Dia-A-dia Geo-Hist 1ESO 1trim

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT
Dia a dia a laula

Recursos didctics
i atenci a la diversitat
Geografia i Histria
ESO
Dia a dia a laula, per a 1r ESO, s una obra collectiva

concebuda, dissenyada i creada al Departament
dEdicions Educatives de Grup Promotor / Santillana
Educacin, SL, dirigit per Teresa Grence Ruiz
i Pere Maci Arqu.
En lelaboraci ha participat lequip segent:
TEXT
Dionisio Escobar
Javier Iniesta
Esther Mayoral
Andrea Pastor
Francisco Javier Zabaleta
EDICI
Mara de los ngeles Agudo
Gabriela Martn
EDICI EXECUTIVA
Marta Ballester
Lola Nez
David Ramrez
DIRECCI DEL PROJECTE

Lourdes Etxebarria
Mercedes Rubio
ndex
Per qu SABER FER? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Les claus del projecte SABER FER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
En qu es concreta el projecte SABER FER . . . . . . . . . . . . . 8
Recursos didctics i Atenci a la diversitat
Unitat 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12
Unitat 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 56
Unitat 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 98
Per qu SABER FER?
Tots tenim una passi. Des de fa ms de 30 anys, Grup Promotor, i des den fa ms de 50,
Santillana, no hem deixat de treballar, investigar, fer productes i serveis i buscar innovacions
que millorin leducaci, com a forma de construir un mn ms bo per a tothom.
El fruit daquest comproms ha estat una llarga histria de grans projectes educatius, que
shan concebut des de la realitat social i acadmica que hi ha hagut en cada moment i han
nascut amb vocaci dacompanyar els alumnes en laventura daprendre i de dotar el profes
sorat de totes les eines i els recursos necessaris per portar a terme la tasca deducar. Aix, el
nostre nou projecte, SABER FER, sorgeix com a resposta a un nou currculum i als canvis
substancials que shan produt en tots els aspectes de la nostra vida.
Avui, ms que mai, en la societat de la informaci, en un mn cada vegada ms global, regit
per un canvi rpid i constant, leducaci marca la diferncia. Vivim un present de grans inter
rogants que mereixen grans respostes. Cal educar avui els ciutadans dun dem que est
per construir.
Leducaci sha centrat tradicionalment en lensenyament de continguts, es tractava de saber.
Ara, la comunitat educativa s conscient que cal fer un pas endavant: a ms de saber, cal
SABER FER. Laprenentatge per competncies s el model elegit per assolir amb xit els
nous objectius que la societat reconeix com a necessaris en leducaci dels infants i els ado
lescents. Saber comunicar, interpretar, deduir, formular, valorar, seleccionar, triar, decidir, com
prometres, assumir, etc. s actualment tan important com conixer els continguts tradicionals
de les nostres matries. Necessitem treballar amb idees, ser capaos de resoldre problemes i
prendre decisions en contextos canviants. Hem de ser flexibles, verstils, creatius
Per el nom de la srie t un segon significat. Per superar el repte que tenim davant, Grup
Promotor / Santillana aportar tot el seu SABER FER, estar al costat del professorat i
lalumnat, oferint materials, serveis, experincia per garantir aquest xit.
LIMPULS QUE NECESSITA

EL SEU FUTUR
DIA A DIA A LAULA GEOGRAFIA I HISTRIA 1r ESO Material fotocopiable Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. 5
Les claus del projecte
SABER FER
LOBJECTIU: QUE ELS ALUMNES ADQUIREIXIN LES COMPETNCIES
QUE NECESSITA UN CIUTAD DEL SEGLE XXI
Tots som conscients que la societat actual requereix unes capacitats molt diferents de les que
es demanaven fins fa poc temps. Necessitem persones capaces de:
Fer-se preguntes pertinents.
Informar-se a travs de fonts diverses, textuals o grfiques, fet que implica:
Buscar informaci.
Interpretar aquesta informaci de forma coherent amb el tipus de font.
Pensar reflexivament, crticament i creativament.
Crear-se una opini, un judici, i prendre decisions adequades.
Comunicar-se oralment i per escrit.
Fer connexions: connectar els continguts terics amb la vida real (prxima o llunyana) i con
nectar els sabers de les diferents matries entre si.
Participar i comprometres, donar servei a la comunitat.
Aprendre cooperativament amb els companys.
Tenir sempre present la perspectiva tica, tenir intelligncia emocional i tica.
Aprendre al llarg de la vida.
Aquest objectiu es materialitza en lestructura de les unitats didctiques del material de lalum
ne i en els diferents projectes que formen la Biblioteca del professorat.
UNA METODOLOGIA CENTRADA EN LALUMNE, PERQU ASSOLEIXI UNA

BONA COMPRENSI I ES CONVERTEIXI EN UNA PERSONA COMPETENT
El projecte SABER FER combina els aspectes ms bons de la tradici escolar i les aportacions
de les noves metodologies. El centre educatiu ha de ser capa de desenvolupar sabers s-
lids, ats que noms s possible pensar i actuar quan coneixem amb profunditat. A ms, el
centre escolar t la funci deducar persones que converteixin el coneixement en acci i amb
habilitats socials i morals slides. En el projecte SABER FER:
Lalumne s el centre del seu propi aprenentatge: es fa preguntes, busca informaci
i sinforma, participa, aprn a controlar laprenentatge, emprn projectes
Es combinen activitats senzilles i tasques de ms complexitat, excellents per desenvolupar
les competncies bsiques, ensenyar a pensar als alumnes, resoldre problemes i situa
cions reals, desenvolupar el pensament creatiu
Sutilitzen metodologies orientades a potenciar lexcellncia dels alumnes, com ara lapre-
nentatge cooperatiu i laprenentatge per projectes, tant en activitats dins del llibre de
lalumne com en projectes especfics de la Biblioteca del professorat; tamb propostes per
potenciar el plurilingisme, materials doratria, etc.
Es busca una educaci que vagi ms enll dels aspectes estrictament acadmics, que plan
tegi situacions que fomentin la participaci dels alumnes i lactitud emprenedora i que
lalumnat sinvolucri en la seva realitat quotidiana, en els problemes i les realitats del centre
escolar, del seu barri, per tamb des duna perspectiva global i planetria. En definitiva,
relacionar aprenentatge i servei a la comunitat, aprenentatge i comproms social.
Aquesta varietat de plantejaments del projecte SABER FER converteix laula en un escenari
dexperincies molt diverses i enriquidores per a lalumne.
6 DIA A DIA A LAULA GEOGRAFIA I HISTRIA 1r ESO Material fotocopiable Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
UNA ESCOLA INCLUSIVA, EN QU TOTS DESENVOLUPIN
LES CAPACITATS I ELS TALENTS
Per assolir aquest objectiu, els llibres de lalumne disposen dactivitats molt variades, i la Bi
blioteca del professorat cont plans de suport i refor per als alumnes amb dificultats i un
programa daprofundiment per a aquells que poden anar ms enll.
UN SISTEMA DAVALUACI POTENT COM A GARANTIA DXIT
Lavaluaci sempre ha tingut un paper destacat en lmbit acadmic. Al llarg de les ltimes
dcades sha anat imposant una concepci de lavaluaci contnua i formativa, lobjectiu de
la qual s detectar les dificultats dels alumnes a fi de decidir mecanismes que els permetin
superar-les. El paper de lavaluaci es refora amb el nou currculum, en el qual lavaluaci
esdev una part fonamental del procs de laprenentatge de lalumne, amb un enfocament
global, continuat i integrador; avaluar per aprendre. El projecte SABER FER inclou:
Proves davaluaci de continguts i proves davaluaci per competncies per a totes les
matries.
Rbriques davaluaci.
Diferents eines informtiques:
Deures, per al seguiment diari dels alumnes
Generador de proves
Informes i estadstiques
Biblioteca de proves externes
LATENCI ESPECIAL A LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACI
En els llibres de lalumne i la Biblioteca del professorat sn recurrents les activitats i tasques
que requereixen ls de les TAC.
Lensenyament digital es veu potenciat pels nostres productes digitals, LlibreMdia i Llibre-
Net, i per lAula Virtual, un entorn digital amb productes, aplicacions i serveis per a lalumnat
i el professorat.
En qu es concreta el projecte
SABER FER
LLIBRES NOUS PER A NOUS TEMPS
Llibres amb una seqncia didctica centrada en lalumne, en ladquisici de les compe-
tncies bsiques i en el pensament creatiu i reflexiu.
El punt de partida de les unitats didctiques s enganxar els alumnes mitjanant el desafia
ment, el repte, la curiositat, lenigma... A partir duna situaci determinada:
Ens fem preguntes. Es diu que el secret de la creativitat i laprenetatge rau a provocar el
pensament, provocar que els alumnes es facin preguntes, no tan sols donar respostes... En
aquesta secci sanima els alumnes a plantejar-se els seus propis interrogants sobre la
qesti.
Com ho sabem? Aquesta secci planteja interrogants de contesta i opini individuals i
tamb per respondre collectivament, amb la resta del grup.
A continuaci es desenvolupen els continguts de la unitat didctica. Al costat del contin
gut conceptual sinclouen una srie de programes innovadors:
SABER FER recull laprenentatge dels procediments i destreses que es relacionen directa
ment amb els continguts de la pgina. Saber i SABER FER formen, per tant, una unitat dapre
nentatge, no es presenten deslligats.
Descobreix planteja propostes perqu els alumnes explorin coneixements. En aquestes
propostes s fonamental ls de les TIC.
Interpreta la imatge (el mapa, el grfic, el dibuix, la fotografia...) ensenya els alumnes
a aprendre a veure, a observar. Una destresa molt til en un mn com el nostre, en qu
lelement visual juga un paper cada cop ms gran.
Compromesos proposa situacions perqu lalumne sinvolucri i es comprometi amb la so
cietat.
Claus per estudiar proporciona als alumnes una guia perqu aprenguin a aprendre, per
recordar i reflexionar sobre el que sha estudiat.
En les activitats finals lalumne repassa els continguts principals de la unitat i es verifica si ha
assolit els elements daprenentatge determinats per ladministraci educativa.
Les pgines finals de la unitat permeten fer tasques en les quals sintegren tots els continguts
estudiats i, per tant, plantegen situacions molt potents des del punt de vista didctic.
Tasques per desenvolupar les competncies dels alumnes, en les quals saplica el que
sha aprs a situacions reals, de lmbit acadmic, de la vida quotidiana o de la societat.
Lalumne utilitzar tcniques en nous contextos i resoldr casos prctics i quotidians.
Tasques per desenvolupar diferents formes de pensament:
1. Anlisi cientfica.
2. Raonament matemtic.
3. Anlisi tica.
4. Pensament creatiu.
Treballs per projectes.
En aquestes pgines ltimes t un paper destacat laprenentatge cooperatiu.
I, com sempre, aquests llibres presenten el rigor tradicional i la cura editorial de Grup Pro-
motor / Santillana: textos clars i adaptats a ledat; illustracions de gran qualitat i amb un alt
valor formatiu, capaos de plantejar activitats danlisi, observaci, relaci amb els contin
guts; activitats variades, amb diferents objectius i diferents graus de dificultat
UNA BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT, QUE ATN
TOTES LES NECESSITATS DELS DOCENTS
Per al dia a dia a laula
Programaci didctica.
Recursos didctics per a cada unitat:
Esquemes dels continguts, suggeriments i recursos complementaris.
Fitxes de refor.
Fitxes daprofundiment.
Solucionari del llibre de lalumne.
Tutoria
Sessions per donar suport al professorat en aquesta tasca.
Competncies per al segle XXI. Projectes i tasques

per al seu desenvolupament
Les cincies socials en el cinema.

Cincies socials per a la pau.
Lectures de Geografia i Histria.
Projectes daprenentatge cooperatiu i interdisciplinari.
Projecte social.
Intelligncia emocional i tica.
La premsa a laula (ms eina digital).
Sistema davaluaci
Proves davaluaci de continguts.

Proves davaluaci per competncies.
Generador de proves.
Rbriques.
Biblioteca de proves davaluaci externa
(biblioteca digital).
UNA BONA OFERTA DIGITAL
Aula Virtual Santillana, un entorn de serveis educatius.

LlibreNet, un autntic llibre digital, que permet treure el mxim partit a les noves
tecnologies de la informaci.
Sacompanya dun complement molt til, en format paper, el Quadern destudi,
que facilita lestudi dels alumnes.
LlibreMdia, el llibre en paper enriquit amb recursos digitals i eines potents.
Gui de les unitats
i suggeriments didctics
unitat 1
Gui de la unitat i suggeriments didctics . . . . . . . . . 14

Itineraris didctics i metodolgics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
Descripci dimatges de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
Per saber-ne ms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
Com podem saber quin any s de trasps?
El mapa ms antic
La volta al mn en 79 dies
Qui va mesurar la Terra per primera vegada?
Banc de dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 20
Els planetes del sistema solar
Exploracions dels planetes del sistema solar
Mapes que van canviar el mn
Recursos bibliogrfics i multimdia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Ensenyament individualitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
Refor i suport
Conceptes i continguts fonamentals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Fitxa 1. El nostre planeta, la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 24
Fitxa 2. Els moviments de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25
Fitxa 3. La representaci de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 26
Fitxa 4. Les coordenades geogrfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27
Organitzaci de coneixements . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Fitxa 5. Caracterstiques de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28
Fitxa 6. La representaci de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29
Ms competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Fitxa 7. El coneixement dels mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30
Fitxa 8. Lescala dun plnol . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 32
Reps acumulatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
Fitxa 9. Les eines del gegraf . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 33
Aprofundeix en
Fitxa 10. La Terra es mou . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 34
Fitxa 11. Els tipus de mapes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 35
Fitxa 12. Ls de les coordenades geogrfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 36
Autoavaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
Recursos per a lavaluaci de continguts . . . . . . . . . . 39

Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 40
Control A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 42
Criteris davaluaci i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44
Recursos per a lavaluaci per competncies . . . . . . 47

Prova 1. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
Competncies, criteris davaluaci i solucions . . . . . . . . . . . . . . 50
Solucions del llibre de lalumne. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
1
GUI DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDCTICS
LA TERRA I COM SE LA REPRESENTA
CONTINGUTS DE LA UNITAT DEL LLIBRE DE LALUMNE
TEMA 1: LA TERRA I COM SE LA REPRESENTA
SABER SABER FER SABER SER

La Terra i el sistema solar Utilitzar lescala dun mapa Valoraci de lenginy que els ssers
Localitzar un punt en un mapa humans han aplicat per descobrir
Un planeta en moviment
diferents maneres de representar
La representaci de la Terra el nostre planeta
Les coordenades Precisi en les representacions
cartogrfiques i en els clculs
numrics per utilitzar escales
Desenvolupament de competncies
Aplica una tcnica: Orientar-se amb un plnol
Resol un cas prctic: Per qu canviem dhora quan viatgem lluny?
Anlisi cientfica: Sandy, una illa fantasma al Pacfic?
Activitats finals Treball cooperatiu

Resumeix lessencial La Terra en un clic: Google Maps
Compromesos. Lexploraci de lUnivers
BANC DE RECURSOS
Educaci individualitzada Avaluaci

Refor i suport. Unitat 1 Autoavaluaci de lalumne
Aprofundeix en Unitat 1 Avaluaci de continguts. Unitat 1: controls B i A
Adaptaci curricular. Unitat 1 Avaluaci per competncies. Prova 1
Projectes de treball cooperatiu Guia de les avaluacions externes
Projectes dexcellncia Recursos digitals
Projecte social Llibremdia. Unitat 1
Projectes de treball cooperatiu. 1r dESO Eines
Intelligncia emocional i tica Generador davaluaci
La competncia lectora. Lectures de Geografia La premsa a laula
i Histria
El tractament de la informaci. Les Cincies socials
en el cinema
1
LA TERRA I COM SE LA REPRESENTA

ITINERARIS DIDCTICS
Per nivells
Llibre de lalumne Biblioteca del professor
Epgraf 1: La Terra i el sistema solar Refor i suport. Unitat 1

Epgraf 2: Un planeta en moviment Adaptaci curricular. Unitat 1
Epgraf 3: La representaci de la Terra Cincies socials per a la pau
Bsic Competncia social. Aplica una tcnica. Autoavaluaci de lalumne
Orientar-se amb un plnol Avaluaci de continguts. Control B
Activitats: 1, 2, 5, 6, 10, 12, 13, 14, 17, 18, 31 Avaluaci per competncies. Qestions 1,
Claus per estudiar dels epgrafs 1, 2 i 3 2, 3, 4
Els epgrafs anteriors

Saber fer: Utilitzar lescala dun mapa
Epgraf 4: Les coordenades geogrfiques
Saber fer: Localitzar un punt en un mapa
Competncia social. Resol un cas prctic: Per Aprofundeix en Unitat 1
Avanat
qu canviem dhora quan viatgem lluny? Projectes de treball cooperatiu
Treball cooperatiu: La Terra en un clic: Google Rac de la lectura
Maps
Autoavaluaci de lalumne
Activitats: 4, 7, 8, 11, 15, 16, 19, 20, 22, 24, 25, 26,
Avaluaci de continguts. Control A
30, 33
Avaluaci per competncies. Prova
Tots els epgrafs completa
Dexcellncia Anlisi cientfica. Sandy, una illa fantasma
al Pacfic?
Activitats: 3, 9, 21, 23, 27, 28, 29, 32, 34
TREBALL AMB METODOLOGIES DIFERENTS
Aprenentatge basat en projectes (ABP) Projectes de treball cooperatiu 1r dESO

i treball cooperatiu Projecte social
Competncia social. Leducaci per a la pau en les

Metodologies indagatries
Cincies socials
El tractament de la informaci. Les Cincies socials

Alfabetitzaci sobre mitjans en el cinema
de comunicaci
La premsa a laula
1
DESCRIPCI DIMATGES DE LA UNITAT
LA BIOSFERA
Biosfera ve de la paraula grega bios, que significa 10.000 A

vida, i sfera, que vol dir embolcall. Aix, la biosfera s 8.000
la part del planeta on es desenvolupa la vida.
6.000 B
El terme va ser desenvolupat pel geleg austrac
4.000 C
Eduard Suess (1831-1914) i matisat des del punt de
vista de lecologia pel rus Vladimir I. Vernadski (1863- 2.000
D
1945). 0
La biosfera s el punt de trobada de les diferents ca- 2.000

pes de la Terra: la litosfera, la hidrosfera i latmos- 4.000
fera.
6.000
Abasta des dels 10.000 metres daltitud, que s el l-
8.000
mit al qual poden arribar algunes aus, com loca n- E
dia o algunes guiles i falcons, fins als 10.000 metres 10.000
de profunditat, nivell localitzat en algunes fosses ma-

A Lmit del vol dels ocells.
rines, on principalment viuen ssers unicellulars,
B Lmit de la vida a les muntanyes de la zona tropical.
com les amebes i els bacteris.
C Lmit de la vida a les muntanyes de la zona
No obstant aix, en aquests extrems la vida s molt temperada.
escassa, ja que a les capes superiors de latmosfera D Mxima concentraci dssers vius.
loxigen s escs i a les zones profundes dels oceans E Lmit inferior de la vida.
amb prou feines arriba la llum i les temperatures sn
molt fredes.
En aquesta franja es donen les condicions bsiques
Aix, la franja on es localitza el nombre ms gran per a la vida, com la presncia de la llum del sol, lali-
dssers vius s entre els 3.000 m daltitud i els 2.000 ment que els ssers vius obtenen de la litosfera; lai-
m de profunditat. gua, de la hidrosfera, i loxigen, de latmosfera.
LA COMPOSICI DE LATMOSFERA
Latmosfera s la capa daire que envolta la Terra.

Dixid de carboni
Est composta per diferents capes superposades,
0,038%
que sn, de la ms propera a la ms llunyana al Sol: Arg
la troposfera, lestratosfera, la mesosfera, la termos- 0,93%
fera i lexosfera.
El grfic mostra la composici qumica de la tro- Altres gasos
posfera mitjanant un grfic de sectors. Shi pot veu- 0,032%
re que el component ms abundant s el nitrogen
Nitrogen
(78,1 %), seguit de loxigen (20,9 %) i daltres gasos,
78,1%
entre els quals hi ha larg (0,93 %) i el dixid de car-
boni (0,038 %). A ms, presenta percentatges ms
petits daltres gasos, com el ne, lheli, el met, el
cript i lhidrogen. Oxigen
A les altres capes de latmosfera aquesta composici 20,9%
pot variar.
El vapor daigua, que tamb es troba en latmosfe-
ra, pot variar des dun 0 %, en zones desrtiques, fins parts baixes de latmosfera i la seva proporci dismi-
a un 4 % com a mxim. Es troba concentrat a les nueix amb laltura.
1
DESCRIPCI DE LES IMATGES DE LA UNITAT
ELS MOVIMENTS DE LA TERRA
Equinocci de
Primavera primavera
Solstici
destiu
Tardor
Hivern
Estiu
Hivern
Estiu
Solstici
Tardor ca dhivern
lpti
rbi ta el
Equinocci
de tardor
Primavera EL MOVIMENT DE TRANSLACI
Pol
La Terra t un moviment doble. El de rotaci, o gir ROTACI DE LA TERRA
Nord
de la Terra sobre el seu propi eix, i el de translaci,
que consisteix en el gir de la Terra al voltant del Sol.
En el seu moviment de rotaci, la Terra gira sobre Dia
una lnia recta imaginria coneguda com a eix terres-
tre. Els dos punts on leix terrestre talla la superfcie Rajos
de la Terra sn els pols (el pol Nord i el pol Sud). solars
Aquest moviment dna lloc als dies i les nits. Quan
en una zona de la Terra s de dia, en lhemisferi opo-
sat en de nit.
Durant el moviment de translaci es pot observar Nit
que hi ha un moment de mxima aproximaci de la
Pol Sud
Terra al Sol, que es produeix a principis de gener, i
sanomena periheli, i un moment de ms distncia
de la Terra respecte del Sol, que es coneix com a afe-
Eix de rotaci
li, i t lloc cap a principis de juliol.
Aix podria fer suposar que durant el periheli s es- Inclinaci de leix de
tiu en tot el planeta i durant lafeli s hivern. No obs- rotaci terrestre: 23 44
tant aix, les estacions en cada hemisferi sn oposa-
des. Quan a lhemisferi nord s estiu, en lhemisferi racterstica, unida a la forma esfrica que t la Terra
sud s hivern, i viceversa. Aquest fenomen es produ- i al moviment de translaci, dna lloc a la successi
eix a causa de la inclinaci de leix de la Terra. La in- de les estacions i tamb a la durada diferent del dia i
clinaci de leix de la Terra s de 23 44. Aquesta cala nit.
1
DESCRIPCI DE LES IMATGES DE LA UNITAT
EL GLOBUS TERRAQI
El globus terraqi s una de les formes ms comu- desenvolupament dels

nes i tils de representar el planeta Terra. T lavan- viatges martims.
tatge que permet veure la Terra sense distorsions, ja
El primer globus terra-
que hi apareixen reflectits de manera bastant exacta
qi va ser elaborat per
la forma i la grandria dels continents. No obstant
lastrnom i gegraf
aix, presenta linconvenient que no pot veures alho-
alemany Martin Be-
ra tota la superfcie de la Terra i s difcil de traslladar.
haim entre 1491 i 1493.
Existeixen globus terraqis de temes molt diversos:
poltics, fsics, climtics El globus terraqi ms an-
tic que es conserva data de
Solen estar collocats en un suport, que permet fer el 1504 i shi representa el nou
gir i, aix, simular els moviments de la Terra.
mn. El globus est gravat
Els globus terraqis ja existien en lpoca dels grecs, en dues meitats iguals dous
per es van popularitzar en ledat moderna, amb el destru.
ELS MERIDIANS I ELS PARALLELS
90
66 33 N
cercle polar rtic 60
40
HEMISFERI 23 27 N
trpic de Cncer NORD 20
HEMISFERI HEMISFERI (BOREAL)
OEST EST
(OCCIDENTAL) (ORIENTAL)
60 50 40 30 20 10 0 10 20 30 40 50 60
0 equador
meridi de Greenwich
HEMISFERI
20 SUD
23 27 S
t r p i c d e C a p ri (AUSTRAL)
cor n
40
60 cercle
66 33 S polar antrtic
90
Meridians terrestres Parallels terrestres

Els meridians sn lnies que formen semicircumfe- 509544u01p22h2
Els parallels sn lnies que formen circumfernci-
rncies que van del pol Nord al pol Sud sobre la su- es perpendiculars als meridians que envolten la
505399-01-20a Meridianos
perfcie terrestre. Terra. Lequador s el parallel de referncia. Se si-
El meridi 0, que passa per Greenwich, a Londres
505399-01-20b
tua a la mateixa paralelos
distncia respecte dels dos pols i
(Regne Unit), es pren com a meridi dorigen. El que divideix el planeta en dos hemisferis iguals: el nord
509544u01p22h1
hi ha a lest del meridi de Greenwich sanomena he- i el sud.
misferi oriental i el que hi ha a loest, hemisferi occi- Els parallels estan dividits des de 0 a lequador
dental. fins a 90 al cercle polar antrtic i 90 al cercle polar
Els meridians estan dividits des de 0 a 180 cap a rtic. Altres parallels importants sn el trpic de
lest i cap a loest, i completen 360 en total. Presen- Cncer, que est situat a 23 27 a lhemisferi nord, i
ten la seva mxima separaci en lequador i conver- el trpic de Capricorn, que correspon a 23 27 de
geixen en els pols. lhemisferi sud.
1
PER SABER-NE MS
COM PODEM SABER QUIN ANY S DE TRASPS? EL MAPA MS ANTIC
El calendari que utilitzem actualment s el gre- El mapa ms antic que es coneix va ser descobert
gori. En aquest calendari un any es compon de a les runes de Gasur, situades uns 300 km al
365 dies. Per completar el desfasament de gaireb nord-oest de Babilnia. T una antiguitat duns
6 hores ms que triga la Terra a fer una volta al 4.500 anys, ja que se suposa que data del 2500 aC.
Sol, shi afegeix un dia cada quatre anys, que
s una placa de fang cuit, ms o menys quadrada,
sanomena any de trasps. Qualsevol any divisi-
ble per 4 s un any de trasps: per exemple, 1988, que fa uns 7 cm de costat, en la qual shan gravat
1992 i 2012 van ser de trasps. dues circumferncies concntriques. En aquest
mapa es pot apreciar la vall dun riu que discorre
No obstant aix, aquest calendari estableix que
entre dues serralades i desemboca en un llac o en
un any que s divisible per 100 (per exemple,
el mar per un delta de tres braos. Pel text de la
1900) s un any de trasps solament si tamb s
divisible per 400. Per aquest motiu, els anys se- part exterior del mapa, es dedueix que els babilo-
gents no sn anys de trasps: 1700, 1800, 1900, nis pretenien representar el mn sencer.
2100, 2200, 2300, 2500 i 2600. Els babilonis pensaven que el mn tenia forma
circular i estava envoltat per loce. Els rius Tigris
i Eufrates, que solcaven les terres babilniques,
LA VOLTA AL MN EN 79 DIES ocupen el centre de lespai representat.
Phileas Fogg, el fams personatge ideat per Ju-

les Verne a La volta al mn en 80 dies, va aconse-
QUI VA MESURAR LA TERRA PER PRIMERA VEGADA?
guir fer la volta al mn en aquest temps i guanyar
laposta que havia fet al club de Londres del qual
En el segle III aC., Eratstenes de Cirene va ob-
era membre.
servar que a Syene (lactual Assuan), al sud
Fogg va partir de Londres el 2 doctubre de 1872 dEgipte, al migdia del 21 de juny (el solstici des-
a les 20.45 h. Desprs de visitar diversos pasos tiu) els rajos del Sol arribaven al fons dels pous i
del planeta, va creure que havia arribat novament no projectaven ombra. s a dir, en aquell lloc i
al seu punt de partida a les 8.50 h de la nit del 21 hora, els rajos solars incidien perpendicularment
de desembre amb un retard de cinc minuts res- sobre la superfcie, la qual cosa significava que
pecte de lhora lmit. aquesta ciutat se situava al trpic.
Aix volia dir que havia perdut laposta. Per Daltra banda, llavors es creia que la distncia entre
Fogg es va adonar que ell realment havia arribat Syene i Alexandria era de 5.000 estadis i que amb-
el 20 de desembre a les 20.50 h, desprs de 79 dues ciutats se situaven sobre el mateix meridi.
dies, i que, per tant, havia complert la seva aposta.
Eratstenes va mesurar la inclinaci amb qu
En el seu viatge, que sempre havia estat doest queien els rajos solars a Alexandria al migdia del
a est, havia guanyat un dia respecte del punt de 21 de juny. El mtode que va usar era simple: el
partida. A mesura Sol en projectar lombra dun pal sobre una su-
que es desplaava un perfcie horitzontal defineix un triangle rectangle,
grau cap a lest avan- amb un costat constitut pel pal i un altre per la
ava quatre minuts. lnia de lombra; la posici del Sol respecte a lho-
Si la circumferncia ritz correspon a langle format per la lnia dom-
de la Terra s de 360, bra i la hipotenusa del triangle.
llavors 360 4 = 1.440
Daquesta manera, Eratstenes va obtenir un valor
minuts. s a dir, 24
de 7 2. Aquesta quantitat s la cinquantena part
hores!
de la circumferncia terrestre (50 7 2 = 360).
Per tant, segons els seus clculs, aquesta havia
de mesurar cinquanta vegades la distncia entre
Portada de lobra de les dues ciutats, o sigui, uns 250.000 estadis, prop
Jules Verne La volta de 45.000 km, un valor aproximat al real (uns
al mn en 80 dies. 40.000 km).
1
BANC DE DADES
ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR

Distncia al Sol Dimetre equatorial
Planeta Temps de rotaci Temps de translaci
en km en km
Mercuri 57.910.000 4.878 58,6 dies 88 dies terrestres
Venus 108.900.000 12.104 243 dies (retrgrad)* 255 dies terrestres
Terra 146.600.000 12.756 1 dia = 23 h 56 min 4 s 1 any = 365,26 dies terrestres
Mart 227.940.000 6.794 24 h 37 min 23 s 1,9 anys terrestres
Jpiter 778.330.000 142.800 9 h 55 min 11,9 anys terrestres
Saturn 1.429.400.000 120.000 10 h 14 min 29,5 anys terrestres
Ur 2.870.990.000 52.000 17 h 14 min (retrgrad)* 84 anys terrestres
Nept 4.504.300.000 48.000 16 h 7 min 164,8 anys terrestres
*Retrgrad: gira en el sentit contrari respecte de la resta de planetes al voltant del seu eix.
EXPLORACIONS DELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR MAPES QUE VAN CANVIAR EL MN
Linters de lsser hum per lexploraci del siste- Aqu tens la selecci que va fer lhistoriador an-
ma solar data de lantiguitat, per no va ser fins a gls Jerry Brotton, catedrtic dEstudis Renaixen-
lltim ter del segle xx que es van comenar a tistes de la Universitat Queen Mary de Londres,
enviar sondes a lespai amb la finalitat de saber-ne en el seu llibre Historia del mundo en 12 mapas.
ms coses. Tot seguit, en presentem una llista:
Mapa Any
Sonda Planetes Any
Geografia, del grec Claudi Ptolemeu 150 aC
Mariner 2 Venus 1962
Mapa del mn del musulm al-Idrisi 1154 dC
Mariner 4 Mart 1965
Mapa del clergue Richard de Haldingham,
1300
Marsnik 3 Mart 1971 del mn cristi
Mariner 10 Mercuri i Venus 1974 Kwon Kun: el Mapa Kangnido, de Corea
1402
Viking 1 Mart 1976 i la Xina
Voyager 1 Jpiter i Saturn 1979-1980 Martin Waldseemller, el primer mapa

1507
que esmenta Amrica
Voyager 2 Ur i Nept 1986-1989
Mapa de Diogo Ribeiro, sobre el repartiment
Galileo Jpiter 1989 1529
del mn entre Espanya i Portugal
Magallanes Venus 1989
Mapa de Gerardus Mercator,
Mars Pathfinder Mart 1996 1569
per a la navegaci de la Tierra
Cassini/Huygens Saturn 1997
Atlas maior, de Joan Blaeu, que reflecteix
1662
Mars Exploration el fet que la Terra gira al voltant del Sol
Mart 2003
Rover
Mapa de Frana de Cassini 1789
Messenger Mercuri 2004
Mapa geopoltic de sir Halford Mackinder 1904
Venus Express Venus 2005
Mapa dArno Peters, que acaba amb
Phoenix Mars 1973
Mart 2007 leurocentrisme de Mercator
Lander
Google Earth, compost per deu petabytes
Font: Observatori McDonald de la Universitat de Texas. 2013
dinformaci
1
RECURSOS BIBLIOGRFICS I MULTIMDIA
A LA XARXA DIVULGACI
http://clio.rediris.es/fichas/cartografia.htm Atles general Santillana (2008).

En aquesta pgina web del Proyecto Clo es poden veure Un conjunt de mapes poltics, econmics, socials, centrats,
els principals passos que ha seguit la cincia cartogrfica sobretot, en Espanya i la Uni Europea.
des del seu inici fins a lactualitat.
Pierre CAUSERET, Jean-Luc FOUQUET, Liliane SARRAZIN-
http://earth.google.es/ VILAS. El cielo al alcance de la mano: 50 experimentos
s un producte gratut, disponible a la xarxa, que permet de astronoma (2007).
viatjar per diferents llocs del planeta. Ajuda a aprendre a observar el cel.
http://www.earthguide.ucsd.edu/ Andrew CONWAY. El Universo: guia para principiantes

Pgina web en angls que permet veure animacions (2007).
dimatges i mapes. s una introducci al mn de lastronomia partint del ms
simple, la contemplaci del firmament.
http://www.educa.jcyl.es/educacyl/cm/gallery/
Ken JENNINGS. Un mapa en la cabeza: ancdotas,
Recursos Infinity/aplicaciones/astronomia/index.html
historias y curiosidades de la geografa (2012).
Astronomia per a tothom: aplicaci de la Junta de Castella i
Un llibre sobre les curiositats, histries i ancdotes presents
Lle adaptada per a tots els nivells educatius.
en els mapes.
http://www.etsimo.uniovi.es/links/carto.html
Ral IBEZ, El sueo del mapa perfecto: cartografa
Web de la Universitat dOviedo en la qual sofereixen diversos
matemtica (2011).
enllaos a recursos cartogrfics.
El llibre recull levoluci de la cerca del sistema per plasmar el
http://www.ign.es/ign/main/index.do nostre planeta de la manera ms precisa possible.
Web de lInstitut Geogrfic Nacional, en el qual es poden
veure els diferents materials cartogrfics que publica lEstat.
CINEMA
http://www.sge.org
Pgina de la Societat Geogrfica Espanyola, on es poden 1492: La conquista
trobar enllaos a diferents fonts cartogrfiques (mapes, llibres, delparaso, dirigida
etc.) molt interessants. perRidley Scott (1992).
La pellcula se centra en el
moment del descobriment,
amb els debats geogrfics
LLIBRES (sobre lesfericitat de la Terra,
la validesa de les cartes
Erik ORSENA. El cartgrafo de Lisboa (2011). nutiques, etc.) com a rerefons,
Relata la vida de Colom a Lisboa, on prepara el seu viatge que permet illustrar amb
per arribar a Orient. claredat els moments inicials
de la cartografia.
Pascale REY. El maestro cartgrafo (2005).
Lobra se situa a Mallorca en el segle xIV, quan Abraham La carta esfrica, dirigida per Imanol Uribe (2007).
Cresques dibuixa un mapamundi per a la Corona dArag, Explica la histria de la recerca del tresor dun vaixell enfonsat
grcies al seu coneixement dels secrets dels navegants al Mediterrani, desprs dun combat contra els anglesos,
rabs. i en el qual un mapa antic i el domini de la cartografia dels
protagonistes ser lingredient principal que els permetr tenir
Frank G. SLAUGHTER. El cartgrafo y el misterio xit en lempresa.
del Kemal (2007).
Narra la histria dAndrea Bianco, el cartgraf de Vencia Dersu Uzala, dirigida per Akira Kurosawa (1975).
en el segle xv. Explica la histria dun caador siberi que fa de guia per
a un oficial de lexrcit rus, encarregat de cartografiar
Hazhid TEIMOURIAN. Omar Jayyam: poeta, astrnomo les zones ms impenetrables de Sibria.
i rebelde (2010).
s la biografia dOmar Jayyam, matemtic, astrnom, msic Las montaas de la Luna,
i poeta persa que va viure en el segle xi. dirigida per Bob Rafleson (1990).
El capit Richard Francis Burton i el periodista John Hanning
Jules VERNE, Cinc setmanes en globus (1863). Speke aconsegueixen, el 1854, els mitjans per embarcar-se,
Lexplorador Samuel Ferguson decideix travessar el continent en nom de lImperi britnic, amb lobjectiu de descobrir
afric per coneixer-ne ms b el relleu. el naixement del riu ms fams dfrica, el Nil.
Ensenyament individualitzat
Refor i suport
Aprofundiment
Autoavaluaci
1
REFOR I SUPORT Fitxa 1
Conceptes i continguts fonamentals

Nom: Curs: Data:
El nostre planeta, la Terra

1 Completa el dibuix del sistema solar amb les indicacions segents:
Assenyala la Terra amb un cercle.

Escriu de color vermell el nom dels quatre planetes ms propers al Sol.
Escriu de color blau el nom dels quatre planetes ms allunyats del Sol.
Quina de les esferes dibuixades no s un planeta? Escriu-ne el nom.
2 Marca quins dels factors segents fan possible la vida a la Terra.

La temperatura Els planetes
Loz Latmosfera
Laigua Els nvols
3 Assenyala si sn certes o falses les afirmacions segents. Desprs escriu correctament les afirmacions falses.
La Terra es troba a una distncia respecte del Sol que fa que la seva temperatura sigui moderada.
Latmosfera s una capa on es troben totes les aiges de la Terra.
Latmosfera evita que la Terra sescalfi massa.
Laigua es troba a la litosfera i s un element bsic per a lexistncia de vida.
La biosfera s la capa de gasos que envolta la Terra.
La hidrosfera s el conjunt daiges que hi ha al planeta.
4 Observa la imatge i completa les frases amb la lletra i la capa de la Terra que corresponguin. Desprs, explica
de qu estan formades.
_____. L _____________________ s la capa gasosa que envolta la Terra.
Est formada principalment per

C
_____.La _____________________ s el conjunt daiges que hi ha al planeta.
A Est formada principalment per

_____.La ____________________ s la capa slida externa de la Terra.
B Est formada principalment per

1

Nom: Curs: Data:
Els moviments de la Terra

1 Observa el dibuix i escriu a la llibreta:
A quin moviment fa referncia?
Quina s la durada daquest moviment?
Quines conseqncies t? Quins efectes produeix a la Terra?
2 Completa el dibuix amb les paraules segents: pol Nord, pol Sud
i eix terrestre.
3 Tenint en compte la direcci dels rajos solars:

Indica en quin hemisferi s de dia.
Escriu dia i nit on correspongui.
4 Fes el dibuix de laltre moviment de la Terra. No et descuidis de posar-hi rtols.
5 Contesta les preguntes segents:

Com arriben els rajos
Dates
Quant temps triga la Terra a fer el moviment solars a la Terra?
que acabes de dibuixar?
Qu s un any de trasps?
Solsticis
Qu origina les estacions?
Per qu les estacions dun hemisferi
sn oposades a les de laltre?
Equinoccis
6 Completa la taula segent sobre els solsticis
i els equinoccis:
1

Nom: Curs: Data:
La representaci de la Terra
1 Escriu els elements del mapa al lloc que els correspon.
180 150 120 90 60 30 0 30 60 90 120 150 180

OCE GLA IAL RTIC 60
CLIMES I VEGETACI
60 C
franja
40 40
de clima
temperat
D
B
trpic de Cnce r OCE
20
PACFIC
A
20
OCE
0 equador PACFIC 0
OCE OCE
ATLNTIC NDIC
20 20
trpic Deserts
de Capric orn
Dalta muntanya C
franja 40
40 Zones polars de clima
Zones de clima fred temperat
Selves tropicals
1:1.800 km
180 150 120 90 60 30 0 30 60 90 120 150 180
2 Digues de quin tipus s lescala del mapa i calcula quina s la distncia real entre els punts segents:
Tipus descala: 374046_T13_p123h2_Clima y Vegetacion

Distncia entre
Punt A i B: Punt B i C:
Punt C i D: Punt D i A:
3 Escriu els avantatges i els inconvenients que tenen el globus terraqi i els mapes.
Avantatges Inconvenients
Globus terraqi
Mapes
1

Nom: Curs: Data:
Les coordenades geogrfiques

20 10 0 10 20 30 40 50
D
30 30
20 20
10

A 10
0 0
10 10
20 20

E
escala
0 455
30
quilmetres 30
10 0 10 20 30 40 50
1 Observa el mapa i escriu-hi els principals meridians i parallels que coneguis. Desprs, explica
com sexpressen la latitud i la longitud.
561819_01_p13_Africa_GEODOS
2 Localitza en el mapa la posici (latitud i longitud) daquests punts de la manera ms precisa que puguis.
A. D.
B. E.
C. F.
1
Organizaci de coneixements
Nom: Curs: Data:
Caracterstiques de la Terra
1 Completa les fitxes segents sobre les capes externes de la Terra:
Atmosfera Hidrosfera
Qu s? Qu s?

Composici: Composici:

Litosfera
Qu s?

Composici:

2 Fes una llista dels motius pels quals creiem que la Terra s lnic planeta on se sap que hi ha vida tal com la coneixem.
1.
2.
3.
3 Completa la taula.
Moviments de la Terra
Moviment Durada Conseqncies
1
Organizaci de coneixements
Nom: Curs: Data:
La representaci de la Terra
1 Completa lesquema sobre els tipus de mapes.
TIPUS DE MAPES
Tipus: Tipus:
Definici: Definici:
Exemples: Exemples: Exemples:
2 Escriu els noms dels meridians i dels parallels on correspongui. Desprs, dibuixa de colors
diferents els hemisferis occidental i oriental, i els hemisferis nord i sud.
................. .................
........... ................. ...... ..............
....................... ................... .......
...... ...................... .............................
.................. .................
........... ...................
DIA A DIA A LAULA GEOGRAFIA I HISTRIA 1r ESO Material fotocopiable Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.
....................... 29
1
REFOR I SUPORT
Ms competent
Nom: Curs: Data:
El coneixement dels mapes

1 Observa el mapa i contesta les preguntes a la teva llibreta.
Imaginat que aquests fossin alguns dels partits que la selecci espanyola de futbol hagus de jugar en altres pasos per poder
classificar-se per participar en el Mundial de Futbol de 2018.
180 150 120 90 60 30 0 30 60 90 120 150
cercle polar rtic
60 60
Londres Berln
40 Madrid 40
Teheran Tquio
trpic de Cncer
20 20
Abuja
0 equador Quito 0
Braslia
20 20
m eridi de Greenwich
trpic de Capricorn
40 escala 40
0 1.700
quilmetres
60 60
180 150 120 90 60 30 0 30 60 90 120 150
cercle polar antrtic
De quin tipus de mapa es tracta? Com ho saps?

Quins elements hi trobes? Quin tipus descala t?
2 Els jugadors de futbol partiran en cada cas de laeroport de Madrid. Calcula la distncia real que hi ha entre aquesta
ciutat i les capitals dels pasos on561819_01_p16_mudo_mundi_GEODOS
van a jugar els partits. Daltra banda, escriu de manera aproximada les coordenades
geogrfiques de les ciutats de destinaci dels jugadors.
Ciutats Distncia real Longitud-latitud
Madrid-Braslia
Madrid-Berln
Madrid-Londres
Madrid-Quito
Madrid-Abuja
Madrid-Tquio
Madrid-Teheran
Fitxa 7
3 En la taula segent hi ha el calendari i lhora dels partits que es disputaran.
Partits Data Hora del partit Estaci de lany Hora a Catalunya
1.- Espanya-Brasil 10 de setembre 20:30
2.- Espanya-Equador 30 de setembre 19:00
3.- Espanya-Alemanya 5 doctubre 19:30
4.- Espanya-Anglaterra 15 doctubre 18:30
5.- Espanya-Nigria 25 de mar 20:00
6.- Espanya-Jap 8 dabril 20:30
7.- Espanya-Iran 27 dabril 19:30
Escriu en cada cas en quina estaci de lany jugaran aquests partits.

Calcula quina hora ser a Catalunya quan es jugui el partit. Pots fer servir un mapa de fusos horaris
o la pgina web segent: http://24timezones.com/reloj_hora_exacta.php
Lhora en qu jugaran cada partit correspon a lhora daquest pas. Escriu E al costat de lhora del partit,
si els jugadors han dendarrerir el rellotge respecte de lhora de Catalunya, o A, si han davanar-lo.
4 Aqu tens el plnol duna de les ciutats en qu jugaran un dels partits. Contesta:
En quins quadrats hi ha laeroport?
I lestadi de futbol?
A C D E F G H I J
Per quins quadrats hauran de passar 1 1
els jugadors des de laeroport per arribar Metro
a lestadi si volen evitar passar

per lescola? 2 2
Metro
Desprs del partit, els jugadors volen

fer una mica de turisme. En quins quadrats
hi ha els museus? Podrien anar a tots 3 3
els museus en metro?
4 4
Aeroport
Escola Metro
5 5
Museu
escala
Metro Metro 0 1.000
6 6
metres
Estadi de futbol
A C D E F G H I J
5 Has aconseguit561819_01_P17_leyenda_plano_ciudad_GEODOS
una entrada per al partit inaugural del Mundial de Rssia que tindr lloc
a Moscou el 8 de juny a les 20.30 hores. Busca informaci i contesta a la teva llibreta:
En quina estaci de lany tindr lloc aquest partit?
A quina distncia don vius es troba Moscou, la capital de Rssia?
En quines coordenades geogrfiques s Moscou?
561819_01_P17_leyenda_plano_ciudad_GEODOS
A quina hora catalana es jugar aquest partit? Haurs dendarrerir o avanar el rellotge?
1
Ms competent
Nom: Curs: Data:
Lescala dun plnol

1 La Maria vol canviar de casa. Ha vist aquests anuncis de pisos.
A B
Habitatge: 80 m2 Habitatge: 55 m2
Sala: 20 m2 Sala: 20 m2
Terrassa: 15 m2 Terrassa: 6 m2
Quan ha arribat a la immobiliria li han donat el plnol segent dun dels habitatges.
De quin habitatge es tracta? Dibuixa en la mateixa escala el plnol de laltre anunci.
HA BI T A C I
UL
B
SAL A
ST
VE
BANY
C UI N A
T E RR ASS A
1 cm
1 cm 1m
Finestra
2 Observa el plnol de lhabitaci de la Maria. Est
dibuixat a escala 1/60. Mesura els elements segents
i completa aquesta taula amb la seva grandria real.
Escriptori
Grandria real
Parets M826044B00P011H1
Finestra
Llit
Escriptori
Llibreria
Llit
Llibreria
Armari
Tauleta de nit
3 Amb les dades de la grandria daquesta habitaci
i sabent que la Maria vol un pis de 80 m2, estableix Armari
quina pot ser la grandria de les altres habitacions
de la casa. Porta
1
Reps acumulatiu
Nom: Curs: Data:
Les eines del gegraf

A B CANAD
O CE
ESTATS UNITS
PACFI
OCE
C
A TL N TIC
MXIC

1 Observa les imatges i contesta:
Assenyala quina de les dues imatges s una fotografia de satllit i quina s un mapa.
A la fotografia de satllit: creus que es veu b la zona fotografiada? Pots veure-hi els detalls o noms dna una visi
561819_01_p19_politico EEUU_GEODOS
de conjunt?
Per a qu serveixen les fotografies de satllit? Des don es fan? Per qu es diuen aix?
Compara les dues imatges. Sassemblen les dues representacions?
El mapa s exactament com la fotografia de satllit? Per qu? Creus que les fotografies de satllit sn tils per fer mapes?
2 Un dels elements fonamentals amb els quals treballa un gegraf sn els mapes. Observa els mapes segents
i escriu de quin tipus de mapes es tracta.
A C mar Cantbric
Peat
Tito Bustillo
Altamira La Hoya
Trasma Huidobro Basarn
Sacaojos Buuel
Atapuerca Banyoles
Manganeses el Cogul
Oteruelos
de la Polvorosa Abric Agut
Las Cogotas Los Casares mar
Las Batuecas Mediterrani
Cova Fosca
Ciempozuelos
Alcdia
Ibahernando
Cova Negra Parpall
Cova de lOr
Cova de la Sarsa Barranc Blanc
Castelln Alto
Orce Paleoltic
El Algar
Los Neoltic
OCE Millares
Gibraltar Edat dels metalls
B ATLNTIC
rea megaltica
A.
B.
C.
505399_U08_p174b_yacimientos pennsula azul

33
DIA A DIA A LAULA GEOGRAFIA I HISTRIA 1r ESO Material fotocopiable Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L. 10 +
1
APROFUNDEIX EN
Fitxa 10
LA TERRA ES MOU
Nom: Curs: Data:
Des de lantiguitat, els cientfics han tingut curiositat per conixer com s el nostre planeta. Grcies a avenos
com el telescopi o, ms recents, com les naus espacials, cada vegada sabem ms sobre la Terra. No obstant aix,
moltes vegades les investigacions dels cientfics han xocat amb les mentalitats de les diferents poques.
LECTURA
Eppur si muove
Fins al segle xvi, la concepci comuna i oficialment dels astres amb el telescopi que ell mateix havia inven-
acceptada de lUnivers era la del grec Ptolemeu (se- tat, va verificar la intuci cientfica de Coprnic.
gle ii). Segons aquesta teoria, el cosmos era un sistema Les autoritats religioses de lpoca van condemnar aques-
tancat i definit: al centre del cosmos hi havia la Terra, tes idees, fins a obligar a Galileo Galilei a retractar-sen
immbil, i la Lluna, els planetes, el Sol i els estels gi- amenaant-lo de matar-lo. Al final va passar la resta dels
raven al voltant de la Terra. seus dies presoner a casa seva sense poder dedicar-se a
Lastrnom polons Coprnic (1473-1543) va ser el pri- lestudi dels planetes, estels, cometes Es diu que Gali-
mer a afirmar que la Terra es movia, encara que no va leu, desprs dabjurar de les seves idees, va dir: eppur
poder demostrar-ho. Aquesta teoria sanomena teoria si muove (De tota manera, es mou). s probable que no
heliocntrica, ja que situava el Sol al centre de lUnivers. arribs a pronunciar aquesta frase, per al cap dun temps
Ms endavant Galileo Galilei, observant els moviments s que es va poder afirmar eppur si muove.
QESTIONS
1 Llegeix el text anterior i contesta.

Qui havia establert que la Terra era el centre de lUnivers?
Quin astrnom va ser el primer a rebatre aquesta teoria? Qui ho va demostrar?
Com es diu la teoria de Coprnic?
Qui va obligar Galileo Galilei a abjurar de les seves idees? Per qu creus que va haver de fer-ho?
Explica la frase que se li atribueix i la seva importncia en la histria.
2 Observa les dues imatges A B

i digues quina correspon
al model de Ptolemeu
i quina al de Coprnic.
3 Desprs dinvestigar en enciclopdies o a Internet escriu una breu biografia de Ptolemeu, Coprnic i Galileo Galilei.
4 Busca informaci i explica quan va ser acceptada la teoria heliocntrica i per qu.
1
APROFUNDEIX EN
Fitxa 11
ELS TIPUS DE MAPES
Nom: Curs: Data:
Els mapes sn instruments de treball indispensables per a un gegraf i, en general, molt tils per a totes
les persones. Existeixen diferents tipus de mapes i ara podrs estudiar-ne un.
EL MAPA TOPOGRFIC
cam
municipi de Freginals corba de nivell
municipi de lmit municipal edifici
Sant Carles curs daigua bosc i matolls
de la Rpita lnia de costa conreus
200 m
carretera
municipi dUlldecona
ba
rra
nc
municipi
del C
dAlcanar
od
on
Mas de
yo
300 m la Cancia
l
Caseta de
i
400 m
Moll
ts
Mas del
0m
on
30 Moll
M
0m
ba
0m Casa de rra
50
m
400 60 nc
del Corral Sant Carles
m Valldeperes Co
0 d on de Sogues de la
Torreta 70 yol
Rpita
de Montsi 0
m
Mas del Llop Mas de
m
748 m 70 600
0m
50 400 m
Borrasca
m escala
300 m 0 la Pau
20 les Ferreries m 0 400
0
10 metres
QESTIONS
1 Observa detingudament el mapa i respon per escrit les preguntes segents:

Sabries dir de quin tipus de mapa es tracta? Per qu?
Pots saber dalguna manera a quina escala est representat el territori?
Quin ttol li podries posar a aquest mapa?
Com shi representen els diferents tipus de bosc?
Observa algun sistema de referncia que et permeti situar aquest espai dins dun marc geogrfic ms ampli.
Tenen alguna funci els colors i els smbols que hi apareixen?
Saps qu s un topnim? Pren nota dels que et cridin ms latenci.
2 Fes una petita descripci del territori representat, diferenciant els elements del medi natural dels creats
per les persones. Podries distingir els apartats segents?
Relleu Poblament
Aiges Infraestructures
Vegetaci Usos del sl
3 Busca informaci sobre com selaboren els mapes topogrfics i explica-ho en una redacci.
1
APROFUNDEIX EN
Fitxa 12
LS DE LES COORDENADES GEOGRFIQUES
Nom: Curs: Data:
Les coordenades geogrfiques constitueixen un sistema de referncia que permet conixer la posici dun lloc
o duna cosa sobre la superfcie terrestre. Encara que sovint ens passin per alt a causa de ls quotidi que sen fa,
tenen una importncia enorme.
PRACTICA
1 Mira el vdeo que trobars en lenlla https://www.youtube.com/watch?v=EW502wAegY4 i fes lexercici segent:
Amb lajuda dun comps traa una circumferncia com si fos el globus terraqi, dibuixa una lnia horitzontal que hi passi
pel mig i digues com es diu aquest parallel. Tot seguit, dibuixa altres parallels que coneguis i posa-hi el nom.
Quines lnies ms hauries de dibuixar-hi per obtenir un sistema de coordenades? Quines expressen la latitud i quines
la longitud?
Per qu el radi dels parallels es fa ms petit a mesura que sallunyen de lequador?
Creus que tots els meridians tenen la mateixa mida?
2 Explica quina utilitat t el sistema de parallels i meridians i com pots aplicar-lo a la teva vida diria.
3 Esbrina, fent consultes a llibres o a Internet, don provenen els noms de trpic de Cncer i trpic de Capricorn.
4 Treballa amb Google Earth. Google Earth s una eina dInternet molt til. Descarregat el programa i llegeix el programa
daprenentatge que ofereix la pgina web segent: https://www.google.es/intl/es/earth/index.html
Busca aquestes coordenades geogrfiques i escriu a quins llocs corresponen.
48 52 00 N 2 19 59 E 25 43 32 S 28 14 38 E
40 40 N 73 56 O 34 35 59 S 58 22 55 O
41 54 N 12 30 E 35 41 N 139 46 E
30 03 22 N 31 14 22 E 28 42 N 77 12 E
En pots visitar algun i indicar la latitud i la longitud dalgun monument destacat que hi hagi.
1 AUTOAVALUACI
Nom: Curs: Data:
1 La part externa de la Terra est formada per 7 Es tracta duna escala:

tres capes, que sn:
a. Latmosfera, el nucli i el mantell. 1:200.000
b. El nucli, la hidrosfera i la litosfera.
c. Latmosfera, la hidrosfera i la litosfera. a. Grfica.
b. Numrica.
2 El moviment de rotaci de la Terra dna lloc a: c. Matemtica.
a. Els anys de trasps.
b. Els dies i les nits.
8 El parallel que es pren com a referncia s:
c. Els eclipsis. a. El de Greenwich.

b. Lequador.
3 El moviment de translaci s el que: c. El trpic de Capricorn.
a. Fa la Terra al voltant del Sol.
b. Fa el Sol al voltant de la Terra.
9 Els meridians sn:
c. Fa la Terra sobre el seu propi eix. a. Semicercles imaginaris que tenen la direcci
oest-est.
4 Els equinoccis marquen b. Semicercles imaginaris que divideixen la Terra
a. Linici de la tardor i la primavera. en hemisferi occidental i oriental.
b. Linici de lestiu i lhivern. c. Semicercles imaginaris que uneixen els pols

i van en direcci nord-sud.
c. Linici de la primavera i lestiu.
10 Les coordenades geogrfiques sn:
5 La llegenda dun mapa s:
a. La latitud, que s la distncia entre un parallel
a. La proporci entre el mapa i la realitat i lequador, i la longitud, que s la distncia entre
representada. un meridi i lequador.
b. La font de la qual procedeixen les dades b. La latitud, que s la distncia entre un parallel
representades. i lequador, i la longitud, que s la distncia entre
c. Els smbols i colors emprats en el mapa. un meridi i el de Greenwich.
c. La latitud, que s la distncia entre un meridi
6 El mapa segent s un mapa: i el de Greenwich, i la longitud, que s la distncia
entre un parallel i lequador.
a. Temtic, fsic de relleu.

b. Temtic, poltic destats.
c. Temtic, de poblaci. 1. c, 2. b, 3. a, 4. a, 5. c, 6. b, 7. b, 8. b, 9. c, 10. b
SOLUCIONS
Recursos per a lavaluaci
de continguts
1 AVALUACI DE CONTINGUTS
Nom: Curs: Data:
1 Explica el significat dels conceptes segents: (1 p.)

