Atenció a la diversitat

Assignatura Tutoria i Orientació

Master de secundària
"La inclusió és un procés sense fi que cerca maneres més eficaces de respondre a la diversitat present en
l'alumnat.“
AINSCOW (2005)
La diversitat

S’entén com l’expressió de les diferències individuals en

forma de necessitats educatives diferents, que provenen
de diferents capacitats, motivacions i interessos de
l’alumnat.

Aquestes diferències s’han originat en el continu dels

intercanvis socioculturals.
Idees per a fomentar una educació i societat
inclusiva (xtec, s.d)
- La diversitat de l'alumnat és un valor afegit al fet educatiu.
- Conviure i aprendre de la diferència.
- Cada persona en algun moment, experimenta barreres en l'aprenentatge i en la
participació.
- El treball en col·laboració i cooperació, enriqueix i ajuda a aprendre a conviure, a
més d'aprendre coneixements. També potencia les competències bàsiques
transversals: comunicatives, metodològiques i personals.
- El professorat ha de treballar per identificar les barreres de l'aprenentatge i la
participació, ja que poder conèixer i reduir aquestes barreres, ajuda en
l'aprenentatge i en el creixement de l'alumnat així com també a tota
l'organització.
Idees per a fomentar una educació i societat
inclusiva (XTEC, s.d) (II)

- Fugir de posar etiquetes i noms a les limitacions.

- Tenir expectatives elevades d'èxit per a cadascun dels/de les alumnes.
- El suport s'entén com qualsevol recurs humà, material i organitzatiu que faciliti la
participació i l'èxit de tot l'alumnat.
- El treball en xarxa de diferents professionals, amb objectius i projectes comuns,
ajuda a fer l'escola més inclusiva i potencia les comunitats de pràctiques, que
segons Wenger conformen un grup social unit per tirar endavant una empresa
comuna, tot compartint significats i construint coneixements a partir de la pròpia
reflexió de la pràctica diària i amb el contrast amb els altres.
La inclusió (Ainscow, 2005)
Dues maneres d’entendre la inclusió

- Associat a l’alumnat amb discapacitat i amb risc

de marginació.

- Orientat a la millora del centre educatiu per a tots

i totes.
Segons el decret 150/2017, de 17 d'octubre, de l'atenció educativa a
l'alumnat en el marc d'un sistema educatiu inclusiu
S'entén per alumnes amb necessitats educatives específiques:

a) L’alumnat que presenta necessitats educatives especials, que

són els afectats per discapacitats físiques, psíquiques o sensorials,
els que manifesten trastorns greus de personalitat o de conducta o
els que pateixen malalties degeneratives greus.

b) L’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades

de la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de
situacions socioeconòmiques especialment desfavorides.
1. Necessitats educatives especials

“Es considera necessitat educativa especial (NEE) el decalatge que es produeix

entre les capacitats de l’alumne i les exigències del context. Aquest decalatge
afecta substancialment el desenvolupament i l’aprenentatge, i s’associa a
discapacitats físiques, intel·lectuals o sensorials, a trastorns de l’espectre autista, a
trastorns mentals, a trastorns greus de conducta, a malalties degeneratives greus o
a malalties minoritàries. Sorgeix de la interacció entre les condicions personals de
l’alumne i l’entorn en què es desenvolupa” (D. Ensenyament, 2015, p.29)
Necessitats educatives especials (NEE) deriven de (I):

