Dia A Dia Fisica I Quimica 1 Btx. - 573288

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT
Dia a dia a l'aula

Recursos didàctics
Física i Química
BATXILLERAT
Dia a dia a l’aula de Física i Química per a 1r de Batxillerat és

una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada en el
departament d’Edicions Educatives de Santillana Educación, SL,
dirigit per Teresa Grence Ruiz.
En la realització han intervingut:
TEXT
Carmen Casares Antón
Dionisio Escobar Pastor
Alfredo Forcada Mateo
Francisco Javier Holgado Pérez
Ester Mayoral Pastor
Andrea Pastor Fernández
Maribel Siles González
María del Carmen Vidal Fernández
EDICIÓ
Raúl Carreras Soriano
María de los Ángeles Agudo Bueno
Mediúscula, mitjans educatius, SL
EDICIÓ EXECUTIVA
David Sánchez Gómez
DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Antonio Brandi Fernández
Índex
Per què SABER FER? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

Les claus del projecte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6
Presentació dels materials. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11
Recursos didàctics
Unitat 0 – La mesura. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
Unitat 1 – Les substàncies i la seva identificació. . . . 33
Unitat 2 – Els gasos. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 75
Unitat 3 – Dissolucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 105
Unitat 4 – Reaccions químiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 139
Unitat 5 – Termodinàmica química. . . . . . . . . . . . . . . . . 167
Unitat 6 – Química del carboni . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 207
Unitat 7 – El moviment. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247
Unitat 8 – Tipus de moviments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 281
Unitat 9 – Les forces. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 331
Unitat 10 – Dinàmica. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 373
Unitat 11 – Treball i energia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 417
Unitat 12 – Forces i energia. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 451
Per què SABER FER?
Tots tenim una passió. Des de la seva fundació, fa més de 50 anys, Grup Promotor / Santillana
no ha deixat de treballar, investigar, realitzar productes i serveis i buscar innovacions que mi-
llorin l’educació, com a forma de construir un món millor per a tots.
El fruit d’aquest compromís ha estat una llarga història de grans projectes educatius. Projec-
tes concebuts des de la realitat social i acadèmica existent a cada moment, nascuts amb vo-
cació d’acompanyar els alumnes en la seva aventura d’aprendre i de dotar el professorat de
totes les eines i recursos necessaris per dur a terme la tasca d’educar.
Així, el nostre nou projecte, SABER FER, sorgeix com a resposta a una nova llei educativa, la
LOMCE, i als intensos canvis que s’estan produint en tots els aspectes de la nostra vida.
Avui, més que mai, a la societat de la informació, en un món cada vegada més global, regit per
un canvi ràpid i constant, l’educació marca la diferència. Vivim un present de grans interro-
gants que mereixen grans respostes. Cal educar avui els ciutadans d’un demà que està per
construir.
L’educació s’ha centrat tradicionalment en l’ensenyament de continguts, es tractava de saber.
Avui, la comunitat educativa és conscient que cal fer un pas endavant: a més de saber cal
SABER FER. L’aprenentatge per competències és el model triat per aconseguir amb èxit els
nous objectius que la societat reconeix com a necessaris a l’educació d’infants i adolescents.
Saber comunicar, interpretar, deduir, formular, valorar, seleccionar, triar, decidir, comprometre’s,
assumir, etc. és avui tan important com conèixer els continguts tradicionals de les nostres
matèries. Necessitem treballar amb idees, ser capaços de resoldre problemes i prendre deci-
sions en contextos canviants. Necessitem ser flexibles, versàtils, creatius…
Però el nom de la sèrie té un segon significat. Per superar el repte que tenim per davant, Grup
Promotor / Santillana aportarà tot el seu SABER FER, serà al costat del professorat i els alum-
nes, oferint materials, serveis, experiència… per garantir aquest èxit.
L’IMPULS QUE NECESSITA

EL SEU FUTUR
DIA A DIA A L’AULA FÍSICA I QUÍMICA 1 BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L. 5
Les claus del projecte
SABER FER
L’OBJECTIU: QUE ELS ALUMNES ADQUIREIXIN
LES COMPETÈNCIES QUE NECESSITA UN CIUTADÀ DEL SEGLE XXI
Tots som conscients que la societat actual requereix unes capacitats molt diferents de les que
es demanaven fins fa poc temps. Necessitem persones capaces de
• Fer-se preguntes pertinents.
• Informar-se a través de fonts diverses, textuals o gràfiques, cosa que implica:
– Buscar informació.
– Interpretar aquesta informació de forma coherent amb el tipus de font.
• Pensar de manera reflexiva, crítica i creativa.
• Crear-se una opinió, un judici, i prendre decisions adequades.
• Comunicar-se oralment i per escrit.
• Fer connexions: connectar el que s’ha après amb la vida real (propera o llunyana) i connectar
els sabers de les diferents matèries entre si.
• Participar i comprometre’s, donar servei a la comunitat.
• Treballar cooperativament amb uns altres.
• Tenir sempre present la perspectiva ètica, tenir intel·ligència emocional i ètica.
• Aprendre al llarg de la vida.
Aquest objectiu es materialitza en l’estructura de les unitats didàctiques del material de l’alum-
ne i en els diferents projectes que formen la Biblioteca del Professorat.
UNA METODOLOGIA CENTRADA EN L’ALUMNE, PERQUÈ AQUEST ASSOLEIXI UNA

VERITABLE COMPRENSIÓ I ES CONVERTEIXI EN UNA PERSONA COMPETENT
El projecte SABER FER combina el millor de la tradició escolar i les aportacions de les noves
metodologies. L’escola ha de ser capaç de desenvolupar sabers sòlids, ja que només és
possible pensar i actuar sobre allò que coneixem amb profunditat, però també d’educar per-
sones que converteixin el coneixement en acció i amb sòlides habilitats socials i morals. Al
projecte SABER FER:
• L’alumne és el centre del seu propi aprenentatge: es fa preguntes, busca informació
is’informa, participa, aprèn a controlar el seu aprenentatge, emprèn projectes…
• Es combinen activitats senzilles i tasques més complexes, excel·lents per desenvolupar les
competències, ensenyar a pensar als alumnes, resoldre problemes i situacions reals,
desenvolupar el pensament creatiu…
• S’incorpora l’aprenentatge cooperatiu com a element destacat, tant en activitats dins del
llibre de l’alumne, com en projectes específics de la Biblioteca del professor.
• Es desenvolupa l’aprenentatge per projectes, tant en el material de l’alumne com en pro-
jectes específics de la Biblioteca del Professorat.
• Es busca una educació que vagi més enllà de l’acadèmic, que plantegi situacions que fomen-
tin la participació dels alumnes, l’emprenedoria i que l’alumne s’involucri en la seva realitat
quotidiana, en els problemes i realitats del centre escolar, del seu barri, però també a escala
global i planetària. En definitiva, relacionar aprenentatge i servei a la comunitat, aprenen-
tatge i compromís social.
Aquesta varietat de plantejaments del projecte SABER FER converteix l’aula en un escenari
d’experiències diverses i enriquidores per a l’alumne.
6 DIA A DIA A L’AULA FÍSICA I QUÍMICA 1 BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.
UNA ESCOLA INCLUSIVA,
EN LA QUAL TOTHOM DESENVOLUPI LES SEVES CAPACITATS I TALENTS
Per a això, els llibres de l’alumne disposen de seccions d’ampliació i reforç, i la Biblioteca del
Professorat de plans de suport i reforç per als alumnes amb dificultats i un programa
d’aprofundiment per a aquells que poden anar més enllà.
UN POTENT SISTEMA D’AVALUACIÓ COM A GARANTIA D’ÈXIT
L’avaluació sempre ha tingut un paper destacat a l’escola. Al llarg de les últimes dècades s’ha
anat imposant una concepció de l’avaluació contínua i formativa, l’objectiu de la qual és
detectar les dificultats dels alumnes a fi de decidir mecanismes que els permetin superar-les.
El paper de l’avaluació es veurà reforçat amb la LOMCE, ja que presenta una innovació com la
introducció d’avaluacions externes que tots els alumnes han de passar en determinades fites
de la seva vida escolar. El projecte SABER FER inclou:
• Proves d’avaluació de continguts i proves d’avaluació per competències per a totes les
matèries, relacionades amb els estàndards d’aprenentatge.
• Rúbriques d’avaluació.
• Diferents eines informàtiques:
– Deures, per al seguiment diari dels alumnes
– Generador de proves
– Informes i estadístiques
– Biblioteca de proves externes, nacionals i internacionals
L’ATENCIÓ ESPECIAL A LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ
Als llibres de l’alumne i la Biblioteca del Professorat són recurrents les activitats i tasques que
requereixen l’ús de les TIC.
L’ensenyament digital es veu potenciat pels nostres productes digitals, LlibreMèdia i Llibre-
Net, i per l’Aula Virtual, un entorn digital amb productes, aplicacions i serveis per a alumnes i
professors.
En què es concreta el projecte
SABER FER en la Física
i Química de 1r de Batxillerat
NOUS LLIBRES PER A UNS NOUS TEMPS
Física i Química per a 1r de Batxillerat és un llibre amb una estructura didàctica centrada en
el treball del propi alumne, en l’adquisició de competències i en els pressupòsits del
pensament creatiu. Per a primer de batxillerat són dos volums: el llibre per a l’alumnat i un
quadern de formulació.
El llibre per a l’alumnat:
• El punt de partida de les unitats didàctiques és centrar l’alumnat mitjançant una fotografia
acompanyada d’un text breu relacionats amb els continguts de la unitat:
Observem la fotografia. Es diu que el secret de la creativitat i de l’aprenentatge és a provocar
el pensament, provocar que els alumnes es facin preguntes, no només donar respostes. La
imatge anima l’alumnat a plantejar-se els seus interrogants sobre una qüestió.
Llegim el text i responem, amb la resta del grup, per resoldre entre tots les preguntes que
s’hi plantegen.
• A continuació, es desenvolupen els continguts de la unitat didàctica. Juntament amb el con-
tingut conceptual, degudament ordenat i estructurat, s’inclouen una sèrie d’elements:
– REPÀS, a l’inici de cada unitat, dedica una o dues pàgines a recordar conceptes de ma-
temàtiques o de física i química que cal refrescar per abordar els continguts de la unitat.
– SABER-NE MÉS planteja idees o conceptes, relacionats amb els continguts de la pàgina,
perquè l’alumnat explori coneixements.
– LA CIÈNCIA A LES TEVES MANS permet a l’alumnat reconèixer la ciència i la tecnologia
en determinats aspectes quotidians; se solen acompanyar amb una foto.
– RECORDA, quan cal, al marge s’acompanya amb un requadre que porta a la memòria al-
gun concepte matemàtic o de física i química que ajuda a comprendre els continguts que
es tracten.
– EINES MATEMÀTIQUES són conceptes o procediments matemàtics que no s’han tractat
en cursos anteriors i que són útils per al que es tracta en la pàgina.
– EXEMPLES RESOLTS mostra com posar en pràctica el que s’acaba de tractar per, així,
consolidar l’aprenentatge.
– ACTIVITATS, a peu de pàgina o al marge, proposen consolidar el concepte acabat d’apren-
dre en l’explicació o amb l’exemple resolt.
– SABER FER recull l’aprenentatge dels procediments i habilitats que es relacionen directa-
ment amb els continguts de la unitat. Saber i SABER FER formen, per tant, una unitat
d’aprenentatge; no es presenten deslligats.
• En les activitats finals, l’alumne, juntament amb més exemples resolts, repassa, ordenats
per epígrafs, els continguts principals de la unitat. Amb la solució numèrica després de cada
activitat es verifica si ha assolit els estàndards d’aprenentatge determinats per l’adminis-
tració educativa.
• Després de les activitats finals, hi ha una pàgina de resum final de la unitat que permet tenir
una referència resumida de tots els continguts estudiats a la unitat.
• La pàgina final FÍSICA I QUÍMICA A LA VIDA obre un tema que està en relació amb el que
s’ha tractat a la unitat i forma part, o en formarà part d’aquí pocs anys, de la vida de l’alum-
nat, però no del currículum. Es tanca amb algunes activitats que permeten constatar si s’ha
entès el problema que es planteja, investigar més sobre l’assumpte, opinar sobre el tema
obert al voltant de l’assumpte o aplicar les TIC en consonància amb el que s’ha exposat.
El quadern de Formulació i nomenclatura químiques:
• Un ordenat itinerari, des del més elemental al més complex de la formulació que correspon
conèixer al nivell educatiu del batxillerat.
• Amb activitats molt variades proposades adreçades a l’aprenentatge.
• S’han tingut en compte les últimes recomanacions vigents de la UIPAC.
I, per descomptat, llibres amb l’habitual rigor i cura editorial de Grup Promotor / Santilla-
na: conceptes clars i adaptats a l’edat; il·lustracions de gran qualitat i alt valor representatiu de
diferents tendències i èpoques; textos escollits a consciència per les seves possibilitats per a
l’anàlisi i la reflexió per la seva relació amb els continguts; activitats diverses, organitzades per
a treballar diferents objectius, tant de forma individual com grupal, etc.
UNA BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT,

QUE ATÉN TOTES LES NECESSITATS DELS DOCENTS
Per al seu dia a dia a l’aula:

• Programació didàctica.
• Recursos didàctics per a cada unitat:
– Fitxes de problemes resolts.
– Fitxes de més problemes.
– Experiències de laboratori o a l’aula.
Sistema d’avaluació
• Proves d’avaluació de continguts.
• Proves d’avaluació per competències.
Solucionari del llibre de l’alumne.
Tutoria, sessions per donar suport al professorat en aquesta tasca.
Competències per al segle xxi. Projectes i tasques per al seu desenvolupament
• Lectures de física i química.
• Grans biografies.
• Física i química a la premsa.
• Matemàtiques per a física i química.
• Autonomia i iniciativa.
– Olimpíades de química.
– Olimpíades de física.
• El paper de la dona en la ciència i la tecnologia.
UNA OFERTA DIGITAL potent
• Aula Virtual Santillana, un entorn de serveis educatius.

• LlibreNet, un autèntic llibre digital, que permet treure el màxim partit a les noves tecnolo-
gies de la informació..
Presentació dels materials
El model de programació didàctica d’aula de Grup Promotor / Santillana

El present document ofereix un exemple del model de programació didàctica d’aula (PDA) de
Santillana per a l’àrea de Física i Química de 1r de Batxillerat.
La programació pretén ser una eina que faciliti als professors les tasques següents::
• Planificar el seu treball de forma eficaç.
• Reflexionar sobre el procés d’aprenentatge dels alumnes.
• Establir pautes clares per a l’avaluació.
Pel que fa a la PDA s’ha desenvolupat un rigorós sistema de rúbriques per a l’avaluació. El
conjunt de materials compost per les programacions didàctiques d’aula i les rúbriques per a
l’avaluació constitueix un suport molt valuós per orientar el treball docent i facilitar la seva
aplicació a l’aula.
La programació didàctica d’aula que recull aquest document està elaborada sobre el Reial
decret 1105/2014, de 26 de desembre de 2014, pel qual s’estableix el currículum bàsic d’edu-
cació secundària obligatòria i de batxillerat.
Les competències educatives del currículum
‹‹En línia amb la Recomanació 2006/962/EC, del Parlament Europeu i del Consell, de 18 de
desembre de 2006, sobre les competències clau per a l’aprenentatge permanent, aquest
Reial decret es basa en la potenciació de l’aprenentatge per competències, integrades en
els elements curriculars per propiciar una renovació en la pràctica docent i en el procés d’en-
senyament i aprenentatge. Es proposen nous enfocaments en l’aprenentatge i avaluació, que
han de suposar un canvi important de les tasques que han de resoldre els alumnes, i planteja-
ments metodològics innovadors. La competència suposa una combinació d’habilitats pràcti-
ques, coneixements, motivació, valors ètics, actituds, emocions i altres components socials i
de comportament que es mobilitzen conjuntament per aconseguir una acció eficaç. Es tenen
en compte, doncs, com a coneixement en la pràctica, un coneixement adquirit a través de la
participació activa en pràctiques socials que, com a tals, es poden desenvolupar tant al context
educatiu formal, a través del currículum, com als contextos educatius no formals i informals››.
‹‹S’adopta la denominació de les competències clau definides per la Unió Europea. Es conside-
ra que “les competències clau són aquelles que totes les persones necessiten per realitzar-se
i desenvolupar-se personalment, així com per a la ciutadania activa, la inclusió social i l’ocupa-
ció”. S’hi identifiquen set competències clau essencials per al benestar de les societats euro-
pees, el creixement econòmic i la innovació, i s’hi descriuen els coneixements, les capacitats i
les actituds essencials vinculades a cada una››.
Les competències clau del currículum són les següents:
• Comunicació lingüística (CL).
• Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia (CMCT).
• Competència digital (CD).
• Aprendre a aprendre (AA).
• Competències socials i cíviques (SC).
• Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (IE).
• Consciència i expressions culturals (CEC).
Objectius del batxillerat
a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una consciència
cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució espanyola, així com pels drets
humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d’una societat justa i equitativa.
b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar de forma responsable i
autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre pacíficament els conflic-
tes personals, familiars i socials.
c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i valorar
críticament les desigualtats i discriminacions existents, i en particular la violència contra la
dona i impulsar la igualtat real i la no discriminació de les persones per qualsevol condició
o circumstància personal o social, amb atenció especial a les persones amb discapacitat.
d) Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com a condicions necessàries per a
l’aprofitament eficaç de l’aprenentatge, i com a mitjà de desenvolupament personal.
e) Dominar, tant en la seva expressió oral com a escrita, la llengua castellana i, si s’escau, la
llengua cooficial de la seva comunitat autònoma.
f) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.
g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la comunicació.
h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus antecedents
històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de forma solidària en el de-
senvolupament i millora del seu entorn social.
i) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats bàsi-
ques pròpies de la modalitat triada.
j) Comprendre els elements i procediments fonamentals de la recerca i dels mètodes cientí-
fics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la tecnologia en el
canvi de les condicions de vida, així com refermar la sensibilitat i el respecte cap al medi
ambient.
k) Refermar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa, treball en
equip, confiança en un mateix i sentit crític.
l) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com a fonts de
formació i enriquiment cultural.
m) Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.
n) Refermar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.
Blocs de continguts
En cadascuna de les àrees curriculars, els continguts, els criteris d’avaluació i els estàndards
d’aprenentatge apareixen organitzats en blocs.
Física i química
L’ensenyament de la física i la química juga un paper central en el desenvolupament intel·lec-
tual de l’alumnat i comparteix amb la resta de les disciplines la responsabilitat de promoure-hi
l’adquisició de les competències bàsiques perquè es puguin integrar en la societat de forma
activa. Com a disciplina científica, té el compromís afegit de dotar l’alumne d’eines específi-
ques que li permetin afrontar el futur amb garanties, participant en el desenvolupament
econòmic i social a què està lligada la capacitat científica, tecnològica i innovadora de la socie-
tat mateixa. Perquè aquestes expectatives es concretin, l’ensenyament d’aquesta matèria ha
d’incentivar un aprenentatge contextualitzat que relacioni els principis en vigor amb l’evolució
històrica del coneixement científic; que estableixi la relació entre ciència, tecnologia i societat;
que potenciï l’argumentació verbal, la capacitat d’establir relacions quantitatives i especials,
així com la de resoldre problemes amb precisió i rigor.
La matèria de Física i Química [...] a primer curs de batxillerat té un caràcter essencialment
formal i està enfocada a dotar l’alumne de capacitats específiques associades a aquesta disci-
plina. […]
El primer bloc de continguts, comú a tots els nivells, està dedicat a desenvolupar les capacitats
inherents al treball científic, partint de l’observació i experimentació com a base del coneixe-
ment. […]
A primer de batxillerat, l’estudi de la química s’ha seqüenciat en quatre blocs: aspectes quan-
titatius de química, reaccions químiques, transformacions energètiques i espontaneïtat de
les reaccions i química del carboni. Aquest darrer adquireix una importància especial per la
seva relació amb altres disciplines que també són objecte d’estudi a batxillerat. L’estudi de la
física consolida l’enfocament seqüencial (cinemàtica, dinàmica, energia) esbossat en el segon
cicle d’ESO. L’aparell matemàtic de la física pren, alhora, més rellevància en aquest nivell, per
la qual cosa convé començar l’estudi pels blocs de química, per tal que l’alumnat pugui adqui-
rir les eines necessàries proporcionades per la matèria de matemàtiques.
No hem d’oblidar que l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) mereix
un tractament específic en l’estudi d’aquesta matèria. […] Finalment, l’elaboració i defensa de
treballs d’investigació sobre temes proposats o de lliure elecció té com a objectiu desenvolu-
par l’aprenentatge autònom de l’alumnat, aprofundir i ampliar continguts relacionats amb el
currículum i millorar-ne les habilitats tecnològiques i comunicatives.
Els continguts de l’àrea de Física i Química s’estructuren en els blocs següents:
• Bloc 1. L’activitat científica.
• Bloc 2. Aspectes quantitatius de la química.
• Bloc 3. Reaccions químiques.
• Bloc 4. Transformacions energètiques i espontaneïtat de les reaccions químiques.
• Bloc 5. Química del carboni.
• Bloc 6. Cinemàtica.
• Bloc 7. Dinàmica.
• Bloc 8. Energia.
FITXES DE TREBALL
Els alumnes i les alumnes són molt diversos, tant pel que fa al nivell acadèmic com pels inte-
ressos i grau de motivació. Les fitxes d’aquesta secció tenen com a objectiu proporcionar re-
cursos per atendre la diversitat de l’alumnat.
Les fitxes proposen treballar els conceptes fonamentals de cada unitat didàctica de maneres
diverses, atenent els diferents tipus de dificultats que obstaculitzen l’aprenentatge.
• Conceptes i continguts fonamentals. Sovint, cal reprendre alguns continguts bàsics de les
unitats didàctiques per enfortir els coneixements. Per això, moltes fitxes en reforcen l’apre-
nentatge.
• Organització de coneixements. Els materials ajuden l’alumnat a estructurar els continguts
fonamentals de la unitat didàctica d’una manera pràctica, visual i sintètica.
• Més competent. La LOMCE insisteix en l’aprenentatge per competències com a nou mèto-
de d’ensenyament i aprenentatge. Les fitxes d’aquesta secció proposen el desenvolupament
de les habilitats competencials de l’alumnat mitjançant cerques d’informació, treballs coo-
peratius, elaboració de projectes d’investigació, presa de decisions…
• Repàs acumulatiu. Les propostes d’aquesta secció desenvolupen l’aprenentatge continu,
de manera que l’alumnat relacioni conceptes i procediments de diverses unitats didàctiques.
Les fitxes també s’adrecen als alumnes que poden anar més enllà del nivell mitjà de l’aula o
bé als qui manifestin un interès especial per determinats aspectes. Presenten una metodologia
indagatòria i plantegen investigacions senzilles.
Finalment, en cada unitat didàctica es plantegen Experiències perquè els professors que ho
creguin convenient des de fer una demostració a classe a organitzar una experiència al labo-
ratori hi trobin algunes idees associades als continguts de la unitat.
L’AVALUACIÓ A LA LOMCE
L’avaluació constitueix una fase fonamental del procés educatiu::

• Ens informa del grau d’adquisició dels continguts i del desenvolupament de les competèn-
cies per part de l’alumnat.
• És un instrument fonamental per orientar la tasca docent, ja que a causa dels seus resultats
és possible elaborar plans específics perquè cada alumne desenvolupi millor les seves ca-
pacitats o habilitats, reforçant i millorant en determinats camps en uns casos o aprofundint
i comprenent nous continguts en d’altres.
AVALUACIONS EXTERNES
La Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) planteja importants innova-
cions relacionades amb el procés d’avaluació, la principal de les quals és, sens dubte, l’establi-
ment de quatre avaluacions externes:
• En finalitzar els cursos de 3r i 6è de primària.
• Després de 4t d’educació secundària obligatòria.
• En finalitzar 2n de batxillerat.
Les proves de primària són avaluacions de diagnòstic que tenen com a objectiu comprovar
l’adquisició de destreses i de competències per part dels alumnes, de manera que si es detec-
ta qualsevol carència es puguin establir plans específics de millora.
No obstant, les proves de 4t d’ESO i de 2n de batxillerat tenen importants efectes acadèmics:
si no se superen, els alumnes no obtindran els títols de graduat en ESO i de batxillerat, respec-
tivament.
AVALUACIONS EXTERNES A LA LOMCE
3r primària 6è primària 4t ESO 2n batxillerat
Obtenció
Obtenció del
Diagnòstic Diagnòstic del títol de
títol de batxiller
graduat en ESO
UN COMPLET SISTEMA D’AVALUACIÓ
El projecte SABER FER ofereix un ampli conjunt de recursos per facilitar la tasca del professo-
rat i respondre a les seves necessitats, atenent tots els aspectes de l’avaluació:
• Avaluació de continguts. Proves de control per a cada unitat didàctica per comprovar el
nivell d’adquisició dels principals conceptes i procediments.
• Avaluació per competències. Proves que avaluen el grau d’adquisició de les competèn-
cies..
• Rúbriques d’avaluació. Document en què es proporcionen, per a cada unitat didàctica,
criteris per a l’observació i el registre del grau d’avenç de l’alumnat, segons els estàndards
d’aprenentatge.
• Avaluacions externes: nacionals i internacionals. Anàlisi de les principals avaluacions
externes d’àmbit autonòmic, nacional i internacional, destinades a l’alumnat.
RECURSOS PER A L’AVALUACIÓ DE CONTINGUTS
L’avaluació de continguts permet controlar el procés d’ensenyament i aprenentatge, efectuant

una comprovació permanent del nivell d’adquisició de continguts.
Per tal de facilitar aquesta tasca es proporcionen per a totes les unitats didàctiques:
• Proves de control. S’ofereixen dues proves:
– Prova B. Prova de nivell bàsic en què s’avaluen els continguts mínims que ha d’adquirirtot
l’alumnat.
– Prova A. Prova de nivell avançat.
• Estàndards d’aprenentatge i solucions. En una taula es relacionen els criteris d’avaluació
i els estàndards d’aprenentatge del currículum de cada unitat amb les activitats de les pro-
ves. A més, s’hi inclouen les solucions de totes les activitats.
LES COMPETÈNCIES A LA LOMCE
Les competències són un conjunt integrat de capacitats (coneixements, estratègies, destreses,

habilitats, motivacions, actituds...) que l’alumnat ha de posar en joc per donar resposta a pro-
blemes quotidians, per bé que complexos, de la vida ordinària.
La nova llei d’educació, basant-se en el Marc de Referència Europeu per a les competències
clau en l’aprenentatge permanent, ha definit set competències que l’alumnat ha d’haver ad-
quirit en finalitzar la seva trajectòria acadèmica.
Aquestes competències són les següents:
Competències
És l’habilitat per expressar i interpretar conceptes, pensaments,

Comunicació sentiments, fets i opinions de forma oral o escrita (escoltar,
lingüística parlar, llegir i escriure) i d’interactuar lingüísticament de forma
adequada i creativa en tots els contextos.
Competència
matemàtica Integra l’habilitat d’aplicar els conceptes matemàtics per tal
i competències de resoldre problemes en situacions quotidianes, juntament
bàsiques amb la capacitat d’aplicar el coneixement i el mètode científic
en ciència per explicar la natura.
i tecnologia
Competència Implica l’ús segur i crític de les tecnologies de la informació i la

digital comunicació en la formació, el treball i l’oci.
Engloba les habilitats necessàries per aprendre, organitzar

Aprendre
el propi aprenentatge i gestionar el temps i la informació
a aprendre
eficaçment, ja sigui de forma individual o en grup.
Recull els comportaments que preparen a les persones per

Competència participar de manera eficaç i constructiva en la vida social,
social i cívica professional i cívica, en una societat cada vegada més
diversificada i plural.
Fa referència a l’habilitat de cada persona per transformar

les idees en actes, posant en pràctica la seva creativitat,
Sentit d’iniciativa
a la capacitat d’innovació i d’assumpció de riscos, i a les
i emprenedoria
aptituds necessàries per a la planificació i la gestió de
projectes.
Consciència Implica apreciar la importància de l’expressió creativa d’idees,

i expressió experiències i emocions a través de diversos mitjans (música,
cultural literatura, arts escèniques, arts plàstiques...).
La incorporació de les competències al currículum fa necessari integrar-les en les tasques i

activitats didàctiques que es desenvolupen en el procés d’ensenyament-aprenentatge i, per
tant, tenen una relació directa amb l’avaluació de l’alumnat. Això requereix que els estàndards
d’aprenentatge avaluables facin referència no tan sols als continguts propis de les diferents
àrees, sinó també a la contribució d’aquestes àrees a l’assoliment de les competències.
RECURSOS PER A L’AVALUACIÓ PER COMPETÈNCIES
Entre els recursos per a l’avaluació que s’inclouen en el projecte SABER FER es proporcionen
proves dissenyades per avaluar el desenvolupament i l’adquisició de les competències educa-
tives per part de l’alumnat.
Aquestes proves d’avaluació per competències són complementàries a les que es proposen
per a l’avaluació de continguts. Tant les unes com les altres avaluen els processos cognitius i
el progrés en l’aprenentatge, tot i que les segones estan més guiades pel currículum de les
àrees i les primeres, per la contribució d’aquestes àrees a la consecució de les competències
educatives.
En l’àrea de Física i Química per a primer curs de batxillerat, el nostre projecte editorial consta
dels elements següents:
• Proves d’avaluació per competències. Per a cada unitat s’ofereix una prova referida fona-
mentalment a les competències més vinculades amb l’àrea: competències socials i cíviques,
consciencia i expressió cultural, competència matemàtica i competències bàsiques en cièn-
cia i tecnologia.
• Estàndards d’aprenentatge. Els estàndards d’aprenentatge del perfil de la competència es
posen en relació amb les activitats.
• Solucions. S’inclouen les respostes a totes les activitats plantejades en cada prova.
Guió i recursos
de la unitat 0
0
PRESENTACIÓ
LA MESURA
PRESENTACIÓ
Aquest tema es presenta abans dels continguts propis En els continguts determinats pel ministeri per a aquesta
de l’assignatura de Física i Química com una referència matèria hi ha un primer bloc titulat «Bloc 1. L’activitat
disponible durant tot el curs. científica» que es pot treballar amb qualsevol dels continguts
El tema pretén recordar definicions i enfocaments propis dels temes de l’1 al 12 del llibre. No obstant això, en aquest
del treball científic tractats en cursos anteriors i aprofundir tema 0 es poden trobar algunes propostes metodològiques i
en algun aspecte nou per a l’alumnat. fonaments matemàtics per abordar aquest treball.
ESQUEMA DE LA UNITAT
1. Models i teories

El mètode 2. Observacions i experiments
científic 3. Confrontació teoria i experimentació
4. Revisió de models i teories
Magnituds: Unitats de mesura:

– Escalars o vectorials – unitats fonamentals: metre,
Magnituds quilogram, segon, ampere, kelvin,
– Discretes o contínues
i unitats de mesura mol, candela
– Fonamentals,
suplementàries o derivades – unitats suplementàries
– unitats derivades
A l’aparell: En els resultats: Fonts:

– sensibilitat – estadística – aleatòries, circumstancials
Incertesa de la mesura
– funcionament
i error
– calibratge – sistemàtiques, inevitables
– resposta amb les operacions
– diagrames cartesians
Representacions
– estadística de regressió
gràfiques
– mínims quadrats
– descripció del fenomen

Comunicació
– mostra ordenada de dades
científica
– exposició d’hipòtesis
0
BANC DE DADES
LES DISSOLUCIONS
MAGNITUDS I LES SEVES UNITATS
Magnitud Símbol Unitat de mesura Símbol

Longitud l, x, r, ... metre m
Massa m quilogram kg
fonamentals
Magnituds
Temps t segon s
Intensitat de corrent I, i ampere A
Temperatura termodinàmica T kelvin K
Quantitat de substància n mol mol
Intensitat lluminosa lv candela cd
Magnitud Definició Unitat de mesura Símbol
Magnituds Angle pla a (= l / l) radian rad
suplementàries Angle sòlid U (= l / l ) 2 2
estereoradian sr
Àrea l2 metre quadrado m2
Volum l3 metre cúbic m3
Velocitat l t -1 metre per segon m/s
Acceleració l t -2 metre per segon al quadrat m/s2
Densitat l -3 m quilogram per metre cúbic kg/m3
Freqüència t -1 hertz Hz
Força l m t -2 newton N
Pressió l -1 m t -2 pascal Pa
Magnituds derivades
Energia, Treball, quantitat de calor l 2 m t -2 joule J

Potència l 2 m t -3 watt W
Càrrega elèctrica ti coulomb C
Diferència de potencial elèctric l 2 m t -3 i-1 volt V
Resistència elèctrica l 2 m t t -3 i-2 ohm X
Capacitat l -2
m -1 4 2
t i farad F
Flux magnètic l 2 m t -2 i-1 weber Wb
Densitat del flux magnètic m t -2 i-1 tesla T
Inductància l 2 m t -2 i-2 henry H
Flux lluminós Iv U lumen lm
Il·luminació l -2 l v U lux lx
Dosi absorbida l 2 t-2 gray Gy
Moment d’una força l 2 m t -2 newton per metre N·m
Hi ha magnituds derivades que són molt complicades d’expressar com a combinació de les unitats
de les magnituds fonamentals. Per fer més senzilla la feina, per referirnos-hi se n’abrevia el nom. S’utilitza
el cognom d’algun científic el treball del qual va estar relacionat amb la magnitud que s’anomena. Per exemple,
per quantificar la magnitud força fem servir la unitat newton, abreviada N, en lloc de «metre quilo per segon
al quadrat», abreviat m kg s-2.
Per diferenciar-ho en escriure, si volem refererir-nos al nom del científic o al nom de la unitat, es canvia la primera
lletra: la inicial majúscula, per referir-nos a la persona i la inicial minúscula, per referir-nos a la unitat de mesura.
En l’abreviatura de la unitat de mesura, es conserva la majúscula si el nom de la unitat es pren del d’una persona.
Per exemple, A és l’abreviatura d’ampere (recordant André-Marie Ampère).
0
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 1
INCERTESA EN ELS RESULTATS
Les, en centímetres, de 12 estudiants d’un mateix grup són:

173, 171, 169, 177, 159, 168, 169, 168, 173, 163, 168 i 170.
a) Troba la mitjana aritmètica de les alçades del grup d’estudiants.
b) Troba la desviació típica de l’alçada d’aquest grup d’estudiants.
c) Expressa el valor de l’alçada del grup amb la seva incertesa.
d) Quants estudiants no estan representats dins del valor calculat?
a) El valor mitjà és el valor central:

173 + 171 + 169 + 177 + 159 + 168 + 169 + 168 + 173 + 163 + 168 + 170
h = = 169 cm
12
b) La desviació típica ens mesura la dispersió de les dades:
/ h2i 2
sh = - h =
N
173 2 + 171 2 + 169 2 + 177 2 + 159 2 + 168 2 + 169 2 + 168 2 + 173 2 + 163 2 + 168 2 + 170 2
= - 169 2 = 4,47 cm
12
c) El valor de l’alçada amb la seva incertesa:
h = h ! s h = (169 ! 4,5) cm = (164,5 , 173,5) cm
d) Representem els estudiants amb una aspa a la recta real. Si n’hi ha més d’un amb la mateixa alçada, es marca
amb diverses aspes superposades i l’interval d’incertesa amb un segment i parèntesis:

El nombre d’estudiants fora del marge d’incertesa és tres. Les seves alçades són 159, 163 i 177 cm.
ACTIVITATS
1 De la col·lecció de nombres següents, determina 4 En preguntar en 50 famílies pel nombre de membres

la mitjna i la desviació típica: 6, 5, 7, 6, 8, 5, 9 i 6. que formen la llar, hem obtingut la informació recollida
Solució: 6,5; 1,32 a la taula següent:
2 En una localitat, la sèrie de les temperatures màximes Nombre de

1 2 3 4 5 6 >7
durant una setmana va ser: 17,8 ºC, 16,9 ºC, 13,4 ºC, membres x
13,0 ºC, 19,6 ºC, 20,7 ºC i 20,0 ºC. La de les mínimes
Quantitat
la mateixa setmana va ser: 8,6 ºC, 6,5 ºC, 4,2 ºC, -0,7 2 10 23 9 3 2 1
de famílies
ºC, 8,8 ºC, 8,6 ºC i 8,5 ºC.
a) Calcula el valor, amb la incertesa, de la temperatura a) Calcula la mitjana i la desviació típica.
màxima de la setmana.
b) Quin percentatge de famílies hi ha entre x - s x
b) Calcula el valor, amb la incertesa, de la temperatua i x + s x (tots dos valors inclosos)?
mínima de la setmana.
Solució: a) 3,24 i 1,26; b) 84 %
Solució: a) (17,3 ! 2,9) ºC; b) (6,0 ! 3,4) ºC
5 En un examen, les puntuacions han estat:
3 En un examen, les puntuacions han estat:
7,3 - x - 8,1 - y - 6,3
9,7 - 9,8 - x - 8,6 - 9,7
Si la mitjana d’aquestes qualificacions és de 6,92
Si la mitjana d’aquestes qualificacions és de 9,2,
i la desviació típica és 0,9558, quines són
quina és la puntuació x que falta?
les puntuacions x i y que falten?
Solució: 8,2
Solució: 5,4 i 7,5
0
MÉS PROBLEMES (Solucions)
FITXA 1
MAGNITUDS I UNITATS DE MESURA

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Converteix qualsevol de les mesures indicades al sistema internacional:

a) Des de l’aeroport de l’illa d’El Hierro a l’aeroport de Girona, un avió recorre 1 312 milles.
b) El dia 10 de març, el Sol va il·luminar des de les 7 h 33 min fins a les 19 h 15 min.
c) Fa uns 132 miliones d’anys es va produir l’emissió de material volcànic més gran. Quan l’Àfria i Amèrica del Sud
formaven una única placa litosfèrica es van emetre a la superfície 1015 litres de materials. Se’n poden trobar restes
al Brasil, Angola i Namíbia.
Dades: 1 milla = 1 852 m; 1 h = 3 600 s; 1 min = 60 s; 1 000 L = 1 m3; 1 any = 365,25 dies; 1 dia = 86 400 s
a) La magnitud tractada és la longitud, en el sistema internacional la unitat de mesura corresponent és el metre:

1 852 m
1 312 milles =1 312 milla ? = 2 429 824 m
1 milla
b) La magnitud tractada és el temps, en el sistema internacional la unitat de mesura corresponent és el segon:

Primer cal restar l’hora de la sortida del sol de l’hora de la posta del sol aquell dia:
19 h 15 min - 7 h 33 min = 18 h 75 min - 7 h 33 min = 11 h 42 min
Ara, es pot convertir a unitats del sistema internacional:
3600 s 60 s
11h 42 min = 11 h ? + 42 min ? = 42 120 s
1h 1 min
c) A la frase hi ha dues dos magnituds, una de temps i una altra de volum; en el sistema internacional, per al temps,
la unitat de mesura és el segon i per al volum, el metre cúbic. Per al temps:
365,25 dia 86 400 s
132 milions d’anys = 132 ? 106 any ? ? = 4,13 ? 1015 s
1 any 1 dia
Per al volum:
1 m3
1015 L = 1015 L ? = 1012 m3
1000 L
PROBLEMES PROPOSATS
1 Converteix a unitats del sistema internacional.

a) 81 km/h b) 50 rpm c) 48 anys 160 dies d) 956 MeV
Dades: 1 km = 1 000 m; 1 any = 365,25 dies; 1 dia = 86 400 s; 1 h = 3 600 s; 1 min = 60 s; 1 rev = 2r rad; 1 eV = 1,6 ? 10-19 J
km km 1000 m 1h m
a) 81 = 81 ? ? = 22,5
h h 1 km 3600 s s
rev rev 2r rad 1 min 5r rad
b) 50 = 50 ? ? =
min min 1 rev 60 s 3 s
365,25 dia 86 400 s
c) 48 anys + 160 dies = 48 any ? + 160 dia = 17 692 dia ? = 1,53 ? 109 s
1 any 1 dia
1,6 ? 10-19 J
d) 956 MeV = 956 10 6 eV ? = 8,90 ? 0-11 J
1 eV
2 Converteix la constant dels gasos R = 0,082 (atm ? L)/(mol ? K) a unitats del sistema internacional.
Dades: 1 atm = 1,013 ? 105 Pa; 1 000 L = 1 m3
N
? m3
atm ? L atm ? L 1,013 ? 105 Pa 1 m3 Pa ? m 3 m2
R = 0,082 = 0,082 ? ? = 8,31 = 8,31 = 8,31 J mol-1 K-1
mol ? K mol ? K 1 atm 1000 L mol ? K mol ? K
0
FITXA 2
INCERTESA I ERROR
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Tenim un termòmetre amb un rang de mesura entre els 300,0 °C i els 350,0 °C capaç de diferenciar canvis
de temperatura de 0,2 °C. Amb aquest termòmetre prenem 5 mesures de la temperatura de fusió del plom
i aconseguim les dades 326,4, 326,8, 326,6, 326,4 i 326,8.
a) Calcula el valor més probable i la incertesa en el valor de la temperatura de fusió del plom.
b) Si sabem que el valor vertader del punt de fusió del plom és T0 = 327,5 °C, quin error relatiu estem cometent
en considerar el valor calculat en l’apartat anterior?
a) El valor més probable és la mitjana T :
326,4 + 326,8 + 326,6 + 326,4 + 326,8

T = = 326,6 °C
5
L’amplitud de la incertesa és el valor més gran que resulta en comparar la desviació estàndard i la sensibilitat:
326,4 2 + 326,8 2 + 326,6 2 + 326,4 2 + 326,8 2 0 ,2

sT = - 326,6 2 = 0,18 ºC s = = 0,1 °C
5 2
A partir de l’experiència ens podem atrevir a dir que la temperatura de fusió del plom és:
T = T ! sT = _326,6 ! 0,2i °C
b) L’error absolut és:

T - T0 = |326,6 - 327,5| = 0,9 °C
I l’error relatiu:
T - T0 0 ,9
? 100 = ? 100 = 0,3%
T0 327,5
PROBLEMES PROPOSATS
1 La taula següent mostra el cabal trimestral mitjà (en m3/s) del riu Ebre
al seu pas per Saragossa. Determina el cabal mitjà anual, tot tenint en compte Trimestre Qm (m3/s)
el nombre de dies de cada trimestre.
2011 4T (92 dies) 86,109
Cada dada és la mitjana dels dies que formen el trimestre. Per tant, per completar l’any
2012 1T (91 dies) 116,879
hidrològic hem de tenir en compte que cada dada es repeteix tantes vegades com dies
tingui el trimestre; dividint entre el nombre total de dies (el 2012 va ser un any de traspàs): 2012 2T (91 dies) 129,473
3
86,109 ? 92 + 116,879 ? 91 + 129,473 ? 91 + 33,674 ? 92 m 2012 3T (92 dies) 33,674
Qm = = 64,011
366 s
2 Mesurem la massa d’una persona i la d’una motocicleta aconseguint els resultats següents:
– La massa d’una persona: (67 ! 0,5) kg – La massa d’una motocicleta: (149,5 ! 1,5) kg
Quina de les dues mesures té un error relatiu més gran?
Calculem l’error relatiu de la massa de la persona comparant l’amplitud de la incertesa amb el valor central:
sm 0,5
? 100 = ? 100 = 0,75 %
m 67
Fem el mateix per a la massa de la motocicleta:
sm 1,5
? 100 = ? 100 = 1,00 %
m 149,5
La motocicleta té un error relatiu més gran.
0 AVALUACIÓ
PROVA B
Nom: Curs: Data:
1 Canvia les unitats segons s’indica, usant factors de conversió.

a) 5472 mm a m
b) 1 h 35 min a s
-5
c) 4,45 ? 10 T a nT
d) 120 km/h a m/s
e) 25 m/s a km/h
2 Indica en cada cas quina mesura és més gran.

1,4 ? 103 mm2 o
a) 0,14 m2
b) 1,24 ? 109 nm o 0,124 km
-5
c) 3 ? 10 t o 3g
3
d) 400 cm o 4L
e) 125 km/h o 35 m/s
3 Tenim una cinta mètrica amb una precisió de mesura d’1 cm. Mesurem un terreny rectangular
de 80,56 m de llarg i 31,72 m d’ample. Determina’n el perímetre i l’àrea amb la incertesa corresponent,
tot fent un ús adient de les xifres significatives.
4 Tres persones han cronometrat el mateix atleta corrents els 100 m llisos. Les mesures de cadascun són:
10,92 s; 10,97 s; 10,94 s
a) Calcula el valor més probable del temps que ha trigat l’atleta a recórrer els 100 m.
b) Calcula l’interval d’incertesa.
0 ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE I SOLUCIONS
Activitats
Criteri Estàndards d’aprenentatge
Control B
B1-1. Reconèixer i utilitzar les estratègies bàsiques B1-1.2. Resol exercicis numèrics expressant
de l’activitat científica, com ara: plantejar problemes, el valor de les magnituds fent servir la notació
formular hipòtesis, proposar models i elaborar científica, estima els errors absolut i relatiu que 1, 2, 3 i 4
estratègies de resolució de problemes i dissenys s’hi associen i contextualitza els resultats.
experimentals i anàlisi dels resultats.
CONTROL B 3 Amb l’instrument de mesura que tenim per mesurar

la sensibilitat de la mesura és 0,5 cm, és a dir 0,005 m.
1 En cada cas s’ha d’aplicar el factor de conversió Així, la llargada és a = (80,56 ± 0,005) m. El valor està
que convingui. comprès entre la llargada màxima amàx = 80,565 m
1m i la llargada mínima amín = 80,555 m. També l’ampada és
a) 5472 mm = 5472 mm ? = 5,742 m
1000 mm b = (31,72 ± 0,005) m. El valor està comprès entre
3600 s 60 s la llargada màxima bmàx = 31,725 m i l’amplada mínima
b) 1h 53 min = 1 h ? + 53 min ? = 6780 s bmín = 31,715 m.
1h 1 min
El perímetre es calcula sumant la longitud de tots els costats
1nT
c) 4,45 ? 10-5 T = 4,45 ? 10-5 T ? = 44500 nT del rectangle:
10-9 T
p = 2 ? (a + b)
d) 120
km
= 120
km 1000 m
? ?
1h | m
= 33,3 Així el perímetre màxim:
h h 1 km 3600 s s pmàx = 2 ? (amàx + bmàx) = 2 ? (80,565 m + 31,725 m)
m m 1km 3600 s km pmàx = 224,58 m
e) 25 = 25 ? ? = 90
s s 1000 m 1h h I el perímetre mínim:
2 Es converteixen totes dues mesures amb notació científica pmín = 2 ? (amín + bmín) = 2 ? (80,555 m + 31,715 m)
al sistema internacional i després es compara. pmín = 224,54 m
2 Per expressar el valor del perímetre:
a) 1,4 ? 10 3 mm 2 = 1,4 ? 10 3 mm 2 ? f p = 1,4 ? 10-3 m 2
1m
p = (224,56 ! 0,02) m
1000 mm
L’àrea es calcula multiplicant tots dos costats del rectangle:
0,14 m2 = 1,4 ? 10-1 m2
A=a?b
És més gran 0,14 m2.
Així l’àrea màxima:
10-6 m Amàx = amàx ? bmàx = 80,565 m ? 31,725 m
b) 1,24 ? 10 nm = 1,24 ? 10 nm ?
9 9
= 1,24 ? 10 3 m
1 nm Amàx = 2 555,9246 m2
10 3 m
0,124 km = 0,124 km ? = 1,24 ? 10 2 m I l’àrea mínima:
1 km
Amín = amín ? bmín = 80,555 m ? 31,715 m
És més gran 1,24 ? 109 mm.
Amín = 2 554,8018 m2
10 3 kg Per expressar el valor de l’àrea:
c) 3 ? 10-5 t = 3 ? 10-5 t ? = 3 ? 10-2 kg
1t A = (2 555,363 2 ! 0,561 4) m2
1kg
3g=3g? = 3 ? 10-3 kg Respectant el nombre de xifres significatives (són 4):
1000 g
A = (2 555 ! 1) m2
És més gran 3 ? 10-5 t.
3 10,92 + 10,97 + 10,94 | s . 10,94 s
4 a) t = = 10,943
d) 400 cm 3 = 400 cm 3 ? f p = 4 ? 10-4 m 3
1m
3
100 cm 0,01 s
1m 3 b) La sensibilitat de l’aparell és s = = 0,005 s.
4L = 4L ? = 4 ? 10-3 m 3 2
1000 L
És més gran 4 L. La desviació estàndard de la mostra:
10,92 2 + 10,97 2 + 10,94 2 | 2 = 0,0205 s

km km 1000 m 1h | ? 10-1 m st = - 10,943
e) 125 = 125 ? ? = 3,472 3
h h 1 km 3600 s s
s t . 0,02 s
m m
35 = 3,5 ? 10-1 El més gran entre tots dos és la desviació estàndard, per tant:
s s
És més gran 35 m/s. t = ` t ! s t j . _10,94 ! 0,02i s
PROPOSTA PER A L’AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES
Nom: Curs: Data:
L’estadística descriptiva
Els conceptes i els mètodes estadístics, a més de ser La variació apreciable en els mesuraments de HC i
útils, també solen ser indispensables per compren- CO per a un mateix vehicle genera grans dubtes so-
dre el món que ens envolta. Proporcionen formes bre la creença comuna i dificulta, encara més, l’ava-
per reflexionar sobre el comportament de molts luació precisa dels nivells d’emissió.
fenòmens amb què s’enfronta l’especialista que ha Com s’apliquen les tècniques estadístiques per
triat com a camp l’enginyeria o les ciències. reunir informació i treure conclusions? Suposem,
La disciplina de l’estadística ensenya com raonar per exemple, que un enginyer de materials ha de-
de manera lògica i prendre decisions informades senvolupat un revestiment per retardar la corrosió
en presència d’incerteses i variació. Sense aques- de tubs metàl·lics en circumstàncies específiques.
tes dues últimes, hi hauria poca necessitat dels mè- Si s’aplica aquest revestiment a diferents seccions
todes estadístics o desl professionals de l’estadísti- del tub, la variació de les condicions ambientals en
les mateixes parts revestides donarà, com a resul-
ca. Si cada peça d’un tipus específic tingués
tat, corrosió més intensa en alguns trams que en
exactament la mateixa vida, si tots els retrovisors
d’altres. Es podrien fer servir els mètodes de
que produeix un fabricant determinat tinguessin la
l’anàlisi estadística amb les dades obtingudes en
mateixa resistència, si les determinacions de pH en
aquest experiment per decidir si la quantitat mitja-
mostres de sòl d’un lloc determinat fossin idènti-
na de corrosió sobrepassa el límit superior esta-
ques, etc., aleshores es coneixeria tota la informa-
blert, o bé per pronosticar quanta corrosió es pro-
ció que es desitja amb una sola observació.
duirà en un sol tram del tub.
Una manifestació interessant de la variació sorgeix
Suposem, també, que l’enginyer ha desenvolupat
quan es fan les anàlisis d’emissió de gasos als vehi-
la nova fórmula tot suposant que és millor que el
cles automotors. Els costos i el temps necessari per revestiment actual. Podria fer un experiment com-
al Procediment Federal de Prova (Federal Test Pro- paratiu per investigar aquesta possibilitat, aplicant
cedure, FTP) als Estats Units n’eviten la difusió de la fórmula actual a alguns trams del tub i la nova a
l’ús en els programes d’inspecció dels vehicles. d’altres. Això s’ha de fer amb cura, perquè d’una
Com a resultat, molts organismes van elaborar pro- altra manera es podria arribar a una conclusió
ves més barates i ràpides, amb l’esperança de re- errònia. Per exemple, potser la quantitat mitjana
produir els resultats de l’FTP. Segons l’article «Mo- de corrosió sigui idèntica per a tots dos revesti-
tor Vehicle Emissions Varaibility» (J. of the Air and ments. Tanmateix, la nova fórmula es podria aplicar
Waste Mgnt. Assoc., 1996: 667-675), l’acceptació de a trams que tenen una aptitud més gran per resistir
l’FTP com a patró d’excel·lència va provocar la la corrosió i es troben en condicions ambientals
creença molt difosa que els mesuraments repetits al menys rigoroses que els segments amb la pintura
mateix vehicle donarien resultats idèntics o gairebé actual que tenen condicions diferents. En aquest
idèntics. Els autors de l’article van aplicar l’FTP a set cas, és probable que l’investigador observi una di-
vehicles caracterizats com a «grans emissors». A ferència entre totes dues pintures que no es pot
continuació s’indiquen els resultats d’un d’aquests atribuir només als revestiments, sinó a variacions
vehicles: d’un altre tipus. L’estadística proporciona mètodes
per analitzar els resultats d’experiments fets, però
també indica com es poden fer els experiments de
HC (g/milla) 13,8 18,3 32,2 32,5
manera eficaç per disminuir els efectes de la varia-
CO (g/milla) 118 149 232 236 ció i tenir més probabilitat d’arribar a conclusions
correctes.
Taula 1. HC: emissions d’hidrocarbur sense cremar; Jay L. Devore. «Probabilitat i estadística per a enginyeria i ciències».
CO: emissions de monòxid de carboni. Ed. Thomson 2005
PROPOSTA PER A L’AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES
1 Pel pensament que poua en els filòsofs pitagòrics de la Grècia antiga, la natura s’expressa amb un llenguatge
matemàtic. Per aquesta manera de pensar, el científic ha de descobrir aquest llenguatge i, així, descobreix la natura.
Segons el primer paràgraf, les matemàtiques estan separades del comportament de la natura o no?
Explica la resposta.
2 Segons l’autor, per què cal l’estadística en l’enginyeria i les ciències?
3 L’autor desmunta la «creença molt difosa que els mesuraments repetits […] donarien resultats idèntics o gairebé
idèntics». Com ho fa?
4 Quin experiment dissenyaries per comprovar la diferència entre les dues fórmules de pintura de què parla l’autor?
5 Fabrica un exemple diferent al que fa servir l’autor sobre les fórmules de la pintura anticorrosió per expressar la utilitat
de l’estadística i la cura que cal tenir aplicant-la.
Activitats
Competències
Criteri Estàndards d’aprenentatge de Ia prova per
que s’avaluen
competències
B1-1. Reconèixer i utilitzar B1-1.1. Aplica habilitats

les estratègies bàsiques necessàries per a la investigació
Competència de l’activitat científica, com ara: científica, tot plantejant
matemàtica plantejar problemes, formular preguntes, identificant
i competències hipòtesis, proposar models problemes, recollint dades, 3, 4 i 5
bàsiques en ciència i elaborar estratègies dissenyant estratègies de
i tecnologia de resolució de problemes resolució de problemes utilitzant
i dissenys experimentals i models i lleis, revisant el procés i
anàlisi dels resultats. obtenint conclusions.
Consciència B1-1.6. A partir d’un text

i expressions científic, extreu i interpreta 1
culturals la informació i argumenta
amb rigor i precisió tot usant
Comunicació la terminologia adient.
1i2
lingüística
1 El text és molt subtil i es pot considerar ambigu. 2 Ensenya com raonar de manera lògica. Ajuda a prendre
El text afirma que l’estadística és una part decisions amb la informació necessària. La natura és
de la matemàtica que serveix per comprendre el món variable i ens ofereix dades diferents que hem de tractar
que ens envolta. És l’ésser humà qui comprèn la natura conjuntament. Per a això hi ha l’estadística.
i, per poder–ho fer, hi ha esquemes mentals associats
a la disciplina matemàtica. També afirma que l’estadística
3 Amb un exemple en què succeeix el contrari del que
proporciona formes de reflexió sobre els fenòmens. es creu que passa; fa servir un contraexemple. Pren
Així doncs, l’ésser humà hi reflexiona i per fer–ho les dades d’emissió de gasos d’un mateix vehicle a motor.
fa servir un mode matemàtic. Així que la matemàtica Les emissions han ofert dades diferents.
és a l’estructura mental de l’observador i no pas
a la natura observada. 4 A la pregunta es convida l’alumne a ser creatiu;
la resposta ha de ser oberta. Però no pot faltar alguna
En cap moment, no afirma que la natura tingui
manera de veure, sota les mateixes condicions
una estructura interna matemàtica intricada. Per això
ambientals, el comportament dels diferents revestiments
es pot afirmar que l’autor convida a pensar
que protegeixen de la corrosió de les canonades.
que les matemàtiques (si més no l’estadística) estan
separades del comportament de la natura.
5 Novament, es convida l’alumne a ser creatiu; la resposta
ha de ser oberta. Per valorar una resposta correcta,
cal que sigui un exemple en què es pugui mesurar
la variabilitat d’una mesura en diferents circumstàncies
juntament amb la possibilitat de comparar amb una altra
bateria de mesures.
Guió i recursos
de la unitat 1
1
PRESENTACIÓ I PROGRAMACIÓ
LES SUBSTÀNCIES I LA SEVA IDENTIFICACIÓ
PRESENTACIÓ
En aquesta unitat, se suposa que el coneixement de S‘ofereix un recordatori detallat sobre els càlculs de quantitat
l‘estructura de la matèria s‘ha adquirit en cursos anteriors. de matèria, expressats en mols o en grams.
És important que l‘alumne assumeixi el rigor que ha de regir Sobre la identificació de substàncies, es treballa primer sobre
el treball científic, i per a això es proposa seguir els passos les fórmules que corresponen a cada substància, com
que van permetre establir la teoria atòmica de Dalton. calcular‐les a partir de l‘anàlisi de la massa aïllada de cada
Emprant les lleis ponderals i volumètriques, s’acaba amb element. S‘introdueix l‘alumne en les diferents tècniques que
la primera teoria deduïda sobre l‘existència de l‘àtom. es fan servir en laboratoris per identificar les substàncies
(espectroscòpia i espectrometria).
OBJECTIUS
Dels objectius del batxillerat, en aquesta unitat es treballen • Accedir als coneixements científics i tecnològics
principalment els següents: fonamentals i dominar les habilitats bàsiques pròpies
• Refermar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com de la modalitat triada.
a condicions necessàries per a l‘eficaç aprofitament de • Comprendre els elements i procediments fonamentals
l‘aprenentatge i com a mitjà de desenvolupament personal. de la investigació i dels mètodes científics. Conèixer
• Conèixer i valorar críticament les realitats del món i valorar de manera crítica la contribució de la ciència
contemporani, els seus antecedents històrics i els principals i la tecnologia en el canvi de les condicions de vida,
factors de la seva evolució. Participar de manera solidària així com refermar la sensibilitat i el respecte cap
en el desenvolupament i la millora del seu entorn social. al medi ambient.
CONTINGUTS
CONEIXEMENTS HABILITATS
• Llei de la conservació de la massa o llei de Lavoisier • Càlcul de proporcions
• Llei de les proporcions definides o llei de Proust • Càlcul de mitjanes ponderades
• Llei de les proporcions múltiples o llei de Dalton • Maneig de subíndexs en fórmules químiques
• Revisió de la teoria atòmica de Dalton • Dibuix de diagrames cartesians
• Llei dels volums de combinació o de Gay-Lussac • Maneig de la calculadora
• Hipòtesi d‘Avogadro
• Mesura de la quantitat de substància DESTRESES
• Massa molecular relativa • Interpretació de gràfics
• El mol com a unitat de mesura • Reconixement de regularitats i semblances
• El gram com a unitat de mesura • Reconixement d’excepcions i diferències
• Determinació de fórmules empíriques i moleculars
• Espectre d‘una emissió radiactiva ACTITUDS
• Espectroscòpia d‘absorció atòmica • Ordre de treball
• Espectroscòpia d‘absorció infraroja • Valoració de la importància del mètode científic que
• Espectrometria de masses contrasta la teoria amb els fets
• Perseverança en el rigor del mètode proposat
ESTÀNDARDS D‘APRENENTATGE
• Justifica la teoria atòmica de Dalton i la discontinuïtat de la matèria a partir de les lleis fonamentals de la química exemplificant-
ho amb reaccions.
• Relaciona la fórmula empírica i molecular d‘un compost amb la seva composició centesimal.
• Calcula la massa atòmica d‘un element a partir de les dades espectromètriques obtingudes per als diferents isòtops d‘aquest.
• Descriu les aplicacions de les tècniques de l‘espectroscòpia d‘absorció atòmica i infraroja en la identificació d‘elements i de
compostos respectivament.
CRITERIS D‘AVALUACIÓ
• Conèixer les lleis ponderals. • Emprar dades aconseguides per tècniques

• Conèixer la teoria atòmica de Dalton. espectromètriques per calcular masses atòmiques.
• Conèixer les lleis volumètriques. • Reconèixer la importància de les tècniques

espectroscòpiques per analitzar substàncies.
• Calcular masses moleculars.
• Reconèixer la importància de les aplicacions de les
• Determinar fórmules moleculars. tècniques espectroscòpiques per detectar substàncies
fins i tot en quantitats molt petites.
Lleis ponderals:
- Lavoisier
- Proust
- Dalton
Lleis fonamentals
de la química Teoria atòmica
Lleis volumètriques:
- Gai‑Lussac
- Hipòtesi d‘Avogadro
- Massa molecular relativa
- Mol
- Composició centesimal
Identificació de La fórmula com

substàncies a identificatiu
Espectroscòpia:
Tècnica - Absorció atòmica
d‘anàlisi
- Absorció infraroja
Què és espectre?
Espectrometria:
Què és isòtop?
- Massa isòtops
- Massa ions
1
PROBLEMES RESOLTS
LLEIS PONDERALS
PROBLEMA RESOLT 1
El ferro i l‘oxigen formen un compost. Es duen a terme una sèrie d‘experiències en què es combinen determinades
quantitats dels dos elements; en cada cas, es mesura la quantitat d‘òxid que es forma i les quantitats de ferro
i d‘oxigen que sobren. Completa els buits que falten a la taula següent:
Ferro Oxigen Òxid de ferro Ferro que Oxigen que

Experiència
(g) (g) (g) sobra (g) sobra (g)
A 5,58 7,98 0 2,64
B 7,44 3,2 0 0
C 12 2,24 0
D 8,5 1,42 6,1
La informació que obtenim de cada experiència és:

• En l‘experiència B, s‘indiquen les quantitats d‘oxigen i de ferro que es combinen sense que sobri cap element.
Aquestes quantitats indiquen la proporció en què es combinen l‘oxigen i el ferro.
D‘acord amb la llei de conservació de la massa, la quantitat d‘òxid de ferro que es forma és la suma de les quantitats
dels elements que es combinen:
7,44 1 3,2 5 10,64 g
• En l‘experiència A, s‘indica la quantitat de ferro que es combina, sense que sobri res, i la quantitat d‘òxid de ferro que
es forma. Per diferència entre aquestes dues quantitats, calculem la quantitat d‘oxigen que es combina:
7,98 g d‘òxid 2 5,58 g ferro 5 2,4 g d‘oxigen que es combina
Com que ens diu que sobren 2,64 g d‘oxigen, la quantitat que hi havia inicialment serà la que s’ha combinat més la que
ha sobrat:
2,4 g d‘oxigen que es combina 1 2,64 g d‘oxigen que sobra 5 5,04 g d‘oxigen que hi havia inicialment
• En l‘experiència C, la quantitat de ferro inicial i la que sobra ens permet conèixer la quantitat de ferro que es combina:
12 g de ferro inicial 2 2,24 g de ferro que sobra 5 9,76 g de ferro que es combinen.
Utilitzant les proporcions que deduïm de l‘experiència B, podrem calcular la quantitat d‘oxigen que reacciona i d‘òxid que
se n‘obté:
10,64 g d‘òxid de ferro

9,76 g de ferro ? = 13,96 g d‘òxid de ferro
7,4 g de ferro
Com que no sobra gens d‘oxigen, la quantitat d‘aquest element que reacciona és la que hi havia inicialment:
13,96 g òxid de ferro 2 9,76 g ferro 5 4,2 g d‘oxigen
• En l‘experiència D sabem la quantitat d‘oxigen que hi havia inicialment i la que en sobra; per diferència, podrem
calcular la que ha reaccionat:
8,5 g d‘oxigen inicial 2 6,1 g d‘oxigen que sobra 5 2,4 g d‘oxigen que es combinen
Utilitzant les proporcions que deduïm de l‘experiència B, podrem calcular la quantitat de ferro que reacciona i d‘òxid que
se n‘obté.
10,64 g òxid de ferro
2,4 g d‘oxigen ? = 3,43 g òxid de ferro
7,44 g d‘oxigen
7,98 g d‘òxid de ferro 2 2,4 g d‘oxigen que es combinen 5 1,03 g de ferro es combinen
La quantitat de ferro que es combina sumada a la que sobra ens dirà la quantitat de ferro que hi havia inicialment:
1,03 g de ferro que es combinen 1 1,42 g de ferro que sobra 5 2,45 g de ferro inicial
1
PROBLEMES RESOLTS
LLEIS PONDERALS
Resum
Ferro Oxigen Òxid de ferro Ferro que Oxigen que

Experiència
(g) (g) (g) sobra (g) sobra (g)
A 5,58 5,04 7,98 0 2,64
B 7,44 3,2 10,64 0 0
C 12 4,2 13,96 2,24 0
D 2,45 8,5 3,43 1,42 6,1
ACTIVITATS
1 El ferro i l‘oxigen poden formar dos òxids diferents. sèrie d‘òxids, un dels quals està relacionat amb
S’analitza la composició d‘una sèrie d‘experiències la formació de pluja àcida. Experiències fetes
i es troben els resultats següents: al laboratori determinen que quan es fan reaccionar
4 L de gas nitrogen amb 8 L de gas oxigen es formen
Oxigen Ferro 8 L d‘aquest gas, i tots els gasos estan en idèntiques
Mostra
(g) (g) condicions de pressió i temperatura. Sabent que
l‘oxigen i el nitrogen formen molècules diatòmiques,
A 3,2 7,44
justifica la molècula del gas que es forma.
B 1,6 5,58
Sol.: NO2
C 3,2 3,2
D 0,8 2,79 3
En una experiència de laboratori, es posen en
condicions de reaccionar 8 L de gas nitrogen i 8 L de
Entre les mostres anteriors, localitza: gas oxigen. Determina la quantitat de l‘òxid de nitrogen
de què es parlava en l‘exercici anterior que es podrà
a) Dues que es refereixin al mateix compost.
obtenir si tots els gasos es troben en les mateixes
b) Dues que es refereixin a compostos diferents que condicions de pressió i temperatura.
compleixin la llei de les proporcions múltiples.
Sol.: N2: sobren 4 L, O2: es consumeix tot;
e) Una mostra l‘anàlisi de la qual revela un compost
NO2: es formen 4 L
impossible.
d) Si la fórmula d‘un dels òxids és FeO, quina és la de
4
El clor i el coure formen dos compostos, el CuCI
l‘altre?
i el CuCI2. Analitzada una mostra de CuCl, s‘han trobat
Sol.: a) B i D; b) A i B, A i D; c) C; d) Fe2O3 5 g de coure i 2,8 g de clor. Si la mostra fos de CuCI2
i tingués 10 g de coure, quina seria la massa de clor?
2 Quan el nitrogen reacciona amb l‘oxigen, forma una Sol.: 11,2 g
1
PROBLEMES RESOLTS
LA TEORIA ATOMICOMOLECULAR DE LA MATÈRIA
PROBLEMA RESOLT 2
El sulfat d‘amoni (NH4)SO4 és una substància que s‘utilitza com a adob. Per adobar un terreny, s‘han sintetitzat 2 kg
d‘aquesta substància. Calcula:
a) Els mols d‘oxigen que s‘han utilitzat.

b) Els grams de sofre que s‘afegeixen al terreny.
c) Els àtoms d‘hidrogen que contenen.
d) La massa d‘adob que hauríem de fer servir si volguéssim afegir al terreny un bilió de bilions (1024) d‘àtoms
d‘hidrogen.
e) La composició centesimal del sulfat d‘amoni.
Dades: M(N) 5 14,01 g/mol; M(H) 5 1,008 g/mol; M(O) 5 16,00 g/mol; M(S) 5 32,06 g/mol
Inicialment, hem de determinar la massa molar del sulfat d‘amoni. L‘estequiometria del compost ens permetrà establir
la resta de les relacions. També hem de saber que en 1 mol hi ha 6,002 · 1023 partícules.
M((NH4)2SO4) 5 (14,01 11,008 ? 4) ? 2 1 32,06 1 16,00 ? 4 5 132,1 g/mol

1 mol
2 ? 103 g de (NH4)2SO4 ? 5 15,14 mol (NH4)2SO4
132,1 g
a) 15,14 mol de (NH ) SO ? 4 mol O

4 2 4 = 60,5 mol de O
1 mol de (NH 4) 2 SO 4
32,06 g de S
b) 15,14 mol de (NH 4) 2 SO 4 ? = 484,2 g de S
1 mol de (NH 4) 2 SO 4
8 mol H 6,022 ? 10 23 àtoms
c) 15,14 mol de (NH 4) 2 SO 4 ? ? = 7,3 ? 10 25 àtoms de H
1 mol de (NH 4) 2 SO 4 1 mol
1 mol de H 1 mol de (NH 4) 2 SO 4 132,1 1 g de (NH 4) 2 SO 4
d) 10 24 àtoms de H ? 23
? ? = 27,4 g de (NH 4) 2 SO 4
6,022 ? 10 àtoms de H 1 mol de H 1 mol de (NH 4) 2 SO 4
e)
Es tracta de determinar els grams de cada element que hi ha en cada 100 g de compost:
2 ? 14,01 g de N 8 ? 1,008 g de H
? 100 = 21,2 % de N ? 100 = 6,1% de H
132,1 g de (NH 4) 2 SO 4 132,1 g de (NH 4) 2 SO 4
32,06 g de S 4 ? 16,06 g de O
? 100 = 24,3 % de S ? 100 = 48,4 % de O
132,1 g de (NH 4) 2 SO 4 132,1 g de (NH 4) 2 SO 4
ACTIVITATS
1
Una de les característiques que cal tenir en compte 3 Quan el ferro es combina amb l‘oxigen, es
en un adob és la seva riquesa en nitrogen. formen dos òxids, de fórmula FeO3 i FeO. Calcula
Determina si és més ric el nitrat de potassi, KNO3, el percentatge en ferro de cada òxid.
o el clorur d‘amoni, NH4CI.
Sol.: 69,92 % de Fe a Fe2O3; 77,72 % de Fe a FeO
Sol.: riquesa del KNO3, 13,85 %;
riquesa del NH4CI: 26,77 % 4 Per fer una preparació, necessitem 1,23 g de nitrogen,
que obtindrem del nitrat de calci, Ca(NO3)2. Quants
2 En una bombona tenim 10 g de gas oxigen, O2. grams d‘aquest compost haurem d‘utilitzar?
Calcula quantes molècules i quants àtoms d‘oxigen
tenim. I si el gas fos argó? Sol.: 5,1 g
Sol.: molècules O2:1,88 · 1023; àtoms O: 3,76 · 1023;

àtoms de Ar: 1,51 · 1023
1
PROBLEMES RESOLTS
FÓRMULA DE LES SUBSTÀNCIES
PROBLEMA RESOLT 3
El potassi forma una oxisal amb clor i oxigen. En escalfar 5 g de l‘oxisal, es desprèn oxigen i deixa un residu de 3 g
d‘una altra sal de clor i potassi. Aquesta segona sal es dissol en aigua i s’hi afegeix nitrat de plata, AgNO3, en excés
i s‘obtenen 5,77 g d‘un sòlid que és AgCl. Determina la fórmula química de les dues sals que forma el potassi.
Nota: el potassi no forma compost insoluble amb l‘ió nitrat.
Dades: les masses atòmiques relatives es troben a la taula periòdica.
Seguint la sèrie de les reaccions, podrem determinar la quantitat de K, O i Cl que hi ha en cadascuna de les sals de potassi.
D‘aquesta reacció deduïm que a la mostra de l‘oxisal hi ha 2 g de O. KxClyOz " O2 1 KwClp

Si determinem la quantitat de Cl que hi ha al AgCl que s’ha format, podrem 5g 3g
saber la quantitat de Cl que hi havia a la sal KwClp i a KxClyOz. Per diferència,
podrem saber la quantitat de K que hi ha en cadascuna d‘aquestes sals.
MAgCl 5 107,9 1 35,455 143,4 g/mol

KxClyOz KwClp
35,45 g Cl
5,77 g AgCl ? = 1,43 g Cl 5g 3g
143,4 g Ag Cl
1,57 g K 1,43 g Cl 2gO 1,57 g K 1,43 g Cl
3 g de KwClp - 1,43 g Cl 5 1,57 g de K
Si es coneix la proporció en massa en què es combinen els elements en cadascun dels compostos, obtindrem la proporció
en mols per arribar a determinar-ne la fórmula.
La fórmula de l‘oxisal serà del tipus KxCIyOz.
1 mol de K 1 mol de Cl
x = 1,57 g de K ? = 0,04 mol de K ; y = 1,43 g de Cl ? = 0,04 mol de Cl ;
39,1 g de K 35,45 g de Cl
1 mol de O
z = 2 g de O ? = 0,125 mol de O
16 g de O
La fórmula del compost és del tipus K0,04CI0,04O0,125.
Els subíndexs han de ser nombres enters senzills que mantinguin aquesta proporció. Per trobar-los, dividim ambdós
nombres pel més petit:
K 0,04 Cl 0,04 O 0,125 & K1Cl1O 3,1 & KClO3
0,04 0,04 0,04
La fórmula de l‘altra sal és del tipus KwCIp.

1 mol de K 1 mol de Cl
w = 1,57 g de K ? = 0,04 mol de K ; p = 1,43 g de Cl ? = 0,04 mol de Cl
39,1 g de K 35,45 g de Cl
La fórmula del compost és del tipus, K0,04CI0,04 & KCI.
ACTIVITATS
1
El nitrat de cadmi cristal·litza en forma d‘hidrat. Quan 2
Un òxid de crom té un 68 % de crom. Determina‘n
s‘escalfen 3 g de la sal hidratada a 110 ºC fins a pes la fórmula.
constant, s‘obté un residu de 2,36 g. Determina
Sol.: Cr2O3
la fórmula de l‘hidrat.
Sol.: Cd(NO3)2 · 4H2O
1
MÉS PROBLEMES
FITXA 1
LLEIS FONAMENTALS DE LA QUÍMICA
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Tenim dues mostres de compostos diferents formats pels mateixos elements.

Una anàlisi del primer compost revela que la nostra mostra conté 95,85 grams de clor i 129,6 grams d‘oxigen.
L‘anàlisi de la segona mostra dóna com a resultat 127,8 grams de clor i 57,6 grams d‘oxigen.
Comprova que es compleix la llei de les proporcions múltiples (o de Dalton).
En el primer compost, per cada gram d‘oxigen hi ha x grams de clor:
95,85 g de Cl x g de Cl g de Cl
= & x = 0,74
129,6 g de O 1 g de O g de O
En el segon compost, per cada gram d‘oxigen hi ha y grams de clor:
127,8 g de Cl y g de Cl g de Cl
= & y = 2,22
Les quantitats de clor que reaccionen amb un gram d‘oxigen en cada compost estan en relació:
g de Cl
0,74
g de O 1
=
g de Cl 3
2,22
g de O
Una relació senzilla d‘enters. Es compleix, per tant, la llei de proporcions múltiples (o de Dalton).
PROBLEMES PROPOSATS
1 Hi ha tres òxids de sofre en què els percentatges de sofre són 66,67 %, 57,14 % i 40 %, respectivament.
Comprova si es compleix la llei de les proporcions múltiples.
2 La formació de 2 L de vapor d‘aigua exigeix la participació de 2 L d‘hidrogen i d‘1 L d‘oxigen (tots els gasos en les
mateixes condicions de pressió i temperatura). Raona si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a) De les proporcions anteriors es dedueix que en aquest cas no es compleix la llei de conservació de la massa de
Lavoisier.
b) De les proporcions anteriors es dedueix que es compleix la llei dels volums de combinació de Gay-Lussac.
c) De les proporcions anteriors es dedueix que en una reacció química el nombre de molècules pot variar.
d) En els 2 L de vapor d‘aigua hi ha el mateix nombre de molècules que en els 2 litres inicials d‘hidrogen.
1
MÉS PROBLEMES
FITXA 2
LLEIS FONAMENTALS DE LA QUÍMICA
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
3 Un químic ha obtingut al laboratori un compost i, en analitzar-ne la composició, ha comprovat que conté 45,77 g
de zinc i 22,45 g de sofre. Un altre químic ha obtingut el mateix compost mitjançant un procediment diferent; en el seu
cas, el compost està format per 71,92 g de zinc i 35,28 g de sofre. Comprova si es compleix la llei de les proporcions
definides.
4 El diòxid de clor, ClO2, és un gas que s‘utilitza en la indústria del paper com a agent blanquejant; també té una acció
germicida, per la qual cosa s‘empra en la potabilització de l‘aigua. Es pot obtenir al laboratori fent reaccionar els gasos
clor i oxigen. (La formulació d‘aquest compost és una excepció a les normes IUPAC.)
A la taula següent es mostren les dades corresponents a algunes experiències de la seva fabricació al laboratori.
Completa les dades que hi falten tenint en compte que, en tots els casos, tant els gasos que reaccionen com els que
s‘obtenen es troben en les mateixes condicions de pressió i temperatura.
Diòxid Clor que Oxigen

Experiència Clor (L) Oxigen (L)
de clor (L) sobra (L) que sobra (L)
A 3 6 6 0 0
B 5 0 0
C 3 3
D 3 2 1
1
MÉS PROBLEMES
FITXA 3
MESURA DE LA QUANTITAT DE SUBSTÀNCIA
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
El diòxid de nitrogen és un gas tòxic que es produeix en combustions a temperatures com les que tenen lloc
als motors dels cotxes. A causa dels problemes pulmonars que produeix, la Unió Europea estableix un màxim
de 40 micrograms per metre cúbic a l‘aire. Calcula el nombre de molècules de diòxid de nitrogen que hi haurà a l‘aire
per metre cúbic quan s‘arribi a aquest màxim.
La massa molecular del diòxid de nitrogen és:
M(NO2) 5 14,01 1 16,00 ? 2 5 46,01 u

Un mol de diòxid de nitrogen té una massa de 46,01 g. Com que en el màxim de contaminació permesa hi ha 40 µg/m3,
hi ha: g de NO 2
40 ? 10-6
m3 mol
= 8,69 ? 10-7 3
g de NO 2 m
46,01
mol
Cada mol té el nombre d‘Avogadro de molècules, NA 5 6,022 · 1023. Per tant, el nombre de molècules de diòxid de nitrogen
per metre cúbic que hi ha a l‘aire és:
mol molècules molècules
8,69 ? 10-7 ? 6,022 ? 10 23 = 5,23 ? 017
m3 mol m3
PROBLEMES PROPOSATS
5 Considera un cub ple d‘aigua fins dalt. Si suposem que el volum és de 300 cm3, calcula:
a) El nombre de molècules d‘aigua que hi ha al cub.
b) El nombre d‘àtoms d‘hidrogen i d‘oxigen que hi ha al cub.
Dades: M (H) 5 1,008 g/mol; M (O) 5 16,00 g/mol; dH O 5 1 g/cm3

2
6 Calcula, en grams, la massa d‘una molècula d‘àcid sulfúric.
Dades: M (H) 5 1,008 g/mol; M (O) 5 16,00 g/mol; M (S) 5 32,06 g/mol; NA 5 6,022 ? 1023 partícules/mol
1
MÉS PROBLEMES
FITXA 4
MESURA DE LA QUANTITAT DE SUBSTÀNCIA – FÓRMULA DE LES SUBSTÀNCIES
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
7 Ordena de més a menys massa les quantitats següents:

a) 50 mol d‘àcid nítric. c) 1027 àtoms d‘heli.
b) 1026 molècules de diòxid de carboni. d) 5 kg de ferro.
Dades: M(H) 5 1,008 g/mol; M(He) 5 4,003 g/mol; M(C) 5 12,00 g/mol; M(N) 5 14,01 g/mol; M(O) 5 16,00 g/mol;
M(Fe) 5 55,85 g/mol; NA 5 6,022 ? 1023 partícules/mol
8 La fórmula molecular de la cafeïna és C8H10N4O2. Calcula:
e) La massa molecular de la cafeïna.
f) La massa d‘un mol de cafeïna.
g) El nombre de molècules de cafeïna que hi ha en 100 g d‘aquesta substància.
h) Els àtoms d‘hidrogen que hi ha en 100 g de cafeïna.
Dades: M(H) 5 1,008 g/mol; M(C) 5 12,00 g/mol; M(N) 5 14,01 g/mol; M(O) 5 16,00 g/mol; NA 5 6,022 ? 1023 partícules/mol
1
MÉS PROBLEMES
FITXA 5
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
L‘anàlisi d‘un compost ha donat els resultats següents: 168 g de carboni, 28,2 g d‘hidrogen i 224 g d‘oxigen. Si se sap
que la seva massa molecular és de 60,032 unitats de massa atòmica, calcula‘n la fórmula empírica i la molecular.
Dades: M(H) 5 1,008 g/mol; M(C) 5 12,00 g/mol; M(O) 5 16,00 g/mol
Sabem que la massa d‘un mol d‘àtoms de carboni és de 12,00 g, la d‘un mol d‘àtoms d‘hidrogen és de 1,008 g i la d‘un mol
d‘àtoms d‘oxigen és de 16,00 g. Així que en l‘anàlisi d‘aquest compost es tenen:
168 g de C
= 14 mol d‘àtoms de C
g de C
12,00
mol
28,2 g de H
= 27,98 mol d‘àtoms de H
g de H
1,008
mol
224 g de O
= 14 mol d‘àtoms de O
g de O
16,00
mol
En la fórmula, els àtoms estan en la proporció 14 : 28 : 14. Simplificant: 1 : 2 : 1. I la fórmula empírica és CH2O.
Per continuar fins trobar la fórmula molecular, necessitem la massa molecular del compost:
60,032
M(CnH2nOn) 5 12,00 ? n 1 1,008 ? 2n 1 16,00 ? n 5 30,016 n 5 60,03 u & n = =2
30,016
Per tant, la fórmula molecular del compost és C2H4O2.
PROBLEMES PROPOSATS
9 La glicerina s‘utilitza en la indústria dels cosmètics i en la farmacèutica. Tenim una mostra de glicerina que conté
576 g de carboni, 128 mol d‘àtoms d‘hidrogen i 2,89 · 1025 àtoms d‘oxigen. Si se sap que un mol de glicerina té
una massa de 92,06 g, calcula‘n la fórmula molecular.
Dades: M(H) 5 1,008 g/mol; M(C) 5 12,00 g/mol; M(O) 5 16,00 g/mol; NA 5 6,022 ? 1023 partícules/mol
1
MÉS PROBLEMES
FITXA 6
LLEIS PONDERALS – MESURES DE QUANTITAT – FÓRMULES
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
10 En un determinat òxid de sofre, el percentatge de sofre correspon al 40 % de la massa total de l‘òxid.
Calcula‘n la fórmula empírica.
Dades: M(O) 5 16,00 g/mol; M(S) 5 32,06 g/mol
10 En escalfar una massa de 3,971 g de coure, s‘observa que reacciona exactament amb 1,000 g d‘oxigen. En canviar
les condicions experimentals, 1,000 g d‘oxigen reacciona totalment en aquest cas amb 7,942 g de coure.
a) Quina quantitat d‘òxid de coure es formarà en cada assaig?

b) Es compleix la llei de proporcions múltiples?
c) Calcula la composició centesimal en cada cas.
d) Escriu la fórmula empírica de cadascun dels òxids.
Dades: M(O) 5 16,00 g/mol; M(Cu) 5 63,55 g/mol
1
MÉS PROBLEMES
FITXA 7
ANÀLISI ESPECTROSCÒPICA
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
En la seva teoria fotònica, Planck va establir que l‘energia d‘una radiació era la de cadascun dels seus fotons (E 5 h · f).
Recolzant-se en aquesta teoria, Bohr va elaborar el seu model atòmic segons el qual els electrons de l‘àtom giren en
b
òrbites estacionàries l‘energia de les quals es pot saber per l‘expressió E = - 2 . Calcula la freqüència de la radiació
n
que es detectarà en l‘espectre d‘emissió d‘un àtom d‘hidrogen quan un electró que s‘havia excitat fins al nivell 4
torna al nivell 1.
Dades: h 5 6,626 · 10-34 J · s, per a l‘àtom d‘hidrogen, b 5 2,18 · 10-18 J

Electró
L‘energia del fotó coincideix amb la diferència d‘energia que tindrà l‘electró Protó E 5 E4 - E1 5 h ? f
quan es troba en aquests dos nivells:
Tenint en compte l‘expressió de Bohr, calculem l‘energia de cada nivell
i la diferència d‘energia entre els nivells: Nucli
b 2,18 ? 10-18 J
E1 = - =- = - 2,18 ? 10-18 J ; E1
1 2
1
b 2,18 ? 10-18 J E4
E4 = - 2 = - = - 1,36 ? 10-19 J
4 16
DE 5 E1 - E4 5 (-2,18 ? 10-18 J) - (-1,36 ? 10-19 J) 5 -2,04 ? 10-18 J

El signe negatiu de l‘increment d‘energia indica que l‘àtom perd energia quan l‘electró va del nivell 4 a l‘1.
Aquesta energia la rep el fotó i per això per al fotó és positiva, Efotó
E fotó 2,04 · 0-18 J

E fotó = h · f & f = = = 3,08 · 1015 s-1
h 6,626 · 10-34 J · s
PROBLEMES PROPOSATS
12 En l‘espectre d‘emissió de l‘hidrogen, es detecta una ratlla amb una freqüència de 2,92 X 1015 s-1. Determina a quin
salt electrònic correspon, suposant que quan l‘àtom deixa d‘estar excitat els electrons tornen a l‘estat fonamental.
12 Calcula la freqüència que ha de tenir una radiació per arrancar l‘electró a un àtom d‘hidrogen i convertir-lo en ió H1.
1
MÉS PROBLEMES
FITXA 8
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
14 Identifica cadascun dels elements de l‘esquema d‘un espectroscopi i explica’ls breument.
4 5
3
6
1
15 Al dibuix es representa el registre de l‘espectre d‘una mostra d‘aigua per al reg destinat a una explotació agrícola.
A la taula, s‘indiquen les longituds d‘ona (en nanòmetres) de les línies de l‘espectre corresponents a diversos metalls,
dos dels quals (cadmi i mercuri) d‘alta toxicitat. Compara els pics de l‘espectre al dibuix amb les dades de la taula per
identificar si hi ha cap metall tòxic dissolt a l‘aigua.
Banda Cd Cs Hg Na
254 329
Ultraviolada 361
365 330
Violada 405 589
435 449 330

Blau 455
436 450
500
449
Verd 508 546 590
644
Groc 579 361 508
610 m (nm)
610 589
Taronja 621 300 400 500 600 700
644 590
659
Vermell 672
697
1
MÉS PROBLEMES
FITXA 9
ANÀLISI ESPECTROMÈTRICA
Nom: Curs: Data:
Espectroscòpia d‘absorció infraroja

El gràfic mostra els nombres d‘ona corresponents als modes de vibració dels enllaços més freqüents en les molècules
orgàniques.
Terminal
Enllaços Enllaços de Enllaços
Enllaços amb H triples dobles cadena simples
O-H C5O C-O
C-H C/C C5C -CH3 C-C
N-H C/N C5N C-N cm-1
3 000 2 000 1 000
EXEMPLE
%
L‘anàlisi de la proporció en masses dels diferents 100
elements d‘un compost orgànic revela que la seva
fórmula molecular és C8H7OCI. Després de conèixer-ne 75
la fórmula, es duu a terme la prova de l‘espectroscòpia
d‘absorció d’IR. El resultat es mostra a la figura. Si es 50
compara amb el gràfic, què es pot dir dels enllaços entre
els àtoms dins de la molècula? 25
El pic tan pronunciat prop dels 1 700 cm-1 indica que cm-1
hi ha enllaços dobles entre els àtoms. Amb la informació 3 000 2 000 1 000
de què disposem, no podem distingir si només és entre carbonis (C 5 C), només entre carboni i oxigen (C 5 O) o correspon
a ambdós enllaços.
Hi ha diversos pics per a valors més petits que 1 200 cm-1; això indica la presència d‘enllaços simples.
No hi ha absorció entre els 200 i els 2 500 cm-1, la qual cosa indica l‘absència d‘enllaços triples.
Els diversos pics, poc pronunciats, prop de 3 000 cm-1 indiquen la presència d‘enllaços simples entre carboni
i hidrogen (C-H).
PROBLEMES PROPOSATS
16 Relaciona amb fletxes cada enllaç amb el rang que li correspon en l‘espectre d‘absorció infraroig:
1) C-C a) 1 300 - 1 000 cm-1
2) C5O b) 2 250 - 2 100 cm-1
3) C/C c) 785 - 540 cm-1
4) C-O d) 3 200 - 3 350 cm-1
5) O-H e) 1 800 - 1 600 cm-1
17 L‘espectre de la dreta correspon a un compost que conté,

a més d‘altres enllaços, els següents: O-H, C-O i 100
terminals -CH3. Localitza al gràfic els pics que corresponen 2 325
1 632
als enllaços i el terminal indicats. 80 3 406 2 920
1 064
60 1 293 cm-1
4 000 3 000 2 000 1 000
1
MÉS PROBLEMES
FITXA 10
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
A la natura, hi ha tres isòtops del clor: Cl-35, amb 34,9689 u de massa i una abundància del 75,79 %; Cl-37, amb
36,9659 u de massa i una abundància del 24,21 %, i Cl-36, un àtom radioactiu amb 35,9683 u de massa i una
abundància de 7 · 10-13 %. Calcula la massa atòmica mitjana de l‘element clor.
Les dades indiquen que la participació de l‘isòtop Cl-36 és negligible. Només tenen una abundància considerable
els isòtops Cl-35 i Cl-37.
75,79 ? 34,9689 u + 24,21 ? 36,9659 u
m (Cl) = = 35,4524 u
100
PROBLEMES PROPOSATS
18 Hi ha quatre isòtops estables del ferro: Fe-54, amb 53,9396 u de massa i abundància del 5,84 %; Fe-56, amb 55,9349 u
i abundància del 91,68 %; Fe-57, amb 56,9354 u i abundància del 2,17 %, i Fe-58, amb 57,9333 u i abundància del
0,31 %. Calcula la massa atòmica mitjana de l‘element ferro.
19 La massa atòmica mitjana de l’element bor és m(B) = 10,8410 u. Hi ha dos isòtops d’aquest element: B-10,
de massa10,0129 u i abundància del 19,6 %, i B-11, amb abundància de 80,4 %. Quina és la massa de l‘isòtop B-11?
20 La massa atòmica mitjana de l‘element potassi és m(K) 5 39,0991 u. Hi ha tres isòtops d‘aquest element: K-39, de massa
38,9637 u; K-40, 39,9640 u, inestable i molt escàs i que representa el 0,01 % dels àtoms de potassi, i, K-41, 40,9618 u.
Quina és l‘abundància de cadascun dels altres dos isòtops?
1
MÉS PROBLEMES
FITXA 11
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
21 Quan se sotmet el 4-metil-2-pentanona a la prova de l‘espectre de masses, s‘aporta energia per trencar-ne els
enllaços, ionitzar i analitzar-ne els fragments. Després de l‘anàlisi espectromètrica s‘aconsegueix el gràfic que es
mostra
a continuació. Els diferents fragments estan representats a sota etiquetats amb les primeres lletres de l‘abecedari.
Calcula la massa dels fragments i fes que cadascun es correspongui amb la seva línia al diagrama.
100 43
H3C- -2 O
CH
- C5
CH
50
-
58 CH3 CH3
4‑metil‑2‑pentanona
C6H12O
25
29 85 100
15
z/m
10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
a) H3C- c) H3C- CH2- e) - O

CH- C
5
-
CH3 CH3
b) CH
-2 O d) - CH-2 O f) H3C-
- C5 - 5 -
CH C CH
-
-
CH3 CH3 CH3 CH3
1
FITXA 1
LLEIS PONDERALS
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Tenim dues mostres de compostos diferents formats pels mateixos elements.

Una anàlisi de la primera mostra revela que la nostra mostra conté 95,85 grams de clor i 129,6 grams d‘oxigen.
L‘anàlisi de la segona mostra dóna com a resultat 127,8 grams de clor i 57,6 grams d‘oxigen.
Comprova que es compleix la llei de les proporcions múltiples (o de Dalton).
En el primer compost, per cada gram d‘oxigen hi ha x grams de clor:
95,85 g de Cl x g de Cl g de Cl
= & x = 0,74
En el segon compost, per cada gram d‘oxigen hi ha y grams de clor:
127,8 g de Cl y g de Cl g de Cl
= & y = 2,22
Les quantitats de clor que reaccionen amb un gram d‘oxigen en cada compost estan en relació:
g de Cl
0,74
g de O 1
=
g de Cl 3
2,22
g de O
Una relació senzilla d‘enters. Es compleix, per tant, la llei de proporcions múltiples (o de Dalton).
PROBLEMES PROPOSATS
1 Hi ha tres òxids de sofre en què els percentatges de sofre són 66,67 %, 57,14 % i 40 %, respectivament. Comprova si
es compleix la llei de les proporcions múltiples.
En el primer dels òxids, per cada 33,33 g d‘oxigen hi ha 66,67 g de sofre, o bé per cada gram d‘oxigen hi ha:
67,67 g de S x g de S
= & x = 2 g de S
33,33 g de O 1 g de O
En el segon òxid, per cada 42,86 g d‘oxigen hi ha 57,14 g de sofre. Per a cada gram d‘oxigen:
57,14 g de S y g de S
= & y = 1,33 g de S
42,86 g de O 1 g de O
En el tercer òxid, per cada 60 g d‘oxigen hi ha 40 g de sofre. Per a cada gram d‘oxigen:
40 g de S z g de S
= & z = 0,67 g de S
60 g de O 1 g de O
Els grams de sofre que reaccionen amb un d‘oxigen en cada òxid estan en la relació 2:1,33:0,67, o multiplicant per tres
mitjos, 3:2:1. Com que les quantitats de sofre en cada òxid es relacionen segons enters senzills, els tres compostos
sí que verifiquen la llei de Dalton o llei de proporcions múltiples.
2 La formació de 2 L de vapor d‘aigua exigeix la participació de 2 L d‘hidrogen i d‘1 L d‘oxigen (tots els gasos en les mateixes
condicions de pressió i temperatura). Raona si les afirmacions següents són vertaderes o falses.
a) De les proporcions anteriors es dedueix que en aquest cas no es compleix la llei de conservació de la massa de Lavoisier.
Fals. De les proporcions de l‘enunciat es dedueix que no es conserven els volums, però no parla de les masses.
b) De les proporcions anteriors es dedueix que es compleix la llei dels volums de combinació de Gay-Lussac.
Vertader. La relació entre els volums dels reactius i dels productes és senzilla i entre nombres enters.
c) De les proporcions anteriors es dedueix que en una reacció química el nombre de molècules pot variar.
Vertader. Volums iguals de gasos en les mateixes condicions contenen el mateix nombre de molècules.
d) En els 2 L de vapor d‘aigua hi ha el mateix nombre de molècules que en els 2 litres inicials d‘hidrogen.
Vertader. Volums iguals de gasos en les mateixes condicions contenen el mateix nombre de molècules.
1
FITXA 2
LLEIS PONDERALS
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
3 Un químic ha obtingut al laboratori un compost i, en analitzar-ne la composició, ha comprovat que conté 45,77 g de
zinc i 22,45 g de sofre. Un altre químic ha obtingut el mateix compost mitjançant un procediment diferent; en el seu cas
el compost està format per 71,92 g de zinc i 35,28 g de sofre. Comprova si es compleix la llei de les proporcions
definides.
La llei de proporcions definides afirma que, quan dos o més elements es combinen per formar un compost, ho fan en
proporció de massa constant. La proporció de massa en el compost del primer químic és:
45,77 g de Zn
= 2,04
22,45 g de S
71,92 g de Zn
I la proporció de masses en el compost del segon químic és: = 2,04
35,28 g de S
Així doncs, sí que verifica la llei de Proust o llei de les proporcions definides.
4 El diòxid de clor, ClO2, és un gas que s‘utilitza en la indústria del paper com a agent blanquejant; també té una acció
germicida, per la qual cosa s‘empra en la potabilització de l‘aigua. Es pot obtenir al laboratori fent reaccionar els gasos
clor i oxigen. (La formulació d‘aquest compost és una excepció a les normes IUPAC.)
A la taula següent es mostren les dades corresponents a algunes experiències de la seva fabricació al laboratori.
Completa les dades que hi falten tenint en compte que, en tots els casos, tant els gasos que reaccionen com els que
s‘obtenen es troben en les mateixes condicions de pressió i temperatura.
Diòxid Clor Oxigen

Experiència Clor (L) Oxigen (L)
de clor (L) que sobra (L) que sobra (L)
A 3 6 6 0 0
B 5 0 0
C 3 3
D 3 2 1
Com que tots els gasos es troben en les mateixes condicions de pressió i temperatura, es combinen i s‘obtenen en una proporció
en volum de nombres enters senzills.
En l‘experiència A, no sobra clor ni oxigen; per tant, ens permet conèixer en quina proporció es troben els gasos que es combinen
i els que s‘obtenen. S‘obté el mateix volum de diòxid de clor que d‘oxigen; reacciona un volum de clor que és la meitat del
d‘oxigen i del diòxid de clor que s‘obté. Utilitzarem aquesta proporció per completar les dades de les altres experiències:
En l‘experiència B, no sobra clor ni oxigen; per tant, l‘oxigen es combina i el diòxid de clor que s‘obté són els que indiquen la proporció
estequiomètrica: diòxid de clor, 5 L (igual que el d‘oxigen); clor, 2,5 L (la meitat que l‘oxigen).
En l‘experiència C, només poden reaccionar 1,5 L de clor (la meitat del volum d‘oxigen), així que sobrarà 1,5 L de clor i s‘obtindran
3 L de diòxid de clor (el mateix volum
que d‘oxigen). Cl O
2 2
Exp. Cl2 (L) O2 (L) ClO2 (L)
En la experiència D, com que s‘obtenen sobra (L) sobra (L)
2 L de clor, haurà reaccionat 1 L de clor
A 3 6 6 0 0
(la meitat del volum); per això, 2 L de
clor no hauran reaccionat. Com que B 2,5 5 5 0 0
sobra 1 L d‘oxigen i, a més a més, el
volum d‘oxigen és el mateix que el de C 3 3 3 1,5 0
diòxid de clor, en sumar es veu que
inicialment hi devia haver 3 L d‘oxigen. D 3 3 2 2 1
1
FITXA 3
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
El diòxid de nitrogen és un gas tòxic que es produeix en combustions a temperatures com les que tenen lloc als
motors dels cotxes. A causa dels problemes pulmonars que produeix, la Unió Europea estableix un màxim de 40
micrograms per metre cúbic a l‘aire. Calcula el nombre de molècules de diòxid de nitrogen que hi haurà a l‘aire per
metre cúbic quan s‘arribi a aquest màxim.
La massa molecular del diòxid de nitrogen és:
M(NO2) 5 14,01 1 16,00 ? 2 5 46,01 u
Un mol de diòxid de nitrogen té una massa de 46,01 g. Com que en el màxim de contaminació permesa hi ha 40 µg/m3,
hi ha: g de NO 2
40 ? 10-6
m3 mol
= 8,69 ? 10-7 3
g de NO 2 m
46,01
mol
Cada mol té el nombre d‘Avogadro de molècules, NA 5 6,022 · 1023. Per tant, el nombre de molècules de diòxid de
nitrogen per metre cúbic que hi ha en l‘aire és:
mol molècules molècules

8,69 ? 10-7 ? 6,022 ? 10 23 = 5,23 ? 017
m3 mol m3
PROBLEMES PROPOSATS
5 Considera un cub ple d‘aigua fins dalt. Si suposem que el volum és de 300 cm3, calcula:
a) El nombre de molècules d‘aigua que hi ha al cub.
b) El nombre d‘àtoms d‘hidrogen i d‘oxigen que hi ha al cub.
Dades: M (H) 5 1,008 g/mol; M (O) 5 16,00 g/mol; dH O5 1 g/cm3 2
a) Al cub hi ha 300 cm d‘aigua. La densitat de l‘aigua és 1 g/cm3, així que el cub conté 300 g d‘aigua. La massa
3
molecular de l‘aigua, H2O, és dues vegades la massa atòmica de l‘hidrogen més la massa atòmica de l‘oxigen:
M(H2O) 5 1,008 ? 2 1 16,00 5 18,016 u

Així que un mol d‘aigua són 18,016 g d‘aigua i el nombre de mols que hi ha al cub és:
300 g
= 16,65 mol de H 2 O
g
18,016
mol
Com que cada mol conté 6,022 · 1023 molècules, al cub hi ha:
2 àtoms de H
b) 1,00 ? 10 25 molècules de H 2 O ? = 2,00 ? 1025 àtoms de H
1 molècula de H 2 O
1 àtom de O
1,00 ? 10 25 molècules de H 2 O ? = 1,00 ? 1025 àtoms de O
1 molècula de H 2 O
6 Calcula, en grams, la massa d‘una molècula d‘àcid sulfúric.
Dades:M(H) 5 1,008 g/mol; M(O) 5 16,00 g/mol; M(S) 5 32,06 g/mol; NA 5 6,022 ? 1023 partícules/mol
La massa molecular de l‘àcid sulfúric és: M(H2SO4) 5 1,008 ? 2 1 32,06 1 16,00 ? 4 5 98,08 g/mol
98,08 g/mol
Una sola molècula: = 1,63 ? 10-22 g/molècula
6,022 ? 10 23 molècules/mol
1
FITXA 4
MESURA DE LA QUANTITAT DE SUBSTÀNCIA – FÓRMULA DE LES SUBSTÀNCIES
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
7 Ordena de més a menys massa les quantitats següents:
a) 50 mol d‘àcid nítric. c) 1027 àtoms d‘heli.
1026 molècules de diòxid de carboni.

b) d) 5 kg de ferro.
Dades: M(H) 5 1,008 g/mol; M(He) 5 4,003 g/mol; M(C) 5 12,00 g/mol; M(N) 5 14,01 g/mol; M(O) 5 16,00 g/mol;
M(Fe) 5 55,85 g/mol; NA 5 6,022 ? 1023 partícules/mol
Les quantitats s‘han de convertir a les mateixes unitats per poder comparar. Compararem en unitats de massa.
a) La massa molar de l‘àcid nítric, HNO3, és M(HNO3) 5 1,008 1 14,01 1 16,00 · 3 5 63,02 g/mol. En massa:
63,018 g de HNO 3
50 mol de HNO 3 ? = 3151 g de HNO 4
1 mol de HNO 3
b) Com que un mol conté el nombre d‘Avogadro de molècules, 1026 molècules de diòxid de carboni són:
1 mol de CO 2
10 26 molècules de CO 2 ? = 166,1 mol de CO 2
6,022 ? 10 23 molècules de CO 2
La massa molar del diòxid de carboni, CO2, és M(CO2) 5 12,00 1 16,00 · 2 5 44,00 g/mol. En massa:
44,00 g de CO 2
161,1 mol de CO 2 ? = 7306 g de CO2
1 mol de CO 2
c) Com que un mol conté el nombre d‘Avogadro de molècules, 1027 àtoms d‘heli són:
1 mol de He
10 27 àtoms de He ? = 1661 mol de He
6,022 ? 110 23 àtoms de He
La massa molar de l‘heli, He, és M(He) 5 4,003 g/mol. En massa:
4,003 g de He
1611 mol de He ? = 6647 g de He
1 mol de He
d) Només cal convertir les unitats de massa:
1000 g de Fe
5 kg de Fe ? = 5000 g de Fe
1 kg de Fe
L‘ordre decreixent en massa de les substàncies de l‘enunciat és:
1026 molècules de CO2 > 1027 àtoms de He > 5 kg de Fe > 50 mol de HNO3
8 La fórmula molecular de la cafeïna és C8H10N4O2. Calcula:

a) La massa molecular de la cafeïna.
b) La massa d‘un mol de cafeïna.
c) El nombre de molècules de cafeïna que hi ha en 100 g d‘aquesta substància.
d) Els àtoms d‘hidrogen que hi ha en 100 g de cafeïna.
Dades: M(H) 5 1,008 g/mol; M(C) 5 12,00 g/mol; M(N) 5 14,01 g/mol; M(O) 5 16,00 g/mol; NA 5 6,022 ? 1023 partícules/mol
a) La massa molecular es calcula sumant tantes vegades com aparegui en la fórmula molecular la massa atòmica de cada
element que el compon:
b) Com que la massa molecular de la cafeïna és 194,1 u, la massa d‘un mol de cafeïna és 194,1 g/mol.
c) En 100 grams de cafeïna hi ha:
1 mol de cafeïna 6,022 ? 10 23 molècules de cafeïna

100 g de cafeïna ? $ = 3,10 ? 1023 molècules de cafeïna
194,1 g de cafeïna 1 mol de cafeïna
d) Cada molècula de cafeïna, C8H10N4O2, té 10 àtoms d‘hidrogen. En cada 100 g de cafeïna hi ha:
1 mol de cafeïna 6,022 ? 10 23 molècules de cafeïna 10 àtoms de H

100 g de cafeïna ? ? ? = 31,0 ? 1024 àtoms de H
194,1 g de cafeïna 1 mol de cafeïna 1 molècula de cafeïna
1
FITXA 5
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
L‘anàlisi d‘un compost ha donat els resultats següents: 168 g de carboni, 28,2 g d‘hidrogen i 224 g d‘oxigen. Si se sap
que la seva massa molecular és de 60,032 unitats de massa atòmica, calcula‘n la fórmula empírica i la molecular.
Sabem que la massa d‘un mol d‘àtoms de carboni és de 12,00 g, la d‘un mol d‘àtoms d‘hidrogen és 1,008 g i la d‘un
mol d‘àtoms d‘oxigen és de 16,00 g. Així que en l‘anàlisi d‘aquest compost es tenen:
168 g de C
g de C
12,00
mol
28,2 g de H
= 27,98 mol d‘àtoms de H
g de H
1,008
mol
224 g de O
g de O
16,00
mol
En la fórmula, els àtoms estan en la proporció 14 : 28 : 14. Simplificant: 1 : 2 : 1. I la fórmula empírica és CH2O.
Per continuar fins trobar la fórmula molecular, necessitem la massa molecular del compost:
60,032
M(CnH2nOn) 5 12,00 ? n 1 1,008 ? 2n 1 16,00 ? n 5 30,016 n 5 60,03 u & n = =2
30,016
Per tant, la fórmula molecular del compost és C2H4O2.
PROBLEMES PROPOSATS
9 La glicerina s‘utilitza en la indústria dels cosmètics i en la farmacèutica. Tenim una mostra de glicerina que conté 576 g
de carboni, 128 mol d‘àtoms d‘hidrogen i 2,89 · 1025 àtoms d‘oxigen. Si se sap que un mol de glicerina té una massa de
92,06 g, calcula‘n la fórmula molecular.
Dades: M(H) 5 1,008 g/mol; M(C) 5 12,00 g/mol; M(O) 5 16,00 g/mol; NA 5 6,022 ? 1023 partícules/mol.
En la mostra hi ha:
576 g de C
g de C
12,00
mol
128 mol d’àtoms de H

25
2,89 $ 10 àtoms de O
àtoms de O
6,022 $ 10 23
mol
Les tres quantitats (48, 128 i 48) es comparen amb la més petita. Queda:
48 128 48 8
: : & 1: : 1
48 48 48 3
I portada a nombres enters senzills, la proporció d‘aquestes és: 3:8:3. La fórmula empírica de la glicerina és C3H8O3.
Calculem la massa molar corresponent a la fórmula empírica. Coincideix amb la massa molar de la glicerina. Per tant, la fórmula
empírica i molecular coincideixen: C3H8O3.
1
FITXA 6
LLEIS PONDERALS – MESURES DE QUANTITAT – FÓRMULES
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
10 Enun determinat òxid de sofre, el percentatge de sofre correspon al 40 % de la massa total de l‘òxid.
Calcula‘n la fórmula empírica.
Dades: M(O) 5 16,00 g/mol; M(S) 5 32,06 g/mol

Si l‘òxid de sofre té un 40 % de sofre, llavors té un 60 % d‘oxigen.
En 100 g d‘òxid hi ha: 40 g de S 60 g de O
= 1,25 mol d‘àtoms de S; = 3,75 mol d‘àtoms de O
g de S g de O
32,06 16,00
mol mol
1,25 3,75
Les dues quantitats (1,25 i 3,75) es comparen amb la més petita. Queda: : & 1: 3.
1,25 1,25
Ja està en nombres enters senzills. Així doncs, la proporció d‘àtoms de sofre i d‘oxigen en la fórmula empírica és:
SO3
11 Enescalfar una massa de 3,971 g de coure, s‘observa que reacciona exactament amb 1,000 g d‘oxigen. En canviar les
condicions experimentals, 1,000 g d‘oxigen reacciona totalment en aquest cas amb 7,942 g de coure.
a) Quina quantitat d‘òxid de coure es formarà en cada assaig?
b) Es compleix la llei de proporcions múltiples?
c) Calcula la composició centesimal en cada cas.
d) Escriu la fórmula empírica de cadascun dels òxids.
Dades: M(O) 5 16,00 g/mol; M(Cu) 5 63,55 g/mol
a) En fer reaccionar oxigen amb coure, la quantitat que s‘obté d‘òxid de coure és de 4,971 g, en el primer cas, i de 8,942 g, en el
segon.
b) Si dividim els grams de coure que en ambdós casos es combinen amb un gram d‘oxigen, comprovem que s‘obté una relació molt
senzilla:
7,942 g de CU g de O
=2
3,971 g de CU g de O
Es compleix, per tant, la llei de proporcions múltiples. En els experiments s‘aconsegueixen compostos diferents.
c) La composició centesimal determina la massa de cada element que hi ha en 100 g de compost.
Per al primer cas: Per al segon assaig:
3,971 g de Cu % de Cu 7,942 g de Cu % de Cu
= & 79,88 % de Cu = & 88,82 % de Cu
4,971 g d‘òxid 100 g d‘òxid 8,942 g d‘òxid 100 g d‘òxid
1,000 g de O % de O
1,000 g de O % de O = & 11,18 % de O
= & 20,12 % de O 8,942 g d‘òxid 100 g d‘òxid
4,971 d‘òxid 100 g d‘òxid
d) En 100 g d‘òxid hi ha: Per al segon assaig:
Per al primer cas: 88,82 g de Cu

= 1,398 mol de Cu
79,88 g de Cu g de Cu
= 1,257 mol de Cu 63,55
g de Cu mol
63,55
mol 11,18 g de O
= 0,699 mol de O
20,12 g de O g de O
= 1,258 mol de O 16,00
g de O mol
16,00
mol 1,257 1,258 1,398 0,699
: & 1: 1 En comparar amb la més petita: : & 2 :1
En comparar amb la més petita: 0,699 0,699
1,257 1,257
La fórmula empírica és: Cu2O.
La fórmula empírica és: CuO.
1
FITXA 7
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
En la seva teoria fotònica, Planck va establir que l‘energia d‘una radiació era la de cadascun dels seus fotons (E 5 h · f).
Recolzant-se en aquesta teoria, Bohr va elaborar el seu model atòmic segons el qual els electrons de l‘àtom giren en
b
òrbites estacionàries l‘energia de les quals es pot saber per l‘expressió E = - 2 . Calcula la freqüència de la radiació
n
que es detectarà en l‘espectre d‘emissió d‘un àtom d‘hidrogen quan un electró que s‘havia excitat fins al nivell 4
torna al nivell 1.