Sistema solar:
Coordenades geogrfiques:
Biosfera:
2 Enumera les condicions que fan possible la vida a la Terra. (1 p.)
3 Completa la taula sobre les capes externes de la Terra. (1 p.)
C
Lletres Capa de la Terra Caracterstica
A B
B
4 Descriu els dos moviments de la Terra. (2 p.)

Moviment de rotaci:
Moviment de translaci:
CONTROL B
FEDERACIN D
5 Escriu el nom daquests elements del mapa. De quin tipus de mapa es tracta? (1,5 p.)
escala N
0 392 2
Mapa: O
quilmetres E
1 S

3
1.
h ic
reenw
2. 4
Madrid
i de G
Roma
3.
m erid
4.
6 Quin tipus descala t el mapa? Calcula sobre el mapa anterior la distncia real en lnia recta
que hi ha entre Madrid i Roma. (1 p.)
561819_01_p25_a_politico_Europa_GEODOS
Escala:
Distncia real:
a
7 Identifica les lnies imaginries representades en aquest grfic. (1 p.)
Punt Meridi o parallel

c
A
f
B e
C
d
D
E
b
F
8 Digues quina s la latitud i la longitud 180 120 60 0 60 120

dels punts A, B i C? (1,5 p.)
60
C 60
Punt Longitud Latitud 40

40
A
20 20
0 0
B
A
20

B 20
C
40
escala 40
0 3.500
60 quilmetres 60
180 120 60 0 60 120
Nom: Curs: Data:
1 Explica les diferncies entre els conceptes segents: (1 p.)

Solstici i equinocci:

Parallel i latitud:
2 Assenyala en la imatge les capes externes de la Terra i, desprs, descriu-les. (1 p.)

3 Explica per qu es produeix la successi de les estacions en els dos hemisferis. (1,5 p.)
4 Fes un dibuix que representi el moviment

de rotaci i les seves conseqncies.
Desprs descriu-lo. (1,5 p.)
CONTROL A
FEDERA
5 Observa el mapa i calcula la distncia real en lnia recta entre les capitals destat de la taula segent: (1 p.)
Trajecte entre 20 10 0 10 20 30
Moscou
40
Distncia real escala
capitals destat 0 320
quilmetres
Madrid-Moscou
50
Roma-Berln Londres
Berln 50
Londres-Roma
Madrid-Berln
ich
40
nw
Madrid Roma
de Gree
m eridi 40
10 0 10 20 30
6 Quina projecci cartogrfica sha fet servir en el mapa? Com ho saps? (1,5 p.)
561819_01_p25_politico_Europa_GEODOS
7 Explica qu sn les coordenades geogrfiques. Enumera dues situacions en les quals sigui necessari conixer-les. (1,5 p.)
8 Escriu en el lloc on correspongui del mapa de lactivitat 5 la lletra de les segents coordenades geogrfiques.
Explica on es troben aquests punts. (1 p.)
40 N, 5 O (A)
40 N, 30 E (B)
50 N, 20 E (C)
1 CRITERIS DAVALUACI I SOLUCIONS
Activitats
Criteris davaluaci
Control B Control A
Analitzar i identificar les formes de representaci del nostre 1, 5, 6 1, 5

planeta: el mapa. Localitzar espais geogrfics i llocs en un
mapa utilitzant dades de coordenades geogrfiques. 7 6, 7
1, 5, 6, 7, 8 1, 5, 6, 7, 8
control B
1 Sistema solar: s el sistema planetari en qu es troba Punt c: trpic de Cncer.

la Terra. El seu estel s el Sol i est compost per vuit Punt d: trpic de Capricorn.
planetes, nombrosos satllits i altres astres.
Punt e: equador.
Coordenades geogrfiques: sn la latitud i la longitud Punt f: meridi de Greenwich.
i serveixen per localitzar un lloc exacte a la Terra. La latitud
8 Punt A: latitud, 10S; longitud, 30E.
s la distncia que hi ha des dun parallel a lequador
i la longitud s la distncia que hi ha des dun meridi Punt B: latitud, 20S; longitud, 60O.
al meridi de Greenwich. Punt C: latitud, 60N; longitud, 120E.
Biosfera: s la zona de la Terra on es desenvolupa la vida.
El percentatge ms gran dssers vius es troba en la franja
control A
situada entre els 3.000 m daltitud i els 2.000 m de
profunditat.
1 Solstici i equinocci: el solstici marca el pas de la tardor
2 Les condicions que fan possible la vida a la Terra a lhivern i de la primavera a lestiu. Aquests dies, els rajos
sn la temperatura temperada, latmosfera i laigua. arriben perpendiculars a un dels trpics. Lequinocci marca
3 A.
Litosfera. s la capa slida externa de la Terra. linici de la tardor i de la primavera. Els rajos solars arriben
Est formada per zones emergides i submergides. perpendiculars a lequador.
B.
Hidrosfera. s el conjunt de les aiges que existeixen Parallel i latitud: el parallel s el semicercle imaginari
al planeta. perpendicular als meridians que va en direcci oest-est.
C.
Atmosfera. s la capa gasosa que envolta la Terra. El parallel de referncia s lequador i divideix la Terra
Est composta per diverses capes superposades. en hemisferi nord i sud. La latitud s la distncia que
hi ha des dun parallel a lequador. Pot ser nord o sud.
4 Moviment de rotaci. s el moviment que fa la Terra quan
gira sobre el seu propi eix. Triga 24 hores a fer aquesta volta, 2 R. G. Han de marcar la litosfera, la hidrosfera i latmosfera.
la qual cosa dna lloc als dies i les nits, ja que quan gira La litosfera s la capa slida externa de la Terra. Est
els rajos solars illuminen diferents zones del planeta. formada per zones emergides (continents) i submergides
El moviment de translaci. s el que fa la Terra al voltant (fons de mars i oceans).
del Sol descrivint una rbita ellptica. Triga 365 dies i gaireb La hidrosfera s el conjunt de les aiges que hi ha al planeta.
6 hores a fer aquest recorregut, la qual cosa configura Latmosfera s la capa gasosa que envolta la Terra. Est
un any. composta per nitrogen, oxigen, vapor daigua, dixid de
La Terra est inclinada mentre gira al voltant del Sol. Per aix carboni i altres gasos. Est formada per diverses capes
els rajos no incideixen sempre de la mateixa manera superposades.
i es generen les estacions de lany en cada hemisferi.
3 La Terra est inclinada mentre gira al voltant del Sol en el
5 Es tracta dun mapa poltic dEuropa. seu moviment de translaci. Per aix els rajos no ens arriben
1. Escala. sempre de la mateixa manera i es generen les estacions
2. Orientaci. de lany en cada hemisferi. Les estacions estan invertides
en cada hemisferi. Les dates de pas duna estaci a una altra
3. Parallels i meridians.
es coneixen com a solsticis i equinoccis.
4. Textos.
4 R. G. El moviment de rotaci s el que fa la Terra quan gira
6 Escala: s una escala grfica.
sobre el seu propi eix. Triga 24 hores a fer una volta
Distncia real: 3,5 3 392 : 1 5 1.372 km. completa. Aix dna lloc als dies i les nits.
7 Punt a: cercle polar rtic. 5 Madrid-Moscou: 3.456 km.
Punt b: cercle polar antrtic. Roma-Berln: 1.184 km.
Londres-Roma: 1.440 km.
Madrid-Berln: 1.920 km.
6 s un tipus de projecci cilndrica i sobt quan es projecta la
superfcie de lesfera sobre un cilindre. s la que representa
ms b les zones situades als trpics.
7 Les coordenades geogrfiques estan compostes per
la latitud i la longitud. La latitud s la distncia que hi ha
des dun parallel a lequador, i pot ser nord o sud. La longitud
s la distncia que hi ha des dun meridi al meridi
de Greenwich, i pot ser oest o est.
Per exemple, per trobar uns excursionistes perduts
o per viatjar a algun lloc.
8 R. G.
40N, 5O: Significa que s al nord de lequador
i a loest del meridi de Greenwich.
40 N, 30 E: Significa que s al nord de lequador
i a lest del meridi de Greenwich.
50 N, 20 E: Significa que s al sud de lequador
i a lest del meridi de Greenwich.
per competncies
1 AVALUACI DE COMPETNCIES
Nom: Curs: Data:
La Carlota i la seva famlia estan preparant un viatge a Noruega per a finals del mes de juny. Hi volen veure
el fams sol de mitjanit. Ella no sap en qu consisteix exactament aquest fenomen, per ha buscat informaci
i ha trobat aquest text.
El sol de mitjanit
El sol de mitjanit s un fenomen que permet que en Lexplicaci daquest fenomen espectacular es troba en
determinats llocs del planeta es pugui veure el Sol les la inclinaci de leix terrestre. La Terra orbita al voltant
24 hores del dia, ja que mai no arriba a pondres. Es del Sol i la inclinaci de leix provoca que els pols, alter-
produeix al nord del cercle polar rtic i al sud del cer- nativament, quedin dirigits al Sol durant els tres mesos
cle polar antrtic cap al solstici destiu. destiu. Daquesta manera, la zona roman illuminada
encara que la Terra vagi girant sobre si mateixa.
1 Defineix les paraules subratllades en el text. (1 p.)
2 Explica breument en qu consisteix el sol de mitjanit. (0,5 p.)
3 Quin moviment terrestre est vinculat al sol de mitjanit? Justifica la resposta. (1 p.)
4 Elabora un dibuix que illustri aquest moviment. Escriu-hi els solsticis i els equinoccis. (1 p.)
PROVA 1
5 La Carlota ha consultat un globus terraqi per localitzar

els llocs on es produeix aquest fenomen. Acoloreix les
zones en les quals seria possible veurel. (0,5 p.)
6 La seva famlia ha triat viatjar al cap Nord, al nord de Noruega, per observar el sol de mitjanit.
Les coordenades geogrfiques daquest lloc sn: 71 10 N, 25 47 E. Qu signifiquen? (1 p.)
7 La Carlota vol saber quants quilmetres separen en lnia recta la ciutat on viu i el cap Nord. Ajuda-la a calcular aquesta
distncia a partir del mapa. (1,5 p.)
cap Nord
Barcelona
escala
0 450 900
quilmetres
8 Si la famlia de la Carlota viatja en les mateixes dates, s a dir, de juny, a lhemisferi sud, podr veure
el sol de mitjanit? Per qu? (2 p.)
220654T7p117a Europa Poltico mudo

9 En alguna poca de lany podrien observar aquest fenomen en latituds properes a lequador? Per qu? (1,5 p.)
1 COMPETNCIES, CRITERIS DAVALUACI I SOLUCIONS
Competncies Criteris
Activitats
que savaluen davaluaci
B1-1. Analitzar i identificar les formes de representaci

5
del nostre planeta: el mapa. Localitzar espais geogrfics
Competncia comunicativa,
i llocs en un mapa utilitzant dades de coordenades
lingstica i audiovisual
geogrfiques.
1, 5, 8

Competncia en el del nostre planeta: el mapa. Localitzar espais geogrfics
coneixement i la interacci i llocs en un mapa utilitzant dades de coordenades 6, 7
amb el mn fsic geogrfiques.

Competncia dautonomia, del nostre planeta: el mapa. Localitzar espais geogrfics
iniciativa personal i llocs en un mapa utilitzant dades de coordenades 9
i emprenedoria geogrfiques.
1 Solstici: marca el pas de la tardor a lhivern i de la primavera En unes altres dues ocasions els rajos solars arriben
a lestiu. T lloc cap al 21 de juny i el 21 de desembre. perpendiculars als trpics. Llavors la durada del dia i de la nit
Aquests dies, els rajos del Sol arriben perpendiculars a un varia segons el lloc. Sn els solsticis: el destiu i el dhivern.
dels trpics, per la qual cosa incideixen ms en un hemisferi
que en laltre.
4 R. G.
Eix terrestre: s una lnia imaginria al voltant de la qual gira
la Terra i va del pol Nord al pol Sud. 5 R. G. Han dacolorir el cercle polar rtic i el cercle polar
antrtic.
Pols: sn els dos extrems del globus terrqi ms allunyats
de lequador. 6 Signifiquen que aquest lloc t una latitud nord, ja que es
troba en un parallel situat a lhemisferi nord, i que la seva
2 El sol de mitjanit s un fenomen. Consisteix en el fet que en
longitud s oest, ja que es troba en un meridi a loest del
algunes zones concretes del planeta no es pon el Sol. Es
de Greenwich.
dna als pols al voltant del solstici destiu.
7 Entre Barcelona i el cap Nord hi ha 7.650 km en lnia recta.
3 El moviment de translaci. Com que leix terrestre de la Terra
est inclinat, els rajos solars no incideixen de la mateixa 8 No podr veure el sol de mitjanit a lhemisferi sud, tret
manera sobre el nostre planeta. En els equinoccis els rajos que vagi al cercle polar antrtic en unes altres dates.
solars arriben perpendiculars a lequador. Llavors, el dia i la 9 No, mai, ja que a lequador mai no arriben els rajos solars
nit tenen la mateixa durada en tot el mn, excepte als pols, tan inclinats com als pols.
on se succeeixen sis mesos de dia i sis mesos de nit.
Solucions del llibre
de lalumne
1 SOLUCIONS DEL LLIBRE DE LALUMNE
Pg. 13 Pensa. R. M. Si la temperatura de la superfcie terrestre no fos

moderada, no podria haver-hi vida, almenys tal com la coneixem,
Interpreta la imatge perqu faria massa calor o massa fred per als organismes vius.
R. Ll. Els alumnes hauran de destacar que la major part de la
Terra est coberta per aigua. Tamb poden dir que a les terres Pg. 16
emergides ms septentrionals i a les zones ms elevades
es distingeixen masses de gel, que a les zones temperades 4 Interpreta els dibuixos.

hi domina el verd de la vegetaci i que les zones desrtiques Gira doest a est, en sentit contrari a les agulles
destaquen pel color marr. La Terra es coneix com el planeta del rellotge.
blau perqu laigua t aquest color vist des de lespai.
A prop dels pols, perqu la Terra s una esfera i el seu eix
Iuri Gagarin va ser el primer astronauta que va fer un vol est inclinat. Aix provoca que lexposici al Sol vari
espacial tripulat. R. Ll. dunes estacions a unes altres.
R. Ll. A lestiu, a lhemisferi nord els rajos del Sol incideixen
de manera ms directa, i a lhivern, al contrari.
Com ho sabem?
Europa, frica i sia. Pg. 17
Est situada a lextrem oest del mapa, a la part esquerra
de la imatge. 5 Aprenentatge cooperatiu. R. Ll. Un alumne pot portar

Perqu llavors els europeus en desconeixien lexistncia. la llanterna i els altres poden ser el Sol i la Terra.
Claus per estudiar

Pg. 14 s el que la Terra fa quan gira sobre el seu propi eix, doest
a est, en sentit contrari a les agulles del rellotge. 24 hores.
1 Interpreta el dibuix.

Perqu la Terra s gaireb una esfera i els rajos solars no
Mercuri, Venus, Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur i Nept.
nilluminen tota la superfcie alhora. Quan una zona est
s el tercer planeta del sistema solar ms proper al Sol.
illuminada, la zona oposada est a les fosques. Per aix, cada
24 hores es produeix la successi del dia i de la nit en una zona
Pg. 15 determinada.
s el moviment de desplaament al voltant del Sol. 365 dies.
2 Interpreta la imatge i el grfic.

La Terra est inclinada mentre gira al voltant del Sol. Per aix, el
Shi distingeixen latmosfera, la litosfera i la hidrosfera. grau dinclinaci amb qu els rajos solars incideixen sobre cada
Latmosfera s la capa gasosa que envolta la Terra, la hemisferi canvia al llarg de lany: els rajos solars incideixen ms
litosfera s la capa slida externa de la Terra i la hidrosfera directament i escalfen ms en determinades poques. Aquest
s el conjunt de les aiges que hi ha al planeta. fet origina les estacions.
Nitrogen (78%), oxigen (21%), vapor daigua, dixid
Any bixest o de trasps: s el que t 366 dies. Equinocci:
de carboni i altres gasos (1%).
s lpoca de lany en qu el Sol est sobre lequador i els dies
3 Utilitza les TIC. R. Ll. Per a cada planeta del sistema solar i les nits tenen la mateixa durada en tota la Terra, excepte
es pot indicar: quina posici t respecte del Sol, la grandria, en els pols. Solstici: s lpoca en la qual els rajos solars arriben
la distncia fins al Sol, com s la temperatura mitjana perpendicularment a un dels trpics i incideixen molt ms
a la superfcie, latmosfera i la composici. sobre un hemisferi que sobre laltre.
Pensa. Perqu els rajos solars incideixen amb ms intensitat
Claus per estudiar a lhemisferi nord a causa de la inclinaci de leix de la Terra.
Mercuri, Venus, Terra, Mart, Jpiter, Saturn, Ur i Nept.
El nostre planeta s el cinqu en grandria i el tercer ms Pg. 19
proper al Sol.
s un astre sense llum prpia que gira al voltant dun planeta.
6 Interpreta els mapes.

Lnic satllit de la Terra s la Lluna. En el mapa shi pot identificar el relleu a partir de les
La temperatura, perqu la distncia de la Terra respecte del Sol corbes de nivell i el recorregut del riu. Com a exemples
fa que la temperatura de la superfcie terrestre sigui moderada; daspectes humans shi representen la localitzaci del
latmosfera, perqu regula la temperatura de la superfcie nucli urb i les vies de comunicaci.
terrestre, i laigua, perqu s un element bsic per a la vida. s un mapa fsic perqu shi representa la quantitat de
s la zona de la Terra on es desenvolupa la vida. precipitacions.
La part externa de la Terra est formada per tres capes: Claus per estudiar
latmosfera, una capa de gasos i nvols; la hidrosfera, En forma de globus terraqi o de mapa. El globus mostra les
el conjunt de les aiges que existeixen al planeta, i la litosfera, distncies, les formes i la grandria sense distorsionar, per
la capa slida de la Terra. no es transporta amb facilitat i no permet observar alhora tota
la superfcie terrestre. El mapa distorsiona formes, distncies Terra; la hidrosfera s el conjunt daiges que existeixen al
i superfcies, per s fcilment transportable i permet observar planeta; la litosfera s la capa slida externa de la Terra. Fa
la Terra sencera en un cop dull. dos moviments: rotaci, que consisteix en el gir sobre el seu
Els principals elements dun mapa sn lorientaci, els textos, propi eix cada 24 hores i provoca la successi del dia i la nit;
el ttol, la llegenda, lescala i els parallels i meridians. Llegenda: translaci, que consisteix en el desplaament al voltant del
s lapartat del mapa que recull els smbols i colors que utilitza. Sol i origina les estacions. Es representa mitjanant: globus
Escala: indica la proporci entre el mapa i la realitat terraqis i mapes, que poden ser topogrfics i temtics.
representada. Parallels i meridians: serveixen per localitzar un 13 s la zona de la Terra on es desenvolupa la vida.
lloc amb exactitud.
14 La hidrosfera s el conjunt daiges que hi ha al planeta
Mapa topogrfic: s el que representa informaci sobre el medi i la litosfera s la capa slida externa de la Terra.
fsic (relleu, rius, vegetaci, etc.) i tamb inclou elements
Lescala grfica es representa mitjanant una recta dividida
humans (poblacions, vies de comunicaci, cultius...). Mapa
en segments iguals i la numrica sexpressa mitjanant
temtic: s el que ofereix informaci sobre aspectes concrets
una fracci.
i la seva distribuci pel territori.
Un parallel s un cercle imaginari perpendicular als
R. M. Els pics o requadres que marquen les poblacions, les
meridians que t direcci oest-est; un meridi s un
lnies que marquen les vies de comunicaci, els lmits
semicercle imaginari que uneix els pols i t direcci nord-
administratius, les corbes de nivell...
sud.
Pensa. R. Ll. Lalumne pot indicar: quan viatja, quan estudia
La latitud s la distncia que hi ha des dun parallel a
un fet o un fenomen, quan vol conixer altres pasos, etc. Si no es
lequador i la longitud s la distncia que hi ha des dun
disposa de mapa es pot preguntar a gent del territori per tal
meridi al meridi de Greenwich.
dorientar-nos.
El solstici s el moment de lany en qu els rajos solars
arriben perpendicularment a un dels trpics i, per tant,
Pg. 21 incideixen molt ms sobre un hemisferi que sobre laltre.
Fes-ho aix. Lequinocci s el moment de lany en qu el Sol est sobre
lequador i, per tant, els dies i les nits tenen la mateixa
7 Lescala s 1:20.000.000 cm. durada en tota la Terra.
Barcelona-Pars: 4,4 cm; 880 km
15 L estructura externa de la Terra est formada per tres capes:
Pars-Berln: 4,5 cm; 900 km la hidrosfera, que s el conjunt daiges del planeta i la que
Berln-Praga: 1,5 cm; 300 km t una extensi ms gran. La litosfera, que s la capa slida
Praga-Viena: 1,2 cm; 240 km externa de la Terra, i latmosfera, que s la capa gasosa que
Viena-Zagreb: 1,3 cm; 260 km envolta la Terra.
Zagreb-Atenes: 5,4 cm; 1.080 km 16 A: equador. B: trpic de Cncer. C: trpic de Capricorn. D: pol
Nord. E: pol Sud. F: meridi de Greenwich. G: hemisferi nord.
H: hemisferi sud.
Pg. 23
17 proximadament: el Caire: 30 N, 31 E. Barcelona: 41 N,
A
Fes-ho aix. 2 E. Washington: 38 N, 77 O. Singapur: 1 N, 103 E.
8 BA: Nord. CA: Nord. DA: Est. EA: Nord. CB: Sud. DB: Sud.
EB: Est. AC: Sud. BC: Nord. DC: Sud. EC: Nord. AD: Oest. Pg. 25
BD: Nord. CD: Nord. ED: Nord. AE: Sud. BE: Oest. CE: Sud.
18 . G. El moviment de rotaci consisteix en el gir de la Terra
R
DE: Sud.
sobre el seu propi eix; sentit: contrari al de les agulles del
9 Aproximadament: Quito: 0 S, 80 O; Londres: 51 N, 0 O;
rellotge; durada: 24 hores. El moviment de translaci consisteix
Roma: 41 N, 13 E; Kinshasa: 4 S; 15 E
en el desplaament al voltant del Sol; sentit: contrari al de les
Expressi
10 oral. R. M. Han dindicar que s, que s necessari agulles del rellotge; durada: 365 dies i 6 hores.
establir el punt exacte on es troba el vaixell per poder trobar-
Com que la Terra s una esfera i els rajos solars
lo i rescatar-lo.
no illuminen tota la superfcie alhora, quan una zona
Nord / 23 N, 135 E / sud-oest Austrlia. est illuminada, la zona oposada est a les fosques.
Sud / 30 S, 45 O / est. Un costat rebria llum i calor contnuament i laltre estaria
11 Nord / 23 N, 135 E / sud / Austrlia. Sud / 30 S, 43 O / NE a les fosques i glaat sempre.
El moviment de translaci de la Terra. Com que est
Pg. 24 inclinada mentre gira al voltant del Sol, el grau dinclinaci
amb qu els rajos solars incideixen sobre cada hemisferi
Resumeix
12 lessencial. R. G. La Terra s un planeta canvia al llarg de lany: els rajos solars escalfen ms en
del sistema solar. T tres caracterstiques: temperatura determinades poques. Els cicles vitals dels animals i les
moderada, atmosfera i aigua. Lestructura externa presenta plantes estan adaptats als canvis estacionals; si canviessin,
tres capes: latmosfera s la capa gasosa que envolta la la vida canviaria i moltes espcies desapareixerien.
Els anys bixests o de trasps sn els que tenen 366 dies, Pg. 27
nhi ha un cada quadre anys. Serveixen per compensar
les sis hores de ms que tarda la Terra a completar 28 Perqu les Canries sn en un fus horari diferent, ms cap
el moviment de translaci, respecte dels 365 dies que a loest, respecte de la Pennsula.
sn els que els calendaris compten. Entre Barcelona i Nova York hi ha 6 hores de diferncia.
19 o ser gaire a prop ni gaire lluny del Sol, perqu aix permet
N Per aix, quan lavi arribi a la seva destinaci, a Nova York
que la temperatura sigui ladequada per a la vida. Tenir seran les 12.00 h i a Barcelona seran les 18.00 h.
latmosfera, perqu aquesta regula la temperatura i cont Hi ha 9 fusos horaris. Hauria davanar lhora.
gasos imprescindibles per a la vida. Disposar daigua lquida,
perqu s imprescindible per als ssers vius. Hi ha 4 fusos horaris de diferncia. Aix, si a Kashi
es fa de dia a les 5.00 h, a Yanji a les 8.00 h.
20 Els colors dels diferents climes dEspanya.
Utilitza
29 les TIC. R. Ll.
s una escala grfica. Indica que 1 cm del mapa correspon
a 42 quilmetres en la realitat. De manera numrica.
Pg. 28
s un mapa temtic. Perqu est centrat en un tema,
els climes dEspanya. 30 Lilla de Nova Calednia.
A Oceania. A loce Pacfic.
31 n grup de cientfics que navegava pel mar del Corall. En
U
21 . Ll. Es pot dir que la collaboraci permet assumir els grans
R
el fet que a la zona on se suposava que era, la profunditat
costos econmics i compartir coneixements tcnics.
de loce era de 1.400 m. Aix feia impossible lexistncia
22 Expressi oral. R. Ll. Lexploraci de lespai ens permet saber duna illa.
ms coses sobre la Terra i els orgens de lUnivers. Encara 32 Ha declarat que no es pot crear un mapa perfecte.
que no ho sembli, acaba tenint moltes aplicacions prctiques
en tecnologia i cincia. R. Ll.
Utilitza
23 les TIC. R. Ll.
Pg. 29
Pg. 26 33 Utilitza les TIC.

R. Ll.
24 E5: Palau de la Generalitat i Ajuntament, i F4: Catedral.
R. Ll.
Palau de la Msica: G3. Teatre del Liceu: D5. Esglsia
R. Ll.
de Sant Pau del Camp: A5 .
Iniciativa
34 personal. R. Ll. Per exemple, els ser til per viatjar,
25 El Museu dArt Contemporani de Barcelona i el Museu
buscar informaci geogrfica sobre altres llocs o calcular
Picasso. El Museu dArt Contemporani t parades de metro
distncies i recorreguts.
a prop i est ms ben comunicat que el Museu Picasso,
que s a uns quants minuts a peu de les parades
de metro.
Metro, monuments, mercats, museus i esglsies. R. Ll.
Llegenda.
Als carrers principals: la plaa de Catalunya, la plaa
Urquinaona, la ronda Universitat i la Rambla.
Esglsies: prctica religiosa; museus: visites culturals ;
mercats: venda de productes; palaus o monuments:
turisme i/o gesti administrativa.
26 Es tracta duna escala grfica. 1 cm del plnol equival
a 120 m.
Hi ha uns 360 m.
27 Ronda Universitat, la Rambla, ronda de Sant Antoni, carrer
de Pelai i Via Laietana. Sn els carrers o avingudes ms
amples o llargues en el plnol.
R. Ll. Aniria des del carrer de Pelai fins a la Rambla.
Seguiria per la Rambla fins a la cantonada del carrer
de Ferran. Llavors continuaria pel carrer de Ferran fins
a la plaa Sant Jaume, on hi ha lAjuntament.
unitat 2
Gui de la unitat i suggeriments didctics. . . . . . . . . . 58

Itineraris didctics i metodolgics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 59
Descripci dimatges de la unitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 60
Per saber-ne ms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
Mesurant els terratrmols
Lexplosi del Krakatoa
Banc de dades . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 63
Les muntanyes ms altes del mn
Les muntanyes ms altes de cada continent
Recursos bibliogrfics i multimdia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64
Ensenyament individualitzat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
Refor i suport
Conceptes i continguts fonamentals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
Fitxa 1. Les formes del relleu (I) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68
Fitxa 2. Lestructura interior de la Terra. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 69
Fitxa 3. Les formes del relleu (II). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
Fitxa 4. Mapamundi fsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 71
Organitzaci de coneixements. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
Fitxa 5. Linterior de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 72
Ms competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Fitxa 6. Alfred Wegener i la deriva dels continents. . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
Reps acumulatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
Fitxa 7. Les formes del relleu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
Aprofundeix en.... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
Fitxa 8. Els terratrmols i la nostra histria. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 77
Fitxa 9. Levoluci futura de la Terra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 78
Autoavaluaci. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 79
Recursos per a lavaluaci de continguts. . . . . . . . . . . 81
Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82
Control B. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Control A. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84
Criteris davaluaci i solucions. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86
Recursos per a lavaluaci per competncies. . . . . . . 89

Prova 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90
Competncies, criteris davaluaci i solucions. . . . . . . . . . . . . . . . 92
Solucions del llibre de lalumne. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 93
2
EL RELLEU TERRESTRE
TEMA 2: EL RELLEU TERRESTRE
SABER SABER FER

Lescora terrestre: oceans i Interpretar el mapa del relleu del
continents mn
Formaci del relleu. El modelatge Comparar mapes de relleu i mapes
El relleu i la vida humana de poblaci
Aplica una tcnica: Interpretar un mapa topogrfic
Resol un cas prctic: Elaborar un perfil del relleu
Anlisi cientfica: Quina s la teoria de la deriva dels continents?