a) Discapacitat intel·lectual: limitació significativa en el funcionament

intel·lectual i en la conducta adaptativa quant al domini conceptual, social i
pràctic, i que té implicacions importants en l’aprenentatge escolar de l’alumne.
b) Discapacitat motriu: alteració de l’aparell motor causada per una disfunció en
el sistema nerviós central, muscular o ossi-articular que en graus variables
limita algunes activitats de la vida diària i que té implicacions importants en
l’aprenentatge escolar de l’alumne.
c) Discapacitat visual: alteració de la visió que, encara que se’n facin
correccions òptiques, afecta adversament el funcionament escolar.
d) Discapacitat auditiva: pèrdua auditiva de diferent grau que, encara que se’n
facin correccions auditives, afecta el processament de la informació lingüística i
el desenvolupament de la comunicació, el llenguatge i la parla.
NEE deriven de (II):
e) Trastorn de l’espectre autista: dèficits persistents en la comunicació i la
interacció social en diferents contextos, acompanyats de patrons de
comportament, interessos o activitats restringides i repetitives, i que té
implicacions importants per a l’aprenentatge escolar.
f) Trastorn mental: alteracions emocionals, cognitives o del comportament que
afecten els processos psicològics bàsics, que dificulten l’adaptació de la
persona a l’entorn cultural i social i que creen alguna forma de malestar
subjectiu.
g) Trastorn greu de conducta: alteració del comportament no imputable a
trastorn mental, que limita substancialment les habilitats d’aprenentatge, les
habilitats per estructurar o mantenir relacions interpersonals satisfactòries i que
comporta alguna forma de malestar subjectiu.
NEE deriven de (III):

f) Malalties degeneratives greus: malalties en les quals la funció o l’estructura

dels teixits biològics afectats o els òrgans anatòmics es deterioren
progressivament al llarg del temps i que en graus variables limiten algunes
activitats de la vida diària.

g) Malalties minoritàries: conjunt ampli i heterogeni de malalties de baixa

prevalença, cròniques i altament discapacitants que comporten una pèrdua
molt important de l’autonomia i que tenen implicacions importants per a
l’aprenentatge escolar.
Alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu

1. Necessitats Educatives Especials (NEE)

2. Situacions de desavantatge educatiu
3. Trastorns d’aprenentatge o de comunicació
4. Altes capacitats
2. Situacions de desavantatge educatiu
Són degudes a la incorporació tardana al sistema educatiu o derivades de
situacions socioeconòmiques especialment desfavorides. (Ensenyament, 2015,
p.29)

a) Incorporació tardana: incorporació inicial de l’alumne al sistema educatiu, en

un moment posterior a l’inici de l’educació primària, en els darrers vint-i-quatre
mesos o, excepcionalment, quan s’hi ha incorporat en els darrers trenta-sis
mesos i procedeix d’àmbits lingüístics i culturals allunyats.

b) Situacions socioeconòmiques especialment desfavorides: situacions familiars,

socials, culturals o econòmiques de desavantatge social que requereixen
recursos addicionals per garantir el benestar de l’alumne/a i el seu
desenvolupament òptim en el sistema educatiu.
3.Trastorns d’aprenentatge de comunicació

“ Aquells que afecten l’adquisició i l’ús funcional del llenguatge, la lectura,

l’escriptura i les habilitats matemàtiques i aquells que afecten el desenvolupament
de l’autoregulació emocional i del comportament, tots ells iniciats en la infància i
amb implicacions significatives per a l’aprenentatge escolar”. (Ensenyament, 2015,
p.30)
4. Altes capacitats
“Es mostren respostes notablement elevades, o el potencial per aconseguir-les,
comparades amb altres alumnes de la mateixa edat, experiència o entorn. Aquests
alumnes tenen alts nivells de capacitat en les àrees cognitives, creatives o
artístiques, mostren una capacitat excepcional de lideratge o destaquen en
matèries acadèmiques específiques.” (Ensenyament, 2015, p.30)

Dins d’aquesta categoria distingim tres perfils:

– la superdotació intel·lectual,
– els talents simples i complexos,
– la precocitat.
La tutoria en l’atenció a la diversitat i la inclusió
En l'educació secundària ens enfrontem a un alumnat cada vegada més divers, amb NESE
(necessitat específiques de suport educatiu), amb dificultats d'aprenentatge i llenguatge,
amb dificultats d'adaptació, amb altes capacitats, amb necessitats derivades de situacions
socioculturals desafavorides i alumnat de nova incorporació als sistemes educatius o
incorporació tardana.

