de la LOGSE i evidentment amb la LOE, el tractament educatiu del medi té
un enfocament integrador de diferents matèries (Ciències Socials i Ciències Experimentals) i una
perspectiva didàctica globalitzadora que canvia el punt de partida dels ensenyaments tradicionals
(les disciplines) a les capacitats, límits i estructura psicològica dels alumnes de l’etapa. Per tant, es pot
afirmar que l’enfocament educatiu del medi implica:
a) Un concepte vivencial, íntimament lligat a les experiències del subjecte o del grup i que adquireix/
construeix des de l’experiència sensorial directa fins als conceptes més abstractes.
b) Un enfocament globalitzador de tots els temes a tractar, no solament dins de l’àrea, sinó també
amb les altres àrees del currículum.
c) Encara que es parteixi de la realitat immediata en la qual viu i actua, no s’ha de limitar al
coneixement de l’entorn local ja que aquesta realitat és al seu torn fruit d’uns processos més
amplis i complexos que transcendeixen aquesta dimensió espacial reduïda per rebre influències
d’àmbits més allunyats (Del Carmen, 1993).
d) Superar la fase de mera observació i descripció per formular un compromís d’actituds personals
i col·lectives.
e) La consideració inicial que el coneixement no és objectiu, sinó una construcció subjectiva.
f) El concepte educatiu de medi passa per valorar la interrelació de tres tipus de sistemes
fonamentals: els sistemes socials que generen els éssers humans, els sistemes biològics constituïts
pels organismes vius, i els que s’organitzen entorn dels elements inanimats que constitueixen els
sistemes físico-químics.
1.2.1 Construcció del concepte del medi en Educació Primària

La construcció del concepte del medi com a conjunt de sistemes interrelacionats que interactuen
amb les persones està íntimament lligada al desenvolupament sociocognitiu del nen. És un
concepte complex que posa en joc molts altres a què s’accedeix gradualment després d’un procés
de maduració de la capacitat d’abstracció, és a dir, la de la capacitat cognitiva.
A través d’aquest itinerari constructiu de la realitat objectiva i externa al subjecte que és l’entorn,
s’arribarà a un punt en el qual el concepte subjectiu i objectiu coincideixin plenament; abans, cada
nen haurà de recórrer diversos estadis, donant-se el pas d’una visió egocèntrica i subjectiva fins una
percepció fidel de la realitat externa a ell.
7
Aquest camí podria estructurar-se en quatre grans fases o estadis:
El medi concebut com una realitat indiferenciada

Comprendria tota l’etapa de l’Educació Infantil. En ella, el nen està condicionat pel sincretisme
i percep l’entorn com una realitat global, en la qual objectes, persones, relacions i situacions
apareixen amalgamats, sense cap relació definida entre ells. Aquesta percepció del medi és
superada gradualment mitjançant l’exercici quotidià i escolar de la interacció manipuladora i
experiencial amb els objectes de l’entorn, mitjançant la qual va percebent la diferenciació inicial
de l’existent en categories encara molt bàsiques: viu-no viu, bo-dolent, calent-fred, segur-perillós,
comestible-no comestible, etc.
El medi concebut com un escenari harmònic

En l’inici de l’Educació Primària (als sis anys) els nens i nenes van superant la fase anterior i
comencen a percebre l’entorn com un tot harmònic. Això és possible gràcies al contacte sensorial
(manipulació i experimentació) amb els objectes del seu entorn pròxim i al desenvolupament
gradual de la capacitat de representació simbòlica de la realitat, especialment el llenguatge
(parlat i escrit), al que s’afegeixen noves destreses relacionades amb l’etapa: enumerar, mesurar,
ordenar, classificar, etc.
Nens i nenes van adquirint una percepció més diferenciada i analítica de l’entorn immediat, no
només per l’experiència directa sinó per l’inici de la concepció de certs trets propis i diferenciadors
d’objectes, elements i situacions que poden concloure amb lleugeres inferències cap a models
genèrics: la pluja davant avui plou, el cos humà davant el meu cos, els animals davant el meu gat,
etc.
Es tracta, sobretot d’una fase de percepció additiva i fragmentada de l’entorn, en la qual nens i
nenes tenen gran dificultat per relacionarobjectes, captar processos de canvi i establir relacions
de causa-efecte entre els diversos fenòmens que excedeixin d’una explicació simple i lineal.
Com a conseqüència, el medi/entorn es representa en els nens i nenes d’aquesta etapa com
un escenari harmònic, on no es perceben conflictes entre els diferents components del mateix.
Un escenari que, encara que continua gravitant al voltant de les seves experiències i dels grups
socials de pertinença (família i escola principalment) on ocorren coses.
El medi concebut com un recurs

És ara quan el medi és percebut des d’una posició que es desplaça des de l’egocentrisme anterior
cap a un sociocentrisme en el qual ja no són les vivències i els interessos de l’individu les que
catalitzen la percepció de l’objecte, sinó les del grup social de pertinença. Això suposa un primer
pas de descentrament per conèixer objectivament la realitat exterior al subjecte. Ara són les
necessitats i interessos socials els que justifiquen les relacions amb el medi amb una sola direcció:
és un recurs inesgotable al qual s’acudeix per tisfer les necessitats humanes. No es perceben
encara les relacions ésser humà-medi i medi-ésser humà, entre els sistemes socials i els sistemes
biològics, químics, geològics, etc.
El medi concebut com a conjunt de sistemes interrelacionats

En aquesta fase (a l’inici de l’Educació Secundària) nens i nenes conceben l’entorn d’una manera
molt pròxima a la realitat objectiva. Els alumnes perceben ja les interrelacions existents entre els
diversos elements de cada sistema: social, biològic, físico-químic, etc. La percepció prèvia dóna
pas a la captació de les relacions que es donen entre els esmentats sistemes. Aquesta capacitat
propicia la construcció del concepte de medi associat al total descentrament subjectiu i grupal,
des de la causalitat unidireccional a la multicausalitat, de manera que els sistemes socials ja no
es veuen aïllats del conjunt, sinó formant part d’una xarxa de xarxes. Ara és quan sorgeixen les
preocupacions i accions col·lectives per a la protecció i salvaguarda del medi ambient o del
patrimoni històric d’una comunitat.
10 TEMARI
1.2.2 Característiques del concepte educatiu de medi

Des del punt de vista educatiu, podríem definir les característiques, tant del concepte de medi
com de l’àrea que el desenvolupa en Educació Primària, a través dels beneficis que reporta el seu
aprenentatge (Liceras, 1993 i Domínguez, 2004):
a) L’estudi del medi afavoreix la consecució d’aprenentatges significatius, contribuint a que els
alumnes aprenguin de manera viva i clara sobre el terreny.
b) La investigació del medi és un mètode d’ensenyament actiu. L’alumne exerceix un paper
protagonista en totes les fases de l’aprenentatge a través del descobriment per l’observació d’un
entorn en el qual nens i nenes viuen.
c) El coneixement del medi resulta un agent motivador per a l’ensenyament ja que es parteix de les
realitats més pròximes al nen, sobre les quals té experiències, sobre les quals actua i de les quals
rep influències.
d) L’anàlisi del medi fomenta la interdisciplinarietat. Això comporta un canvi radical en els mètodes
i continguts respecte a l’ensenyament tradicional, requerint els aportaments de moltes ciències
des d’una visió globalitzadora, concorde amb la capacitat de l’alumne.
e) La incorporació d’actituds i procediments característics de les Ciències Socials i Experimentals.
L’alumne es familiaritza amb els mètodes d’indagació científica a través de múltiples activitats:
plantejament d’hipòtesi, maneig de tècniques i procediments variats, observació, mesurament,
recollida de dades, comunicació i contrast d’idees, elaboració de conclusions, etc.
f) L’estudi del medi és una font inesgotable de sensacions i informacions que l’alumne ha de
relacionar i per organitzar, amb la qual cosa s’afavoreix en gran manera el desenvolupament
intel·lectual i la formació de la seva personalitat.
g) Afavoreix la formació d’alumnes amb ments obertes i lliures, que no se cenyeixin a la simple
repetició del ja fet o transmès, sinó que siguin capaços d’agafar i verificar tot el que els envolta
actuant amb independència de criteri.
h) El treball escolar sobre el medi fomenta en els alumnes el desenvolupament d’actituds de
respecte i compromís cap a una actuació conscient en les relacions humanitat-medi natural i
social.
No obstant això, a més d’aquestes característiques tan positives, no s’han d’ocultar una sèrie de
dificultats i aspectes negatius que, en la seva aplicació educativa, necessitarien enfocaments més
actuals com ara:
a) La dificultat per conèixer, comprendre i dirigir els processos d’aprenentatge significatiu dels nens.
En no existir una tradició moderna a la nostra escola, els continguts i aprenentatges de l’àrea es
tracten a l’aula independentment, sent habitual que es treballin com blocs aïllats que recorden
molt a una suma de temes procedents de les velles disciplines acadèmiques: Biologia, Ciències
Naturals, Geografia, Història, etc.
b) La tendència a afavorir els aspectes observacionals i experimentals dels alumnes, abandonant
amb freqüència les operacions mentals internes.
c) Que les relacions i connexions entre la societat i el seu medi local no sempre
s’expliquenenl’entornproperimmediatsinóquepodeni solentenircaràcter, fins i tot, extranacional.
El contrast entre el pròxim i el llunyà ha de ser permanent.
d) La utilització de la investigació del medi com una finalitat en si mateix, amb una orientació
eminentment descriptiva i inventariable.
e) Considerar les investigacions i treballs sobre el medi com temes extraescolars,
descontextualitzats del currículum dissenyat, com activitats extraordinàries i ocasionals.
f) La crisi del professor tradicional, preparat per transmetre coneixements i obligat, ara, a ajudar els
alumnes a descobrir el medi partint d’investigacions, observacions, etc.
7
1.3 Propostes d’intervenció educativa

