TEMA 4: EL CENTRE ORDINARI I LA RESPOSTA A LES NEE DELS

ALUMNES. EL PEC I LA CC EN RELACIÓ ALS ALUMNES NEE. LES

ADAPTACIONS CURRICULARS.

ÍNDEX

1. Introducció.

2. El centre ordinari i la resposta a les necessitats educatives especials de

l’alumnat.

2.1. Introducció.

2.2. Mesures que garanteixen la resposta educativa a un Centre Ordinari.

2.3. Recursos per atendre les necessitats dels infants amb necessitats
específiques de suport educatiu.

3. Modalitats educatives / Decisions d’escolarització.

4. Documents de centre en relació a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

4.1. Projecte Educatiu de Centre.

4.2. Concreció Curricular.

4.3. Pla d’Atenció a la Diversitat.

4.4. Currículum.

4.5. Conjunt d’Unitats Didàctiques.

5. Adaptacions curriculars.

6. Conclusió.

7. Referències.

7.1. Referències legislatives.

7.2. Referències bibliogràfiques.

1. Introducció.

L’existència de diferències individuals és un fet inherent a la condició humana, i

és important tenir en compte que l’Educació Especial ha experimentat un canvi
significatiu amb el pas del temps. D’acord amb Muntaner (2010) aquesta diversitat en
l’ésser humà és un fet ineludible en les escoles, sempre està present entre els alumnes i
hem de conviure amb ella. La resposta educativa ha d’atendre les diferents necessitats
de la manera més adient possible.

El concepte de Necessitats Educatives Especials també ha evolucionat amb el

pas del temps. A Espanya aquest concepte ho introdueix la LOGSE de 1990, per
garantir una resposta educativa ajustada a aquells infants que es troben en desavantatge i
tenen dificultats per beneficiar-se del sistema educatiu. Estableix dos grups: sobredotats
i discapacitats.

La LOE de 2006 introdueix el concepte d’alumnes amb necessitats específiques

de suport educatiu (NESE). Aquestes NESE poden ser de cinc tipus: necessitats
educatives especials (NEE), altes capacitats (AC), incorporació tardana al sistema
educatiu (IT), dificultats específiques d’aprenentatge (DEA), condicions personals i
història escolar (CP/HE). La LOMQE inclou dins els alumnes amb NESE els alumnes
que presenten TDA/H (Trastorn per Dèficit d’Atenció i Hiperactivitat).

En l’actualitat existeixen diferents elements per donar resposta a les necessitats

d’aquest alumnat en els centres educatius ordinaris. D’aquesta manera, en aquest tema
desenvoluparé les mesures que garanteixen la resposta educativa a un centre ordinari i
als recursos per atendre les necessitats específiques de suport educatiu dels alumnes. A
més, faré referència als documents de centre en relació amb l’alumnat amb necessitats
educatives especials, així com al procés per dur a terme adaptacions curriculars i els
tipus que hi ha.
2. El centre ordinari i la resposta a les necessitats educatives especials de
l’alumnat.

2.1. Introducció.

A partir de la promulgació de la Llei Orgànica General del Sistema Educatiu

(LOGSE) de 1990 s’ha fet realitat la integració en el sistema educatiu dels alumnes
amb necessitats educatives especials (NEE), als quals hem de garantir l’escolarització a
centres docents sostinguts per fons públics des dels principis d’integració i
normalització.

Actualment amb el Decret 39/2011, pel qual es regula l’atenció a la Diversitat i

l’orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics,
s’estableixen i es regulen les mesures generals ordinàries i específiques d’atenció a la
diversitat, els aspectes relatius a l’orientació educativa i la regulació dels recursos
humans i materials. Tot això s’elabora per donar resposta educativa de qualitat a la
variabilitat natural dels grups educatius durant tota l’escolarització.

Des dels centres ordinaris es fa una escolarització sense exclusions i es

desenvolupen processos d’ensenyança i aprenentatge a través d’una línia oberta a la
diversitat. L’escola ha de ser capaç d’adequar els seus recursos per respondre a tots
aquells infants que necessiten una intervenció diferencial de manera transitòria o
permanent. Només quan es consideri oportú es proposarà un altre modalitat
d’escolarització.