Resumeix lessencial Revistes divulgatives de geografia i viatges:
Compromesos. El riscos dels terratrmols una altra manera daprendre
BANC DE RECURSOS

Refor i suport. El relleu terrestre Autoavaluaci de lalumne
Aprofundeix en... El relleu terrestre Avaluaci de continguts. Unitat 2: controls B i A
Adaptaci curricular. El relleu terrestre Avaluaci per competncies. Prova 1
Projectes dexcellncia Guia de les avaluacions externes
Projecte social Recursos digitals
Projectes de treball cooperatiu. 1r ESO Llibremdia. El relleu terrestre
Intelligncia emocional i tica Eines
Competncia lectora. Lectures de Geografia i Histria Generador davaluaci
Tractament de la informaci. Les Cincies socials en el La premsa a laula
cinema
2
EL RELLEU TERRESTRE
ITINERARIS DIDCTICS
Per nivells
Bsic Epgraf 1. Lescora terrestre: oceans i continents

Epgraf 2. La superfcie de la Terra no s llisa
Refor i suport. El relleu terrestre
Epgraf 3. La formaci del relleu: plecs i falles
Adaptaci curricular. El relleu
Epgraf 4. La formaci del relleu: volcans i terratrmols
terrestre
Descobreix: Els tsunamis
Cincies socials per a la pau
Epgraf 5. Els agents que modifiquen el relleu
Epgraf 6. La influncia del relleu en la nostra vida
Avaluaci de continguts. Control B
Compromesos. Els riscos dels terratrmols
Avaluaci per competncies.
Anlisi cientfica. Quina s la teoria de la deriva dels Qestions 1, 2, 4, 6
continents?
Activitats: 1, 2, 6, 11, 12, 13, 14, 16, 20, 30, 31
Avanat Els epgrafs anteriors

Saber fer. Interpretar el mapa del relleu del mn
Saber-ne ms. Lorigen de les muntanyes Aprofundeix en... El relleu terrestre
Saber-ne ms. La formaci dun penya-segat Projectes de treball cooperatiu
Resol un cas prctic. Elaborar un perfil del relleu Rac de la lectura
Treball cooperatiu. Revistes de divulgaci cientfica Autoavaluaci de lalumne
Activitats: 3, 4, 5, 7, 8, 9, 15, 17, 18, 19, 21, 22, 25, 26, Avaluaci de continguts. Control A
27, 28
Avaluaci per competncies. Prova
Dexcellncia Tots els epgrafs completa
Aplica una tcnica. Interpretar un mapa topogrfic

Activitats: 10, 23, 24, 29
Aprenentatge basat en projectes (ABP) Projectes de treball cooperatiu 1r ESO.

i Treball cooperatiu Projecte social.
Competncia social. Leducaci per a la pau en les

Metodologies indagatries
Cincies socials.
El tractament de la informaci. Les Cincies socials en el

Alfabetitzaci en mitjans de cinema.
comunicaci
La premsa a laula.
2
MAPA DELS OCEANS I ELS CONTINENTS
Aquest repartiment doceans i continents implica

una srie de conseqncies:
El territori continental meridional est ms afec-
Superfcie:
11 milions de km2
tat pels corrents ocenics. De fet, a lhemisferi

Superficie:
43 milions de km2
Superfcie:
42 milions de km2
sud no existeix el clima continental extrem que

Superficie:
podem trobar al centre dels Estats Units o de Si-
30 milions de km2
bria.
Les zones ms adequades per a locupaci humana
Superficie:
9 milions de km2
es troben al voltant dels 40 de latitud, per la qual
cosa aquestes zones sn ms abundants a lhemis-
Superficie:
feri nord. s per aquest motiu que les superfcies
agrcoles, les terres destinades al bestiar o les
14 milions de km2
grans ciutats, en general, sn menys nombroses a

Primerament, lalumnat sha de fixar en el profund lhemisferi austral i tenen unes dimensions ms
contrast que hi ha entre els dos hemisferis: a lhemis- redudes. Lnic continent que es localitza total-
feri nord o boreal hi predominen les masses de terra ment a lhemisferi nord s Europa. Per contra, no-
emergides enfront de les aiges oceniques, mentre ms Austrlia i lAntrtida estan situades comple-
que a lhemisferi sud o austral passa a la inversa. tament a lhemisferi sud.
LA DERIVA dels continents
El mapa representa les plaques tectniques de la li-

tosfera, que estan en permanent moviment com a
conseqncia de les forces internes de la Terra. Les
fletxes vermelles indiquen el moviment i la direcci
del desplaament de les plaques, mentre que les lni-
es negres representen la zona en qu aquestes col
lideixen.
Lescora terrestre est formada per vuit grans pla-
ques tectniques rgides, continentals i oceniques,
que encaixen entre si. Sobre el mapa conv insistir
en la direcci i el carcter de les empentes daques-
tes grans plaques: la compressi duna placa sobre
una altra, que genera dinmiques constructives; i la
distensi, o separaci entre elles.
Les plaques de compressi es poden observar a la
zona central dsia, on la gran cadena muntanyosa l'altra altra (fet que causa grans terratrmols, com
de lHimlaia s el resultat del xoc entre elles. passa sovint a Califrnia).
Lexemple ms notable de plaques de distensi se En definitiva, les zones situades entre diferents pla-
situa a lAtlntic, on la dorsal encara est gene- ques o marges sn de gran inestabilitat. En aquestes
rant escora ocenica a Islndia, lloc on lactivitat zones es registra una forta activitat volcnica i ssmi-
volcnica s constant i els guisers molt abun- ca; fins i tot desprs de llargs perodes de calma, s
dants. normal el retorn al desequilibri i als desastres natu-
Per les plaques tectniques es desplacen tamb rals. Les rees ms estables de la Terra i, per tant, les
daltres maneres. Pot passar que una placa llisqui a que menys activitat tectnica tenen, sn les parts
sobre o a sota duna altra (per exemple, lorigen de la ms antigues de les plaques, conegudes com a es-
serralada dels Andes) o fins i tot l'una al costat de cuts.
2
GUI DE LA UNITAT I SUGGERIMENTS DIDCTICS LES AIGES
ESTRUCTURA INTERIOR DE LA TERRA
El dibuix representa de manera esquemtica i senzilla

Mantell
la composici de linterior de la Terra. superior.
Escora. T una profunditat de 20
a 70 km sota els continents i de 10 km
Sestn
sota els oceans. La zona continental
Es poden distingir tres grans capes concntriques: des de 70 fins a
est constituda principalment
700 km
lescora, el mantell i el nucli. No obstant aix, cal te- de profunditat.
per granit, mentre que la major part
de la zona ocenica s de basalt.
Est format
nir en compte dues consideracions: per materials
menys densos
En primer lloc, linterior de la Terra no t una com- que els del
mantell inferior.
posici homognia.
Nucli. Comprn
En segon lloc, els lmits entre les diferents parts de des de 2.900 fins
a 6.000 km de
linterior de la Terra no sn ntids, sin ms aviat profunditat. Est
format
graduals. bsicament
per ferro i
Aix mateix, conv assenyalar que lestructura interna nquel.
La part externa
de la Terra no es pot estudiar directament: gaireb tots s fosa, i la
els coneixements que es tenen daquesta estructura interior, slida.
shan obtingut mitjanant lanlisi de la propagaci de

les ones ssmiques que produeixen els terratrmols.
Tot i aix, se sap que a mesura que es penetra des de Mantell inferior. Comprn
des de 700 fins a 2.900 km
la superfcie terrestre cap a linterior de la Terra, la de profunditat. Est format
pressi i la temperatura creixen notablement, cosa per materials densos.
que transforma profundament lestructura de les ro-

ques que es veuen a lexterior.
ELS TERRTREMOLS
La propagaci dels terratrmols es produeix per mit-

j dones ssmiques. En general, aquestes ones els-
tiques sestenen en totes direccions i arriben en tres Epicentre
sries separades: ones precursores, preliminars i
principals.
Les ones precursores es transmeten en sentit lon-
gitudinal al llarg de la lnia de propagaci de lona.
Les ones preliminars sn transversals i, per tant,
perpendiculars a la direcci de lona.
Les ones principals circulen al llarg de la superfcie
de la Terra.
El punt en qu les ones ssmiques arriben a la super-
fcie sanomena epicentre. Aquest s el lloc on les
conseqncies del terratrmol sn ms devastado-
res. Tanmateix, encara que les destrosses que es pro-
dueixin en aquest punt siguin importants, aquestes
no sn ms que un simple reflex del que ha passat a
Hipocentre
la profunditat de la Terra.
En general, les zones del mn que habitualment es
veuen ms afectades per aquestes sacsejades violen-
tes sn lentorn de loce Pacfic (la costa oest del Filipines, el sud-est dsia i Nova Zelanda), a ms del
continent americ, les illes Aleutianes, el Jap, les mar Mediterrani i lOrient Mitj.
2
PER SABER-NE MS
MESURANT ELS TERRATRMOLS
Un dels aspectes que ms han preocupat els cient- que estableix una frmula logartmica que pretn
fics sobre els terratrmols s el seu registre i el seu quantificar lefecte que es produeix i lenergia gene-
mesurament; per aix, han intentat crear models que rada, en una escala d1 a 10 (encara que es podria
permetin estudiar els terratrmols, prevenir-los i, superar aquesta escala en casos excepcionals, com
fins i tot, predir-los. ara impactes de grans meteorits, etc.). Una altra es-
Es considera que la causa que genera un terratrmol cala similar seria la de magnitud del moment, desen-
s lalliberament denergia que es produeix pels des- volupada per Hanks i Kanamori.
plaaments de les plaques tectniques i per lactivitat Les escales dintensitat busquen avaluar els terratr-
dels volcans, gaireb sempre a les vores de les pla- mols segons els danys causats en construccions hu-
ques, que sn els llocs que tenen ms possibilitats de manes, en estructures i en el terreny. Destaquen
patir un fenomen daquestes caracterstiques. lescala Mercalli, de 12 punts, la Medvdev-Sponhe-
Per mesurar-los fem servir dos tipus descales. Les uer-Karnik (MSK), tamb en 12 punts (sense deci-
escales de magnituds busquen quantificar els efectes mals, en xifres romanes), i lescala japonesa Shindo,
dun terratrmol. La ms coneguda s la de Richter, que estableix rangs entre 0 i 7.
LEXPLOSI DEL KRAKATOA
El 1883 la petita illa volcnica de Krakatoa, que

tenia una extensi duns 50 km 2 i estava situa-
da al sud-oest dIndonsia, entre Java i Sumatra,
va ser escenari duna de les erupcions ms im-
pressionants que es coneixen. Hi va haver enor-
mes explosions que van destruir la major part de
lilla i van llanar a latmosfera uns 6 km 3 (quil-
metres cbics) de terra, roques i pols, que van
tenyir dun vermell brillant les albes i els capvespres
de tot el planeta durant ms dun any. Una daques-
tes explosions va provocar un dels sorolls ms grans
de la histria, fins al punt que es va sentir a 4.800 km
de distncia. A ms, juntament amb lerupci, es van
originar sismes submarins que van aixecar onades
de fins a 35 metres dalria i que van recrrer dis-
tncies de fins a 13.000 km, que van causar la mort
dunes 36.000 persones a les costes de Java i de Su-
matra i van destruir una infinitat de propietats.
El 1927 es van detectar diverses erupcions volcni-
ques al fons del mar que van acabar sent responsa-
bles del sorgiment duna nova illa exactament en el
mateix lloc on hi havia lanterior. A aquest volc sel
va anomenar Anak Krakatoa (fill de Krakatoa). Ac
tualment sobrepassa els 800 metres dalria.
2
banc de dades
LES MUNTANYES MS ALTES DEL MN
s interessant conixer quines sn les muntanyes ms altes del mn. Avui dia, shan popularitzat molt les
muntanyes que superen els 8.000 metres dalria per les gestes de lalpinisme i la cursa per escalar els vuit
mils.
Muntanya Serralada Pas Alria (m)
1 Everest Himlaia Xina / Nepal 8.848
2 K2 Karakorum Pakistan / ndia / Xina 8.611
3 Kangchenjunga Himlaia Nepal 8.586
4 Lhotse Himlaia Xina / Nepal 8.516
5 Makalu Himlaia Xina/ Nepal 8.485
6 Cho Oyu Himlaia Xina / Nepal 8.188
7 Dhaulagiri Himlaia Nepal 8.167
8 Manaslu Himlaia Nepal 8.163
9 Nanga Parbat Himlaia Pakistan 8.125
10 Annapurna I Himlaia Nepal 8.091
LES MUNTANYES MS ALTES DE CADA CONTINENT
Una altra informaci interessant que podem aportar sn les muntanyes ms importants de cada continent. Sempre hi
ha hagut qestions polmiques sobre aquest tema, com per exemple si sha dacceptar el mont Elbrus com a europeu,
o si cal acceptar una muntanya dun pas asitic (Indonsia) com a cim per a Oceania, tot i la ubicaci a lilla de Nova
Guinea. Afegim el Teide com a referncia espanyola, per enriquir la comparativa.
Muntanya Serralada Continent Pas Alria (m)
1 Everest Himlaia sia Xina / Nepal 8.848
2 Aconcagua Andes Amrica del Sud Argentina 6.962
3 McKinley Alaska Amrica del Nord Estats Units 6.194
4 Kibo (volc) Kilimanjaro frica Tanznia 5.895
5 Elbrus Caucas Europa Rssia 5.642
6 Vinson Ellsworth Antrtida 4.897
7 Puncak Jaya Surdinam Oceania Indonsia 4.884
8 Teide (volc) Europa Espanya 3.718
2
A LA XARXA Jules Verne, Viatge al centre de la Terra. Ed. Valdemar,

2011.
http://www.ign.es/ign/layout/sismo.do Un grup dexploradors viatja a linterior del planeta.
LInstitut Geogrfic Nacional recull les dades ssmiques en Eduardo Martnez de Pisn, El relieve de la Tierra.
temps real de la pennsula Ibrica, les Canries i la resta del Collecci Aula Abierta.
mn.
Tracta els factors geolgics i climtics que afecten lestructura
http://www.montipedia.com/index2.php de lescora terrestre.
Montipedia, un web de muntanyes i muntanyisme amb molta Francisco Lpez Bermdez, Erosin y desertificacin.
informaci interessant i accessible. Heridas de la Tierra. Ed. Nivola Libros y Ediciones, S. L.
http://www.icc.es/el/Home-ICC/Inici/Inici Detalla i analitza els processos de meteoritzaci i limpacte
Institut Cartogrfic i Geolgic de Catalunya. que produeixen sobre lescora terrestre.
http://www.peakbagger.com/ Anne Debroise i Erick Seinandre, Fenmenos
naturales, un planeta activo. Spes Editorial.
Peakbagger (en angls), amb informaci contrastada sobre
muntanyes d'arreu del mn. Text que fa referncia a fenmens com els terratrmols o els
ciclons.
http://www.wolton.net/quake.html
El parc natural de la zona volcnica de la Garrotxa,
Earthquake 3D: aplicaci gratuta que permet monitorar en
Publicacions del Parc Natural de la Garrotxa.
temps real qualsevol terratrmol que es produeixi al mn.
Sendinsa en el coneixement del millor exponent de paisatge
http://espanol.geocities.com/roro82cl/term.htm
volcnic de la Pennsula.
Descripci dels diferents tipus de volcans segons la densitat
de la lava. Cal fer diversos passos per arribar al tema.
htpp://www.avo.alaska.edu DIVULGACI
Observatori de volcans dAlaska. Informaci de tot tipus de
volcans dAlaska, actius i inactius. Forma part de lUSGS, Atlas General Santillana (2008)
lInstitut Geofsic dAlaska Fairbanks i lestat dAlaska. En
Un conjunt de mapes poltics, econmics i socials centrats,
angls.
sobretot, en Espanya i la Uni Europea.
Ken JENNINGS, (2012). Maphead: Charting the Wide,
Weird World of Geography Wonks (Un mapa al cap:
LLIBRES ancdotes, histries i curiositats de la geografia)
Un llibre sobre les curiositats, histries i ancdotes presents
Edurne PASABAN, 14 veces ochomil (2011).
en els mapes.
Lescaladora basca Edurne Pasaban escriu la seva experincia
Ramon Pascual, Tectnica de plaques.
i com ha influt en ella i en el seu entorn la decisi de ser la
primera dona a superar els 14 cims ms alts del mn. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Peter MATTHIESSEN, El lleopard de les neus (Brau, Volcanes. La furia interior de la Tierra.
2008). Discovery Channel.
El 1973, el zoleg Schaller i lescriptor Matthiessen van Un poble anomenat Dantes Peak.
emprendre una expedici a la Muntanya de Cristall, al Tibet,
Director: Roger Donaldson. Companyia: Pacific Western,
per poder veure el lleopard de les neus.
Universal Pictures, 1997.
Haruki MURAKAMI, Desprs del terratrmol (Empries,
Anillo de Fuego. Cine IMAX.
2013).
Graphic Films Corporation.
Explica la histria de les conseqncies del terratrmol de
Kobe (1995) en sis famlies japoneses.
Jokin AZKETA, Lo que la nieve esconde (Desnivel,
2013).
Una histria en qu el misteri s largument principal en
lentorn mgic de la muntanya.
2
DVD 127 Hours (127 horas), dirigida per Danny Boyle

(2010).
Ms enll dels cims (2009).
s la histria dAron Ralston, un muntanyenc que el maig del
Documental sobre lalpinista francesa Catherine Destivelle i
2003 va caure en una esquerda dels canons de Utah (EUA).
les seves ascensions als Alps.
Basada en una histria real.
Pura vida (2012).
Nanga Parbat, dirigida per Joseph Vilsmaier (2010).
Documental que narra la histria del rescat dIaki Ochoa de
s la histria real de Reinhold Messner, el primer home que va
Olza a lAnnapurna.
aconseguir coronar els 14 vuit mils, i el seu germ Gunther,
Qu sn les glaceres? La contaminaci. Didaco. que va morir en lascensi a aquesta muntanya.
Explica com les glaceres es formen en zones on s'acumula la Lmit vertical, dirigida per Martin Campbell (2000).
neu, que es converteix en gel per efecte de la pressi. Els
Uns muntanyencs queden allats en la seva ascensi al K2
casquets polars estan compostos de grans glaceres que
(entre la Xina i el Pakistan). La muntanya es converteix en la
arriben a tenir una gran espessor. Una d'elles es troba a
protagonista de la histria.
Groenlndia; l'altra, a l'Antrtida.
Ramon Pascual, Tectnica de plaques.
Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
CINEMA Volcanes. La furia interior de la Tierra.
Discovery Channel.
The Impossible (Lo imposible), dirigida per Juan
Antonio Bayona (2012). Un poble anomenat Dantes Peak.
Narra la histria duna famlia espanyola que va patir el Director: Roger Donaldson. Companyia: Pacific Western,
tsunami de 2004, i que va haver de sobreviure en la frgil Universal Pictures, 1997.
frontera entre la vida i la mort. Anillo de Fuego. Cine IMAX.
Kib no kuni (The Land of Hope), dirigida por Sion Graphic Films Corporation.
Sono (2012).
Explica els avatars duna famlia japonesa que viu a la costa,
molt a prop de la central nuclear de Fukushima.
Langls que va pujar un tur per va baixar una
muntanya, dirigida per Chistopher Monger (1995).
Dos cartgrafs anglesos visiten el petit poble de Ffynnon
Garw, al sud de Galles, amb la intenci de mesurar la
muntanya ms alta de Galles. Desprs de dur a terme les
mesures pertinents, informen els vilatans que, per la seva
alria, no s una muntanya, sin un tur.
Refor i suport
Aprofundiment
Autoavaluaci
2

Nom: Curs: Data:
Les formes del relleu (I)

1 Assenyala si sn vertaderes o falses les afirmacions segents. Escriu desprs correctament les afirmacions falses.
V F
Els fiords sn parts de la costa que penetren en el mar.
Les fosses marines son a prop de les vores dels continents.
Les plataformes continentals son al costat de les costes dels oceans.
A les plataformes continentals discorren els rius erosionant fortament aquestes plataformes.
Les falles sn planes que estan situades a poca altitud del nivell del mar.
Els materials antics i rgids es fracturen amb els moviments tectnics i formen falles.
Les plaques tectniques sn porcions de terra envoltades daigua per totes bandes.

2 Dibuixa les segents parts del relleu:
Altipl Tals continental Falla
Pennsula Cap i golf Plec
2

Nom: Curs: Data:
Lestructura interior de la Terra

1 Llegeix el text segent de Jules Verne i resol les preguntes.
Vaig acceptar rpidament i vam comenar a vorejar aquest nou oce. A lesquerra, unes roques abruptes, enfilades unes
damunt les altres, formaven un apilament titnic dun efecte prodigis. Pels seus flancs rajaven nombroses cascades que es
desfeien en tolls lmpids i ressonants. Alguns vapors lleugers, saltant duna roca a laltra, assenyalaven el lloc de les fonts
calentes, i alguns rierols sescolaven a poc a poc cap a la conca comuna.... .
Per en aquell moment un espectacle inesperat va atreure la meva atenci. A cin-cents passos, al tombant dun altre
promontori, un bosc altvol, fronds, esps, va aparixer als nostres ulls.
Dues hores desprs, em desperta una batzegada espantosa.
Una balena, una balena!! Tenen dimensions sobrenaturals i el ms petit dentre ells trencaria el rai duna queixalada. Hans vol
posar el tim al vent, per tal de fugir daquest venat tan perills; per, a laltra banda, veu altres enemics no menys temibles:
una tortuga de quaranta peus damplada i una serp de trenta de llargada, que enarbora el seu cap, enorme, per damunt de les
ones.
En la llunyania, els nvols semblen grosses boles de cot apilotades en un desordre pintoresc, sinflen a poc a poc i perden, en
nombre, el que guanyen en volum. La seva pesantor s tan gran que no poden desenganxar-se de lhoritz, per amb la
bufada dels altres corrents es fonen de mica en mica, senfosqueixen i presenten, ben aviat, una nica capa daspecte
temible
Jules Verne, Viatge al centre de la Terra, 1864.
Completa en el quadre segent les caracterstiques de linterior de la Terra, segons Jules Verne.
Existeixen? (s o no) Caracterstiques
Relleu
Aiges
Clima
Vegetaci
Fauna
Respon les preguntes segents:

Coincideix la imatge que Jules Verne presenta de linterior de la Terra amb la del teu llibre de text? Per qu?

Seria possible viatjar al centre de la Terra? Argumenta la resposta.

Busca informaci en el teu llibre de text i digues el nom daquestes capes de la Terra:
a) La ms profunda
b) La ms superficial
c) La que t ms temperatura
Completa les frases segents:
La major part de lescora est coberta per
Lescora est formada per diferents peces anomenades
2

Nom: Curs: Data:
Les formes del relleu (II)

1 Identifica sobre el dibuix les formes de relleu continental, costaner i submar que hi apareixen.
2 Completa la taula segent amb les formes del relleu que has identificat en el dibuix.
Tipus de relleu
Concepte Definici (continental,
costaner o submar)
Muntanya Continental
2

Nom: Curs: Data:
Mapamundi fsic
1 En el mapa fsic, acoloreix les estructures de relleu amb els colors que et suggerim.
2 Identifica els cercles sobre el mapa fent servir com a base la llegenda.
2
REFOR I SUPORT
Organitzaci de coneixements
Nom: Curs: Data:
Linterior de la Terra
1 Llegeix el text segent i respon les preguntes de sota.
Era difcil distingir de quina muntanya ascendia aquell nvol; aviat es va saber que del mont Vesuvi. El nvol sassemblava
molt a un pi perqu, desprs delevar-se en forma de tronc, desplegava en laire les branques; crec que era arrossegat per
un sobtat corrent daire i que, quan aquest ascendia, el nvol, venut pel seu propi pes, es dilatava i sestenia, i apareixia unes
vegades blanc, altres vegades negrs o de colors diferents, segons si estava ms recarregat de terra o de cendres. El dia
apuntava per totes bandes, per aqu seguia sent nit, i nit ms tancada, ms tenebrosa que totes les altres nits. A ms, viem
que el mar es retirava com si fos rebutjat per les sacsejades. La platja, per tant, era ms ampla, i sobre la sorra que havia
quedat en sec es veien nombrosos peixos. A laltra banda podia contemplar-se un nvol vermell veritablement horrible, solcat
per focs rpids i centellejants que deixaven escapar llargues flamarades, semblants a llampecs.
PLINI EL JOVE, Descripci de lerupci del Vesuvi lany 79 dC (adaptat).
Quin fenomen descriu lhistoriador rom Plini el Jove? On va passar?

Com creus que van interpretar en aquella poca aquest fenomen? Per qu?

Com linterpretem ara?

2 Analitza aquest mapa i contesta les preguntes de sota.
En quin hemisferi hi ha la major part de la superfcie

continental, en el nord o en el sud?

Quins sn els sis continents? Quin percentatge de la

superfcie terrestre ocupen?

Quins oceans banyen cada continent?

Fitxa 5
3 Respon les preguntes segents sobre les capes de la Terra:

Ordena de l1 al 3 les capes de la Terra de fora a dins.
Escora Nucli Mantell
Quina s la capa ms profunda?
En quina part es localitza el magma?
En quina part es localitzen els fons ocenics?
Completa les oracions segents:
La capa ms externa del planeta s
En aquesta capa hi ha els
El nucli de la Terra est compost per
4 Analitza el mapa i respon les preguntes de sota.
En quines zones sn ms freqents els terratrmols i volcans?

Quines sn les grans plaques que hi ha a la Terra? Enumera-les.

En quina placa hi ha la pennsula Ibrica?

Les Canries sn la mateixa placa que la Pennsula?

On sn les principals zones de collisi entre plaques?

2
Ms competent
Nom: Curs: Data:
Alfred Wegener i la deriva dels continents

1 Llegeix el text segent i respon les preguntes de sota .
En contra de totes les bases de coneixement anteriors, un meteorleg alemany va causar una agitaci en el mn de la
geologia amb la seva aventurada teoria sobre la naturalesa de la superfcie de la Terra. El 1915, Alfred Wegener va publicar Die
Enstehung der Kontinente und Ozeane (Formaci dels continents i els oceans, publicat en castell amb el ttol El origen de los
continentes y ocanos), en qu afirma que el sortint del Brasil i la depressi de la part sud-oest dfrica encaixen
perfectament, com si fossin peces dun trencaclosques. Sostenia que els dos continents havien estat units en el passat i que
posteriorment shavien separat. Per mostrar ms proves del desplaament dels continents, o deriva continentent, tal com es
va traduir la paraula alemanya original, Wegener va fer referncia als fssils dun mesosaure, un rptil de 270 milions danys
dantiguitat que noms es va trobar a lest de lAmrica del Sud i a loest dfrica. La majoria dels gelegs de la seva generaci
explicaven aquestes similituds suposant que hi havia un pont de terra que els connectava i que posteriorment shavia
enfonsat al fons de loce. No obstant aix, Wegener creia que les restes dossos del mesosaure shavien trobat en llocs tan
distants perqu aquestes regions shavien separat feia uns 125 milions danys, cosa que havia provocat que se separessin
lentament els grups de fssils del mesosaure. Els continents que coneixem actualment formaven abans un nic
supercontinent, al qual va anomenar Pangea.
El meteorleg no sabia amb certesa com shavien mogut aquests blocs enormes, per va suggerir que la fora centrfuga de la
Terra i la fora gravitacional del Sol i la Lluna els podrien haver impulsat per lescora ocenica. Molts geofsics rellevants
estaven convenuts que aquests mecanismes no eren suficients per produir aquest desplaament. Malgrat tot, el 1929, Arthur
Holmes, dAnglaterra, partidari daquesta teoria, va suggerir que el flux convectiu de la roca escalfada del mantell situat sota
lescora podria proporcionar la fora motriu necessria, s a dir, que quan el material rocs que hi ha a les profunditats del
mantell sescalfa, es torna menys dens i puja a la superfcie, on es refreda i senfonsa; posteriorment torna a escalfar-se i puja
novament.
Sense cap altra prova daquest tipus de mecanisme, la teoria de la deriva va aconseguir atreure pocs adeptes.
Acadmia Nacional de les Cincies dels Estats Units (http://www .nationalacademies .org/)
Fes una llista amb el vocabulari que no coneguis i consultal en un diccionari o enciclopdia.
Com es diu lobra en qu Wegener va exposar la seva teoria revolucionria?