Des de les disciplines que s’ocupen de la transmissió de coneixements propis de l’àrea en el
context escolar (Didàctica de les Ciències Socials i Experimentals) s’ha de coordinar tota una sèrie
d’estratègies destinades a la transposició del saber acadèmic, la seva adaptació als continguts del
currículum i el seu treball escolar.
Aquests principis generals han de proporcionar propostes didàctiques tendents a construir
aprenentatges significatius en espiral (del senzill al complex, del pròxim al llunyà i del particular
al general). No hi ha cap altre objectiu més important en l’àrea que aconseguir que aquests
aprenentatges siguin útils per conèixer, interpretar i intervenir sobre la realitat pròxima a l’alumne.
Si entenem que aquest procés està orientat per una perspectiva constructivista, és imprescindible
que l’alumne pugui participar activament en ell combinant-hi les activitats expositives (no solament
les classes magistrals al vell estil) amb activitats que fomentin la investigació (competència aprendre
a aprendre). De la mateixa manera, una forma d’aconseguir la competència social i ciutadana és a
través d’una equilibrada proposta d’activitats individuals i grupals on es puguin aprendre no sol
continguts propis de les ciències de referència, sinó enaltir el valor de l’esforç, hàbits de treball
responsable, valors socials i de respecte cap als altres. Vegem algunes propostes:
XX Des de les Ciències Socials
El medi físic com a espai de l’hàbitat humà, paisatge i relacions de les societats humanes amb el
seu entorn seria, en gran manera, el marc de la Geografia Física i Humana. Són imprescindibles els
procediments que ajudin a construir la noció d’espai i que desenvolupin l’observació de l’entorn
pròxim. Per tant, es fa necessari el treball cartogràfic per aprendre a llegir (escala, localització
i orientació, projeccions, símbols i signes) i construir mapes i plans (topogràfics, físics, polítics,
locals, regionals, nacionals, continentals o
mapamundis). L’ús de maquetes, fotografies
(sobretot aèries), sistemes d’informació
geogràfica (SIG), jocs de simulació,
realització de gràfics i taules o mètodes
estadístics per analitzar la informació. Sens
dubte, un recurs per al coneixement de
l’espai natural i social és l’excursió o sortides
al camp/ciutat. Les sortides escolars a
muntanyes, espais naturals singulars, àrees
d’especial interès industrial o urbanístic,
o els mateixos recorreguts urbans per
analitzar barris o cascs històrics formen part
obligada de qualsevol proposta didàctica
geogràfica.
Sobre els canvis en el temps i les societats del passat la història escolar té un llarg bagatge de
propostes didàctiques que permetin a nens i a nenes construir gradualment el concepte de
temps, personal, social i històric. Partint dels estudis familiars en els quals el nen/a és protagonista
es realitzen activitats d’investigació sobre els membres i rols de la família pròpia (treball amb
fotos, arbre genealògic, entrevistes a persones grans, maneig de fonts escrites com partides
de naixement o llibres de família, etc.) La confecció d’eixos cronològics (personals, nacionals i
mundials), frisos temporals, ús de fonts escrites (documents i premsa), orals (entrevistes a persones
grans), visuals (films de ficció i no ficció, fotografies, etc.), observació i anàlisi d’obres artístiques
(pintura, arquitectura, escultura, instal·lacions, etc.) permeten una aproximació des de la cultura
actual a les societats més allunyades en el temps. A més de molts altres recursos, la visita escolar
al museu (no com a activitat extraescolar sinó formant part d’una unitat didàctica) s’imposa com
12 TEMARI
a mostra d’una renovació pedagògica sempre que la utilitzem com a un mètode d’aprenentatge
actiu i d’indagació sobre objectes o obres d’art que es converteixin en fonts d’informació cap als
quals l’alumne bolca preguntes en un procés constructivista de l’aprenentatge.
La comprensió de la societat actual, els seus elements, processos, conflictes i institucions ha
d’afavorir la plena incorporació dels alumnes a la participació i compromís amb les societats
democràtiques; és l’àmbit de la Sociologia, el Dret, l’Antropologia o l’Economia. L’estudi de les lleis
(Constitució o estatuts autonòmics), l’anàlisi demogràfica (estructura, família, gènere, projeccions,
accés a recursos alimentaris, migracions, etc.), la creació de mecanismes col·legiats de participació
en la vida del col·legi o en les institucions locals (consell de joventut, centres culturals, fòrums
d’opinió, associacions veïnals, etc.) han de crear en l’escola un ambient democràtic on es
reconegui el protagonisme individual en la presa de decisions col·lectives. Mètodes i recursos
destinats a l’anàlisi del sistema econòmic o polític estaran lligats a la recollida i tractament de la
informació, ús de processadors de text o fulls de càlcul, elaboració de fitxes bibliogràfiques o
de recollida de dades, donaran pas a activitats d’ordenació i classificació de la mateixa (eixos
cronològics, taules, quadres, gràfics, etc.) i a la presentació pública dels resultats (per escrit, en
cartells o en una exposició oral ajudada o no de recursos audiovisuals).
XX Des de les Ciències Experimentals

Els coneixements relacionats amb el cos humà
i la salut, éssers vius, elements bàsics del medi
físic (aigua, roques, aire), fenòmens atmosfèrics,
la Terra i el sistema solar, ecosistemes i la seva
conservació, educació ambiental, materials i
energia, màquines i tecnologies pertanyen al
camp de la Biologia, Química, Física i Geologia i
han de promoure’s des de procediments lligats
amb l’observació i l’experimentació (aules de
recursos didàctics, tallers o laboratoris) com
recursos didàctics que inicien els alumnes en
el mètode científic. Els experts (Banet, 2004)
han ressaltat que en Educació Primària els
alumnes haurien «d’aprendre Ciència», «aprendre a fer Ciència» i «aprendre sobre la Ciència»; que
l’ensenyament de les ciències hauria de contribuir a promoure i consolidar conductes adequades i
saludables des del punt de vista personal com social, i que els professors han de percebre que no
és el mateix ensenyar/aprendre ciències que altres disciplines del currículum, és a dir, que tenen
mètodes i estratègies didàctiques adaptades a l’estructura del coneixement científic.
Per tant, Banet proposa una sèrie d’habilitats que podrien aprendre els nens i nenes a Primària:
Observació d’objectes i fenòmens usant els sentits.
Classificació d’objectes, animals, plantes i minerals.
Mesurament d’objectes i canvis (creixement de plantes, canvis de l’estat de l’aigua, etc.)
Recollida, anàlisi i interpretació de dades sobre la seva alimentació, sobre les interaccions dels
materials amb l’aigua, amb la calor, etc.
Utilització de diferents fonts (biblioteca escolar, premsa, TV, Internet) per obtenir informació
sobre problemes mediambientals (contaminació) o de salut (drogues, tabac)
Elaboració d’informes (sobre la forma de vida d’animals coneguts, sobre les etiquetes dels
aliments, etc.)
Identificació de problemes (conservació dels recursos naturals: aigua, energia, etc.)
7
Iniciació a la formulació d’hipòtesi i a la investigació (sobre els elements que necessiten les
llavors per germinar, sobre circuits elèctrics, etc.).
Desenvolupament de destreses manuals: maneig d’instruments senzills (lupa per a l’observació
de l’estructura de les flors), construcció d’instruments amb materials casolans (per mesurar, per
exemple, el temps atmosfèric, com el penell, el pluviòmetre, etc.), elaboració d’aliments (pa,
formatge, iogurt, etc.), construcció i manteniment de terraris i aquaris, etc.
L’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural és una de les set àrees en què es divideix
el currículum d’Educació Primària. El medi és el conjunt de factors naturals, socials, culturals i
psicològics que envolten l’individu, que estan en relació dialèctica amb ell, que incideixen en
el seu comportament i que doten de significació les seves actuacions. El tractament educatiu
del medi té un enfocament integrador de coneixements de diferents matèries (Ciències Socials
i Experimentals) i una perspectiva didàctica globalitzadora. Té una llarga tradició intel·lectual,
però a l’escola de l’Estat espanyol, i, a l’escola pública catalana doncs, només ha tingut verdader
impacte després de la LOGSE. La seva construcció com a concepte està sotmesa a diferents
etapes de maduració i aporta importants beneficis al procés d’ensenyament: afavoreix la
consecució d’aprenentatges significatius, és un mètode d’ensenyament actiu, fomenta la
interdisciplinarietat i afavoreix la formació d’alumnes amb ments obertes i lliures.
14 TEMARI
2 Contribució de l’àrea al desenvolupament

de les competències bàsiques
El caràcter global de l’àmbit de Coneixement del medi fa que contribueixi en major o menor mesura,
al desenvolupament de la majoria de les competències bàsiques generals. Hem de recordar que les
competències són un important component del currículum que han d’haver desenvolupat els nens/
nenes en finalitzar l’ensenyament obligatori per poder aconseguir la seva realització personal, exercir
la ciutadania activa, incorporar-se a la vida adulta de manera satisfactòria i ser capaç de desenvolupar
un aprenentatge permanent al llarg de la vida: són capacitats relacionades prioritàriament amb
el saber fer que integren, alhora, una dimensió de caràcter teòric-comprensiu i una dimensió de
caràcter actitudinal. (Escamilla, 2006). En el marc de la proposta realitzada per la Unió Europea, s’han
identificat vuit competències bàsiques emmarcades de manera transversal en totes les àrees del
currículum:
Competències
bàsiques
Competència Compètencia
comunicativa Compètencia en el coneixement Compètencia
lingüística matemàtica i la interacció artística i cultural
i audiovisual amb el món físic
Competència
Compètencia Competència
Competència d’autonomia,
social d’aprendre
digital iniciativa personal
i ciutdadana a aprendre i emprenedoria
A causa del caràcter interdisciplinari i globalitzador de l’àrea es podria dir que contribueix a la
consecució, en major o menor mesura, de totes les competències disposades per a l’etapa. No
obstant això, serà en la competència social i ciutadana on l’àrea contribuirà més directament en
l’adquisició de capacitats, especialment en tres àmbits:
a) En l’àmbit de les relacions pròximes (la família, els amics, els companys, etc.) s’hi contribueix amb:
El coneixement d’emocions i sentiments en relació amb els altres.
El desenvolupament d’actituds de diàleg, de resolució de conflictes.
L’ús de les convencions socials per facilitar la bona comunicació.
La reflexió sobre els conflictes.
L’assumpció de responsabilitats respecte al grup.
L’acceptació i elaboració de normes de convivència.
7
b) En l’àmbit de les relacions sociopolítiques (barri, municipi, país, estat, Unió Europea, etc.) s’hi
busca:
Comprendre la seva organització i funcions.
Conèixer i utilitzar els mecanismes de participació ciutadana.
c) En l’àmbit de la realitat social en la qual es viu es contribueix amb:

El coneixement del funcionament i dels trets que la caracteritzen.
La comprensió dels canvis que s’han produït en el temps.
El coneixement de les arrels històriques de les societats actuals.
L’àrea també té un aportament substancial a la competència en el coneixement i la interacció

amb el món físic amb la recerca d’aquestes capacitats:
Interacció de l’ésser humà amb el món que l’envolta.
Interpretació del món físic.
Iniciació al mètode científic: saber definir problemes, estimar solucions possibles, elaborar
estratègies, dissenyar petites investigacions, analitzar resultats i comunicar-los.
D’aquesta manera, contribueix també de forma rellevant, en la competència digital amb:

La lectura de mapes.
La interpretació de gràfics.
L’anàlisi de fonts històriques.
L’ús bàsic de l’ordinador (processador de texts i Internet).
Unida a l’anterior, l’àrea es vincula a la competència en comunicació lingüística i audiovisual a

través de:
Augmentar la riquesa en vocabulari específic.
Facilitar la claredat en l’exposició.
Utilitzar amb rigor els termes de cada matèria.
L’estructuració i síntesi del discurs.
Apropar l’alumne a texts informatius i explicatius.
En el desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre, l’àrea col·labora en:

