EDUCACIÓ

INCLUSIVA
Andrea Escobar Planas
 1. De l'exclusió a la
inclusió educativa
2. Configuració de
ÍNDEX l’educació inclusiva
3. L’atenció primerenca
4. Família i necessitats
especials
 Segles XVIII i XIX
1. De l'exclusió a la
inclusió educativa
Valentín Haüy

Crea el primer institut per a

persones ceges i els ensenyà
a llegir amb lletres de fusta
 Louis Braille

Inventor de
Pestalozzi l’escriptura braille

Creador d’un institut a

suïssa per petits amb una
infància desgraciada
Segle XIX
Els pares de l’Educació Especial

SEGUIN ITARD
Va contribuir a la fundació Introduir a l’infant salvatge
d’escoles especials inspirades en el d’aveyron a la vida social i
seu mètode la seva educació
FINALS DEL S.XIX I PRINCIPIS DEL XX
DECROLY MONTESSORI

Convicció que les

Estudi de la persones amb retard
Creença que el retard
infància anormal mental era més un
mental podien
problema educatiu que aprendre
Conegut per les seves idees mèdic

sobre el principi de
globalització que per les seves
publicacions sobre els infants
“anormals”
DÈCADES DELS 50 ALS 80 DEL S.XX

Normalització (Bank-Mikkelsen, 1959)

Vida “Normal”
DÈCADES DELS 50 ALS 80 DEL S.XX

Normalització (Nirje, 1969)

Introducció
DÈCADES DELS 50 ALS 80 DEL S.XX

Sectorització

Introducció
DÈCADES DELS 50 ALS 80 DEL S.XX

Integració Escolar

Introducció
DÈCADES DELS 50 ALS 80 DEL S.XX

Individualització

Educació per a tots

Què us porteu de cada tema?

Com a futura docent aquest tema 1 em pot ajudar mitjançant els descobriments que
han realitzat els diferents autors anomenats, la utilització dels diferents conceptes
creats com: Normalització, Sectorització, Individualització..., a aprendre les lleis
anteriors i la que est en vigor actualment per fer la serví i els diferents conceptes que
han passat fins a arribar a la inclusió.
 2. Configuració de
l’educació inclusiva

Repte és...
Comprendre quan important és situar-nos en un plantejamnet inclusius...
 Reflexió...

Amb aquesta pictografia es reflecteix que el sector educatiu està caient per la
poca il·lusió que tenen els mestres d'avui en dia en ensenyar a les noves
generacions, perquè ells tots sols veuen que encara que donin molt d'ells sa
recompensa és la mateixa que si només seuen i manen deures. Hi ha pocs
professionals amb vocació i ganes de canviar les coses i molts baixen de vaixell.
L’educació que al segle XXI no és
inclusiva no es pot dir EDUCACIÓ
Centrades en:
Crear experiències d’aprenentatge
Ajudar al que més ho necessita

Dissenyar escoles molt diferents

Objectiu de l’escola del S.XXI

Garantir el dret de tots els infants i joves a
rebre una educació de qualitat, basada en els
principis d’igualtat, equitat i justícia social
És possible aprendre junts, alumnes
diferents?

Possible ha de ser, ja que d'aquesta manera cada un pot aportar arguments

diferents per així complementar les idees dels altres i poder arribar més lluny del
que pot arribar un tot sol, així que hem d'aprendre amb alumnes diferents per
ampliar els nostres coneixements.
Educació inclusiva

Des de la perspectiva de la inclusió la DIVERSITAT

és el “normal”; el que s'emfasitza és el
desenvolupament d’una educació que valori i
respecti les diferències, amb un doble efecte
extraordinari
Tres raons a favor de la
inclusió
Aprendre junts alumnes diferents és JUST
Aprendre junts alumnes diferents és NECESSARI,
per a tothom
Aprendre junts alumnes difernets és POSSIBLE

Tres Principis
Presència, Participació i Pogrés
Què pretén la inclusió educativa?