Electró
Protó E 5 E4 - E1 5 h ? f
L‘energia del fotó coincideix amb la diferència d‘energia que tindrà l‘electró
quan es troba en aquests dos nivells:
Tenint en compte l‘expressió de Bohr, calculem l‘energia de cada nivell
Nucli
i la diferència d‘energia entre els nivells:
b 2,18 ? 10-18 J E1
E1 = - =- = - 2,18 ? 10-18 J ;
1 2
1
E4
b 2,18 ? 10-18 J
E4 = - 2 = - = - 1,36 ? 10-19 J
4 16
DE 5 E1 - E4 5 (-2,18 ? 10-18 J) - (-1,36 ? 10-19 J) 5 -2,04 ? 10-18 J

El signe negatiu de l‘increment d‘energia indica que l‘àtom perd energia quan l‘electró va del nivell 4 a l‘1.
Aquesta energia la rep el fotó i per això per al fotó és positiva, Efotó
E fotó 2,04 · 0-18 J

E fotó = h · f & f = = = 3,08 · 1015 s-1
h 6,626 · 10-34 J · s
PROBLEMES PROPOSATS
12
En l‘espectre d‘emissió de l‘hidrogen, es detecta una ratlla amb una freqüència de 2,92 X 1015 s-1. Determina a quin salt
electrònic correspon, suposant que quan l‘àtom deixa d‘estar excitat els electrons tornen a l‘estat fonamental.
L‘energia del fotó coincideix amb la diferència d‘energia que tindrà l‘electró quan és al nivell de partida i al nivell fonamental
(n 5 1): Efotó 5 h · f 5 6,62 · 10-34 J · s · 2,93 · 1015 s-1 5 1,94 · 10-18 s-1 5 1,94 · 10-18 J. L‘àtom emet el fotó; per tant, la seva
energia tindrà signe positiu:
b 2,18 ? 10-18 J
E1 = - 2 = - = - 2,18 ? 10-18 J
1 1
Efotó 5 E1 - En; En 5 E1 - Efotó 5 -2,18 ? 10-18 J - (-1,94 ? 10-18 J) 5 -2,4 ? 10-19 J
b -b -2,18 ? 10-18 J
Calculem el nivell d‘energia que es correspon amb aquest valor: En = - ; n= = =3
n2 En -2,4 ? 10-19 J
L‘electró salta des del nivell 3 a l‘1.
13 Calcula
la freqüència que ha de tenir una radiació per arrancar l‘electró a un àtom d‘hidrogen i convertir-lo en ió H1.
L‘àtom de H només té un electró que és al nivell n 5 1. Perquè es formi l‘ió H1, cal comunicar una energia que, com
a mínim, ha de ser igual a la que té l‘electró en aquest nivell.
b 2,18 ? 10-18 J E fotó 2,18 ? 0-18 J
E1 = - =- = -2,18 ? 10-18 J E fotó = h ? f & f = = = 3,29 ? 1015 s-1
1 2
1 h 6,626 ? 10-34 J ? s
1
FITXA 8
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
14 Identifica cadascun dels elements de l‘esquema d‘un espectroscopi i explica’ls breument.
Cremador
Detector
Làmpada de càtode 4 5
3
Radiació incident Radiació transmesa

2
Combustible
6
1
Mostra Nebulitzador
per analitzar Processador de la informació
Registre de l‘espectre
Comburent
Combustible, comburent i mostra entren al nebulitzador, on es mesclen. Passen al cremador, on cremen per donar energia
als àtoms de la mostra.
La làmpada del càtode emet la radiació que incidirà sobre la flama. De la radiació que travessa la flama, una part és absorbida i
l‘altra és transmesa; aquesta última arriba al detector.
La informació recollida pel detector es converteix en un senyal que es comunica al processador de la informació. El processador
elabora un registre de l‘espectre que podem estudiar.
15 Al dibuix es representa el registre de l‘espectre d‘una mostra d‘aigua per al reg destinat a una explotació agrícola.
A la taula, s‘indiquen les longituds d‘ona (en nanòmetres) de les línies de l‘espectre corresponents a diversos metalls,
dos dels quals (cadmi i mercuri) d‘alta toxicitat. Compara els pics de l‘espectre al dibuix amb les dades de la taula
per identificar si hi ha cap metall tòxic dissolt a l‘aigua.
Banda Cd Cs Hg Na 589
254 329
Ultraviolada 361 330
365 330
Violada 405 500
449
435 449 590
Blau 455 644
436 450 508
361
Verd 508 546 610 m (nm)
Groc 579 300 400 500 600 700
610 589
Taronja 621
644 590
659
Vermell 672
697
Al registre de l‘espectre, trobem la col·lecció de longituds d‘ona, 361, 508, 610 i 644 nm, corresponents al cadmi. El cadmi sí que és
present a l‘aigua del reg.
No es veu cap de les línies corresponents al mercuri, l‘altre metall tòxic.
La resta de línies que es veuen a l‘espectre corresponen al metall sodi.
1
FITXA 9
Nom: Curs: Data:
Espectroscòpia d‘absorció infraroja

El gràfic mostra els nombres d‘ona corresponents als modes de vibració dels enllaços més freqüents en les molècules
orgàniques.
Terminal
Enllaços Enllaços de Enllaços
Enllaços amb H triples dobles cadena simples
O-H C5O C-O
C-H C/C C5C -CH3 C-C
N-H C/N C5N C-N cm-1
3 000 2 000 1 000
EXEMPLE
%
L‘anàlisi de la proporció en masses dels diferents 100
elements d‘un compost orgànic revela que la seva
fórmula molecular és C8H7OCI. Després de conèixer-ne 75
la fórmula, es duu a terme la prova de l‘espectroscòpia
d‘absorció d’IR. El resultat es mostra a la figura. Si es 50
compara amb el gràfic, què es pot dir dels enllaços entre
els àtoms dins de la molècula? 25
El pic tan pronunciat prop dels 1 700 cm-1 indica que cm-1
hi ha enllaços dobles entre els àtoms. Amb la informació 3 000 2 000 1 000
de què disposem, no podem distingir si només és entre carbonis (C 5 C), només entre carboni i oxigen (C 5 O) o correspon
a ambdós enllaços.
Hi ha diversos pics per a valors més petits que 1 200 cm-1; això indica la presència d‘enllaços simples.
No hi ha absorció entre els 200 i els 2 500 cm-1, la qual cosa indica l‘absència d‘enllaços triples.
Els diversos pics, poc pronunciats, prop de 3 000 cm-1 indiquen la presència d‘enllaços simples entre carboni
i hidrogen (C-H).
PROBLEMES PROPOSATS
16 Relaciona amb fletxes cada enllaç amb el rang que li correspon en l‘espectre d‘absorció infraroig:
1) C-C a) 1 300 – 1 000 cm-1
2) C5O b) 2 250 – 2 100 cm-1
3) C/C c) 785 – 540 cm-1
4) C-O d) 3 200 – 3 350 cm-1
5) O-H e) 1 800 – 1 600 cm-1
17 L‘espectre de la dreta correspon a un compost que conté,

100
a més d‘altres enllaços, els següents: O-H, C-O i 2 325
terminals -CH3. Localitza al gràfic els pics que corresponen 1 632
80 3 406 2 920
als enllaços i el terminal indicats. 1 064
60 1 293 cm-1
Hi ha un pic prop de 3 406 cm-1, correspon a O-H.
4 000 3 000 2 000 1 000
Hi ha un pic prop de 1 054 cm-1, correspon a enllaços C-O.
Hi ha un pic prop de 1 393 cm-1, correspon a extrems de cadena -CH3.
1
FITXA 10
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
A la natura, hi ha tres isòtops del clor: Cl-35, amb 34,9689 u de massa i una abundància del 75,79 %; Cl-37, amb
36,9659 u de massa i una abundància del 24,21 %, i Cl-36, un àtom radioactiu amb 35,9683 u de massa i una
abundància de 7 · 10-13 %. Calcula la massa atòmica mitjana de l‘element clor.
Les dades indiquen que la participació de l‘isòtop Cl-36 és negligible. Només tenen una abundància considerable els
isòtops Cl-35 i Cl-37.
75,79 ? 34,9689 u + 24,21 ? 36,9659 u
m (Cl) = = 35,4524 u
100
PROBLEMES PROPOSATS
18 Hi ha quatre isòtops estables del ferro: Fe-54, amb 53,9396 u de massa i abundància del 5,84 %; Fe-56, amb 55,9349 u
i abundància del 91,68 %; Fe-57, amb 56,9354 u i abundància del 2,17 %, i Fe-58, amb 57,9333 u i abundància del
0,31 %. Calcula la massa atòmica mitjana de l‘element ferro.
Prenem les dades de l‘enunciat per calcular la massa ponderada:
5,84 ? 53,9396 u + 91,68 ? 55,9349 u + 2,17 ? 56,9354 u + 0,31 ? 57,9333 u

m (Fe) = = 55,8463 u
100
19 La massa atòmica mitjana de l’element bor és m(B) = 10,8410 u. Hi ha dos isòtops d’aquest element: B-10,
de massa10,0129 u i abundància del 19,6 %, i B-11, amb abundància de 80,4 %. Quina és la massa de l‘isòtop B-11?
Prenem les dades de l‘enunciat i trobem que la incògnita és en la massa de l‘isòtop:
19,6 ? 10,0129 u + 80,4 ? m (B-11)

m (B) = = 10,8140 u
100
Aïllem i operem:
10,8140 u ? 100 - 19,6 ? 10,0129 u
m (B-11) = = 11,0093 u
80,4
20 La massa atòmica mitjana de l‘element potassi és m(K) 5 39,0991 u. Hi ha tres isòtops d‘aquest element: K-39, de massa
38,9637 u; K-40, 39,9640 u, inestable i molt escàs i que representa el 0,01 % dels àtoms de potassi, i, K-41, 40,9618 u.
Quina és l‘abundància de cadascun dels altres dos isòtops?
Observant el percentatge conegut, hi ha un 99,99 % per repartir entre els altres dos isòtops, x % per al K-39 i (99,99 - x)% per al
K-41. Substituint les dades conegudes, la mitjana ponderada queda:
x ? 38,9637 u + 0,01 ? 39,9640 u + (99,99 - x ) ? 40,9618 u

m (K) = = 39,0991 u
100
Ordenant l‘expressió:
x ? 38,9637 u - x ? 40,9618 u = 3909,91 u - 0,399640 u - 4095,77 u
Aïllant i operant:
-187,0696 u
-1,9981 u ? x = -187,0696 u & x = = 93,62 %
-1,9981
L‘abundància de l‘isòtop potassi ‑39 és 93,62 %.
(99,99 - x ) 5 99,99 - 93,62 5 6,37

L‘abundància de l‘isòtop ‑41 és 6,37 %.
1
FITXA 11
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
21 Quan se sotmet el 4-metil-2-pentanona a la prova de l‘espectre de masses, s‘aporta energia per trencar-ne els
enllaços, ionitzar i analitzar-ne els fragments. Després de l‘anàlisi espectromètrica s‘aconsegueix el gràfic que es
mostra
a continuació. Els diferents fragments estan representats a sota etiquetats amb les primeres lletres de l‘abecedari.
Calcula la massa dels fragments i fes que cadascun es correspongui amb la seva línia al diagrama.
100 43
H3C- -2 O
CH
- 5
50 CH C
-
58 CH3 CH3
4‑metil‑2‑pentanona
C6H12O
25
29 85 100
15
z/m
10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
a) H3C- c) H3C- CH2- e) - O

CH- 5
C
-
CH3 CH3
b) CH
-2 O d) - CH-2 O f) H3C-
5 -
- C5 CH- C CH
-
-
CH3 CH3 CH3 CH3
La massa molar del 4-metil-2-pentanona, C6H12O, és: lliure en qualsevol d‘aquests fragments, línia 58.
M(C6H12O) 5 12,00 ? 6 1 1,008 ? 12 1 16,00 5 100,1 g/mol La massa molar del fragment d és:
La línia 100 correspon a C6H12O ionitzat sense fragmentar. M(-C5H9O) 5 12,00 ? 5 1 1,008 ? 9 1 16,00 5 85,04 g/mol
La massa molar del fragment a, metil CH3-, és: La línia 85 correspon al fragment d ionitzat.
M(CH3-) 5 12,00 1 1,008 ? 3 5 15,02 g/mol La massa molar del fragment e és:
La línia 15 correspon al fragment a ionitzat. M(-C2H3O) 5 12,00 ? 2 1 1,008 ? 3 1 16,00 5 43,02 g/mol
La massa molar del fragment b és: La línia 43 correspon al fragment e ionitzat.
M(-C4H9) 5 12,00 ? 4 1 1,008 ? 9 5 57,07 g/mol La massa molar del fragment f, isopropil, és:
La línia 57 correspon al fragment b ionitzat. M(-C3H7) 5 12,00 ? 3 1 1,008 ? 7 5 43,06 g/mol
La massa molar del fragment c, isobutil, és: La línia 43 també correspon al fragment f ionitzat.
M(-C4H9) 5 12,00 ? 4 1 1,008 ? 9 5 57,07 g/mol
La línia 57 també correspon al fragment c ionitzat.
És més abundant amb un àtom d‘hidrogen ocupant l‘enllaç
1
EXPERIÈNCIES
LLEIS PONDERALS
Comprovació de la llei de conservació de la matèria
Material
OBJECTIU
• Un matràs d’Erlenmeyer de 100 mL
Comprovar que la massa
• Una xeringa de 20 mL
de les substàncies que
intervenen en una • Una balança
reacció química • Un globus
coincideix amb la massa
• Marbre, CaCO3, en trossos petits de 5 g
dels productes que
s‘obtenen. • HCI 5M: 20 mL
PROCEDIMENT
Experiència 1
1. Pesa 5 g de marbre, CaCO3, que es trobin en trossos petits i posa‘ls al matràs d’Erlenmeyer.
2. Posa el globus de manera que tapi la boca del matràs.
3. Amb la xeringa, agafa 20 mL de HCI 5M.
4. Pesa tot el conjunt i anota-ho (el matràs amb el marbre i el globus i la xeringa amb HCI).
5. A través del globus, descarrega el contingut de la xeringa dins el matràs. Veuràs que es produeix un borbolleig
i el globus es va inflant.
6. Quan pari el bombolleig, torna a pesar el conjunt (el matràs amb el contingut i la xeringa buida) i anota-ho.
Experiència 2
1. Repeteix el procediment anterior, però amb el matràs destapat (sense el globus).
2. Anota els resultats a la taula següent:
Pesades abans d‘afegir-hi el HCI Pesades després d‘afegir-hi el HCI
Experiència 1
Experiència 2
QÜESTIONS
1 Explica la diferència entre els resultats de l‘experiència 1 i els de l‘experiència 2.
2 Què és el que produeix el borbolleig?
3 Escriu la reacció que té lloc.
4 Relaciona aquesta experiència amb la llei de la conservació de la matèria.
1
EXPERIÈNCIES
IDENTIFICACIÓ DE SUBSTÀNCIES
Espectres atòmics a la flama
Material
OBJECTIU
• Diverses càpsules de porcellana (una per • Petites quantitats de les substàncies que
Identificar un element cada substància que vulguem analitzar) contenen els elements que analitzarem.
químic observant‐ne Poden ser:
• Espàtules
el color de la flama quan – Clorur de sodi
s’hi afegeix un compost • Varetes agitadores
– Clorur de potassi
que el conté. • Alcohol etílic
– Clorur de coure
• Encenedor – Sulfat de coure
– Clorur de calci
– Clorur de bari
– Nitrat de liti, etc.
PROCEDIMENT
1. Posa uns 3-5 mL d‘alcohol en cadascuna de les càpsules.
2. Deixa la primera càpsula només amb alcohol i afegeix una punta d‘espàtula de les substàncies que volem estudiar en
cadascuna de les següents.
3. Amb l‘encenedor, encén la primera càpsula i observa el color de la flama mentre crema.
4. Quan s‘esgoti, vés encenent cadascuna de les càpsules següents i observant el color de la flama. S‘hi observen colors
semblants a aquests:
Alcohol 1 … Color
Alcohol Blau
NaCl Groc
KCl Violeta
CuCl2 Turquesa
CaCl2 Taronja
BaCl2 Verd
LiNO3 Vermell
QÜESTIONS
1 Explica per què canvia el color de la flama segons la substància dissolta a l‘alcohol.
2 Què obtindríem si en comptes d‘utilitzar una dissolució de CuCl2 empréssim CUSO4?
3 Per què cremem l‘alcohol en comptes de, simplement, escalfar-lo?
1 AVALUACIÓ
PROVA A
Nom: Curs: Data:
1 Utilitza la teoria atòmica de Dalton per explicar per què es compleix la llei de les proporcions definides.
2 L‘hidròxid d‘alumini, Al(OH)3 és el component principal de fàrmacs per contrarestar l‘acidesa d‘estómac. Una de
les presentacions en què s‘administra són sobres que contenen 1,5 g de l‘hidròxid. Quan es pren un sobre d‘aquest
producte, determina:
a) Els àtoms d‘alumini que s‘ingereixen.
b) Els grams d‘oxigen.
c) Els mols d‘hidrogen.
d) Si la quantitat màxima d‘alumini que podem prendre al dia és de 2 g, quants sobres d‘aquest medicament es poden
prendre com a màxim?
Dades: M(H) 5 1,008 g/mol; M(O) 5 16,00 g/mol; M(Al) 5 26,98 g/mol; NA 5 6,022 ? 1023 partícules/mol
3 L‘etilenglicol és una substància que s‘utilitza com a anticoagulant. La seva composició centesimal és 38,7 % de carboni,
9,7 % d‘hidrogen i la resta, oxigen. Determina‘n la fórmula molecular si se sap que la seva massa molar és 62,05 g/mol.
Dades: M(H) 5 1,008 g/mol; M(C) 5 12,00 g/mol; M(AI) 5 16,00 g/mol
4 El coure i l‘oxigen formen dos compostos diferents. Un cop analitzades una sèrie de mostres, s‘hi han trobat les
quantitats següents de cadascun d‘aquests elements:
Quantitat Quantitat
Mostra
de coure (g) d‘oxigen (g)
A 6,35 0,80
B 8,25 1,04
C 6,35 0,40
D 3,06 0,52
Entre aquestes mostres troba:

a) Dues que pertanyen al mateix compost.
b) Dues que pertanyen a diferents compostos i compleixen la llei de les proporcions múltiples.
c) La mostra d‘un compost impossible.
d) Si la fórmula d‘un compost és CuO, quina és la de l‘altre?
5 A partir de la taula de dades, calcula la massa atòmica mitjana de l‘element europi, Eu.
Isòtop Percentatge Massa (u)
Eu‑151 47,77 150,91988
Eu‑153 52,23 152,92126
1 AVALUACIÓ
PROVA B
Nom: Curs: Data:
1 El ferro és un metall que s‘oxida en contacte amb oxigen. En les condicions adequades, s‘ha pogut determinar que 1,25 g
de ferro es combinen amb 0,54 g d‘oxigen per donar l‘òxid. En una càpsula, tenim 5 g de llimadures de ferro. Determina:
a) La quantitat màxima d‘òxid de ferro que es pot obtenir.
b) La fórmula de l‘òxid de ferro.
c) Els àtoms d‘oxigen que tindrem a la mostra de l‘apartat a).
Dades: M(O) 5 16,00 g/mol; M(Fe) 5 55,85 g/mol; NA 5 6,022 · 1023 partícules/mol
2 Quan l‘àcid clorhídric reacciona amb hidròxid de sodi s‘obté clorur de sodi i aigua. Completa la taula següent en què
totes les quantitats apareixen en grams:
Quantitat Quantitat Quantitat Quantitat Quantitat

inicial HCI inicial NaOH formada NaCl formada H2O sobrant
36,5 40 58,5 18 0
100 100
100 0
50 20 g de HCl
3 Suposa tres gasos: gas clor, de què sabem que forma molècules diatòmiques; gas oxigen, de què desconeixem
la fórmula; gas diòxid de clor, de què no coneixem la fórmula, però sí que sabem que se’n formen 2 L en combinar‐se
2 L de gas oxigen amb 1 L de gas clor, en les mateixes condicions de pressió i temperatura. Utilitza els resultats
de l‘experiència A i la hipòtesi d‘Avogadro per deduir la fórmula química dels dos gasos desconeguts.
4 El liti és un element que està format per dos isòtops: Li‐6, amb massa 6,0151234 u, i Li‐7, amb massa 7,0160048 u.
Calcula el percentatge d‘abundància de cada isòtop si la massa mitjana és 6,9417394 u.
5 Explica les similituds i diferències entre l‘espectroscòpia d‘absorció i l‘espectroscòpia d‘absorció infraroja.
PROPOSTA PER A L‘AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES
1 Descobriment de molècules prebiòtiques a l‘espai
Utilitzant noves tecnologies de telescopi i laboratori, Sembrant planetes acabats de formar

els científics han descobert un important parell de «El fet d‘haver trobat aquestes molècules en un nú-
molècules prebiòtiques a l‘espai interestel·lar. vol de gas interestel·lar suposa que els blocs fona-
Pregunta 1.1indica que alguns components químics
La troballa mentals de l‘ADN i els aminoàcids podrien “sem-
bàsics, essencials en el desenvolupament de la vida brar” qualsevol planeta acabat de formar amb els
Resume en una frase
–les molècules el contenido
prebiòtiques devan
que la noticia.
originar les pri- precursors químics de la vida», afirma A. Remijan,
meres cèl·lules–, es van poder formar en polsosos del National Radio Astronomy Observatory (NRAO)
grans de gel flotant entre els estels. en un comunicat d‘aquesta institució. [...]
Concretament, els investigadors van utilitzar el teles- Rastreig estel·lar de molècules
copi Green Bank (GBT) dels Estats Units per analit-
zar un núvol gegant de gas situat a uns 25 000 anys El descobriment de molècules prebiòtiques a l‘espai
llum de la Terra, a prop del centre de la nostra va ser possible gràcies a una nova tecnologia que ac-
galàxia, la Via Làctia. celera el procés d‘identificació de «rastres» deixats
per substàncies químiques còsmiques.
Cada molècula té un conjunt específic d‘estats rota-
cionals. Quan canvia d‘un estat a un altre, una quan-
titat específica d‘energia és emesa o absorbida, so-
vint en forma d‘ones de ràdio en freqüències
específiques, que poden ser observades pel GBT.
A més a més, noves tècniques de laboratori han
permès als astroquímics mesurar i relacionar els
patrons d‘aquestes radiofreqüències amb molècu-
les concretes.
La comparació d‘aquests patrons amb les dades re-
budes pel telescopi GBT, duta a terme per investiga-
Radiotelescopi Green Bank (EUA), des d‘on s‘ha dut a terme
dors dels laboratoris de la Universitat de Virgínia i el
el descobriment.
de Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics, ha
estat la clau de la troballa.
Els compostos químics que s‘han trobat en aquest
núvol incloïen una molècula que es creu precursora
d‘un component clau de l‘ADN i una altra que podria metiltriacetilè
propenal propanal ciclopropenona
haver participat en la formació de l‘alanina, que és
un dels aminoàcids que formen les proteïnes.
cianoalè
Més específicament, una de les molècules acabades
de descobrir, anomenada cianometanimina, és un cetenimina acetamida
metilcianodiacetilè
pas en el procés que els químics pensen que pro- cianometanimina
dueix l‘adenina, una de les quatre bases nitrogena-
des de l‘estructura en escala de l‘ADN. L‘altra molè- Algunes de les molècules descobertes a l‘espai.
cula, l‘etanamina, té un paper important en la Font: http://www.tendencias21.net.
formació de l‘alanina, un dels vint aminoàcids.
Pregunta 1.1
Resumeix en una frase el contingut de la notícia.
PROVA 1
Pregunta 1.2
Identifica en el text algunes de les molècules descobertes.
Pregunta 1.3
Explica amb les teves paraules el significat de les expressions següents.

a) Els aminoàcids podrien «sembrar» qualsevol planeta format amb els precursors químics de la vida.
b) Una nova tecnologia que accelera el procés d‘identificació de «rastres» deixats per substàncies químiques còsmiques.
Pregunta 1.4
És el descobriment una prova definitiva que existeix vida més enllà del sistema solar? Explica la teva resposta.
Pregunta 1.5
Escriu la fórmula de cada compost del diagrama. Has de tenir en compte que el codi de colors és: blanc, hidrogen; gris,
carboni; vermell, oxigen, i verd, nitrogen.
Pregunta 1.6
Ara que coneixes alguna cosa més sobre la identificació de molècules a l‘espai, contesta: Penses que es descobrirà
d‘aquesta manera vida en algun planeta fora del sistema solar? Per què?
1 RELACIONS ENTRE COMPETÈNCIES,
CONTINGUTS I CRITERIS D‘AVALUACIÓ
Activitats
Criteri Estàndards d‘aprenentatge
PROVA A PROVA B
Conèixer la teoria atòmica de Dalton, així Justifica la teoria atòmica de Dalton
com les lleis bàsiques associades al seu i la discontinuïtat de la matèria a partir
1, 4 1, 2
establiment. de les lleis fonamentals de la Química
exemplificant–ho amb reaccions.
Calcular masses moleculars i determinar Relaciona la fórmula empírica i molecular
fórmules moleculars. d‘un compost amb la seva composició 2, 3 1, 3
centesimal.
Utilitzar les dades obtingudes mitjançant Calcula la massa atòmica d‘un element
tècniques mètriques per calcular masses a partir de les dades espectromètriques
5 4, 5
atòmiques. obtingudes per als diferents isòtops de
l‘element.
Reconèixer la importància de les Descriu les aplicacions de
tècniques espectroscòpiques que l‘espectroscòpia en la identificació
permeten l‘anàlisi de substàncies i les d‘elements i de compostos.
5
seves aplicacions per a la detecció
d‘aquestes en quantitats molt petites
de mostres.
Activitats
Competències
Criteri Estàndards d‘aprenentatge de la prova per
que s‘avaluen
competències
Reconèixer i utilitzar les estratègies A partir d‘un text científic, extreu
bàsiques de l‘activitat científica, com i interpreta la informació,
ara: plantejar problemes, formular argumenta amb rigor i precisió
Comunicació
hipòtesis, proposar models, elaborar utilitzant la terminologia 1, 2, 3, 4
lingüística
estratègies de resolució de problemes adequada.
i dissenys experimentals i anàlisi dels
resultats.
Reconèixer la importància de les Descriu les aplicacions
Competència
tècniques espectroscòpiques que de l‘espectroscòpia en
matemàtica
permeten l‘anàlisi de substàncies i les la identificació d‘elements
i competències 4, 5
seves aplicacions per a la detecció i de compost
bàsiques en ciència
d‘aquestes en quantitats molt petites
i tecnologia
de mostres.
1
PROVA A
SOLUCIONS A LES AVALUACIONS
1 La llei de les proporcions definides diu que, quan dos La fórmula del compost serà del tipus CxHyO2. El nombre de
elements es combinen per formar un compost, ho fan en mols de cada element en els 100 g és:
proporció de masses constants. 1 mol de C
38,7 g de C ? = 3,225 mol de C;
12,00 g de C
En la teoria atòmica de Dalton, trobem que tots els àtoms 1 mol de H
d‘un mateix element són iguals en massa i altres propietats, 9,7 g de H ? = 9,623 mol de H;
1,008 g de H
i diferents dels de qualsevol altre element. 1 mol de O
51,6 g de O ? = 3,225 mol de O
Si la fórmula d‘una sola molècula és AaBb, els elements es 16,00 g de O
combinen en una proporció de massa fixa:
La fórmula del compost serà del tipus C3,225H9,623O3,225.
(massa de A) ? a
. Els subíndexs han de ser nombres entres senzills que
(massa de B) ? b
mantinguin aquesta proporció. Comparant amb el més petit:
Si tenim una altra mostra de compost formada per n
molècules, la seva massa serà: C 3,225 H 9,623 O 3,225 & C1H 2,98 O1 & CH 3 O
3,225 3,225 3,225
n ? [(massa A) ? a 1 (massa B) ? b]. Calcula‘n la massa molecular per comprovar si és la fórmula

I la proporció en què es combinen els elements: molecular:
n ? [(massa de A) ? a] M(CH3O) 5 12,00 1 1,008 ? 3 1 16,00 5 31,024 g/mol

.
n ? [(massa de B) ? b] No coincideixen, així que cal buscar la proporció amb la
Això es compleix per a tot tipus de mostra; per tant, massa molecular de l‘enunciat:
es compleix la llei de les proporcions definides. M (Cn H 3n On) = n ? M (CH 3 O)
2 Necessitem conèixer la massa molar del Al(OH)3: M (Cn H 3n On) 62,05 g/mol
n= = =2
M (CH 3 O) 31,024 g/mol
M[Al(OH)3] 5 26,98 1 (16,00 1 1,008) ? 3 5 78,00 g/mol Per tant, la fórmula molecular és C2H6O2.
Amb això podrem conèixer la quantitat de substància en mol
que correspon als 1,5 g: 4 Per resoldre el problema, cal conèixer la massa de coure que es
1 mol de Al (OH)3 combina amb cada gram d‘oxigen i comparar els resultats de les
1,5 g de Al (OH)3 ? = 0,019 mol de Al (OH)3 diferents mostres. Expressa el resultat a la taula:
78,00 g de Al (OH)3
Establint les relacions que indica la fórmula, podem conèixer
les quantitats dels diferents elements en la unitat que ens Quantitat
Quantitat massa de coure
demanin. Mostra de coure
d‘oxigen (g) massa d’oxigen
(g)
a) Els àtoms d‘alumini:
1 mol de Al A 6,35 0,80 7,9375
0,019 mol de Al (OH) 3 ? ?
1 mol de Al (OH) 3 B 8,25 1,04 7,9327
6,022 ? 10 23 àtoms de Al C 6,35 0,40 15,875
? = 1,16 ? 1022 àtoms de Al
1 mol de Al
D 3,06 0,52 5,8846
b) Els grams d‘oxigen:
3 mol de H a) P
ots veure que hi ha la mateixa proporció en massa per
0,019 mol de Al (OH) 3 ? = 0,058 mol de H
1 mol de Al (OH) 3 a dues de les mostres.
c) El nombre de mol d‘hidrogen: Es compleix la llei de les proporcions definides per
3 mol de H a les mostres A i B.
0,019 mol de Al (OH) 3 ? 1 mol de Al (OH) = 0,058 mol de H
3 Les mostres A i B són del mateix compost.
d) Cal calcular la quantitat, en grams, de Al(OH)3 que cal
b) R
elaciona les altres substàncies en el compost de les
prendre per arribar a la quantitat de 2 g d‘alumini:
mostres A i B:
78,00 g de Al (OH) 3
f p
2 g de Al ? = 5,78 g de Al (OH) 3 massa de coure
26,98 g de Al
massa d‘oxigen C 15,875
Després, cal relacionar-ho amb la quantitat en cada sobre: = = 2;
7,9675
f p
massa de coure
1 sobre massa d‘oxigen
5,78 g de Al (OH) 3 ? = 3,85 sobre A
1,5 g de Al (OH) 3
f p
massa de coure
Com a màxim 3 sobres, ja que si en prenem 4 se supera massa d‘oxigen D 5,8846
= = 0,7386
la quantitat d‘alumini permesa. 7,9675
f p
massa de coure
3 En 100 g d‘etilenglicol hi ha 38,7 g de carboni; 9,7 g massa d‘oxigen A
d‘hidrogen, i la resta, 51,6 g, són d‘oxigen.
1
PROVA A

La mostra C sí que guarda una proporció en nombre enters
5 L a mitjana ponderada es calcula aplicant el percentatge
senzills amb A i B.
corresponent a la massa de cada isòtop:
Es compleix la llei de les proporcions múltiples de
la mostra C amb les mostres A i B. 47,77 ? 150,91988 u + 52,23 ? 152,92126 u
= 151,96478 u
100
c) Falta aparellar la mostra D amb la mostra C:
f p
massa de coure
massa d‘oxigen D 5,8846
= = 0,3707
15,875
f p
massa de coure
massa d‘oxigen C
Es pot veure que la mostra D no guarda proporció de

nombres enters senzills amb cap altra de les mostres. Per
tant, el compost de la mostra D és un compost
impossible.
d) Ja s‘ha vist en la proporció calculada en l‘apartat b) que

hi ha una substància (mostra C) que, per a la mateixa
quantitat d‘oxigen, té el doble de coure que l‘altra (mostra
A o B).
La fórmula per a una és CuO, i per a l‘altra, Cu2O.
A les mostres A i B els correspon la fórmula CuO.
A la mostra C li correspon la fórmula Cu2O.
1
PROVA B
1 a)
De les primers quantitats podrem deduir la quantitat En la reacció també es produeix aigua. Com en la resta dels
d‘òxid de ferro que es pot obtenir d‘1,5 g de ferro; compostos, es podria establir la proporció per calcular la
aquesta proporció ens permetrà conèixer la quantitat que quantitat d‘aigua que es genera; no obstant això, utilitzarem la llei
obtindrem amb els 5 g de llimadures de ferro: de la conservació de la massa per obtenir-la:
m(HCl) 1 m(NaOH) 5 m(NaCl) 1 m(H2O)

1,25 g de Fe 1 0,54 g de O 5 1,79 g d’òxid
91,25 g 1 100 g 5 146,25 g 1 m(H2O)
Calculant la proporció:
m(H2O) 5 45 g
1,79 g d‘òxid
5g de Fe ? = 7,16 g d‘òxid Per completar les dues files següents, procedim de manera
1,25 g de Fe
anàloga. Els resultats són:
b)
Conèixer les quantitats, en grams, de ferro i d‘oxigen que
es combinen permet conèixer-ne el nombre de mols: Massa Massa Massa Massa
Massa
1 mol de Fe inicial inicial formada formada
1,25 g de Fe ? = 0,0224 mol de Fe sobrant (g)
55,85 g de Fe HCI (g) NaOH (g) NaCl (g) H2O (g)
1 mol de O
0,54 g de O ? = 0,0338 mol de O 36,5 40 58.5 18 0
16,00 g de O
La fórmula del compost és del tipus Fe0,0224O0,0337. 100 100 146,25 45 8,75 de HCl
Els subíndexs han de ser nombres enters senzills que 62,39 68,38 100 33,70 0
mantinguin aquesta proporció. 65,63 50 73,13 146,25 20 de HCl
Per trobar-los, dividim ambdós nombres pel més petit:
Fe 0,0224 O 0,0338 & Fe1O 3 & Fe2 O3 3 La hipòtesi d‘Avogadro diu que en condicions iguals de
0,0224 0,0224 2
pressió i temperatura, volums iguals de gasos diferents
c) La massa molar del Fe2O3 ens permet conèixer el nombre contenen el mateix nombre de partícules; en aquest cas,
de mols d‘aquesta substància que hi ha a la mostra les partícules són molècules.
i amb el coeficient de l‘oxigen en la fórmula podrem
determinar el nombre d‘àtoms d‘aquest element: 1r 2 L de gas oxigen amb 2 L de gas diòxid de clor.
En conseqüència, s‘obtindrà el mateix nombre de
M(Fe2O3) 5 55,85 ? 2 1 16,00 ? 3 5 159,7 g/mol molècules de diòxid de clor que de molècules que
1 mol Fe 2 O 3
7,16 g de Fe 2 O 3 ? = 4,48 ? 10-3 mol Fe 2 O 3 hi havia de gas oxigen.
159,7 g Fe 2 O 3
Com que els àtoms de O en el gas diòxid de clor
3 mol O
4,48 ? 10-3 mol Fe 2 O 3 ? = 0,1345 mol O procedeixen del gas oxigen, cada molècula individual
1 mol Fe 2 O 3
22 de diòxid de clor tindrà, també, el mateix nombre
N = 8,10 ? 10 àtoms de O
d‘àtoms de O que el gas oxigen.
2n 1 L de gas clor amb 2 L de gas diòxid de clor.
2 Quan reacciona àcid clorhídric amb hidròxid de sodi per
formar clorur de sodi i aigua, ho fa en la proporció de masses El nombre de molècules de clor que es combinen
que estableix la primer línia de la taula en què no sobra cap és la meitat que el nombre de molècules d‘oxigen.
reactiu. Cada molècula de clor conté dos àtoms de Cl. Cadascun
d‘aquests dos àtoms forma part d‘una molècula de diòxid
En la segona línia, es combinen 100 g d‘hidròxid de sodi de clor perquè es forma el doble de molècules d‘aquest gas.
amb àcid clorhídric, i com que la reacció es produeix en En resum:
la proporció de la primera línia, només reaccionen x grams
d‘àcid clorhídric:
36,5 g de HCl x g de HCl
=
40 g de NaOH 100 g de NaOH Oxigen 1 Clor " diòxid de clor
36,5 g de HCl (O2) (Cl2) (OCl2)
x = 100 g de NaOH ? = 91,25 g de HCl
40 g de NaOH 2 L 1 L 2 L
Sobren, per tant, 100 g – 91,25 g 5 8,75 g de la quantitat 4 Els percentatges sumen 100 %.
inicial de HCI. A més a més, es produeixen y grams de clorur
El percentatge d‘abundància per a cada isòtop:
de sodi:
Li-6, el seu percentatge és la incògnita x.
58,5 g de NaCl y g de NaCl
=
40 g de NaOH 100 g de NaOH Li-7, el seu percentatge és la diferència (100 — x).
58,5 g de NaCl x ? 6,0151234 u + (100 - x ) ? 7,0160048 u
y = 100 g de NaOH ? = 146,25 g de NaCl = 6,9417394 u
40 g de NaOH 100
1
PROVA B
Aïllant i resolent l‘equació: Una de les diferències es troba en l‘objectiu de la tècnica:

en la d‘absorció atòmica és identificar àtoms metàl·lics,
6,0151234 x + 701,60048 - 7,0160048 x = 694,17394
mentre que en la d‘absorció infraroja s‘identifiquen
_6,0151234 - 7,0160048i x = 694,17394 - 701,60048
els enllaços presents en la substància per analitzar.
-7,42654
x= Una altra de les diferències és en la banda de l‘espectre
-1,0008814
amb què treballa cada tècnica: en l‘absorció atòmica, es
x 5 7,42. treballa amb un ampli espectre que inclou alguna cosa
Per això, l‘abundància de cada isòtop: d‘infraroig visible i una mica de l‘ultraviolat, mentre que en
la d‘absorció infraroja, només es treballa amb infraroig.
Li-6: 7,42 %
Li-7: (100 - 7,42) 5 92,58 % Una altra diferència, lligada al fonament físic del fenomen:
en espectroscòpia d‘absorció atòmica, els electrons,
sense sortir del mateix àtom, salten d‘un orbital cap a
5 Les similituds són en relació al fet que ambdues un altre dins de l‘àtom, mentre que en l‘espectroscòpia
són tècniques espectroscòpiques i d‘absorció. d‘absorció infraroja, els electrons, que formen part dels
En ambdues tècniques, les mostres s’il·luminen perquè enllaços, salten d‘un nivell d‘energia de l‘enllaç cap a un
cada mostra absorbeixi els fotons de què sigui capaç. altre nivell d‘energia de l‘enllaç (vibracional o rotacional).
L‘estudi de la part de l‘espectre que falta, la part absorbida,
ens permet identificar la substància present en la mostra.
PROPOSTA PER A L‘AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES solucions
1 Descobriment de molècules prebiòtiques a l‘espai
Pregunta 1.1
Gràcies a la investigació en radioastronomia ha estat possible a l‘espai interestel·lar certes molècules bàsiques.
Pregunta 1.2
Cianometenimina i etanamina. A la il·lustració apareixen les nou descobertes.
Pregunta 1.3
a) Des de l‘espai interestel·lar aquestes substàncies arriben a qualsevol sistema planetari. En arribar‐hi, si es donen les
condicions, podrien donar lloc als components químics essencials per al desenvolupament de cèl·lules.
b) Les substàncies químiques deixen un rastre en el radi telescòpic. El descobriment d‘aquest rastre ha estat possible
gràcies a noves tecnologies.
Pregunta 1.4
No. És una prova que fora del nostre sistema solar, en concret al núvol de gas proper al centre de la galàxia, hi ha molècules
orgàniques precursores d‘altres molècules. Aquestes últimes, i no pas les primeres, sí que formen part dels organisme vius
coneguts a la Terra.
Pregunta 1.5
C7H4 metiltriacetilè C3H4O propenal C3H6O propanal C3H2O ciclopropenona

C4H3N cianoalè
C6H3N metilcianodiacetilè C2H3N cetenimina C2H2N2 cianometanimina C2H5O acetamida
Pregunta 1.6
Pot ser que sí, en cas que es descobreixin rastres de molècules imprescindibles per a la vida i d‘altres que acompanyen
l‘activitat dels organismes vius. Detectar la presència de les primeres ens demostraria que aquestes molècules són presents,
però res més. El descobriment d‘altres molècules que acompanyen l‘activitat d‘organismes vius seria un indici important de
la presència de vida.
Guió i recursos
de la unitat 2
2
PRESENTACIÓ
ELS GASOS
PRESENTACIÓ
Aquesta unitat se centra en l’estudi dels gasos i les seves lleis. de l’equació d’estat dels gasos ideals, introduint una nova
Dins de cada llei, s’ha establert la mateixa metodologia. variable, la quantitat de matèria (mesurada en mol). Així,
Primer, s’introdueix una explicació breu sobre el comportament és possible posar en relació la densitat d’un gas ideal
dels gasos (a manera d’experiment). A continuació, s’enuncia amb la seva massa molar. Tot i amb això, els gasos reals tenen
la llei amb les seves característiques, amb el suport un comportament diferent al d’un gas ideal; es contrasten
d’un dibuix esquemàtic. Dues o tres experiències ajuden aquestes diferències.
a verificar-la i fer una gràfica de les variables que interaccionen. Acaba l’exposició amb l’estudi de les mescles de gasos
Finalment, hi ha un exercici d’aplicació resolt i es proposen i la seva mesura. Hi intervenen mesures com ara pressió
activitats. parcial o fracció molar. Es treballa sobre com mesurar
El desenvolupament històric del coneixement sobre els components d’una mescla gasosa amb les diferents
el comportament dels gasos es culmina amb la deducció maneres de mesurar cada part.
Lleis dels gasos
Llei de Boyle-Mariotte Llei de Gay-Lussac Llei de Charles

o de la temperatura constant o del volum constant o de la pressió constant
Equació d’estat
Equació general Equació d’estat
dels gasos ideals
dels gasos ideals dels gasos reals
p?V=n?R?T
Quantitat
de matèria (mol) – volum molar
– densitat del gas
Mescla de gasos
pressió parcial
Llei de Dalton Fracció molar:

de les pressions parcials n
|i = i
pT = p1 + p2 + … nT
2
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 1
ELS GASOS
L’amoníac (NH3) és un gas que té múltiples aplicacions i s’obté industrialment tot fent reaccionar gas hidrogen
amb el nitrogen de l’aire. Per estudiar les condicions idònies de fabricació, s’utilitza una planta pilot, és a dir,
un reactor més petit que l’industrial però d’una mida suficient perquè els resultats puguin ser extrapolables
a la indústria; una mida adient pot ser un reactor cilíndric d’1,5 m2 de secció i 1 m d’alçària. En una experiència,
l’amoníac que s’obté exerceix una pressió de 200 atmosferes quan està a 300 °C. Calcula:
a) El volum que ocuparia l’amoníac que hi ha al reactor si estigués en condicions normals.
b) La densitat de l’amoníac al reactor de la planta pilot i la que tindria en condicions normals.
c) La massa d’amoníac que hi ha dins del reactor.
Dades: m (H) = 1,01 g/mol; m (N) = 14,01 g/mol; R = 0,082 (atm ? L)/(mol ? K)
p1V1 p 2 V2 p1 ? T2
a) Quan un gas ideal experimenta una transformació: = " V2 = ? V1
T1 T2 p 2 ? T1
En aquestes condicions, tenim p2 = 1 atm de pressió i T2 = 0 °C = 273 K de temperatura:

200 atm ? 273 k
V2 = ? 1,5 m 3 = 142,93 m3
1 atm ? 573 k
b) A la planta pilot, les condicions són les donades a l’enunciat, p1 = 200 atm i T1 = 300 °C + 273 = 573 K:
g
200 atm ? 17,03
P1 ? M mol g
d1 = = = 72,50
R ? T1 atm ? L L
0,082 ? 573 K
mol ? K
En les condicions donades, p2 = 1 atm i T2 = 273 K:
g
1 atm ? 17,03
P2 ? M mol g
d2 = = = 0,76
R ? T2 atm ? L L
0,082 ? 273 K
mol ? K
c) Per relacionar la quantitat de gas amb les condicions en què es troba, utilitzem l’equació d’estat dels gasos ideals:
p  V = n  R  T. V serà el volum del reactor, V = 1,5 m3 = 1,5  103 L:
m p?V ? M 200 atm ? 1,5 ? 10 3 L ? 17,03 g/ mol

pV=nRT"pV= RT = =
M R?I atm ? L
0,082 ? 573 K
mol ? K
200 ? 1,5 ? 10 3 ? 17
m= = 108,7 ? 10 3 g = 107,5 kg de NH3
0,082 ? (273 + 300)
1 En una bombona de 10 L tenim oxigen a 50 °C i i -25 °C és 3,44 g/L. Determina si es tracta de monòxid
a una pressió de 2500 mm de Hg. Determina la quantitat de carboni o monòxid de sofre. Determina la densitat
d’oxigen que sortirà de la bombona si obrim la vàlvula
d’aquest gas en condicions normals.
i deixem que es refredi fins a 20 °C.
Sol.: V = 19,8 L Dades: R = 0,082 (atm ? L)/(mol ? K); M (C) = 12,00 g/mol;
M (O) = 16,00 g/mol; M (S) = 32,06 g/mol
2 En un recipient de 3 L introduïm 10 g d’un gas
desconegut que exerceix una pressió de 1 187 mm Sol.: CO
de Hg quan es troba a -10 °C. Determina si es tracta
de diòxid de nitrogen, diòxid de carboni. 4 Una bombona de 5 L pot suportar una pressió
Dades: R = 0,082 (atm ? L)/(mol ? K); M (C) = 12,00 g/mol; de 60 atm. Podrem introduir–hi 30 g de gas hidrogen
M (N) = 14,01 g/mol; M (O) = 16,00 g/mol a 50 °C?
Sol.: NO2 Dades: R = 0,082 (atm ? L)/(mol ? K); M (H) = 1,008 g/mol
3 La densitat del gas que hi ha en una bombona a 2,5 atm Sol.: NO
2
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 2
ELS GASOS
Un gas ideal es troba en les condicions corresponents al punt A, que són: p = 3 atm, V = 5 L i t = 25 °C. Sofreix
una expansió a temperatura constant fins a B, on el volum arriba a ser de 20 L, i després, una compressió a pressió
constant fins a C. Fes els càlculs que et permetin conèixer les condicions del gas als punts B i C.
p
A
B
C
Tindrem en compte les lleis dels gasos i compararem les condicions del gas en dos estats sucessius:
TA = TB , procés a T = constant:
p A VA pBVB p A VA 3 atm ? 5 L
= & pB = = = 0,75 atm
TA TB V B 20 L
pB = TC ; procés a p = constant, tenint en compte que VA = VC = 5 L:
PBVB PCVC PC ? VC 5L 298 ? 5
= & TC = ? TB = ? 298 K & TC = = 74,5 K
TB TC PB ? VB 20 L 20
P (atm) V (L) T (K)

A 3 5 298
B 0,75 20 298
C 0,75 5 74,5
ACTIVITATS
1 Un gas ideal que es troba en l’estat representat 2 En un recipient de 10 L tenim un gas ideal que es troba
pel punt A, exerceix una pressió de 900 mm de Hg. en l’estat representat pel punt A. Determina
Determina les característiques de p, V i T les característiques de p, V i T que defineixen el gas
que defineixen el gas en els estats corresponents en els estats corresponents als punts A, B i C.
als punts A, B i C.
V (L) p (atm)
C A B
5 5
2 2 C
B A
100 300 T (K) 100 300 T (K)
2
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 3
ELS GASOS
Els equips de busseig inclouen bombones amb una mescla de gasos per respirar la composició de la qual és diferent
de la de l’aire normal i que depèn de la profunditat de busseig. Per a immersions de l’ordre dels 30 m, s’utilitza
una mescla a una pressió d’unes 8 atmosferes la composició en volum de la qual és 39,5 % de nitrogen, 17,5 %
d’oxigen i 43 % d’heli. Recorda que l’aire que respirem habitualment exerceix una pressió aproximada d’1 atmosfera
i la seva composició en volum és 78 % de nitrogen i 21 % d’oxigen. Calcula:
a) La pressió parcial del nitrogen i de l’oxigen al gas de busseig.
b) La pressió parcial del nitrogen i de l’oxigen a l’aire que respirem normalment.
c)
La quantitat de nitrogen, oxigen i heli que necessitem per preparar una bombona de 5 L del gas de busseig.
Suposem que aquest gas ha d’exercir la pressió de 8 atmosferes a uns 5 °C.
Dades: R = 0,082 (atm ? L)/(mol ? K); M (N2) = 28,02 g/mol; M (O2) = 32,00 g/mol; M (He) = 4,03 g/mol
a) Al gas de busseig:
pN = p T ? xN = 8 atm ? 0,395 = 3,16 atm; pO = p T ? xO = 8 atm ? 0,175 = 1,4 atm
2 2 2 2
b) A l’aire que respirem:

pN = p T ? xN = 1 atm ? 0,78 = 0,78 atm; pO = p T ? xO = 1 atm ? 0,21 = 0,21 atm
2 2 2 2
c) Cadascun dels gasos ha d’exercir la pressió que li correspon a la mescla:

Per al nitrogen:
g
3,16 atm ? 5 L ? 28,02
mN pN ? V ? M (N 2) mol
p ? V = n ? R ? T & pN ? V = ? R ? T & mN =
2 2
= =19,4 g de N2
M (N 2)
2 2
R?T atm ? L
0,082 ? 278 K
mol ? K
Per a l’oxigen:
g
1,4 atm ? 5 L ? 32,00
mO pO ? V ? M (O 2) mol
p ? V = n ? R ? T & pO ? V = ? R ? T & mO =
2 2
= = 9,8 g de O2
M (O 2)
2
R?T
2
atm ? L
0,082 ? 278 K
mol ? K
Per a l’heli: pH = p T ? xH = 8 atm ? 0,43 = 3,44 atm
e e
g
3,44 atm ? 5 L ? 4,003
mHe pHe ? V ? M (He) mol
p ? V = n ? R ? T & pHe ? V = ? R ? T & mHe = = = 3,0 g de He
M (He) R?T atm ? L
0,082 ? 278 K
mol ? K
1 En una bombona de 3 L a 50 °C introduïm 8 g d’heli a)

La composició de la mescla com a percentatge
i 8 g d’oxigen. Calcula: en volum.
a) La pressió a l’interior de la bombona. b) La pressió parcial del nitrogen.
b) La composició de la mescla de gasos (% en massa Sol.: a) 21,21 % O, 42,42 % Ar, 36,36 % N; b) 345,45 mm Hg
i % en volum).
3 Tenim una bombona de 5 L que conté gas hidrogen
Dades: R = 0,082 (atm ? L)/(mol ? K); M (N2) = 28,02 g/mol;
a 50 °C i 2 atmosferes de pressió i una bombona de 3 L
M (O2) = 32,00 g/mol; M (He) = 4,03 g/mol
que conté diòxid de carboni a 50 °C i 1 000 mm de Hg.
Sol.: a) 19,85 atm; b) massa: 50 % He, 50 % O; Es connecten totes dues bombones mitjançant
volum: 88,88 % He, 11,12 % O2 una vàlvula. Calcula:
a)
La pressió que tindrem ara en cadascuna
2 La composició en massa d’una mescla de gasos de les bombones.
és 20 % d’oxigen, 50 % d’argó i 30 % de nitrogen.
Si la pressió que exerceix la mescla de gasos b) La pressió que exerceix cadascun dels gasos.
és 950 mm de Hg, calcula: Sol.: a) 1,743 atm; b) pH = 1,250 atm; pCO2 = 0,493 atm
2
MÉS PROBLEMES
FITXA 1
LLEIS DELS GASOS

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
En una xeringa agafem 30 cm3 d’aire. En aquest moment, la pressió que exerceix aquest gas és de 100 000 Pa.
a)
Escriu el valor de la pressió en atmosferes i en mil·límetres de mercuri.
b) Un cop tapat el forat de sortida, calcula quina serà la nova pressió si empenyem l’èmbol tot reduint el volum
ocupat pel gas fins a 18 cm3, suposant temperatura constant.
c)
Calcula quin hauria de ser el volum ocupat pel gas perquè la pressió fos únicament de 0,7 atm, suponsant
temperatura constant.
Dades: 1 atm = 1,013 ? 105 Pa; 1 atm = 760 mm de Hg
a) La pressió de l’aire a la xeringa coincideix amb l’atmosfèrica perquè el sistema és obert. Aquesta pressió són 100 000 Pa
o bé:
1atm
100 000 Pa ? = 0,987 atm
101300 Pa
760 atm de Hg
0,987 atm ? = 750 mm de Hg
1 atm
b) La llei de Boyle-Mariotte afirma que el producte de massa pel volum és constant en un sistema isotèrmic; així que:
p0  V0 = pf  Vf & 100 000 Pa  30 cm3 = pf  18 cm3 & pf = 166 667 Pa
c) En el sistema, que és isotèrmic, es conserva el producte de la pressió pel volum:
p0  V0 = pf  Vf & 0,987 atm  30 cm3 = 0,7 atm Vf & Vf = 42,3 cm3
PROBLEMES PROPOSATS
1 Els pneumàtics d’un determinat model de cotxe s’inflen un dia que la temperatura és de 5 °C fins a una pressió de
2 bar.
a)
Si a migdia la temperatura ha pujat fins a 25 °C, ara quina és la pressió?
b) Quina ha de ser la temperatura, en graus centígrads, perquè la pressió sigui d’1,6 atm?
Dades: 1,013 bar = 1 atm
2
MÉS PROBLEMES
FITXA 2
LLEIS DELS GASOS

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
2 S’ha inflat un globus amb heli a la temperatura de 6 °C. Si hem augmentat la temperatura fins a 30 °C però la pressió
no ha canviat, ara quin és el volum del globus en relació amb el que tenia a 6 °C?
3 Completa la taula següent referida a un determinat gas:

Pressió (atm) Volum (L) Temperatura (K)
2 3 150
2 150
4 300
4 2
4 Justifica si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

a) Dos gasos diferents tancats en recipients iguals i a la mateixa temperatura exerceixen la mateixa pressió.
b) Quan s’escalfa un gas, la pressió que exerceix augmenta.
c) Quan dins d’un recipient el volum del qual és constant s’escalfa un gas de manera que la temperatura passa de 30 °C
a 60 °C, la pressió es duplica.
2
MÉS PROBLEMES
FITXA 3
LLEIS DELS GASOS. EQUACIÓ D’ESTAT

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
5 Som en una habitació a 20 °C i pressió d’1 atm. Posem el tap i tanquem una ampolla de refresc de 0,5 litres buida.
L’escalfem fins a 50 °C i l’obrim a la mateixa habitació. Calcula la quantitat de molècules que sortiran de l’ampolla.
Dades: NA = 6,022 ? 1023 partícules/mol; R = 0,082 (atm ? L)/(K ? mol)
6 En un recipient de litre introduïm 5 g de CO2 i 5 g de CO a una temperatura de 20 °C. Calcula:

a) La pressió a l’interior del recipient.
b) Si al mateix recipient s’introdueix només diòxid de carboni a 0 °C i 1 atm, quants grams de gas hi haurà dins?
Dades: M (C) = 12,00 g/mol; M (O) = 16,00 g/mol; R = 0,082 (atm ? L)/(K ? mol)
2
MÉS PROBLEMES
FITXA 4

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Quina pressió exerceixen 0,3 mol de vapor d’aigua a 107 ºC en un recipient de 0,5 L? Compara el resultat
amb la pressió que exerciria si se suposa que el vapor d’aigua és un gas ideal.
Dades: R = 0,082 (atm ? L)/(mol · K); a = 5,46 (atm ? L2)/mol2; b = 0,0305 L/mol
Primer cal convertir de graus centígrads a graus kelvin:

107 °C = (107 + 273) K = 380 K
A l’equació d’estat dels gasos reals s’ha d’aïllar la variable pressió:
fp+ p ? _V - n ? bi = n ? R ? T & p =
a ? n2 n? R?T a ? n2
-
V 2
V-n?b V2
En substituir els valors donats i operar:
2
atm ? L atm ? L
0,3 mol ? 0,082 ? 380 K 5,46 2
? (0,3 mol) 2
mol ? K mol
p= - = 17,08 atm
L (0,5 L ) 2
0,5 L - 0,3 mol ? 0,0305
mol
A l’equació d’estat dels gasos ideals s’ha d’aïllar la variable pressió, substituir els valors donats i operar:
atm ? L
0,3 mol ? 0,082 ? 380 K
n? R?T mol ? K
p?V = n? R?T & p = = = 18,70 atm
V 0,5 L
Un gas real exerceix menys pressió que un gas ideal.
PROBLEMES PROPOSATS
7 El clor, Cl2, és un gas amb temperatura d’ebullició 239 K. En un recipient de 0,5 L hi ha tancats 0,25 mol de gas clor
a 245 K.
a) Calcula la pressió que exerceix i compara amb la pressió que exerciria un gas ideal.
b) Fes el mateix càlcul en un recipient de 5 L a 490 K i compara amb la pressió que exerciria un gas ideal.
Dades: R = 0,082 (atm ? L)/(mol ? K); a = 6,49 (atm ? L2)/mol2; b = 0,0562 L/mol
2
MÉS PROBLEMES
FITXA 5
MESURA DE LA QUANTITAT DE SUBSTÀNCIA ‑ FÓRMULA DE LES SUBSTÀNCIES

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
En una ampolla de 2 litres tenim 3 g de butà, C4H10, a 20 °C. Si volem augmentar la pressió fins a 1 atm introduint–hi
propà, C3H8:
a) Quina quantitat de propà hi hem d’introduir?
b) Quines seran les fraccions molars de cadascun dels gasos després de la mescla?
c) Quines seran les pressions parcials exercides per cadascun dels gasos després de la mescla?
Dades: R = 0,082 (atm ? L)/(mol ? K); M (H) = 1,008 g/mo; M (C) = 12,00 g/mol
a) L’equació d’estat dels gasos perfectes estableix que la pressió que exerceixen els 3 g de butà:
m 3g
n1 = = = 5,17 ? 10-2 mol de butà
M (C4 H10) (12,00 ? 4 + 1,008 ? 10) g/mol
A l’equació d’estat dels gasos ideals s’ha d’aïllar la variable pressió, substituir i operar:
atm ? L
5,17 ? 10-2 mol ? 0,082 ? (20 + 273) K
n? R?T mol ? K
p?V = n? R?T & p = = = 0,621 atm
V 2L
Si volem augmentar la pressió 0,379 atm més amb gas propà, s’ha d’introduir:
p?V 0,379 atm ? 2 L
p ? V = n ? R ? T & n2 = = = 3,16 · 10-2 mol de propà
R?T atm ? L
0,082 ? (20 + 273) ? K
mol ? K
Com que la massa molecular del propà és M (C3H8) = 12,00 ? 3 + 1,008 ? 8 = 44,06 g/mol, a l’ampolla s’han d’introduir:
m = n2 ? M (C3H8) = 3,16 ? 10-2 mol ? 44,06 g/mol = 1,39 g de propà
b) Les fraccions molars de cada gas són:
n1 5,17 ? 10-2 mol
• Butà: x1 = = = 0,621
n1 + n 2 5,17 ? 10 mol + 3,16 ? 10-2 mol
-2
n2 3,16 ? 10-2 mol

• Propà: x2 = = = 0,379
n1 + n 2 5,17 ? 10 mol + 3,16 ? 10-2 mol
-2
c) Les pressions parcials ja estan calculadas a l’apartat a), tot i que també es poden calcular:
• Butà: p1 = x1 ? pT = 0,621 ?1 atm = 0,621 atm
• Propà p2 = x2 ? p2 = 0,379 ?1 atm = 0,379 atm
PROBLEMES PROPOSATS
8 Hem recollit una mostra de gas i els percentatges en massa que conté són: nitrogen 50 %, oxigen 30 % i vapor d’aigua
20 %. Si suposem que la pressió total és d’1 atm, calcula les pressions parcials exercides per cadascun dels gasos
components. Dades: R = 0,082 (atm ? L)/(mol ? K); M (H) = 1,008 g/mol; M (N) = 14,01 g/mol; M (O) = 16,00 g/mol.
2
MÉS PROBLEMES
FITXA 6
MESCLES DE GASOS
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
9 En un recipient de 5 litres es tanquen 0,14 mols d’un gas A, 0,1 mol d’un gas B i 0,04 mols d’un gas C. Si les pressions
parcials són, respectivament, 0,7 atmosferes, 0,5 atmosferes i 0,2 atmosferes, calcula:
a) La temperatura a què està la mescla.
b) Les pressions parcials exercides pels gasos B i C quan s’extreu el gas A del recipient.
c) Les fraccions molars dels gasos B i C després d’extreure el gas A.
Dades: R = 0,082 (atm ? L)/(mol ? K)
10 La pressió exercida per una mescla de gas clor i gas iode és de 0,9 atm. Si dupliquem la quantitat de clor present
a la mescla, la pressió passa a ser d’1,2 atm.
a) Calcula en quina proporció estaven les molècules de clor i iode a la mescla inicial.
b) Calcula la pressió que exerceix la mescla si després de duplicar el clor se’n triplica la quantitat de iode present.
2
MÉS PROBLEMES
FITXA 7
MESCLA DE GASOS
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
11 Dos recipients de 0,5 i 1 litre, respectivament, estan comunicats Gas B

mitjançant una vàlvula que es pot obrir i tancar a voluntat. Inicialment,
tenim la vàlvula tancada. Al recipient de 0,5 litres, hi ha 30 grams d’un gas Gas A
de massa molecular 30 u. A l’altre, hi ha 20 grams d’un altre gas de massa
molecular 40 u. Tot el sistema està a la temperatura de 10 °C. Si s’obre
la vàlvula que permet el pas de gas d’un recipient a un altre: mA = 30 gr mB = 20 gr
a)
Calcula les pressions inicials a l’interior de cada recipient abans d’obrir V1
la vàlvula.
V2
b) Calcula la pressió final després d’obrir la vàlvula.
c) Calcula les pressions parcials exercides per cadascun dels gasos
de la mescla.
2
FITXA 1
LLEIS DELS GASOS

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
En una xeringa agafem 30 cm3 d’aire. En aquest moment, la pressió que exerceix aquest gas és de 100 000 Pa.
a)
Escriu el valor de la pressió en atmosferes i en mil·límetres de mercuri.
b) Un cop tapat el forat de sortida, calcula quina serà la nova pressió si empenyem l’èmbol tot reduint el volum
ocupat pel gas fins a 18 cm3, suposant temperatura constant.
c)
Calcula quin hauria de ser el volum ocupat pel gas perquè la pressió fos únicament de 0,7 atm, suponsant
temperatura constant.
Dades: 1 atm = 1,013 ? 105 Pa; 1 atm = 760 mm de Hg
a) La pressió de l’aire a la xeringa coincideix amb l’atmosfèrica perquè el sistema és obert. Aquesta pressió són 100 000 Pa
o bé:
1atm
100 000 Pa ? = 0,987 atm
101300 Pa
760 atm de Hg
0,987 atm ? = 750 mm de Hg
1 atm
b) La llei de Boyle-Mariotte afirma que el producte de massa pel volum és constant en un sistema isotèrmic; així que:
p0  V0 = pf  Vf & 100 000 Pa  30 cm3 = pf  18 cm3 & pf = 166 667 Pa
c) En el sistema, que és isotèrmic, es conserva el producte de la pressió pel volum:
p0  V0 = pf  Vf & 0,987 atm  30 cm3 = 0,7 atm Vf & Vf = 42,3 cm3
PROBLEMES PROPOSATS
1 Els pneumàtics d’un determinat model de cotxe s’inflen un dia que la temperatura és de 5 °C fins a una pressió de
2 bar.
a)
Si a migdia la temperatura ha pujat fins a 25 °C, ara quina és la pressió?
b) Quina ha de ser la temperatura, en graus centígrads, perquè la pressió sigui d’1,6 atm?
Dades: 1,013 bar = 1 atm
a) Si suposem que el volum dels pneumàtics no varia, la llei de Gay-Lussac assegura que el sistema manté constant el quocient
de la pressió i la temperatura:
p0 pf 2 bar pf
= & = & p f = 2,14 bar
T0 Tf (5 + 273) K (25 + 273) K
b) Mantenint-nos en la hipòtesi de volum constant, quan la pressió sigui:
1,013 bar
1,6 atm ? = 1,62 bar
1 atm
La temperatura serà:
p0 pf 2 bar 1,62 bar

= & = & Tf = 225 K
T0 Tf (5 + 273) K Tf
O bé 48 °C sota zero.
2
FITXA 2
LLEIS DELS GASOS

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
2 S’ha inflat un globus amb heli a la temperatura de 6 °C. Si hem augmentat la temperatura fins a 30 °C però la pressió
no ha canviat, ara quin és el volum del globus en relació amb el que tenia a 6 °C?
El procés que sofreix el globus és un procés a pressió constant, isòbar i, per tant, es verifica la llei de Charles:
V0 Vf V0 Vf Vf 303
= & = & = = 1,09
T0 Tf (6 + 273) K (30 + 273) K V 0 279
El volum del globus serà al final un 9 % més que al principi.
3 Completa la taula següent referida a un determinat gas:
2 3 150
2 150
4 300
4 2

Com que la temperatura és constant a les dues primeres files, s’aplica la llei de Boyle-Mariotte:
p1  V1 = p2  V2 & 2 atm  31 = p2  21 & p2 = 3 atm
Com que el volum és constant a la segona i la quarta files, s’aplica la llei de Gay-Lussac:
p2 p4 3 atm 4 atm
= & = & T4 = 200 K
T2 T4 150 K T4
Com que la pressió és es constant a la tercera i la quarta files, s’aplica la llei de Charles:
V3 V4 V3 2L
= & = & V3 = 3 L
T3 T4 300 K 200 K
La taula completa és:
2 3 150
3 2 150
4 3 300
4 2 200

4 Justifica si les afirmacions següents són vertaderes o falses:

a) Dos gasos diferents tancats en recipients iguals i a la mateixa temperatura exerceixen la mateixa pressió.
b) Quan s’escalfa un gas, la pressió que exerceix augmenta.
c) Quan dins d’un recipient el volum del qual és constant s’escalfa un gas de manera que la temperatura passa de 30 °C
a 60 °C, la pressió es duplica.
a) Fals: Depèn de la quantitat de gas que hi hagi en cadascun.
b) Fals: El gas es pot dilatar i conserva la pressió que exerceix.
c) Fals: Perquè es dupliqui la pressió, s’ha de duplicar la temperatura en valor absolut.
2
FITXA 3
LLEIS DELS GASOS. EQUACIÓ D’ESTAT

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
5 Som en una habitació a 20 °C i pressió d’1 atm. Posem el tap i tanquem una ampolla de refresc de 0,5 litres buida.
L’escalfem fins a 50 °C i l’obrim a la mateixa habitació. Calcula la quantitat de molècules que sortiran de l’ampolla.
Dades: NA = 6,022 ? 1023 partícules/mol; R = 0,082 (atm ? L)/(K ? mol)
Quan l’ampolla s’escalfi, en sortirà aire fins que s’iguali la pressió a l’exterior i a l’interior de l’ampolla. L’equació d’estat dels gasos
perfectes:
pV=nRT
assegura que, a 20 °C de temperatura i 1 atm, a l’interior de l’ampolla de 0,5 litres hi ha:
p?V 1 atm ? 0,5 L
n1 = = = 0,021 mol
R?T atm ? L
0,082 ? (20 + 273) k
mol ? K
Tanmateix, a 50 °C de temperatura, pressió d’1 atm i volum de 0,5 litres, hi haurà:

p?V 1 atm ? 0,5 L
n2 = = = 0,019 mol
R?T atm ? L
0,082 ? (50 + 273) k
mol ? K
De l’ampolla haurà sortit la diferència:

n = n1 - n2 = 0,021 mol - 0,019 mol = 0,002 mol
El nombre de molècules:
N = NA  n = 6,022  1023 molècules/mol  0,002 mol = 1,2  1021 molècules
6 En un recipient de litre introduïm 5 g de CO2 i 5 g de CO a una temperatura de 20 °C. Calcula:

a) La pressió a l’interior del recipient.
b) Si al mateix recipient s’introdueix només diòxid de carboni a 0 °C i 1 atm, quants grams de gas hi haurà dins?
Dades: M (C) = 12,00 g/mol; M (O) = 16,00 g/mol; R = 0,082 (atm ? L)/(K ? mol)
a) Les pressions són additives, així que podem calcular la pressió que cada gas exerceix a l’interior del recipient i sumar-les.
Com que la massa molecular del diòxid de carboni és 44 u, en 5 grams hi ha 0,114 mol, que en un volum d’un litre i a 20 °C
exerceixen una pressió igual a:
atm ? L
0,114 mol ? 0,082 ? 293 K
n? R?T mol ? K
pCO = = = 2,73 atm
2
V 1L
D’altra banda, la massa molecular del monòxid de carboni és 28 u, així que en 5 g de monòxid de carboni hi ha 0,179 mol de gas,
que a 20 °C i en un litre exerceixen una pressió:
atm ? L
0,179 mol ? 0,082 ? 293 K
n? R?T mol ? K
pCO = = = 4,29 atm
V 1L
La pressió a l’interior del recipient és la suma de les exercides pels dos gasos:
p = pCO + pCO = 2,73 atm + 4,29 atm = 7,02 atm
2
b) En aquestes condicions, el nombre de mols d’un gas perfecte que hi ha en un litre és:
p?V 1 atm ? 1 L
n= = = 0,045 mol
R?T atm ? L
0,082 ? 273 K
mol ? K
Si el gas és diòxid de carboni, de massa molecular 44 u, la massa de gas que correspon als 0,045 mol és:
0,045 mol ? 44 g/ mol = 1,97 g
A l’ampolla hi ha 1,97 g de diòxid de carboni en condicions normals de pressió i temperatura.
2
FITXA 4
GASOS REALS
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Quina pressió exerceixen 0,3 mol de vapor d’aigua a 107 ºC en un recipient de 0,5 L? Compara el resultat amb la pressió
que exerciria si se suposa que el vapor d’aigua és un gas ideal. Dades: R = 0,082 (atm ? L)/(mol · K); a = 5,46 (atm ? L2)/mol2;
b = 0,0305 L/mol.
Primer cal convertir de graus centígrads a graus kelvin:
107 °C = (107 + 273) K = 380 K
A l’equació d’estat dels gasos reals s’ha d’aïllar la variable pressió:
fp+ p ? _V - n ? bi = n ? R ? T & p =
a ? n2 n? R?T a ? n2
-
V 2
V-n?b V2

2
atm ? L atm ? L
0,3 mol ? 0,082 ? 380 K 5,46 2
? (0,3 mol) 2
mol ? K mol
p= - = 17,08 atm
L (0,5 L ) 2
0,5 L - 0,3 mol ? 0,0305
mol
A l’equació d’estat dels gasos ideals s’ha d’aïllar la variable pressió, substituir els valors donats i operar:
atm ? L
0,3 mol ? 0,082 ? 380 K
n? R?T mol ? K
p?V = n? R?T & p = = = 18,70 atm
V 0,5 L
Un gas real exerceix menys pressió que un gas ideal.
PROBLEMES PROPOSATS
7 El clor, Cl2, és un gas amb temperatura d’ebullició 239 K. En un recipient de 0,5 L hi ha tancats 0,25 mol de gas clor a 245 K.
a) Calcula la pressió que exerceix i compara amb la pressió que exerciria un gas ideal.
b) Fes el mateix càlcul en un recipient de 5 L a 490 K i compara amb la pressió que exerciria un gas ideal.
a) A l’equació d’estat dels gasos reals s’ha d’aïllar la variable pressió, substituir els valors donats i operar:
fp+ p ? (V - n ? b) = n ? R ? T &
a ? n2
V2
2
atm ? L atm ? L
0,25 mol ? 0,082
? 245 K 6,49 2
? (0,25 mol) 2
n? R?T a ? n2 mol ? K mol
& p= - = - = 8,7 atm
V-n?b V2 L (0,5 L ) 2
0,5 L - 0,25 mol ? 0,0562
mol
Si tractem el gas clor com si fos un gas ideal: atm ? L
0,25 mol ? 0,082 ? 245 K
n? R?T mol ? K
p?V = n? R?T & p = = = 10,0 atm
V 0,5 L
A alta pressió i a prop del punt d’ebullició, el model de gas ideal no s’ajusta bé al comportament del gas real (error = 15 %).
b) En les noves condicions, més volum i lluny del punt d’ebullició:
2
atm ? L atm ? L
0 , 25 mol ? 0,082 ? 490 K 6, 49 2
? (0,25 mol) 2
n? R?T a ? n2 mol ? K mol
p= - = - = 1,998 atm
V-n?b V2 L (5 L ) 2
5 L - 0,25 mol ? 0,0562
mol
En el cas de gas ideal: atm ? L
0,25 mol ? 0,082 · 490 K
n? R?T mol ? K
p= = = 2,009 atm
V 5L
A baixa pressió i lluny del punt d’ebullició, el model de gas ideal s’aproxima molt bé al gas real (error = 0,5 %).
2
FITXA 5
MESCLA DE GASOS
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
En una ampolla de 2 litres tenim 3 g de butà, C4H10, a 20 °C. Si volem augmentar la pressió fins a 1 atm introduint–hi propà,
C3H8:
a) Quina quantitat de propà hi hem d’introduir?
b) Quines seran les fraccions molars de cadascun dels gasos després de la mescla?
c) Quines seran les pressions parcials exercides per cadascun dels gasos despres de la mescla?
Dades: R = 0,082 (atm ? L)/(mol ? K); M (H) = 1,008 g/mo; M (C) = 12,00 g/mol
a) L’equació d’estat dels gasos perfectes estableix que la pressió que exerceixen els 3 g de butà:
m 3g
n1 = = = 5,17 ? 10-2 mol de butà
M (C4 H10) (12,00 ? 4 + 1,008 ? 10) g/mol
A l’equació d’estat dels gasos ideals s’ha d’aïllar la variable pressió, substituir i operar:
atm ? L
5,17 ? 10-2 mol ? 0,082 ? (20 + 273) K
n? R?T mol ? K
p?V = n? R?T & p = = = 0,621 atm
V 2L
Si volem augmentar la pressió 0,379 atm més amb gas propà, s’ha d’introduir:
p?V 0,379 atm ? 2 L
p ? V = n ? R ? T & n2 = = = 3,16 · 10-2 mol de propà
R?T atm ? L
0,082 ? (20 + 273) ? K
mol ? K
Com que la massa molecular del propà és M (C3H8) = 12,00 ? 3 + 1,008 ? 8 = 44,06 g/mol, a l’ampolla s’han d’introduir:
m = n2 ? M (C3H8) = 3,16 ? 10-2 mol ? 44,06 g/mol = 1,39 g de propà
b) Les fraccions molars de cada gas són:
n1 5,17 ? 10-2 mol
• Butà: x1 = = = 0,621
n1 + n 2 5,17 ? 10 mol + 3,16 ? 10-2 mol
-2
n2 3,16 ? 10-2 mol

• Propà: x2 = = = 0,379
n1 + n 2 5,17 ? 10-2 mol + 3,16 ? 10-2 mol
c) Les pressions parcials ja estan calculadas a l’apartat a), tot i que també es poden calcular:
• Butà: p1 = x1 ? pT = 0,621 ?1 atm = 0,621 atm
• Propà p2 = x2 ? p2 = 0,379 ?1 atm = 0,379 atm
PROBLEMES PROPOSATS
8 Hem recollit una mostra de gas i els percentatges en massa que conté són: nitrogen 50 %, oxigen 30 % i vapor d’aigua
20 %. Si suposem que la pressió total és d’1 atm, calcula les pressions parcials exercides per cadascun dels gasos
components. Dades: R = 0,082 (atm ? L)/(mol ? K); M (H) = 1,008 g/mol; M (N) = 14,01 g/mol; M (O) = 16,00 g/mol.
Coneguda la pressió total, hem de calcular la fracció molar de cada component. Per fer-ho, cal calcular el nombre de mols de cada
component suposant una mostra de 10 g de mescla:
50 g de N 2 1 mol
• Nitrogen: 10 g de mescla ? ? = 0,178 mol de N 2
100 g de mescla (14,01 g de N) ? 2
30 g de O 2 1 mol
• Oxigen: 10 g de mescla ? ? = 0,094 mol de O 2
100 g de mescla (16,00 g de N) ? 2
20 g de H 2 O 1 mol
• Vapor d’aigua: 10 g de mescla ? ? = 0,111 mol de H 2 O
100 g de mescla _1,008 g de Hi ? 2 + 16,00 g de O
Així, la fracció molar i la pressió de cada component de la mescla:
0,178
• Nitrogen: pN = xN ? p T = ? 1 atm = 0,465 atm
2 2
0,178 + 0,094 + 0,111
0,094
• Oxigen: pO = xO ? p T = ? 1 atm = 0,245 atm
2 2
0,178 + 0,094 + 0,111
0,111
• Vapor d’aigua: pH O = xH O ? p T = ? 1 atm = 0,290 atm
2 2
0,178 + 0,094 + 0,111
2
FITXA 6
MESCLA DE GASOS
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
9 En un recipient de 5 litres es tanquen 0,14 mols d’un gas A, 0,1 mol d’un gas B i 0,04 mols d’un gas C. Si les pressions
parcials són, respectivament, 0,7 atmosferes, 0,5 atmosferes i 0,2 atmosferes, calcula:
a) La temperatura a què està la mescla.
b) Les pressions parcials exercides pels gasos B i C quan s’extreu el gas A del recipient.
c) Les fraccions molars dels gasos B i C després d’extreure el gas A.
Dades: R = 0,082 (atm ? L)/(mol ? K)
a) La fracció molar de cada gas a la mescla és proporcional a les seves pressions parcials, així que els tres gasos s’han introduït
a la mateixa temperatura, que és la temperatura de la mescla. El volum de la mescla és 5 litres, i el nombre de mols:
n = nA + nB + nC = 0,14 mol + 0,1 mol + 0,04 mol = 0,28 mol
I la pressió total de la mescla és la suma de les pressions parcials dels seus components:
p = pA + pB + pC = 0,7 atm + 0,5 atm + 0,2 atm =1,4 atm
L’equació d’estat dels gasos perfectes permet calcular la temperatura de la mescla:
p?V 1,4 atm ? 5 L
T= = = 305 K
n?R atm ? L
0,28 mol ? 0,082
mol ? K
b) La pressió parcial que exerceix cada gas només depèn de la quantitat, el volum i la temperatura d’aquest gas, i no d’altres
components gasosos, tot i que hi comparteixin volum. Per tant:
pA = 0,7 atm; pB = 0,5 atm
c) Un cop extret el gas A, el nombre de mols de cada gas seguint essent:
nB = 0,1 mol
nC = 0,04 mol
Per tant, les fraccions molars de cada gas són:
nB 0,1
xB = = = 0,71
nB + n C 0,1 + 0,04
nC 0,04
xC = = = 0,29
nB + n C 0,1 + 0,04
10 La pressió exercida per una mescla de gas clor i gas iode és de 0,9 atm. Si dupliquem la quantitat de clor present
a la mescla, la pressió passa a ser d’1,2 atm.
a) Calcula en quina proporció estaven les molècules de clor i iode a la mescla inicial.
b) Calcula la pressió que exerceix la mescla si després de duplicar el clor se’n triplica la quantitat de iode present.
a) Si es duplica el gas clor i la pressió augmenta 0,3 atm, és perquè la pressió parcial inicial del clor també era 0, 3 atm (en condicions
iguals de volum i temperatura, duplicar en quantitat, mols, un gas significa duplicar en pressió parcial). Per tant, inicialment, el gas
clor exercia una pressió parcial de 0,3 atm i el gas iode, de 0,6 atm. La proporció en les pressions parcials es manté en el nombre
de mols i les fraccions molars són:
xCl = 0,33 xI = 0,67
2 2
b) Les pressions parcials inicials del gas clor i el gas iode eren 0,3 i 0,6 atm. Després de duplicar el clor i triplicar el iode, les pressions
parcials de cada gas són el doble per al clor, 0,6 atm, i el triple per al iode, 1,8 atm. La mescla tindrà una pressió total suma
de les pressions parcials de cada gas:
p = pCl + pI = 0,6 atm + 1,8 atm = 2,4 atm
2 2
2
FITXA 7
MESCLA DE GASOS
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
11 Dos recipients de 0,5 i 1 litre, respectivament, estan comunicats Gas B

mitjançant una vàlvula que es pot obrir i tancar a voluntat. Inicialment,
tenim la vàlvula tancada. Al recipient de 0,5 litres, hi ha 30 grams d’un gas Gas A
de massa molecular 30 u. A l’altre, hi ha 20 grams d’un altre gas de massa
molecular 40 u. Tot el sistema està a la temperatura de 10 °C. Si s’obre
la vàlvula que permet el pas de gas d’un recipient a un altre: mA = 30 gr mB = 20 gr
a)
Calcula les pressions inicials a l’interior de cada recipient abans d’obrir V1
la vàlvula.
V2
b) Calcula la pressió final després d’obrir la vàlvula.
c) Calcula les pressions parcials exercides per cadascun dels gasos
de la mescla.
a) L’equació d’estat dels gasos ideals afirma que la pressió al primer recipient, de volum
0, 5 litres, on hi ha 1 mol d’un gas A, a una temperatura de 283 K, és:
atm ? L
1 mol ? 0,082 ? 283 K
nA ? R ? T mol ? K
pA = = = 46,4 atm
V1 0,5 L
La pressió al segon recipient, d’1 litre, on hi ha 0,5 mols de gas B, a una temperatura
de 283 K, és:
atm ? L
0,5 mol ? 0,082 ? 283 K
nB ? R ? T mol ? K
pB = = = 11,6 atm
V2 1L
b) Els gasos es mesclen:
L’equació d’estat dels gasos ideals permet calcular la pressió de la mesca d’1,5 mols, que ocupa els dos recipients, 1,5 litres,
a una temperatura de 283 K:
atm ? L
1,5 mol ? 0,082 ? 283 K
n? R?T mol ? K
p= = = 23,2 atm
V 1,5 L
c)
Després de mesclar-se, el mol de gas A ocupa el volum dels dos recipients, 1,5 litres, a la mateixa temperatura. Per tant,
la seva pressió parcial és: atm ? L
1 mol ? 0,082 ? 283 K
nA ? R ? T mol ? K
p'A = = = 15,5 atm
V 1,5 L
Després de mesclar-se, el gas B també manté el nombre de mols i la temperatura; tanmateix, ocupa també 1,5 litres.
Per tant, la seva pressió parcial és:
atm ? L
0,5 mol ? 0,082 ? 283 K
nB ? R ? T mol ? K
p'B = = = 7,7 atm
V 1,5 L
Efectivament, la pressió de la mescla als dos recipients és la suma de les pressions parcials de cada gas.
2
EXPERIÈNCIES
ELS GASOS
L’aigua que busca el fons
Material
OBJECTIU
• Cassó per escalfar aigua
Comprovar que quan
• Ampolla de plàstic de 50 cL
un gas experimenta
una transformació a • Recipient amb aigua freda
pressió constant, en
disminuir la temperatura,
en disminueix el volum.
PROCEDIMENT
1. Introdueix l’ampolla invertida dins el recipient amb aigua freda.

2. Aixeca amb cura l’ampolla sense que la boca arribi a sortir de l’aigua. Comprovaràs que el nivell d’aigua dins l’ampolla
és igual al nivell d’aigua al recipient on és.
3. Fica aigua al cassó i escalfa-la fins que bulli.
4. Introdueix l’ampolla buida a l’aigua bullent i deixa que hi estigui uns 5 minuts. Vigila que no hi entri gens d’aigua.
5. Treu ràpidament l’apolla de l’aigua bullent i introdueix-la, invertida, al recipient d’aigua freda.
6. Espera que l’ampolla es refredi (uns 5 minuts).
7. Amb cura, aixeca l’ampolla sense que la boca arribi a sortir de l’aigua. Comprovaràs que el nivell d’aigua dins l’ampolla
és més alt que el nivell d’aigua al recipient on és.
QÜESTIONS
1 Per què el nivell d’aigua dins l’ampolla invertida com s’indica al punt 1 del procediment coincideix amb el nivell d’aigua
al recipient exterior?
2 Per què el nivell d’aigua dins l’ampolla invertida com s’indica al punt 7 del procediment no coincideix amb el nivell
d’aigua al recipient exterior?
3 Explica si l’aire que hi ha dins l’ampolla de plàstic en les condicions del punt 1 del procediment és igual, més gran o més
petit que el que hi ha en les condicions del punt 7.
4 A quina pressió està l’aire que hi ha dins l’ampolla de plàstic en les condicions 1 i en les del punt 7 del procediment?
2
EXPERIÈNCIES
ELS GASOS
Obtenció d’un gas al laboratori
Material
OBJECTIU
• Matràs Kitasato • Tubs de vidre i gomes
Obtenir un gas per fer una connexió en U
• Tap de goma foradat per on passa
al laboratori i recollir–lo
l’extrem d’un embut de decantació • Tub d’assaig
desplaçant l’aigua
que hi ha a l’interior • Embut de decantació • Cubeta amb aigua
d’un tub d’assaig. • Suport amb cèrcol per a l’embut i nou • Trossos de marbre (CaCO3)
per subjectar el matràs Kitasato • HCl 1 M (100-200 mL)
PROCEDIMENT
1. Fica uns trossos de marbre dins el matràs Kitasato.

2. Connecta les gomes i els tubs de vidre enllaçats a l’extrem lateral del matràs Kitasato. Fes que els ajustaments siguin bons,
per tal que no hi hagi fuites de gas.
3. Tapa el matràs amb el tap foradat i travessat per l’extrem de l’embut de decantació de manera que ajusti bé.
4. Subjeta el matràs amb la pinça i posa l’embut al suport.
5. Amb la clau de l’embut tancada, introdueix-hi la dissolució de HCl.
6. Omple una cubeta amb aigua. Introdueix-hi un tub d’assaig i omple’l d’aigua.
7. Gira el tub d’assaig i treu-lo parcialment de la cubeta de manera que no arribi a sortir-ne el líquid. Introdeix a la boca
un dels extrems del tub en U que està connectat al matràs. Pots usar un suport per mantenir el tub en la posició adient.
8. Quan tot estigui preparat, obre la clau de l’embut de decantació. Veuràs que hi apareix un bombolleig i el nivell de líquid
a l’interior del tub d’assaig descendeix.
EXPLICACIÓ
S’ha produït la reacció:

CaCO3 + 2HCl & CaCl2 + CO2- + H2O
El CO2 és un gas que surt pels tubs connectats a la sortida lateral del matràs Kitasato i arriba al tub d’assaig, on desplaça l’aigua.
Veiem que, a mesura que progressa la reacció, el nivell d’aigua al tub d’assaig baixa. El gas que hi ha a l’espai lliure és CO2.
QÜESTIÓ
1 Si no tinguessis dissolució de HCl, indica quina de les següents podries utilitzar: dissolució de NaOH, H2SO4, HNO3, NH3.
2 Si no tinguessis marbre, indica quina altra substància podries utilitzar: Ca(OH)2, Na2CO3, NaHCO3, CaSO4.
3 Per què hem de tapar el matràs Kitasato amb el tap de goma?
4 Imagina que dus a terme la pràctica i que no baixa el nivell d’aigua a l’interior del tub d’assaig. Indica, com a mínim, tres
punts de l’experiència que hagis de revisar.
2 AVALUACIÓ
PROVA B
Nom: Curs: Data:
1 En un recipient hermètic de 500 mL s’introdueix una certa quantitat de gas que exerceix una pressió d’1 atm a 27 °C.
Mantenint tancat el recipient, augmentem la temperatura fins als 327 °C.
a) Quin valor pren la pressió?
b) Dibuixa un diagrama cartesià en què es representi la pressió enfront de la temperatura segons les dades donades.
2 En una ampolla de 600 mL s’introdueix una certa quantitat de gas que exerceix una pressió d’1 atm a 50 °C:
a) Quin volum ocuparia aquest gas a 1 atm i 0 °C?
b) Si el gas és metà, CH4, quina en seria la massa?
c) Quantes molècules de metà hi haurà a l’ampolla?
Dades: R = 0,082 (atm ? L)/(mol ? K); M (H) = 1,008 g/mol; M (C) = 12,00 g/mol; NA = 6,022 ? 1023 partícules/mol
3 El comportament d’un gas real és diferent al comportament d’un gas ideal. En quina variable afecta la interacció entre
les diferents molècules del gas? Per què?
4 Respon:
a) Quina és la densitat del diòxid de sofre, SO2, a 1 atm i 0 °C?
b) Si en un recipient tenim diòxid de sofre a 50 °C, quina pressió exercirà si la seva densitat és 4 g/L?
Dades: M (O) = 16,00 g/mol; M (S) = 32,06 g/mol; R = 0,082 (atm ? L)/(mol ? K)
5 Una habitació mesura 3 m d’ample, 3,5 m de llarg i 2,5 m d’alt. La composició en volum de l’aire sec és: 78 % de nitrogen,
21 % d’oxigen i l’1 % restant altres gasos que menyspreem als càlculs. En un dia d’estiu, la temperatura són 30 °C
i la pressió, 800 mm de Hg. Calcula:
a) La pressió que exerceix l’oxigen.
b) La massa d’aire que hi ha a l’habitació.
c) La composició de l’aire expressada com a percentatge en massa.
Dades: M (O) = 16,00 g/mol; M (N) = 14,01 g/mol; R = 0,082 (atm ? L)/(mol ? K); 1 atm = 760 mm de Hg
2 AVALUACIÓ
PROVA A
Nom: Curs: Data:
1 Explica per què els gràfiques següents representen la variació del volum d’un gas en modificar–ne la temperatura
absoluta quan la pressió es manté constant. Dibuixa una tercera gràfica, diferent a aquestes dues, que també representi
la relació entre el volum i la temperatura absoluta d’un gas quan experimenta transformacions a pressió constant.
A B
V V
T
T V
T
2 En un recipient de 3 L s’introdueix una certa quantitat de gas que exerceix una pressió de 800 mm de Hg
a la temperatura de 60 °C.
a) Quina pressió exercirà si se’n duplica la temperatura i es redueix a la meitat el volum el recipient en què es troba?
b) Si la quantitat de gas que hi ha al recipient és de 2 g, determina si serà amoníac, NH3, hidrogen o diòxid de sofre, SO2.
c) Calcula la quantitat de molècules del gas que hi ha a l’interior del recipient.
Dades: M (h) = 1,008 g/mol; M (N) = 14,01 g/mol; M (O) = 16,00 g/mol; M (S) = 32,06 g/mol;
R = 0,082 (atm ? L)/(mol ? K); 1 atm = 760 mm de Hg
3 Contesta.
a) Quina pressió exerceixen 5 mol d’amoníac en un recipient de 1,5 L a −25 ºC?
b) Quin volum tenen disponible les molècules per als seus desplaçaments?
4 El carboni i l’oxigen formen dos gasos, el CO i el CO2.

a) Determina quin dels dos gasos tindrem en un recipient si la seva densitat a 1 atm i 273 K és 1,25 g/L.
b) Calcula quina serà la densitat d’aquest gas si la pressió augmenta en 200 mm de Hg i la temperatura descendeix 20 °C,
respecte de les condicions normals.
Dades: M (C) = 12,00 g/mol; M (O) = 16,00 g/mol; R = 0,082 (atm ? L)/(mol ? K); 1 atm = 760 mm de Hg
5 En un recipient de 5 L tenim gas hidrogen a 30 °C exercint una pressió de 1 500 mm de Hg. Introduïm al recipient 1,5 g
de gas nitrogen sense que variï la temperatura. Calcula:
a) La pressió que hi haurà amb els dos gasos a l’interior del recipient.
b) La composició de la mescla expressada com a percentatge en pes i com a percentatge en volum.
Dades: M (H) = 1,008 g/mol; M (N) = 14,01 g/mol; R = 0,082 (atm ? L)/(mol ? K); 1 atm = 760 mm de Hg
Activitats
Prova B Prova A
B2-2. Utilitzar l’equació d’estat dels gasos B2-2.1. Determina les magnituds que defineixen
ideals per establir relacions entre pressió, l’estat d’un gas aplicant l’equació d’estat
volum i temperatura. dels gasos ideals.
B2-2.2. Explica raonadament la utilitat
1, 2, 3, 4
i les limitacions de la hipòtesi del gas ideal. 1, 2, 4 i 5
i5
B2-2.3. Determina pressions totals i parcials
dels gasos d’una mescla relacionant la pressió
total d’un sistema amb la fracció molar
i l’equació d’estat dels gasos ideals.
B2-3. Aplicar l’equació dels gasos ideals B2-3.1. Relaciona la fórmula empírica
per calcular masses moleculars i molecular d’un compost amb la seva
4 4
i determinar fórmules moleculars. composició centesimal aplicant l’equació d’estat
dels gasos ideals.
B1-1. Reconèixer i utilitzar les estratègies B2-3.1. Resol exercicis numèrics expressant
bàsiques de l’activitat científica com: el valor de les magnituds emprant la notació
plantejar problemes, formular hipòtesis, científica, […] i contextualitza els resultats.
proposar models, elaborar estratègies B1-1.3. Efectua l’anàlisi dimensional
de resolució de problemes i dissenys de les equacions que relacionen les diferents
experimentals i anàlisi dels resultats. 1, 2, 3, 4
magnituds en un procés físic o químic. 1, 2, 4 i 5
i5
B1-1.5. Elabora i interpreta representacions
gràfiques de diferents processos físics i químics
a partir de les dades […] i relaciona els resultats
obtinguts amb les equacions que representaen
les lleis i principis subjacents.
PROVA B p (atm)
2
1 a) Es tracta d’un procés a volum constant en què s’aplica
la llei de Gay-Lussac. Temperatura i pressió són
1
directament proporcionals.
p1 p2
p = K ?T & = =K
T1 T2 T (K)
D’aquí s’aïlla la pressió final:
150 300 450 600
T2 La llei de Gay-Lussac és una llei de proporcionalitat
p 2 = p1 ?
T1 directa, com es pot veure a la gràfica.
Les temperatures sempre s’han d’expressar en kelvin:
T1 = (27 + 273) K = 300 K
2 a) Les dades conegudes sobre les condicions inicials i finals
són:
T2 = (327 + 273) K = 600 K
V1 = 600 mL V2 = ?
Substituint i operant:
p1 = 1 atm p2 = 1 atm
600 K
p 2 = 1 atm ? = 2 atm T1 = 50 °C T2 = 0 °C
300 K
b) La variable temperatura és la variable independent Les temperatures sempre s’han d’expressar en kelvin:
que se situa a l’eix de abscisses. La variable pressió T1 = (50 + 273) K = 323 K
és la variable dependent que se situa a l’eix d’ordenades. T2 = (0 + 273) K = 273 K
Aplica l’equació general dels gasos ideals: Substitueix a l’expressió de la llei de Dalton:
p1 ? V1 p 2 ? V2 T2 ? p1 pO = p T ? xO = 800 mm de Hg ? 0,21 = 168 mm de Hg
= & V2 = V1 ? 2 2
T1 T2 p 2 ? T1
b) Podem determinar la massa d’aire que hi ha a l’habitació
273 K ? 1 atm
V2 = 600 mL ? = 507 mL calculant la massa de N2 i la massa de O2, perquè
1,5 L ? 323 K representen la pràctica totalitat de l’aire. Utilitza l’equació
b) En qualsevol dels dos estats, relaciona les variables d’estat dels gasos ideals:
(p = 1 atm, V = 600 mL = 0,6 L i T = 273K) m
p?V = n? R?T & p?V = ? R?T
amb el nombre de mols (n) a través de l’equació d’estat M
dels gasos ideals: p?V ? M
m=
p1 ? V1 R?T
p1 ? V1 = n ? R ? T1 & n =
R ? T1 El volum de l’habitació:
Substitueix i opera: V = 3 m ? 3,5 m ? 2,5 m =
1 atm ? 0,6 L = 26,25 m3 = 26,25 = 103 L
n= = 2,27 ? 10-2 mol de CH 4
atm ? L
0,082 ? 353 K Per a l’oxigen, converteix les unitats de pressió:
mol ? K
1 atm
Amb la massa molar del metà: pO = 168 mm de Hg ? = 0,221 atm
2
760 mm de Hg
M (CH 4) = 12,00 + 1,008 ? 4 = 16,03 g/mol
Calcula la massa molar de l’oxigen:
g
m = n ? M =2,27 ? 10-2 mol ? 6,03 M (O 2) = 16,00 ? 2 = 32,00 g/mol
mol
m = 0,363 g de CH 4 Substitueix i opera:
g
c) Podem saber la quantitat de molècules a partir 0,221 atm ? 26,25 ? 10 3 L ? 32,00
del nombre de mols i el nombre d’Avogadro: mO = mol
2
atm ? L
6,022 ? 10 23 molècules ? (30 + 273) K
0,082
N = n ? N A = 2,27 ? 10-2 mol ? mol ? K
1 mol
m O = 7472 g de O 2 = 7,472 kg de O 2
N = 1,37 ? 1022 molècules de CH 4 2
Per al nitrogen, calcula la pressió i converteix les unitats

3 En un gas ideal, es negligeix la interacció entre les molècules
de pressió a atmosferes:
del gas. En realitat, les molècules sí que experimenten forces
78 L
atractives entre si. Això fa disminuir la variable pressió. pN = 800 mm de Hg ? = 624 mm de Hg
2
100 L
En un gas real, la pressió és més petita que en un gas ideal.
1 atm
4 a) La densitat d’un gas depèn de les condicions en què pN = 624 mm de Hg ? = 0,821 atm
2
760 mm de Hg
es trobi, suposant gas ideal:
Calcula la massa molar del nitrogen:
p?M
d= M (N 2) = 14,01 ? 2 = 28,02 g/mol
R?T
Calcula la massa molar del diòxid de sofre: Substitueix i opera:
M (SO 2) = 32,06 + 16,00 ? 2 = 64,06 g/mol g
0,821 atm ? 26,25 ? 10 3 L ? 28,02
mN = mol
La temperatura sempre s’ha d’expressar en kelvin: 2
atm ? L
T = (0 + 273) K = 273 K ? (30 + 273) K
0,082
mol ? K
Substitueix i opera: mN = 34 306 g de N 2 = 24,306 kg de N 2
2
1 atm ? 64,06 g/mol g La massa aire a l’habitació:

d= = 2,86
atm ? L L mT = 7,472 kg + 24,306 kg = 31,778 kg
0,082 ? 273 K
mol ? K
c) Per tant, els percentatges en massa són.
b) De la mateixa igualtat de dalt, aïlla’n la pressió: El percentatge d’oxigen:
p?M d ? R?T mO
d= & p= (% O 2 ) = ? 100 2
R?T M m O + mN2 2
Substitueix i opera: 7,472 kg

(% O 2 ) = ? 100
atm ? L 7,472 kg + 24,306 kg
4 g/L ? 0,082 ? (50 + 273) K
mol ? K (% O 2 ) = 23,5 % de O2
p= = 1,65 atm
64,06 g/mol
El percentatge de nitrogen:
5 a) D’acord amb la llei de Dalton de les pressions parcials, mN
(% N 2) = ? 100 2
la pressió que exerceix un dels components d’una mescla m O + mN 2 2
gasosa: pi = pT ? xi. El percentatge en volum 24,306 kg

(% N 2) = ? 100
d’un component està relacionat amb la seva fracció molar: 7,472 kg + 24,306 kg
21 (% N 2) = 76,5 % de N2
(%VO ) = 100 ? xO = 21 % & xO = = 0,21
2 2 2
100
PROVA A b) Converteix les unitats de la pressió a atmosferes:
1 atm
1 Quan un gas experimenta una transformació a pressió p1 = 800 mm de Hg ? = 1,053 atm
760 mm de Hg
constant, el seu volum i la seva temperatura absoluta són
Ara has de relacionar la massa del gas
directament proporcionals:
amb les condicions en què està. Per fer-ho, utilitza
V
= constant l’equació d’estat dels gasos ideals:
T
m
La gràfica A) representa V/T per a qualsevol valor de T. p1 ? V1 = n ? R ? T1 & p1 ? V1 = ? R ? T1
M
Com que V/T és constant, la representació és una línia
paral·lela a l’eix en què es representen les temperatures. Aïlla, substitueix i opera:
atm ? L
L’expressió anterior també es pot escriure: 2 g ? 0,082 ? 333 K
m ? R ? T1 mol ? K g
M= = = 17,3
V 1 p1 ? V1 1,053 atm ? 3 L mol
= V ? e o = constant En comparar amb els gasos proposats:
T T
La qual cosa significa que V i (1/T) són magnituds M (NH 3) = 14,01+ 1,008 · 3 = 17,03 g/mol
inversament proporcionals; per tant, la seva representació M (SO 2) = 32,06 + 16,00 ? 2 = 64,06 g/mol
és una hipèrbola.
Més proper és l’amoníac, NH3.
Una altra gràfica que representi la relació entre totes dues
variables pot ser: c) Podem saber la quantitat de molècules a partir
V
de la massa utilitzant la massa molar (sabent
que és amoníac) i el nombre d’Avogadro:
m 2 g de NH 3
n= = = 0,117 mol de NH3
M g de NH 3
17,03
mol
6,022 ? 0 23 molècules
N = n ? N A = 0,117 mol ?
1 mol
T N = 7,07 ? 1022 molècules de NH3
Com que V i T són magnituds directament proporcionals, 3 a) Primer cal convertir de graus centígrads a graus kelvin:
la representació és una línia recta que passa per l’origen, -25 °C = (-25 + 273) K = 248 K
perquè l’expressió coincideix amb l’equació d’una recta Cal aïllar la variable pressió a l’equació d’estat dels gasos:
sense terme independent:
fp+ p ? (V - n ? b) = n ? R ? T
a ? n2
V = constant ? T
V2
2 n? R?T a ? n2
p= -
V-n?b V2
V1 = 3 L V2 = 1,5 L atm ? L atm ? L
2
5 mol ? 0,082 ? 248 K 4,17 ? (5 mol) 2

p1 = 800 mm de Hg p2 = ? mol ? K mol
2
p= -
T1 = 60 °C T2 = 2 ? T1 L (1,5 L ) 2
1,5 L - 5 mol ? 0,0371
mol
p = 31 atm
b) En els gasos ideals, es dóna per fet que el volum
És obligatori convertir la temperatura a graus kelvin:
de les molècules és negligible i tot el volum del recipient
T1 = 60 °C = (60 + 273) K = 333 K està disponible per al moviment de les molècules:
T2 = 2 ? T1 = 2 ? 60 °C = 2 ? (60 + 273) K = 666 K p?V = n? R?T
a) Com que és un gas ideal que canvia d’estat, es complirà Comparant amb l’equació d’estat dels gasos reals,
l’equació general dels gasos ideals: en què sí que es té en compte el volum d’aquestes
molècules:
p1 ? V1 p 2 ? V2 T2 ? V1
= & p 2 = p1 ?
fp+ p ? (V - n ? b) = n ? R ? T
T1 T2 V2 ? T1 a ? n2
V2
Substitueix i opera:
El volum disponible per al moviment és:
666 K ? 3 L
p2 800 mm de Hg ? 3 200 mm de Hg L
1,5 L ? 333 K
V'= V - n · b = 1,5 L - 5 mol ? 0,0371 = 1,3145 L
mol
p?M d ? R?T Aïlla:

4 a) d= & M=
R?T p pH ? V ? M (H 2)
mH = 2
g atm ? L
2
R?T
1,25 ? 0,082 ? 273 K
L mol ? K g Cal convertir les unitats de la pressió:
M= = 27,98
1atm mol 1 atm
pH = 1500 mm de Hg ? = 1,974 atm
En comparar amb els gasos proposats:
2
760 mm de Hg
M (CO) = 12,00 + 16,00 = 28,00 g/mol I la massa molar del H2:
M (CO 2) = 12,00 + 16,00 ? 2 = 44,00 g/mol g
M (H 2) = 1,008 ? 2 = 2,016
Més proper és el monòxid de carboni, CO. mol
b) Augmenta la pressió i disminueix la temperatura. Ara, les Substitueix i opera:
g
condicions són: 1,974 atm ? 5 L ? 2,016
mol = 0,8 g de H
T = -20 °C = (-20 + 273) K = 253 K mH = 2
2
atm ? L
p' = p + Dp 0,082 ? 303 K
mol ? K
Perquè 1 atm = 760 mm de Hg: Per tant, els percentatges en massa són:
1 atm mH 0,8 g
Dp = 200 mm de Hg ? = 0,263 atm • ? 100 =2
? 100 = 34,8 % de H 2
760 mm de Hg mH + m N 0,8 g + 1,5 g
2 2
p' = 1 atm + 0,263 atm = 1,263 atm mN 1,5 g

Substitueix i opera: • ? 100 = 2
? 100 = 65,2 % de N 2
mH + m N 2
0,8 g + 1,5 g
2
g
1,263 atm ? 28,00
p'? M mol g El percentatge en volum coincideix amb el percentatge
d= = = 1,70
R?T atm ? L L en nombre de partícules, que podrem obtenir multiplicant
0,082 ? 253 K
mol ? K per 100 la fracció molar de cada component:
5 nH 0,397 mol
• xH = = 2
= 0,8812
H2
2
nH + n N
2
0,397 mol + 0,0535 mol
2
nN 0,0535 mol
• xH = = 2
= 0,1188
2
nH + n N 0,397 mol + 0,0535 mol
2 2
5L
30 °C Per tant, els percentatges en volum són:
1 500 mm Hg N21,5 g • xH ? 100 = 0,8812 ? 100 = 88,12 % de H 2
2
• xN ? 100 = 0,1188 ? 100 = 11,88 % de N 2

2
a)
La pressió que hi haurà es deurà al H2 i al N2 que s’hi
afegeix. Calcula aquesta última:
1 mol de N 2
1,5 g de N 2 ? = 5,35 ? 10-2 mol de N 2
(14,01 g de N) ? 2
n? R?T
p?V = n? R?T & p =
V
Substitueix i opera:
atm ? L
5,35 ? 10-2 mol ? 0,082 ? 303 K
mol ? K
pN = = 0,266 atm
2
5L
Cal unificar les unitats per expressar la pressió:
760 mm de Hg
pN = 0,266 atm ? = 202 mm de Hg
2
1 atm
Suma totes dues pressions parcials:
p T = pH + pN = 1 500 mm de Hg + 202 mm de Hg
2 2
p T = 1702 mm de Hg
b) Per determinar la composició de la mescla

com a percentatge en pes, hem de conèixer la massa
del H2. A partir de l’equació d’estat dels gasos ideals:
mH
pH ? V = nH ? R ? T & pH ? V = ? R?T2
2 2
M (H 2)
2
2 AVALUACIÓ DE COMPETÈNCIES
Nom: Curso Data:
Més lleuger que l’aire. Els germans Montgolfier

Joseph i Etienne Montgolfier, fills d’un ric fabricant El seu primer èxit va ser quan un sobre de seda ple
de paper a Anonai (França), són considerats els pio- d’aire calent va quedar «enganxat» al sostre de l’ha-
ners de l’aeronàutica. bitació. Els germans es van animar i van començar
a pensar en gran.
El 1782, mentre contemplava les flames a la llar de
foc de la casa familiar, Joseph va començar a inte- La primera demostració pública d’un globus d’aire
ressar-se en la «força» que provocava que espurnes calent es va fer el 4 de juny del 1783. Amb seda i
i fum s’elevessin. Va fer una petita bossa amb seda, cordes, van construir una bossa de roba folrada de
va fer foc sota l’obertura a la part inferior i va pro- paper de més d’11 m de diàmetre. Els pedaços es
vocar que s’elevés. Els germans van pensar que una van mantenir units amb més de 2 000 botons.
característica del fum era elevar-se i que qualsevol Aquest artilugi es va elevar més de 1 000 m i va vo-
objecte ple de fum s’elevaria. No es van adonar que lar, allunyant-se més d’una milla.
els globus s’havien elevat perquè l’aire calent a l’in- El 19 de setembre, els germans Montgolfier van fer
terior és més lleuger que l’aire circumdant. una demostració a Versalles davant del rei. Una
ovella, un ànec i un gall van ser els primers passat-
gers. Els germans creien aleshores que el fum era el
causant de l’elevació del globus. Per provar de fer el
fum tan dens com fos possible, es van fer servir lla-
na, palla i sabates velles. Més tard, es van adonar
que el que importava era l’escalfor, no el fum.
El primer vol humà de què es té notícia es va fer a
París el 15 d’octubre del 1783, amb un globus captiu
que es va elevar però no es va alliberar.
El primer vol lliure en globus tripulat es va fer el 21
de novembre del 1783. Jean-François Pilâtre de
Rozier i François Laurent d’Arlandes van ser els pri-
mers a volar en una màquina creada per l’home.
Van aconseguir recórrer 8 quilòmetres durant 25
minuts en un globus d’aire calent. L’aire dins la
cambra d’aire del globus s’escalfava per una fogue-
ra de fusta. Com que era força pesant, aquest glo-
bus va arribar una altura màxima de només 26 me-
tres.
Una idea nascuda en contemplar el foc de la xeme-

neia s’havia convertit en una realidad en només un
any! Els germans Montgolfier van fabricar altres
globus i van aconseguir diversos vols amb èxit. Des
d’aleshores, els vols amb globus es van estendre
El seu primer experiment va ser omplir una bossa per Europa.
de paper amb fum; va ser el primer fracàs. El germà Altres inventors, com ara el francès Jacques Char-
de Joseph, Etienne, va intentar fer un surador amb les, van substituir l’aire calent per hidrogen, un gas
una bossa de paper plena amb gas hidrogen obtin- més lleuger que l’aire. Però, igualment, els globus
gut a partir d’àcid sulfúric i llimadures de ferro, seguien sense poder ser dirigit i els aeronautes no-
però amb poc d’èxit. més controlaven l’altitud.
PROVA 1
1 Quin altre títol es podria donar al text?
2 Exposa ordenadament l’evolució de l’explicació de per què pot volar un globus.
3 Quina explicació es dóna avui en dia a la sustentació dels globus aerostàtics?
4 Quina relació té la llei de Charles (o llei dels gasos a pressió constant) amb la sustentació dels globus aerostàtics?
5 Enuncia facilitats i dificultats, tant tècniques com econòmiques, que van trobar a la pràctica els germans Montgolfier en
la seva invenció.
Activitats
Competències
Criteri Estàndards d’aprenentatge de Ia prova per
que s’avaluen
competències
Dominar, tant en la seva expressió oral S’expressa amb fluïdesa
Comunicació com escrita, la llengua castellana i, en i correcció.
1
lingüística el seu cas, la llengua cooficial de la
seva comunitat autònoma.
Reconèixer i utilitzar les estratègies Aplica habilitats necessàries
bàsiques de l’activitat científica com: per a la investigació científica,
Competència
plantejar problemes, formular plantejant preguntes, identificant
matemàtica
hipòtesis, proposar models, elaborar problemes, recollint dades,
i competències 2, 3 i 4
estratègies de resolució de problemes dissenyant estratègies
i dissenys experimentals i anàlisi dels de resolució de problemes
i tecnologia
resultats. utilitzant models i lleis, revisant
el procés i obtenint conclusions.
Valorar la importància de la Analitza la importància
investigació científica en el i la necessitat de la investigació
Sentit d’iniciativa desenvolupament de nous materials científica aplicada al
i esperit amb aplicacions que millorin la desenvolupament de nous 5
emprendedor qualitat de vida. materials i la seva repercussió en
la qualitat de vida a partir de
fonts d’informació científica.
1 La resposta pot ser molt variada, però ha de mostrar 4 Mantenint la mateixa pressió de l’aire que l’envolta,
que s’ha entès el text. Possibles títols: «Pioners de el gas de l’interior del globus augmenta de volum gràcies
l’aeronàutica», «Descobrint el fonament de la flotabilitat», a la temperatura. A més temperatura, el gas s’expandeix
etc. i dóna com a resultat una densitat més petita. La baixa
densitat de l’aire dins el globus és la que cal
2 La primera explicació es troba en les característiques per compensar l’alta densitat de la resta dels elements
del fum. El fum té la propietat d’ascendir i els Montgolfier de l’aeronau.
van explicar així, primer, l’ascens del globus. Més tard,
van observar que la responsable era l’escalfor, perquè 5 La seva família disposava del negoci d’una fàbrica
amb o sense fum el globus ascendia si se n’escalfava de paper. Així que, en ser fills d’un burgès de províncies,
l’interior. no devien tenir dificultats econòmiques per dedicar–se
a l’experimentació tecnològica. A més, la fàbrica de paper
3 Els globus se sustenten si l’impuls d’Arquimedes els devia poder proporcionar diferents materials
s’equilibra amb el pes del globus. Per això és important dissenyats exclusivament per a les seves invencions.
que la densitat del conjunt del globus, la cistella Sens dubte, uns privilegiats. I devien estar en contacte
i la tripulació sigui la mateixa que la de l’aire en què està amb altres industrials dels quals aconseguir diferents
immers. dispositius.
No es poden descartar les dificultats pròpies de qualsevol
pioner en la matèria que sigui, com ara la falta
de comunicació amb altres projectes o els d’imaginació
personal, que sembla que no els faltava.
Guió i recursos
de la unitat 3
3
PRESENTACIÓ
DISSOLUCIONS
PRESENTACIÓ
Per comprendre el treball en química, és fonamental amb les dissolucions. La solubilitat se centra en la quantitat
que l’alumnat aprengui a fer càlculs relacionats de solut present a la dissolució. Les propietats col·ligatives
amb la concentració de les dissolucions. Comprendre què se centren en com els canvis en la quantitat de solut
hi ha darrere d’aquests càlculs té conseqüències positives acompanyen la variació del comportament de la dissolució.
tant des del punt de vista de l'ús al laboratori (unitats Es pren com a referència el comportament del dissolvent pur.
químiques per expressar la concentració) com en la vida És la primera trobada de l’alumnat amb les propietats
diària, perquè tots som consumidors de cosmètics, col·ligatives; és més important comprendre cada fenomen
medicaments o detergents (unitats físiques per expressar que fer càlculs encertats. No es pretén evitar aquests càlculs,
la concentració). presents tant en el material de l’alumnat com en el material
El tema es completa tractant propietats relacionades complementari que hi ha en aquest volum.
pressió parcial
Components
pressió parcial
Mesures químiques
• Percentatge en massa
• Percentatge en volum
• Concentració en massa
Concentració
Mesures químiques
• Concentració molar
Dissolucions
• Concentració molal
• Fracció molar
Variació amb la temperatura Sòlids
Solubilitat
Variació amb la pressió Gasos
• Descens de la pressió de vapor

Propietats • Ascens del punt d’ebullició
col·ligatives • Descens del punt de congelació
• Osmosi
3
BANC DE DADES
DISSOLUCIONS
ALIATGES
Aliatge Composició
97,9-99,9 % ferro 0,1-2,1 % carboni

Acer
Eines, estructures (ponts, bigues)
73-79 % ferro 14-18 % níquel 7-9 % níquel

Acer inoxidable
Estris de cuina, eines
94-98 % ferro 1,5-4 % níquel 0,5-2 % crom

Acer al cromníquel
Peces de motors, planxes per a elements blindats
82-90 % ferro 10-18 % manganès

Acer al manganès
Excavadores, rails del tren, rodaments
95-99 % ferro 1-5 % silici

Acer al silici
Motors, generadors i transformadors (aplicacions elèctriques)
80-88 % ferro 10-12 % wolframi

Acer extraràpid
Eines per tallar, torns
55 % coure 45 % níquel
Constantà
Fabricació de monedes
70 % coure 30 % níquel
Cuproníquel
Exposats a l’aigua (hèlixs, etc.), monedes
70-90 % coure 10-30 % zinc

Llautó
Bijuteria, soldadura, equips pesquers
70-95 % coure 10-30 % estany 1-10 % zinc

Bronze
Estàtues, campanes, engranatges
93-95 % alumini 4-5 % coure 0,5-2 % magnesi

Duralumini
Peces d’avions, automòbils i coets
.50-70 % coure 13-25 % zinc 13-25 % níquel

Alpaca
Bijuteria, vaixelles, cremalleres, instruments quirúrgics
86 % coure 12 % manganès 2 % níquel

Manganina Conductor en sistemes criogènics per la seva estabilitat tèrmica (la seva resistivitat gairebé no varia
amb la temperatura)
89 % coure 5 % alumini 5 % zinc 1 % estany

Or nòrdic
Monedes (10, 20 i 50 cèntims d’euro)
75 % or (75 quirats) Restes de pal·ladi o níquel, platí

Or blanc
Joieria
15-26 % níquel 5-24 % cobalt 8-12 % alumini
Alnico 0-6 % coure % titani Restes de ferro
Fabricació d’imants
3
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 1
INCERTESA EN ELS RESULTATS
L’àcid nítric es ven en unes ampolles de color topazi amb una etiqueta que indica: HNO3, 64 % de riquesa i densitat
1,45 g/mL. Calcula la concentració d’aquest àcid nítric expressada com a molaritat, molalitat i fracció molar del solut.
Com que la concentració és una magnitud intensiva, utilitzarem com a base de càlcul una quantitat qualsevol de l’àcid
nítric comercial, per exemple, 1 L.
Determinem els mols de HNO3 que hi ha en 1 L del producte comercial:
m
d= & m = d ?V
V
La massa d’1 L del producte comercial:
g
m = 1,45 ? 1000 mL = 1450 g de HNO 3 comercial &
mL
64 g de HNO 3 pur
& 1450 g de HNO 3 comercial ? = 928 g de HNO 3 pur
100 g de HNO 3 comercial
Expressem aquesta quantitat en mols:
M (HNO3) = 1,008 + 14,01 + 16,00  3 = 63,02 g/mol
1 mol de HNO 3
928 g de HNO 3 = 14,73 g de HNO 3 mol
63,02 g de HNO 3
Ja hem suposat un volum de VD = 1L:
n 14,73 mol de HNO 3
M= = = 14,73 M
VD 1L
Obtenim la massa de dissolvent:
n 14,73 g
mdissolvent = 1450 g – 928 g = 522 g & m = = = 28,21 m
m (kg) dissolvent 0,522 kg
Obtenim els mols de dissolvent:
M (H2O) = 1,008  2 + 16,00 = 18 g/mol
1 mol de H 2 O ns 14,73
n = 522 g de H 2 O ? = 28,97 mol de H 2 O & x s = = = 0,337
18 g de H 2 O ns + nd 14,73 + 28,97
ACTIVITATS
1 Quina quantitat de Na2SO4 del 85 % cal per preparar 5 La densitat de l’aigua de mar és 1,03 g/mL.
500 mL de dissolució 1,25 M? Calcula la riquesa en sal de l’aigua de mar suposant
Solució: 104,4 g que es tracta d’una dissolució de NaCl en aigua
i que, en dissoldre NaCl en aigua, el volum no varia.
2 Quina quantitat de dissolució 1,25 M en Na2SO4
Solució: 2,9 %
hem d’agafar per tenir 0,15 g d’ió sodi?
Solució: 2,6 mL 6 Tot i que es considera que els espinacs són un aliment
molt ric en ferro, només en tenen 4 mg per cada 100 g
3 Quina quantitat de H2SO4 del 98 % de riquesa
d’espinacs. A més a més, l’organisme humà només
i 1,8 g/ mL de densitat ens cal per preparar 250 mL
absorbeix el 10 % del ferro que consumeix a través
de dissolució 0,8 M?
d’aquest vegetal. La quantitat diària recomanada (CDR)
Solució: 11,12 mL
de ferro per a un adult és 14 mg. Calcula la quantitat
d’espinacs que hauria de prendre una persona adulta
4 Quina quantitat de dissolució 2,5 M de HCl podrem
preparar, com a màxim, si tenim 15 mL de HCl del 37 % per tenir tot el ferro que necessita, suposant que és
de riquesa i 1,18 g/mL de densitat? l’únic aliment amb ferro que ingereix.
Solució: 71 mL Solució: 3 500 g
3
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 2
MESURES DE CONCENTRACIÓ
Indica quina serà la concentració molar de la dissolució que resulta de mesclar 10 mL d’un àcid clorhídric del 37 %
de riquesa i 1,18 g/mL de densitat amb 80 mL de dissolució 1,5 M en àcid clorhídric. Se suposa que els volums
són additius.
Hem de calcular els mols de HCl que procedeixen de les dues dissolucions que mesclem:
• En 10 mL d’un àcid clorhídric del 37 % de riquesa i 1,18 g/mL de densitat:
m g
d= & m = d ? V = 1,18 ? 10 mL = 11,8 g de HCl comercial
V mL
37 g de HCl pur
11,8 g de HCl comercial ? = 4,37 g de HCl pur
100 g de HCl comercial
Expressem aquesta quantitat en mols:

M (HCl) = 1,008 + 35,45 = 36,46 g/mol
n 1 mol de HCl
M= & n = 4,37 g de HCl ? = 0,12 mol de HCl
V 36,46 g de HCl
• En 80 mL de dissolució 1,5 M en àcid clorhídric:
n
M= & n = M ? V = 1,5 mol/L  0,08 L = 0,12 mol de HCl
V
• A la mescla:
n 0,12 mol + 0,12 mol

M= = = 2,66 M
V 0,01 L + 0,08 L
ACTIVITATS
1 En una experiència, s’han mesclat 30 mL d’una 4 Mesclem 60 mL d’una dissolució 0,5 M de glucosa,
dissolució Na2SO4 0,5 M amb 60 mL de NaOH 2 M. (C6H12O6), en aigua amb 40 mL de dissolució 1,5 M
Calcula la concentració dels ions sodi a la dissolució. de sal, (NaCl), en aigua. Calcula la concentració
Dada: se suposa que els volums són additius. de la glucosa i la sal a la mescla.
Solució: 1,67 M Dada: se suposa que els volums són additius.
Solució: 0,3 M i 0,6 M
2 Tenim 500 g d’una dissolució de NaCl en aigua al 10 %.
Quina quantitat hi haurem d’afegir, i de quina 5 Tenim 200 mL d’una dissolució de H2SO4 1 M. Quina
substància, per tenir una dissolució de NaCl al 20 %? serà la concentració si hi afegim 100 mL d’aigua?
Solució: 62,5 g de NaCl Dada: se suposa que els volums són additius.
Solució: 0,67 M
3 Tenim 100 mL d’una dissolució al 40 % d’alcohol
en aigua. 6 Tenim 200 mL d’una dissolució de H2SO4 1 M. Quina
a) Quina serà la concentració si hi afegim 100 mL més serà la concentració si hi afegim 5 mL de H2SO4
d’aigua? comercial del 98 % de riquesa i 1,85 g/mL de densitat?
b) I si hi haguéssim afegit 40 mL més d’alcohol? Solució: 1,43 M

Dada: se suposa que els volums són additius.
Solució: a) 20 %; b) 57,14 %
3
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 3
PROPIETATS COL·LIGATIVES
La urea és una substància que s’obté de l’orina i la femta com a resultat del metabolisme de les proteïnes.
És un sòlid blanc i cristal·lí que també es fabrica artificialment i és un producte de gran utilitat industrial
amb finalitats molt diverses que van des de fabricar adobs fins a cola de fuster. Quan es prepara una dissolució
al 18,5 % d’urea en aigua a 25 °C, s’obté una dissolució la pressió de vapor de la qual és 22,24 mm Hg. Calcula:
a) La massa molar de la urea.
b) La temperatura a què es congela la dissolució.
c) La pressió osmòtica de la dissolució resultant.
Dades: Pressió de vapor de l’aigua a 25 °C = 23,76 mm de Hg; Kc aigua = 1,86 °C  kg/mol;
densitat dissolució = 1 g/mL.
a) D’acord amb la llei de Raoult:

Dp
Dp = p 0 ? x s & x s =
p0
Atès que la fracció molar és una magnitud intensiva, prenem com a base una determinada quantitat
de dissolució i fem els càlculs en relació a aquesta quantitat. Treballem amb 100 g de dissolució:
Massa d’aigua = 100 g - 18,5 g = 81,5 g
Per calcular el nombre de mols de l’aigua:
1 mol d ‘aigua
M (H2O) = 1,008  2 + 16,00 = 18,02 g/mol & nd 81,5 g d‘aigua ? 4,52 mo l d ‘aigua
18,02 g d‘aigua
Dp = p 0 - p = 23,76 mm de Hg - 22,24 mm de Hg = 1,52 mm de Hg

Dp 1,52 mm de Hg
xs = = = 0,06397
p0 23,76 mm de Hg
ns xs 0,06397
xs = & ns = ? nd = ? 4,52 mol d’aigua = 0,3092 mol d’urea
nd + n s 1 - xs 0,93603
ms 18,5 g d‘urea g g
M (urea) = = = 59,84 . 60
ns 0,3092 mol d’urea mol mol
n °C ? kg 0,31 mol
b) Dt = Kc ? m = Kc ? m (kg) dissolvent = 1,86 mol ? = 7,1 °C
81,5 ? 10-3 kg
La temperatura a què es congela la dissolució és: t = t0 - Dt = 0 - 7,1 = -7,1 °C.
n n n?d
c) p = M ? R ? T = ? R?T = ? R?T = ? R?T
V m m
d
g
0,3092 mol d’urea ? 1000
L atm ? L
p= ? 0,082 ? (25 + 273) K = 75,556 atm . 75,6 atm
100 g mol ? K
ACTIVITATS
1 La pressió osmòtica del plasma sanguini és d’unes 2 L’heparina és un anticoagulant que s’aplica als pacients
7,63 atm. Indica com prepararàs 3 L de sèrum glucosat amb risc de patir trombosis. Per determinar-ne la massa
que sigui adient per administrar a un pacient. molar, es prepara una dissolució de 8 g d’heparina
Dades: glucosa: C6H12O6; temperatura de l’habitació: en 100 mL d’alcohol isopropílic i es comprova que,
20 °C a 25 °C, exerceix una pressió osmòtica de 75 mm de Hg.
Solució: D
issolent 171,54 g de glucosa en aigua Quant val la seva massa molar?
fins tenir 3 L. Solució: M = 19 800 g/mol
3
MÉS PROBLEMES
FITXA 1
COMPONENTS D’UNA DISSOLUCIÓ

Nom: Curs: Data:
Generalment, les mescles es poden classificar en homogènies i heterogènies, segons si els components es poden
o no separar per mètodes físics (filtració o decantació) i distingir a simple vista o amb ajut d’un microscopi ordinari.
Però, en realitat, no hi ha una divisió ben definida entre tots dos tipus de mescla. Hi ha substències materials
intermèdies, com ara les mescles col·loïdals i les suspensions.
Una manera de classificar les mescles és segons la mida de les partícules que les formen:
Mescla Mida de les partícules
Mescla homogènia # 10-9 m
Mescla col·loïdal 10-9 m – 10-7 m
Suspensió + 10-7 m
Mescla heterogènia $ 10-7 m
En la mescla col·loïdal no es parla de solut i dissolvent, Dissolvent Solut

sinó que es distingeix el component dispers (fase
dispersa), que es troba en una proporció més petita,
i el mitjà de dispersió, component en què es troba dispersa
la resta de components de la mescla. Les partícules
de la fase dispersa són grans agregats de molècules
anomenats micel·les.
Per exemple, cada micel·la de sofre en estat col·loïdal
està formada per unes 1 000 molècules de sofre. Dissolució Dissolució Suspensió
Constitueixen un grup important de substàncies; la majoria col·loïdal
dels teixits i líquids orgànics són de naturalesa col·loïdal: llet, hemoglobina de la sang, pintures, núvols, fums.
Els col·loides es caracteritzen perquè dispersen la llum en totes direccions (efecte Tyndall); per això, el seu aspecte
sol ser tèrbol. Si es fa passar un raig de llum a través d’un col·loide, el raig es dispersa i la trajectòria es fa visible.
Amb les dissolucions comunes, no s’observa aquesta dispersió perquè les partícules del solut són massa petites
per interactuar amb la llum visible i produir la dispersió (reflexió i refracció) de la llum.
El terme suspensió es reserva per a les mescles en què el component dispers es troba dins del medi de dispersió
i es pot separar fàcilment per filtració o decantació.
Hi ha vuit tipus diferents de mescles col·loïdals basades en l’estat físic dels seus components:
Medi de dispersió Fase dispersa Nom Exemples
Sòlid Sòlid Sol sòlid Aliatges com l’acer
Sòlid Líquid Gel Gelatina, mantega
Sòlid Gas Escuma Escumes plàstiques
Líquid Sòlid Sol Pintures, tintes, cola, gomes
Líquid Líquid Emulsió Maionesa
Líquid Gas Escuma Escuma, nata muntada
Gas Sòlid Aerosol Fum, pols a l’aire, boirum
Gas Líquid Aerosol Boira, núvols, broma
3
MÉS PROBLEMES
FITXA 1

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
1 Per què en la classificació de mescles col·loïdals no apareix la combinació gas-gas?
2 Què és una emulsió? Posa’n alguns exemples.
3 Consulta els constituents que hi ha a la llet i, basant-hi, classifica la llet com una dissolució o una emulsió.
4 En què consisteix el boirum industrial? Indica si és una mescla col·loïdal. En cas afirmatiu, quin és el medi de dispersió
i quin el component dispers?
5 Els col·loides poden semblar dissolucions, perquè també són mescles homogènies. Com es pot distingir una dissolució
d’un col·loide?
3
MÉS PROBLEMES
FITXA 2
LA CONCENTRACIÓ DE LES DISSOLUCIONS

Nom: Curs: Data:
La unitat de concentració utilitzada per determinar la presència d’elements en petites quantitats (traces)
en una mescla és la de ppm o parts por milió. Per exemple, s’utilitza per expressar la concentració de contaminants
(plom, crom, cadmi, mercuri, nitrats, etc.) dissolts en aigua.
Es defineix com les parts de solut contingudes en un milió de parts de dissolució. Es pot referir tant a massa,
en el cas de sòlids, com a volum, en el cas de líquids o gasos.
Per exemple: g solut/m3 de dissolució, mg solut/L de dissolució, g solut/tona de dissolució.
EXEMPLE
Per preparar el remei homeopàtic anomenat natrum muriaticum (conegut químicament com a clorur de sodi
i vulgarment com a sal comuna) s’utilitza un procés de dilució seqüencial, pel qual el principi actiu es dilueix
centesimalment (1:100) quinze vegades en aigua com a dissolvent. Per fer–ho, es parteix d’una dissolució al 10 %
en pes, que s’obté dissolent 10 g de clorur de sodi en 90 g d’aigua; com que la massa molecular de la sal
és 58,5 g/mol, contindrà 0,17 mol i 1022 molècules de solut.
a) És correcte parlar de molècules de clorur de sodi?

