1r

trimestre
PROVA D’AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES

Nom: Curs: Data:

La migració

El mar, esvalotat a punta del dia, aixecava unes ones
que semblaven músculs, llises i blaves, i l’escuma del
solc que feia el vaixell s’escampava suaument rere nos-
tre com una cua de paó, blanca però, i llambrava cons-
tel·lada de bombolles. El sol era pàl·lid, i cap a l’est,
a l’horitzó, tenyit de groc. Davant nostre s’estenia una
taca de terra de color de xocolata arraulida sota la boi-
rina, amb un farbalà d’escuma al peu. Era Corfú: vam
forçar la mirada per distingir les formes de les mun-
tanyes, per descobrir les valls, els cims, els barrancs i
les platges, però només vèiem una silueta borrosa. Lla-
vors, de sobte, va aparèixer el sol a l’horitzó i el cel va
tornar-se d’un color blau com si l’haguessin esmaltat,
el blau dels ulls d’un gaig. Les corbes interminables i
meticuloses del mar van flamejar un instant i després
es van tornar d’un color porpra reial molt intens i cla-
pejat de verd. La boirina es va alçar, tot de cintes rà-
pides i lleugeres, se’ns va mostrar l’illa, vam veure’n
les muntanyes, que semblaven endormiscades sota
una manta arrugada de color marró, tot de plecs ta-
cats de verd, els oliverars, i al llarg de la costa platges
corbades, blanques com ullals entre roquissars que
semblaven ciutats enrunades, roques brillants, daura-
des, roges i blanques. Vam doblar el cap del nord, una
mena d’espatlla feta de penya-segats de color vermell
foradats de tot de coves gegantines. Les fosques ones
alçaven el solc del vaixell i se l’enduien suaument cap a
la costa, fins que, davant mateix de les entrades de les
coves assedegades, es desfeia xiulant entre les roques.
En doblar el cap, les muntanyes van desaparèixer len-
tament i vam veure que l’illa, borrosa de la irisació ar-
gentada i verda de les oliveres, baixava. De tant en tant
albiràvem el dit amonestador d’un xiprer negre retallat
al cel. Les aigües poc fondes de les badies eren bla-
ves d’un blau de papallona i fins sentíem, superposat
al soroll del motor del vaixell, els crits gojosament es-
tridents de les cigales, que semblaven, arribats de la
costa, un cor de febles veuetes humanes.
Gerald Durrell. La meva família i altres animals
(traducció de Pep Julià)

1 Marca l’opció que s’ajusta millor al significat general del text:

  El narrador descriu l’estat general de la mar i del cel.

  El narrador descriu una visió general de l’illa de Corfú.
  El narrador descriu el vaixell i els seus moviments.

2 Contesta aquestes preguntes:

•  Quin canvi meteorològic es produeix en el text?

•  En quin moment canvia el paisatge de l’illa?

3 Marca de quin tipus és la descripció que conté aquest text:

  D’una persona   D’un objecte   D’un paisatge

  Objectiva   Subjectiva

•  És una descripció objectiva o subjectiva?

112 DIA A DIA A L’AULA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n ESO. Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
 PROVA 2

4 Busca en el text dos exemples de cadascuna d’aquestes característiques dels textos descriptius:

•  Verbs que signifiquen estats o situacions:

•  Verbs en imperfet d’indicatiu:

•  Adjectius qualificatius:

•  Comparacions:

5 Busca informació a Internet que et permeti ubicar geogràficament l’espai descrit. Indica quina pista has seguit.




6 Escriu una descripció objectiva de l’illa de Corfú en l’actualitat (situació, extensió, població, activitats econòmiques, etc.).






7 Reescriu aquest fragment del text com si en comptes de fa temps hagués passat ara fa poc:

Llavors, de sobte, va aparèixer el sol a l’horitzó i el cel va tornar-se d’un color blau com si l’haguessin esmaltat, el
blau dels ulls d’un gaig. Les corbes interminables i meticuloses del mar van flamejar un instant i després es van
tornar d’un color porpra reial molt intens i clapejat de verd. La boirina es va alçar, tot de cintes ràpides i lleugeres,
se’ns va mostrar l’illa, vam veure’n les muntanyes, que semblaven endormiscades sota una manta arrugada de
color marró.