2.2. Mesures que garanteixen la resposta educativa a un Centre Ordinari.

L’escola ofereix un gran ventall de mesures (generals, ordinàries i específiques) per

poder dissenyar una resposta educativa adequada a cada infant i les seves necessitats.
Aquestes mesures apareixen als articles 8, 9 i 10 del Decret 39/2011.

Article 8. Mesures generals de suport.

El centre ha d’articular totes les accions i estratègies que posa en funcionament i que
faciliten:

 L’accessibilitat i la participació dels alumnes en el procés d’aprenentatge,

garantint-los l’atenció educativa i amb els principis de no-discriminació i
d’inclusió com a valors fonamentals.
  La permanència dels alumnes en el sistema educatiu.

 L’optimització i la flexibilització dels recursos i l’aplicació de les mesures de

suport necessàries.

 La coordinació interna i externa. Accions orientades a la col·laboració del centre

amb el seu entorn i amb les famílies.

 El reforç de l’acció tutorial i orientadora.

Article 9. Mesures ordinàries de suport.

 Estratègies organitzatives i metodològiques que possibiliten l’adequació del

currículum al context sociocultural del centre i a les característiques dels
alumnes.

 Atenció adequada a cada alumne per tal que assoleixi els objectius i, si és el cas,
les competències bàsiques de cada etapa.

 Els centres docents han de dur a terme adaptacions curriculars (AC) quan sigui
necessari, a fi de facilitar l’accessibilitat al currículum i atendre les necessitats
de tots els alumnes. Es consideren mesures ordinàries les adaptacions curriculars
no significatives i les adaptacions d’accés al currículum.

Article 10. Mesures específiques de suport .

 Són les actuacions i els programes adreçats a donar resposta a les necessitats
específiques de suport educatiu després de comprovar que no són suficients les
mesures ordinàries previstes.

 Les mesures específiques de suport s’entenen com a respostes als alumnes

personalitzades. D’aquestes mesures, se n’ha d’informar les famílies o els tutors
legals i se n’ha de deixar constància escrita.

 El servei d’orientació educativa ha d’oferir assessorament a l’hora de dissenyar

mesures i programes específics de suport, sota la coordinació del tutor, i ha de
col·laborar amb l’equip docent i el personal de suport per desenvolupar-los i
avaluar-los.
  La permanència durant un curs més a l’etapa d’educació infantil es considerarà
una mesura específica de suport per a alumnes amb necessitats educatives
especials en els termes que marca la normativa vigent.

2.3. Recursos per atendre les necessitats dels infants amb necessitats específiques
de suport educatiu.

Per atendre les necessitats dels alumnes amb necessitats específiques de suport
educatiu hi ha recursos interns del centre i recursos externs.

Els recursos interns són:

 Director: encarregat de coordinar el personal intern i mantenir relació amb les

famílies i recursos externs.

 Tutor: és l’encarregat de facilitar la inclusió de tots els infants a l’aula, coordinar la

feina dels altres professionals que fan feina amb l’alumne/a i establir relació amb
les famílies.

 Mestres especialistes (anglès, educació física, religió, música): són els encarregats
de realitzar les adaptacions necessàries a les seves àrees.

 Orientador (a Educació Secundària): coordina el procés d’inclusió, els recursos i les

mesures per atendre la diversitat del centre.

 Mestre/a especialista en audició i llenguatge (AL): és el/la professional que dóna

resposta a l’alumnat amb NESE que presenta dificultats de comunicació (oral i/o
escrita) i de llenguatge. Com a mestra AL les meves funcions es basen en realitzar
activitats educatives de suport a l’alumnat amb necessitats educatives i dur a terme
intervencions directes o indirectes amb l’alumnat que presenta dificultats de
llenguatge, així com col·laborar amb el professorat en la prevenció, detecció i
valoració de dificultats de llenguatge i comunicació, especialment a les primeres
etapes escolars.