El desenvolupament tècniques per aprendre, organitzar, memoritzar i recuperar la informació,
(resums, esquemes o mapes mentals).
La reflexió sobre allò après.
El saber explicar-ho oralment i per escrit.
L’àrea ofereix, per últim, l’oportunitat d’utilitzar eines matemàtiques en contexts significatius d’ús,
tals com mesures, escales, taules o representacions gràfiques, contribuint, així, al desenvolupament
de la competència matemàtica.
El caràcter global de l’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural fa que contribueixi
en major o menor mesura al desenvolupament de la majoria de les competències bàsiques,
encara que serà en la competència social i ciutadana on col·labori més directament en
l’adquisició de capacitats, especialment en àmbit de les relacions pròximes, en el de les relacions
sociopolítiques i en l’àmbit de la realitat social en la qual es viu.
16 TEMARI
3 Competències pròpies, continguts

i criteris d’avaluació: aspectes més rellevants
3.1 Competències pròpies

Ara bé, la nova estructura curricular que proposa el Decret 119/2015, de 23 de juny, determina,
dintre de l’àmbit de Coneixement del medi un grup de competències pròpies que es presenten
agrupades en quatre dimensions:
XX Dimensió món actual

Segons el decret 119/2015, de 23 de juny:
“S’entén el món com un sistema dinàmic, resultant de l’acció i la interrelació de factors naturals i humans,
que canvia amb el pas del temps. Per analitzar fets i fenòmens del món, cal formular-se preguntes i utilitzar
estratègies de cerca que permetin fer previsions, treure conclusions i justificar actuacions (…) Interpretar el
món des d’aquest vessant ajuda a desenvolupar una mirada crítica i un compromís personal en la defensa del
medi ambient, la conservació del patrimoni natural i cultural i la cerca d’una societat més justa.”
Competéncies
Aquesta dimensió està integrada per cinc competències:
C 1. Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar estratègies de cerca de dades i analitzar
resultats per trobar respostes.
C 2. Interpretar el present a partir de l’anàlisi dels canvis i continuïtats al llarg del temps, per
comprendre la societat en què vivim.
C 3. Interpretar l’espai a partir dels elements del territori i de les seves representacions per
situar-s’hi i desplaçar-se.
C 4. Analitzar paisatges i ecosistemes tenint en compte els factors socials i naturals que els
configuren, per valorar les actuacions que els afecten.
C 5. Valorar problemes socials rellevants interpretant-ne les causes i les conseqüències per
plantejar propostes de futur.
Continguts clau
Els continguts clau d’aquesta dimensió són:
Canvi i continuïtat.
Globalització, diferenciació i alteritat.
Organització social.
Sistema físic.
Sistema geològic
Comunicació i globalització.
Educació per a la seguretat.
Espai geogràfic.
Organització política.
Economia i sostenibilitat.
Ecosistema i paisatge.
Consum responsable.
Principis i valors democràtics.
7
XX Dimensió salut i equilibri personal

El Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Primària assenyala
que:
“…en aquesta dimensió sobre la salut s’han de tenir presents tres aspectes que corresponen a cada una de
les competències que es desenvolupen: el benestar físic, l’equilibri emocional i la prevenció de malalties.
Els alumnes han de ser protagonistes conscients i actius del seu desenvolupament. Cal que coneguin el cos
des d’una perspectiva integral i que aprenguin a mantenir l’equilibri entre l’alimentació, l’activitat física i el
descans. Amb tot això podran viure de manera cada cop més autònoma.”
Competéncies
Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
C6. Adoptar hàbits sobre alimentació, activitat física i descans amb coneixements científics,
per aconseguir el benestar físic.
C 7. Prendre consciència del propi cos, de les emocions i sentiments propis i aliens, per
aconseguir l’equilibri emocional i afavorir la convivència.
C 8. Prendre decisions sobre higiene i salut amb coneixements científics per a la prevenció i el
guariment de malalties.
Continguts clau
Els continguts clau són:
Educació per a la salut.
Educació emocional.
XX Dimensió tecnologia i vida quotidiana

Segons assenyala el Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’Educació
Primària:
“L’anàlisi dels materials i el coneixement dels aparells a partir de la seva manipulació així com el disseny de
màquines simples o d’elements de robòtica seran les eines amb què els alumnes hauran d’anar construint els
coneixements que els permetran respondre al repte d’aquesta societat de la informació.
Comprendre i valorar el paper de la tecnologia en el món actual permetrà tenir criteri per prendre decisions
que tenen a veure amb un ús més eficient i segur dels materials i dels aparells i amb la identitat digital pròpia
i aliena, de manera que es pugui lluitar de manera eficaç contra les pràctiques que amenacen la salut i la
seguretat de les persones i el medi ambient.”
Competéncies
Aquesta dimensió està integrada per dues competències:
C 9. Utilitzar materials de manera eficient amb coneixements científics i criteris tecnològics,
per resoldre situacions quotidianes.
C10. Dissenyar màquines simples i utilitzar aparells de la vida quotidiana de forma segura i
eficient.
18 TEMARI
Continguts clau
I com a continguts clau:
Biodiversitat i sostenibilitat.
Educació per a la seguretat.
Fases d’una investigació.
Sistema físic.
Sistema material.
Canvi i continuïtat.
XX Dimensió ciutadania
El Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Primària assenyala,
al respecte que:
“Els continguts d’aquesta dimensió han de dur l’alumne a identificar-se amb els valors positius del sistema
democràtic, de la llibertat, la igualtat i la justícia, a relacionar-se amb els altres amb respecte i tolerància i a
implicar-se progressivament en la cosa pública. Al mateix temps l’alumne s’inicia en la reclamació dels seus
drets i l’exercici de les seves obligacions.”
Competéncies
Aquesta dimensió està integrada per tres competències:
C 11. Adoptar hàbits sobre l’adquisició i ús de béns i serveis, amb coneixements científics i
socials per esdevenir un consumidor responsable.
C12. Participar en la vida col·lectiva a partir de valors democràtics, per millorar la convivència i
per afavorir un entorn més just i solidari.
C13. Valorar el sistema democràtic partint del coneixement dels sistemes polítics per esdevenir
futurs ciutadans crítics.
Continguts clau
I els seus continguts clau són:
Biodiversitat i sostenibilitat.
Consum responsable.
Economia i sostenibilitat.
Ecosistema i paisatge.
Sistema físic.
Organització política.
Problemes socials rellevants.
7
3.2 Continguts específics i criteris d’avaluació

A continuació s’exposen, seqüenciats per cicles, els blocs de continguts i els criteris d’avaluació tal
com apareixen recollits en el Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments
de l’Educació Primària. En un primer bloc, trobarem el continguts comuns de l’àmbit de Coneixement
del medi estructurats per cicles, amb els seus criteris d’avaluació. I, a continuació, els continguts
específics de les dues àrees i els seus criteris, també per cicles:
CONTINGUTS COMUNS CRITERIS D’AVALUACIÓ

C.I. (1r i 2n) C.I. (1r i 2n)
Realització d’un treball d’investigació a partir del 1. Col·laborar en les tasques del treball en grup,
plantejament de qüestions i problemes rellevants de contrastant i valorant les explicacions dels altres i les
l’entorn, mitjançant el treball cooperatiu i a partir de pròpies amb respecte.
l’experimentació i l’ús de diferents fonts d’informació 2. Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i
i de les tecnologies digitals (programes específics, fenòmens, utilitzant estratègies de cerca de dades
simulacions...). i comunicar els resultats de la recerca oralment i/o
Plantejament de preguntes a partir d’observacions. gràficament.
Ús de taules simples per recollir dades i comparar-les.
Justificació oral i escrita de les propostes de solució
del treball d’investigació.
Comunicació de les informacions obtingudes utilitzant
diferents llenguatges.

C.M. (3r i 4t) C.M. (3r i 4t)
Realització d’un treball d’investigació a partir del 1. Plantejar-se interrogants sobre determinats fets i
plantejament de qüestions i problemes rellevants de fenòmens, obtenir informació rellevant per mitjà de
l’entorn, mitjançant el treball cooperatiu i a partir de l’observació sistemàtica directa i indirecta i del recull
l’experimentació i l’ús de diferents fonts d’informació de dades amb els mitjans i fonts adequats i comunicar
i de les tecnologies digitals (programes específics, els resultats de la recerca oralment, gràficament i per
simulacions...). escrit.
Cerca i contrast d’informació en diferents suports 2. Mostrar iniciativa i creativitat en la realització d’un
(textos científics, imatges, gràfics, mapes, plànols...). treball d’investigació sobre un tema rellevant de
Argumentació oral i escrita de les propostes de solució l’entorn, utilitzant els recursos digitals de forma
del treball d’investigació. eficient.
Comunicació de les informacions obtingudes utilitzant 3. Valorar el treball en grup mostrant actitud de
diferents llenguatges. cooperació i participació responsable, acceptant les
Utilització dels mecanismes de la participació activa, diferències amb respecte i tolerància envers les idees i
la cooperació i el diàleg en la construcció de tasques aportacions dels altres en els diàlegs i els debats.
comunes i en la resolució de conflictes.

C.S. (5è i 6è) C.S. (5è i 6è)
Realització d’un treball d’investigació a partir del 1. Mostrar iniciativa i creativitat en la realització d’un
plantejament de qüestions i problemes rellevants de treball d’investigació.
l’entorn, mitjançant el treball cooperatiu i a partir de 2. Plantejar-se interrogants sobre determinats problemes
l’experimentació i l’ús de diferents fonts d’informació socialment rellevants. Valorar la relació de proximitat
i de les tecnologies digitals (programes específics, que proporcionen les tecnologies digitals amb altres
simulacions...). llocs del planeta.
Argumentació oral i escrita de les propostes de solució 3. Obtenir informació i recollir dades a partir de
del treball d’investigació. l’observació directa i indirecta utilitzant diferents tipus
Comunicació de les informacions obtingudes utilitzant de fonts documentals (textuals, patrimonials, orals) i
diferents llenguatges. experimentals.
Elaboració d’un informe per comunicar el procés i els 4. Interpretar i comunicar els resultats de la recerca
resultats. oralment, gràficament i per escrit.
Estratègies per al treball en xarxa. 5. Trobar estratègies que millorin el treball cooperatiu
a partir de l’anàlisi de les actuacions pròpies i la dels
altres.
20 TEMARI
3.2.1 Àrea de Medi natural