Beneficiar a tots els

alumnes

Proporcionar una
atenció educativa de
qualitat a l’aula comú

Benvinguda a la
diversitat
Facilitar la igualtat
d’accés a l’educació
 Agrupaments
Condicions per a bones pràctiques heterogenis de l’alumnat
inclusives
Recursos huans dins
l’aula, dos mestres junts
Flexibilitzar el temps per
aprendre Participació de les
famílies
Treball en equip i Cooperació entre els i
col·laboració entre el les alumnes
professorat
Ús de recursos variats
que ajudin a connectar
els coneixements Metodologies
d’ensenyament basades
Flexibilitzar els espais en expectatives altes i
d’aprenentatge l’èxit
Per oferir l’oportunitat d’éxit...

És necessari un canvi d'actituds de

tots els implicats, de manera que
l'educació inclusiva es farà possible
 Índex per la incusió

Sostenibilitat Reflexió

Conté un conjunt d’indicadors,

Guia Cultures i polítiques
orientacions i qüestionaris que incluives
ajuden i afavoreixen la
reflexió individual i col·lectiva
Equitat
dels mestres
Futur sostenible
 Suport inclusiu

Facilita l’aprenentatge i permet que l’alumnat aprengui junt als companys, a un entorn
comú

< Col·laboració >

 Nova concepció del suport
inclusiu
Suport entre iguals
L’acció conjunta de dos
mestres dins l’aula

El personal especialista
actuant conjuntament, a
les aules, amb el
Família Serveis Externs
professorat
Objectius del suport?

Competències bàsiques

Inclou a tot l’alumnat

Millorar els aprenentatges
 Canvis en l’organització de l’aula i del temps
Implica... Treball cooperatiu
Participació de tot l’alumnat
Activitats multinivell
Tallers, projetes...

Exigeix... Reconèixer i avaluar

Potenciar a als alumnes s’ajudin

Suport és també... entre ells, acollir alumnes i
seguiment de les activitats
 No és necessari que sigui
sempre dos mestres, pot ser
Què és la docència mestre - mestre de suport,
mestre - físio...
compartida?
Dos docents treballen
conjuntamnet amb el mateix
Que aporta? grup-classe i al mateix espai
Inclusió del mestre de suport
Facilita posar en pràctqiues estratègies
Permet enfocar el suport a un concepte
més ampli i inclusiu
Millorar la convivència
Promoure l’autoestima en entorns
ordinaris
 Canvis que provoca el
suport dins l’aula

Sentir-se un més dins el Canvis metodològics Aprenentatge entre iguals

grup Planificació conjunta Més interacció i suport
Afavorir autonomia i Prevenció i detecció de Resolució de problemes
aprenentatge dificultats Necessitat de coordinació i
No delegació en Interacció entre els dos col·laboració
l’especialista mestres Afavoreix la innovació i la
Major coneixement millora a les aules
compartit
Fortaleses
Fomenta el treball en equip
S’estableix relacions de confiança
Es multipliquen les interaccions
Desenvolupament d’habilitats de
negociació
Reconeixer les diferents
competències
Millor seguiment i avaluació
Atenció a la diversitat
Debilitats
Si hi ha conflictes en la relació i no
es resolen adequadament la
pràctica es debilita
Improvisar i actuar a les aules sense
planificació ni coordinació
El rol d’un dels mestres és un
“cuidador”
Quan l’experiència resulta imposada
 Mestre de suport

Suport més directe Interacció amb els companys

mestres
Necessitat de coordinació

Participació a
l’aprenentatge
Desenvolupament d’un
Model de conducte
model de suport al centre
Actualment, les lleis canvien cada dos per
tres, però els mestres no canvien i si ells
continuen igual, no canviant la seva
metodologia per moltes lleis que canviïn
l'educació continuarà igual.
 Personalització de
l’ensenyament dins de l’aula

Conèixer millor els alumnes

Identificar barreres a l’aprenentatge
Plans personalitzats prioritzants capacitats i competències
Intervenir a la zona de desencolupament proper
Implicar la família i a l’alumne en el propi procés
Les sessions de tutoria
Diferents o iguals?

Les ulleres que es veuen a la foto són

diferents, encara que tinguin la mateixa
estructura cada una d'ella és diferent
de les altres. D'aquesta manera
demostrem que les persones encara
que podem tenir el mateix tots som
diferents, això ens fa veure que cada
un és únic i no hi ha cap d'igual.
Què us porteu de cada tema?

