. La deficiencia surt entre la interaccció entre la persona i el context.

Objectius iguals per

tothom pero les mneres de arribar es fa a traves dfierents nivells de complexitat

discapacitat es interacció diferents factors,

APRENENTATG ENTRE IGUALS BENEFICIS​: motivació per la interacció,exit academic (si

un alumneté poc exit no es veuc apaç d'ensenayr), habilitats interaccicó competencies
socials i manteniment i generació de les relacions.

1. DIFERÈNCIES

1.1. ​FONT DE DIVERSITAT PERSONAL, SOCIAL I CULTURAL

1.1.1. Pla biofisiològic, sociopsicològic, educatiu i cultural

1.1.2. Prejudicis i estereotips

1.2​. DIFERÈNCIES EN L’EDUCACIÓ ESCOLAR: PROBLEMES I REPTES

1.2.1. Diferències i inclusió​ “Els factors de la diversitat psicopedagògica”

1.2.2. Les diferències en el procés d'ensenyament i aprenentatge segons

Fonteyn

2. INCLUSIÓ 8

2.1. DE LA INTEGRACIÓ A LA INCLUSIÓ 8

2.1.1. Evolució Educació Especial 8

Lectura: “Evolución de la educación especial: del modelo del déficit al

modelo de la Escuela Inclusiva”, d’Erika Gonzalez Garcia. (definició
integració

2.1.2. Concepcions sobre les dificultats d’aprenentatge/ ​perspec. individual o

medic.

2.1.3. Raons per una escola inclusiva. 12

Lectura: “10 motius per la inclusió” 12

2.1.4. Concepte d’inclusió i integració. 14

 Lectura llibre: Capítol Climent Giné “Aportacions al concepte d’inclusió. La
posició dels organismes internacionals”. 14

2.2. CONCEPTES CLAU EN L’EDUCACIÓ INCLUSIVA 15

2.2.1. Diferències entre discapacitat,minusvalia i dèficit 15

2.2.2. Barreres de l’aprenentatge i la participació :lecturas ¿Por qué Jorge no

puede ir al mismo colegio que su hermano? gerardo echeita i capitol 4 llibre
16

2.3. NORMATIVA INTERNACIONAL, ESTATAL I AUTONÒMICA. 19

2.3.1. Declaració De Salamanca 19

2.3.2. Decret 150/2017. L’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un

sistema educatiu inclusiu. 22

3 . DIFERÈNCIES 29

3.1. FACTORS QUE CONDICIONEN ELS PROCESSOS D’INCLUSIÓ 29

3.1.1. Característiques i elements per donar resposta a la diversitat lectura:

Blanco, R. (2001). La atención a la diversidad en el aula y las adaptaciones
del currículo. Dins A. Marchesi;C.Colli J.Palacios. Desarrollo psicológico y
educación 3. Trastornos de desarrollo y necesidades educativas especiales.
Madrid: Alianza.

3.1.2. 5 elements essencials per la inclusió i les escoles de Solsonès VIDEO

3.1.3. Factors que poden facilitar les pràctiques inclusives a les escoles 34

REFLEXIÓ FINAL 38

3.2. PLANIFICACIÓ, IMPLEMENTACIÓ I AVALUACIÓ PLANS DE MILLORA

(TODO INDEX FOR INCLUSION)

3.2.1. Conceptes clau 38

3.2.2. Dimensions i marc teòric 39

3.2.3. Reflexió indicadors i preguntes 42

3.2.4. Primera fase: Inici del procés de l’Índex. 43

3.2.5. Comentari en relació amb el llibre blau. 45

AMPLIACIÓ 49
 Anàlisi crítica del Decret 150/2017 a partir de l’Índex per a la inclusió 49

REFLEXIÓ FINAL 51

3.3. PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT ESCOLAR 51

3.3.1. Factors de diversitat familiar​ + video “that’s a family” 51

3.3.2. Experiències de participació familiar 52

3.3.3. Famílies de nens amb NEE lectura: Paniagua, G. (1990). La

familia de niños con necesidades educativas especiales. A Marchesi A., Coll,
C. i Palacios, J. (Eds.), Desarrollo psicológico y educación (vol. 3) (pp.
469-494). Madrid: Alianza.57

Síntesi “Famílies de nens amb NEE”

3.3.4. Xarxa de suports a l’educació inclusiva del Departament

d’Ensenyament 61

REFLEXIÓ FINAL 63

4. RESPOSTA INCLUSIVA A L’AULA 64

4.1. Planificació per a tothom 64

4.1.1 Propostes que ens poden donar idees per a la millora 64

4.1.2 Element de millora i actualització de la seqüència didàctica 66

4.1.3 Exemples concrets de millora 71

REFLEXIÓ FINAL 72

4.2. Aprenentatge entre iguals (part I) aprenentatge cooperatiu o entre iguals 72

4.2.1. Coneixements previs 72

4.2.2. ​aprenentatge cooperatiu Duran, D., i Blanch, S. (2008).

L’aprenentatge cooperatiu com a estratègia instructiva per a la inclusió.
Suports: Revista Catalana d’Educació Especial i Atenció a la Diversitat, 12,
4-12.

4.2.3. La tutoria entre iguals 78

4.2.4. Aprendre ensenyant 79

4.3. Aprenentatge entre iguals (part II): la docència compartida. 82

4.3.1. Coneixements previs 82

 4.3.2. Docència compartida 83

4.3.3. Treball col·laboratiu com a estratègia per a la inclusió 86

Capítol 5 del llibre 86

1. DIFERÈNCIES

1.1. FONT DE DIVERSITAT PERSONAL, SOCIAL I CULTURAL

diferents visions sobre diversitat a l’aula → unes ulleres. Tthom hauriem d’utilitzar
les mateixes? diferents? ​millors difeernts ulleres i perspectives entre els docents

1.1.1. Pla biofisiològic, sociopsicològic, educatiu i cultural

- Pla biofisiològic: ​n​aixem unes característiques motrius i intel·lectual​s

determinades .important que intentem detectar les problemàtiques el més
ràpid possible x trobar solucions.
- Sociopsicològic: entorn que envolta es decisiu per aprendre i assolir nous
coneixements:relació entre docents i alumnes i entre grups iguals.
- Prejudicis i estereotips
- Altes expectatives: ​el fill ha d’estudiar molt per tal de poder progresar i
pujar un esglaó en aquesta societat.
- Baixes expectatives: ​l’educació no serveix de re, que faci el mínim i a
la que es pugui que es posi a treballar què és això el que realment
necessitem.
1.2. DIFERÈNCIES EN L’EDUCACIÓ ESCOLAR: PROBLEMES I REPTES

1.2.1. Diferències i inclusió

A continuació, s’observa els factors que cal tindre en compte davant de la diversitat
psicopedagògica, que pot ser útil per realitzar un recull de les característiques
individuals dins d’una aula:
 1.2.2. Les diferències en el procés d'ensenyament i aprenentatge segons
Fonteyn

En aquest article s’estudia el sistema educatiu de Fonteyn . sis. edu: els elements
més importants són: ​la gràcia i moviments corporals​, que tenen la mateixa
importància que per nosaltres la capacitat intel·lectual.

L’èxit en les escoles depèn del grau de gracia. Les persones dificultats per dominar
la gràcia es consideren ​“maldestres​” dificult.. escola de secundària. per accedir →
classes capacitat de moviment, com ara, la dansa.

controvèrsies​ sobre aquest sistema educatiu:

● Dificultat d’ensenyar als nens amb dificultats físiques.

● La necessitat de ​crear classes especials als nens que més dificultats
tinguin
● La ​necessitat de realitzar classes no curriculars, com ara, la Literatura​.
● Com a resultat de tot aquest sistema educatiu és ​la segregació.

publicació critica: Alumnes + dificultats = segregació i inclús persones i habitants

antisocials.

2. INCLUSIÓ

2.1. DE LA INTEGRACIÓ A LA INCLUSIÓ

2.1.1. Evolució Educació Especial

Lectura: “Evolución de la educación especial: del modelo del déficit al modelo

de la Escuela Inclusiva”, d’Erika Gonzalez Garcia.

L’evolució de l’educació especial: model del dèficit fins al model d’atenció a la

diversitat o al model d’escola inclusiva . L’objectiu final? L’escola inclusiva.

Model del dèficit: visió tradicional de l’Educació Especial

TRADICIONAL → integradora o de necessitats educatives especials)

Concepció d’abans TRADICIONAL Concepció de necessitats educatives

especials (INTEGRADORA)

Educació Especial com a ​educació Educació Especial es defineix pels

independent i separada. recursos materials i personales que
disposa el sistema educatiu per donar
una resposta adequada a la diversitat
dels alumnes.

Diferències humanes com a patologia Diferències humanes com a un conjunt

del subjecte. de diferències físiques, intel·lectuals,
emocionals i socioculturals.

el ​déficit com a únic criteri pel Les necessitats educatives com a criteri
desplaçament. per decidir quina modalitat educativa és
més convenient.

Diagnòstic basat en la determinació de Diagnòstic psicopedagógica que

categories o tipus d’alumnat. determina el n​ivell de competència
curricular per decisions sobre les
adaptacions.

Dualitat curricular Continuïtat curricular i didàctica (modificar

i adaptar)
grups homogenis, currículum propi,
amb un sistema educatiu paral·lel

A partir anys 40 i 50, canvi de concepte d’educació especial: inclou els factors
socials i culturals que ho poden determinar. TRADICIONAL el deficit.