Els continguts específics de l’àrea de medi estan dividits en 5 blocs:
Bloc 1. Iniciació a l’activitat científica.
Bloc 2. El món dels éssers vius.
Bloc 3. Les persones i la salut.
Bloc 4. Matèria i energia.
Bloc 5. Entorn, tecnologia i societat.
XX C.I. (1r i 2n)
Continguts específics
Bloc 1. Iniciació a l’activitat científica
−− Exploració d’aspectes de l’entorn a partir d’una qüestió rellevant.
−− Utilització de les tecnologies digitals per cercar i seleccionar informació i simular processos
científics.
−− Comunicació oral de les observacions realitzades utilitzant diferents llenguatges.
−− Utilització de material i tècniques específiques de laboratori tenint en compte les normes
d’ús i de seguretat.
−− Neteja, ordre, manteniment i estalvi dels materials i l’instrumental.
Bloc 2. El món dels éssers vius
−− Observació, utilitzant mètodes directes i indirectes, d’organismes i d’objectes inerts, per
identificar-ne les diferències.
−− Caracterització dels éssers vius per la seva capacitat de realitzar les funcions bàsiques:
nutrició, reproducció i relació.
−− Observació a ull nu d’un organisme en el seu medi natural o reproduint el medi a l’aula.
−− Animals i plantes de l’entorn. Classificació segons diferents criteris observables.
−− Responsabilitat envers els animals domèstics i plantes.
−− Característiques i comportaments d’animals i plantes per adaptar-se al medi.
Bloc 3. Les persones i la salut
−− Caracterització de l’ésser humà com a ésser viu.
−− Identificació de les principals parts del cos.
−− Diferències i semblances, canvi i continuïtat entre persones.
−− Nutrició: relació amb el creixement, recanvi i manteniment de la vida.
−− Parts del cos que permeten la relació amb el medi.
−− Malalties principals relacionades amb els òrgans dels sentits.
−− Percepció de la llum i el so.
−− Diferents tipus d’aliments.
−− Valoració d’una alimentació sana i variada.
−− Valoració i justificació de la necessitat de la higiene i del descans personal.
−− Valoració del bon ús del temps de lleure.
−− Expressió raonada de sensacions personals i respecte davant les opinions dels altres.
7
Bloc 4. Matèria i energia

−− Observació i descripció d’interaccions que produeixin canvis en un sistema.
−− Observació, descripció i classificació de materials en funció d’algunes propietats tot
relacionant-les amb els seus usos.
−− Distinció entre objectes d’un sol tipus de material o de diferents.
−− Reducció, reutilització i reciclatge de residus. Criteris de separació i selecció.
−− Experimentació de la transmissió de la llum en els diferents medis.
−− Valoració de la contaminació lumínica.
Bloc 5. Entorn, tecnologia i societat
−− Observació del funcionament d’aparells habituals de casa i de l’escola, de les parts que els
componen i reconeixement de l’energia que utilitzen.
−− Utilització de peces modulars per a la construcció d’estructures senzilles, com una primera
aproximació a la robòtica educativa.
−− Cura de les eines i dels materials.
−− Muntatge i desmuntatge de joguines i identificació de les parts que componen alguns
objectes.
−− Elements que poden ocasionar riscos.
Criteris d’avaluació
1. Observar l’entorn i identificar relacions senzilles entre els elements que en formen part,
distingint els elements humanitzats i els naturals. Valorar la importància de respectar i protegir
el medi.
2. Distingir éssers vius i objectes inerts i relacionar característiques (nutrició, relació, reproducció)
d’animals i plantes propers amb la seva identificació com a éssers vius.
3. Reconèixer i classificar amb criteris elementals els éssers vius de l’entorn i identificar algunes
relacions que estableixen amb el medi, utilitzant els instruments adequats i mostrant una
actitud de respecte per la natura i pel material.
4. Reconèixer les principals parts del cos humà i relacionar-les amb la seva funció i amb els
canvis físics que es produeixen al llarg de la vida. Identificar semblances i diferències entre les
persones i valorar la seva diversitat física.
5. Valorar positivament la relació entre la salut i el benestar de la persona i la pràctica de
determinats hàbits associats a la higiene, l’alimentació variada i equilibrada, l’exercici físic i el
descans.
6. Observar i identificar les propietats d’alguns materials i relacionar-les amb els seus usos fent-se
preguntes que permetin obtenir informacions rellevants. Resoldre situacions quotidianes vers
la reducció, reaprofitament i reciclatge dels materials.
7. Desmuntar i tornar a muntar objectes senzills i joguines, diferenciar els diferents components,
manipulant-los amb precaució i descriure algunes característiques del seu funcionament.
XX C.M. (3r i 4t)

−− Interès per l’observació i la generació de preguntes científiques, així com per la construcció
de respostes coherents amb el coneixement científic.
−− Disseny i realització de treballs experimentals. Anàlisi i comunicació dels resultats.
22 TEMARI
−− Ús de les funcions del maquinari específic de ciències (sensors, càmera

estereomicroscòpica).
−− Utilització de materials i tècniques específiques del laboratori tenint en compte les normes
d’ús i de seguretat.
−− Caracterització de la funció de nutrició en els animals i plantes.
−− Caracterització de la funció de reproducció a partir de l’observació d’animals i plantes.
−− Caracterització de la funció de relació a partir de l’observació d’animals i plantes i relacionant
aquests amb els seus hàbitats.
−− Classificació dels diferents grups d’animals i plantes de l’entorn proper. Ús de claus
dicotòmiques senzilles.
−− Interès per l’observació, cura i protecció d’animals i plantes de l’entorn proper, i prevenció
dels possibles riscos.
−− Activitats econòmiques relacionades amb la cria d’animals i el cultiu de plantes.
−− Morfologia externa del cos.
−− Sistemes que participen en la funció de relació: locomotor i nerviós.
−− Aparells que intervenen en la funció de nutrició de l’ésser humà (aparells respiratori, digestiu,
circulatori i excretor) i relació entre ells.
−− Principals malalties relacionades amb la funció de nutrició i de relació.
−− Hàbits d’higiene, de descans i d’exercici físic que afavoreixen una vida saludable.
−− Caracterització de l’alimentació variada i equilibrada com a bàsica per a una vida saludable.
−− Identificació de missatges publicitaris i pràctiques que afavoreixen o no el bon
desenvolupament personal i la salut.
−− Avenços de la ciència en l’alimentació i la salut.
−− Expressió de sensacions i emocions personals.
−− Respecte davant de les sensacions i emocions dels altres.
−− Formulació de propostes d’activitats creatives per a la gestió dels temps de lleure, individual
i col·lectiu.
−− Mesura, comparació i ordenació de propietats dels materials: longitud, massa, capacitat i
temperatura.
−− Conservació de la massa i volum amb els canvis de forma.
−− Fonts d’energia i cadenes energètiques relacionades amb canvis observats a la vida
quotidiana.
−− Ús responsable de les fonts d’energia.
−− Plantejament de preguntes, observació i experimentació sobre magnetisme.
−− Experimentació de la transmissió del so en els diferents medis.
−− Valoració del soroll i la contaminació acústica.
−− Experimentació dels canvis d’estat en l’aigua i la seva reversibilitat.
−− Relació del cicle natural i humà de l’aigua.
−− Ús responsable de l’aigua.
7

−− Fonts d’energia amb què funcionen algunes màquines.
−− Funcionament d’alguns operadors mecànics: eix, roda, politja, pla inclinat, engranatges i
altres.
−− Utilització d’operadors mecànics per a la construcció d’estructures senzilles com ara
elements de robòtica educativa.
−− Eines, màquines i fonts d’energia utilitzades en diferents èpoques històriques: relació amb
les condicions de vida i de treball.
1. Reconèixer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions entre alguns
factors del medi físic i les formes de vida i activitats humanes, i mostrar una actitud de respecte
pel medi.
2. Classificar animals i plantes de l’entorn proper i reconèixer les característiques bàsiques d’acord
amb criteris científics.
3. Identificar les parts del cos que permeten el moviment, relacionar-les amb altres òrgans i
comprendre el funcionament del cos humà des d’un sentit global. Relacionar la nutrició amb
l’obtenció d’energia i el creixement.
4. Valorar positivament la pràctica de determinats hàbits associats a la higiene, l’alimentació,
l’exercici físic i el descans com a hàbits saludables que és recomanable mantenir, tot discernint
les activitats que perjudiquen la salut.
5. Saber muntar, desmuntar i utilitzar algunes màquines senzilles, analitzant el seu funcionament,
posant atenció especial a l’energia que utilitzen. Valorar la importància de fer un ús responsable
de les fonts d’energia.
6. Observar i identificar les propietats d’alguns materials i relacionar-los amb els seus usos fent-se
preguntes que permetin obtenir informacions rellevants.
XX C.S. (5è i 6è)
−− Realització d’un treball d’investigació a partir del plantejament de qüestions i problemes
rellevants de l’entorn, mitjançant el treball cooperatiu i a partir de l’experimentació i l’ús de
diferents fonts d’informació.
−− Argumentació oral i escrita de les propostes de solució del treball d’investigació.
−− Utilització de material i tècniques específiques de laboratori.
−− Cerca i contrast d’informació en diferents suports (lectura de textos científics, d’imatges,
gràfics...).
−− Planificació d’experiències per comprovar propietats dels materials i el seu comportament.
−− Utilització de la lupa binocular per a l’observació de petits organismes o part d’ells.
−− Ús del microscopi per a l’observació d’alguns microorganismes.
−− Instruments i objectes d’ús habitual al laboratori: coneixement i utilització.
−− Normes de seguretat en el laboratori: coneixement i aplicació.
24 TEMARI

−− Relació entre funcions vitals i estructura d’alguns animals, plantes i fongs.
−− Criteris per a l’observació científica d’éssers viu.
−− Claus i guies per a la classificació d’organismes.
−− Reconeixement dels microorganismes com a altres formes de vida.
−− Valoració de la intervenció dels microorganismes en alguns processos quotidians.
−− Observació i descripció d’alguns éssers vius i de la seva interacció amb el medi.
−− Relació entre funcions vitals i estructura d’alguns animals, plantes i fongs.
−− Visió integrada dels aparells i sistemes que possibiliten les funcions dels cos humà.
−− Canvis que comporta el creixement en el desenvolupament físic, personal i relacional.
−− Funcions de reproducció i relació en els éssers humans i òrgans, aparells i sistemes que hi
intervenen.
−− Reconeixement de la dimensió afectiva de la sexualitat i d’algunes malalties relacionades
amb la funció de reproducció.
−− Valoració critica dels comportaments individuals que afecten la salut dels altres i la pròpia.
−− Riscos del consum de tabac i alcohol.
−− Hàbits d’higiene i estils de vida saludables.
−− Actuacions de primers auxilis per ajudar-se i ajudar els altres.
−− Coneixement i valoració dels avenços de la ciència en l’alimentació i la salut.
−− Expressió raonada de les valoracions pròpies i contrast amb les valoracions dels altres sobre
decisions que afavoreixen un comportament responsable i saludable.
−− Mesura i comparació de masses i volums de materials diversos.
−− Observació, experimentació i descripció de materials amb diferents densitats.
−− Anàlisi dels efectes d’una força o diferents forces sobre un objecte. Aplicació a l’estudi de
màquines simples que s’utilitzen habitualment a l’escola o a casa.
−− Fonts d’energia més utilitzades en la societat.
−− Diferenciació entre energies renovables i no renovables.
−− Planificació i realització d’experiències sobre el comportament de materials davant de la
llum, el so, la calor, la humitat i l’electricitat.
−− Propietats dels diferents materials d’una mescla relacionant-les amb l’ús de diferents
tècniques de separació de substàncies: imantació, filtració, decantació, evaporació i
destil·lació.
−− Propietats de l’aigua com a dissolvent.
−− Canvis químics en relació amb fenòmens quotidians: combustions, oxidacions i
fermentacions. Aplicació a la prevenció del foc i obtenció de compost.
−− Valoració de l’impacte del desenvolupament tecnològic en les condicions de vida i en el
treball.
−− Components d’un circuit elèctric.
−− Disseny i construcció de circuits elèctrics senzills.
−− Valoració de la importància d’adoptar comportaments que minimitzin el consum elèctric.
−− Avenços, productes i materials que intervenen en el progrés de la societat.
7
1. Analitzar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i de les fonts d’energia, així com
algunes conseqüències dels usos inadequats.
2. Reconèixer i explicar la presència ubiqua dels microorganismes en el medi.
3. Relacionar l’estructura d’un ésser viu amb les funcions que realitza. Identificar els principals
òrgans del cos humà i les funcions que realitzen tot relacionant l’adequat funcionament del
cos amb determinats hàbits de salut. Conèixer les repercussions dels hàbits incorrectes sobre
la salut.
4. Planificar i portar a terme experiències senzilles sobre alguns fenòmens físics i químics de
la matèria: plantejar-se hipòtesis, seleccionar el material necessari, registrar els resultats i
comunicar les conclusions, amb diferents llenguatges per mitjans convencionals i amb l’ús de
les TAC.
5. Planificar i realitzar projectes de construcció d’alguns objectes, maquetes i aparells senzills,
seleccionant els materials pertinents, demostrant responsabilitat en les tasques individuals i
actitud cooperativa per al treball en grup i vetllant per la pròpia seguretat i la dels altres.
3.2.2 Àrea de medi social i cultural