Aquest tema m'ha ensenyat diferents aspectes sobre el suport dins les aules, fins
ara em pensava que era una figura més dins l'aula, però resulta una ajuda molt
major si hi ha coordinació entre tots, veure que el concepte docència compartida és
una bona eina pels professionals i una visió més formidable de realitzar
l'aprenentatge i a veure que tots els infants encara que tenguin els mateixos trets
són tots diferents i això ens fa únics.
 3. L’atenció primerenca

Definició
Conjunt d’intervencions dirigides a la població infantil de 0-6 anys, a la
família i a l’entorn, amb l’objectiu donar resposta a les necessitats
transitòries o permanents que presenten els infants amb trastorns en el
seu desenvolupament o que tenen risc de patir-los.
 Objectius
Donar suport i col·laborar
amb la família
Reduir els efectes
d’una deficiència o Evitar l’aparició d’efectes
dèficit secundaris o associats produïts
per un trastorn
Optimitzar el curs del
desenvolupament de
l’infant
Considerar a l’infant com a
Introduir els mecanismes subjecte actiu de la intervenció.
necessaris de compensació
 Serveis o nivells
d’intervenció en A.P.
S’aborda prioritàriament des d’aquests tres àmbits, que tenen
un pes importantíssim en el tres nivells de PREVENCIÓ
Prevenció Primària Prevenció Secundària

Prevenció Terciària
Àmbits d’actuació
Centres de Desenvolupament Infantil i
Atenció Primerenca
Serveis Sanitaris
Serveis Socials
Serveis Educatius
 AIT.
Configuracions
Desenvolupament
infantil
Determinants biològics
Psicosocials
Ambientals Condicionants AIT
Trastrons en el
desenvolupament
Risc biològic
Pre, peri o postnatal
Psicosocial
 Serveis sanitaris
implicats en l'AIT

Neonatología
ORL
Neurofisiología Pediatría
Oftalmología
Radiología Neuropediatría
Neuropediatría
Bioquímica Psiquiatría
Genética
Psicología infantil
Ortopedia
Obstetricia
 Serveis socials

Promoció del benestar social de les famílies:

La dedicació afectiva
La suficiència econòmica
L'estabilitat laboral
L'estabilitat de les relacions familiars
La participació a les xarxes socials
La coherència dels estils educatius
 Seguiment dels nins
d’alt risc
Signes d’alerta

No és necessariament
Quan es desvía de la
patología La seva detecció obliga
normalitat
a realitzar un seguiment
Signes físics anormals Estancament en les
habilitats adquirides
Formes atípiques del
Retart en les Persistencia de desenvolupament
adquisicions reflexos
Diferents signes d’alerta
Signes físics Signes d’alerta sensorial
anormals

Dèficit sensorial
Signes d’alerta
(hipoacusia/sordera)
motor
Signes d’alerta
Formes atìpiques del Signes d’alerta de aspecte cognitiu
desenvolupament llenguatge
motor
Signes d’alerta
emocionals i de
Disociacions del Signes d’alerta conducte
desenvolupament aspecte cognitiu
 Aquisicions cap els tres anys

Capacitat motora Capacitat comunicativa

Bota la pilota amb dos mans, dóna Produeix frases de tres, cuatre i cinc paraules,
tombarelles amb ajuda, corr, s’atura, gira, manté l’atenció durant una història breu,
coordina, puja i baixa escales, utilitza la utilitza els articles i el plural, utilitza els
cuera i la forqueta... pronoms “JO” i “TÚ”, ...