Tot això exigirà:

a) la consideració i el respecte a la diversitat

b) la detecció i identificació de les seves necessitats educatives

c) la utilització de les TIC com a recurs per a la individualització de l'ensenyament i millora

de l'atenció a la diversitat

d) i una atenció personalitzada de tot el professorat, de la família i especialment de l'acció

tutorial.
La tutoria en l’atenció a la diversitat i la inclusió (II)

Atendre la diversitat suposa conèixer millor a l'alumnat i ajustar-se a les seves

necessitats. Per a això, és necessari adoptar noves formes d'ensenyament i una
dinamització i potenciació de l'orientació i la tutoria.

L'acció docent i tutorial ha d'atendre i anticipar-se a les dificultats que pugui trobar-
se l'alumnat en la seva adaptació, en el seu aprenentatge, en la seva vida com a
persona i com a estudiant.
La diversitat en ella mateixa no és ni una benedicció ni una
maledicció. És senzillament una realitat. El que importa és
saber com viure junts. (Maalouf, 1949)
“Cada persona és única i irrepetible i, per tant, el fet d’educar comporta, per
una banda, reconèixer que la diversitat és l’essència mateixa de la societat
i, per l’altra, conèixer i comprendre les característiques i necessitats diverses
dels alumnes” (p.9).

“Per atendre aquesta diversitat cal impregnar amb aquesta idea a la cultura
de centre i proveir-lo dels suports personals, organitzatius, metodològics,
materials i tecnològics adequats que assegurin la presència, la participació,
l’aprenentatge i el progrés de tots i cadascun dels alumnes” (p.9).

“El sistema inclusiu promou l’atenció educativa a tots els alumnes i es fixa de
forma especial en aquells grups d’alumnes amb un risc més gran de
marginació o d’exclusió, que implica establir un seguiment i una actuació
específics de la seva presència, participació i èxit” (p.9).

* Extret del document de “L’escola inclusiva a la societat inclusiva” . Generalitat de Catalunya

Personalització de l’aprenentatge
Procés pel qual els centres educatius, d’una manera sistemàtica i estructurada, ajuden
els estudiants a aprendre, a crear plans personals que condueixin a l’assoliment dels
objectius, a formular-ne les aspiracions i a donar evidència del seu aprenentatge i
avaluar-lo, acompanyats per professors que donen suport i exerceixen de mentors.

La personalització no és un model d’intervenció ni admet una recepta concreta, sinó

que és la resposta a l’exigència fonamental de centrar-se en l’alumne i en la
formació de la persona en la seva totalitat. (Consell Escolar de Catalunya, 2014)
Personalització de l’aprenentatge (II)

L’alumne és el protagonista de l’aprenentatge i s’hi ha d’implicar de manera

conscient, per la qual cosa és fonamental fomentar-li activament la motivació.
El professorat ha de proporcionar estratègies d’aprenentatge que s’adaptin al
ritme de cadascú tot respectant i aprofitant els coneixements, les experiències,
destreses i preferències dels alumnes.
El professorat ha de ser assessor i facilitador d’aquest aprenentatge. Ha d’estar
ben format en comunicació i col·laboració, tenir el gust i l’aptitud d’aprendre i
conèixer formes diversificades d’avaluació.
El coneixement es construeix de manera col·laborativa i es promou mitjançant
entorns d’aprenentatge que incorporen recerca, resolució de problemes i treball per
projectes, en un context que considera que compartir el coneixement és un
component intrínsec del procés d’aprenentatge.
Personalització de l’aprenentatge (III)