Per qu creus que va ser minoritriament acceptada?

Qu pensaven altres estudiosos del tema?

Enumera les evidncies que va fer servir Wegener per argumentar la seva teoria. Opines que totes tenen la mateixa
validesa?

Com explicava Holmes el desplaament de les plaques? Per qu s important aquesta idea?

Mira dexplicar per escrit i amb paraules teves la teoria de la deriva, de manera que puguin comprendre-la amb facilitat els
teus companys.

2
REFOR I SUPORT
Reps acumulatiu
Nom: Curs: Data:
Les formes del relleu

1 Observa la fografia i contesta les preguntes segents.
Quantes formes de relleu diferents distingeixes?

Podries anomenar-les?

En coneixes alguna ms?

2 Observa la fitxa 3 (Les formes del relleu II) i completa el quadre amb els noms de les principals formes del relleu.
Relleu continental Relleu costaner Relleu submar
3 Assenyala les frases correctes, i converteix les incorrectes en correctes:

El relleu terrestre s igual en continents i oceans.
El relleu del fons dels oceans i el continental s accidentat i divers.
El relleu presenta diferents formes en els continents i en el fons ocenic.
El litoral t les seves prpies formes del relleu.
Les deformacions i rugositats de lescora terrestre formen el relleu.
Fitxa 7
4 Relaciona la definici (esquerra) amb el concepte que li correspongui (dreta).

a) Serralada submergida 1. Depressi
b) Esquerdes profundes i extenses a la plana abissal 2. Dorsal ocenica
c) Superfcies per sota del nivell del mar 3. Muntanya
d) Terrenys elevats i de gran pendent 4. Fossa marina
5 Escriu els noms de les principals formes de relleu i desprs situa-les en el mapa.
Sistemes
Altiplans Planes Illes Pennsules
muntanyosos
Europa
sia
frica
Amrica
Oceania

6 Assenyala quines de les formes segents pertanyen al relleu submar:

Fosses Golfs
Valls Dorsals
Planes Plataformes continentals
Deltes Conques oceniques
2
APROFUNDEIX EN
Fitxa 8
Els terratrmols i La nostra histria
Nom: Curs: Data:
Els terratrmols han estat sovint molt importants en el curs desdeveniments histrics, encara que de vegades la seva
influncia passa desapercebuda o tendeix a oblidar-se. Altres cops, sn els testimonis histrics els que permeten registrar
que hi ha hagut un terratrmol.
A vegades, la mitologia, els textos religiosos (bblics o de qualsevol mena), sn un registre de terratrmols i catstrofes
naturals, interpretades com a cstigs divins o manifestacions del poder dssers sobrenaturals (per exemple, la idea de
Diluvi Universal, present en gaireb totes les religions).
ELS TERRATRMOLS MS IMPORTANTS REGISTRATS
Magnitud (Richter) Lloc Any

9,5 Valdivia, Xile 1960
9,3 Aceh, Indonsia 2004
9,2 Prince William Sound, Alaska, Estats Units 1964
9,0 Kamtxatka, Rssia 1952
9,0 Prefectura de Miyagi, Jap 2011
9,0 Arica, Xile (el 1868 era Per) 1868
9,0 Michoacn, Mxic 1858
9,0 Lisboa, Portugal 1755
8,9 Aceh, Indonsia 2012
8,8 Cobquecura, Xile 2010
QESTIONS
1 Amb lajuda dun mapa de plaques tectniques, localitza on es van produir aquests terratrmols.
2 En quin lloc de les plaques tectniques es produeixen els terratrmols? Com expliques aquests fenmens?
ELS TERRATRMOLS MS IMPORTANTS REGISTRATS
Lloc Any Comentari

Buyin Zara (Iran) 3000 aC Sestima que s el primer terratrmol del qual es t constncia (per arqueologia).
Ugarit (Sria) 2000 aC Primera menci histrica dun sisme submar.
Israel c.1900 aC Podria ser responsable de la destrucci bblica de Sodoma i Gomorra.
Santor (mar Egeu) 1410 aC Explosi del volc i tsunami que arrasa Creta.
Moren molts espartans. Va provocar laixecament dels ilotes, que precedeix la guerra
Esparta (Grcia) 464 aC
del Pelopons.
Rodes 223 aC Destrueix el cols de Rodes, una de les set meravelles del mn.
QESTIONS
1 Resumeix breument com els terratrmols i els sismes submarins han estat importants per als esdeveniments histrics i
per al desenvolupament de llegendes, mites i fins i tot qestions religioses.
2 Investiga a Internet altres moviments ssmics que hagin pogut ser importants o que shagin reflectit per algun motiu en
la Histria.
2
Aprofundeix en...
Fitxa 9
L'evoluci futura de la Terra
Nom: Curs: Data:
A partir de la teoria de la deriva dels continents, enunciada a principis del segle xx per Alfred Wegener, els cientfics han pogut
establir quina ser levoluci de la Terra en el futur.
LECTURA
La teoria de la tectnica de plaques demostra que les rica al llarg de la falla de San Andrs i lliscaria cap al
plaques de la litosfera continuen movent-se, fet pel nord. Amrica i frica sacostarien, fet que provocaria
qual daqu a molts segles la Terra tindr un aspecte laparici duna important cadena costanera a Amri-
completament diferent de lactual. La clau daquesta ca. Austrlia collidiria amb Indonsia i formaria una
evoluci s el que far el continent americ. Les pri- cadena muntanyosa costanera de grans proporcions.
meres teories (model dextraversi) indicaven que En aquest model es preveu que els continents sexpan-
Amrica es desplaava cap a loest, de manera que dirien durant uns 100 milions danys ms. Arribats a
loce Pacfic acabaria sent subdut sota les plaques aquest punt, comenarien un nou procs de reuni
americanes i asitiques. Per contra, actualment (model continental que conduiria al cap duns 250 milions
dintroversi) es creu que s ms probable que Am- danys a la formaci duna nova Pangea.
rica reverteixi el seu desplaament actual i es desplaci En el model dextraversi es planteja que sia i Am-
cap a Europa i frica, subduint loce Atlntic. rica acabarien collidint, de manera que es formaria el
frica es dividiria en dues regions al llarg del Rift Va- continent dAmsia, i que frica evolucionaria cap a
lley, una gran fractura geolgica de gaireb 5.000 km, lndic. La part separada dfrica (frica oriental i Ma-
cosa que provocaria la separaci de lest dfrica des dagascar) acabaria collidint amb sia. Aquest model
de Moambic a Djibouti, juntament amb Madagascar. planteja que cada 500 milions danys es formaria una
Una altra conseqncia daquests moviments seria que Pangea, un supercontinent que englobaria gaireb la
lAntrtida es mouria cap al nord i es fondria el gel totalitat de la terra emergida.
del seu inlandsis, cosa que provocaria un augment
del nivell del mar, que alguns cientfics pensen que
podria ser de prop de 100 metres; aix modificaria de
manera substancial el perfil de les costes actuals dels
continents i provocaria un canvi climtic.
En el model dintroversi, el Mediterrani desapareixe-
ria i s'hi formaria una enorme cadena muntanyosa de
lentitat de lHimlaia; Califrnia se separaria dAm-
QESTIONS
1 En grup, enganxeu un mapamundi a sobre dun cartr o una cartolina i retalleu els continents.
No us oblideu de lAntrtida. Recordeu que hi ha dues parts que heu separar: la Baixa Califrnia i el Rift Valley. Per situar-los,
us recomanem que busqueu informaci de per on discorren aquestes dues grans falles tectniques.
Intenteu representar com quedarien els continents en el seu moment de mxima expansi seguint les idees de cadascun
dels dos models proposats.
Representeu, de la mateixa manera, com creieu que seria la Pangea que resultaria daquests moviments.
Recolliu imatges del vostre treball (fotografies, dibuixos, cartells, etc.) i exposeu-les a classe.
2 Un dels grans fenmens que acompanyen els fenmens geolgics sn les glaciacions. Completarem la informaci del
nostre treball sobre aquest tema. Busqueu informaci sobre les glaciacions, la seva alternana en la prehistria i com
afecten el medi fsic i levoluci humana.
2 AUTOAVALUACI
Nom: Curs: Data:
1 Lestructura interior de la Terra es divideix en... 7 Un volc s

a. Mantell inferior, mantell superior i nucli. a. Una fractura que hi ha en els materials rgids de
b. Hidrosfera, litosfera i magma. lescora terrestre.
c. Escora, mantell i nucli. b. Una esquerda en lescora terrestre per la qual

sexpulsen materials de linterior de la Terra.
2 Els tres oceans ms grans de la Terra sn... c. Una ondulaci que hi ha en els materials rgids de
lescora terrestre.
a. Pacfic, Atlntic i rtic.
b. Pacfic, Atlntic i ndic. 8 Lepicentre dun terratrmol s
c. Pacfic, Atlntic i Antrtic. a. El punt interior de la Terra on sorigina el
terratrmol.
3 Els altiplans sn
b. Una tremolor brusca de la superfcie terrestre,
a. Planes elevades. provocada pels moviments de les falles.
b. Terrenys plans de poca altitud. c. El punt de la superfcie terrestre ms proper a
c. Terrenys situats a menys altitud que les terres lhipocentre.
que els envolten.
9 Lerosi s
4 Un istme s a. El dipsit dels materials arrencats pels agents
a. Una porci de terra envoltada daigua per tots els externs.
costats menys per un. b. Larrossegament dels materials arrencats pels
b. El que uneix una pennsula al continent. agents externs.
c. Un terreny costaner rocs, alt i escarpat. c. El procs pel qual les roques es trenquen, es
fragmenten i es dissolen.
5 El tals continental s...
10 En el naixement dun riu
a. Una gran serralada submergida que hi ha a les
planes abissals. a. El riu t poc pendent i poca fora, perqu s molt
petit fins que arriben els afluents.
b. Un altipl que descendeix des de la costa fins als
200 m de profunditat. b. Laigua circula rpidament, arrencant materials i
excavant canyons i valls.
c. Una franja amb fort pendent que uneix la
plataforma continental i la plana abissal. c. Els materials es dipositen rpidament i mai no s
tan profund com en el curs mitj.
6 Una falla s
a. Una fractura que hi ha en els materials rgids de
lescora terrestre.
b. Una ondulaci que hi ha en els materials poc
rgids de lescora terrestre.
c. El xoc de dues plaques tectniques.
1. c, 2. b, 3. a, 4. b, 5. c, 6. a, 7. b, 8. c, 9. c, 10. b
SOLUCIONS
de continguts
Nom: Curs: Data:
1 Explica el significat dels conceptes segents: (1 p.)

Arxiplag:
Falla:
Magma:

Duna:

Ones ssmiques:
2 Enumera els cinc oceans i assenyala'n les caracterstiques. (1 p.)
Oce Caracterstiques
3 Explica lestructura interior de la Terra, assenyalant les caracterstiques de les seves tres capes. (1 p.)
4 Completa aquest dibuix sobre el relleu terrestre i costaner, enumerant-ne les parts i descrivint-ne les principals
caracterstiques. (1,5 p.)

Posa el dibuix mut de

les principals formes
del relleu terrestre
(Doc. 5), noms la pg.

34, no la 35 (508737)

control B
5 Explica la teoria de la tectnica de plaques. (1 p.)
6 Explica qu sn els volcans, les seves caracterstiques i com es produeixen les erupcions volcniques. (1 p.)
7 Completa aquesta taula sobre les fases de la modificaci del relleu terrestre. (1 p.)
Fases Caracterstiques
8 Explica com influeix lsser hum en el relleu. (1,5 p.)
9 Identifica les formes del relleu daquestes dues imatges. Quin s el seu agent extern erosiu i com actua? (1 p.)
Nom: Curs: Data:
1 Explica el significat daquests conceptes: (1 p.)

Dorsal ocenica:

Plec:

Epicentre:

Cany:

Xemeneia:
2 Completa aquest diagrama sobre lestructura interior de la terra i

assenyala les caracterstiques de cada part. (1,5 p.)
1

2
3

4

3 Explica com sn les diverses parts del relleu submar. (1 p.)
4 Explica que sn els plecs i les falles, i lorigen de les muntanyes a partir dels xocs de plaques. (1 p.)
control A
5 Interpreta aquest diagrama identificant-ne les parts. (1 p.)
6 Explica de quina manera actua laigua com a agent extern de modificaci del relleu, i enuncia quins sn els altres tres
agents. (1 p.)
7 Identifica en aquesta imatge quin agent erosiu extern ha actuat, com sanomena aquest accident geogrfic i com sha
format. (1 p.)
8 Explica com influeix el relleu sobre lsser hum. (1 p.)
9 Explica, a partir daquesta imatge, la incidncia de lsser hum sobre el relleu. (1,5 p.)
Activitats
Criteris davaluaci
Control B Control A
Analitzar i identificar les formes de representaci del nostre

planeta: el mapa, i localitzar espais geogrfics i llocs en un 2, 3, 5, 6 9
mapa utilitzant dades de coordenades geogrfiques.
Tenir una visi global del medi fsic espanyol, europeu i

4, 9 2, 3, 4, 5, 7
mundial, i de les seves caracterstiques generals.
Ser capa de descriure les peculiaritats del medi fsic

1, 7, 8, 9 1, 4, 6, 7, 8
europeu.
Localitzar en el mapamundi fsic les principals unitats del

relleu mundials i els grans rius. Localitzar en el globus terraqi
2, 4 3
les grans zones climtiques i identificar-ne les
caracterstiques.
control B
1 Arxiplag: conjunt dilles prximes. Plataforma continental: superfcie inclinada suaument que
Falla: fractura de lescora terrestre produda per la descendeix fins a 200 m de profunditat.
pressi de les forces internes de lescora terrestre sobre Tals continental: zona de fort pendent en la qual acaba la
els materials rgids. plataforma continental.
Magma: materials molt calents de linterior de la Terra. 5 Segons aquesta teoria, lescora terrestre est formada per
Duna: terreny sorrenc format per les partcules que el plaques tectniques de pocs quilmetres de gruix que estan
vent ha arrencat a les roques. en moviment constant a causa de les forces internes de la
Ones ssmiques: ones que es propaguen pels terratrmols Terra. En el seu desplaament, de vegades xoquen entre si, i
o sismes. pot passar que una placa penetri sota una altra cap a
linterior de la Terra, on la temperatura elevada fon les
2 Loce Pacfic, que banya Amrica, sia i Oceania. s el ms
roques i les transforma en magma.
gran, ocupa un ter de la superfcie terrestre.
6 Els volcans sn esquerdes a lescora terrestre per les quals
Loce Atlntic, que banya les costes dAmrica, frica i
sexpulsen materials de linterior de la Terra a temperatures
Europa. s el segon oce ms extens i el menys profund.
elevades. En general, es localitzen a les zones de contacte de
Loce ndic es troba entre Oceania, sia i frica. Sha les plaques tectniques, perqu sn la part ms frgil de
establert el meridi 20 E com a lmit amb loce Atlntic i el lescora terrestre. Els volcans dorments romanen en reps
meridi 147 E com a lmit amb loce Pacfic. durant molt de temps. En canvi, els volcans actius estan en
3 Des de la superfcie de la Terra fins a linterior hi ha tres constant activitat.
capes concntriques: lescora, que s la capa ms Les erupcions volcniques es produeixen quan un augment
superficial i ocupa l1% de la Terra; el mantell, que s la capa de la pressi que exerceix el mantell sobre lescora
intermdia i est formada pel magma, que ocupa el 85% del terrestre provoca que el magma ascendeixi per la xemeneia
volum de la Terra, i el nucli, que s la capa ms profunda i es del volc. El magma surt a la superfcie terrestre a travs del
divideix en nucli exterior, lquid, i nucli interior, slid. crter. Els materials expulsats poden ser slids, com les
4 Les muntanyes: sn terrenys elevats amb forts pendents. cendres, lquids, com la lava, i diferents tipus de gasos.
Poden estar allades o agrupades en serres, sistemes o 7 Erosi: s el procs pel qual les roques es desgasten, es
serralades. fragmenten o es dissolen.
Vall: sn els terrenys situats entre muntanyes. Transport: s larrossegament dels fragments arrencats per
Altipl: sn planes elevades. lerosi.
Plana: sn terrenys plans de poca altitud. Sedimentaci: s el dipsit dels materials erosionats i
transportats.
Platja: costa baixa.
8 Els ssers humans extraiem del medi natural nombrosos
Penya-segat: terreny rocs tallat de forma vertical, alt i
recursos (aliments, energia o matries primeres), i amb les
escarpat.
nostres activitats modifiquem el relleu. Per exemple, a travs
de lexplotaci de mines a cel obert, amb la construcci de 6 Laigua actua sobre el relleu de diferents maneres. Les aiges
tnels per travessar muntanyes o ledificaci dun port. Els dun riu modifiquen el relleu de manera diferent en cada
efectes daquestes activitats sn definitius, de manera que tram: en el naixement, com que el riu discorre molt
s important que es tinguin en compte les conseqncies rpidament, arrenca materials i excava canyons profunds i
que tindran abans de posar-les en prctica. valls estretes; en el curs mitj, com que laigua discorre a
9 La imatge de lesquerra s una muntanya erosionada per menys velocitat, erosiona menys i transporta els materials
laigua de la pluja que dissol les roques calcries i forma que havia arrencat en el seu naixement, i en el tram final,
paisatges amb solcs entre les roques. laigua corre tan lenta que gaireb no erosiona i es produeix
la sedimentaci dels materials.
La imatge de la dreta s un cany excavat per un riu en el
seu naixement, on el pendent s molt pronunciat i laigua Les aiges del mar transformen el relleu mitjanant les
discorre molt rpidament. onades i els corrents marins que desgasten les costes.
Els altres agents erosius sn la temperatura, el vent i els
ssers vius.
control A
7 s una duna que sha format per lacumulaci de fins
sediments arrossegats pel vent.
1 Dorsal ocenica: serralada submergida.
8 El poblament de la Terra s desigual, perqu els ssers
Plec: ondulaci de la superfcie terrestre provocada per la
humans estan condicionats pel relleu. Aix doncs,
pressi de les forces internes de lescora terrestre sobre
sestableixen preferentment en llocs propers als cursos
els materials poc rgids.
daigua, en regions en qu el clima afavoreix el
Epicentre: punt de la superfcie terrestre ms prxim a desenvolupament de la vida i en relleus que faciliten les
lhipocentre. activitats humanes. Per aix, la major part de la poblaci viu
Cany: paisatge excavat per les aiges dun riu. a prop de la costa per sota dels 500 m daltitud.
Xemeneia: conducte dun volc pel qual ascendeix el 9 Els ssers humans extraiem del medi natural nombrosos
magma. recursos (aliments, energia o matries primeres), i amb les
2 Des de la superfcie de la Terra fins a linterior hi ha tres de lexplotaci de mines a cel obert, amb la construcci de
capes concntriques: lescora, que s la capa ms tnels per travessar muntanyes o ledificaci dun port. Els
superficial i ocupa l1% de la Terra; el mantell, que s la capa efectes daquestes activitats sn definitius, de manera que
intermdia i est formada pel magma, que ocupa el 85% del s important que es tinguin en compte les conseqncies
volum de la Terra, i el nucli, que s la capa ms profunda i es que tindran abans de posar-les en prctica.
divideix en nucli exterior, lquid, i nucli interior, slid.
3 La plataforma continental s una superfcie inclinada
suaument que descendeix fins a uns 200 m de profunditat i
acaba en una zona de fort pendent anomenada tals
continental.
La plana abissal s una immensa superfcie que constitueix
el fons mar i que es troba entre 3.000 i 7.000 m
de profunditat. Sol haver-hi serralades submergides que
sanomenen dorsals oceniques. Els cims ms elevats de les
dorsals poden sobresortir de laigua i formen illes.
Les fosses marines sn esquerdes profundes i extenses que
sobren a la plana abissal.
4 Si les forces internes de lescora terrestre pressionen sobre
els materials poc rgids, la superfcie terrestre sondula i
soriginen els plecs. Algunes muntanyes shan format per
aquest motiu.
En canvi, si les forces internes actuen sobre materials rgids,
lescora sesquerda i es produeixen fractures que
sanomenen falles. Uns blocs de terreny saixequen i formen
muntanyes i altiplans, mentre que daltres senfonsen i
donen lloc a valls i planes.
5 Lhipocentre s el punt interior de la Terra en qu sorigina un
terratrmol. Lepicentre s el punt de la superfcie terrestre
ms prxim a lhipocentre.
per competncies
2 AVALUACI PER COMPETNCIES
Nom: Curs: Data:
Encara falta molt temps perqu arribin les vacances destiu, per la teva famlia vol que siguin unes vacances molt
especials i cal comenar a preparar-les. Platja o muntanya? Espanya o lestranger? Les opinions estan dividides, per tots
esteu dacord que voleu estar en contacte amb la natura i gaudir-ne. La teva opini ser molt important en la decisi final,
perqu acabes destudiar la unitat del relleu i pots aconsellar-los grcies al que has aprs.
1 La teva famlia sha reunit davant daquest mapa fsic del mn que els has ensenyat i et plantegen algunes preguntes.
Analitza el mapa i resol els seus dubtes.
Quin s el cim ms elevat de la pennsula Ibrica? I el d'Espanya?
Quin s el cim ms elevat del mn? En quina serralada es localitza?
Quin mar hem de travessar si volem anar en vaixell des de la pennsula ibrica fins a la desembocadura del riu Nil per visitar
Egipte?
Quin oce haurem de travessar si volgussim passar les vacances a les illes Canries?
2 Al teu germ petit li agradaria visitar un volc com el que ha vist en una pellcula, per no sap si nhi ha cap a Espanya.
Explica-li b qu sn els volcans i com es produeixen les erupcions volcniques.
PROVA 1
3 Entra en aquesta pgina web i esbrina si efectivament hi ha volcans a Espanya, anota el nom de les zones volcniques
que shi esmenten i explica a la teva famlia en quines hi ha hagut erupcions en els ltims 10.000 anys.
http://www.fomento.gob.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/Geofisica/
volcanologia/C20_ERUPCIONES_HISTORICAS.htm
4 El teu pare prefereix anar a una platja a descansar i fer submarinisme, per gaireb no sap res del relleu submar. Amb
lajuda daquest dibuix, anota-hi el nom de les formes del relleu submar i explica al teu pare les caracterstiques de
cadascuna.
Serra
Muntanya
Serralada
Vall
Altipl
Cap
Plana Golf
Istme
Pennsula
Platja
Illa
Penya-segat
5 La teva mare vol anar a fer senderisme i conixer una muntanya de

la qual ha vist aquesta fotografia. Explica-li qu sn les falles i els
plecs i com es formen les muntanyes. Observa la fotografia i
explica-li a la teva mare quin agent ha erosionat i modelat la
muntanya que vol visitar.
6 Sigui on sigui on aneu, haureu de ser respectuosos amb la natura. Fes un breu resum per a la teva famlia explicant-los
amb exemples com influeix lsser hum en el relleu i per qu s important que tinguem en compte les conseqncies
de les nostres activitats sobre el paisatge.
Competncies que s'avaluen Criteris davaluaci Activitats
Competncia comunicativa, Ser capa de descriure les peculiaritats

lingstica i audiovisual del medi fsic europeu.
Localitzar en el mapamundi fsic les
principals unitats del relleu mundials i 1, 2, 3, 4, 5, 6,
els grans rius. Localitzar en el globus
terraqi les grans zones climtiques i
identificar-ne les caracterstiques.
Competncia en el coneixement i Tenir una visi global del medi fsic

la interacci amb el mn fsic espanyol, europeu i mundial, i de les
seves caracterstiques generals. 1, 2, 3, 5, 6
Ser capa de descriure les peculiaritats
del medi fsic europeu.
Competncia en autonomia, Tenir una visi global del medi fsic

iniciativa personal i emprenedoria espanyol, europeu i mundial, i de les
seves caracterstiques generals. 1, 3, 5, 6
Ser capa de descriure les peculiaritats
del medi fsic europeu.
1 El Mulhacn (3.479 m) . El Teide (3.715 m). profunditat. Sol haver-hi serralades submergides que
sanomenen dorsals oceniques. Els cims ms elevats de les
LEverest (8.850 m), que s a la serralada de lHimlaia.
dorsals poden sobresortir de laigua i formen illes.
El mar Mediterrani.
Les fosses marines sn esquerdes profundes i extenses que
Loce Atlntic. sobren a la plana abissal.
2 Els volcans sn esquerdes a lescora terrestre per les quals 5 Si les forces internes de lescora terrestre pressionen sobre
sexpulsen materials de linterior de la Terra a temperatures els materials poc rgids, la superfcie terrestre sondula i
elevades. En general, es localitzen a les zones de contacte de soriginen els plecs. Algunes muntanyes shan originat per
les plaques tectniques, perqu sn la part ms frgil de aquest motiu.
lescora terrestre. Els volcans dorments estan en reps En canvi, si les forces internes actuen sobre materials rgids,
durant molt de temps. En canvi, els volcans actius estan en lescora sesquerda i es produeixen fractures que
constant activitat. sanomenen falles. Uns blocs de terreny saixequen i formen
Les erupcions volcniques es produeixen quan un augment muntanyes i altiplans, mentre que daltres senfonsen i
de la pressi que exerceix el mantell sobre lescora donen lloc a valls i planes.
terrestre provoca que el magma ascendeixi per la xemeneia
El cany del riu Lobos (Sria), que s el paisatge de la imatge,
del volc. El magma surt a la superfcie terrestre a travs del
ha estat excavat per laigua dun riu.
crter. Els materials expulsats poden ser slids, com les
cendres, lquids, com la lava, i diferents tipus de gasos. 6 Els ssers humans extraiem del medi natural nombrosos
recursos (aliments, energia o matries primeres), i amb les
3 Illes Canries, la comarca de la Garrotxa (Girona), Cabo de
Gata (Almeria), Cofrents (Valncia), els Columbrets (Castell) i
de lexplotaci de mines a cel obert, amb la construcci de
Campo de Calatrava (Ciudad Real). Noms a la Garrotxa i a
tnels per travessar muntanyes o ledificaci dun port. Els
les Canries hi ha hagut erupcions durant els ltims 10.000
efectes daquestes activitats sn definitius, de manera que
anys.
s important que es tinguin en compte les conseqncies
4 La plataforma continental s una superfcie inclinada que tindran abans de posar-les en prctica
suaument que descendeix fins a uns 200 m de profunditat i
acaba en una zona de pendent fort anomenada tals
continental.
La plana abissal s una immensa superfcie que constitueix
el fons mar i que es troba entre 3.000 i 7.000 m de
de lalumne
Pg. 31 Pg. 36
Interpreta la imatge 3 Fes-ho aix.