Capacitat afectiva-social Capacitat cognitiva

Vol fer coses ell sol, col·labora en la netetja Reconeix i nombra llocs i objectes coneguts
de l’aula, cuida i ordena les seves coses, encara que no els vegi, es sap orientar, coneix
ajuda a altres infants els colors primaris, diu per a que serveixen
alguns objectes
 Aquisicions cap els quatre
anys
Capacitat motora Capacitat comunicativa
Bota la pilota amb dos mans i la llança a
Produeix frases de tres, cuatre i cinc paraules,
una canastra , dóna tombarelles amb
manté l’atenció durant una història breu,
ajuda, corr, s’atura, gira, coordina, puja i
utilitza els articles i el plural, utilitza els
baixa escales, utilitza la cuera i la
pronoms “JO” i “TÚ”, realitza ordres simples...
forqueta...
Capacitat afectiva-social Capacitat cognitiva
Vol fer coses ell sol, col·labora en la netetja Reconeix i nombra llocs i objectes coneguts
de l’aula, cuida i ordena les seves coses, encara que no els vegi, es sap orientar, diu per
ajuda a altres infants, mostra preferències i a que serveixen alguns objectes, distingeix
antipaties... amb el tacte objectes familiars...
 Aquisicions cap els cinc anys

Capacitat motora Capacitat comunicativa

Controla els seus moviments mentres Reconeix objectes il·lustrats en un dibuix,
camina, bota i corr, peladetja de manera demana el nom dels objectes, imita en el joc
autónoma, Pot caminar cap enrrera sense de gestos, es refereix a si mateix amb els
girar el cap, utilitza tisores... pronoms “Jo”, “m’he” i “meu”...

Capacitat afectiva-social Capacitat cognitiva

Mostra desitj per agradar, acetpa la seva Realitza trencaclosques de 6 peces, defineix
pròpia identitat, coopera en els jocs amb les característiques d’un objecte depén s’ús,
altres nins, utilita “perfavor” i “gràcies”... reconeix diferents aliments...
 Aquisicions cap els sis anys

Capacitat motora Capacitat comunicativa

Puja i baixa escales com un adult, camina Compren tres ordres consecutives, demana el
sobre una línea, mostra un amajor significat de les paraules, crea contes amb un
coordinació, dibuixa, pica, ... llenguatge simple, defineix les coses per el seu
ús, explica el que dibuixa...

Capacitat afectiva-social Capacitat cognitiva

Manifesta sentiments de simpatía i Identifica objectes amb el tacte, coneix les
comprensió, demana ajuda, respecta els diferents parts del cos, coneix colors bàsics,
torns en els jocs, participa en jocs de grups coneix els dies de la setmana, reconeix els
reduits... números i les lletres...
 Orientacions metodològiques
en A. T.
Impacte del educador sobre el’infant Conèixer els signes d’alarma

Necessitat de formar el professorat Pautes a pares

Classes amb poca estimulació Estimulació a través del joc

Utilització de pictogrames Estructures previsibles

Técnica del sandwich Aprenentatge autónom i sense error

 Què us porteu de cada tema?

A cara la meva futura professió he de tenir en compte tots els serveis que formen part de
l'educació, especialment a l'atenció primerenca. Estar alerta amb els diferents signes
d'alerta per actuar el més ràpid possible, la darrera diapositiva diu "treballar amb il·lusió"
perquè encara que hi hagi infants amb problemes si tu com a professional treballes de
manera obligada i de poca gana els infants ho notaran i no hi haurà un bon ambient
d'aula.
4. Família i necessitats
especials
Cap mare està preparada per rebre un nen amb
problemes, i la presència d'aquest nen altera la
imatge inicial que en tenia. La capacitat de la mare
per interpretar les accions del nen en termes del
seu llenguatge maternal es veu afectada. La mare
experimenta desorientació, agreujada pel dol pel
nen que desitjava tenir i no en va tenir. Se sent
profundament desorientada perquè aquest nen és
diferent.
 Etapes
1. Shock inicial o 2. Fase de reacció o
3. Adaptació
incredulitat de por i frustació

No es celebra el Intentes entendre què Adaptació negativa,

naixament de l’infant és el que passa al fill desintegrada. positiva
sino la pèrdia del fill
esperat
 La
Resilència
És la capacitat humana per fer front a les
circumstàncies adverses de la vida superant-les amb
èxit.
Evolució de la parella a
partir del diagnòstic

Canvis en les relacions familiars,

laborals i econòmics, socials i
personals
 La relació entre
els germans
Durant l’etapa adulta les relacions entre germans tornen
més voluntàries. Es solen presentar tres situacions:
◼ El germà es responsabilitza de la persona amb
discapacitat
◼ Es responsabilitzen els pares i el germà és un suport
◼ La relació es distancia o es romp
La intervenció amb
les famílies
Quan es tracta d’infants amb discapacitat sempre
serà imprescindible el treball interdisciplinar, per
tant, s’ha de saber actuar des de cada perfil
professional i evitar competències ridícules
Què us porteu de cada tema?