Factors que han afavorit els​ canvis tradicional a integració​:

Factors, segons Mayor:

- Reivindicacions pares
- implantació d’altres models
- Avenços en la biologia, psicologia, medicina…
- La declaració de “Derechos Generales Y Especiales del deficiente mental”

Altres factors, segons altres autors del canvi d’educació segregacionista a

l’integracionista:

- incloure els factors ambientals i factors educatius.

- Educació més interactiva
- Desenvolupament dels mètodes d’avaluació: es valora més els processos
d’aprenentatge i en les ajudes necessàries.
- canvi aules: acceptació diversitat.

Concepció de necessitats educatives especials:

- nova concepció de l’educació ​Una ​educació x tothom. adaptar

contínuament, ajudar i modificar o adaptar el currículum a les necessitats dels
alumnes. Educació especial com un conjunt de recursos personals i materials
per satisfer les necessitats educatives i ajudes necessàries per optimitzar el
seu procés de desenvolupament.
- Concepte d’alumnes ​es ​responsabilitza l’escola ordinària, ​ja que reclama
nous recursos educatiu​s. Es centra en els problemes de l’aprenentatge, tenint
en compte, que les necessitats educatives especials són relatives, depenen
del nivell d’aprenentatge del grup, dels recursos disponibles i de la política
educativa local. Les ​dificultats depenen tant dels problemes interiors de
l’alumne com de les deficiències de l’entorn​.

L’escola inclusiva
L’escola inclusiva es basada en el ​principi democràtic i igualitar​i eu valora
positivament la diversitat​, ​acceptar a tots els infants independentment de les seves
característiques personals, incloure a totes les persones implicades a l’educació,
desenvolupar xarxes d​’ajuda, adaptar el currículum i donar ajuda i suport als que ho
necessiten, mantenir ​flexibilitat en les estratègies i planificació curricular. Per tant, és
necessari la transformació del currículum, la ​formació del professorat, el lideratge
efectiu, la modificació de la cultura i l’organització de l’escola. ​tots som especials i
tenim dificultats

2.1.2. Concepcions sobre les dificultats d’aprenentatge DOCUMENT 8 dossier

perspectiva individual o model mèdic i perspectiva curricular o model social

 2.1.3. Raons per una escola inclusiva.

Lectura: “10 motius per la inclusió”

Drets humans.

1. Tots els infants tenen dret a aprendre junts.

2. Els infants no han de ser devaluats o enviats lluny causa de la seva
discapacitat o dificultat d'aprenentatge.
3. Els adults discapacitats, descrivint-se a si mateixos com a escola especial
supervivents, exigeixen la fi de la segregació.
4. No hi ha raons legítimes per separar els infants per la seva educació. Els
infants van de la mà, amb avantatges i beneficis per a tothom. No necessiten
estar protegits els uns dels altres.

Bona educació.
 5. La investigació mostra que als nens els va millor, acadèmica i socialment, en
ajustos inclusius.
6. No hi ha ensenyament o cura en una escola segregada que no pugui tenir
lloc en una escola ordinària.
7. Donat el compromís i el suport, l'educació inclusiva és un ús més eficient dels
recursos educatius.

Sentit social.

8. La segregació ensenya als infants a ser temorosos, ignorants i es reprodueix

perjudicar.
9. Tots els infants necessiten una educació que els ajudi a desenvolupar-se
relacions i preparar-los per a la vida en el corrent principal.
10. Només la inclusió té el potencial de reduir la por i construir amistat, respecte i
comprensió.

CAPITOL 1 LLIBRE:​Capítol Climent Giné “Aportacions al concepte d’inclusió.

La posició dels organismes internacionals”

Inclusió: ​terme complex hagut confusió.​La inclusió s'ha de veure ​com un dret i com
un objectiu​.cal tr​ansformar centres per incrementar les oportunitats de ​participació i
èxit de tot l'alumna​t. Això s'aconsegueix doncs, donant cabuda a tot l'alumnat amb
independència de les seves característiques o condicions, així com assumint certs
valors com esmenta Booth (2006) com el ​reconeixement de drets, respecte per les
diferències, valoració de cada un dels alumnes, participació, equitat, metes
valorades, etc. P​rocés que fomentarà l'increment de participació de l'alumnat,
evitarà qualsevol forma d'exclusió i transformarà les cultures, la normativa i la
pràctica de centres perquè responguin a la diversitat de les necessitats de l'alumnat
de la seva localitat. Tot i això, hem de destacar que inclusio és un procés que mai es
dóna per acabat​, i per tant, ​anomenarem escola inclusiva a aquella que està en
moviment més que aquella que ha aconseguit determinada meta (Ainscow et al.,
2006).
2.2. CONCEPTES CLAU EN L’EDUCACIÓ INCLUSIVA

2.2.1. Diferències entre discapacitat i dèficit

NO es diu definciencia ni minusvalia ni discapacitat. es diu : ​DIVERSITAT FUNCIONAL →

es té en compte els aspectes socials i culturals.

2.2.2. Barreres de l’aprenentatge i la participació

DUES lectures: ¿Por qué Jorge no puede ir al mismo colegio que su hermano?
gerardo echeita i capitol 4 llibre

A continuació, podem observar les barreres d’aprenentatge que es troben a les

escoles i accions que creiem nosaltres que poden fer superar-les.

BARRERES COM SUPERAR-LES

Superar la visió o perspectiva individual, Una manera seria superar la mirada
concentrar-nos en actituds, fets, esencialista i adoptar la perspectiva
processos i decisions que afecten a les social, ​adoptant actituds, decisions i fets
polítiques i pràctiques educatives que que incloguin i acullin a tot l’alumnat​.
s’apliquen.

No disposar de coneixements didàctics, Fer ​cursos formatius al professorat ​del

educatius o recursos suficients. centre per tal de que es formin en
inclusió i fabricar o d​emanar nous
recursos​ apartats a tot tipus d'alumnat.

La ​distància entre el ​coneixement que Aplicar els resultats de les

tenim i el que som capaços de investigacions a les pràctiques docents
traslladar a la pràctica docent, així com a les aules, ​fent reunions explicant els
l’esforç desigual que si posa en coneixements i enriquint les pràctiques
l’investigació i la el trasllat d’aquestes dels altres docents.
investigacions a situacions quotidianes.

La complaixença amb el que es té i la Controlar rigorosament l pràctica de

el·lusió dels mecanismes que poden cada docent del centre mitjançant
ajudar a qüestionar o revisar críticament tutories amb el/la mestra d'educació
la pràctica docent. especial així com l'observació per part
d’aquest professional a l’aula.

Gramàtica escola​r, configuració dels Una mesura hauria de ser adoptar

nostres centres. mesures menys jeràrquiques​, sent més
capaços des dels centres escolars a fer
front a una ​major flexibilitat,innovació,
cooperació i obertura, amb l’objectiu de
 d’atendre ​millor a la diversitat i en
condicions d’igualtat.

Barrera cultural​. Un cop es defineix un Explicar tots els trets de la cultura, no

patró normatiu (cultura predominant) las només els predominants, i d’aquesta
diferencias com trets negatius i no manera ​treballar la diversitat cultural.
valorables.

E​stabilitat en l’equip docent del centre​, Garantir la plantilla de l'equip docent

que aquest ​no canviï dràsticament en el com a mínim dos cursos escolar​s,
curt termini. d’aquesta manera els alumnes puguin
gaudir durant el mateix cicle del mateix
docent i és podrà mantenir un mínim
l’estabilitat de l’equip docent.

Falta de tutories entre especialistes de Una acció per superar-lo és ​fer reunions
l’educació. entre els tutors del centre on
procedeixen i el tutor que tindran al nou
centre escolar.

No existeix material didàctic adaptat per Crear els materials partint d'aquests
a tot tipus d'alumnat​. fets:

- planificar ajudes amb altres

especialistes;
- identificar els processos
d’aprenentatge dels alumnes;
- Concretar nivell actual de
competencias de l’alumne;
- Establir continguts, objectius,
metodologies i materials a
 utilitzar segons el tipus
d’alumnat;
- Fer adaptació de l’avaluació per
qui ho necessita.

Cal tenir en compte però, que no tots

els materials adaptats serveixen per a
tot tipus d’alumnat amb dificultats.

La metodología tradicional. Utilizar metedologies com la

c​ooperativa i l’activa​, amb grups
flexibles, organitzar l’aula en grups
cooperatius, t​utoria entre iguals, utilitzar
les TIC, així com adoptar un criteri
metodològic per a les sessions.

Prejutjar i etiquetar als alumnes. Rebutjar l’etiquetatge als alumnes per

veure més enllà del que semblen o de
com se’ls ha prefixat en un grup.

N​o disposar d’espais per poder trencar Aprofitar tots els espais dels que
l’estructura de grups fixes. disposa el centre i donar-los una ​utilitat
quan aquests no estiguin ocupats​, per
exemple l’utilització del menjador com a
biblioteca quan aquest no s’utilitzi,
aprofitar el pati i el gimnàs, etc. També
es poden crear convenis amb altres
entitats properes al centre com
pavellons esportius o centres cívics.
2.3. NORMATIVA INTERNACIONAL, ESTATAL I AUTONÒMICA. (normativa i el
paper que ha tingut en els canvis educatius i l’avenç cap a la inclusió)

2.3.1. Declaració De Salamanca

Fa uns anys, ​conferència amb la UNESCO​, objectiu? una educació integradora

(incloure a tothom) i tenir suficients recursos x atendre diversitat. → Avui dia aquest
model el coneixem com a escola inclusiva.