A prop dIslndia. Es va formar a conseqncia duna erupci Amrica: Aconcagua, als Andes. Europa: Mont Blanc, als
volcnica submarina. Alps. sia: Everest, a l'Himlaia. frica: Kilimanjaro, a les
Una muntanya, un crter volcnic, una plana litoral, un penya- muntanyes Mitumba. Oceania: mont Cook, a Nova Zelanda.
segat. A la costa oest.
Per ser un autntic laboratori en qu els cientfics estudien la
Perqu est a molta altitud.
formaci dun ecosistema.
R. M. Les illes Canries tenen un origen volcnic. R. M. Illes: Madagascar (frica), Austrlia (Oceania), Sri
Lanka (sia), Taiwan (sia), Cuba (Amrica). Golfs: de Mxic
Com ho sabem? (Amrica), de Bengala (sia), d'Arica (Amrica), d'Alaska
(Amrica), de Guinea (frica). Caps: Guardafui (frica),
Conixer l'activitat volcnica pot ajudar a preveure les Lopatka (sia), Leeuwin (Austrlia), Finisterre (Europa),
erupcions i evitar les conseqncies catastrfiques que poden Corrientes (Amrica).
provocar.
Els Alps Escandinaus, la Gran Plana Europea, els Carpats,
la pennsula Balcnica, el mar Mediterrani, la plana del
Pg. 32 desert de Lbia, l'altipl de Darfur, les muntanyes Mitumba,
la plana del desert de Kalahari, el cap de Bona Esperana.
1 Interpreta els dibuixos.

Nucli (3.100 km), mantell inferior (2.200 km), mantell
superior (640 km), escora (70 km). Pg. 38
L'escora continental s la que forma els continents, les Claus per estudiar
terres emergides. L'escora ocenica s la que est Afirma que l'escora terrestre est formada per plaques
submergida sota els oceans. tectniques de pocs quilmetres de gruix que estan en
constant moviment a causa de les forces internes de la Terra,
com si fossin les peces d'un trencaclosques.
Pg. 33
Placa tectnica: estructura slida de pocs quilmetres de gruix
que forma l'escora terrestre. Plec: ondulaci d'una placa
Claus per estudiar
tectnica. Falla: fractura d'una placa tectnica.
Est formada per capes concntriques, de l'interior a l'exterior:
PENSA. Ja no hi hauria terratrmols ni es crearien nous sistemes
nucli, mantell i escora.
muntanyosos.
Oceans: Pacfic, Atlntic, Glacial Antrtic, Glacial rtic, ndic.
4 Interpreta el mapa.

Continents: Amrica, Europa, frica, sia, Oceania, Antrtida
La Pennsula s a la placa euroasitica, i Canries a la
Pensa. Oceania, oce ndic, frica, oce Atlntic, Amrica.
placa africana.
En el lmit entre plaques.
Pg. 35
Pg. 40
Claus per estudiar
Plana: terreny pla de poca altitud. Vall: terreny enfonsat situat 5 Expressi escrita.

entre muntanyes. Depressi: terreny situat a menys altitud que R. Ll.
les terres que l'envolten. Golf: entrada del mar a la costa. Cap:
tram de litoral que s'endinsa en el mar. Dorsal ocenica: gran
serralada submergida. Fossa marina: esquerda profunda i L'hipocentre s el punt de l'interior de la Terra en qu es
extensa a la plana abissal. Tals continental: zona de fort produeix un terratrmol. L'epicentre s el punt de la
pendent en el relleu submar. superfcie terrestre ms proper a l'hipocentre.
Pensa. En tots dos hi ha planes, zones enfonsades (depressions

Claus per estudiar
o fosses) i serralades muntanyoses.
Volc: esquerda a l'escora terrestre per la qual s'expulsen
materials de l'interior de la Terra a temperatures elevades.
T zones planes (plana abissal) i zones accidentades (tals Crter: obertura a l'escora terrestre per la qual surt a l'exterior
continental, dorsal ocenica). el magma. Magma: materials molt calents de l'interior de la
Dorsals oceniques. Terra. Lava: materials lquids expulsats de linterior de la Terra.
La pennsula est unida a terra per una banda, l'illa no. Xemeneia: conducte pel qual ascendeix el magma en un volc.
L'altipl est elevat.
Els terratrmols es formen a conseqncia del xoc de les Claus per estudiar
plaques, els moviments volcnics o les erupcions volcniques. A prop de la costa o en valls i planes de l'interior prximes
Les sacsejades que es generen en aquestes situacions es a rius i amb terres frtils per a l'agricultura en qu s fcil
propaguen en totes les direccions i fan moure lescora la construcci de vies de comunicaci.
terrestre.
A causa de la temperatura.
PENSA. Pot tenir efectes catastrfics, destruir poblacions
senceres i produir una gran mortaldat. Dificulta les comunicacions i el cultiu.
7 Utilitza les TIC. Pensa. R. Ll. Per exemple, la construcci de ponts o la dessecaci
Es va produir un terratrmol submar causat per un de terres pantanoses.
desplaament en les plaques que va originar un tsunami amb
onades de fins a 40 metres. Va afectar sobretot el Jap i, en Pg. 45
menor mesura, Nova Zelanda, Austrlia, Rssia, Guam, les
Filipines, Indonsia, Papua Nova Guinea, Nauru, Hawaii, les Fes-ho
10 aix.
illes Mariannes del Nord, els Estats Units, Taiwan, l'Amrica
Les ms baixes: a l'est, nord-est i sud-est. Les ms
Central, Mxic, Alaska, el Canad, Colmbia, el Per, l'Equador
elevades: a l'interior, a l'altipl del Tibet i les muntanyes de
i Xile. Al Jap va provocar la destrucci de la central nuclear de
l'Himlaia.
Fukushima i l'alliberament de radioactivitat. A ms, va
provocar 15.845 morts, 3.380 persones desaparegudes i 5.893 Molts dells ms de 8.000 metres.
ferits. Taronja fosc: ms de 100 habitants per quilmetre quadrat.
Groc ms clar: menys d'1 habitant per quilmetre quadrat.
Pg. 43 Les zones de l'est, nord-est i sud-est del pas. Coincideixen
amb les zones planes.
8 Interpreta les imatges.
Les zones de linterior del pas. Coincideixen amb les zones
En la fotografia 18: l'aigua de la pluja dissol la calcria i forma
ms muntanyoses.
paisatges amb solcs entre les roques; i en la 19, on l'aigua
del riu excava el cany. Perqu en aquesta zona hi ha aigua, bones comunicacions
i temperatures moderades.
Claus per estudiar
Mitjanant l'acci de factors externs com la temperatura, Pg. 46
l'aigua, el vent i els ssers vius. Aquests canvis es produeixen
en tres fases: erosi, que s el procs pel qual les roques es 11 Resumeix lessencial.
desgasten, es fragmenten o es dissolen; transport, que s El relleu terrestre presenta les formes segents. En els
l'arrossegament dels fragments arrencats per l'erosi; i continents: muntanyes, planes, altiplans, depressions. A la
sedimentaci, que s el dipsit dels materials erosionats i costa: pennsules, illes, caps, golfs. En els oceans:
transportats. plataforma continental, tals continental, plana abissal,
Temperatura: els canvis bruscos de temperatura trenquen les dorsal ocenica, fossa marina.
roques; a les zones humides, l'aigua es filtra per les esquerdes
S'ha format per l'acci de forces internes que donen lloc
de les roques; quan la temperatura baixa, l'aigua es congela i
a: plecs, que sn ondulacions de l'escora terrestre; falles,
actua com un tasc fragmentant la roca. Vent: transporta
que sn fractures de l'escora terrestre; volcans, que sn
materials que desgasten les roques contra les quals xoquen.
esquerdes a l'escora, i terratrmols, que sn tremolors
Aigua: dissol components de les roques, com la calcria, i
brusques de l'escora.
origina coves i paisatges singulars, arrenca materials i excava el
llit dels rius i la base dels penya-segats marins; ssers vius: Canvia per l'acci d'agents externs com la temperatura, el
fragmenten les roques, excaven a la terra, els ssers humans vent, l'aigua i els ssers vius.
construeixen, aplanen, conreen, creen embassaments, etc. 12 Escora: s la capa ms superficial. s una capa de roques
Pensa. S, un procs erosiu pot ser iniciat per un agent i que noms ocupa l'1% del nostre planeta.
incrementar-se per l'acci d'un altre
Mantell: s la capa intermdia i ocupa el 85% del volum de la
Terra. Est format per diferents materials, alguns dels quals
Pg. 44 estan fosos i constitueixen el magma.
Nucli: s la capa ms profunda. Es distingeixen un nucli
9 Educaci cvica.

exterior, lquid, i un nucli interior, en estat slid.
Provocar un important efecte erosiu per la necessitat de 13 Una falla s una fractura de l'escora, i un plec, una
collocar vies, perforar tnels i obrir talussos.
ondulaci.
25 minuts.
L'hipocentre s el punt en qu es produeix un terratrmol,
R. Ll. i l'epicentre, el lloc de la superfcie terrestre ms proper.
Un altipl s una plana elevada, i una depressi, un terreny Hi ha el barranc del Codonyol.
situat a menys altitud que les terres que lenvolten. Hi ha un nucli urb, Sant Carles de la Rpita, i diversos
Una placa tectnica s un fragment de l'escora terrestre; masos repartits pel territori.
pot coincidir o no amb un continent, pot ser tamb una S, hi ha una carretera i molts camins.
placa submarina. Un continent s una gran extensi de
terra envoltada doceans o mars. S, municipals.
El cap s una penetraci de la terra al mar, i el golf el Principalment un s urb, agrcola i forestal.
contrari, una penetraci del mar a la terra.
Una depressi s una zona enfonsada del relleu terrestre, Pg. 49
i una fossa marina, una zona enfonsada del relleu
24 R. G.
submar.
14 A: platja. B: cap. C: illa. D: badia.
Pg. 50
Pg. 47 25 Defensa que totes les terres emergides van formar part d'un
sol continent inicial que s'ha anat fracturant i desplaant.
15 R. G.
26 Pangea era el continent primitiu, i Tetis, l'oce que llavors
16 R. Ll.
existia.
17 R. Ll. Lescala indica les vegades que sha redut el territori 27 S, encaixarien.
representat.
Perqu formaven part de Gondwana, el mateix continent.
1: 80.000.000. Que un cm del mapa equival a 80.000.000
cm, s a dir, a 800 km. s una prova ms, per no suficient.
28 Expressi escrita. R. Ll.
18 S, les grans serralades solen estar a la zona de contacte
entre plaques, ja que s'originen com a conseqncia dels 29 S, continua el moviment de les plaques.
moviments de les plaques. Algunes plaques es desplaaran cap a loest i daltres cap
19 En el curs alt, perqu les aiges tenen ms fora i a lest.
arrosseguen ms materials. Es formen canyons i valls S, la teoria de la deriva dels continents suposa que fa
estretes. milions danys els continents estaven agrupats en un nic
continent, Pangea, i que posteriorment es va fraccionar,
Compromesos. Els riscos dels terratrmols tot i que en el moment en qu es va formular la teoria no
es podia explicar com es movien els continents, s a dir,
20 A la destrucci d'habitatges i infraestructures o la prdua de
les plaques tectniques.
les seves prpies vides.
21 Fes servir les TIC .
Pg. 50
Les zones amb ms probabilitat ssmica a Espanya sn el
sud i el sud-est de la Pennsula i els Pirineus. 30 Fes servir les TIC.
R. Ll.
Pg. 48 R. Ll.
22 Pren la iniciativa. R. M. La primera recomanaci s construir R. G.
els habitatges segons criteris de resistncia als terratrmols, Expressi
31 oral. R. Ll.
com els amortidors ssmics, que evitin el collapse de l'edifici.
A ms: allunyar-se de murs, lmpades i finestres, protegir-se
sota d'una taula o un escriptori i agafar-se a algun tipus de
subjecci, allunyar-se de faanes, fanals i cables elctrics,
protegir-se el cap, etc.
De la zona del Montsi.
El significat dels smbols que apareixen reproduts en el
mapa.
1:40.000
La zona costanera s plana i a linterior hi ha una
serralada.
unitat 3
Gui de les unitats i suggeriments didctics. . . . . . . 100

Itineraris didctics i metodolgics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 101
Descripci dimatges de la unitat. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 102
Per saber-ne ms . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
Icebergs. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
Laigua dola. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
Glacial i no glaciar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
La navegaci fluvial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 104
Banc de dades. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
Els mars del mn. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
Masses interiors daigua. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
Grans rius (cabal mitj en km3) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
Grans rius (longitud en km). . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
Grans cascades (metres dalria) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
Recursos bibliogrfics i multimdia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106
Ensenyament individualitzat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 109

Refor i suport . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
Conceptes i continguts fonamentals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
Fitxa 1: Conceptes relacionats amb laigua. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 110
Fitxa 2: Les aiges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 111
Fitxa 3: Interpretaci bsica del perfil longitudinal dun riu . . . . . . . . . . . 112
Fitxa 4: El curs dun riu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 113
Organitzaci de coneixements . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114
Fitxa 5: Mars del mn . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 114
Ms competent . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115
Fitxa 6: El problema de laigua . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115
Fitxa 7: Laigua en la natura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 116
Reps acumulatiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118
Fitxa 8: La influncia de les aiges en el relleu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 118
Aprofundeix en . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119
Fitxa 9: Estudiar el rgim dun riu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 119
Fitxa 10: La jerarquitzaci de la xarxa fluvial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 120
Autoavaluaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121
Recursos per a lavaluaci de continguts . . . . . . . . . . 123

Proves . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124
Control B . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 124
Control A . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 126
Criteris davaluaci i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 128
Recursos per a lavaluaci per competncies . . . . . . 131

Prova 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132
Competncies, criteris davaluaci i solucions . . . . . . . . . . . . . . 134
Solucions del llibre de lalumne . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135
3
LES AIGES
TEMA 3: LES AIGES
SABER SABER FER

Com es distribueix laigua en la Interpretar un mapa de mars
natura
Els rius: curs i cabal
Altres aiges continentals: llacs,
aiges subterrnies i glaceres
Les aiges marines
La influncia de les aiges en la
nostra vida
La contaminaci de les aiges
Aplica una tcnica: Interpretar el perfil longitudinal dun riu
Resol un cas prctic: La presa de les Tres Gorges
Anlisi cientfica: Quina relaci hi ha entre els corrents marins, el clima
i la poblaci?

Resumeix el que s esencial Grans exploracions
Compromesos. La preservaci del medi
aqutic i les espcies invasores
BANC DE RECURSOS

Reps i suport. Les aiges Avaluaci de continguts. Les aiges: controls B i A
Aprofundiment. Les aiges Avaluaci per competncies. Prova 1
Autoavaluaci de lalumne Guia de les avaluacions externes
Projectes dexcellncia Recursos digitals
Projecte social Llibremdia. El relleu terrestre
Projectes de treball cooperatiu. 1r ESO Eines
Intelligncia emocional i tica Generador davaluaci
Competncia lectora. Lectures de Geografia i Histria La premsa a laula
Tractament de la informaci. Les Cincies socials en el
cinema
Competncia social. Cincies socials per a la pau
3
LES AIGES
ITINERARIS DIDCTICS
Per nivells
Epgraf 1: Laigua a la Terra Refor i suport. Les aiges

Epgraf 2: El curs i el cabal dun riu Adaptaci curricular. Les aiges
Epgraf 3: Altres aiges continentals Cincies socials per a la pau
Bsic Epgraf 4: Les aiges marines Autoavaluaci de lalumne
Compromesos: La contaminaci dels rius i els Avaluaci de continguts. Control B
mars Avaluaci per competncies. Qestions 1,
Activitats: 1, 4, 7, 9, 10, 11, 12, 13, 18, 19 2, 4, 6.
Els epgrafs anteriors.

Saber fer: Interpretar un mapa de mars.
Resol un cas prctic: La presa de les Tres Gorges. Aprofundiment. Les aiges
Avanzado Treball cooperatiu: Una aventura: les grans Projectes de treball cooperatiu
exploracions.
Rac de la lectura
Activitats: 2, 3, 5, 6, 8, 14, 15, 17, 21, 22, 23, 27,
28, 29, 30.
Avaluaci de continguts. Control A
Aplica una tcnica: Interpretar el perfil
longitudinal del riu Nil. Avaluaci per competncies. Prova
completa.
De excelencia Anlisi cientfica: Quina relaci hi ha entre els
corrents marins, el clima i la poblaci?
Activitats: 16, 20, 24, 25, 26.
Aprenentatge basat en projecte Projectes de treball cooperatiu 1r ESO

(ABP) i Treball cooperatiu Projecte social
Metodologies indagatries Competncia social. Cincies socials per a la pau.
Tractament de la informaci. Les Cincies socials en el

Alfabetitzaci en mitjans de cinema.
comunicaci
La premsa a laula.
3
EL CURS DUN RIU
Curs alt
Cascada
Meandres
Curs mitj
Congost
Plana alluvial
Curs baix
Estuari
Afluent
El dibuix ens representa el curs dun riu. Un riu s un corrent natural daigua que flueix constantment i que fa
un recorregut fins a la seva desembocadura. Aquest traat est definit per les zones en qu laigua pot circular
ms fcilment, ja sigui per la inclinaci que t en aquest punt o pels materials sobre els quals discorre, que seran
ms tous o fcils dexcavar que daltres.
El millor exemple que podem posar als alumnes sobre per qu un riu escull un recorregut i no un altre s fer
referncia a les aiges salvatges, o com laigua de pluja traa sobre un terreny verge uns canals que es van es-
tructurant i jerarquitzant ells mateixos.
El primer en qu hem de fixar-nos s que el curs dun riu t tres parts: el curs alt o dalta gravetat, que s on el
riu es forma i pren fora, arrossega molts materials i forma valls en forma de V. El curs mitj s la zona en qu
la gravetat s ms inestable, fet que provoca que disminueixi larrossegament i que el llit tendeixi a obrir-se cap
a una forma de U. La fora que t en aquesta zona depn dels afluents que van arribant al riu i del tipus dapor-
taci que tingui. El curs baix t poc pendent, un perfil obert i pla en qu el riu discorre en meandres i diposita
bona part dels materials aportats a les parts anteriors. Al final t el con de dejecci, que pot formar una illa a la
seva zona central o delta. Quan entra en contacte amb el mar lanomenarem estuari.
En un riu s molt important parlar del rgim fluvial, que s el comportament de les aiges del riu al llarg dun
any i que t a veure amb lorigen de les aportacions daigua que t el riu i els seus afluents. Aix doncs, hi ha rius
dorigen pluvial (variable dependent dels climes), nival (de plana o muntanya), nivopluvial i pluvionival. Depe-
nent del rgim, varia lpoca de lany de ms cabal i la de menys (estiatge), aix com la capacitat darrossegament
de materials, que ve donada per lescolament del riu..
3
ESTRUCTURA DUNA GLACERA
Una glacera s una massa de gel que no desapareix a lestiu, i en la

qual es van acumulant al llarg del temps la neu i el gel. Circ
La glacera t diverses parts. El circ glacial s la part alta, on es
produeix la principal acumulaci de gel. T forma troncocnica Llengua
invertida, amb les parets molt verticals, i est obert en un dels seus
costats, pel qual es desenvolupa la llengua de la glacera, que s el
desenvolupament longitudinal de la glacera, i que de vegades t
fora quilmetres de longitud. La llengua acaba en el front de la
glacera, que s la zona per la qual es produeix lavanament de
la glacera, i que sovint acaba en el mar, en un llac o en un riu.
El gel duna glacera no s una massa rgida, sin que en superar
els 50 metres de gruix comena a comportar-se com una massa
plstica, i provoca el desplaament constant de la glacera al llarg
de la llengua. Aquesta velocitat varia depenent del pendent i del
tipus de glacera. Morena
El desplaament duna glacera produeix laparici de rimaies, es-
querdes superficials que sobren i es tanquen; aix mateix, provo-
quen una constant erosi a les parets i el fons de la glacera, fet que ocasiona que les valls glacials tinguin forma
de U. Com a resultat de lerosi, es desprenen roques que formen les morenes, que sn roques que arrossega
la glacera i que va erosionant en el seu arrossegament. Depenent don se situn, podrem parlar de les morenes
centrals, morenes laterals, morenes de fons, morenes frontals, etc.
Lacci erosiva duna glacera sestn fins i tot al territori circumdant, ja que la seva abrasi lateral provoca lapa-
rici darestes, que sn petites crestes de muntanyes que discorren paralleles a la glacera i que lerosi va ta-
llant, desgastant, cada vegada ms; quan lacci erosiva de la glacera forma una muntanya allada sanomena
agulla glacial o horn.
Un dels aspectes ms importants de la glacera es pot observar quan desapareixen. Una vall glacial, com sha dit,
es reconeix perqu t forma de U, no de V, com passa amb les valls fluvials. De la mateixa manera, solen queda
testimonis, com els circs excavats a la roca, en els quals de vegades romanen els tarn o llacs circulars dorigen
glacial. Sovint hi ha testimonis de la seva presncia en el relleu costaner, amb laparici de fiords (molts dels
quals avui mantenen les glaceres, com passa a Noruega o a Xile, per exemple) o ries.
ELS AQFERS
Un aqfer s una capa permeable per la qual laigua pot circular i

emmagatzemar-se. Laigua pot tenir un accs a laire, i aleshores
parlem dun aqfer lliure, o no tenir-hi, i llavors parlem dun aqfer
captiu. s en aquest segon tipus daqfers on es produeixen els
pous artesians quan es forada la capa superior impermeable.
Els aqfers tenen una gran importncia, ja que suposen una apor-
taci daigua molt important per als ssers vius. Malgrat tot, sen-
fronten a dos grans problemes, que sn la sobreexplotaci i la con-
taminaci. La sobreexplotaci es produeix quan ls de laqfer Aqfer
supera la seva capacitat de recrrega, cosa que pot portar al seu

esgotament. La contaminaci es produir per ls de pesticides, Pou
Roques
Roques
poroses
adobs i altres tipus de substncies que acabin a laqfer, les quals impermeables
provoquen que es deteriori la qualitat de laigua i que deixi de ser

til com a font daigua.
3
PER SABER-NE MS
ICEBERGS AIGUA DOLA
Un iceberg s una gran massa de gla flotant que Aproximadament noms el 3% de laigua del nos-
sobresurt per sobre de la superfcie martima. Tot tre planeta s aigua dola, i daquest, el 2,997%
i que la seva grandria pot variar molt, general- resulta de molt difcil accs per al consum, ja que
ment un iceberg comporta un perill considerable est situada en els casquets polars i en les glace-
per als vaixells, ja que en realitat el que sen veu res de les muntanyes.
fora de laigua no s ms que la vuitena part del Aix doncs, gaireb la totalitat de reserves daigua
bloc, que sura pel fet que la densitat del gel s dola del nostre planeta estan situades en els dos
ms baixa que la de laigua de mar. pols. s a dir, noms el 0,003% del volum total de
Sens dubte, laccident ms aparats causat per un laigua del nostre planeta s accessible, ara com
iceberg va ser el que va tenir lloc la nit del 14 ara, per al consum hum.
dabril de 1912 al sud de Terranova i que va aca-
bar amb lenfonsament del fams Titanic.
Era aquell un gran iceberg, per res en compara-
ci amb lanomenat B15, el ms gran observat
mai fins que una violenta tempesta, que va provo-
car vents de 192 quilmetres per hora, el va tren-
car en dues parts el desembre de 2003. La mola
de gel, que shavia separat de lAntrtida, feia 272
quilmetres de llargada per 40 damplada i tenia
una superfcie d11.000 km2, semblant a la de lilla GLACIAL I NO GLACIAL
de Jamaica.
Un dels errors ms freqents que es cometen s
El ttol de liceberg ms gran del mn correspon dir oce Glaciar i no oce Glacial. Aquest error
ara al C19A, situat prop duna base francesa de laclareix el Diccionari de la llengua catalana de
lAntrtida i que t una superfcie de 5.659 km2. lInstitut dEstudis Catalans: glacial significa molt
Una de les glaceres ms grans registrades es va fred, referit normalment a clima, o a les zones o
desprendre el 9 de juliol de 2013 de la glacera perodes en qu hi ha aquest tipus de clima; per
Pine Island, a lAntrtida. T prop de 700 km2, la tant, hem de dir perode glacial, i no perode gla-
mida aproximada de Menorca, i la seva presncia ciar; i els oceans que envolten cadascun dels pols
podria comportar un perill per a la navegaci els terrestres sanomenen, respectivament, oce Gla-
prxims anys. cial rtic i oce Glacial Antrtic (no oce Glaciar).
LA NAVEGACI FLUVIAL
A causa de les peculiaritats dels seus cursos, de la insuficincia dels seus cabals i de la irregularitat dels seus
rgims, excepte el Guadalquivir en un tram molt redut, no hi ha rius navegables a Espanya. No obstant aix,
des del segle xvi fins a comenaments del xx es van dur a terme nombroses iniciatives per solucionar aquesta
absncia, encara que una rere laltra van ser desestimades. Per exemple, en el segle xvi es va voler fer navegable
el Tajo de Toledo a Lisboa, en el segle xvii lEbre, en el segle xviii un canal del Guadarrama a Sevilla, etc.
3
banc de dades
ELS MARS DEL MN MASSES INTERIORS DAIGUA
Superfcie Profunditat Profunditat

Oce o mar
(km2) mitjana (m) mxima (m) Superfcie
Massa daigua
1 O. Pacfic 179.680.000 4.280 11.033 (km2)
2 O. Atlntic 82.441.000 3.296 9,199 1 Mar Caspi 371.000
3 O. ndic 73.443.000 3.953 7.450 2 Llac Superior 83.270
4 O. Glacial rtic 14.090.000 1.280 5.440 3 Mar dAral 66.500
5 M. Mediterrani 2.966.000 1.372 4.404 4 Llac Victria 62.940
6 M. Xina Merid. 2.318.000 1.646 5.245 5 Llac Huron 59.600
7 M. de Bering 2.283.000 508 4.030 6 Llac Michigan 58.000
8 Mar Carib 1.870.000 2.560 7.239 7 Llac Tanganika 32.900
9 Golf de Mxic 1.560.000 1.432 3.370 8 Gran Llac dels ssos 31.800
10 Mar dOkhotsk 1.527.000 914 3.370 9 Llac Baikal 30.500

10 Llac Malawi 29.600
GRANS RIUS (CABAL MITJ, KM3) GRANS RIUS (LONGITUD KMS.)
1 Amazones 3.768 1 Nil 6.690

2 Congo 1.256 2 Amazones 6.570
3 Iangts 688 3 Mississipp-Missouri 6.020
4 Mississipp-Missouri 566 4 Iangts 6.300
5 Orinoco 538 5 Ienissei 5.870
6 Paran 493 6 Obi-Irtish 5.570
7 Brahmaputra 476 7 Huang He (riu Groc) 5.464
8 Indus 443 8 Congo 4.630
9 Irauadi 443 9 Paran 4.500
10 Ganges 440 10 Amur 4.444
Grans cascades (metres dalria)
1 Salto ngel Veneuela 979 6 Vinnufallet Noruega 865

2 Tugela Rep. de Sud-frica 948 7 Skorga Noruega 864
3 Tres Hermanas Per 914 8 Puukaoku EUA (Hawaii) 840
4 Oloupena EUA (Hawaii) 900 9 James Bruce Canad 840
5 Yumbilla Per 896 10 Browne Nova Zelanda 836
3
A LA XARXA Gabriel GARCA MRQUEZ, Relato de un nufrago

(1970).
http://www.worldwaterfalldatabase.com/ Ens explica la histria real de Luis Alejandro Velasco, un mar
colombi que va sobreviure al mar grcies al seu esfor i la
Tot el que vulguis saber sobre cascades ho tens en aquest
seva voluntat.
enlla.
Arturo PREZ REVERTE, Cabo Trafalgar (2004).
http://www.sumatealretodelagua.com/
Explica la histria de la batalla de Trafalgar en viglies del seu
Enlla del Canal dIsabel II de Madrid sobre el problema de 200 aniversari
laigua.
Joaqun ARAUJO. Ro Ebro. Los caudales de una cuenca
http://www.ieo.es/inicial .htm (2008).
Pgina de lInstitut Espanyol dOceanografia (IEO). En aquesta obra es tracta la dinmica dels diferents cabals de
la conca de lEbre relacionant-la amb aspectes
http://www.ecomarg.net/
mediambientals.
Pgina dECOMARG, grup dinvestigaci dedicat a conixer i
Pedro ARROJO. El reto tico de la nueva cultura del
protegir la plataforma continental gallega i cantbrica de la
agua: funciones, valores y derechos en juego.
sobreexplotaci marina.
La utilitzaci racional de laigua des dun punt de vista tic.
http://www.magrama.gob.es/es/
Jaume Delcls. Aigua, un dret i no una mercaderia:
Enlla a la pgina del Ministeri dAgricultura. Seguint els propostes de la societat civil per a un model pblic
enllaos aigua, costes i medi mar i pesca trobarem mltiples daigua.
informacions sobre les activitats dEspanya en relaci amb les La utilitzaci de laigua com a b pblic, que cal racionalitzar.
aiges i les costes. Sn moltes les necessitats daigua que t la nostra societat i
http://www.magrama.gob.es/es/agua/temas/ que, per tant, cal regular.
planificacion-hidrologica/libro-blanco-del-agua/ Laureano PIETRO. Atlas del agua. Los conocimientos
Sntesi dels aspectes ms importants del Libro Blanco del tradicionales para combatir la desertificacin (2005).
Agua en Espaa. Atles complet sobre diferents aspectes de la hidrosfera.
http://servicios2.magrama.es/sia/visualizacion/lda/ Diversos autors. El agua, recurso limitado: sequa,

desertificacin y otros problemas (2005).
Llibre digital de laigua del Govern dEspanya en el qual es pot
Tracta els problemes generats en el consum daigua, que, com
trobar gran quantitat dinformaci sobre laigua, la seva gesti,
a recurs limitat, cal controlar i racionalitzar.
els recursos i els objectius mediambientals.
Victoria Eugenia SNCHEZ. El agua que bebemos
www.greenpeace.org/espana/es/
(2014).
Portal amb informaci sobre la contaminaci de laigua a Recull lestat de laigua com a recurs a Europa i a Espanya.
Espanya i el que es pot fer a nivell individual per reduir-la. Tamb tracta la qualitat i la quantitat dels recursos hdrics i les
http://www.gencat.es:8000/mediamb/revista/rev25-2. previsions de futur.
htm
Revista de medi ambient de la Generalitat de Catalunya sobre
la gesti de laigua al territori catal. DIVULGACI
Atlas General Santillana (2008).