La flexibilització del temps de les activitats, per la qual cosa cal replantejar i adaptar
l’organització escolar als requeriments de la personalització de l’aprenentatge.
La identificació de les necessitats dels alumnes i la concreció dels plans de treball
corresponents parteixen del coneixement de les fortaleses i les debilitats de cada
alumne a través d’un procés d’avaluació i diàleg.
L’avaluació formativa és part del procés d’aprenentatge. La valoració dels
estudiants es basa en els avenços personals i en l’evidència que mostren els
resultats de les activitats desenvolupades, que informen del progrés, dels
coneixements i d’allò que són capaços de fer.
 Informació extreta del document :
Generalitat de Catalunya (2015). De l’escola inclusiva al sistema
inclusiu. Materials per a l’atenció a la diversitat. Generalitat de Catalunya
Les mesures i els suports per a l’atenció a la
diversitat
Els centres han de planificar les mesures i els suports educatius a partir de
l’observació del progrés dels alumnes i de les seves necessitats, a fi de donar a
cadascú la intensitat de suport adequada per millorar-ne el nivell competencial
(p.18).
Les mesures per a l’atenció educativa són les accions i actuacions organitzades
pels centres destinades a reduir les barreres de l’entorn educatiu que poden
obstaculitzar el progrés de tots els alumnes, a prevenir les dificultats
d’aprenentatge i a assegurar un millor ajustament entre les capacitats dels alumnes
i el context d’aquest aprenentatge (p.18).
Els suports són els recursos personals, materials i tecnològics i els ajuts
contextuals i comunitaris que els centres utilitzen per aconseguir que les mesures
planificades siguin efectives i funcionals (p.18).

Informació extreta del documentde Generalitat de Catalunya (2015). De l’escola inclusiva al sistema inclusiu. Materials per a l’atenció a la diversitat. Generalitat de Catalunya
Mesures i suports per a l’atenció educativa dels
alumnes

Intensius

Addicionals

Universals
 Estructura
flexible

Pla d’atenció
Centre
a la diversitat

...

Mesures
universals Continguts

Metodologia
Aula
Activitats

Materials
Mesures i suports universal en el centre

• Estructura flexible
• Pla d’atenció a la diversitat
• Flexibilitat en la metodologia
Estructura flexible de les etapes educatives

Mesura excepcional: reduir o augmentar la durada d’una etapa educativa del que
s’estableix en caràcter general.
Aplicació a educació infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat, amb les
particularitats corresponents.
Procediment: la proposa l’equip docent a la comissió d’avaluació, l’aprova el
director/a del centre amb l’acord de la família. Caldrà comunicar-ho al director/a
dels Serveis Territorials.
 Estructura
flexible

Pla d’atenció
Centre
a la diversitat

...

Mesures
universals Continguts

Metodologia
Aula
Activitats

Materials
Mesures i suports universal d’aula: Continguts

- Adaptació del continguts: simplificant o augmentar la complexitat.

- Treball per projectes en què s’unifiquen continguts en base a un centre
d’interès/projecte.
Mesures i suports universal en el centre: Metodologia

- Aprenentatge cooperatiu
- Tutories entre iguals
- Agrupació flexible
- Desdoblament/2 professors
- Racons
- Treball en petits grups
- Reforç positiu
- Suport escolar personalitzat (SEP)
- Grups de reforç
Mesures i suports universal en el centre: activitats
- Activitats diverses: més senzilles, més seqüenciades/ més complexitat.
- Temporalitat de les activitats.
- Combinar diferents tipus d’activitats: manipulatives, reflexió, acció, abstracció, ...
Mesures i suports universal en el centre: materials

- Adaptació dels materials: simplificar, ser més concret i aprofundir en un contingut

en concret o augmentar la seva complexitat.
- Materials de diferents formats: àudio, visuals, ...
 Projecte educatiu de centre

Pla d’atenció a la diversitat

NEE

Diversitat Dificultats Alumnes amb

sociocultural Dèficit cognitiu, d’aprenentatge altes capacitats
motriu, sensorial
Metodologia
Metodologia: grups de reforç

L’objectiu és garantir l’accés a les competències bàsiques del currículum a aquell

alumnat que presenta un nivell de dificultats acadèmiques important.

Amb un nombre més reduït es busca la individualització de la proposta i

personalitzar els suports i ajudes que els són necessàries.