Reclamar un canvi en els centres​. objectiu? establir una pedagogia integradora.

disminuir les actituds discriminatòries, crear zones de confort per als alumnes...

Pedagogia centrada a l’infant:​adaptar-se a les necessitats, tenint en compte els

diferents ritmes d’aprenentatge etc. beneficis? la reducció del fracàs escolar i de
repetidors, que garanteix un major nivell d’èxit escolar i evita que es desperdiciïn
recursos i la destrucció d’esperances.

escoles inclusives​: mateixes oportunitats x tothom. És necessari participació

families ​per la inclusió, suport addicional. IMPORTANT: tots a una x co​mbatre baix
pressuport i recursos​. NECESSITAT: són deguts a ​una reforma del programa
d’estudis, edificis, organització de l’escola, pedagogia, avaluacions, dotació del
personal, ètica escolar i activitats extraescolar. ​PAPER DOCENT: imp xk son els
encarregats de la gestió del procés educatiu.CONTRATAR EDUCADORS DIVERS.
FUNCION: nens puguins entie empatia i identificats amb adults amb dificul.i model x
saber k superat reptes.MITJANS DE COMUNICACIÓ: molta influencia nens. cal
fomentar actituds integració social en aquests mmitjans

escoles especials: pels nens que realment no podin continuar classe ordinaria.
UTILITZAR AQUESTS CENTRES PER FORMACIÓ DEL PROFESORAT.
 2.3.2. Decret 150/2017. L’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un
sistema educatiu inclusiu.

Principis que es treballen: ​d'inclusió (tothom per igual )​, ​normalització (tothom té
NEE, tots diferents.)​, ​escola per a tots (atendre a tots. ningu esclos.)​, ​sectorització
de serveis(tothom tinguin serveis k necessitin) i ​atenció personalitzada (fer una
discriminació positiva)

entorns d’aprenentatge flexibles’: ​ofereixin o​pcions variades per donar una

resposta ajustada a les necessitats dels alumnes​, cercant la ​personalització de
l'aprenentatge.

La ​diversitat sexual i afectiva ​està inclosa quest treball a l’aula ordinària i la rutina.

Diferència entre mesura i suport. ​Mesura són decisions, els fets i allo que fa el
centre que fan x solucionar (PI) i suport és l’instrument i/o la persona materials. Ej:
Mesura: Servei lingüístic per a nouvinguts. Suport: mestra EE.

​Tipus de mesures i suports: ​Mesures i suports universals​( la docència compartida

Són aquells suports que s’ofereixen per igual a tothom) ​Mesures i suports
addicionals ​( permeten ajustar la resposta educativa de forma flexible, preventiva i
temporal ex. aula d’acollida) i ​Mesures i suports intensius ​( específics per als
alumnes amb necessitats educatives especials, estan adaptats i permeten ajustar la
resposta educativa de forma extensa ex. unitats d’audició i llenguatge (UAL).

com es determinen les mesures i suports addicionals? ​Mitjançant l​'avaluació

psicopedagògica. ​La comissió d'atenció a la diversitat v​alora les necessitats i fa una
demanda ​als serveis educatius corresponents perquè es pugui donar resposta a
aquesta necessitat (EAP, CRViA, ETC).

Què vol dir que les mesures i suports intensius “han de sumar-se” als altres
tipus de mestres i suports? ​aquests no substitueixen les altres sinó que les
complementen.
Qui és el responsable d’elaborar el PI? ​El ​tutor de l'alumne és el responsable
d'elaborar el PI i el seguiment, amb la ​col·laboració de l'equip docent i, si escau,
amb l​'assessorament dels serveis educatius. i, o també, de l'orientador del centre
educatiu i prenent en consideració els informes que aportin altres professionals de
l'àmbit sanitari i sociosanitari, i ha d'actuar com a principal interlocutor amb els
pares, mares o tutors legals i l'alumne.

Posteriorment, correspon a la direcció dels centres, amb el vistiplau de la CAD, o

l'òrgan equivalent, aprovar el pla.

Qui decideix en base a què l’escolarització en un centre d’educació especial?

Prèviament hi ha una ​diagnosi de l'equip psicopedagògic que recomana

l’escolarització en un centre d’aquests tipus​. A partir d’aquest moment els ​pares han
d’estar d’acord ​conjuntament amb la inspecció educativa. V​oluntat dels pares, mares
o tutors i, si escau, l'informe de la Inspecció d'Educació, ha d'autoritzar la sol·licitud
d'escolarització.

A més d’atendre excepcionalment alumnes que hi requereixen, quins dos

suports brinden els centres d’educació especial als centres ordinaris?

Per una banda, donen s​uport als alumnes de centres ordinaris que tenen
necessitats educatives especials amb informe de l’EAP​. Per altra banda, amb
programes concrets, ofereixen suport als equips docents per millorar la qualitat de la
resposta educativa adreçada a tots els alumnes.

Feu una llista de les sigles dels serveis educatius del Departament
d’Ensenyament amb el significat dels que no coneguis:

- EAP: equips d’assessorament i orientació psicopedagògica.

- CREDA: serveis de suport als centres educatius en l’adequació a les
necessitats especials de l’alumnat amb greus dificultats d’audició, llenguatge
i/o comunicació que interfereixen en el seu desenvolupament personal, social
 i curricular. La seva intervenció es concreta en tres grans àmbits: alumnat i
famílies; centres i professorat; zona educativa.
- CREDV: El CREDV és un servei educatiu específic que en col·laboració amb
l'ONCE dóna suport a la tasca docent del professorat pel que fa a alumnes
amb greus dèficits visuals, a més d'oferir atenció directa a aquest alumnat i
orientació a les famílies. La seva intervenció es concreta en tres grans
àmbits: alumnat i famílies, centres i professorat, i zona educativa.
- CRETDIC: és un servei d’assessorament i de suport tècnic a la tasca docent i
a la tasca dels serveis educatius amb la finalitat d’afavorir la inclusió, la
participació i l’aprenentatge dels alumnes amb trastorns del desenvolupament
i de la conducta, apoderant els docents i els centres perquè puguin donar
resposta a les necessitats educatives especials dels alumnes.
- ELIC: equips d’assessorament i orientació en llengua, interculturalitat i
cohesió social. CESIRE: Centre de Recursos pedagògics Específics de
Suport a la Innovació i la Recerca Educativa.
- CRP: Centres de Recursos Pedagògics.
- CdA: Camps d’Aprenentatge.

REFLEXIÓ SOBRE EL PAPER DE LES NORMATIVES EN ELS CANVIS

EDUCATIUS

evolució significativa pel que fa al camí cap a una escola i societat més inclusiva. ​el
decret 150/2017 i la Declaració de Salamanca suposen un gran avenç​, ja que inclou
concepte d’inclusió, es garanteix la igualtat d’oportunitats i l’educació per a tots

la introducció de canvis en les polítiques educatives necessaria perk siguin x

inclusives.

ENCARA QUE: NO ES GARANTEIX INCLUSIO TOTES ESCOLES. PERQUE? és

un decret relativament recen, manca recursos, falta ajudes,falta formació.
3 . DIFERÈNCIES

3.1. FACTORS QUE CONDICIONEN ELS PROCESSOS D’INCLUSIÓ

3.1.1. Característiques i elements per donar resposta a la diversitat

Blanco, R. (2001). La atención a la diversidad en el aula y las adaptaciones del

currículo. Dins A. Marchesi;C.Colli J.Palacios. Desarrollo psicológico y
educación 3. Trastornos de desarrollo y necesidades educativas especiales.
Madrid: Alianza.

característiques ha tenir curriculum x diversitat​: ser o​bert i flexible ​per a donar

major comprensivitat i atenció a la diversitat​. D’aquesta manera cada centre pot
adaptar el currículum a les ​realitats i circumstàncies​. Ha de ser ​ampli i equilibrat
continguts i capacitats.

Important l’existència d’un únic currículum per a tothom: ​s'assegura la igualtat

d’oportunitats i la inserció en la societat en el futur. asseugrar un c​iutadà crític, actiu
i socialment responsable​, aquest ha der el mateix per a tots els infants i adolescents,
fent-hi les adaptacions que pertoqui en cada cas.

currículum a Catalunya​: ​1 tipus hi ha​. es pot treballar amb ​NEE fer adaptacions​.

5 ​elements importants escola pugui respondre diversitat:​ ​reflexió i el debat

sobre la visió que es té en l'escola sobre la diversitat ​( reflexio compartida comu.
educ. x decodor conju. metodo. avalu. )​, ​currículum de l’escola sigui el més ampli,
equilibrat i diversificat posible, és a dir analitzar conjuntament el currículum(​ contig.
desenv / criter. metodol/ quina agrupac. millor.partic.tots.infants. ​aprofitar al màxim
els recursos materials i humans disponibles i organitzar-los adeqüadament ​(selec. i
elabor.mater. k. garanti- enseny. apren/ recu. humans. aprofi. perso. centre. i.
personal. extern.com.familie.)​,identificació de les dificultats de l’aprenentatge
(valoració de les necessitats educatives especials i les adaptacions curriculars
individualitzad. important definir en quins casos és un problema que necessita una
avaluació o intervenció específica, establir ajudes i instruments) i ​bon clima
()afavoreixi el desen. institucional, afavorint de la mateixa manera la autonomia i
l’aprene. dels infan./ imp. colabo. entre. tots.pel.proc.edu.)