Els continguts de l’àrea s’organitzen en tres blocs:
Bloc 1. El món que ens envolta.
Bloc 2. Persones, cultures i societats.
Bloc 3. Canvis i continuïtats en el temps.
XX C.I. (1r i 2n)
Bloc 1. El món que ens envolta
−− Observació d’elements i fenòmens naturals.
−− Comunicació de les observacions utilitzant formes de representació bàsiques.
−− Orientació mitjançant l’observació d’elements naturals i humanitzats de l’entorn.
Bloc 2. Persones, cultures i societats
−− Organització social propera a l’alumnat: família, amics, escola, barri, localitat...
−− Participació i coresponsabilitat en les tasques de la vida domèstica, escolar i social. Superació
d’estereotips sexistes.
−− Elements característics de l’entorn, els serveis i els espais comuns. Valoració de la
responsabilitat personal en el seu ús.
−− Formes d’organització de l’escola i de l’entorn proper.
−− Valoració la importància de la convivència.
−− Reconeixement dels drets i deures de les persones del grup, així com la importància del
diàleg en la resolució de conflictes.
−− Manifestacions culturals de l’entorn. Valoració de la seva diversitat i riquesa.
−− Procedència geogràfica i activitat econòmica dels avantpassats propers.
−− Mesures que contribueixen a la seguretat personal i digital.
Bloc 3. Canvis i continuïtats en el temps
−− Observació dels canvis en les persones al llarg del temps. Etapes de la vida.
−− Ús de fonts orals, documentals i materials per reconstruir la pròpia història.
−− Ús de les nocions bàsiques de temps (abans/després, passat/present/futur, durada).
−− Ús de les unitats de mesura bàsiques (dia, setmana, mes i any).
−− Canvis i continuïtats en fets quotidians de la pròpia experiència i en elements del patrimoni.
26 TEMARI
1. Observar l’entorn i identificar relacions senzilles entre els elements que en formen part,
distingint els elements humanitzats i els naturals. Valorar la importància de respectar i protegir
el medi.
2. Conèixer alguns valors fonamentals de la convivència democràtica, especialment aplicats a
l’escola i la necessitat de respectar les normes bàsiques com a ciutadans i ciutadanes.
3. Reconèixer, identificar i posar exemples de les responsabilitats i de les tasques que
desenvolupen les persones a l’entorn, superant els estereotips sexistes.
4. Valorar el paper de les famílies i descriure alguns aspectes de la vida personal i familiar. Ordenar
temporalment alguns fets rellevants. Descriure altres fets quotidians i elements patrimonials
aplicant nocions temporals bàsiques.
5. Utilitzar croquis, així com referents d’orientació espacial per situar-se en l’entorn, localitzar
determinats elements i desplaçar-se.
XX C.M. (3r i 4t)
−− Sistema Sol-Terra-Lluna.
−− Relacions entre els moviments de rotació i translació de la Terra, el dia i la nit i les estacions.
−− Relació entre la posició del Sol i les ombres.
−− Mesura de la temperatura, direcció i velocitat del vent i quantitat de precipitació.
−− Registre, representació gràfica i interpretació de dades meteorològiques bàsiques.
−− Formes de relleu i accidents geogràfics.
−− Localització de les formes de relleu i accidents geogràfics més rellevants de l’entorn.
−− Ús i elaboració de plànols i mapes senzills del poble, barri o ciutat.
−− Aplicació de tècniques d’orientació.
−− Relació de les principals característiques del clima de l’entorn amb les varietats climàtiques
de Catalunya. Comparació amb altres climes.
−− Observació i descripció de diferents tipus de paisatge de l’entorn proper i llunyà.
−− Reconeixement dels elements naturals i humanitzats i de l’impacte de l’activitat humana
en el paisatge.
−− Identificació i disseny d’actuacions responsables orientades a l’ús sostenible de l’entorn.
−− Elements bàsics de l’estructura econòmica i de l’organització social, política i administrativa
dels municipis i les comarques.
−− Valoració de la diversitat social, cultural i de gènere i respecte per les diferències.
−− Identificació de les manifestacions culturals com a elements de cohesió social.
−− Identificació i descripció d’alguns trets demogràfics i econòmics de l’entorn a partir de
l’observació directa de l’entorn proper i de dades i representacions gràfiques.
−− Anàlisi i comparació de dades d’entorns rurals i urbans.
−− Anàlisi de missatges publicitaris i valoració de la seva incidència en la presa de decisions de
la vida quotidiana.
−− Desenvolupament d’actituds de consum responsable.
−− Reconeixement de situacions relatives a la mobilitat viària que poden comportar risc.
−− Nocions bàsiques per a la cura d’un mateix i de les persones de l’entorn.
7

−− Identificació dels canvis en les persones al llarg del temps i de les diferents etapes personals.
−− Ús de tècniques de registre i representació de la història pròpia i del passat familiar proper.
−− Ús de fonts històriques diverses per obtenir informació i evidenciar els canvis i continuïtats
al llarg del temps d’aspectes de la vida quotidiana i de l’entorn proper.
−− Ús d’unitats de mesura temporal i aplicació de les nocions de canvi i continuïtat.
−− Anàlisi de l’evolució d’algun aspecte de la vida quotidiana al llarg del temps: ús d’unitats de
mesura temporal i aplicació de les nocions de canvi i continuïtat.
−− Anàlisi diacrònica i sincrònica de l’evolució d’alguns aspectes de la vida quotidiana
(habitatge, vestit, utillatge...) al llarg del temps i comparant diverses cultures.
−− Identificació del paper dels homes i les dones, individualment i col·lectiva, en la història.
−− Descoberta i valoració del patrimoni comarcal, social i cultural.
−− Aplicació de nocions de canvi i continuïtat en els paisatges.
1. Reconèixer i explicar, recollint dades i utilitzant aparells de mesura, les relacions entre alguns
factors del medi físic i les formes de vida i activitats humanes i mostrar una actitud de respecte
pel medi.
2. Analitzar i descriure elements naturals i humanitzats del paisatge de l’entorn proper i establir
comparacions amb altres tipus de paisatges.
3. Utilitzar plànols i mapes, així com mecanismes d’orientació espacial per situar-se en l’entorn,
localitzar determinats elements i desplaçar-se.
4. Conèixer i valorar el funcionament bàsic de les institucions municipals i comarcals i els
mecanismes democràtics de participació, utilitzant-los per participar activament al centre
escolar.
5. Descriure alguns trets demogràfics i econòmics de l’entorn, identificar algunes manifestacions
culturals, valorar la seva diversitat i riquesa, i localitzar elements del patrimoni comarcal natural
i cultural.
6. Analitzar les situacions que poden comportar risc a nivell viari i proposar mesures de prevenció.
7. Aplicar nocions de canvi i continuïtat a alguns aspectes de la vida quotidiana de les societats
humanes i situar alguns fets històrics rellevants, d’acord amb els criteris de successió i duració
temporals. Utilitzar fonts documentals i patrimonials per justificar aquests canvis i continuïtats.
8. Identificar alguns dels usos que es fan dels recursos naturals i algunes de les conseqüències
que se’n deriven. Analitzar l’impacte d’algunes activitats humanes sobre els recursos i en
particular sobre l’aigua.
XX C.S. (5è i 6è)
−− La Terra, planeta del sistema solar.
−− Lectura i interpretació de dades del temps atmosfèric en diferents representacions.
−− Identificació de la relació entre clima, vegetació i relleu.
−− Principals riscos mediambientals relacionats amb el clima.
−− Identificació i localització de les principals unitats de relleu i la hidrografia de Catalunya,
d’Espanya i del món.
−− Utilització i interpretació de diferents representacions cartogràfiques (plànols, fotos aèries,
croquis...), en diferents suports, per localitzar elements importants del medi físic.
28 TEMARI
−− Reconeixement dels usos socials d’algunes roques i minerals.

−− Anàlisi dels elements naturals i antròpics que influeixen en la configuració del paisatge.
−− Identificació d’alguns fenòmens naturals: els terratrèmols i les avingudes d’aigua.
−− Valoració d’actuacions que contribueixen a la protecció del medi.
−− Participació activa a l’escola com a aprenentatge per a la vida en democràcia.
−− Reconeixement de la diversitat d’opinions.
−− Ús de diferents canals per a l’intercanvi d’opinions i difusió d’informacions.
−− Organització territorial de Catalunya, Espanya i Europa.
−− Principals institucions democràtiques i organitzacions polítiques.
−− Valoració del paper de les administracions en la garantia dels serveis públics.
−− Reconeixement i valoració de la diversitat cultural i lingüística de Catalunya i d’Espanya.
−− Coneixement dels símbols que identifiquen Catalunya en el marc europeu.
−− Valoració dels drets i deures ciutadans i del paper individual i col·lectiu en la construcció
d’un món més just i equitatiu.
−− Valoració de la necessitat d’un compromís per a la resolució de problemàtiques socials.
−− Rebuig dels estereotips i prejudicis, així com de les situacions d’injustícia i discriminació,
per raons de gènere, orientació afectiva, origen i creences, desenvolupant sentiments
d’empatia i respecte amb els altres.
−− Observació, identificació i descripció d’alguns trets demogràfics, econòmics i culturals i
religiosos de la societat catalana i espanyola.
−− Trets principals de l’espai geogràfic mundial relatius als moviments migratoris i la
globalització. El diàleg entre cultures i religions.
−− Activitats econòmiques del territori i sectors de producció. Tipus d’empresa i la seva
organització.
−− Valoració de la influència de les vies de comunicació i transport en el desenvolupament de
l’economia del territori.
−− Valoració de la viabilitat d’una idea emprenedora per mitjà del treball cooperatiu i utilitzant
diferents fonts d’informació.
−− Interpretació de la realitat a través dels mitjans de comunicació.
−− Anàlisi crítica de la influència de la publicitat sobre els hàbits de consum.
−− Consum responsable i valoració de l’ús del diner.
−− Identitat digital. Gestió de la privacitat de les dades.
−− Nocions bàsiques per a la cura d’un mateix i de les persones de l’entorn.
−− Prevenció de la violència masclista i de qualsevol fanatisme.
−− Comprensió del temps cronològic: identificació de la durada, simultaneïtat i successió
d’esdeveniments històrics.
−− Ús de representacions gràfiques per situar fets i etapes de l’evolució històrica.
−− Ús de diferents fonts històriques (orals, documentals, materials) per contrastar informacions
sobre un mateix esdeveniment i obtenir elements per explicar les accions humanes.
−− Valoració de la pròpia història personal i col·lectiva per a la comprensió del passat i del
present i la construcció del futur.
−− Valoració de l’intercanvi intergeneracional d’experiències.
−− Anàlisi del paper de les dones com a subjectes individuals o col·lectius de la història al llarg
del temps i valoració de la seva aportació al patrimoni i a la cultura.
7
−− Anàlisi de l’evolució d’algun element patrimonial de l’entorn proper mostrant-hi respecte.