Com que és un compost iònic que es dissocia totalment en aigua, hauríem de parlar més exactament
de 1022 cations sodi Na1+ i 1022 anions clorur Cl1-.
b) Si amb una pipeta s’agafa 1 mL d’aquesta dissolució inicial al 10 % en pes i s’hi afegeixen 99 mL d’aigua
(una dilució centesimal), quina serà la nova concentració? Quantes molècules de solut es trobaran a la dissolució?
La concentració resultant serà de 10-3 g/mL (0,1 g de solut en 100 mL de dissolució); el que és el mateix:
un 0,1 % pes/volum i una molaritat de 1,7  10-3 que correspon a 1020 molècules de solut (realment, 1020 ions Na1+
i 1020 ions Cl1-).
c)
Les parts per milió indiquen les parts (g o mL) de solut que hi ha dissoltes en 106 parts (g o mL ) de dissolució.
Quina serà la concentració de la dissolució anterior en parts per milió?
Un 1 % (1/100) equival a 10 000 ppm (104/106). Com que la dissolució té una concentració de 0,1 %, expressada
en parts por milió serà de 1 000 ppm.
PROBLEMES PROPOSATS
6 Si repetim el procediment descrit a l’exercici anterior fins fer un total de quinze dilucions centesimals consecutives,
quins seran la concentració i el nombre de molècules en cadascuna de les dilucions successives?
a)
Completa la taula de concentracions i nombre de molècules (parells d’ions) del principi actiu (solut).
b)
El límit de dilució s’aconsegueix quan només queda una molècula de la suposada medicina. En quina operació
s’aconsegueix el límit de dilució?
c) Fes una gràfica representant el nombre de molècules del solut enfront del nombre de dilucions.
d)
Veient els resultats, creus que les teories de l’homeopatia es basen en fets científics i que els seus preparats es poden
considerar medicaments?
e)
Aleshores, com es poden explicar els casos en què sembla que els preparats homeopàtics són eficaços?
3
MÉS PROBLEMES
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
a)
Concentració % P/V Molaritat Molècules principi
Dilució
(g /mL) (pes/volum) (mol/L) actiu (solut)
1a
2a
3a
4a
5a
6a
7a
8a
9a
10a
11a
12a
13a
14a
15a
b)
c)
1022
1020
1018
1016
nre. de molècules
1014
1012
1010
108
106
104
102
1
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 nre. de dilucions
d)
e)
3
MÉS PROBLEMES
FITXA 3
LA SOLUBILITAT
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
En una experiència de laboratori, es determina la quantitat màxima de nitrat de potassi que es pot dissoldre en 100 g
d’aigua a diferents temperatures. Els resultats ordenats s’indiquen a la taula de dades:
Massa KNO3 (g ) 12 21 33 46 65 86 112 138 168 202 246
Temperatura ( °C ) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
a)
Representa la gràfica de massa de nitrat de potassi enfront de la temperatura. Quina relació hi ha entre totes dues
magnituds?
b) Utilizant la gràfica, dedueix la solubilitat del nitrat de potassi a 25 °C i a 85 °C.
c)
Si afegim 500 g de KNO3 a aigua bullint fins a saturació, quants grams es podran dissoldre?
d) Si a continuació es deixa refredar la dissolució fins a 30 °C i es filtra per separar els cristalls formats,
quina quantitat de nitrat de potassi cristal·litza?
a) En aquest cas, igual que en la majoria de soluts sòlids, la solubilitat en líquids augmenta amb la temperatura, tot i que
no de manera proporcional ni de la mateixa manera.
240
220
200
180
160
Massa (g)
140
120
100
80
60
40
20
10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 T (° C)
b) La solubilitat del nitrat a 25 °C és, aproximadament, de 39 g/100 g H2O, i a 85 °C, de 180 g/100 g de H2O.
c) A la temperatura de 100 °C, la màxima quantitat de nitrat que es pot dissoldre és de 246 g.
La resta, 500 g - 246 g = 254 g, quedarà sense dissoldre al recipient.
d) Si la dissolució contenia 246 g de nitrat de potassi a 100 °C i es deixa refredar fins a 30 °C, en què la solubilitat
és de 46 g, la diferència entre totes dues quantitats cristal·litza: 246 g - 46 g = 200 g.
3
MÉS PROBLEMES
FITXA 3
LA SOLUBILITAT
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
7 La cristal·lització fraccionada és un mètode de separació de substàncies basat en la diferent solubilitat dels components
que formen una mescla. Per purificar una mostra de 90 g de nitrat de potassi contaminada amb 10 g de clorur de sodi,
es dissol la mescla en 100 g d’aigua a 60 °C i, a continuació, la dissolució es refreda de manera gradual fins a 0 °C.
Consulta les dades de solubilitat del KNO3 i del NaCl i contesta raonadament.
Dades de solubilitat del NaCl: (0 °C, 34 g/100 g de H2O); (60 °C, 38 g/100 g de H2O)
a) Què li passa al nitrat de potassi de la dissolució?
b) Quina quantitat de nitrat de potassi se separa de la dissolució?
c) Què passa amb el clorur de sodi?
d) Quin percentatge de la quantitat original de nitrat de potassi es pot obtenir per aquest procediment?
e)
Molts dels compostos sòlids, inorgànics i orgànics, que s’utilitzen al laboratori es purifiquen mitjançant la cristal·lització
fraccionada. Quines condicions han de complir els compostos que es volen purificar mitjançant aquest sistema?
a)
b)
c)
d)
e)
3
MÉS PROBLEMES
FITXA 4
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
8 Determina si cadascuna de les frases és vertadera o falsa. Justifica la resposta.

a) La superfície lliure d’un líquid és una barrera infranquejable per a les partícules que formen part d’aquest líquid
fins que totes tinguin prou energia per passar a estat gasós.
b) En l’equilibri, el nombre de partícules en fase gasosa que canvien a fase líquida és el mateix que el nombre de partícules
que passen de fase líquida a gasosa.
c) La pressió de vapor és la pressió que exerceixen les partícules en fase gasosa procedents d’un líquid.
d) Quan s’hi afegeix un solut no volàtil, augmenta la pressió de vapor del dissolvent.
9 La pressió de vapor del benzè, C6H6, és de 9,98 kPa a 25 °C. Quina pressió de vapor correspondrà a la dissolució de 10 g
de glucosa, C6H12O6, en 50 g de benzè?

a) En augmentar la temperatura d’un líquid, augmenta la pressió de vapor.
b) Si en una dissolució amb solut no volàtil disminueix la pressió de vapor, aleshores també disminueix la temperatura
del punt d’ebullició.
c) Quan es congelen, les partícules del dissolvent passen a estat sòlid; les partícules del solut presents dificulten
que encaixin les unes amb les altres, per això el punt de congelació disminueix.
d) La variació de temperatura és directament proporcional a la morlaritat de la dissolució.
3
MÉS PROBLEMES
FITXA 4
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
11 Tenim 10 g d’alcohol etílic, C2H6O, dissolts en 500 g d’aigua. Quina temperatura de fusió i ebullició tindrà la dissolució?
Dades: Tf = 0 °C; Te = 100 °C; Kc = 1,86 °C ? kg/mol; Ke = 0,51 °C ? kg/mol

a) L’osmosi es produeix quan dues dissolucions de concentració diferent estan separades per una membrana
impermeable.
b) En xocar contra la membrana, les partícules de solut exerceixen una pressió que no es dóna a la part on només hi ha
dissolvent. Per equilibrar aquesta pressió, passen partícules tant del dissolvent com del solut a través de la membrana.
c) En el càlcul de la pressió osmòtica, se suposa que, al si del dissolvent, les partícules del solut es comporten
com les partícules d’un gas ideal al buit.
13 El sèrum fisiològic té una pressió osmòtica de 7,7 atm a 37 °C. Es pot injectar a una persona un sèrum glucosat preparat
afegint 20 g de glucosa, C6H12O6, a aigua destil·lada fins tenir un volum de 200 mL? Explica per què.
Dada: R = 0,082 (atm ? L)/(mol ? K)
3
FITXA 1

Nom: Curs: Data:
Generalment, les mescles es poden classificar en homogènies i heterogènies, segons si els components es poden
o no separar per mètodes físics (filtració o decantació) i distingir a simple vista o amb ajut d’un microscopi ordinari.
Però, en realitat, no hi ha una divisió ben definida entre tots dos tipus de mescla. Hi ha substències materials
intermèdies, com ara les mescles col·loïdals i les suspensions.
Una manera de classificar les mescles és segons la mida de les partícules que les formen:
Mescla homogènia # 10-9 m
Mescla col·loïdal 10-9 m – 10-7 m
Suspensió + 10-7 m
Mescla heterogènia $ 10-7 m
En la mescla col·loïdal no es parla de solut i dissolvent,

Dissolvent Solut
sinó que es distingeix el component dispers (fase
dispersa), que es troba en una proporció més petita,
i el mitjà de dispersió, component en què es troba dispersa
la resta de components de la mescla. Les partícules
de la fase dispersa són grans agregats de molècules
anomenats micel·les.
Per exemple, cada micel·la de sofre en estat col·loïdal
està formada per unes 1 000 molècules de sofre. Dissolució Dissolució Suspensió
Constitueixen un grup important de substàncies; la majoria col·loïdal
dels teixits i líquids orgànics són de naturalesa col·loïdal: llet, hemoglobina de la sang, pintures, núvols, fums.
Els col·loides es caracteritzen perquè dispersen la llum en totes direccions (efecte Tyndall); per això, el seu aspecte
sol ser tèrbol. Si es fa passar un raig de llum a través d’un col·loide, el raig es dispersa i la trajectòria es fa visible.
Amb les dissolucions comunes, no s’observa aquesta dispersió perquè les partícules del solut són massa petites
per interactuar amb la llum visible i produir la dispersió (reflexió i refracció) de la llum.
El terme suspensió es reserva per a les mescles en què el component dispers es troba dins del medi de dispersió
i es pot separar fàcilment per filtració o decantació.
Hi ha vuit tipus diferents de mescles col·loïdals basades en l’estat físic dels seus components:
Medi de dispersió Fase dispersa Nom Exemples
Sòlid Sòlid Sol sòlid Aliatges com l’acer
Sòlid Líquid Gel Gelatina, mantega
Sòlid Gas Escuma Escumes plàstiques
Líquid Sòlid Sol Pintures, tintes, cola, gomes
Líquid Líquid Emulsió Maionesa
Líquid Gas Escuma Escuma, nata muntada
Gas Sòlid Aerosol Fum, pols a l’aire, boirum
Gas Líquid Aerosol Boira, núvols, broma
3
FITXA 1

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
1 Per què en la classificació de mescles col·loïdals no apareix la combinació gas-gas?

Perquè per la seva naturalesa, les mescles de gasos són autèntiques dissolucions.
2 Què és una emulsió? Posa’n alguns exemples.

Una emulsió és una dispersió col·loïdal composta per dos líquids immiscibles.
Es pot preparar una emulsió d’oli i aigua afegint un agent emulsionant, com ara el sabó, que estabilitza el col·loïde.
La maionesa és una emulsió formada per oli i vinagre (o llimona), amb rovell d’ou com a agent emulsionant.
3 Consulta els constituents que hi ha a la llet i, basant-hi, classifica la llet com una dissolució o una emulsió.
La llet és fonamentalment una emulsió formada per gotetes de greix disperses en una dissolució aquosa, tot i que també
hi ha partícules disperses de proteïnes i altres sòlids. La llet conté caseïna com a agent emulsionant. Quan s’agria i la caseïna
es coagula, també se separa el greix en forma de grans glòbuls.
El procés de descrematge consisteix a separar les gotetes més grosses, mentre que, en el de la homogeneïtzació, aquestes gotetes
es fan més petites.
4 En què consisteix el boirum industrial? Indica si és una mescla col·loïdal. En cas afirmatiu, quin és el medi de dispersió
i quin el component dispers?
La paraula boirum designa la contaminació atmosfèrica com a resultat de les condicions climatològiques i alguns contaminants
(sutge, sofre) produïts per la combustió de carbó i petroli. El boirum és una mescla col·loïdal en què el medi de dispersió és l’aire (gas)
i la fase dispersa (sòlida), les molècules de carboni i de sofre.
5 Els col·loides poden semblar dissolucions, perquè també són mescles homogènies. Com es pot distingir una dissolució
d’un col·loide?
El millor procediment per diferenciar mescles col·loïdals de les dissolucions vertaderes és analitzar-ne el comportament
davant de la llum.
Feix de llum
Dissolució Dissolució col·loïdal
En fer passar un feix lluminós, observant directament en direcció perpendicular al seu recorregut, el feix es fa evident
quan passa a través d’una mescla col·loïdal, però no és visible en passar a través de la dissolució.
3
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
La unitat de concentració utilitzada per determinar la presència d’elements en petites quantitats (traces)
en una mescla és la de ppm o parts por milió. Per exemple, s’utilitza per expressar la concentració de contaminants
(plom, crom, cadmi, mercuri, nitrats, etc.) dissolts en aigua.
Es defineix com les parts de solut contingudes en un milió de parts de dissolució. Es pot referir tant a massa,
en el cas de sòlids, com a volum, en el cas de líquids o gasos.
Per exemple: g solut/m3 de dissolució, mg solut/L de dissolució, g solut/tona de dissolució.
EXEMPLE
Per preparar el remei homeopàtic anomenat natrum muriaticum (conegut químicament com a clorur de sodi
i vulgarment com a sal comuna) s’utilitza un procés de dilució seqüencial, pel qual el principi actiu es dilueix
centesimalment (1:100) quinze vegades en aigua com a dissolvent. Per fer–ho, es parteix d’una dissolució al 10 %
en pes, que s’obté dissolent 10 g de clorur de sodi en 90 g d’aigua; com que la massa molecular de la sal
és 58,5 g/mol, contindrà 0,17 mol i 1022 molècules de solut.
a) És correcte parlar de molècules de clorur de sodi?

Com que és un compost iònic que es dissocia totalment en aigua, hauríem de parlar més exactament
de 1022 cations sodi Na1+ i 1022 anions clorur Cl1-.
b) Si amb una pipeta s’agafa 1 mL d’aquesta dissolució inicial al 10 % en pes i s’hi afegeixen 99 mL d’aigua
(una dilució centesimal), quina serà la nova concentració? Quantes molècules de solut es trobaran a la dissolució?
La concentració resultant serà de 10-3 g/mL (0,1 g de solut en 100 mL de dissolució); el que és el mateix:
un 0,1 % pes/volum i una molaritat de 1,7  10-3 que correspon a 1020 molècules de solut (realment, 1020 ions Na1+
i 1020 ions Cl1-).
c)
Les parts per milió indiquen les parts (g o mL) de solut que hi ha dissoltes en 106 parts (g o mL ) de dissolució.
Quina serà la concentració de la dissolució anterior en parts per milió?
Un 1 % (1/100) equival a 10 000 ppm (104/106). Com que la dissolució té una concentració de 0,1 %, expressada
en parts por milió serà de 1 000 ppm.
PROBLEMES PROPOSATS
6 Si repetim el procediment descrit a l’exercici anterior fins fer un total de quinze dilucions centesimals consecutives,
quins seran la concentració i el nombre de molècules en cadascuna de les dilucions successives?
a)
Completa la taula de concentracions i nombre de molècules (parells d’ions) del principi actiu (solut).
b)
El límit de dilució s’aconsegueix quan només queda una molècula de la suposada medicina. En quina operació
s’aconsegueix el límit de dilució?
c) Fes una gràfica representant el nombre de molècules del solut enfront del nombre de dilucions.
d)
Veient els resultats, creus que les teories de l’homeopatia es basen en fets científics i que els seus preparats es poden
considerar medicaments?
e)
Aleshores, com es poden explicar els casos en què sembla que els preparats homeopàtics són eficaços?
3
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
a) A cada dilució, la concentració es redueix 100 vegades; per tant, al final de quinze dilucions, resultarà una concentració
de 10–29 g/mL. Per entendre-ho millor, si dissolguéssim un terròs de sucre a l’aigua que hi ha a tot el planeta, la concentració
que en resultaria seria, fins i tot, més gran que la present en la majoria de medicaments homeopàtics.
Concentració % P/V Molaritat Molècules principi

Dilució
(g /mL) (pes/volum) (mol/L) actiu (solut)
1a 10-3 10-1 1,7  10-3 1020
2a 10-5 10-3 1,7  10-5 1018
3a 10-7 10-5 1,7  10-7 1016
4a 10-9 10-7 1,7  10-9 1014
5a 10 -11
10 -9
1,7  10 -11
1012
6a 10-13 10-11 1,7  10-13 1010
7a 10-15 10-13 1,7  10-15 108
8a 10-17 10-15 1,7  10-17 106
9a 10 -19
10 -17
1,7  10 -19
104
10a 10-21 10-19 1,7  10-21 102
11a 10-23 10-21 1,7  10-23 1
12a 10-25 10-23 1,7  10-25 -
13a 10-27 10-25 1,7  10-27 -
14a 10 -29
10 -27
1,7  10 -29
-
15a 10 -31
10 -29
1,7  10 -31
-
b) En l’onzena dilució, s’arriba al límit de dilució, que és aquell en què només es troba una sola molècula (com que és un compost
iònic, un sol catió sodi i un sol anió clorur). En les dilucions següents, se sobrepassa aquest límit, per la qual cosa, probablement,
només tindrem molècules de dissolvent.
c)
1022
1020
1018
nombre de molècules
1016
1014
1012
1010
108
106
104
102
1
1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 nre. de dissolucions
d) Als preparats homeopàtics es fan tantes dissolucions que, segons les lleis de la física, la probabilitat de trobar-hi una sola molècula
del principi actiu inicial és, pràcticament zero. Per això, els preparats homeopàtics difícilment poden produir efectes beneficiosos.
Com a conclusió, i fins ara, l’homeopatia no és una teoria científica i no es pot considerar realment com a medicament.
e) Tot i que molts seguidors confirmen els suposats beneficis d’aquesta medicina alternativa, això no vol pas dir que es basi en lleis
certes, sinó que cal estar disposat a creure en els seus postulats sense cap suport científic.
Estudis fets per científics de la Universitat de Berna (Suïssa) mostren que, en assajos amb mostres de població àmplies,
fetes amb metodologia d’alta qualitat mitjançant assajos de doble cec (aquells en què ni els pacients ni els investigadors saben
què estan prenent), els casos de guarició estan basats en l’autosuggestió del pacient (efecte placebo), en efectes psicològics
(fe en la guarició) i en l’evolució favorable que es produeix espontàniament en determinades patologies funcionals.
3
FITXA 3
LA SOLUBILITAT
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
En una experiència de laboratori, es determina la quantitat màxima de nitrat de potassi que es pot dissoldre en 100 g
d’aigua a diferents temperatures. Els resultats ordenats s’indiquen a la taula de dades:
Massa KNO3 (g ) 12 21 33 46 65 86 112 138 168 202 246
Temperatura ( °C ) 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
a)
Representa la gràfica de massa de nitrat de potassi enfront de la temperatura. Quina relació hi ha entre totes dues
magnituds?
b) Utilizant la gràfica, dedueix la solubilitat del nitrat de potassi a 25 °C i a 85 °C.
c)
Si afegim 500 g de KNO3 a aigua bullint fins a saturació, quants grams es podran dissoldre?
d) Si a continuació es deixa refredar la dissolució fins a 30 °C i es filtra per separar els cristalls formats,
quina quantitat de nitrat de potassi cristal·litza?
a) En aquest cas, igual que en la majoria de soluts sòlids, la solubilitat en líquids augmenta amb la temperatura, tot i que
no de manera proporcional ni de la mateixa manera.
240
220
200
180
160
Massa (g)
140
120
100
80
60
40
20
10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 T (° C)
b) La solubilitat del nitrat a 25 °C és, aproximadament, de 39 g/100 g H2O, i a 85 °C, de 180 g/100 g de H2O.
c) A la temperatura de 100 °C, la màxima quantitat de nitrat que es pot dissoldre és de 246 g.
La resta, 500 g - 246 g = 254 g, quedarà sense dissoldre al recipient.
d) Si la dissolució contenia 246 g de nitrat de potassi a 100 °C i es deixa refredar fins a 30 °C, en què la solubilitat
és de 46 g, la diferència entre totes dues quantitats cristal·litza: 246 g - 46 g = 200 g.
3
FITXA 3
LA SOLUBILITAT
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
7 La cristal·lització fraccionada és un mètode de separació de substàncies basat en la diferent solubilitat dels components
que formen una mescla. Per purificar una mostra de 90 g de nitrat de potassi contaminada amb 10 g de clorur de sodi,
es dissol la mescla en 100 g d’aigua a 60 °C i, a continuació, la dissolució es refreda de manera gradual fins a 0 °C.
Consulta les dades de solubilitat del KNO3 i del NaCl i contesta raonadament.
Dades de solubilitat del NaCl: (0 °C, 34 g/100 g de H2O); (60 °C, 38 g/100 g de H2O)
a) Què li passa al nitrat de potassi de la dissolució?
b) Quina quantitat de nitrat de potassi se separa de la dissolució?
c) Què passa amb el clorur de sodi?
d) Quin percentatge de la quantitat original de nitrat de potassi es pot obtenir per aquest procediment?
e)
Molts dels compostos sòlids, inorgànics i orgànics, que s’utilitzen al laboratori es purifiquen mitjançant la cristal·lització
fraccionada. Quines condicions han de complir els compostos que es volen purificar mitjançant aquest sistema?
a) La solubilitat depèn de la temperatura. Si tenim una dissolució a una temperatura determinada i en disminuïm la temperatura
o eliminem dissolvent (evaporant), la dissolució admet menys solut i acaba precipitant (solidificant) com a conseqüència
que disminueix la solubilitat del solut. Aquest fenomen es coneix com a cristal·lització.
b) A la temperatura de 0 °C, la solubilitat del nitrat de potassi és de 12 g, precipitant la diferència entre la quantitat inicial (90 g)
i la quantitat final que queda en dissolució (12 g ), això és 78 g de nitrat, cristalls que es poden separar per filtració.
c)
Els 10 g de clorur de sodi que conté la mescla es dissolen totalment en els 100 g d’aigua a 60 °C, perquè la seva solubilitat
és més gran que aquesta quantitat. En refredar la dissolució fins a 0 °C, la solubilitat del clorur de sodi segueix sent més gran
que els 10 g de sal que conté la mescla, per la qual cosa el clorur de sodi no cristal·litzat i roman totalment en dissolució.
e) La quantitat inicial de nitrat és de 90 g, de què 78 g, finalment, es poden separar:
Massa nitrat cristal·litzada 78 g

Rendiment separació = ? 100 = ? 100 = 86,7 %
Massa nitrat mesclada 90 g
Així, es pot obtenir al voltant del 90% de la quantitat original de nitrat de potassi en forma pura.
e) El mètode funciona millor si el compost que es purificarà té una corba de solubilitat amb un pendent fort, és a dir, si és molt més
soluble a temperatures altes que a temperatures baixes. En cas contrari, un percentatge alt del compost romandrà dissolt
a mesura que la dissolució es refredi.
3
FITXA 4
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS

a) La superfície lliure d’un líquid és una barrera infranquejable per a les partícules que formen part d’aquest líquid
fins que totes tinguin prou energia per passar a estat gasós.
Fals. Dins del líquid, cada partícula té la seva energia cinètica. Algunes en tenen prou per passar la barrera de la superfície lliure;
d’altres, no i romanen vinculades a les altres tot mantenint-se en estat líquid.
b) En l’equilibri, el nombre de partícules en fase gasosa que canvien a fase líquida és el mateix que el nombre de partícules
que passen de fase líquida a gasosa.
Vertader. En aquesta situació, la pressió que exerceixen les partícules en fase gasosa s’anomena pressió de vapor.
c) La pressió de vapor és la pressió que exerceixen les partícules en fase gasosa procedents d’un líquid.
Fals. Aquesta afirmació només és certa en l’equilibri.
d) Quan s’hi afegeix un solut no volàtil, augmenta la pressió de vapor del dissolvent.
Fals. En afegir solut, disminueix la pressió de vapor. Augmenta la cohesió entre les partícules en fase líquida, el que fa que hi hagi
menys partícules capaces de passar a la fase gasosa tot passant la barrera de la superfície lliure.
9 La pressió de vapor del benzè, C6H6, és de 9,98 kPa a 25 °C. Quina pressió de vapor correspondrà a la dissolució de 10 g
de glucosa, C6H12O6, en 50 g de benzè?
La disminució de la pressió de vapor està relacionada amb la fracció molar: Dp = p0 - p = p0 ? xs & p = (1 - xs) ? p0.
ns nC H O
Hem de calcular la fracció molar: xs = = 6 12 6
nd + ns nC H + nC H6 6 6 12 O6
El nombre de mols de cada substància, prenent les dades de massa de cada element des de la taula periòdica:
mC H O 10 g
nC H O6 = 6 12
= 6
= 0,0555 mol de C 6 H12 O 6
6 12
M (C 6 H12 O 6) g
(12,00 ? 6 + 1,008 ? 12 + 16,00 ? 6)
mol
mC H 50 g
nC H = 6
=
6
= 0,6406 mol de C 6 H 6
6 6
M (C 6 H 6) g
(12,00 · 6 + 1,008 · 6)
mol
0,0555
Substituint i operant: xs = = 0,0797
0,6406 + 0,0555
Substituint i operant: p = (1 - xs) ? p0 = (1 - 0,0797) ? 9,98 kPa = 9,18 kPa

a) En augmentar la temperatura d’un líquid, augmenta la pressió de vapor.
Vertader. Dins del líquid, cada partícula té la seva energia. Algunes en tenen prou per passar la barrera de la superfície lliure;
d’altres, no. En augmentar la temperatura, hi ha més partícules amb prou energia per superar-la.
b) Si en una dissolució amb solut no volàtil disminueix la pressió de vapor, aleshores també disminueix la temperatura
del punt d’ebullició.
Fals. Només si les partícules tenen més energia (més temperatura) podran passar la barrera de la superfície lliure.
c) Quan es congelen, les partícules del dissolvent passen a estat sòlid; les partícules del solut presents dificulten
que encaixin les unes amb les altres, per això el punt de congelació disminueix.
Vertader. Cal rebaixar l’energia de les partícules perquè totes passin a estat sòlid.
d) La variació de temperatura és directament proporcional a la morlaritat de la dissolució.
Fals. És directament proporcional a la molalitat.
3
FITXA 4
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
11 Tenim 10 g d’alcohol etílic, C2H6O, dissolts en 500 g d’aigua. Quina temperatura de fusió i ebullició tindrà la dissolució?
Dades: Tf = 0 °C; Te = 100 °C; Kc = 1,86 °C  kg/mol; Ke = 0,51 °C  kg/mol
El descens del punt de congelació està relacionat amb la molalitat: DT = Tf - T = Kc  m & T = Tf - Kc  m.

ns nC H O
Hem de calcular la molalitat: m= = 2 6
m d (kg) mH O 2
El nombre de mols de solut, prenent les dades de massa de cada element des de la taula periòdica:
mC H O 10 g
nC H O = = 2 6
= 0,217 mol de C 2 H 6 O
M (C 2 H 6 O)
2 6
g
(12,00 ? 2 + 1,008 ? 6 + 16,00)
mol
Substituint i operant: nC H O 0,217 mol

m= 2 6
= = 0,434 m
mH O 2
0,5 kg
°C ? kg
Substituint i operant: T = Tf - Kc · m = 0 °C - 1,86 · 0,434 mol = -0,81 °C
mol kg
L’ascens del punt d’ebullició també està relacionat amb la molalitat: DT = T - Te = Kc  m & T = Te + Ke  m.
ºC ? kg mol
La molalitat és la mateixa. Substituint i operant: T = Te + Ke  m = 100 °C + 0,51  0,434 = 100,22 °C
mol kg

a) L’osmosi es produeix quan dues dissolucions de concentració diferent estan separades per una membrana
impermeable.
Fals. La membrana ha de ser semipermeable; així, les partícules del dissolvent la poden travessar, però no les del solut.
b) En xocar contra la membrana, les partícules de solut exerceixen una pressió que no se dóna a la part on només hi ha
dissolvent. Per equilibrar aquesta pressió, passen partícules tant del dissolvent com del solut a través de la membrana.
Fals. Només si les partícules del dissolvent travessen la membrana semipermeable.
c) En el càlcul de la pressió osmòtica, se suposa que, al si del dissolvent, les partícules del solut es comporten
com les partícules d’un gas ideal al buit.
Vertader. Gràcies a aquesta suposició, podem calcular el valor de la pressió osmòtica.
13 El sèrum fisiològic té una pressió osmòtica de 7,7 atm a 37 °C. Es pot injectar a una persona un sèrum glucosat preparat
afegint 20 g de glucosa, C6H12O6, a aigua destil·lada fins tenir un volum de 200 mL? Explica per què.
Dada: R = 0,082 (atm  L)/(mol  K)
La pressió osmòtica és: p = M  R  T.

ns
Hem de calcular la molaritat: M=
VD (L)
El nombre de mols de solut, prenent les dades de massa de cada element des de la taula periòdica:
mC H O 20 g
nC H O = = 6 12 6
= 0,111mol de C 6 H12 O 6
6 12
M (C 6 H12 O 6)
6
g
(12,00 ? 6 + 1,008 ? 12 + 16,00 ? 6)
mol
nC H O 0,111mol
Substituint i operant: M= = = 0,555 M
2 6
VD 0,2 L
mol atm ? L
Substituint i operant: D = M  R  T = 0,555
· 0,082  (37 + 273) K = 14,11 atm.
L mol ? K
El sèrum glucosat té una pressió osmòtica propera al doble de la pressió osmòtica del sèrum fisiològic. No es pot injectar el sèrum.
Injectar-lo seria una temeritat, perquè desequilibraria la quantitat d’aigua a les cèl·lules presents a la sang. L’aigua de l‘interior
de les cèl·lules travessaria la membrana per equilibrar la pressió a tots dos costats.
3
EXPERIÈNCIES
MESURA DE LA CONCENTRACIÓ
Preparar una dissolució
Material
OBJECTIU
• Vidre de rellotge • Matràs aforat de 100 mL
Preparar una dissolució
• Espàtula • Pipeta Pasteur
d’un solut sòlid amb
concentració molar • Balança • Flascó net amb tap i etiqueta
coneguda • Vas de precipitats de 100 mL • Na2CO3 comercial
Preparar 100 mL de • Vareta agitadora • Aigua destil·lada
dissolució 0,5 M en
Na2CO3
PROCEDIMENT
1. Calcula la quantitat de Na2CO3 comercial necesària

per preparar 100 mL de dissolució 0,5 M. Llegeix
a l’etiqueta la riquesa del producte.
2
2. Tara la balança amb el vidre de rellotge a sobre
i pesa una quantitat de Na2CO3 comercial igual
a la que has calculat en el pas 1. 3
3. Aboca una certa quantitat d’aigua destil·lada (entre
25 i 50 mL) al vas de precipitats. Amb cura, aboca–hi
el Na2CO3 comercial que has pesat abans i remena
amb la vareta fins que es dissolgui.
menisc
4. Passa el contingut del vas de precipitats al matràs 4
aforat. Afegeix–hi aigua destil·lada fins que arribi
a prop de la marca de la capacitat. Amb la pipeta
Pasteur, enrasa de manera que la part inferior
capacitat
del menisc sigui tangent a la marca de la capacitat.
Posa’t de manera que no es produeixi error
de paral·laxi.
5. Passa la dissolució al flascó net. Tapa–la i escriu
a l’etiqueta les característiques de la dissolució:
producte, concentració, data i nom de la persona
que l’ha preparada.
QÜESTIONS
1 Per què has de tenir en compte la riquesa del Na2CO3 comercial en els teus càlculs?
2 Imagina que, per fer una reacció, calen 110 mL de Na2CO3 0,5M. Com la prepararies?
3 Per què es desa la dissolució en un flascó amb una etiqueta que diu el producte, la concentració, la data
i el nom de qui l’ha preparada?
4 Explica com faries la pesada si la balança no té la funció de tara.
3
EXPERIÈNCIES
Comprovar l’existència de la pressió osmòtica
Material
OBJECTIU
• Recipient gran amb aigua • Suport lateral per a l’embut
Comprovar la pressió (pot ser un cristal·litzador • Aigua destil·lada
osmòtica com la pressió o un vas de precipitats gran)
física que exerceix una • Sal
• Embut de vidre de coll llarg
columna de líquid
• Paper de cel·lofana
• Goma o fil per subjectar
PROCEDIMENT
1. Posa aigua destil·lada dins d’un cristal·litzador o vas de precipitats gran.

2. Tapa la boca de l’embut amb paper de cel·lofana i lliga’l bé al seu voltant.
3. Inverteix l’embut tapat i fica a l’interior una mica de sal (entre 3 i 5 g).
4. Subjecta l’embut amb el suport lateral i submergeix–lo a l’aigua.
5. Espera un mica.
patm
Sal
Cel·lofana
(membrana patm
semipermeable)
Dh
Aigua
destil·lada
QÜESTIONS
1 D’on procedeix el líquid que hi ha a l’interior de l’embut?
2 Després d’una estona, quin gust tindrà l’aigua que hi ha al vas?
3 Pot arribar a sortir líquid per l’extrem de l’embut que està invertit?
4 Passarà el mateix si en lloc de posar 5 g de sal, NaCl, dins de l’embut, hi posem 5 g de sucre, C12H22O11?
3 AVALUACIÓ
PROVA B
Nom: Curs: Data:
1 Tenim una dissolució de HNO3 de concentració 2 M i densitat 1,13 g/mL. Determina’n la concentració expressada
com a molalitat, fracció molar del solut, percentatge en massa i g/L.
Dades: M (H) = 1,008 g/mol; M (N) = 14,01 g/mol; M (O) = 16,00 g/mol
2 Indica tot el procediment que s’ha de seguir al laboratori per preparar 100 mL d’una dissolució de H2SO4
de concentració 1,5 M si es disposa de 500 mL de dissolució 5 M en H2SO4, aigua destil·lada i tot el material de laboratori
que calgui.
3 Respon, de forma raonada, si les afirmacions següents són certes o no:

a) Les cerveses s’emmagatzemen a una pressió superior a l’atmosfèrica perquè tinguin més quantitat de diòxid de carboni
dissolt.
b) En general, la solubilitat de les substàncies sòlides disminueix en baixar la temperatura.
c) Una dissolució saturada és una dissolució molt concentrada.
d) En totes les dissolucions hi ha un solut i un dissolvent.
e) De vegades, el punt de congelació d’una dissolució és més gran que el del dissolvent en estat de substància pura.
4 Explica a què es deuen aquests fenòmens:

a) Quan les prunes es fiquen en aigua, s’inflen.
b) Apareixen peixos morts al rierol on s’aboquen les aigües de refrigeració d’una fàbrica.
c) Es tira sal per desfer les plaques de gel a les carreteres.
d) Per preparar una dissolució sobresaturada de KNO3, dissolem en calent tot el solut que es pugui
i esperem que es refredi.
3 AVALUACIÓ
PROVA A
Nom: Curs: Data:
1 Indica tot el procediment que s’ha de seguir al laboratori per preparar 250 mL d’una dissolució de CaCl2
de concentració 1,5 M si es disposa d’un producte comercial del 95 % de riquesa, aigua destil·lada i tot el material
de laboratori que calgui. Quina quantitat de la dissolució anterior s’ha d’agafar per tenir 0,3 mol d’ió clorur?
Dades: M (Cl) = 35,45 g/mol; M (Ca) = 40,08 g/mol
2 Determina quina serà la concentració molar de la dissolució que es prepara afegint 5 g de Na2CO3 del 90 % de riquesa
a 80 mL d’una dissolució 1,5 M de Na2CO3 en aigua. Se suposa que el volum de la dissolució no varia.
Dades: M (C) = 12,00 g/mol; M (O) = 16,00 g/mol; M (Na) = 23,00 g/mol
3 Es vol obtenir una dissolució aquosa que es mantingui líquida fins als 105 °C. Quina massa, en grams, d’1,2-etandiol,
CH2OH–CH2OH, cal afegir a 500 mL d’aigua per aconseguir-ho?
Dades: M (H) = 1,008 g/mol; M (C) = 12,00 g/mol; M (O) = 16,00 g/mol; Ke aigua = 0,51 °C ? kg/mol; daigua = 1 g/mL
4 S’utilitza la mesura de la pressió osmòtica d’una dissolució per determinar la massa molar de substàncies desconegudes.
En una experiència, es dissolen 5 g d’una substància en aigua fins tenir 500 mL de dissolució i es comprova que, a 50 °C,
la pressió osmòtica és de 590 mm de Hg. Determina la massa molar de la substància que s’ha dissolt.
Dada: R = 0,082 atm ? L/(mol ? K); 1 atm = 760 mm de Hg
5 Explica a què es deuen aquests fenòmens:

a) Injectar aigua destil·lada a la vena d’una persona pot ser mortal.
b) El cafè amb gel es prepara afegint el sucre al cafè calent i després s’hi posen els glaçons.
c) Les begudes gasades, com ara el cava o la cervesa, s’han de servir en copes fredes.
d) Si en un vas posem 100 mL d’una dissolució d’aigua amb sucre i en una altre vas igual, 100 mL d’aigua, l’aigua que té
dissolt el sucre s’evapora més lentament.
Activitats
Prova A Prova B
B1-1. Reconèixer i utilitzar les estratègies B1-1.2. Resol exercicis numèrics
bàsiques de l’activitat científica com: expressant el valor de les magnituds
plantejar problemes, formular hipòtesis, utilitzant la notació científica, estima 1i2 1, 2 i 3
proposar models, elaborar estratègies els errors absolut i relatiu associats i
de resolució de problemes i dissenys contextualitza els resultats.
experimentals i anàlisi dels resultats.
B1-1.3. Efectua l’anàlisi dimensional
de les equacions que relacionen
1i2 1, 2 i 3
les diferents magnituds en un procés físic
o químic.
B2-4. Fer els càlculs necessaris B2-4.1. Expressa la concentració
per a la preparació de dissolucions d’una dissolució en g/l, mol/l % en pes
d’una concentració donada i expressar-la i % en volum. Descriu el procediment
en qualsevol de les formes establertes. de preparació al laboratori de dissolucions
1, 2, 3 i 4 1, 2 i 5
d’una concentració determinada i fa
els càlculs necessaris, tant per al cas
de soluts en estat sòlid com a partir d’una
altra concentració coneguda.
B2-5. Explicar la variació de les propietats B2-5.1. Interpreta la variació
col·ligatives entre una dissolució de les temperatures de fusió i ebullició
i el dissolvent pur. d’un líquido al qual s’afegeix un solut 3i4 3i5
relacionant-lo amb algun procés d’interès
al nostre entorn.
B2-5.2. Utilitza el concepte de pressió
osmòtica per descriure el pas d’ions
4 4i5
a través d’una membrana semipermeable.
PROVA B Calculem la quantitat de matèria a què correspon, en mol.

Per a això, ens cal la massa molar:
1 Prenem com a base per treballar 1 L de dissolució de HNO3
M(H2O) = 1,008 ? 2 + 16,00 = 18,02 g/mol
amb concentració 2 M i densitat 1,13 g/mL:
md 1003,96 g
ns mol nd = = = 55,73 mol de H 2 O
M= & n s = M ? VD = 2 ? 1 L = 2 mol M (HNO 3) g
VD L 18,02
mol
Calculem la quantitat de massa a què correspon, en grams. • Càlcul de la molalitat:
Per a això, ens cal la massa molar:
ns 2 mol
M(HNO3) = 1,008 + 14,01 + 16,00 · 3 = 63,02 g/mol m = = = 1,99 m . 2 m
m d (en kg) 1,004 kg
63,02 g
m s = n s ? M (HNO 3) = 2 mol ? = 126,04 g de HNO 3 • Càlcul de la fracció molar del solut:
1 mol
La densitat de la dissolució ens permet conèixer la massa ns 2
x s = = = 0,0346
que es correspon amb un litre de dissolució: nd + ns 55,73 + 2
mD g • Percentatge en massa:
d= & mD = d ? VD = 1,13 ? 1000 mL = 1130 g
VD mL ms 126,04 g de HNO 3
? 100 = ? 100 = 11,15 %
Fent la diferència, es pot conèixer la massa del dissolvent: mD 1 130 g de dissolució
mD = md - ms & md = mD - ms
• Concentració en g/L:
md = 1130 g dissolució - 126,04 g HNO3 = ms 126,04 g de HNO 3 g
= 1003,96 g de H2O c = V = 1 L de dissolució = 126,04 L
D
3 ESTÀNDARDS D’APRENTATGE I SOLUCIONS
2 1. Calculem la quantitat de solut que cal: es pot mantenir dissolta més quantitat de la que
correspon a la dissolució saturada a baixa temperatura.
ns mol
M= & n s = M ? VD = 1,5 ? 0,1 L = 0,15 mol És un equilibri inestable i qualsevol canvi pot fer que
VD L precipiti l’excés de KNO3.
Obtindrem el solut de la dissolució 5 M. Calculem
la quantitat d’aquesta dissolució que necessitem per tenir
PROVA A
0,15 mol de H2SO4.
ns ns 0,15 mol 1 1. Calculem la quantitat de solut que cal:
M= & VD = = = 0,03 L = 30 mL
VD M mol ns
5 M= &
L VD
mol
2.
Amb una proveta, mesurem 30 mL de la dissolució & n s = M ? VD = 1,5 ? 0,25 L = 0,375 mol
L
de H2SO4 amb concentració 5 M.
La massa molar del diclorur de calci, M (CaCl2), permetrà
3.
Aboquem uns 30 mL d’aigua destil·lada a l’interior d’un
conèixer la quantitat equivalent en grams, ms:
matràs aforat de 100 mL.
M (CaCl2) = 40,08 + 35,45 ? 2 =111,0 g/mol
4.
Afegim els 30 mL de la dissolució 5 M, removem
i completem amb l’aigua destil·lada fins a la marca 111,0 g
m s = n s ? M (CaCl 2) = 0,375 mol ?
de l’enrasament. 1 mol
5.
Passem el contingut del matràs a un flascó net i m s = 41,62 g de CaCl 2
l’etiquetem. El CaCl2 de què disposem té una riquesa del 95 %.
3 a) Vertader. A temperatura ambient, el diòxid de carboni Per tant, hem de calcular la quantitat d’aquest producte,
és un gas i la solubilitat d’un gas en aigua augmenta mD, que hem d’agafar per tenir els 41,62 g de producte
en augmentar la pressió. pur que necessitem:
b) Vertader. Per a la majoria de les substàncies sòlides, 100 g de CaCl 2 comercial
mD = 41,62 g de CaCl 2 pur ?
la solubiltat augmenta en augmentar la temperatura; 95 g de CaCl 2 pur
mentre que si el solut és un gas, la solubilitat disminueix mD = 43,81 g de CaCl 2 comercial
en augmentar la temperatura.
c) Fals. Una dissolució saturada és la que ja no admet 2. Engegem i tarem la balança amb un vidre de rellotge.
més quantitat de solut dissolt. Si el solut és molt poc Agafant el producte amb l’espàtula, pesem 43,81 g
soluble, la quantitat que es pot dissoldre en relació de CaCl2 comercial.
amb el dissolvent és molt petita i la dissolució serà diluïda. 3. Posem uns 100 mL d’aigua destil·lada en un vas de
d) Vertader. En totes les dissolucions hi ha un dissolvent i, precipitats de 200 mL, hi afegim el CaCl2 que hem pesat
com a mínim, un solut. i, amb una vareta, ho remenem fins que quedi
e) Fals. Quan es dissol una substància, se’n dificulta perfectament dissolt.
l’ordenació de les partícules en passar de l’estat líquid 4. Agafem un matràs aforat de 250 mL i hi aboquem
al sòlid, per la qual cosa s’ha d’abaixar la temperatura el contingut del vas que té dissolt el CaCl2.
més del que ho faríem si la substància no en tingués cap 5. Hi afegim aigua destil·lada fins a la marca de capacitat.
d’altra de dissolta. El punt de congelació de la dissolució 6. Passem el contingut del matràs a un flascó net i
és més petit que el del dissolvent en estat pur. l’etiquetem.
4 a) L’interior de les prunes és un medi hipertònic respecte La reacció de dissociació dels ions és:
de l’aigua. La membrana de les prunes és semipermeable, CaCl2 " Ca2+ + 2 Cl-
és a dir, permet que hi passi l’aigua. Passarà aigua
a l’interior de les prunes fins que s’iguali la pressió Cada mol de CaCl2 dóna 2 mol de Cl-. Per tant,
osmòtica de l’interior i l’exterior de la pruna. la dissolució que preparem té una concentració 3 M
per a l’ió Cl-. Per tenir 0,3 mol d’ió Cl-, hem d’agafar el
b) Les aigües de refrigeració solen ser calentes, per la qual
volum de dissolució següent:
cosa poden fer que augmenti la temperatura de l’aigua
del rierol. En agumentar la temperatura, disminueix ns ns 0,3 mol
M= & VD = = = 0,1 L = 100 mL
la quantitat d’oxigen que hi ha dissolt, el que pot fer que VD M mol
3
els peixos morin per asfíxia. L
c) El punt de fusió d’una dissolució és més petit que el del
dissolvent pur. En afegir sal a l’aigua, fem que es congeli
2 Hem de calcular els mols de solut que hi hagi al sòlid
per sota dels 0 °C, amb la qual cosa provoquem que les que hi afegim i a la dissolució que teníem:
plaques de gel es desfacin. ns mol
M= & n s = M ? VD = 1,5 ? 0,08 L = 0,12 mol
d) Com la majoria dels sòlids, el KNO3 es dissol millor VD L
en calent que en fred. Si preparem una dissolució
saturada en calent i la deixem refredar a poc a poc,
Tenim: Convertim les unitats:
m's = mcomercial ? (percentatge en massa) T = 50 °C = (50 + 273) K = 323 K
90 g de Ca 2 CO 3 pur 1 atm
m's = 5 g de Ca 2 CO 3 comercial ? p = 590 mm de Hg ? = 0,776 atm
100 g de Ca 2 CO 3 comercial 760 mm de Hg
m's = 4,5 g de Ca 2 CO 3 pur atm ? L
5 g ? 0,082 ? 323 K
Amb la massa molar del compost, convertim la massa, mol ? K g
M (solut) = = 341
en grams, a quantitat de substància, en mol: 0,776 atm ? 0,5 L mol
M (Na2CO3) = 23,00 ? 2 + 12,00 + 16,00 ? 3 = 106,0 g/mol 5 a) Si s’injecta aigua destil·lada, els glòbuls vermells
m's es trobaran en un medi hipotònic, per la qual cosa l’aigua
4,5 g
n's = = = 0,042 mol hi penetrarà a través de la membrana. Si s’injecta molta
M (Na 2 CO 3) g
106,0 quantitat d’aigua destil·lada, l’aigua que penetra dins
mol
els glòbuls vermells pot fer que es trenquin i es produeixi
En la concentració molar, intervé el nombre de mols plasmòlisi.
que la dissolució ja tenia més els que s’hi afegeixen: b) Com la majoria de les substàncies sòlides, el sucre
n s + n's 0,12 mol + 0,042 mol mol es dissol millor en calent que en fred. Per això es dissol
M= = = 2,03
VD 0,08 L L en calent i, després, es refreda la dissolució.
c) La solubilitat dels gasos disminueix en augmentar
3 Perquè es mantingui líquid fins als 105 °C, el punt d’ebullició
la temperatura. Les begudes gasades se serveixen en fred
de l’aigua s’ha d’incrementar en 5 °C:
perquè mantenguin una concentració de gas dissolt
ms més alta.
ns M (CH 2 OH - CH 2 OH) d) La pressió de vapor d’una dissolució és més petita
DT = Ke ? m = Ke ? = Ke ?
m d (en kg) m d (en kg) que la del dissolvent, per això s’evapora més a poc a poc
l’aigua que té sucre que l’aigua sola.
Aïllant:
DT ? M (CH 2 OH - CH 2 OH) ? m d (en kg)
ms =
Ke
L’aigua canvia de líquid a gas als 100 °C, per tant:

DT = 105 °C - 100 °C = 5 °C
La massa molar de l’1,2-etandiol:
M(C2H6O2) = 12,00 ? 2 + 1,008 ? 6 + 16,00 ? 2 = 62,05 g/mol
Un cop coneguda la densitat de l’aigua, es pot conèixer
la massa del volum que ocupa:
md g
d= & md = d ? V = 1 ? 500 mL = 500 g = 0,5 kg
V mL
g
5 °C ? 62,05 ? 0,5 kg d’aigua
ms = mol
°C ? kg d’aigua
0,51
mol
m s = 304,2 g d’ 1 ,2 etandiol
4 a) Sabem que:
p=M?R?T
Substituint per l’expressió de la concentració molar
i aïllant la incògnita del problema:
ms
ns M (solut)
p= ? R?T = ? R?T
VD VD
ms ? R ? T
M (solut) =
p ? VD
Nom: Curs: Data:
La dilució en sèrie i l’homeopatia

Una dilució en sèrie és la reducció progressiva, Aquesta escala té sentit perquè reflecteix el mètode
pas a pas, de la concentració d’una substància en de preparació de les dissolucions en els remeis ho-
dissolució. Les dilucions en sèrie són àmpliament meopàtics. Es pren d’una dissolució per preparar-
utilitzades en les ciències experimentals, incloent-hi ne una altra encara més diluïda cada cop.
bioquímica, química, farmacologia, microbiologia i
física.
També es fa servir la dilució en sèrie en l’anomena-
da medicina homeopàtica, que es basa en dos
principis fonamentals proposats pel metge alemany
del segle xviii Samuel Hahnemann. El primer prin-
cipi és «el que és semblant guareix el que és sem-
blant». Vol dir que una substància que causi els
símptomes d’una malaltia en persones sanes gua-
rirà el que és semblant en persones malaltes. El se-
gon és el principi dels infinitesimals. Segons aquest També s’utilitza l’escala D quan la base de les potèn-
principi, com més diluïda estigui la substància quí- cies és 10 (la dilució en sèrie es fa amb recipients de
mica present al medicament, més eficaç i potent 10 cm3) o, en altres casos, l’escala M quan la base de
serà. Al contrari del que caldria esperar, per acon- la potència és 1 000 (la dilució en sèrie es fa amb
seguir l’efecte guaridor, s’utilitza la quantitat de recipients de 1 000 cm 3). Per això, D12, C6 o M4
substància més petita possible. corresponen a la mateixa concentració de solut.
Sempre són mesures de volum.
Els remeis homeopàtics actuals es comercialitzen
en dissolucions líquides, extremadament diluïdes, Però és possible diluir indefinidament una dissolu-
per administrar-les amb comptagotes, o en forma ció ja diluïda? La resposta és no. S’arriba al límit de
de pastilles amb només unes gotes del principi ac- la dilució quan només queda una molècula de la su-
tiu. A les etiquetes dels medicaments apareixen els posada medicina, la qual cosa requereix conèixer el
soluts que participen al costat d’una mesura de la nombre d’Avogadro.
concentració, la dissolució, en l’«escala C». És una Encara que Samuel Hahnemann (1755–1843) tenia
escala de tipus logarítmic en base 100. Una dissolu- coneixements de química i va ser contemporani
ció C1 vol dir que hi ha 1 cm3 de solut en cada 100 d’Amedeo Avogadro (1776–1856) i de John Dalton
cm3 de la dissolució, una part de cada cent (1/100). (1766–1844), quan va publicar els resultats dels seus
Una dissolució C2 significa que de la dissolució C1 experiments, el 1810, encara no es coneixia la hipò-
prenem un 1 cm3 per mesclar amb 99 cm3 de dissol- tesi d’Avogadro, enunciada el 1811, i la teoria atòmi-
vent pur; així hi ha una part de solut en cada deu mil ca de Dalton, feta pública per primera vegada el
(1/1 002 = 1/10 000 = 1/104). I així successivament. 1803, encara no tenia gaire difusió. Tots dos cientí-
Per això, una dissolució C15 té una part de solut de fics exposen que la matèria no es puede dividir in-
cada 10 015, o 1 030, parts de dissolució. En créixer definidament, sinó que hi ha partícules indivisibles,
l’escala de dilució, doncs, la quantitat de principi àtoms i molècules, que són la quantitat mínima
actiu és cada vegada més petita, en progressió d’una substància en què mantingui les seves pro-
geomètrica. pietats químiques.
1 Explica amb les teves paraules el procediment de la dilució en sèrie per aconseguir una dissolució molt diluïda.
PROVA 1
2 En una etiqueta trobem una dissolució amb l’indicatiu clorur de sodi 5C en aigua.
a) Calcula en quantes parts de dissolució total està dissolta una part de clorur de sodi.
b) Expressa la mateixa mesura de la concentració en l’escala D i en l’escala M.
3 Suposem que una molècula de solut ocupa el mateix volum i té la mateixa densitat que una de dissolvent i també que
solut i dissolvent tenen la mateixa massa molar. Suposem que el nombre d’Avogadro és NA = 1 024 partícules per mol.
En l’escala explicada, quina mesura marca el límit de la dilució?
4 Una de les objeccions principals que es plantegen a la medicina homeopàtica és que la quantitat de solut, el principi
actiu del medicament, està tan diluït que no pot produir efectes notables. L’argument de resposta és que aquestes
medicines actuen per restablir equilibris químics a l’interior de l’organisme. Què opines sobre aquest debat?
5 En què afecta la teoria atòmica de Dalton, descoberta el 1803, a la comprensió de les dissolucions en general
i als preparats homeopàtics en concret?
Activitats de
Competències
Criteri Estàndards d’aprenentatge Ia prova per
que s’avaluen
competències
B1-1. Reconèixer i utilitzar les B1-1.6. A partir d’un text científic,
estratègies bàsiques de l’activitat extreu i interpreta la informació,
científica com: plantejar problemes, argumenta amb rigor i precisió
Comunicació formular hipòtesis, proposar utilitzant la terminologia adient.
1
lingüística models, elaborar estratègies
de resolució de problemes i
dissenys experimentals i anàlisi
dels resultats.
B1-1. Reconèixer i utilitzar les B1-1.1. Aplica habilitats necessàries
estratègies bàsiques de l’activitat per a la investigació científica,
científica com: plantejar problemes, plantejant preguntes, identificant
formular hipòtesis, proposar problemes, recollint dades, dissenyant
models, elaborar estratègies estratègies de resolució de problemes
de resolució de problemes i utilitzant models i lleis, revisant
dissenys experimentals i anàlisi el procés i obtenint conclusions. 1i4
dels resultats. B1-1.2. Resol exercicis numèrics
Competència
expressant el valor de les magnituds
matemàtica i
emprant la notació científica, estima
competències
els errors absolut i relatiu associats i
bàsiques en
contextualitza els resultats.
ciència i
tecnologia B2-4.Fer els càlculs necessaris B2-4.1. Expressa la concentració
per a la preparació de dissolucions d’una dissolució en g/l, mol/l % en pes
d’una concentració donada i i % en volum. Descriu el procediment
expressar-la en qualsevol de les de preparació al laboratori de
formes establertes. dissolucions d’una concentració 2, 3, 4 i 5
determinada i fa els càlculs
necessaris, tant per al cas de soluts en
estat sòlid com a partir d’una altra
concentració coneguda.
1 Hi ha moltes maneres d’expressar una resposta correcta. A la pràctica, no es pot deixar de fer part d’un pas
Però no hi han de faltar aquestes idees: preparar en la sèrie de dilució i no té sentit utilitzar nombres
la dissolució, no a partir de solut pur sinó d’una altra que no siguin naturals.
dissolució preparada prèviament; reiterar les operacions
en la sèrie. 3 Amb la mateixa massa molar, hi ha el mateix nombre
de partícules i tenen la mateixa massa; amb la mateixa
1 1 densitat, la mateixa massa ocupa el mateix volum.
2 a) 5C és
= 10 .
1005 10 Com a conseqüència, totes les partícules ocupen
Es tracta d’1 part de cada 10 000 000. el mateix volum, siguin de solut o de dissolvent.
b) En escala D seria, com es pot veure a la fracció de dalt, Suposant que a la dissolució hi ha NA partícules, el límit
10D. de dilució és una partícula de solut en cada 1024
partícules de tota la dissolució. Això és, 24D o 12C seria
Per canviar a l’escala M, la base de la potència
la mesura del límit de dilució. Valors més alts expressarien
del denominador seria 1 000. E escala M seria:
que hi ha probabilitats més altes de no trobar solut
1 1 1 1
= = ? a la dissolució que de trobar-ne.
1010 1 000 3 ? 10 1 000 3 10
Això és un valor entre 3M i 4M.
4 Com que es tracta d’una pregunta personal, la resposta
és oberta. Per poder avaluar-la, és important observar
si en l’opinió s’utilitza correctament el vocabulari
pertinent.
5 La teoria atòmica de Dalton premet considerar

les substàncies no com un continu, sinó com l’agregació
de partícules indivisibles, distingibles entre si, però totes
amb les mateixes propietats.
En una mescla, trobem partícules de diverses
substàncies. Als preparats d’homeopatia, trobem
dissolucions amb molt poques partícules de solut.
Guió i recursos
de la unitat 4
4
PRESENTACIÓ
REACCIONS QUÍMIQUES
PRESENTACIÓ
En aquesta unitat, l’alumnat aprendrà a fer càlculs El programa fa que l’alumnat conegui algunes reaccions que
estequiomètrics de forma sistemàtica. Es presentarà tenen una gran importància en el món de la indústria química.
una casuística que permeti abordar les dificultats En les reaccions presentades, s’apliquen els procediments
de manera diferencial i graduada. S’insisteix especialment que s’han après al llarg de la unitat. Com a inici a comprendre
en els procediments de càlcul. la indústria química, s’ofereix un esbós de la indústria
De forma qualitativa, ens aproparem a l’estudi microscòpic al volant del nitrogen, del sofre i del ferro.
de les reaccions químiques per entendre com passa i com
se’n pot alterar el curs en funció dels diferents interessos.
Reaccions químiques
Equació general Càlculs

Indústria química
dels gasos ideals estequiomètrics
• Passos per ajustar Nitrogen

una equació qualsevol • Amoníac
Càlculs de matèria: Càlculs, tipus:
• Ajust d’una equació • Àcid nítric
• en massa • Substància pura
de neutralització
• en densitat • Substància
• Ajust d’una equació
• en volum amb impureses
de combustió
de dissolució • Reactiu limitant
• en funció • Rendiment < 100 % Sofre
de l’estat del gas • Àcid sulfúric
Siderúrgia
• Ferro
• Acer
4
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 1
El ferro s’obté fent reaccionar òxid de ferro(III) amb hidrogen. Com a producte de la reacció també s’obté aigua.
a) Escriu i ajusta la reacció.
b) Quina quantitat (en grams) d’òxid de ferro(III) ha de reaccionar per obtenir 5 kg de ferro?
c) Quantes bombones d’hidrogen s’han d’utilitzar en el procés si cadascuna és de 10 L i s’emmagatzema l’hidrogen
a una pressió de 20 atmosferes, a la temperatura de 25 °C?
Dades: M
(O) = 16,00; M (Fe) = 55,85
a)
Primer escrivim l’equació química de la reacció i l’ajustem. Sota de cada substància, escrivim les dades que coneixem.
Després, expressem en mol la quantitat de les substàncies conegudes.
Fe2O3 + 3 H2 " 2 Fe + 3 H2O

1 mol de Fe
5 kg M (Fe) = 55,85 g/mol & 5000 g de Fe ? = 89,5 mol de Fe
55,85 g de Fe
89,6 mol
Obtenim la quantitat, en mol, de qualsevol altra substància de la reacció utilitzant la proporció que indiquen
els coeficients estequiomètrics de totes dues. A continuació, expressem les quantitats obtingudes en les unitats
que ens demanin.
b) Càlcul del Fe2O3 que cal:
1 mol de Fe 2 O 3
89,5 mol de Fe ? = 44,8 mol de Fe 2 O 3
2 mol de Fe
159,7 g de Fe 2 O 3
MFe O = 55,85 ? 2 + 16 ? 3 = 159,7 g/mol & 44,8 mol de Fe 2 O 3 ? = 7,15 ? 103 g de Fe2 O3
1 mol de Fe 2 O 3
2 3
c)
Càlcul del H2 que cal. Com que és un gas, s’utilitza l’equació dels gasos ideals per calcular el volum que ha d’ocupar
el H2 que cal:
3 mol de H 2
89,5 mol de Fe ? = 134,3 mol de H 2
2 mol de Fe
atm ? L
134,3 mol ? 0,082 (25 + 273) K
n? R?T mol ? K
p?V = n? R?T & V = = = 164,1 L
P 20 atm
Calen 17 bombones, perquè 164,1/10 = 16,41. No n’hi ha prou amb 16 bombones.
ACTIVITATS
1 L’àcid nítric ataca el metall coure i dóna nitrat 2 La troilita, FeS, és un mineral de ferro de color gris
de coure (II) i hidrogen. marronós. Quan es fa reaccionar amb oxigen, produeix
a)
Quina quantitat d’àcid nítric 2 M cal per dissoldre òxid de ferro(III) i diòxid de sofre, un gas que s’utilitza
una moneda de coure de 30 g? en la fabricació de l’àcid sulfúric.
b) Quants grams de nitrat de coure(II) s’obtindran? a) Escriu i ajusta la reacció.

c)
A quina temperatura es produirà la reacció b) Quants grams d’òxid de ferro(III) es podran obtenir
si l’hidrogen que es recull ocupa un volum de 4 L d’una mostra de 50 g de troilita amb un 80 %
i exerceix una pressió de 4 atm? de riquesa en FeS?
Solució: a
) 472 mL; b) 88,55 g; c) 140 °C c)
Quina pressió exercirà el diòxid de sofre obtingut
si es recull en una bombona de 8 L quan
la temperatura és de 60 °C?
Solució: b
) 36,3 g; c) 1,55 atm
4
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 2
Qaun s’escalfa, l’amoníac es descompon i dóna nitrogen i hidrogen. S’introdueixen 30 g d’amoníac en un recipient
i s’escalfen. Quan la descomposició ha acabat, es troba que s’han produït 30 L de nitrogen, mesurats a 0,8 atmosferes
i 125 °C. Determina el rendiment de la reacció i la quantitat d’hidrogen que s’haurà obtingut, també a 0,8 atmosferes i
125 °C.
Dades: M
(H) = 1,008; M (N) = 14,01
Escrivim l’equació química de la reacció i l’ajustem. Sota de cada substància, escrivim les dades que coneixem. Expressem
en mol la quantitat de les substàncies que hi intervienen.
MNH = 14,01 + 1,008 ? 3 = 17,03 g/mol
3
1 mol de NH 3
n = 30 g de NH 3 ? = 1,761 mol de NH 3
17 g de NH 3
Com que el nitrogen és un gas, utilitzem l’equació d’estat dels gasos ideals:
2 NH3 " N2 + 3 H2
p?V 0,8 atm ? 30 L
30 g 30L, 0,8 atm, 125 °C p ? V = n ? R ? T & n= = = 0,735 mol
R?T atm ? L
1,76 mol 0,74 mol 0,082 ? (125 + 273) K
mol ? K
L’estequiometria del procés ens permetrà calcular la quantitat de N2 que es podria obtenir si tot el NH3 s’hagués
transformat (és la quantitat teòrica).
1 mol N 2
1,761 mol de NH 3 ? = 0,88 mol N 2
2 mol de NH 3
Quantitat que s’obté realment 0,735
Rendiment = ? 100 & Rendiment = ?100 = 83,5 %
Quantitat que s’obtindria en teoria 0,88
Determinarem el volum de H2 que s’ha obtingut a partir de la quantitat de N2 que s’ha obtingut de forma efectiva.
Com que els dos gasos estan en les mateixes condicions de pressió i temperatura, la proporció en volum és la mateixa
que en partícules:
3 L de H 2
30 L de N 2 ? = 90 L de H2
1 L de N 2
ACTIVITATS
1 El butà, C4H10, crema amb oxigen i dóna diòxid 2 Industrialment, el metanol, CH3OH, s’obté fent reaccionar
de carboni i aigua. Una cuina fa 3 m de llarg, 2 d’ample monòxid de carboni i hidrogen a pressions i temperatures
i 2,5 d’alt. Hem encès els fogons i ens hem oblidat elevades. Calcula la massa de metanol que es pot obtenir
de tancar-los. a partir del monòxid de carboni contingut en un reactor
a)
Hauran pogut cremar els 4 kg de butà que quedaven de 50 L, a 100 atm de pressió i 250 °C si el rendiment
a la bombona? de la reacció és del 80 %.
b) Quina quantitat de diòxid de carboni s’haurà obtingut? Solució: 2

988 g
Dades: L’aire té un 21 % en volum d’oxigen.
3 Quan s’escalfa, el nitrat de manganès(II) hexahidratat
En encendre els fogons, la pressió era d’una atmosfera
es descompon en diòxid de manganès i diòxid
i la temperatura, de 25 °C.
de nitrogen. Calcula la quantitat de cadascuna
Solució: a
) No; b) 6,98 kg de CO2 d’aquestes substàncies que s’obté quan s’escalfa
una mostra de 50 g d’aquesta substància
fins a la descomposició total.
Solució: 1
5,14 g de MnO2 i 16 g de NO2
4
MÉS PROBLEMES
FITXA 1
CÀLCULS ESTEQUIOMÈTRICS
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Durant la reacció de 3,425 g d’un metall amb nombre d’oxidació +2 amb l’aigua es desprenen 560 mL d’hidrogen
a 1 atm de pressió i 0 °C de temperatura.
a) Escriu la reacció química ajustada.
M + 2 H2O " M (OH)2 + H2 (en què M és el símbol del metall desconegut)
b) Calcula els mols d’hidrogen que s’obtenen.
Aplica l’equació dels gasos ideals:
p?V 1 atm ? 0,56 L
p?v = n? R?T & n = = = 0,025 mol de H2
R?T atm ? L
0,082 (0 + 273) K
mol ? K
c) Quants mols de metall han reaccionat?

De l’equació ajustada s’observa que per cada mol d’hidrogen format ha reaccionat un mol del metall.
Com a conseqüència, si s’han format 0,025 mol d’hidrogen, hauran reaccionat 0,025 mol del metall.
d) Consulta la taula periòdica i determina quin metall s’ha pres per a la reacció.
Un cop conegut el nombre de mols del metall, se’n pot obtenir la massa atòmica:
m (g) m (g) 3,425 g g
n= & M= = . 137
M (g/mol) n 0,025 mol mol
El resultat obtingut es correspon amb la massa atòmica del bari.
PROBLEMES PROPOSATS
1 Per identificar un metall del nombre d’oxidació +2 desconegut se fa reaccionar una massa 0,5 g del metall amb 20 mL
d’àcid clorhídric 6 M. Un cop la reacció ha acabat del tot, es mesura el volum d’hidrogen desprès, mesurat a 1 atm i 0 °C,
que resulta de 470 mL.
Dades: masses atòmiques a la taula periòdica
a) Escriu la reacció ajustada.
b) Determina els mols d’hidrogen obtinguts.
4
MÉS PROBLEMES
FITXA 1
Nom: Curs: Data:
c) Dedueix els mols del metall que han reaccionat.
d) Indica el reactiu limitant i el que es troba en excés.
e) Identifica el metall.
f ) Assenyala algunes de les possibles causes per les quals el resultat no coincideix exactament amb la dada per a la massa
atòmica del magnesi (24,3 u).
4
MÉS PROBLEMES
FITXA 2
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
2 El H3PO4 reacciona amb el NaBr i dóna Na2HPO4 3 El PCl3 reacciona amb el HF per donar PF3 i àcid HCl.
i HBr (g). En una anàlisi, s’afegeixen 100 mL de H3PO4 En una bombona que conté 5 L de gas HF a 0 °C
2,5 M a 40 g de bromur de sodi. de temperatura i 1 atm de pressió s’introdueixen 15 g
a) Quina quantitat, en grams, de monohidrogenofosfat de PCl3 i es posen en condicions de reaccionar.
de disodi s’haurà obtingut? a) Quants grams de trifluorur de fósfor s’obtindran
com a màxim?
b) Si es recull el bromur d’hidrogen en un recipient de b) Si el HCl que s’obté es dissol en aigua fins a obtenir
500 mL, a 50 °C, quina pressió exercirà? un volum de 100 mL, quina serà la concentració
molar de la dissolució resultant?
4
MÉS PROBLEMES
FITXA 3
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
4 Un dels mètodes per obtenir el H2 (g) consisteix 5 Un dels mètodes per captar el CO2 que es produeix
a fer passar H2O (g) sobre C (s) a temperatura elevada; en una combustió i evitar que passi a l’atmosfera
a més, s’obté CO2 (g). En fer passar 300 g de H2O (g) consisteix a fer-lo passar per una dissolució de NaOH;
sobre una mostra de 100 g de C, en acabar el procés, es formarà Na2CO3, una sal no volàtil, i H2O.
es recullen 25 L de H2 (g) que exerceixen una pressió En una reacció, s’han produït 9 L de CO2, mesurats
de 15 atm a 80 °C. Calcula: a 1 atm i 0 °C, i es fan passar per 200 mL
a) El rendiment de la reacció. d’una dissolució 3 M de NaOH.
a) S’haurà capturat tot el diòxid de carboni?
b) Els grams de CO2 que s’han obtingut. b) Quants grams de Na2CO3 s’hauran obtingut?
4
MÉS PROBLEMES
FITXA 4
SIDERÚRGIA
Nom: Curs: Data:
Metalls i aliatges
La major part dels metalls que utilitzem es troben en forma d’aliatges, perquè milloren les propietats mecàniques
i físiques del metall pur. Per exemple, el ferro dolç (99,90-99,99 % de puresa) és tou, dúctil, mal·leable i trencadís.
Ateses les seves propietats mecàniques baixes, té un ús limitat; s’utilitza fonamentalment en electricitat i electrònica.
Tanmateix, els seus aliatges en milloren considerablement les propietats. Un aliatge és una mescla de dos
o més metalls o, de vegades, un metall i un no metall. Normalment, es produeixen mitjançant l’escalfament i la fosa
de totes dues substàncies.
Alguns aliatges tenen una gran resistència a la tensió, d’altres suporten temperatures molt elevades, com ara l’aliatge
de wolframi i tori, utilitzat als filaments de les bombetes.
• El primer aliatge conegut per l’home va ser el bronze, aliatge de coure i estany més dur que el coure, utilitzat
per fabricar atuells de cuina, espases i llances, fa més de sis mil anys. El bronze va ser tan important
que hi ha un període de la història anomenat edat del bronze.
• El coure és massa tou per a determinades aplicacions, però mesclat amb altres metalls forma aliatges més durs,
com ara el llautó, que s’obté afegint zinc (33 %) al coure (67 %), amb la qual cosa la resistència mecànica del coure
augmenta molt. S’utilitza per fer cassoles, poms i monedes.
• L’acer comú conté ferro i petites quantitats de carboni que oscil·len entre el 0,5 % i el 2 %. Aquesta variació
en el percentatge de carboni proporciona a aquest aliatge diferents graus de duresa, elasticitat, etc., i fa que sigui
més resistent a l’oxidació que el ferro pur. Els acers aliats contenen, a més, elements com ara manganès, titani,
silici, níquel, wolframi, crom, vanadi i molibdè per obtenir acers de característiques especials.
• L’acer inoxidable és un aliatge de ferro i carboni, amb níquel i una alta proporció de crom. Es caracteritza
per l’elevada resistència i perquè no s’oxida ni corroeix fàcilment. Es pot polir fins que brilla i, a la llar, s’utilitza
en estris i elements de cuina: ganivets, forquilles, paelles i piques. També es fa servir en la fabricació de rodaments
i pales per a les turbines dels avions a reacció.
• L’amalgama és una forma especial d’aliatge en què un dels metalls és el mercuri. Exceptuant-ne el ferro i el platí,
la majoria dels metalls es poden mesclar amb el mercuri. Des del segle xix, els dentistes utilitzaven argent i mercuri
per fer empastaments, però la seva elevada toxicitat ha fet que siguin reemplaçats per materials plàstics o ceràmics
que tenen el mateix color que les dents.
PROBLEMES PROPOSATS
6 Contesta aquestes qüestions sobre aliatges.

a)
Per què s’utilitza l’acer inoxidable en canonades i grans dipòsits a les refineries de petroli i plantes químiques?
b) Per a què s’utilitza el mercuri en l’extracció d’or i quins problemes presenta per al medi ambient?
c)
Quins avantatges té l’acer galvanitzat?
d) A què s’anomena ferro dolç i quines aplicacions té?
e)
Què és la llauna?
a)
4
MÉS PROBLEMES
FITXA 4
SIDERÚRGIA
Nom: Curs: Data:
b)
c)
d)
e)
4
FITXA 1
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Durant la reacció de 3,425 g d’un metall amb nombre d’oxidació +2 amb l’aigua es desprenen 560 mL d’hidrogen
a 1 atm de pressió i 0 °C de temperatura.
a) Escriu la reacció química ajustada.
M + 2 H2O " M (OH)2 + H2 (en què M és el símbol del metall desconegut)
b) Calcula els mols d’hidrogen que s’obtenen.
Aplica l’equació dels gasos ideals:
p?V 1 atm ? 0,56 L
p?v = n? R?T & n = = = 0,025 mol de H2
R?T atm ? L
0,082 (0 + 273) K
mol ? K
c) Quants mols de metall han reaccionat?
De l’equació ajustada s’observa que per cada mol d’hidrogen format ha reaccionat un mol del metall.
Com a conseqüència, si s’han format 0,025 mol d’hidrogen, hauran reaccionat 0,025 mol del metall.
d) Consulta la taula periòdica i determina quin metall s’ha pres per a la reacció.
Un cop conegut el nombre de mols del metall, se’n pot obtenir la massa atòmica:
m (g) m (g) 3,425 g g
n= & M= = . 137
M (g/mol) n 0,025 mol mol
El resultat obtingut es correspon amb la massa atòmica del bari.
PROBLEMES PROPOSATS
1 Per identificar un metall del nombre d’oxidació +2 desconegut se fa reaccionar una massa 0,5 g del metall amb 20 mL
d’àcid clorhídric 6 M. Un cop la reacció ha acabat del tot, es mesura el volum d’hidrogen desprès, mesurat a 1 atm i 0 °C,
que resulta de 470 mL.
Dades: masses atòmiques a la taula periòdica
a) Escriu la reacció ajustada.

Representant amb la lletra M el metall alcalinoterri: M + 2 HCl " MCl2 + H2
b) Determina els mols d’hidrogen obtinguts.
p?V
p?V = n? R?T & n =
R?T
1 atm ? 0,470 L
n= = 0,021 mol H2
atm ? L
0,082 (0 + 273) K
mol ? K
c) Dedueix els mols del metall que han reaccionat.
De l’estequiometria de la reacció es dedueix que, per cada mol d’hidrogen format, ha reaccionat un mol del metall. Per tant,
si s’han format 0,021 mol d’hidrogen s’hauran consumit 0,021 mol del metall.
4
FITXA 1
Nom: Curs: Data:
d) Indica el reactiu limitant i el que es troba en excés.

La quantitat de magnesi expressada en mols és de 0,021 i la d’àcid clorhídric:
6 mol de HCl
20 mL dissolució  = 0,12 mol HCl
1000 mL dissolució
Com que la relació estequiomètrica entre els reactius és:
(mol HCl/ mol Mg) = 2/1 = 2
Comparant amb la relació resultant de les quantitats que es combinen:
mol HCl/mol Mg = 5,7
om que s’obté una relació més gran que l’estequiomètrica, es dedueix que el reactiu que es troba en excés és l’àcid clorhídric
C
i el limitant, el magnesi.
e) Identifica el metall.
abent la massa de metall que ha reaccionat i la quantitat de substància, es pot calcular la massa atòmica del metall i consultant
S
una taula de masses atòmiques, la identificació és immediata.
m (g)
n =
M (g/mol)
m (g) 0,5 g g
M (g/mol) = = = 23,8
n 0,021 mol mol
El resultat de la massa atòmica obtingut s’aproxima força al que correspon al metall magnesi.
f ) Assenyala algunes de les possibles causes per les quals el resultat no coincideix exactament amb la dada per a la massa
atòmica del magnesi (24,3 u).
Algunes de les possibles causes poden ser:
• El metall utilitzat no és totalment pur.
• El rendiment de la reacció no és del 100 %.
• En el procés d’obtenció del gas hidrogen hi ha hagut pèrdues o fuites.
• S’han comès errors en les mesures de reactius i productes.
4
FITXA 2
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
2 El H3PO4 reacciona amb el NaBr i dóna Na2HPO4 de temperatura i 1 atm de pressió s’introdueixen 15 g
i HBr (g). En una anàlisi, s’afegeixen 100 mL de H3PO4 de PCl3 i es posen en condicions de reaccionar.
2,5 M a 40 g de bromur de sodi. a) Quants grams de trifluorur de fósfor s’obtindran
a) Quina quantitat, en grams, de monohidrogenofosfat com a màxim?
de disodi s’haurà obtingut? Escriu l’equació química ajustada i les dades conegudes
Escriu l’equació química ajustada i les dades conegudes de cada substància:
de cada substància: PCl3 + 3 HF " PF3 + 3 HCl
H3PO4 + 2 NaBr " Na2HPO4 + 2 HBr (g) 15 g 5 L, 1 atm, 0 °C
100 mL, 2,5 M 40 g
Converteix les dades conegudes de cada substància
Converteix les dades conegudes de cada substància a nombre de mols:
a nombre de mols: m 15 g
n1 = =
mol M (PCl 3) g
n1 = M ? VD = 2,5 ? 0,100 LY = 0,250 mol de H 3 PO 4 (30,97 + 35,45 ? 3)
LY mol
m 40 g n1 = 0,109 mol de PCl 3
n2 = = = 0,389 mol de NaBr
M (NaBr) g p?V
(23,00 + 79,90) p?V = n? R?T & n =
mol R?T
El reactiu limitant es calcula amb la quantitat de NaBr 1 atm ? 5 L
n= = 0,223 mol de HF
necessària per consumir 0,250 mol de H3PO4: atm ? L
0,082 ? (0 + 273) k
2 mol de NaBr mol ? k
0,250 mol de H 3 PO 4 ? = 0,500 mol de NaBr
1 mol de H 3 PO 4 El reactiu limitant es calcula amb la quantitat de HF
necessària per consumir 0,109 mol de PCl3:
No hi ha prou NaBr, així que el reactiu limitant és,
precisament, el NaBr. Calcula els mols de Na2HPO4 3 mol de HF
0,109 mol de PCl 3 ? = 0,327 mol de HF
a partir del nombre de mols del NaBr: 1 mol de PCl 3
1mol de Na 2 HPO 4 No hi ha prou HF, així que el reactiu limitant és,
0,389 mol de NaBr ? = 0,194 mol de Na 2 HPO 4 precisament, el HF. Calcula el nombre de mols de PF3
2 mol de NaBr
a partir del nombre de mols del HF:
Ara calcula la massa corresponent:
1mol de PF3
g 0,223 mol de NaBr ? = 0,074 mol de PF3
mNa HPO = nNa HPO ? M (Na 2 HPO 4) = 0,194 mol ? 141,98 3 mol de HF
mol
2 4 2 4
mNa HPO = 27,59 g de Na2 HPO 4 De la quantitat en nombre de mols calcula la massa
2 4
corresponent:
b) Si es recull el bromur d’hidrogen en un recipient g
de 500 mL, a 50 °C, quina pressió exercirà? mPF = nPF · M (PF3) = 0,074 mol ? 87,97
mol
3 3
Calcula el nombre de mols de HBr a partir del nombre mPF = 6,55 g de PF3
3
de mols del NaBr:

b) Si el HCl que s’obté es dissol en aigua fins a obtenir
2 mol de HBr un volum de 100 mL, quina serà la concentració
0,389 mol de NaBr ? = 0,389 mol de HBr
2 mol de NaBr molar de la dissolució resultant?
Coneguda la quantitat en nombre de mols, i amb les Calcula el nombre de mols de HCl a partir del nombre
condicions en què es troba el gas, calculem la pressió de mols del HF:
demanada utilitzant l’equació d’estat dels gasos ideals: 3 mol de HCl
0,223 mol de HF ? = 0,223 mol de HCl
n? R?T 3 mol de HF
p?V = n? R?T & p =
V Coneguda la quantitat en nombre de mols, i amb el volum
atm ? L donat, calcula la concentració demanada utilitzant
0,389 mol ? 0,082 ? (50 + 273) K
mol ? K la definició de concentració molar:
p= = 20,59 atm
0,5 L ns 0,223 mol de HCl
M= = = 2,23 M
VD 0,100 L
3 El PCl3 reacciona amb el HF per donar PF3 i àcid HCl.
En una bombona que conté 5 L de gas HF a 0 °C
4
FITXA 3
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
4 Un dels mètodes per obtenir el H2 (g) consisteix 5 Un dels mètodes per captar el CO2 que es produeix
a fer passar H2O (g) sobre C (s) a temperatura elevada; en una combustió i evitar que passi a l’atmosfera
a més, s’obté CO2 (g). En fer passar 300 g de H2O (g) consisteix a fer-lo passar per una dissolució de NaOH;
sobre una mostra de 100 g de C, en acabar el procés, es formarà Na2CO3, una sal no volàtil, i H2O.
es recullen 25 L de H2 (g) que exerceixen una pressió En una reacció, s’han produït 9 L de CO2, mesurats
de 15 atm a 80 °C. Calcula: a 1 atm i 0 °C, i es fan passar per 200 mL
a) El rendiment de la reacció. d’una dissolució 3 M de NaOH.
Escriu l’equació química ajustada i les dades conegudes a) S’haurà capturat tot el diòxid de carboni?
de cada substància: Escriu l’equació química ajustada i les dades conegudes
2 H2O (g) + C (s) " 2 H2 (g) + CO2 (g) de cada substància:
300 g 100 g 25 L, 15 atm, 80 °C 2 NaOH + CO2 " Na2CO3 + H2O

200 mL, 3M 9 L, 1 atm, 0 °C
Converteix les dades conegudes de cada substància
a nombre de mols: Converteix les dades conegudes de cada substància
m1 300 g a nombre de mols:
n1 = = = 16,65 mol de H 2 O ns
M (H 2 O ) g M= & n s = M ? VD
(1,008 ? 2 + 16,00) VD
mol
!
n s = 3 M ? 0,200 L = 0,600 mol de NaOH
m2 100 g
n2 = = = 8,3 mol de C
M (C) g p?V
12,00 p?V = n? R?T & n =
mol R?T
p?V 1 atm ? 9 L
p?V = n? R?T & n = n= = 0,402 mol de CO 2
R?T atm ? L
0,082 ? (0 + 273) K
15 atm ? 25 L mol ? K
n3 = = 12,96 mol de H 2
atm ? L Calcula la quantitat de NaOH necessària per consumir
0,082 ? (80 + 273) K
mol ? K 0,402 mol de CO2:
!
El reactiu limitant es calcula amb la quantitat de H2O 2 mol de NaOH
0,402 mol de CO 2 ? = 0,804 mol de NaOH
necessària per consumir 8,3 mol de C: 1 mol de CO 2
! 2 mol de H 2 O !
8,3 mol de C ? = 16,6 mol de H 2 O No hi ha prou NaOH, així que no es consumeix tot el
1 mol de C CO2.
Gairebé coincideix amb el valor disponible, però b) Quants grams de Na2CO3 s’hauran obtingut?
considerem limitant el H2O:
De la resposta anterior es dedueix que el reactiu limitant
2 mol de H 2
16,65 mol de H 2 O ? = 16,65 mol de H 2 és el NaOH. Pren el nombre de mols de NaOH
2 mol de H 2 O per als càlculs posteriors.
Comparant amb la quantitat realment produïda: 1mol de Na 2 CO 3
0,600 mol de NaOH ? =
n3 12,96 mol 2 mol de NaOH
? 100 = ? 100 = 77,8 % = 0,300 mol de Na 2 CO 3
n' 3 16,65 mol
Amb la quantitat en nombre de mols, calcula la massa
b) Els grams de CO2 que s’han obtingut.
demanada:
Calcula el nombre de mols de CO2 a partir del nombre g
m = n ? M (Na 2 CO 3) = 0,300 mol ? 106,0
de mols del H2O: mol
1mol de CO 2
16,65 mol de H 2 O ? = 8,326 mol de CO 2 m = 31,8 g de Na2 CO3
2 mol de H 2 O
Amb el rendiment:
77,8
nCO = 8,326 mol ? = 6,478 mol
2
100
Ara, calcula la massa corresponent:
g
m CO = nCO ? M (CO 2) = 6,478 mol ? 44,00
mol
2 2
m CO = 285,0 g de CO2
2
4
FITXA 4
SIDERÚRGIA
Nom: Curs: Data:
Metalls i aliatges
La major part dels metalls que utilitzem es troben en forma d’aliatges, perquè milloren les propietats mecàniques
i físiques del metall pur. Per exemple, el ferro dolç (99,90-99,99 % de puresa) és tou, dúctil, mal·leable i trencadís.
Ateses les seves propietats mecàniques baixes, té un ús limitat; s’utilitza fonamentalment en electricitat i electrònica.
Tanmateix, els seus aliatges en milloren considerablement les propietats. Un aliatge és una mescla de dos
o més metalls o, de vegades, un metall i un no metall. Normalment, es produeixen mitjançant l’escalfament i la fosa
de totes dues substàncies.
Alguns aliatges tenen una gran resistència a la tensió, d’altres suporten temperatures molt elevades, com ara l’aliatge
de wolframi i tori, utilitzat als filaments de les bombetes.
• El primer aliatge conegut per l’home va ser el bronze, aliatge de coure i estany més dur que el coure, utilitzat
per fabricar atuells de cuina, espases i llances, fa més de sis mil anys. El bronze va ser tan important
que hi ha un període de la història anomenat edat del bronze.
• El coure és massa tou per a determinades aplicacions, però mesclat amb altres metalls forma aliatges més durs,
com ara el llautó, que s’obté afegint zinc (33 %) al coure (67 %), amb la qual cosa la resistència mecànica del coure
augmenta molt. S’utilitza per fer cassoles, poms i monedes.
• L’acer comú conté ferro i petites quantitats de carboni que oscil·len entre el 0,5 % i el 2 %. Aquesta variació
en el percentatge de carboni proporciona a aquest aliatge diferents graus de duresa, elasticitat, etc., i fa que sigui
més resistent a l’oxidació que el ferro pur. Els acers aliats contenen, a més, elements com ara manganès, titani,
silici, níquel, wolframi, crom, vanadi i molibdè per obtenir acers de característiques especials.
• L’acer inoxidable és un aliatge de ferro i carboni, amb níquel i una alta proporció de crom. Es caracteritza
per l’elevada resistència i perquè no s’oxida ni corroeix fàcilment. Es pot polir fins que brilla i, a la llar, s’utilitza
en estris i elements de cuina: ganivets, forquilles, paelles i piques. També es fa servir en la fabricació de rodaments
i pales per a les turbines dels avions a reacció.
• L’amalgama és una forma especial d’aliatge en què un dels metalls és el mercuri. Exceptuant-ne el ferro i el platí,
la majoria dels metalls es poden mesclar amb el mercuri. Des del segle xix, els dentistes utilitzaven argent i mercuri
per fer empastaments, però la seva elevada toxicitat ha fet que siguin reemplaçats per materials plàstics o ceràmics
que tenen el mateix color que les dents.
PROBLEMES PROPOSATS
6 Contesta aquestes qüestions sobre aliatges.

a)
Per què s’utilitza l’acer inoxidable en canonades i grans dipòsits a les refineries de petroli i plantes químiques?
b) Per a què s’utilitza el mercuri en l’extracció d’or i quins problemes presenta per al medi ambient?
c)
Quins avantatges té l’acer galvanitzat?
d) A què s’anomena ferro dolç i quines aplicacions té?
e)
Què és la llauna?
a) Per la seva resistència als productes químics corrosius i la seva pròpia resistència. El crom que conté el protegeix de la corrosió.
Tanmateix, el carboni disminueix la resistència del crom a la corrosió i, per això, l’acer inoxidable té una proporció de carboni baixa.
b) El mineral mòlt que conté or es barreja amb mercuri per formar una amalgama líquida d’or i mercuri, que es pot separar fàcilment
de la resta de la mena. L’or es recupera fàcilment mitjançant la destil·lació de l’amalgama. Aquest mètode provoca grans problemes
ecològics, perquè el mercuri és una substància molt tòxica i enverina els rius.
4
MÉS PROBLEMES (Solucions) FITXA 4
SIDERÚRGIA
Nom: Curs: Data:
c)
L’acer galvanitzat és acer recobert de zinc mitjançant un bany electrolític per formar una capa protectora que impedeixi que l’acer
s’oxidi. S’utilitza per a dipòsits d’aigua.
d) El ferro dolç és ferro a què s’han eliminat pràcticament totes les impureses que acompanyen el ferro obtingut a l’alt forn (ferro
de fundició o ferro colat). S’utilitza per fabricar electroimants i solenoides que tenen nombroses aplicacions en la indústria
i la tecnologia: relés, motors, generadors, transformadors, altaveus, micròfons...
e) La llauna és un producte laminat pla, constituït per acer amb baix contingut en carboni (entre 0,03 % i 0,13 %), recobert per totes
dues cares per una capa d’estany. És un material que combina la resistència mecànica de l’acer amb la resistència a la corrosió
de l’estany; per això s’utilitza per fabricar llaunes de conserva per emmagatzemar aliments d’origen vegetal o animal. Les llaunes
es recobreixen d’estany perquè resisteix la corrosió produïda pels àcids que es troben en molts aliments. Si l’estany comença
a reaccionar, tendeix a formar una capa d’òxid resistent que impedeix que prossegueixi la reacció.
4
EXPERIÈNCIES
Reacció entre KI i Pb(NO3)2
Material
OBJECTIU
• 2 vidres de rellotge • Muntatge per filtrar al buit (optatiu)
Observar la formació del Kitasatos, embut de Büchner amb paper
• 2 vasos de precipitats de 100 mL
precipitat que es forma de filtre o placa filtrant, trompa d’aigua o
quan el iodur de potassi, • Espàtula bomba de buit
KI, reacciona amb • 2 varetes agitadores • Aigua destil·lada
el nitrat de plom(II),
• Balança • IK, Pb(NO3)2
Pb(NO3)2
PROCEDIMENT
1. Tara la balança i pesa, en un dels vidres de rellotge, 8 g de KI.