3.1.2 ​L’escola de tots. La inclusió escolar al Solsonès relacionat 5 elements

imp. (ESTA EN EL DOSSIER DEFINITIVO) VIDEO
3.1.3. Factors que poden facilitar les pràctiques inclusives a les escoles
lectura capitol 10

DOS factors com a “palanques per al canvi”: ​claredat de la definició​, en relació

amb la idea d’inclusió, i les ​formes d’evidència que s’utilitzen per mesurar el
rendiment educatiu.

cada regió té la seva pròpia cultura X TANT: no es pot establir una definició
concreta d’inclusió per a tothom.

- CLARETAT DE LA DEFINICIÓ
Important elements entendre tots del centre que han d’anar escol.
inclusi:
Elements per guiar-ho​: La inclusió com a procés, La inclusió s'interessa per la
identificació i l’eliminació de barreres, La inclusió busca la presència, la
participació i l’èxit de tots els estudiants. i La inclusió posa particular èmfasi
en aquells grups d’alumnes que podrien estar en risc de marginació,
d’exclusió o de tenir un baix rendiment.
x ser inclusiu cal tenir teva propia defini d’inclusió: ​modelar la definició a
les necessitats i contextos de qualsevol.

- FORMES D’EVIDÈNCIES
formes d’evidències La recopilacio de dades util pero cal tenir encompte el
teu entorn: cal cercar PERÒ + DIFICIL ÉS: saber quines dades són les que
realment volem i de quina manera les volem aconseguir.
(si s’adapta la forma de treballar, s’ha de canviar la forma d’avaluar)

Debat: la meitat de components del grup argumentareu dient “sí que es va

complint”, l’altre meitat direu “això no s’està fent del tot”. (ES TROBA AL
DOSSIER OFICIAL)
3.2. PLANIFICACIÓ, IMPLEMENTACIÓ I AVALUACIÓ PLANS DE MILLORA

INDEX FOR INCLUSION TODO guia pràctica k presenta passos seqüenciats del
procés de canvi i ofereix materials (les dimensions, els indicadors i les preguntes)
que serveixen per avaluar el punt de partida de cada centre i suggerir, al mateix
temps, elements de millora.

eina que els ajuda a reflexionar i a prendre decisions sobre un possible àmbit de
millora, que pot donar peu a accions breus o d'altres de llarg abast.

3.2.1. DEFINICIÓ Conceptes clau:

Inclusió: És un procés k ​cerca maneres + eficaces ​de ​respondre a la diversita​t

present de l’alumnat. Implica ​valorar tot l'alumnat ​i tot el ​professorat​, i veure la
diferència entre els estudiants com un recurs per donar s​uport a l'aprenentatge.​.
Tracta de ​minimitzar totes les barreres a l'educació i per a tot l'alumnat. centres
estimulants i de suport​.

Barreres a l’aprenentatge i a la participació: ​adjudica una etiqueta que pot

conduir a unes expectatives més baixes; desvia ​l'atenció de les dificultats que
presenten altres alumnes sense l'etiqueta​, i de l​es fonts de dificultats que provenen
de les relacions, les cultures, els enfocaments d'ensenyament i aprenentatg​e,
l'organització i la línia de centre; ​contribueix a fragmentar els esforços que fan els
centres per atendre la diversitat d'estudiants que ​s'agrupen amb diferents noms com
ara necessitats educatives especials, alumnes d'incorporació tardana o sobredotats.

Recursos per donar suport a l’aprenentatge i a la participació: El fet d​e reduir

les barreres a l'aprenentatge i a la participació implica mobilitzar recursos de dins el
centre i de la comunitat​. Es poden trobar recursos en qualsevol aspecte del centre:
en l'​alumnat, en les famílies, en la comunitat i en el professorat, sempre que es
canviïn les cultures, les polítiques i les pràctiques.

Suport a la diversitat: Totes les ​activitats que augmenten la capacitat d'un centre
educatiu per atendre la diversitat de l'alumnat. Per exemple, es ​proporciona suports
als individus per millorar la participació de l'alumna​t, així com quan el ​professorat
planifica les unitats didàctiques tenint en compte tot l'alumnat.

3.2.2. Dimensions i marc teòric

P​arteix de tres dimensions (cultures, polítiques i pràctiques)​.

- ​Cada dimensió es divideix en dues seccions i cada secció en diversos indicadors i

preguntes​.

- ​La temàtica de cada indicador es concreta a partir de diferents preguntes que

ajuden a analitzar la realitat​.

a) Quin sentit tenen els indicadors i les preguntes que conté cada
dimensió?

b)

3 dimensions ​necessàries x avançar inclusió. cada dimensió té 2 seccions : accions.

dimensions AJUDEN​: millorar apren., i partici. centre, estructur. pla. millora.cent.

3 dimensions interrelacionades​: política i cultura correspon al sentit i finalitat k sis.

educ. acu. tenen- projc. edu. cent (cultural). i projec.curri. centre. (politi).
 - dimensió cultures inclusives: base triangle i son punt clau x millora. esco.
aquesta.ajuda.manteni.canvis.politi.i.practiques./ajuda.crear.comunitat.segura
,accollidora,colab.i.estimulan.x.tothom/fomentar.valors.inclus.
- dimensiópolítiquesinclusives:​foment.partici.alumn.i.profess./minimit.pressions.
exclusions./promoure.escola.x.tothom/org.suport.atenc.diversitat
- dimensió pràctiques inclusives​: tenir compt. diversit.alumn./alumn.
implicat.activ./mobilitzar.recursos x.impulsar.apren.i.partici.

continguts essencials del marc teòric sobre el que es fonamenta l’Índex per a
la Inclusió?

la r​eflexió sobre la inclusió i ​conduir a una participació superior dels alumnes en les
cultures, en el currículum i en la comunitat on radica el centre.

Els materials x enfortir la riquesa dels coneixements i de les experiències que les
persones tenen sobre la seva pràctica.l’​Índex ofereix als centres educatius un
procés que a​favoreix l'autoavaluació i la millora​, implica fer una r​evisió detallada x
reduir les barreres ​a l'aprenentatge.

Es basa establir ​relacions col·laboratives i de millora del context.

posar l'atenció en els valors i en les condicions: ajuda mantenir les millores que
es portin a terme en els centres.

quatre elements que formen l’Índex​ són:

1. Els ​conceptes clau per insistir en les maneres de pensar sobre l'avenç de
l'educació inclusiva.
2. Referents per a l'anàlis​i: dimensions i seccions per tal d'estructurar
l'enfocament de l'avaluació i de la millora del centre.
3. Els ​materials per a l'anàlisi: indicadors i preguntes per fer possible una
avaluació detallada de tots els aspectes d'un centre i ajudar a identificar i
implementar prioritats de millora.
 4. Un ​procés inclusiu pe​r assegurar que el procés d'avaluació, de planificació de
la millora i la posada en pràctica també sigui inclusiu.

3.2.3. Reflexió indicadors i preguntes (​preguntes podem saber si la nostra

escola és una escola inclusiv)

Les preguntes utils xk​: ajuda conèixer en quin moment procés cal 1 edu- +
inclusiva.

- preguntes Dimensió cultura​: relació escola si es segura, acollidora, colab. ie

stimulant. docents es senten al seu propi centre.
- preguntes dimensió politi: preguntes si es fomenta alumnes anar escola,
respon activament davat alumne davant mort familiar, malatia cronia o
absencia escolar.
- preguntes dimensió pràctic​: preguntes si disposa ofetes prou amplies act.
extraescolar. es fan servir les famílies i altres membres de la comunitat com a
font de suport a l'aula?

Es té molt clara la teoria però no tots els docents tenen la mateixa

prediscposició a l’hora de dur-les a terme.

És important només centrar-nos en un punt clau i aprofundir en aquest, ja que

avegades quan cadascú fa la seva s’acaba fent poca feina o aprofundint poc,
i això no interessa.

​3.2.4. Primera fase: Inici del procés de l’Índex.

Quines són les principals finalitats d’aquesta fase i quan es pot donar per
acabada i continuar avançant?

Primera fase comença… establint un grup coordinador ​l’encarregat de ​representar

a tot el centre educatiu​. ha de c​onèixer els materials i preparar el seu ús per portar a
terme una revisió del centre. ​Consta de dotze activitats (amb un límit de temps i
realitzades per petits grups) per ajudar als coordinadors. preparar les bases x saber
com millorar. com es ​recull info dentre x avaluar. ​preparar material utils x saber
quina es la percepcio mestres, families… ​QUestionaris per dur-ho a terme.
Qüestionari més ampli és el del professorat…. té diferents indicadors.

Les principals finalitats d’aquesta fase: ​FINALITATS DE LA FASE : (- Crear

grups d’experts / - Compartir amb tota la comunitat educativa l’Índex/ - Analitzar el
nostre centre / - Conèixer en profunditat tot l’Índex d’inclusió ) COMO SABER
INFORMACIÓN Y EL PUNTO DE VISTA: QÜESTIONARIS.

- ​establir un grup coordinador que s'impliqui en la millora escolar​. incloure 1

representant tota comuni. educ. (família, mestre, alumne,etc.). escoltar totes
aportacions tots i dif. punts vista x poder avançar.
- .​revisar com el centre enfoca el seu procés de millora, mitjançant l’us de
preguntes per tal d’estructurar una revisió del pla de millora del centre.
- sensibilització del centre envers l’Índex​, és a dir que és molt important que
tots els membres de la comunitat educativa tinguin informació sobre aquest.
- el grup coordinador s’ha de familiaritzar i pensar com utilitzar-les amb els
indicadors i les preguntes que apareixen en la tercera part de l’Índex amb
l’objectiu de fer una exploració més detallada del centre per dirigir l’atenció a
aquelles qüestions més rellevants amb les ​activitats​ ​5,6,7,8,9,10, 11 i 12.
- preparar-se les següents fases.

