Els centres d’interès com a

estratègia metodològica
Treball individual

Anna Gómara Pascual

Escola Infantil. Aula 3-6
Alba Rizo i Berta Vila
Curs 2023-2024
UVIC-UCC
La metodologia del centre d’interès

L’estratègia metodològica del centre d’interès s’emmarca dins del moviment de renovació
pedagògica que es va dur arreu d’Europa a finals del Segle XIX i a la primera meitat del segle
XX. Aquesta es caracteritzava per basar-se en els principis de la pedagogia activa, donant molta
importància a l’observació i l’experimentació. Unes de les figures mes destacades son la
italiana Maria Montessori (1870-1952), el psicòleg suís Jean Piaget (1896-1980) entre altres,
juntament amb el psicòleg i pedagog belga Ovide Decroly (1871-1932) impulsor de la
metodologia dels centres d’interès introduïda en el seu centre experimental l’ “Ecole de
l’Ermitage” fundada al 1907

La pedagogia de Decroly destaca pel seu enfocament integral que s’adapta als interessos de
l’infant, era un model educatiu que donava molta importància a la natura i també a les
necessitats del nen. Uns dels seus aspectes més destacats van ser la globalització i la integració
de les disciplines, proposant un enfocament educatiu que reflectís la realitat integral de la
vida, superant les barreres artificials entre les matèries escolars, defensava la idea de “école
pour la vie et par la vie”. Aquesta integració, permetia comprendre millor el mon que els
envolta com també fomentava el pensament crític i la interrelació d’idees.

L’observació i l’experiència eren uns altres elements destacats en la pedagogia de Decroly.

Tenia la creença de que quan millor aprenen els nens es quan interactuen amb el seu entorn,
cosa que els hi permet participar activament en el seu procés d’aprenentatge. Adquirien així
coneixements i habilitats pràctiques per la vida quotidiana.

Un altre dels eixos principals que defensava Decroly era l’adaptació a les necessitats
individuals de cada infant, oferint un enfocament personalitzat, reconeixent que cada
estudiant es únic i que per aconseguir un ensenyament efectiu cal considerar les capacitats i
els ritmes de desenvolupament i aprenentatge individuals.

Decroly defensava que els infants tenen una sèrie d’interessos intrínsecs, es per això que
planteja la metodologia del centre d’interès, que consisteix en la construcció del currículum al
voltant d’aquests interessos. Es un sistema que permet als mestres i als estudiants explorar i
aprendre de manera col·laborativa. Els següents punts son els mes destacats del centre
d’interès:

- L’origen del coneixement emergeix dels interessos i curiositats pròpies del nen, i
connectant aquests amb el currículum s’estimula la motivació i l’entusiasme pel procés
d’aprenentatge.
 - Els centres d’interès serveixen com a punt de partida per organitzar i estructurar el
currículum. Cada centre d’interès pot abastar múltiples àrees temàtiques i disciplines
integrant els coneixements de manera holística i significativa. Això fomenta una visió
mes global i interconnectada de l’aprenentatge
- La naturalesa dels centres d’interès permet una gran flexibilitat i adaptabilitat al
context i als interessos dels estudiants en un moment concret. Aquest fet afavoreix a
la personalització de l’ensenyament per satisfer les necessitats especifiques de cada
grup d’estudiants.
- Els centres d’interès fomenten la col·laboració entre mestres i estudiants. Ja que
aquest enfocament promou la participació activa dels estudiants en l’exploració dels
temes, estimulant la capacitat d’investigar, formular preguntes i donar respostes per
mitja de l’experiència directa.
- La integració dels centres d’interès amb la vida quotidiana dels infants es connecta el
currículum amb el mon que els envolta, esdevenint l’aprenentatge més rellevant i
aplicable a situacions reals, facilitant la transferència de coneixements.
- A través dels centres d’interès, no es busca nomes l’adquisició de coneixement, sinó
també el desenvolupament integral de l’estudiant, incloent aspectes, cognitius, socials
i emocionals.

Plantejava la globalització de l’aprenentatge. L’entorn globalitzat no segmenta les diferents

àrees d’aprenentatge sinó que les connecta i associa per obtenir un aprenentatge natural i
significatiu. Amb la globalització, Decroly pretenia que els estudiants percebessin la
connectivitat i les relacions entre els diferents conceptes, evitant caure en el tracte de les
àrees de coneixement com a compartiments separats. Per mitjà de la globalització
l’aprenentatge és més significatiu per als estudiants. A través de l’enfocament dels centres
d’interès els estudiants poden veure la utilitat practica del que estan aprenent.

Per tant, la funció de globalització destaca la importància de proporcionar una educació que
reflecteixi la riquesa i la interconnexió del coneixement, buscant una comprensió més
completa i integrada del món que envolta als estudiants.

Decroly tenia una visió profunda i respectuosa de l’infant, considerava a cada infant únic i veia
importància en reconèixer i donar resposta a la individualitat de cada nen. Per això proposa
una adaptació de l’ensenyament segons les necessitats especifiques de cada estudiant.
Creia que els infants eren intrínsecament curiosos i que aquesta curiositat podia ser una força
motriu potent per l’aprenentatge, per això els centres d’interès utilitzen els interessos dels
infants com a punt de partia per educar.

Decroly donava valor a l’autonomia del nen i creia que l’infant havia de participar de manera
activa en el seu propi procés d’aprenentatge, aprenent des de la seva pròpia experiència i
iniciativa.

Considerava l’infant un esser amb múltiples facetes, cosa que requereix un enfocament
educatiu integral. Incloent el desenvolupament cognitiu i el desenvolupament social,
emocional i físic.

Valorava i reconeixia les capacitats innates dels nens, afirmant que tots els infants tenen la
capacitat de desenvolupar-se sempre que siguin col·locats em un entorn apropiat i estimulant.

Subratllava també la importància de connectar l’educació amb el medi que envolta els nens.
Creia que l’entorn i les experiències quotidianes havien de ser integrades en el currículum per
un aprenentatge més rellevant.

En resum, els centres d'interès són un element central de la pedagogia de Ovide Decroly, que
subratlla la importància de capturar l'interès intrínsec dels estudiants per fomentar un
aprenentatge significatiu i motivador. A través d'aquests centres, els nens es converteixen en
participants actius en el seu propi procés educatiu, explorant temes d'interès personal que
abasten diverses àrees de coneixement. La globalització del currículum al voltant dels centres
d'interès permet una integració holística de les matèries i una comprensió més profunda de la
connexió entre els conceptes. Aquest enfocament no només promou la curiositat i la motivació
dels estudiants, sinó que també fomenta la autonomia, la col·laboració i el pensament crític
Bibliografia

Escola Decroly de Barcelona https://escoladecroly.org/

Dubreucq-Choprix, F., & Fortuny, M. (1988). La escuela Decroly de Bruselas. Cuadernos de

pedagogía, 163, 13-18.

Dubreucq-Choprix, F., & Fortuny, M. (1999). Ovide Decroly. Correo pedagógico, 5, 4-8.

Segers, J. A. (1985). En torno a Decroly (Vol. 2). Ministerio de Educación.

Masferrer Bosacoma, A. (2022). El centre d'interès. Un recurs per l'aprenentatge científic a

educació infantil: trencant barreres entre el lleure i l'educació formal.