Un conjunt de mapes poltics, econmics i socials centrats,
LLIBRES sobretot, en Espanya i la Uni Europea.
Ernest HEMINGWAY, El vell i la mar (1952). Gran enciclopedia del mar. Editorial Carroggio (2004).
Ens explica la histria dun vell pescador que no aconsegueix Dades, curiositats, histries i ancdotes sobre el mar.
pescar res i s objecte de les burles dels seus collegues del
poble. Per un dia assolir el que no ha aconseguit cap
pescador
Patrick OBrian, Capit de mar i guerra (1970).
La histria del capit Aubrey i les seves peripcies contra els
francesos durant les guerres napoleniques.
3
DVD
Agua, la gota de la vida (2013).

Documentals de RTVE sobre la relaci de les diferents cultures
i persones amb laigua.
El ro de la vida (2013).
Documental de RTVE que recorre el Nil des del naixement fins
a la desembocadura, i analitza la transcendncia que t el riu
sobre el medi i lentorn. Es pot veure en lnia.
CINEMA
El riu de la vida, dirigida per Robert Redford (1992).

La histria de dos germans, Norman i Paul McLean, que han
tingut vides molt diferents, per en les quals el riu es
converteix en el seu nexe duni, aix com en una allegoria de
les seves prpies vides.
Captains Courageous (Capitanes intrpidos), dirigida
per Victor Fleming (1937).
Basada en una novella de Rudyard Kipling, la pellcula,
protagonitzada per Spencer Tracy, ens mostra en tota la seva
cruesa les condicions de vida al mar i les difcils relacions
entre lsser hum i el medi mar.
The River Wild (El ro salvaje), dirigida per Curtis
Hanson (1994).
El riu s lescenari duna histria daventures dun matrimoni
que s atacat per dos bandits mentre fan rfting.
Master & Comander (Al otro lado del mundo), dirigida
per Peter Weir (2003).
Ambientada durant les guerres napoleniques, la pellcula
relata lenfrontament entre dues fragates, una danglesa i una
altra de francesa, a les llunyanes costes de les illes Galpagos.
Refor i suport
Aprofundiment
Autoavaluaci
3

Nom: Curs: Data:
Conceptes relacionats amb laigua

1 Escriu si s vertader (V) o fals (F). Converteix a la teva llibreta les afirmacions falses en vertaderes.
V F
Les glaceres sn masses de gel que no es mouen i que desapareixen a lestiu.
El curs dun riu s el recorregut que fa des del naixement fins a la desembocadura.
Un estuari s lilla triangular que es forma a la desembocadura dun riu.
Els corrents marins sn desplaaments de grans masses daigua, semblants als rius.
Les marees es produeixen un cop al mes, i sn provocades per la fora de les onades a la platja.
Les planes alluvials estan formades per larrasament de les muntanyes a causa del vent.
Lestiatge s el moment de mxim cabal dun riu, que es produeix quan plou ms.

2 Dibuixa.
Estuari i delta Curs dun riu Glacera
Aqfer Meandre Rambla
3

Nom: Curs: Data:
Les aiges
1 Ordena els passos segents del cicle de laigua.
El vapor condensat precipita.

El vent arrossega els nvols.
Una altra part de laigua arriba als rius i al mar.
Laigua del mar sevapora.
Es condensa i forma nvols.
Laigua subterrnia arriba al mar.
Part de laigua que ha caigut es filtra.
2 Completa cada definici amb la paraula adequada.
Lloc pel qual discorren les aiges dun riu:

Riu que desemboca en un altre riu:
Quantitat daigua que porta un riu:
Perode de lany en qu el nivell del riu s el ms baix:
Embossament daiges subterrnies:
Grans masses daigua que circulen per loce:
Acumulaci permanent daigua salada situada terra endins:
Pujades i baixades diries del nivell del mar:
3 Classifica i situa cadascun daquests accidents dun riu en el seu lloc.
Planes alluvials. Vall plana i oberta.

Cascades. Llit estret i poc profund.
Meandres. Estuaris i deltes.
Congostos i gorges.
CURS DUN RIU
Curs alt Curs mitj Curs baix
4 Diferencia si es refereixen a usos dels rius (R) o a usos de les aiges marines (M):
Abastament daigua a poblacions i indstries.

Font daliment i matries primeres.
Recurs turstic.
Producci denergia elctrica.
Vies de comunicaci.
3

Nom: Curs: Data:
Interpretaci bsica del perfil longitudinal dun riu

1 Observa amb deteniment els perfils longitudinals dels rius Ter i Segura i respon per escrit les preguntes segents.
A quina altura neixen?

On desemboquen?
Quin riu s ms llarg? Per quants quilmetres?
Quants afluents rep cadascun? Com es diuen?
Per quines poblacions importants passen? I secundries?
Quantes preses regulen el seu cabal, quins sn els seus noms i en quins trams se situen?
Quines comunitats autnomes i provncies recorren?
Alguna infraestructura de transport travessa els rius Ter i Segura?
3

Nom: Curs: Data:
El curs dun riu

1 Completa aquesta taula sobre aquestes imatges posant en ordre la seqncia dimatges i identificant a quina part del
curs fluvial correspon (columnes 1, 2 i 3).
2 Completa en la taula les principals caracterstiques de cada part del curs dun riu.
Ordre Imatge nm. Representa Curs del riu (A/M/B) Caracterstiques
1 2
4 5
3
Organitzaci de coneixements
Nom: Curs: Data:
Mars del mn
Mar de les Filipines
3
Ms competent
Nom: Curs: Data:
El problema de laigua
1 Llegeix aquest text i fes les activitats.
A Botswana, al sud de lfrica, un pas rid i sense sortida al mar, la
paraula pula (pluja en llengua tswana) s tan important i valuosa que
fins i tot dna nom a la moneda nacional. El fet que hi hagi llocs on
laigua s tan valuosa que el seu mer nom signifiqui diners ha estat,
fins ara, anecdtic. Per el mn est canviant molt de pressa. Segons
dades recopilades pel Frum Econmic Mundial, per a lany 2025 ms
dun ter de la poblaci del planeta, 3.000 milions de persones, viuran
en zones amb escassetat daigua. En els propers 20 anys, la humanitat
necessitar un 40% ms daigua noms per poder acompanyar el
ritme del creixement econmic..
Per la importncia cabdal de laigua i del seu futur moltes vegades
queda amagada en les urgncies de la quotidianitat. En un debat sobre
el present i el futur de laigua, diferents experts van opinar sobre el
problema de laigua. Les seves conclusions van ser les segents
Ms que un problema de manca daigua, hi ha un problema de distribuci de laigua. Laigua dola s noms el 0,77% dels
recursos hdrics del planeta, per, a ms, la que hi ha est distribuda de manera molt irregular: el 75% de laigua dola del
planeta s en noms cinc pasos.
Les classes mitjanes dels pasos emergents han crescut molt, com en el cas xins, on hi ha 600 milions de persones que
viuen en ciutats i que volen consumir amb els patrons dOccident, entre els quals hi ha ls de laigua.
Juntament amb aquest fenomen hi ha hagut una explosi del preu dels aliments en lmbit global, que ha tingut com a
conseqncia problemes de subsistncia que, per exemple, sn a larrel de la primavera rab. Laigua tamb ha estat causa
de moltes revoltes i guerres en el passat, fins i tot en el present, com ha passat en els conflictes recents del Prxim Orient.
Daltra banda, ens trobem amb pasos com lndia, on habiten 1.200 milions de persones i el 80% de la poblaci viu de
lagricultura, per en qu hi ha moltes regions en qu no es pot accedir a laigua. Abans de poder usar b laigua cal poder
accedir-hi.
Cal recordar que a Espanya, per exemple, el 70% de laigua es fa servir per a s agrcola.
Tamb hi ha aspectes positius. Lobjectiu de les Nacions Unides de reduir a la meitat el nombre de persones sense accs a
laigua potable abans del 2015 es va complir cinc anys abans del que estava previst. Des del 1990, 2.000 milions de persones
han millorat el seu accs a laigua. No obstant aix, sestima que 605 milions de persones, una de cada 12 persones,
seguiran sense accs a laigua potable el 2015.
Mahatma Gandhi va dir una vegada que la Terra t recursos per satisfer les necessitats de tots, per no la cobdcia duns pocs.
Thiago Ferrer Morini. El Pas, 14 dabril de 2013 (adaptat)
Fes una llista amb el vocabulari que no coneguis i consultal en un diccionari o enciclopdia.
Com est distribuda laigua del planeta? Per qu aix s un problema?
Com s la distribuci daigua entre el camp i la ciutat? Creus que aquesta distribuci s correcta?
Qu passaria si es canvis aquesta distribuci?
Com s laccs a laigua en els pasos subdesenvolupats? Per qu s aix?
Quins objectius sha proposat lONU respecte a laccs de la poblaci a laigua?
Qui va ser Mahatma Gandhi? Qu significa la frase que va pronunciar?
Escriu a la teva llibreta un resum en qu reflecteixis quins sn els principals problemes que hi ha amb laigua i quines podrien
ser, segons el teu parer, les solucions per a aquest problema.
3
Ms competent
Nom: Curs: Data:
Laigua en la natura
1 Analitza aquesta imatge.
Qu apareix en aquesta imatge, un riu o un uadi?
Per qu est sec?
Aquests cursos daigua, en quina zona existeixen? Per qu?
Relaciona cada concepte amb la seva definici:
Cabal 1. Recorregut dun corrent daigua.
Conca 2. Quantitat daigua que porta un riu.
Curs 3. Nivell ms baix del cabal dun riu.
Estiatge 4. Territori que ocupen el riu principal i els seus afluents.
Busca les dades i elabora la fitxa tcnica dun dels grans rius del planeta.
NOM:
Longitud:
Conca:
Cabal:
Afluents:
Pasos pels quals passa:
Quines de les caracterstiques segents et servirien per diferenciar un riu dun altre?
Si el curs s permanent o no La vegetaci de la riba
El cabal La zona que recorre i lorigen
La composici de laigua La profunditat
3
Ms competent
Nom: Curs: Data:
2 Completa la seqncia segent amb lajuda del document 1 del teu llibre de text.
Filtraci
al sl i arribada
al mar
Evaporaci Precipitaci
daigua de rius
i mars
3 Compara les imatges i respon les preguntes de sota.
Quines situacions reflecteixen? Quines sn les conseqncies dels dos problemes?

En quines regions es produeixen? Creus que es podrien evitar? Indica alguna mesura.
4 El creixement de la poblaci i la millora del nivell de vida han augmentat el consum daigua al mn.
Llegeix el document segent i respon les preguntes de sota.
I. No existeix vida sense aigua. Laigua s un b precis V. El manteniment duna capa vegetal apropiada,
indispensable en totes les activitats humanes. preferentment forestal, s essencial per a la
II. Els recursos daigua dola no sn inesgotables; s conservaci dels recursos daigua.
indispensable preservar-los, controlar-los i, quan sigui IX. Laigua constitueix un patrimoni com el valor del qual
possible, augmentar-los. ha de ser reconegut per tothom, a tothom correspon
III. Alterar la qualitat de les aiges significa atemptar contra economitzar-la i utilitzar-la adequadament.
la vida. La qualitat de laigua dola sha de conservar en Carta Europea de lAgua, 1968 (adaptat)
els nivells apropiats per als usos previstos.
Per qu creieu que va ser necessari redactar aquesta Carta?
Qu fas tu respecte a ls i conservaci de laigua?
Se tacut cap proposta per complir els objectius de la Carta?
3
Reps acumulatiu
Nom: Curs: Data:
La influncia de les aiges en el relleu

1 Observa les fotografies i respon les preguntes de sota.
Qu s una vall fluvial? Quines caracterstiques t?

Qu s una vall glacial? Quines caracterstiques t la vall glacial?
Quina diferncia hi ha entre totes dues?
Quines altres formes de relleu horitzontal coneixes?
2 Observa les fotografies i respon les qestions de sota.
Quina daquestes estructures sha format per causes diferents a lacci de les aiges?
Com sha format?
En quines daquestes estructures de relleu costaner ha estat decisiva lacci de laigua per a la seva formaci?
Com shan format?
En quina daquestes estructures han actuat les aiges com a element erosiu?
Quina part del curs dun riu es veu reflectida en aquestes imatges?
Com es produeix la interacci entre lsser hum i les costes marines? Com creus que el relleu
i lerosi de les costes tenen relaci amb aquesta interacci? Argumenta la resposta.
3
APROFUNDEIX EN Fitxa 10
Estudiar el rgim dun riu

Nom: Curs: Data:
El cabal s la quantitat daigua que porta un riu i sol variar amb les estacions de lany. Si el cabal varia poc al llarg de lany,
es diu que el riu t un cabal regular; en canvi, si varia molt, vol dir que t un cabal irregular.
LECTURA
El cabal que circula pel llit es defineix com el volum daigua Els principals tipus de rgim registrats a la pennsula
que passa per una secci transversal del corrent per unitat Ibrica sn els segents:
de temps, i sexpressa en metres cbics per segon (m3/s). Rgim nival. El cabal daquests rius est determinat
El cabal absolut dun riu o, el que s el mateix, la quantitat fonamentalment per les aportacions hdriques
daigua evacuada en el total dun any, diu molt sobre les procedents de la fosa de la neu, i en menor mesura per
caracterstiques dun corrent. Per, sens dubte, la dada les pluges de tardor. Sn rius amb cabal abundant durant
ms important s conixer la distribuci del cabal al llarg tot lany.
dels mesos de lany, ja que permet conixer el rgim dun
riu, s a dir, les seves variacions estacionals. Rgim nivopluvial. Laportaci daigua de pluja s molt
important, per el que s determinant sn les aiges de
El rgim dun riu pot expressar-se mitjanant ls de les fosa procedents de les precipitacions en forma de neu.
dades del cabal mitj de cada mes, indicat en metres El mxim se situa al final de la primavera.
cbics per segon. Per per poder comparar rius diferents
sutilitza el coeficient de cabal mensual (k), que consisteix Rgim pluvionival. Tot i que depn sobretot de les pluges
en la relaci entre el cabal mitj de cada mes i el cabal del final de la tardor, lhivern i del comenament de la
mitj anual (la suma dels cabals mitjans mensuals dividida primavera, els cabals mxims es donen en aquesta
entre els dotze mesos de lany). Els valors solen oscillar ltima estaci perqu shi afegeix un cert volum daigua
entre 0,1 i 3. Si el valor s 1, vol dir que el cabal sempre s procedent de la lenta fosa de la neu acumulada a les
el mateix; si s superior a 1, indica que els cabals mitjans muntanyes.
mensuals sn ms alts que la mitjana anual (aix Rgim pluvial. El ritme estacional est clarament marcat
sanomena aiges altes); i si s inferior a 1 implica que per les precipitacions. Cal fer tres divisions: pluvial
els cabals mitjans mensuals estan per sota de la mitjana ocenic, pluvial subtropical i pluvial mediterrani.
anual (aiges baixes).
QESTIONS
1 Troba el cabal mitj anual (CMA) dels dos rius i el coeficient de cabal mensual (k) per a cada cas.
Riu segre (la Seu dUrgell) G F M A M J J A S O N D CMA
m3/s 14 17 26 28 31 32 12 8 12 14 29 15
Riu Mio (Puente Mayor) G F M A M J J A S O N D CMA
m3/s 14 17 26 28 31 32 12 8 12 14 29 15
2 Fes un grfic que representi el rgim fluvial de cada riu, posant en leix horitzontal els dotze mesos de lany i en leix vertical els
valors del coeficient de cabal mensual.
3 Determina el tipus de rgim del Segre quan passa per la Seu dUrgell i del Mio a Puente Mayor.
3
APROFUNDEIX EN Fitxa 11
La jerarquitzaci de la xarxa fluvial

Nom: Curs: Data:
Les conques hidrogrfiques sn rees regades per una xarxa fluvial els cursos daigua de la qual conflueixen en un riu
principal que va incrementant el seu cabal a mesura que rep les aportacions dels seus afluents. Generalment aquesta xarxa
adopta una forma darbre, plena de ramificacions, i es representa en els mapes mitjanant lnies de color blau, contnues
quan es tracta de rius de llit permanent i discontnues quan els llits sn intermitents.
Depenent de les relacions de confluncies de llits i de la longitud daquests, una xarxa fluvial pot ser jerarquitzada de
diferents maneres. El mtode ms senzill, que s el que practicarem aqu, consisteix a assignar un ordre a cada segment de
la xarxa fluvial.
PROCEDIMENT
Satribueix lordre 1r als cursos que no reben cap afluent; quan es produeix la confluncia de dos cursos daigua dordre 1r,
el segment segent assoleix lordre 2n; si conflueixen dos cursos dordre 2n, el tram aiges avall assoleix lordre 3r;
i aix successivament: cada vegada que sajunten dos segments del mateix ordre, al curs aiges avall daquests segments
se li atribueix un rang superior.
s a dir, que si un segment de primer ordre suneix a un altre de segon ordre, o de nmero dordre superior, no es produeix
un canvi en lordre del segment amb el qual suneix.
Daquesta manera es poden ordenar tots i cadascun dels cursos duna xarxa fluvial i determinar quin s el riu principal
duna conca, que ser aquell que tingui el nmero dordre ms elevat.
1 Llegeix el procediment i respon les preguntes de sota.

Superposa sobre el mapa un paper transparent i dibuixa els cursos daigua que conformen la xarxa fluvial.
Assigna un color diferent a cada tram segons el seu ordre (1r, 2n, 3r...).
Fes un recompte del nombre de corrents que pertanyen a cada ordre i determina quin s el riu principal de la xarxa fluvial
representada.
3 AUTOAVALUACI
Nom: Curs: Data:
1 Durant el cicle de laigua, laigua 7 Les glaceres

a. Es mant estable a latmosfera i conserva a. Sn masses de gel immbil que es produeixen
totes les seves propietats. per acumulaci de gel.
b. Est en permanent canvi destat (slid, b. Es localitzen en els casquets polars, nics llocs de
lquid i gass). la Terra on no hi ha desgla
c. El vapor daigua sescalfa i es condensa formant c. Es desplacen ms o menys rpidament,
nvols. arrossegant per on passen pedres..
2 Les aiges continentals 8 Els oceans

a. Es divideixen en aiges marines i aiges a. Sn grans extensions daigua, per que tenen una
subterrnies. profunditat mitjana inferior a 200 m.
b. Suposen un 97% del total de les aiges de la b. Tenen tots la mateixa concentraci de sal.
Terra. c. Sn grans extensions daigua salada que envolten
c. Es divideixen en aiges superficials i aiges i separen els continents.
subterrnies.
9 Les marees...
3 El territori que ocupa el riu principal i els seus afluents a. Sn desplaaments de masses daigua, similars
sanomena als rius, que circulen pels oceans.
a. Vall fluvial. b. Es produeixen per latracci del Sol i de la Lluna
b. Plana alluvial. sobre les aiges.
c. Conca hidrogrfica. c. Sn ondulacions de la superfcie del mar
produdes pel vent i els corrents.
4 Lestiatge dun riu s
10 La causa de contaminaci natural de la hidrosfera s la
a. Laugment de cabal del riu provocat pel desgla,
habitualment a la primavera. presncia de
b. El que a Espanya anomenem rambles o torrents, a. Ferro a laigua.

o que al Shara sanomena uadi. b. Dixid de carboni a laigua.
c. El cabal mnim o nivell ms baix dun riu. c. Mercuri a laigua..
5 Una llacuna s
a. Un llac que t laigua salada.
b. Una massa daigua acumulada de manera
permanent a linterior dels continents.
c. Un llac de mida petita.
6 Les aiges subterrnies

a. Suposen gaireb el 25% de les aiges
continentals.
b. Travessen una capa de roques impermeables i es
troben amb roques poroses.
c. Ocupen el 13% de la superfcie terrestre.
1. b, 2. c, 3. c, 4. c, 5. c, 6. a, 7. c, 8. c, 9. b, 10. c
SOLUCIONS
de continguts
Nom: Curs: Data:
1 Explica el significat daquests conceptes. (1 p.)
Afluent:
Rambla:
Glacera:
Meandre:
Congost:
2 Completa i explica aquest diagrama. (1,5 p.)

4. 3. 2.

1.

5.
3 Explica tot el que spigues sobre el curs baix dels rius i la seva desembocadura. (1 p.)
4 Explica la importncia dels rius per a la vida humana i les causes ms habituals que en provoquen la contaminaci. (1 p.)

control B
5 Qu sn els congostos? I els embassaments? En quina zona del curs dels rius se situen? Per qu? (1 p.)
6 Explica la diferncia entre un llac, una llacuna i un mar interior. Sn daigua dola o daigua salada? (1 p.)
7 Explica qu sn les glaceres, assenyalant-ne lorigen, les caracterstiques i les parts principals. (1 p.)
8 Completa aquesta taula sobre les fases de la modificaci del relleu terrestre. (1 p.)
Oceans Situaci Continents que voregen
8 Explica a qu corresponen aquestes dues imatges, i per qu es produeix aquest fenomen. (1 p.)
Nom: Curs: Data:
1 Explica el significat daquests conceptes: (1 p.)
Estuari
Estiatge:
Aqfer:
Plana alluvial:
Torrent:
2 Explica el cicle de laigua. (1,5 p.)
3 Interpreta aquesta imatge en relaci amb el curs dels rius. (1 p.)

Curs alt
Cascada

Meandres
Congost Curs mitj

Plana alluvial
Curs baix
Afluent Estuari

4 Explica qu s el cabal dun riu i per qu shi produeixen variacions al llarg de lany. (1 p.)
control A
5 A quins usos es destinen les aiges dels rius? (1 p.)
6 Descriu, a partir daquesta imatge, el procs de formaci daiges subterrnies,

els seus tipus i el seu aprofitament. (1,5 p.)
Aqfer

Pou Roques
Roques
poroses
impermeables
7 Qu sn els corrents marins? Quins tipus de corrents hi ha? (1 p.)
8 Explica, a partir daquesta imatge, la interacci entre el mar i lsser hum. (1 p.)
9 Resumeix els problemes que suposen per a lsser hum la contaminaci de les aiges i explica
com penses que sen podria fer un aprofitament sostenible. (1 p.)
Activitats
Criteris davaluaci
Control B Control A
Descriure les peculiaritats del medi fsic espanyol, europeu i

2, 3, 5, 6 9
mundial i les seves principals caracterstiques.
Ser capa de descriure les peculiaritats del medi fsic. 1, 2, 3, 5, 6, 7, 9 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7
Localitzar en el mapamundi fsic les principals unitats del

relleu mundials i els grans rius. Localitzar en el globus terraqi
8
les grans zones climtiques i identificar-ne les
caracterstiques.
Conixer, descriure i valorar lacci de lhome sobre

4 5, 8, 9
el medi ambient i les seves conseqncies.
control B
1 Afluent: s un riu que desemboca en un altre riu. 5 De vegades les aiges dun riu tenen tanta fora que
Rambla: canal que noms porta aigua quan plou. erosionen el terreny i formen congostos o gorges. Aix passa
en el curs alt dels rius.
Glacera: massa de gel produda per lacumulaci de neu
durant centenars danys i que es desplaa amb ms o Un embassament s una construcci feta pels ssers
menys rapidesa. humans per emmagatzemar laigua dun riu i, aix, poder
Meandre: corba dun riu. abastir les poblacions, la indstria i regar els camps de
conreu. Se situen en el curs mitj, perqu s on laigua porta
Congost: erosi profunda i estreta del terreny produda
ms cabal i erosiona menys el terreny.
per les aiges dun riu.
6 Un llac s una massa daigua dola que sha acumulat de
2 Laigua est en permanent circulaci entre els oceans,
manera permanent a linterior dels continents. Si s petit,
latmosfera i la terra, i en constant canvi destat (slid, lquid i
sanomena llacuna, i si s daigua salada, mar interior.
gass). s el que sanomena cicle de laigua: 1. Laigua
sevapora a causa de la calor. 2. El vapor daigua seleva, es 7 Les glaceres sn masses de gel que es formen per
refreda i es condensa formant nvols. 3. El vent empeny els lacumulaci de neu durant centenars danys i que es
nvols. 4. Laigua dels nvols precipita. 5. Laigua arriba als desplacen amb ms o menys rapidesa. Quan les glaceres
rius i al mar, i una part es filtra als aqfers. arriben al mar, una part daquesta glacera es fragmenta i
forma icebergs, que sn masses flotants de gel. Les glaceres
3 El curs baix s la part ms cabalosa dun riu, a causa de
es localitzen en els casquets polars, per tamb poden
laportaci daigua dels afluents. La velocitat de laigua
originar-se en els cims de les muntanyes; en aquest cas
disminueix perqu el desnivell s petit i per aix es van
sanomenen glaceres alpines.
dipositant els materials que porta en suspensi. De vegades
aquests materials omplen superfcies extenses i formen 8 Oce Pacfic, envoltat per Amrica, sia i Oceania. Oce ndic,
planes alluvials. envoltat per sia, frica, Oceania i loce Glacial Antrtic.
Oce Atlntic, situat entre Amrica, Europa, frica, loce
A la desembocadura es formen estuaris, i deltes, que sn
Glacial rtic i el Glacial Antrtic. Oce Glacial rtic, envoltat
terrenys de forma triangular a causa de lacumulaci dels
per Amrica, Europa, sia i lOce Atlntic. I oce Glacial
materials que transportava el riu.
Antrtic, envoltat per loce Pacfic, lAtlntic i lndic.
4 Les aiges dun riu poden ser aprofitades de formes molt
9 La imatge de lesquerra representa una marea alta o
diferents. Els ssers humans construeixen embassaments i
plenamar, i la de la dreta una marea baixa o baixamar. Es
canals per proveir daigua la poblaci, les indstries i per
deuen a les pujades i baixades diries de les marees
regar els terrenys de cultiu. Tamb alguns rius sn
causades per latracci de la Lluna i el Sol.
navegables i es converteixen en vies de comunicaci.
Saixequen preses i centrals hidroelctriques que aprofiten la
fora de les aiges per a la producci denergia elctrica.
Finalment, les aiges dels rius poden esdevenir un atractiu control A
turstic, per exemple, per a activitats de lleure, esports, etc.
1 Estuari: desembocadura dun riu en qu es barregen
Les principals causes de contaminaci dels rius sn lactivitat
laigua dola del riu i laigua salada del mar.
agrcola i ramadera i els abocaments de residus urbans i de
residus industrials. Estiatge: cabal mnim o nivell ms baix dun riu.
Aqfer: bossa daigua subterrnia formada per les aiges 8 Les aiges marines sn fonamentals per als ssers humans
de la pluja i dels rius que han penetrat a la terra a travs per molts motius: sn font daliment (peixos, mariscs,
de roques poroses i shan trobat amb una capa formada algues...), sn font de matries primeres i energia (gas,
per roques impermeables. petroli), la sal es fa servir en les salines i la fora de les
Plana alluvial: superfcie extensa i molt frtil que sha marees sutilitza per generar energia, sn vies de
omplert amb els materials que arrossega el riu en el seu comunicaci i, finalment, atrauen nombrosos turistes, cosa
curs baix. que genera llocs de treball.
Torrent: cabal dun riu que noms porta aigua quan plou. 9 La contaminaci de les aiges generada pels ssers humans
(abocaments txics de les indstries, residus humans sense
2 Laigua est en permanent circulaci entre els oceans,
depurar, plaguicides que es fan servir en lagricultura, marees
latmosfera i la terra, i en constant canvi destat (slid, lquid i
negres produdes pel vessament de petroli...) s un problema
gass). s el que sanomena cicle de laigua: 1. Laigua
molt greu per a la biodiversitat i per a les persones mateixes.
sevapora a causa de la calor. 2. El vapor daigua seleva, es
R.L.
refreda i es condensa formant nvols. 3. El vent empeny els
nvols. 4. Laigua dels nvols precipita. 5. Laigua arriba als
rius i al mar, i una part es filtra als aqfers.
3 La imatge mostra els tres trams que es distingeixen en el
curs dun riu:
El curs alt, que sestn des del seu naixement fins als
primers quilmetres del seu recorregut, i sol ser una zona
muntanyosa amb pendents pronunciats, per la qual cosa les
aiges circulen molt rpidament. En aquesta zona es poden
formar congostos i cascades.
El curs mitj, que s una zona de menys pendent, on el relleu
s ms pla i les aiges van ms lentes; per aix, ja no
erosionen, sin que transporten els materials i formen
corbes anomenades meandres.
El curs baix, ms cabals, a causa de laportaci dels
afluents. Les aiges baixen a poc a poc, perqu el desnivell
s petit, i en arribar el riu a la seva desembocadura forma
estuaris i deltes.
4 El cabal s la quantitat daigua que porta un riu i que sol
variar amb les estacions de lany: els rius les aiges dels
quals procedeixen del desgla de les neus augmenten el
cabal a la primavera; en canvi, els rius les aiges dels quals
procedeixen de les precipitacions augmenten el cabal en les
poques de pluja.
5 Les aiges dun riu poden ser aprofitades de maneres
diverses. Els ssers humans construeixen embassaments i
canals per proveir daigua la poblaci, les indstries i per
regar els terrenys de cultiu. Tamb alguns rius sn
navegables i es converteixen en vies de comunicaci en qu
es construeixen canals i ports per fer-los ms transitables.
Saixequen preses i centrals hidroelctriques que aprofiten la
fora de les aiges per a la producci denergia elctrica.
Finalment, les aiges dels rius poden esdevenir un atractiu
turstic, per exemple, per a activitats de lleure, esports, etc.
6 Les aiges subterrnies soriginen quan una part de laigua
de la pluja i dels rius penetra a la terra a travs de roques
poroses i es troba amb una capa de roques impermeables.
Llavors laigua queda embossada i es formen aqfers.
7 Els corrents marins sn desplaaments de grans masses
daigua que circulen pels oceans. Poden ser clids, quan la
temperatura del corrent s superior a la de les aiges
prximes, o freds, quan les aiges del corrent sn ms
fredes que les aiges prximes.
per competncies
3 AVALUACI PER COMPETNCIES
Nom: Curs: Data:
El professor de Cincies socials us ha demanat que feu un informe per al diari del vostre centre educatiu sobre
laprofitament que fem les persones dels recursos que ens ofereixen els rius i les aiges marines. La vostra tasca consisteix
a resumir les dades que us semblin ms rellevants per informar els vostres companys sobre quins sn aquests recursos i la
importncia de cuidar-los i mantenir-los allunyats del perill de la contaminaci que generen algunes activitats humanes. Per
aconseguir-ho s important que primer recordeu el que heu estudiat en la unitat de les aiges.
1 Repassa amb lajuda daquest mapa quins sn els rius ms importants del planeta. Indica a quin riu es refereix cadascun
dels nmeros del mapa i assenyala quin s el ms llarg del mn i quin el ms cabals. (2 p.)