Aquesta fase es pot donar per acabada quant s’hagin ​realitzat les 12 activitat​s i
coneguin com podrien introduir l’Índex en el centre i quins són els probleme​s que es
podrien trobar, a banda del coneixement que el grup ha ​d’obtenir coneix. sobre les
cultures, les polítiques i les pràctiques del centre​. Finalment també ha de ​tenir clar i
preparades les següents fases​ de l’Índex.

3.2.5. Comentari en relació amb el llibre blau.​ ​CAPITOL 8

L'Índex for inclusion és: és r​ecurs que ​permet als centres educatius avançar cap
a la inclusió​. Es tracta d'un document que ajuda als centres a v​alorar el grau
d'inclusió que presenten i a d​etectar quins aspectes caldria millorar​. Inicialment,
l'índex ​parteix d'un marc teòric sobre la inclusió i els principals conceptes clau a tenir
en compte​. Seguidament, ​presenta tres dimensions (cultures, polítiques i
pràctiques)​, les quals estan dividides en dues seccions cadascuna. ​Dins d'aquestes
seccions s'hi troben els diferents indicadors que actuen com a guia per als centres
en el moment d'analitza​r les seves respectives situacions. A més, ​també ofereix
recursos com​, per exemple, qüestionaris per a les famílies i l'alumnat.

Usos del index for inclusion : ​ús de manera autònoma o ​l'assessorament d'algú
que ja l'hagi utilitzat prèviament​, pot ​formar part d'un pla de millora escolar del
centr​e, únicament ​utilitzar-lo per rebre orientacions o fer ú​s d'alguns dels materials
que proposa​, seleccionen ​algunes parts de l'Índex per tal de millorar les relacions
entre docents​ o ​per estructurar treballs de recerca​.

Principals característiques de l'Índex for Inclusion:

- És un ​marc teòric que explica que és l'Educació Inclusiva i emmarca aquesta ​dins
d'un context de centre educatiu​.

- P​arteix de la realitat i dels coneixements previs​ de cada centre.

- ​Implica a tota la comunitat escola​r.

- ​Permet als centres valorar com són d'inclusius​.

- Lligat amb l'anterior, ofereix ​pautes per desenvolupar el camí cap a la inclusió​.

- P​arteix de tres dimensions (cultures, polítiques i pràctiques)​.

- ​Cada dimensió es divideix en dues seccions i cada secció en diversos indicadors​.

- La ​temàtica de cada indicador es concreta a partir de diferents preguntes que

ajuden a analitzar la realitat.
ELEMENT ESSENCIAL: aconseguir que les millores obtingudes es mantinguin
en el temps, i que tot el procés entri a formar part de la vida quotidiana del
centre, de la seva manera de funcionar habitual.

Anàlisi crítica del Decret 150/2017 a partir de l’Índex per a la inclusió (DOSSIER
OFICIAL)

3.3. PARTICIPACIÓ DE LA COMUNITAT ESCOLAR

3.3.1. Factors de diversitat familiar video

- Pare i mare amb fill/s biològics i/o adoptat/s.

- Pare i mare divorciats amb fill/s biològics i/o adoptat/s.
- Pare i mare divorciats i tornats a casar amb fill/s biològics per una part i/o les
dues parts i/o fill/s adoptat/s.
- Pare i pare amb fill/s adoptat/s.
- Mare i mare amb fill/s biològics i/o adoptat/s.
- Pare solter amb fill/s biològics i/o adoptat/s.
- Mare soltera amb fill/s biològics i/o adoptat/s.
- Avis o altres familiars amb net/s biològics i/o adoptat/s.
- Qualsevol d’aquestes famílies però sense fill/s.

Factors diversitat : vídeo ​That’s a family

- Pare,mare i avi o àvia amb fill/s biològics i/o adoptat/s.

- Pare, mare i altre integrant de la família amb fill/s biològics i/o adoptat/s.
- Dues mares i dos pares amb fill/s biològics i/o adoptat/s.
- Famílies amb algun membre amb diversitat funcional.

3.3.2. Experiències de participació familiar

oportunitats de participació per a les famílies en pràctiques: f​amílies no tenen

tanta participació encara que sí que trobem alguna oportunitat que des del centre
han intentat que les famílies hi participessin. A continuació dire alguns exemples
d’aquestes oportunitat: racons jocs matematics, participar danses carnaval etc.

Barreres troben els centres i els equips docents per fer participar a les famílies

d​isponibilitat horària dels progenitors​, ja que molts d’ells treballen durant l’horari
lectiu, la f​alta de temps​, ​l’idioma families estrangeres ,​diferents interessos, criteris o
expectatives diferents o una crítica i desvalorització mútua que podria esdevenir a
una falta de comunicació per ambdues parts.

barreres troben les famílies per participar als centres

la falta d’informació que reben per part de les escoles, ​la pèrdua de pertinença a la
comunitat educativa​. n​o acceptació per part de l’escola de com són les famílies del
seu alumnat i per tant això fa imposible una acció compartida amb l’equip docent,
llengua​ i ​horari​, no tots poden participar.

tipus de participació i els avantatges que aporten a la qualitat educativa del

centre i al procés d’avenç cap a la inclusió vist en els vídeos.

- Vi​ deo 1: Llegim en parelles a casa: L

​ a participació des de casa, fent de
tutors als infants en la lectura a casa. AVANTATGES: la participació de les
famílies en l’educació dels seus fills per tal d’aprendre la lectura i l'escriptura i
’oportunitat als infants a fer de tutors i d’aquesta manera enseñar coses a les
seves famílies.
- Video 2: Escola la Marina​: una reunió de les famílies amb els docents del
centre educatiu per explicar la idea d’escola nova. AVANTATGES: observar
els avantatges que té aquesta metodologia en l’educació dels seus fills, tenen
un paper actiu, també poden veure que treballant de manera col·laborativa és
pot donar una inclusió, ja que s’adapta a les necessitats dels infants.
- Video 3: . Alumnat: Família i escola (percepció d'alumnat): els infants van
comentant que a casa seva es preocupen per la seva educació i el seu
benestar al centre educatiu i quan el centre li dóna l’oportunitat de participar,
aquest s'aprofiten. NO HI HA AVANTATGES.
 - Vídeo 4: Valoració reunió pares Escola Gafarro​: ​una reunió didàctica amb les
famílies però que en comptes de preparar i fer-la el docent, se la preparan i la
fan els infants. AVANTATGES: les famílies poden veure com és la
metodologia del centre i com es senten els seus fills/filles explicada per ells
mateixos,ajudar a millorar a l’escola
- Video 5: Comunitat d’aprenentatge: Escola Joaquim Ruyra: ​treballen els
docents juntament amb les famílies. AVANTATGES: els alumnes és sentin
com a casa a l’escola i l’aprenentatge sigui més significatiu i col·laboratiu,
NEE és un alumne totalment integrat amb la resta del grup.
- Video 6: projecte bricoescola: fomenta la participació de les famílies a anar al
centre un dissabte amb els seus fills i filles i poder arreglar alguns aspectes
de l’escola dedicats a l’educació dels seus fills/filles. AVANTATGES: fomenta
la cohesió de grup i per part de les famílies poden veure la realitat de l’aula.

Cada barrera accions o solucions

- Manca de temps​: famílies participen a l’escola un dissabte.

- Idioma:​ llegir en parella a casa i ajudar a aprendre la llengua.
- insatisfació amb el centre educatiu o diferencia expectatives​: que les
families puguin treballar en el centre i coordinarse
- falta de comunicació: ​dinamica realitzar reunions feter per alumnat i
tenir informacio sobre el centre.
- f​alta de pertinença a l’escola: fer una comunitat d’aprenentatge on les
famílies participen activament en l’educació dels seus fills/filles
juntament amb els docents.

3.3.3. Famílies de nens amb NEE

Paniagua, G. (1990). La familia de niños con necesidades educativas

especiales. A Marchesi A., Coll, C. i Palacios, J. (Eds.), ​Desarrollo psicológico
y educación (vol. 3)​(pp. 469-494). Madrid: Alianza.

conseqüències familiars amb fill NEE: ​Preocupació constant​, ​Decisions com ara
tractaments mèdics, elecció de professionals i opcions educatives​, ​Augment de
dedicació​, ​Necessitat de coordinació amb diversos especialistes​, ​Dificultat per trobar
persones que puguin atendre adequadament l'infant​, ​L’economia es veu afectada
per les despeses en el camp mèdic, ortopèdic, educatiu i rehabilitador.

Motius algunes famílies se sentin culpables de tenir un fill/a discapacitat

Infant NEE suposa: ​algun tipus de càstig

el factor fonamental (o la variable més rellevant) que afecta les famílies amb
fills discapacitats

Factor fonamental és la ​capacitat dels pares per afrontar situacions d'estrès​, és a dir
la ​resiliència​.

Fases en les reaccions familiars (CADA FAMILIA PODEN SER DIFERENT O

VARIANT):

1. Fase de shock​. En conèixer la notícia es produeix un ​bloqueig pot durar

minuts fins a diversos dies.
2. Negació​. Oblidar o ignorar la notícia, actuant com si res hagués passat.
3. Fase de reacció​. Les emocions i sentiments més freqüents són: enuig , culpa
i depressió.
4. Fase d’adaptació i orientació​. prendre consciencia, calma emocional, més
realista i pràctica, entrar-se com ajudar.