 Mestre/a especialista en pedagogia terapèutica (PT): és el/la professional dedicat a

promoure la prevenció, atenció i desenvolupar la intervenció en les necessitats
específiques de suport educatiu que presenta l’alumnat.
 Mestre/a d’atenció a la diversitat (AD): és el/la professional que atén l’alumnat amb
NESE que presenta un desfasament escolar significatiu derivat de la seva
incorporació tardana al sistema educatiu espanyol.

 Fisioterapeuta als centres escolars. és el/la professional que dóna resposta a les
necessitats educatives especials que planteja l’alumnat amb discapacitat motòrica.

 Auxiliar tècnic educatiu (ATE). és el/la professional que dóna suport i col·labora,
amb l’equip educatiu en general i amb el tutor en particular, en l’atenció a
l’alumnat amb necessitats educatives especials.

Els recursos externs són:

 Servei de la unitat de programes educatius (innovació educativa). Orienten i

milloren la pràctica docent i l’oferta educativa.

 Centres de suport al professorat (CEP). Proporciona formació permanent i accés als

recursos didàctics per aconseguir una millor eficàcia en el treball docent.

 Equips d’orientació educativa i psicopedagògica (EOEP). Proporcionar orientació a

Educació Primària.

 Equips d’atenció primerenca (EAP). Equips d’atenció primerenca generals i

específics que tenen la finalitat de col·laborar amb els centres en l’assoliment dels
objectius educatius, àmbits d’atenció a la diversitat, orientació i acció tutorial.

 Servei de suport a l’immigrant per alumnes que desconeixen la llengua. Aquest

servei elabora un programa d’intervenció per a cada centre.

 Servei de suport educatiu domiciliari per infants malalts d’Educació Primària i ESO
que no poden anar a un centre ordinari amb regularitat. Proporcionen una atenció
educativa individualitzada i un seguiment personalitzat a domicili.

 Aules hospitalàries per alumnes en edat d’escolarització obligatòria amb necessitats

específiques de suport educatiu derivades d’hospitalització que no puguin assistir
de manera continuada al seu centre educatiu.

 Inspecció educativa. Realitza una avaluació externa i interna del centre. Prepara
instruments d’avaluació, comprova la continuïtat i coherència entre etapes,
supervisa la implantació del currículum.
 Equip d’alteracions del comportament (EAC). Atén l’alumnat amb trastorns greus
de conducta i dificultats d’autoregulació.

 Unitat volant d’atenció a la integració (UVAI). Dóna resposta a aquelles dificultats

que poden aparèixer en els centres educatius a l’hora de treballar amb alumnes que
presenten NEE associades a una deficiència sensorial auditiva, síndrome de Down o
trastorns de l’espectre autista.

3. Modalitats educatives i decisions d’escolarització.

L’escolarització dels alumnes amb NEE ha anat evolucionant. Per primer cop
amb la LISMI de 1982, article 23, es va reconèixer la necessitat de que els alumnes amb
discapacitat s’integressin al sistema educatiu ordinari. Això va dur a que els centres
públics tinguessin l’obligació d’escolaritzar alumnes amb necessitats educatives
especials. A més, amb el Real Decret 696/1995 de 28 d’abril d’ordenació de la educació
d’alumnes amb necessitats educatives especials i amb l’Ordre Ministerial del 14 de
febrer de 1996 s’informava sobre el dictamen d’escolarització, l’informe d’inspecció
educativa i la resolució d’escolarització.

Quan s’identifiquen necessitats específiques de suport educatiu s’ha d’elaborar

un informe individual, que s’ha d’incorporar a l’expedient acadèmic de l’alumne. El
responsable de redactar aquest informe és el tutor. Els resultats obtinguts del procés de
recollida d’informació, un cop analitzats i valorats, es recolliran i es redactarà un
Informe d’intervenció pels infants amb (DEA, IT, TDAH, CP/HE) o bé en un Informe
Psicopedagògic pels infants amb NEE o AC.