1 2
3
5

4 6
2 Un dels recursos que ofereixen els rius s el turisme, ja que en els rius es poden practicar diversos esports
i altres activitats doci. Saps com es diu lesport que estan practicant les persones que apareixen en la fotografia?
Quins altres esports creus que es poden practicar en un riu? (1 p.)
PROVA 1
3 En quin tram del curs del riu creus que sn les persones que apareixen en la fotografia?
Per qu? Quins sn els altres trams del curs del riu? Quines caracterstiques t cadascun? (1,5 p.)
4 Completa aquesta taula per al teu informe sobre laprofitament de les aiges dels rius. (1 p.)
Formes daprofitament Exemples
Abastament daigua
Vies de comunicaci
Producci denergia
Oci

5 Repassa a continuaci, amb lajuda daquest mapa, la situaci dels oceans i mars ms importants. Quins continents
voreja cadascun dels oceans? En quin dells es troba el mar dels Sargassos? I el mar de les Filipines? (2 p.)
6 Completa aquesta taula sobre els recursos que proporcionen les aiges marines als ssers humans. (1 p.)
Formes daprofitament Exemples
Aliments
Matries primeres i energia
Turisme
Vies de comunicaci

7 Resumeix i explica amb exemples quines activitats humanes poden contaminar les aiges dels rius i oceans i posar-ne
en perill lexistncia. (1,5 p.)
Competncies que savaluen Criteris davaluaci Activitats
Competncia comunicativa Descriure les peculiaritats del medi

lingstica i audiovisual fsic espanyol, europeu i mundial i les
seves principals caracterstiques.
Localitzar en ell mapamundi fsic
les principals unitats del relleu 1, 2, 3, 4, 5, 6
mundials i els grans rius. Localitzar en
el globus terraqi les grans zones
climtiques i identificar-ne les
caracterstiques.
Competncia matemtica i Descriure les peculiaritats del medi

Competncia en el coneixement i fsic espanyol, europeu i mundial i les
la interacci amb el mn fsic seves principals caracterstiques.
Localitzar en el mapamundi fsic les 1, 2, 3, 4, 5, 6
principals unitats del relleu mundials i
els grans rius. Localitzar en el globus
terraqi les grans zones climtiques i
identificar-ne les caracterstiques.
Competncia d'autonomia, Conixer, descriure i valorar lacci de

iniciativa personal i emprenedoria lhome sobre el medi ambient i les 7
seves conseqncies.
1 Nmero 1: Mississip. Nmero 2: Danubi. Nmero 3: Iangts. 5 Oce Pacfic, envoltat per Amrica, sia i Oceania. Oce ndic,
Nmero 4: Amazones. Nmero 5: Congo. Nmero 6: Nil. El riu envoltat per sia, frica, Oceania i loce Glacial Antrtic.
ms llarg s el Nil i el ms cabals lAmazones. Oce Atlntic, situat entre Amrica, Europa, frica, loce
Glacial rtic i el Glacial Antrtic. Oce Glacial rtic, envoltat
2 Estan practicant el descens de rius o rfting. Altres esports
per Amrica, Europa, sia i loce Atlntic. I oce Glacial
que shi poden practicar sn, per exemple, la pesca
Antrtic, envoltat per loce Pacfic, lAtlntic i lndic.
esportiva, el rem, el piragisme, etc.
El mar dels Sargassos s a loce Atlntic. El mar de les
3 Es troben en el curs alt del riu, on les aiges discorren ms
Filipines s a loce Pacfic.
rpidament perqu travessen zones muntanyoses amb
pendents pronunciats. Els altres dos trams sn el curs mitj, 6 Aliments: la pesca de peixos i mariscs, que s una activitat
que s una zona de menys pendent i on les aiges van ms bsica.
lentes, per la qual cosa ja no erosionen, sin que transporten
Matries primeres i energia: el fons mar cont gas i petroli;
els materials i formen meandres, i el curs baix, que s el ms
tamb sexplota la sal a les salines, i la fora de les marees
cabals, a causa de laportaci daigua dels afluents, i on el
es fa servir per generar energia.
riu va dipositant els materials que porta en suspensi.
Turisme: permet practicar esports, banyar-se, etc. Tot aix
4 Abastament daigua: per regar els camps de conreu i
crea nombrosos llocs de treball.
subministrar aigua a les poblacions i les indstries.
Vies de comunicaci: els mars i els oceans sn fonamentals
Vies de comunicaci: en els rius navegables es construeixen
per al transport de mercaderies.
ports fluvials i canals per facilitar el trnsit.
7 Hi ha moltes activitats que fan les persones que contaminen
Producci denergia: saixequen preses i centrals
les aiges dels rius i els oceans. Per exemple, labocament de
hidroelctriques que aprofiten la fora de les aiges per
residus txics de les indstries o dels residus urbans sense
produir energia elctrica.
depurar, els plaguicides que sutilitzen en lagricultura, o les
Oci: atreuen el turisme i permeten, per exemple, practicar marees negres provocades pel vessament de petroli al mar a
esports. causa dels accidents dels vaixells petroliers.
de lalumne
Pg. 52 curs baix s ms cabals, a causa de laportaci daigua dels

afluents. La velocitat de les aiges disminueix perqu el
Interpreta la imatge desnivell s petit; per aix, el riu va dipositant els materials que
Neix al llac Victria i desemboca al mar Mediterrani. porta en suspensi.
T dos afluents principals, el Nil Blanc i el Nil Blau. Cabal: quantitat daigua que porta un riu. Estuari: zona on es
A la cadena Ruwenzori, entre Uganda i la Repblica barreja laigua dola del riu i la salada del mar. Delta: terreny de
Democrtica del Congo. forma triangular format per lacumulaci dels materials que
transportava el riu. Meandre: corba pronunciada del riu. Plana
alluvial: zona omplerta pels materials dipositats pel riu.
Com ho sabem?
Proporcionar aigua de boca, aigua per a les indstries, la
Afirma de les muntanyes que estaven saturades daigua.
ramaderia i lagricultura; sn vies de comunicaci, s una font
S, dna una idea. denergia elctrica i atrau el turisme.
PENSA. Perqu laigua porta massa velocitat a causa del
Pg. 54 pendent.

En el curs alt.
Laigua sevapora a causa de la calor. El vapor daigua
seleva, es refreda i es condensa formant nvols. El vent En el curs mitj o en el baix, perqu laigua t menys fora
empeny els nvols. Laigua dels nvols precipita. Arriba als i erosiona menys el terreny, i el cabal s ms gran.
rius i al mar. Una part es filtra als aqfers. De forma triangular, amb nombroses illes i canals.
Per evaporaci daigua a causa de la calor.
Aigua o neu. Pg. 58
2 Fes servir les TIC
El Ganges neix a lHimlaia occidental, a lestat indi
Michigan i Maracaibo a Amrica, Tanganika a lfrica, Ldoga
dUttarakhand, i desprs de 2.510 km de recorregut
i Constana a Europa, Aral a sia.
desemboca formant amb el riu Brahmaputra el delta ms
gran del mn, el delta del Ganges, al golf de Bengala (oce
ndic). Rep aigua de nombrosos afluents: el riu Yamuna, el Pg. 59
Ghaghra, el Gandak, el Ramganga, el Son o Sone, el Damodar,
el Koshi i el Gumti. s un riu navegable.
Claus per estudiar
Claus per estudiar Llac: s una massa daigua que sha acumulat de forma
permanent a linterior dels continents, en zones enfonsades del
Sobre el 71%.
terreny. Aiges subterrnies: les aiges que discorren i estan
Les aiges marines i les aiges continentals. embossades sota la superfcie terrestre. Glacera: masses de gel
Riu: corrent permanent daigua. Afluent: un riu que desemboca creades per lacumulaci de neu durant centenars danys.
en un altre. Llit: lloc pel qual discorren les aiges dun riu. Iceberg: masses flotants de gel. Aiguamoll: terreny inundat o
Conca hidrogrfica: territori que ocupen el riu principal i els amarat daigua duna manera permanent.
seus afluents. El llac s ms gran que la llacuna, tots dos daigua dola; el mar
interior s daigua salada.
Pg. 55 PENSA. Provocar una pujada del nivell dels oceans i accelerar
lescalfament global. Provocar canvis drstics en la distribuci
de les espcies vegetals i animals, lextinci dunes i la
R. G. proliferaci daltres.
Colorado i Paran: Amrica. Nger: frica. Lena: Europa. 6 Fes servir les TIC. El 90%. R. G.
Indus: sia. Darling: Oceania.
7 Educaci cvica. R. Ll. Entre les mesures alternatives hi ha les
potabilitzadores daigua salada i les poltiques de protecci
Pg. 57 dels rius.
Claus per estudiar Pg. 60

El curs alt sestn des del naixement del riu fins als primers
quilmetres del seu recorregut, s estret i profund i les aiges 8 Fes-ho aix
circulen rpidament. El curs mitj s una zona de menys Oce Pacfic, envoltat per Amrica, sia i Oceania. Oce
pendent en qu el relleu s ms pla i les aiges van ms lentes; ndic, envoltat per sia, frica, Oceania i loce Glacial
per aix ja no erosionen, sin que transporten els materials i Antrtic. Oce Atlntic, situat entre Amrica, Europa, frica,
formen corbes en el traat del riu anomenades meandres. El loce Glacial rtic i el Glacial Antrtic. Oce Glacial rtic,
envoltat per Amrica, Europa, sia i loce Atlntic. I oce persones; cal depurar laigua abans de retornar-la al medi natural
Glacial Antrtic, envoltat per loce Pacfic, lAtlntic i per no perjudicar el medi natural.
lndic.
Amrica: mar Carib. Europa: mar Mediterrani. frica: mar
Pg. 64
Roig. sia: mar del Jap. Oceania: mar de Tasmnia.
Les zones de menys profunditat. Les de ms profunditat. 11 Resumeix lessencial
Ms de 8.000 m. L es aiges a la Terra. Poden ser continentals: rius, llacs,
aiges subterrnies o glaceres. Rius: sn corrents
Poc profundes.
permanents daigua. Tipus. Segons el seu cabal, regulars i
irregulars. Segons on desemboquen, riu principal, afluent.
Pg. 61 Llacs: sn masses daigua que shan acumulat de manera
permanent a linterior dels continents. Aiges subterrnies:
es formen quan una part de laigua de la pluja i dels rius
Claus per estudiar
penetra a la terra a travs de roques poroses i es troba amb
Els corrents marins (desplaaments de grans masses daigua,
una capa formada per roques impermeables. Glaceres: sn
semblants a rius, que circulen pels oceans), les marees
masses de gel creades per lacumulaci de neu durant
(pujades i baixades diries del nivell del mar, provocades per
centenars danys. Es localitzen al mar i a les muntanyes. Les
latracci de la Lluna i el Sol sobre les aiges) i les onades
aiges a la Terra. Poden ser marines: mars i oceans. Sn
(ondulacions de la superfcie del mar produdes pel vent).
salades. Tres tipus de moviments: corrents marins, marees,
Font daliment, de matries primeres, denergia, de turisme i onades. Tipus: casquets polars i glaceres alpines.
vies de comunicaci.
Conceptes
PENSA. Perqu el mar Bltic s a prop del pol Nord i dels gels dels
casquets polars, que en fondres redueixen la salinitat del mar. 12 El llit s el lloc pel qual circulen les aiges dun riu. El curs
s el recorregut que un riu fa des del naixement fins a la
seva desembocadura.
Pg. 62
Els estuaris sn zones on es barregen laigua dola del riu i
9 Interpreta les imatges
laigua salada del mar; els deltes sn terrenys de forma
En la primera imatge sillustra labocament daiges no triangular a causa de lacumulaci dels materials que
depurades al riu. La segona imatge reflecteix les tasques de transportava el riu.
neteja del chapapote duna platja. Mar interior s un mar envoltat de terra per tot arreu.
La indstria minera i la navegaci martima, respectivament. Els corrents sn desplaaments de grans masses daigua,
La contaminaci altera la qualitat de laigua i dificulta la semblants a rius, que circulen pels oceans; les marees sn
supervivncia de les espcies que hi viuen, fins i tot de les pujades i baixades diries del nivell del mar, provocades
persones. per latracci de la Lluna i el Sol sobre les aiges.
El mar s ms petit que loce.
Pg. 63 Els icebergs suren en el mar, les glaceres sn a la terra.
Interpreta
10 les imatges Les aiges superficials formen rius i llacs a la superfcie;
Abocament de residus urbans, agricultura, activitat industrial i les subterrnies formen aqfers i corrents subterranis
explotaci minera, respectivament. sota la terra.
El risc principal s el de contaminaci per vessament de petroli. Les depuradores eliminen les substncies contaminants
Per la utilitzaci dadobs i herbicides en el cas de lagricultura i de laigua abans de retornar-la al medi natural i les
per lacumulaci de purins en el cas de la ramaderia. Aquestes potabilitzadores tracten laigua per tal de fer-la apta per al
substncies sinfiltren en el sl i contaminen els rius i els consum hum.
aqfers.
Claus per estudiar

Perqu s una font daigua dola necessria per viure i
desenvolupar les activitats de les persones (indstria,
agricultura, ramaderia, etc.).
Les principals causes sn: lactivitat agrcola i ramadera, els
abocaments de residus urbans, els residus industrials, la
navegaci martima, lemissi de gasos contaminants a
latmosfera i la sobreexplotaci dels aqfers a les zones
properes al mar.
PENSA. Cal potabilitar laigua abans de consumir-la per eliminar-
ne els components que podrien perjudicar la salut de les
13 Danubi: neix a la Selva Negra dAlemanya i desemboca al
mar Negre a Romania, on forma un delta. Entre els seus
afluents hi ha lInn, el Morava o lAlt.
CURS DUN RIU
Iangts: neix a laltipl tibet i desemboca al mar de la Xina
Parts Localitzaci Descripci Oriental. Entre els seus afluents hi ha el riu Jialing, el Yuan i
el Hang.
Alt Des del seu Sol ser una zona
naixement fins muntanyosa amb pendents Causes i efectes
als primers pronunciats, de manera 17 El llit sec dun torrent. Durant els mesos destiu.
quilmetres del que les aiges hi circulen
seu recorregut. rpidament. El llit s estret i Possiblement, a la tardor i a causa de lincrement de
profund. pluges, circula aigua pel torrent.
s intermitent.
Mitj Entre el curs alt s una zona de menys
i el baix. pendent. El relleu s ms Compromesos. La preservaci del medi aqutic
pla i les aiges van ms i les espcies invasores
lentes; per aix, ja no
18 Educaci cvica
erosionen, sin que
transporten els materials i Els abocaments txics de les indstries, els residus urbans
formen corbes en el traat sense depurar, els plaguicides que sutilitzen en
del riu anomenades lagricultura o les marees negres.
meandres. Evitar els abocaments, depurar els residus urbans, reduir
ls de plaguicides o buscar-ne daltres de menys
Baix Els ltims La velocitat de les aiges contaminants i reduir el consum de derivats del petroli.
quilmetres disminueix perqu el R. Ll.
abans de la desnivell s petit; per aix,
No alliberar espcies daltres indrets en el medi natural.
desembocadura. el riu va dipositant els
materials que porta en
19 Fes servir les TIC
suspensi. R. Ll. Per exemple, el desastre del petrolier Prestige va passar
el 2002 a loce Atlntic, prop de les costes gallegues, i el
A la desembocadura es
vessament contaminant que hi va haver va afectar 2.000
formen estuaris, en els quilmetres de costa espanyola i francesa. El vessament de
quals es barregen laigua la crrega va causar una de les catstrofes mediambientals
dola del riu i laigua salada ms grans de la histria de la navegaci, tant per la quantitat
del mar, i deltes, que sn de contaminants alliberats com per lextensi de lrea
terrenys de forma triangular afectada.
a causa de lacumulaci
dels materials que
Pg. 66
transportava el riu.
Curts alt: cascada, congost. Curs mitj: meandre, plana alluvial. Competncia social. Aplica una tcnica. Interpretar el
Curs baix: delta perfil longitudinal dun riu
20 A Cantbria, a uns 800 m daltitud.
Pg. 65
910 km. Aquesta informaci apareix en el perfil.
Localitzaci Cantbria, Castella i Lle, la Rioja, Navarra, Arag i
14 R. G. Catalunya.
R. Ll.
15 Haro (479 m), Logronyo (384 m), Tudela (264 m), Saragossa
(199 m), Casp (152 m), Mra dEbre (38m) i Tortosa (12 m).
Treball amb latles Al Mediterrani.
16 Amazones: neix als Andes, al Per, i desemboca a S; perqu est indicat en el perfil del riu (riu Aragn, riu
lAtlntic. Entre els seus afluents hi ha el riu Negro, el Gllego, riu Gaudalop, riu Segre...).
Madeira o el Xingu.
Congo: Neix al llac Bangweulu i desemboca a loce
Atlntic. Entre els seus afluents destaquen lUbangui, el
Mongala i el Kasai.
Pg. 67 batiscaf anomenat Trieste, invenci dAuguste Piccard i
capitanejat per Jacques Piccard, fill del primer, i acompanyat
per Don Walsh, oficial de lArmada nord-americana. La
Resol un cas prctic. La presa de les Tres Gorges
immersi es va projectar per obtenir dades de lorigen de la
21 Fes servir les TIC fossa. El lloc del descens va ser lextrem sud-occidental de la
La construcci de la presa va comenar el 15 de desembre fossa, a uns 338 km de Guam.
de 1994 i va acabar el 2006. La finalitat era crear una presa Es va assolir una profunditat d11.034 metres.
hidroelctrica.
30 Pren la iniciativa.
A la Xina, en el curs del riu Iangts.
R. Ll.
2.335 metres de llargada, 185 dalada i 110 de gruix.
Entre 1 i 1,2 milions de persones van ser reallotjades.
22 Est fortament contaminada, t poca capacitat per
controlar les inundacions i t esquerdes a causa dels
terratrmols.
Posen en risc la salut i la vida de la poblaci.
Promet recuperar lecosistema que existia abans de la
construcci de la presa i millorar els sistemes dirrigaci,
que sn vitals per a la supervivncia dels agricultors de la
zona.
No ho ha fet.
23 R. Ll.
Pg. 68
24 Analitza els smbols del mapa.

Blaus: corrents freds. Vermells: corrents clids. Taronja:
zones amb molta concentraci de poblaci.
Amb punts grans. Amb punts petits.
Est de lAmrica del Nord i punts de la costa atlntica de
lAmrica del Sud, Europa, lndia, la Xina, zones del sud-
est i loest dfrica, punts de la costa est dAustrlia.
Amb les zones de clima temperat i clid.
Al voltant de lequador. Al voltant dels pols.
26 Reflexiona.
S, ho fa.
Corrent clid del Golf i corrent fred de les Canries.
Augmentin, perqu la temperatura seria menor a aquesta
latitud. A les Canries al contrari.
La zona ms poblada s la banyada pels corrents clids.
Pg. 69
Comprensi lectora
27 Atlntic, Pacfic i ndic, per buscar una ruta cap a lndia.
28 Tanganika i Victria.
29 Fes servir les TIC.
R. M. La fossa Challenger es va explorar per primer cop el 23
de gener de 1960, quan una nau tripulada va baixar amb un
Direcci d'art: Jos Crespo.
Projecte grfic: Pep Carri.

Fotografia de coberta: Leila Mndez.
Cap de projecte grfic: Rosa Marn.

Coordinaci d'illustraci: Carlos Aguilera.
Cap de desenvolupament de projecte grfic: Javier Tejeda.
Desenvolupament grfic: Ral de Andrs i Jorge Gmez.
Direcci tcnica: Jorge Mira.

Subdirecci tcnica: Jos Luis Verdasco.
Coordinaci tcnica: Julio del Prado i Jess Muela

Confecci i muntatge: 3.14 Serveis editorials
Correcci: 3.14 Serveis editorials
Documentaci i selecci fotogrfica: Nieves Marinas.
Fotografia: Arxiu Santillana
2015 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Frederic Mompou, 11
08005 Barcelona
Printed in Spain
Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la propi-
ISBN: 978-84-9047-860-8 etat intellectual correspon a Santillana. Als usuaris legtims noms
els est perms fer-ne fotocpies per fer-les servir com a material
CP: 739564
daula en aquelles pgines en qu figura la llegenda Material foto-
Depsito legal: M-26837-2015 copiable. Est prohibida qualsevol utilitzaci fora dels usos perme-
sos, especialment si t finalitat comercial.

Dia-A-dia Geo-Hist 1ESO 1trim

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dia-A-dia Geo-Hist 1ESO 1trim

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT

Dia a dia a laula

Dia a dia a laula, per a 1r ESO, s una obra collectiva

En lelaboraci ha participat lequip segent:

DIRECCI DEL PROJECTE

Per qu SABER FER? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Recursos didctics i Atenci a la diversitat

LIMPULS QUE NECESSITA

UNA METODOLOGIA CENTRADA EN LALUMNE, PERQU ASSOLEIXI UNA

UN SISTEMA DAVALUACI POTENT COM A GARANTIA DXIT

LATENCI ESPECIAL A LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACI

Per al dia a dia a laula

Sessions per donar suport al professorat en aquesta tasca.

Competncies per al segle XXI. Projectes i tasques

Les cincies socials en el cinema.

Proves davaluaci de continguts.

UNA BONA OFERTA DIGITAL

Aula Virtual Santillana, un entorn de serveis educatius.

Gui de la unitat i suggeriments didctics . . . . . . . . . 14

Recursos per a lavaluaci de continguts . . . . . . . . . . 39

Criteris davaluaci i solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44

Recursos per a lavaluaci per competncies . . . . . . 47

Solucions del llibre de lalumne. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51

LA TERRA I COM SE LA REPRESENTA

CONTINGUTS DE LA UNITAT DEL LLIBRE DE LALUMNE

TEMA 1: LA TERRA I COM SE LA REPRESENTA

SABER SABER FER SABER SER

Activitats finals Treball cooperatiu

Educaci individualitzada Avaluaci

LA TERRA I COM SE LA REPRESENTA

Llibre de lalumne Biblioteca del professor

Epgraf 1: La Terra i el sistema solar Refor i suport. Unitat 1

Els epgrafs anteriors

TREBALL AMB METODOLOGIES DIFERENTS

Aprenentatge basat en projectes (ABP) Projectes de treball cooperatiu 1r dESO

Competncia social. Leducaci per a la pau en les

El tractament de la informaci. Les Cincies socials

DESCRIPCI DIMATGES DE LA UNITAT

Biosfera ve de la paraula grega bios, que significa 10.000 A

La biosfera s el punt de trobada de les diferents ca- 2.000

de profunditat, nivell localitzat en algunes fosses ma-

Latmosfera s la capa daire que envolta la Terra.

DESCRIPCI DE LES IMATGES DE LA UNITAT

ELS MOVIMENTS DE LA TERRA

Primavera EL MOVIMENT DE TRANSLACI

DESCRIPCI DE LES IMATGES DE LA UNITAT

El globus terraqi s una de les formes ms comu- desenvolupament dels

ELS MERIDIANS I ELS PARALLELS

Meridians terrestres Parallels terrestres

COM PODEM SABER QUIN ANY S DE TRASPS? EL MAPA MS ANTIC

Phileas Fogg, el fams personatge ideat per Ju-

ELS PLANETES DEL SISTEMA SOLAR

Mercuri 57.910.000 4.878 58,6 dies 88 dies terrestres

Venus 108.900.000 12.104 243 dies (retrgrad)* 255 dies terrestres

Terra 146.600.000 12.756 1 dia = 23 h 56 min 4 s 1 any = 365,26 dies terrestres

Mart 227.940.000 6.794 24 h 37 min 23 s 1,9 anys terrestres

Jpiter 778.330.000 142.800 9 h 55 min 11,9 anys terrestres

Saturn 1.429.400.000 120.000 10 h 14 min 29,5 anys terrestres

Ur 2.870.990.000 52.000 17 h 14 min (retrgrad)* 84 anys terrestres

Nept 4.504.300.000 48.000 16 h 7 min 164,8 anys terrestres

Voyager 1 Jpiter i Saturn 1979-1980 Martin Waldseemller, el primer mapa

RECURSOS BIBLIOGRFICS I MULTIMDIA

http://clio.rediris.es/fichas/cartografia.htm Atles general Santillana (2008).

Sessions per donar suport al professorat en aquesta tasca.

Les cincies socials en el cinema.

Proves davaluaci de continguts.

Aula Virtual Santillana, un entorn de serveis educatius.

Epgraf 1: La Terra i el sistema solar Refor i suport. Unitat 1

Els epgrafs anteriors

Meridians terrestres Parallels terrestres

Assenyala la Terra amb un cercle.

_.La ________________ s la capa slida externa de la Terra.

B Est formada principalment per

3 Tenint en compte la direcci dels rajos solars:

De quin tipus de mapa es tracta? Com ho saps?

3 En la taula segent hi ha el calendari i lhora dels partits que es disputaran.

Escriu en cada cas en quina estaci de lany jugaran aquests partits.

Desprs del partit, els jugadors volen