DIA A DIA A L’AULA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n ESO. Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 113
 1r
trimestre
PROVA D’AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES

Nom: Curs: Data:

8 Escriu oracions atributives amb aquests subjectes i aprofitant la informació del text:

•  Les muntanyes de l’illa

•  Les platges

•  El cap del nord

•  Les badies

9 Escriu un breu diàleg entre dos dels tripulants del vaixell. Cada un explicarà a l’altre el que va descobrint de l’illa
de Corfú. Procura que la conversa tingui una certa intenció literària.









10 Marca l’oració correcta de cada parella:

  Des del vaixell es veu la illa de Corfú.   El paisatge de Corfú és típicament mediterrani.
  Des del vaixell es veu l’illa de Corfú.   El paissatge de Corfú és típicament mediterrani.

  A vegades la mar està llisa i a vegades està arrissada. –Vols dir que el narrador és el patró del vaixell?
  A vegades la mar està llisa i a vegades està arrisada.   –No, no crec que ho sigui.
  –No, no crec que el sigui.
  Quan va aparèixer el sol, vam veure bé la terra.
  Quan va aparéixer el sol, vam veure bé la terra.   Els roquissars es veien borrosos.
  Els roquissars es veien borrossos.
  Gerald Durrell fou un escriptor anglés.
  Gerald Durrell fou un escriptor anglès.

  Doblat el cap del nord, Corfú és tota una altra cosa.

  Doblat el cap del nord, Corfú és tota una altre cosa.

11 Defineix cadascun d’aquests accidents geogràfics que s’esmenten en el text:

•  barranc:

•  cap:

•  penya-segat:

•  badia:

114 DIA A DIA A L’AULA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n ESO. Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
 PROVA 2

12 Llegeix atentament aquesta descripció de Salvador Espriu i contesta, oralment o per escrit, les preguntes
que tens a continuació:

La plaça del poble

La plaça del poble, un dia d’hivern. Avui el sol havia perdut la seva acostumada placidesa i escampava arreu una
claror agra. Sol pàl·lid, que enlluernava i no escalfava gens. Penetrava calmosament en la penombra de tots els
portals, mirava per l’escletxa d’un finestró mig obert, tafanejava de cua d’ull el misteri d’una cambra i es volia
mostrar protector com als dies d’estiu. Però no ho aconseguia. Totes les cases el rebutjaven, malpensaven d’ell,
temien la malifeta d’una burla i el llançaven fora, defugint la fredor dels seus raigs. I el pobre sol es quedava quiet,
ja derrotat i nu, i estrafeia a la plaça una ganyota de malalt.
Allí anava a parar tota la vida del poble. Silenci i renecs, pols i mandra. Enterraments i casoris s’arrengleraven a
la plaça en una barreja amistosa, i la murmuració i la blasfèmia no hi tenien límits. S’hi parlava del mal sols per la
golafreria de sentir-se la boca socarrimada pel seu foc i el seu regust. La gent mercadejava amb la desesperació
del proïsme i reia sense pietat les caigudes i les tares del veí. Es desfeia en el fang del fals testimoni la reputació
del parent, de la noia, de l’amic. Veus rogalloses, malediccions, mosques, fortor de vi i de bacallà sec. Els gossos
llepaven la sang del porc sacrificat el dia abans. S’amuntegaven deixalles de menjar, sucs i desferres de totes les
cases. Els vailets s’empaitaven amb pedres, ressonaven els passos d’un cec, cantava un gall. I la plaça s’adormia
amb un gest de cansament, al capvespre, plena de l’odi i el menyspreu de la llum de la lluna.
Salvador Espriu. Laia

•  És una descripció objectiva o subjectiva?

•  En què s’aprecia que és un text literari?

•  Transmet una visió positiva o negativa del poble?

13 Explica els recursos expressius i els temes següents en aquest text:

•  Personificació del sol:

•  Acumulació de trets negatius:

•  Descripció d’aspectes físics:

•  Descripció d’aspectes psicològics:

•  Pas del temps (anual):

•  Pas del temps (diari):

DIA A DIA A L’AULA LLENGUA CATALANA I LITERATURA 2n ESO. Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 115