S’ha d’emetre un dictamen d’escolarització amb la modalitat d’escolarització

més adequada per l’alumne. Correspon a l’orientador educatiu, a partir de les
conclusions de l’informe psicopedagògic, proposar la modalitat d’escolarització i
reflectir-la en el dictamen. En el dictamen d’escolarització hi ha de constar l’opinió dels
pares o dels tutors legals.

Actualment hi ha diferents modalitats d’escolarització per als alumnes amb

necessitats educatives especials:
 a) Centre ordinari amb integració total en el grup. En ella s'atén a l'alumnat que
pot seguir el desenvolupament del currículum ordinari amb ajudes tècniques
d'accés al currículum o amb aplicació de mesures d'adaptació curricular i/o de
reforç educatiu. El currículum que desenvolupa aquest alumnat és el
corresponent al Projecte Curricular i a la Programació d'Aula del nivell
d'ensenyaments en el qual es troba, amb les mesures d'adaptació curricular de
menor significació i de suport que cada cas requereix.

b) Centre ordinari amb assistència de l’equip de suport en períodes variables:

És la modalitat en la qual s'atén a l'alumnat que, per raó de la seva discapacitat,
requereix una atenció personalitzada específica i que pot integrar-se parcialment,
en major o menor mesura, segons els casos, en els grups ordinaris. El grau
d'integració varia en funció de les necessitats educatives que l'alumnat present,
de les seves competències curriculars, de les adaptacions curriculars i dels
mitjans personals i materials que precisa.

c) Unitat educativa específica a centre ordinari (UEECO): per a alumnes que

presenten necessitats educatives especials de caràcter greu i permanent que no
puguin ser ateses dins el marc ordinari d’atenció a la diversitat.

d) Escolarització combinada entre un centre d’educació especial i un centre

ordinari. L’escolarització combinada es caracteritza pel desenvolupament
compartit del procés d’ensenyament-aprenentatge de l’alumne amb necessitats
educatives especials entre els professionals dels dos centres educatius.

e) Centre d’educació especial: ofereix ensenyaments als alumnes amb necessitats

educatives especials que no poden ser atesos en el marc de les mesures d’atenció
a la diversitat als centres ordinaris.

f) Aula hospitalària: Per alumnes en edat d’escolarització obligatòria amb

necessitats específiques de suport educatiu derivades d’hospitalització que no
puguin assistir de manera continuada al seu centre educatiu.

Cal dir que actualment ja no parlem d’integració sinó d’inclusió educativa.

La integració escolar s’entén com aquell procés en el qual els alumnes amb discapacitat
s’adapten a la resta de la comunitat educativa. En canvi, la inclusió educativa implica el
dret a ser comprés en la seva singularitat i és la comunitat educativa la qual s’adapta a
l’alumnat. 

Alguns autors com Pujolàs (2017) afirmen que una educació serà de qualitat en
la mesura en la que compleixi la seva funció: donar educació a tots els alumnes, atenent
les necessitats educatives de cada un d’ells. Així, un centre educatiu oferirà una
educació de qualitat en la mesura que contempli la diversitat de l’alumnat.

4. Documents de centre en relació a l’alumnat amb necessitats educatives especials.

Una vegada identificades i valorades les necessitats educatives especials que

presenten els alumnes cal deixar-ho reflectit en els documents de centre.

4.1. Projecte Educatiu de Centre.

El Projecte Educatiu de Centre (PEC) és un document de caràcter pedagògic

elaborat per l’equip directiu tenint en compte les aportacions del claustre i el consell
escolar. Inclou els trets d'identitat del centre i els principis pedagògics. En aquest
document s'especifiquen els valors, els objectius i les prioritats d'actuació del centre. Ha
d’incorporar les competències per assolir l’èxit escolar i el ple desenvolupament
personal i social. Aquest document inclou el Pla d’atenció a la diversitat (PAD), el
Reglament d’organització i funcionament (ROF), el Projecte lingüístic de centre i la
Concreció Curricular.