Paper té l’escola i els equips docents davant d’aquesta situació? Cecilia

Simón i Gerardo Echeita al document ​La inclusió en l’educació democràtica

Paper important la ​familia. colaboració amb familia. c​ada centre ha d'analitzar les
seves fortaleses i debilitats

3.3.4. Xarxa de suports a l’educació inclusiva del Departament d’Ensenyament

Recursos: mateixa comunitat educativa, els serveis propers al centre i els que es
troben en l'entorn i la comunitat.
Recursos utilitat centres: habitualment recursos mateix centre o comuniat
educativa → aules suport, aules acullida etc. Entorn i comunitat→centres de
recursos especifics (sordesa). Recursos pedagogics (reunió formacio pedagogics
entre docents)
Manca de recursos utilitzats: families (solament a vegades) i recursos propers
centre i entorn (ajuntaments poble o entitats i serveis del barri)
Potenciar ús recursos Familia

Covit 19 i paper families: ​la participació i coordinació e​ntre els docents i les
famílies .

4. RESPOSTA INCLUSIVA A L’AULA

4.1. Planificació per a tothom

4.1.1 Propostes que ens poden donar idees per a la millora

Indicador C1 de l’Índex per a la Inclusió: ​és 1 grup profess. families.inve. x donar

suport centre.avança.inclusió. ofereix. recurs ex. prepar.tasques,implement i avalu.

Disseny Universal de l’Aprenentatge (DUA):​donen ​4 recomanac. per modifica.

curriculum​. x nens. difici. o facilitats: ​1.​tenir.en.compt.metes.inf. 2​.tenir.present.quins
materials treballar. aula. ​3. ​com treball docent amb alumne. ​4. ​metodes avaluació x
confirmar k funciona bé. ELEMENTS IMPO A INCLOURE CURRICU: disseny i espai
utilitzat classse.

Ensenyament multinivell: ​funció:mestre pugui programar les sessions i els

continguts d’aprenentatge que ha d’explicar tenint en compte la totalitat de la classe.
multinivell és planificar obj. que volem aconseguir k englobi tothom i fer us dif.
metodo. i tecniques. mateix.sessió.
 4.1.2 Element de millora i actualització de la seqüència didàctica
(DOSSIER OFICIAL)

4.2. Aprenentatge entre iguals (part I)

4.2.1. Coneixements previs

Pot haver-hi inclusió sense aprenentatge entre iguals? ​No, la inclusio serveiz i
funciona n una comunitat que participin tots. Per tant si els alumnes no aprenen
junts, de quina altra amenra interactua en la classe?

Pot haver-hi aprenentatge entre iguals sense inclusió? Per què? SI. ​però
perdríem una gran riquesa dins l’aula, ​estariem perpetuant estereotips i maneres de
pensar sobre el col·lectiu amb necessitats educatives especials, cal més diversitat a
l’aula.

A partir experiencia pràctiques. Quines oportunitats i limitacions veieu en

aquestes situacions?

- A​g​rupacions fetes docent ​x evitar grups homogenis i poder atendre diversitat.

OPORTUNITATS: es poden ajudar entre ells.
- agrupacions de dos infants: més difícil atendre a la diversitat i que tots els
grups estiguin formats de manera heterogènia.

4.2.2. L’aprenentatge entre iguals aprenentatge cooperatiu

Duran, D., i Blanch, S. (2008). L’aprenentatge cooperatiu com a estratègia

instructiva per a la inclusió. ​Suports: Revista Catalana d’Educació Especial i
Atenció a la Diversitat, 12, 4-12.

diferència entre un grup i un equip? ​grup:​nombre limitat de persones x assolir

juntes un objectiu comú. La interacció no està estructurada el resultat treballs
individuals. ​equip ​é grup de persones que coopera x assolir un objectiu comú a
partir de les aportacions imprescindibles de cada un dels membres. repartició
equitativa de responsabilitats, tothom es indispensable. resultats individuals
depenen dels resultats de l’equip.

xk important estructurar la interacció entre l’alumnat? ​La cooperació promou

relacions d’ajuda mútua on s’aprèn ajudant els companys/es​. A més, ​reconeix les
diferències entre els alumnes, les valora positivament i en treu profit pedagògic​. es
estratègia instruccional per a l’educació inclusiva.

les cinc condicions de l’aprenentatge cooperatiu? Identifiqueu-les i definiu-les

- Interdependència positiva: l’èxit de cada membre de l’equip va lligat a l’èxit de

tot l’equip. Els alumnes responsables.
- Interaccions cara a cara:’​ interacció entre els membres de l’equip x generar
dinàmiques d’ajuda, suport i ànim.
- ​ ada membre actiu i fa aportacions al grup.
Responsabilitat individual: C
Assegura l’aportació equitativa de tothom.
- Ensenyament deliberat d’activitats socials: Les habilitats socials de la
cooperació es despleguen treballant amb altres. Cal oferir ajudes i temps per
fer-ho.
- Autoreflexió d’equip: ​Trobar marcs de reflexió conjunta i prendre decisions
d’ajuda i millora per a les properes ocasions.

Per què es considera que l’aprenentatge cooperatiu és un “terme paraigua”?

Aprenentatges de diferents tipus​: ​tutoria entre iguals, on un alumne més ​expert

desenvolupa el rol de tutor de la seva parella​, el tutorat, en una relació clarament
asimètrica ​entre ambdós. i ​l’aprenentatge col·laboratiu​, en el qual els membres
de l’equip, ​malgrat que puguin desenvolupar rols diferents, compten amb un nivell
similar o equivalent de coneixement que els permet establir unes relacions més
simètriques​. La tutoria i la col·laboració convergeixen en les relacions de cooperació
que situaríem al mig del continu.
Què són els mètodes d’aprenentatge cooperatiu? Què permeten aconseguir?
són ​dissenys didàctics que ​ajuden a convertir el simple treball en grup en un treball
cooperatiu​. ​formes de dur a la pràctica les condicions de l’aprenentatge cooperati​u.
Representen un bon ajut per començar a introduir la cooperació a les aules.

1. Centreu-vos en la definició del mètode puzle.

a) De les cinc condicions de l’aprenentatge cooperatiu, es pot considerar

que el mètode puzle potencia la responsabilitat individual i la
interdependència positiva? Per què?

​Si, totes aportacions són necessàries i els alumnes han de

responsabilitzar-se propi apren i dels companys d’equip. x tant, fomenta la
interdependència positiva, tothom és necessari.

b) Penseu en els diferents moments d’implementació del mètode, que

apareixen a continuació, i reflexioneu sobre el que es planteja.
i. Composició dels equips base. Homogenis o heterogenis? Per
què?Composició dels grups heterogenis, atès que més endavant en
formar els grups d’experts seran homogenis.
 ii. Adjudicació dels alumnes als grups d’experts. Pot tenir alguna
avantatge per a l’atenció a la diversitat fer els grups d’experts
homogenis (per exemple, en funció del nivell competencial o de la
preferència d’input dels alumnes)? Per què?es formen a partir criteri
homogeni. BENEFICIS: augmenta l’autoestima, disminueix la
competitivitat, ja que han de col·laborar entre tots els membres del
grup.
iii. Actuacions abans de retornar a l’equip base. Què es pot fer per
assegurar que tots els alumnes del grup d’experts han comprès la
informació i poden retornar a l’equip base per explicar-la. ​activitat
d’autoavaluació i/o coavaluació, com ara elaborar ells mateixos un
trivial,si saben contestar i explicar, podem considerar que ja poden
tornar a l’equip base.
iv. Retorn a l’equip base. Què pot fer el mestre mentre l’alumnat explica
les seves peces del puzle? ​docent actiu a totes les sessions, i passar
grup per grup assegurant el correcte funcionament, assegurar assolir
l’objectiu màxim.

4.2.3. La tutoria entre iguals

definició tutoria entre iguals: ​e​n parelles I de manera cooperativa, un infant fa el

rol de tutor i l’altre de tutorat, d’aquesta manera tots dos aprenen​, un e​nsenyant i
l’altre rebent ajuda en tot moment del seu company tutor. Aquests ​tenen un objectiu
comú, compartit i conegut.

oportunitats d’aprenentatge ofereix la tutoria entre iguals? Què aprenen els

participants? ​aprendre les co​mpetències bàsiques de manera + motivadora​, dóna
més oportunitats d’aprenentatge ​ex. la cooperació entre els infants i ​l’autonomia
dels alumnes. positiva per treballar alguna de les llengües.

aprenen els tutors/es tutoria entre iguals: ​causa ​molta motivació ​i fa els
aprenentatges molt enriquidors​, ja que han de saber explicar correctament i ajudar
en tot moment al seu tutorat/da i han de plantejar un problema. Aquest alumna és
realment el que porta el pes de l’activitat.

aprenen tutorats/ades tutoria entre iguals: ​aprenen molt, ja que poden rebre una
ajuda personalitzada d’un company.

aspectes haurien de tenir en compte els equips docents a l’hora de

desenvolupar la tutoria entre iguals a les aules? Creieu que canvia el rol del
docent a l’aula? ​canvia molt el rol del docent​, ja que aquest pasa a ser ​un guia i els
alumnes adquireixen el rol de tutors i són ells els que ajuden als seus companys i
companyes en els aprenentatges, per tant ​el centre de l’aprenentatge són els
infants.

aspectes que hauria de tenir en compte els equips docents​:escollir correctament les
parelles, valorar que amb el treball cooperatiu els dos membres han d’adquirir
coneixements, supervisar …

4.2.4. Aprendre ensenyant

A partir de l’article Duran, D. (2017). Es pot aprendre ensenyant?: Evidències

científiques i implicacions educatives. Guix, 432, 39-42.