2. Tara la balança i pesa, a l’altre vidre de rellotge, 16 g de Pb(NO3)2.
3. En cadascun dels vasos de precipitats posa uns 50 mL d’aigua destil·lada. Dissol en un el KI que has pesat
i en l’altre, el Pb(NO3)2. Agita cadascun amb una vareta diferent fins que tots dos estiguin perfectament dissolts.
4. Aboca la dissolució de KI sobre la de Pb(NO3)2. Quan hagis acabat, remena una mica per facilitar el contacte i, després, deixa-ho
reposar.
5. Prepara el muntatge per filtrar al buit. Afegeix-hi de mica en mica la mescla assegurant-te que només filtra el dissolvent. Renta
el precipitat amb aigua destil·lada uns tres cops.
6. Deixa que la trompa de buit retiri tota l’aigua del precipitat que es pugui. Quan hagis acabat, posa el precipitat sobre un vidre
de rellotge i deixa-ho a l’estufa, a 110 °C, tota la nit.
7. L’endemà, pesa la quantitat de precipitat que has obtingut.
QÜESTIONS
1 Escriu l’equació de la reacció que s’ha format. Per què saps que s’ha produït la reacció?
Reactius Productes
2 De quin color són les dissolucions de partida, el sòlid que es forma i el líquid que queda en contacte amb ell.
3 Per què fem una filtració al buit?
4 Per què ho deixem a l’estufa a 110 °C? Aconseguiríem el mateix si ho deixéssim a 80 °C?
5 Calcula el rendiment de la reacció.
NOTA: Segons els mitjans i el temps disponible, es podrà fer la pràctica tal com està escrita o limitar-se a observar la reacció
que es produeix.
4
EXPERIÈNCIES
Reacció entre el CaCO3 i HCl
Material
OBJECTIU
• Embut de decantació sense tap • Tubs de vidre i gomes de connexió
Observar una reacció
• Erlenmeyer amb tap de goma biforadat • Petits trossos de marbre, CaCO3
química en què se
solubilitza un sòlid • Cristal·litzador o recipient amb aigua • Dissolució de HCl 2 M
i apareix un gas. • Tub d’assaig una mica gruixut
PROCEDIMENT
1. Fes un muntatge com el de la figura:
HCl
CO2
H2O
CaCO3
1. Al recipient de la dreta, inverteix el tub d’assaig ple d’aigua i fes que el tub de vidre que connecta amb l’Erlenmeyer hi entri.
2.
Deixa que el HCl degoti sobre les pedres de marbre. Veuràs que dins del tub d’assaig apareixen unes bombolles de gas
que van desplaçant l’aigua. Segueix fins que, com a mínim, el nivell d’aigua arribi a la meitat del tub.
QÜESTIONS
1 Escriu la reacció que es produeix.
2 Explica per què posem un tap a l’Erlenmeyer. Què passaria si estigués obert?
3 Per què es demana que el marbre estigui en trossos petits?
4 En algunes cuines hi ha taulells de marbre. Cal vigilar de no vessar vinagre o suc de llimona sobre aquesta superfície.
Investiga per què i relaciona-ho amb la pràctica que acabes de fer en aquesta pàgina.
4 AVALUACIÓ
PROVA B
Nom: Curs: Data:
1 Ajusta les reaccions químiques següents:

a) H2SO4 + NH3 " (NH4)2SO4
b) Fe2O3 + C " Fe + CO2
c) H2O2 " H2O + O2
d) IK + Pb(NO3)2 " PbI2 + KNO3
e) H2CO3 + Al " Al2(CO3)3 + H2
2 El pentaòxid de dinitrogen és un gas molt oxidant que, entre d’altres coses, es fa servir per obtenir àcid nítric. S’obté
al laboratori fent reaccionar gas clor amb nitrat de plata. A més del pentaòxid de dinitrogen, s’obtenen clorur de plata
i gas oxigen.
a) Escriu i ajusta l’equació química d’aquesta reacció.
b) Expressa–la amb paraules indicant la proporció en mol en què participen les divereses substàncies.
3 Se submergeixen 3 g de ferro metàl·lic en una dissolució d’àcid clorhídric 2 M. El ferro es cosumeix, el triclorur de ferro
es dissol i es desprèn gas hidrogen.
a) Escriu i ajusta la reacció química.
b) Quin volum mínim de la dissolució d’àcid clorhídric cal per consumir completament el ferro?
c) Quina massa de triclorur de ferro i de gas hidrogen es formaran?
Dades: M (H) = 1,008 g/mol; M (Cl) = 35,45 g/mol; M (Fe) = 55,85 g/mol
4 Un dels mètodes per fabricar l’àcid clorhídric consisteix a fer reaccionar àcid sulfúric amb clorur de sodi. A més, s’obté
sulfat de sodi.
a) Escriu i ajusta la reacció.
b) Determina la massa d’àcid clorhídric que es pot obtenir com a màxim si s’aboquen 100 mL d’una dissolució d’àcid
sulfúric 5 M sobre 50 g de clorur de sodi.
c) L’àcid clorhídric es comercialitza en dissolucions aquoses del 36 % de riquesa i 1,18 g/mL de densitat. Quin volum d’àcid
clorhídric comercial es podrà obtenir de la reacció amb les dades de l’apartat b?
Dades: M (H) = 1,008 g/mol; M (Na) = 23,00 g/mol; M (Cl) = 35,45 g/mol
4 AVALUACIÓ
PROVA A
Nom: Curs: Data:
1 Ajusta les reaccions químiques següents::

a) PCl5 " PCl3 + Cl2
b) C4H10 + O2 " CO2 + H2O
c) CaCl2 + Na2CO3 " CaCO3 + NaCl
d) Ca + HCl " CaCl2 + H2
e) NaHSO3 + H2SO4 " Na2SO4 + H2SO3
2 Indica la diferència entre una equació química i una reacció química.
3 En un recipient de 200 L s’introdueixen 280 g de gas nitrogen i 32,3 g de gas hidrogen per produir gas amoníac. Es tanca
i s’eleva la temperatura a 350 °C. Un cop que es produeix la reacció, la pressió a l’interior del recipient és de 5,844 atm.
Quin rendiment té la reacció?
Dades: M (H) = 1,008 g/mol; M (N) = 14,01 g/mol
4 La magnetita, Fe3O4, es redueix utilitzant monòxid de carboni en excés per produir ferro metàl·lic i diòxid de carboni
amb un rendiment del 75 %. Si fem servir un mineral amb riquesa del 82 % en magnetita, quina massa de ferro podem
aconseguir a partir de 50 t de mineral?
Dades: M (C) = 12,00 g/mol; M (O) = 16,00 g/mol; M (Fe) = 55,85 g/mol
Activitats
Prova B Prova A
B3-1. Formular i anomenar correctament B3-1.1. Escriu i ajusta equacions
les substàncies que intervenen en una químiques senzilles de diferent tipus
1, 2, 3 i 4 1, 2, 3 i 4
reacció química donada. (neutralització, oxidació, síntesi) i d’interès
bioquímic o industrial.
B3-2. Interpretar les reaccions químiques B3-2.1. Interpreta una equació química
i resoldre problemes en què intervinguin en termes de quantitat de matèria, massa,
1, 2, 3 i 4 1, 3 i 4
reactius limitants, reactius impurs nombre de partícules o volum per fer-hi
i el rendiment dels quals no sigui complet. càlculs estequiomètrics.
B3-2.2. Fa els càlculs estequiomètrics
aplicant la llei de conservació de la massa 1, 2, 3 i 4 1, 3 i 4
a diferenst reaccions.
B3-2.3. Efectua càlculs estequiomètrics
en què intervinguin compostos en estat
sòlid, líquid o gasós, o en dissolució 1, 2, 3 i 4 1, 3 i 4
en presència d’un reactiu limitant
o un reactiu impur.
B3-2.4. Considera el rendiment
d’una reacció en la realització de càlculs 4
estequiomètrics.
B3-3. Identificar les reaccions químiques B3-3.1. Descriu el procés d’obtenció
implicades en l’obtenció de diferents de productes inorgànics d’alt valor afegit,
2 3i4
compostos inorgànics relacionats amb analizant-ne l’interès industrial.
processos industrials.
B3-4. Conèixer els processos bàsics B3-4.1. Explica els processos que tenen
de la siderúrgia, així com les aplicacions lloc en un alt forn tot escrivint i justificant
4
dels productes resultants. les reaccions químiques que s’hi
produeixen.
CONTROL B 3. De manera semblant, ajustem la Ag. Hi ha 1 àtom

de Ag als reactius (AgNO3) i 2 àtoms de Ag
1 a) H2SO4 + 2 NH3 " (NH4)2SO4 als productes (2 AgCl). Hem de posar el coeficient 2
b) 2 Fe2O3 + 3 C " 4 Fe + 3 CO2 davant de AgNO3 perquè hi hagi 2 àtoms de Ag també
als reactius:
c) 2 H2O2 " 2 H2O + O2
Cl2 + 2 AgNO3 " N2O5 + 2 AgCl + O2
d) 2 IK + Pb(NO3)2 " PbI2 + 2 KNO3
e) 3 H2CO3 + 2 Al " Al2(CO3)3 + 3 H2 4. De manera semblant, ajustem el N. Hi ha 2 àtoms
de N entre els reactius (2 AgNO3) i 2 àtoms de N
2 a) Com que no totes les substàncies esmentades participen
als productes (N2O5). Aquest element ja està ajustat
en l’equació química o resulten de la reacció, abans
i no cal afegir-hi cap coeficient.
de resoldre l’equació, cal identificar quines substàncies
són les que realment intervenen en la reacció. No hi 5. Finalment, ajustem el O. Hi ha 6 àtoms de O als reactius
participa: àcid nítric. Reactius: gas clor i nitrat de plata. (2 AgNO3) i 7 àtoms de O entre els productes. 5 àtoms
Productes: pentaòxid de dinitrogen, clorur de plata i gas en N2O5 a què cal afegir 2 àtoms en O2. Perquè entre
oxigen. els reactius hi hagi només 6 àtoms de O, posem
el coeficient 1/2 davant de O2:
1. L’equació sense ajustar és:
1
Cl2 + AgNO3 " N2O5 + AgCl + O2 Cl2 + 2 AgNO3 " N2O5 + 2 AgCl + O2
2
2. Comencem ajustant el Cl. Hi ha 2 àtoms de Cl 6. Perquè a l’equació apareguin només nombres enters,
als reactius (Cl2) i 1 àtom de Cl als productes (AgCl). multipliquem tots els coeficients per 2. Si no hi ha
Hem de posar el coeficient 2 davant de AgCl perquè coeficient escrit, això significa que el coeficient val 1:
hi hagi 2 àtoms de Cl també als productes:
2 Cl2 + 4 AgNO3 " 2 N2O5 + 4 AgCl + O2
Cl2 + AgNO3 " N2O5 + 2 AgCl + O2
3. Comprovem que amb aquests coeficients 162,2 g

mFeCl = 5,37 ? 10-2 mol de FeCl 3 ? = 8,71 g de FeCl 3
tots els elements queden ajustats: 3
1 mol
g
Element Reactius Productes M (H 2) = 1,008 ? 2 = 2,016
mol
clor 4 4 2,016 g
mH = 8,06 ? 10-2 mol de H 2 ? = 0,16 g de H2
1 mol
2
plata 4 4
nitrogen 4 4
4 a) Reactius: àcid sulfúric i clorur de sodi. Productes: àcid
clorhídric i sulfat de sodi.
oxigen 12 12 H2SO4 + 2 NaCl " 2 HCl + Na2SO4
b) Sota de cada reactiu escrivim les dades conegudes:
b) 2 mol de gas clor reaccionen amb 4 mol de nitrat de plata
per donar 2 mol de pentaòxid de dinitrogen, 4 mol H2SO4 + 2 NaCl " 2 HCl + Na2SO4
de clorur de plata i 1 mol de gas oxigen. 100 mL
50 g
3 a) 2 Fe + 6 HCl " 2 FeCl3 + 3 H2 5M
b) Sota de cada reactiu escrivim les dades conegudes. Expressem la quantitat de cada substància en mol.
2 Fe + 6 HCl " 2 FeCl3 + 3 H2 De la definició de concentració molar:
?L nH SO mol
3g M= & nH SO = M ? VD = 5
2 4
? 0,100 L
2M VD 2
L
4
nH SO = 0,500 mol
2 4
Expressem la quantitat de ferro en mol. Utilitzant la massa

Utilitzant la massa molar:
molar: g
1mol M (NaCl) = 23,00 + 35,45 = 58,45
nFe = 3 g de Fe ? = 5,37 ? 10-2 mol de Fe mol
55,85 g 1mol
nNaCl = 50 g de NaCl ? = 0,855 mol de NaCl
Calculem la quantitat, en mol, de HCl necessaris per als 58,45 g
5.37·10-2 mol de Fe. Utilitzem la proporció que indiquen Hem de sospitar que un dels reactius actua com a reactiu
els coeficients estequiomètrics a l’equació: limitant. Calculem la quantitat que caldria de clorur de
6 mol de HCl sodi per reaccionar amb l’àcid sulfúric fins a consumir-lo
5,37 ? 10-2 mol de Fe ? = 0,161mol de HCl
2 mol de Fe completament.
2 Fe 6 HCl Obtenim la quantitat, en mol, utilitzant la proporció que

+ " 2 FeCl3 + 3 H2
indiquen els coeficients estequiomètrics a l’equació:
?L
3g 2 mol de NaCl
2M 0,50 mol de H 2 SO 4 ? = 1,00 mol de NaCl
1 mol de H 2 SO 4
5,37 ? 10-2 mol 0,161 mol
Com que la quantitat de NaCl present (0,855 mol) és més
De la definició de concentració molar: petita que la que cal per consumir tota la quantitat de
nHCl nHCl 0,161 mol H2SO4 present, el reactiu limitant és el NaCl i en depenen
M= & VD = = = 0,081L las quantitats de totes les substàncies produïdes.
VD M mol
2
L Calculem la quantitat de HCl que es produeix amb els
0,855 mol de NaCl. Obtenim la quantitat, en mol, utilitzant
c) Calculem la quantitat, en mol, de FeCl3 i H2 que es
la proporció que indiquen els coeficients estequiomètrics
produeixen amb els 5.37 ? 10-2 mol de Fe. Utilitzem
a l’equació:
la proporció que indiquen els coeficients estequiomètrics
a l’equació: 2 mol de HCl
0,855 mol de NaCl ? = 0,855 mol de HCl
2 mol de NaCl
2 mol de FeCl 3
5,37 ? 10-2 mol de Fe ? = 5,37 ? 10-2 mol de FeCl 3
2 mol de Fe H2SO4 + 2 NaCl " 2 HCl + Na2SO4
3 mol de H 2 100 mL
5,37 ? 10-2 mol de Fe ? = 8,06 ? 10-2 mol de H 2 50 g
2 mol de Fe 5M
0,500 mol 0,855 mol 0,855 mol
2 Fe + 6 HCl " 2 FeCl3 + 3 H2
3g Utilitzant la massa molar:
5,37 ? 10 -2
mol 5,37 ? 10-2
mol 8,06 ? 10 -2
mol g
M (HCl) = 1,008 + 35,45 = 36,46
mol
Usant la massa molar: 36,46 g
mHCl = 0,855 mol de HCl ? = 31,19 g de HCl
g 1 mol
M (FeCl 3) = 55,85 + 35,45 ? 3 = 162,2
mol
Suposant que la reacció passés al 100 %, quin seria el reactiu
H2SO4 + 2 NaCl " 2 HCl + Na2SO4
limitant?
100 mL 3 mol de H 2
50 g 9,99 mol de N 2 ? = 29,97 mol de H 2
5M 1 mol de N 2
0,500 mol 0,855 mol 0,855 mol Per consumir els 9,99 mols de gas nitrogen presents caldrien
31,19 g 29,97 mol de gas hidrogen. No n’hi ha tant de disponible, així
que el reactiu limitant seria, precisament, aquest últim gas.
c) Com que el HCl comercial tindrà una riquesa del 36 %:
Per això, en cas que el rendiment fos del 100 %, el gas
100 g de HCl com. amoníac que es produiria seria:
31,19 g de HCl pur ? =
36 g de HCl pur 2 mol de NH 3
16,02 mol de H 2 ? = 10,68 mol de NH 3
= 86,63 g de HCl com. 3 mol de H 2
La seva densitat 1,18 g/mL: Podem calcular el nombre total de mols de la mescla de
m m 86,63 g gasos final amb l’equació d’estat dels gasos ideals:
d= & V= = = 73,4 mL
V d g p?V
1,18 p?V = n? R?T & n =
mL R?T
5,844 atm ? 200 L
S’obtenen 73,4 mL del HCl comercial. n= = 22,88 mol
atm ? L
0,082 ? (350 + 273) k
mol ? k
En aquesta mescla trobarem dels tres gasos de nitrogen,
CONTROL A
hidrogen i amoníac:
1 a) PCl5 " PCl3 + Cl2
N2 + 3 H2 " 2 NH3
b) 2 C4H10 + 13 O2 " 8 CO2 + 10 H2O
Inici 9,99 mol 16,02 mol
c) CaCl2 + Na2CO3 " CaCO3 + 2 NaCl
Final 22,8 mol
d) Ca + 2 HCl " CaCl2 + H2
e) 2 NaHSO3 + H2SO4 " Na2SO4 + 2 H2SO3 Definim les variables següents:
x: mols de N2 consumits durant la reacció.
2 Una reacció química és un canvi que experimenta la matèria.
y: mols de H2 consumits durant la reacció.
En el canvi, es modifica la seva naturalesa. Partint d’unes
substàncies, representades per determinades fórmules z: mols de NH3 produïts en la reacció.
químiques, s’obtenen altres substàncies, representades Així que podem establir les relacions següents:
per fórmules químiques diferents. 2 mol de NH 3
L’equació química és la representació de la reacció utilitzant x mol de N 2 ? = z mol de NH 3 & 2 x = z
1 mol de N 2
les fórmules químiques de les substàncies juntament
amb els coeficients que expressen la proporció en què 2 mol de NH 3
y mol de H 2 ? = z mol de NH 3 & 2 y = 3 z
intervé cada substància. 3 mol de H 2
La diferència és que una reacció és un procés empíric (9,99 - x) + (16,02 - y) + z = 22,88 & x + y - z = 3,13
i l’equació química és la descripció d’aquest procés.
Són tres equacions amb tres incògnites. La solució
3 Reactius: gas hidrogen i gas nitrogen. Producte: gas amoníac. del sistema és:
N2 + 3 H2 " 2 NH3 x = 1,53 mols de N2 consumits;
y = 4,60 mols de H2 consumits;
Sota de cada reactiu escrivim les dades conegudes:
z = 3,06 mols de NH3 produïts.
N2 + 3 H2 " 2 NH3 Calculant el rendiment:
Inici 280 g 32,3 g
3,06 mol de NH 3
Final 5,844 atm, 350 ºC, 200L produïts realment
= 29 %
Expressem la quantitat de cada substància inicial en mol. 10,68 mol de NH 3
Utilitzant la massa molar: produïts si es consumeix tot el N2
g 4 Reactius: magnetita i monòxid de carboni. Productes: ferro

M (N 2) = 14,01 ? 2 = 28,02
mol i diòxid de carboni.
1mol Fe3O4 + 4 CO " 3 Fe + 2 CO2
nN = 280 g de N 2 ? = 9,99 mol de N 2
28,02 g
2
Sota de cada reactiu escrivim les dades conegudes:

g
M (H 2) = 1,008 ? 2 = 2,016 Fe3O4 4 CO 3 Fe + 4 CO2
mol + "
7
1mol 50 t = 5 ? 10 g
nH = 32,3 g de H 2 ? = 16,02 mol de H 2 82 %
2,016 g 82 %
2
Com que el mineral conté un 82% de puresa: Aplicant el percentatge de rendiment de la reacció:
82 g de Fe 3 O 4 75 mol de Fe
5 ? 10 7 g de mineral ? = 4,1 ? 10 7 g de Fe 3 O 4 5,31 ? 105 mol de Fe ? = 3,98 ? 105 mol de Fe
100 g de mineral 100 mol de Fe
Utilitzant la massa molar:
Expressem la quantitat de magnetita en mol. Utilitzant la
massa molar: 55,85 g
mFe = 3,98 ? 105 mol de Fe ? = 2,225 ? 10 7 g de Fe
g 1 mol
M (Fe 3 O 4) = 55,85 ? 3 + 16,00 ? 4 = 231,55
mol mFe = 22,25 t de Fe
1mol
nFe O = 4,1 ? 10 7 g de Fe 3 O 4 ?
3 4
231,55 g Fe3O4 + 4 CO " 3 Fe + 4 CO2
nFe O
3 4
= 1,77 ? 105 mol de Fe 3 O 4 50 t = 5 ? 107 g
75 %
Obtenim la quantitat de ferro, en mol, utilitzant la proporció 82 %
que indiquen els coeficients estequiomètrics a l’equació: 1,77 ? 105 mol 3,98 ? 105 mol
3 mol de Fe 22,25 t
1,77 ? 105 mol de Fe 3 O 4 ? = 5,31 ? 105 mol de Fe
1 mol de Fe 3 O 4
PROVA 1
Nom: Curs: DAta:
Estudi de productes de reacció àlcali-àrid en formigons

Introducció Gel tipus esponja
La degradació del formigó per la reacció expansiva És una fase relativament rara en els productes
anomenada reacció àlcali-àrid (RAA) ha estat d’RAA. La seva morfologia presenta l’aspecte d’una
àmpliament estudiada. Aquest fenomen és especial- catifa de petits cristalls sobre una fase gel, amb una
ment rellevant a països com ara els Estats Units, el composició química consistent en SiO2 i CaO amb
Canadà, el Brasil, etc., on hi ha una gran quantitat petites quantitats de Al2O3.
d’àrids amb sílice reactiva. Fins ara, a l’Estat
Gel parcialment recristal·litzat
espanyol, aquest fenomen ha estat pràcticament
desconegut. Aquest treball recull una descripció de Aquest és el gel que apareix entre els critalls tipus
les microestructures típiques de productes d’RAA a vareta. Químicament consisteix en SiO2, CaO i K2O.
través de microscopia electrònica d’escombratge La proporció entre aquests tres òxids és molt sem-
(SEM), així com la composició que s’hi associa mit- blant a la que es troba als cristalls tipus roseta.
jançant microanàlisis per energies dispersives de
Cristalls tipus vareta
rajos X (EDX). […]
És una fase cristal·lina relativament rara amb un
Estudi microestructural de productes de reacció contingut en Na2O molt més gran que el trobat en
àlcali-àrid per SEM-EDX cap altra de les fases de productes d’RAA.
La importància de l’estudi a través de SEM-EDX de Cristalls tipus espasa
productes de reacció àlcali-àrid presents en un formi-
gó és determinant. Sovint, la presència d’aquests pro- Es tracta d’una fase força comuna que, en general,
ductes és l’única evidència inequívoca per demostrar està íntimament associada als cristalls tipus roseta.
que s’ha produït la reacció àlcali-àrid al formigó. […] Químicament es diferencia d’aquests perquè té una
relació K/Ca.
Generalment, es descriuen els productes de reacció
àlcali-àrid com a gels. […] S’ha demostrat que Cristalts tipus roseta
aquests productes són tant de tipus gel com de tipus Aquesta fase cristal·lina gairebé sempre està pre-
cristal·lí. sent als productes de reacció àlcali-àrid. Química-
ment és rica en SiO2, CaO i K2O i presenta petites
Descripció de productes de reacció àlcali-àrid
quantitats de Na2O.
a través de SEM-EDX
Per les tècniques de SEM i microanàlisi per EDX
observem diversos tipus de morfologies típiques de
productes de reacció àlcali-àrid amb una composi-
ció química associada. […]
Gel tipus massiu
Aquesta fase sempre és present en els productes
d’RAA. Químicament es diferencia del gel tipus es- Cristalls tipus roseta
ponja en la presència de K2O i, de vegades, de Na2O,
sense Al O3 i l’elevada relació Si/Ca.
Conclusions
Els productes de reacció àlcali-àrid presenten una
microestructura i una composició química fàcilment
identificables a través de la tècnica de SEM combi-
nada amb microanàlisis per EDX i s’observen dife-
rents morfologies, tant de tipus gel com de tipus
microcristal·lí. […]
Esperanza Menendez, ICCET/CSIC.
Gel tipus massiu Materials de construcció, Vol. 43, núm. 232,
octubre/novembre/desembre 1993
PROVA 1
1 Quines dues tècniques d’estudi s’esmenten al text?
2 Les substàncies químiques que s’exposen al text són productes o reactius? Explica per què.
3 Al text s’afirma que la reacció àlcali-àrid és expansiva. En què pot afectar l’expansió d’aquestes microestructures
a la resistència mecànica del formigó i la seva degradació?
4 El formigó es forma mesclant ciment (mescla de 4CaO ? SiO2, 3CaO ? SiO2, Al2O3 ? 3CaO i Al2O3 ? 3CaO ? Fe2O3) amb àrids
(sorra i grava formada per silicats, SiO2) i molta humitat (H2O). Barrejades amb aquests àrids apareixen les impureses que
poden entrar en joc en la reacció àlcali-àrid.
Quines millores en el procés hi afegiries per evitar que amb aquestes impureses el formigó es deteriori?
5 En realitat, la reacció àlcali-àrid són dues reaccions que passen simultàniament:
Reacció 1: Si–OH + OH- + Na+ " Si–O- + Na+ + H2O " Si–ONa + H2O
Reacció 2: Si–O–Si + 2 OH- " 2 Si–O- + H2O
S’aprecia la importància que té la presència dels ions OH-. Aquests ions procedeixen d’impureses que contenen hidròxid
de sodi, principalment, tot i que també d’hidròxid de potassi i de calci.
Quins gels i cristalls, dels que es descriuen al text, es formen amb aquests hidròxids presents entre les impureses
contingudes als àrids?
Activitats de
Competències
que s’avaluen
competències
B1-1. Reconèixer i utilitzar les B1-1.6. A partir d’un text
estratègies bàsiques de l’activitat científic, extreu i interpreta la
científica com: plantejar problemes, informació, argumenta amb rigor
Comunicació
formular hipòtesis, proposar models, i precisió utilitzant la 1
lingüística
elaborar estratègies de resolució de terminologia adient.
problemes i dissenys experimentals
i anàlisi dels resultats.
B1-1. Reconèixer i utilitzar les B1-1.1. Aplica habilitats
estratègies bàsiques de l’activitat necessàries per a la investigació
científica com: plantejar problemes, científica, plantejant preguntes,
formular hipòtesis, proposar models, identificant problemes, recollint
3i4
Competència elaborar estratègies de resolució de dades, dissenyant estratègies de
matemàtica i problemes i dissenys experimentals resolució de problemes utilitzant
competències i anàlisi dels resultats. models i lleis, revisant el procés i
bàsiques en ciència obtenint conclusions.
i tecnologia B3-2. Interpretar les reaccions B3-2.1. Interpreta una equació
químiques i resoldre problemes química en termes de quantitat
en què intervinguin reactius limitants, de matèria, massa, nombre 2i5
reactius impurs i el rendiment dels de partícules o volum per fer-hi
quals no sigui complet. càlculs estequiomètrics.
1 La primera que s’esmenta és la microscòpia electrònica 4 Rentar bé les sorres i les graves amb aigua abundosa
d’escombratge SEM. La segona, energies dispersives de abans d’entrar en contacte amb el ciment. Així
rajos X EDX. Les fotografies que es veuen són de SEM es minimitza la presència d’aquestes impureses.
2 Són productes, com s’indica en un dels paràgrafs. A més, 5 Gel tipus massiu, hidròxids de sodi i de potassi.
hi ha un títol que també ho indica. S’està analitzant Gel tipus esponja, hidròxids de calci.
el resultat de la reacció per veure com queda el formigó Gel parcialment recristal·litzat, hidròxid de potassi.
i el seu possible deteriorament per l’expansió
Cristalls tipus vareta, hidròxid de sodi.
dels cristalls o gels.
Cristalls tipus espasa, hidròxid de potassi.
3 Si a l’interior del formigó sorgeixen tensions expansives,
Cristalls tipus roseta, hidròxid de potassi i una mica
això posa en compromís les propietats mecàniques
d’hidròxid de sodi.
del formigó. Aquest pot perdre cohesió interna i la seva
principal propietat de resistència a la compressió.
Guió i recursos
de la unitat 5
5
PRESENTACIÓ
TERMODINÀMICA QUÍMICA
PRESENTACIÓ
La termodinàmica química és fonamental en l’estudi Comprovarem, però, que amb aquest principi no n’hi ha prou
de les reaccions, perquè permet predir si un procés serà per predir quins processos s’esdevindran de manera
possible o no. espontània i quins no. Després de definir el concepte entropia
Partint dels conceptes d’energia, calor i treball, adquirits i les seves implicacions, el segon principi permetrà valorar
en cursos anteriors, s’inicia l’estudi de la termodinàmica aquesta espontaneïtat.
química precisant el sistema termodinàmic i els processos La unitat s’acaba amb l’estudi dels combustibles
que pot experimentar. Per als casos més habituals, aprendrem i les implicacions socials i mediambientals del seu consum,
a calcular la calor i el treball del procés. amb la intenció de propiciar una actitud de responsabilitat
Seguim l’estudi amb el primer principi de la termodinàmica. social.
El concepte entalpia permetrà analitzar la majoria
dels processos des del punt de vista energètic.
Sistema termodinàmic Primer principi

Entalpia (H )
• Variables termodinàmiques • Energia interna (U )
DH = Qp
• Relació amb l’entorn • Calor (Q)
Equació termoquímica
• Treball (W )
DH > 0. Reacció endotèrmica
DU = Q + W
Sofreix DH < 0. Reacció exotèrmica
DU = QV
Processos termodinàmics Els

• Mode: reversible o irreversible estudia
Termodinàmica
• Tipus: isocòric, isobàric, isotèrmic,
adiabàtic
Especial
interès Segon principi Energia lliure de Gibbs (G)
• Entropia (S) DG = DH - T ? DS
DQ
DS = Equació termoquímica:
T
DSUnivers = DSSistema + DSEntorn DG < 0. Reacció espontània
Reacció de combustió
• Combustibles
• Efecte mediambiental
• Consum sostenible
5
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 1
LLEI DE HESS
L’entalpia de combustió de l’acetilè, C2H2 (g), és -1 300 kJ/mol i la de l’età, C2H6 (g), és -1 560 kJ. Amb aquestes
dades i l’entalpia de formació de l’aigua líquida, determina l’entalpia d’hidrogenació de l’acetilè a età.
Dada: DHfº H2O ( l ) = -285,8 kJ
En primer lloc, escrivim el procés de què volem conèixer la variació d’entalpia.
C2H2 ( g ) + 2 H2 ( g ) " C2H6 ( g ) DH = ?
Escrivim els processos de què coneixem la variació d’entalpia i els identifiquem amb una lletra:
kJ
A: 2 C2H2 (g) + 5 O2 (g) " 4 CO2 (g) + 2 H2O ( l ) DH A = 2 mol ? f-1 300 p = -2 600 kJ
mol
kJ
B: 2 C2H6 (g) + 7 O2 (g) " 4 CO2 (g) + 6 H2O ( l ) DH B = 2 mol ? f-1 560 p= -3 120 kJ
mol
DH C = 2 mol ? f-285,8 p = -571,6 kJ

kJ
C: 2 H2 (g) + O2 (g) " 2 H2O (l )
mol
El procés A inclou el C2H2 en els reactius, com en el procés que busquem. El procés B inclou el C2H6 en els reactius, mentre
que en el procés que busquem apareix en els productes. Sumem el procés A amb l’oposat de B. Cal tenir en compte que
en canviar de sentit el procés, la variació d’entalpia canvia de signe:
A: 2 C2H2 (g) + 5 O2 (g) " 4 CO2 (g) + 2 H2O ( l ) DH A = -2 600 kJ
-B: 4 CO2 (g) + 6 H2O ( l ) " 2 C2H6 (g) + 7 O2 (g) DH-B = + 3 120 kJ
A–B: 2 C2H2 (g) + 4 H2O ( l ) " 2 C2H6 (g) + 2 O2 (g) DH A–B = +520 kJ
Ja tenim l’acetilè entre els reactius i l’età entre els productes.
Si combinem A–B amb el doble del procés de formació de l’aigua, obtindrem el procés de què busquem la variació
d’entalpia. Tingues en compte que si una reacció es multiplica per un factor, la seva entalpia es multiplica pel mateix factor:
A–B: 2 C2H2 (g) + 4 H2O (l ) " 2 C2H6 (g) + 2 O2 (g) DH A–B = +520 kJ
2 C: 4 H2 (g) + 2 O2 (g) " 4 H2O (l) DH 2 C = 2 ? (- 571,6 kJ) = -1 143,2 kJ
A–B + 2 C: 2 C2H2 (g) + 4 H2 (g) " 2 C2H6 (g) DH A–B+2 C = -623,2 kJ
Hem obtingut la variació d’entalpia de la hidrogenació de 2 mol de C2H2. Per a un sol mol:
-623,2 kJ kJ
C2H2 (g) + 2 H2 (g) " C2H6 (g) DH = = -311,6
2 mol
ACTIVITATS
1 L’estany és un metall que crema en presència d’oxigen. 3 El sulfur d’hidrogen reacciona amb gas oxigen i dóna
Per donar SnO2 (s), l’entalpia de combustió de l’estany diòxid de sofre i aigua.
és -580,27 kJ/mol. Per la seva banda, el monòxid 2 H2S (g) + 3 O2 (g) " 2 SO2 (g) + 2 H2O ( l )
d’estany (sòlid) també sofreix una combustió de què DH = -1 123,6 kJ
l’entalpia és -294,56 kJ/mol. A partir d’aquestes Calcula l’entalpia estàndard de formació del sulfur
dades, determina l’entalpia estàndard de formació d’hidrogen. Dades: DHf0 H2O (l ) = -285,8 kJ/mol; DHf0
del SnO (s). SO2 (g) = -296,8 kJ/mol.
Solució: -285,71 kJ/mol Solució: -20,8 kJ/mol
2 En presència d’oxigen, l’acetilè, C2H2, crema; la seva 4 En el procés d’hidrogenació, l’acetilè transforma
entalpia de combustió és -1 300 kJ/mol. Amb aquesta el seu triple enllaç en un enllaç simple. Calcula
dada i les entalpies de formació que s’indiquen, l’entalpia d’hidrogenació de l’acetilè a partir
determina l’entalpia estàndard de formació de l’acetilè. de les entalpies d’enllaç següents:
Dada: DHf0 H2O ( l ) = -285,8 kJ; DHf0 CO2 (g) = -393,5 kJ DHenllaç C/C C-C C-H H-H
Solució: +227,2 kJ/mol
kJ/mol 837 348 412 436
Solució: -287 kJ/mol
DIA A DIA A L’AULA FÍSICA I QUÍMICA 1 BATXILLERAT Material fotocopiable © Grup Promotor / Santillana Educación, S. L.. 169
5
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 2
ESPONTANEÏTAT
Freqüentment, veiem que, en contacte amb l’aire, l’argent s’oxida i dóna òxid d’argent. L’entalpia estàndard
de formació de Ag2O (s) és -31,1 kJ/mol. Tenint en compte aquesta dada i el valor de les entropies estàndard
que s’indiquen, determina:
a) Si l’argent s’oxida de forma espontània a 25 °C.
b) A partir de quina temperatura l’argent s’oxida de forma espontània.
S0 a 25 °C Ag (s) O2 (g) Ag2O (s)

J/(K ? mol) 42,6 205,1 121,3

L’equació química de l’oxidació de l’argent és: 4 Ag (s) + O2 (g) " 2 Ag 2O (s)

0 0 0
L’espontaneïtat d’un procés ve donada per l’expressió: DGreacció = DH reacció - T ? DSreacció . El procés serà esponani si
DGreacció 1 0.
0
0 kJ
El DHreacció és el doble de l’entalpia de formació del Ag2O (s): DHreacció = 2 mol ? f-31,1
0
p = -62,2 kJ = -62,2 ? 10 3 J
mol
Calculem DSreacció: DSreacció = / Sproductes - / Sreactius
0 0 0
Resolem per a aquest cas, substituïm valors i calculem: DSreacció = 2 ? S 7 Ag2 O (s)A - %4 ? S 7 Ag (s)A + S 7O 2 (g)A/
0 0 0
J J J J
DSreacció = f 2 mol ? 121,3 p - f 4 mol ? 42,6 + 1 mol ? 205,1 p = -132,9
K ? mol K $ mol K ? mol K
0
a) Calculem DGreacció a 25 °C. Utilitzem les unitats adients perquè el resultat sigui coherent:
J
ó = -62,2 ? 10 J - _ 25 + 273,15i K ? _-132,9 i
0 3
DGreacci = -22,6 ? 10 3 J = -22,6 kJ
K
El procés és espontani a 25 °C perquè DGreacció 1 0.

0
b) Com que el procés és exotèrmic però la seva variació d’entropia és negativa, a temperatures altes pot deixar de ser
0
espontani. La temperatura límit és aquella que fa que DGreacció = 0.
0
0 0 DHreacció -62,2 ? 10 3 J
0 = DHreacció - T ? DS reacción & T =
0
= = 468 K = (195 + 273) K = 195 °C
DSreacció J
-132,9
K
A temperatures inferiors a 195 °C, l’argent s’oxida de forma espontània.
ACTIVITATS
1 La calç s’utilitza en construcció des d’època romana. La següent, determina per a quins valors de temperatura
calç viva és CaO i quan s’hi afegeix aigua es torna calç es produeix de forma espontània.
morta Ca(OH)2. Tenint en compte les dades indicades:
CO2 (g) C (s) CO (g)
a) Determina si la transformació de calç viva a calç
0
morta és un procés espontani a 25 °C. DH (kJ/mol)
f -393,5 0 -110,5
b) Valora si també serà espontani a qualsevol altra S0 J/(K ? mol) 213,7 5,7 197,7
temperatura.
CaO (s) + H2O (l ) " Ca(OH)2 (s) Solució: a temperatura superior a 707,1 °C
3 El BrCl (g) és un reactiu químic utilitzat per determinat
CaO (s) H2O (l) Ca(OH)2 (s)
quantitats petites de mercuri. Es pot descompondre en
0
DH f (kJ/mol) -634,9 -285,8 -985,2 Br2 (l ) i Cl2 (g). Determina si el BrCl és estable a 25 °C.
S0 J/(K ? mol) 38,1 69,9 83,4 Br2 (l) Cl2 (g) BrCl (g)
0
Solució: a) DG025 °C = -57,17 kJ; b) serà espontani DH (kJ/mol)
f 0 0 +14,6
a T < 2626 K
S0 J/(K ? mol) 152,2 223,7 240,1
2 En determinades condicions, el CO2 (g) reacciona amb
C (s) per donar CO (g). Utilitzant les dades de la taula Solució: no ho és.
5
MÉS PROBLEMES
FITXA 1
CÀLCUL DEL TREBALL I PRIMER PRINCIPI
DE LA TERMODINÀMICA
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
1 L’amoníac es condensa a -33 °C i té una calor latent de vaporització de 1 369 kJ/kg. Calcula la quantitat de calor
que entra en joc quan es condensen 2 mols d’amoníac. Interpreta el signe.
Dades: M(H) = 1,008; M(N) = 14,01
2 En un cilindre d’èmbol mòbil tenim 2 mols de gas amoníac a 27 °C. La pressió al cilindre és de 2 atmosferes.
A continuació, i sense variar la pressió, es duplica el volum. En un tercer pas, i sense variar el volum, la pressió
es redueix a la meitat.
a) Representa en un diagrama p‑V els diferents estats del sistema format pel gas amoníac.
b) Calcula el treball que fa el sistema en aquesta transformació. Interpreta el signe.
c) Dibuixa un procés que porti el gas amoníac des del seu estat inicial al mateix estat final descrit a l’enunciat,
però que suposi un treball diferent.
Dades 1 atm = 101 300 Pa
5
MÉS PROBLEMES
FITXA 1
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Calcula la variació d’energia interna que experimenta un sistema format per un mol d’aigua a 250 °C que es refreda
fins a 150 °C. Se suposa que la pressió és en tot moment d’1 atmosfera i que l’aigua es comporta com un gas ideal.
Interpreta el signe.
Dades: ce vapor aigua = 1 850 J/(kg K); R = 0,082 atm ? L/(mol ? K). M(H) = 1,008 u; M(O) = 16,00 u; 1 atm = 101 300 Pa
D’acord amb el primer principi de la termodinàmica: DU = Q + W .

Calculem la quantitat de calor que entra en joc en el procés: Q = m ? ce ? (t f - ti).
La massa d’1 mol de H2O: M(H2O) = 1,008 ? 2 + 16 = 18,016 g. Substituïm els valors tenint en compte les unitats. Recorda
que l’interval de temperatures té el mateix valor si s’expressen en °C o en K.
J
Q = 18,016 ? 10-3 kg ? 1859 ? (150 - 250) K = - 3,35 ? 10 3 J
kg ? K
Per calcular el treball d’expansió, utilitzem l’expressió: W = -p ? (Vf - Vi). Calculem el volum que ocupa el mol d’aigua
en cada cas.
? _250 + 273,15i K
atm ? L
1 mol ? 0,082
n ? R ? Ti mol ? K
En l’estat inicial: p ? V = n ? R ? T & Vi = = = 42,9 L
p 1 atm
? _150 + 273,15i K
atm ? L
1 mol ? 0,082
n ? R ? Tf mol ? K
En l’estat final: Vf = = = 34,7 L
p 1 atm
Calculem el treball d’expansió i l’expressem en unitats del SI.
101300 Pa 1 m3
W = -p ? (Vfi - V ) = -1 atm ? ? _34,7 - 42,9i L ? = 830,66 J
1 atm 1 000 L
La variació d’energia interna en el procés és:
DU = Q + W = -3350 J + 830,66 J = -2 510 J
PROBLEMES PROPOSATS
3 L’etanol, C2H5OH, bull a 78,4 °C. Calcula la variació d’energia interna d’un sistema format per 1 mol de vapor d’etanol
a 78,4 °C que es liqua i roman a aquesta temperatura. Se suposa que la pressió és en tot moment 1 atm i que el vapor
d’etanol es comporta com un gas ideal. Mentre l’etanol està en fase líquida, suposem que la seva densitat és 0,79 g/mL.
Dades: Lvap. etanol = 841 kJ/kg; R = 0,082 atm ? L/(mol ? K) M(H) = 1,008; M(O) = 16,00; M(C) = 12,01; 1 atm = 101 300 Pa
5
MÉS PROBLEMES
FITXA 2
L’ENTALPIA I LA CALOR DE REACCIÓ

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
La combustió d’un compost orgànic consisteix en la seva reacció amb gas oxigen; com a resultat s’obté diòxid
de carboni gas i aigua líquida i es desprèn una gran quantitat d’energia. L’entalpia de combustió de la glucosa,
C6H12O6, és -2 802,5 kJ/mol, mentre que l’entalpia de combustió de l’etanol, C2H5OH, és -1 366,8 kJ/mol.
Calcula l’entalpia del procés de fermentació en què la glucosa es converteix en etanol, desprenent diòxid de carboni.
Escrivim les equacions termoquímiques dels dos processos de combustió:

A: C6H12O6 (s) + 6 O2 (g) " 6 CO2 (g) + 6 H2O (l) DH = -2 802,5 kJ
B: C2H5OH (l) + 3 O2 (g) " 2 CO2 (g) + 3 H2O (l) DH = -1 366,8 kJ
Escrivim l’equació termoquímica del procés de fermentació de la glucosa:
C: C6H12O6 (s) " 2 C2H5OH (l) + 2 CO2 (g) DH = ?
D’acord amb la llei de Hess, podrem obtenir la variació d’entalpia del procés C si l’aconseguim expressar com a combinació
dels processos A i B.
En el procés C, la glucosa és a la part dels reactius, com en el procés A. Tanmateix, l’etanol forma part dels productes
del procés C, amb coeficient estequiomètric 2, i dels reactius en el procés B. Hem de girar el procés B i multiplicar‐lo per 2.
Com que la variació d’entalpia és una funció d’estat i una magnitud quantitativa, en invertir el procés, ha de canviar de signe,
i en multiplicar el procés per 2, s’ha de multiplicar per aquest mateix nombre:
-2 B: 4 CO2 (g) + 6 H2O (l) " 2 C2H5OH (l) + 6 O2 (g) DH = -2 (-1 366,8) kJ
Simplificant les substàncies que hi ha als reactius i als productes i operant:
A–2 B: C6H12O6 (s) " 2 CO2 (g) + 2 C2H5OH (l) DH = -68,9 kJ
Interpretació: la fermentació de la glucosa és un procés exotèrmic.
PROBLEMES PROPOSATS
4 El nitrit d’amoni, NH4NO2, es descompon amb facilitat i dóna N2 i H2O. El procés desprèn una quantitat d’energia
important, per la qual cosa s’utilitza per fabricar explosius. Calcula la quantitat d’energia que es desprèn per cada quilo
de NH4NO2 que explota.
Dades: DHf[NH4NO2 (s)] = -263,76 kJ/mol; DHf[H2O (l)] = -285,8 kJ/mol; M(N) = 14,01; M (O) = 16,00; M(H) = 1,008
5
MÉS PROBLEMES
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
5 El gas amoníac, NH3, reacciona amb oxigen i dóna monòxid de nitrogen, NO, gas i aigua, també en fase gas. En el procés,
es desprenen 226 kJ per cada mol d’amoníac que s’oxida. Calcula l’entalpia de formació de monòxid de nitrogen.
Interpreta el signe de les entalpies de formació de totes les susbtàncies que intervenen en aquest problema.
Dades: DHf[NH3 (g)] = -46,1 kJ/mol; DHf[H2O (g)] = -241,8 kJ/mol
6 Comprova que la calor latent de vaporització de l’aigua és Lvap = 2248,8 kJ/kg.

Dades: DHf[H2O (g)] = -241,8 kJ/mol; DHf[H2O (l)] = -285,8 kJ/mol; M (O) = 16,00; M (H) = 1,008
5
MÉS PROBLEMES
FITXA 3
ENTALPIA DE REACCIÓ I ENLLAÇ

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
L’età, C2H6, i l’etè, C2H4, es diferencien perquè, en un cas, els àtoms de C estan units mitjançant un enllaç senzill
i en l’altre mitjançant un doble enllaç. A partir de les dades que s’indiquen, determina l’entalpia mitjana dels enllaços
C-C i C=C.
Dades: DHf [C2H6 (g)] = -84,7 kJ/mol; DHf [C2H4 (g)] = 52,2 kJ/mol; DHf [C (g)] = 716,7 kJ/mol;
DHenllaç(C-H) = 412 kJ/mol; DHenllaç(H-H) = 436 kJ/mol
Com que ens donen l’entalpia de formació de l’età i l’etè i algunes entalpies d’enllaç, podem plantejar el procés
de formació de cadascun i relacionar‐lo amb les entalpies d’enllaç que hi intervenen.
Per a l’età: 2 C (s) + 3 H2 (g) " C2H6 (g) DH = -84,7 kJ
DHreacció = / Henllaços trencats - / H enllaços nous
Balanç dels enllaços a les substàncies:
2 C (s) 3 H2 (g) " C2H6 (g)
H H
Perquè es trenquin els enllaços ; ; 1 C-C
3 H-H H-C-C-H
al C (s), s’ha de passar a fase gas C (g). ; ; 6 C-H
H H
DHreacció = $2 ? DH 0f 7C (g)A + 3 ? Henllaç (H-H). - 76 ? Henllaç (C-H) + Henllaç (C-C)A
Aïllant l’energia d’enllaç entre carbonis, substituint valors i operant:

Henllaç (C-C) = 2 ? DH 0f 7C (g)A + 3 ? Henllaç (H-H) - 6 ? Henllaç (C-H) - DHreacció
kJ kJ kJ
Henllaç (C-C) = 2 mol ? 716,7 + 3 mol ? 436 - 6 mol ? 412 - (-84,7 kJ) = 354,1kJ
mol mol mol
Per a l’etè: 2 C (s) + 2 H2 (g) " C2H4 (g) DH = 52,2 kJ

DHreacció = / Henllaços trencats -/ H enllaços nous
2 C (s) 2 H2 (g) " C2H4 (g)
H H
Perquè es trenquin els enllaços S R 1 C-C
2 H-H C=C
al C (s), s’ha de passar a fase gas C (g). R S 4 C-H
H H
DHreacció = $2 ? DH 0f 7C (g)A + 2 ? Henllaç (H-H). - 74 ? Henllaç (C-H) + Henllaç (C=C)A
Aïllant l’energia d’enllaç doble entre carbonis, substituint valors i operant:

Henllaç (C=C) = 2 ? DH 0f 7C (g)A + 2 ? Henllaç (H-H) - 4 ? Henllaç (C-H) - DHreacció
kJ kJ kJ
Henllaç (C-C) = 2 mol ? 716,7 + 2 mol ? 436 - 4 mol ? 412 - 52,2 kJ = 605,2 kJ
mol mol mol
PROBLEMES PROPOSATS
7 Teòricamente, el benzè podria captar H2 i convertir‐se en hexà. Determina la quantitat d’energia necessària
per hidrogenar 10 mL de benzè a 25 °C. Interpreta el signe.
Dades: DHf [C6H6 (l)] = 49,1 kJ/mol; DHf [C6H12 (l)] = -156,3 kJ/mol; dbenzè = 0,87 g/mL; M(C) = 12,00; M(H) = 1,008
5
MÉS PROBLEMES
FITXA 3

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
8 Quan un àcid reacciona amb un hidròxid, es forma una sal i aigua. El procés s’anomena neutralització
i la seva estequiometria està determinada per la fórmula de l’àcid i l’hidròxid. Estudia de forma quantitativa
els processos de neutralització del NaOH i del Ba(OH)2 pel HCl i dedueix‐ne l’entalpia de neutralització entre els ions H+
i OH-.
Dades: D
Hf [H2O (l)] = -285,8 kJ/mol; DHf [NaOH (aq)] = -469,15 kJ/mol;
DHf [Ba(OH)2 (aq)] = -989,2 kJ/mol; DHf [HCl (aq)] = -167,2 kJ/mol; DHf [NaCl (aq)] = -407,3 kJ/mol;
DHf [BaCl2 (aq)] = -872,01 kJ/mol
9 El combustible conegut com a gas natural és gas metà en una proporció superior al 90%. Quan es crema, produeix
diòxid de carboni i aigua i desprèn una gran quantitat d’energia. Utilitzant dades d’entalpies d’enllaç, calcula l’entalpia
de combustió del metà. Compara el resultat amb la dada de DHcomb(CH4) = -890,8 kJ/mol i valora la diferència.
Entalpia d’enllaç C-H O=O C=O H-O

kJ/mol 412 496 743 463
5
MÉS PROBLEMES
FITXA 4
ESPONTANEÏTAT D’UN PROCÉS

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
El clorur de nitrosil (NOCl) és un gas que s’utilitza en la indústria farmacèutica pel seu elevat poder oxidant.
En determinades circumstàncies, es descompon i dóna monòxid de nitrogen, NO, i també gas clor. Tenint en compte
les dades que s’indiquen a sota:
a) Escriu l’equació química ajustada del procés de descomposició del clorur de nitrosil.
b) Determina si el clorur de nitrosil es descompon de forma espontània a 25 °C.
c) Estableix les condicions de temperatura en què és possible emmagatzemar NOCl sense por que es descompongui.
Substància ∆H0f (kJ/mol) S0 (J/(K ? mol))
NOCl 51,7 261,7
NO 90,2 210,8
Cl2 0 223,7
a) Equació química ajustada:

2 NOCl (g) " 2 NO (g) + Cl2 (g)
0 0 0
b) L’espontaneïtat d’un procés ve donada per l’expressió: DGreac. = DHreac. - T ? DSreac.. El procés serà espontani
. 1 0.
0
si DGreac
Calculem la variació d’entalpia: DHreacció = / H 0f productes - / H 0f reactius .
Resolem per a aquest cas, substituïm valors i calculem:
DHreacció = %2 $ DH 0f 7NO (g)A + DH 0f 7Cl 2 (g)A/ - 2 ? DH 0f 7NOCl (g)A
kJ kJ kJ 1 000 J
DHreacció = 2 mol ? 90,2 + 1 mol ? 0 - 2 mol ? 51,7 = 77,0 kJ = 77,0 kJ ? = 77 000 J
mol mol mol 1 kJ
Calculem la variació d’entropia: DSreacció = / Sproductes

0
- / Sreactius
0
Resolem per a aquest cas, substituïm valors i calculem

DSreacció = %2 ? DS 0 7NO (g)A + DS 0 7Cl 2 (g)A/ - 2 ? DS 0 7NOCl (g)A
J J J J
DSreacció = 2 mol ? 210,8 + 1 mol ? 223,7 - 2 mol ? 261,7 = 121,9
K ? mol K ? mol K ? mol K
Calculem la variació de l’energia lliure de Gibbs a 25 °C, 25 °C = (25 + 273) K = 298 K.

0 J
DGreac. = 77 000 J - 298 K ? 121,9 = 40 660 J
K
El procés no és espontani a 25 °C perquè DGreac
0
. 2 0.
c) El procés és endotèrmic, però la seva variació d’entropia és positiva. En conseqüència, si la temperatura és prou alta,
el procés podria arribar a ser espontani.
Per determinar les condicions d’emmagatzematge, calculem a partir de quina temperatura el procés de descomposició
0 0 0
del NOCl és espontani: DGreac. = DHreac. - T ? DSreac..
Aïllem T, substituïm valors i resolem suposant que la variació d’entalpia i d’entropia de la reacció no canvia
amb la temperatura:
0
DHreac. 77 000 J
T= 0
= = 632 K = 359 cC
DSreac. 121,9 J/K
El NOCl es pot emmagatzemar sense por que es descompongui espontàniament a qualsevol temperatura
inferior a 359 °C.
5
MÉS PROBLEMES
FITXA 4

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
10 El nitrat d’amoni, NH4NO3, s’utilitza com a adob pel seu alt contingut en nitrogen. En determinades circumstàncies,
es pot descompondre i donar nitrogen, aigua i oxigen. Tenint en compte les dades de la taula:
a) Escriu l’equació química ajustada del procés
de descomposició del nitrat d’amoni. Substància DH0f (kJ/mol) S0 (J/(K ? mol))
b) Determina si aquesta descomposició es produeix NH4NO3 (s) -365,6 151,1
de forma espontània a 25 °C.
N2 (g) 0 191,6
c) Estableix les condicions de temperatura en què
es podria emmagatzemar nitrat d’amoni sense por O2 (g) 0 205,1
que es descompongui.
H2O (l) -285,8 69,9
a)
b)
c)
5
MÉS PROBLEMES
FITXA 4

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
11 A la taula següent, es mostren les calors latents de fusió i ebullició de l’alcohol etílic i les temperatures a què tenen lloc
aquests processos. Si prenem 10 mL d’alcohol, calcula la variació d’entropia que experimentaria en el procés de fusió
i en el de vaporització. Analitza el signe de la variació d’entropia i la diferència en el valor d’aquesta.
Dada: detanol = 0,79 g/mL
Tfusió (°C) Lf (kJ/kg) Tebullició (°C) Lv (kJ/kg)
Etanol -114 105 78 846
12 El segon principi de la termodinàmica diu que un procés és espontani si augmenta l’entropia de l’univers. Utilitzant
els fluxos de calor entre el sistema i l’entorn, explica per què un procés exotèrmic, amb variació d’entropia positiva,
sempre és espontani mentre que un procés endotèrmic, amb variació d’entropia negativa, sempre és no espontani.
5
MÉS PROBLEMES
FITXA 5
REACCIONS DE COMBUSTIÓ
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Tot i que els mitjans de transport habituals usen gasolina, C8H18, o gasoil com a combustible, en els viatges espacials
se sol utilitzar un compost a base de nitrogen i hidrogen anomenat hidrazina, N2H4. La reacció de combustió també
és diferent perquè el comburent que s’utilitza per a la hidrazina és tetròxid de dinitrogen, N2O4, una substància
que es manté líquida a temperatura ambient. Com a resultat d’aquesta combustió, es produeix gas nitrogen i aigua.
Tenint en compte les dades que s’indiquen:
a) Escriu l’equació química ajustada del procés de combustió de la hidrazina. Compara‐la amb l’equació química
del procés de combustió de la gasolina. Analitza les substàncies que es produeixen en un cas i en l’altre.
b) Determina l’energia que es pot obtenir en la combustió d’1 kg d’hidrazina. Compara‐la amb la que s’obté amb 1 kg
de gasolina.
c) Sense tenir en compte el seu preu, valora quin dels dos combustibles és més rendible energèticament
i quin és més respectuós amb el medi ambient.
N2H4 (l) N2O4 (l) C8H18 (l) CO2 (g) H2O (l)
0
DH (kJ/mol)
f 50,6 -19,5 -250,1 -393,5 -285,8
Dades M(N) = 14,01 u; M(H) = 1,008; M(C) = 12,00

a) Combustió d’hidrazina: 2 N2H4 (l) + N2O4 (l) " 3 N2 (g) + 4 H2O (l)
Combustió de gasolina: 2 C8H18 (l) + 25 O2 (g) " 16 CO2 (g) + 18 H2O (l)
La gasolina necessita com a comburent O2, un gas, mentre que el comburent de la hidrazina és un líquid N2O4,
més fàcil de transportar als vehicles espacials. Com a resultat de la combustió de la gasolina, es produeix CO2,
un gas dels anomenats d’efecte hivernacle; mentre que el gas que es produeix en la combustió de la hidrazina, N2,
no ho és.
b) Combustió d’hidrazina:
DHcomb. = / H 0f prod. - / H 0f reac. = $3 ? DH 0f 7N 2 (g)A + 4 ? DH 0f 7H 2 O ( l )A. - $2 ? DH 0f 7N 2 H 4 ( l )A + DH 0f 7N 2 O 4 ( l )A.
+ 4 mol ? f-285,8 p - 2 mol ? 50,6 - 1 mol f-19,5 p = -1225 kJ

kJ kJ kJ kJ
DHcomb. = 3 mol ? 0
mol mol mol mol
En el procés intervenen 2 mols d’hidrazina. En calculem la massa molar, M(N2H4) = 14,01 ? 2 + 1,008 ? 4 = 32,05 g.
Establim els factors de conversió adients per calcular l’energia que s’allibera quan es crema 1 kg de combustible:
1000 g de N 2 H 4 1 mol de N 2 H 4 -1225 kJ kJ
? ? = -19 110
1kg de N 2 H 4 32,05 g de N 2 H 4 2 mol de N 2 H 4 kg
Combustió de gasolina:
DHcomb. = / H 0f prod. - / H 0f reac. = $16 ? DH 0f 7CO 2 (g)A + 18 ? DH 0f 7H 2 O ( l )A. - $2 ? DH 0f 7C8 H18 ( l )A + 25 ? DH 0f 7O 2 (g)A.
DHcomb. = 16 mol ? f-393,5 p + 18 mol ? f-285,8 p - 2 mol ? f-250,1 p - 25 mol ? 0

kJ kJ kJ kJ
= -10 940 kJ
mol mol mol mol
En el procés intervenen 2 mols de gasolina. En calculem la massa molar, M(C8H18) = 12,00 ? 8 + 1,008 ? 18 =114,1 g.
1000 g de C8 H18 1 mol de C8 H18 -10 940 kJ kJ
? ? = -47 900
1kg de C8 H18 114,1 g de C8 H18 2 mol de C8 H18 kg
D’1 kg d’hidrazina s’aconsegueix menys energia que d’1 kg de gasolina.
c) Sense tenir en compte el preu, la gasolina és més rendible que la hidrazina des del punt de vista energètic. El gas
que resulta de la combustió de la hidrazina, el N2, no causa problemes mediambientals. De la gasolina, es produeix CO2
que influeix en la quantitat de gasos d’efecte hivernacle presents a l’atmosfera.
5
MÉS PROBLEMES
FITXA 5
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
13 El carbó es pot utilitzar directament com a combustible. Però és molt més eficient convertir‐lo primer en syngas o gas
de síntesi, una mescla de gasos que resulta de fer reaccionar carbó amb vapor d’aigua. L’equació química del procés
és la següent:
C (s) + H2O (g) " CO (g) + H2 (g)
a) Calcula la composició del gas de síntesi que s’obté
quan reacciona 1 kg de carbó en aquestes CO (g) CO2 (g) H2O (l)
condicions. DHf0 (kJ/mol) -110,5 -393,5 -285,8
b) Calcula l’energia que es pot obtenir quan es cremi
tot el gas de síntesi obteningut en el pas anterior.
Dades M (C) = 12,00
14 Últimament, s’està proposant el bioetanol com a combustible alternatiu als derivats del petroli. Es tracta del compost
etanol que s’obté per fermentació de sucres que s’extreuen de vegetals com ara la canya de sucre o el blat de moro.
a) Escriu l’equació química corresponent al procés en què la glucosa, C6H12O6, es descompon per fermentació en etanol,
CH3-CH2OH, i diòxid de carboni. Utilitza les dades d’entalpia de formació de les substàncies per calcular la variació
d’entalpia del procés.
b) Escriu l’equació química del procés de combustió de l’etanol i calcula la quantitat d’energia que es pot obtenir
per combustió d’1 kg d’etanol. Sense tenir en compte el preu d’obtenir‐lo, compara el poder calorífic de l’etanol
amb el de la gasolina.
C6H12O6 (s) CH3-CH2OH (l) CO2 (g) H2O (l)
DHf0 (kJ/mol) -1273,3 -277,7 -393,5 -285,8
Dades: M(O) = 16,00; M(H) = 1,008 u; M(C) = 12,00
5
MÉS PROBLEMES
FITXA 5
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
15 Moltes organitzacions donen suport a utilitzar bioetanol, tot afirmant que és una font d’energia renovable
que no produeix un increment de l’efecte hivernacle, associat a les emissions de CO2.
a) Calcula la quantitat de CO2 que es produeix cada vegada que es crema 1 kg d’etanol.
b) Explica per què es pot afirmar que és una font d’energia renovable i que no produeix un increment de l’efecte hivernacle.
Dades: M(O) = 16,00; M(H) = 1,008 u; M(C) = 12,00
5
FITXA 1
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
L’amoníac es condensa a -33 °C i té una calor latent de vaporització de 1 369 kJ/kg. Calcula la quantitat de calor
1
que entra en joc quan es condensen 2 mols d’amoníac. Interpreta el signe.
Dades: M(H) = 1,008; M(N) = 14,01
Calculem la quantitat de calor que entra en joc en el procés: Q = m ? L v.
La massa d’1 mol de NH3: M(NH3) = 14,01 + 1,008 ? 3 = 17,034 g/mol.
? f-1369 p = -46,64 kJ
17,034 g de NH 3 1 kg kJ
Substituïm els valors tenint en compte les unitats: Q = 2 mol ? ?
1 mol 1000 g kg
Perquè l’amoníac condensi, el sistema ha d’alliberar calor. Per això, el signe de la calor latent i de la calor del procés és negatiu.
2 En un cilindre d’èmbol mòbil tenim 2 mols de gas amoníac a 27 °C. La pressió al cilindre és de 2 atmosferes.
A continuació, i sense variar la pressió, es duplica el volum. En un tercer pas, i sense variar el volum, la pressió
es redueix a la meitat.
a) Representa en un diagrama p‑V els diferents estats del sistema format pel gas amoníac.
b) Calcula el treball que fa el sistema en aquesta transformació. Interpreta el signe.
c) Dibuixa un procés que porti el gas amoníac des del seu estat inicial al mateix estat final descrit a l’enunciat,
però que suposi un treball diferent.
Dades 1 atm = 101 300 Pa
a) L’objectiu és p i V del gas en cada estat. Anem posant els resultats en una taula.
Calculem el volum que ocupen 2 mol d’amoníac en l’estat inicial. Utilitzem l’equació d’estat dels gasos ideals:
p?V = n? R ?T
Aïllem i substituïm els valors per a cada estat. La temperatura s’ha d’expressar en graus Kelvin. Estat inicial:
? _27 + 273,15i K
atm ? L
2 mol ? 0,082
n ? R ? Ta mol ? K
Va = = = 24,61 L
pa 2 atm
Estat següent, sense variar la pressió es duplica el volum:
Estat p (atm) V (L)
pb = pa i Vb = 2 ? Va = 2 ? 24,61 L = 49,22 L
a 2 24,61
Últim estat, sense variar el volum es redueix la pressió a la meitat:
1 1 b 2 49,22
pc = ? pb = ? 2 atm = 1 atm i Vc = Vb
2 2
p (atm) c 1 49,22
a b
2
c
1
V (L) p (atm)
24,61 49,22 a b
2
b) Calculem el treball en cada trànsit. És un treball d’expansió: W = -p ? _Vf - Vii.
Substituïm els valors i calculem. Expressem les magnituds en unitats del SI.
c
101 300 Pa 1m 3 1
W a"b = -2 atm ? ? _49,22 - 24,61i L ? = -4 986 J i Wb"c = 0 J
1 atm 1000 L
El treball total coincideix amb el treball en el pas a"b, perquè en el segon pas V (L)
el volum no varia. És un treball negatiu perquè el gas s’expandeix. 24,61 49,22
c) Un procés alternatiu que porti de l’estat inicial (a) al mateix estat final (c) amb un altre treball
pot ser el que es fa amb un primer pas, en què es redueix la pressió a la meitat sense variar
el volum, i un segon pas, amb una expansió a pressió constant fins que el volum es dupliqui.
5
FITXA 1
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Calcula la variació d’energia interna que experimenta un sistema format per un mol d’aigua a 250 °C que es refreda
fins a 150 °C. Se suposa que la pressió és en tot moment d’1 atmosfera i que l’aigua es comporta com un gas ideal.
Interpreta el signe.
Dades: ce vapor aigua = 1 850 J/(kg K); R = 0,082 atm ? L/(mol ? K). M(H) = 1,008 u; M(O) = 16,00 u; 1 atm = 101 300 Pa

Calculem la quantitat de calor que entra en joc en el procés: Q = m ? ce ? (t f - ti).
La massa d’1 mol de H2O: M(H2O) = 1,008 ? 2 + 16 = 18,016 g. Substituïm els valors tenint en compte les unitats. Recorda
que l’interval de temperatures té el mateix valor si s’expressen en °C o en K.
J
Q = 18,016 ? 10-3 kg ? 1859 ? (150 - 250) K = - 3,35 ? 10 3 J
kg ? K
Per calcular el treball d’expansió, utilitzem l’expressió: W = -p ? (Vf - Vi). Calculem el volum que ocupa el mol d’aigua
en cada cas.
? _250 + 273,15i K
atm ? L
1 mol ? 0,082
En l’estat inicial: n ? R ? Ti mol ? K
p ? V = n ? R ? T & Vi = = = 42,9 L
p 1 atm
? _150 + 273,15i K
atm ? L
1 mol ? 0,082
n ? R ? Tf mol ? K
En l’estat final: Vf = = = 34,7 L
p 1 atm

101300 Pa 1 m3
W = -p ? (Vfi - V ) = -1 atm ? ? _34,7 - 42,9i L ? = 830,66 J
1 atm 1 000 L
DU = Q + W = -3350 J + 830,66 J = -2 510 J
PROBLEMES PROPOSATS
3 L’etanol, C2H5OH, bull a 78,4 °C. Calcula la variació d’energia interna d’un sistema format per 1 mol de vapor d’etanol
a 78,4 °C que es liqua i roman a aquesta temperatura. Se suposa que la pressió en tot moment és 1 atm i que el vapor
d’etanol es comporta com un gas ideal. Mentre l’etanol està en fase líquida, suposem que la seva densitat és 0,79 g/mL.
Datos: Lvap. etanol = 841 kJ/kg; R = 0,082 atm ? L/(mol ? K) M(H) = 1,008; M(O) = 16,00; M(C) = 12,01; 1 atm = 101 300 Pa
Calculem la quantitat de calor que entra en joc en el procés de canvi d’estat: Q = m ? L v.
La massa d’1 mol de C2H5OH: M(C2H5OH) = 12,00 ? 2 + 1,008 ? 5 + 16,00 + 1,008 = 46,05 g/mol.
? f-841 p = -38 750 J

kg kJ
Substituïm els valors i, tenint en compte les unitats: Q = 1 mol ? 46,07 ? 10-3
mol kg
Per calcular el treball d’expansió, utilitzem l’expressió: W = -p ? _Vf - Vii.
? _78,4 + 273,15i K
atm ? L
1 mol ? $ 0,082
n ? R ? Ti mol ? K
En fase gas: pi ? Vi = n ? R ? T & Vi = = = 28,83 L
p 1 atm
m m 46,05 g
En fase líquida: d= & Vf = = = 58,32 mL
V d 0,79 g /mL
101 300 Pa 1 m3
W = -p ? (Vfi - V ) = -1 atm ? ? (58,32 ? 10-3 - 28,83) L ? = 2 914,6 J
1 atm 1 000 L
DU = Q + W = -38 750 J + 2915 J = -35 835 J
5
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
La combustió d’un compost orgànic consisteix en la seva reacció amb gas oxigen; com a resultat s’obté diòxid
de carboni gas i aigua líquida i es desprèn una gran quantitat d’energia. L’entalpia de combustió de la glucosa,
C6H12O6, és -2 802,5 kJ/mol, mentre que l’entalpia de combustió de l’etanol, C2H5OH, és -1 366,8 kJ/mol.
Calcula l’entalpia del procés de fermentació en què la glucosa es converteix en etanol, desprenent diòxid de carboni.
Escrivim les equacions termoquímiques dels dos processos de combustió:

B: C2H5OH (l) + 3 O2 (g) " 2 CO2 (g) + 3 H2O (l) DH = -1 366,8 kJ
Escrivim l’equació termoquímica del procés de fermentació de la glucosa:
C: C6H12O6 (s) " 2 C2H5OH (l) + 2 CO2 (g) DH = ?
D’acord amb la llei de Hess, podrem obtenir la variació d’entalpia del procés C si l’aconseguim expressar com a combinació
dels processos A i B.
En el procés C, la glucosa és a la part dels reactius, com en el procés A. Tanmateix, l’etanol forma part dels productes
del procés C, amb coeficient estequiomètric 2, i dels reactius en el procés B. Hem de girar el procés B i multiplicar‐lo per 2.
Com que la variació d’entalpia és una funció d’estat i una magnitud quantitativa, en invertir el procés, ha de canviar de signe,
i en multiplicar el procés per 2, s’ha de multiplicar per aquest mateix nombre:
-2 B: 4 CO2 (g) + 6 H2O (l) " 2 C2H5OH (l) + 6 O2 (g) DH = -2 (-1 366,8) kJ
Simplificant les substàncies que hi ha als reactius i als productes i operant:
A–2 B: C6H12O6 (s) " 2 CO2 (g) + 2 C2H5OH (l) DH = -68,9 kJ
Interpretació: la fermentació de la glucosa és un procés exotèrmic.
PROBLEMES PROPOSATS
4 El nitrit d’amoni, NH4NO2, es descompon amb facilitat i dóna N2 i H2O. El procés desprèn una quantitat d’energia
important, per la qual cosa s’utilitza per fabricar explosius. Calcula la quantitat d’energia que es desprèn per cada quilo
de NH4NO2 que explota.
Dades: DHf[NH4NO2 (s)] = -263,76 kJ/mol; DHf[H2O (l)] = -285,8 kJ/mol; M(N) = 14,01; M (O) = 16,00; M(H) = 1,008
Escrivim l’equació química ajustada: NH4NO2 (s) " N2 (g) + 2 H2O (l)
Com que l’entalpia és una funció d’estat: DHreacció = / H 0f productes - / H 0f reactius .
Substituïm els valors de les entalpies de formació de cada substància multiplicada pel seu coeficient estequiomètric.
El N2 (g) és una substància simple, per la qual cosa la seva entalpia de formació estàndard és nul·la:
DHreacció = / H 0f productes - / H 0f reactius = %DH 0f 7N 2 (g)A + 2 ? DH 0f 7H 2 O ( l )A/ - DH 0f 7NH 4 NO 2 (s)A

kJ kJ kJ
DHreacció = 1 mol ? f 0 p + 2 mol ? f-285,8 p - 1 mol ? f-263,76 p = -307,84 kJ
mol mol mol
La reacció s’ha ajustat per a la descomposició d’1 mol de nitrit d’amoni. Per tant, la DH calculada representa l’energia que s’allibera
quan es descompon 1 mol.
kJ
DHreacció = -307,84
mol
Per calcular l’energia que s’allibera per cada quilo de nitrit d’amoni, hem de calcular‐ne la massa molar i, després, establir el factor
de conversió adient. Massa molar de NH4NO2:
M(NH4NO2) = 14,01 + 1,008 ? 4 + 14,01 + 16,00 ? 2 = 64,05 g/mol
kJ 1 mol kJ
DHreacció = -307,84 ? = -4 806,1
mol 64,05 ? 10-3 kg kg
5
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
5 El gas amoníac, NH3, reacciona amb oxigen i dóna monòxid de nitrogen, NO, gas i aigua, també en fase gas. En el procés,
es desprenen 226 kJ per cada mol d’amoníac que s’oxida. Calcula l’entalpia de formació de monòxid de nitrogen.
Interpreta el signe de les entalpies de formació de totes les susbtàncies que intervenen en aquest problema.
Dades: DHf[NH3 (g)] = -46,1 kJ/mol; DHf[H2O (g)] = -241,8 kJ/mol
Escrivim l’equació química ajustada del procés que s’indica:
4 NH3 (g) + 5 O2 (g) " 4 NO (g) + 6 H2O (g)
Per ajustar el procés amb els nombres enters més petits, el coeficient estequiomètric del NH3 ha de ser 4. La variació d’entalpia
que hem d’escriure en aquesta equació termoquímica ha de ser, per tant, quatre vegades el valor de l’energia que es desprèn
per cada mol d’amoníac que s’oxida. El signe de la variació d’entalpia ha de ser negatiu perquè és energia alliberada.
4 NH3 (g) + 5 O2 (g) " 4 NO (g) + 6 H2O (g) DHreacció = 4 ? (-226 kJ) = -904 kJ
Podem calcular l’entalpia de formació d’una de les substàncies que participen en el procés, NO, si coneixem la variació d’entalpia
del procés i l’entalpia de formació de la resta de substàncies:
DHreacció = / H 0f productes - / H 0f reactius
DHreacció = %4 ? DH 0f 7NO (g)A + 6 ? DH 0f 7H 2 O (g)A/ - %4 ? DH 0f 7NH 3 (g)A + 5 ? DH 0f 7O 2 (g)A/
DHreacció + 4 ? DH 0f 7NH 3 (g)A + 5 ? DH 0f 7O 2 (g)A - 6 ? DH 0f 7H 2 O (g)A

DH 0f 7NO (g)A =
4
Substituïm valors i operem:
-904 kJ + 4 mol ? f-46,1 p + 5 mol ? f 0 p - 6 mol ? f-241,8 p

kJ kJ kJ
DH 0f 7NO (g)A =
mol mol mol kJ
= 90,6
4 mol mol
6 Comprova que la calor latent de vaporització de l’aigua és Lvap = 2248,8 kJ/kg.

Dades: DHf[H2O (g)] = -241,8 kJ/mol; DHf[H2O (l)] = -285,8 kJ/mol; M (O) = 16,00; M (H) = 1,008
Escrivim l’equació termoquímica del procés de vaporització de l’aigua:
H2O (l) " H2O (g) ∆H = ?
kJ kJ kJ
DHreacció = DH 0f 7H 2 O (g)A - DH 0f 7H 2 O ( l )A = e-241,8 o - e-285,8 o = 44
mol mol mol
Calculem la massa molar de l’aigua per expressar‐ho en les unitats de la dada que s’aporta a l’enunciat:
M(H2O) = 1,008 ? 2 + 16,00 = 18,016 g/mol
kJ 1 mol kJ
DHreacció = 44 ? = 2 442
mol 18,016 ? 10-3 kg kg
5
FITXA 3

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
L’età, C2H6, i l’etè, C2H4, es diferencien perquè, en un cas, els àtoms de C estan units mitjançant un enllaç senzill
i en l’altre mitjançant un doble enllaç. A partir de les dades que s’indiquen, determina l’entalpia mitjana dels enllaços
C-C i C=C.
Dades: DHf [C2H6 (g)] = -84,7 kJ/mol; DHf [C2H4 (g)] = 52,2 kJ/mol; DHf [C (g)] = 716,7 kJ/mol;
DHenllaç(C-H) = 412 kJ/mol; DHenllaç(H-H) = 436 kJ/mol
Com que ens donen l’entalpia de formació de l’età i l’etè i algunes entalpies d’enllaç, podem plantejar el procés
de formació de cadascun i relacionar‐lo amb les entalpies d’enllaç que hi intervenen.
Per a l’età: 2 C (s) + 3 H2 (g) " C2H6 (g) DH = -84,7 kJ
DHreacció = / Henllaços trencats - / H enllaços nous
2 C (s) 3 H2 (g) " C2H6 (g)
H H
Perquè es trenquin els enllaços ; ; 1 C-C
3 H-H H-C-C-H
al C (s), s’ha de passar a fase gas C (g). ; ; 6 C-H
H H
DHreacció = $2 ? DH 0f 7C (g)A + 3 ? Henllaç (H-H). - 76 ? Henllaç (C-H) + Henllaç (C-C)A
Aïllant l’energia d’enllaç entre carbonis, substituint valors i operant:

Henllaç (C-C) = 2 ? DH 0f 7C (g)A + 3 ? Henllaç (H-H) - 6 ? Henllaç (C-H) - DHreacció
kJ kJ kJ
Henllaç (C-C) = 2 mol ? 716,7 + 3 mol ? 436 - 6 mol ? 412 - (-84,7 kJ) = 354,1kJ
mol mol mol
Per a l’etè: 2 C (s) + 2 H2 (g) " C2H4 (g) DH = 52,2 kJ

2 C (s) 2 H2 (g) " C2H4 (g)
H H
Perquè es trenquin els enllaços S R 1 C-C
2 H-H C=C
al C (s), s’ha de passar a fase gas C (g). R S 4 C-H
H H
DHreacció = $2 ? DH 0f 7C (g)A + 2 ? Henllaç (H-H). - 74 ? Henllaç (C-H) + Henllaç (C=C)A
Aïllant l’energia d’enllaç doble entre carbonis, substituint valors i operant:

Henllaç (C=C) = 2 ? DH 0f 7C (g)A + 2 ? Henllaç (H-H) - 4 ? Henllaç (C-H) - DHreacció
kJ kJ kJ
Henllaç (C-C) = 2 mol ? 716,7 + 2 mol ? 436 - 4 mol ? 412 - 52,2 kJ = 605,2 kJ
mol mol mol
PROBLEMES PROPOSATS
7 Teòricamente, el benzè podria captar H2 i convertir‐se en hexà. Determina la quantitat d’energia necessària
per hidrogenar 10 mL de benzè a 25 °C. Interpreta el signe.
5
FITXA 3

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
7 Teòricament, el benzè podria captar H2 i convertir‐se en hexà. Determina la quantitat d’energia necessària per hidrogenar
10 mL de benzè a 25 °C. Interpreta el signe.
Escrivim l’equación química ajustada i en calculem l’entalpia:
C6H6 (l) + 3 H2 (g) " C6H12 (l)
DHreacció = / H 0f productes - / H 0f reactius = DH 0f 7C 6 H12 ( l )A - %DH 0f 7C 6 H 6 ( l )A + 3 ? DH 0f 7H2 (g)A/
Substituïm valors i calculem:
kJ kJ kJ kJ
DHreacció = e-156,3 o - e 49,1 + 3?0 o = -205,4
mol mol mol mol
La variació d’entalpia negativa indica que cada vegada que s’hidrogena 1 mol de benzè per transformar‐lo en ciclohexà es desprenen
205,4 kJ.
Utilitzem la dada de la densitat:
0,87 g
10 mL ? = 8,7 g de benzè
1 mL
Calculem la massa molar del benzè i la utilitzem com a factor de conversió:
M(C6H6) = 12,00 ? 6 + 1,008 ? 6 = 78,05 g/mol
1 mol kJ
8,7 g ? ? (-205,4) = -22,89 kJ
78,05 g mol
En la hidrogenació de 10 mL de benzè es desprenen 22,89 kJ.
8 Quan un àcid reacciona amb un hidròxid, es forma una sal i aigua. El procés s’anomena neutralització
i la seva estequiometria està determinada per la fórmula de l’àcid i l’hidròxid. Estudia de forma quantitativa
els processos de neutralització del NaOH i del Ba(OH)2 pel HCl i dedueix‐ne l’entalpia de neutralització entre els ions H+
i OH-.
Dades: D
Hf [H2O (l)] = -285,8 kJ/mol; DHf [NaOH (aq)] = -469,15 kJ/mol;
DHf [Ba(OH)2 (aq)] = -989,2 kJ/mol; DHf [HCl (aq)] = -167,2 kJ/mol; DHf [NaCl (aq)] = -407,3 kJ/mol;
DHf [BaCl2 (aq)] = -872,01 kJ/mol.
Escrivim l’equació química ajustada per a cada procés i en determinem la variació d’entalpia:
• Per a la neutralització del NaOH:
NaOH (aq) + HCl (aq) " NaCl (aq) + H2O (l)

DHreacció = %DH 0f 7NaCl (aq)A + DH 0f 7H 2 O ( l )A/ - %DH 0f 7NaOH (aq)A + DH 0f 7HCl (aq)A/

kJ kJ kJ kJ kJ
DHreacció = e-407,3 - 285,8 o - e-469,15 - 167,2 o = -56,75
mol mol mol mol mol
• Per a la neutralització del Ba(OH)2:
Ba(OH)2 (aq) + 2 HCl (aq) " BaCl2 (aq) + 2 H2O (l)
DHreacció = %DH 0f 7BaCl 2 (aq)A + 2 ? DH 0f 7H 2 O ( l )A/ - %DH 0f 7Ba (OH) 2 (aq)A + 2 ? DH 0f 7HCl (aq)A/

kJ kJ kJ kJ kJ
DHreacció = e-872,01 - 2 ? 285,8 o - e-989,2 - 2 ? 167,2 o = -120,01
mol mol mol mol mol
5
FITXA 3

Nom: Curs: Data:
L’entalpia de neutralització del Ba(OH)2 pel HCl és aproximadament el doble que la del NaOH. Això és conseqüència
de l’estequiometria dels compostos.
• En el cas del NaOH, es produeix: OH- + H+ " H2O.
• En el cas del Ba(OH)2, es produeix: 2 OH- + 2 H+ " 2 H2O.
9 El combustible conegut com a gas natural és gas metà en una proporció superior al 90%. Quan es crema, produeix
diòxid de carboni i aigua i desprèn una gran quantitat d’energia. Utilitzant dades d’entalpies d’enllaç, calcula l’entalpia
de combustió del metà. Compara el resultat amb la dada de DHcomb(CH4) = -890,8 kJ/mol i valora la diferència.
Entalpia d’enllaç C-H O=O C=O H-O

kJ/mol 412 496 743 463
Escrivim l’equació química ajustada del procés descrit:

CH4 (g) + 2 O2 (g) " CO2 (g) + 2 H2O (l)
CH4 O2 " CO2 2 H2O

4 C-H 2 O=O 2 C=O 4 H-O
DHreacció = #4 ? DHe [C-H] + 2 ? DHe [O=O]- - #2 ? DHe [C=O] + 4 ? DHe [H-O]-
Substituïm valors i calculem: DHreacció = (4 ? 412 kJ + 2 ? 496 kJ) - (2 ? 743 kJ + 4 ? 463 kJ) = -698 kJ .
El resultat no coincideix exactament amb el valor de l’entalpia de combustió del metà:
• L’aigua queda en fase líquida. Hi ha enllaços entre les molècules que no hem considerat.
• Les energies d’enllaç són valors mitjans per al mateix enllaç en diferents compostos.
5
FITXA 4

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
El clorur de nitrosil (NOCl) és un gas que s’utilitza en la indústria farmacèutica pel seu elevat poder oxidant.
En determinades circumstàncies, es descompon i dóna monòxid de nitrogen, NO, i també gas clor. Tenint en compte
les dades que s’indiquen a sota:
a) Escriu l’equació química ajustada del procés de descomposició del clorur de nitrosil.
b) Determina si el clorur de nitrosil es descompon de forma espontània a 25 °C.
c) Estableix les condicions de temperatura en què és possible emmagatzemar NOCl sense por que es descompongui.
Substància ∆H0f (kJ/mol) S0 (J/(K ? mol))
NOCl 51,7 261,7
NO 90,2 210,8
Cl2 0 223,7

2 NOCl (g) " 2 NO (g) + Cl2 (g)
0 0 0
b) L’espontaneïtat d’un procés ve donada per l’expressió: DGreac. = DHreac. - T ? DSreac.. El procés serà espontani
. 1 0.
0
si DGreac
Calculem la variació d’entalpia: DHreacció = / H 0f productes - / H 0f reactius .
DHreacció = %2 $ DH 0f 7NO (g)A + DH 0f 7Cl 2 (g)A/ - 2 ? DH 0f 7NOCl (g)A
kJ kJ kJ 1 000 J
DHreacció = 2 mol ? 90,2 + 1 mol ? 0 - 2 mol ? 51,7 = 77,0 kJ = 77,0 kJ ? = 77 000 J
mol mol mol 1 kJ
Calculem la variació d’entropia: DSreacció = / Sproductes

0
- / Sreactius
0
Resolem per a aquest cas, substituïm valors i calculem

DSreacció = %2 ? DS 0 7NO (g)A + DS 0 7Cl 2 (g)A/ - 2 ? DS 0 7NOCl (g)A
J J J J
DSreacció = 2 mol ? 210,8 + 1 mol ? 223,7 - 2 mol ? 261,7 = 121,9
K ? mol K ? mol K ? mol K
Calculem la variació de l’energia lliure de Gibbs a 25 °C, 25 °C = (25 + 273) K = 298 K.

0 J
DGreac. = 77 000 J - 298 K ? 121,9 = 40 660 J
K
El procés no és espontani a 25 °C perquè DGreac
0
. 2 0.
c) El procés és endotèrmic, però la seva variació d’entropia és positiva. En conseqüència, si la temperatura és prou alta,
el procés podria arribar a ser espontani.
Per determinar les condicions d’emmagatzematge, calculem a partir de quina temperatura el procés de descomposició
0 0 0
del NOCl és espontani: DGreac. = DHreac. - T ? DSreac..
Aïllem T, substituïm valors i resolem suposant que la variació d’entalpia i d’entropia de la reacció no canvia
amb la temperatura:
0
DHreac. 77 000 J
T= 0
= = 632 K = 359 cC
DSreac. 121,9 J/K
El NOCl es pot emmagatzemar sense por que es descompongui espontàniament a qualsevol temperatura
inferior a 359 °C.
5
FITXA 4

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
10 El nitrat d’amoni, NH4NO3, s’utilitza com a adob pel seu alt contingut en nitrogen. En determinades circumstàncies,
es pot descompondre i donar nitrogen, aigua i oxigen. Tenint en compte les dades de la taula:
a) Escriu l’equació química ajustada del procés
de descomposició del nitrat d’amoni. Substància DH0f (kJ/mol) S0 (J/(K ? mol))
b) Determina si aquesta descomposició es produeix NH4NO3 (s) -365,6 151,1
de forma espontània a 25 °C.
N2 (g) 0 191,6
c) Estableix les condicions de temperatura en què
es podria emmagatzemar nitrat d’amoni sense por O2 (g) 0 205,1
que es descompongui.
H2O (l) -285,8 69,9
2 NH4NO3 (s) " 2 N2 (g) + 4 H2O (l) + O2 (g)
0
b) L’espontaneïtat d’un procés ve donada per l’expressió: DGreacció = DH 0reacció - T ? DSreacci
0
ó. El procés serà espontani
si DGreacció 1 0.
0
Calculem la variació d’entalpia, DHreacció = / H 0f productes - / H 0f reactius .Resolem per a aquest cas, substituïm valors i calculem:
DHreacció = %2 ? DH 0f 7N 2 (g)A + 4 ? DH 0f 7H 2 O ( l )A + DH 0f 7O 2 (g)A/ - 2 ? DH 0f 7NH 4 NO 3 (s)A
kJ kJ kJ kJ
DHreacció = 2 mol ? 0 + 4 mol ? f-285,8 p + 1 mol ? 0 - 2 mol ? f-365,6 p = -412 000 J
mol mol mol mol
Calculem la variació d’entropia, DSreacció = / S 0productes - / S 0reactius . Resolem per a aquest cas, substituïm valors i calculem:
DSreacció = %2 ? DS 0 7N 2 (g)A + 4 ? DS 0 7H 2 O ( l )A + DS 0 7O 2 (g)A/ - 2 ? DS 0 7NH 4 NO 3 (s)A
J J J J
DSreacció = 2 mol ? 191,6 + 4 mol ? 69,9 + 1 mol ? 205,1 - f 2 mol ? 151,1 p
K ? mol K ? mol K ? mol K ? mol
J
DSreacció = 565,7
K
0
Calculem DGreacci ó a 25 °C = (25 + 273) K = 298 K. Utilitzem les unitats adients perquè el resultat sigui coherent:
0 J
DGreacci ó = -412 000 J - 298 K ? 565,7 = - 581 000 J
K
ó 1 0 .
0
El procés és espontani a 25 °C perquè DGreacci
c) Com que el procés és exotèrmic i té una variació d’entalpia positiva, serà espontani a qualsevol temperatura. Per tant, el nitrat
d’amoni es descompondrà espontàniament sigui quina sigui la temperatura a què s’emmagatzemi.
5
FITXA 4

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
11 A la taula següent, es mostren les calors latents de fusió i ebullició de l’alcohol etílic i les temperatures a què tenen lloc
aquests processos. Si prenem 10 mL d’alcohol, calcula la variació d’entropia que experimentaria en el procés de fusió
i en el de vaporització. Analitza el signe de la variació d’entropia i la diferència en el valor d’aquesta.
Dada: detanol = 0,79 g/mL
Tfusió (°C) Lf (kJ/kg) Tebullició (°C) Lv (kJ/kg)
Etanol -114 105 78 846
Q
Per a un procés a temperatura constant, DS = .
T
Hem de calcular la calor en cada procés. Com que les dades de calor latent venen donades per kg, hem de calcular la massa a què
corresponen els 10 mL d’alcohol. Utilitzem la dada de la densitat com a factor de conversió:
0,79 g
10 mL ? = 7,9 g
1 mL
Q fus. m ? L fus.
• Variació d’entropia en la fusió: DS fus. = =
T T
Substituïm valors i calculem. Hem d’utilitzar unitats coherents:
kJ
7,9 ? 10-3 kg ? 105
kg J
DS fus. = = 5,21
(-114 + 273,15) K K
Q vap. m ? L vap.
• Variació d’entropia en l’ebullició (vaporització): DS vap. = =
T T
Substituïm valors i calculem. Hem d’utilitzar unitats coherents:
kJ
7,9 ? 10-3 kg ? 846
kg J
DS vap. = = 19,03
(78 + 273,15) K K
Tant la fusió com l’ebullició són canvis d’estat progressius. Són processos endotèrmics; per tant, la calor és positiva i la variació
d’entropia, positiva. La vaporització suposa una variació d’entropia més gran que la fusió perquè en fase gas les molècules han perdut
tota força d’unió entre elles.
12 El segon principi de la termodinàmica diu que un procés és espontani si augmenta l’entropia de l’univers. Utilitzant
els fluxos de calor entre el sistema i l’entorn, explica per què un procés exotèrmic, amb variació d’entropia positiva,
sempre és espontani mentre que un procés endotèrmic, amb variació d’entropia negativa, sempre és no espontani.
La variació d’entropia de l’univers és la suma de la variació d’entropia del sistema més la de l’entorn:
DSunivers = DSsistema + DSentorn
Procés exotèrmic: El sistema cedeix calor a l’entorn, la qual cosa
fa que augmenti l’entropia de l’entorn. Si a més augmenta l’entropia
del sistema, l’entropia de l’univers augmenta i el procés sempre és
augment
d’entropia de disminució
espontani.
l’entorn d’entropia de Procés endotèrmic. El sistema absorbeix calor de l’entorn, la qual
l’entorn
cosa fa que disminueixi l’entropia de l’entorn. Si a més disminueix
l’entorpia del sistema, l’entropia de l’univers també disminueix i el
calor calor procés mai no serà espontani.
cedida absorbida
a l’entorn de l’entorn
Procés Procés
exotèrmic endotèrmic
5
FITXA 5
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Tot i que els mitjans de transport habituals usen gasolina, C8H18, o gasoil com a combustible, en els viatges espacials
se sol utilitzar un compost a base de nitrogen i hidrogen anomenat hidrazina, N2H4. La reacció de combustió també
és diferent perquè el comburent que s’utilitza per a la hidrazina és tetròxid de dinitrogen, N2O4, una substància
que es manté líquida a temperatura ambient. Com a resultat d’aquesta combustió, es produeix gas nitrogen i aigua.
Tenint en compte les dades que s’indiquen:
a) Escriu l’equació química ajustada del procés de combustió de la hidrazina. Compara‐la amb l’equació química
del procés de combustió de la gasolina. Analitza les substàncies que es produeixen en un cas i en l’altre.
b) Determina l’energia que es pot obtenir en la combustió d’1 kg d’hidrazina. Compara‐la amb la que s’obté amb 1 kg
de gasolina.
c) Sense tenir en compte el seu preu, valora quin dels dos combustibles és més rendible energèticament
i quin és més respectuós amb el medi ambient.
N2H4 (l) N2O4 (l) C8H18 (l) CO2 (g) H2O (l)
0
DH (kJ/mol)
f 50,6 -19,5 -250,1 -393,5 -285,8
Dades M(N) = 14,01 u; M(H) = 1,008; M(C) = 12,00

a) Combustió d’hidrazina: 2 N2H4 (l) + N2O4 (l) " 3 N2 (g) + 4 H2O (l)
Combustió de gasolina: 2 C8H18 (l) + 25 O2 (g) " 16 CO2 (g) + 18 H2O (l)
La gasolina necessita com a comburent O2, un gas, mentre que el comburent de la hidrazina és un líquid N2O4,
més fàcil de transportar als vehicles espacials. Com a resultat de la combustió de la gasolina, es produeix CO2,
un gas dels anomenats d’efecte hivernacle; mentre que el gas que es produeix en la combustió de la hidrazina, N2,
no ho és.
b) Combustió d’hidrazina:
DHcomb. = / H 0f prod. - / H 0f reac. = $3 ? DH 0f 7N 2 (g)A + 4 ? DH 0f 7H 2 O ( l )A. - $2 ? DH 0f 7N 2 H 4 ( l )A + DH 0f 7N 2 O 4 ( l )A.
+ 4 mol ? f-285,8 p - 2 mol ? 50,6 - 1 mol f-19,5 p = -1225 kJ

kJ kJ kJ kJ
DHcomb. = 3 mol ? 0
mol mol mol mol
En el procés intervenen 2 mols d’hidrazina. En calculem la massa molar, M(N2H4) = 14,01 ? 2 + 1,008 ? 4 = 32,05 g.
1000 g de N 2 H 4 1 mol de N 2 H 4 -1225 kJ kJ
? ? = -19 110
1kg de N 2 H 4 32,05 g de N 2 H 4 2 mol de N 2 H 4 kg
Combustió de gasolina:
DHcomb. = / H 0f prod. - / H 0f reac. = $16 ? DH 0f 7CO 2 (g)A + 18 ? DH 0f 7H 2 O ( l )A. - $2 ? DH 0f 7C8 H18 ( l )A + 25 ? DH 0f 7O 2 (g)A.
DHcomb. = 16 mol ? f-393,5 p + 18 mol ? f-285,8 p - 2 mol ? f-250,1 p - 25 mol ? 0

kJ kJ kJ kJ
= -10 940 kJ
mol mol mol mol
En el procés intervenen 2 mols de gasolina. En calculem la massa molar, M(C8H18) = 12,00 ? 8 + 1,008 ? 18 =114,1 g.
1000 g de C8 H18 1 mol de C8 H18 -10 940 kJ kJ
? ? = -47 900
1kg de C8 H18 114,1 g de C8 H18 2 mol de C8 H18 kg
D’1 kg d’hidrazina s’aconsegueix menys energia que d’1 kg de gasolina.
c) Sense tenir en compte el preu, la gasolina és més rendible que la hidrazina des del punt de vista energètic. El gas
que resulta de la combustió de la hidrazina, el N2, no causa problemes mediambientals. De la gasolina, es produeix CO2
que influeix en la quantitat de gasos d’efecte hivernacle presents a l’atmosfera.
5
FITXA 5
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
13 El carbó es pot utilitzar directament com a combustible. Però és molt més eficient convertir‐lo primer en syngas o gas
de síntesi, una mescla de gasos que resulta de fer reaccionar carbó amb vapor d’aigua. L’equació química del procés
és la següent:
C (s) + H2O (g) " CO (g) + H2 (g)
a) Calcula la composició del gas de síntesi que s’obté
quan reacciona 1 kg de carbó en aquestes CO (g) CO2 (g) H2O (l)
condicions. DHf0 (kJ/mol) -110,5 -393,5 -285,8
b) Calcula l’energia que es pot obtenir quan es cremi
tot el gas de síntesi obteningut en el pas anterior.
Dades M (C) = 12,00
a) Resolem el problema estequiomètric. Cal calcular l’equivalent en mols d’1 kg de carbó:
1 mol !
1 kg de C = 1000 g de C ? = 83,3 mol de C
12,00 g
! !
L’estequiometria indica que s’obtenen 83,3 mol de CO i 83,3 mol de H2.
!
b) Plantegem les equacions químiques de la combustió del CO (g) i el H2 (g) i calculem l’entalpia del procés. Després, calculem
l’energia que s’allibera quan es cremen 83,3 mol de cadascun.
• Per al CO: 2 CO (g) + O2 (g) " 2 CO2 (g)
DHcomb. = / H 0
f prod. - / H 0f reac. = %2 ? DH 0f 7CO 2 (g)A/ - %2 ? DH 0f 7CO (g)A + DH 0f 7O 2 (g)A/
DHcomb. = 2 ? (-393,5 kJ) - 72 ? (-110,5 kJ) + 0 kJA = -566 kJ
! -566 kJ
83,3 mol de CO ? = -23 563 kJ
2 mol de CO
• Per al H2: 2 H2 (g) + O2 (g) " 2 H2O (g)
DHcomb. = / H 0f prod. - / H 0f reac. = %2 $ DH 0f 7H 2 O (g)A/ - %2 ? DH 0f 7H 2 (g)A + DH 0f 7O 2 (g)A/
DHcomb. = 2 ? (-285,8 kJ) - [2 ? 0 kJ + 0 kJ] = -571,6 kJ
! -571,6 kJ
83,3 mol de H 2 ? = -23 796 kJ
2 mol de H 2
Quan es cremi tot el gas de síntesi que resulta d’1 kg de carbó, s’obtindran: -23 563 kJ - 23 796 kJ = -47 359 kJ
14 Últimament, s’està proposant el bioetanol com a combustible alternatiu als derivats del petroli. Es tracta del compost
etanol que s’obté per fermentació de sucres que s’extreuen de vegetals com ara la canya de sucre o el blat de moro.
a) Escriu l’equació química corresponent al procés en què la glucosa, C6H12O6, es descompon per fermentació en etanol,
CH3-CH2OH, i diòxid de carboni. Utilitza les dades d’entalpia de formació de les substàncies per calcular la variació
d’entalpia del procés.
b) Escriu l’equació química del procés de combustió de l’etanol i calcula la quantitat d’energia que es pot obtenir
per combustió d’1 kg d’etanol. Sense tenir en compte el preu d’obtenir‐lo, compara el poder calorífic de l’etanol
amb el de la gasolina.
C6H12O6 (s) CH3-CH2OH (l) CO2 (g) H2O (l)
DHf0 (kJ/mol) -1273,3 -277,7 -393,5 -285,8
Dades: M(O) = 16,00; M(H) = 1,008 u; M(C) = 12,00
5
FITXA 5
Nom: Curs: Data:
a) Equación química ajustada del procés de fermentació de la glucosa:

C6H12O6 (s) " 2 CH3-CH2OH (l) + 2 CO2 (g)
DHreacció = / H 0f prod. - / H 0f reac. = %2 $ DH 0f 7CH 3-CH 2 OH ( l )A + 2 ? DH 0f 7CO 2 (g)A/ - %DH 0f 7C 6 H12 O 6 (s)A/

DHreacció = 72 ? (-393,5 kJ) + 2 ? (-277,7 kJ)A - (-1 273,3 kJ) = -69,1kJ
b) Equación química ajustada del procés de combustió de l’etanol:
CH3-CH2OH (l) + 3 O2 (g) " 2 CO2 (g) + 3 H2O (l)
DHreacció = / H 0f prod. - / H 0f reac.
DHreacció = %2 ? DH 7CO 2 (g)A + 3 ? DH 0f 7H 2 O ( l )A/ - %DH 0f 7CH 3-CH2 OH ( l )A + 3 ? DH 0f 7O 2 (g)A/
0
f

DHreacció = 72 ? (- 393,5 kJ) + 3 ? (-285,8 kJ)A - 7-393,5 kJ + 3 ? 0 kJA = -1 366,7 kJ
Calculem la massa molar de l’etanol i establim els factors de conversió adients per calcular l’energia que s’allibera quan es crema
1 mol de combustible:
M(CH3-CH2OH) = 12,00 ? 2 + 1,008 ? 6 + 16,00 = 46,05 g
1 000 g d’etanol 1 mol -1 366,7 kJ kJ

? ? = -29 680
1 g d’etanol 46,05 g 1 mol kg
El poder calorífic de l’etanol és més petit que el de la gasolina, perquè de la combustió d’1 kg de gasolina s’obtenen 47 890 kJ,
(repassa l’exemple).
15 Moltes organitzacions donen suport a utilitzar bioetanol, tot afirmant que és una font d’energia renovable
que no produeix un increment de l’efecte hivernacle, associat a les emissions de CO2.
a) Calcula la quantitat de CO2 que es produeix cada vegada que es crema 1 kg d’etanol.
b) Explica per què es pot afirmar que és una font d’energia renovable i que no produeix un increment de l’efecte hivernacle.
Dades: M(O) = 16,00; M(H) = 1,008 u; M(C) = 12,00
a) Tenint en compte l’estequiometria del procés, cada vegada que es crema 1 mol d’etanol, es produeixen 2 mols de CO2:
CH3-CH2OH (l) + 3 O2 (g) " 2 CO2 (g) + 3 H2O (l)
Coneixent la massa molar de l’etanol i del CO2, podem calcular la quantitat d’aquest gas que s’allibera cada vegada que es crema
1 kg d’etanol:
M(CH3-CH2OH) = 12,00 ? 2 + 1,008 ? 6 + 16,00 = 46,05 g
M (CO2) = 12,00 + 16,00 ? 2 = 44,00 g
1 000 g d’etanol 1 mol d’etanol 2 mol de CO 2 44,00 g de CO 2 1kg de CO 2 kg de CO2
? ? ? ? = 1,91
1 kg d’etanol 46,05 g d’etanol 1 mol d’etanol 1 mol de CO 2 1 000 g de CO 2 kg d’etanol
b) El bioetanol s’obté de plantes cultivades. Durant el seu desenvolupament, les plantes utilitzen CO2 de l’atmosfera per fer la funció
clorofíl·lica, procés en què fabriquen glucosa, C6H12O6. El CO2 que s’emet a l’atmosfera durant la combustió és comparable al que
les plantes absorbeixen durant el seu creixement. El balanç total és que el bioetanol no contribueix a augmentar la quantitat neta
de CO2 a l’atmosfera.
5
EXPERIÈNCIES
MESURA DE LA VARIACIÓ D’ENTALPIA D’UNA REACCIÓ
Reacció entre KI i Pb(NO3)2
Material
OBJECTIU
• 2 vasos de plàstic o poliestirè expandit • balança
Es mesurarà la variació de 180 mL (aprox) per fer de calorímetre • vidre de rellotge
d’entalpia d’una reacció
• dissolució de HCl 1 M • termòmetre
mesurant la quantitat
de calor que es desprèn • NaOH sòlid Precaució: tot el material i les dissolucions
en la realització • proveta ha de fer temps que siguin al laboratori
d’un procés de (un dia o més) per tal que estiguin en
• espàtula
neutralització. equilibri tèrmic.
PROCEDIMENT
1. Mesura amb la proveta 50 mL de la dissolució de HCl 1 M. Posa’ls al vas de calorímetre i mesura’n la temperatura; serà t1.
2. Pesa 2 g de NaOH. Aboca’ls al calorímetre i remena amb el termòmetre. Anota la temperatura més alta a què arribi; serà t2.
TRACTAMENT DE LES DADES
1. Calcula la quantitat de calor que ha intervingut en el procés:

Q = m ? ce ? (t 2 - t1)
• m, és la massa del sistema. Per calcular la massa de la dissolució, suposem que la seva densitat és com la de l’aigua:
d = 1 g/mL. Aquesta aproximació no suposa error perquè és una dissolució diluïda.
• ce, és la calor específica. Podem suposar que coincideix amb la de l’aigua: ce = 4180 J/(kg ? K).
• La diferència de temperatures en K coincideix amb la diferència en ºC.
2. Escriu l’equació química del procés.
3. Calcula els mols de cada susbtància que hi han intervingut i els mols de sal obtinguts.
4. Calcula la variació d’entalpia per mol de sal obtinguda. Tingues en compte el signe de la calor.
QÜESTIONS
1 El procés que has fet, és exotèrmic o endotèrmic? Justifica‐ho.
2 Quina quantitat de NaOH hauries hagut d’utilitzar si la dissolució fos HCl 0,5 M?
3 Quina quantitat de HCl 1 M hauries hagut d’utilitzar si el sòlid fossin 2 g de Ba(OH)2?
4 En el punt 2 del procediment diu que anotis la temperatura més alta a què arriba el sistema. Què passa si bades i trigues
a mirar?
5
EXPERIÈNCIES
COMPROVACIÓ EXPERIMENTAL DE LA LLEI DE HESS
Reacció entre CaCO3 i HCl
Material
OBJECTIU
• 2 vasos de plàstic o poliestirè expandit • balança
En aquesta experiència de 180 mL (aprox) per fer de calorímetre • vidre de rellotge
es mesurarà l’entalpia
• dissolució de HCl 1 M • termòmetre
de dissolució del
NaOH (s) i l’entalpia de • dissolució de NaOH 1 M Precaució: tot el material i les dissolucions
neutralització • NaOH sòlid ha de fer temps que siguin al laboratori
de NaOH 1 M i HCl 1 M. (un dia o més) per tal que estiguin en
• proveta
Els resultats obtinguts, equilibri tèrmic.
• espàtula
juntament amb els de
l’experiència anterior,
permetran comprovar
la llei de Hess.
MESURA DE L’ENTALPIA DE DISSOLUCIÓ DEL NaOH

PROCEDIMENT
1. Mesura amb la proveta 50 mL de la dissolució de HCl 1 M. Posa’ls al vas de calorímetre i mesura’n la temperatura; serà t3.
2. Pesa 2 g de NaOH. Aboca’ls al calorímetre i remena amb el termòmetre. Anota la temperatura més alta a què arribi; serà t4.
1. Calcula la quantitat de calor que ha intervingut en el procés: Q = m ? ce ? (t 4 - t 3).

• m, massa del sistema
2. Calcula els mols de NaOH que hi han intervingut i calcula la variació d’entalpia per mol
de NaOH dissolt. Tingues en compte el signe de la calor. • d = 1 g/mL
• ce = 4180 J/(kg ? K)
MESURA DE L’ENTALPIA DE DISSOLUCIÓ DEL NaOH
PROCEDIMENT
1. Mesura 25 mL de NaOH 1 M. Posa’ls al vas de calorímetre i mesura’n la temperatura; serà t6.

2.
Mesura 25 mL de HCl 1 M. Abans d’afegir‐los al calorímetre, comprova que la seva temperatura coincideix amb t6.
3.
Tenint el termòmetre dins del calorímetre, afegeix‐hi els 25 mL de HCl i remena. Anota la temperatura més alta a què arribi;
serà t6.
1. Calcula la quantitat de calor que ha intervingut en el procés: Q = m ? ce ? (t6 - t5).

• m, massa del sistema
2. Escriu l’equació química del procés.
• ddissolucions = 1 g/mL
3. Calcula els mols que hi han intervingut de cada substància i els mols de sal obtinguts.
• ce dissolucions = 4180 J/(kg?K)
4. Calcula la variació d’entalpia per mol de sal obtinguda. Tingues en compte el signe
de la calor.
QÜESTIONS
1 Suma la variació d’entalpia molar d’aquests dos processos i compara‐la amb la del procés anterior. Justifica amb això
que es compleix la llei de Hess.
5 AVALUACIÓ
PROVA B
Nom: Curs: Data:
1 En un recipient d’èmbol fix tenim un gas que ocupa un volum de 3 L a la pressió d’1 atm. Quan s’escalfa,
aportant‐hi 500 J, el gas sofreix una expansió a pressió constant fins ocupar 5 L. Calcula la variació d’energia interna
que experimenta. Interpreta el signe. Dada: 1 atm = 101 300 Pa.
2 El gràfic següent representa el diagrama entàlpic d’un procés. Observa’l i:

a) Escriu l’equació termoquímica del procés representat. Interpreta el signe de DHreacció.
b) Escriu l’equació termoquímica del procés de descomposició d’1 mol de NOCl.
c) Escriu l’equació termoquímica del procés de formació d’1 mol de NOCl a partir de NO i Cl2.
H
97 kJ 2 NO (g) + Cl2 (g)
20 kJ 2 NOCl (g)
3 L’entalpia de combustió del butà, C4H10, és -2 877,6 kJ/mol. Determina’n l’entalpia de formació a partir de les dades
següents: DHºf CO2 (g) = -393,5 kJ/mol; DHºf H2O ( l ) = -285,8 kJ/mol.
4 Avalua quin serà el signe de la variació d’entropia en els processos següents:

a) (etanol) C2H5OH (g) " C2H5OH (l)
b) 2 C (s) + O2 (g) " 2 CO (g)
c) 2 H2 (g) + O2 (g) " 2 H2O (g)
d) KOH (s) + agua " KOH (aq)
5 El PCl5 és un sòlid que es descompon en PCl3 (l) i Cl2 (g). Tenint en compte les dades que s’indiquen a la taula, calcula
si aquesta descomposició té lloc de forma espontània a 25 °C i a 400 °C. Justifica la resposta:
PCl5 (s) PCl3 (l) Cl2 (g)

0
DH (kJ/mol)
f -443,5 -319,7 —
S0 (J/(K ? mol)) 253,9 223,7 217,1
5 AVALUACIÓ
PROVA A
Nom: Curs: Data:
1 El 1845, el físic anglès James Prescott Joule va idear

un experiment per mesurar l’equivalent mecànic de la calor.
Basant‐te en l’esquema que es mostra, indica com es pot fer
aquesta medició. No calen resultats numèrics.
2 Un dels processos previs d’obtenció industrial de l’àcid sulfúric

fa reaccionar mineral de blenda, ZnS, amb gas oxigen
a temperatura elevada; com a productes, s’obtenen òxid de zinc
i diòxid de sofre gas. Aquest últim gas segueix el procés industrial
fins convertir‐se en l’àcid.
a) Escriu l’equació termoquímica del procés descrit, tot sabent m
m
que per cada mol de ZnS que reacciona es desprenen 439 kJ.
b) Dibuixa el diagrama entàlpic corresponent a aquesta equació h h
termoquímica.
3 El bioetanol es pot obtenir industrialment per hidratació d’etè,

en un procés l’equació química del qual és:
CH2=CH2 + H2O " CH3-CH2OH
Suposant que totes les substàncies estan en fase gas, determina la variació d’entalpia del procés a partir de les dades
d’entalpies d’enllaç que s’assenyalen.
Entalpia d’enllaç C-H C-C C=C O-H C-O

kJ/mol 412 348 612 463 360
4 A continuació, s’escriu l’equació termoquímica d’una sèrie de processos. Sense fer cap càlcul, discuteix quins tindran
lloc de forma espontània sempre, mai o segons la temperatura. Per a aquests darrers, indica si l’espontaneïtat
és més gran a temperatures altes o baixes:
a) 2 HgS (s) + 3 O2 (g) " 2 HgO (s) + 2 SO2 (g) DH 0 = -659 kJ
b) H2SO4 (aq) + Zn (s) " ZnSO4 (aq) + H2 (g) DH 0 = -335 kJ
c) 4 NO (g) + 6 H2O (l) " 4 NH3 (g) + 5 O2 (g) DH0 = 1 170 kJ
5 El metanol, CH3OH, juga un papel important com a combustible alternatiu. És l’alcohol de la fusta i també es pot obtenir
a partir del gas natural. Quan crema, produeix diòxid de carboni gas i aigua líquida. Amb les dades que s’aporten,
determina la quantitat d’energia que es pot obtenir per combustió d’1 kg de metanol. Calcula també la quantitat
de diòxid de carboni que s’aboca a l’atmosfera.
CH3OH (l) CO2 (g) H2O (l)
DHf0 (kJ/mol) -238,7 -393,5 -285,8
Dades: M(O) = 16,00 u; M (H) = 1,008 u; M (C) = 12,00 u
Activitats
Prova B Prova A
B4‑1. Interpretar el primer principi B4‑1.1. Relaciona la variació de l’energia

de la termodinàmica com el principi de interna en un procés termodinàmic amb la
conservació de l’energia en sistemes en què calor absorbida o despresa i el treball realitzat 1
es produeixen intercanvis de calor i treball. en el procés.
B4‑2. Reconèixer la unitat de la calor en el B4‑2.1. Explica raonadament el procediment

Sistema Internacional i el seu equivalent per determinar l’equivalent mecànic de la calor
mecànic. prenent com a referent aplicacions virtuals
1
interactives associades a l’experiment de Joule.
B4‑3. Interpretar equacions termoquímiques B4‑3.1. Expressa les reaccions mitjançant

i distingir entre reaccions endotèrmiques i equacions termoquímiques, dibuixant i
2 2
exotèrmiques. interpretant els diagrames entàlpics associats.
B4‑4. Conèixer les possibles formes de B4‑4.1. Calcula la variació d’entalpia d’una
calcular l’entalpia d’una reacció química. reacció aplicant la llei de Hess, coneixent les
entalpies de formació o les energies d’enllaç 3 3
associades a una transformació química
donada i n’interpreta el signe.
B4‑5. Donar resposta a qüestions B4‑5.1. Prediu la variació d’entropia en una
conceptuals senzilles sobre el segon principi reacció química segons la molecularitat i l’estat
4 4
de la termodinàmica en relació als dels compostos que hi intervenen.
processos espontanis.
B4‑6. Predir, de forma qualitativa i B4‑6.1. Identifica l’energia de Gibbs amb la
quantitativa, l’espontaneïtat d’un procés magnitud que informa sobre l’espontaneïtat
químic en determinades condicions a partir d’una reacció química.
de l’energia de Gibbs. 5
B4‑6.2. Justifica l’espontaneïtat d’una reacció
química en funció dels factors entàlpics
entròpics i de la temperatura
B4‑7. Distingir els processos reversibles i B4‑7.2. Relaciona el concepte d’entropia amb
irreversibles i la seva relació amb l’entropia i l’espontaneïtat dels processos irreversibles. 4
el segon principi de la termodinàmica.
B4‑8. Analitzar la influència i les aplicacions B4‑8.1. A partir de diferents fonts d’informació,
de les reaccions de combustió en la analitza les conseqüències de l’ús de
societat, la indústria i el medi ambient. combustibles fòssils, relacionant les emissions
de CO2 amb l’efecte que tenen en la qualitat de
5
vida, l’efecte hivernacle, l’escalfament global, la
reducció dels recursos naturals i d’altres, i
proposa actituds sostenibles per disminuir
aquests efectes.
PROVA B Substituïm els valors, expressant les dades en les unitats

adients:
1 D’acord amb el primer principi de la termodinàmica: 101 300 Pa 1 m3
W = -1atm ? ? (5 L - 3 L ) ? = -202,6 J
1 atm 1000 L
DU = Q + W
La calor és positiva, perquè que s’aporta al sistema i l’escalfa:
Calculem el treball d’expansió: W = -p ? (V2 - V1). Q = +500 J: DU = +500 J - 202,6 J = 297,4 J
Tot i l’expansió del gas que fa disminuir l’energia interna del kJ
DHreacció = 123,8
sistema, en conjunt, en aquest procés augmenta l’energia mol
interna del sistema (DU > 0).
Calculem l’entropia de la reacció:
2 a) El procés és endotèrmic perquè l’entalpia dels productes
DSreacció = / Sproductes
0
- / Sreactius
0
és més alta que la dels reactius.