El PEC garanteix l’adequada progressió i coherència de l’ensenyança i

l’aprenentatge dels continguts educatius al llarg de l’escolarització. És el resultat d’un
profund treball d’equip que possibilita la millora del centre. És de caràcter integral, ha
de ser coherent, útil, flexible, i ha d’atendre a la diversitat. Promou l’equitat, la igualtat
d’oportunitats, la permanència i promoció, i una educació de qualitat.

4.2. Concreció Curricular.

La Concreció Curricular (CC) és un document que desenvolupa, completa,

adequa i concreta el currículum oficial a cada centre docent. L’elabora la comissió de
coordinació psicopedagògica (CCP) i ha d’estar aprovat pel claustre. La Concreció
curricular inclou el conjunt de les programacions didàctiques i l’adequació al centre dels
objectius d’etapa amb integració de les competències bàsiques.

Inclou les línies d’actuació en relació a la metodologia, l’avaluació, la millora de

l’èxit escolar i el tractament de la lectura, les tecnologies de la informació i la
comunicació i dels valors. També fa referència els mecanismes que permeten la
coordinació entre els diferents cicles (a Educació Primària) o departaments didàctics (a
Educació Secundària), els criteris generals de promoció i, a l’ESO, els criteris generals
de titulació i l’oferta de matèries optatives.

4.3. Pla d’Atenció a la Diversitat.

El Pla d’atenció a la diversitat (PAD) té la finalitat d’adequar la intervenció

educativa a les característiques i necessitats de tots els alumnes. L’elaboració del pla
correspon a l’equip directiu, amb l’assessorament dels coordinadors de cicles o dels
caps de departament i amb la col·laboració del servei d’orientació educativa.

Característiques:

 Promou la participació de la comunitat educativa.

 Les mesures es duen a terme des de la coresponsabilitat, col·laboració, i

cooperació dels professionals interns i externs del centre a fi d’elaborar materials
específics adaptats i un seguiment i avaluació corresponent d’aquests materials.

 L’atenció amb aquell infant s’inicia des del moment que s’identifica la
necessitat.

 Clima de convivència segur i acollidor, que afavoreixi la cohesió del grup.

 Assessorar a les famílies i donar informació.

 L’alumnat NESE ha de participar en totes les activitats del seu grup.

4.4. Currículum.

S’entén per currículum el conjunt d’objectius, competències bàsiques,

continguts, mètodes pedagògics i criteris d’avaluació de cada una de les etapes del
sistema educatiu, que han de guiar la pràctica educativa en l’educació infantil i en
l’educació bàsica. El Govern de les Illes Balears defineix el currículum que s’ha de
seguir en l’educació infantil, l’educació primària i l’educació secundària obligatòria:

Currículum d’Educació Infantil

El Decret 71/2008 estableix el currículum de l’Educació infantil a les Illes

Balears. L’educació infantil constitueix l’etapa educativa amb identitat pròpia que atén
infants des del naixement fins als sis anys. L’etapa d’educació infantil s’ordena en dos
cicles i té caràcter voluntari. El primer cicle comprèn fins als tres anys, i el segon, dels
tres als sis anys. El segon cicle és gratuït.

S’entén per currículum de l’educació infantil el conjunt d’objectius, continguts,

mètodes pedagògics i criteris d’avaluació que han de guiar la pràctica educativa en
aquesta etapa. Els centres docents han de desenvolupar, completar, adequar i concretar
els currículums establerts en aquest decret mitjançant les programacions didàctiques.

Currículum d’Educació Primària i d’Educació Secundària Obligatòria

El Decret 32/2014, modificat pel Decret 28/2016, estableix el currículum de

l’Educació Primària a les Illes Balears. L’etapa de l’educació primària, que té caràcter
obligatori i gratuït, consta de sis cursos acadèmics, que s’han de cursar ordinàriament
entre els sis i els dotze anys.

El Decret 34/2015, modificat pel Decret 29/2016, estableix el currículum de

l’Educació Secundària Obligatòria a les Illes Balears. L’etapa de l’educació
secundària obligatòria, que té caràcter obligatori i gratuït, constitueix, juntament amb
l’educació primària, l’educació bàsica. Comprèn quatre cursos acadèmics, que es cursen
ordinàriament entre els dotze i els setze anys d’edat. Amb caràcter general, els alumnes
tenen dret a romandre-hi escolaritzats en règim ordinari fins als divuit anys, complerts
l’any en què finalitza el curs.