−− Caracterització de les formes de vida prehistòriques.
−− Romanització a la península Ibèrica. Fets bàsics de l’edat antiga al territori actual de
Catalunya.
−− Trets bàsics de l’estructura social, política i econòmica de l’edat mitjana a la península Ibèrica
en el marc de l’Europa feudal. Naixement i expansió de la Catalunya medieval.
−− Trets bàsics de l’estructura social, política i econòmica de l’edat moderna a la península
Ibèrica. L’època dels descobriments. Catalunya dins la monarquia hispànica.
−− L’època de les revolucions polítiques i econòmiques a Espanya i Europa (segles xviii i xix). La
revolució industrial a Catalunya.
−− El món contemporani. Anàlisi dels fets bàsics de la història de Catalunya, Espanya i el món
al llarg dels segles xx i xxi per comprendre la societat actual.
−− Estudi de diferents avenços tecnològics i científics. La seva repercussió en el món
contemporani.
1. Analitzar els elements físics i humanitzats dels paisatges i dels principals factors de canvi
produïts per processos naturals i per l’activitat humana al llarg del temps. Reconèixer la
diversitat de paisatges de Catalunya i Espanya i la necessitat de preservar la riquesa paisatgística
i patrimonial.
2. Valorar, entre d’altres recursos, l’aigua com un bé escàs, i conèixer maneres diferents de
prevenir o reduir l’impacte de les activitats humanes sobre el medi.
3. Utilitzar plànols i mapes a diferents escales interpretant els diferents signes convencionals, així
com fotografies aèries. Elaborar croquis i plànols senzills com a mitjà per analitzar elements del
territori i comunicar els resultats de les observacions i interpretacions.
4. Conèixer, analitzar i valorar els mecanismes de funcionament i de participació de les
societats democràtiques, aplicats als òrgans de govern de diferents institucions, assumint
responsabilitats en el si del marc escolar.
5. Reconèixer i respectar la diversitat de manifestacions culturals de l’entorn, de Catalunya
i Espanya. Identificar les normes de convivència dels grups i respectar els drets i deures
fonamentals de les persones.
6. Identificar, descriure i analitzar processos de canvi i transformació socials, culturals, econòmics
i tecnològics en l’entorn, en especial, els canvis provocats per la globalització, identificant i
valorant algunes de les causes de les desigualtats en el món actual.
7. Utilitzar diferents tipus de fonts documentals (textuals, patrimonials, orals) i arqueològiques
per obtenir informació sobre els trets significatius de la societat d’èpoques passades, situant
els fets en línies de temps.
8. Valorar la viabilitat d’un projecte emprenedor relacionat amb un tema rellevant de l’entorn,
utilitzant els recursos digitals de forma eficient.
3.3 Orientacions metodològiques

Partir de l’entorn proper de l’alumne, valorant-ne el seu aspecte motivacional.
Cercar l’equilibri entre les realitats socials catalana i espanyola i global, i també entre els temps
més allunyats i els més propers, tant en el passat com en el futur.
Promoure la recerca de dades a partir d’aquestes realitats.
Potenciar el coneixement directe de la realitat.
30 TEMARI
Privilegiar la identificació d’evidències.

Afavorir la lectura de textos i imatges en diferents suports i formats.
Ensenyar a l’alumnat a prendre consciència dels seus propis aprenentatges, a estructurar-los i a
sintetitzar-los
Treballar les actituds i les habilitats que els capacitin per actuar en la promoció d’una vida
saludable, d’un ús sostenible del medi i en situacions de participació ciutadana i defensa dels
drets humans.
Afavorir l’ús del treball cooperatiu per aconseguir el desenvolupament d’actituds d’escolta,
consens, autoavaluació i coavaluació.
Elaborar escrits, gràfics, maquetes, mapes conceptuals, dibuixos, esquemes, exposicions orals, ...
L’ús de les TAC com a element rellevant: visualitzadors i sensors per a observar i mesurar fenòmens
reals, transferir-hi dades a l’ordinador, fer-ne els gràfics corresponents i analitzar-los sense fer ús
del càlcul mental.
Utilitzar Internet per a la recerca de recursos d’informació, mapes virtuals, bases de dades i
aplicacions per als projectes, entre d’altres.
Treballar estratègies de localització d’informació, així com l’obtenció, l’anàlisi i el tractament de
dades.
3.4 Orientacions d’avaluació

L’avaluació ha d’estar dirigida fonamentalment a millorar l’aprenentatge de l’alumnat, és a dir, a
subministrar informació de diferents procedències, per comprendre els punts forts i els punts
febles de l’aprenentatge de l’alumnat en relació amb les competències, els objectius establerts i
els continguts. D’aquesta manera, els mestres podran adaptar el programa a les necessitats reals de
l’alumnat, per ajudar-los a superar els obstacles i assolir els objectius establerts.
Amb aquesta finalitat, i per estimular que els alumnes aprenguin a autoavaluar-se i a autoregular-se
s’ha de promoure una avaluació inicial de les idees prèvies i de les representacions sobre el que ells
pensen que aprendran i una avaluació en el procés d’aprenentatge que incideixi especialment en la
regulació de les formes d’anticipació i planificació del pensament i de l’acció.
Finalment caldrà planificar una avaluació final o sumativa, d’acord amb els criteris d’avaluació, en
la qual l’alumnat haurà de demostrar haver assolit les competències, a partir de la proposta de
situacions o problemes en resposta als quals hagi d’aplicar els coneixements apresos.
Caldrà deixar espais per a l’autoavaluació i la coavaluació i en el treball en equip l’avaluació haurà
d’incloure tant el treball col·lectiu com les aportacions individuals.
Per a l’avaluació de les competències i els continguts d’aquesta àrea caldrà en molts casos observar
l’actuació dels alumnes en entorns reals o que el simulen: caldrà aprofitar les sortides del centre o
reproduir a l’escola determinats ambients (horts, aquaris...) i utilitzar en aquest sentit els recursos
digitals apropiats (simuladors informàtics, mapes en format digital…).
Les pautes d’observació del mestre, les rúbriques d’autoavaluació, els qüestionaris, els dossiers
personals d’aprenentatge, els mapes conceptuals, les maquetes, els dibuixos, les exposicions orals,
els KPSI són, entre d’altres, eines útils d’avaluació que es poden plantejar a l’inici, durant o al final del
procés de l’aprenentatge.
7
4 Relació amb altres àrees del currículum