DHreacció = Hproductes - Hreactius = 97 kJ - 20 kJ = 77 kJ Resolem per a aquest cas, substituïm valors i calculem:
L’entalpia és una funció d’estat quantitativa. DSreacció = 8S 0 (PCl 3) + S 0 (Cl 2)B - S 0 (PCl5)
Equació termoquímica:
J J J J
DSreacció = e 223,7 + 217,1 o - e 253,9 o = 186,9
2 NOCl (g) " 2 NO (g) + Cl2 (g) DH = +77 kJ K K K K
1 77 kJ
b) NOCl (g) " NO (g) + Cl2 (g) DH = = 38,5 kJ Calculem DGº a 25 °C (298,15 K) i a 400 °C (673,15 K). Usem
2 2
1 les unitats adients per a un resultat coherent:
c) NO (g) + Cl2 (g) " NOCl (g) DH = -38,5 kJ
2 0 3
J
3 L’equació termoquímica de la combustió del butà:
DG 298 K = 123,8 ? 10 J - 298,15 K ? 186,9 = 68,08 kJ
K
2 C4H10 (g) + 13 O2 (g) " 8 CO2 (g) + 10 H2O (l) 0 3
J
DG 673 K = 123,8 ? 10 J - 673,15 K ? 186,9 = - 2,01 kJ
K
DH = 2 mol ? f-2877,6 p = -5755,2 kJ
kJ
mol
. 2 0; mentre
0
El procés és no espontani a 25 °C perquè DGreac
DHreacció = / H 0
f,productes -/H 0
f,reactius
que sí que és espontani a 400 °C perquè DGreac. 1 0.
0
Resolem per a aquest cas:

DHreacció = 78 ? DH 0f (CO 2 ) + 10 ? DH 0f (H 2 O)A -
PROVA A
- 72 ? DH 0f (C 4 H10 ) + 13 ? DH 0f (O 2 )A
Primer, calculem el sumatori dels productes: 1 El dispositiu té uns pesos que, en baixar, fan girar unes aspes
/H 0 0
= 8 ? DH (CO 2 ) + 10 ? DH (H 2 O) 0 que agiten l’aigua que és dins un calorímetre. Quan s’agita
f,prod. f f
l’aigua, n’augmenta la temperatura.
= 8 mol ? e-393,5 o + 10 mol ? e-285,8 o
kJ kJ
/H 0
f,prod.
mol mol Es tracta de relacionar el treball mecànic que fan els pesos
/ H 0f,prod. = -6006 kJ quan baixen una determinada altura amb la calor que fa
pujar la temperatura de l’aigua que és dins del calorímetre.
Aïllem el valor demanat, substituïm valors i operem:
El treball fet pels dos pesos: Wmecànic = 2 ? m ? g ? h
-6006 kJ - _-5755,2 kJi - 13 ? 0 kJ
DH 0f (C 4 H10 ) = =
2 La calor que fa que pugi la temperatura de l’aigua:
= -125,4 kJ Q = m ? c e ? (t f - t i )
4 Cal avaluar si, en passar de reactius a productes, augmenta En el sistema, l’energia que entra és el treball mecànic;
o disminueix el desordre del sistema: queda retinguda pel sistema. Aquesta energia és palesa
a) El sistema evoluciona de gas a líquid; per tant, s’ordena: en l’augment de temperatura. Així s’obté l’equivalent
DS < 0. mecànic de la calor.
b) En passar de reactius a productes, augmenta el nombre
2 a) Escrivim l’equació termoquímica del procés:
de partícules en fase gas. Per cada mol de O2 (g) que
desapareix, apareixen dos mols de CO (g): DS > 0. 2 ZnS (s) + 3 O2 (g) " 2 ZnO (s) + 2 SO2 (g)
c) En passar de reactius a productes, disminueix el nombre
DH = 2mol ? f-439 p = -878 kJ
kJ
de partícules en fase gas. El sistema s’ordena: DS < 0. mol
d) Quan el sòlid es dissol en aigua, augmenta el desordre
del sistema): DS > 0. b) El procés és exotèrmic, perquè es desprèn energia.
5 El procés que s’estudia és: PCl5 (s) " PCl3 (l) + Cl2 (g). H
L’espontaneïtat d’un procés ve donada per la llei de Gibbs:
0
DGreacció = DH 0reacció - T $ DSreacci
0
ó. El procés serà espontani 2 ZnS (s) + 3 O2 (s)
si DGreacció 1 0.
0
Calculem l’entalpia de la reacció:

DH = -878 kJ
DHreacció = / H 0f,productes - / H 0f,reactius
Resolem per a aquest cas, substituïm valors i calculem: 2 ZnO (s) + 2 SO2 (g)
DHreacció = 7DH 0f (PCl 3 ) + DH 0f (Cl 2 )A - DH 0f (PCl5 )
kJ kJ kJ
DHreacció = e-319,7 +0 o - e-443,5 o
mol mol mol t
3 L’entalpia a partir de l’energia mitjana d’enllaç es calcula amb b) H2SO4 (aq) + Zn (s) " ZnSO4 (aq) + H2 (g)
la fórmula: És un procés exotèrmic, DH0 = -335 kJ < 0.
DHreacció = / Henllaços trencats -/ Henllaços nous En passar de reactius a productes, augmenta el nombre
Analitzant els enllaços que es formen o trenquen en cada de partícules gasoses. Augmenta el desordre. Per això
substància: la variació d’entropia és positiva, DS > 0.
• Reactius. Enllaços que es trenquen. La variació de l’energia lliure de Gibbs serà negativa
a qualsevol temperatura. Espontani a qualsevol
1. La fórmula desenvolupada de l’etè, C2H4, és:
temperatura.
H H
S R c) 4 NO (g) + 6 H2O (l) " 4 NH3 (g) + 5 O2 (g)
C=C
R S Es un proceso endotérmico, DH0 = 1170 kJ > 0.
H H En passar de reactius a productes, augmenta el nombre
1 enllaç doble entre àtoms de carboni, C=C; de partícules gasoses. Augmenta el desordre. Per això
4 enllaços simples entre àtoms de carboni i hidrogen, la variació d’entropia és positiva, DS > 0.
C-H. El signe de la variació de l’energia lliure de Gibbs
2. La fórmula desenvolupada de l’aigua, H2O, és: dependrà de la temperatura. Espontani a
O temperatures altes.
RS
H H 5 Escrivim l’equació química de la combustión del metanol:
2 CH3OH (l) + 3 O2 (g) " 2 CO2 (g) + 4 H2O (l)
2 enllaços simples entre àtoms d’oxigen i hidrogen,
O-H. Calculem la variació d’entalpia del procés:
• Productes. Enllaços nous que es formen. DHreacció = / H 0f productes - / H 0f reactius
1. La fórmula desenvolupada de l’etanol, C2H6O, és: Substituïm valors i calculem:
H H DHreac. = 72 ? DH 0f (CO 2) + 4 ? DH 0f (H 2 O)A -
; ;
- 72 $ DH 0f (CH 3 OH) + 3 $ DH 0f (O 2)A
H-C-C-O
; ; SH kJ kJ
H H DHreac. = >2 mol ? f-393,5 p + 4 mol ? f-285,8 pH -
mol mol
1 enllaç simple entre àtoms de carboni, C-C;
kJ kJ
5 enllaços simples entre àtoms de carboni i hidrogen, - >2 mol ? f-238,7 p + 3 mol ? 0 H
mol mol
C-H; 1 enllaç simple entre àtoms de carboni i oxigen,
DHreac. = -1 452,8 kJ
C-O; 1 enllaç simple entre àtoms d’oxigen i hidrogen,
O-H.
En el procés, intervenen 2 mols de metanol. En calcular‐ne
Aplicant la fórmula i simplificant: la massa molar, tenim els factors de conversió adients per
DHreac. = 94 ? H _C-Hi + H _C=Ci + 2 ? H _O-HiC - calcular l’energia que s’allibera quan es crema 1 kg de
- 95 ? H _C-Hi + H _C-Ci + H _O-Hi + H _C-OiC

combustible:
M(CH3OH) = 12,00 + 1,008 ? 4 + 16,00 = 32,032 g
Substituint els valors i calculant:
1 mol -1 452,8kJ kJ
1 000 g metanol ? ? = -22 677
DH = e 612 o - e 412 o
kJ kJ kJ kJ kJ 32,03 g 2 mol kg
+ 463 + 348 + 360
mol mol mol mol mol
Tenint en compte l’estequiometria del procés, cada vegada
kJ
DH = -45 que es cremen 2 mol de metanol, es produeixen 2 mol
mol
de CO2. Coneixent la massa molar del CO2, podem calcular
4 L’espontaneïtat d’un procés ve determinada per DG 0. la quantitat d’aquest gas que s’allibera cada vegada
El procés és espontani si DG 0 1 0. que es crema 1 kg de metanol:
0
DGreacció = DH 0reacció - T ? DSreacci
0 M(CO2) = 12,00 + 16,00 ? 2 = 44,00 g
ó
1mol de CH 3 OH
a) 2 HgS (s) + 3 O2 (g) " 2 HgO (s) + 2 SO2 (g) 1 000 g de CH 3 OH ? = 31,22 mol de CH 3 OH
32,032 g de CH 3 OH
És un procés exotèrmic, DH 0 = -659 kJ < 0.
2 mol de CO 2
31,22 mol de CH 3 OH ? = 31,22 mol de CO 2
En passar de reactius a productes, disminueix el nombre 2 mol de CH 3 OH
de partícules gasosas. Augmenta l’ordre. Per això 44,00 g de CO 2
la variació d’entropia és negativa, DS < 0. 31,22 mol de CO 2 ? = 1 374 g de CO 2
1 mol de CO 2
La variació de l’energia lliure de Gibbs depèn S’emet a l’atmosfera 1,374 kg de diòxid de carboni per cada
de la temperatura. Espontani a temperatures baixes. quilogram de metanol.
Nom: Curs: Data:
Països i esmpreses petrolieres acorden posar fi a la crema regular de gas

Fins ara, les ratificacions de la iniciativa corresponen a més del 40% de la crema mundial
de gas.
CIUTAT DE WASHINGTON, 17 d’abril del 2015. Els En ratificar la iniciativa, els governs, les empreses
directors executius de les principals empreses pe- petrolieres i les institucions de desenvolupament
trolieres s’han reunit, avui, amb autoritats superiors reconeixen que la crema regular de gas no és soste-
dels governs de diversos països productors de pe- nible des de la perspectiva ambiental i de gestió
troli per comprometre’s, per primera vegada, a des- dels recursos, i accepten cooperar per posar fi a
terrar la pràctica de cremar gas regularment als aquesta activitat tan aviat com sigui possible i, a tot
emplaçaments de producció petroliera, a tot estirar estirar, el 2030. Per això, informaran públicament
el 2030. els seus valors de crema i els avenços cap a la meta
La iniciativa Eliminació de la crema regular de gas de forma anual. A més, la crema rutinària no es farà
per al 2030, que ja ha estat ratificada per nou països, als nous emplaçaments petroliers. Els governs hau-
deu empreses petrolieres i sis institucions de desen- ran d’assegurar un entorn d’operacions que con-
volupament, ha estat presentada, avui, pel secretari dueixi a inversions i a la creació de mercats d’ener-
general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, i el gia que funcionin bé.
president del grup Banc Mundial, Jim Yong Kim. A «Mentre avancem vers l’adopció d’un acord climà-
l’acte van assistir el president de Royal Dutch Shell, tic internacional nou i significatiu, que es preveu
Jorma Ollila; el director de finances de Statoil, Eldar assolir a París al desembre, aquests països i epreses
Sætre; el ministre d’Afers Estrangers de Noruega, estan demostrant que adopten mesures veritables
Børge Brende; el ministre de Petroli i Hidrocarburs en relació amb el clima», ha dit el secretari gene-
de Gabon, Etienne Dieudonné Ngoubou, i moltes ral de les Nacions Unides, Ban Ki-moon. «La
altres autoritats d’alt rang de governs i empreses, reducció de la crema de gas pot contribuir conside-
així com representants de bancs internacionals de rablement a mitigar el canvi climàtic. Insto tots els
desenvolupament. En conjunt, les entitats subscrip- països i empreses que produeixen petroli a unir-se
tores són responsables de més del 40% de la crema a aquesta important iniciativa».
mundial de gas. El Banc Mundial ha treballat en aquesta esfera du-
Cada any, es cremen al voltant de 140 000 milions de rant 15 anys, com a membre fundador de l’Associa-
metres cúbics de gas natural produït amb el petroli ció Mundial per a la Reducció de la Crema de Gas
en milers de jaciments petroliers d’arreu del món. (GGFR). El banc col·labora amb els seus associats
Això produeix més de 300 milions de tones de CO2 de la GGFR i la iniciativa de les Nacions Unides
que s’alliberen a l’atmosfera, el que equival a les Energia Sostenible per a Tothom (SE4All) per aug-
emissions d’aproximadament 77 milions d’automò- mentar l’ús dels gasos secundaris, tot ajudant a eli-
bils. Si aquesta quantitat de gas es fes servir per ge- minar les barreres tècniques i regulatòries que im-
nerar energia, podria proporcionar més electricitat pedeixen la reducció de la crema.
(750 000 milions de KWh) que la que utilitza avui tot Les empreses petrolieres i els governs que encara
el continent africà. Tanmateix, actualment el gas es no hagin ratificat la iniciativa estan fent exàmens
crema per motius tècnics, reguladors i econòmics o exhaustius dels seus processos de crema de gas.
perquè no es dóna prioritat alta a usar-lo. S’espera que, els propers mesos, molts s’uneixin a
«La crema de gas és un recordatori visual que es- la iniciativa.
tem generant un rebuig de CO2 que va a l’atmosfe- Font: Banc Mundial, notícies, 17 d’abril del 2015
ra», va dir el president del Banc Mundial, Jim http://www.bancomundial.org/es/news/press-release/2015/04/17/
Yong Kim. «Podem fer-hi alguna cosa. Junts po- countries-and-oil-companies-agree-to-end-routine-gas-flaring
dem prendre mesures concretes per posar fi a la
crema de gas i aprofitar aquest valuós recurs natu-
ral per portar llum a qui no té electricitat».
PROVA 1
1 Resumeix en una frase el contingut de la notícia.
2 Per què creus que en la majoria dels jaciments petroliers es crema el gas natural?
3 Busca dades al text que permetin valorar les conseqüències d’aquesta crema de gas.
a) Des del punt de vista econòmic.
b) Des del punt de vista mediambiental.
4 Assenyala els organismes presents en la signatura del ocmpromís. Per què creus que és important que hi sigui
cadascun? En trobes a faltar cap?
5 Imagina que ets el responsable de la iniciativa de les Nacions Unides Energia Sostenible per a Tothom. Pensa tres accions
que podries dur a terme per millorar l’ús sostenible dels combustibles.
•
•
•
Activitats de
Competències
que s’avaluen
competències
B1-1. Reconèixer i utilitzar B1-1.6. A partir d’un text
les estratègies bàsiques de l’activitat científic, extreu i interpreta
científica com: plantejar problemes, la informació, argumenta
Comunicació formular hipòtesis, proposar models, amb rigor i precisió utilitzant 1, 2, 3
lingüística elaborar estratègies de resolució la terminologia adient.
de problemes i dissenys experimentals
i anàlisi dels resultats.
Competència social i B4-8. Analitzar la influència B4-8.1. A partir de diferents

cívica i les aplicacions de les reaccions fonts d’informació, analitza les
de combustió en la societat, conseqüències de l’ús
la indústria i el medi ambient. de combustibles fòssils,
relacionant les emissions de CO2
amb el seu efecte en la qualitat
3, 4, 5
de vida, l’efecte hivernacle,
Sentit d’iniciativa i
l’escalfament global, la reducció
esperit emprenedor
dels recursos naturals i d’altres,
i proposa actituds sostenibles
per disminuir aquests efectes.
1
S’estableix un acord internacional perquè no es cremi el gas Hi haurien de ser les organitzacions internacionals
que surt als jaciments de petroli. dels països productors de petroli i altres organitzacions
polítiques i econòmiques, com ara l’OCDE.
2
Perquè tecnològicament és complicat aprofitar‐lo. Resulta
més barat cremar‐lo i aprofitar directament el petroli.
5 a)
Campanyes de sensibilització social, escolar i ciutadana
perquè la gent no malgasti energia.
3
a)
L’energia que es crema podria produir 75 000 miliones b) Ajuts públics per actualitzar els aparells que consumeixen
de kW ? h d’electricitat. Equival a la que s’utilitza més energia (cotxes, calefaccions, cuines, etc.). Es tracta
actualment a tot el continent africà. de canviar els vells per d’altres de més moderns i eficients.
b) La crema d’aquest gas natural allibera a l’atmosfera c) Facilitar les investigacions per obtenir fonts d’energia
300 milions de tones de CO2. Aquesta quantitat equival alternativa i no contaminant.
a les emissions de 77 milions de cotxes.
4
L’ONU, el Banc Mundial, ministres d’alguns països i
presidents d’algunes empreses petrolieres.
És un problema de pèrdua de recursos que es poden
aprofitar per proporcionar recursos energètics als països
més desvaforits. També és un problema de contaminació
ambiental que, atès que és atmosfèrica, pot afectar
tot el planeta.
Guió i recursos
de la unitat 6
6
PRESENTACIÓ
QUÍMICA DEL CARBONI
PRESENTACIÓ
En aquesta unitat, es pretén que els alumnes s’apropin Resulta molt interessant que l’alumnat s’adoni de la gran
a la importància socioeconòmica de la química orgànica. quantitat de compostos que, al voltant del carboni, hi ha
Atesa la impossibilitat d’abastar tot l’àmbit, incidirem i de la seva importància, tant des del punt de vista biològic
en l’estudi dels hidrocarburs, des de la seva obtenció com des del farmacològic o industrial, perquè són la base
fins a les seves aplicacions industrials. de molts dels nous materials que emprem.
Com a recurs imprescindible per conèixer els compostos
que abasta aquesta part de la química, abordarem l’estudi
sistemàtic de la seva formulació, donant una rellevància
especial a la detecció dels grups funcionals implicats
en els compostos.
L’àtom de carboni Química Formes al·lotròpiques

i els seus enllaços del carboni del carboni
• Enllaços • Naturals
• Compostos orgànics • Artificials
• Compostos inorgànics
Fórmula dels
Indústria del petroli
compostos orgànics
Tipus de fórmules Combustibles fòssils

Anàlisis estequiomètriques • Carbó
• Fórmula empírica • Petroli
• Fórmula molecular • Gas
Destil·lació
Polímers
Reserves
Formulació de Reaccions dels

Isomeria
compostos orgànics compostos orgànics
• Hidrocarburs • Estructural • Combustió

• Halogenats • Espacial • Condensació
• Oxigenats • Hidròlisi
• Nitrogenats
6
BANC DE DADES
QUÍMICA DEL CARBONI
PROPIETATS D’HIDROCARBURS
Nom Fórmula Punt de fusió (°C) Punt d’ebullició (°C)

Alcans
metà CH4 -182 -164
età CH3-CH3 -183 -89
propà CH3-CH2-CH3 -189 -42
butà CH3-CH2-CH2-CH3 -138 0
pentà CH3-CH2-CH2-CH2-CH3 -130 36
hexà CH3-CH2-CH2-CH2-CH2-CH3 -95 69
Alquens
etè CH2=CH2 -169 -104
propè CH3=CH2-CH3 -185 -47
1-butè CH2=CH-CH2-CH3 -185 -6
1,3-pentadiè CH2=CH-CH2-CH2-CH3 -138 30
1-hexè CH2=CH2-CH2-CH2-CH2-CH3 -140 63
Alquins
etí CH;CH -81 -57
propí CH;C-CH3 -102 -23
1-butí CH;C-CH2-CH3 -126 8
1-pentí CH;C-CH2-CH2-CH3 -90 40
Hidrocarburs cíclics
CH2
ciclopropà -128 -33
CH2 CH2
CH2-CH2
ciclobutà 13
-
-91
CH2-CH2
CH2
ciclopentà H2C CH2 -94 50
H2C-CH2
CH2
CH2 CH2
ciclohexà 6,5 81
CH2 CH2
CH2 CH2
Hidrocarburs aromàtics
H
H C H
C C
benzè 5 80
H C C H
C
H
6
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 1
FORMULACIÓ I NOMENCLATURA
Anomena els compostos següents:
CH3
H2C==CH-C==C--CH - - H3C
= --
- - --
CH3
HC CH2
CH2 CH-CH3 HO O
CH3C
1. Es localitza la cadena principal. És la més llarga 1. Es localitzen els grups funcionals.
que contingui el major nombre de dobles enllaços. 2. S’ordenen segons el seu ordre de prelació.
2. Es numera començant per l’extrem que dóna
la localització més baixa als dobles enllaços.
CH3 4 metil 3 alquè
- -
1 2 3 4 H3C
H2C==CH-C==C--CH
= --
- - --
5 CH3 1 carbonil
HC CH2
HO O
CH2 6CH-CH3
7 2 alcohol
CH3C
3. S’identifiquen els radicals. 3. Es numera la cadena començant pel grup funcional
més important i avançant en el sentit que doni la localització
CH3 més baixa al doble enllaç.
- -
1 2
H2C==CH-C==C--CH
3 4
4 metil 3 alquè
isopropil H3C 4
= --
- - --
3
5 CH3 2
HC CH2 1 carbonil
vinil 1
CH2 6CH-CH3 5
HO O
CH3C
7 metil 6
2 alcohol
4. S’anomenen els radicals, per ordre alfabètic, 4. S’anomenen els grups funcionals diferents del principal,
indicant-ne la localització, i després, la cadena com a prefixos, i els radicals, per ordre alfabètic i indicant-ne
principal, indicant la localització dels dobles enllaços: la localització. Després, la cadena principal, indicant
4-isopropil-6-metil-3-vinil-1,3-heptadiè la localització del doble enllaç i amb el sufix adient al grup
funcional més important:
5-hidroxi-4-metil-3-ciclohexen-1-ona
ACTIVITATS
1 Anomena els compostos següents: 2 Formula els compostos següents:

a) CH3-CO-NH-CH2-CH3 a) metanoat de tertbutil
Solució: N-etiletanoamida Solució: HCOO-C (CH3)3
b) CH2=CH-CH2-CO-CH3 b) àcid 4-ciclobutilbutanoic
Solució: pent-4-en-2-ona
c) H3C--CH--CH-COOH Solució: HOOC-CH2-CH2-CH2-
-
CH3 COH c) metoximetanoamina

Solució: àcid 2-isopropil-3-oxopropanoic Solució: CH3-O-CH2-NH2
6
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 2
ISOMERIA
Formula el 3–hidroxipentan–2–ona. A partir d’aquest compost, escriu la fórmula i el nom d’altres que siguin isòmers
seus que exemplifiquin cadascun dels tipus d’isomeria estructural que es poden donar i que presenten cadascun
dels tipus d’isomeria espacial que poden existir.
1. Formulem el compost i remarquem els grups funcionals que presenta:

O
• Grup carbonil: C=O. Comprèn un doble enllaç entre un àtom de C i un de O.
=
H3C-C-HC-CH2-CH3
• Grup alcohol: -OH. Comprèn un grup OH unit a un àtom de C mitjançant enllaç senzill.
-
OH
• Cadena de 5 àtoms de C.
2. Partint d’aquestes característiques, formulem un exemple de cada tipus d’isomeria estructural:
Isòmers de cadena O CH3
- -
Es diferencien en l’estructura de la cadena H3C-C--C-CH3 3-hidroxi-3-metil-2-butanona
carbonada. OH
Isòmers de posició
O
5-hidroxi-2-pentanona
=
Es diferencien en la localització dels grups

H3C-C-CH2-CH2-CH2OH
funcionals.
Isomeria de funció O
=
H3C-C-CH2-CH2-CH2-C-OH àcid pentanoic
Es diferencien en la funcionalitat de la molècula.
Presenta el grup CO i el grup OH sobre el mateix carboni (funció àcid).
Isomeria cis-trans
HOCH2-CH2 CH2OH HOCH2-CH2 H
Ha de presentar un C=C. Cadascun dels C C C C C
ha de tenir dos substituents diferents.
H H H CH2OH
Un dels substituents d’un C ha de ser comparable
a un dels substituents de l’altre C. cis-penten-2-en-1,5-diol trans-penten-2-en-1,5-diol
Isomeria òptica
2-penten-1,5-diol
El compost ha de presentar un carboni asimètric O H H O
- -
=
- -
(amb els quatre substituents diferents). Seran

=
H3C-C--C-CH2-CH3 H3C-CH2-C--C-CH3
isòmers òptics els compostos que són imatge
especular un de l’altre. OH HO
ACTIVITATS
1 Identifica els grups funcionals de les molècules 3 Indica quin o quins dels compostos següents poden
següents i escriu, per a cadascuna, la fórmula i el nom presentar isomeria òptica:
d’un isòmer de funció. a) 2-propanol c) 2-butanol
a) CH3-CHOH-CH3 c) NH2-CH2-CHO b) 2-butanona d) 2,4-dibromo-3-pentanol
b) CH3-COOH d) CH3-O-CH2-CHO Solució: el c)
2 Explica per què els compostos següents no poden
presentar isòmers de posició: 4 Indica quin o quins dels compostos següents poden
presentar isomeria geomètrica:
a) 2-propanona c) ciclopentè
b) àcid pentanoic d) 2-butendial a) 1-hexè c) 3-hexè
b) 2-hexè d) 3-metil-2-pentè
Solució: el b)
6
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 3
REACCIONS DE COMPOSTOS ORGÀNICS
El DDT és un insecticida organoclorat molt efectiu per combatre plagues d’insectes, tot i que se n’ha restrigint l’ús
pels greus efectes tòxics i contaminants. Per determinar–ne la fórmula, es crema una mostra de 7,1 g de DDT
amb excés d’aire i s’obtenen 12,3 g de diòxid de carboni, 1,6 g d’aigua i una quantitat indeterminada d’òxids de clor.
Mitjançant tècniques de crioscòpia, s’ha trobat que la massa molar és de 354,3 g/mol. Calcula’n la fórmula molecular
sabent que no conté àtoms d’oxigen.
Suposem que la fórmula del compost és del tipus: CxHyClz. Escrivim l’equació de la seva reacció de combustió,
tot i que no la podem ajustar.
C x H y Cl z + O 2 " CO 2 + H 2 O + ClO w
7,1 g 12,3 1,6 g
En la reacció intervé un excés d’oxigen. Per tant, podem suposar que ha reaccionat tota la mostra del compost orgànic.
En la reacció:
• Tot el C del compost s’ha transformat en CO2. Calculant la quantitat de C que hi ha en 12,3 g de CO2, coneixerem
la quantitat de C que hi havia a la mostra.
12,00 g de C
M (CO2) = 12,00 + 16,00  2 = 44,00 g/mol & 12,3 g de CO 2 ? = 3,35 g de C
44,00 g de CO 2
• Tot el H del compost s’ha transformat en H2O. Calculant la quantitat de H que hi ha en 1,6 g de H2O, coneixerem
la quantitat de H que hi havia a la mostra:
(1,008 g de H) ? 2
M (H2O) = 1,008  2 + 16,02 = 18,02 g/mol & 1,6 g de H 2 O ? = 0,179 g de H
18,02 g de H 2 O
• Per diferència, podrem conèixer la quantitat de Cl a la mostra:
mCl = 7,1 g de DDT - (3,35 g de C + 0,179 g de H) = 3,57 g de Cl
Calculem els mols de cada element que representen les quantitats que acabem d’obtenir:
1 mol de C
• 3,35
g de C ? = 0,28 mol de C
12,00 g de C
1 mol de H
• 0,1
79 g de H ? = 0,18 mol de H
1,008 g de H
1 mol de Cl
• 3
,57 g de Cl $ = 0,10 mol de Cl
35,45 g de Cl
La fórmula del compost és del tipus: C0,28H0,18Cl0,10. Els subíndexs han de ser nombres enters senzills que mantinguin
aquesta proporció. Per trobar–los, dividim tots els nombres pel més petit:
C0,028 H 0,28 Cl0,1 & C2,8H1,8Cl1 & Multipliquem per 5 per convertir–los. & C14H9Cl5
0.1 0.1 0.1
Comprovem si aquesta és la fórmula molecular del compost. Per fer–ho, en calculem la massa molar:
M (C14H9Cl5) = 12,00  14 + 1,008  9 + 35,45  5 = 354,3 g/mol
Com que coincideix amb la dada, cal pensar que aquesta és la fórmula molecular del compost.
ACTIVITATS
1 Quan es crema una mostra de 7,25 g d’un hidrocarbur 2 Es fan reaccionar 50 mL d’un àcid acètic comercial,
amb un excés d’aire, s’obtenen 22 g de diòxid del 96 % de riquesa en massa i densitat 1,06 g/mL
de carboni i una certa quantitat d’aigua. A 20 °C amb 35 g de metilamina.
i a la pressió d’1 atm, una mostra de 5 g d’aquest a)
Escriu la reacció que es produeix i anomena
hidrocarbur ocupa 2,1 L. Quina és la fórmula els compostos que s’obtenen.
de l’hidrocarbur?
b) Calcula la quantitat de compost orgànic
Solució: C4H10 que es pot obtenir com a màxim.
Solució: 67,6 g
6
MÉS PROBLEMES
FITXA 1
PROPIETATS DELS COMPOSTOS ORGÀNICS

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
El carbur de calci, CaC2, és una substància artificial que s’obté

industrialment en forns elèctrics per reacció directa entre el calci Sortida de l’acetilè
o l’òxid de calci amb carbó de coc a temperatures al voltant fins a la flama
de 2 000 °C.
Dipòsit per a l’aigua
CaO + C " CaC2 + CO
En reaccionar amb l’aigua, el carbur de calci genera un combustible,
Cambra de mescla
el gas acetilè o etí:
CaC2 + H2O " C2H2 + Ca(OH)2
L’acetilè és un gas incolor que crema amb flama molt lluminosa; Trossos de carbur
per això, actualment, encara s’utilitza en espeleologia com a font
d’il·luminació per explorar l’interior de les galeries subterrànies.
a) Ajusta les dues equacions químiques, indicant l’estat físic de les substàncies.
CaO (s) + 3 C (s) " CaC2 (s) + CO (g)
CaC2 (g) + 2 H2O (l) " C2H2 (g) + Ca(OH)2 (aq)
b) Si es fan reaccionar 1 kg d’òxid de calci i 1 kg de carboni, quin és el reactiu limitant?
1 mol de CaO
1 000 g de CaO ? = 17,8 mol de CaO
56,08 g de CaO
1 mol de C
1 000 g de C ? = 83,3 mol de C
12,00 g de C
La relació de combinació entre tots dos reactius és de:
nre. mols de C 83,3
= = 4,7
nre. mols de CaO 17,8
La proporció exacta de combinació segons l’equació ajustada és:
nre. mols de C 3
= =3
nre. mols de CaO 1
D’aquí es dedueix que el carboni es troba en excés i que el reactiu limitant és l’òxid de calci.
c)
Quina quantitat de carbur de calci s’obtindrà? Suposa que el rendiment de la reacció és del 50 %.
Partim dels 1 000 g d’òxid de calci, o el que és el mateix 17,8 mol, que és el reactiu limitant:
1 mol de CaC 2
17,8 mol de CaO ? = 17,8 mol de CaC 2
1 mol de CaO
Com que el rendiment del procés és del 50 %, la quantitat real que s’obtindrà serà de 8,91 mol.
64,08 g de CaC 2
8,91 mol de CaC 2 ? = 57,1 g de CaC2
1 mol de CaC 2
d) Si el carbur obtingut es mescla amb aigua, quina quantitat d’aigua reacciona?
2 mol de H 2 O 18,02 g de H 2 O
8,91 mol de CaC 2 ? = 17,8 mol d’aigua & 17,8 mol de H 2 O ? = 321 g d‘aigua
1mol de CaC 2 1mol de H 2 O
e) Quin volum d’acetilè s’obtindrà a 0 °C i 1 atm?
Suposant que la reacció de combustió dels 8,91 mol de CaC2 sigui completa, i tenint en compte que per cada mol
de carbur de calci s’origina un mol d’acetilè, els mols totals d’acetilè que es formaran seran de 8,91, que expressats
en volum en condicions normals equivalen a:
atm ? L
8,91 mol ? 0,082 ? 273 K
n? R?T mol ? K
p?V = n? R?T & V = = = 200 L
p 1 atm
6
MÉS PROBLEMES
FITXA 1

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
1 Atès el seu alt poder de combustió (2 600 kJ/mol), l’acetilè s’utilitza als bufadors
de soldar oxiacetilènics i produeix una flama la temperatura de la qual pot arribar
als 3 500 °C, capaç de soldar i tallar metalls. La soldadura d’oxiacetilè és una manera
d’unir dues peces de metall. Se subministren dos gasos, l’oxigen i l’acetilè, al broquet
d’un bufador de soldar des de cilindres d’acer a pressió elevada.
Per soldar dues peces de metall entre si, se subjecten l’una al costat de l’altra
i es mou la flama del broquet del bufador de soldar fins que es comencen a fondre.
Quan es retira la torxa de soldar, la juntura es refreda i se solidifica. La torxa
d’oxiacetilè genera una flama molt calorífica, crema fins i tot sota l’aigua i es fa servir
per reparar vaixells, canonades i oleoductes submarins.
Manòmetres
Oxígen
Cisalla
• talla metall
Acetilè • trenca formigó
Equip d’oxitall
Font: Bombers de la Comunitat de Madrid
a) Escriu ajustada la reacció de combustió de l’acetilè.
b) En la combustió de l’acetilè es desprenen 10 litres de diòxid de carboni a 1 atm i 25 °C. A quants mols equivalen?
c)
Indica la quantitat de substància d’acetilè necessària per originar els mols de diòxid de carboni.
d) Quina serà la calor alliberada en la combustió de l’acetilè?
e) Calcula la massa de carbur de calci necessària per generar l’esmentat acetilè.
6
MÉS PROBLEMES
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
2 Respon:
a) Què són les parafines?
b) Per què la flama d’una espelma no s’apaga, si emet diòxid de carboni i vapor d’aigua, dues substàncies considerades
incombustibles?
c)
Per què als laboratoris no s’utilitzen com a font de calor les espelmes o els becs d’alcohol?
d) Per què la llum de les espelmes és groguenca?
3 Respon:
a) Què passarà si tanquem l’entrada d’aire en un bec de Bunsen?
b) I si obrim l’entrada d’aire?
6
MÉS PROBLEMES
FITXA 3

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
4 Escriu la reacció d’oxidació incompleta del combustible metà.
5 Per què a les cuines hi ha dues reixetes de ventilació: una de superior i una d’inferior?
6
MÉS PROBLEMES
FITXA 4
INDÚSTRIA DEL PETROLI

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
6 La gasolina està formada per una mescla d’hidrocarburs volàtils

(alcans, cicloalcans i hidrocarburs aromàtics) obtinguts del petroli
mitjançant destil·lació fraccionada. Una de les propietats
característiques de les gasolines és l’índex d’octans,
que és una mesura del poder antidetonant (resistència
a la detonació), indica la pressió i temperatura a què es pot
comprimir un combustible mesclat amb aire sense que s’inflami.
El rendiment del motor està relacionat amb la capacitat
de la gasolina de resistir una compressió elevada sense arribar
a detonar. Una detonació anticipada fa que el pistó experimenti
cops bruscos en lloc d’un impuls continu i regular i que minvin
el rendiment i la potència.
De forma arbitrària, s’assigna el valor de 100 a un compost químic molt antidetonant, com ara l’isooctà
(2,2,4-trimetilpentà), i un índex igual a zero a l’heptà, que detona amb facilitat.
Per valorar el poder antidetonant d’un combustible, se’l compara amb una mescla dels dos hidrocarburs presos
com a referència. La gasolina de 95 octans es comporta igual que una mescla del 95 % d’isooctà i el 5 % d’heptà.
a) Indica el significat d’una gasolina de 98 octans.
b) Pot existir una gasolina amb un índex d’octans negatius o més gran que 100?
c) Quina funció tenen els additius que s’afegeixen a les gasolines?
6
MÉS PROBLEMES
FITXA 4

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
d) Fins fa pocs anys, s’afegia a les gasolines un additiu anomenat tetraetilplom [Pb( C2H5)4 ]. Quina funció tenia?
Per què ja no s’utilitza?
e)
Dibuixa la fórmula semidesenvolupada de l’heptà, l’isooctà i el tetraetilplom.
f ) Per què els motors Dièsel no necessiten bugies com els de gasolina?
g) Què vol dir que l’índex de cetà d’un gasoil és de 50?
h) Què pot passar si s’utiliza una gasolina d’un índex d’octans diferent al que recomana el fabricant?
6
MÉS PROBLEMES
FITXA 5

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
7 Els cotxes equipats amb motors dièsel són més cars que els de gasolina, però consumeixen i contaminen menys
(generen més energia per unitat de massa). Tècnicament, presenten prestacions semblants als de gasolina.
A l’hora de comprar un cotxe, el consumidor ha de calcular el nombre aproximat de quilòmetres que farà l’any
per saber si li surt a compte comprar-lo amb motor dièsel. Per decidir-se per una opció o l’altra, cal que consulti
les característiques dels models en versió dièsel i gasolina. Per exemple, el model A de gasolina costa 15 000 euros
i consumeix una mitjana de 7,5 litres cada 100 km. El model B dièsel, de prestacions semblants, costa 17 250 euros,
amb un consum mitjà de 5 litres cada 100 km.
a) Quines diferències presenten els dos motors?
b) Quant estalvia el dièsel per quilòmetre recorregut? (Preu: 1,30 €/L)
c) Si un conductor fa 10 000 km l’any, quina és la diferència de consum entre tots dos cotxes?
d) Suposant que el preu de tots dos carburants sigui d’1,30 €/litre, quin és l’estalvi de combustible després dels anys
que s’indiquen a la taula? En quin moment s’amortitza la diferència de preu entre tots dos vehicles?
1 any 3 anys 5 anys 7 anys 9 anys

Gasolina (L)
Gasoil (L)
Estalvi (L)
Estalvi (€)
e) Si el conductor fes 25 000 km l’any, en quants anys amortitzaria la diferència de preu?
1 any 2 anys 3 anys 4 anys

Gasolina (L)
Gasoil (L)
Estalvi (L)
Estalvi (€ )
6
MÉS PROBLEMES
FITXA 6

Nom: Curs: Data:
Els plàstics són polímers (macromolècules) sintètics de molècules d’etè s’uneixen entre si per formar
formats per la unió (polimerització) de molècules petites polietilè. D’altres exemples són el polipropilè,
anomenades monòmers. La majoria dels nomòmers el poliestirè i el PVC.
que constitueixen els plàstics procedeixen del petroli. • Polimerització per condensació: en aquest procés,
Hi ha dos mètodes de polimerització: dos monòmers diferents reaccionen per formar
• Polimerització per addició: quan hi intervenen un polímer, s’allibera una molècula petita com l’aigua.
monòmers amb doble enllaç entre els àtoms Un exemple és el niló, que es forma a partir d’àcid
de carboni, per exemple, l’etè. Durant aquest procés, adípic i hexametilendiamina, i el polièster (1,2‑etandiol
l’enllaç doble de cada molècula es transforma i àcid benzenodioic).
en un enllaç senzill. Així, un nombre elevat
EXEMPLE
Contesta:
a)
Escriu la molècula resultant en unir–se quatre molècules d’etilè (etè).
b) Una mostra de polietilè té una massa molecular de 700 000 u. Quantes unitats de monòmer hi haurà a la mostra?
c)
Es podran unir les molècules d’età entre si i formar polietà, de manera semblant a com s’uneixen les molècules
d’etè per formar polietilè?
d) Escriu la fórmula semidesenvolupada de l’1,2-etandiol (etilenglicol).
e)
Escriu la reacció de condensació entre dues molècules d’etanodiol.
Monòmer
a) H H H H H H H H
C==C + C==C + C==C + C==C Polimerització
H H H H H H H H
etilè
Polímer
H H H H H H H H
- -
- -
- -
- -
- -
- -
- -
- -
- C = C - C-
-C -C -C -C =C -
H H H H H H H H
tetraetilè
b) La unitat repetitiva és -CH2-CH2-, la massa molecular del qual és 12,00  2 u + 1,008  4 u = 28,03 u.
l nombre aproximat de monòmers que conté la mostra s’obté a partir del quocient entre la massa molecular
E
del polímer i la massa molecular de la unitat que es repeteix: 700 000/28,03 - 25 000 monòmers.
c)
Les molècules dels alcans, com ara l’età, no tenen enllaços dobles. Per tant, no poden participar en reaccions d’addició
per formar cadenes llargues com fan els alquens.
d) CH2OH-CH2OH e) CH2OH-CH2OH + CH2OH-CH2OH
1,2-etandiol (etilenglicol)
H2O
CH2OH-CH2-O-CH2-CH2OH
6
MÉS PROBLEMES
FITXA 6

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
8 El cautxú natural és una macromolècula que s’extreu de l’arbre Hevea brasiliensis, formada per la polimerització
per addició del monòmer isoprè o 2-metil-1,3-butadiè. És pràcticament l’únic polímer constituït per un hidrocarbur
que es troba a la natura. És una substància gomosa que es caracteritza per l’elasticitat, perquè es pot estirar
fins arribar a diverses vegades la seva llargada inicial i recuperar, posteriorment, la seva mida inicial, es torna enganxosa
quan s’escalfa i fràgil quan es refreda. Quan s’escalfa amb sofre (~ 3%), es formen ponts disulfur entre les cadenes
polimèriques i adquireix resistència a la temperatura, elasticitat i resistència al desgast (abrasió) i als dissolvents
orgànics. Aquest procés s’anomena vulcanització en honor de Vulcà, déu del foc.
a) Escriu la fórmula semidesenvolupada de l’isoprè.
b) Representa la molècula formada per la unió de dos monòmers d’isoprè.
c) Indica algunes aplicacions del cautxú.
d) El cautxú sintètic s’elabora a partir de productes derivats del petroli (etilè, propilè, butadiè). Per exemple, el neoprè
(policloroprè) està format per molècules de cloroprè (2-clor-1,3-butadiè) que polimeritzen ràpidament i té propietats
superiors al cautxú natural. Representa la reacció de polimerització del neoprè.
e)
El xiclet conté cautxú sintètic, un copolímer format per dos monòmers diferents: estirè i butadiè. Escriu la fórmula
dels dos monòmers.
6
MéS PROBLEMES
FITXA 7

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
9 Les fibres tèxtils són macromolècules que es caracteritzen per la seva gran resistència mecànica i la facilitat per rebre
tints i canviar de color. Es divideixen en dos grups: els polièsters i les poliamides. Entre les poliamides hi ha el niló 66,
que s’obté a partir d’àcid adípic (àcid hexà dioic) i de l’hexametilendiamina (1,6-hexandiamina), tots dos monòmers
amb sis àtoms de carboni cadascun. Aquest producte va ser obtingut per primera vegada pel químic estatunidenc
W.H. Carothers (1896–1937). La versatilitat d’aquest tipus de poliamides és tan gran que la seva producció anual
és de milers de milions d’euros l’any.
a)
Escriu la fórmula molecular i el nom sistemàtic de cadascun dels monòmers.
b) El primer pas de la polimerització és la reacció de dos monòmers per formar un dímer. En aquesta reacció es produeix
una molècula d’aigua, procedent del H d’un dels grups NH2 i del OH d’un dels grups COOH, i els monòmers s’uneixen
per enllaços de tipus amida. Escriu la fórmula semidesenvolupada d’aquest dímer i la seva fórmula molecular.
c)
El polièster és un polímer de condensació que s’obté a partir d’un àcid orgànic i un alcohol. Els polièsters ofereixen
diverses estructures segons els monòmers que participen en la polimerització. L’anomenat Dracon s’obté a partir
de l’1,2-etandiol (etilenglicol) i de l’àcid 1,4-benzenodioic (àcid tereftàlic). Escriu la fórmula semidesenvolupada
dels dos monòmers.
d) Escriu el dímer format per la polimerització per condensació si se sap que les unions entre els monòmers
són a través d’un enllaç tipus èster i que es desprèn una molècula d’aigua.
6
MÉS PROBLEMES
FITXA 8

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
10 Els plàstics estan contínuament presents a la nostra vida i ens ajuden a fer-la més fàcil, còmoda i agradable. Actualment,
es fabriquen més de 700 tipus de plàstics. L’ús dels plàstics augmenta cada vegada més perquè poden substituir
els materials tradicionals, com ara el metall, la fusta, el paper, la ceràmica i el vidre. Una de les principals opcions
per gestionar els residus és el reciglatge. Als plàstics més utilitzats se’ls assigna un codi numèric. Aquest sistema ajuda
a identificar els plàstics quan es fa un triatge manual.
a) Identifica els noms dels plàstics reciclables més representats mitjançant els logotips:
1 2 3 4 5 6 7
b) Relaciona els plàstics anteriors amb les seves aplicacions fonamentals.
Aplicació Plàstics
Ampolles de begudes gasoses i d’aigua
Ampolles de llet i productes de neteja
Bosses
Targetes de crèdit i mànegues
Maletes i davantals de cotxes
Oueres i suro blanc

c) Completa les fórmules dels monòmers:
Monòmer Fórmula molecular Fórmula semidesenvolupada

Etè (etilè)
Clorur de vinil (cloroetè)
Propè
Estirè

d) Per què el PVC s’ha deixat d’utilitzar per fabricar ampolles d’aigua? Representa la unitat repetitiva al PVC.
6
FITXA 1
LLEIS PONDERALS
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
El carbur de calci, CaC2, és una substància artificial que s’obté

industrialment en forns elèctrics per reacció directa entre el calci Sortida de l’acetilè
o l’òxid de calci amb carbó de coc a temperatures al voltant fins a la flama
de 2 000 °C.
Dipòsit per a l’aigua
CaO + C " CaC2 + CO
En reaccionar amb l’aigua, el carbur de calci genera un combustible,
Cambra de mescla
el gas acetilè o etí:
CaC2 + H2O " C2H2 + Ca(OH)2
L’acetilè és un gas incolor que crema amb flama molt lluminosa; Trossos de carbur
per això, actualment encara s’utilitza en espeleologia com a font
d’il·luminació per explorar l’interior de les galeries subterrànies.
a) Ajusta les dues equacions químiques, indicant l’estat físic de les substàncies.
CaO (s) + 3 C (s) " CaC2 (s) + CO (g)
b) Si es fan reaccionar 1 kg d’òxid de calci i 1 kg de carboni, quin és el reactiu limitant?
1 mol de CaO
1 000 g de CaO ? = 17,8 mol de CaO
56,08 g de CaO
1 mol de C
1 000 g de C ? = 83,3 mol de C
12,00 g de C
La relació de combinació entre tots dos reactius és de:
nre. mols de C 83,3
= = 4,7
nre. mols de CaO 17,8
La proporció exacta de combinació segons l’equació ajustada és:
nre. mols de C 3
= =3
nre. mols de CaO 1
D’aquí es dedueix que el carboni es troba en excés i que el reactiu limitant és l’òxid de calci.
c)
Quina quantitat de carbur de calci s’obtindrà? Suposa que el rendiment de la reacció és del 50 %.
Partim dels 1 000 g d’òxid de calci, o el que és el mateix 17,8 mol, que és el reactiu limitant:
1 mol de CaC 2
17,8 mol de CaO ? = 17,8 mol de CaC 2
1 mol de CaO
Com que el rendiment del procés és del 50 %, la quantitat real que s’obtindrà serà de 8,91 mol.
64,08 g de CaC 2
8,91 mol de CaC 2 ? = 57,1 g de CaC2
1 mol de CaC 2
d) Si el carbur obtingut es mescla amb aigua, quina quantitat d’aigua reacciona?
2 mol de H 2 O 18,02 g de H 2 O
8,91 mol de CaC 2 ? = 17,8 mol d’aigua & 17,8 mol de H 2 O ? = 321 g d‘aigua
1mol de CaC 2 1mol de H 2 O
e) Quin volum d’acetilè s’obtindrà a 0 °C i 1 atm?
Suposant que la reacció de combustió dels 8,91 mol de CaC2 sigui completa, i tenint en compte que per cada mol
de carbur de calci s’origina un mol d’acetilè, els mols totals d’acetilè que es formaran seran de 8,91, que expressats
en volum en condicions normals equivalen a:
atm ? L
8,91 mol ? 0,082 ? 273 K
n? R?T mol ? K
p?V = n? R?T & V = = = 200 L
p 1 atm
6
FITXA 1

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
1 Atès el seu alt poder de combustió (2 600 kJ/mol), l’acetilè s’utilitza als bufadors
de soldar oxiacetilènics i produeix una flama la temperatura de la qual pot arribar
als 3 500 °C, capaç de soldar i tallar metalls. La soldadura d’oxiacetilè és una manera
d’unir dues peces de metall. Se subministren dos gasos, l’oxigen i l’acetilè, al broquet
d’un bufador de soldar des de cilindres d’acer a pressió elevada.
Per soldar dues peces de metall entre si, se subjecten l’una al costat de l’altra
i es mou la flama del broquet del bufador de soldar fins que es comencen a fondre.
Quan es retira la torxa de soldar, la juntura es refreda i se solidifica. La torxa
d’oxiacetilè genera una flama molt calorífica, crema fins i tot sota l’aigua i es fa servir
per reparar vaixells, canonades i oleoductes submarins.
Manòmetres
Oxigen
Cisalla
• talla metall
Acetilè • trenca formigó
Equip d’oxitall
Font: Bombers de la Comunitat de Madrid.
a) Escriu ajustada la reacció de combustió de l’acetilè.

2 C2H2 (g) + 5 O2 (g) " 4 CO2 (g) + 2 H2O (g)
b) En la combustió de l’acetilè es desprenen 10 litres de diòxid de carboni a 1 atm i 25 °C. A quants mols equivalen?
L’equació dels gasos ideals ens permet obtenir el nombre de mols de diòxid de carboni:
p?V 1 atm ? 10 L
p?V = n? R ?T & n = = = 0,409 mol de CO 2
R?T atm ? L
0,082 ? (25 + 273) K
K ? mol
c) Indica la quantitat de substància d’acetilè necessària per originar els mols de diòxid de carboni.
A partir de l’estequiometria de la reacció, s’observa que per cada 2 mol d’acetilè que es cremen, es desprenen 4 mol de diòxid
de carboni; per tant:
2 mol de C 2 H 2
0,409 mol de CO 2 ? = 0, 205 mol de C 2 H 2
4 mol de CO 2
d) Quina serà la calor alliberada en la combustió de l’acetilè?
Per cada mol d’acetilè, es desprenen 2 600 kJ d’energia calorífica; per tant:
2 800 kJ de C 2 H 2
0,205 mol de C 2 H 2 ? = 573 kJ
1 mol de C 2 H 2
e) Calcula la massa de carbur de calci necessària per generar l’esmentat acetilè.
La reacció d’obtenció de l’acetilè és:
De l’equació ajustada s’observa que per generar un mol d’acetilè cal un mol de carbur de calci; per tant, si s’obtenen
0,205 d’acetilè és que han reaccionat 0,205 mol de carbur de calci:
64,08 g de CaC 2
0,205 mol de CaC 2 ? = 13,1 g de CaC 2
1 mol de CaC 2
6
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
2 Respon:
a) Què són les parafines?
ón cadenes lineals amb enllaços senzills, de fórmula general CnH2n + 2, en què n està comprès entre 22 i 27 carbonis.
S
Freqüentment, es troben en forma d’un sòlid blanc, sense olor, d’aspecte cerós, amb un punt de fusió comprès entre 47 i 65 °C.
Són insolubles en aigua, però solubles en dissolvents orgànics, com ara el benzè.
b) Per què la flama d’una espelma no s’apaga, si emet diòxid de carboni i vapor d’aigua, dues substàncies considerades
incombustibles?
ls gasos que es desprenen s’escalfen i es dilaten. Com a conseqüència, disminueixen de densitat, el que fa que ascendeixin,
E
d’acord amb el principi d’Arquimedes. En desplaçar-se, aquests gasos permeten que arribi a la flama aire nou que conté oxigen
i vapors del combustible, la qual cosa fa possible que continuï la combustió.
c)
Per què als laboratoris no s’utilitzen com a font de calor les espelmes o els becs d’alcohol?
L es espelmes i els becs d’alcohol no permeten regular l’entrada de combustible que es crema ni la potència calorífica de la flama.
Va ser el químic alemany Bunsen qui va inventar un bec per cremar gas sense que es produís sutge. L’entrada d’aire, a través
d’un forat graduable per un anell, permet regular la combustió i obtenir una flama de més poder calorífic.
d) Per què la llum de les espelmes és groguenca?

L a majoria de les petites partícules sòlides de carbó no supera els 50 nanòmetres. Els gasos i la calor radiada de la zona de reacció
escalfen aquestes partícules, procedents de la combustión de l’espelma, fins a la incandescència. Aquesta incandescència
produeix llum groguenca, tot i que s’emet tot l’espectre visible. El que passa és que l’emissió a la zona del groc és més intensa
i preval sobre la resta. El primer científic que va explicar aquest fenomen va ser Humphry Davy, mestre de Faraday.
3 Respon:
a) Què passarà si tanquem l’entrada d’aire en un bec de Bunsen?
En tancar el pas d’oxigen, la combustió es fa incompleta, queden partícules de carboni incandescents i monòxid de carboni
sense cremar, i es produeix una flama llarga, reductora, poc calorífica i molt lluminosa semblant a la de l’espelma. En aquestes
condicions, si s’apropa per la part de dalt un recipient de porcellana, es forma un dipòsit de carbonissa (sutge).
b) I si obrim l’entrada d’aire?

om que hi ha més oxigen, la combustió és total, la flama és molt calorífica, oxidant i blavosa i no produeix sutge. Si el combustible
C
és gas natural, que conté metà en un percentatge elevat (+80 %), la reacció completa de combustió és:
CH4 + 2 O2 " CO2 + 2 H2O + 890 kJ
Amb l’aire tancat, la temperatura a què es pot arribar és d’uns 700 °C, mentre que amb l’aire obert s’aconsegueixen temperatures
superiors als 1 100 °C.
6
FITXA 3

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
4 Escriu la reacció d’oxidació incompleta del combustible metà.

El metà s’oxida a CO2 i H2O, però si la combustió és incompleta es forma CO, H2O i un residu carbonós, anomenat negre de fum.
4 CH4 + 5 O2 " 2 CO + 2 C +8 H2O
La combustió incompleta no només és perillosa per la toxicitat del CO, sinó que allibera menys quantitat de calor que la combustió
completa del mateix combustible.
5 Per què a les cuines hi ha dues reixetes de ventilació: una de superior i una d’inferior?
La densitat del gas natural és inferior a la de l’aire. Per tant, s’acumula a les zones altes i, en cas de fuita, cal una sortida d’aire
situada a la part superior de la cuina. En canvi, hidrocarburs com ara el butà, en ser més densos que l’aire, s’aculumen ran de terra
i necessiten una sortida pròxima al terra.
6
FITXA 4

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
6 La gasolina està formada per una mescla d’hidrocarburs volàtils

(alcans, cicloalcans i hidrocarburs aromàtics) obtinguts del petroli
mitjançant destil·lació fraccionada. Una de les propietats
característiques de les gasolines és l’índex d’octans,
que és una mesura del poder antidetonant (resistència
a la detonació), indica la pressió i temperatura a què es pot
comprimir un combustible mesclat amb aire sense que s’inflami.
El rendiment del motor està relacionat amb la capacitat
de la gasolina de resistir una compressió elevada sense arribar
a detonar. Una detonació anticipada fa que el pistó experimenti
cops bruscos en lloc d’un impuls continu i regular i que minvin
el rendiment i la potència.
De forma arbitrària, s’assigna el valor de 100 a un compost químic molt antidetonant, com ara l’isooctà
(2,2,4-trimetilpentà), i un índex igual a zero a l’heptà, que detona amb facilitat.
Per valorar el poder antidetonant d’un combustible, se’l compara amb una mescla dels dos hidrocarburs presos
com a referència. La gasolina de 95 octans es comporta igual que una mescla del 95 % d’isooctà i el 5 % d’heptà.
a) Indica el significat d’una gasolina de 98 octans.

Una gasolina que, davant la detonació, es comporta igual que una mescla formada pel 98 % d’isooctà i el 2 % d’n-heptà.
b) Pot existir una gasolina amb un índex d’octans negatius o més gran que 100?
Cada hidrocarbur té un índex d’octans característic. La majoria estan entre 0 i 100, però hi ha índexs d’octans negatius
(detona més fàcilment que l’heptà) o que superen el valor de 100 (més antidetonants que l’isooctà), com ara l’etanol,
el 2,2,3,3-tetrametilbutà, que té un índex d’octans de 103. Les gasolines que utilitzen els cotxes de fórmula 1 estan al voltant
dels 102 octans. Les que s’utilitzen en aviació són de 120 octans.
Hidrocarburs Índex d’octans
heptà 0
octà 17
pentà 62
2,2,4-trimetilpentà 100
benzè 106
toluè 120
c) Quina funció tenen els additius que s’afegeixen a les gasolines?

Els additius són productes antidetonants que augmenten l’índex d’octans, la qual cosa millora el rendiment del motor.
Per reduir la detonació, les gasolines contenen més proporció d’hidrocarburs de cadena ramificada, com ara el 2,2,3-trimetilbutà
i el terc-butil metil èter, que també actua com a agent antidetonant.
6
FITXA 4

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
d) Fins fa pocs anys, s’afegia a les gasolines un additiu anomenat tetraetilplom [Pb( C2H5)4 ]. Quina funció tenia?
Per què ja no s’utilitza?
Aquesta substància química és un inhibidor característic; substància que entorpeix la velocitat d’una reacció.
S’afegia a les gasolines com a agent antidetonant. L’objectiu era millorar l’índex d’octans de la gasolina. Si a un litre
de gasolina de 100 octans s’afegeixen 2 mL de tetraetilplom, el resultat és una gasolina de 120 octans.
Actualment, s’ha deixat d’utilitzar perquè el plom és una substància molt tòxica i el seu ús originava un augment
en els nivells de la contaminació d’aquest metall pesant a l’atmosfera. Una persona pot excretar 2 000 mg de plom al dia.
Si rebem plom per sobre d’aquest límit, el metall s’acumula a l’organisme. Per sobre de 60 mg/100 mL de sang,
causa problemes en el sistema nerviós (saturnisme), anèmia, problemes de ronyó i fetge, interferències en la síntesi
d’hemoglobina, etc.
e)
Dibuixa la fórmula semidesenvolupada de l’heptà, l’isooctà i el tetraetilplom.
CH3 CH3 CH3-CH2 CH2-CH3
- -
-
CH3-CH2-CH2-CH2-CH2-CH2-CH3 CH3-C-CH2-CH-CH3 Pb
CH3 CH3-CH2 CH2-CH3
heptà
isooctà tetraetilplom
f ) Per què els motors dièsel no necessiten bugies com els de gasolina?
Els motors dièsels no necessiten bugies perquè la inflamació de la mescla (gasoil/aire) als cilindres és exclusivament
per la compressió. Aquesta és la raó per la qual s’ha d’afavorir l’autoinflamació. Un bon combustible dièsel s’ha d’inflamar
per a un índex de comprensió com més baix millor. Per això es defineix l’índex de cetà, corresponent el valor de 100
a l’hexadecà (o cetà), que s’inflama amb una compressió baixa, i l’índex 0, a l’altre extrem, al a-metilnaftalè.
CH3
CH3-(CH2)14-CH3
cetà a-metilnaftalè
g) Què vol dir que l’índex de cetà d’un gasoil és de 50?

Un gasoil que s’inflama de manera semblant a una mescla formada pel 50 % d’hexadecà i el 50 % de a-metilnaftalè.
h) Què pot passar si s’utiliza una gasolina d’un índex d’octans diferent al que recomana el fabricant?
Cal utilitzar sempre l’índex d’octans recomanat pel fabricant del cotxe.
• Si l’índex d’octans és més gran que el recomanat, es paga més pel mateix i no s’obté més potència ni rendiment.
• Si és més petit, el motor patirà perquè l’autoencesa de la mescla es produirà abans d’hora. És a dir, la combustió serà
massa ràpida i originarà una detonació o colpejament, conegut pels mecànics com a «picar bieles», que fa que el pistó
pateixi una empenta violenta en lloc de l’impuls adient. Alhora, disminueix l’eficàcia de la conversió de l’energia
de la combustió en energia mecànica que es tradueix en una disminució del rendiment del motor, el que pot provocar
avaries greus, com ara perforar els pistions per la pressió i la temperatura a què s’arriba.
6
FITXA 5
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
7 Els cotxes equipats amb motors dièsel són més cars que els de gasolina, però consumeixen i contaminen menys
(generen més energia per unitat de massa). Tècnicament, presenten prestacions semblants als de gasolina.
A l’hora de comprar un cotxe, el consumidor ha de calcular el nombre aproximat de quilòmetres que farà l’any
per saber si li surt a compte comprar-lo amb motor dièsel. Per decidir-se per una opció o l’altra, cal que consulti
les característiques dels models en versió dièsel i gasolina. Per exemple, el model A de gasolina costa 15 000 euros
i consumeix una mitjana de 7,5 litres cada 100 km. El model B dièsel, de prestacions semblants, costa 17 250 euros,
amb un consum mitjà de 5 litres cada 100 km.
a) Quines diferències presenten els dos motors?

El cotxe amb el motor que utilitza gasoil és 2 250 € més car que el de gasolina, però consumeix 2,5 L menys cada 100 km.
b) Quant estalvia el dièsel per quilòmetre recorregut? (Preu: 1,30 €/L)

2,5 litres 1,3 €
1 km ? ? = 0,0325 €
100 km 1 litre
c) Si un conductor fa 10 000 km l’any, quina és la diferència de consum entre tots dos cotxes?
El motor de gasolina consumirà: 10 000 km  (7,5 litres/100 km) = 750 litres.
I el de gasoil: 10 000 km  (5 litres/100 km) = 500 litres.
La diferència de consum és de 250 litres per cada any a favor del model dièsel.
d) Suposant que el preu de tots dos carburants sigui d’1,30 €/litre, quin és l’estalvi de combustible després dels anys
que s’indiquen a la taula? En quin moment s’amortitza la diferència de preu entre tots dos vehicles?
1 any 3 anys 5 anys 7 anys 9 anys

Gasolina (L) 750 2250 3750 5250 6750
Gasoil (L) 500 1000 1500 2000 3500
Estalvi (L) 250 750 1250 1750 2250
Estalvi (€) 325 975 1625 2275 2925
Un estalvi d’1 litre en el consum equival a 1,3 euro, per la qual cosa, després de nou anys, si el preu de tots dos carburants
segueix sent el mateix, s’hauran estalviat 2 925 euros.
El conductor s’haurà d’esperar nou anys per aconseguir amortitzar la diferència de preu entre el vehicle de gasolina i el dièsel.
e) Si el conductor fes 25 000 km l’any, en quants anys amortitzaria la diferència de preu?

Després d’un any, el motor de gasolina consumirà 1 875 litres i el de gasoil, 1 250 litres. El motor dièsel estalvia 625 litres per any.
Quan hagin passat quatre anys, s’amortitzarà la diferència de preu entre tots dos motors.
1 any 2 anys 3 anys 4 anys

Gasolina (L) 1875 3750 5625 7500
Gasoil (L) 1250 2500 3750 5000
Estalvi (L) 625 1250 1875 2500
Estalvi (€) 812,5 1625 2437,5 3250
6
FITXA 6
Nom: Curs: Data:
Els plàstics són polímers (macromolècules) sintètics de molècules d’etè s’uneixen entre si per formar
formats per la unió (polimerització) de molècules petites polietilè. D’altres exemples són el polipropilè,
anomenades monòmers. La majoria dels nomòmers el poliestirè i el PVC.
que constitueixen els plàstics procedeixen del petroli. • Polimerització per condensació: en aquest procés,
Hi ha dos mètodes de polimerització: dos monòmers diferents reaccionen per formar
• Polimerització per addició: quan hi intervenen un polímer, i s’allibera una molècula petita com l’aigua.
monòmers amb doble enllaç entre els àtoms Un exemple és el niló, que es forma a partir d’àcid
de carboni, per exemple, l’etè. Durant aquest procés, adípic i hexametilendiamina, i el polièster (1,2‑etandiol
l’enllaç doble de cada molècula es transforma i àcid benzenodioic).
en un enllaç senzill. Així, un nombre elevat
EXEMPLE
Contesta:
a)
Escriu la molècula resultant en unir–se quatre molècules d’etilè (etè).
b) Una mostra de polietilè té una massa molecular de 700 000 u. Quantes unitats de monòmer hi haurà a la mostra?
c)
Es podran unir les molècules d’età entre si i formar polietà, de manera semblant a com s’uneixen les molècules
d’etè per formar polietilè?
d) Escriu la fórmula semidesenvolupada de l’1,2-etandiol (etilenglicol).
e)
Escriu la reacció de condensació entre dues molècules d’etanodiol.
Monòmer
a) H H H H H H H H
C==C + C==C + C==C + C==C Polimerització
H H H H H H H H
etilè
Polímer
H H H H H H H H
- -
- -
- -
- -
- -
- -
- -
- -
- C = C - C-
-C -C -C -C =C -
H H H H H H H H
tetraetilè
b) La unitat repetitiva és -CH2-CH2-, la massa molecular del qual és 12,00  2 u + 1,008  4 u = 28,03 u.
l nombre aproximat de monòmers que conté la mostra s’obté a partir del quocient entre la massa molecular
E
del polímer i la massa molecular de la unitat que es repeteix: 700 000/28,03 - 25 000 monòmers.
c)
Les molècules dels alcans, com ara l’età, no tenen enllaços dobles. Per tant, no poden participar en reaccions d’addició
per formar cadenes llargues com fan els alquens.
d) CH2OH-CH2OH e) CH2OH-CH2OH + CH2OH-CH2OH
1,2-etandiol (etilenglicol)
H2O
CH2OH-CH2-O-CH2-CH2OH
6
FITXA 6
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
8 El cautxú natural és una macromolècula que s’extreu de l’arbre Hevea brasiliensis, formada per la polimerització
per addició del monòmer isoprè o 2-metil-1,3-butadiè. És pràcticament l’únic polímer constituït per un hidrocarbur
que es troba a la natura. És una substància gomosa que es caracteritza per l’elasticitat, perquè es pot estirar
fins arribar a diverses vegades la seva llargada inicial i recuperar, posteriorment, la seva mida inicial, es torna enganxosa
quan s’escalfa i fràgil quan es refreda. Quan s’escalfa amb sofre (~ 3%), es formen ponts disulfur entre les cadenes
polimèriques i adquireix resistència a la temperatura, elasticitat i resistència al desgast (abrasió) i als dissolvents
orgànics. Aquest procés s’anomena vulcanització en honor de Vulcà, déu del foc.
a) Escriu la fórmula semidesenvolupada de l’isoprè.

CH3
-
CH2=C-CH=CH2
isoprè o metilbutadiè
b) Representa la molècula formada per la unió de dos monòmers d’isoprè.

CH3 CH3
-
… + CH2=C-CH=CH2 + CH2=C-CH=CH2 + …
CH3
-
[
… -CH2-CH-CH-CH2- …
cautxú
] n
c) Indica algunes aplicacions del cautxú.

El cautxú s’utilitza en la fabricació de pneumàtics (barrejat amb fibres tèxtils i fils metàl·lics), mànegues, calçat, guants, corretges,
matalassos, bots pneumàtics, pilotes de golf i de tennis, etc.
d) El cautxú sintètic s’elabora a partir de productes derivats del petroli (etilè, propilè, butadiè). Per exemple, el neoprè
(policloroprè) està format per molècules de cloroprè (2-clor-1,3-butadiè) que polimeritzen ràpidament i té propietats
superiors al cautxú natural. Representa la reacció de polimerització del neoprè.
-CH2 H
CH2=C-CH=CH2
C--C
-
Cl Cl CH2-
cloroprè neoprè
e)
El xiclet conté cautxú sintètic, un copolímer format per dos monòmers diferents: estirè i butadiè. Escriu la fórmula
dels dos monòmers.
CH2=CH
CH2=CH-CH=CH2
butadiè
feniletè (estirè)
6
FITXA 7

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
9 Les fibres tèxtils són macromolècules que es caracteritzen per la seva gran resistència mecànica i la facilitat per rebre
tints i canviar de color. Es divideixen en dos grups: els polièsters i les poliamides. Entre les poliamides hi ha el niló 66,
que s’obté a partir d’àcid adípic (àcid hexà dioic) i de l’hexametilendiamina (1,6-hexandiamina), tots dos monòmers
amb sis àtoms de carboni cadascun. Aquest producte va ser obtingut per primera vegada pel químic estatunidenc
W.H. Carothers (1896–1937). La versatilitat d’aquest tipus de poliamides és tan gran que la seva producció anual
és de milers de milions d’euros l’any.
a)
Escriu la fórmula molecular i el nom sistemàtic de cadascun dels monòmers.
H H H H
H H H H H H H H
O C C C C C C O
N C C C C C C N
O H H H H O
H H H H H H H H
H H
La fórmula molecular de l’hexametilendiamina o hexà-1,6-diamina és C6H16 N2, i la de l’àcid adípic o ácid hexanodioic és C6H10O4.
b) El primer pas de la polimerització és la reacció de dos monòmers per formar un dímer. En aquesta reacció es produeix
una molècula d’aigua, procedent del H d’un dels grups NH2 i del OH d’un dels grups COOH, i els monòmers s’uneixen
per enllaços de tipus amida. Escriu la fórmula semidesenvolupada d’aquest dímer i la seva fórmula molecular.
O O
=
[ -C-(CH2)4-C-NH-(CH2)6-NH-
] n
niló
NH2-CH2-CH2-CH2-CH2-CH2-CH2-NH-CO-CH2-CH2-CH2-CH2-COOH
Fórmula molecular: C12H24O3N2.
c)
El polièster és un polímer de condensació que s’obté a partir d’un àcid orgànic i un alcohol. Els polièsters ofereixen
diverses estructures segons els monòmers que participen en la polimerització. L’anomenat Dracon s’obté a partir
de l’1,2-etandiol (etilenglicol) i de l’àcid 1,4-benzenodioic (àcid tereftàlic). Escriu la fórmula semidesenvolupada
dels dos monòmers.
CH2OH-CH2OH HOOC COOH
d) Escriu el dímer format per la polimerització per condensació si se sap que les unions entre els monòmers
són a través d’un enllaç tipus èster i que es desprèn una molècula d’aigua.
CH2OH-CH2OH HOOC COOH
H2O
CH2OH-CH2-O-CO COOH
successivament
… -O-CH2-CH2-O-CO CO-O-CH2-CH2-O-…
6
FITXA 8

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
10 Els plàstics estan contínuament presents a la nostra vida i ens ajuden a fer-la més fàcil, còmoda i agradable. Actualment,
es fabriquen més de 700 tipus de plàstics. L’ús dels plàstics augmenta cada vegada més perquè poden substituir
els materials tradicionals, com ara el metall, la fusta, el paper, la ceràmica i el vidre. Una de les principals opcions
per gestionar els residus és el reciglatge. Als plàstics més utilitzats se’ls assigna un codi numèric. Aquest sistema ajuda
a identificar els plàstics quan es fa un triatge manual.
a) Identifica els noms dels plàstics reciclables més representats mitjançant els logotips:
1 2 3 4 5 6 7
PET PEad PVC PEbd PP PS Altres

(polietilentereftalat) (polietilè d’alta (policlorur (polietilè de baixa (polipropilè) (polipropilè de baixa
densitat) de vinil) densitat) densitat)
b) Relaciona els plàstics anteriors amb les seves aplicacions fonamentals.
Aplicació Plàstic
Ampolles de begudes gasoses i d’aigua 1. PET
Ampolles de llet i productes de neteja 2. PEad
Bosses 4. PEbd
Targetes de crèdit i mànegues 3. PVC
Maletes i davantals de cotxes 5. PP
Oueres i suro blanc 6. PS

c) Completa les fórmules dels monòmers:
Monòmer Fórmula molecular Fórmula semidesenvolupada

Etè (etilè) C2H4 CH2=CH2
Clorur de vinil (cloroetè) C2H3Cl CH2=CH-Cl
Propè C3H6 CH2=CH-CH3
Estirè C8 H8 CH2=CH-C6H5

d) Per què el PVC s’ha deixat d’utilitzar per fabricar ampolles d’aigua? Representa la unitat repetitiva al PVC.
En la composició, el policlorur de vinil conté clor, que pot arribar a contaminar
les substàncies que estan en contacte amb aquest plàstic. A més, quan s’incinera,
per evitar l’acumulació dels residus, produeix substàncies potencialment perilloses
(com ara les dioxines i els furans) que provoquen efectes nocius sobre el medi ambient H Cl clorur
i la salut. Per aquestes raons, les ampolles d’aigua mineral ja no es fabriquen amb PVC C==C de vinil
i s’està retirant de nombrosos productes de consum. H H (cloroetilè)
H Cl
- -
- -
(
--C--C--n
H H
)
policlorur de vinil (PVC)
6
EXPERIÈNCIES
LA QUÍMICA ORGÀNICA
Cuinar amb vinagre
Material
OBJECTIU
• Ous • Bol
Provocar la desnaturalització • Vinagre • Colador
de les proteïnes d’alguns • Llet • Tovallons de paper
aliments aconseguint
que tinguin un aspecte
semblant al dels cuits
PROCEDIMENT
Els aliments tenen una sèrie de components entre els quals destaquen les proteïnes. La carn, la llet i els ous
són aliments rics en proteïnes.
Les proteïnes són macromolècules orgàniques que resulten de la unió de molts aminoàcids. Els seus grups
funcionals permeten que s’estableixin unions entre diferents punts de la cadena i s’enrotllin formant
una estructura globular.
Durant la cocció, es produeixen una sèrie de transformacions que provoquen el trencament d’aquestes unions
i les proteïnes passen a ser molècules desenvolupades que donen a l’aliment un aspecte i una textura diferents,
com veiem en els ous durs o els ferrats. Es diu que les proteïnes s’han desnaturalitzat.
La desnaturalització de les proteïnes es pot aconseguir tractant-les amb altres substàncies, com ara àcids, alcohol
o sal. Els aliments que es tractin així tindran un aspecte semblant als cuits.
Ous amb vinagre
1. Posa vinagre en un bol.

2. A continuació, trenca-hi un ou. L’ou ha de quedar completament cobert pel vinagre; si cal, afegeix-n’hi.
3. Observa l’aspecte de l’ou quan el tires, una hora després i dos dies després. Veuràs que, amb el temps, la clara,
en principi transparent, va quallant i prenent l’aspecte d’un ou cuit. Què ha passat?
Llet amb vinagre

1. Posa una mica de llet tèbia en un bol (si era a la nevera, escalfa-la al microones fins que sigui tèbia).
2. Afegeix-hi vinagre i remena amb una cullera.
3. Poc després, veuràs que se separen grumolls blancs.
QÜESTIONS
1 Busca informació i digues com s’anomena la proteïna de la clara d’ou i la de la llet.
2 Basant-te en el resultat d’aquestes pràctica, justifica si l’ou o la llet són substàncies pures o mescles.
3 De vegades, quan escalfem la llet, es talla i diem que era agra. Explica què passa.
6
EXPERIÈNCIES
LA QUÍMICA ORGÀNICA
Fabricació de sabó
OBJECTIU
Fabricar sabó al laboratori com un exemple de reacció de saponificació.

Els greixos són trièsters del glicerol. Quan es tracten amb una base forta com el NaOH, s’hidrolitzen i donen
alcohol (propanotriol, també anomenat glicerol) i les sals sòdiques dels tres àcids carboxílics. Aquestes sals
tenen un cap polar (hidròfil) i una cua apolar (hidròfoba), el que els permet solubilitzar en aigua les taques
de greix. En això consisteix el seu comportament com a sabó.
H2C-OCOR1 H2C-OH R1COO- Na+

| NaOH |
+
HC-OCOR 2
HC-OH R2COO- Na+
| |
H2C-OCOR 3
H2C-OH R3COO- Na+
Èster Glicerina Sabó
Material
• 2 vasos de precipitats de 100 mL • Probeta • Oli

i 1 vas de 250 mL • Placa calefactora • NaOH
• Vareta agitadora • Recipient per escalfar al bany maria • NaCl
• Espàtula (cassó d’alumini o cristal·litzador)
• Balança • Etanol
• Vidre de rellotge • Aigua
PROCEDIMENT
1. Posa 10 mL d’etanol i 10 mL d’aigua destil·lada en un vas de precipitats de 100 mL.

2. Pesa 10 g de NaOH en un vidre de rellotge.
3. Afegeix-los al vas que conté la mescla d’etanol-aigua. Fes-ho a poc a poc i remenant.
4. En el segon vas de precipitats de 100 mL, posa 5 mL d’oli i afegeix-hi la mescla d’alcohol, aigua i NaOH.
5. Escalfa-ho suaument al bany maria (50-70 °C), remenant constantment, durant uns 15 mintus. Després,
treu-ho del foc i deixa-ho refredar.
6. Dissol 25 g de NaCl en 75 mL d’aigua al vas de precipitats de 250 mL.
7. Agita la mescla de l’oli amb NaOH i aboca-ho al vas que conté l’aigua amb sal.
8. Deixa que es refredi tant com sigui possible; si cal, fica-ho a la nevera unes hores.
9. El sòlid que es forma és el sabó. El pots recollir i filtrar. Abans de fer-lo servir, has de deixar-lo en repòs uns dies.
QÜESTIONS
1 Als supermercats hi sol haver un rètol que indica la zona de «sabons i detergents».
• En què s’assemblen?
• En què es diferencien?
• Busca informació que et permeti obtenir aquesta resposta.
2 A les botigues es troben sabons de tots els colors i amb totes les olors. Podries donar color i olor al sabó que has preparat?
3 Per fabricar el sabó, primer escalfem al bany maria i, després, refredem, fins i tot a la nevera. Per què es fa cadascun
d’aquests passos?
6 AVALUACIÓ
PROVA B
Nom: Curs: Data:
1 Formula els compostos següents:

a) 3-penten-2-ona
b) N-fenilpropanoamida
c) propanoat de vinil
d) 3-amino-1,5-ciclohexadien-1-ol
e) ciclobutil isopropil èter
2 Anomena els compostos següents:

O CH3
=
- -
a) H3C-C-O-C-CH3 d) H3C-CH-CH2-NH-CH2-CH3
-
CH3 CH3
b) H2C=CH-CH-CH2-CH2-CH3 O
=
-
C;CH e) HO-C-CH2-CH-CHO
-
HO
c)
O
Cl
3 Defineix què s’entén per compostos isòmers respecte de les fórmules que s’indiquen a la pregunta anterior.
a) Formula un isòmer de cadena del compost b.
b) Formula un isòmer de posició del compost c.
c) Formula un isòmer de funció del compost e.
d) Localitza un compost de la pregunta 1 que pugui presentar isomeria geomètrica i escriu la fórmula dels dos isòmers.
e) Localitza un compost de la pregunta 2 que pugui presentar isomeria òptica i explica per què.
4 Completa les reaccions químiques següents i ajusta-les:

a) CH3-COO-CH2-CH3 + H2O "
b) CH3-CH2-COH + O2 "
c) HCOOH + CH3-CH2OH "
O
d)
+ H2O "
5 El xilè és un hidrocarbur derivat del petroli que s’utilitza com a dissolvent. Quan es cremen 3,25 g de xilè
amb excés d’oxigen s’obtenen 10,80 g de diòxid de carboni i 2,75 g d’aigua. Determina la fórmula empírica
i la fórmula molecular del xilè si se sap que la seva massa molar és 106 g/mol.
6 AVALUACIÓ
PROVA A
Nom: Curs: Data:
1 Formula els compostos següents:

a) 3‑aminopropanal
b) dipropil èter
c) 4‑penten‑2‑ol
d) 7‑metil‑1‑ciclopenten‑4‑í
e) N‑etilmetanoamida
2 Anomena els compostos següents:

a) H3C-CH--CH-COOH
-
CH3 CHO
b)
CH3
HO C
H3C CH3
c) H3C CH3
-
-
CH
-
H3C-CH-CH2-CH2-CH=C-CH3
-
H2C-CH=CH2
d) (CH3)2-CH-OCO-CH3
e) CH2OH-CH2-CH2-NH2
3 La fórmula semidesenvolupada de la 3-pentanona és CH3-CH2-CO-CH2-CH3.

a)
Formula i anomena isòmers de la 3‑pentanona que exemplifiquin cadacun dels tipus d’isomeria estructural
que es poden donar.
b) Formula i anomena isòmers de la 3‑pentanona que presentin cadacun dels tipus d’isomeria espacial
que poden existir.
4 El butà, C4H10, és el combustible més popular que s’utilitza a les cuines.

a)
Calcula la quantitat d’energia que es pot obtenir quan es crema una bombona de butà que conté 13 kg d’aquest
compost. Es calcula que les cuines aprofiten un 60 % de l’energia que es produeix en la combustió.
b) Determina el volum d’aire que cal per cremar totalment aquest butà, suposant que la pressió és d’1 atmosfera
i la temperatura, de 20 °C.
Dades: composició volumétrica de l’aire: 21 % O2 i 78 % de N2; calor de combustió del butà: 2877 kJ/mol
Activitats
Prova B Prova A
B5-1. Reconèixer hidrocarburs saturats B5-1.1. Formula i anomena segons
i insaturats i aromàtics relacionant-los les normes de la IUPAC: hidrocarburs
1i2 1i2
amb compostos d’interès biològic de cadena oberta i tancada i derivats
i industrial. aromàtics.
B5-2. Identificar compostos orgànics B5-2.1. Formula i anomena segons
que continguin funcions oxigenades les normes de la IUPAC: compostos
1i2 1i2
i nitrogenades. orgànics senzills amb una funció
oxigenada o nitrogenada.
B5-3. Representar els diferents tipus B5-3.1. Representa els diferents isòmers
3 3
d’isomeria. d’un compost orgànic.
B5-4. Valorar el paper de la química del B5-6.2. Relaciona les reaccions
carboni en les nostres vides i reconèixer de condensació i combustió
4i5 4
la necessitat d’adoptar actituds i mesures amb processos que passen a nivell
mediambientalment sostenibles. biològic.
CONTROL B b)
Cl O
1 O
=
a) H3C-CH=CH-C-CH3 4-cloro-2-ciclopenten-1-ona
c) HOOC-CH2-CH2-COOH
O
àcid butanodioic
=
b) H3C-CH2-C-NH-
d) A.
O H CO-CH3 H H
=
c) H3C-CH2-C-O-CH=CH2 C== C C== C

C3H H C3H CO-CH3
trans-3-penten-2-ona cis-3-penten-2-ona
d)
OH
e) B o e perquè presenten un C asimètric:
*
H C=CH-CH-CH -CH -CH
2 2 2 3
H2N
-
C;CH
O
e) -O-CH-CH3
=
*
-
HO-C-CH2-CH-CHO
CH3
-
HO
2 a) acetat de terc-butil
4 a) CH3-COO-CH2-CH3 + H2O " CH3-COOH +
b) 3-propil-1-penten-4-í - HOCH2-CH3
c) 5-cloro-2-ciclopenten-1-ona b) CH3-CH2-COH + 4O2 " 3CO2 + 3H2O
d) N-etil-N-isobutilamina c) HCOOH + CH3-CH2OH " CH3-CH2-OOCH + H2O
e) àcid 3-hidroxi-4-oxobutanoic
d) OH
3 Són compostos isòmers els que presenten la mateixa O OH
fórmula molecular però es diferencien en l’estructura + H2O " +
de la seva molècula o en la disposició espacial dels àtoms
que formen la seva molècula.
a) H2C=C-CH2-CH2-CCH 4 Suposem que la fórmula del compost és del tipus: CxHy.
-
Escrivim l’equació de la seva reacció de combustió, tot i que

H2C-CH3
no la podem ajustar perquè desconeixem la fórmula del
2-etil-1-hexen-5-í compost:
CONTROL A
C x H y + O 2 " CO 2 + H 2 O 1 a) NH2-CH2-CH2-CHO

3,25 g 10,8 g 2,75 g b) CH3-CH2-CH2-O-CH2-CH2-CH3
En la reacció intervé un excés d’oxigen. Per tant, podem c) CH2=CH-CH2-CHOH-CH3
suposar que ha reaccionat tota la mostra del compost
orgànic. En aquesta: d)
Tot el C del compost s’ha transformat en CO2. Calculant
la quantitat de C que hi ha en 10,8 g de CO2 sabrem la
quantitat de C que hi havia a la mostra: H3C
M (CO2) = 12,00 + 16,00  2 = 44,00 g/mol e) HCO-NH-CH2-CH3
12,00 g de C
10,8 g de CO 2 ? = 2,95 g de C 2 a) àcid 2-isopropil-3-oxopropanoic
44,00 g de CO 2
b) 4-terc-butil-2-ciclobuten-1-ol
Tot el H del compost s’ha transformat en H2O. Calculant
la quantitat de H que hi ha en 2,75 g de H2O sabrem la c) 4,8,9,-trimetil-1,7-decadiè
quantitat de H que hi havia a la mostra: d) etanoat d’isopropil
M (H2O) = 1,002  2 + 16,00 = 18,02 g/mol e) 3-amino-1-propanol
(1,008 g de H) ? 2
2,75 g de H 2 O ? = 0,308 g de H 3 a) Cadena
18,02 g de H 2 O O
=
Els subíndexs que acompanyen el símbol de cada element H3C-HC-C-CH3
-
a la fórmula indiquen la proporció en què es combinen, CH3
expressada en mols. Calculem els mols de cada element
que representen les quantitats que acabem d’obtenir: 3-metil-2-butanona
Posició
1 mol de C
2,95 g de C ? = 0,245 mol de C CH3-CO-CH2-CH2-CH3
12,00 g de C
2-pentanona
1 mol de H
0,308 g de H ? = 0,305 mol de H
1,008 g de H Funció
La fórmula del compost és del tipus: C0,245H0,305. CH2=CH-CH2-CH2-CH2OH

4-penten-1-ol
Els subíndexs han de ser nombres enters senzills
que mantinguin aquesta proporció. Per trobar-los, dividim b) Geomètrica
tots els nombres pel més petit: H H
C 0,245 H 0,305 " C1H1,244 " C 4 H5 C =C
0.245 0,045 H3C CH2CH2-OH
Comprovem si aquesta és la fórmula molecular del compost. cis-3-penten-1-ol
Per fer-ho, n’obtenim la massa molar:
H3C H
M (C4H5) = 12,00  4 + 1,008  5 = 53,04 g/mol C= C
Com que no coincideix amb la dada, cal pensar H CH2-CH2OH
que és la fórmula empírica del compost. trans-3-penten-1-ol
La fórmula molecular serà n veces aquesta: Òptica
M (compost) 106 H
n= = .2
- -
M (fórmula empírica) 53,04 H3C-C-HC=CH-CH3

• Fórmula empírica: C4H5. OH
• Fórmula molecular: C8H10. 3-penten-2-ol
4 Escrivim l’equació ajustada del procés tenint en compte
l’energia que entra en joc; atès que s’allibera energia,
l’escrivim al costat dels productes:
a) A continuació, sota de cada substància escrivim les dades
de què disposem:
C4H10 (g) + 13/2 O2 (g) " 4 CO2 (g) + 5 H2O (l) + Energia
1 mol 13/2 mol 4 mol de diòxid 5 mol
donen 2877 kJ
de butà d’oxigen de carboni d’aigua
13 kg
alculem la quantitat de C4H10 que es crema

C
i l’expressem en mol:
M (C4H10) = 12,00  4 + 1,009  10 = 58,08 g/mol
1 mol de C 4 H10
13 ? 10 3 g de C 4 H10 ? = 223,8 mol de C 4 H10
58,08 g de C 4 H10
alculem la quantitat d’energia que s’allibera. Tenim

C
en compte que les cuines només n’aprofiten el 60%:
2877 kJ de C 4 H10 60
223,8 mol de C 4 H10 ? ?
1 mol de C 4 H10 100
= 386,4 ? 103 kJ s‘aprofiten
b) Calculem la quantitat d’aire que es necessita:

L’estequiometria indica que per cada mol de C4H10
que es crema, calen 13/2 mol de O2.
13/2 mol de O 2
223,8 mol de C 4 H10 ? = 1455 mol de O 2
1 mol de C 4 H10
Utilitzem l’equació d’estat dels gasos ideals per calcular
el volum que ocupa aquesta quantitat d’oxigen
en les condicions del problema:
n? R?T
p?V = n? R ?T & V =
p
atm ? L
1455 mol ? 0,082 (20 + 273) K
mol ? K
V= =
1 atm
= 34,96 ? 10 3 L de O 2
La composició de l’aire ens permet determinar el volum

d’aire que es consumirà:
100 L d‘aire
34,96 ? 10 3 L de O 2 ? = 166,5 ? 103 L d‘aire
21 L de O 2
Nom: Curs: Data:
Electricitat, combustibles fòssils i residus

Un dels signes inequívocs de progrés és la disponi- No és tan fàcil adonar-se d’altres costos amb conse-
bilitat d’energia elèctrica. Moltes de les activitats qüències més a llarg termini i que no es mesuren en
que es desenvolupen a les llars es van simplificar diners. Són els costos mediambientals: residus pro-
gràcies al fàcil accés a l’energia elèctrica, des de mi- ducte de la combustió en extreure l’energia dels
rar la televisió a rentar la roba. No només és impor- combustibles fòssils en forma de gas, vapor d’ai-
tant a les llars, sinó també en els serveis públics, gua, diòxid de carboni i òxids de sofre i nitrogen. El
com ara els serveis sanitaris o el transport. Pots vapor d’aigua gairebé no té cost mediambiental ,
imaginar-te un hospital o el metro a les grans ciu- perquè es regula gràcies al cicle de l’aigua i es liqua.
tats amb una font d’energia diferent de l’electrici- Els òxids de carboni, sofre i nitrogen intervenen en
tat? No només els serveis, també la indústria és una la pluja àcida i també participen com a gasos d’efec-
consumidora important d’energia elèctrica. te hivernacle.
Repàs històric Per exemple, el cas del diòxid de carboni. Amb el

cicle del carboni, se’n regula la presència a l’atmos-
Les primeres tecnologies aplicades a obtenir ener- fera d’una manera molt lenta, i l’aportació excessiva
gia elèctrica extreien l’energia continguda en els de diòxid de carboni desequilibra el medi ambient.
combustibles fòssils. Primer, el carbó i després, el El diòxid de carboni que s’emet a l’atmosfera, quan
petroli i el gas. Aquestes tecnologies tenen un gran es produeix electricitat, es reparteix entre el gas na-
recorregut històric; per això han millorat en eficàcia tural, el carbó i els combustibles renovables. D’a-
i en impacte ambiental. questes emissions, a prop del 65 % corresponen
La font d’energia primària s’ha diversificat cap a altres només al carbó.
alternatives amb l’energia hidràulica, passant per la
nuclear, fins a l’eòlica. Avui dia, segons les dades del
2014 de la Xarxa Elèctrica Espanyola, el 37,1 % de
l’electricitat produïda a l’Estat espanyol es va obtenir
d’algun tipus de combustible, fòssil o renovable.
Costos econòmics i ambientals

Així, l’energia elèctrica que utilitzem a casa i als
centres d’estudi i de treball s’aconsegueix, en part,
gràcies a la combustió de carbó i gas.
En el moment de connectar l’interruptor, és fàcil A la taula següent es mostra la quantitat mitjana del
adonar-se del cost que suposa: sabem que arribarà la 2014, en grams, de cada substància emesa a l’atmosfe-
factura de la llum. Diners que paguem i que calen ra per cada quilowatt hora consumit.
per poder cobrir els costos de producció (manteni- Substància Emissions (g/kWh)
ment de les instal·lacions), desenvolupament i inves-
tigació de noves tecnologies, gestió (funcionament CO2 166
administratiu de l’empresa subministradora) i, òbvia- SO2 425 ? 10-3
ment, les matèries primeres (urani, gas, carbó…). El
NOx 258 ? 10-3
preu del carbó oscil·la al voltant dels 100 $ la tona en
el mercat internacional.
Font: Observatori de l’electricitat, WWF Espanya
PROVA 1
1 Quines fonts d’energia es consideren alternatives als combustibles fòssils? Escriu el nom d’alguna altra energia
alternativa no esmentada en el text.
2 Quina diferència hi ha entre combustible fòssil i combustible renovable?
3 Investiga si està justificat el preu de la tona de carbó.
4 Busca la factura elèctrica de la teva família. Consulta a la factura els kWh d’energia elèctrica consumits.
A partir d’aquesta informació, i la de la taula del text, calcula la quantitat de gasos que ha calgut emetre
a l’atmosfera per aconseguir aquesta energia.
5 Suposant que el carbó és carboni pur i tenint en compte les dades recollides en el text, calcula quants grams de carbó
es cremen per aconseguir 1 kWh d’energia elèctrica.
Activitats de
Competències
Criteri EStàndards d’aprenentatge Ia prova por
que s’avaluen
competències
B1-1. Reconèixer i utilitzar B1-1.6. A partir d’un text científic,
les estratègies bàsiques extreu i interpreta la informació,
de l’activitat científica com: argumenta amb rigor i precisió
plantejar problemes, formular utilitzant la terminologia adient.
Comunicació
hipòtesis, proposar models, 1
lingüística
elaborar estratègies de resolució
de problemes i dissenys
experimentals i anàlisis
dels resultats.
B5-4. Explicar els fonaments B5-4.1. Descrit el procés d’obtenció
químics relacionats amb la indústria del gas natural i dels diferents
del petroli i del gas natural. derivats del petroli en l’àmbit
industrial i la seva repercussió
mediambiental.
2, 3 i 4
B5-5. Diferenciar les diferents B5-5.1. Identifica les formes
estructures que presenta el carboni al·lotròpiques del carboni tot
Competència en el grafit, diamant, grafè, ful·lerè relacionant-les amb les propietats
matemàtica i nanotubs, relacionant-lo fisicoquímiques i les seves
i competències amb les seves aplicacions. possibles aplicacions.
B5-6. Valorar el paper de la química B5-6.1. A partir d’una font
i tecnologia
del carboni en les nostres vides i d’informació, elabora un informe
reconèixer la necessitat d’adoptar en què s’analitzi i es justifiqui
actituds i mesures la importància de la química
mediambientalment sostenibles. del carboni i la seva incidència
en la qualitat de vida 3, 4 i 5
B5-6.2. Relaciona les reaccions

de condensació i combustió
amb processos que passen a nivell
biològic.
1 En el text s’esmenten la hidràulica, la nuclear i l’eòlica. 4 Per exemple, amb 184 kWh de consum en un cicle de
També ho són la geotèrmica i la solar (tèrmica i facturació:
fotovoltaica). 166 g de CO 2
184kWh ? = 30544 g de CO 2
1 kWh
2 El combustible fòssil no és renovable; és a dir,
es consumeix a un ritme molt més ràpid del que la natura 425 ? 10-3 g de SO 2
184kWh ? = 78,2 g de SO 2
és capaç de reposar. Altres combustibles, com ara 1 kWh
el biodièsel o la biomassa, procedeixen de substàncies 258 ? 10-3 g de NO x
184kWh ? = 47,5 g de NO x
vegetals que la natura reposa temporada rere temporada. 1 kWh
5 En el text es diu que el 65% del CO2 procedeix del carbó.
3 Com que és un treball d’investigació, la resposta Per això, s’ha de modificar la dada de la taula:
ha de ser oberta. Però s’ha de buscar informació
g de CO2 65 g de CO 2 procedent del carbó
dels principals productors mundials sobre si en el cost 166 ?
kWh 100 g de CO 2
del carbó també s’inclouen el transport, els costos
g de CO 2 procedent del carbó
salarials i mediambientals a la mina… 107,9
kWh
Suposant que el carbó és carboni pur, la reacció de
combustió és:
C + O2 " CO2
g de CO 2 1mol mol de CO 2
nCO = 107,9 ? = 2,45
2
kWh 44,00 g kWh
Utilitzem la proporció que indiquen els coeficients

estequiomètrics en l’equació:
mol de CO 2 1mol de C mol de C

2,45 ? = 2,45
kWh 1 mol de CO 2 kWh
Amb la massa molar del carboni:
mol de C 12,00 g de C g de C
2,45 ? = 29,4
kWh 1 mol de C kWh
Per aconseguir aquest quilowatt hora no només

es consumeix carbó. El sistema elèctric pren l’energia
primària de diferents fonts i dóna energia elèctrica
al consumidor.
Guió i recursos
de la unitat 7
7
PRESENTACIÓ
EL MOVIMENT
PRESENTACIÓ
A batxillerat, la física s’inicia amb l’estudi del moviment. Hem de ser rigorosos utilitzant un llenguatge matemàtic
La cinemàtica és una de les parts de la física en què que permeti diferenciar clarament entre magnitud escalar
els conceptes que s’introdueixen resulten mé familiars: i magnitud vectoral, entre coordenades d’un punt
posició, desplaçament, velocitat o acceleració. Però, alhora, i components d’un vector. Quan l’alumnat estigui familiaritzat
és un tema que introdueix desenvolupaments matemàtics amb aquestes diferències, es pot ser més flexible,
complexos, com ara el càlcul vectorial o el de derivades. però en introduir aquest llenguatge, convé no donar peu
De fet, del seu estudi sorgeixen la ciència moderna a equívocs.
i el trencament amb dogmatismes i visions simplistes A més, com que els alumnes no han d’haver après a fer
de la natura. derivades (s’introdueixen per primera vegada aquest curs
En la cinemàtica, l’alumne pot apreciar la fidelitat amb què en l’assignatura de matemàtiques), els càlculs de la velocitat
el llenguatge matemàtic descriu la natura i desenvolupar l’ús instantània i l’acceleració instantània es plantegen a través
d’expressions algebraiques i la interpretació de gràfiques del límit quan l’increment del temps tendeix a zero.
per a la descripció del moviment.
• El punt material

El moviment Introducció
• Centre de masses
• Trajectòria
• Espai recorregut, s
Posició • Sistema de referència
r
• Vector posició, W
r
• Vector desplaçament, DW
• Velocitat mitjana, vm
vm
• Vector velocitat mitjana, W
Velocitat • Velocitat instantània, v
• Vector velocitat instantània, W v
vrel = W
• Velocitat relativa, W vobj - W
vsis
am
• Vector acceleració mitjana, W
a
• Vector acceleració instantània, W
• Components intrínsecs del vector
Acceleració a=W
acceleració, W aT + W aN
a rel = W
• Acceleració relativa, W aobj - W
asis
• Classificació dels moviments en funció
de l’acceleració
7
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 1
POSICIÓ
Un cotxe es mou cap a l’est durant 10 minuts a 80 km/h. Després, N v3, t3

W
gira i es mou cap al nord durant 20 minuts a 70 km/h. Finalment,
torna a girar i es dirigeix cap a l’oest durant 5 minuts a 60 km/h.
Calcula:
a) La distància recorreguda pel cotxe. v2, t2
W
b) El mòdul del vector desplaçament.
a) En el moviment del cotxe es distingeixen tres trams.

• En el primer tram, cap a l’est, el cotxe es desplaça W
j
60 s r
W W
durant t1 = 10 min ? = 600 s a la velocitat i
1 min
v1, t1
W
km 1000 m 1h ! m
de v1 = 80 ? ? = 22,2 , S
h 1 km 3600 s s
! m !
s1 = v1  t1 = 22,2  600 s = 13 333,3 m
s
• A continuació, el cotxe canvia el mòdul i la direcció de la velocitat, i es desplaça durant
60 s !
t 2 = 20 min ? = 1200 s a v 2 = 70 km ? 1000 m ? 1 h = 19,4 m ,
1min h 1 km 3600 s s
! m !
s2 = v2  t2 = 19,4  1 200 s = 23 333,3 m
s
km 1000 m 1h ! m
• Durant el tercer tram, el cotxe es desplaça a la velocitat de v 3 = 60 ? ? = 16,6
h 1 km 3600 s s
60 s ! m
un temps de t 3 = 5 min ? = 300 s, s3 = v3  t3 = 16,6 300 s = 5 000 m
1 min s
La distància total que recorre el cotxe és la suma de les distàncies que recorre en cada tram:
! ! !
s = s1 + s2 + s3 = 13 333,3 m + 23 333,3 m + 5 000 m = 41 666,6 m
! !
b) Es tria un sistema de referència amb origen al punt des d’on surt el cotxe i vectors unitaris en les direccions est i nord.
Els vectors desplaçament en cadascun dels trams són: DrW1 = 13 333,3 W i m; DrW2 = 23 333,3 W j m; DrW3 = -5 000 W i m.
El desplaçament total és la suma vectorial dels desplaçaments en cada tram:
! ! ! !
W = DrW1 + DrW2 + DrW3 = 13 333,3 W
Dr i m + 23 333,3 W
j m -5 000 W i m = (8 333,3 Wi + 23 333,3 W j ) m
!W !W ! 2 ! 2
W| = |(8 333,3 i, 23 333,3 j)|m = 8 333,3 + 23 333,3 m = 24 776 m.
I el seu mòdul és: |Dr
Observeu que el mòdul del vector desplaçament no coincideix amb la distància que recorre el cotxe.
ACTIVITATS
1 Des del terra, llancem verticalment cap amunt 2 Un ciclista fa 5 voltes i mitja a una velocitat constant
una pedra, que arriba a una altura màxima de 15 m. de 36 km/h en una pista circular que té 30 m de radi.
Aquesta altura màxima s’aconsegueix exactament Calcula:
un segon després del llançament. a) La distància recorreguda pel ciclista.
Si anomenem t0 l’instant del llançament, t1 el que b) El mòdul del vector desplaçament.
correspon a la màxima altura i t2 el que correspon
al punt situat a 5 m d’altura on la pedra ja està caient, Solució: a) 1 036,7 m; b) 60 m
calcula el mòdul del desplaçament entre t0 i t1,
entre t1 i t2, i entre t0 i t2.
Solució: a) 15 m/s; b) 15 m, 10 m, 5 m
7
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 2
VELOCITAT
r (t) = 2t2 iW + 3 t W

El vector de posició d’un mòbil ve donat per l’expressió W j m [t en segons]. Calcula:
a) La posició en l’instant t = 2 s.
b) El vector desplaçament entre els instants t = 2 s i t = 4 s.
c) El vector velocitat mitjana entre els instants t = 2 s i t = 4 s.
d) El vector velocitat en l’instant t = 3 s.
a) Per calcular la posició del mòbil, cal triar un sistema de coordenades. Es fixa com a sistema de coordenades el que coincideix
en origen i eixos amb el sistema de referència de l’enunciat. En aquest sistema de coordenades, les coordenades
de la posició en un instant coincideixen amb les components del vector de posició en aquest mateix instant:
r (t = 2s) = (2  22 W
W i + 3  2 W
j m = 8 Wi + 6Wj m
b) El vector desplaçament es calcula restant a la posició final:
Wr (t = 4s) = (2  42 W
i + 3  4 W
j m = 32 W
i + 12 jW m
r (t = 2s) = 8 W
la posició inicial W i + 6 jW m. Per tant:
DrW = W r (t = 2s) = 32 W
r (t = 4s) - W i + 12 jW m - 8 W
i + 6 jW m = 24 W
i + 6W
j m
c) El vector velocitat mitjana és el quocient entre el desplaçament del mòbil i el temps que ha trigat a fer-lo,
Dt = 4 s - 2 s = 2 s:
DrW 24 W
i + 6 jW m m
vm =
W = = 12 W
i + 3W j
Dt 2s s
d) El vector velocitat instantània segons la seva definició:

DrW (t) [2 (t + Dt)2 W
i + 3 (t + Dt) W
j ] - (2 t W
i + 3t W
j ) [4 t Dt + 2 (Dt)2] W
i + 3 Dt W
j
v (t) = lím
W = lím = lím
D t"0 Dt Dt"0 Dt D t"0 Dt
m
v (t) = lím [4 t + 2 Dt] W
W i + 3 W
j ] = 4 t W
i + 3 W
j
Dt"0 s
En l’instant t = 3 s, la velocitat instantània és:
m m
v (t = 3s) = 4  3 W
W i + 3 W
j = 12 W
i + 3W
j
s s
Observeu que, tot i que el valor coincideixi amb el de la velocitat mitjana de l’apartat anterior, la velocitat mitjana
és la velocitat constant que hauria de portar el mòbil per aconseguir un desplaçament en un temps donat. La velocitat
instantània és la velocitat que té el mòbil en un instant del seu recorregut. No és el mateix concepte; no necessàriament
han de coincidir.
ACTIVITATS
1 La velocitat d’un mòbil varia segons mostra el dibuix 2 El vector velocitat mitjana pot ser nul tot i que el mòbil
següent. Calcula la distància total recorreguda. sí que hagi recorregut una distància diferent de zero?
v (m/s) Solució: Sí, només si torna al punt de partida.
20
3 Un cotxe avança per una carretera recta. Durant
la primera mitja hora, manté una velocitat de 90 km/h,
després, recorre 50 km en 40 minuts i, finalment,
10 recorre 20 km a 80 km/h. Calcula:
a) La distància total recorreguda.
t (s)
0 10 20 30 40 b) La velocitat mitjana de tot el trajecte.
Solució: La distància recorreguda és 500 m. Solució: a) 115 km; b) 81,18 km/h
7
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 3
ACCELERACIÓ
El vector de posició d’un mòbil ve donat pel vector vW(t) = 3 t iW + 2 t 2 W

j m [t en segons]. Calcula:
a) El vector acceleració mitjana entre els instants t = 1 s i t = 3 s.
b) El vector acceleració instantània en t = 2 s.
a) La velocitat en l’instant t = 1 s s’obté substituint el temps a l’expressió de la velocitat instantània:

v (t = 1s) = (3  1 W
W i + 2  12 W
j = 3 W
i + 2Wj m/s
També així es calcula la velocitat en t = 3 s:
Wv (t = 3s) = (3  3 W
i + 2  3 jW = 9 W
i + 18 jW m/s
L’increment de velocitat entre aquests dos instants és:
W=W
Dv v (t = 1s) = 9 W
v (t = 3 s) - W i + 18 jW m/s - 3 W
i + 2 W
j m/s = 6 W
i + 16 W
j m/s
I el vector acceleració mitjana entre dos instants és el quocient entre l’increment de velocitat i l’increment de temps,
Dt = 3 s - 1 s = 2 s:
W
Dv 6W i + 16 jW m/s m
aWm = = =3W i + 8Wj
Dt 2s s
b) El vector velocitat instantània segons la seva definició:

W (t)
Dv [3 (t + Dt) W
i + 2 (t + Dt) 2 W
j ] - (3 t W
i + 2 t 2 W
j ) 3 Dt W
i + [4 t Dt + 2 (Dt)2] W
j
aW(t) = lím = lím = lím
D t"0 Dt Dt"0 Dt D t"0 Dt
m
aW(t) = lím [3 W
i + (4 t + 2 Dt) W
j ] = 3 W
i + 4 t W
j 2
Dt"0 s
En l’instant t = 2 s, la velocitat instantània és:
m m
aW(t = 2 s) = 3 W
i + 4  2 W
j 2 = 3 W
i + 8W
j 2
s s
Observeu que, tot i que el valor coincideixi amb el de l’acceleració mitjana de l’apartat anterior, l’acceleració mitjana
és l’acceleració constant que hauria de portar el mòbil per aconseguir un canvi de velocitat en l’interval de temps.
L’acceleració instantània és l’acceleració que té el mòbil en un instant del seu recorregut. No és el mateix concepte; no
necessàriament han de coincidir numèricament.
ACTIVITATS
1 Un atleta de 100 metres llisos arriba a la seva màxima 4 Un ciclista fa voltes en una pista circular de radi 40 m
velocitat, de 15 m/s, 5 s després de la sortida. Quina a velocitat constant. Si sabem que triga 2 minuts
ha estat la seva acceleració mitjana en aquest tram? a fer una volta completa, calcula el valor de la seva
Solució: 3 m/s2 acceleració.
Solució: a = 0,11 m/s2
2 El vector de posició d’un cos té l’expressió
r (t) = 5 t2 iW - 2 t2 W
W j m. Calcula: 5 Un moviment pot tenir acceleració constant de 5 m/s2
a) La seva velocitat en t = 2. i que el mòdul de la seva velocitat no variï?
b) La seva acceleració en t = 2. Solució: Sí, amb un moviment circular, per exemple
Solució: a) vW(t = 2 s) = 20 W

i - 8 W j m/s; 6 Si un mòbil en un instant donat té una acceleració
b) aW(t = 2 s) = 10 W i - 4 W j m/s amb mòdul 5 m/s2 i en aquest mateix instant la seva
acceleració tangencial és 3 m/s2:
3 Un ciclista necessita 8 s per passar de velocitat
a) Quant val l’acceleració normal?
72 km/h a estar completament aturat. Quin és el valor
de l’acceleració? b) És possible que el mòbil porti un moviment rectilini?
2
Solució: a =2,5 m/s , i és contrària al moviment. Solució: a) 4 m/s2; b) No, perquè aN ! 0
7
MÉS PROBLEMES
FITXA 1
POSICIÓ
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Escriu les components del vector posició d’un mòbil que, partint de la posició (-3, 4) m, es desplaça
DrW = 3 iW + 4 W
j m.
El vector de posició inicial té com a components les coordenades de la posició inicial. Per tant, rW0 = -3 W
i + 4 W
j m.
El vector desplaçament i els vectors de posició inicial i final es relacionen segons:
W = rW1 - rW0
Dr
De què es dedueix:
W = -3 W
rW1 = rW0 + Dr i + 4 W
j m + 3 W
i + 4 W
j m = 8 W
j m
PROBLEMES PROPOSATS
1 En Miquel viu a la cantonada dels carrers del Peix i de la Llebre. Cada dia Institut
surt de casa i puja dues illes pel carrer del Peix fins al carrer de la Guilla,
trenca per aquest carrer i va fins a l’encreuament amb el carrer del Dofí,
Carrer del Llebrer
on queda amb la Irene, la seva cosina, per anar a l’institut. Però avui s’ha
recordat que havia de dur el treball de tecnologia i,
tots dos, tornen baixant pel carrer del Dofí fins a casa d’en Miquel.
Carrer del Peix
Carrer del Dofí

Carrer de la
Una mica justos de temps, tornen a pujar pel carrer del Peix fins al carrer Guilla
del Llebrer i allà fan tres illes per arribar a l’institut.
a)
Dibuixa la trajectòria que segueix avui en Miquel per anar a l’institut.
Si cada illa és quadrada i té 200 m de costa, quina és la distància total
recorreguda? Coincideix amb la distància que recorre els dies que,
Carrer de la Llebre
després de recollir la seva cosina, va cap a l’institut?
Casa
b) Dibuixa el vector desplaçament del trasllat des de casa a l’institut.

Coincideix amb el vector desplaçament del seu trasllat altres dies?
7
MÉS PROBLEMES
FITXA 1
POSICIÓ
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
c)
Dibuixa també el vector desplaçament que descriu en Miquel des que surt de casa fins que es troba amb la seva cosina
i des d’aquest moment fins que torna a recollir el treball. Com són aquests vectors?

2 Una mosca es mou sobre el vidre d’una finestra de manera que la distància en decímetres al costat esquerre del marc
varia amb el temps mesurat en minuts segons la funció cos (2p  t) + 3, i l’altura sobre el costat inferior, segons
sin (2p  t) + 2.
a) Escriu les equacions que descriguin la seva posició sobre el vidre.
b) Quina trajectòria dibuixa la mosca sobre el vidre?

c) Quina distància recorre en 30 segons? 2

1
0 1 2 3
7
MÉS PROBLEMES
FITXA 1
POSICIÓ
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
3 Una nena puja amb bicicleta un pendent de 10° d’inclinació durant mig minut fins que s’atura. La distància que avança
en funció del temps en segons és:
s(t) = (3t - 0,05 t2) m
10°
a)
Es tria un sistema de referència amb origen a l’inici del pendent i vectors unitaris en les direccions horitzontal i vertical.
Escriu les components del vector de posició de la nena en cada instant.
b) Quant de temps triga a aconseguir l’altura de 6,946 m?

7
MÉS PROBLEMES
FITXA 2
VELOCITAT
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Calcula el vector velocitat instantània d’una partícula amb moviment rectilini i vector de posició:
1
a) rW
1 (t) = a  t2  W W 2 2 W
3 (t) = M( 1 + a ? t + 1)  i
2 (t) = A  cos  (~  t)  i c) rW
i b) rW
2
La velocitat instantània es calcula derivant el vector de posició de la partícula respecte del temps.
a) La velocitat en un instant t és:
v1(t) = a  t  W
W i
b) La velocitat en un instant t és:

v2(t) = -A  ~  sen  (~  t)  W
i
c) La velocitat en un instant t és:

a?t
v3(t) = M W
i
1 + a2 ? t2
PROBLEMES PROPOSATS
4 Un motorista va de Martorell a Cervera per l’A-2. Com que de sortida de Martorell hi ha molt de trànsit,
triga 15 minuts a recórrer els primers 20 km. Després, en recorre uns altres 20 a la velocitat màxima permesa,
120 km/h, i triga 10 minuts. Però troba boira i redueix la velocitat, fent els 20 km següents en 20 minuts.
Els últims 10 km els recorre en 5 minuts. Si considerem que la moto augmenta o redueix la velocitat gairebé
instantàniament:
a) Quina velocitat porta la moto en el primer trajecte?
b) Quina velocitat porta quan passa pel quilòmetre 45?
c) Amb quina velocitat arriba a Cervera (últim tram)?

7
MÉS PROBLEMES
FITXA 2
VELOCITAT
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
d) Representa en una gràfica la velocitat en funció v (km/h)

del temps. Calcula l’àrea total que tanca la gràfica.
120
100
80
60
40
20
0 t (min)
0 10 20 30 40 50
e) Quina velocitat mitjana porta la moto al viatge?
f)
Representa a la gràfica anterior la velocitat de la moto
v (km/h)
durant el trajecte si s’hagués desplaçat a velocitat mitjana.
Calcula l’àrea total que tanca la nova gràfica. 120
100
80
60
40
20
g) Quina relació tenen les dues àrees?
0 t (min)
0 10 20 30 40 50
7
MÉS PROBLEMES
FITXA 2
VELOCITAT
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
5 Un cotxe avança a 120 km/h un altre cotxe que circula a 90 km/h en una carretera paral·lela a una via de tren.
En el moment de l’avançament, un tren es desplaça per la via en el mateix sentit que els cotxes.
120 km/h
90 km/h
v tren
W
a)
Quina és la velocitat del tren si un dels viatgers observa que un cotxe avança el doble del que retrocedeix l’altre?
b) Amb quina velocitat observarà un nen assegut al cotxe avançat que es mouen l’altre tren i el tren?
6 Què és més perillós, un xoc frontal entre dos vehicles a 50 km/h o un xoc a 80 km/h contra un altre vehicle en repòs?
7
MÉS PROBLEMES
FITXA 3
ACCELERACIÓ TANGENCIAL I NORMAL

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Es llança un objecte amb velocitat inicial obliqua, de manera que la trajectòria que descriu és una paràbola.
a) Quant val la component vertical de la velocitat al punt més alt de la trajectòria?
b) Aleshores, quina és la direcció del vector velocitat en aquest punt?
c)
Quina és la direcció de la velocitat d’aquest moviment en el punt més alt de la trajectòria?
d) Quin angle formen la velocitat i l’acceleració en aquest punt?
e) Quant val la component tangencial de l’acceleració al punt més alt de la trajectòria?
f)
Hi ha cap altre punt a la trajectòria on la component tangencial de l’acceleració s’anul·li?
a) Al punt més alt de la trajectòria, el mòbil deixa de pujar i comença a baixar, així que la component vertical de la velocitat
és zero (una manera senzilla de veure-ho és imaginar-se el moviment de perfil).
b) La direcció del vector velocitat és, per tant, horitzontal.
c) La direcció de l’acceleració en qualsevol punt de la trajectòria és vertical, perquè és l’acceleració de la gravetat.
d) Com que la direcció de la velocitat és horitzontal i la de l’acceleració és vertical, l’angle entre tots dos vectors és recte
(90º).
e) Com que el vector velocitat i el vector acceleració són perpendiculars, tota l’acceleració és component normal.
La component tangencial de l’acceleració és nul·la.
f) No. L’acceleració de la gravetat és constant i vertical i en un tir parabòlic no hi ha cap altre punt amb velocitat
horitzontal.
PROBLEMAS PROPUESTOS
7 La posició d’una partícula està donada per x = 2t3, y = 5t, en unitats del Sistema Internacional. Calcula:
a) El vector de posició.
b) La distància a l’origen de la partícula als dos segons.
c) El vector desplaçament des dels dos fins als cinc segons.
7
MÉS PROBLEMES
FITXA 3

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
d) El vector velocitat mitjana en l’esmentat interval.
e) L’equació de la trajectòria.
f) El vector velocitat instantània en funció de t.
g) El mòdul de la velocitat en funció de t.
h) El mòdul de la velocitat als dos segons.
i) El vector acceleració mitjana dels dos als cinc segons.
j) El vector acceleració instantània en funció de t.
k) El mòdul de l’acceleració als dos segons.
l) El mòdul de l’acceleració tangencial als dos segons.
7
MÉS PROBLEMES
FITXA 3

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
m) El mòdul de l’acceleració normal als dos segons.
n) El radi de curvatura als dos segons.
8 Des del pis on és la seva classe, la Júlia llança una pilota a en David, que és al pati de l’institut. El dia és rúfol
i el vent empeny la pilota amb força constant durant la caiguda i confereix a la seva acceleració una component
horitzontal de 4,9 m/s2. Des de la posició del lector, en Raül es fixa que la pilota cau en línia recta.
Amb quin angle ha tirat la Júlia la pilota des de l’edifici?
ax = 4,9 m/s2
a
W
ax = 9,8 m/s2
7
FITXA 1
POSICIÓ
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Escriu les components del vector posició d’un mòbil que, partint de la posició (-3, 4) m, es desplaça
DrW = 3 iW + 4 W
j m.
El vector de posició inicial té com a components les coordenades de la posició inicial. Per tant, rW0 = -3 W
i + 4 W
j m.
El vector desplaçament i els vectors de posició inicial i final es relacionen segons:
W = rW1 - rW0
Dr
De què es dedueix:
W = -3 W
rW1 = rW0 + Dr i + 4 W
j m + 3 W
i + 4 W
j m = 8 W
j m
PROBLEMES PROPOSATS
1 En Miquel viu a la cantonada dels carrers del Peix i de la Llebre. Cada Institut
dia surt de casa i puja dues illes pel carrer del Peix fins al carrer de la
Guilla, trenca per aquest carrer i va fins a l’encreuament amb el carrer
Carrer del Llebrer
del Dofí, on queda amb la Irene, la seva cosina, per anar a l’institut.
Però avui s’ha recordat que havia de dur el treball de tecnologia i,
tots dos, tornen baixant pel carrer del Dofí fins a casa d’en Miquel.
Carrer del Peix
Carrer del Dofí

Carrer de la
Una mica justos de temps, tornen a pujar pel carrer del Peix fins al Guilla
carrer del Llebrer i allà fan tres illes per arribar a l’institut.
a)
Dibuixa la trajectòria que segueix avui en Miquel per anar a l’institut.
Si cada illa és quadrada i té 200 m de costa, quina és la distància total
recorreguda? Coincideix amb la distància que recorre els dies que,
Carrer de la Llebre
després de recollir la seva cosina, va cap a l’institut?
La trajectòria es dibuixa fàcilment seguint les indicacions que l’enunciat
dóna del camí. Abans de trobar–se amb la seva cosina, en Miquel recorre Casa
quatre costats d’illa, que torna a recórrer de tornada a casa. Des d’allà
fins a l’institut, en recorre sis més. En total, avui recorre catorze costats
d’illa i una distància de:
14  200 m = 2 800 m
Altres dies, en recorre només sis i un total de:
6  200 m = 1 200 m
b) Dibuixa el vector desplaçament del trasllat des de casa a l’institut.
Coincideix amb el vector desplaçament del seu trasllat altres dies?
El vector desplaçament del trasllat es dibuixa unint les posicions inicial i
final del trasllat i coincideix amb el vector desplaçament de tots els dies
que va de casa a l’institut.
7
FITXA 1
POSICIÓ
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
c)
Dibuixa també el vector desplaçament que descriu en Miquel des que surt de casa fins que es troba amb la seva cosina
i des d’aquest moment fins que torna a recollir el treball. Com són aquests vectors?
Si DrW01 és el vector desplaçament de casa fins al punt de reunió amb la seva cosina i DrW12 és el vector desplaçament del punt
de trobada a casa, al dibuix s’observa que són oposats:
DrW01 = - DrW12
DrW02
DrW01
DrW12
2 Una mosca es mou sobre el vidre d’una finestra de manera que la distància en decímetres al costat esquerre del marc
varia amb el temps mesurat en minuts segons la funció cos (2p  t) + 3, i l’altura sobre el costat inferior, segons
sin (2p  t) + 2.
a) Escriu les equacions que descriguin la seva posició sobre el vidre.
Si es fixa l’origen del sistema de coordenades cartesià a la cantonada inferior esquerra,
les coordenades de la posició de la mosca són:
(x, y) = (cos(2 p  t) + 3 , sin(2 p  t) + 2)
b) Quina trajectòria dibuixa la mosca sobre el vidre?

Si restem 3 i 2 dm respectivament a les coordenades x i y, es té:
(x - 3)2 + (y - 2)2 = cos 2 (2 p  t) + sin 2 (2 p  t) = 1
que correspon a l’equació d’una circumferència. Per tant, la mosca
es desplaça descrivint circumferències de centre (3 , 2) dm i radi 1 dm.
c) Quina distància recorre en 30 segons?
La mosca completa una volta quan l’argument de sinus i cosinus completen
l’angle de 2 p, és a dir, quan passa un minut. Així que, als 30 segons, la mosca 2
haurà recorregut la distància equivalent a la longitud de mitja circumferència
de radi 1 dm, és a dir, p dm. 1
0 1 2 3 x (dm)
7
FITXA 1
POSICIÓ
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
3 Una nena puja amb bicicleta un pendent de 10° d’inclinació durant mig minut fins que s’atura. La distància que avança
en funció del temps en segons és:
s(t) = (3 t - 0,05 t2) m
10°
a)
Es tria un sistema de referència amb origen a l’inici del pendent i vectors unitaris en les direccions horitzontal i vertical.
Escriu les components del vector de posició de la nena en cada instant.
La trajectòria de la nena és una recta que forma un angle de 10° sobre la direcció horitzontal. Com que aquesta recta passa
per l’origen de coordenades, les coordenades de la posició o les components del vector de posició es calculen utilitzant
la definició de les raons trigonomètriques sinus i cosinus.
• Component x:
x
cos 10° =
3 t - 0,05 t 2
• Component y:
y
sin 10° =
3 t - 0,05 t 2
Per tant:
r = (3 t - 0,05 t2)  cos 10° W
W i + (3 t - 0,05 t2)  sin 10° W
j
b) Quant de temps triga a aconseguir l’altura de 6,946 m?

Sigui t1 el temps que triga la nena a pujar a una altura de 6,946 m. En aquest moment, la coordenada y de la posició de la nena,
que coincideix amb la component vertical del vector de posició (3 t1 - 0,05 t 21)  sin 10°, ha de ser 6,946 m:
(3 t1 - 0,05 t 21 )  sin 10° = 6,946
Aquesta equació de segon grau:

0,05 t 21 - 3 t1 - 40 = 0
es resol per a:
- 3 ! 9 - 4 ? 0,05 ? (-40)
t1 =
2 ? (-0,05)
" *t11 = 40
-3 ! 1 t = 20 s
t1 =
-0,1 s
De les dues solucions (20 s i 40 s), es descarta la que supera el mig minut que la nena ha estat pujant el pendent.
Així doncs, la nena triga 20 s a pujar a 6,95 m.
7
FITXA 2
VELOCITAT
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Calcula el vector velocitat instantània d’una partícula amb moviment rectilini i vector de posició:
1
a) rW
1 (t) = a  t2  W W 2 2 W
3 (t) = M( 1 + a ? t + 1)  i
2 (t) = A  cos  (~  t)  i c) rW
i b) rW
2
La velocitat instantània es calcula derivant el vector de posició de la partícula respecte del temps.
a) La velocitat en un instant t és:
v1(t) = a  t  W
W i
b) La velocitat en un instant t és:

v2(t) = -A  ~  sen  (~  t)  W
i
c) La velocitat en un instant t és:

a?t
v3(t) = M W
i
1 + a2 ? t2
PROBLEMES PROPOSATS
4 Un motorista va de Martorell a Cervera per l’A-2. Com que de sortida de Martorell hi ha molt de trànsit,
triga 15 minuts a recórrer els primers 20 km. Després, en recorre uns altres 20 a la velocitat màxima permesa,
120 km/h, i triga 10 minuts. Però troba boira i redueix la velocitat, fent els 20 km següents en 20 minuts.
Els últims 10 km els recorre en 5 minuts. Si considerem que la moto augmenta o redueix la velocitat gairebé
instantàniament:
a) Quina velocitat porta la moto en el primer trajecte?
El moviment del motorista es pot considerar rectilini i sense retrocés. Com que durant el primer trajecte es recorren 20 km
en 15 minuts, el mòdul de la velocitat, que podem suposar constant en aquest interval, és igual a:
20 km 60 min
v1= ? = 80 km/h
15 min 1h
b) Quina velocitat porta quan passa pel quilòmetre 45?

El quilòmetre 45 correspon al tercer interval, en què recorre 20 km en 20 minuts. Un raonament anàleg al de l’apartat anterior
porta a:
20 km 60 min
v 3= ? = 60 km/h
20 min 1h
c) Amb quina velocitat arriba a Cervera (últim tram)?

Com que ens trobem en les mateixes suposicions que els dos apartats anteriors, el mòdul de la velocitat en l’últim tros del trajecte
es calcula dividint un altre cop l’espai recorregut entre el temps.
10 km 60 min
v 4= ? = 120 km/h
5 min 1h
7
FITXA 2
VELOCITAT
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
d) Representa en una gràfica la velocitat en funció v (km/h)

del temps. Calcula l’àrea total que tanca la gràfica.
120
L’àrea que tanca cada interval correspon a un rectangle
i es calcula multiplicant la base per l’altura: 100
1h
S1= 80 km/ h ? 15 ? = 20 km 80
60 min
El resultat és l’espai recorregut en aquest interval, 60

de manera que:
40
• S2 = 20 km
• S3 = 20 km 20
• S4 = 10 km
0 t (min)
L’àrea total és la suma de les quatre àrees calculades: 0 10 20 30 40 50
S = S1 + S2 + S3 + S4 =
= 20 km + 20 km + 20 km + 10 km = 70 km
e) Quina velocitat mitjana porta la moto al viatge?

La velocitat mitjana en un moviment rectilini sense retrocessos es calcula dividint l’espai total recorregut entre el temps
que s’ha emprat a recórrer–lo.
Per tant, la velocitat mitjana del motorista és:
70 km 60 min
vm= ? = 84 km/h
50 min 1h
f)
Representa a la gràfica anterior la velocitat de la moto v (km/h)
durant el trajecte si s’hagués desplaçat a velocitat mitjana.
120
Calcula l’àrea total que tanca la nova gràfica.
L’àrea que tanca la nova gràfica es calcula multiplicant 100
la base per l’altura.
80
1h
Sm= 84 km/h ? 50 min ? = 70 km
60 min 60
40
20
0 t (min)
g) Quina relació tenen les dues àrees? 0 10 20 30 40 50
Les dues àrees calculades als apartats d) i f) coincideixen i són iguals

a l’espai total recorregut pel motorista.
7
FITXA 2
VELOCITAT
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
5 Un cotxe avança a 120 km/h un altre cotxe que circula a 90 km/h en una carretera paral·lela a una via de tren.
En el moment de l’avançament, un tren es desplaça per la via en el mateix sentit que els cotxes.
v2 =120 km/h
v1 = 90 km/h
v tren
W
a)
Quina és la velocitat del tren si un dels viatgers observa que un cotxe avança el doble del que retrocedeix l’altre?
v1, W
Siguin W v2, W
v tren les velocitats del cotxe que avança, del cotxe avançat i del tren. Com que els tres es mouen en la mateixa
direcció i el mateix sentit, les seves velocitats també tenen la mateixa direcció i el mateix sentit. Perquè un viatger al tren vegi
que un cotxe avança i l’altre retrocedeix, els cotxes que observa s’han de moure més ràpid i més a poc a poc que el tren,
és a dir, els mòduls de les seves velocitats verifiquen la relació següent:
v1 > vtren > v2
A més, la velocitat relativa del cotxe que avança vista des del tren, v1 - vtren, ha de doblar en mòdul la velocitat del cotxe que,
v2 - W
des del tren, retrocedeix, |W v tren| = vtren - v2:
v1 - vtren = 2  (vtren - v2) & 120 km/h - vtren = 2  (vtren - 90 km/h)
Resolent l’equació de primer grau per a vtren, resulta:
vtren = 100 km/h
b) Amb quina velocitat observarà un nen assegut al cotxe avançat que es mouen l’altre tren i el tren?
Com que els tres mòbils es mouen amb la mateixa direcció i el mateix sentit, la velocitat relativa del cotxe i de tren amb què el nen
assegut al cotxe lent observa que l’avancen es calcula restant els mòduls de les velocitats. El nen veu que el cotxe l’avança a:
v1 - v2 = 120 km/h - 90 km/h = 30 km/h
I el tren:
vtren - v2 = 100 km/h - 90 km/h = 10 km/h
6 Què és més perillós, un xoc frontal entre dos vehicles a 50 km/h o un xoc a 80 km/h contra un altre vehicle en repòs?
És més perillós el xoc frontal, perquè, des del sistema de referència d’un dels vehicles, l’altre s’apropa amb una velocitat de:
50 km/h + 50 km/h = 100 km/h
Tanmateix, en el cas de xoc contra un vehicle aturat, la velocitat amb què s’apropa l’altre vehicle és de:
80 km/h
7
FITXA 3

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Es llança un objecte amb velocitat inicial obliqua, de manera que la trajectòria que descriu és una paràbola.
a) Quant val la component vertical de la velocitat al punt més alt de la trajectòria?
b) Aleshores, quina és la direcció del vector velocitat en aquest punt?
c)
Quina és la direcció de la velocitat d’aquest moviment en el punt més alt de la trajectòria?
d) Quin angle formen la velocitat i l’acceleració en aquest punt?
e) Quant val la component tangencial de l’acceleració al punt més alt de la trajectòria?
f)
Hi ha cap altre punt a la trajectòria on la component tangencial de l’acceleració s’anul·li?
a) Al punt més alt de la trajectòria, el mòbil deixa de pujar i comença a baixar, així que la component vertical de la velocitat
és zero (una manera senzilla de veure-ho és imaginar-se el moviment de perfil).
b) La direcció del vector velocitat és, per tant, horitzontal.
c) La direcció de l’acceleració en qualsevol punt de la trajectòria és vertical, perquè és l’acceleració de la gravetat.
d) Com que la direcció de la velocitat és horitzontal i la de l’acceleració és vertical, l’angle entre tots dos vectors és recte
(90º).
e) Com que el vector velocitat i el vector acceleració són perpendiculars, tota l’acceleració és component normal.
La component tangencial de l’acceleració és nul·la.
f) No. L’acceleració de la gravetat és constant i vertical i en un tir parabòlic no hi ha cap altre punt amb velocitat
horitzontal.
PROBLEMES PROPOSATS
7 La posició d’una partícula està donada per x = 2t3, y = 5t, en unitats del Sistema Internacional. Calcula:
a) El vector de posició.
Es fixa com a sistema de referència el que coincideix en origen i eixos amb el sistema de coordenades de l’enunciat.
El vector de posició té per components les coordenades de la posició de la partícula:
r (t) = (2 t3 W
W i + 5 t W
j m)
b) La distància a l’origen de la partícula als dos segons.