El currículum d’Educació Primària i el currículum d’Educació Secundària

Obligatòria estan integrats pels elements següents:

a) Objectius: referents relatius als assoliments que l’alumne ha d’atènyer en

finalitzar el procés educatiu.
 b) Competències: capacitats per aplicar de manera integrada els continguts propis
de l’etapa educativa per aconseguir dur a terme activitats adequadament i resoldre
problemes complexos eficaçment.

c) Continguts: conjunt de coneixements, habilitats, destreses i actituds que

contribueixen a assolir els objectius de l’etapa i a adquirir competències. Els
continguts s’ordenen en assignatures, que es classifiquen en matèries i àmbits.

d) Estàndards d’aprenentatge avaluables: especificacions dels criteris

d’avaluació que permeten definir els resultats d’aprenentatge i que concreten el que
l’alumne ha de saber, comprendre i saber fer en cada assignatura. Han de ser
observables, mesurables i avaluables i han de permetre graduar el rendiment o
l’assoliment atès. El seu disseny ha de contribuir i facilitar el disseny de proves
estandarditzades i comparables.

e) Criteris d’avaluació: el referent específic per avaluar l’aprenentatge dels

alumnes. Descriuen el que es vol valorar i que els alumnes han d’assolir, tant en
coneixements com en competències; responen al que es pretén aconseguir en cada
assignatura.

f) Metodologia didàctica: conjunt d’accions, estratègies i procediments organitzats

i planificats pels professors, de manera conscient i reflexiva, amb la finalitat de
possibilitar l’aprenentatge dels alumnes i l’assoliment dels objectius plantejats.

Finalment, és necessari recalcar que el currículum ha de ser flexible, és a dir, que

s’adapti als nins i doni resposta a les seves necessitats. Per això no podem oblidar que el
currículum ha de servir d’ajuda per al mestre i no al contrari, ja que és el mestre qui ha
d’anar ajustant-lo d’acord amb les necessitats dels alumnes amb l’objectiu de que, a
mesura de lo possible, pugui atendre a la majoria de l’aula (Bautista, 2002).

4.5. Conjunt d’Unitats Didàctiques.

El Conjunt d’Unitat Didàctiques és una seqüència ordenada d’unitats

didàctiques que es treballen al cicle. S’elaboren per donar resposta a la diversitat
concreta que existeix en un grup d’alumnes. Amb la LOMQE a Educació Infantil
s’anomenen Programacions didàctiques i a Educació Primària Programació docent.
Aquestes programacions serveixen com un punt de partida per elaborar les adaptacions
curriculars dels alumnes amb NESE, facilitar el seu desenvolupament curricular,
seleccionant aquells continguts que puguin desenvolupar-se en diferents nivells
d’exigències.

Correspon al professor de cada una de les àrees o matèries, amb la col·laboració

del personal de suport i sota les orientacions del servei d’orientació educativa,
programar i aplicar les adaptacions curriculars i enriquir-les quan aquestes siguin les
mesures pertinents. Jo com a mestra d’audició i llenguatge puc col·laborar en realitzar
aquestes programacions i adaptacions curriculars.

5. Adaptacions curriculars.

L’adaptació curricular és l’adequació del currículum a les necessitats de

l’alumne, amb l’objectiu que pugui assolir, en la major mesura possible, les capacitats
establertes en els objectius generals del cicle, i participar dels entorns generals i
comuns, escolars i extraescolars.

L’article 9 del Decret 39/2011 diu que els centres docents han de dur a terme
adaptacions curriculars (AC) quan sigui necessari, a fi de facilitar l’accessibilitat al
currículum i atendre les necessitats de tots els alumnes. Ha de formar part de la
programació d’aula, i el seu referent serà el Projecte curricular de centre o d’etapa.