La pròpia concepció de l’etapa obliga a un treball globalitzat entre totes les àrees del currículum que
han d’aconseguir assolir conjuntament tots els objectius que fixa la LOE i els decrets posteriors. De
la mateixa manera, si considerem que és un sol professor/a qui exerceix com a tutor/a a les aules de
primària i és responsable de l’ensenyament dels continguts de gairebé totes les àrees de coneixement
(llevat d’educació musical, educació física, llengua estrangera i religió), no sembla adequat un tutor
que no integri el conjunt dels aprenentatges de cada disciplina en activitats, unitats didàctiques o
projectes d’aula. De la mateixa manera ens referim a les editorials, essent el més freqüent (i gens
desitjable) que cada àrea de coneixement tingui un tractament independent en el seu llibre de text.
Per valorar les relacions de l’àrea de Coneixement del medi natural i de Coneixement del medi
social i cultural amb la resta de les àrees del currículum hem de tenir en compte que es poden
desenvolupar en tres aspectes: En l’àmbit de les competències a desenvolupar, en els continguts que
es comparteixen i intercanvien i en l’actuació didàctica de l’aula on les àrees de coneixement poden
quedar subsumides en activitats i projectes globalitzats. Si al·ludim a les competències bàsiques
podem veure amb algun exemple com totes les àrees es relacionen més o menys intensament amb
l’àmbit de medi.
En la competència cultural i artística, Educació artística desenvolupa el coneixement de codis
buscant l’acostament a diverses manifestacions culturals i artístiques dotant als alumnes d’instruments
per a la seva anàlisi que són necessaris per comprendre l’art actual i les seves manifestacions en altres
etapes de la història. Una de les activitats preferides de mestres i escolars és la visita a museus, on
la col·laboració d’ambdues àrees és imprescindible. Educació física ajuda a desenvolupar l’expressió
d’idees i sentiments de forma creativa mitjançant l’exploració del propi cos i del moviment. Les
relacions entre els aspectes lligats al coneixement anatòmic o al sistema locomotor són punts de
contacte molt fructífers. D’altra banda, el treball sobre manifestacions artístiques (ball) o culturals
(esport) és part integrant de la història de la cultura de les nostres societats.
En la competència en el coneixement i la interacció amb el món físic, l’àrea d’Educació artística
se serveix del medi com a pretext per a la creació artística, l’explora, el manipula i l’incorpora recreant-
lo per enriquir la vida de les persones. Igualment, li competeix valorar les agressions que deterioren
la qualitat de vida, com la contaminació sonora o les solucions estètiques poc afortunades en espais
i edificis ajudant nens i nenes a preservar un entorn físic agradable i saludable. Educació Física és
competent a través de l’esport i l’activitat física en la prevenció de malalties i l’adquisició d’hàbits
saludables. L’àrea de Matemàtiques contribueix a aquesta competència perquè fa possible una millor
comprensió i una descripció més ajustada de l’entorn. El desenvolupament de la percepció espacial
(figures planes i volums en l’espai) o el desenvolupament de la mesura per conèixer amb precisió
la realitat i poder actuar en ella (la cronologia i les seves operacions matemàtiques o l’aplicació de
fórmules matemàtiques als problemes físics i químics) en són alguns exemples.
En la competència social i ciutadana, una de les que més desenvolupa l’àmbit de Coneixement
del medi, l’àrea d’Educació física (a través d’activitats esportives o de temps lliure en espais oberts
o tancats) és competent en l’educació en habilitats socials, la integració, la relació, el respecte, la
cooperació i la solidaritat, aspectes tots ells fonamentals per a una educació ciutadana responsable i
per entendre la necessitats de normes i lleis o l’organització institucional de societats complexes. Les
àrees de Llengua i Llengua estrangera contribueixen poderosament a aquesta competència ja que
aprendre a comunicar-se amb els altres correctament és el primer pas en l’establiment d’acords i de
llaços socials de col·laboració. L’àrea de Llengua estrangera és també competent en la comunicació
entre pobles i cultures, en la seva valoració, comprensió i respecte (el paper de les migracions i la
globalització mundial és present en aquesta competència).
32 TEMARI
Si prenem els continguts com a base de la relació entre les àrees es poden esmentar alguns
eixos bàsics de l’Educació Primària que són tractats per totes i que el docent ha de saber integrar en
unitats didàctiques globals. Com podríem desenvolupar un tema com la llum, l’aigua, els transports,
la contaminació, el cos humà, la salut, la ciutat, el paisatge, les comunicacions, la pintura o qualsevol
època de la humanitat sense tenir en compte totes i cada una de les àrees de coneixement del
currículum? Queda clar que, quan valorem les relacions entre les àrees respecte als continguts,
caldria tenir en compte la necessitat que cada àrea té dels continguts de les altres per desenvolupar
els seus aprenentatges, els continguts que es comparteixen i els procediments globalitzats per dur-
los a terme a l’aula.
Respecte les dues àrees instrumentals (Matemàtiques i Llengua) és obvi que la seva relació amb
l’àmbit de Coneixement del medi és imprescindible, no només perquè pugui intercanviar i compartir
continguts, sinó perquè ambdues són necessàries per estructurar i donar sentit a l’ensenyament i
aprenentatge de la resta de les àrees: sense saber llegir, expressar-se oralment o per escrit amb
correcció o sense un coneixement bàsic matemàtic és impossible la construcció de coneixement
en qualsevol àrea.
7
CONCLUSIÓ
Aquest tema és clarament instrumental per a l’opositor i li facilita tant aspectes teòrics com pràctics
perquè entengui la filosofia del sistema educatiu actual, la integració d’importants sabers acadèmics
en el currículum escolar i li subministra pautes, estructures i suggeriments didàctics a l’hora d’elaborar
les programacions didàctiques.
A les seves pàgines apareixen les referències bàsiques del currículum. Caldrà comptar sempre
amb el suport de material escolar d’ús quotidià a l’aula (llibres escolars) i les guies per a mestres o
programacions d’unitats didàctiques que les editorials ofereixen generosament a les seves pàgines
web de suport al professorat.
En definitiva, tot mestre/a ha de conèixer, abans d’obrir la porta de l’aula, els principis normatius que
des de les autoritats educatives es volen fer arribar fins a cada aula. Sense ells no serà possible una
actitud pedagògica crítica i l’adaptació creativa de cada bloc de coneixements en el dia a dia de
cada centre.
34 TEMARI
BIBLIOGRAFIA
BIBLIOGRAFIA REFERIDA
CHIESA, B. (1975): Razones pedagógicas para la investigación del medio, Cuadernos de Pedagogía,
nº 10.
DEL CARMEN, L. (1993): Conocimiento del medio. Signos, 8/9, 72-83.
DOMÍNGUEZ GARRIDO, M.ª C. (Coord.) (2014): Didáctica de las Ciencias Sociales. Madrid: Pearson.
ESCAMILLA, A. y LAGARES, A. R. (2006): La LOE: perspectiva pedagógica e histórica. Glosario de términos
esenciales. Barcelona: Graò.
FRABBONI, F.; GALLETTI, A. y SAVORELLI, C. (1980): El primer abecedario: el ambiente. Barcelona: Fonta-
nella.
FRIERA, F. (1997): Didáctica de las Ciencias Sociales: Geografía e Historia. Madrid: Ed. de la Torre.
LÓPEZ GOÑO, I.; GOÑI ZAGALA, J. M. (2015): Hacia un curriculum guiado por las competencias. Navarra:
Universidad pública.
MARTINEZ RODRIGUEZ, S. ; NÚNEZ PÉREZ, J. C; VALLE ARIAS, A. (2014): Enseñar a aprender: estrategias,
actividades y recursos instruccionales. Madrid: Pirámide.
TARRADELLAS, R. (2001): «Descubrimiento del entorno natural y sociocultural». En LLEIXA, T. (Coord.).
La educación Infantil 0-6 años. Vol. I. Barcelona: Paidotribo.
BIBLIOGRAFIA COMENTADA
BANET. E. (Dir.) (2004): Perspectivas para las ciencias en la Educación Primaria. MEC, Madrid.
Com a resum d’un curs d’estiu, Enrique Banet recull col·laboracions d’experts en l’ensenyament de
les Ciències Experimentals en l’Educació Primària. L’índex abasta des dels processos d’ensenyament i
aprenentatge de les ciències a diferents propostes didàctiques.
GARCÍA RUIZ, A. L. (2003): El conocimiento del medio y su enseñanza práctica en la formación del profeso-
rado de Educación Primaria. Granada: Natívola.
Aquesta obra mostra, després d’un primer capítol teòric sobre el concepte de medi i els seus antecedents,
els grans blocs de continguts i el seu tractament didàctic des de les Ciències Socials. És un material molt útil
per relacionar continguts bàsics amb els recursos didàctics indispensables per dur-los a terme.
HANNOUN, H. (1977): El niño conquista el medio. Buenos Aires: Kapelusz.
És un llibre clàssic per informar-se sobre la construcció psicològica de l’entorn en nens i nenes des de
l’educació infantil a l’adolescència.
LICERAS RUIZ, A. (1993): «Importancia educativa del Medio. Finalidades y objetivos». En GARCÍA RUIZ,
A. L. (Coord.). Didáctica de las Ciencias Sociales en la Educación Primaria. Pp. 17-44. Sevilla: Algaida.
L’aportació del professor Liceras va ser una de les primeres construccions teòriques sobre el concepte de
medi nouvingut a l’escola amb la LOGSE. Avui segueix sent una important referència, així com el conjunt
del llibre dirigit pel professor García Ruiz.
7
WEBGRAFIA
http://www.edebe.es
http://www.anayaeducacion.es
http://www.everesteduca.com/pri_conocimiento.asp
http://www.profes.net/
http://www.santillana.com/es/
http://www.vicensvives.es/index.html
REFERÈNCIES LEGISLATIVES
Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).

Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’Educació (LOE).
Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’Educació.
Decret 102/ 2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centres educatius.
Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Primària.
Consulta la normativa vigent en el Document de legislació.

7
RESUM
1. L’àrea de Coneixement 1.2. Enfocament i característiques

del medi natural, social i cultural El tractament educatiu del medi té un enfocament integrador
de coneixements de diferents matèries (Ciències Socials i
en l’Educació Primària: Experimentals) i una perspectiva didàctica globalitzadora
enfocament, característiques i que implica:
propostes d’intervenció educativa Un concepte vivencial.

Un enfocament globalitzador.
Una relació entre el local i l’universal.
1.1. Concepte de medi natural, social i cultural
Un compromís d’actituds personals i col·lectives.
La Llei Orgànica 2/2006, d’educació (LOE), fixa com un dels La construcció subjectiva del coneixement.
objectius de l’Educació Primària:
La interrelació dels sistemes socials, els sistemes biològics i
«Conèixer i valorar el seu entorn natural, social i cultural, els sistemes físico-químics.
així com les possibilitats d’acció i cura del mateix»,
disposant que, per als tres cicles, sigui obligatori el 1.2.1. Construcció del concepte del medi
desenvolupament de l’àrea de Coneixement del Medi
en Educació Primària
natural, físic i social.
La construcció del concepte del medi es pot estructurar en
1.1.1. Definició quatre etapes:
El medi és el conjunt de factors naturals, socials, culturals El medi concebut com una realitat indiferenciada.
i psicològics que envolten l’individu, que estan en relació El medi concebut com un escenari harmònic.
dialèctica amb ell, que incideixen en el seu comportament i El medi concebut com un recurs.
que doten de significació les seves actuacions. Per medi no
El medi concebut com a conjunt de sistemes
entenem només el medi físic, el sensorial i immediatament
interrelacionats.
perceptible o el present, sinó tot el complex d’elements i
relacions en els quals l’individu es troba immers directament
1.2.2. Característiques del concepte educatiu
o indirectament (tot el que actua sobre nosaltres, ens mou
i ens orienta, ens fa madurar o progressar, ens espanta, ens de medi
planteja problemes o ens imposa eleccions. a) Beneficis que reporta el seu aprenentatge:
Al Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels −− Afavoreix la consecució d’aprenentatges significatius.
ensenyaments de l’Educació Primària, s’entén per medi: −− És un mètode d’ensenyament actiu en el qual l’alumne
«El concepte de medi que dóna nom a l’àmbit de l’àrea exerceix un paper protagonista.
fa referència tant al conjunt de situacions, fenòmens, −− És un agent motivador per a l’ensenyament ja que es
objectes, elements o problemes que integren l’espai parteix de les realitats més pròximes al nen.
natural i humanitzat —l’escenari on conviuen les −− Fomenta la interdisciplinarietat.
persones i on interactuen amb la naturalesa— com −− Incorpora actituds i procediments característics de les
una manera d’aproximar-se a l’estudi de la realitat Ciències Socials i Experimentals.
natural i social. El coneixement del medi centra la seva −− Afavoreix el desenvolupament intel·lectual i la formació
intervenció didàctica a facilitar a l’alumnat el pas de la de la personalitat.
cultura viscuda a la seva reconstrucció intel·lectual». −− Afavoreix la formació d’alumnes amb ments obertes i
lliures.
1.1.2. Antecedents b) Dificultats i aspectes negatius:
Encara que ens puguem remuntar a Comenius (S XVII) o −− Dificultat per conèixer, comprendre i dirigir els processos
tinguem en els Programes Renovats de l’EGB (1982) el primer d’aprenentatge significatiu dels nens.
antecedent a l’escola moderna, no serà una realitat oficial −− Tendència a afavorir els aspectes observacionals i
a l’aula fins a l’aplicació de la LOGSE moment en què es experimentals davant les activitats intel·lectuals.
constituirà com a element vertebrador d’una àrea específica −− L’oblit de les relacions entre el pròxim i el llunyà.
de continguts en l’Educació Infantil i Primària. −− La investigació del medi com una finalitat en si mateix.
−− El risc de descontextualització del currículum dissenyat.
−− La dificultat d’adaptació a aquesta metodologia del
professor tradicional.
38 TEMARI
1.3. Propostes d’intervenció educativa Competències bàsiques emmarcades de manera transversal

en totes les àrees del currículum:
X
XDes de les Ciències Socials 1. Competència comunicativa lingüística I audiovisual.
Procediments que ajudin a construir la noció d’espai i que 2. Competència matemàtica.
desenvolupin l’observació de l’entorn pròxim: cartografia, 3. Competència en el coneixement i la interacció amb el món
ús de maquetes, fotografies, sistemes d’informació físic.
geogràfica (SIG), jocs de simulació, realització de gràfics
4. Competència artística I cultural.
i taules o mètodes estadístics per analitzar la informació.
L’excursió o sortides al camp/ciutat. 5. Competència digital.
Sobre els canvis en el temps i les societats del passat: 6. Competència social i ciutadana.
els estudis familiars, la confecció d’eixos cronològics 7. Competència d’aprendre a aprendre.
frisos temporals, ús de fonts escrites, orals, visuals obres 8. Competència d’autonomia, iniciativa personal i
artístiques o la visita escolar al museu, etc. emprenedoria.
Per a la comprensió de la societat actual: l’estudi de les lleis,
l’anàlisi demogràfica, la creació de mecanismes col·legiats de
participació en les institucions, etc. 3. Competències pròpies,
X
XDes de les Ciències Experimentals continguts i criteris d’avaluació:
Procediments lligats amb l’observació i l’experimentació: aspectes més rellevants
aules de recursos didàctics, tallers o laboratoris en la
iniciació al mètode científic. Aprendre Ciència, aprendre a
fer Ciència i aprendre sobre la Ciència. 3.1. Competències pròpies
Observació, classificació i mesurament d’animals, plantes i Segons el Decret 119/2015, de 23 de juny:
minerals, d’objectes i els canvis en la naturalesa.
Recollida, anàlisi i interpretació de dades. Utilització de X
XDimensió món actual
diferents fonts i elaboració d’informes.
Competéncies
Identificació de problemes. Iniciació a la formulació
d’hipòtesi i a la investigació. −− C 1. Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar
estratègies de cerca de dades i analitzar resultats per
Desenvolupament de destreses manuals i maneig
trobar respostes.
d’instruments senzills
−− C 2. Interpretar el present a partir de l’anàlisi dels canvis
i continuïtats al llarg del temps, per comprendre la
2. Contribució de l’àrea societat en què vivim.