La distància a l’origen és el mòdul del vector desplaçament entre la posició inicial i la posició als dos segons, i coincideix
amb el mòdul de la diferència dels vectors de posició en els dos instants:
r (0)| = |(16 iW + 10 W
r (2) - W
|W j m) - (0 iW + 0 W
j m)| = |(16 iW + 10 W
j m)| = 16 2 + 10 2 = 18,87 m
c) El vector desplaçament des dels dos fins als cinc segons.

El vector desplaçament entre les posicions als dos i als cinc segons es calcula amb la diferència dels vectors de posició
en aquests instants:
r (2) = (250 iW + 25 W
r (5) - W
W j ) - (16 iW + 10 W
j ) = (234 i + 15 W
j ) m
7
FITXA 3

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
d) El vector velocitat mitjana en l’esmentat interval.

El vector velocitat mitjana és:
r (5) - W
W r (2)
Wm =
v = (78 iW + 5 W
j ) m/s
5-2
e) L’equació de la trajectòria.
El vector velocitat mitjana és:
r (5) - W
W r (2)
Wm =
v = (78 , 5) m/s
5-2
e)
L’equació de la trajectòria.
L’equació de la trajectòria s’obté aïllant el temps en una de les coordenades de la posició, la més senzilla:
y
t=
5
I substituint a l’altra:
3
x = 2f p =
y 2 y3
5 125
L’equació implícita de la trajectòria és 2  y3 - 125  x = 0.
f) El vector velocitat instantània en funció de t.
La velocitat instantània es calcula derivant respecte del temps el vector de posició:
[2 (t + Dt)3 W
i + 5 (t + Dt) W
j ] - (2 t3 W
i + 5t W
j )
W(t) = lím
v = 6 t2 W
i + 5 W
j m/s
Dt"0 Dt
g) El mòdul de la velocitat en funció de t.

I el seu mòdul és, per tant:
W| (t)| =
| v (6t 2) 2 + 5 2 = 36t 4 + 25 m/s
h) El mòdul de la velocitat als dos segons.
En particular:
W (2)| =
| v 36 ? 2 4+ 25 = 24,52 m/s
i) El vector acceleració mitjana dels dos als cinc segons.
El vector acceleració mitjana és:
v (5) - W
W v (2) (150 W
i + 5 W
j ) - (24 W
i + 5 W
j )
am =
W = = 42 W
i m/s2
5-2 3
j) El vector acceleració instantània en funció de t.

La velocitat instantània es calcula amb la definició:
[6 (t + Dt)2 W
i + 5 W
j ] - (6 t 2 W
i + 5t W
j )
a (t) = lím
W = 12 t W
i m/s2
Dt"0 Dt
k) El mòdul de l’acceleració als dos segons.

L’acceleració als dos segons té mòdul:
W (2)| =
|a (12 ? 2) 2 + 0 2 = 24 m/s 2
l) El mòdul de l’acceleració tangencial als dos segons.
El mòdul de l’acceleració tangencial es calcula de forma senzilla derivant el mòdul de la velocitat:
d 36 (t + Dt) 4 + 25 - 36t 4 + 25 72t 3

W (t)| =
|a W (t)| = lím
|v =
dt Dt"0 Dt 36t 4 + 25
7
FITXA 3

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
Als dos segons del moviment, l’acceleració és:
72 ? 23
a T (2)| =
|W = 23,50 m/s2
4
36 ? 2 + 25
m) El mòdul de l’acceleració normal als dos segons.

Com que les components normal i tangencial de l’acceleració són perpendiculars, es verifica el teorema de Pitàgores:
W (2)|2 = |a
|a WT (2)|2 + |a
WN (2)|2 & |a
WN (2)| = W (2)| - |aWT (2)| =
|a 24 2 - 23,50 2 = 4,89 m/s 2
n) El radi de curvatura als dos segons.

Amb la component de l’acceleració normal podem calcular el radi de curvatura R:
|vW(2)|2 24,522
|aWN(2)| = & 4,89 = & R = 122,8 m
R R
8 Des del pis on és la seva classe, la Júlia llança una pilota a en David, que és al pati de l’institut. El dia és rúfol
i el vent empeny la pilota amb força constant durant la caiguda i confereix a la seva acceleració una component
horitzontal de 4,9 m/s2. Des de la posició del lector, en Raül es fixa que la pilota cau en línia recta.
Amb quin angle ha tirat la Júlia la pilota des de l’edifici?
L’acceleració de la pilota té components horitzontal (4,9 m/s2) i vertical (g = 9,8 m/s2) i és constant en mòdul, direcció i sentit.
ax = 4,9 m/s2
a
W
ax = 9,8 m/s2
L’angle que forma l’acceleració amb la vertical és:
4,9 1 1
tg a = = & a = arctg = 26° 34'
9,8 2 2
Perquè la trajectòria d’un mòbil no canviï de direcció, cal que la component normal de la seva acceleració sigui nul·la.
Sense la component normal, el mòbil no gira. Perquè la pilota mantingui la direcció, la velocitat inicial ha de ser paral·lela
a l’acceleració constant del moviment. Així, l’única component no nul·la de l’acceleració és la component tangencial.
,
Per tant, l’angle amb què la Júlia ha tirat la pilota és igual a l’angle que forma l’acceleració amb la vertical: 26° 34 .
7
EXPERIÈNCIES
CINEMÀTICA I
Velocitat i trajectòria
Material
OBJECTIU
• Una bala metàl·lica (preferiblement de les que tenen
• Comprovar que el vector velocitat és tangent un ganxo)
a la trajectòria
• Un tros de 10 cm de fil de pescar
• Observar la trajectòria rectilínia que
• 2 kg de farina
es produeix quan en un moviment circular
deixa d’actuar la força centrípeta • Una superfície àmplia de plàstic
PROCEDIMENT
1. Primer, escampa bé la farina sobre la superfície de plàstic, de manera que hi hagi molta superfície però poc fons.
2. Lliga el fil a la bala i fes que giri a l’aire en un pla horitzontal que vagi baixant de mica en mica sobre la base de farina.
3. Quan siguis a 1 o 2 cm de la base, permet que la bala giri sobre la farina un parell de voltes.
4. Després, deixa anar el fil. Quin camí segueix la bala?
1. Efectivament, la bala surt en línia recta i la seva trajectòria queda marcada sobre la farina. Sobre la trajectòria s’observa
que el vector velocitat, que determina la trajectòria quan ha desaparegut la força centrípeta, és tangent a la circumferència
en què girava la bala abans que deixéssim anar el fil.
QÜESTIONS
1 Respon:
a) Quina força actua sobre la bala abans que la deixem anar?
b) Per què segueix una trajectòria circular?
2 Justifica la forma de la trajectòria de la bala quan deixem anar el fil. Quines forces hi actuen en deixar anar el fil?
7
EXPERIÈNCIES
CINEMÀTICA I
Determinació del centre de masses
Material
OBJECTIU
• Un tros de cartró gran i pla • Una xinxeta
Determinar experimentalment • Un tros de 20 o 30 cm de fil • Un llapis
el centre de masses d’una figura de pescar • Un regle
plana irregular
• Un clip
PROCEDIMENT
El centre de masses és el punt que es comporta com si estigués

sotmès a la resultant de les forces aplicades sobre el cos. Si la força 1
que actua sobre un cos és el pes, aquest s’aplicarà sobre el centre
de masses.
1. Retalla el cartró seguint una línia tancada i irregular.
2. Amb la xinxeta, fes un petit forat a prop de la vora del cartró.
3. Lliga el clip a un extrem del fil de pescar i fica’l al forat.
4. Penja el cartró del fil i, quan deixi d’oscil·lar, enganxa’l a una paret.
Amb el regle, marca sobre el cartró la prolongació de la recta
que defineix el fil.
2. Com que el pes s’aplica sobre el centre de masses, aquest serà
a la mateixa vertical que el fil que subjecta el cartró.
5. Repeteix el procés fent un altre forat a prop de la vora i marca
la nova recta.
2. Les dues línies que has dibuixat es tallen al centre de masses.
6. Fes un forat en aquest punt i enfila el fil amb el clip. Si has fet
2
l’experiment amb cura, el cartró penjarà horitzontalment del fil.
CM
QÜESTIONS
1 On se situa el centre de masses en un cos homogeni i regular, com ara un cub o un prisma hexagonal?
2 Se t’acut cap altre exemple en què el centre de masses estigui situat fora del cos? Fes un dibuix que refermi la resposta.
7 AVALUACIÓ
PROVA B
Nom: Curs: Data:
1 Al diagrama s’observa el recorregut fet per un ciclista Y (km)

un matí d’entrenament, indicant l’hora en què 11 h 30 min
ha passat per alguns punts de la carretera. Per l’escala 10
12 h 00 min
del diagrama, la quadrícula té un costat d’1 km.
Calcula:
a) Usant el sistema de referències del diagrama, 12 h 30 min
la posició a les 11 h 00 min.
b) Una aproximació a la distància recorreguda
entre les 9 h 00 min i les 10 h 30 min. 11 h 00 min
13 h 00 min
c) El desplaçament entre les 9 h 00 min 10 h 00 min
i les 10 h 30 min. 10 h 30 min X (km)
9 h 00 min
d) Una aproximació a la velocitat mitjana 13 h 15 min 10 20
entre les 9 h 00 min i les 10 h 30 min. 9 h 30 min
e) El mòdul del vector velocitat mitjana entre
les 9 h 00 min i les 10 h 30 min.
2 r (t) = 2t iW - 4 W
La posició d’un mòbil, en unitats del Sistema Internacional, ve donada pel vector posició W j m. Calcula:
a) Les coordenades de la posició a t = 0 s.
b) El vector desplaçament entre t = 5 s i t = 8 s.
c) El mòdul de la velocitat mitjana entre t = 5 s i t = 8 s.
d) L’equació de la trajectòria.
3 Coneixem la posició d’un mòbil en funció del temps segons la taula següent:
Temps (s) 0 10 25
Vector posició (m) 92 W

i + 184 W
j 39 W
i + 142 W
j 39 W
i + 93 W
j
a) Representa en un diagrama cartesià la posició del mòbil indicant l’instant que ocupa cada posició.
b) Calcula la velocitat mitjana per a l’instant t = 5 s (entre t = 0 s i t = 10 s) i per a l’instant t = 17,5 s
(entre t = 0 s i t = 10 s).
c) Troba el vector acceleració mitjana del mòbil.
4 Un conductor circula per una carretera a 90 km/h quan l’avança un altre conductor que viatja a 118 km/h.
a) Quina és la velocitat del segon conductor respecte del primer?
b) Si tots dos mantenen les velocitats constants, quina distància els separa quan hagin passat 15 minuts de l’avançament?
7 AVALUACIÓ
PROVA A
Nom: Curs: Data:
1 Un disc gira amb moviment circular. Si el disc té 10 cm de radi, calcula el mòdul del vector desplaçament
per a un punt qualsevol de la vora en els casos següents:
a) Quan el disc ha fet un quart de volta.
b) Quan el disc ha fet mitja volta.
c) Quan el disc ha fet tres quarts de volta.
d) Quan el disc ha fet una volta.
2 Un alumne surt de casa a les 8.00 i, al llarg del dia, es mou a velocitat 11.00 h 12.00 h
1 km
constant i en línia recta, passant pels punts A, B, C, D, E, F i, un altre cop, C D
per A a les hores indicades al dibuix. Escriu:
a) Els dos instants per als quals el desplaçament entre si
hagi estat el més gran de tots.
b) Els dos instants per als quals el desplaçament entre si
2 km
hagi estat nul.
c) Dos instants per als quals el vector velocitat mitjana entre si
11.00 h
hagi estat nul.
d) En quin tram el mòdul del vector velocitat mitjana ha estat 8.00 h
el més gran? 15.00 h 1 km
A B
11.00 h
11.00 h
F E
14.00 h 2 km 13.00 h
3 Les equacions paramètriques de la trajectòria d’un mòbil en unitats del sistema internacional són:
x (t) = 3 t2; y (t) = 5 t.
a) Calcula el vector velocitat mitjana entre t = 1 s i t = 4 s.
b) Calcula el vector velocitat instantània en t = 2 s.
c) Calcula el vector acceleració mitjana entre t = 1 s i t = 4 s.
d) Calcula el vector acceleració instantània en t = 2 s.
4 L’acceleració de la gravetat per l’atracció de la massa terrestre al nivell del mar a l’equador té un valor
de 9,798 m/s2. Aquest valor està afectat pel gir diari de la Terra sobre el seu eix. Calcula el valor de l’acceleració
relativa per a un observador a l’equador al nivell del mar.
Dades: Re = 6,378137 ? 106 m, T = 23 h 56 min 4,103 s
Activitats
Prova A Prova B
B6‑1. Distingir entre sistemes B6‑1.1. Analitza el moviment d’un cos
de referència inercials i no inercials. en situacions quotidianes raonant
4 1, 2 i 4
si el sistema de referència triat
és inercial o no inercial.
B6‑1.2. Justifica la viabilitat
d’un experiment que distingeixi
1i4 2i4
si un sistema de referència es troba en
repòs o es mou amb velocitat constant.
B6‑2. Representar gràficament B6‑2.1. Descriu el moviment d’un cos
les magnituds vectorials que descriuen a partir dels seus vectors de posició,
1 1i2
el moviment en un sistema de referència velocitat i acceleració en un sistema
adient. de referència donat.
B6‑5. Determinar velocitats B6‑5.1. Plantejat un supòsit, identifica
i acceleracions instantànies a partir el o els tipus de moviments implicats
de l’expressió del vector de posició i aplica les equacions de la cinemàtica 2i3 3
en funció del temps. per fer prediccions sobre la posició
i velocitat del mòbil.
CONTROL B A l’últim tram, el ciclista es trasllada des del punt P10.00

de coordenades (10, 2) fins al punt P10.30 de coordenades
1 Es fixa com a sistema de coordenades el que coincideix (15, 1), havent passat a prop del punt intermedi
en origen i eixos amb el sistema de referència del diagrama de coordenades (12, 4). La distància recorreguda
a l’enunciat. en aquest tram és aproximadament:
a) A les 11 h 00 min, les coordenades de la posició s3 = 22 + 22 + 3 2 + 3 2 = 7,1 km
del ciclista són:
En conjunt, la suma de les tres distàncies recorregudes
x = 18 km; y = 3 km
és aproximadament:
Per tant: s = s1 + s2 + s3 = 5,1 + 6,6 + 7,1 = 18,8 km
P11.00 = (18 , 3) km c) Per al desplaçament, només interessa el punt inicial P9.00
b) Prenent les referències de la gràfica: de coordenades (0, 0) i el punt final P10.30 de coordenades
(15, 1):
r ;= 15 2 + 1 2 = 15,0 km
;DW
10 h 00 min
10 h 30 min
d) Tenint en compte que el temps emprat és d’1 h 30 min
9 h 00 min (1,5 h):
10 s 18,8 km km
9 h 30 min vm = = = 12,5
Dt 1,5 h h
e) El temps emprat és d’1 h 30 min (1,5 h):
La primera mitja hora, el ciclista es trasllada des del punt 15,0 km km
P9.00 de coordenades (0, 0) fins al punt P9.30 vm; =
;DW = 10,0
1,5 h h
de coordenades (5, -1). La distància recorreguda
en aquest tram és, aproximadament: 2 Es fixa com a sistema de coordenades el que coincideix
s1 = 2 2
5 + (- 1) = 5,1 km en origen i eixos amb el sistema de referència de l’enunciat.
a) En aquest sistema de coordenades, les coordenades
Al tram següent, el ciclista es trasllada des del punt P9.30
de la posició coincideixen amb les components del vector
de coordenades (5, -1) fins al punt P10.00
de posició. Per al temps nul t = 0 s:
de coordenades (10, 2), havent passat a prop del punt
intermedi de coordenades (8, -1). La distància r (t = 0) = 2 ? 0 W
W i -4W j m=-4W j m
recorreguda en aquest tram és aproximadament: Per tant:
s 2 = 3 + 2 2 + (3) 2 = 6,6 km P0 = (0 , -4) m
b) El vector desplaçament entre dues posicions es calcula (39 W

i + 93 W
j m) - (39 W
i + 142 W
j m)
restant els vectors de posició: vm,2 =
W
25 s - 10 s
r =W
DW r (t = 8 s) - W
r (t = 5 s)
-49 W
j m ! m
r (t = 8 s) = 2 ? 8 W
W i -4W j m = 16 W
i -4W j m vm,2 =
W = -3,26 W
j
15 s s
W W W W
r (t = 5 s) = 2 ? 5 i - 4 j m = 10 i - 4 j m
W
Aquest vector velocitat mitjana l’assignem al primer tram
r = (16 W
DW i-4W
j m) - (10 W
i-4W
j m) = 6 W
i m
a què fem correspondre l’instant de temps t = 17,5 s.
c) El vector velocitat mitjana s’obté amb el quocient entre
c) El vector acceleració mitjana necessita el vector
el vector desplaçament i l’interval de temps emprat,
increment de velocitat i l’interval de temps:
Dt = 8 s - 5 s = 3 s:
r
DW r 2 - W
W r 1
r
DW 6W
i m m am =
W =
vm =
W = =2 W
i Dt t2 - t1
Dt 3s s
Així:
d) A partir de l’equació del vector posició, s’observa ! m
e-3,26 W o - e-5 W o
m
que la primera component varia amb el temps, mentre j i + 4,2 W
j
s s
que la segona component del vector és un valor constant: a =
W
17 s - 5 s
y = -4 ! m
! m
5,3 W
i + 0,93 Wj
La trajectòria del mòbil és una recta horitzontal. s
a =
W = 0,424 W
i + 0,0746 Wj
17 s - 10 s s
3 a)
Aquest vector acceleració mitjana l’assignem
200
Y (m) al recorregut complet.
t1 = 0 s
4 Abans de començar, defineix els vectors utilitzant com a
sisema de referència la direcció de la carretera. Aquesta
és l’eix X positit, cap al sentit d’avanç dels dos vehicles.
Així, tenim que (mesurat en km/h):
v1 = 90 W
W v2 = 118 W
i ; W i
a) Per calcular la velocitat del segon cotxe mesurat des del
150 primer, considerem que W vobj = Wv2, i W
vsis = W
v1. La velocitat
t2 = 0 s relativa serà, per tant:
Wvrel = W
vobj - Wvsis = 118 Wi - 90 W i = 28 Wi km/h
b) El segon cotxe s’allunya a la velocitat que acabem
de calcular. Així, tenint només en compte el mòdul
del vector velocitat:
s
vrel = &
t
km 1h
100 & s = vrel ? t = 28 ? 15 min ? = 7 km
h 60 min
t3 = 0 s
X (m) CONTROL A
200 200 1 Les quatre posicions del punt de la vora del disc corresponen
b) El vector velocitat mitjana necessita el vector als vèrtexs d’un quadrat inscrit a la circumferència amb radi
desplaçament i l’interval de temps: 10 cm.
r
DW r 2 - W
W r 1
vm =
W =
Dt t2 - t1 r01
D W
r1
W
En el primer interval:
(39 W
i + 142 W
j m) - (92 W
i + 184 W
j m)
vm,1 =
W r2
W r0 = W
W r4
10 s - 0 s
r02
D W
-53 W
i - 42 W
j m m
vm,1 =
W = -5,3 W
i - 4,2 W
j
10 s s
r3
W
Aquest vector velocitat mitjana l’assignem al primer tram r03
D W
a què fem correspondre l’instant de temps t = 5 s.
En el segon interval:
a) El mòdul del vector desplaçament quan el disc ha fet DWr =W r (t = 4 s) - W

r (t = 1 s)
un quart de volta és igual al costat del quadrat inscrit. r = (3 ? 4 W
DW i+5?4W j m) - (3 ? 1 W
i + 5 ? 1 W
j )
I aquest valor es calcula fàcilment utilitzant el teorema
W
D r = 45 i + 15 j m
W W
de Pitàgores, en què la hipotenusa és el mòdul
del vector desplaçament i els catets són els radis L’interval de temps:
de la circumferència: Dt = tfin - tini = 4 s - 1 s = 3 s
r01; = (10 cm) 2 + (10 cm) 2 = 14,14 cm
;D W El vector velocitat mitjana:
b) Quan el disc ha fet mitja volta, les posicions inicial i final r
DW 45 W
i + 15 W
j m m
són diametralment oposades. El mòdul del vector vm =
W = = 15 W
i +5W
j
Dt 3s s
desplaçament, és a dir, la distància entre ambdues,
coincideix amb el valor del diàmetre: b) El vector velocitat instantània es calcula amb el límit:
r02; = 10 cm + 10 cm = 20 cm
;D W DrW r (t + Dt) - W
W r (t)
v = lím
W = lím
D t"0 Dt D t"0 Dt
c) El mòdul del vector desplaçament quan el disc ha fet
tres quarts de volta és igual, un altre cop, al costat Dvr vr (t + Dt) - vr (t)
vv = lím = lím
del quadrat inscrit. Per tant: Dt"0 Dt Dt"0 Dt
(10 cm) 2 + (10 cm) 2 = 14,14 cm [3 (t ? Dt)2 W
i + 5 (t ? Dt)2 W
j ] - (3 t2 W
i+5tW
j)
v = lím
W
d) Quan el disc ha completat la volta, les posicions inicial D t"0 Dt
i final coincideixen i el vector desplaçament és nul:
[6 t ? Dt + 3 (Dt)2] W
i+5W
j
Dvr04 = 0 cm v = lím
W
D t"0 Dt
2 a) El desplaçament més gran es produeix entre les posicions
v = lím (6 t + 3 Dt) W
W i+5Wj = (6 t + 3 ? 0) W
i+5W
j
més allunyades, la posició D i la posició F. Corresponen, D t"0
respectivament, a les 12.00 i a les 14.00 hores. m
v=6tW
W i+5Wj
b) El desplaçament nul correspon a instants diferents en què s
la posició coincideix. En la trajectòria de l’alumne, aquests
En particular per al temps demanat, t = 2 s:
corresponen a la posició A, punt de partida i arribada,
i es produeixen en els moments de partida, 8.00 hores, m
v=6?2W
W i+5W
j = 12 W
i +5W
j
i d’arribada, 15.00 hores. s
c) Com que el vector desplaçament entre els moments c) Per al vector acceleració mitjana entre dos instants
de partida i arribada és nul, també ho és la velocitat necessitem la posició inicial i la posició final per calcular
mitjana entre ambdós. el vector increment de velocitat:
d) La velocitat mitjana en cada tram s’exposa a la taula. DW v=W v (t = 4 s) - W v (t = 1 s)
m
Tram Distància Temps Velocitat DWv = (6 ? 4 Wi +5W j ) - (6 ? 1 W
i +5W j )= 18 W
i
s
AB 1 km 1h 1 km/h L’interval de temps:
BC 2 km 2h 1 km/h Dt = tfin - tini = 4 s - 1 s = 3 s
CD 1 km 1h 1 km/h El vector acceleració mitjana:

m
18 W
i
DE 3 km 1h 3 km/h v
DW s m
am =
W = = 6 W
i
Dt 3s s
EF 2 km 1h 2 km/h
d) Tanmateix, l’acceleració instantània es calcula
FA 1 km 1h 1 km/h
amb el límit:
v
DW v (t + Dt) - W
W v (t)
S’observa que els dos instants entre els quals la velocitat a = lím
W = lím
D t"0 Dt D t"0 Dt
mitjana és més gran és en el tram DE, entre les 12.00
hores i les 13.00 hores. [6 (t + Dt) W
i +5W
j ] - [6 t W
i +5W
j ]
a = lím
W
3 Es fixa com a sistema de referència el que coincideix D t"0 Dt
en origen i eixos amb el sistema de coordenades 6 ? Dt W
i
de l’enunciat. En aquest sistema, components de vector a = lím
W
D t"0 Dt
de posició i coordenades de posició coincideixen. m
El vector posició queda definit: a = lím 6 W
W i =6W
i 2
D t"0 s
r (t) = 3 t2 W
W i +5tW
j m
En particular per al temps demanat, t = 2 s:
a) Per al vector velocitat mitjana necessitem la posició inicial
i la posició final per calcular el vector desplaçament: m
a = 6 W
W i
s2
Com que l’acceleració és constant, coincideix Convertint la dada del període a unitats del SI:
amb l’acceleració mitjana entre qualsevol parell T = 23 h 56 min 4,103 s =
d’instants. 3600 s 60 s
= 23 h ? + 56 min + 4,103 s
4 Abans de començar, defineix els vectors utilitzant 1h 1min
com a sistema de referència la direcció del radi de la Terra. T = 86 164,103 s
Aquest és l’eix X positiu, cap al centre de la Terra. Així:
Substituint:
L’acceleració de la gravetat és l’acceleració de l’objecte;
està dirigida cap al centre de la Terra: 4p 2 ? 6 378 137 m W m
asis =
W i = 0,033 916 W
i 2
(86 164,103 s) 2
s
m
aobj = 9,789 W
W i
s2 Així, l’acceleració relativa:
L’acceleració del sistema de referència de l’observador m m
arel = W
W asis = 9,789 W
aobj - W i - 0,033 916 W
i
és l’acceleració normal corresponent al gir uniforme, dirigida s2 s2
cap al centre de curvatura, és a dir cap al centre de la Terra: m
arel = 9,755 W
W i
s2
e o
2 p Re
V2 W T W 4 p Re W
asis =
W i= i= i
R Re T2
Nom: Curs: Data:
Galileo Galilei, Diàleg respecte dels dos sistemes

cosmogònics principals: ptolemaic i copernicà
Tanquem-nos amb algun amic a la cabina principal Finalment, les papallones i
sota la coberta d’un vaixell gran i tanquem-hi algunes les mosques continuaran els
mosques, papallones i altres petits animals voladors. seus vols indiferentment cap
Tinguem també un atuell gros amb aigua i algun peix a totes bandes i no passarà
dins. Pengem una ampolla d’aigua que es buidi gota a mai que es concentrin cap a
la popa com si estiguessin
gota dins d’un recipient gros que sigui a sota.
cansades de lluitar contra la
Quan el vaixell està aturat, s’observa acuradament marxa del vaixell, de què es-
que aquests petits animals volen amb velocitat igual tan separades durant llargs
pertot arreu de la cabina. El peix neda indiferentment intervals de temps mante-
en totes direccions, les gotes cauen dins del recipient nint-se amb les ales enlaire.
de sota i si es llança algun objecte cap al nostre amic, I si es crema una mica d’encens i es fa fum, es veurà
no cal fer-ho amb més força en una direcció que en que ascendeix en forma de petit núvol que es manté
una altra, essent iguals les distàncies. Si se salta amb estacionari i sense moure’s d’un costat cap a un altre.
els peus junts, es recorren espais iguals en totes les […].
direccions. Sortim ara a la coberta i suposem que el vaixell està
Un cop observades acuradament totes aquestes co- immòbil i que la caiguda d’una pedra des del pal triga
ses, vegem què passa quan el vaixell es mou amb una dues pulsacions. Després, fem que el vaixell es mogui
i que la pedra caigui des del mateix lloc. Segons el que
velocitat qualsevol, de manera que el moviment resul-
acabem de dir, utilitzarà dues pulsacions per arribar
ti uniforme i no fluctuant d’una banda a l’altra.
fins a coberta. En aquestes dues pulsacions, el vaixell
No es descobrirà la variació més mínima en cap dels haurà avançat, per exemple, vint iardes, de manera
elements esmentats, ni podrem dir a partir de qualse- que el moviment natural de la pedra serà una línia dia-
vol d’ells si el vaixell s’està movent o està quiet. gonal molt més llarga que la primera rectilínia i per-
pendicular, que mesurava simplement la llargada del
En saltar, es recorreran sobre el terra els mateixos es-
pal; tanmateix, haurà recorregut aquesta distància en
pais que abans i no es faran salts més grossos cap a la el mateix temps.
popa que cap a la proa, encara que el vaixell es mogui
Ara, admetent que s’acceleri encara més el vaixell, en
molt ràpid, tot i que, durant el temps que s’està enlai-
caure, la pedra haurà de seguir una línia diagonal en-
re, el terra sota nostre s’està movent en una direcció
cara molt més llarga que l’altra. Finalment, la velocitat
oposada a la del salt. del vaixell es pot augmentar en qualsevol quantitat,
En llançar un objecte al nostre company, no cal fer mentre que, en la caiguda, la pedra descriurà diago-
més força per tocar-lo, tot i que estigui en direcció cap nals cada vegada més llargues, però seran descrites
a proa o cap a popa, estant nosaltres al costat oposat. sempre en les mateixes dues pulsacions.
Les gotetes cauran com abans dins el recipient que és Anàlogament, si es disparés un canó perfectament
anivellat situat sobre una torre paral·lelament a l’horit-
sota de l’ampolla, sense caure cap a la popa, tot i que
zó, no importa si s’hi posa una càrrega petita o gran
quan les gotetes són enlaire, el vaixell recorre una cer-
de manera que la bala caigui a una distància d’un mi-
ta distància cap endavant.
ler de iardes, quatre, sis, deu o més; tots aquests trets
El peix dins de l’aigua nedarà cap a la part davantera exigiran temps iguals i cada temps haurà de ser igual
del seu atuell amb el mateix esforç que cap a la part al que empraria la bala per anar de la boca del canó
del darrere i es mourà igual de fàcilment cap a l’es- fins al terra si se la deixés caure directament sense cap
quer que posem en qualsevol punt de la vora de l’a- altre impuls.
tuell.
PROVA 1
Nom: Curs: Data:
1 Com resumiries la primera part del text, en què Galileu fa experiments a la cabina abans que el vaixell es mogui?
2 Quant a la velocitat relativa dels mòbils:

a) Quina velocitat observaria una persona quieta al port, amb el vaixell aturat, i dins del vaixell una altra persona s’allunya
a 3 km/h?
b) I si aquesta mateixa persona camina amb la mateixa velocitat però, ara, el vaixell es mou a 15 km/h, també allunyant–se
del port?
c) Amb el vaixell en moviment, la persona que és dins s’atura, canvia de direcció i camina cap al darrere del vaixell 2 km/h.
Quina velocitat observaria la persona aturada al port?
d) Quina velocitat observaria Galileu, que està estàtic al vaixell, per a cadascuna de les situacions anteriors?
3 Quina conclusió sobre el temps de caiguda dels objectes apunta Galileu a l’última part del text, quan surt a la coberta
del vaixell?
4 Situem l’origen del nostre sistema de referència a l’exterm del pal i suposem que la seva alçada és de 13 iardes.
Segons Galileu al text: «En aquestes dues pulsacions, el vaixell haurà avançat, per exemple, 20 iardes, de manera
que el moviment natural de la pedra serà una línia diagonal.»
a) Quin serà el vector de posició de l’objecte en arribar a la coberta?
b) Si quan és a la coberta, rodola 7 iardes, quin serà el vector desplaçament?
c) A quin concepte de moviment estudiat a la unitat es refereix Galileu quan parla de moviment natural de la pedra?
Activitats de
Competències
Criteri Estàndards d'aprenentatge Ia prova per
que s'avaluen
competències
Dominar, tant en l’expressió oral S’expressa amb fluïdesa i correcció.
Comunicació com escrita, la llengua castellana i,
1, 3
lingüística en el seu cas, la llengua cooficial de
la comunitat autònoma.
B1‑1. Reconèixer i utilitzar B1‑1.1. Aplica habilitats necessàries
les estratègies bàsiques per a la investigació científica, plantejant
de l’activitat científica com: preguntes, identificant problemes,
plantejar problemes, formular recollint dades, dissenyant estratègies
hipòtesis, proposar models, de resolució de problemes utilitzant
Competència elaborar estratègies de resolució models i lleis, revisant el procés i
matemàtica de problemes i dissenys obtenint conclusions.
i competències experimentals i anàlisis B6‑1.1. Analitza el moviment d’un cos 2, 4
bàsiques dels resultats. en situacions quotidianes raonant
en ciència i B6‑1. Distingir entre sistemes de si el sistema de referència triat
tecnologia referència inercials i no inercials. és inercial o no inercial.
B6‑2. Representar gràficament B6‑2.1. Descriu el moviment d’un cos
les magnituds vectorials a partir dels seus vectors de posició,
que descriuen el moviment velocitat i acceleració en un sistema
en un sistema de referència adient. de referència donat.
1 El que exposa Galileu amb aquests experiments 3 Segons els experiments de Galileu, els cossos triguen
és la indistingibilitat o equivalència dels sistemes el mateix a arribar a terra, independentment
de referència inercials, és a dir, aquells en què no existeix del moviment horitzontal que descriguin.
acceleració relativa entre si, tot i que es puguin moure
amb una certa velocitat uniforme. 4 Segons ens indica l’activitat:
Y
2 Com que el moviment es realitza en una única direcció, -27 yd -20 yd
podem prescindir de vectors. Si l’objecte s’allunya X
del sistema de referència, el port, prendrem la velocitat
positiva i si s’hi apropa, negativa. És velocitat relativa
la velocitat mitjana dins del vaixell i és velocitat r2
W
de l’objecte l’observada des del port: r1
W
vrel = vobj - vsis
vobj = vrel + vsis -13 yd
4 & vobj = 3 km/h + 0 km/h = 3 Km/h

v sis = 0 km/h
a)
vrel = 3 km/h
4 & vobj = 3 km/h + 15 km/h = 18 Km/h

v sis = 15 km/h
b)
vrel = 3 km/h r1 = (-20 W
a) W i - 13 W
j ) yd
b) DW
r =W r2 = (-27 W
r1 - W i - 13 W
j ) - (-20 W
i - 13 W
j ) -7 W
i yd
4 & vobj = - 2 km/h + 0 km/h =- 2 Km/h
v sis = 0 km/h
c)
vrel = - 2 km/h c) Es refereix aquí al concepte de trajectòria.
d) Galileu apunta que, des de dins del vaixell, la velocitat

del sistema de referència és sempre 0 km/h. Per això la
vrel = vobj en cada cas.
Guió i recursos
de la unitat 8
8
PRESENTACIÓ
TIPUS DE MOVIMENTS
PRESENTACIÓ
En aquesta part de la cinemàtica, s’estudien diferents tipus Després de l'estudi dels diferents moviments, rectilini
de moviments. L’anàlisi qualitativa d’un moviment permet uniforme i uniformement accelerat, circular uniforme,
classificar–lo i utilitzar les estratègies necessàries l'alumne es familiaritza amb les magnituds necessàries
per determinar–lo quantitativament. per descriure el moviment (posició, velocitat i acceleració)
Són els tipus de moviments eina que permeten i amb el caràcter determinista de la física clàssica, en un clar
que ens aproximem al moviment real dels objectes. contrast amb les teories científiques que van arribar a principi
És a dir, la complexitat del moviment d'un objecte del segle xx.
es pot simplificar usant els models matemàtics proposats
des de la cinemàtica clàssica.
• Definició
Tipus Moviment rectilini
• Equacions
de moviments i uniforme (MRU)
• Representació gràáfica
Moviment rectilini uniformement

accelerat (MRUA)
Moviment uniformement • Definició
accelerat (MUA) • Equacions
• Representació gràfica
• Moviment rectilini sota gravetat
Moviment parabòlic
• Composició de moviments
• Equacions
• Casos
• Posició, u; velocitat, v; acceleració, a

• Moviment circular uniforme (MCU)
• Període, T; freqüència, f
Moviments circulars • Moviment circular uniformement
accelerat (MCUA)
• Relació amb les equacions del moviment
rectilini
• Definició
Moviment harmònic
• Equacions
i simple (MHS)
• Representació gràfica
8
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 1
MOVIMENT RECTILINI UNIFORMEMENT ACCELERAT
Una persona llança un objecte des del terra verticalment cap amunt amb velocitat inicial de 20 m/s. Calcula:
a) L’altura màxima a què arriba.
b) El temps que triga a caure a terra des de l’instant del llançament.
c) La distància recorreguda el primer segon del moviment.
Dada: g = 9,8 m/s2
El problema tracta un MRUA. La direcció del moviment és vertical i el sentit positiu del sistema de referència, cap amunt.
L’acceleració del mòbil és la de la gravetat, g, i, per tant, de sentit negatiu.
a)
L’objecte comença el seu moviment ascendint fins que s’atura (velocitat nul·la) i comença a caure. El temps
que l’objecte triga a arribar a l’altura màxima és el temps que passa fins que l’objecte s’atura, v1 = 0 m/s:
20 m/s
v1 = v0 - g  t1 & 0 = 20 m/s - 9,8 m/s2  t1 & t1 = = 2,04 s
9,8 m/s 2
I l’altura màxima aconseguida és:
1 1
y1 = y 0 + v 0  t1 -  g  t12 = 0 + 20 m/s  2,04 s -  9,8 m/s 2  2,04 2 s 2 = 20,4 m
2 2
b) L’objecte triga el mateix temps a pujar que a baixar. Per tant, el moment en què l’objecte cau a terra correspon a:
t2 = 2  2,04 s = 4,08 s.
Efectivament, les solucions de l’equació:
1 1
y2 = y0 + v0  t2 -  g  t 22 & 0 = 0 + 20  t 2 -  9,8  t 32
2 2
Són 0 segons (el moment del llançament) i t2 = 4,08 s (el moment de la caiguda).
c) La distància, d, que recorre durant el primer segon del llançament és:
1 1
d = y - y0 = v0  t -  g  t 2 = 20 m/s  1 s -  9,8 m/s 2  1 2 s 2 = 15,1 m
2 2
ACTIVITATS
1 Un cotxe accelera quan el semàfor es posa verd. 4 Des d’un punt situat a 5 m d’altura, s’ha llançat
Després de recórrer 100 m, la seva velocitat cap amunt un objecte. Si sabem que ha trigat 6 s
és de 70 km/h. Calcula: a arribar a terra, calcula:
a) L’acceleració del moviment. a) La velociat amb què ha estat llançat.
b) La velocitat a 50 m del semàfor. b) L’altura màxima a què arriba.
2
Solució: a) 1,89 m/s ; b) 13,75 m/s (49,5 km/h) Solució: a) 28,57 m/s; b) 41,64 m
2 Un nen deixa caure una pilota des de la finestra, 5 Un ciclista necessita 10 s per passar de 0 a 60 km/h.
situada a 15 m del terra. Calcula:
a) Quant triga a arribar a terra? a) L’acceleració obtinguda.
b) Amb quina velocitat arriba a terra? b) La distància recorreguda.
Solució: a) 1,75 s; b) 17,15 m/s c) La velocitat 8 s despés de començar a moure’s.
! ! !
Solució: a) 1,6m/s2; b) 83,3 m; c) 13,3 m/s (48 km/h)
3 Un cotxe que circula per una carretera a 80 km/h frena
en veure un obstacle a 50 m. Quina desceleració hi ha
d’haver perquè el cotxe no xoqui amb l’obstacle?
Solució: més gran que 4,94 m/s2
8
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 2
TIR PARABÒLIC
La canella d’una font està inclinada 60° sobre l’horitzontal. Si l’aigua en surt amb una velocitat inicial de 10 m/s.
a) Quin dibuix forma el raig d’aigua?
b) A quina altura màxima arriba l’aigua?
c) A quina distància de la canella s’ha de posar el desguàs si volem recollir l’aiuga per reciclar-la?
d) Quin és el mòdul de la velocitat de l’aigua quan cau al desguàs?
Fixem el sistema de referència del problema amb origen a la canella, direccions vertical i horitzonal i sentits cap amunt
i segons l’avanç del moviment. Aleshores, en les unitats del SI r0 = 0, v0 = 10  cos 60° i + 10  sin 60° j = 5 i + 8,66 j ,
i l’acceleració de la gravetat té només component vertical amb sentit negatiu.
a) El raig d’aigua dibuixa a l’aire una paràbola.
b)
Per calcular l’altura màxima, cal fixar-se en la component vertical del moviment. Com que, en aquest punt, la
component vertical de la velocitat és zero, el temps que triga a arribar-hi és:
vy = v0y - g  t & 0 = 8,66 m/s - 9,8 m/s2  t & t = 0,88 s
En aquest temps, l’aigua puja fins a una altura:
1 1
y = y 0 + v 0y  t -  g  t 2 = 0 + 8,66 m/s  0,88 s - $ 9,8 m/s 2  0,88 2 s 2 = 3,8 m
2 2
c) Durant la trajectòria, l’aigua avança en horitzontal un espai:
x = x0 + v0x  t = 0 + 5 m/s  0,88 s = 4,4 m
Si no volem que l’aigua caigui a terra, el desguàs ha de ser a 4 m i 40 cm de la canella.
d)
La component horitzontal de la velocitat no canvia durant el moviment, i la component vertical de la velocitat final
és igual, però de sentit contrari, a la component vertical de la velocitat inicial. Per tant, la velocitat final és:
vf = 5 i + -8,67 j m/s
I el mòdul coincideix amb el de la velocitat inicial: 10 m/s.
1 Una esquiadora fa un salt en una aresta inclinada 25° 3 Una estudiant puja a una muntanya russa amb diverses
sobre l’horitzontal i amb un desnivell de 10 m. voltes completes. Quan la vagoneta comença
Si la velocitat amb què comença el vol és 20 m/s, la primera volta i a 20 m del terra s’inclina 100º
calcula l’altura màxima a què arriba i el punt sobre l’horitzontal, li cauen de la butxaca de la camisa
de l’impacte. les claus. Si la velocitat en aquell moment és de 15 m/s,
Solució: 13,65 m; 45,88 m a quina distància d’aquest punt haurà de buscar
les claus?
2 Un nen deixa caure un cotxe des de la vora d’una taula Solució: 10,5 m
a 70 cm d’altura després d’empènyer-lo pel damunt
del moble amb una velocitat de 30 cm/s. 4 Quant de temps dura la caiguda des del trampolí
A quina distància de la taula cau el cotxe? de 10 m dels saltadors d’alta competició que s’eleven
Solució: 11,3 cm fins a 3 m per damunt del trampolí en el salt?
Solució: 2,41 s
8
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 3
MOVIMENT CIRCULAR
Una roda comença a girar amb acceleració angular constant i després de 3 s arriba a les 300 revolucions per minut.
Si el radi és de 10 cm, calcula:
a) L’acceleració angular.
b) La velocitat lineal que porta als 3 s un punt de la vora de la roda.
El moviment de la roda és circular uniformement accelerat. En 3 s des del repòs, aconsegueix una velocitat angular de:
300 rev 2p rad 1 min
v= ? ? = 10p rad/s
1 min 1 rev 60 s
a) L’acceleració angular de la roda és:
v - v0 10p rad/s - 0 rad/s 10
a= = = p rad/s2
t 3s 3
b) La velocitat lineal està relacionada amb l’angular mitjançant el radi, així que:
v = v ? t = 10p rad/s ? 0,1 s = p m/s
ACTIVITATS
1 Un volant que gira a 10 rad/s de velocitat angular 4 Uns cavallets comencen a fer voltes. Primer,
s’atura fent 3 voltes des de l’instant que comença amb una acceleració angular de 0,2 rad/s2 durant 8 s.
a frenar fins que queda completament en repòs. Després, mantenint la velocitat de gir durant 20 s.
Calcula: Calcula l’angle total girat.
a) L’acceleració angular. Solució: 38,4 radians
b) El temps que triga a aturar–se.
5 Un punt està situat a 30 cm del centre d’una roda.
Solució: a) -2,65 rad/s2; b) 3,77 s Aquesta comença a girar i arriba a la velocitat angular
màxima en 5 s. Tot sabent que en aquell moment
2 Un disc gira a 2 000 revolucions per minut de velocitat el punt es mou a una velocitat de 1 m/s, calcula:
constant. Si el radi és de 8 cm, calcula:
a) L’acceleració angular de la roda durant els 5 s.
a) La distància recorreguda en 5 s per un punt
de la vora. b) La velocitat que portava el punt 3 s després
que comencés el moviment.
b) El temps que triga a girar un angle de 2p radians. !
Solució: a) 0,6 rad/s2; b) 0,6 m/s
Solució: s = 83,78 m; t = 0,03 s
3 Una hèlix passa de 50 a 200 revolucions per minut

en un temps de 6 s. Calcula:
a) L’acceleració angular.
b) El nombre de voltes fetes en aquests 6 s.
Solució: a) 2,62 rad/s2; b) 12,5 voltes
8
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 4
MOVIMENT HARMÒNIC SIMPLE
Una partícula fa un moviment harmònic simple l’acceleració del qual ve donada per l’expressió a = -9p2 x, en unitats SI.
L’amplitud del moviment és de 3 cm. Si sabem que s’ha començat a comptar el temps quan l’acceleració adquireix el valor
absolut màxim en els desplaçaments positius, determina:
a) El període i la pulsació del moviment.
b) L’expressió matemàtica del desplaçament en funció del temps x = x(t).
c) Els valors absoluts de la velocitat i de l’acceleració quan el desplaçament és la meitat del màxim.
a) Comparant amb la igualtat, a = -w2 · x, es dedueix que la pulsació és:

v2 = 9p2 & v = 3v rad/s
El període està relacionat amb la pulsació:
2p 2p !
T= = = 0,6 s
v 3p rad/s
b) A l’equació del desplaçament només desconeixem la fase inicial, f0.
x = A ? sin (v ? t + f0) = 0,03 ? sin (3p ? t + f0)
Per esbrinar la fase inicial, hem d’atendre les dades de l’enunciat sobre el temps inicial. L’acceleració màxima
s’aconsegueix en la posició de la màxima amplitud. D’acord amb l’enunciat, per a t = 0 s l’elongació és la màxima
possible en els desplaçaments positius, x = +A = +0,03 m.
p
0,03 = 0,03 ? sin (3p ? 0 + f0) & sin f0 = 1 & f0 =
2
Per tant, l’equació de l’elongació és:
p
x = 0,03 sin d 3p ? t + n
2
c) La posició demanada és la meitat de l’elongació, x = A/2 = 1,5 m.
v = !v ? A 2 - x 2 = 9p rad/s ? (0,03 m) 2 - (0,015 m) 2 = 0,73 m/s
Calculem el valor absolut de l’acceleració en aquesta posició:
;a; = ;-v2 ? x; = 9p2 rad2/s2 ? 0,015 m = 1,33 m/s2
1 Posem un cos a l’extrem d’una molla, l’estirem 3 Una partícula oscil·la segons un moviment harmònic
una longitud de 6 cm i la deixem oscil·lar lliurement. simple de 4 cm d’amplitud i 8 s de període. Calcula’n
Escriu les equacions que permeten conèixer-ne la posició, la velocitat i l’acceleració en els casos
l’elongació, la velocitat i l’acceleració en funció següents:
del temps si vibra amb una freqüència de 50 Hz. a) Quan la partícula passi pel centre d’oscil·lació.
Solució: x = 0,06 ? sin (100p ? t + p/2); b) Un segon després que la partícula hagi passat
v = 6p ? cos (100p ? t + p/2); per un dels extrems de la trajectòria.
a = -600p2 ? sin (100p ? t + p/2)
Solució: a) 0 cm, 3,14 cm/s, 0 cm/s2;
2 Identifica a l’equació l’amplitud, la pulsació i la fase b) 2,83 cm; -2,22 cm/s; -1,74 cm/s2
inicial. (Les unitats són les del SI.)
4 Una massa fa un moviment vibratori harmònic simple
p
x = 8 ?sin d25 p ? t + n a l’extrem d’una molla, fent 4 oscil·lacions per segon.
3
Si l’amplitud del moviment és 25 cm, calcula:
Solució: 8 m, 25p rad/s, p/3 rad
a) La velocitat màxima a què arriba la massa.
b) L’acceleració de la massa a l’extrem del moviment
vibratori harmònic.
Solució: a) 2p m/s; b) 8p m/s2
8
MÉS PROBLEMES
FITXA 1
MOVIMENT RECTILINI UNIFORME

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Una llebre corre cap a la llodriguera mentre la persegueix un llebrer que prova d’atrapar–la.
El llebrer corre a 40 km/h, mentre que la llebre ho fa a 30 km/h. Tot sabent que la distància
inicial que els separa és de 200 m i que de la posició inicial de la llebre a la llodriguera hi ha 550 m,
calcula si la llebre aconseguirà arribar al cau abans que l’atrapi el llebrer.
Les velocitats de la! llebre i el!llebrer en el SI d’unitats són,

respectivament, 8,3 m/s i 11,1 m/s. Situant l’origen del sistema
de referència en la posició inicial del llebrer, prenent com a sentit
positiu el del moviment de tots dos animals, les equacions
de la posició per a cada animal són:
!
xllebre(t) = 200 + 8,3  t
! 200 m 550 m
xllebrer(t) = 11,1  t
En el moment en què el llebrer atrapi la llebre, les seves posicions seran iguals; per tant:
! ! 200
200 + 8,3  t = 11,1  t & t = ! = 72 s
2 ,7
I la posició en aquell instant serà:
!
xllebrer(t = 72 s) = 11,1 m/s  72 s = 800 m
La llebre se salvarà perquè el cau és a 750 m de la posició inicial del llebrer
i aquest necessita més distància per atrapar–la.
PROBLEMES PROPOSATS
1 Dos cotxes que circulen en sentits contraris amb velocitats constants de 60 i 80 km per hora, respectivament,
estan separats 50 km quan el rellotge marca la una en punt. Calcula a quina hora s’encreuaran.
60 km/h 80 km/h
F G
A 50 km B
8
MÉS PROBLEMES
FITXA 1

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
2 En Jaume surt de casa a les 8 del matí en punt per anar a l’institut. Deu minuts després, arriba a casa d’en Joan, a 1 km
de la seva. En Joan està acabant d’esmorzar, així que els dos amics no es posen en marxa fins a les 8.25 h. A les 8.40 h,
cinc minuts abans de començar les classes, en Jaume i en Joan estan entrant a l’institut, que és a 2 km de casa
d’en Joan. Si l’institut, la casa d’en Jaume i la casa d’en Joan estan alineades, dibuixa la gràfica del moviment i calcula
les velocitats d’en Jaume en cada tram.
3 El vector de posició d’un mòbil ve donat per l’expressió següent: r (t) = 4  t  i + 3  t  j .

a) Calcula l’equació de la trajectòria.
8
MÉS PROBLEMES
FITXA 1

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
b) Indica el tipus de moviment i el valor de la velocitat en un instant t.
4 En Lluís practica piragüisme des que era petit i pot remar

a una velocitat constant de 2 m/s en aigües en calma.
F
vc = 1 m/s
a) Calcula en quina direcció haurà de remar per travessar perpendicularment a la vora un riu de 30 m d’amplada
en què la velocitat del corrent és d’1 m/s.
b) Calcula també el temps que trigarà a arribar a l’altra vora.
8
MÉS PROBLEMES
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
1a Espai recorregut en funció del temps:

1
x - x0 = Dx = v 0 ? t + ? a ? t2
2
2a Velocitat en funció del temps:
v = v0 + a ? t
Deduir una 3a equació que relacioni Dx, v i a.
Cadascuna d’aquestes dues equacions aporta informació independent. En podem deduir una tercera que pot ser útil
per resoldre alguns problemes, concretament per a aquells en què no es parli del temps transcorregut. Apliquem el mètode
de substitució:
Aïllem el temps t a la 2a:
v - v0
t=
a
El substituïm a la 1a:
2
? a ? t2 = v0 ? f p+ ? a?f p
1 v - v0 1 v - v0
D x = v0 ? t +
2 a 2 a
• Apliquem la propietat distributiva al primer sumand i fem el quadrat de la fracció al segon:

v 0 ? v - v 02 1 (v - v 0 ) 2
Dx = + ? a?
a 2 a2
• Desenvolupem el segon sumand i simplifiquem:
v 0 ? v - v 02 a ? (v 2 + v 20 - 2 ? v ? v 0 ) v 0 ? v - v 20 v 2 + v 20 - 2 ? v ? v 0
Dx = + = +
a 2?a 2
a 2?a
• Posem denominador comú i sumem les fraccions:
2 ? (v 0 ? v - v 20 ) v 2 + v 20 - 2 ? v ? v 0 2 ? v 0 ? v - 2v 02 + v 2 + v 20 - 2 ? v ? v 0
Dx = + =
2?a 2?a 2?a
• Simplifiquem. Fixa’t que 2 ? v 0 ? v - 2 ? v ? v 0 = 0 i que -2 ? v 20 + v 20 = -v 20:
v = velocitat final
Dx =
v 2 - v 20
2?a
& v2 - v20 = 2 ? a ? D x amb : *
v 0 = velocitat inicial
a = acceleració
D x = espai recorregut
Aquesta és la nostra 3a equació del MRUA independent del temps.
8
MÉS PROBLEMES
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
5 Un cotxe de carreres travessa la línia de meta amb una velocitat de 90 km/h i una acceleració
de a = 1,5 m/s2. A quina distància de la línia de meta serà quan porti una velocitat de 135 km/h?
6 A un turista li cau el mòbil des d’un mirador de la torre Eiffel de París situat a 150 m d’altura.
Amb quina velocitat arribarà el mòbil a terra?
Dada: g = 9,8 m/s2
7 Una moto que circula a 120 km/h frena de sobte per la proximitat d’un barranc
fins aturar-se amb una acceleració de a = 8 m/s2 i es queda just a la vora del precipici.
A quina distància del barranc era quan ha començat a frenar?
8 Un ciclista que circula a 50 km/h veu que un animal salvatge entra a la carretera, per la qual cosa frena
amb una acceleració de a = 4 m/s2. Quan la velocitat del ciclista és de 20 km/h, l’animal ja ha travessat la carretera
i no suposa cap perill. Per això, el ciclista segueix el seu camí amb velocitat constant. Quin espai ha recorregut durant
la frenada?
8
MÉS PROBLEMES
FITXA 3
PROBLEMES AMB DIFERENTS MÒBILS

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
9 En un moment donat, el cotxe d’uns lladres passa pel costat d’un bar de carretera amb una velocitat de 100 km/h.
Deu minuts després, passa pel mateix lloc un cotxe de policia que el persegueix amb una velocitat de 120 km/h.
Quant triga el cotxe de la policia a atrapar el dels lladres? A quina distància del bar de carretera seran en aquell
moment?
a)
Dibuixa els dos cotxes sobre un sistema de referència just quan el coxe de policia passa pel davant del bar de carretera
(situa–hi l’origen de l’eix X).
Pista: estàs dibuixant la situació a t = 0:
b) Identifica el tipus de moviment de cadascun i escriu–ne les equacions de posició i velocitat en funció del temps
(expressa els espais en metres i les velocitats, en m/s).
c) Estableix les igualtats que es produeixin en el moment de la captura.
d) Resol aquestes equacions i esbrina quant triga el cotxe de policia a atrapar el dels lladres.

e) Amb el temps anterior, troba a quina distància del bar de carretera es produeix la captura.
8
MÉS PROBLEMES
FITXA 4
CAIGUDA SOTA GRAVETAT

Nom: Curso: Fecha:
EXEMPLE
L’Andrea es deixa caure des del punt més alt de la torre Eiffel, a 320 m d’altura.
Quan passa per un punt situat a 200 m de altura, obre el paracaiguda i, a partir
d’aleshores, baixa amb velocitat constant. Calcula el temps total que dura
la caiguda fins a terra.
Dada: g = 9,8 m/s2
El moviment rectilini de l’Andrea està compost d’un tram uniformement accelerat

partint del repòs i un segon tram de moviment uniforme.
El sistema de referència es fixa al terra amb sentit positiu cap a dalt, de manera
que l’Andrea parteix de la posició y0 = 320 m, obre el paracaiguda a y1 = 200 m
i arriba a la base de la torre Eiffel a la posició y2 = 0 m.
En aquest sistema de referència, la velocitat és negativa i l’acceleració de la gravetat,
també.
Calculem el temps que l’Andrea es mou en caiguda lliure sota l’acceleració de la gravetat
de la manera següent:
1 1
y1 = y 0 + v 0  t -  g  t 2 & 200 m = 320 + 0 -  9,8 m/s 2  t 2 & t = 4,95 s
2 2
Ara, podem calcular la velocitat al final del primer tram:
v1 = v0 - g  t & v1 = 0 - 9,8 m/s2  4,95 s = -48,50 m/s
Que correspon a la velocitat constant v1 amb què l’Andrea baixa durant el segon tram. El temps que l’Andrea triga
a recórrer els 200 m que li falten per arribar a terra amb moviment uniforme és:
y 2 - y1 0 m - 200 m
v1 = &t= = 4,12 s
t -48,50 m/s
El temps total emprat en la caiguda:
4,95 s + 4,12 s = 9,07 s
PROBLEMES PROPOSATS
10 Des de la punta d’un trampolí a 3 m sobre l’aigua, l’Alba s’impulsa verticalment cap amunt amb una velocitat de 2 m/s.
Calcula la velocitat amb què entrarà a l’aigua.
Dada: g = 98 m/s2
8
MÉS PROBLEMES
FITXA 4

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
11 La Maria és a la finestra de casa seva, a 15 m d’altura.

Dada: g = 9,8 m/s2
a) Amb quina velocitat ha de llançar l’Agnès, situada just a sota de la finestra, Maria
un estoig des de terra perquè arribi fins a la posició de la Maria?
Agnès
b) Quant de temps haurà trigat l’estoig a recórrer els últims 5 m de pujada?

c) Amb quina velocitat ha de llançar cap avall la Maria la pilota, en el mateix instant que l’Agnès llança l’estoig, perquè
el xoc entre tots dos objectes es produeixi a 5 m d’altura?

8
MÉS PROBLEMES
FITXA 4

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
12 En Tomàs i en Pol són en un globus que ascendeix a 3 m/s. Quan l’altitud és de 50 m, en Tomàs deixa caure una pedra.
Calcula:
Dada: g = 9,8 m/s2
F
3 m/s
a)
El temps que la pedra triga a arribar a terra.
b) La velocitat a què en Pol haurà de llançar una segona pedra 2 s després que en Tomàs deixi anar la seva
perquè totes dues arribin a terra simultàniament.

8
MÉS PROBLEMES
FITXA 5
TIR PARABÒLIC
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Com que s’està ensopint, la Laura s’entreté llançant 30°

boles de paper a la paperera. Fa els llançaments
amb una velocitat inicial de 2 m/s i un angle de 30°
sobre l’horitzontal. Si llança des d’una altura d’1 m
i 15 cm:
a)
On ha d’estar situada la paperera perquè la Laura
encistelli els llançaments, suposant que l’altura
de la paperera és de 50 cm i el diàmetre de 20 cm?
b) Amb quina velocitat entrarà la bola a la paperera?
Dada: g = 9,8 m/s2
Fixem el sistema de referència del problema amb origen als peus de la Laura, direccions vertical
i horitzontal i sentits cap amunt i segons l’avanç del moviment.
Aleshores, en el SI d’unitats:
r0 = 1,15 j ; v0 = 2  cos 30° i + 2  sin 30° j = 1,73 i + 1 j
I l’acceleració de la gravetat té només component vertical amb sentit negatiu, g = -9,8 j
a)
Calculem el temps que triga a arribar la bola a la paperera tot fixant-nos en la component vertical, que segueix
un moviment uniformement accelerat. La bola arriba a l’altura de la vora de la paperera, y = 0,5 m, en un temps t:
1 1
y = y0 + v0  t -  g  t 2 & 0,5 m = 1,15 m + 1 m/s  t -  9,8 m/s 2  t 2
2 2
1 ! 1 - 4  4,9  (-0,65)
4,9  t 2 - t - 0,65 = 0 & t =
2  4, 9
La solució positiva és t = 0,48 s. En aquest temps, la bola es trasllada horitzontalment amb moviment uniforme
una distància:
x = x 0 + v 0x  t = 0 m + 1,73 m/s  0,48 s = 0,83 m = 83 cm
Com que el diàmetre de la paperera és de 20 cm, la paperera (el punt més proper a la Laura) pot ser a una distància
de la Laura des de 63 cm fins a 83 cm.
b)
Per determinar el vector velocitat del moment d’arribada, cal calcular cadascuna de les components.
La component horitzontal és vx = 1,73 m/s perquè el moviment en aquesta direcció és uniforme i la velocitat
es manté constant.
La component vertical es calcula recordant que en aquesta direcció el moviment és uniformement accelerat:
vy = v0 y - g  t = 1 m/s - 9,8 m/s2  0,48 s = -3,70 m/s (signe negatiu perquè la bola cau).
Per tant:
v = 1,73 i + -3,70 j m/s &;v ;= 1,73 2 + (-3,70) 2 = 4,08 m/s
8
MÉS PROBLEMES
FITXA 5
TIR PARABÒLIC
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
13 Un nen juga a llançar boletes de paper per sobre d’un mur de 3 m d’alt. Si llança des d’1 m d’altura
amb una velocitat de 10 m/s i és a 4 m del mur, amb quin angle ha de llançar perquè les boletes passin
pel damunt del mur?
Dada: g = 9,8 m/s2
v0
a
8
MÉS PROBLEMES
FITXA 5
TIR PARABÒLIC
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
14 Una avioneta vola a 500 m d’altura amb una velocitat

de 130 m/s. A quina distància en horitzontal d’una marca
dibuixada al terra ha de deixar anar un paquet perquè
caigui exactament sobre la marca?
Dada: g = 9,8 m/s2
uy
ux
15 Una atleta d’elit llança la javelina amb un angle de 45° i arriba a la marca de 70 m de distància al punt de llançament.
Dada: g = 9,8 m/s2
a) Quina és la velocitat de sortida de la javelina?
8
MÉS PROBLEMES
FITXA 5
TIR PARABÒLIC
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
b) Quina ha estat l’altura màxima a què s’ha arribat?

c) Quant ha trigat a caure a terra?

16 En Màrius xuta la pilota amb el peu per passar-li a la Teia, que és a 18 m de distància. L’angle de sortida
de la pilota és de 30° sobre l’horitzontal i la velocitat a què surt la pilota de la bota d’en Màrius és de 15 m/s.
A quina altura ha de posar el peu la Teia per fer el control de la pilota que li passa en Màrius?
Dada: g = 9,8 m/s2
30°
8
MÉS PROBLEMES
FITXA 6
MOVIMENT CIRCULAR
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
La sínia d’un parc d’atraccions triga 15 s a fer una volta. Si la velocitat angular és constant, calcula:
a) La velocitat angular en radians/segon.
b) El període i la freqüència
c) L’angle girat en 5 s.
d) La velocitat lineal d’un viatger situat a 10 m de l’eix de gir.
La sínia es mou amb moviment circular uniforme (MCU), per la qual cosa se n’aplicaran les equacions.
u 2p rad ! rad rad
a) v = = = 0,13p . 0,4189
t 15 s s s
b) El període és el temps que triga a fer una volta, per la qual cosa serà T = 15 s.
La freqüència és la inversa del període, per la qual cosa serà:
1 1 !
f= = = 0,06 Hz
T 15 s
c) L’angle girat en 5 s serà:
! rad !
u = v ? t = 0,13p ? 5 s = 0,6p rad . 2,0944 rad
s
d) Calculem la velocitat lineal d’un viatger a partir de la relació entre aquesta i la velocitat angular:
! rad ! m m
v = v ? R = 0,13p ? 10 m = 1,3p . 4,19
s s s
PROBLEMES PROPOSATS
17 Uns cavallets giren a raó de 10 voltes cada 3 minuts. Calcula la velocitat angular (en rad/s) i la velocitat lineal d’un nen
que va en un cotxet a 10 m de l’eix de gir.
18 Una roda gira a raó de 20 voltes/minut. Determina:

a) El període.
b) La velocitat angular.
c) La velocitat lineal en un punt de la perifèria si sabem que el diàmetre de la roda és 100 cm.
8
MÉS PROBLEMES
FITXA 6
MOVIMENT CIRCULAR
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
19 Calcula la velocitat angular de la busca de les hores i de la dels minuts del rellotge.
20 Un satèl·lit triga dos dies a fer una volta al voltant de la Terra. La seva velocitat angular serà:
a) 0,5p voltes/minut
b) p rad/s
c) p rad/dia
d) 0,5 p rad/dia
21 El moviment circular uniforme té acceleració?
22 La velocitat angular d’un tocadiscos dels anys setanta és de 45 rpm. Calcula:

a) La velocitat angular en rad/s.
b) El període i la freqüència.
c) El nombre de voltes que farà en 5 minuts.
8
MÉS PROBLEMES
FITXA 7

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Una partícula oscil·la al voltant de la posició d’equilibri, x = 0 cm. El punt d’inici és x = 25 cm des del repòs.
Escriu l’equació de la posició, velocitat i acceleració del mòbil.
La posició segueix l’equació x = A ? sin (v ? t +f0) . La dada del període ens permet conèixer v:
2p 2p 4p
v= = = rad/s
T 1,5 s 3
Obtenim el valor de f0 i A a partir de les condicions inicials que indica el problema. A t = 0 s, x = 25 cm i v = 0 m/s.
Incloem les dades a l’equació i a l’equació de velocitat corresponent v = A ? v ? cos (v ? t + f 0):
p
25 = A ? sin A = 25 cm
)
x = A ? sin (v ? t + f0 )
v = A ? v ? cos (v ? t + f 0)
&)
25 = A ? sin (v ? 0 + f0 )
0 = A ? v ? cos (v ? 0 + f 0)
&)
25 = A ? sin f 0
0 = cos f 0
& * p
2
& *f 0 =
p
rad
f0 = rad 2
2
Ara podem substituir per completar les equacions de la posició (en centímetres) i la velocitat (en centímetres per segon):
4p p
x = 25 ? sin e ? t+ o
3 2
100p 4p p
v= ? cos e ?t+ o
3 3 2
Per a l’acceleració del mòbil, a = - A ? v 2 ? sin ( v ? t+ f 0 ) , (en centímetres per segon al quadrat):
400p 2 4p p
a =- ? sin e ?t+ o
9 3 2
PROBLEMES PROPOSATS
x
23 Observa les línies a la gràfica següent. Representen la posició
enfront del temps per a dos mòbils, A i B, tots dos amb MHS. x’
A
Quin dels dos mòbils triga més a completar una oscil·lació? x
0 t
B
-x
-x’
x
enfront del temps pera dos mòbils, A i B, tots dos amb MHS.
Quin dels dos mòbils triga més a completar una oscil·lació?
x
A
0 t
-x
B
8
MÉS PROBLEMES
FITXA 7
MOVIMENT CIRCULAR
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
25 Una partícula, que només es pot moure al llarg de l’eix OX, inicialment (t = 0 s) se situa a la posició x0 = 0,5 cm
i s’allibera amb velocitat nul·la. Al seu damunt actua una força variable que fa que oscil·li segons un MHS de pulsació
300. Escriu les equacions de la posició i la velocitat.
8
FITXA 1

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Una llebre corre cap a la llodriguera mentre la persegueix un llebrer que prova d’atrapar–la.
El llebrer corre a 40 km/h, mentre que la llebre ho fa a 30 km/h. Tot sabent que la distància
inicial que els separa és de 200 m i que de la posició inicial de la llebre a la llodriguera hi ha 550 m,
calcula si la llebre aconseguirà arribar al cau abans que l’atrapi el llebrer.
Les velocitats de la! llebre i el!llebrer en el SI d’unitats són,

respectivament, 8,3 m/s i 11,1 m/s. Situant l’origen del sistema
de referència en la posició inicial del llebrer, prenent com a sentit
positiu el del moviment de tots dos animals, les equacions
de la posició per a cada animal són:
!
xllebre(t) = 200 + 8,3  t
! 200 m 550 m
xllebrer(t) = 11,1  t
En el moment en què el llebrer atrapi la llebre, les seves posicions seran iguals; per tant:
! ! 200
200 + 8,3  t = 11,1  t & t = ! = 72 s
2 ,7
I la posició en aquell instant serà:
!
xllebrer(t = 72 s) = 11,1 m/s  72 s = 800 m
La llebre se salvarà perquè el cau és a 750 m de la posició inicial del llebrer
i aquest necessita més distància per atrapar–la.
PROBLEMES PROPOSATS
1 Dos cotxes que circulen en sentits contraris amb velocitats constants de 60 i 80 km per hora, respectivament,
estan separats 50 km quan el rellotge marca la una en punt. Calcula a quina hora s’encreuaran.
60 km/h 80 km/h
F G
A 50 km B
L’origen del sistema de referència es fixa en el punt de partida del cotxe A, i es pren com a sentit positiu també el de l’avanç
del cotxe A. Utilitzant aquest sistema de referència, les posicions de partida de tots dos cotxes són xA0 = 0 km i xB0 = 50 km,
i les velocitats són vA = 60 km/h i vB = 80 km/h. Com que els movimients de tots dos cotxes són rectilinis i uniformes,
les posicions en funció del temps són:
x (t) = x 0 + v  t & *
x A (t) = 60 t
xB (t) = 50 - 80 t
Imposant que en l’instant en què s’encreuen les posicions siguin iguals:
50 km
xA(t) = xB(t) & 60 t = 50 - 80 t & t = = 0,357 h
140 km/h
És a dir, 21 min 25 s. Per tant, s’encreuaran a les 13 h 21 min 25 s.
8
FITXA 1

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
2 En Jaume surt de casa a les 8 del matí en punt per anar a l’institut. Deu minuts després, arriba a casa d’en Joan, a 1 km
de la seva. En Joan està acabant d’esmorzar, així que els dos amics no es posen en marxa fins a les 8.25 h. A les 8.40 h,
cinc minuts abans de començar les classes, en Jaume i en Joan estan entrant a l’institut, que és a 2 km de casa
d’en Joan. Si l’institut, la casa d’en Jaume i la casa d’en Joan estan alineades, dibuixa la gràfica del moviment i calcula
les velocitats d’en Jaume en cada tram.
En Jaume cobreix la distància en tres trams. Al primer, va des de casa seva fins a casa d’en Joan durant 10 minuts a velocitat
constant. Com que la casa d’en Joan és a 1 km, la seva velocitat és:
s1 1000 m !
v1 = = = 1,6 m/s
t1 600 s
Durant els quinze minuts del segon tram, en Jaume no recorre distància perquè és a casa d’en Joan tot esperant que acabi
d’esmorzar. Per tant, la velocitat és:
v2 = 0 m/s
Al tercer tram, els dos amics recorren els 2 km que els separen de l’institut en quinze minuts a velocitat constant.
La seva velocitat és:
s3 2000 m !
v3 = = = 2,2 m/s
t3 900 s
Aleshores, la gràfica de la distància recorreguda enfront del temps és:

s (km)
t (min)
10 25 40
3 El vector de posició d’un mòbil ve donat per l’expressió següent: r (t) = 4 t i + 3 t j .

a) Calcula l’equació de la trajectòria.
Les equacions per a les coordenades de la posició del mòbil són:
x(t) = 4  t; y(t) = 3  t
Aïllant t d’una expressió i substituint a l’altra tenim:
3
y= x
4
Que és l’equació d’una recta que passa per l’origen.
8
FITXA 1

Nom: Curs: Data:
b) Indica el tipus de moviment i el valor de la velocitat en un instant t.
Derivant el vector de posició, s’obté el vector velocitat:
d r (t)
v (t ) = = 4i + 3 j
dt
Que és constant; no depèn del temps. Per tant, el moviment és rectilini uniforme amb velocitat 4 2 + 3 2 = 5 m/s.
4 En Lluís practica piragüisme des que era petit i pot remar

a una velocitat constant de 2 m/s en aigües en calma.
F
vc = 1 m/s
a) Calcula en quina direcció haurà de remar per travessar perpendicularment a la vora un riu de 30 m d’amplada
en què la velocitat del corrent és d’1 m/s.
Es tria un sistema de referència a l’eix X en el sentit del corrent. En aquest sistema de referència, el corrent té velocitat:
vc (t) = 1  i
En Lluís vol travessar el riu perpendicularment al corrent: la seva velocitat no ha de tenir component en aquest eix.
Per compensar l’efecte del corrent sobre la piragua, la velocitat que en Lluís ha de portar és:
v (t) = -1  i + v y  j
De manera que, sumat a la velocitat del corrent, quedi únicament la component segons
2 m/s
l’eix Y. Com que el mòdul de la velocitat amb què en Lluís rema és 2 m/s, tenim que: vy
(-1) 2 + v 2y = 2 2 & v y = 3 = 1,73 m/s
Coneguts la component x de la seva velocitat i el mòdul del vector, és fàcil calcular l’angle
respecte la vora amb què en Lluís ha de remar:
a = arccos f p = 60°
1
2
a
En Lluís ha de remar amb un angle de 120° respecte del sentit d’avanç del corrent.
1 m/s
b) Calcula també el temps que trigarà a arribar a l’altra vora.
El temps que trigarà a travessar el riu es calcula amb la component del moviment perpendicular a la vora. La component
de la velocitat en aquesta direcció és 1,73 m/s, i la distància que cal cobrir és de 30 m.
Per tant: s 30 m
t= = = 17,3 s
v 1,73 m/s
8
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
1a Espai recorregut en funció del temps:

1
x - x0 = Dx = v 0 ? t + ? a ? t2
2
2a Velocitat en funció del temps:
v = v0 + a ? t
Deduir una 3a equació que relacioni Dx, v i a.
Cadascuna d’aquestes dues equacions aporta informació independent. En podem deduir una tercera que pot ser útil
per resoldre alguns problemes, concretament per a aquells en què no es parli del temps transcorregut. Apliquem el mètode
de substitució:
v - v0
t=
a
El substituïm a la 1a:
2
? a ? t2 = v0 ? f p+ ? a?f p
1 v - v0 1 v - v0
D x = v0 ? t +
2 a 2 a
• Apliquem la propietat distributiva al primer sumand i fem el quadrat de la fracció al segon:

v 0 ? v - v 02 1 (v - v 0 ) 2
Dx = + ? a?
a 2 a2
• Desenvolupem el segon sumand i simplifiquem:
v 0 ? v - v 02 a ? (v 2 + v 20 - 2 ? v ? v 0 ) v 0 ? v - v 20 v 2 + v 20 - 2 ? v ? v 0
Dx = + = +
a 2?a 2
a 2?a
• Posem denominador comú i sumem les fraccions:
2 ? (v 0 ? v - v 20 ) v 2 + v 20 - 2 ? v ? v 0 2 ? v 0 ? v - 2v 02 + v 2 + v 20 - 2 ? v ? v 0
Dx = + =
2?a 2?a 2?a
• Simplifiquem. Fixa’t que 2 ? v 0 ? v - 2 ? v ? v 0 = 0 i que -2 ? v 20 + v 20 = -v 20:
v = velocitat final
*
v 2 - v 20 v = velocitat inicial
Dx = & v2 - v20 = 2 ? a ? D x amb : 0
2?a a = acceleració
D x = espai recorregut
Aquesta és la nostra 3a equació del MRUA independent del temps.
8
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
5 Un cotxe de carreres travessa la línia de meta amb una velocitat de 90 km/h i una acceleració
de a = 1,5 m/s2. A quina distància de la línia de meta serà quan porti una velocitat de 135 km/h?
v0 = 90 km/h = 25 m/s; v = 135 km/h = 37,5 m/s. Per tant:

v 2 - v 20 37,5 2 m 2 /s 2 - 25 2 m 2 /s 2
v 2 - v 20 = 2 ? a ? D x & D x = = = 260,42 m
2?a 2 ? 1,5 m/s 2
6 A un turista li cau el mòbil des d’un mirador de la torre Eiffel de París situat a 150 m d’altura.
Amb quina velocitat arribarà el mòbil a terra?
Dada: g = 9,8 m/s2
En aquest cas:
v 2 - v 20 = 2 ? a ? D x & v = v 20 + 2 ? a ? D x = 0 + 2 ? 9,8 m/s 2 ? 150 m = 54,22 m/s

v0 = 0, perquè el mòbil li ha caigut, és a dir, ha partit del repòs.
7 Una moto que circula a 120 km/h frena de sobte per la proximitat d’un barranc
fins aturar-se amb una acceleració de a = 8 m/s2 i es queda just a la vora del precipici.
A quina distància del barranc era quan ha començat a frenar?
En aquest cas:
!2
v 2 - v 20 0 2 m 2 /s 2 - 33,3 m 2 /s 2 !
2 2
v - v = 2 ? a ? Dx & Dx =
0 = = 69,4 m
2?a 2 ? (-8) m/s 2
Fixa’t que quan v < v0, el numerador és negatiu, però l’acceleració també ho és, per la qual cosa, l’espai Dx és positiu,
com ha de passar.
8 Un ciclista que circula a 50 km/h veu que un animal salvatge entra a la carretera, per la qual cosa frena
amb una acceleració de a = 4 m/s2. Quan la velocitat del ciclista és de 20 km/h, l’animal ja ha travessat la carretera
i no suposa cap perill. Per això, el ciclista segueix el seu camí amb velocitat constant. Quin espai ha recorregut durant
la frenada?
Passem les velocitats a m/s:

! !
v0 = 50 km/h = 13,8 m/s; v = 20 km/h = 5,5 m/s
! !
v - v0 (5,5 - 13,8) m/s !
t= = = 2,083 s
a -4 m/s 2
Substituïm a la 1a:
1 !m ! 1 m !
D x = v0 ? t - ? a ? t 2 = 13,8 ? 2,083 ? s - ? 4 2 ? (2,083 ? s) 2 = 20,25 m
2 s 2 s
8
FITXA 3
PROBLEMES AMB DIFERENTS MÒBILS

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
9 En un moment donat, el cotxe d’uns lladres passa pel costat d’un bar de carretera amb una velocitat de 100 km/h.
Deu minuts després, passa pel mateix lloc un cotxe de policia que el persegueix amb una velocitat de 120 km/h.
Quant triga el cotxe de la policia a atrapar el dels lladres? A quina distància del bar de carretera seran en aquell
moment?
a)
Dibuixa els dos cotxes sobre un sistema de referència just quan el coxe de policia passa pel davant del bar de carretera
(situa–hi l’origen de l’eix X).
Estàs dibuixant la situació a t = 0:
• Cotxe de policia a l’origen, x0 = 0.
• Espai que el cotxe dels lladres ha recorregut en els 10 minuts que el cotxe de la policia ha trigat a passar pel bar
de carretera:
100 km ! !
10 min  = 16,6 km = 16 666,6 m
60 min
v1 = 120 km/h v2 = 100 km/h

F F
x (m)
b) Identifica el tipus de moviment de cadascun i escriu–ne les equacions de posició i velocitat en funció del temps
(expressa els espais en metres i les velocitats, en m/s).
Cotxe de policia Cotxe dels lladres
MRU MRU
! !
v1 = 120 km/h = 33,3 m/s v2 = 100 km/h = 27, 7 m/s
! ! !
x1 = x01 + v1  t1 = 33,3  t1 x2 = x02 + v2  t2 = 16 666, 6 + 27, 7  t2
c) Estableix les igualtats que es produeixin en el moment de la captura.

x1 = x2 i t1 = t2
d) Resol aquestes equacions i esbrina quant triga el cotxe de policia a atrapar el dels lladres.
És més fàcil començar amb x1 = x2.
! ! ! ! ! !
x1 = x2 & 33,3  t1 = 16 666, 6 + 27, 7  t2 & 33,3  t = 16 666, 6 + 27, 7  t
(Com que t1 = t2, anomenem t tots dos temps.) Aïllem t:
!
! ! ! 16 666,6 m
(33,3 - 27, 7)  t = 16 666, 6 & t = ! ! = 3000 s
33,3 m/s - 27,7 m/s
És el temps que el cotxe de la policia triga a atrapar el dels lladres.
e) Amb el temps anterior, troba a quina distància del bar de carretera es produeix la captura.
Com que, transcorregut el temps calculat a l’apartat anterior, la posició de tots dos cotxes és la mateixa (recorda: x1 = x2),
per trobar la distància al bar de carretera pots substituir aquest temps en qualsevol de les dues equancions: x1 o x2.
Substituïm, per exemple, a x1, que és més senzilla:
! !
x1 = 33,3  t1 = 33,3  3 000 = 100 000 m
Comprovem que donaria el mateix si haguéssim substituït a l’equació de x2:
! ! ! !
x2 = 16 666, 6 m + 27, 7 m/s  t = 16 666, 6 m + 27, 7 m/s  3000 s = 100 000 m
8
FITXA 4

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
L’Andrea es deixa caure des del punt més alt de la torre Eiffel, a 320 m d’altura.
Quan passa per un punt situat a 200 m de altura, obre el paracaiguda i, a partir
d’aleshores, baixa amb velocitat constant. Calcula el temps total que dura
la caiguda fins a terra.
Dada: g = 9,8 m/s2
El moviment rectilini de l’Andrea està compost d’un tram uniformement accelerat

partint del repòs i un segon tram de moviment uniforme.
El sistema de referència es fixa al terra amb sentit positiu cap a dalt, de manera
que l’Andrea parteix de la posició y0 = 320 m, obre el paracaiguda a y1 = 200 m
i arriba a la base de la torre Eiffel a la posició y2 = 0 m.
En aquest sistema de referència, la velocitat és negativa i l’acceleració de la gravetat,
també.
Calculem el temps que l’Andrea es mou en caiguda lliure sota l’acceleració de la gravetat
de la manera següent:
1 1
y1 = y 0 + v 0  t -  g  t 2 & 200 m = 320 + 0 -  9,8 m/s 2  t 2 & t = 4,95 s
2 2
Ara, podem calcular la velocitat al final del primer tram:
v1 = v0 - g  t & v1 = 0 - 9,8 m/s2  4,95 s = -48,50 m/s
Que correspon a la velocitat constant v1 amb què l’Andrea baixa durant el segon tram. El temps que l’Andrea triga
a recórrer els 200 m que li falten per arribar a terra amb moviment uniforme és:
y 2 - y1 0 m - 200 m
v1 = &t= = 4,12 s
t -48,50 m/s
El temps total emprat en la caiguda:
4,95 s + 4,12 s = 9,07 s
PROBLEMES PROPOSATS
10 Des de la punta d’un trampolí a 3 m sobre l’aigua, l’Alba s’impulsa verticalment cap amunt amb una velocitat de 2 m/s.
Calcula la velocitat amb què entrarà a l’aigua.
Dada: g = 98 m/s2
El moviment del problema és un moviment rectilini uniformement accelerat. Si el sistema de referència té l’origen
a la superfície de l’aigua, i direcció i sentit vertical i cap amunt, la posició inicial de l’Alba és y0 = 3 m; la velocitat inicial,
v0 = 2 m/s, té sentit positiu i l’acceleració de la gravetat, sentit negatiu:
1 1 -2 ! 4 - 4  (-4,9)  3
y = y0 + v0  t -  g  t 2 & 0 = 3 m + 2  t -  9,8 m/s 2  t 2 & t =
2 2 2  (-4,9)
La solució negativa es descarta. El temps que triga a arribar a l’aigua és t = 1,01 s.
La velocitat d’arribada es troba utilitzant el temps calculat prèviament:
v = v0 - g  t = 2 m/s - 9,8 m/s2  1,01 s = -7,9 m/s
El signe de la velocitat és negatiu perquè, en el sistema de referència considerat, el vector velocitat té sentit negatiu.
8
FITXA 4

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
11 La Maria és a la finestra de casa seva, a 15 m d’altura.

Dada: g = 9,8 m/s2
a) Amb quina velocitat ha de llançar l’Agnès, situada just a sota de la finestra, Maria
un estoig des de terra perquè arribi fins a la posició de la Maria?
El problema tracta un moviment rectilini uniformement accelerat. La direcció
del moviment és vertical i el sentit positiu del sistema de referència, cap amunt.
L’acceleració del mòbil és la de la gravetat, g, i, per tant, de sentit negatiu.
La velocitat ha de ser nul·la a 15 m d’altura. Així doncs, utilitzem l’expressió:
v 2 - v02 = 2  (-g)  y Agnès
I substituïm els valors per a v, y, g. Cal recordar que l’acceleració té sentit contrari
al moviment:
02 - v02 = 2  9,8 m/s2  15 m
De les dues solucions possibles, en descartem la negativa, perquè indicaria que l’objecte
es llança cap avall, que és el sentit negatiu en el nostre sistema de referència. Aïllant v0:
v0 = 17,15 m/s
b) Quant de temps haurà trigat l’estoig a recórrer els últims 5 m de pujada?

Als 10 m d’altura, l’estoig portava una velocitat:
v 2 - v02 = 2  (-g)  y & v = v 20 - 2  g  y
v= 17,15 2 m 2 /s 2 - 2  9,8 m/s 2  10 m

De les dues solucions possibles, en descartem la negativa, perquè indicaria velocitat cap avall, i no correspon
a aquesta situació:
v = 9,90 m/s
Per tant, el temps transcorregut dels 10 m als 15 m ha estat:
v - v0 0 m/s - 9,90 m/s
v = v0 - g  t & t = = = 1,01 s
-g -9,8 m/s 2
c) Amb quina velocitat ha de llançar cap avall la Maria la pilota, en el mateix instant que l’Agnès llança l’estoig, perquè
el xoc entre tots dos objectes es produeixi a 5 m d’altura?
Calculem el temps que triga l’estoig a recórrer els primers 5 m:
v= v 20 - 2  g  y = 17,15 m 2 /s 2 - 2  9,8 m/s 2  5 m = 14 m/s

Per la qual cosa, el temps que triga a recórrer els primers 5 m és:
v - v0 14 m/s - 17,15 m/s
v = v0 - g  t & t = = = 0,32 s
-g -9,8 m/s 2
La pilota ha de trigar aquest mateix temps a baixar 10 m, per la qual cosa utilitzem:
1
y = y0 - v0  t -  g  t2
2
1 1
g - g0 +  g  t2 5 m - 15 m +  9,8 m/s 2  0,32 2 s 2
2 2
v0 = = = 29,54 m/s
-t -0,32 s
8
FITXA 4

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
12 En Tomàs i en Pol són en un globus que ascendeix a 3 m/s. Quan l’altitud és de 50 m, en Tomàs deixa caure una pedra.
Calcula:
Dada: g = 9,8 m/s2
F
3 m/s
a)
El temps que triga la pedra a arribar a terra.
El problema tracta d’un moviment rectilini uniformement accelerat. La direcció del moviment és vertical
i el sentit positiu del sistema de referència, cap amunt. L’acceleració del mòbil és la de la gravetat, g, i, per tant,
de sentit negatiu.
La velocitat inicial amb què parteix del globus la pedra coincideix amb la velocitat d’ascensió del globus,
que és de 3 m/s i positiva. Per tant, abans d’aturar–se, la pedra ascendirà una mica i tornarà a caure, tornant a passar
pel punt on la van llançar. Des del globus, en Tomàs i en Pol veuran des del primer moment com la pedra s’allunya.
El temps que triga la pedra a arribar a terra és:
1 1
y = y0 + v0  t -  g  t 2 & 0 = 50 m + 3 m/s  t -  9,8 m/s 2  t 2
2 2
Que és una equació de segon grau per a t.
-3 ! 9 - 4  (-4,9)  50 -3 ! 31,45
t= &t=
2  (-4,9) -9,8
Descartem la solució negativa. El temps que la pedra triga a caure és:
t = 3,51 s
b) La velocitat a què en Pol haurà de llançar una segona pedra 2 s després que en Tomàs deixi anar la seva
perquè totes dues arribin a terra simultàniament.
Com que en Pol llança la pedra 2 s després que en Tomàs, perquè arribin alhora a terra, la seva pedra ha de trigar 2 s
menys que la d’en Tomàs, t = 1,51 s. A més, com que el globus puja amb velocitat uniforme de 3 m/s, la pedra d’en Pol
es llança des d’una altura afegida de 6 m (distància que s’eleva el globus durant els dos segons). Per tant:
1 1
y = y0 + v0  t -  g  t 2 & 0 = 56 m + v 0  1,51 s -  9,8 m/s 2  1,51 2 s 2 & v 0 = -29,68 m/s
2 2
Efectivament, la velocitat surt negativa, perquè en Pol ha de llançar la seva pedra cap avall.
8
FITXA 5
TIR PARABÒLIC
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Com que s’està ensopint, la Laura s’entreté llançant 30°

boles de paper a la paperera. Fa els llançaments
amb una velocitat inicial de 2 m/s i un angle de 30°
sobre l’horitzontal. Si llança des d’una altura d’1 m
i 15 cm:
a)
On ha d’estar situada la paperera perquè la Laura
encistelli els llançaments, suposant que l’altura
de la paperera és de 50 cm i el diàmetre de 20 cm?
b) Amb quina velocitat entrarà la bola a la paperera?
Dada: g = 9,8 m/s2
Fixem el sistema de referència del problema amb origen als peus de la Laura, direccions vertical
i horitzontal i sentits cap amunt i segons l’avanç del moviment.
Aleshores, en el SI d’unitats:
r0 = 1,15 j ; v0 = 2  cos 30° i + 2  sin 30° j = 1,73 i + 1 j
I l’acceleració de la gravetat té només component vertical amb sentit negatiu, g = -9,8 j
a)
Calculem el temps que triga a arribar la bola a la paperera tot fixant-nos en la component vertical, que segueix
un moviment uniformement accelerat. La bola arriba a l’altura de la vora de la paperera, y = 0,5 m, en un temps t:
1 1
y = y0 + v0  t -  g  t 2 & 0,5 m = 1,15 m + 1 m/s  t -  9,8 m/s 2  t 2
2 2
1 ! 1 - 4  4,9  (-0,65)
4,9  t 2 - t - 0,65 = 0 & t =
2  4, 9
La solució positiva és t = 0,48 s. En aquest temps, la bola es trasllada horitzontalment amb moviment uniforme
una distància:
x = x 0 + v 0x  t = 0 m + 1,73 m/s  0,48 s = 0,83 m = 83 cm
Com que el diàmetre de la paperera és de 20 cm, la paperera (el punt més proper a la Laura) pot ser a una distància
de la Laura des de 63 cm fins a 83 cm.
b)
Per determinar el vector velocitat del moment d’arribada, cal calcular cadascuna de les components.
La component horitzontal és vx = 1,73 m/s perquè el moviment en aquesta direcció és uniforme i la velocitat
es manté constant.
La component vertical es calcula recordant que en aquesta direcció el moviment és uniformement accelerat:
vy = v0 y - g  t = 1 m/s - 9,8 m/s2  0,48 s = -3,70 m/s (signe negatiu perquè la bola cau).
Per tant:
v = 1,73 i + -3,70 j m/s &;v ;= 1,73 2 + (-3,70) 2 = 4,08 m/s
8
FITXA 5
TIR PARABÒLIC
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
13 Un nen juga a llançar boletes de paper per sobre d’un mur de 3 m d’alt. Si llança des d’1 m d’altura
amb una velocitat de 10 m/s i és a 4 m del mur, amb quin angle ha de llançar perquè les boletes passin
pel damunt del mur?
Dada: g = 9,8 m/s2
v0
a
El sistema de referència es fixa al terra, als peus del nen.

Aleshores, l’altura inicial de la boleta de paper és y0 = 1 m, el mur és a x1 = 4 m i es busca un angle inicial
de llançament, a, que asseguri que la boleta supera l’altura del mur: y1 = 3 m.
La component horitzontal del moviment de la boleta de paper és un moviment uniforme amb velocitat:
v0x = v  cos a = 10 m/s  cos a
Aleshores:
x1 = x 0 + v 0x ? t & 4 m = 0 + 10 m/s ? cos a ? t
Aïllem el temps (en segons) que la boleta de paper triga a arribar al mur en funció de l’angle de llançament:
2
t=
5 ? cos a
La component vertical del moviment de la boleta de paper és un moviment uniformement accelerat amb velocitat
inicial v0y = vy  sin a = 10  sin a, i amb l’acceleració de la gravetat contrària al sentit positiu de la referència:
1
y1 = y 0 + v 0y  t - g  t 2
2
1
3 m = 1 m + 10 m/s ? sin a ? t - ? 9,8 m/s 2 ? t 2
2
Substituint el temps que la pedra triga a arribar:

2 ? sin a 4
3 = 1 + 10 ? ? t - 4,9 ?
5 ? cos a 25 ? cos 2 a
I com que:
1
= 1 + tg 2 a
cos 2 a
Es té:
0 = -2 + 4 ? tg a - 0,784 ? (1 + tg 2 a) & 0,784 ? tg 2 a - 4 ? tg a + 2,784 = 0
Les dues solucions de l’equació són els valors per a la tangent de l’angle 0,83 i 4,27, que corresponen als angles de 39° 42’
i 76° 49’. Per a aquests angles de llançament, la boleta de paper passa just per sobre del mur. Per a angles que estan situats
entre tots dos (40° # a # 77°), la boleta supera còmodament l’obstacle.
8
FITXA 5
TIR PARABÒLIC
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
14 Una avioneta vola a 500 m d’altura amb una velocitat

de 130 m/s. A quina distància en horitzontal d’una marca
dibuixada al terra ha de deixar anar un paquet perquè
caigui exactament sobre la marca?
Dada: g = 9,8 m/s2
uy
ux
El sistema de referència es fixa a terra sota el punt en què es deixa anar el paquet. Així, les coordenades
de la posició inicial del mòbil són x0 = 0 m, y0 = 500 m. A més, com que el paquet es deixa caure,
la seva velocitat de llançament coincideix amb la de l’avioneta: v0x = 130 m/s; v0y = 0 m/s.
El moviment vertical és uniformement accelerat amb l’acceleració de la gravetat amb sentit negatiu:
1 1
y1 = y 0 + v 0y  t - g  t 2 & 0 = 500 m + 0  t -  9,8 m/s 2  t 2
2 2
Així que triga 10,10 s a caure. En aquest temps, el paquet avança horitzontalment amb moviment uniforme un espai:
x1 = x 0 + v 0x ? t = 0 + 130 m/s ? 10,10 s = 1 313 m

El paquet s’hauria de llançar quan la vertical de l’avioneta sigui a 1 313 m de l’objectiu.
15 Una atleta d’elit llança la javelina amb un angle de 45° i arriba a la marca de 70 m de distància al punt de llançament.
Dada: g = 9,8 m/s2
a) Quina és la velocitat de sortida de la javelina?
L’ atleta té un bon coneixement del tir parabòlic i llança la javelina amb l’angle de màxim abast. La diferència
entre un recorregut més gran o més petit la dóna la velocitat inicial que proporciona l’atleta a la javelina.
Suposem que l’atleta s’inclina per llançar la javelina de manera que aquesta surt pràcticament de terra, x0 = 0 m,
y0 = 0. A més, la javelina es clava a la marca de 70 m, x1 = 70 m, y1 = 0 m. La velocitat inicial es reparteix igualment
entre les seves components, perquè l’angle de sortida és 45°:
v0x = v0  cos 45° = 0,71  v0

v0 y = v0  sin 45° = 0,71  v0
Aleshores, es poden utilitzar les equacions de la component horitzontal, de moviment uniforme, per aïllar el temps
en funció de la velocitat inicial:
70 m
x1 = x 0 + v 0x  t & 70 m = 0 m + 0,71  v 0  t & t =
0,71  v 0
I substituir a les equacions per a la component vertical:
1 70 70 2 70 2
y1 = y 0 + v 0y  t - g  t 2 & 0 = 0 + 0,71  v 0  - 4, 9  & 70 = 4 , 9 
2 0,71  v 0 (0,71  v 0) 2 0,71 2  v 20
t t2
I obtenir així la velocitat de sortida de la javelina, v0 = 26,08 m/s.
8
FITXA 5
TIR PARABÒLIC
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
b) Quina ha estat l’altura màxima a què s’ha arribat?

L’altura màxima s’aconsegueix en el moment en què la component vertical de la velocitat s’anul·la:
-v 0y v 0 ? sin 45° 26,08 m/s ? 0,71
v = v0 y - g  t & t = = = = 1,88 s
-g g 9,8 m/s 2
En aquell instant, l’altura a què s’ha arribat és:
1
y = y 0 + v 0y  t - g  t2
2
1
y = 0 + 0,71  26,08 m/s  1,88 s -  9,8 m/s 2  1,88 2 s 2 = 17,49 m
2
c) Quant ha trigat a caure a terra?

Com que el moviment és simètric, triga el doble de temps a caure a terra que a arribar a l’altura màxima,
és a dir, 3,76 s.
16 En Màrius xuta la pilota amb el peu per passar-li a la Teia, que és a 18 m de distància. L’angle de sortida
de la pilota és de 30° sobre l’horitzontal i la velocitat a què surt la pilota de la bota d’en Màrius és de 15 m/s.
A quina altura ha de posar el peu la Teia per fer el control de la pilota que li passa en Màrius?
Dada: g = 9,8 m/s2
30°
Fixem el sistema de referència al peu d’en Màrius. El vector posició inicial de la pilota és r0 = 0 m,
i del vector de posició final només coneixem la component horitzontal x1 = 18 m. El vector velocitat inicial
es calcula a partir del mòdul i de l’angle de llançament:
v0 = 15  cos 30° i + 15  sin 30° j = 13,0 i + 7,5 j m/s
Per esbrinar l’altura a què arriba la pilota, primer calculem el temps que triga a arribar a la Teia.
La component horitzontal de moviment té velocitat constant v0 x = 13,0 m/s:
x1 = x0 +v0 x  t & 18 m = 0 + 13,0 m/s  t & t = 1,38 s
La component vertical del moviment és uniformement accelerada amb acceleració en sentit negatiu
en el sistema de referència triat:
1
y1 = y 0 + v 0y  t - g  t2
2
1
y1 = 0 + 7,5 m/s  1,38 s -  9,8 m/s 2  1,38 2 s = 1,02 m
2
La Teia ha d’aixecar el peu fins a 1 m i 2 cm d’altura.
8
FITXA 6
MOVIMENT CIRCULAR
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
La sínia d’un parc d’atraccions triga 15 s a fer una volta. Si la velocitat angular és constant, calcula:
a) La velocitat angular en radians/segon.
b) El període i la freqüència
c) L’angle girat en 5 s.
d) La velocitat lineal d’un viatger situat a 10 m de l’eix de gir.
La sínia es mou amb moviment circular uniforme (MCU), per la qual cosa se n’aplicaran les equacions.
u 2p rad ! rad rad
a) v = t = 15 s = 0,13p s . 0,4189 s
b) El període és el temps que triga a fer una volta, per la qual cosa serà T = 15 s.
La freqüència és la inversa del període, per la qual cosa serà:
1 1 !
f= = = 0,06 Hz
T 15 s
c) L’angle girat en 5 s serà:
! rad !
u = v ? t = 0,13p ? 5 s = 0,6p rad . 2,0944 rad
s
d) Calculem la velocitat lineal d’un viatger a partir de la relació entre aquesta i la velocitat angular:
! rad ! m m
v = v ? R = 0,13p ? 10 m = 1,3p . 4,19
s s s
PROBLEMES PROPOSATS
17 Uns cavallets giren a raó de 10 voltes cada 3 minuts. Calcula la velocitat angular (en rad/s) i la velocitat lineal d’un nen
que va en un cotxet a 10 m de l’eix de gir.
Els cavallets es mouen amb moviment circular uniforme (MCU), per la qual cosa se n’aplicaran les equacions. Convertint
les dades a unitats del sistema internacional i operant:
u 10 voltes 10 voltes 2p rad 1 min ! rad rad
v= = = ? ? = 0,2p . 0,6981
t 3 min 3 min 1 volta 60 s s s
Calculem la velocitat lineal d’un nen als cavallets a partir de la relació entre aquesta i la velocitat angular:
! rad m m
v = v ? R = 0,2p ? 4,5 m = p . 3,14
s s s
18 Una roda gira a raó de 20 voltes/minut. Determina:
a) El període.
b) La velocitat angular.
c) La velocitat lineal en un punt de la perifèria si sabem que el diàmetre de la roda és 100 cm.
a) El període és el temps que s’inverteix a completar una volta:

1 min 1 min 60 s
T= = 0,05 ? =3s
20 voltes volta 1 min
2p 2p ! rad rad
b) v = = = 0,6p . 2,0944
T 3s s s
D ! rad 0,70 m ! m m
c) v = v ? R = v ? = 0 ,6 p ? = 0,23p . 0,733
2 s 2 s s
8
FITXA 6
MOVIMENT CIRCULAR
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
19 Calcula la velocitat angular de la busca de les hores i de la dels minuts del rellotge.
La busca de les hores es mou amb moviment circular uniforme (MCU) i completa una volta a l’esfera del rellotge cada 12 h.
Convertint les dades a unitats del sistema internacional i operant:
u 1 volta 1 volta 2p rad 1h ' -5 rad -4 rad
vh = = = ? ? = 4,629 ? 10 p . 1,45 ? 10
t1 12 h 12 h 1 volta 3600 s s s
La busca dels minuts es mou amb moviment circular uniforme (MCU) i completa una volta a l’esfera del rellotge cada hora.
Convertint les dades a unitats del sistema internacional i operant: :
u 1 volta 1 volta 2p rad 1h ! rad rad

vm = = = ? ? = 5,5 ? 10-4 p . 1,75 ? 10-3
t2 1h 1h 1 volta 3600 s s s
20 Un satèl·lit triga dos dies a fer una volta al voltant de la Terra. La seva velocitat angular serà:
a) 0,5p voltes/minut
b) p rad/s
c) p rad/dia
d) 0,5 p rad/dia
El satèl·lit orbita amb moviment circular uniforme (MCU). Convertint les dades a unitats del sistema internacional i operant:
u 1 volta 1 volta 2p rad 1 dia p rad rad
v= = = ? ? = . 3,636 ? 10-5
t 2 dies 2 dies 1 volta 86 400 s 86 400 s s
21 El moviment circular uniforme té acceleració?
En el MCU, el vector velocitat del mòbil canvia de direcció permanentment. Per això, el vector velocitat no és constant.
Si el vector velocitat no és constant, hi ha d’haver alguna acceleració. Aquesta acceleració és l’anomenada acceleració normal.
22 La velocitat angular d’un tocadiscos dels anys setanta és de 45 rpm. Calcula:

a) La velocitat angular en rad/s.
b) El període i la freqüència.
c) El nombre de voltes que farà en 5 minuts.
u 45 voltes 45 voltes 2p rad 1 min rad rad

a) v = = = ? ? = 1,5p . 4,7124
t 1 min 1 min 1 volta 60 s s s
2p 2p !
b) T = = = 1,3p s . 4,1888 s
v rad
1,5p
s
1 1 3
f= = ! = Hz . 0,2387 Hz
T 1,3p s 4p
rad rad ? min 60 s 1 volta

c) u = v ? t = 1,5p ? 5 min = 7,5p ? ? = 225 voltes
s s 1 min 2p rad
8
FITXA 7

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Una partícula oscil·la al voltant de la posició d’equilibri, x = 0 cm. El punt d’inici és x = 25 cm des del repòs.
Escriu l’equació de la posició, velocitat i acceleració del mòbil.
La posició segueix l’equació x = A ? sin (v ? t +f0) . La dada del període ens permet conèixer v:
2p 2p 4p
v= = = rad/s
T 1,5 s 3
Obtenim el valor de f0 i A a partir de les condicions inicials que indica el problema. A t = 0 s, x = 25 cm i v = 0 m/s.
Incloem les dades a l’equació i a l’equació de velocitat corresponent v = A ? v ? cos (v ? t + f 0):
p
25 = A ? sin A = 25 cm
)
x = A ? sin (v ? t + f0 )
v = A ? v ? cos (v ? t + f 0)
&)
25 = A ? sin (v ? 0 + f0 )
0 = A ? v ? cos (v ? 0 + f 0)
&)
25 = A ? sin f 0
0 = cos f 0
& * p
2
& *f 0 =
p
rad
f0 = rad 2
2
Ara, podem substituir per completar les equacions de la posició (en centímetres) i la velocitat (en centímetres per segon):
4p p
x = 25 ? sin e ? t+ o
3 2
100p 4p p
v= ? cos e ?t+ o
3 3 2
2
Per a l’acceleració del mòbil, a = - A ? v ? sin ( v ? t + f 0 ) , (en centímetres per segon al quadrat):
400p 2 4p p
a =- ? sin e ?t+ o
9 3 2
PROBLEMES PROPOSATS
x
enfront del temps per a dos mòbils, A i B, tots dos amb MHS. x’
A
Quin dels dos mòbils triga més a completar una oscil·lació? x
Els dos mòbils triguen el mateix temps a completar
una oscil·lació. El període del MHS es calcula a partir
0 t
de la separació entre dos màxims succesius de la gràfica.
Aquesta separació és idèntica en tots dos casos.
B
-x
-x’
x
enfront del temps pera dos mòbils, A i B, tots dos amb MHS.
Quin dels dos mòbils triga més a completar una oscil·lació?
x
A
El mòbil A triga més a completar una oscil·lació, perquè
la separació entre màxims consecutius és més gran en aquest
cas que a la gràfica B. Això vol dir que el seu període d’oscil·lació 0 t
és més gran i, per tant, triga més a completar una oscil·lació.
-x
B
8
FITXA 7

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
25 Una partícula, que només es pot moure al llarg de l’eix OX, inicialment (t = 0 s) se situa a la posició x0 = 0,5 cm
i s’allibera amb velocitat nul·la. Al seu damunt actua una força variable que fa que oscil·li segons un MHS de pulsació
300. Escriu les equacions de la posició i la velocitat.
La posició segueix l’equació x = A ? sin (v ? t + f 0) . La pulsació v:
v= 300 rad/s
Obtenim el valor de f0 i A a partir de les condicions inicials que indica el problema. A t = 0 s, x = 0,5 cm i v = 0 m/s.
Incloem les dades a l’equació i a l’equació de velocitat corresponent v = A ? v ? cos (v ? t + f 0 ):
p
0,5 = A ? sin A = 0,5 cm
)
x = A ? sin (v ? t + f 0)
v = A ? v ? cos (v ? t + f 0)
&)
0,5 = A ? sin (v ? 0 + f 0)
0 = A ? v ? cos (v ? 0 + f 0)
&)
0, 5 = A ? sin f 0
0 = cos f 0
& * p
2
& *f = p rad
0
f0 = rad 2
2
Ara, podem substituir per completar les equacions de posició (en centímetres) i velocitat (en centímetres per segon):
p
x = 0,5 ? sin d 300 ? t + n
2
p
v = 5 3 ? cos d 300 ? t + n
2
8
EXPERIÈNCIES
CINEMÀTICA II
Ritmes i plans inclinats
Material
OBJECTIU
• Un tub de metacrilat o PVC de 2 m de llarg
Comprovar experimentalment que el moviment • Diversos trossos iguals de plàstic semirígid o negatius
d’un mòbil en un pla inclinat és uniformement antics
accelerat
• Una bola metàl·lica massissa
• Una cinta mètrica
PROCEDIMENT
1.
Talla el tub de metacrilat longitudinalment G
1
F
i en una de les meitats fes osques cada 5 cm G
1
F
a partir d’un extrem. G
1
F
2.
Introdueix en cada osca un tros de plàstic,
de manera que, en lliscar, la bola metàl·lica mogui
la pestanya i produeixi un suau cruixit. Perquè
l’experiment funcioni, en fregar el plàstic, la bola
no ha d’alterar el seu moviment.
3.
Repenja un dels extrems del tub sobre un llibre.
Així, el pla estarà inclinat, però el moviment no serà
gaire ràpid. Ara, deixa caure la bola sobre el pla.
El so de les pestanyes quan la bola les fregui tindrà
cada vegada un ritme més ràpid.
4.
Ara, col·loca les pestanyes de manera que entre G
1
F
dues hi hagi osques segons la successió dels G
2
nombres naturals. Un altre cop, les pestanyes F
G
sonaran amb un ritme cada vegada mes ràpid.
3
5. Ara, deixa espais segons la successió dels senars. F
Les pestanyes sonen ara amb ritme constant:

• En el primer cruixit, l’espai recorregut és 1 = 12.
• En el segon cruixit, l’espai recorregut és 1 + 3 = 22.
• En el tercer cruixit, l’espai recorregut
és 1 + 3 + 5 = 32.
• En el quart cruixit, l’espai recorregut
és 1 + 3 + 5 + 7 = 42.
G 1
És a dir, l’espai recorregut en cada unitat de temps F
G
està en relació amb el quadrat del temps. 3
F
G
8
EXPERIÈNCIES
MRU: COMBUSTIÓ D’UNA VARETA D’ENCENS
Velocitat i trajectòria
Material
OBJECTIU
• Una vareta d’encens de 20 cm
Estudiar el moviment de la interfase
• Un encenser que no toqui la vareta mentre dura la combustió
de la combustió de matèria
en una vareta d’encens • Un regle
• Un cronòmetre
• Paper i llapis per apuntar les mesures
PROCEDIMENT
1.
Encén l’extrem de la vareta d’encens i,
simultàniament, engega el cronòmetre.
2.
Cada 2 minuts, mesura a la vareta
t (min) x (mm)
la zona que ja s’ha cremat. Apunta
els resultats a la taula següent, 0 0
en què x és la longitud de la zona
2
ja cremada.
4
6
8
10
12
14
16
18
20
3.
Representa les dades en una gràfica espai-temps. Què hi observes?
QÜESTIONS
1 Quin tipus de gràfica apareix?
2 Com és, aleshores, el moviment d’avanç en la combustió de la vareta d’encens?
3 Quina és la velocitat de l’avanç de la combustió de la vareta d’encens? Expressa-la en unitats del Sistema Internacional
i en km/h.
8 AVALUACIÓ
PROVA B
Nom: Curs: Data:
1 Dos vehicles A i B surten des de dos punts situats a 1 km l’un de l’altre per trobar-se. Sabent que la velocitat de tots dos
vehicles és de 10 m/s i que el vehicle B surt 5 s més tard que el vehicle A, respon les preguntes següents:
a) Quant de temps triguen a trobar–se?
b) A quina distància del punt de partida del vehicle A es trobaran?
2 Un cotxe i un camió viatgen en la mateixa direcció i sentit. El camió, amb una velocitat de 80 km/h, és 500 m al davant
del cotxe. Aquest circula a 60 km/h i amb una acceleració constant d’1 m/s2.
a) Quant de temps passarà fins que el cotxe atrapi el camió?
b) Quina distància haurà recorregut cada vehicle en aquest temps?
3 Des d’una altura de 25 m es llança un objecte horitzontalment amb una velocitat de 200 m/s. Respon les qüestions
següents:
a) Abast màxim de l’objecte.
b) Mòdul del vector velocitat quan ha transcorregut un segon des del llançament.
4 Un disc de vinil gira amb una velocitat de 45 rpm. Calcula:

a) La velocitat angular del disc en rad/s.
b) La velocitat lineal d’un punt del disc situat a 10 cm de l’eix de gir.
c) La freqüència i el període del moviment.
5 El moviment d’un oscil·lador harmònic s’ajusta a l’equació següent:

p
x (t ) = 3 sin d3 p ? t + nm
3
a) Quant valen l’amplitud, la freqüència angular, la fase inicial, el període i la freqüència del moviment?
b) La velocitat màxima del moviment.
8 AVALUACIÓ
PROVA A
Nom: Curs: Data:
1 Des del terrat d’un edifici de 80 m d’altura es llança verticalment cap amunt una pilota amb velocitat de 20 m/s. Calcula:
a) El temps que triga a arribar a terra.
b) La velociat en arribar a terra.
2 Un cotxe i un camió estan separats una distància de 200 m. El camió inicia el moviment a 40 km/h. En el mateix instant,
el cotxe arrenca en persecució del camió, partint des del repòs i amb una acceleració constant de 2 m/s2. Calcula:
a) El temps que triga el cotxe a atrapar el camió.
b) La distància, mesurada des del punt de partida del cotxe, a què es troben.
c) La velocitat de tots dos vehicles en el moment que el cotxe atrapa el camió.
3 Es llança un objecte des d’una altura de 10 m amb un angle d’inclinació de 45º i una velocitat inicial de 120 m/s. Calcula:
a) L’altura màxima aconseguida.
b) L’abast horitzontal màxim.
c) El vector velocitat en arribar a terra.
4 Una partícula descriu una circumferència de 5 m de radi amb una velocitat constant de 2 m/s. Calcula:
a) La velocitat angular de la partícula.
b) L’acceleració del moviment.
c) La freqüència i el període del moviment.
5 Una partícula de 50 g vibra al llarg de l’eix X, allunyant-se com a màxim 10 cm a un costat i l’altre de la posició d’equilibri
(x = 0 cm). L’estudi del seu moviment ha revelat que hi ha una relació senzilla entre l’acceleració i la posició que ocupa
en cada instant: a = -16p2 x . Escriu les expressions de la posició i de la velocitat de la partícula en funció del temps,
tot sabent que aquest darrer s’ha començat a mesurar quan la partícula passava per la posició x = 10 cm.
Activitats
Control B Control A
B6‑3. Reconèixer les equacions B6‑3.1. Obté les equacions que descriuen
dels moviments rectilini i circular la velocitat i l’acceleració d’un cos a partir
i aplicar–les a situacions concretes. de l’expressió del vector de posició
en funció del temps.
B6‑3.2. Resol exercicis pràctics 1, 2, 3, 4 1, 2, 3, 4
de cinemàtica en dues dimensions
(moviment d’un cos en un pla) aplicant
les equacions dels moviments rectilini
uniforme (MRU) i moviment rectilini
uniformement accelerat (MRUA).
B6‑7. Relacionar en un moviment circular B6‑7.1. Relaciona les magnituds lineals

les magnituds angulars amb les lineals. i angulars per a un mòbil que descriu
4 4
una trajectòria circular, establint
les equacions corresponents.
B6‑8. Identificar el moviment no circular B6‑8.1. Reconeix moviments compostos,

d’un mòbil en un pla com la composició estableix les equacions que el descriuen,
de dos moviments unidimensionals calcula el valor de magnituds com abast i
rectilini uniforme (MRU) i/o rectilini altura màxima, així com valors instantanis
uniformement accelerat (MRUA). de posició, velocitat i acceleració. 3 3
B6‑8.2. Resol problemes relatius
a la composició de moviments
descomposant–los en dos moviments
rectilinis.
B6‑9. Conèixer el significat físic B6‑9.1. Dissenya i descriu experiències

dels paràmetres que descriuen que palesin el moviment harmònic simple
el moviment harmònic simple (MHS) (MHS) i determina les magnituds
i associar–lo al moviment d’un cos involucrades.
que oscil·li. B6‑9.2. Interpreta el significat físic
dels paràmetres que apareixen a l’equació
del moviment harmònic simple.
B6‑9.3. Prediu la posició d’un oscil·lador
harmònic simple coneixent l’amplitud,
5 5
la freqüència, el període i la fase inicial.
B6‑9.4. Obté la posició, velocitat
i acceleració en un moviment harmònic
simple aplicant les equacions que
el descriuen.
B6‑9.5. Analitza el comportament
de la velocitat i de l’acceleració
d’un moviment harmònic simple en funció
de l’elongació.
CONTROL B La velocitat és, per tant:

v (t = 1 s) = 200 i - 9,8 j m/s & v = 200,24 m/s
1 a) Segons les dades del problema, les equacions
del moviment de tots dos mòbils són: 4 a) Utilitzant els factors de conversió adients:
x A = 10  t rev 1 min 2p rad 3
v = 45 ? ? = p rad/s
xB = 1000 - 10  (t - 5) min 60 s 1 rev 2
Al punt de trobada es verificarà que x A = xB:
3 rad 3 m
10  t = 1000 - 10  (t - 5) & t = 52,5 s b) v = v ? R = p ? 0,1 m = p
2 s 20 s
b) Com que hem pres com a referència el punt de partida c) Calculem la freqüència a partir de la seva relació
del vehicle A, podem utilitzar qualsevol de les equacions amb la freqüència angular:
anteriors per calcular la distància de la trobada al punt v 3
de partida del vehicle A. v = 2p ? f & f = = Hz
2p 4
x A (t = 52,5) = 10  t = 525 m
Com que el període és la inversa de la freqüència:
2 a) Escrivim inicialment les equacions de la posició de tots 1 4
T= = s
dos mòbils (passant prèviament la dada de la velocitat f 3
a m/s):
! 5 a) Identificant amb l’equació general del MHS:
xcotxe = 16,6 ? t + 0,5 ? t 2
!
xcamió = 500 + 22,2 ? t A=3m
v = 3p rad/s
El punt de trobada es produirà quan tots dos vehicles
p
es trobin a la mateixa distància del punt de partida del f0 = rad
3
cotxe que és el que hem pres com a referència:
! Del valor de la freqüència angular:
xcotxe = xcamió & 0,5 ? t 2 - 5,5 ? t - 500 = 0
v 3
Resolent l’equació de segon grau obtenim: v = 2p ? f & f = = Hz
2p 2
!
0,5  t 2 - 5,5  t - 500 = 0 )
t = 37,66 s
El període és la inversa de la freqüència:
t = -26,55 s
1 2
Descartant el valor negatiu del temps, obtenim que la T= = s
f 3
trobada es produeix als 37,66 s d’iniciar–se el moviment.
b) La velocitat màxima del moviment és:
b) La distància recorreguda pel cotxe serà la que marca
la seva equació, perquè surt des del punt de referència vmàx. = A ? v = 3 m ? 3p rad/s = 9p m/s
triat:
xcotxe (t = 37,66 s) = 1336,93 m
CONTROL A
En el cas del camió, hem de descartar la distància
de 500 m que apareix a la seva equació però 1 A partir de les equacions del moviment:
que ha recorregut prèviament en iniciar–se l’estudi y = 80 + 20  t - 4,9  t 2
del moviment: v y = 20 - 9,8  t
xcamió (t = 37,66 s) = 836,81 m a) A terra es verifica que:
y = 0 & 80 + 20  t - 4,9  t 2 = 0 & t = 6,57 s
3 Es tracta d’un moviment compost en què la velocitat
horitzontal és constant. Escrivim les equacions del moviment En què hem descartat la solució negativa perquè no té
amb les dades del problema: sentit físic.
x = 200  t b) Substituïm el valor del temps que triga a arribar a terra
a l’equacio de la velocitat de la pilota:
*
y = 25 - 4,9  t 2
v y = -9,8  t v y (t = 6,57 s) = 20 m/s - 9,8 m/s 2  6,57 s = -44,36 m/s
a) Per calcular l’abast màxim, ens cal conèixer prèviament 2 a) Escrivim inicialment les equacions de la posició de tots
el temps de vol de l’objecte. Per a això: dos mòbils (passant prèviament la dada de la velocitat
y = 0 m & 25 - 4,9  t 2 = 0 & t = 2,26 s a m/s): 2
xcotxe = t
)
Substituint aquest valor a l’equació de la posició vcotxe = 2 ? t
horitzontal: !
xmàx. = 200 m/s ? 2,26 s = 451,75 m xcamió = 200 + 11,1 ? t
b) Substituint el valor t = 1 s a l’equació de la velocitat El punt de trobada es produirà quan tots dos vehicles
vertical (recordem que l’horitzontal és constant): es trobin a la mateixa distància del punt de partida
v y (t = 1 s) = -9,8 m/s 2  1 s = -9,8 m/s del cotxe, que és el que hem pres com a referència:
!
xcotxe = xcamió & t 2 - 11,1 ? t - 200 = 0 4 a) De la relació entre la velocitat angular i la lineal:
Resolent l’equació de segon grau, obtenim t = 20,75 s v 2 m/s 2 rad
v = v?R & v = = =
(la solució negativa no té sentit físic). Per tant, el cotxe R 5m 5 s
triga 20,75 s a atrapar el camió. b) En aquest cas, l’única acceleració del moviment
b) Substituint el temps de la trobada en qualsevol és l’acceleració normal:
de les equacions de la posició: v2 (2 m/s) 2 4 m
an = = =
2
xcotxe (t = 20,75 s) = (20,75 s) = 430,55 m R 5m 5 s2
c) La velocitat del camió segons el problema és constant. c) De la relació amb la freqüència angular:
!
vcamió = 11,1 m/s 2 rad
Per calcular la del cotxe: v 5 s 1
v = 2p ? f & f = = = Hz
vcotxe (t = 20,75 s) = 2 m/s 2 ? 20,75 s = 41,50 m/s 2p 2p 5p
Com que el període és la inversa de la freqüència:
3 Tenim un tret parabòlic, que és un moviment compost.
Les equacions del moviment són, en cada component: 1 1
T= = = 5p s
x = 84,85  t f 1
Hz
5p
*
y = 10 + 84,85  t - 4,9  t 2
v y = 84,85 - 9,8  t 5 a) Per conèixer l’equació de la posició i la velocitat ens cal
conèixer els valors de l’amplitud, la freqüència angular
a) Per calcular l’altura màxima, ens cal conèixer, prèviament,
i la fase inicial del moviment:
el temps que triga a arribar a aquest punt:
x (t) = A ? sin (v ? t + f 0) m
v y = 0 & 84,85 - 9,8  t = 0
84,85 m/s De l’enunciat del problema sabem que A = 0,1 m.
t= = 8,66 s La fase inicial l’obtenim de les condicions inicials:
9,8 m/s 2
p
Substituint aquest valor a l’equació de la posició vertical: 0,1 = 0,1 ? sin f 0 & sin f 0 = 1 & f 0 = rad
2
y = 10 m + 84,85 m/s  8,66 s - 4,9 m/s 2  (8,66 s) 2
El valor de la freqüència angular l’obtenim de la relació
ymàx. = 377,3 m
entre l’acceleració i la posició del moviment:
b) Per calcular l’abast màxim ens cal conèixer, prèviament,
3 & v = 4p
a = -16p 2 x rad
el temps de vol de l’objecte. Per a això: a = -v 2 x s
y = 0 & 10 + 84,85  t - 4,9  t 2 = 0 & t = 17,43 s
Per tant, l’equació de la posició queda així:
Substituint aquest valor a l’equació de la posició
p
horitzontal: x (t) = 0,1 ? sin d 4p ? t + nm
2
xmàx. = 84,85 m/s ? 17,43 s = 1479 m
L’equació de la velocitat:
c) La component horitzontal de la velocitat és constant,
? cos d 4p ? t + n
p p m
v x = 84,85 m/s. Per calcular la component vertical: v (t) = A ? v ? cos (v ? t + f 0) =
10 2 s
v y = 84,85 m/s - 9,8 m/s 2  17,43 s = -86 m/s
Per tant, la velocitat en arribar a terra és:
v (t = 17,43 s) = 84,85 i - 86 j m/s
Nom: Curs: Data:
L’obra de Galileu i la conformació de l’experiment en la física