Les seves característiques principals són:

 S’ha d’iniciar a partir d’una avaluació contextualitzada de centre, aula i alumne.

 Una AC mai es realitza a posteriori, sinó des del moment en que es detecta la
necessitat.

 L’AC la realitza l’equip docent amb col·laboració de l’equip de suport.

 Les adaptacions han d’anar de menys a més significatives, i de temporal a

permanent.

 Per els alumnes amb altes capacitats hi ha dues possibilitats: flexibilització o

enriquiment.
Les adaptacions curriculars s’han de regir pels següents principis:

 Principi de normalització: el referent últim de tota adaptació curricular és el

currículum ordinari. Es pretén aconseguir els objectius mitjançant un procés
educatiu normalitzat.

 Principi ecològic: l'adaptació curricular necessita adequar les necessitats

educatives dels alumnes al context més immediat (centre educatiu, entorn, grup
d'alumnes i alumne concret).

 Principi de significativitat: quan es parla d'adaptació curricular es fa referència a

l'adaptació dels elements dins d'un continu que oscil·la entre el poc significatiu
al molt significatiu. Així doncs, es començaria per modificar els elements
d'accés, per continuar, si fos necessari, adaptant els elements bàsics del
currículum: avaluació, metodologia, etc.

 Principi de realitat: perquè sigui factible realitzar una adaptació curricular és

necessari partir de plantejaments realistes, sabent exactament de quins recursos
disposem i a on volem arribar.

 Principi de participació i implicació: l'adaptació curricular és competència

directa del tutor i de la resta de professionals que treballen amb l'alumnat amb
necessitats educatives especials. La presa de decisions, el procediment i
l'adopció de solucions es realitzarà de forma consensuada i els acords es
reflectiran en el document d'adaptació corresponent.

Les fases per dur a terme una adaptació curricular són:

1. Detectar.

2. Fer avaluació inicial (avaluació psicopedagògica).

3. Anàlisi de les dades recollides.

4. Determinar si necessita adaptació curricular.

5. Dissenyar adaptació curricular: definició d’objectius d’àrea, seqüenciació de

continguts, tipus d’activitats, metodologia, horaris, distribució del temps, avaluació.

6. Dur a terme l’adaptació curricular i fer una avaluació continua i formativa.

 7. Valorar l’adaptació curricular i els resultats de l’alumne per determinar si s’ha de
realitzar alguna modificació.

Aquestes adaptacions es poden realitzar a nivell de centre, a nivell d’aula i a nivell

individual (Morín Ramos, 2006):

- Centre: Es realitza per l’equip docent del centre. Consisteix en el procés d’ajustar
el disseny curricular a la realitat del centre per donar resposta a l’atenció a la
diversitat. Com a centre hi ha d’haver uns documents on s’han de reflectir aquestes
adaptacions.

- Aula: Consisteix en ajustar els objectius, continguts i activitats, la metodologia,

l’organització de l’espai i el temps, els agrupaments, els materials, i els criteris
d’avaluació tenint en compte la diversitat del grup. Ha de quedar reflectit en les
programacions d’aula i a les programacions docents.

- Individual. Segons les necessitats els tipus d’adaptacions seran:

 Adaptacions d’accés, que són adequacions adreçades a facilitar l’accés en

normalitat al currículum:

- Per compensar necessitats d’accés físic: mesures d’adequació d’espai,

mobiliari i recursos didàctics.

- Per compensar necessitats de comunicació: utilització de sistemes de codis

distints o complementaris, suports lingüístics específics.

- Per compensar necessitats socioafectives, derivades de la incorporació al

sistema educatiu: mesures per facilitar i millorar la comunicació amb l’entorn
familiar i/o per a la coordinació amb altres serveis, tant educatius com externs
al centre.

 Adaptacions d’elements curriculars: objectius, continguts, mètodes

pedagògics i criteris d’avaluació. Algunes d’aquestes adequacions poder ser:

- Adequar els mètodes pedagògics, les tècniques i estratègies d’ensenyament

i/o l’avaluació.

- Modificar el temps previst per a la consecució d’alguns objectius i/o

continguts.
 - Donar prioritat al treball d’algunes capacitats i/o continguts.