−− C 3. Interpretar l’espai a partir dels elements del territori
al desenvolupament i de les seves representacions per situar-s’hi i desplaçar-
se.
de les competències bàsiques −− C 4. Analitzar paisatges i ecosistemes tenint en compte
El Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels els factors socials i naturals que els configuren, per
ensenyaments de l’Educació Primària estableix el seu valorar les actuacions que els afecten.
desenvolupament en els següents àmbits i àrees de −− C 5. Valorar problemes socials rellevants interpretant-ne
coneixement que els alumnes han de cursar en cadascun dels les causes i les conseqüències per plantejar propostes de
cursos de l’etapa: futur.
a) Àmbit lingüístic: Continguts clau
−− Àrea de llengua catalana i literatura. −− Canvi i continuïtat.
−− Àrea de llengua castellana i literatura. −− Globalització, diferenciació i alteritat.
−− Àrea de l’aranès (a l’Aran). −− Organització social.
−− Àrea de primera llengua estrangera. −− Sistema físic.
b) Àmbit matemàtic: −− Sistema geològic
−− Àrea de matemàtiques. −− Comunicació i globalització.
c) Àmbit de coneixement del medi: −− Educació per a la seguretat.
−− Àrea de coneixement del medi natural. −− Espai geogràfic.
−− Àrea de coneixement del medi social i cultural. −− Organització política.
d) Àmbit artístic: −− Economia i sostenibilitat.
−− Ecosistema i paisatge.
−− Àrea d’educació artística: visual i plàstica, música i dansa.
−− Consum responsable.
e) Àmbit d’educació física:
−− Principis i valors democràtics.
−− Àrea d’educació física.
f ) Àmbit d’educació en valors:
−− Àrea d’educació en valors socials i cívics o àrea de religió.
7
X
XDimensió salut i equilibri personal 3.2. Continguts específics i criteris d’avaluació
Competéncies En aquest punt s’exposen, seqüenciats per cicles, els blocs
−− C6. Adoptar hàbits sobre alimentació, activitat física i de continguts i els criteris d’avaluació tal com apareixen
descans amb coneixements científics, per aconseguir el recollits en el Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació
benestar físic. dels ensenyaments de l’Educació Primària. En un primer bloc,
−− C 7. Prendre consciència del propi cos, de les emocions trobarem el continguts comuns de l’àmbit de Coneixement del
i sentiments propis i aliens, per aconseguir l’equilibri medi estructurats per cicles, amb els seus criteris d’avaluació.
emocional i afavorir la convivència. I, a continuació, els continguts específics de les dues àrees i els
seus criteris, també per cicles.
−− C 8. Prendre decisions sobre higiene i salut amb
coneixements científics per a la prevenció i el guariment
de malalties. 3.3. Orientacions metodológiques
Continguts clau
Partir de l’entorn proper de l’alumne, valorant-ne el seu
−− Educació per a la salut. aspecte motivacional.
−− Organització social.
Cercar l’equilibri entre les realitats socials catalana i
−− Educació emocional.
espanyola i global, i també entre els temps més allunyats i
−− Globalització, diferenciació i alteritat. els més propers, tant en el passat com en el futur.
Promoure la recerca de dades a partir d’aquestes realitats.
X
XDimensió tecnologia i vida quotidiana Potenciar el coneixement directe de la realitat.
Ensenyar a l’alumnat a prendre consciència dels seus propis
Competéncies
aprenentatges, a estructurar-los i a sintetitzar-los
−− C 9. Utilitzar materials de manera eficient amb
Treballar les actituds i les habilitats que els capacitin
coneixements científics i criteris tecnològics, per
per actuar en la promoció d’una vida saludable, d’un
resoldre situacions quotidianes.
ús sostenible del medi i en situacions de participació
−− C10. Dissenyar màquines simples i utilitzar aparells de la
ciutadana i defensa dels drets humans.
vida quotidiana de forma segura i eficient.
Continguts clau
3.4. Orientacions d’avaluació
−− Biodiversitat i sostenibilitat.
−− Educació per a la seguretat. L’avaluació ha d’estar dirigida fonamentalment a millorar
−− Fases d’una investigació. l’aprenentatge de l’alumnat, és a dir, a subministrar informació
−− Sistema físic. de diferents procedències, per comprendre els punts forts i els
−− Sistema material. punts febles de l’aprenentatge de l’alumnat en relació amb
les competències, els objectius establerts i els continguts.
−− Canvi i continuïtat.
X
XDimensió ciutadania
Competéncies
4. Relació amb altres àrees
−− C 11. Adoptar hàbits sobre l’adquisició i ús de béns del currículum
i serveis, amb coneixements científics i socials per La pròpia concepció de l’etapa obliga a un treball globalitzat
esdevenir un consumidor responsable. entre totes les àrees del currículum que han d’aconseguir
−− C12. Participar en la vida col·lectiva a partir de valors assolir conjuntament tots els objectius que fixa la LOE i els
democràtics, per millorar la convivència i per afavorir un decrets posteriors.
entorn més just i solidari.
Per valorar les relacions de l’àmbit de Coneixement del
−− C13. Valorar el sistema democràtic partint del
medi amb la resta de les àrees del currículum hem de tenir
coneixement dels sistemes polítics per esdevenir futurs
en compte que es poden desenvolupar en tres aspectes: En
ciutadans crítics.
l’àmbit de les competències a desenvolupar, en els continguts
Continguts clau que es comparteixen i intercanvien i en l’actuació didàctica de
−− Biodiversitat i sostenibilitat. l’aula on les àrees de coneixement poden quedar subsumides
−− Consum responsable. en activitats i projectes globalitzats.
−− Economia i sostenibilitat.
−− Ecosistema i paisatge.
−− Organització social.
−− Sistema físic.
−− Globalització, diferenciació i alteritat.
−− Organització política.
−− Problemes socials rellevants

Tema U7

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Tema U7

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

CATALUNYA

1 L’àrea de Coneixement del medi natural, social i cultural

2 Contribució de l’àrea al desenvolupament de les competències bàsiques

3 Competències pròpies, continguts i criteris d’avaluació:

4 Relació amb altres àrees del currículum

Aquest temaestàrelacionatambaquellsquetracteneldesenvolupament psicoevolutiu (1),

1 L’àrea de Coneixement del medi natural,

1.1 Concepte de medi natural, social i cultural

c) Àmbit de coneixement del medi:

e) Àmbit d’educació física:

f) Àmbit d’educació en valors:

Celestin Freinet Rosa Sensat

1.2 Enfocament i característiques

1.2.1 Construcció del concepte del medi en Educació Primària

Aquest camí podria estructurar-se en quatre grans fases o estadis:

 El medi concebut com una realitat indiferenciada

 El medi concebut com un escenari harmònic

 El medi concebut com un recurs

 El medi concebut com a conjunt de sistemes interrelacionats

1.2.2 Característiques del concepte educatiu de medi

1.3 Propostes d’intervenció educativa

XX Des de les Ciències Socials

XX Des de les Ciències Experimentals

2 Contribució de l’àrea al desenvolupament

c) En l’àmbit de la realitat social en la qual es viu es contribueix amb:

L’àrea també té un aportament substancial a la competència en el coneixement i la interacció

D’aquesta manera, contribueix també de forma rellevant, en la competència digital amb:

Unida a l’anterior, l’àrea es vincula a la competència en comunicació lingüística i audiovisual a

En el desenvolupament de la competència d’aprendre a aprendre, l’àrea col·labora en:

3 Competències pròpies, continguts

3.1 Competències pròpies

XX Dimensió món actual

XX Dimensió salut i equilibri personal

XX Dimensió tecnologia i vida quotidiana

3.2 Continguts específics i criteris d’avaluació

CONTINGUTS COMUNS CRITERIS D’AVALUACIÓ

CONTINGUTS COMUNS CRITERIS D’AVALUACIÓ

CONTINGUTS COMUNS CRITERIS D’AVALUACIÓ

3.2.1 Àrea de Medi natural

XX C.I. (1r i 2n)

 Bloc 4. Matèria i energia

XX C.M. (3r i 4t)

−− Ús de les funcions del maquinari específic de ciències (sensors, càmera

 Bloc 5. Entorn, tecnologia i societat

XX C.S. (5è i 6è)

 Bloc 2. El món dels éssers vius

3.2.2 Àrea de medi social i cultural

XX C.I. (1r i 2n)

XX C.M. (3r i 4t)

 Bloc 3. Canvis i continuïtats en el temps

XX C.S. (5è i 6è)

−− Reconeixement dels usos socials d’algunes roques i minerals.

−− Anàlisi de l’evolució d’algun element patrimonial de l’entorn proper mostrant-hi respecte.

3.3 Orientacions metodològiques

 Privilegiar la identificació d’evidències.

3.4 Orientacions d’avaluació

4 Relació amb altres àrees del currículum

Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE).

Consulta la normativa vigent en el Document de legislació.

1. L’àrea de Coneixement 1.2. Enfocament i característiques

propostes d’intervenció educativa  Un concepte vivencial.

1.3. Propostes d’intervenció educativa Competències bàsiques emmarcades de manera transversal

2. Contribució de l’àrea societat en què vivim.

El medi concebut com una realitat indiferenciada

El medi concebut com un escenari harmònic

El medi concebut com un recurs

El medi concebut com a conjunt de sistemes interrelacionats

Bloc 4. Matèria i energia

Bloc 5. Entorn, tecnologia i societat

Bloc 2. El món dels éssers vius

Bloc 3. Canvis i continuïtats en el temps

Privilegiar la identificació d’evidències.

propostes d’intervenció educativa Un concepte vivencial.