És molt freqüent trobar comentaris i referències a Estimar l’abast d’una bola un cop que abandona la tau-
l’obra de Galileu que suggereixen que basava les afir- la no representa una dificultat que Galileu no hagi po-
macions més en un pensament lògic que en observa- gut resoldre amb els mitjans al seu abast; es poden
cions. En aquest treball, presentem l’anàlisi d’alguns obtenir mesuraments precisos si es té un bon regle i
experiments que va fer i van romandre inèdits els se- compàs.
gles xvi i xvii; hi trobem una descripció clara de la me- Tanmateix, com sabem si va ser un experiment real o
todologia que el científic italià va seguir per arribar als es tracta d’un pensat? Es pot buscar una solució a
resultats que presenta a les obres formals, especial- aquesta pregunta fent una reconstrucció experimental
ment als Discorsi. A diferència de la filosofia aristotèli- del problema i comparar els resultats que se’n derivin
ca, en aquests folis, Galileu adopta una metodologia amb els presentats per Galileu en aquest foli.
amb què aconsegueix grans contribucions per a la
formació moderna del mètode experimental, fundant Taula I. Comparació amb els valors teòrics dels resultats
una metodologia per a l’estudi del moviment. obtinguts per Galileu i per Naylor i Hill en les reconstruccions
Galileu funda la ciència de la cinemàtica i amb això ini-

Valor
cia la construcció de la metodologia experimental en la Altura Naylor Error Hill Error Galileu Error
teor.
física actual. La popularització científica assenyala Ga- hn Dn % Dn % Dn %
DT
lileu com a «pare del mètode experimental». Tanmateix,
Corba A (R = 307,2 punti; u = 20,5°)
com la majoria dels revolucionaris dins de la ciència, es
va trobar amb dificultats tècniques per encadenar jus- 329,5 252,0 250 -0,8 244 -3,2 250 -0,8
tament els principis derivats de les seves teories amb la 183,5 177,7 171 -3,8 173,5 -2,4 170 -4,3
realitat física. Tot i amb això, estableix les bases de la 106,0 126,0 124 -1,6 124,5 -1,2 121 -4,0
física actual i marca el camí que cal seguir perquè altres 53,0 79,4 80 +0,8 79,0 -0,5 81 +2,0
autors verifiquin, i en alguns casos refutin, les afirma- Corba B (R = 2 341 punti; u = 10°)
cions galileanes en temes com ara el moviment de pro- 329,5 518,0 500 -3,5 494,5 -4,5 500 -3,5
jectils, la caiguda lliure, els moviments pendulars i la 183,5 366,0 349 -4,6 351,5 -4,0 347,5 -5,0
natura del buit. 106,0 260,2 254 -2,4 250,5 -3,7 251,5 -3,3
En l’obra de Galileu apareixen els fonaments de la nova 53,0 164,4 168,5 +2,5 160,0 -2,5 168,5 +2,5
física: el moviment en el buit, el moviment com un es- Corba C** (R = 7 021,2 punti; u = 7°)
tat, el principi d’inèrcia, la matematització del món fí- 329,5 790,1 750 -5,4 750 -5,4
sic, la geometrització de l’espai, la concordança entre 183,5 556,2 533 525,5
-4,2 -5,5
la teoria i l’observació, etc.
106,0 393,6 380 -3,4 382,5 -2,8
Els experiments galileans sobre el moviment 53,0 246,9 250 +1,2 257,5 +2,9
de projectils
Per fonamentar la seva cinemàtica, Galileu necessitava
* 1 punti = 0,0944 cm
demostrar empíricament algunes proposicions que
** Hill s’absté de fer la reconstrucció de la corba C argumentant,
servissin de base als principios amb què construiria la
principalment, que la longitud de rodament R és massa gran.
nova ciència.
J.L. Álvarez i Y. Posadas,
El foli 81r: l’establiment de la trajectòria
Universitat Nacional Autònoma de Mèxic
parabòlica per als greus que cauen
El 1603, Galileu va intentar repetir l’experiència de
Guidobaldo. El problema va consistir a deixar anar una
bola des d’una taula i mesurar, per a cada altura consi-
derada, les distàncies respecte de l’horitzontal.
PROVA 1
Nom: Curs: Data:
1 A partir del que exposa el text, què va ser més meritori del treball de Galileu: el seu treball concret en qüestions
de moviment, fonamentant la cinemàtica, o la creació d’un mètode de treball científic global?
2 Busca informació sobre les fases o etapes del mètode científic i comenteu a classe si creieu que són les que,
actualment, se segueixen fent en ciència.
3 Quin abast et sembla que té la frase següent, atribuïda a Galileu: «la natura està escrita en llenguatge matemàtic»?
4 A partir de les seves notes sobre tres corbes diferents de caigudes d’un cos, quines conclusions podria haver obtingut
Galileu?
5 En el text, es comenta que hi ha alguns dubtes de si l’experiment de Galileu és real o, simplement, mental.
Atenent les dades tècniques de la taula (columna 2), els resultats aportats per Galileu (columna 7) i el valor de l’error
relatiu (columna 8), quina opinió tens?
Activitats de la
Competències
Criteri Estàndards d’aprenentatge prova per
que s’avaluen
competències

Comunicació com escrita, la llengua castellana i,
2
lingüística en el seu cas, la llengua cooficial de
la comunitat autònoma.
Reconèixer i utilitzar les estratègies Aplica habilitats necessàries

Competència bàsiques de l’activitat científica per a la investigació científica,
matemàtica com: plantejar problemes, formular plantejant preguntes, identificant
i competències hipòtesis, proposar models, problemes, recollint dades, dissenyant
3, 4, 5
bàsiques elaborar estratègies de resolució estratègies de resolució de problemes
en ciència de problemes i dissenys utilitzant models i lleis, revisant el
i tecnologia experimentals i anàlisis dels procés i obtenint conclusions.
resultats.
Aprendre Valorar la importància Analitza la importància i la necessitat

1
a aprendre de la investigació científica. de la investigació científica.
1 Indubtablement, el treball de Galileu en el camp 4 A partir de les dades, Galileu podia deduir, d’una banda,
del moviment va ser una gran fita, perquè va establir que l’espai recorregut verticalment és proporcional
el camp de la cinemàtica en física, però, sens dubte, al temps al quadrat, que es fixa a l’eix vertical.
l’ús del «mètode científic» ha tingut un abast encara molt
D’altra banda, podia observar que el moviment
més gran en la història, no ja de la física, sinó de tota la
de caiguda és independent de la corba que es tracti,
ciència en general.
és a dir, podia concloure la composició de moviments,
2 Es poden donar diverses versions de les fases en què l’horitzontal no afecta el vertical.
del mètode científic, però totes es poden resumir en:
Finalment, podia observar que les corbes descrites
• Observació de la realitat. són arcs de paràbola.
• Elaboració d’hipòtesis sobre els fenòmens observats. 5 No hi ha d’haver cap dubte que Galileu va poder fer
• Experimentació. aquests experiments de manera real. Ens podem basar
• Anàlisi dels resultats. en diverses dades històriques: els seus coneixements
matemàtics i geomètrics, els seus dots contrastats
Efectivament, avui dia, és el mètode que se segueix de mesura i experimentació i el detall de les seves
utilitzant, de manera global, en totes les disciplines descripcions dels experiments.
científiques.
Però simplement veient les dades, en què l’error respecte
3 Com es diu en un paràgraf del text: «En l’obra de Galileu del valor tècnic esperat mai no sobrepassa el 6%, podem
apareixen els fonaments de la nova física: el moviment confirmar que, efectivament, va fer els experiments
en el buit, el moviment com un estat, el principi d’inèrcia, i va prendre els mesuraments corresponents.
la matematització del món físic, la geometrització
de l’espai, la concordança entre la teoria i l’observació,
etc». És a dir, per primera vegada en ciència, Galileu
utilitza les eines matemàtiques per comprendre i explicar
el món físic, exposant els seus resultats també
en llenguatge matemàtic. A partir de la seva obra,
aquesta serà la manera d’actuar dels científics,
que prenen les matemàtiques com l’idioma comú
de la ciència.
Guió i recursos
de la unitat 9
9
PRESENTACIÓ
LES FORCES
PRESENTACIÓ
La dinàmica complementa l’estudi de la cinemàtica i descriu desplaçaments, velocitats i acceleracions,

a l’assignatura de Física i Química de 1r de Batxillerat. sinó que comença a explicar les forces que els originen
En dinàmica, s’analitzen les causes que originen el moviment o en canvien la condició de moviment.
i s’introdueixen els conceptes de moment lineal i força. Les lleis enunciades són un dels pilars de la física
L’estudi de la dinàmica comença amb les lleis de Newton, i aplicar–les ha permès enunciar nombroses lleis en camps
que, descrites a l’obra Principis matemàtics de filosofia molt diversos. És important destacar la introducció del principi
natural, expliquen el moviment de cossos celestes i terrestres de conservació del moment lineal, una magnitud amb què,
i són l’origen de la física moderna. de moment, molts alumnes no estan acostumats a treballar,
Amb la dinàmica, l’alumne s’interna en l’explicació però que resulta molt útil en tots els camps de la física.
fisicomatemàtica del món que l’envolta: no només observa
Forces • Gravitatòria
a distància • Elèctrica
Les forces
• Força normal
Forces
• Força de fregament
de contacte
• Força de tensió
El problema • 1a condició d’equilibri, / F = 0

de l’equilibri • 2a condició d’equilibri, / M = 0
• Relació amb les forces

• Principi de conservació del moment
Moment lineal lineal
i impuls / F = 0 & p = constant
• Tercera llei de Newton
• Col·lisions
9
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 1
FORCES A DISTÀNCIA
Dos cossos, A i B, separats una distància de 5 cm experimenten entre si una força d’atracció de 5 ? 10-6 N. Si la massa
! és mA = 5 kg, i la del segon, mB = 15 kg, quina deu ser la càrrega elèctrica del segon, qB, si la del primer és
del primer
qA = 0,5 ? 10-9 C?
Dades: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2/kg2; k = 9 ? 109 N ? m2/C2
La força atractiva que experimenten tots dos cossos és per la superposició de la força gravitatòria, sempre atractiva,
i la força elèctrica, atractiva o repulsiva segons el signe de les càrregues dels cossos.
Com que es tracta de dos cossos aïllats, les forces són en la mateixa direcció i podem prescindir del caràcter vectorial.
El signe de la força elèctrica es determinarà en funció de si la força atractiva de la gravetat és més gran o més petita que
la força total.
F = FG + FE & F = FG ! FE
El valor de la força gravitatòria, en mòdul, és:
m A ? mB N ? m 2 5 kg ? 15 kg
FG = G ? 2
= 6,67 ? 10-11 ? = 2 ? 10-6 N
d kg 2 (5 ? 10-2 m) 2
El resultat és més petit que la força atractiva total; per això la força elèctrica també ha de ser atractiva, F = FG + FE.
Com a conseqüència, la càrrega elèctrica del cos B és negativa, perquè, així, la força elèctrica sigui atractiva entre dues
càrregues de diferent signe, qB < 0. El mòdul de la força elèctrica és:
!
q A ? qB 9 N?m
2
0,5 C ? qB
FE = k ? = 9 ? 10 ? = 2000 ? qB N
d2 C2 (5 ? 10-2 m) 2
Així, substituint a F = FG + FE, aïllant i operant:
N 3 ? 10-6 N
5 ? 10-6 N = 2 ? 10-6 N + 2000 ? qB & qB = = 1,5 ? 10-9 C
C N
2000
C
Reunint tota la informació sobre la càrrega elèctrica del cos B:
qB = -1,5 ≈ 10-9 C
ACTIVITATS
9 ? 10-3
1 Hi ha dues càrregues iguals positives d’1 mC, situades, Solució: a) N; b) 5 ? 10-4 N
x2 + y2
respectivament, als punts de coordenades A(-1, -1)
i B(3, 2). Calcula la força resultant per la presència
3 Prenent com a origen de coordenades el centre
d’aquestes dues càrregues sobre una altra càrrega
del planeta Terra, i la direcció de l’eix X a la recta
de -3 mC localirzada al punt C (3, -1). Les posicions
que uneix la Terra amb la Lluna, calcula:
estan en metres.
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2 a) Els punts d’aquesta recta on un cos de massa 1 kg
-3 experimenta la mateixa atracció per la Terra
Solució: (-1,6875 i + 3 j ) ? 10 N
que per la Lluna.
2 Calcula: b) D’aquests punts, quin és punt d’equilibri.
a) L’expressió del mòdul de la força elèctrica Dades: MT = 5,974 · 1024 kg; ML = 7,348 · 1022 kg;
generada per una càrrega d’1 mC situada a l’origen dT-L = 3,843 · 108 m
de coordenades sobre una altra càrrega del mateix Solució: a) 3,459 ? 108 m, 4,322 ? 108 m; b) 3,459 ? 108 m
valor situada en un punt qualsevol del pla cartesià
(x, y).
b) El valor del mòdul d’aquesta força al punt
de coordenades (-3, 3).
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2
9
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 2
FORCES DE CONTACTE
S’aplica una força de 5 N sobre un cos de 2 kg de massa que llisca per un pla inclinat 20°. El coeficient de fregament
entre cos i pla és 0,1 i la força s’aplica en la direcció del pla cap avall.
a) Calcula l’acceleració del moviment.
b) Quina força caldria aplicar en sentit contrari al moviment perquè el cos baixi amb moviment uniforme?
Dada: g = 9,8 m/s2
N
a)
Es fixen les direccions del sistema de referència:
paral·lela i perpendicular al pla inclinat.
P< = m  g  sin a
El sistema de forces estableix per a les components FR
perpendiculars que: P= = m  g  cos a
F
N + P = 0 & N - P= = 0 & N = m  g  cos 20°
I per a la component paral·lela al pla:
F + P< + FR = m ? a & F + P< - FR = m  a
P 20°
F + m  g  sin 20° -m  m  g  cos 20° = m  a
5 N + 2 kg  9,8 m/s2  0,3420 - 0,1  2 kg  9,8 m/s2  0,9397 = 2 kg  a
Per tant, l’acceleració del moviment és: a = 4,93 m/s2.
b) Perquè el cos baixi amb moviment uniforme, les forces que hi actuen s’han de cancel·lar. En l’apartat anterior s’observa
que les components perpendiculars de les forces es cancel·len. Tanmateix, les components paral·leles no es cancelen.
Perquè sí que es cancel·lin:
F ’ + P< + F R = 0 & -F’ + P< - F R = 0 & F° = P< - FR = m ? g ? sin 20° - m ? m ? g ? cos 20°
F’ = m ? g ? (sin 20° - m ? cos 20°) = 2 kg ? 9, 8 m/s 2 ? (0,3420 - 0,1 ? 0,9397) = 4,86 N
ACTIVITATS
1 Un cos inicia el descens per un pla inclinat 30°. 4 Un cos de 40 kg cau per un pla inclinat 30°. Un noi
El coeficient de fregament val 0,2 i la longitud del pla tracta de frenar-ne la caiguda aplicant una força
és de 5 m. Calcula el temps que triga el cos a recórrer en la direcció del pla. No aconsegueix frenar
el pla. la caiguda, però, com a mínim, sí que aconsegueix
Dada: g = 9,8 m/s2 que es produeixi a velocitat constant. Si el coeficient
Solució: 1,77 s de fregament entre pla i cos és 0,15, calcula la força
exercida pel noi.
Dada: g = 9,8 m/s2
2 Un cos inicia el descens per un pla inclinat 30°.
La longitud del pla és de 5 m i el cos triga 1,77 s Solució: 145 N
a recórrer-los. Calcula el coeficient de fregament.
Dada: g = 9,8 m/s2 5 El conductor d’un cotxe trepitja el fre al màxim
Solució: 0,2 quan és a 50 m d’un barranc. En el moment de frenar,
la velocitat del cotxe és de 120 km/h. Si el coeficient
de fregament és 0,4, el cotxe caurà daltabaix
3 Dos amics empenyen un piano de 150 kg
pel barranc?
per una rampa inclinada 20° per carregar-lo
Dada: g = 9,8 m/s2
a un camió. Si el coeficient de fregament entre piano
i rampa és 0,2, calcula la força mínima que els amics Solució: A aquesta velocitat necessita 142 m per frenar,
hauran d’aplicar per pujar el piano per la rampa. per la qual cosa, malauradament, el cotxe caurà barranc
Dada: g = 9,8 m/s2 avall.
Solució: 779 N
9
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 3
MOVIMENT LINEAL I IMPULS
S’aplica una força de 30 N durant 4 s a un objecte de 2 kg inicialment en repòs.

a) Quant ha canviat el seu moment lineal?
b) Ara quina és la seva velocitat?
2 kg F = 30 N
a) La variació del moment lineal de l’objecte coincideix amb l’impuls que li infereix la força constant de 30 N durant
els quatre segons:
Dp = F  Dt = 30 N  4 s = 120 kg  m/s
b) Com que l’objecte inicialment estava en repòs:
Dp = pF - p0 = m ? vF - m ? 0
Per tant, la velocitat que adquireix l’objecte té igual direcció i sentit que la força, i el seu mòdul és:
F ? Dt 30 N ? 4 s
vF = = = 60 m/s
m 2 kg
ACTIVITATS
1 L’impuls lineal aplicat sobre un cos ha estat 4 Un nen fa botar una pilota de bàsquet sobre la vorera.
de 30 N  s i la massa del cos és de 2 kg. Quant La pilota (per simplificar, suposem que té una massa
ha variat la velocitat del cos? de 0,5 kg) arriba a terra a 1,5 m/s. Si l’impuls
Solució: 15 m/s comunicat pel terra a la pilota és d’1,2 N  s,
amb quina velocitat surt rebotada la pilota?
2 El moment lineal d’un cos en un determinat instant Solució: 0,9 m/s
ve donat per l’expressió vectorial 30 i - 40 j kg  m/s.
Després d’actuar una força durant 4 s sobre el cos, 5 En un instant determinat, una partícula té un moment
el moment lineal passa a ser -30 i - 20 j kg  m/s. lineal l’expressió del qual és 5 i + 20 j kg  m/s. Durant
Quina és l’expressió vectorial de la força un temps de 3 s, al damunt actua una força
que ha actuat? d’expressió -10 i + 5 j N. Quina és la nova expressió
Solució: -15 i + 5 j N vectorial del moment de la partícula?
Solució: -25 i + 35 j kg ? m/s
3 Una tennista colpeja una pilota de tennis de 50 g
que li arriba horitzontalment a 3 m/s. Si l’impacte
amb la raqueta dura 0,02 s i la pilota surt en sentit
contrari a l’inicial a una velocitat de 5 m/s, quina
ha estat la força aplicada durant el temps de contacte
entre raqueta i pilota?
Solució: 20 N
9
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 4
COL·LISIONS I CONSERVACIÓ DEL MOMENT LINEAL
Dues boles de 20 i 50 g xoquen frontalment. Abans del xoc, la primera es movia cap a la dreta a 4 m/s, i la segona,
cap a l’esquerra a 2 m/s. Si després del xoc la primera recula cap a l’esquerra a 3 m/s, quina és la velocitat amb què
es mou la segona després del xoc?
4 m/s 2 m/s
20 g
50 g
Abans del xoc, el moment del sistema és:

p 0 = m1  v 01 + m2  v 02 = 0,020 kg  4 i m/s + 0,050 kg  (-2 i ) = -0,02 i kg ? m/s
Després del xoc, el moment final és:
p F = m1  v F1 + m2  v F2 = 0,020 kg  (-3 i ) m/s + 0,050 kg  v F2 = -0,06 i kg ? m/s + 0,050 kg  v F2
No hi ha forces externes, per la qual cosa el principi de conservació del moment lineal assegura que:
p 0 = p F & -0,02 i kg ? m/s = -0,06 i kg ? m/s + 0,050 kg  v F2
Per tant:
v F2 = 0,8 i m/s
Després del xoc, la segona bola es desplaça cap a la dreta amb velocitat de 0,8 m/s.
ACTIVITATS
1 Un canó de 1 200 kg dispara projectils de 15 kg 4 Un petard de 6 g que està en repòs peta

que surten del canó a una velocitat de 30 m/s. en tres trossos d’1, 2 i 3 g. El tros d’1 g surt disparat
Amb quina velocitat retrocedeix el canó? cap a la dreta a 20 cm/s. El fragment de 2 g surt
Solució: 0,375 m/s disparat perpendicularment a l’anterior a 5 cm/s.
A quina velocitat i en quina direcció surt disparat
el tercer fragment?
2 Tres amigues de 70 kg cadascuna van en una barca
de 100 kg que es desplaça a una velocitat d’1 m/s Solució: 7,45 cm/s i formant un angle de 206° 34’
en un estany d’aigües en repòs. En un moment donat, respecte del moviment del primer tros
una de les amigues salta de la barca. Calcula a quina
velocitat es mourà la barca després si l’amiga 5 Dos nois estan aturats al mig d’una pista de gel.
que ha saltat ho ha fet en sentit contrari al d’avanç Un, de 70 kg, empeny l’altre, de 60 kg, que surt
de la barca i la seva velocitat respecte de l’aigua a una velocitat de 0,5 m/s. A quina velocitat
en el salt ha estat de 2 m/s. retrocedeix el primer?
Solució: 1,875 m/s Solució: 0,43 m/s
3 Una bala de 30 g impacta a 100 m/s en un bloc

de fusta de 2 kg inicialment en repòs. Si la bala
hi queda incrustada, a quina velocitat es mouran
després de l’impacte?
Solució: 1,48 m/s
9
MÉS PROBLEMES
FITXA 1
FORCES A DISTÀNCIA
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Tenim dues càrregues iguals i positives d’1 mC cadascuna situades als punts (0, 2) i (1, 0). Quina és la força
que exerceixen sobre una altra càrrega idèntica a les anteriors i situada a l’origen de coordenades?
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2
La força que exerceix la càrrega situada a l’eix de coordenades sobre l’origen és vertical
i està dirigida cap avall:
+1 mC
q1 ? q N ? m 2 1 ? 10-6 C ? 1 ? 10-6 C
F1 = k ? 2
(-j) = 9 ? 109 ? (-j) = -2,25 ? 10-3 j N
d1 C2 22 m2
F2 +1 mC
La força que exerceix la càrrega situada a l’eix d’abscisses sobre l’origen és horitzontal,
dirigida cap a l’esquerra: F1
F
q2 ? q N ? m 2 1 ? 10-6 C ? 1 ? 10-6 C
F2 = k ? 2
(-i ) = 9 ? 109 ? (-i ) = -9 ? 10-3 i N
d2 C2 12 m
La força resultant de la suma vectorial d’aquestes forces és:
F = F 1 + F 2 = -9  10-3 i N- 2,25  10-3 j N
Que forma un angle amb l’eix horitzontal positiu:
-2,25 ? 10-3
a = arctg = 194° 2’
-9 ? 10-3
I el seu mòdul resulta:
;F; = (-2,25 ? 10-3 ) 2 + (-9 ? 10-3 ) 2 = 9,3 ? 10-3 N
PROBLEMES PROPOSATS
1 Quina és la constant k’ d’un medi en què dues càrregues de 5 mC, separades una distància d’1 m, es repel·leixen
amb una força de 0,1 N?
2 Tenim tres càrregues, A, B i C, els valors de les quals són de 2 mC, –3 mC i 4 mC, respectivament. Estan arrenglerades
i B ocupa la posició intermèdia. La separació entre A i B és de 30 cm, mentre que la separació entre B i C és de 40 cm.
Calcula la força que suporta la càrrega B per la presència de les càrregues A i C.
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2
9
MÉS PROBLEMES
FITXA 1
FORCES A DISTÀNCIA
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
3 A quina distància han de ser dues càrregues iguals de 3 mC cadascuna perquè entre si es produeixi una repulsió
de 0,1 N?
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2
4 Amb quina força es repel·leixen dos protons d’un nucli atòmic si cadascun té una càrrega d’1,6  10-19 C i la distància
que els separa és de 10-15 m?
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2
5 Un cos de massa 1 g i amb càrrega elèctrica levita sobre un altre cos situat a 1 cm de distància per sota del primer.
Si aquest segon cos té una càrrega de 2 mC, calcula el valor de la càrrega del primer.
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2
9
MÉS PROBLEMES
FITXA 2
EQUILIBRI
Nom: Curs: Data:
EXEPLE
L’Elisabet i en Jan arriben alhora a agafar l’última còpia disponible en una botiga d’un videojoc de moda. Si tots dos
agafen la capsa i l’estiren, l’Elisabet amb una força de 30 N i en Jan amb una de 40 N, calcula la força que equilibraria
en els casos següents:
a) Estiren en sentits contraris.
b) Estiren en direccions perpendiculars.
c) Estiren en direccions que formen 135° entre si.
Es fixa com a sistema de referència el d’origen a la capsa, i direccions, la de la força que hi aplica l’Elisabet, i ,
i el seu sentit; i l’altra direcció i perpendicular a aquesta.
a)
En aquest supòsit, les forces de l’enunciat són F Elisabet = 30 i N i F Jan = -40 i N. La resultant és la suma vectorial
de les forces aplicades:
R 1 = F Elisabet + F Jan = 30 i N - 40 i N = -10 i N
La força que equilibraria és:
E1 = +10 i N
b) En aquest segon supòsit, les forces de l’enunciat són F Elisabet = 30 i N i:

F Jan = 40  (cos 90° i + sin 90° j)N = 40 jN
La resultant és la suma vectorial de les forces aplicades:
R 2 = F Elisabet + F Jan = 30 i + 40 jN
E 2 = -30 i - 40 i N
c) En aquest tercer supòsit, les forces de l’enunciat són F Elisabet = 30 i N i:

F Jan = (40  cos 135° i + sin 135° j)N = -28,28 i + 28,28 jN
R 3 = F Elisabet + F Jan = 30 i N - 28,28 i + 28,28 jN = 1,72 i + 28,28 jN
I el seu mòdul és:
E 3 = -17,2 i - 28,28 j N
PROBLEMES PROPOSATS
6 Als extrems d’una barra d’1 m de longitud s’apliquen forces perpendiculars a la barra
i del mateix sentit amb mòduls 5 N i 8 N. Dibuixa el sistema de forces i troba el mòdul
i el punt d’aplicació de la força que equilibra la barra.
9
MÉS PROBLEMES
FITXA 2
EQUILIBRI
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
7 S’aplica una força F 1 de mòdul 40 N sobre un cos formant un angle de 30° amb l’horitzontal. Descompon F 1 com a suma
de dues forces, l’una horitzontal i l’altra vertical.
8 Tenim un sistema de quatre forces aplicades sobre un punt. F 1 és vertical cap amunt i el seu mòdul és 20 N; F 2 és vertical
cap avall i el mòdul és 30 N; F 3 és horitzontal cap a la dreta i el mòdul és 40 N i F 4 és horitzontal cap a l’esquerra
i el mòdul és 50 N. Calcula l’expressió vectorial de la resultant de les quatre forces i l’angle que forma amb l’horitzontal.
9 Un avió ultralleuger de 100 kg s’enlaira mitjançant una força dels motors de 4 000 N que l’impulsen cap endavant.
Alhora, l’empenta aerodinàmica l’impulsa cap amunt amb una força de 1 000 N. El fregament amb l’aire és de 3 200 N.
Calcula el mòdul de la força resultant i l’angle que forma amb l’horitzontal.
Dada: g = 9,8 m/s
9
MÉS PROBLEMES
FICHA 3
MOMENT LINEAL
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Un jugador de billar colpeja amb el tac una de les boles, que es dirigeix amb velocitat 0,5 m/s a colpejar una segona
bola que està en repòs a la taula. Si la segona bola surt a una velocitat de 0,3 m/s i en una direcció que forma
un angle de 30° amb la direcció en què es movia la primera, amb quina velocitat i en quina direcció es nou ara
la primera bola?
Es considera que el cop entre les boles de billar és elàstic; aleshores, s’ha de conservar el moment lineal.
Sigui m la massa de les boles de billar i i un vector unitari paral·lel a la velocitat inicial de la primera bola. Abans del xoc,
aquesta bola té un moment lineal igual a:
p 10 = m1  v 10 = 0,5 m i
Mentre que el moment lineal de la segona bola, que està en repòs, és nul.
Després del xoc, el moment lineal de la segona bola és:
p 2F = m2  v 2F = 0,3 m  (cos 30° i + sin 30° j) = 0,26 m i + 0,15 m j kg  m/s
(Suposem que m1 = m2 = m.)
I el moment lineal final de la primera bola, p 1F, ha de ser un que verifiqui el principi de conservació del moment lineal:
p 10 + p 20 = p 1F + p 2F & 0,5 m i = p 1F + (0,26 m i + 0,15 m j)
p 1F = 0,24 m i - 0,15 m j
Per tant, la velocitat de la primera bola és:
p1F
v 1F = = 0,24 i - 0,15 j m/s
m
que té un mòdul de 0,28 m/s i angle a = arctg (-0,15/0,24) = -32°; és a dir, 32° cap al semiplà en què no es mou
la segona bola.
PROBLEMES PROPOSATS
10 En Manel està patinant a una velocitat de 2 m/s quan xoca amb la Laura, que està aturada a la pista. Si les masses
d’en Manel i la Laura són de 70 i 50 kg, respectivament, i suposem que després del xoc es mouen junts, calcula quina
en serà la velocitat.
9
MÉS PROBLEMES
FITXA 3
MOMENT LINEAL
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
11 La Teresa i en Pau juguen a llançar cotxes amb sentits contraris per una pista i veure com xoquen. La massa del cotxe
de la Teresa és el doble que la del cotxe d’en Pau, i les seves velocitats són 2 m/s i 3 m/s, respectivament.
Si després de l’impacte l’angle que forma la direcció del cotxe de la Teresa amb la seva direcció inicial és de 30°,
mentre que la que forma el d’en Pau amb la seva direcció inicial és de 45°, quines són les velocitats amb què es mouen
tots dos cotxes després del xoc?
9
MÉS PROBLEMES
FITXA 4
FORCES DE CONTACTE
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Dos cossos, A de 4 kg i B de 5 kg, estan units per una corda inextensible

i de massa menyspreable. Pengen com apareix al dibuix. Si l’angle A
A
és de 30°, l’angle B és de 45° i el coeficient de fregament és m = 0,2 B
en tos dos plans, calcula l’acceleració del sistema.
30° 45°
Dada: g = 9,8 m/s2
El bloc més gran es desplaça sobre un pla amb més pendent; així que el sistema T
N T
es desplaçarà cap al seu costat amb una acceleració a. Les forces externes N
que actuen sobre el sistema són les components paral·leles dels dos blocs, A
B
en sentits contraris, i les forces de fregament, en sentit contrari al moviment. FRB
FRA
Per tant: PA 45°
30°
mT  a = PB  sin 45° - PA  sin 30° – m  NB - m  NA PB
(mA + mB)  a = mB  g  sin 45° - mA  g  sin 30° - m  mB  g  cos 45° - m  mA  g  cos 30°
a = 0,16 m/s2
PROBLEMES PROPOSATS
12 En Quim prova de pujar un cos de 2 kg per un pla inclinat 45° estirant cap avall una corda que passa per una corriola
situada al punt més alt del pla inclinat i a què el cos està unit. Si el coeficient de fregament és m = 0,1, calcula la força
mínima que ha de fer en Quim per pujar el cos i si la corda resistirà sense trencar-se. (Tensió màxima suportada
per la corda = 50 N.)
Dada: g = 9,8 m/s2
9
MÉS PROBLEMES
FITXA 5
IMPULS
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Un futbolista aplica durant 0,02 s una força de 500 N a una pilota de 0,45 kg de pes.
Quina velocitat hi proporciona?
L’impuls lineal que aplica el futbolista canvia el moment lineal de la pilota segons F  Dt = Dp.
Com que la pilota inicialment estava en repòs:
Dp = p F - p 0 = m ? v F
Per tant, la velocitat que adquireix la pilota té la mateixa direcció i el mateix sentit que la força i mòdul:
F ? Dt 500 N ? 0,02 s !
vF = = = 22,2 m/s
m 0,45 kg
PROBLEMES PROPOSATS
13 Un cos entra en un pla horitzontal amb una velocitat de 3 m/s. Si el coeficient de fregament és m = 0,2, calcula quant
de temps està en moviment el cos fins quedar aturat.
Dada: g = 9,8 m/s2
14 En aplicar una força de 40 N durant 5 s sobre un cos, aquest augmenta la velocitat de 2 a 4 m/s. Quina és la massa
del cos?
9
MÉS PROBLEMES
FITXA 5
IMPULS
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
15 Una pilota de tennis de 56 g de massa impacta en una paret a la velocitat de 5 m/s i surt rebotada a 2 m/s. Si el temps
de contacte entre la paret i la pilota és de 0,01 s, calcula el valor de la força que la paret ha aplicat sobre la pilota.
16 En Joan té examen d’educació física. La primera prova consisteix a saltar verticalment amb tots dos peus i, amb guix,
marcar l’altura més gran possible. En flexionar les cames, en Joan empeny amb una força de 600 N i els seus 80 kg
arriben a una altura d’1 m sobre la seva posició inicial. Calcula el temps que en Joan ha estat en contacte amb el terra
aplicant la força.
Dada: g = 9,8 m/s2
9
MÉS PROBLEMES
FITXA 6
SEGONA LLEI DE NEWTON

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
17 Un cotxe teledirigit de massa 14 kg està situat a la part més baixa d’un pla inclinat 20° respecte del terra. Al capdamunt
del pla inclinat hi ha un únic arbre situat a 30 m d’altura sobre l’horitzontal. Sabem que el coeficient de fregament
és m = 0,7.
Dada: g = 9,8 m/s2
a) Amb quina força F hauria d’estirar el motor cap amunt perquè el cotxe pugés amb una a =1,5 m/s2?
b) Amb quina velocitat arriba a l’arbre si parteix del repòs?
c)
Amb quina força hauria d’estirar cap amunt el motor perquè el cotxe pugi amb velocitat constant? (Pista: utilitza
la segona llei de Newton expressada anteriorment i introdueix la nova dada.)
a)
9
MÉS PROBLEMES
FITXA 6

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
b)
c)
18 Una moto de neu que, amb l’ocupant, té una massa de 150 kg, és al capdamunt d’un monticle (a 20 m sobre el terra)
el vessant del qual forma un angle de 35° respecte de l’horitzontal. Sabem que el coeficient de fregament és m = 0,9,
molt alt, perquè hi ha poca neu i està barrejada amb vegetació.
Dada: g = 9,8 m/s2
a) Quina força F hauria d’utilitzar el motor de la moto perquè baixés pel vessant amb una a = 3 m/s2?
b) Amb quina velocitat arriba al final del pla inclinat si parteix del repòs?
c)
Amb quina acceleració es mouria si, simplement, es deixés caure, amb el motor aturat? Treu conclusions del resultat
que obtinguis.
a)
9
MÉS PROBLEMES
FITXA 6

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
b)
c)
9
FITXA 1
LLEI DE COULOMB
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Tenim dues càrregues iguals i positives d’1 mC cadascuna situades als punts (0, 2) i (1, 0). Quina és la força
que exerceixen sobre una altra càrrega idèntica a les anteriors i situada a l’origen de coordenades?
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2
La força que exerceix la càrrega situada a l’eix de coordenades sobre l’origen és vertical
i està dirigida cap avall:
+1 mC
q1 ? q N ? m 2 1 ? 10-6 C ? 1 ? 10-6 C
F1 = k ? 2
(-j) = 9 ? 109 ? (-j) = -2,25 ? 10-3 j N
d1 C2 22 m2
F2 +1 mC
La força que exerceix la càrrega situada a l’eix d’abscisses sobre l’origen és horitzontal,
dirigida cap a l’esquerra: F1
F
q2 ? q N ? m 2 1 ? 10-6 C ? 1 ? 10-6 C
F2 = k ? 2
(-i ) = 9 ? 109 ? (-i ) = -9 ? 10-3 i N
d2 C2 12 m
La força resultant de la suma vectorial d’aquestes forces és:
F = F 1 + F 2 = -9  10-3 i N- 2,25  10-3 j N
Que forma un angle amb l’eix horitzontal positiu:
-2,25 ? 10-3
a = arctg = 194° 2’
-9 ? 10-3
I el seu mòdul resulta:
;F; = (-2,25 ? 10-3 ) 2 + (-9 ? 10-3 ) 2 = 9,3 ? 10-3 N
PROBLEMES PROPOSATS
1 Quina és la constant k’ d’un medi en què dues càrregues de 5 mC, separades una distància d’1 m, es repel·leixen
amb una força de 0,1 N?
La força electrostàtica entre dues càrregues en un medi es pot expressar en termes de la constant k’ del medi segons:
q ? q’
F = k’ ? ur
d2
F ? d2 0,1 N ? (1 m) 2 N  m2
k’ = = = 4  109
q ? q’ -6
5 ? 10 C ? 5 ? 10 C -6
C2
2 Tenim tres càrregues, A, B i C, els valors de les quals són de 2 mC, –3 mC i 4 mC, respectivament. Estan arrenglerades
i B ocupa la posició intermèdia. La separació entre A i B és de 30 cm, mentre que la separació entre B i C és de 40 cm.
Calcula la força que suporta la càrrega B per la presència de les càrregues A i C.
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2
Les càrregues A, B i C es distribueixen a l’espai segons el dibuix.

Com que la càrrega B té signe contrari a les càrregues A i C, 2 mC 4 mC
F A -3 mC FC
les forces que aquestes exerceixen sobre aquella són atractives.
La força que exerceix la càrrega A sobre B és una força d’atracció, A u CB u AB C
i el seu sentit és negatiu:
q A ? qB N ? m 2 2 ? 10-6 C ? (-3 ? 0-6) C
FA = k ? 2
uAB = 9 ? 109 ? i = -6 i N
d AB C2 0 ,3 2 m 2
9
FITXA 1
LLEI DE COULOMB
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
La força que exerceix la càrrega C sobre B també és atractiva:

qC ? qB N ? m 2 4 ? 10-6 C ? (-3 ? 10-6) C
FC = k ? 2
uCB = 9 ? 09 ? (-i ) = 0,675 i N
d AB C2 0 ,4 2 m 2
La força resultant que actua sobre la càrrega B és la suma vectorial de les forces que hi exerceixen les càrregues:
F = F A + F B = -0,6 i N + 0,675 i N = 0,075 i N
que té mòdul 0,075 N i sentit cap a la càrrega C.
3 A quina distància han de ser dues càrregues iguals de 3 mC cadascuna perquè entre si es produeixi una repulsió
de 0,1 N?
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2
Perquè dues càrregues de 3 mC es repel·leixin amb una força de 0,1 N per efecte de les forces electrostàtiques han d’estar
separades una distància d de manera que:
q ? q’
F =k? ur
d2
El mòdul de l’expressió anterior permet calcular la distància segons:
N ? m2
9 ? 109 ? (3 ? 10-6 C) 2
k ? q ? q’ C2
d= = = 0,9 m
F 0 ,1 N
4 Amb quina força es repel·leixen dos protons d’un nucli atòmic si cadascun té una càrrega d’1,6  10-19 C i la distància
que els separa és de 10-15 m?
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2
Dos protons de càrrega 1,6 · 10-15 d’un nucli atòmic que són a una distància d’1  10-15 m:
q ? q’ N ? m 2 1,6 ? 10-19 C ? 1,6 ? 10-19 C
F =k? 2
ur = 9 ? 109 ? ur = 230 ur N
d C2 (1 ? 10-15) 2 m 2
Així, es repel·leixen mútuament amb una força repulsiva de mòdul 230,4 N.
5 Un cos de massa 1 g i amb càrrega elèctrica levita sobre un altre cos situat a 1 cm de distància per sota del primer.
Si aquest segon cos té una càrrega de 2 mC, calcula el valor de la càrrega del primer.
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2
Perquè el cos mantingui la seva posició d’equilibri enlaire, les forces gravitatòria i electrostàtica han de ser de la mateixa
direcció i intensitat i de sentits contraris. La força gravitatòria té direcció i sentit vertical i cap avall. Per tant, la força
electrostàtica ha de ser vertical i cap amunt, així que les càrregues han de ser del mateix signe.
En l’equilibri, els mòduls de les forces han de ser iguals:
q ? q’ m ? g ? d2 0,001 kg ? 9,8 N/kg ? (0,01 m) 2
m? g = k? &q= = = 5,4  10-11 C
d 2
k ? q’ N ? m 2
9 ? 109 ? 2 ? 10-6 C
C2
La càrrega del cos que és enlaire ha de ser de valor 5,4  10-5 mC i del mateix signe que la càrrega del segon cos.
9
FITXA 2
EQUILIBRI
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
L’Elisabet i en Jan arriben alhora a agafar l’última còpia disponible en una botiga d’un videojoc de moda. Si tots dos
agafen la capsa i l’estiren, l’Elisabet amb una força de 30 N i en Jan amb una de 40 N, calcula la força que equilibraria
en els casos següents:
a) Estiren en sentits contraris.
b) Estiren en direccions perpendiculars.
c) Estiren en direccions que formen 135° entre si.
Es fixa com a sistema de referència el d’origen a la capsa, i direccions, la de la força que hi aplica l’Elisabet, i ,
i el seu sentit; i l’altra direcció i perpendicular a aquesta.
a)
En aquest supòsit, les forces de l’enunciat són F Elisabet = 30 i N i F Jan = -40 i N. La resultant és la suma vectorial
de les forces aplicades:
R 1 = F Elisabet + F Jan = 30 i N - 40 i N = -10 i N
E1 = +10 i N
b) En aquest segon supòsit, les forces de l’enunciat són F Elisabet = 30 i N i:

F Jan = 40  (cos 90° i + sin 90° j)N = 40 jN
R 2 = F Elisabet + F Jan = 30 i + 40 jN
E 2 = -30 i - 40 i N
c) En aquest tercer supòsit, les forces de l’enunciat són F Elisabet = 30 i N i:

F Jan = (40  cos 135° i + sin 135° j)N = -28,28 i + 28,28 jN
R 3 = F Elisabet + F Jan = 30 i N - 28,28 i + 28,28 jN = 1,72 i + 28,28 jN
I el seu mòdul és:
E 3 = -17,2 i - 28,28 j N
PROBLEMES PROPOSATS
6 Als extrems d’una barra d’1 m de longitud s’apliquen forces perpendiculars a la barra
i del mateix sentit amb mòduls 5 N i 8 N. Dibuixa el sistema de forces i troba el mòdul
E
i el punt d’aplicació de la força que equilibra la barra.
Com que les forces s’apliquen en el mateix sentit, el mòdul de la resultant

és la suma dels mòduls de les dues forces aplicades, 13 N. Si el punt
d’aplicació és a distància d1 de l’extrem en què s’aplica la força més petita, F 1,
es té:
x 1-x
d1  F1 = d2  F2 & x  5 = (1 - x)  8
8
13 x = 8 & x = = 0,62 m 5N
13 8N
9
FITXA 2
EQUILIBRI
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
7 S’aplica una força F 1 de mòdul 40 N sobre un cos formant un angle de 30° amb l’horitzontal. Descompon F 1 com a suma
de dues forces, l’una horitzontal i l’altra vertical.
Es tria un sistema de referència amb direccions horitzontal i vertical j F1 40 N

segons el dibuix. En aquest sistema de referència, la component
de la força sobre la direcció horitzontal és:
F x = 40  cos 30° i = 34,64 i N 30º
I la component de la força sobre la direcció vertical és: i

F y = 40  sin 30° i = 20 j N
8 Tenim un sistema de quatre forces aplicades sobre un punt. F 1 és vertical cap amunt i el seu mòdul és 20 N; F 2 és vertical
cap avall i el mòdul és 30 N; F 3 és horitzontal cap a la dreta i el mòdul és 40 N i F 4 és horitzontal cap a l’esquerra
i el mòdul és 50 N. Calcula l’expressió vectorial de la resultant de les quatre forces i l’angle que forma amb l’horitzontal.
Es tria un sistema de referència amb direccions i sentits horitzontal cap a la dreta F1

i vertical cap amunt.
F4 F3
En aquest sistema de referència, les forces aplicades s’expressen segons:
• F 1 = 20 j N • F 2 = -30 j N • F 3 = 40 j N • F 4 = -50 i N
La suma de totes és:
F2
R = F 1 + F 2 + F 3 + F 4 = 20 j - 30 i + 40 i - 50 i = -10 i - 10 j N
Com que les components horitzontal i vertical tenen igual mòdul, l’angle que forma la resultant amb la direcció horitzontal
i sentit positiu pot ser 45°, 135°, 225° o 315°. Per decidir quin és l’adient, n’hi ha prou de fixar–se en el signe
de les components: totes dues negatives, indiquen el tercer quadrant i un angle de 225°. Efectivament:
Rx -10 - 2 Ry -10 - 2
cos a = = = ; sin a = = =
;R; 2
(-10) + (-10) 2
2 ;R; 2
(-10) + (-10) 2
2
Per tant, l’angle és de 225°.
9 Un avió ultralleuger de 100 kg s’enlaira mitjançant una força dels motors de 4 000 N que l’impulsen cap endavant.
Alhora, l’empenta aerodinàmica l’impulsa cap amunt amb una força de 1 000 N. El fregament amb l’aire és de 3 200 N.
Calcula el mòdul de la força resultant i l’angle que forma amb l’horitzontal.
Dada: g = 9,8 m/s
Es tria un sistema de referència amb direccions horitzontal i vertical i sentits els que marca l’avanç de l’avió. En aquest sistema
de referència, i en unitats del SI, les forces sobre l’avió són:
Fmotor = 4000 i N; Ffregament = - 3200 i N; Fpes = -980 j N; Fsustentació = 1000 j N
La resultant és la suma vectorial de totes:
R = Fmotor + Ffregament + Fpes + Fsustentació = 4000 i - 3 200 i - 980 j + 1000 j = 800 i + 20 j N
El seu mòdul és:
;R;= 800 2 + 20 2 = 800,25 N
I l’angle a amb l’horitzontal és:
Ry 20 N
a = arctg = arctg = 1° 26’
Rx 800 N
9
FITXA 3
MOMENT LINEAL
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Un jugador de billar colpeja amb el tac una de les boles, que es dirigeix amb velocitat 0,5 m/s a colpejar una segona
bola que està en repòs a la taula. Si la segona bola surt a una velocitat de 0,3 m/s i en una direcció que forma
un angle de 30° amb la direcció en què es movia la primera, amb quina velocitat i en quina direcció es nou ara
la primera bola?
Es considera que el cop entre les boles de billar és elàstic; aleshores, s’ha de conservar el moment lineal.
Sigui m la massa de les boles de billar i i un vector unitari paral·lel a la velocitat inicial de la primera bola. Abans del xoc,
aquesta bola té un moment lineal igual a:
p 10 = m1  v 10 = 0,5 m i
Mentre que el moment lineal de la segona bola, que està en repòs, és nul.
Després del xoc, el moment lineal de la segona bola és:
p 2F = m2  v 2F = 0,3 m  (cos 30° i + sin 30° j) = 0,26 m i + 0,15 m j kg  m/s
(Suposem que m1 = m2 = m.)
I el moment lineal final de la primera bola, p 1F, ha de ser un que verifiqui el principi de conservació del moment lineal:
p 10 + p 20 = p 1F + p 2F & 0,5 m i = p 1F + (0,26 m i + 0,15 m j)
p 1F = 0,24 m i - 0,15 m j
Per tant, la velocitat de la primera bola és:
p1F
v 1F = = 0,24 i - 0,15 j m/s
m
que té un mòdul de 0,28 m/s i angle a = arctg (-0,15/0,24) = -32°; és a dir, 32° cap al semiplà en què no es mou
la segona bola.
PROBLEMES PROPOSATS
10 En Manel està patinant a una velocitat de 2 m/s quan xoca amb la Laura, que està aturada a la pista. Si les masses
d’en Manel i la Laura són de 70 i 50 kg, respectivament, i suposem que després del xoc es mouen junts, calcula quina
en serà la velocitat.
Es considera que el xoc entre els patinadors és elàstic i, per tant, es conserva el moment lineal. El moment lineal inicial
d’en Manel és:
p M0 = mM  v M0 = 70 kg  2 i m/s = 140 i kg  m/s
I el moment lineal de la Laura, que està aturada, és nul.
Després del xoc, tots dos patinadors llisquen junts amb massa igual a la suma de les masses i velocitat:
p F = (mM + mL)  v F = (70 + 50)  v F = 120 v F
Així que:
p M0 = p F & 140 i = 120 v F & v F = 1,17 i m/s
En Manel i la Laura es mouen en la mateixa direcció i sentit que en Manel al principi, amb menys velocitat, 1,17 m/s2.
9
FITXA 3
MOMENT LINEAL
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
11 La Teresa i en Pau juguen a llançar cotxes amb sentits contraris per una pista i veure com xoquen. La massa del cotxe
de la Teresa és el doble que la del cotxe d’en Pau, i les seves velocitats són 2 m/s i 3 m/s, respectivament.
Si després de l’impacte, l’angle que forma la direcció del cotxe de la Teresa amb la seva direcció inicial és de 30°,
mentre que la que forma el d’en Pau amb la seva direcció inicial és de 45°, quines són les velocitats amb què es mouen
tots dos cotxes després del xoc?
Es considera que el xoc entre els cotxes és elàstic i, per tant, es conserva el moment lineal.
vT
j
Pau
30°
v T0
i v P0
Teresa 45°
vP
Els moments lineals inicials dels cotxes de la Teresa i en Pau, de masses 2m i m, respectivament, són:
pT0 = mT  v T0 = 2m  2 i = 4m i kg  m/s
p P0 = mP  v P0 = m  (-3 i ) = -3m i kg  m/s
La velocitat amb què el cotxe de la Teresa es mou després de l’impacte té mòdul vT i forma 30° amb la seva velocitat inicial:
v TF = vT  cos 30° i + vT  sin 30° j m/s
I el moment lineal és:
pTF = 1,73 m  vT i + m  vT j kg  m/s
La velocitat amb què el cotxe d’en Pau es mou després de l’impacte té mòdul vP i forma 45° amb la seva velocitat inicial:
v PF = -vP  cos 45° i - vP  sin 45° j m/s
I el moment lineal és:
p PF = -0,71 m  vP i - 0,71 m  vP j kg  m/s
El principi de conservació del moment lineal afirma que:

pT0 + p P0 = pTF + p PF
4m i - 3m i = (1,73 m  vT i + m  vT j) + (-0,71 m  vP i - 0,71 m  vP j)
i = (1,73vT i + vT j) + (-0,71 vP i - 0,71vP j)
Aquesta equació vectorial s’ha de verificar component a component:
3
1 = 1,73 ? v T - 0,71 ? vP
0 = v T - 0,71 ? vP
La solució d’aquest sistema és vT = 1,37 m/s, vP = 1,93 m/s. Per tant, les velocitats dels cotxes de la Teresa i en Pau resulten:
v T = 2,37 i + 1,37 j m/s i v P = -1,37 i - 1,37 j m/s
9
FITXA 4
FORCES DE CONTACTE
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Dos cossos, A de 4 kg i B de 5 kg, estan units per una corda inextensible

i de massa menyspreable. Pengen com apareix al dibuix. Si l’angle A
A
és de 30°, l’angle B és de 45° i el coeficient de fregament és m = 0,2 B
en tos dos plans, calcula l’acceleració del sistema.
30° 45°
Dada: g = 9,8 m/s2
El bloc més gran es desplaça sobre un pla amb més pendent; així que el sistema T
N T
N
es desplaçarà cap al seu costat amb una acceleració a. Les forces externes
A
que actuen sobre el sistema són les components paral·leles dels dos blocs, FRB
B
en sentits contraris, i les forces de fregament, en sentit contrari al moviment. FRA
PA 45°
Per tant: 30°
PB
mT  a = PB  sin 45° - PA  sin 30° – m  NB - m  NA
(mA + mB)  a = mB  g  sin 45° - mA  g  sin 30° - m  mB  g  cos 45° - m  mA  g  cos 30°
(4 + 5) kg  a = 5 kg  9,8 m/s2  0,71 - 4 kg  9,8 m/s2  0,5 - 0,2  5 kg  9,8 m/s2  0,71 + - 0,2  4 kg  9,8 m/s2  0,87
a = 0,16 m/s2
PROBLEMES PROPOSATS
12 En Quim prova de pujar un cos de 2 kg per un pla inclinat 45° estirant cap avall una corda que passa per una corriola
situada al punt més alt del pla inclinat i a què el cos està unit. Si el coeficient de fregament és m = 0,1, calcula la força
mínima que ha de fer en Quim per pujar el cos i si la corda resistirà sense trencar-se. (Tensió màxima suportada
per la corda = 50 N.)
Dada: g = 9,8 m/s2
La força mínima que ha de fer en Quim és la que pujaria el cos amb moviment uniforme (a = 0), equilibrant la component
paral·lela del pes del bloc i la força del fregament:
0 = F - m  g  sin 45° - m  m  g  cos 45°
F = 2 kg  9,8 m/s2  0,71 + 0,1  2 kg  9,8 m/s2  0,71 = 15,25 N
La tensió de la corda, T , sobre el bloc actua en sentit contrari a la component paral·lela del pes i la força del fregament.
Com que el moviment és uniforme, aquestes forces estan en equilibri:
T + P x + F R = 0 & 0 = T - P  sin 45° - m N
T = m  g  sin 45° + m  m  g  cos 45° = 2 kg  9,8 m/s2  0,71 + 0,1  2 kg  9,8 m/s2  0,71 = 15,25 N
En efecte, com que la corda se suposa inextensible, la força que aplica en Quim es transmet fins al bloc i la tensió de la corda
hi coincideix. Com que la tensió màxima que suporta la corda és 50 N, la corda no es trenca.
9
FITXA 5
MOMENT LINEAL
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Un futbolista aplica durant 0,02 s una força de 500 N a una pilota de 0,45 kg de pes.
Quina velocitat hi proporciona?
L’impuls lineal que aplica el futbolista canvia el moment lineal de la pilota segons F  Dt = Dp.
Com que la pilota inicialment estava en repòs:
Dp = p F - p 0 = m ? v F
Per tant, la velocitat que adquireix la pilota té la mateixa direcció i el mateix sentit que la força i mòdul:
F ? Dt 500 N ? 0,02 s !
vF = = = 22,2 m/s
m 0,45 kg
PROBLEMES PROPOSATS
13 Un cos entra en un pla horitzontal amb una velocitat de 3 m/s. Si el coeficient de fregament és m = 0,2, calcula quant
de temps està en moviment el cos fins quedar aturat.
Dada: g = 9,8 m/s2
Durant el temps de frenada, el cos perd quantitat de moviment igual a la diferència del moment lineal:
Dp = p F - p 0 = -m  v 0
v0
FR
Aquesta pèrdua l’origina la força de fregament, contrària al moviment. L’impuls generat per aquesta força és F R  Dt
i ha de coincidir amb la variació del moment lineal del sistema. Per tant:
m ? v0 3 m/s
m  m  g  Dt = m  v0 & Dt = = = 1,53 s
m? m? g 0,2 ? 9,8 m/s 2
14 En aplicar una força de 40 N durant 5 s sobre un cos, aquest augmenta la velocitat de 2 a 4 m/s. Quina és la massa
del cos?
Si la força té la direcció del moviment, l’impuls que aplica sobre el cos ha de ser igual que la variació del moment lineal
del cos. Per tant:
F ? Dt 40 N ? 5 s
F  Dt = Dp = m  (vF - v0) & m = = = 100 kg
vf - v0 (4 - 2) m/s
v0 vF
F
F
9
FITXA 5
IMPULS
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
15 Una pilota de tennis de 56 g de massa impacta en una paret a la velocitat de 5 m/s i surt rebotada a 2 m/s. Si el temps
de contacte entre la paret i la pilota és de 0,01 s, calcula el valor de la força que la paret ha aplicat sobre la pilota.
1 2
5 m/s 2 m/s
Durant el temps de contacte amb la paret, la pilota canvia la seva quantitat de moviment:
p 0 = m  v 0 = 0,056 kg  5 i m/s = 0,28 i kg  m/s; p F = m  v F = -0,056 kg  2 i m/s = -0,112 i kg  m/s
Per aconseguir aquest canvi en el moment lineal, la paret aplica sobre la pilota una força, contrària al seu moviment inicial,
durant 0,01 s. Aleshores:
PF - P0 -0,112 i - 0,28 i kg ? m/s
F  Dt = p F - p 0 & F = = = -39,2 i N
Dt 0,01 s
La paret aplica sobre la pilota una força de 39,2 N en sentit contrari al seu moviment.
16 En Joan té examen d’educació física. La primera prova consisteix a saltar verticalment amb tots dos peus i, amb guix,
marcar l’altura més gran possible. En flexionar les cames, en Joan empeny amb una força de 600 N i els seus 80 kg
arriben a una altura d’1 m sobre la seva posició inicial. Calcula el temps que en Joan ha estat en contacte amb el terra
aplicant la força.
Dada: g = 9,8 m/s2
Per arribar a una altura d’1 m sobre el terra, la velocitat inicial del moviment rectilini uniformement accelerat
(amb l’acceleració de la gravetat actuant en contra del moviment) es calcula resolent el sistema següent per a v0 i t:
v = v0 - g ? t 0 = v 0 - 9,8 t
1 24 " 1 4
s = v0 ? t - ? g ? t 1 = v 0 ? t - 9 ,8 t 2
2 2
I resulta v0 = 4,43 m/s.
La variació del moviment lineal d’en Joan és:
Dp = pF - p0 = 0 - m  v0 = 80 kg  4,43 m/s = 354 kg  m/s
I es deu a la força de reacció que exerceix el terra sobre en Joan, cap amunt, quan aquesta aplica la mateixa força sobre el
terra, cap avall:
Dp 354 kg ? m/s
F  Dt = Dp & Dt = = = 0,595
F 600 N
1m
9
FITXA 6

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
17 Un cotxe teledirigit de massa 14 kg està situat a la part més baixa d’un pla inclinat 20° respecte del terra. Al capdamunt
del pla inclinat hi ha un únic arbre situat a 30 m d’altura sobre l’horitzontal. Sabem que el coeficient de fregament
és m = 0,7.
Dada: g = 9,8 m/s2
a) Amb quina força F hauria d’estirar el motor cap amunt perquè el cotxe pugés amb una a =1,5 m/s2?
b) Amb quina velocitat arriba a l’arbre si parteix del repòs?
c)
Amb quina força hauria d’estirar cap amunt el motor perquè el cotxe pugi amb velocitat constant? (Pista: utilitza
la segona llei de Newton expressada anteriorment i introdueix la nova dada.)
Dibuixa totes les forces existents descomponent el pes P com la suma d’una component a l’eix X & P x i una altra a l’eix Y & P y.
a)
h = 30 m Px
FR
a
Py x
P=m?g
Identifica per semblança de triangles on és l’angle a als triangles que t’apareixen i, amb els teus coneixements
de trigonometria, troba el valor de ;Px; i ;Py; :
;Px;
sin a = & ;Px; = ;P;  sin a = m  g  sin a = 14 kg  9,8 m/s2  sin 20° = 46,9 N
;P;
;Py;
cos a = & ;Py; = ;P;  cos a = m  g  cos a = 14 kg  9,8 m/s2  cos 20° = 128,9 N
;P;
Comprova que ;P; = m  g coincideix amb ;P; = ;Px;2 + ;Py;2 :

;P; = m  g = 14 kg  9,8 m/s2 = 137,2 N
;P;= ;Px;2 + ;Py;2 = ;46,9;2 + ;128,9;2 = 137,2 N
Calcula el valor de la normal aplicant la segona llei de Newton a l’eix Y:

FTotal eix Y = m  ay & N - Py = 0 & N = Py = 128,9 N
ay = 0, perquè a l’eix Y no hi ha moviment.
Conegut el valor de la normal, troba el valor de la força de fregament.

F R = m ? N = 0,7 ? 128,9 N = 90,23 N
Aplica la segona llei de Newton a l’eix X i aïlla el valor del mòdul de la força amb què ha d’estirar el motor del cotxe.
FTotal eix X = m ? a x & F - Px - FR = m ? a x
F = Px + FR + m ? a = 46,9 N + 90,23 N + 14 kg ? 1,5 m/s 2 = 158,13 N
9
FITXA 6

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
b)
Primer, amb els teus coneixements de trigonometria, troba l’espai que recorre.
h h 30 m
sin a = &s= = = 87,7 m
s sin a sin 20°
s
h = 30 m
a = 20°
Ara, amb els teus coneixements de cinemàtica, calcula la velocitat amb què arriba a l’arbre.
v 2 - v 20 = 2 ? a ? s & v = 2? a? s = 2 ? 1,5 m/s 2 ? 87,7 m = 16,22 m/s
v0 = 0, perquè parteix del repòs.
c) Resol:
FTotal eix X = m ? a x
F - Px - FR = m ? a x = 0 & F = Px + FR = 46,9 N + 90,23 N = 137,3 N
ax = 0, perquè la velocitat és constant.
18 Una moto de neu que, amb l’ocupant, té una massa de 150 kg, és al capdamunt d’un monticle (a 20 m sobre el terra)
el vessant del qual forma un angle de 35° respecte de l’horitzontal. Sabem que el coeficient de fregament és m = 0,9,
molt alt, perquè hi ha poca neu i està barrejada amb vegetació.
Dada: g = 9,8 m/s2
a) Quina força F hauria d’utilitzar el motor de la moto perquè baixés pel vessant amb una a = 3 m/s2?
b) Amb quina velocitat arriba al final del pla inclinat si parteix del repòs?
c)
Amb quina acceleració es mouria si, simplement, es deixés caure, amb el motor aturat? Treu conclusions del resultat
que obtinguis.
a) Segueix els passos següents:

ibuixa totes les forces existents descomponent el pes P
D
y
com la suma d’una component a l’eix X " P x i una altra
a l’eix Y " P y.
FR
N
m = 150 kg
F
Px m = 0,9
Py P
35°
x
9
FITXA 6

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
Identifica per semblança de triangles on és l’angle a als triangles que t’apareixen i troba el valor de ;Px; i ;Py;
amb els teus coneixements sobre sinus i cosinus d’un angle:
;Px;
sin a = & ;Px; = ;P;  sin a = m  g  sin a = 150 kg  9,8 m/s2  sin 35° = 843,2 N
;P;
;Py;
cos a = & ;Py; = ;P;  cos a = m  g  cos a = 150 kg  9,8 m/s2  cos 35° = 1204,2 N
;P;
Comprova que ;P; = m  g coincideix amb ;P;= ;Px;2 + ;Py;2 :
;P; = m  g = 150 kg  9,8 m/s2 = 1470 N
;P;= ;Px;2 + ;Py;2 = ;843,2;2 + ;1204,2;2 = 1470 N
Calcula el valor de la normal aplicant la segona llei de Newton a l’eix Y:

FTotal eix Y = m  ay & N - Py = 0 & N = Py = 1204,2 N
ay = 0, perquè a l’eix Y no hi ha moviment.
Conegut el valor de la normal, troba el valor de la força de fregament.

FR = m ? N = 0,9 ? 1204,2 N = 1083,8 N
Aplica la segona llei de Newton a l’eix X i aïlla el valor del mòdul de la força amb què el motor del cotxe ha d’estirar.
FTotal eix X = m ? a x
F + Px - FR = m ? a x & F = FR - Px + m ? a = 1083,8 N - 843,2 N + 150 kg ? 3 m/s 2 = 690,6 N
b) Primer, amb els teus coneixements de trigonometria, troba l’espai que recorre.
h h 20 m
sin a = &s= = = 34,9 m
s sin a sin 35°
s
h
Ara, amb els teus coneixements de cinemàtica, calcula la velocitat amb què arriba a l’arbre.
v 2 - v 20 = 2 ? a ? s & v = 2? a? s = 2 ? 3 m/s 2 ? 34,9 m = 14,47 m/s

v0 = 0, perquè parteix del repòs.
c) Resol: FTotal eix X = m ? a x .

Ara F = 0:
Px - FR 843,2 N - 1083,8 N
Px - FR = m ? a x & a x = = 1 0!
m 150 kg
Que resulti una acceleració negativa significa, en aquest cas, que no lliscaria; no es mouria, ja que, de les dues forces
que ara hi ha en la direcció del moviment (eix X), cadascuna en un sentit, la força que el frena (FR = 1083,8 N)
és més gran que la que l’impulsa cap endavant (Px = 843,2 N), i això no pot passar. És a dir, la força de fregament iguala Px,
per la qual cosa no es mou. La força de fregament no pot ser més gran que Px.
9
EXPERIÈNCIES
DINÀMICA
L’acceleració de la gravetat i la massa
Material
OBJECTIU
• Una bola metàl·lica
Comprovar que dos cossos • Una bola de paper
de diferent massa estan sotmesos • Dues capses de llumins
a la mateixa acceleració
de la gravetat • Un full de paper
• Una carpeta
PROCEDIMENT
1. Deixa caure, des de la mateixa altura i simultàniament, una bola

1
metàl·lica i un tros de paper. Quin arriba primer a terra?
2. Introdueix la bola metàl·lica en una capsa de llumins i la de paper,

a l’altra. Ara, deixa-les caure simultàniament des de la mateixa altura.
Quina arriba primer a terra?
3. Agafa la carpeta i el full de papel, cadascun en una mà i a la mateixa

altura. Deixa’ls caure simultàniament a terra i observa quin hi arriba
2
primer. Anota-ho.
4. El fregament amb l’aire fa que el paper i la carpeta no arribin alhora

a terra. Per evitar aquesta situació, col·loca la carpeta sobre el full
i deixa-ho caure. Ara, arriben alhora a terra?
Pot ser que creguis que la carpeta empeny el full i per això arriben
alhora a terra. Ara, posa el full sobre la carpeta i, un altre cop, deixa’ls
caure. Ara, la carpeta no empeny el full. Quin arriba primer a terra? 3
Efectivament, els cossos cauen amb la mateixa acceleració,

independentment de la seva massa. Aquesta afirmació es verifica
quan el fregament que exerceix l’aire en la caiguda s’iguala
(com en el cas de la bola metàl·lica i el paper, en què els objectes
s’introdueixen en capses iguals) o no afecta els objectes
(com en el cas de la carpeta i el full, en què la carpeta evita
4
el fregament al full en caure primer).
QÜESTIONS
1 Què vol dir que els cossos cauen amb la mateixa acceleració independentment de la seva massa?
2 Per què creus que ha estat difícil verificar la hipòtesi enunciada a l’activitat anterior?
9
EXPERIÈNCIES
DINÀMICA
Mesura de la component paral·lela del pes
Material
OBJECTIU
• Un carret amb pesos • Un gat
Determinar la component paral·lela • Un dinamòmetre • Nous
del pes d’un cos en un pla inclinat • Un guia • Un regle
• Dos peus • Llapis i fulls
PROCEDIMENT
Quan s’estudia la dinàmica d’un cos sobre un pla inclinat, convé descompondre el pes del cos en dues forces perpendiculars,
una de les quals paral·lela a la direcció del pla i l’altra perpendicular. En aquesta pràctica, estudiarem com varia la component
paral·lela del pes quan augmenta l’angle d’inclinació del pla.
1.
Col·loca el carret penjat del dinamòmetre paral·lel
al pla inclinat com mostra el dibuix. Així, la mesura
del dinamòmetre correspon a la component paral·lela
del pes.
2.
Ajusta els pesos sobre el carret perquè el rang de forces
del dinamòmetre inclogui el pes total del carret.
3.
Pren la primera mesura amb el pla horitzontal. Com que
el dinamòmetre no es tensa, la component paral·lela
és zero.
4.
Ara, amb el gat eleva un extrem del pla i, cada cert interval, a
pren la mesura del dinamòmetre. Escriu els resultats
en una taula.
Altura (cm) Força (N)
Representa en paper mil·limetrat els valors de la força enfront de l’altura. Quina corba resulta?
La força és proporcional a l’altura i aquesta es relaciona amb l’angle d’inclinació mitjançant la funció sinus. Així, es conclou
que la component paral·lela del pes creix amb el sinus de l’angle.
9 AVALUACIÓ
PROVA B
Nom: Curs: Data:
1 Per què no es desintegren els nuclis atòmics si la càrrega de les partícules que els formen és positiva i han de tendir
a repel·lir-se?
2 Dibuixa un esquema de les forces que actuen sobre un cos de 1 000 kg situat al punt mitjà entre la Terra i la Lluna
i calcula el valor de la força resultant.
Dades: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg-2; MT = 5,97 ? 1024 kg; ML = 7,35 ? 1022 kg; distància des del centre de la Terra
fins al de la Lluna d = 3,84 ? 108 m
3 Un bloc de 0,2 kg es deixa lliscar per un pla inclinat que forma un angle de 30º amb l’horitzontal. El coeficient
de fregament és 0,2. Dibuixa en un esquema totes les forces que actuen sobre el bloc durant el descens i indica
el valor de cadascuna. Amb quina acceleració descendeix el bloc?
Dada: g = 9,8 m ? s-2
4 Un cos A de massa 7 kg és arrossegat sobre una taula

A
horitzontal gràcies al cos enllaçat B de massa 2 kg que penja
verticalment segons es veu al diagrama. Entre el cos A
i la taula, el coeficient de fregament és 0,15.
B
a) Fes l’esquema de les forces que actuen sobre les masses.
b) Calcula l’acceleració del sistema.
c) Troba la tensió de la corda.
5 Un projectil de 17,5 g de massa es mou amb una velocitat de 225 m/s. Seguidament, impacta contra un bloc en repòs
de 2,34 kg i s’hi incrusta.
a) Quina serà la velocitat del conjunt bloc-projectil després del xoc?
b) Quina distància recorrerà el conjunt en 5 s?
9 AVALUACIÓ
PROVA A
Nom: Curs: Data:
1 Respon raonadament les preguntes següents:

a) La força de fregament màxima entre un bloc i el terra és de 5 N. Quant valdrà la força de fregament quan sobre el cos
apliquem una força de 3 N? Quina força hem d’aplicar al bloc perquè es comenci a moure?
b) Quin tipus de moviment descriu un objecte sobre el qual no actua cap força? Explica en què et bases.
2 A quina distància del centre de la Terra és el punt, entre la Terra i la Lluna, en què la força gravitatòria és nul·la?
Daes: MT = 5,97 ? 1024 kg; ML = 7,35 ? 1022 kg; distància des del centre de la Terra fins al de la Lluna d = 3,84 ? 108 m
3 Un bloc de 500 kg ascendeix a velocitat constant per un pla inclinat de pendent 30°, arrossegat per una força T, paral·lela
al pendent. El coeficient de fregament entre el bloc i el pla és 0,2. Fes un esquema de les forces que actuen sobre el bloc
i calcula la força T.
4 Les dues masses de la figura són iguals i de 20 kg cadascuna. A

El coeficient de fregament és de 0,2.
a) Fes l’esquema de les forces que actuen sobre les masses.
B
b) Calcula l’acceleració del sistema.
c) Quina és la tensió de la corda?
30°
5 Una bola de billar està en repòs. Una altra bola igual la colpeja horitzontalment a la velocitat de 2 m/s. Després del xoc,
l’una surt disparada amb una velocitat d’1 m/s i formant un angle de 30° amb l’horitzontal. Amb quina velocitat i angle,
respecte de l’horitzontal, surt disparada l’altra bola després de l’impacte?
9 ESTÀNDARDS D'APRENTATGE I SOLUCIONS
Activitats
Provaa B Prova A
B7–1. Identificar les forces que actuen B6–1.1. Representa totes les forces
sobre un cos. que actuen sobre un cos i n’obté
1, 2, 3 i 4 1, 2, 3 i 4
la resultant i extreu conseqüències
sobre el seu estat de moviment.
B7–8. Determinar i aplicar la llei de B7–8.1. Expressa la força de l’atracció

gravitació universal a l’estimació del pes gravitatòria entre dos cossos qualssevol,
dels cossos i a la interacció entre cossos conegudes les variables de què depèn, 2 2
celestes tenint en compte el seu caràcter i estableix com incideixen els canvis
vectorial. en aquestes sobre aquella.
B7–2. Resoldre situacions des d’un punt B7–2.2. Resol supostos en què apareguin
de vista dinàmic que involucren plans forces de fregament en plans horitzontals
inclinats i/o corrioles. o inclinats, aplicant les lleis de Newton.
B7–2.3. Relaciona el moviment 3i4 3i4
de diversos cossos units mitjançant cordes
tenses i corrioles amb les forces actuants
sobre cadascun dels cossos.
B7–4. Aplicar el principi de conservació B7–4.2. Explica el moviment

del moment lineal a sistemes de dos de dos cossos en casos pràctics, com
cossos i predir–ne el moviment a partir col·lisions i sistemes de propulsió, 5 5
de les condicions inicials. mitjançant el principi de conservació
del moment lineal.
PROVA B MT ? m ML ? m
FTotal = F T - F L = G ? 2
-G? 2
=
e o e o
d d
1 Els nuclis atòmics es veuen sotmesos a dos tipus de forces 2 2
significatives. D’una banda, forces electromagnètiques 4m
de repulsió per la càrrega positiva dels protons. Però = G? (M T - M L )
d2
aquesta repulsió es veu superada per la interacció forta,
que és atractiva, de més intensitat que l’electromagnètica N ? m2 4 ? 10 3 kg
a les distàncies de les partícules que integren el nucli. FTotal = 6,67 ? 10-11 ? (5,97 ? 10 24 kg - 7,35 ? 10 22 kg)
kg 2 (3,84 ? 10 8 m) 2
2 Com que la força gravitatòria és atractiva, l’esquema
FTotal = 10,67 N
de les forces que actuen sobre la massa de 1000 kg és:
La força resultant està dirigida cap a la Terra.
Terra
Lluna
FT FL 3 Totes les forces que actuen sobre el bloc que descendeix:
N
d
FR
L’objecte se situa a la mateixa distància de tots dos astres.
La força d’atracció de la Terra sobre la massa és més gran
que la de la Lluna. Per tant, la resultant de totes dues forces Px
està dirigida cap a la Terra.
Py
Prescindint del caràcter vectorial, calculem el mòdul
P
de la resultant: 30°
Calculem el valor de cada força: PROVA A

N = Py = m ? g ? cos 30° =
= 0,2 kg ? 9,8 m/s 2 ? 0,8660 = 1,697 N
1 a) Quan la força motora és de 3 N, la força de fregament
2 estàtic també ha de valer 3 N per equilibrar–la.
Px = 0,2 kg ? 9,8 m/s ? 0,5 = 0,98 N
Hauríem de vèncer el valor màxim de la força
FR = 0,2 ? 0,2 kg ? 9,8 m/s 2 ? 0,8660 = 0,339 N
de fregament estàtic; és a dir, hauríem d’aplicar una força
Per calcular l’acceleració del bloc, apliquem la segona llei més gran que 5 N.
de Newton.
b) Si sobre el cos no actua cap força, la seva acceleració
Px - F R = m ? a és nul·la, per la qual cosa descriurà un MRU, basant–nos
Px - FR 0,98 N - 0,339 N m en la segona llei de Newton.
a= = = 3,2 2
m 0,2 kg s
2 Aquest serà el punt en què la força gravitatòria de la Terra
4 a) Les forces que actuen sobre el sistema enllaçat són: s’anul·li amb la de la Lluna. Com que la massa de la Terra
és molt més gran que la de la Lluna, aquest punt ha de ser
N més a prop del satèl·lit en la línia que uneix tots dos centres.
T
Terra
FRA A d2x
T
x Lluna
PA B
PB
d
b) Per calcular l’acceleració del sistema, apliquem la segona

llei de Newton al sistema de les dues masses: Per anul·lar–se, les dues forces oposades han de tenir
el mateix mòdul. És a dir, s’ha de verificar que:
PB - FRA = (m A + mB) ? a
m B ? g - m ? m A ? g = (m A + m B ) ? a m ? MT m ? ML
FT = FL & G? =G?
x2 (d - x) 2
mB - m ? m A 2 kg - 0,15 ? 7 kg m
a= ?g= ? 9,8 2 MT ML
m A + mB 7 kg + 2 kg s ! =!
! m x d-x
a = 1,034 2 Operant amb les dades del problema, arribem a:
s
c) Calculem la tensió aplicant la segona llei de Newton ! MT
x=d?
a un sol cos: ! MT ! ML
PB - T = mB ? a & mB ? g - T = mB ? a
*
+ MT - MT
T = mB ? ( g - a) d? =d?
+ MT + ML - MT - ML
! x=
T = 2 kg ? (9,8 m/s 2 - 1,034 m/s 2) = 17,531 N + MT - MT
d? =d?
+ MT - ML - MT + ML
5 Com que el moviment es produeix en una sola dimensió,
podem prescindir de notació vectorial:
*
+ 5,97 ? 10 24 kg
3,84 ? 10 8 m ?
a) Aplicant la conservació del moment lineal a aquest xoc: + 5,97 ? 10 24 kg + 7,35 ? 10 22 kg
pinicial = p final x=
m p ? v p + m b ? v b = (m p + m b ) ? v f + 5,97 ? 10 24 kg
3,84 ? 108 m ?
Substituint els valors numèrics del problema i aïllant + 5,97 ? 10 24 kg - 7,35 ? 10 22 kg
la velocitat final del conjunt bloc-projectil:
x=*
3,37 . 108 m
mp ? vp + mb ? vb 4,29 ? 108 m
vf =
mp + mb
0,0175 kg ? 225 m/s + 2,34 kg ? 0 m/s m
vf = = 1,67
0,0175 kg + 2,34 kg s
En el sentit de la velocitat de la bala.
b) El conjunt es mou ara amb la velocitat constant calculada
a l’apartat anterior;. Per tant, en t = 5 s, recorrerà:
x (t) = x 0 + v ? t = 0 m + 1,67 m/s ? 5 s = 8,35 m
3 Representant les forces que actuen sobre el bloc: c) Apliquem la segona llei de Newton a una de les masses
aïllades:
N v
PB - T = mB ? a & mB ? g - T = mB ? a
T = mB ? g - mB ? a = mB ? ( g - a)
T
T = 20 kg ? (9,8 m/s 2 - 1,6 m/s 2) = 164 N
Px
5 Com que el moment lineal és una magnitud vectorial,
la seva conservació s’ha de produir tant en la component
FR horitzontal (px), com vertical (py). Plantegem les equacions
Py de conservació del moment en tots dos eixos:
P vl2 = 1 m/s
30°
1 vl1 = 2 m/s 2
Perquè ascendeixi amb velocitat constant, la resultant 30°
de totes les forces que actuen sobre el bloc ha de ser nul·la.
a=? vl1 = ?
El moviment es desenvolupa en la component X paral·lela
al pla; per tant:
T - FR - Px = 0 Eix x:
T = FR + Px = m ? m ? g ? cos 30° + m ? g ? sin 30°
v1 = vl1 ? cos a + vl2 ? cos 30°
T = FR + Px = m ? g ? (m ? cos 30° + sin 30° )
Eix y:
T = 500 kg ? 9,8 m/s 2 ? (0,2 ? 0,8660 + 0,5)
T = 3299 N 0 = -vl1 ? sin a + vl?
2 sin 30°
En totes dues equacions s’han simplificat les masses.

4 a) Les forces que actuen sobre les masses enllaçades són: Substituint valors numèrics, obtenim el sistema d’equacions
NA següent:
3
2 = vl1 ? cos a +
T
* 2
1
0 = -vl1 ? sin a +
2
P xA
T
Resolent el sistema obtenim a = 23° 47l 38m
F RA i vl1 = 1,24 m/s.
P yA
PA
PB
30°
Hem suposat que el sistema es desplaça cap a la dreta.

Si en calcular l’acceleració ens sortís negativa, hauríem
de resituar les forces i tornar a fer els càlculs.
b) Per calcular l’acceleració, apliquem al sistema la segona
llei de Newton. Les forces que actuen al llarg de la corda
són:
PB - T + T - FRA - PxA = (m A + mB) ? a
PB - FRA - PxA
a= ?g
m A + mB
mB - m ? m A ? cos 30° - m A ? sin 30°
a= ?g
m A + mB
Com que mA = mB = m, aleshores:

m - m ? m ? cos 30° - m ? sin 30°
a= ?g
2m
m (1 - m ? cos 30° - sin 30°)
a= ?g
2m
1 - 0,2 ? 0,8660 - 0,5 m m
a= ? 9,8 2 = 1,6 2
2 s s
Efectivament, el sistema es mou cap a la dreta
amb una acceleració d’1,60 m/s2.
Nom: Curs: Data:
Sistemes de referència no inercials i lleis de Newton

Les lleis de Newton només són vàlides per a sistemes ció és subministrada per la força resultant per la com-
de referència incercials. Quan l’acceleració d’un objec- ponent horitzontal de la tensió de la corda.
te es mesura en relació a un sistema de referència que, En el sistema del vagó, el llum està en repòs i, per tant,
al seu torn, accelera respecte d’un sistema inercial, la no té acceleració. Això s’explica perquè la component
força resultant no és igual al producte de la massa de horitzontal de la tensió equilibra la força fictícia,
l’objecte per la seva acceleració. -m ? a, observada sobre tots els objectes del vagó.
En alguns casos, un objecte pot estar en repòs en rela- Podem pensar en un altre sistema no inercial, una pla-
ció a un sistema no inercial tot i que al seu damunt taforma giratòria. Cada punt de la plataforma es mou
actuï una força no equilibrada. En altres casos, sobre en un cercle i, per tant, posseeix acceleració centrípe-
l’objecte no actua cap força, però està accelerat resta. Un bloc en repòs està subjectat al piu central amb
pecte del sistema. una corda.
Però, fins i tot en aquests sistemes de referència acce- Segons un observador inercial, el bloc es mou amb
lerats, podem aplicar les lleis de Newton si hi intro- velocitat v i està accelerat cap al centre del cercle amb
duïm les forces d’inèrcia que depenguin de l’accelera- una acceleració centrípeta v 2/r, que és subministrada
ció del sistema de referència. per la força no equilibrada per la tensió de la corda, T.
Aquestes forces no són exercides per un agent; són Tanmateix, per a un observador a la plataforma, el
simples ficcions introduïdes perquè l’equació fona- bloc està en repòs i no accelera. Per poder utilitzar la
mental de la dinàmica o segona llei de Newton, segona llei de Newton, ha d’introduir una força fictí-
F = m ? a, sigui vàlida quan l’acceleració a es mesuri en cia de magnitud m ? v2/r que actuï radialment cap a
relació a un sistema no inercial. Tanmateix, en els sis- fora, equilibrant la tensió de la corda.
temes no intercials semblen tan reals com la resta.
A l’observador situat sobre la plataforma, la força fic-
La força inercial més coneguda és la força centrífuga tícia cap a fora o força centrífuga li sembla completa-
que apareix en els sistemes rotatoris. ment real. Si vol mantenir-se en repòs a la plataforma,
[…] ha d’exercir una força sobre el sòl que equilibri la
Considerem, per exemple, un llum que penja d’una força centrífuga que també actuï sobre ell.
corda des del sostre d’un vagó. La descripció de l’ac- a) b)
celeració del llum i les forces que hi actuen al damunt
des dels sistemes de referència inercial i no inercial es Observador m ? v2
~ ? ur
poden veure a la imatge. T ~ r
m T m
a
a) b)
Observador
T T
a -m? a
a
Física. Volum I. Tipler
m? g m? g
Observador
Observador
La component vertical de la tensió de la corda és igual

al pes del llum per a cada observador. En el sistema
inercial de la via, el llum s’accelera. Aquesta accelera-
PROVA 1
Nom: Curs: Data:
1 Alguns autors anomenen les forces inercials (anomenades forces fictícies en el text) pseudoforces. Et sembla que pot ser
un nom adient? Per què hi ha la diferenciació d’aquest tipus de forces respecte de les estudiades en la unitat?
2 En el text es diu: «En el sistema inercial de la via, el llum s’accelera». Estàs completament d’acord amb aquesta
observació? És a dir, les vies, i per tant la Terra, són un sistema inercial?
3 En l’últim paràgraf, es diu que, perquè l’observador no inercial es mantingui en repòs, ha d’exercir sobre el sòl una força
que equilibri la força centrífuga a què està sotmès i no sortir disparat de la plataforma. A quina força s’està referint
el text? En la unitat, has estudiat que aquesta força que manté la persona a la plataforma pot ser de dos tipus;
de quin es tracta en aquest cas?
4 En el cas del llum que penja del sostre en el text, suposa que l’acceleració cap endavant del tren és g
(del mateix valor que l’acceleració de la gravetat). L’observador no inercial que és dins el vagó quin angle veuria
que forma amb la vertical?
5 Per grups, penseu i, posteriorment, exposeu a classe altres sistemes no inercials quotidians que existeixin
i les conseqüències que tenen per a la vida diària.
Activitats de la
Competències
Criteri Estàndards d’aprenentatge prova per
que s’avaluen
competències

Comunicació com escrita, la llengua castellana
1i5
lingüística i, si és el cas, la llengua cooficial
de la comunitat autònoma.
B1–1. Reconèixer i utilitzar les B1–1.1. Aplica habilitats necessàries

estratègies bàsiques de l’activitat per a la investigació científica,
científica com: plantejar problemes, plantejant preguntes, identificant
formular hipòtesis, proposar problemes, recollint dades, dissenyant
models, elaborar estratègies de estratègies de resolució de problemes
resolució de problemes i dissenys tot utilitzant models i lleis, revisant el
Competència
experimentals i anàlisis procés i n’obté conclusions.
matemàtica
dels resultats.
i competències
2, 3 i 4
bàsiques en B6–1. Distingir entre sistemes B6–1.1. Analitza el moviment d’un cos
ciència i de referència inercials i no inercials. en situacions quotidianes raonant
tecnologia si el sistema de referència triat
és inercial o no inercial.
B7–1. Identificar les forces que B7–1.1. Representa totes les forces
actuen sobre un cos. que actuen sobre un cos i obté
la resultant i extreu conseqüències
Exercir la ciutadania democràtica, S’estableix un treball cooperatiu

Competències des d’una perspectiva global, en equip i es respecten les opinions
5
socials i cíviques i adquirir una consciència cívica d’altres grups.
responsable.
Comprendre els elements i Analitza la importància i la necessitat

procediments fonamentals de la de la investigació científica.
investigació i dels mètodes
Aprendre
científics. Conèixer i valorar de 2, 5
a aprendre
forma crítica la contribució de la
ciència i la tecnologia al canvi
de les condicions de vida.
1 El nom pot ser adient (hi ha qui cosidera que no són 3 Es refereix a la força de fregament de la persona
forces pròpiament) perquè coneixem els efectes amb la plataforma, que compensi la força centrífuga
i l’origen de totes les forces estudiades en la unitat, a què està sotmesa.
però no en el cas de les forces no inercials. Es tractaria d’una força de fregament estàtic, perquè, en
principi, està en repòs respecte del sòl de la plataforma.
2 Parlant de forma rigorosa, la Terra no seria un sistema de Si la velocitat de rotació augmenta prou perquè la força
referència incercial, perquè té dos tipus d’acceleració centrífuga venci la força de fregament, la persona serà
centrípeta: les causades pels moviments de rotació expulsada cap a fora de la plataforma.
sobre l’eix i el de translació al voltant del Sol. Però
s’ha mesurat i comprovat que són molt petites i,
en la majoria dels experiments, es poden obviar i
considerar la Terra un sistema de referència en repòs.
4 Segons l’esquema:
El llum està sotmès a dues acceleracions. La no inercial
del sistema ( g) i la de la gravetat ( g).
Per tant, podem calcular de la manera següent l’angle
que forma amb l’horitzontal:
g
tg a = = 1 & a = 45°
g
g a g
a g
5 Exemples de sistemes no inercials poden ser:

• Viatjar en un ascensor amb moviment accelerat.
Això provocarà que el nostre pes aparent sigui diferent
del real per l’acceleració de l’ascensor.
• Curses de fómula 1 en què, per la gran velocitat
amb què s’agafen els revolts, les forces centrífugues
que apareixen són diverses vegades la de la gravetat.
Això fa que els pilots hagin d’estar en molt bona forma
física i tenir els músculs del coll molt desenvolupats
per no patir lesions cervicals.
Guió i recursos
de la unitat 10
10
PRESENTACIÓ
DINÀMICA
PRESENTACIÓ
La dinàmica es fonamenta en les lleis de Newton, conegudes • La dinàmica pròpia del moviment circular provocat
ja per l’alumne. En la unitat anterior, se’n va estudiar per una força centrípeta de naturaleses diferents.
la classificació en forces a distància i de contacte. • La dinàmica de planetes i satèl·lits sota l’acció de la força
Es van recordar conceptes com el d’equilibri, quantitat de la gravetat.
de moviment i impuls.
Després d’estudiar la dinàmica dels moviments sota gravetat,
Ara, en aquesta unitat, s’apliquen tots aquests conceptes al final de la unitat s’introdueix el concepte de força central,
en determinades situacions que mereixen un estudi propi: en què s’inclou el tractament de la força de Coulomb i alguns
• Les forces elàstiques que corresponen a una molla exercicis d’equilibri.
i la força recuperadora d’un pèndol que són la causa
del moviment harmònic i simple.
Força restauradora:
Moviment
Dinàmica • Llei de Hooke
harmònic i simple
• Pèndol
Força centrípeta:
• Tensió
Moviment
• Fregament
circular
• Gravitatòria
• Elèctrica
Cinemàtica planetària:
Moviment
• Lleis de Kepler
planetari
• Moment angular, L = r # (m ? v )
Dinàmica planetària:
• De Kepler a Newton
• Gravetat terrestre
• Força pes
• Satèl·lits
Forces • Semblances i diferències entre forces

centrals • Càrregues elèctriques suspeses
10
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 1
FORCES RECUPERADORES
Un bloc de massa m = 125 g està unit a l’extrem lliure d’una molla horitzontal fixa a la paret de constant elàstica
k = 0,5 N ? m-1. Si en l’instant inicial la molla està sense deformar i el bloc es mou comprimint–la amb una velocitat
de 5 p cm ? s-1, calcula:
a) El període i l’amplitud del moviment harmònic simple que fa el bloc.
b) La força que efectua la molla sobre el bloc en l’instant de màxima compressió.
a) El període es pot calcular amb l’expressió:

m 0,125 kg
T = 2p ? = 2p ? = p s . 3,14 s
k 0,5 N/m
L’amplitud s’aconsegueix amb l’expressió de la velocitat màxima. Que es correspon amb la velocitat al punt d’equilibri
(molla sense deformar).
k m m 0,125 kg p
vmàx = A ? v = A ? & A = vmàx ? = 0,05 p ? = m . 7,85 cm
m k s 0,5 N/m 40
b) La màxima compressió es correspon amb l’acceleració màxima del MHS.

k p N p
F = m ? amàx = m ? A ? v 2 = m ? A ? = m ? 0,5 = N . 0,036 N
m 40 m 80
ACTIVITATS
1 Una molla penja del sostre. De l’extrem de la molla 4 Troba la longitud d’un pèndol amb període 7 s
penja una massa m desconguda i l’oscil·lació en un lloc on el valor de l’acceleració de la gravetat
del sistema té una freqüència de 5 Hz. En afegir–hi és g = 9,8 m/s2.
una massa de 30 g, la freqüència d’oscil·lació Solució: 12,164 m
del sistema canvia a 2 Hz. Calcula el valor de la massa
m i la constant elàstica de la molla k. 5 El mateix pèndol de l’activitat 4 es porta a la Lluna,
Solució: 5,7 g; 5,64 N/m on la gravetat és la sisena part. Quin període té ara
el pèndol?
2 Una molla penja en vertical i s’allarga 2 mm quan Solució: 17,15 s
de l’extrem inferior es penja un bloc de massa 100 kg.
Es desplaça aquest cos cap avall estirant la molla 6 Un pèndol de 85 cm de longitud té un període
i es deixa anar, de manera que el sistema comença
de 1,84 s. Quin és el valor de l’acceleració
a osci·llar. Calcula la constant recuperadora de la molla
de la gravetat en aquest lloc?
i el període del moviment.
Dada: g = 9,8 m/s2 Solució: 9,7 m/s2
Solució: 490 000 N/m; 3,75 s

7 Amb una maregassa forta, la proa d’un vaixell arriba
a oscil·lar amb una amplitud de 2 m i un període de 8 s.
3 Un objecte de 2 kg, unit a l’extrem d’una molla, oscil·la
Un mariner, amb 75 kg de massa, mesura el seu pes
harmònicament amb un període T = p s. Determina
en una bàscula a l’interior de la cabina a proa. Quines
la constant elàstica del ressort i el valor del període
mesures, màxima i mínima, del seu pes marcaria,
del seu moviment si:
en kg, la bàscula?
a) Se substitueix el ressort per un altre de constant
Solució: 112,8 kg i 37,2 kg
elàstica doble.
b) Se substitueix l’objecte per un altre de massa doble.
p
Solució: k = 8 N/m; a) s; b) 2 ? p s
2
10
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 2
MOVIMENT CIRCULAR
Un ciclista fa voltes a un circuit circular de 20 m de radi. La massa conjunta del ciclista i la bicicleta és de 80 kg.
Si la velocitat del ciclista és de 54 km/h:
a) Calcula la força centrípeta que actua sobre ciclista i bicicleta.
b) Si en acabar la prova, el ciclista frena durant el transcurs d’una volta,
quina és la força tangencial que sofreix durant la frenada?
a)
Si el ciclista es mou amb mòdul de la velocitat constant, l’única força
que actua sobre ell és la força centrípeta, radial i cap al centre
del velòdrom.
En aquesta direcció, el sistema de forces estableix que:
FC = m  a FC
L ’acceleració en un moviment circular uniforme és el quadrat

de la velocitat, v = 15 m/s, dividit pel radi del moviment. Així doncs: aC
2 2
v (15 m/s)
FC = m ? = 80 kg ? = 900 N
R 20 m
b) El ciclista frena de manera que, partint de la velocitat v0 = 15 m/s, arriba al repòs, vF = 0 m/s, en el transcurs
d’una volta:
s = 2 ? p ? R = 2  3,14  20 m = 125,6 m
Per tant:
vF2 - v 02 0 2 - (15 m/s) 2
vF2 - v 20 = 2 ? a T ? s & a T = = = 0,895 m/s 2
2? s 2 ? 125,6 m
La força tangencial, que s’encarrega de minvar la velocitat segons marca l’acceleració tangencial, és:
FT = m  aT = 80 kg  0,895 m/s2 = 71,6 N
La seva direcció coincideix en cada instant amb la direcció de la velocitat; el seu sentit és oposat.
ACTIVITATS
1 Una força centrípeta de 100 N està actuant sobre un 4 Una roda accelera passant de 0 a 10 rad/s en un temps
cos de massa de 0,5 kg que gira a velocitat constant de 5 s. Calcula la força total que, 3 s després que s’hagi
en una circumferència de radi 30 cm. A quina velocitat iniciat el moviment, actua sobre un objecte de 100 g
gira el cos? situat sobre la roda a 20 cm de l’eix de gir.
Solució: 7,75 m/s Solució: 0,72 N
2 La força centrípeta que actua sobre la Terra 5 Quant de temps triga a fer una volta un cos
és l’atracció gravitatòria que sofreix per la presència de 3 kg que gira a velocitat angular constant
del Sol. La massa de la Terra és de 5,97  1024 kg en una circumferència de 40 cm de radi sotmesa
i la massa del Sol és d’1,99  1030 kg. Suposant a l’acció d’una força centrípeta de 100 N?
que la trajectòria és circular i sabent que la Terra triga Solució: 0,69 s
365,25 dies a completar una volta, calcula la distància
entre el Sol i la Terra.
Dada: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg-2
Solució: 1,50 ? 1011 m
3 Un cos de 0,5 kg fa 5 voltes per minut. La distància

al centre és de 20 m. Calcula la força centrípeta
que el fa girar.
Solució: 2,74 N
10
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 3
GRAVITACIÓ
Un ressort elàstic és a l’espai a una distància de 100 km del centre d’un planeta de 1020 kg de massa. Calcula
l’allargament que tindrà, si a l’extrem es col·loca una massa de 5 kg i la constant d’elasticitat és de 20 N/cm.
Compara aquest allargament amb el que tindria el mateix ressort sota l’acció del pes de la mateixa massa
a la superfície de la Terra.
Dades: g = 9,8 m/s2; G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg-2
L’allargament d’un ressort està directament relacionat amb la força que s’hi aplica.
En aquest problema, la força sobre el ressort és el pes d’un cos de 5 kg sotmès a la força de la gravetat d’un planeta
de 1020 kg de massa a una distància de 100 km.
Mplaneta ? m N ? m 10 20 kg ? 5 kg
F=G? 2
= 6,67  10-11 ? = 3,335 N
d kg 2 (105 ) 2 m 2
Com que la força s’aplica de manera que la longitud de la molla augmenta, la llei de Hooke afirma que la força aplicada
sobre un ressort és directament proporcional a aquest augment de longitud del ressort.
F 3,335 N
F = k ? Dl & Dl = = = 0,17 cm
k 20 N/cm
En cas que el ressort fos a la Terra, la força que exerceix sobre el pes d’una massa de 5 kg és:
P = m  g = 5 kg  9,8 m/s2 = 49 N
Aquesta força sobre el ressort genera un allargament Dl’, que verifica:
P 49 N
P = k  Dl’ & Dl' = = = 2,45 cm
k 20 N/cm
L’allargament que sofreix a la Terra és 14,4 vegades més gran (2,45/0,17) i coincideix amb la proporció de les forces
gravitatòries que sofreix la mateixa massa als dos planetes.
ACTIVITATS
1 Calcula la diferència de pes que es produeix 4 Quan estan situades a 5 cm de distància, dues masses
en una persona de 70 kg de massa, segons si se situa iguals s’atrauen amb una força de 10-10 N. Quin és
a nivell del mar o al cim de l’Everest. el valor de cadascuna de les masses?
Dades: radi de la Terra: 6370 km; altura de l’Everest: Dada: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg-2
8848 m; g = 9,8 m/s2 Solució: 61 g
Solució: 1,90 N
5 Quan s’hi aplica una força de 20 N, la longitud
2 A quina distància s’han de trobar dos asteroides d’una molla passa a ser de 25 cm. Si la força aplicada
de masses 1010 i 1015 kg, respectivament, perquè és de 30 N, la longitud és de 30 cm.
l’atracció gravitatòria entre ells sigui de 100 N? a) Calcula la constant d’elasticitat del ressort.
Dada: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg-2 b) Calcula la longitud del ressort en absència de forces
Solució: 2583 km aplicades.
Solució: a) 2 N/cm; b) 15 cm
3 El Sol està situat a 150 milions de quilòmetres
de la Terra. La massa de la Terra és de 6  1024 kg
i la massa del Sol és 332 950 vegades la de la Terra.
Calcula la força d’atracció gravitatòria entre tots dos.
Dada: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg-2
Solució: 3,55  1022 N
10
MÉS PROBLEMES
FITXA 1
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
A Santander (on el valor exacte de la gravetat és g = 9,804 974 m/s2), un rellotger construeix un rellotge de pèndol.
La longitud del pèndol és L = 993,451 6 mm, perquè al llarg d’un dia (43 200 oscil·lacions completes del pèndol) l’error
sigui al voltant de la mil·lèsima de segon:
a) Calcula el període del pèndol, a Santander, amb una precisió de 7 xifres decimals.
b) Calcula quin error, absolut i relatiu, acumula al llarg d’un dia.
c) El rellotge el compra el gerent d’un hotel al port de Somosierra a 1 444 m d’altitud per decorar el restaurant.
Allà, el valor exacte de la gravetat és g = 9,798 926 m/s2. Calcula, fins a la mil·lèsima de precisió, quants segons
endarrereix el rellotge al llarg d’un dia.
Nota: Els valors de gravetat oferts són valors empírics en aquells llocs, que formen part de la xarxa bàsica de
calibració gravimètrica de l’Instituto Geográfico Nacional.
a) Calcula el període, substituint i operant a l’expressió:

L 0,993 4516 m
T = 2p ? = 2p ? = 2,000 000 0 s
g 9,804 974 m/s 2
b) Per completar un dia, el pèndol del rellotge ha d’oscil·lar 43 200 vegades:
L 0,993 4516 m
t = 1 dia (al rellotge) = 43 200 ? T = 43 200 ? 2 p ? = 86 400 p ? = 86 400,00125 s
g 9,804 974 m/s 2
Un dia són 24 hores: t0 = 1 dia = 24 h = 24 ? 3 600 s = 86 400 s
L’error absolut: Dt = t - t0 = 86 400,001 25 s - 86 400 s = 0,001 25 s.
Dt 0,001 25 s
L’error relatiu: er = = = 1,447 ? 10-8.
t0 86 400 s
c) En canviar la latitud o l’altitud, canvia la gravetat. En aquest cas, canvien totes dues i el canvi és notable:
L 0,993 4516 m
Tl = 2 p ? = 2p ? = 2,000 617 1 s
gl 9,798 926 m/s 2
Per completar un dia, el pèndol del rellotge ha d’oscil·lar 43 200 vegades:
tl = 1 dia (al rellotge) = 43 200 ? Tl = 43 200 ? 2,000 617 1 s = 86 426,661 s

El rellotge endarrereix: Dt = t - t0 = 86 426,661 s - 86 400 s = 26,661 s.
Un rellotger artesà com el de l’exemple ha de construir el pèndol de manera que se’n pugui modificar el centre de gravetat
segons calgui. Així, la longitud del pèndol, en proporció al valor de la gravetat local, pot marcar les pulsacions amb prou
precisió perquè no hi calguin retocs durant anys.
PROBLEMES PROPOSATS
1 Dos pèndols de longitud igual es col·loquen un a la Terra i l’altre en un planeta on el valor de la gravetat és 9 cops
més intens que a la Terra. Si a la Terra el període del pèndol és de 6 segons, quin període té a l’altre planeta?
10
MÉS PROBLEMES
FITXA 1
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
2 Una partícula de massa m llisca per l’acció de la gravetat sense fregament r

a l’interior d’un tub de secció circular i radi r. Demostra que el moviment
de la partícula, a prop del punt més baix, té les mateixes característiques a
que les d’un pèndol de longitud r.
m
3 Una molla està unida a un cos. S’allarga la molla i es deixa lliure. El sistema comença a oscil·lar. Calcula el període,
l’amplitud i la màxima velocitat del cos si:
a) La massa del cos és 2 kg, la constant recuperadora de la molla és 5 000 N/m i la molla s’allarga 10 cm.
b) La massa del cos és 3 kg, la constant recuperadora de lla molla és 600 N/m i la molla s’allarga 8 cm.
10
MÉS PROBLEMES
FITXA 1
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
4 En les llargues estades a l’Estació Espacial Internacional (ISS), els tripulants fan controls rutinaris de la seva massa
corporal. Per fer–ho en absència de la gravetat, s’utilitza un oscil·lador elàstic en què es mesura el període
de l’oscil·lació. Tenint en compte que la massa del sistema en què cal seure té una massa de 25 kg, la molla
té una constant elàstica de de 10 000 N/m i el període mitjà per a un tripulant és 0,631 s, calcula’n la massa.
5 Un cos de massa 2 kg s’enganxa a una molla que penja en vertical. La molla s’estira 10 cm per l’acció del pes del cos.
Després, se separa de la posició d’equilibri i se la deixa oscil·lar. Calcula la freqüència i el període de les oscil·lacions.
Dada: g = 9,8 m/s2
6 Un objecte oscil·la amb una amplitud de 6 cm unit a una molla horitzontal de constant 2 000 N/m. La velocitat màxima
és 2,20 m/s. Calcula:
a) La massa de l’objecte.
b) El període del moviment.
10
MÉS PROBLEMES
FITXA 2
FORCES EN MOVIMENT CIRCULAR

Nom: Curs: Data:
EXEMPLES
La Terra gira al voltant del Sol en una òrbita aproximadament circular i amb una velocitat que podem considerar
constant. Si la distància Terra‑Sol és d’aproximadament 150 milions de quilòmetres i la massa de la Terra
és 5,97  1024 kg, calcula la força amb què el Sol atrau la Terra.
Dada: 1 any = 365 dies
En el supòsit del problema, el moviment de la Terra al voltant del Sol és circular i l’única component no nul·la
de l’acceleració és la component normal:
aN = v2  R
Com que la Terra triga 365 dies (que són 31 536 000 segons) a fer una volta, la seva velocitat angular és:
1 volta 2 p rad
v= = = 1,99 ? 10-7 rad/s
any 3,1536 ? 10 7 s
A més, és a 150 000 000 km del Sol. Per tant:
aN = v2  R = (1,99  10-7)2 (rad/s)2  1,5 ? 1011 m = 5,95 ? 10-3 m/s2
La força que exerceix el Sol sobre la Terra ha de ser igual al producte de la massa per l’accleració:
F = MT  a = 5,97  1024 kg  5,95  10-3 m/s2 = 3,55  1022 N
Aquest problema també es pot resoldre utilitzant la llei de gravitació universal un cop coneguda la constant
de la gravitació universal i la massa del Sol.
PROBLEMES PROPOSATS
7 En Tomàs és a la platja amb una galleda plena d’aigua i tracta de fer-la girar en un pla vertical sense que en caigui l’aigua.
Si el pes de la galleda és de 3 kg i la distància de l’espatlla a la galleda és de 80 cm, quina és la velocitat angular mínima
amb què en Tomàs ha de fer girar la galleda perquè no en caigui l’aigua?
Dada: g = 9,8 m/s2
T
P
10
MÉS PROBLEMES
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
8 Quina força tangencial ha d’aplicar un nen sobre una pedra de 0,5 kg que, lligada a una corda de 40 cm i repenjada
sobre una taula horitzontal, parteix del repòs i aconsegueix una velocitat angular de 3 rad/s en un temps de 2 s?
Quin serà, en aquest moment, la força total aplicada?
9 Un cotxe entra en un revolt de radi 20 m a 100 km/h i pretén mantenir la velocitat constant. Calcula quin ha de ser
el coeficient de fregament perquè el cotxe no derrapi i surti de la carretera.
Dada: g = 9,8 m/s2
10
MÉS PROBLEMES
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
10 Una pedra de 0,5 kg està lligada a un cable d’1 m fixat al sostre. Si està girant amb una velocitat de 2 m/s:
Dada: g = 9,8 m/s2
a) Quin angle ha de formar el cable amb la vertical? Dibuixa la situació descrita a l’enunciat.
b) Quina és la tensió del cable?
10
MÉS PROBLEMES
FITXA 3
LLEIS DE KEPLER
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
La distància mitjana de Júpiter al Sol és de 5,20 UA, en què 1 UA és la distància mitjana de la Terra al Sol. Quin és,
en anys, el període orbital de Júpiter?
Segons la tercera llei de Kepler, el quadrat del període és proporcional al cub de la distància mitjana al Sol
per a tots els planetes del sistema solar.
Si TT i rT són el període orbital i la distància mitjana de la Terra, i TJ y rJ el període orbital i la distància mitjana de Júpiter,
s’ha de complir que:
3
T 2J T 2T rJ 3 5,20 UA
= 3 & TJ = TT ? e o = 1 any ? e o = 11,86 anys
r 3J rT rT 1 UA
PROBLEMES PROPOSATS
11 S’acaba de descobrir un asteroide amb un període orbital de 3,5 anys. Quina és la seva distància mitjana al Sol?
12 Un planeta es mou al voltant de la seva estrella amb moment angular constant. Quan el planeta és al periheli, la velocitat
lineal és de 5 ? 104 m/s i a una distància de 1015 m de l’estrella. El radi orbital augmenta fins a 2,2 ? 1015 m a l’afeli. Quina
és la velocitat en aquesta posició?
13 Calcula la massa de la Terra a partir de les dades orbitals de la Lluna: període 27,3 dies; radi mitjà 3,84 ? 108 m.
Dada: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg-1
10
MÉS PROBLEMES
FITXA 3
LLEIS DE KEPLER
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
14 Dos planetes orbiten al voltant d’una estrella amb una massa molt més gran m1
que qualsevol dels dos planetes. El primer té una òrbita circular de radi, rp,
m2
igual a 1014 m, i orbita amb velocitat constant de manera que el període,
T1, és de 2 anys. El segon té una òrbita el·líptica amb la distància
més propera a l’estrella, rp, és 1014 m, i la més allunyada, ra, és 2,4 ? 1014 m.
Vegeu la figura. ra rp
A P
a) Quin és el període orbital del segon planeta? Estrella
b) Quina proporció hi ha entre la velocitat del segon planeta entre el punt A
i el punt P?
a)
b)
10
MÉS PROBLEMES
FITXA 4
CAMP GRAVITATORI
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Calcula el valor de l’acceleració de la gravetat, g, a la superfície de la Terra, g0, i a una distància del centre de la Terra
igual al doble del radi terrestre, g1.
Dades: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg-1; MT = 5,97 ? 1024 kg; RT = 6,37 ? 106 m
L’expressió de l’acceleració de la gravetat s’extreu de la fórmula de la força pes en comparar–la amb la de la força
de gravitació de Newton:
MT ? m MT
P = FG & m ? g = G ? & g = G? 2
r2 r
En què r és la distància al centre de masses, al centre de la Terra, que, per a punts pròxims a la superfície terrestre,
es pot escriure r = RT + h, en què h és l‘altura sobre la superfície terrestre:
MT
g = G?
(R T + h) 2
Si h = 0 (a la superfície de la Terra):
MT -11 N ? m
2
5,97 ? 10 24 kg N
g0 = G ? = 6 , 67 ? 10 ? = 9,813
(R T + 0 ) 2
kg 2 6
(6,37 ? 10 m) 2
kg
És un nombre conegut, però ara sabem que no és constant, que depèn de h. El resultat no considera que la Terra gira
sobre si mateixa, ni la latitud o l’altitud de la posició en què es mesura la gravetat. Cada punt a la superfície del planeta
té el seu propi valor de gravetat.
Si h = RT (a una distància el doble del radi terrestre):
MT MT MT 1 MT 1 1 N N
g1 = G ? = G? = G? = ? G ? 2 = ? g 0 = ? 9,813 = 2,453
(R T + R T) 2
(2 R T) 2 2
4 ? RT 4 RT 4 4 kg kg
Si pugem a una altura sobre la Terra igual al radi de la Terra, la gravetat es divideix per 4.
PROBLEMES PROPOSATS
15 Calcula el mòdul de l’acceleració de la gravetat al punt més alt on pots ser sobre la superfície de la Terra, al cim
de l’Everest, a 8 848 m d’altura.
16 Fes el mateix si pugem una altura h quatre vegades el radi de la Terra.