Per què és important la perspectiva d’aprendre ensenyant per a les pràctiques

d’aprenentatge cooperatiu?

ensenyant també s’aprèn pot ajudar ​a l’hora de reduir la resistència que oposen
alguns docents a les pràctiques col·laboratives. ​Trobar evidències que tots dos
aprenen (el k ensenya i el k apren).

quatre nivells d’evidències d’aprendre ensenyant

- Aprendre per ensenyar: Aprendre creient que després hauràs d’ensenyar

sense arribar a fer-ho. major qualitat. Més motivació.
 - Aprendre i exposar: El públic,exerceix un efecte positiu. Cal millorar la revisió,
la reformulació i la representació de la informació.
- Aprendre i explicar: ​El coneixement es construeix reflexivament. No només es
repeteix.
- Aprendre i explicar qüestionant: ​Explicar interactivament responent i
formulant preguntes profundes. Reorganitza els models mentals en integrar el
nou coneixement i el previ. Es relaciona amb la creació d’inferències i
processos metacognitius.

Observeu la infografia que apareix a la tercera pàgina de l’article (Quadre 1).

a) Exemples 4 nivells d’evidències d’aprendre ensenyant.

- Aprendre per ensenyar​: Preparar una entrevista de feina i que un cop allà no
et demanin per res del que t’has preparat.
- Aprendre i exposar: ​Exposar a classe en un treball en grup amb el temps molt
limitat. ben preparat el que diràs ja que no et pots passar de temps ni deixar
de dir res. El públic mai fa preguntes després de les presentacions.
- Aprendre i explicar: Gran grup o magistral de la uni No saps de memòria tot el
discurs i el vas construint a mesura que passa la classe adaptant-lo a si el
públic segueix bé.
- Aprendre i explicar qüestionant: ​Participar en un debat. Saps què vols dir
però sovint ets interpel·lat per la resta de participants havent d’adaptar el teu
discurs constantment. En aquest cas l’objectiu no és ensenyar a l’oient sinó
convèncer-lo d’alguna cosa.

Quins suports necessaris per assegurar que tot l’alumnat disposa

d’oportunitats d’aprendre ensenyant

- Aprendre per ensenyar: sortejar quin membre del grup farà la presentació.
Tots els membres han de preparar-se la presentació però sols una persona la
farà. En aquest cas, presentar davant de tota la classe pot generar angoixa a
molts alumnes. SUPORT: donar seguretat a l’alumne, eines de relaxació.
 generar un ambient agradable i tranquil , tenir-ho en compte a l’hora de fer el
retorn corresponent. .
- Aprendre i exposar: Demanar a l’alumne que prepari una conferència per un
dia en concret. SUPORTS: llista d’elements que ha d’incloure x saber si té
tots els elements. suport visual, Potser algú ha tingut un mal dia des que s’ha
llevat i no cal forçar a exposar aquell dia. profes empatics.
- Aprendre i explicar: ’alumne ha de construir el discurs a mesura que parla
podria ser durant la presentació d’alguna cosa en la que és “expert”.
- Aprendre i explicar qüestionant:​d’organitzar parelles en les que els alumnes
experts en el tema que hagin treballat respondran a les inquietuds dels
alumnes del B, una altra classe.

4.3. Aprenentatge entre iguals (part II): la docència compartida.

4.3.2. Coneixements previs

docència compartida: ​quan dos docents estan en una mateixa aula. En aquests
casos un dels dos docents exerceix el rol de docent principal i l’altre pot estar
encarregat d’atendre a la diversitat.

principals objectius i potencialitats poder fer front a les noves necessitats en les
aules degut al nou model educatiu i les noves metodologies. més suport de dos
docents, aprendre docents junts amb dife. punts de vista.

diferents maneres de fer docència compartida: un dona classe i un altre dona

suport. un dona la classe i l’altra observa i anota x reflex. post./ els dos fan la
classe/ parteixen la classe en dos x fer la mateixa classe i materia.

és important formar-vos en docència compartida? Per què? ​SI, xk noves meto.

cal implan. i treballar cooperati. entre. docen.i atendre diversi. i assegur. tots tenen
tracte personalitzat.
VIDEO: Docència compartida

la docència compartida​: és compartir pràctiques, reflexionar i compartir docència

amb un mateix grup d'alumnes o mateixa aula. Els docents poden ser altres mestres
coneguts, docents de suport com el vetllador o fins i tot famílies. BENEFICIS:
alumnes i docents.

Diferents tipus d’aspectes:

- ​els beneficis de la docència compartida pels mestres​: reflexió conjunta entre

docents, l'enriquiment dels dos professors, suport d'un altre docent i
seguretat.
- ​el rol del docent: poden interaccionar i apropar-se més als infants quan hi ha
un altre docent a l'aula, poden observar ​diferents rols dins de la docència
compartida:el paper d'observador + reflexionar-ho ,rol de suport d'aula, La
cooperació i organització entre els docents .
- la implicació en la planificació, execució i avaluació per part dels docents:
coordinació entre els docents abans, durant i després x acons. bon
funcionament docè. compa.. facilita l'aprenentatge dels infants,ajuda docents
puguin reflexionar i millorar les pràctiques d'aula.
- rol dels alumnes. és actiu, relació entre companys, més autonomia i més
atenció , més oportunitats de rebre suport .
- Les metodologies emprades treballs en equips, l'acceptació i adaptació de
diferents nivells, ajudar a potenciar l'autoavaluació.
- ​l'organització de l'espai i agrupaments​,
- 1. dos docents amb lideratge diferent: L'un ensenya i l'altre
observa o un ensenya i l'altre dona suport als infants.
- 2. dos docents amb el mateix lideratge es distribueixen els
agrupaments de maneres diferents: Ensenyament per grups
rotatius, ensenyament alternatiu (per donar supor. grup gran i
petit quqlasevol alumne en aquell grup especialitzat amb
 dificutltss en aquella materia, no solament NEE) o ensenyament
paral·lel (dos subgrups amb un mestre i tots dos treballen el
mateix contingut mateixa classe).
- 3. ​colaborativa ​els dos docents treballen en equip amb tot el
grup classe, els quals es donen suport, interaccionen i es
relacionen durant tota la sessió.

- l'organització de l'espai i agrupaments​, dividir l'aula en dos i que cada grup

treballi el mateix temari però amb un tutor/a diferent, treballar per estacions o
rotacions, tallers, etc.
- l'atenció de la diversitat activitats siguin més properes i dificultats els puguin
ajudar, ensenyament alternatiu, suports visuals, diferents materials per
explicar les mateixes idees i l'adaptació d'aprenentatge en diferents nivells i
ritmes.

4.3.3. Treball col·laboratiu com a estratègia per a la inclusió

Capítol 5 del llibre

1. Quins canvis caldrà promoure en els centres escolars per afavorir

climes de cooperació i col·laboració?

reduir el grup o compartir aula amb un altre docent, x aconseguir atenció més
detallada, + efectiu, ​comunicació entre els professionals que comparteixen aula.
compartir aula amb un altre docent, un especialista d’atenció a la diversitat. En el
text és defensa de la importància que e​ls especialistes treballin a la mateixa classe
amb cooperació amb la tutora amb obj ​més bona integració i normalització del grup
classe ​tant amb els docents, com amb els companys d’aula. ​docència compartida​,
és decidir si aquesta es durà a terme durant la planificació, l’execució i l’avaluació.
2. Feu un recull dels elements clau que s’han de posar en marxa per fer
efectiva i eficaç la col·laboració entre dos mestres a l’aula (us serà útil
pensar en: capacitats i actituds esperades per ambdós docents; tipus
de comunicació; diferents moments en l’organització del treball
conjunt).

La inclusió del TDAH a l’aula

- que és: ​ trastorn d’origen neurobiològic.

- simtomes:​ impulsivitat, l’activitat i l’atenció problemes.
- resposta​: - g​estió de l’aula​ i el ​suport individualitzat.
- crear ​espais de diàleg i reflexió ​i fomentar la interacció
entre el grup d'iguals
- promoure la i​nteracció ​amb el/la docent i ​guiar docent
tasques llargues
- a​daptar els objectius i activitats i ​col·laboració entre la
família i l'escola​, per tal d'establir una bona comunicació i

Paràlisi Cerebral

- que es? trastorn neurològic que afecta al ​moviment i la postura i a​lteracions

sensorials, cognitives, de comunicació i de percepció​.
- resposta educativa:​ - adaptar el context a les necessitats
- bona comunicacio i coordnacio tot centre.
- adaptar-ho tenint compte. dificul. cognitives i
motores.
- ús recursos TIC ja que faciliten la comunicació

Dèficit auditiu a l'aula

- Què és? ​Disminució o pèrdua de l'agudesa auditiva.