- Introduir alguns objectius, continguts i criteris d’avaluació encara que

estiguin assolits pel grup.

- Eliminar alguns continguts i criteris d’avaluació, fins i tot objectius, del

currículum comú.

Les adaptacions curriculars són significatives quan, a causa de les modificacions

dels diferents elements curriculars, es modifiquen substancialment els criteris
d’avaluació i, per tant, el grau de consecució de les capacitats del cicle corresponent.
Les adaptacions curriculars elaborades són no significatives quan aquestes
modificacions permetin a l’alumne assolir les capacitats establertes en els objectius
mínims del cicle.
6. Conclusió.

L’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials s’ha de

realitzar, sempre que sigui possible, en el marc d’un centre ordinari. Existeixen diferents
recursos i mesures per poder donar resposta a aquest alumnat i atendre la seva diversitat.
Aquestes necessitats que presenten els infants han de quedar reflectides en els
documents de centre, com són el PEC, la CC, el PAD i el conjunt d’unitats didàctiques.
Nosaltres com a mestres hem d’intentar amb aquests documents ajustar la resposta
educativa que dissenyam a les necessitats que presenten els alumnes, sempre amb
adaptacions de menys a més significatives, amb la finalitat de que els alumnes puguin
anar millorant cada dia.

En l’actualitat disposam de diferents modalitats d'escolarització per tal d’abordar

totes les necessitats dels nostres alumnes. L'objectiu principal d'això és que els
professionals que estiguin amb els alumnes siguin especialistes en les discapacitats que
els caracteritza i, a més, disposin dels recursos materials necessaris, per tal d'oferir-los
una atenció més adequada i especialitzada, complint i assumint els principis de qualitat,
equitat, inclusió educativa, no discriminació, transmissió i posta en pràctica dels valors,
flexibilitat, autonomia, participació i igualtat de drets i oportunitats com a base
fonamental de l'educació actual.
7. Referències.

7.1. Referències legislatives.

● Llei Orgànica 8/2013, de 9 de desembre, per la millora de la Qualitat Educativa

(LOMQE).

● Llei Orgànica 2/2006, 3 de maig d’educació (LOE).

● Llei Orgànica 1/1990, 3 d’octubre, d’Ordenació General del Sistema Educatiu

(LOGSE).

● Llei 13/1982, de 7 d’abril, d’integració social dels Minusvàlids (LISMI).

● Real Decret 696/1995, 28 d’abril, d’ordenació de l’educació dels alumnes NEE.

● Decret 39/2011, de 29 d’abril, pel qual es regula l’atenció a la Diversitat i

l’orientació educativa als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons
públics.

● Decret 32/2014, de 18 de juliol, pel qual s’estableix el currículum d’Educació

Primària; modificat pel Decret 28/2016.

● Decret 71/2008, de 27 de juny, pel qual s’estableix el currículum d’EI a les Illes
Balears.

● Decret 119/2002 pel qual s’aprova el reglament oficial de les escoles públiques
d’Educació Infantil i Educació Primària.

● Ordre Ministerial del 14 de Febrer del 1996 per la qual es regula el procediment
per la realització de l’avaluació psicopedagògica i el dictamen d’escolarització i
s’estableixen els criteris per l’escolarització dels alumnes amb NEE.

● Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats (2015). Instruccions per a

l’organització i el funcionament dels centres públics de segon cicle d’Educació
Infantil i Educació Primària per al curs 2015-2016. Illes Balears.

7.2. Referències bibliogràfiques.

● Bautista, R. (2002). “Las necesidades educativas especiales”. Málaga. Ed.

Aljibe.
● Morín Ramos, A.M. (2006). “La acción tutorial y las necesidades educativas”.
En Educación y futuro, p.57-70.

● Muntaner, J. J. (2010). “De la integración a la inclusión: un nuevo modelo

educativo”. Universitat de les Illes Balears.

● Pujolás, P. (2017). “Aprendre junts alumnes diferents”. Ed. Octoedro.