Es composen de grups per àrees amb la finalitat de treballar les competències

bàsiques i garantir l’accés a l’acreditació de l’etapa.
Mesures i suports per a l’atenció educativa dels
alumnes

Intensius

Addicionals

Universals
Mesures i suports addicionals

- Programes intensius de millora (PIM) (ESO)

- Aula oberta
- Programes de diversificació curricular (ESO)
- Aula d’acollida
Programes intensius de millora (PIM)

Mesura específica i temporal d’atenció a la diversitat en els IES.

Adreçada a l’alumnat de primer curs d’ESO, per tal de promoure la millora i el

reforç de les competències bàsiques de l’àmbit lingüístic (català i castellà) i de
l’àmbit matemàtic.

Intensificar la dedicació horària lectiva dels alumnes en aquests àmbits.

Aplicació de metodologies que afavoreixin un aprenentatge més personalitzat i

adequat a les seves necessitats educatives.
Adaptacions curriculars grupals. L’aula oberta.

El grup d’aula oberta habitualment es composa d’alumnat:

- amb greus problemes de motivació cap a l’estudi i tota referència acadèmica.

- problemes relacionals greus i mancança d’habilitats socials.
- dificultats de concentració a l’aula i presenten comportament de caràcter disruptiu.

El treball és principalment manipulatiu, actiu, des de la pròpia creativitat, potenciant l’autonomia i

responsabilitat.

Es treballar de forma interdisciplinar a partir de projectes de treball principalment de caràcter

tecnològic.
Característiques aula oberta

- Grups reduïts,
- Ràtio baixa
- Activitats d'ensenyament- aprenentatge de tipus funcionals-globalitzadors
- Propers a l'experiència dels alumnes, amb predomini dels aspectes
manipulatius o d'aplicació pràctica.
Programes de diversificació curricular

Programes que permeten una organització dels continguts i les matèries diferent a
l'establerta amb el caràcter general per afavorir que els alumnes assoleixin els
objectius i les competències bàsiques de l'etapa.

S'adrecen a l'alumnat de 3r i 4t d'ESO.

Mesures i suports per a l’atenció educativa dels
alumnes

Intensius

Addicionals

Universals
Mesures i suports intensius

- Suport intensiu escolarització inclusiva (SIEI)

- Unitats d’audició i llenguatge (CREDA i CREVD)
- Centres d’Educació Especial (CEE)
- Aules integrals de suport
- Programes específics de suport a la inclusió (CEEPSIR)
- Atenció personal d’atenció educativa
- Unitats Educatives Domiciliàries per a l’atenció a l'alumnat que pateix malalties
prolongades
- Unitats Mèdico-Educatives (UME) i Hospitals de Dia
Suport intensiu escolarització inclusiva (SIEI)

És un recurs destinat a donar suport dins la escola i a l’etapa de secundària a

alumnes amb necessitats educatives especials greus i permanents, que serien
susceptibles de ser atesos en un centre d’educació especial.

Entre aquests alumnes trobaríem alumnes amb discapacitats físiques, psíquiques,

cognitives, problemes conductuals ...

Són unitats de recursos per afavorir, sempre que sigui possible, la participació de
l’alumnat amb NEE en entorns escolars ordinaris
Suport intensiu escolarització inclusiva (SIEI)

Molts models d’organització del SIEI en funció de:

- Tipus d’alumnat que atén i gravetat de les seves necessitats
- Model d’escola i possibilitats d’inclusió
- Sensibilitat del claustre
- Recursos del centre
- Núnmero d’alumnes atesos

En funció de les necessitats de l’alumnat atès, poden estar implicats:

- Pedagog
- Mestre
- Educador
- Auxiliar
- Logopeda
- Fisioterapeuta
Aules integrals de suport (AIS)

Espais educatius i terapèutics singulars que tenen com objectiu de proporcionar, de

forma temporal, una atenció integral i intensiva dels alumnes amb el següent perfil:
nens i joves amb necessitats educatives especials associades a trastorns mentals
greus que necessiten suport integral i intensiu de forma temporal per poder assolir
l’equilibri i el benestar personal suficient pel retorn als contextos escolars ordinaris.