L'impacte que té una mare cap al seu fill la primera vegada que el veu és molt
important, però totes elles no estan preparades per tenir un infant amb problemes,
d'aquesta manera és un cop dur, però es van fent a la idea a poc a poc i els restes de
familiars també quan veuen que el seu infant és com un més, ja que tots tenen els
seus problemes, alguns més lleus altres més greus, però tots diferents. Com a futura
docent he de veure tots els alumnes diferents però a la vegada iguals per tractar-los a
tots de la mateixa manera i tots junts.
Mapa conceptual
Pràctiques
Les meves capacitats i
potencialitats
El primer dia de classe varem dir les nostres capacitats i
potencialitats com a futurs docents:
Responsable
Empática
Emprendedora
Treball en equip
Alegre
Constància
Paciencia
Esforç
Creativa
Detallista
 Discapacitat
Tiflotecnología
visual

Cançons escrites en
braille
Discapacitat
auditiva
Pautes:
Cridar la seva atenció abans de parlar
Assegurarte que l’infant es veu
Parlar tranquilament per que pugui llegir els llavis
Comunicar-nos amb frases
Respetar el torn
Eliminar barreres
Anticipar la ralització d’activitats
Usar material visual
Evitar moret si estas parlant
Colegio público
Colón
En aquesta escola hi ha professors de suport
que ensenyen als infants la llengua de
signes, això fa que els que tenen discapacitat
auditiva se sentin com un més dins l'aula,
però que passa amb els altres? No han
eliminat cap barrera més perquè les
persones que tenen altres discapacitats
puguin accedir.
 Me llamo Gennet
Una pel·lícula que tracte sobre la jove sordcega
Gennet Corcuera comença una nova etapa de la
seva vida en la qual per primera vegada viu sola i
independent, treballant de mestra, després del seu
assoliment de convertir-se en la primera sordcega
europea a finalitzar una carrera universitària.
Discapacitat
motora
Perquè una escola sigui inclusiva ha de
tenir accessibilitat per a tothom, els
problemes que veuen cada dia les persones
amb discapacitat motora és que tenen
moltes barreres arquitectòniques de
manera que els hi complica el
desplaçament pels centres, d'aquesta
manera hem d'eliminar aquestes barreres i
aconseguir que tot l'espai del centre estigui
a l'abast per tothom.
 TDAH
Trastorn per dèficit d'atenció i hiperactivitat

No tots tenen hiperactivitat

Sol apareixer a infantil i es
caracteritza per una excessiva
activitat fisica

Es diagnóstica a primaria

Alteració neurobiològica

OLLA EXPRÉS
Educam a foc lent
 TEA
Trastorn de l'espectre autista

La preocupació dels pares

comença entre els 18 - 24
Característiques: mesos
Alteració de la interacció social i de la comunicació
Ausencia d’atenció compartida
Restrcció de l’interes, activitats i coductes Sensibilitats sensorials

Moltes persones adultes amb autisme afirmen que els

seus problemes de processament sensorial els
incapaciten més que els déficits en la seva
comunicació/conducta social
 Reflexió Personal
La meva reflexió personal sobre l'educació inclusiva és que gràcies a ella
i a mestres interessats en ella, els infants que es veien apartats estan a
poc a poc dins les aules amb tots els altres sent un més de la classe,
aquesta assignatura m'ha interessat molt i m'ha fet tenir ganes de
saber-ne més, ja que toca tema que hi ha a totes les escoles avui en dia
com per exemple les barreres que estan imposades dins els centres que
impedeixen que els infants avancin, els diferents materials que poden
utilitzar per seguir la classe de manera "normal" i el que poden
aconseguir aquests infants si els hi dones una mica d'esperança i
confiança.