- dificultats aula: dificultat desenv. socioemocional, cognitiu, comunicatiu i
lingüístic,IMPOSSIBLE GENERALITZAR.
- Resposta educativa:​ - teràpia logopèdica en xarxa
 - col·locar l'alumne a prop del mestre
- bon ambient sonor a l'aula
- facilitar la lectura labiofacial.
- vocalitzar bé, amb normalitat
- acompanyar suport visual.
-
- Sindrome asperger
- que es? un ​trastorn ​que causa a​lteracions en el neurodesenvolupament de
caracter cronic o sever.
- causes ​: poden ser d​’herència genètica, neurobiologic i de comportament
mediambiental.
- simptomes: ​incapacitat comunicació convencional, ​alteració del
comportament, falta d’adquisició natural d​’habilitats socials​, llenguatge
excessivament formal, aïllament social i emocional, pensament racional i
literal, ​hipersensibilitat, ​necessitat d’informació constant, mobilitat motora
reduïda, ​comportaments repetitius, interessos restringits o obsessió per
rituals.
- resposta educativa: ​- pla de suport individualitzat
- estructurar les feines i assignacions
- simplificació del llenguatge
- crear un treball en xarxa amb altres entitats, com
ara, l’EAP, CRETDIC, CSMIJ O CDIAP.

Altes Capacitats Intel·lectuals

- simptomes: ​capacitat cognitiva superior a la mitjana​, tenen ​bona memòria​,

atenció i predisposició per a banda de tenir una ​alta productivitat i ser tant
originals i observadors com perseverants.
- resposta educativa: - ​augmentant de nivell
- adaptar-nos al nivell que té alumnat
 - quaderns x resoldre problemes x ​entrenar el
cognitiu-creatiu així com jocs on pugui treballar
cooperativament tot l'alumnat.

La realitat social del TDAH i la conducta disruptiva

- que es: trastorn d'origen neurobiològic, nivell d'impulsivitat i atenció no i

conducta disruptiva. dificultat l'aprenentatge.
- resposta educativa: ​ - d'evitar es distreguin
- captar la seva atenció i fent-los ​participar
activament
- ​reforçar-los positivament​.
- no considerar la conducta com una agressió
personal
- afavorir el clima emocional de l'alumne així com
dotar l'espai d'ajuts visuals per ordenar i guiar les
tasques.

TEL - Trastorn Específic del Llenguatge

- que es​: trastorn del neurodesenvolupament on l'adquisició del llenguatge

forma tardana i el seu desenvolupament és atípic.
- resposta inclusiva: ​- entre la família i l'escola interrelació positiva i empàtica
- adaptar els objectius i criteris d'avaluació.
- El paper del docent acompanyament per crear un
clima beneficiari per a tot l'alumnat.
- suports visuals, donar les consignes clares,
assegurar la comprensió
- fomentar l'exposició del llenguatge, tant l'oral com
l'escrit.
 TEAF i TDAH

- que es: trastorn de l'espectre alcohòlic fetal, afectacions a nivells físics,

socials o del sistema nerviós. Molts d'aquests trastorns apareixen juntament
amb TDAH.
- resposta educativa​: TEAF - crear rutines per tal de saber el que realitzaran,
- repetir i utilitzar un llenguatge adequat x aseugrar ha
entes.
- l bon clima escolar
- supervisar aquests alumnes.

TDAH: - suports visuals.

- Les instruccions clares x entendreu

- treballar en petit grup
- donar un reforç positiu a l'alumnat.

La síndrome de Grouchy (Trastorn de la parla)

- que es?​ degut a alteració en un cromosoma.

- Simptomes: - ​hipotimia (inexpresivo, moviments lents.)
- ​retrocés del desenvolupament​, ​talla baixa, ​pèrdua
auditiva​, ​discapacitat intel·lectual i ​alteracions de l’estat
d’ànim.
- acció educativa: -​ tractament del trastorn de la parla
- Situar l’alumne en un lloc estratègic
- utilitzar suport visual x explicacions
- fomentar motivació.
- l’ús de tallers i racons, els contes, els jocs dramàtics i les
cançons. Aquests recursos permeten potenciar la
comunicació i l’ús del llenguatge.

DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL
 - que es? dificultat entre l'entorn i la persona ​i no únicament de la persona, ja
que depenent de l'entorn en el qual es trobi, el nivell de dificultat tindrà major
o menor implicació.

acció educativa:​ - pla individualitzat

- adaptem el currículum

MICROCEFÀLIA

que es?​ transtorn. reducció de la mida del cap.

simptomes: ​ dificultats motriu, de parla, com psicològic.

acció educativa​: - docència compartida.

- Adaptar els continguts

- materials concrets

CONCLUSIÓ MONOGRAFIC

Quins aspectes comuns K dificulten avançar cap a una escola més inclusiva?
Hi ha barreres que es poden trobar (o intuir) en la majoria dels casos? Com les
podríem superar (que lliga amb el punt 2)?

Barreres x avanár inclusió: ​recursos emprats per l’equip docent durant les classes.
Potser perquè ​no coneixen altres recursos o ​per por a aplicar-los la major part de les
barreres cap a un model més inclusiu venen per part de metodologies molt
tradicionals. Aquesta resistència oferta per part dels docents potser es deu a ​la
percepció que tots els infants tenen les mateixes necessitats educative​s. Cal canviar
aquesta mirada per tal de veure que no tothom té les mateixes necessitats i que cal
adaptar la pràctica docent a les necessitats de cadascú. Cal treballar per a donar a
conèixer el model d’escola inclusiva i els motius tant humans, de rendiment
acadèmic com socials que l’avalen. Els mestres som un element clau en l’aplicació
del model inclusiu a l’escola i tal i com hem vist en els casos presentats sovint
també la raó del seu fracàs.
 - Quins aspectes comuns podeu observar en tots els treballs
que ajudin a avançar cap a una escola més inclusiva? Hi ha
elements que cal tenir-los presents siguin quines siguin les
necessitats educatives específiques dels infants? O fins i
tot que són adients per a tot el sistema educatiu i que
caldria adoptar de manera sistemàtica? Podeu fer-vos un
“esquema mental” de què no es pot oblidar o deixar de fer
un docent, sigui com sigui el seu grup classe? Però també
de què hauria de saber que existeix i fer-ho servir només en
moments concrets segons les necessitats dels infants del
seu grup classe? (actituds? organitzacions d’aula i centre?
metodologia de treball? col·laboracions amb...? etc)

aspectes comuns x afavorir inclusió: relació amb la família. comunicació fluida i

cooperació entre equip docent. l’adaptació de materials i recursos. ​motivació com un
element clau en l’aprenentatge. En aquest sentit les a​daptacions , ​diferents
agrupaments,

Una metodologia basada en la cooperació i en la construcció d’aprenentatges

significatius beneficiarà a tot l’alumnat. Si s’està aplicant un model basat en la
cooperació això repercutirà en l’organització de l’aula. Trobarem les taules
agrupades de manera que es faciliti la interacció i potser algun espai per treballar en
grup. Aquesta distribució beneficiarà la inclusió d’alumnes amb trastorns com ara
Autisme a l’hora que serà una oportunitat d’aprenentatge per a la resta de l’alumnat.
Si plantegem el procés d’aprenentatge com un procés que ha de ser significatiu
segur que utilitzarem una varietat de materials manipulatius i ens adaptarem als
diferents ritmes de cadascú. Aquestes característiques beneficiaran a l’alumnat amb
NEE ja que com hem vist en els monogràfics aquests eren dos elements clau.
Com a mestres cal que sempre tinguem present que cada alumne és diferent i tindrà
necessitats concretes. Certes característiques no afecten a la manera com una
persona aprèn però d’altres si. És important com a mestres conèixer quins són
aquests factors que condicionen l’aprenentatge i en cas que es donin quines
adaptacions cal dur a terme per a sobrevenir-los. La diversitat ens farà créixer com a
persones i com a mestres i per tant, cal veure aquesta adversitat inicial com una font
de creixement i millora.

Com a mestres disposem de molts recursos i molt variats per a donar resposta a la
diversitat. Alguns d’aquests recursos com ara l’EAP només seran necessaris en
casos concrets però el departament posa al nostre abast una gran varietat de
documents i guies que poden servir en qualsevol aula. El més important, creiem,
que serà la nostra voluntat de seguir aprenent i millorant dia a dia per tal de
contribuir al desenvolupament del nostre alumnat.

- En què us cal seguir aprofundint per esdevenir una peça clau

(potser un granet de sorra, però tots sumen!) a l’hora de fer
avançar el sistema educatiu del que formareu part d’aquí un any
i pocs mesos, cap a cotes majors d’inclusió?

Creiem que durant la carrera hem rebut molta informació però que ens manca la
pràctica. Tot i això creiem que un element que ens sembla clau a l’hora d’atendre a
la diversitat i que no hem treballat és l’educació emocional. El factor emocional és
clau i pot ser complex d’afrontar amb infants amb certes malalties, síndromes o
trastorns. A mesura que anem guanyant en experiència millorarem com a gestors
emocionals de la nostra classe però creiem que a part de l’experiència potser caldria
sortir de la facultat amb algun coneixement més.

Un altre element que potser no hem treballat és com ajudar a canviar dinàmiques ja
existents dins del centre. Segurament quan anem a les escoles veurem pràctiques
que podrien millorar-se. Durant aquests quatre anys hem rebut molta informació,
moltes de les coses que sabem, mestres que porten anys a l’escola podrien
utilitzar-les i beneficiar-se. Tot i això no se’ns ha format en com generar canvis en
contextos educatius. Aquest element tot i no anar directament relacionat amb el
temari de l’assignatura creiem que és aplicable a la transformació cap a un model
inslusiu.

¿Qué es una persona con discapacidad? de J.A Seoane (2011)

Aquest model pretén garantir les condicions bàsiques d’una vida digne per a totes
les persones i es considera la fase on es culmina el procés d’humanització de les
persones amb discapacitat. Aquesta, és considerada com una característica de la
diversitat humana i un factor d’enriquiment social.