10
MÉS PROBLEMES
FITXA 4
CAMP GRAVITATORI
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
17 Calcula el pes d’un cos amb una massa m = 70 kg situada a les posicions en què anteriorment hem trobat el mòdul
de g.
Un satèl·lit geoestacionari o sincrònic amb la Terra és el que,

mentre recorre la seva òrbita (que s’anomena òrbita
geoestacionària), sempre té a sota el mateix punt de la Terra.
Aquesta òrbita és al plan que conté l’equador terrestre.
Un satèl·lit artificial d’aquestes característiques té
la peculiaritat que, observat des d’un punt fix de la Terra,
sembla immòbil al cel (per això el nom de geoestacionari),
per la qual cosa és especialment útil com a satèl·lit
de comunicacions (televisió, telefonia…), meteorològic, etc.
18 Respon les preguntes següents sobre un satèl·lit geoestacionari.

a) Quin període ha de tenir?
b) A quina altura és la seva òrbita sobre la superfície terrestre?
c) Quina velocitat lineal té en la seva òrbita?
b) Quina velocitat angular té en la seva òrbita?
Dades: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg-1; MT = 5,97 ? 1024 kg; RT = 6,37 ? 106 m; 1 dia sideral = 23 h 56 min 4 s.
a)
b)
10
MÉS PROBLEMES
FITXA 4
CAMP GRAVITATORI
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
c)
d)
10
MÉS PROBLEMES
FITXA 4
CAMP GRAVITATORI
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Calcula el valor de la massa de la Terra, MT, a partir de les dades astronòmiques de l’òrbita de la Lluna.
= 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg-1; període d’orbitació, T = 27 dies 7 hores 43,1 min;
Dades: G
radi de l’òrbita, r = 3,843 ? 108 m
La força centrípeta es correspon amb la força d’atracció gravitatòria:

v2 MT ? m v2 ? r
FC = FG & m ? = G? & M T =
r r2 G
Coneixem el radi de l’òrbita i el valor de la constant de gravitació. Hem de calcular la dada de la velocitat:
2p ? r
v=
T
Substituint a l’expressió anterior:
2
e o ?r
2p ? r
T 4 p2 ? r3
MT = = 2
G T ?G
Cal convertir la dada del període orbital a segons:
24 h 3600 s 3600 s 60 s
T = 27 dies + 7 hores + 43,1 min = 27 dies ? ? +7 h? + 43,1 min ? = 2 360 586 s
1 dia 1h 1h 1 min
4 p2 ? r3 4 p 2 ? (3,843 ? 108 m) 3
MT = = = 6,03 ? 1024 kg
T2 ? G 2 -11 N ? m2
(2 360 586 s) ? 6,67 ? 10
kg 2
El valor de la massa de la Terra és 5,97 ? 1024 kg; el valor calculat s’apropa al valor autèntic amb un error inferior a l’1 %.
PROBLEMES PROPOSATS
19 Segueix els passos de l’exemple i esbrina la massa de Júpiter conegut G i que un dels seus satèl·lits té un període
de 16,55 dies i un radi orbital de 1,9 ? 109 m.
Dada: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg-1
10
MÉS PROBLEMES
FITXA 4
CAMP GRAVITATORI
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
20 Amb les dades orbitals dels 8 planetes del sistema Planeta Radi orbital (m) Període orbital (dies)
solar, que es poden trobar a la taula, calcula el valor Mercuri 5,79 ? 10 10
88,0
promig de la massa del Sol.
Dada: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg-1 Venus 1,08 ? 1011 224,7
Terra 1,50 ? 10 11
365,25
Mart 2,28 ? 1011 687,0
Júpiter 7,79 ? 10 11
4331
Saturn 1,43 ? 1012 10 747
Urà 2,87 ? 1012 30 589
Neptú 4,50 ? 10 12
59 800
10
MÉS PROBLEMES
FITXA 5
EQUILIBRIS ENTRE FORCES ELÈCTRIQUES

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Tenim dos cossos de 250 g amb càrregues elèctriques iguals de 6 mC, suspesos
a = 30°
de dos fils de longitud 50 cm sota el camp de gravetat terrestre. Quin angle formen
els dos fils? L L
Seguim el diagrama de forces de la figura i, per la simetria del problema, n’hi ha prou a a
de resoldre l’equilibri en un dels dos cossos, per exmple el de la dreta. El vector pes T T
FE FE
és P = -m ? g j . El vector tensió és T = -T ? sin a i + T ? cos a j . I la força de repulsió
q ? ql
elèctrica és FE = k ? 2
i.
_ 2 L ? sin a i P P
Component a component, l’equilibri es dóna si:
q ? ql
F = Tx k? = T ? sin a
) E
P = Ty
& * _ 2 L ? sin a i
2
m ? g = T ? cos a
Substituint els valors coneguts, queda un sistema de dues equacions amb dues incògnites:
N ? m2 (6 ? 10-6 C) 2
9 ? 109 ? = T ? sin a 0,324 N = T ? sin 3 a
* C 2
(2 ? 0,50 m ? sin a) 2 & *
2,45 N = T ? cos a
0,25 kg ? 9,8 m/s 2 = T ? cos a
La solució al sistema d’equacions és: a = 29º 8’ 37” i T = 2,81 N. Per això l’angle que formen els dos fils és 58º 17’ 13”.
PROBLEMES PROPOSATS
21 Un cos de massa 1 g i amb càrrega elèctrica resta suspès en equilibri sobre un altre cos situat a una distància d’1 cm
per sota del primer. Si aquest cos té una càrrega de +2 mC, calcula el valor de la càrrega del primer.
Dades: k = 9 ? 109 N ? m2 ? C-2; g = 9,8 m/s2
10
FITXA 1
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
A Santander (on el valor exacte de la gravetat és g = 9,804 974 m/s2), un rellotger construeix un rellotge de pèndol.
La longitud del pèndol és L = 993,451 6 mm, perquè al llarg d’un dia (43 200 oscil·lacions completes del pèndol) l’error
sigui al voltant de la mil·lèsima de segon:
a) Calcula el període del pèndol, a Santander, amb una precisió de 7 xifres decimals.
b) Calcula quin error, absolut i relatiu, acumula al llarg d’un dia.
c) El rellotge el compra el gerent d’un hotel al port de Somosierra a 1 444 m d’altitud per decorar el restaurant.
Allà, el valor exacte de la gravetat és g = 9,798 926 m/s2. Calcula, fins a la mil·lèsima de precisió, quants segons
endarrereix el rellotge al llarg d’un dia.
Nota: Els valors de gravetat oferts són valors empírics en aquells llocs, que formen part de la xarxa bàsica de
calibració gravimètrica de l’Instituto Geográfico Nacional.
a) Calcula el període, substituint i operant a l’expressió:

L 0,993 4516 m
T = 2p ? = 2p ? = 2,000 000 0 s
g 9,804 974 m/s 2
b) Per completar un dia, el pèndol del rellotge ha d’oscil·lar 43 200 vegades:
L 0,993 4516 m
t = 1 dia (al rellotge) = 43 200 ? T = 43 200 ? 2 p ? = 86 400 p ? = 86 400,00125 s
g 9,804 974 m/s 2
L’error absolut: Dt = t - t0 = 86 400,001 25 s - 86 400 s = 0,001 25 s.
Dt 0,001 25 s
L’error relatiu: er = = = 1,447 ? 10-8.
t0 86 400 s
c) En canviar la latitud o l’altitud, canvia la gravetat. En aquest cas, canvien totes dues i el canvi és notable:
L 0,993 4516 m
Tl = 2 p ? = 2p ? = 2,000 617 1 s
gl 9,798 926 m/s 2
Per completar un dia, el pèndol del rellotge ha d’oscil·lar 43 200 vegades:
tl = 1 dia (al rellotge) = 43 200 ? Tl = 43 200 ? 2,000 617 1 s = 86 426,661 s

El rellotge endarrereix: Dt = t - t0 = 86 426,661 s - 86 400 s = 26,661 s.
Un rellotger artesà com el de l’exemple ha de construir el pèndol de manera que se’n pugui modificar el centre de gravetat
segons calgui. Així, la longitud del pèndol, en proporció al valor de la gravetat local, pot marcar les pulsacions amb prou
precisió perquè no hi calguin retocs durant anys.
PROBLEMES PROPOSATS
1 Dos pèndols de longitud igual es col·loquen un a la Terra i l’altre en un planeta on el valor de la gravetat és 9 cops
més intens que a la Terra. Si a la Terra el període del pèndol és de 6 segons, quin període té a l’altre planeta?
Tenint en compte que gP = 9 ? gT, substituint a l’expressió del període, ordenant l’expressió i comparant un període amb l’altre:
L
2p ?
L L gT TT 6s
TP = 2p ? = 2p ? = = = = 2s
gP 9 ? gT 3 3 3
10
FITXA 1
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
2 Una partícula de massa m llisca per l’acció de la gravetat sense fregament r

a l’interior d’un tub de secció circular i radi r. Demostra que el moviment
de la partícula, a prop del punt més baix, té les mateixes característiques a
que les d’un pèndol de longitud r.
m
La força del pes de m fa entrar en contacte la partícula amb la superficie del tub.
Aquesta superfície reacciona en la direcció normal amb una intensitat tal
que equilibra la component perpendicular del pes. Només queda senes equilibrar
P
la component tangent, que és la responsable del moviment de la partícula.
r
PT = -m ? g ? sin a
P = PT + PN = PT i + PN j & )
PN = -m ? g ? cos a
a
A prop del punt més baix, l’angle a és prou petit per considerar que a = sin a. N
Igualment, l’arc de circumferència, s, s’apropa a la corda que uneix la posició m
de la massa puntual amb el punt més baix del tub, x. Per això: PT
x g PN
PT = -m ? g ? sin a = - m ? g ? a = -m ? g ? = -m ? ? x
r r P
Resulta una força, F, oposada a l’elongació, x, i proporcional a aquesta amb el signe
negatiu. És la mateixa estructura que la força recuperadora que causa un moviment harmònic i simple, F = -m ? a = -m ? v2 ? x:
g g g
PT = F & - m ? ? x = -m ? v2 ? x & v2 = & v=
r r r
Comparant amb les característiques del pèndol, arribem a la mateixa expressió de la pulsació del moviment del pèndol. L’única
diferència és que la posició que correspon a la longitud del pèndol està ocupada pel radi del tub.
3 Una molla està unida a un cos. S’allarga la molla i es deixa lliure. El sistema comença a oscil·lar. Calcula el període,
l’amplitud i la màxima velocitat del cos si:
a) La massa del cos és 2 kg, la constant recuperadora de la molla és 5 000 N/m i la molla s’allarga 10 cm.
b) La massa del cos és 3 kg, la constant recuperadora de lla molla és 600 N/m i la molla s’allarga 8 cm.
Després d’estirar la molla i deixar lliure el cos, comença el moviment oscil·latori des del punt de màxima amplitud. Per això, la dada
de la molla allargada és sempre l’amplitud.
L’expressió que posa en relació les característiques dinàmiques del sistema amb els paràmetres cinemàtics del moviment harmònic
i simple és:
m
T = 2p ?
k
I la velocitat màxima:
k
vmàx = A ? v 2 = A ?
m
m 2 kg p k 5 000 N/m m
a) A = 10 cm = 0,1 m; T = 2p ? = 2p ? = s . 0,127 s; vmàx = A ? = 0,1 m ? = 250 .
k 5000 N/m 25 m 2 kg s
m 3 kg 2p k 600 N/m m
b) A = 8 cm = 0,08 m; T = 2p ? = 2p ? = s . 0,251 s; vmàx = A ? = 0,08 m ? = 16 .
k 600 N/m 10 m 3 kg s
10
FITXA 1
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
4 En les llargues estades a l’Estació Espacial Internacional (ISS), els tripulants fan controls rutinaris de la seva massa
corporal. Per fer–ho en absència de la gravetat, s’utilitza un oscil·lador elàstic en què es mesura el període
de l’oscil·lació. Tenint en compte que la massa del sistema en què cal seure té una massa de 25 kg, la molla
té una constant elàstica de de 10 000 N/m i el període mitjà per a un tripulant és 0,631 s, calcula’n la massa.
L’expressió que posa en relació la massa amb el període és:
m
T = 2p ?
k
Aïllant la massa:
T2 ? k T2 ? k (0,631 s) 2 ? 10 000 N/m
m = mS + m t = & mt = - mS = - 25 kg = 75,9 kg
4p 2 4p 2
4p 2
5 Un cos de massa 2 kg s’enganxa a una molla que penja en vertical. La molla s’estira 10 cm per l’acció del pes del cos.
Després, se separa de la posició d’equilibri i se la deixa oscil·lar. Calcula la freqüència i el període de les oscil·lacions.
Dada: g = 9,8 m/s2
S’aplica la llei de Hooke per calcular la constant recuperadora de la molla. En l’equilibri, la força recuperadora de la molla es dirigeix
cap amunt, mentre que el pes és cap avall i han de ser iguals en mòdul. Aïllem la constant recuperadora i substituïm els valors
coneguts:
m? g
P = FE & m ? g = k ? x & k =
x
Per calcular el període, utilitzem l’expressió habitual en què substituïm la constant elàstica, simplifiquem, substituïm i operem:
m m x 0,10 m
T = 2p ? = 2p ? = 2p ? = 2p ? = 0,634 s
k m? g g 9,8 m/s 2
x
La freqüència és l’invers del període; substituïm, ordenem i operem:
1 1 1 g 1 9,8 m/s 2
f= = = ? = ? = 1,58 Hz
T x 2p x 2p 0,10 m
2p ?
g
6 Un objecte oscil·la amb una amplitud de 6 cm unit a una molla horitzontal de constant 2 000 N/m. La velocitat màxima
és 2,20 m/s. Calcula:
a) La massa de l’objecte.
b) El període del moviment.
En l’oscil·lador harmònic del sistema massa‑molla, la pulsació és:
k k
v= & m=
m v2
La velocitat màxima en el moviment vibratori harmònic i simple és:
vmàx
vmàx = A ? v & v =
A
k k k ? A2 2 000 N/m ? (0,06 m) 2
a) Per calcular la massa: m = = = = = 1,49 m/s
v2 vmàx 2 2
vmàx (2,2 m/s) 2
d n
A
k ? A2
2
m vmàx A 0,06 m
b) Per calcular el període: T = 2p ? = 2p ? = 2p ? = 2p ? = 0,171 s
k k vmàx 2,2 m/s
10
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
EXEMPLES
La Terra gira al voltant del Sol en una òrbita aproximadament circular i amb una velocitat que podem considerar
constant. Si la distància Terra‑Sol és d’aproximadament 150 milions de quilòmetres i la massa de la Terra
és 5,97  1024 kg, calcula la força amb què el Sol atrau la Terra.
Dada: 1 any = 365 dies
En el supòsit del problema, el moviment de la Terra al voltant del Sol és circular i l’única component no nul·la
de l’acceleració és la component normal:
aN = v2  R
Com que la Terra triga 365 dies (que són 31 536 000 segons) a fer una volta, la seva velocitat angular és:
1 volta 2 p rad
v= = = 1,99 ? 10-7 rad/s
any 3,1536 ? 10 7 s
A més, és a 150 000 000 km del Sol. Per tant:
aN = v2  R = (1,99  10-7)2 (rad/s)2  1,5 ? 1011 m = 5,95 ? 10-3 m/s2
La força que exerceix el Sol sobre la Terra ha de ser igual al producte de la massa per l’accleració:
F = MT  a = 5,97  1024 kg  5,95  10-3 m/s2 = 3,55  1022 N
Aquest problema també es pot resoldre utilitzant la llei de gravitació universal un cop coneguda la constant
de la gravitació universal i la massa del Sol.
PROBLEMES PROPOSATS
7 En Tomàs és a la platja amb una galleda plena d’aigua i tracta de fer-la girar en un pla vertical sense que en caigui l’aigua.
Si el pes de la galleda és de 3 kg i la distància de l’espatlla a la galleda és de 80 cm, quina és la velocitat angular mínima
amb què en Tomàs ha de fer girar la galleda perquè no en caigui l’aigua?
Dada: g = 9,8 m/s2
Les forces que actuen sobre la galleda són el pes i la tensió que aplica el braç.
La galleda es mou amb moviment circular uniforme, així que té una acceleració T
radial cap a l’espatlla en qualsevol de les posicions. En el punt més alt, quan p
la velocitat de gir és la més petita possible, la tensió del braç és nul·la. En aquest
moment, l’equació dinàmica del sistema (massa per acceleració igual a suma
de forces) té només component vertical:
m  a = m  g & v2  R = g
Per tant:
g
v= = 3,5 rad/s
R
En Tomàs ha de girar la galleda amb una velocitat angular mínima de 0,56 voltes
per segon.
10
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
8 Quina força tangencial ha d’aplicar un nen sobre una pedra de 0,5 kg que, lligada a una corda de 40 cm i repenjada
sobre una taula horitzontal, parteix del repòs i aconsegueix una velocitat angular de 3 rad/s en un temps de 2 s?
El moviment de la pedra és circular uniformement accelerat amb acceleració angular:

Dv 3 rad/s
a= = = 1,5 rad/s
Dt 2s
L’acceleració tangencial es relaciona amb l’acceleració angular mitjançant el radi, i la força tangencial, amb l’acceleració mitjançant
la massa segons:
FT = m  aT = m  a  R = 0,5 kg  1,5 rad/s2  0,4 m = 0,3 N
Quin serà, en aquest moment, la força total aplicada?

A més, sobre la pedra actua la tensió en sentit normal al moviment. Aquesta tensió iguala a l’equació dinàmica a la massa
per la component normal de l’acceleració: m  aN = T.
Com que en un moviment circular l’acceleració normal és:
aN = v2  R
es té:
T = m  aN = m  v2  R = 0,5 kg  32 (rad/s)2  0,4 m = 1,8 N
El mòdul de força total aplicada F es calcula tenint en compte les dues contribucions perpendiculars, FT i T:
F= F 2T + T 2 = 0,3 2 + 1,8 2 = 1,82 N
9 Un cotxe entra en un revolt de radi 20 m a 100 km/h i pretén mantenir la velocitat constant. Calcula quin ha de ser
el coeficient de fregament perquè el cotxe no derrapi i surti de la carretera.
Dada: g = 9,8 m/s2
!
Un mòbil amb moviment circular uniforme amb radi de 20 m i velocitat lineal de 100 km/h = 27,7 m/s està sotmès a una acceleració
normal igual a:
!2
v2 27, 7 m 2 /s 2
aN = = = 38,59 m/s 2
R 20 m
Si el cotxe manté el moviment circular és perquè hi ha una força, en aquest cas, de fregament, amb direcció radial i sentit cap a dins
que iguali el producte de massa per acceleració en l’equació dinàmica.
m  aN = FR
Si el revolt no està peraltat, la normal coincideix amb el pes, i es té:
m  aN = m  m  g
Per tant, el coeficient de fregament ha de ser:
aN 38,59 m/s 2
m= = = 3,94
g 9,8 m/s 2
Es demana un fregamant excessiu entre roda i carretera. A aquesta velocitat, és probable que el cotxe derrapi. Potser s’imposen
altres solucions, com ara reduir la velocitat permesa o peraltar el revolt.
10
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
10 Una pedra de 0,5 kg està lligada a un cable d’1 m fixat al sostre. Si està girant amb una velocitat de 2 m/s:
Dada: g = 9,8 m/s2
a) Quin angle ha de formar el cable amb la vertical? Dibuixa la situació descrita a l’enunciat.
W
T
ur
W
uz
W W
P
Sobre la pedra actuen el pes i la tensió de la corda:

P = m ? g ? uz
T = -T ? sin a ? ur - T ? cos a ? u z
Com que la pedra segueix un moviment circular, té una acceleració normal:
v2 v2
aN - ? ur = - ? ur
R l ? sin a
En un sistema accelerat, la suma de les forces externes ha de ser igual al producte de la massa per l’acceleració:
m? a = P + T
Que component a component es tradueix:
v2
-m ? = -T ? sin a; 0 = m ? g - T ? cos a
l ? sin a
Convé escriure aquesta última equació com:

-m  g = -T  cos a
Perquè la divisió entre les equacions de les dues components resulti una equació senzilla per a l’angle del fil amb la vertical:
sin a v2
= & v 2 ? cos a = g ? l ? sin 2 a = g ? l ? (1 - cos 2 a)
cos a g ? l ? sin a
g ? l ? cos 2 a + v 2 ? cos a - g ? l = 0 & 9,8 m/s 2 ? 1 m ? cos 2 a + 2 2 ? cos a - 9,8 m/s 2 ? 1 m = 0
De les dues solucions, 0,8165 i -1,2247, es descarta la que no correspon a un cosinus, i resulta a = arccos 0,8165 = 35° 15’ 40”.
b) Quina és la tensió del cable?

La tensió es pot calcular amb qualsevol component de l’equació de la dinàmica del sistema:
m? g 0,5 kg ? 9,8 m/s 2
0 = m  g - T  cos a & T = = = 6N
cos a 0,8165
10
FITXA 3
LLEIS DE KEPLER
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
La distància mitjana de Júpiter al Sol és de 5,20 UA, en què 1 UA és la distància mitjana de la Terra al Sol. Quin és,
en anys, el període orbital de Júpiter?
Segons la tercera llei de Kepler, el quadrat del període és proporcional al cub de la distància mitjana al Sol
per a tots els planetes del sistema solar.
Si TT i rT són el període orbital i la distància mitjana de la Terra, i TJ y rJ el període orbital i la distància mitjana de Júpiter,
3
T 2J T 2T rJ 3 5,20 UA
= 3 & TJ = TT ? e o = 1 any ? e o = 11,86 anys
r 3J rT rT 1 UA
PROBLEMES PROPOSATS
11 S’acaba de descobrir un asteroide amb un període orbital de 3,5 anys. Quina és la seva distància mitjana al Sol?
Segons la tercera llei de Kepler, el quadrat del període és proporcional al cub de la distància mitjana al Sol per a tots els cossos
que tenen el centre gravitatori al Sol.
Si TT i rT són el període orbital i la distància mitjana de la Terra, i Ta i ra, el període orbital i la distància mitjana de l’asteroide,
2
T a2 T 2T 3 Ta 2 3 3,5 anys
= 3 & ra = rT ? e o = 1 UA ? e o = 2,3 UA
3
ra rT TT 1 any
12 Un planeta es mou al voltant de la seva estrella amb moment angular constant. Quan el planeta és al periheli, la velocitat
lineal és de 5 ? 104 m/s i a una distància de 1015 m de l’estrella. El radi orbital augmenta fins a 2,2 ? 1015 m a l’afeli. Quina
és la velocitat en aquesta posició?
Com que el planeta està sotmès a una força central, conserva el moment angular, que no canvia amb el temps, i per tant:
rp ? m ? sin a p
L = ra ? m ? v a ? sin a a = rp ? m ? vp ? sin a p & va = ? vp
ra ? m ? sin a a
El radi vector i la tangent formen un angle recte als vèrtexs més grans de l’el·lipse. Per això, si ap = aa = 90º, aleshores,
sin ap = sin aa = 1.
Substituïm i operem:
1015 m ? 1 $
va = ? 5 ? 10 4 m/s = 2, 27 ? 10 4 m/s
2,2 ? 1015 m ? 1
13 Calcula la massa de la Terra a partir de les dades orbitals de la Lluna: període 27,3 dies; radi mitjà 3,84 ? 108 m.
Dada: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg-1
S’iguala la força centrípeta amb la força de la gravetat:
v2 M?m v2 ? r
FC = FG ? vp ? sin a p & m ? = G? & M=
r r2 G
Tenint en compte que la velocitat a l’òrbita, suposat MCU, és:

2
2p ? r
e o ?r
2p ? r T 4p 2 ? r 3 4p 2 ? (3,84 ? 10 8 m) 3
v= & M= = = = 6 ? 1024 m
T G G ? T2 N ? m2 s 2
6,67 ? 10-11 2
? e 27,3 dies ? 86 400 o
kg dia
10
FITXA 3
LLEIS DE KEPLER
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
14 Dos planetes orbiten al voltant d’una estrella amb una massa molt més gran m1
que qualsevol dels dos planetes. El primer té una òrbita circular de radi, rp,
m2
igual a 1014 m, i orbita amb velocitat constant de manera que el període,
T1, és de 2 anys. El segon té una òrbita el·líptica amb la distància
més propera a l’estrella, rp, és 1014 m, i la més allunyada, ra, és 2,4 ? 1014 m.
Vegeu la figura. ra rp
A P
a) Quin és el període orbital del segon planeta? Estrella
b) Quina proporció hi ha entre la velocitat del segon planeta entre el punt A
i el punt P?
a) Segons la tercera llei de Kepler, el quadrat del període és proporcional al cub

de la distància mitjana a l’estrella per a tots els planetes del mateix sistema.
Per al primer planeta, la distància mitjana a l’estrella coincideix amb el radi de la seva òrbita, perquè aquesta és circular,
a1 = 1014 m, i el seu període T1 = 2 anys. Per al segon planeta, la distància mitjana és el semieix més gran de l’el·lipse,
ra + rp 2,4 ? 1014 m + 1014 m
a2 = = = 1,7 ? 1014 m, i el seu període T2, la incògnita demanada.
2 2
3
T12 T 22 a2 3 1,7 $ 1014 m
= 3 & T2 = T1 ? e o = 2 anys ? f p = 4,43 anys
a13
a2 a1 14
10 m
b) Com que el planeta està sotmès a una força central, conserva el moment angular, que no canvia amb el temps, i per tant:
va rp ? m ? sin a p
L = ra ? m ? v a ? sin a a = rp ? m ? vp ? sin a p & =
vp ra ? m ? sin a a
El radi vector i la tangent formen un angle recte als vèrtexs més grans de l’el·lipse. Per això, si ap = aa = 90º, aleshores,
sin ap = sin aa = 1.
Substituïm i operem:
va 1014 m ? 1 5
= =
vp 2,4 $ 1014 m ? 1 12
10
FITXA 4
CAMP GRAVITATORI
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Calcula el valor de l’acceleració de la gravetat, g, a la superfície de la Terra, g0, i a una distància del centre de la Terra
igual al doble del radi terrestre, g1.
L’expressió de l’acceleració de la gravetat s’extreu de la fórmula de la força pes en comparar–la amb la de la força
de gravitació de Newton:
MT ? m MT
P = FG & m ? g = G ? & g = G? 2
r2 r
En què r és la distància al centre de masses, al centre de la Terra, que, per a punts pròxims a la superfície terrestre,
es pot escriure r = RT + h, en què h és l‘altura sobre la superfície terrestre:
MT
g = G?
(R T + h) 2
Si h = 0 (a la superfície de la Terra):
MT -11 N ? m
2
5,97 ? 10 24 kg N
g0 = G ? = 6 , 67 ? 10 ? = 9,813
(R T + 0 ) 2
kg 2 6
(6,37 ? 10 m) 2
kg
És un nombre conegut, però ara sabem que no és constant, que depèn de h. El resultat no considera que la Terra gira
sobre si mateixa, ni la latitud o l’altitud de la posició en què es mesura la gravetat. Cada punt a la superfície del planeta
té el seu propi valor de gravetat.
Si h = RT (a una distància el doble del radi terrestre):
g1 = G ? = G? = G? = ? G ? 2 = ? g 0 = ? 9,813 = 2,453
(R T + R T) 2
(2 R T) 2 2
4 ? RT 4 RT 4 4 kg kg
Si pugem a una altura sobre la Terra igual al radi de la Terra, la gravetat es divideix per 4.
PROBLEMES PROPOSATS
15 Calcula el mòdul de l’acceleració de la gravetat al punt més alt on pots ser sobre la superfície de la Terra, al cim
de l’Everest, a 8 848 m d’altura.
Si h = 8 848 m (al cim de l’Everest):
MT N ? m2 5,97 ? 10 24 kg N
gE = G ? = 6,67 ? 10-11 ? = 9,786
(R T + h) 2
kg 2
(6,37 $ 10 6 m + 8848 m) 2 kg
Podem considerar que g = constant = 9,8 m/s2 quan h és molt més petit que RT, és a dir, que l’aproximació feta fins ara és bona.
El valor de g comença a variar de forma apreciable quan h val alguns centenars de quilòmetres. Per exemple, als 170 km d’altura,
el valor de g és per sota del 95 % del valor de la gravetat a la superfície.
16 Fes el mateix si pugem una altura h quatre vegades el radi de la Terra.

Si h = 4 ? RT (a una altura quatre vegades el radi terrestre):
g2 = G ? = G? = G? = ?G? 2 = ? g0 = ? 9,813 = 0,393
(R T + 4 R T) 2 (5 R T) 2 25 ? R 2T 25 RT 25 25 kg kg
Si pugem a aquesta altura sobre la Terra, la gravetat es divideix per 25.
10
FITXA 4
CAMP GRAVITATORI
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
17 Calcula el pes d’un cos amb una massa m = 70 kg situada a les posicions en què anteriorment hem trobat el mòdul
de g.
Per al càlcul del pes, disposem de les dades que ens cal, perquè n’hi ha prou de multiplicar massa i acceleració de la gravetat:
• Si h = 0 (a la superfície de la Terra):
N
P0 = m ? g 0 = 70 kg ? 9,813 = 687 N
kg
• Si h = 8 848 m (al cim de l’Everest):
N
PE = m ? gE = 70 kg ? 9,786 = 685 N
kg
• Si h = RT (a una altura igual al radi terrestre):
N
P1 = m ? g1 = 70 kg ? 2,453 = 172 N
kg
• Si h = 4 RT (a una altura igual a quatre radis terrestres):
N
P2 = m ? g 2 = 70 kg ? 0,393 = 27,5 N
kg
Un satèl·lit geoestacionari o sincrònic amb la Terra és el que,

mentre recorre la seva òrbita (que s’anomena òrbita
geoestacionària), sempre té a sota el mateix punt de la Terra.
Aquesta òrbita és al plan que conté l’equador terrestre.
Un satèl·lit artificial d’aquestes característiques té
la peculiaritat que, observat des d’un punt fix de la Terra,
sembla immòbil al cel (per això el nom de geoestacionari),
per la qual cosa és especialment útil com a satèl·lit
de comunicacions (televisió, telefonia…), meteorològic, etc.
18 Respon les preguntes següents sobre un satèl·lit geoestacionari.

a) Quin període ha de tenir?
b) A quina altura és la seva òrbita sobre la superfície terrestre?
c) Quina velocitat lineal té en la seva òrbita?
b) Quina velocitat angular té en la seva òrbita?
Dades: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg-1; MT = 5,97 ? 1024 kg; RT = 6,37 ? 106 m; 1 dia sideral = 23 h 56 min 4 s.
a) Un observador sobre la superfície observa que el satèl·lit sempre se situa al mateix lloc de l’esfera celeste. Això és perquè triguen
el mateix temps a girar al voltant de l’eix de rotació de la Terra. És a dir, un dia sideral.
3600 s 60 s
T = 23 hores + 56 min + 4 s = 23 h ? + 56 min ? + 4 s = 86 164 s
1h 1 min
b) La força centrípeta es correspon amb la força d’atracció gravitatòria:
v2 MT ? m MT
FC = FG & m ? = G? & v2 = G ?
r r2 r
La velocitat del satèl·lit serà l’espai recorregut al llarg de l’òrbita dividit entre el temps emprat a recórrer l’òrbita.
2p ? r
v=
T
10
FITXA 4
CAMP GRAVITATORI
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
Substituïm, ordenem i aïllem el radi de l’òrbita:

2
e o = G?
2p ? r MT 4p 2 ? r 2 MT
& = G?
T r T2 r
T2 ? M T 3 T2 ? M T
r3 = G ? & r= G?
4p 2 4 p2
Com que l’altura de l’òrbita es mesura des de la superfície terrestre, r = RT + h:
3 T2 ? M T
RT + h = G?
4p 2
3 T2 ? M T
h= G? - RT
4p 2
3 N ? m 2 (86 164 s) 2 ? 5,97 ? 10 24 kg

h= 6,67 ? 10-11 ? - 6,37 ? 10 6 m = 3,58 ? 107 m
kg 2 4p 2
c) La velocitat lineal del satèl·lit serà l’espai recorregut al llarg de l’òrbita dividit entre el temps emprat a recórrer l’òrbita.
2p ? r 2p ? (R T + h) 2p ? (6,37 ? 10 6 m + 3,58 ? 10 7 m) m
v= = = = 3074
T T 86 164 s s
Convertint a quilòmetres per hora:
m 1 km 3600 s km
v = 3074 ? ? = 11 065
s 1000 m 1h h
d) La velocitat angular del satèl·lit es calcula a partir del període i és independent del radi de l’òrbita.
2p 2p 2p rad
v= = = = 7,29 ? 10-5
T T 86 164 s s
Convertint a revolucions per minut:
rad 1 rev 60 s
v = 7,29 ? 10-5 ? ? = 6,7 ? 10-5 rpm
s 2p rad 1 min
10
FITXA 4
CAMP GRAVITATORI
Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Calcula el valor de la massa de la Terra, MT, a partir de les dades astronòmiques de l’òrbita de la Lluna.
= 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg-1; període d’orbitació, T = 27 dies 7 hores 43,1 min;
Dades: G
radi de l’òrbita, r = 3,843 ? 108 m
La força centrípeta es correspon amb la força d’atracció gravitatòria:

v2 MT ? m v2 ? r
FC = FG & m ? = G? & MT =
r r 2
G
Coneixem el radi de l’òrbita i el valor de la constant de gravitació. Hem de calcular la dada de la velocitat:
2p ? r
v=
T
Substituint a l’expressió anterior:
2
e o ?r
2p ? r
T 4 p2 ? r3
MT = = 2
G T ?G
24 h 3600 s 3600 s 60 s
T = 27 dies + 7 hores + 43,1 min = 27 dies ? ? +7 h? + 43,1 min ? = 2 360 586 s
1 dia 1h 1h 1 min
4 p2 ? r3 4 p 2 ? (3,843 ? 108 m) 3
MT = = = 6,03 ? 1024 kg
T2 ? G 2 -11 N ? m2
(2 360 586 s) ? 6,67 ? 10
kg 2
El valor de la massa de la Terra és 5,97 ? 1024 kg; el valor calculat s’apropa al valor autèntic amb un error inferior a l’1 %.
PROBLEMES PROPOSATS
19 Segueix els passos de l’exemple i esbrina la massa de Júpiter conegut G i que un dels seus satèl·lits té un període
de 16,55 dies i un radi orbital de 1,9 ? 109 m.
Dada: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg-1
A l’expressió de la massa de l’astre central coneixem el radi orbital, r, i el període:
4p 2 ? r 3
MJ =
T2 ? G
24 h 3 600 s
T = 16,55 dies = 16,55 dies ? ? = 1429 920 s
1 dia 1h
4p 2 ? r 3 4p 2 ? (1,9 ? 10 9 m) 3
MJ = = = 1,99 ? 1027 kg
T2 ? G N ? m2
(1429 920 s) 2 ? 6,67 ? 10-11
kg 2
El valor de la massa de Júpiter és 1,899 ? 1027 kg; el valor calculat s’apropa al valor autèntic amb un error inferior al 5 %.
10
FITXA 4
CAMP GRAVITATORI
Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
20 Amb les dades orbitals dels 8 planetes del sistema Planeta Radi orbital (m) Període orbital (dies)
solar, que es poden trobar a la taula, calcula el valor
promig de la massa del Sol. Mercuri 5,79 ? 1010 88,0
Dada: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg-1 Venus 1,08 ? 10 11
224,7
Cal convertir la dada del període orbital a segons.
Terra 1,50 ? 1011 365,25
En cada cas, s’han d’utilitzar els factors de conversió,
1 dia = 24 hores i 1 h = 3 600 s. La taula quedarà Mart 2,28 ? 10 11
687,0
com la que es mostra a sota. I amb aquestes dades
Júpiter 7,79 ? 1011 4331
se substitueix a l’expressió:
4p 2 ? r 3 Saturn 1,43 ? 10 12
10 747
M Sol =
T2 ? G Urà 2,87 ? 10 12
30 589
Els resultats del càlcul s’afegeixen a l’última columna
Neptú 4,50 ? 1012 59 800
de la taula de sota.
Planeta Radi orbital (m) Període orbital (s) Massa del Sol (kg)
Mercuri 5,79 ? 1010 7,60 ? 106 1,99 ? 1030
Venus 1,08 ? 1011 1,94 ? 107 1,98 ? 1030
Terra 1,50 ? 1011 3,16 ? 107 2,00 ? 1030
Mart 2,28 ? 1011 5,94 ? 107 1,99 ? 1030
Júpiter 7,79 ? 1011 3,74 ? 108 2,00 ? 1030
Saturn 1,43 ? 1012 9,29 ? 108 2,01 ? 1030
Urà 2,87 ? 1012 2,64 ? 109 2,01 ? 1030
Neptú 4,50 ? 1012 5,17 ? 109 2,02 ? 1030
Utilitzant els valors aconseguits de la massa del Sol a l’última columna, calculem el promig, que resulta:
(1,99 ? 10 30 + 1,98 ? 10 30 + 2,00 ? 10 30 + 1,99 ? 10 30 + 2,00 ? 10 30 + 2,01 ? 10 30 + 2,01 ? 10 30 + 2,02 ? 10 30) kg
M Sol = = 2,00 ? 1030 kg
8
El valor de la massa del Sol és 1,989 ? 1030 kg; el valor calculat s’apropa al valor autèntic amb un error inferior a l’1 %.
10
FITXA 5
EQUILIBRIS ENTRE FORCES ELÈCTRIQUES

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Tenim dos cossos de 250 g amb càrregues elèctriques iguals de 6 mC, suspesos
a = 30°
de dos fils de longitud 50 cm sota el camp de gravetat terrestre. Quin angle formen
els dos fils? L L
Seguim el diagrama de forces de la figura i, per la simetria del problema, n’hi ha prou a a
de resoldre l’equilibri en un dels dos cossos, per exmple el de la dreta. El vector pes T T
FE FE
és P = -m ? g j . El vector tensió és T = -T ? sin a i + T ? cos a j . I la força de repulsió
q ? ql
elèctrica és FE = k ? 2
i.
_ 2 L ? sin a i P P
Component a component, l’equilibri es dóna si:
q ? ql
FE = Tx k? = T ? sin a
)
P = Ty
& * _ 2 L ? sin a i
2
m ? g = T ? cos a
Substituint els valors coneguts, queda un sistema de dues equacions amb dues incògnites:
N ? m2 (6 ? 10-6 C) 2
9 ? 109 ? = T ? sin a 0,324 N = T ? sin 3 a
* C2 (2 ? 0,50 m ? sin a) 2 & *
2,45 N = T ? cos a
0,25 kg ? 9,8 m/s 2 = T ? cos a
La solució al sistema d’equacions és: a = 29º 8’ 37” i T = 2,81 N. Per això l’angle que formen els dos fils és 58º 17’ 13”.
PROBLEMES PROPOSATS
21 Un cos de massa 1 g i amb càrrega elèctrica resta suspès en equilibri sobre un altre cos situat a una distància d’1 cm
per sota del primer. Si aquest cos té una càrrega de +2 mC, calcula el valor de la càrrega del primer.
Dades: k = 9 ? 109 N ? m2 ? C-2; g = 9,8 m/s2
Perquè el cos mantingui la posició d’equilibri a l’aire hi ha d’haver equilibri entre la força gravitatòria que està dirigida cap avall
i la força elèctrica dirigida cap amunt. Això fa suposar que la càrrega elèctrica que busquem és del mateix signe, perquè així la força
és de repulsió. Els mòduls han de ser d’igual intensitat.
q ? ql
P = FE & m ? g = k ?
r2
m
m ? g ? r2
0,001 kg ? 9,8
s2
? (0,01 m) 2 !
ql = = = 5, 4 ? 10-11 C
k ?q N ? m 2
9 ? 10 9 ? 2 ? 10-6 C
C2
10
EXPERIÈNCIES
DINÀMICA
Determinació de la constant d’elasticitat d’un ressort
Material
OBJECTIU
• Una molla
Determinar la constant • Pesos de mida diferent
d’elasticitat d’una molla • Un cronòmetre
• Peus i nous de laboratori
• Paper i llapis per anotar les mesures
PROCEDIMENT
En deixar oscil·lar la molla amb una massa, mesurarem el període del moviment vibratori. Aquest període és funció de la massa
i de la constant elàstica. Per esbrinar el valor de la constant de la molla, s’aïlla aquesta incògnita.
m m
T = 2p ? & k = 4p 2 ? [1]
k T2
1. Utilitza els peus i les nous per penjar la molla com mostra la fotografia.
2. Penja de la molla, successivament, diferents peces. Podràs obsevar que,
com més gran és el valor del pes, més s’allarga la molla. Tria amb cura la mida
dels pesos de manera que la dilatació no sigui excessiva i la molla mantingui
un comportament elàstic.
3.
Estira una mica la molla. Allibera la massa perquè comenci la vibració.
4. Posa en marxa el cronòmetre quan, en oscil·lar, la massa se situï al punt
més alt. Deixa que completi 10 oscil·lacions i atura el cronòmetre.
5. Pren la lectura del cronòmetre i divideix–la entre 10. El resultat aconseguit
és el temps d’un sol període. Anota’l a la taula juntament amb el valor
de la massa.
6. Amb el valor de la massa i el període utilitza la fórmula [1] per calcular el valor
de la constant k per a aquest cas.
7. Repeteix des del punt 2 per a diferents valors de massa. Aconseguiràs diferents
valors del període. En calcular el valor de k, en cada cas, hauries d’aconseguir valors propers entre si.
Completa la taula anotant–hi masses, períodes i k.
8. Calcula el promig dels valors de la constant elàstica de la molla GkH.
Massa (kg)
Període (s)
k (N/m)
QÜESTIONS
1 Representa les dades en una gràfica massa‑període. Vigila amb les unitats; els pesos estan graduats en grams
(la seva magnitud és la massa). Els punts estan alineats?
2 Representa en una gràfica massa-T 2. Els punts haurien de sortir alineats. Calcula el pendent de la recta de regressió
que s’ajusta millor. Coincideix amb el valor de la constant elàstica calculada abans?
3 Repeteix els apartats anteriors emprant un full de càlcul per representar les dades obtingudes a la taula.
10
EXPERIÈNCIES
DINÀMICA
Pla inclinat i fregament
Material
OBJECTIU
• Un carretó • Un regle graduat
Determinar el coeficient • Una guia • Paper i llapis per anotar
de fregament estàtic entre les mesures
• Un gat
un carretó i una guia metàl·lica
• Peus i nous de laboratori
PROCEDIMENT
Per aconseguir que un cos en repòs sobre una superfície es comenci a moure, cal aplicar una força més gran que per mantenir–ne
l’estat de moviment. La força que mesura la resistència d’un cos a variar la situació de repòs és la força de fregament estàtic
i és directament proporcional a la normal. La constant de proporcionalitat és el coeficient de fregament estàtic:
FRe = me  N
En aquesta pràctica, calcularem el coeficient de fregament estàtic entre un cos, el carretó, i la guia metàl·lica de longitud l.
Per fer–ho:
1. Munta un extrem de la guia sobre el gat de manera
que es pugui elevar contínuament i de forma suau.
Aquest extrem es repenja sobre un regle graduat que permeti
llegir–ne l’altura. Quan la inclinació sigui suficient, el carretó
es mourà espontàniament. En aquest moment, la component Carretó
Guia
paral·lela del pes serà igual en mòdul i de sentit contrari
a la força de fregament estàtic.
FRe = m  g  sin a
me  m  g  cos a = m  g  sin a
sin a a
me = = tg a
cos a
Regle
2. Mesura l’altura de l’extrem de la guia: h.
3. Coneguda la longitud, es pot calcular el sinus de l’angle
d’inclinació i, per tant, l’angle i la seva tangent.
h
tg a =
l - h2
2
QÜESTIONS
1 Quines són les dificultats més grans que has trobat en fer l’experiència?
2 Creus que els resultats obtinguts serien més fiables si repetissis l’experiència diverses vegades i després calculessis
el promig dels valors obtinguts per a ne?
10 AVALUACIÓ
PROVA B
Nom: Curs: Data:
1 Exposa les semblances i diferències entre les interaccions gravitatòria i elèctrica.
2 Segons la primera llei de Kepler, els planetes descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol, que es troba
en un dels focus. La posició més propera al Sol d’un planeta en la seva òrbita s’anomena periheli i la més allunyada,
afeli. Si al periheli la Terra és a una distància de 147 milions de km del Sol i porta una velocitat de 30,3 km/s, quina
és la velocitat a l’afeli si dista 152 milions de km del Sol?
3 Un ressort té subjecte a l’extrem lliure un cos de 2 kg i cal una força de 8 N per mantenir–lo a 20 cm del punt d’equilibri.
Si el cos es deixa anar i fa un MHS, troba:
a) La constant recuperadora de la molla.
b) El període de l’oscil·lació.
4 Explicant les lleis físiques que utilitza, calcula a quina altura sobre la superfície de la Terra la intensitat del camp
gravitatori terrestre és 2 m ? s-2.
Dades: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg-2; RT = 6,37 ? 106 m; g0 = 9,8 m ? s-2
5 Un satèl·lit artificial de 500 kg gira al voltant de la Lluna en una òrbita circular situada a 120 km sobre la superfície
lunar i triga 2 hores a fer una volta completa. Amb les dades del problema, es podria calcular la massa de la Lluna?
Explica com ho faries.
Dades: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg-2; RL = 1,74 ? 106 m
6 Dues partícules de 10 g es troben suspeses per dos fils de 30 cm des d’un mateix punt. Si se subministra la mateixa
càrrega a totes dues, se separen de manera que els fils formen entre si un angle de 60º.
a) Dibuixa en un diagrama les forces que actuen sobre les partícules.
b) Calcula el valor de la càrrega que se subministra a cada partícula.
Dades: k = 9 ? 109 N ? m2 ? C-2; g = 9,8 m ? s-2
10 AVALUACIÓ
PROVA A
Nom: Curs: Data:
1 Comenta les semblances i diferències entre les interaccions gravitatòria i elèctrica.
2 Segons la primera llei de Kepler, els planetes descriuen òrbites el·líptiques al voltant del Sol, que es troba
en un dels focus. La posició més propera al Sol d’un planeta en la seva òrbita s’anomena periheli i la més allunyada,
afeli. Explica justificadament si la velocitat dels planetes al voltant del Sol serà uniforme i, en cas contrari, on serà
més gran.
3 Un ressort vertical s’allarga 2 cm quan del seu extrem inferior es penja un cos de 10 kg. Es desplaça cap avall aquest cos
i es deixa anar, de manera que comença a oscil·lar amb una amplitud de 3 cm.
a) La constant recuperadora de la molla.
b) El període de l’oscil·lació.
Dada: g = 9,8 m/s2
4 A quina altura sobre la superfície de la Terra la intensitat del camp gravitatori es redueix a la tercera part?
Dada: RT = 6,37 ? 106 m
5 Calcula la densitat mitjana de la Terra amb les dades que s’aporten.

Dades: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg-2; RT = 6,37 ? 106 m; g = 9,8 m ? s-2
6 Dues boletes petites, de 20 g cadascuna, estan subjectes per fils de 2,0 m de longitud suspeses d’un punt comú.
Quan totes dues es carreguen amb la mateixa càrrega elèctrica, els fils se separen fins formar un angle de 15º.
a) Calcula la càrrega elèctrica comunicada a cada boleta.
b) Es duplica la càrrega elèctrica de la boleta de la dreta. Dibuixa en un esquema les dues situacions (abans i després
de duplicar la càrrega d’una de les boletes) i indica totes les forces que actuen sobre totes dues boletes en la nova
situació d’equilibri.
Dades: k = 9 ? 109 N ? m2 ? C-2; g = 9,8 m ? s-2
Activitats
Prova A Prova B
B7‑1. Identificar totes les forces que actuen B7‑1.1. Representa totes les forces
sobre un cos. que actuen sobre un cos, n’obté la resultant
3i6 3i6
i n’extreu conseqüències sobre el seu estat
de moviment.
B7‑3. Reconèixer les forces elàstiques en B7‑3.1. Determina experimentalment

situacions quotidianes i descriure’n els la constant elàstica d’un ressort aplicant
efectes. la llei de Hooke i calcula la freqüència amb 3 3
què oscil·la una massa coneguda unida
a un extrem de l’esmentat ressort.
B7‑6. Contextualitzar les lleis B7‑6.2. Descriu el moviment orbital

de Kepler en l’estudi del moviment planetari. dels planetes del sistema solar aplicant les
2 2
lleis de Kepler i extreu conclusions sobre el
seu període orbital.
B7‑7. Associar el moviment orbital amb B7‑7.1. Aplica la llei de conservació

l’actuació de forces centrals i la conservació del moment angular al moviment el·líptic dels
del moment angular. planetes, relacionant valors del radi orbital 2
i de la velocitat en diferents punts de l’òrbita.
B7‑7.2. Utilitza la llei fonamental
de la dinàmica per explicar el moviment
orbital de diferents cossos, com satèl·lits,
planetes i galàxies, relacionant el radi 5
i la velocitat orbital amb la massa del cos
central.
B7‑8. Determinar i aplicar la llei de la B7‑8.1. Expressa la força de l’atracció

gravitació universal a l’estimació del pes gravitatòria entre dos cossos qualssevol,
dels cossos i a la interacció entre cossos conegudes les variables de què depèn,
celestes tenint en compte el seu caràcter establint com incideixen els canvis
vectorial. en aquestes sobre aquella. 4 4i5
B7‑8.2. Compara el valor de l’atracció
gravitatòria de la Terra sobre un cos
a la seva superfície amb l’acció
de cossos llunyans sobre el mateix cos.
B7‑9. Conèixer la llei de Coulomb B7‑9.1. Compara la llei de Newton

i caracteritzar la interacció entre dues de la gravitació universal i la de Coulomb,
càrregues elèctriques puntuals. establint diferències i semblances entre totes
dues. 6 6
B7‑9.2. Troba la força neta que un conjunt
de càrregues exerceix sobre una càrrega
problema utilitzant la llei de Coulomb.
B7‑10. Valorar les diferències i semblances B7‑10.1. Determina les forces electrostàtica
entre la interacció elèctrica i gravitatòria. i gravitatòria entre dues partícules de càrrega
i massa conegudes i compara els valors
1 1
obtinguts, extrapolant conclusions al cas
dels electrons i el nucli d’un àtom.
PROVA B Substituint els valors i operant:

4p 2 ? (1,74 ? 10 6 m + 1,2 ? 105 m) 3
1 La resposta és al quadre de la pàgina 298 del llibre de l’alumne. ML = 2
= 7,35 ? 1022 kg
N ? m2
?f2 h ? p
3600 s
2 De la conservació del moment angular, es dedueix que: 6,67 ? 10-11
kg 2 1h
L a = Lp & ra ? m ? v a = rp ? m ? vp
6 a)
rp ? vp a = 30°
va = = 29,30 km/s
ra
L L
En què hem tingut en compte que el radi vector i la velocitat
formen un angle de 90° tant a l’afeli com al periheli a a
de l’òrbita. T T
3 a) Si quan apliquem la força de 8 N el cos es troba FE FE
en equilibri a 20 cm del punt d’equilibri:
F 8N
F = k ? Dx & k = = = 40 N/m P P
Dx 0,20 m
b) A partir de les forces que actuen sobre cada càrrega,

component a component:
Fe = T ? cos 30º P T ? sin 30º
Dx ( & = = tg 30°
P = T ? sin 30º Fe T ? cos 30º
P q2 m? g
Fe = & k? 2 =
Fe F tg 30° d tg 30°
Calculem la distància d entre totes dues càrregues com:

b) Per calcular el període d’oscil·lació: 1
d = 2 l ? sin 30º = 2 ? 0,30 m ? = 0,30 m
m 2 kg 2
T = 2p ? = 2p ? = 1,4 s
k 40 N/m Aïllant la càrrega q, substituint els valors i operant:
4 L’acceleració de la gravetat a una distància del centre m ? g ? d2 0,010 kg ? 9,8 m/s 2 ? (0,3 m) 2
de la Terra és: q= =
k ? tg 30° N ? m2 3
MT 9 ? 10 9 $
g = G? 2 C 2
3
r q = 1,3 ? 10-6 C = 1,3 mC
Per tant, a mesura que ens allunyem de la superfície
El signe de la càrrega és indiferent mentre que totes dues
de la Terra (que és la que crea el camp), la intensitat
siguin iguals perquè la força elèctrica sigui repulsiva.
del camp gravitatori disminueix. Amb r = RT + h.
MT G ? MT
gh = G ? = 2 & RT + h = PROVA A
(R T + h) 2 2
MT 1 La resposta és al quadre de la pàgina 298 del llibre de l’alumne.
g0 = G ? & R 2T ? g 0 = G ? M T
R 2T 2 Que la velocitat dels planetes no sigui uniforme s’explica
amb la segona llei de Kepler. Si s’escombren àrees iguals
- RT = RT f - 1p = 7,73 ? 106 m
2
R ? g0
T g0
h= en temps iguals, A = A’, la velocitat al periheli ha de ser
2 2
més gran que a l’afeli, ja que el planeta recorre més espai
5 Sí que es podria, a partir de l’expressió de la velocitat en el mateix temps.
d’orbitació del satèl·lit al voltant de la Lluna.
ML
vorb = G? Periheli
RL + h Afeli
D’altra banda, la velocitat a l’òrbita és l’espai recorregut A’
A
en aquesta, suposada circular, dividit entre el temps que triga
a recórrer–la.
2p ? (RL + h)
vorb =
T
Substituint l'expressió i aïllant la massa demanada:
ML 2p ? (RL + h) 4p 2 ? (RL + h) 3
G? = & ML =
RL + h T G ? T2
3 a) En l’equilibri: 6 a) A partir de les forces que actuen sobre cada càrrega,
component a component:
15°
L
T Ty
Dx Fe q q
Tx FE
P
F
Fe = T ? cos 7,5° P T ? sin 7,5°

) & = = tg 7,5°
P = Fe P = T ? sin 7,5° Fe T ? cos 7,5°
m ? g = k ? Dx P q2 m? g
m? g 10 kg ? 9,8 m/s 2 N Fe = & k? 2 =
k= = = 4900 tg 7,5° d tg 7,5°
Dx 0,02 m m
Calculem la distància d entre totes dues càrregues com:
b) El període del moviment es calcula a partir de la relació: d = 2 l ? sin 7,5° = 2 ? 2 m ? 0,130526 = 0,522 m
m 10 kg
T = 2p ? = 2p ? = 0,28 s Aïllant la càrrega q, substituint els valors i operant:
k 4900 N/m
m ? g ? d2 0,020 kg ? 9,8 m/s 2 ? (0,522 m) 2
4 Ens cal l’altura a què: q= =
k ? tg 7,5° N ? m2
gh 1 9 ? 10 9 ? 0,131 652
= C2
g0 3
q = 6,7 ? 10-6 C = 6,7 mC
Plantejant i resolent la igualtat:
El signe de la càrrega és indiferent, mentre que totes dues
MT siguin iguals perquè la força elèctrica sigui repulsiva.
G?
gh (R T + h) 2 R 2T 1
= = = b) Si es duplica una de les càrregues, es duplicarà la força
g0 MT (R T + h) 2
3
G? 2 elèctrica entre les boletes. Això provocarà que,
RT per aconseguir l’equilibri, se separin més.
& h = _ 3 - 1i ? R T = 4,66 ? 106 m
RT 1
=
RT + h 3
5 Hem de posar l’expressió de la densitat de la Terra en funció
de les dades que ens facilita el problema. La densitat:
MT MT
dT = = T T
VT 4
? p ? R 3T
3 q 2q
Disposem de la dada del radi de la Terra. No de la massa, FE FE
tot i que sí que tenim el valor de l’acceleració de la gravetat q q
que aquesta massa provoca a la superfície de la Terra. P P
D’aquí, és possible aïllar la massa:
MT g 0 ? R 2T
g0 = G ? & MT =
R 2T G
Substituint l’expressió de la massa a l’expressió de la
densitat, ordenant, substituint els valors i operant:
g 0 ? R 2T
G 3 g0
dT = =
4 4p ? G ? R T
? p ? R 3T
3
3 ? 9,8 m/s 2 kg
dT = = 5,51 ? 103 3
-11
N ? m2 6
m
4p ? 6,67 ? 10 ? 6,37 ? 10 m
kg 2
Nom: Curs: Data:
Les òrbites dels satèl·lits

Introducció Un satèl·lit estacionari aporta a la teledetecció l’avan-
tage que sempre veu la Terra des de la mateixa pers-
Un satèl·lit pot romandre en la mateixa òrbita durant
pectiva, el que significa que pot enregistrar la mateixa
un llarg període de temps, perquè l’atracció gravita-
imatge a intervals breus. Això és particularment útil
tòria de la Terra fa el paper de força centrípeta. Com
per observar les condicions meteorològiques.
que els satèl·lits tenen l’òrbita fora de l’atmosfera, no
els afecta la resistència de l’aire, per la qual cosa, d’a- Un inconvenient de les òrbites geoestacionàries és la
cord amb la llei de la inèrcia, la velocitat del satèl·lit gran distància a la Terra, que redueix la resolució es-
és constant. Així poden girar al voltant de la Terra pacial que es pot aconseguir. Hi ha diversos satèl·lits
durant molts anys. meteorològics distribuïts regularment sobre l’òrbita
geoestacionària, cobrint tot el món i proporcionant
L’atracció gravitatòria minva en allunyar-nos de la
una visió global.
Terra, mentre que la força centrípeta augmenta en
incrementar-se la velocitat orbital. Per tant, un sa-
Òrbites heliosincròniques
tèl·lit en una òrbita baixa, típicament d’uns 800 km de
la Terra, s’exposa a una immensa atracció gravitacio- Molts satèl·lits que giren al voltant de la Terra estan
nal i s’ha de moure a una velocitat considerable per- equipats amb sistemes de sensors passius que depe-
què el seu pes s’iguali amb la força centrípeta corres- nen de la il·luminació solar. En anar mesurant la re-
ponent. Hi ha una connexió directa entre la distància flexió de la llum solar procedent de la Terra, se n’han
a la Terra i la velocitat orbital del satèl·lit. A una dis- d’ajustar les òrbites al ritme del dia i de la nit. Això
tància de 36 000 km, el temps que es triga a fer una és important per poder comparar imatges enregis-
òrbita és de 24 hores, el que correspon al temps de trades al llarg d’un període de temps. Si s’utilitzaran
rotació de la Terra. A aquesta distància, un satèl·lit per fer comparacions, les condicions de llum han de
sobre l’equador està estacionari respecte de la Terra. ser idèntiques. Els registres s’han de fer a la mateixa
hora local del dia perquè l’altitud del Sol sobre l’ho-
L’òrbita geoestacionària ritzó sigui la mateixa i el pla de l’òrbita del satèl·lit ha
Les òrbites geoestacionàries a 36 000 km de l’equador de romandre en un angle constant a la llum del Sol.
de la Terra són les que millor es coneixen per molts Aquests prerequisits es poden complir situant el sa-
satèl·lits emprats en diversos tipus de telecomunica- tèl·lit en una òrbita polar.
cions, incloent-hi la televisió. Els senyals d’aquests
satèl·lits es poden enviar arreu del món. Els senyals
de telecomunicacions es desplacen en línia recta, per
la qual cosa cal que els satèl·lits quedin estacionaris
en les mateixes posicions relatives a la superfície de
la Terra. Òrbita heliosincrònica
d’un satèl·lit
GSM (Japó) INSAT (Índia)
En girar el satèl·lit a la seva òrbita, la Terra gira sobre
94° E el seu eix. Cada vegada que el satèl·lit completa una
140° E
volta, s’escaneja una nova franja de la superfície de la
131° W Terra i, passat un cert nombre de voltes, s’haurà ob-
0 km tingut tota la superfície de la Terra. Alguns satèl·lits
35 90
0°
98° W escanegen una franja ampla cada vegada i així poden
GOES W (EUA) cobrir la totalitat de la superfície de la Terra en unes
Meteosat (ESA) poques voltes. En canvi, els satèl·lits d’alta resolució
GOES E (EUA)
que només escanegen tires fines triguen diversos
El Meteosat i altres satèl·lits d’òrbita geoestacionària dies a completar la cobertura de la Terra.
http://www.esa.int/SPECIALS/Eduspace_ES/SEMXM3E3GXF_0.html
PROVA 1
Nom: Curs: Data:
1 En el text, s’afirma que: «un satèl·lit en una òrbita baixa, típicament d’uns 800 km de la Terra, s’exposa a una immensa
atracció gravitacional». A aquesta altura, quin serà el valor de l’acceleració de la gravetat que afecta el satèl·lit?
Si parléssim d’un satèl·lit de 235 kg, quin en seria el pes en aquesta òrbita?
Dades: RT = 6,37 ? 106 m; MT = 5,97 ? 1024 kg; G = 6,67 ? 10-11 N ? m2/kg2
2 En el text, també es comenta que, en aquestes òrbites tan baixes, d’uns 800 km d’altura: «s’ha de moure a una velocitat
considerable perquè el seu pes s’iguali amb la força centrípeta corresponent». A quina velocitat s’haurà de moure
el satèl·lit?
Dades: RT = 6,37 ? 106 m; MT = 5,97 ? 1024 kg; G = 6,67 ? 10-11 N ? m2/kg2
3 Quan en el text es parla sobre òrbites geoestacionàries, s’afirma que: «A una distància de 36 000 km, el temps
que es triga a fer una òrbita és de 24 hores, el que correspon al temps de rotació de la Terra. A aquesta distància,
un satèl·lit sobre l’equador està estacionari respecte de la Terra». Per què aquesta òrbita només és estacionària
sobre l’equador?
4 Per què els satèl·lits geoestacionaris han d’estar en una òrbita d’uns 36 000 km sobre l’equador?
5 Segons el text, per on han de passar les òrbites heliosincròniques?
Activitats de
Competències
que s’avaluen
competències
Dominar, tant en la seva expressió S’expressa amb fluïdesa i correcció.

Comunicació oral com escrita, la llengua
castellana i, si és el cas, la llengua 2i5
lingüística
cooficial de la comunitat autònoma.
B7‑1. Identificar totes les forces B7‑1.1. Representa totes les forces
que actuen sobre un cos. que actuen sobre un cos, n’obté
la resultant i n’extreu conseqüències
B7‑5. Justificar la necessitat B7‑5.1. Aplica el concepte de força

que hi hagi forces perquè centrípeta per resoldre i interpretar
es produeixi un moviment circular. casos de mòbils en corbes
i en trajectòries circulars.
B7‑6. Contextualitzar les lleis B7‑6.2. Descriu el moviment orbital

de Kepler en l’estudi del moviment dels planetes del sistema solar aplicant
planetari. les lleis de Kepler i extreu conclusions
sobre el seu període orbital.
Competència B7‑7. Associar el moviment orbital B7‑7.1. Aplica la llei de conservació

matemàtica amb l’actuació de forces centrals i del moment angular al moviment el·líptic
i competències la conservació del moment angular. dels planetes, relacionant valors del radi 1, 2, 3, 4 i 5
bàsiques en orbital i de la velocitat en diferents punts
ciència i de l’òrbita.
tecnologia
B7‑7.2. Utilitza la llei fonamental
de la dinàmica per explicar el moviment
orbital de diferents cossos,
com satèl·lits, planetes i galàxies,
relacionant el radi i la velocitat orbital
amb la massa del cos central.
B7‑8. Determinar i aplicar la llei B7‑8.1. Expressa la força de l’atracció

de la gravitació universal gravitatòria entre dos cossos qualssevol,
a l’estimació del pes dels cossos conegudes les variables de què depèn,
i a la interacció entre cossos establint com incideixen els canvis
celestes tenint en compte en aquestes sobre aquella.
el seu caràcter vectorial. B7‑8.2. Compara el valor de l’atracció
gravitatòria de la Terra sobre un cos
a la seva superfície amb l’acció
de cossos llunyans sobre el mateix cos.
Comprendre els elements Analitza la importància i la necessitat

i procediments fonamentals de la investigació científica.
de la investigació i dels mètodes
Aprendre
científics. Conèixer i valorar 3, 4 i 5
a aprendre
de forma crítica la contribució de
la ciència i la tecnologia en el canvi
1 A una altura de h = 800 km sobre la superfície terrestre, 3 Perquè l’òrbita sigui estable, ha de passar pel centre
el valor de l’acceleració de la gravetat serà: de la Terra, ja que, en cas contrari, la direcció de la força
gravitatòria i el vector de posició del satèl·lit no són
MT
g = G? = 7,75m/s2 paral·lels i el moment angular del satèl·lit respecte
(R T + h) 2 del centre de l’òrbita no es conserva.
El pes és la força amb què la Terra atrau els cossos
i es calcula: 4 Segons la tercera llei de Kepler, hi ha una relació entre
P = m ? g = 1821,25 N el radi de l’òrbita i el període del moviment:
4p 2 ? r 3 3 T2 ? G ? M T
T2 = &r= = 4,22 ? 107 m
2 La pregunta es refereix a la segona velocitat orbital: G ? MT 4p 2
G ? MT h = r - R T = 35 863 km
vorb. = = 7,45 ? 103 m/s
RT + h
5 Segons el text, els requisits d’aquestes òrbites
es compleixen si passen pels pols.
Guió i recursos
de la unitat 11
11
PRESENTACIÓ
TREBALL I ENERGIA
PRESENTACIÓ
Per completar l’estudi de la mecànica, s’introdueixen L’energia està relacionada amb el treball. En aquest tema,
els conceptes físics de treball i energia. s’estudia aquesta relació. Primer, per separat: l’energia
Aquests conceptes tenen el seu propi significat cinètica relacionada amb el treball i l’energia potencial
en el llenguatge comú, diferent del de la física; això fa que relacionada amb el treball. Després, un estudi conjunt en què
el tema sembli familiar, perquè els mots tenen un significat s’aborda el principi de consevació de l’energia mecànica
diferent al que hi volem donar. Per això resulta complicat. tenint en compte si les forces implicades són conservatives
És important diferenciar entre l’ús col·loquial i el científic o no conservatives.
de la paraula treball per comprendre que una persona
que trasllada un pes no sempre realitza treball físic.
Treball Energia
• Definició
• 1a llei de la termodinàmica
• Definició, W = F ? D r
• Càlcul
1
• Definició, EC = ? m ? v2
2
Energia cinètica
• Relació amb el treball,
W = DEC (teorema
de les forces vives)
• Definició, EP = m · g · h
(força gravitatòria)
Energia potencial
• Relació amb el treball,
W = -DEP
Principi de • Forces conservatives

conservació • Forces no conservatives
11
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 1
DEFINICIÓ DE TREBALL
Un cos es troba en repòs en un pla horitzontal en què el coeficient de fregament és m = 0,1. Un nen decideix
empènyer–lo amb una força de 7 N en la direcció del pla. Si la massa del cos és de 5 kg i hi aplica la força durant 8 s,
calcula el treball que realitza el nen.
Dada: g = 9,8 m/s2
La suma vectorial de les forces que actuen sobre el cos de massa m = 5 kg és igual al producte de la massa
per l’acceleració, que és horitzontal. De la component vertical del sistema de forces es dedueix que la normal
coincideix amb el pes.
g
N
FR
p
La component horitzontal estableix:

m  a = F - FR = F - m  N = F - m  m  g
F - m? m? g 7 N - 0,1 ? 5 kg ? 9,8 m/s 2
a= = = 0,42 m/s 2
m 5 kg
El cos, que parteix del repòs i descriu un moviment uniformement accelerat durant 8 s, recorre un espai igual a:
1 1
Ds = ? a ? t 2 = ? 0,42 m/s 2 ? (8 s) 2 = 13,44 m
2 2
El treball que fa una força constant en un desplaçament rectilini és el producte escalar de la força pel vector desplaçament:
W = F ? Ds
Com que força i desplaçament ocorren en la mateixa direcció i sentit:
W = F  Ds  cos 0° = 7 N  13,44 m  1 = 94,08 J
ACTIVITATS
1 L’Alba estira d’un sac de patates de 20 kg abans d’arribar a l’Ignasi. Quin és el treball sobre
amb una força de 50 N que forma un angle de 30° el disc en el trajecte?
amb l’horitzontal. Si el coeficient de fregament
Solució: 0 J
és m = 0,2, calcula el treball que fa l’Alba en desplaçar
el sacuna distància de 30 m.
4 Aixequem un cos de 30 kg a velocitat constant
Solució: 1 299 J des del terra fins a una altura de metre i mig. Calcula
el treball realitzat.
2 Un cos de 5 kg de massa ha estat llançat Dada: g = 9,8 m/s2
amb una velocitat inicial de 4 m/s. Si després Solució: 441 J
de recórrer 15 m el cos s’atura pel fregament, calcula,
utilitzant la definició, el treball realitzat per la força 5 Una persona empeny un cos de 20 kg per un pla
de fregament. horitzontal. El coeficient de fregament entre cos i pla
Solució: -40 J és m = 0,2. Si la velocitat de tots dos és constant
i igual a 1 m/s, quin és el treball realitzat per la força
aplicada per la persona en un temps de 8 s?
3 En Xavier llança un disc d’hoquei a 8 m/s per una pista
de gel en què no hi ha fregament. El disc recorre 20 m Solució: 313,6 J
11
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 2
TREBALL I ENERGIA CINÈTICA
Un cos de 4 kg entra a 5 m/s en un pla horitzontal amb coeficient de fregament m = 0,1. A partir d’aquest moment,
sobre el cos actuen una força horitzontal que fa un treball de 80 J i la força de fregament, que fa un treball de -50 J.
Calcula:
a) La velocitat final del cos.
b) L’espai recorregut.
Dada: g = 9,8 m/s2
a) El teorema de les forces vives, o de l’energia cinètica, assegura que la suma dels treballs que realitzen les forces
aplicades sobre un cos és igual a la variació d’energia cinètica. Si anomenem W el treball realitzat per la força, 80 J,
i WR el treball realitzat per la força de fregament, -50 J:
1 1 2 ? (W + WR)
W + WR = DEC & W + WR = ? m ? v F2 - ? m ? v 20 & vF = + v 20
2 2 m
Per tant:
2 ? (80 J - 50 J)
vF = + (5 m/s) 2 = 6,32 m/s
4 kg
b) El cos llisca sobre un pla horitzontal i la força que s’aplica sobre el cos també és horitzontal. Així, les dues úniques
forces verticals amb pes i normal, iguals en mòdul però de sentits oposats:
N=m?g
El mòdul de la força de fregament és, per tant:
FR = m  N = m  m ? g = 0,1  4 kg  9,8 m/s2 = 3,92 N
I el treball que realitza aquesta força, que s’oposa al moviment, és:
W -50 J
W = FR  Ds  cos 180° = -FR  Ds & Ds = - =- = 12,8 m
R 3,92 N
ACTIVITATS
1 Un cos de 6 kg entra en un pla horitzontal 3 La Mercè posa en moviment un cos de 20 kg

a una velocitat de 4 m/s. El cos s’atura després tot empenyent–lo amb una força constant que fa
de recórrer 10 m pel fregament amb el pla. Calcula que la seva velocitat passi de 0 a 4 m/s en un trajecte
el coeficient de fregament entre pla i cos. de 10 m. Si no hi ha fregament, respon:
Dada: g = 9,8 m/s2 a) Quin ha estat el treball realitzat?
Solució: 0,08 b) Quina ha estat la força emprada per la Mercè?
2 Un cotxe entra en un tram horitzontal a una velocitat Solució: a) 160 J; b) 16 N

de 90 km/h. Tot i el fregament, accelera fins arribar
als 120 km/h 300 m més endavant. Si el coeficient
4 Dos amics tracten de moure un cos cadascun
de fregament és m = 0,1 i la massa del cotxe en un sentit. Tots dos apliquen forces de 50 N,
és de 1 000 kg, calcula el treball realitzat pel motor però la Marta cap a la dreta i l’Òscar cap a l’esquerra.
del cotxe i el treball realitzat per la força El cos es mou cap a la dreta per un pla horitzontal
de fregament. a la velocitat constant d’1 m/s. Si la massa del cos
Dada: g = 9,8 m/s2 és de 15 kg, calcula el treball realitzat per cadascun
dels amics en recórrer 20 m.
Solució: -244 kJ; 980 J
l treball que realitza la Marta és de 1000 J
Solució: E
i el que realitza l’Òscar és de -1000 J.
11
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 3
CONSERVACIÓ DE L’ENERGIA MECÀNICA
Un cos de 10 kg de massa arriba a la base d’un pla inclinat a una velocitat de 15 m/s. La inclinació del pla és de 30º
i no hi ha fregament entre el cos i el pla.
a) Calcula la distància que recorrerà el cos pel pla abans d’aturar–se.
b) Quina velocitat té el cos en el moment en què l’energia cinètica i la potencial adquirida en l’ascens del cos
són iguals?
Dada: g = 9,8 m/s2
a) El principi de conservació de l’energia mecànica afirma que quan sobre un sistema actuen només forces conservatives,
l’energia mecànica total es conserva. Per tant, per al cos de l’enunciat es té:
EM0 = EFM & EC0 + EP0 = EFC + EPF
1
? m ? v 20 + 0 = 0 + m ? g ? h
2
Com que h = s ? sin 30°:

v 20 v 20 (15 m/s) 2
= g ? s ? sin 30 ° & s = = . 23 m
2 2 ? g ? sin 30 ° 1
2 ? 9,8 m/s 2 ?
2
La distància que recorre el cos pel pla abans d’aturar–se és de 23 m.

b) Inicialment, tota l’energia mecànica del cos és energia cinètica. En l’instant que l’energia cinètica s’iguala amb l’energia
potencial, totes dues han de ser la meitat de l’energia cinètica inicial. Sigui vm la velocitat que té el cos en aquell
moment, aleshores:
? m ? v m2 = ? f ? m ? v 20 p & vm =
1 1 1 1 15 m/s
v0 = = 10,61 m/s
2 2 2 2 2
Quan la velocitat del cos és 10,61 m/s, la meitat de la seva energia cinètica s’ha transformat en energia potencial.
ACTIVITATS
1 Un coet de 5 000 kg de massa trenca el motor quan és a) A quina altura els paquets tindran una velocitat
a 100 m d’altura i pujant amb una velocitat de 75 m/s. de 4 m/s?
Calcula: b) Amb quina velocitat arribaran al terra?
a) L’altura màxima a què arribarà. Solució: a) 49,2 m; b) 31,3 m/s
b) La velocitat amb què xocarà amb el terra després
de la caiguda. 4 Es llança una pilota de 200 g amb una velocitat inicial
Dada: g = 9,8 m/s 2 de 5 m/s perquè baixi per un pla inclinat 30°. Després
de recórrer 100 m, arriba a la base del pla i comença
Solució: a) 387 m; b) 87 m/s a pujar per un segon pla inclinat 45°. Calcula
la distància que recorrerà en aquest segon pla abans
2 Una nena està llançant des de la finestra cap avall d’aturar–se.
pilotes de tennis. La velocitat de sortida de les pilotes
és d’1 m/s i l’altura de la finestra és de 10 m sobre Solució: 70,7 m
el carrer. A quina velocitat arriben les pilotes al carrer?
Dada: g = 9,8 m/s2
5 Quina velocitat tindrà en arribar al terra un objecte
llançat cap amunt amb una velocitat inicial 5 m/s
Solució: 14 m/s des de la finestra d’un segon pis situat a 8 m d’altura?
Dada: g = 9,8 m/s2
3 Un helicòpter deixa caure paquets de 2 kg
des d’una altura de 50 m. Solució: 13,5 m/s
Dada: g = 9,8 m/s2
11
MÉS PROBLEMES
FITXA 1
ENERGIA I TREBALL
Nom: Curs: Data:

EXEMPLE
En Toni arrossega un trineu de 80 kg de massa per un pla horitzontal en què el coeficient de fregament és 0,1.
Per fer–ho, l’estira amb una corda que forma un angle de 30° amb l’horitzontal. Quin treball ha fet en Toni després
de recórrer 100 m?
Dada: g = 9,8 m/s2
El moviment d’en Toni i el trineu és rectilini i uniforme, de manera que la suma

N
de totes les forces que actuen sobre el trineu és nul·la. La normal compensa F
la diferència entre el pes i la component vertical de la força. I la component FR
30°
paral·lela de la força compensa la força de fregament:
F ? cos a - m ? N = 0 mg
/ F = F + N + P + FR = 0 & )
F ? sin a + N - m ? g = 0
A la component vertical s’aïlla la força normal i se substitueix a l’horitzontal:

N = m ? g - F ? sin a & F ? cos a - m ? (m ? g - F ? sin a) = 0
Aïllant la força, substituint els valors i operant:

m? m? g 0,1 ? 80 kg ? 9,8 m/s 2
F= = = 85,6 N
cos a + m ? sin a cos 30c + 0,1 ? sin 30c
El treball que realitza una força constant en un desplaçament rectilini és el producte escalar de la força pel vector
desplaçament:
W = F ? Ds = F  Ds  cos 30° = 85,6 N  100 m  cos 30° = 7412 J
PROBLEMES PROPOSATS
1 Es llança un cos de 2 kg per un pla horitzontal en què el coeficient de fregament val 0,2. Si la velocitat inicial és de 4 m/s,
calcula el treball total realitzat per la força de fregament fins que s’atura.
Dada: g = 9,8 m/s2
11
MÉS PROBLEMES
FITXA 1
ENERGIA I TREBALL
Nom: Curs: Data:

PROBLEMES PROPOSATS
2 Una grua puja un contenidor de 1 000 kg des del terra fins a una altura de 20 m. Calcula:
Dada: g = 9,8 m/s2:
a) El treball realitzat per la grua.
b) El treball realitzat pel pes.
3 Un cotxe de 1 500 kg accelera i passa de 0 a 100 km/h en 9 s. Si el coeficient de fregament entre les rodes i el terra
és m = 0,1, calcula el treball produït pel motor del cotxe, així com el treball realitzat per la força de fregament.
11
MÉS PROBLEMES
FITXA 2
TREBALL, ENERGIA CINÈTICA I ENERGIA POTENCIAL

Nom: Curs: Data:

EXEMPLE
La Laia ha llançat una pedra de 100 g amb una velocitat inicial de 3 m/s perquè llisqui per un pla horitzontal.
Si el coeficient de fregament entre la pedra i el pla és 0,2, calcula la distància recorreguda per la pedra.
Dada: g = 9,8 m/s2
a) Aplicant la segona llei de Newton. N j
b) Mitjançant raonaments energètics.
a)
Les forces que actuen sobre la pedra són el pes, la normal i la força FR V i
de fregament. La normal compensa el pes i la força de fregament provoca
P
una acceleració al cos contrària al moviment:
m ? a = FR & m ? a = m ? m ? g
a = m ? g = 0,2 ? 9,8 m/s 2 = 1,96 m/s 2
El cos sotmès a una acceleració contrària al seu moviment frena fins que s’atura en un temps t:
v - v0 0 - 3 m/s
v = v0 + a ? t & t = = = 1,53 s
a -1,96 m/s 2
Durant aquest temps, recorre un espai s:
1 1
Ds = v 0 ? t + ? a ? t 2 = 3 m/s ? 1,53 s - ? 1,96 m/s 2 ? 1,53 2 s 2 = 2,30 m
2 2
b) La pedra té una energia cinètica inicial:
1 1
E0 = ? m ? v 02 = ? 0,1 kg ? 3 2 (m/s) 2 = 0,45 J
2 2
Tanmateix, l’energia cièntica final és zero; per tant:
DE = EF - E0 = -0,45 J
El teorema de les forces vives (o de l’energia cinètica) assegura que el treball que realitza la resultant és igual
a la variació d’energia cinètica. La resultant coincideix amb la força de fregament (el pes i la normal són iguals i de sentit
contrari), que és consant. El treball que realitza la força de fregament és negatiu, perquè és una força de sentit contrari
a la velocitat de la pedra:
W
W = FR  Ds  cos 180° = m  m  g  Ds  cos 180° & Ds =
m ? m ? g ? cos 180°
Com que aquest treball ha de ser igual a la variació d’energia:
DE -0,45 J
Ds = = = 2,30 m
m ? m ? g ? cos 180° 0,2 ? 0,1 kg ? 9,8 m/s 2 ? (-1)
PROBLEMES PROPOSATS
4 Pugem un embalum de 10 kg a la caixa d’un camió situada a una altura d’1 m. Calcula el treball que realitzem
en cadascun dels casos següents:
Dada: g = 9,8 m/s2
a) Aixequem verticalment l’embalum des del terra fins a la caixa del camió.
11
MÉS PROBLEMES
FITXA 2

Nom: Curs: Data:

PROBLEMES PROPOSATS
b) Empenyem l’embalum per una rampa de 30° d’inclinació sobre la qual no hi ha fregament.
c) Empenyem l’embalum per una rampa de 30° d’inclinació sobre la qual el coeficient de fregament és 0,1.
5 Un cotxe de 1 000 kg avança per una carretera horitzontal i passa de 36 a 90 km/h en un tram de 120 m. Sabent que
el coeficient de fregament entre les rodes i el terra és 0,1, calcula la força aplicada pel motor del cotxe.
Dada: g = 9,8 m/s2
a) Aplicant la segona llei de Newton.
11
MÉS PROBLEMES
FITXA 2

Nom: Curs: Data:

PROBLEMES PROPOSATS
6 Un coet de 5 000 kg de massa s’enlaira i arriba a una altura de 200 m en 8 s amb un moviment rectilini uniformement
accelerat. Calcula:
Dada: g = 9,8 m/s2
a) El treball realitzat pel pes del coet.
b) El treball realitzat pels motors.
11
MÉS PROBLEMES
FITXA 3

Nom: Curs: Data:

EXEMPLE
Tres amics pugen fins al primer cim d’una muntanya russa, a 20 m d’altura. Amb una velocitat d’1 m/s,
inicien la caiguda per la primera rampa. Suposant que no hi ha pèrdues d’energia per fregament, calcula
la velocitat amb què arribaran a un punt situat a 15 m d’altura.
Dda: g = 9,8 m/s2
El principi de conservació de l’energia mecànica afirma que, quan sobre un sistema només actuen forces conservatives,
l’energia mecànica total es conserva. Sobre el cotxe de la muntanya russa actua la força conservativa del pes i se suposa
que no hi ha fregament. Per tant, l’increment d’energia del sistema ha de ser nul:
DEC + DEP = 0 & f ? m ? v F2 - ? m ? v 20 p + m ? g ? D h = 0

1 1
2 2
v F2 - v 20 + 2 ? g ? Dh = 0 & vF = v 20 - 2 ? g ? Dh = (1 m/s) 2 - [2 ? 9,8 m/s 2 ? (-5 m)] = 9,95 m/s
PROBLEMES PROPOSATS
7 La velocitat d’una bala de pistola s’acosta als 540 km/h a la sortida de l’arma. Suposant que disparem verticalment
i que no hi ha fregament amb l’aire.
Dada: g = 9,8 m/s2
a) Calcula l’altura màxima a què arribarà el projectil.
b) Calcula l’altura en què l’energia cinètica és el doble que l’energia potencial.
11
MÉS PROBLEMES
FITXA 3

Nom: Curs: Data:

PROBLEMES PROPOSATS
8 Un ciclista que circula a 5 m/s es deixa caure sense pedalar per una rampa inclinada 15° de 200 m de longitud.
Si el coeficient de fregament és 0,2 i la massa del ciclista amb la bicicleta és de 80 kg, calcula:
Dada: g = 9,8 m/s2
a) L’energia perduda per fregament al llarg de la rampa.
b) La velocitat amb què el ciclista arriba al final de la rampa.
c)
L’altura a què arribaria en una segona rampa ascendent situada just al final de l’anterior amb igual coeficient
de fregament i la inclinació de la qual és de 30°.
9 Un coet que puja verticalment trenca el motor quan és a 500 m d’altura i la seva velocitat és de 40 m/s. Calcula:
Dada: g = 9,8 m/s2
a) L’altura màxima a què arribarà abans de caure.
b) La velocitat amb què xocarà amb el terra.
11
MÉS PROBLEMES
FITXA 3

Nom: Curs: Data:

Quan sobre un cos que canvia la posició la velocitat només actua la força gravitatòria (no n’hi actua cap altra),
l’energia mecànica es manté constant.
El principi de conservació de l’energia mecànica es compleix sigui quina sigui la trajectòria del mòbil;
no cal que sigui una trajectòria rectilínia perpendicular al terra.
PROBLEMES PROPOSATS
10 Un vagó és al punt més alt d’una muntanya russa (posició A del dibuix) i comença a caure.
Dada: g = 9,8 m/s2
A
B
h = 70 m
h = 30 m
a)
Explica el principi de conservació de l’energia mecànica aplicat al vagó durant el recorregut, indicant com varien
les energies cinètica, potencial i mecànica.
b) Quina velocitat tindrà quan passi per la posició B?
c) La muntanya russa podrà tenir un pic més alt que el de la posició A?
d) Quin treball ha fet la força del motor que ha pujat el vagó al començament fins a la posició A si la massa del vagó
i els ocupants és de 600 kg?
e) Quina força ha fet el motor, si la longitu de pujada eren 100 m?
11
MÉS PROBLEMES
FITXA 3

Nom: Curs: Data:

PROBLEMES PROPOSATS
11 Un futbolista xuta una pilota que rodolava per terra, hi dóna una velocitat d’11 m/s, l’eleva pel damunt del porter
i marca gol.
Dada: g = 9,8 m/s2
a)
Explica el principi de conservació de l’energia mecànica aplicat a la pilota en el recorregut, indicant com varien
b) Quina velocitat tindrà la pilota quan sigui a 5 m d’altura sobre el terra? Quants cops és a aquesta altura? Dibuixa–ho.
c)
A quina altura serà la pilota quan vagi amb una velocitat de 3 m/s? Quants cops tindrà aquesta velocitat? Dibuixa–ho.
d) Amb quina velocitat caurà la pilota a terra? Raona la resposta sense fer cap càlcul numèric.
11
MÉS PROBLEMES
FITXA 3

Nom: Curs: Data:

PROBLEMES PROPOSATS
12 Tenim una rampa des d’on podem deixar anar una pilota, que finalitza en un bucle de radi R = 50 cm.
Usant el principi de conservació de l’energia mecànica, contesta:
Dada: g = 9,8 m/s2
a)
A quina altura sobre el terra com a mínim ha d’estar el punt de la rampa des d’on hem de deixar anar
la pilota perquè faci la volta completa al bucle?
b) A quina altura sobre el terra és el punt de la rampa des d’on hem de deixar anar la pilota perquè en arribar
al punt més alt del bucle la pilota caigui en vertical en caiguda lliure?
11
FITXA 1
ENERGIA I TREBALL
Nom: Curs: Data:

EXEMPLE
En Toni arrossega un trineu de 80 kg de massa per un pla horitzontal en què el coeficient de fregament és 0,1.
Per fer–ho, l’estira amb una corda que forma un angle de 30° amb l’horitzontal. Quin treball ha fet en Toni després
de recórrer 100 m?
Dada: g = 9,8 m/s2
El moviment d’en Toni i el trineu és rectilini i uniforme, de manera que la suma

N
de totes les forces que actuen sobre el trineu és nul·la. La normal compensa F
la diferència entre el pes i la component vertical de la força. I la component FR
30°
paral·lela de la força compensa la força de fregament:
F ? cos a - m ? N = 0 mg
/ F = F + N + P + FR = 0 & )
F ? sin a + N - m ? g = 0
A la component vertical s’aïlla la força normal i se substitueix a l’horitzontal:

N = m ? g - F ? sin a & F ? cos a - m ? (m ? g - F ? sin a) = 0
Aïllant la força, substituint els valors i operant:

m? m? g 0,1 ? 80 kg ? 9,8 m/s 2
F= = = 85,6 N
cos a + m ? sin a cos 30c + 0,1 ? sin 30c
El treball que realitza una força constant en un desplaçament rectilini és el producte escalar de la força pel vector
desplaçament:
W = F ? Ds = F  Ds  cos 30° = 85,6 N  100 m  cos 30° = 7412 J
PROBLEMES PROPOSATS
1 Es llança un cos de 2 kg per un pla horitzontal en què el coeficient de fregament val 0,2. Si la velocitat inicial és de 4 m/s,
calcula el treball total realitzat per la força de fregament fins que s’atura.
Dada: g = 9,8 m/s2
N
La normal coincideix en valor amb el pes, i la component paral·lela i la força de fregament
indueixen una acceleració a al cos contrària al seu moviment:
V
m  a = m  N & m  a = m  m  g FR
a = m  g = 0,2  9,8 m/s2 = 1,96 m/s2
Amb aquesta acceleració, que en ser de frenada és negativa, el cos es mou durant un temps: mg
v - v0 0 - 4 m/s
v = v0 + a ? t & t = = = 2,04 s
a -1,96 m/s 2
Durant aquest temps, el cos recorre un espai igual a:
1 1
s - s0 = v0 ? t +? a ? t 2 = 4 m/s ? 2,04 s - ? 1,96 m/s 2 ? 2,04 2 s 2 = 4,08 m
2 2
La força de fregament té la direcció del moviment i sentit contrari:
W = F ? Ds
El treball que realitza serà negatiu i el seu valor és:
W = FR  Ds  cos 180° = (m  m ? g)  Ds  cos 180°
W = 0,2  2 kg  9,8 m/s2  4,08 m  (-1) = -16 J
11
FITXA 1
ENERGIA I TREBALL
Nom: Curs: Data:

PROBLEMES PROPOSATS
2 Una grua puja un contenidor de 1 000 kg des del terra fins a una altura de 20 m. Calcula:
Dada: g = 9,8 m/s2
a) El treball realitzat per la grua.
La força que exerceix la grua sobre el contenidor és la tensió i és igual
en mòdul i direcció al pes, però de sentit contrari:
T
0 = T + P & 0 = T - m? g V
El treball que realitza la grua és el que realitza la tensió sobre el cos durant
el seu desplaçament. Com que el desplaçament té la direcció i el sentit
de la força:
W = F ? Ds m? g
Resulta que:
W = T  Ds  cos 0°= (m  g)  Ds  cos 0° = 1 000 kg  9,8 m/s2  20 m  1 = 196 000 J
b) El treball realitzat pel pes.
Durant el desplaçament, el pes és igual i de sentit contrari a la tensió.
Per tant, el treball serà igual però de signe contrari:
W = F ? Ds = P  Ds  cos 180°= (m ? g)  Ds  cos 180°
W = 1 000 kg  9,8 m/s2  20 m  (-1) = -196 000 J
3 Un cotxe de 1 500 kg accelera i passa de 0 a 100 km/h en 9 s. Si el coeficient de fregament entre les rodes i el terra
és m = 0,1, calcula el treball produït pel motor del cotxe, així com el treball realitzat per la força de fregament.
El motor tira del cotxe amb una força F que provoca una acceleració a, que verifica:
F + FR = m a & m ? a = F - FR
O bé:
!
F=ma+mmg
Com que el cotxe passa de 0 m/s a 27, 7 m/s en 9 s, la seva acceleració val:
!
v - v0 27, 7 m/s - 0
v = v0 + a ? t & a = = = 3,09 m/s 2
t 9
Durant aquest temps, el cotxe avança:
1 1
s - s0 = v0 ? t + ? a ? t 2 = 0 ? 9 s + ? 3,09 m/s 2 ? 9 2 s 2 = 125 m
2 2
La força exercida pel motor és:
F = m  a + m  m  g = 1 500 kg  3,09 m/s2 + 0,1  1 500 kg  9,8 m/s2 = 6 100 N
S’aplica en la direcció del desplaçament; per tant, el treball que realitza és:
W = F  Ds  cos 0° = 6 100 N  125 m  1 = 762 500 J
La força de fregament s’aplica en sentit contrari al desplaçament i realitza un treball igual a:
W = FR  Ds  cos 180° = (m  m  g)  Ds  cos 180°
W = 0,1  1 500 kg  9,8 m/s2  125 m  (-1) = -183 750 J
11
FITXA 2

Nom: Curs: Data:

EXEMPLE
La Laia ha llançat una pedra de 100 g amb una velocitat inicial de 3 m/s perquè llisqui per un pla horitzontal.
Si el coeficient de fregament entre la pedra i el pla és 0,2, calcula la distància recorreguda per la pedra.
Dada: g = 9,8 m/s2
a) Aplicant la segona llei de Newton. N j
a)
Les forces que actuen sobre la pedra són el pes, la normal i la força FR V i
de fregament. La normal compensa el pes i la força de fregament provoca
P
una acceleració al cos contrària al moviment:
m ? a = FR & m ? a = m ? m ? g
a = m ? g = 0,2 ? 9,8 m/s 2 = 1,96 m/s 2
El cos sotmès a una acceleració contrària al seu moviment frena fins que s’atura en un temps t:
v - v0 0 - 3 m/s
v = v0 + a ? t & t = = = 1,53 s
a -1,96 m/s 2
Durant aquest temps, recorre un espai s:
1 1
Ds = v 0 ? t + ? a ? t 2 = 3 m/s ? 1,53 s - ? 1,96 m/s 2 ? 1,53 2 s 2 = 2,30 m
2 2
b) La pedra té una energia cinètica inicial:
1 1
E0 = ? m ? v 02 = ? 0,1 kg ? 3 2 (m/s) 2 = 0,45 J
2 2
Tanmateix, l’energia cièntica final és zero; per tant:
DE = EF - E0 = -0,45 J
El teorema de les forces vives (o de l’energia cinètica) assegura que el treball que realitza la resultant és igual
a la variació d’energia cinètica. La resultant coincideix amb la força de fregament (el pes i la normal són iguals i de sentit
contrari), que és consant. El treball que realitza la força de fregament és negatiu, perquè és una força de sentit contrari
a la velocitat de la pedra:
W
W = FR  Ds  cos 180° = m  m  g  Ds  cos 180° & Ds =
m ? m ? g ? cos 180°
Com que aquest treball ha de ser igual a la variació d’energia:
DE -0,45 J
Ds = = = 2,30 m
m ? m ? g ? cos 180° 0,2 ? 0,1 kg ? 9,8 m/s 2 ? (-1)
PROBLEMES PROPOSATS
4 Pugem un embalum de 10 kg a la caixa d’un camió situada a una altura d’1 m. Calcula el treball que realitzem
en cadascun dels casos següents:
Dada: g = 9,8 m/s2
a) Aixequem verticalment l’embalum des del terra fins a la caixa del camió.
l primer principi de la termodinàmica assegura que, com que no hi ha intercanvi de calor en el sistema, el treball realitzat
E
en elevar l’embalum coincideix amb l’increment d’energia del sistema. Inicialment, l’embalum està aturat a terra i, al final,
és quiet i a una altura h = 1 m sobre el terra. La diferència d’energia potencial entre les dues situacions és:
DEP = m  g  Dh = m  g  h = 10 kg  9,8 m/s2  1 m = 98 J
Per tant, el treball és:
W = -DEP = -98 J
11
FITXA 2

Nom: Curs: Data:

PROBLEMES PROPOSATS
b) Empenyem l’embalum per una rampa de 30° d’inclinació sobre la qual no hi ha fregament.
En aquest supòsit, les condicions són les mateixes que en el supòsit anterior. Com que, incialment i finalment, l’embalum
està en repòs i el treball realitzat coincideix amb l’increment d’energia potencial:
W = -DEP = -m  g  Dh = -m  g  h = -10 kg  9,8 m/s2  1 m = -98 J
c) Empenyem l’embalum per una rampa de 30° d’inclinació sobre la qual el coeficient de fregament és 0,1.
La força de fregament realitza un treball negatiu sobre l’embalum. La suma del treball negatiu de la força de fregament
més el treball que realitzem serà igual a l’increment de l’energia potencial:
W + WR = -DEP
La distància que recorre l’embalum sobre la rampa és:
h h 1m
& Ts =
sin 30° = = = 2m
Ts sin 30° 1/2
Les equacions de la dinàmica del sistema estableixen que la normal és igual en mòdul a la component perpendicular del pes:
N = m  g  cos 30°
I el treball de la força de fregament és:
WR = FR  Ds  cos 180° = m  N  Ds  cos 180° = m  (m  g  cos 30°)  Ds  cos 180°
Per tant:
W + WR = -DEP & W = -WR - DEP = -m ? m ? g ? cos 30c ? Ds ? cos 180c - m ? g ? h
W = -m ? g ? (h - m ? cos 30° ? Ds) = -10 kg ? 9,8 m/s 2 ? f 1 m - 0,1 ? ? 2 m p = 71,7 J

3
2
El treball que realitzem en aquest cas és més gran que en els casos anteriors.
5 Un cotxe de 1 000 kg avança per una carretera horitzontal i passa de 36 a 90 km/h en un tram de 120 m. Sabent que
el coeficient de fregament entre les rodes i el terra és 0,1, calcula la força aplicada pel motor del cotxe.
Dada: g = 9,8 m/s2
a) Aplicant la segona llei de Newton.
El cotxe avança en horitzontal recorrent una distància en línia recta Ds = 120 m. La velocitat inicial és v0 = 10 m/s i la velocitat
final, vF = 25 m/s. Usant les equacions del MRUA, aïllant l’acceleració, substituint els valors i operant:
vF2 - v 20 = 2 a ? Ds
vF2 - v 20 (25 m/s) 2 - (10 m/s) 2

a= = = 2,1875 m/s 2
2 Ds 2 ? 120 m
La força del motor del cotxe, que ha de superar la força de fregament, és la que provoca aquesta acceleració.
F - FR = m ? a
F = m ? a + FR = m ? a + m ? m ? g = m ? (a + m ? g)
F = 1000 kg ? _2,1875 m/s 2 + 0,1 ? 9,8 m/s 2 i = 3167,5 N
11
FITXA 2

Nom: Curs: Data:

PROBLEMES PROPOSATS

Segons el teorema de l’energia cinètica, o de les forces vives, el treball de les forces que actuen sobre el cotxe coincideix
amb la variació de l’energia cinètica:
W = DEC & WM + WR = EC, final - EC, inicial
Segons la definició de treball i aïllant la força demanada, substituint i operant:
EC, final - EC, inicial - WR
F ? Ds ? cos 0c + WR = E C, final - E C, inicial & F =
Ds
1 1 1
? m ? vF2 - ? m ? v 20 - FR ? Ds ? cos 180c ? m ? (vF2 - v 20) + m ? m ? g ? Ds
F= 2 2 = 2
Ds Ds
vF2 - v 20
+ m ? g ? D s
= m ? e 2 ? Ds + m ? g o
2 vF2 - v 20
F = m?
Ds
2
F = 1000 kg ? = ) + 0,1 ? 9,8 m/s 2G = 3167,5 N
(25 m/s) 2 - (10 m/s
2 ? 20 m
6 Un coet de 5 000 kg de massa s’enlaira i arriba a una altura de 200 m en 8 s amb un moviment rectilini uniformement
accelerat. Calcula:
Dada: g = 9,8 m/s2
a) El treball realitzat pel pes del coet.
El treball realitzat pel pes del coet és negatiu, perquè força i desplaçament tenen sentits contraris:
Wg = m  g  Dh  cos 180° = 5 000 kg  9,8 m/s2  200 m  (-1) = -9 800 000 J = -9,8 ? 106 J
b) El treball realitzat pels motors.

L’increment d’energia cinètica del coet es calcula tenint en compte que parteix del repòs i puja 200 m en 8 s amb moviment
uniformement accelerat:
1 2 ? Dh 2 ? 200 m
Dh = ? a ? t2 & a = = = 6,25 m/s2
2 t2 (8 s) 2
La velocitat en el moment final és:
vF = v0 + a  t = 0 + 6,25 m/s2  8 s = 50 m/s
Per tant:
1 1 1
DEC = ? m ? v F2 - ? m ? v 20 = ? 5000 kg ? 50 2 (m/s) 2 - 0 = 6 250 000 J = 6,25 ? 10 6 J
2 2 2
Sobre el coet es realitzen dos treballs: el treball que realitza el pes del coet, Wg, i el treball realitzat pel motor del coet, Wc. La suma
dels treballs aplicats és igual a l’increment d’energia cinètica:
Wg + Wc = DEC & Wc = DEC - Wg = 6,25 ? 106 J - (-9,8 ? 106 J) = 1,605 ? 107 J
11
FITXA 3

Nom: Curs: Data:

EXEMPLE
Tres amics pugen fins al primer cim d’una muntanya russa, a 20 m d’altura. Amb una velocitat d’1 m/s,
inicien la caiguda per la primera rampa. Suposant que no hi ha pèrdues d’energia per fregament, calcula
la velocitat amb què arribaran a un punt situat a 15 m d’altura.
Dda: g = 9,8 m/s2
El principi de conservació de l’energia mecànica afirma que, quan sobre un sistema només actuen forces conservatives,
l’energia mecànica total es conserva. Sobre el cotxe de la muntanya russa actua la força conservativa del pes i se suposa
que no hi ha fregament. Per tant, l’increment d’energia del sistema ha de ser nul:
DEC + DEP = 0 & f ? m ? v F2 - ? m ? v 20 p + m ? g ? D h = 0

1 1
2 2
v F2 - v 20 + 2 ? g ? Dh = 0 & vF = v 20 - 2 ? g ? Dh = (1 m/s) 2 - [2 ? 9,8 m/s 2 ? (-5 m)] = 9,95 m/s
PROBLEMES PROPOSATS
7 La velocitat d’una bala de pistola s’acosta als 540 km/h a la sortida de l’arma. Suposant que disparem verticalment
i que no hi ha fregament amb l’aire.
Dada: g = 9,8 m/s2
a) Calcula l’altura màxima a què arribarà el projectil.
El principi de conservació de l’energia mecànica assegura que, en absència de forces dissipatives, l’energia mecànica es conserva.
En el moment del tret, la bala surt amb una velocitat de 150 m/s i té una energia cinètica que, a l’altura màxima, en què la velocitat
s’anul·la, es transforma en energia potencial. Així, l’increment d’energia de la bala serà nul:
DEC + DEP = 0 & f ? m ? v F2 - ? m ? v 20 p + m ? g ? Dh = 0

1 1
2 2
v 20 - vF2 (150 m/s) 2 - 0 2
Dh = = = 1148 m
2g 2 ? 9,8 m/s 2
b) Calcula l’altura en què l’energia cinètica és el doble que l’energia potencial.
Si, a partir del tret, l’energia cinètica de la bala minva fins que s’anul·la al punt més alt i l’increment d’energia potencial augmenta
des de zero, en algun punt del recorregut de pujada, d’altura h’ sobre la pistola, l’energia cinètica associada a la seva velocitat v’
doblarà l’augment d’energia potencial:
1
? m ? vl2 = 2 m ? g ? Dhl & vl 2 = 4 g ? Dhl
2
Però en aquest punt també es conserva l’energia mecànica:
DElC + DElP = 0 & f ? m ? vl2 - ? m ? v 20 p + m ? g ? Dhl = 0 & vl2 - v 20 + 2 g ? Dhl = 0

1 1
2 2
Com que en aquest punt vl2 = 4 g  Dhl, es té:
v 20 (150 m/s) 2
4 g ? Dhl - v 20 + 2 g ? Dhl = 0 & Dhl = = = 382,7 m
6g 6 ? 9,8 m/s 2
Que és un terç de l’altura màxima a què arriba la bala. En efecte, perquè l’energia cièntica sigui el doble de la potencial, aquella
ha de ser un terç de l’energia mecànica i aquesta, la potencial, dos terços de l’energia mecànica.
11
FITXA 3

Nom: Curs: Data:

PROBLEMES PROPOSATS
8 Un ciclista que circula a 5 m/s es deixa caure sense pedalar per una rampa inclinada 15° de 200 m de longitud.
Si el coeficient de fregament és 0,2 i la massa del ciclista amb la bicicleta és de 80 kg, calcula:
Dada: g = 9,8 m/s2
a) L’energia perduda per fregament al llarg de la rampa.
L’energia perduda coincideix en valor amb el treball realitzat per la força de fregament:
WR = m  (m  g  cos 15°)  Ds  cos 180° = 0,2  80 kg  9,8 m/s2  0,9659  200 m  (-1) = -30 290 J
L’energia dissipada en forma de calor és 30 419,2 J.
b) La velocitat amb què el ciclista arriba al final de la rampa.
En aquesta situació, l’energia mecànica no es conserva, perquè hi ha forces dissipatives. Tanmateix, sí que es conserva l’energia
total:
DEC + DEP = WR & f ? m ? v F2 - ? m ? v 20 p + m ? g ? Dh = WR

1 1
2 2
2W R
vF2 - v 20 + 2 g ? Ds ? sin (-15c) =
m
2W R

m 2 m 2 ? (-30 290 J)
vF = v 20 + 2 g ? Ds ? sin 15c+ = d 5 n + 2 ? 9,8 2 ? 200m ? sin 15c+
m s s 80 kg

vF = 16,8 m/s = 60,5 km/h
c)
L’altura a què arribaria en una segona rampa ascendent situada just al final de l’anterior amb igual coeficient
de fregament i de què la inclinació és de 30°.
L’energia perduda ara per fregament és:
hl
WlR = m  (m  g  cos 30°)  Dsl  cos 180° = m  (m  g  cos 30°)  ? (-1)
sin 30°
L’intercanvi d’energia:
DElC + DElP = WlR & f- ? m ? vl20 p + m ? g ? Dhl = m ? m ? g ? cotg 30° ? hl

1
2
Suposem que la velocitat inicial d’aquest tram coincideix amb la velocitat final del tram anterior:
v F2 (16,8 m/s) 2
hl = = = 10,7 m
2 g ? (1 + m ? cotg 30°) 2 ? 9,8 m/s ? (1 + 0,2 ? 3 )
9 Un coet que puja verticalment trenca el motor quan és a 500 m d’altura i la seva velocitat és de 40 m/s. Calcula:
Dada: g = 9,8 m/s2
a) L’altura màxima a què arribarà abans de caure.
Suposem que no hi ha pèrdues per fregament i, per tant, l’energia mecànica es conserva:
DE C + DEP = 0 & f 0 - ? m ? v 20 p + m ? g ? (h - h 0) = 0 & h = h 0 +

1 v 20 (40 m/s) 2
= 500 m + = 581,6 m
2 2g 9,8 m/s 2
L’altura màxima del coet són els 81,6 m que ha pujat sobre els 500 m d’altura que tenia quan el motor s’ha avariat, és a dir,
581,6 m.
b) La velocitat amb què xocarà amb el terra.

Novament, no hi ha pèrdues per fregament, així que l’energia mecànica és constant i l’increment entre les posicions més alta
i més baixa en la caiguda del coet és nul:
DElc + DElP = 0 & f ? m ? vlF2 - 0 p + m ? g ? (0 - h) = 0 & vF =

1
2? g ?h = 2 ? 9,8 ? 581,6 = 106,8 m/s
2
El coet xoca contra el terra a una velocitat de 106,8 m/s.
11
FITXA 3

Nom: Curs: Data:

Quan sobre un cos que canvia la posició la velocitat només actua la força gravitatòria (no n’hi actua cap altra),
l’energia mecànica es manté constant.
El principi de conservació de l’energia mecànica es compleix sigui quina sigui la trajectòria del mòbil;
no cal que sigui una trajectòria rectilínia perpendicular al terra.
PROBLEMES PROPOSATS
10 Un vagó és al punt més alt d’una muntanya russa (posició A del dibuix) i comença a caure.
Dada: g = 9,8 m/s2
A
B
h = 70 m
h = 30 m
a)
Explica el principi de conservació de l’energia mecànica aplicat al vagó durant el recorregut, indicant com varien
Durant el recorregut, quan el vagó baixa, perd EP en la mateixa mesura que guanya EC , i quan puja, perd EC en la mateixa mesura
que guanya EP , de manera que la suma de totes dues, que és l’energia mecànica, es manté constant.
b) Quina velocitat tindrà quan passi per la posició B?

Iguala l’energia mecànica en tots dos punts:
1 1
E M = constant & E M A = EM B & E C A + EP A = E C B + EP B & ? m ? v 2A + m ? g ? h A = ? m ? v B2 + m ? g ? hB
2 2
Observa si s’anul·la cap terme:
1
vA = 0 (cau) & m ? g ? h A = ? m ? v B2 + m ? g ? hB
2
Divideix per m:
1 2
g ? hA = ? vB + g ? hB
2
Aïlla i substitueix:
1 2
? v B = g ? h A - g ? hB = g ? (h A - hB)
2
v B2 = 2 g ? (h A - hB) & vB = 2 g ? (h A - hB) = 2 ? 9,8 m ? (70 m - 30 m) = 28 m/s
c) La muntanya russa podrà tenir un pic més alt que el de la posició A?

No, perquè en la posició A inicial, té només energia potencial, que no pot ser superada, perquè l’energia mecànica es manté
constant.
d) Quin treball ha fet la força del motor que ha pujat el vagó al començament fins a la posició A si la massa del vagó
i els ocupants és de 600 kg?
Hi ha hagut de comunicar l’energia potencial que té a dalt. Per tant:
WF del motor = EP A = m ? g ? h A = 600 kg ? 9,8 m/s 2 ? 70 m = 411 600 J
e) Quina força ha fet el motor, si la longitu de pujada eren 100 m?

WF del motor 411 600 J
WF del motor = Fmotor ? Dx & Fmotor = = = 4116 N
Dx 100 m
11
FITXA 3

Nom: Curs: Data:

PROBLEMES PROPOSATS
11 Un futbolista xuta una pilota que rodolava per terra, hi dóna una velocitat d’11 m/s, l’eleva pel damunt del porter
i marca gol.
Dada: g = 9,8 m/s2
a)
Explica el principi de conservació de l’energia mecànica aplicat a la pilota en el recorregut, indicant com varien
En sortir del peu, la pilota només té energia cinètica. En pujar, va minvant en la mateixa mesura que n’augmenta l’energia
potencial. En baixar, va perdent potencial en la mateixa mesura que guanya cinètica fins que arriba a terra i torna a ser tot cinètica.
Tot passa sempre mantenint–se constant la suma de totes dues (energia mecànica).
b) Quina velocitat tindrà la pilota quan sigui a 5 m d’altura sobre el terra? Quants cops és a aquesta altura? Dibuixa–ho.
Aquesta altura correspon a les posicions B i Bl.
C Cl
B
Bl
v = 11 m/s
Iguala l’energia mecànica al terra i a aquesta altura:

1 1
EM = constant & EM A = EM B & EC A + EP A = EC B + EP B & ? m ? v 2A + m ? g ? h A = ? m ? v B2 + m ? g ? hB
2 2
Observa si s’anul·la cap terme i divideix per m:
1 2 1
hA = 0 & ? v A = ? v B2 + g ? hB
2 2
Aïlla i substitueix:
v B2 = v 2A - 2 g ? hB & vB = v 2A - 2 g ? hB = (11 m/s) 2 - 2 ? 9,8 m/s 2 ? 5 m = 4,8 m/s
c)
A quina altura serà la pilota quan vagi amb una velocitat de 3 m/s? Quants cops tindrà aquesta velocitat? Dibuixa–ho.
Tindrà dos cops aquesta velocitat, en les posicions C i Cl.
Iguala l’energia mecànica al terra i a aquesta altura:
1 1
EM = constant & EM A = EM C & EC A + EP A = EC C + EP C & ? m ? v 2A + m ? g ? h A = ? m ? v C2 + m ? g ? hC
2 2
Explica si s’anul·la cap terme, elimina’l i divideix per m:
1 2 1
hA = 0 & ? v A = ? v C2 + g ? hC
2 2
Aïlla el que et demanen i substitueix les dades:
1
? (v 2A - v C2 )
2 (11 m/s) 2 - (3 m/s) 2
hC = = = 5,7 m
g 2 ? 9,8 m/s 2
d) Amb quina velocitat caurà la pilota a terra? Raona la resposta sense fer cap càlcul numèric.
Amb la mateixa que ha sortit, perquè, tant al principi com al final, l’energia potencial és zero i, com que l’energia mecànica
es conserva, l’energia cinètica ha de ser la mateixa i, per tant, la velocitat.
11
FITXA 3

Nom: Curs: Data:

PROBLEMES PROPOSATS
12 Tenim una rampa des d’on podem deixar anar una pilota, que finalitza en un bucle de radi R = 50 cm.
Usant el principi de conservació de l’energia mecànica, contesta:
Dada: g = 9,8 m/s2
a)
A quina altura sobre el terra com a mínim ha d’estar el punt de la rampa des d’on hem de deixar anar
la pilota perquè faci la volta completa al bucle? A
Fes un dibuix del problema assenyalant la posició inicial A (altura des d’on
la deixo anar) i la posició final B (punt més alt del bucle).
Escriu el principi de conservació de l’energia mecànica igualant–la v= R? g B
en totes dues posicions:
EM = constant & EM A = EM B & EC A + EP A = EC B + EP B
1 1
? m ? v 2A + m ? g ? h A = ? m ? v B2 + m ? g ? hB
2 2
Si s’anul·la algun terme, elimina’l: hB
1
vA = 0 & m ? g ? hA = ? m ? v B2 + m ? g ? hB
2
Divideix per m:
1 2
g ? hA = ? v B + g ? hB
2
Aïlla hA:
1 2
? v B + g ? hB
hA = 2
g
vB2
Al punt B, l’acceleració centrípeta és la gravetat = g . Per això, vB = R ? g . Substituint:
R
? ` R ? g j + g ? 2R
1 2 1
?R? g + g ?2 R
2 2 1 5
hA = = = ? R + 2 R = ? R = 2,5 R
g g 2 2
Substitueix la dada R:
hA = 2,5  R = 2,5  0,5 m= 1,25 m
b) A quina altura sobre el terra és el punt de la rampa des d’on hem de deixar anar la pilota perquè en arribar
al punt més alt del bucle la pilota caigui en vertical en caiguda lliure?
es un dibuix del problema assenyalant la posició inicial A (altura des d’on
F
A B
la deixo anar) i la posició final B (punt més alt del bucle).
Escriu el principi de conservació de l’energia mecànica igualant–la
en totes dues posicions:
EM = constant & EM A = EM B
1 1
EC A + EP A = ECB + EPB & ? m ? v 2A + m ? g ? h A = ? m ? v B2 + m ? g ? hB
2 2 hA hB = 2 R
Elimina algun terme si s’anul·la i raona quina velocitat ha de tenir la pilota
a la posició B perquè, en arribar–hi, caigui en caiguda lliure:
vA = 0, perquè deixem anar la pilota i ha d’arribar a la posició B amb vB = 0:
m ? g ? hA = m ? g ? hB
Aïlla hA i substitueix:
hA = hB = 2 R = 2  0,5 m = 1 m
Un cop que hem deduït que vB = 0, ja podríem haver deduït l’altura, perquè si on arriba i d’on surt tenen energia cinètica zero,
aleshores l’energia potencial també ha de ser la mateixa, perquè l’energia mecànica es conserva.
11
EXPERIÈNCIES
ENERGIA I TREBALL
Determinació de la constant d’elasticitat d’un ressort
Material
OBJECTIU
• Una pilota de bàsquet
• Reflexionar sobre la conservació de l’energia
• Una pilota de tennis
en un sistema format per diversos cossos
• Comprovar que les transferències de moment
lineal i energia entre aquests cossos poden causar
efectes sorprenents
PROCEDIMENT
1. Deixa caure una pilota de tennis des d’una altura de metre 2. Repeteix l’experiència amb la pilota de bàsquet i observa
i mig i observa l’altura a què arriba després del bot un altre cop l’altura a què s’arriba després del bot.
amb el terra.
F
F
F
3.
Ara, col·loca la pilota de tennis just al damunt de lade bàsquet
i deixa totes dues pilotes alhora des des la mateixa altura
de metre i mig.
Repeteix–ho diverses vegades per comprovar que el resultat
no és una casualitat.
Què succeeix?
La pilota de tennis surt disparada i arriba a una gran altura.
Tot i que les dues pilotes cauen gairebé alhora, la de bàsquet
xoca amb el terra un instant abans que la de tennis hi xoqui.
F
Per tant, quan es produeix el xoc entre totes dues, la de tennis v

està baixant, mentre que la de bàsquet ja està pujant. Com que
F
en el xoc entre les dues es conserven tant el moment lineal v

F
com l’energia mecànica, part de l’energia de la pilota de bàsquet, v

de més massa, passa a la pilota de tennis, que,
F
com que té menys massa, surt disparada a tota velocitat.
v
F
11
EXPERIÈNCIES
ENERGIA I TREBALL
Pla inclinat i fregament
Material
OBJECTIU
• Un rampa de longitud coneguda
Comprovar com l’energia • Un peu de laboratori i nous
potencial d’un cos es transforma
• Una bola metàl·lica petita
en energia cinètica i preserva
• Regles, cintes mètriques
el teorema de conservació
de l’energia mecànica • Farina
• Llapis i paper
PROCEDIMENT
1. Amb l’ajuda del peu de laboratori, munta un pla inclinat, posant una cura especial
que l’extrem de la rampa coincideixi amb la vora de la taula de laboratori i que,
en caure per la rampa, un mòbil acabi a l’aire sense tocar la taula. Escampa farina h
per terra, sota de la vora de la taula.
2. Perquè l’angle d’inclinació sigui conegut, pots elevar un extrem de la rampa a
a una altura h igual a la meitat de la seva longitud. En aquesta situació, l’angle v
W
de la rampa sobre l’horitzontal és 30°. Així, a més, coneixes l’altura i, per tant,
l’energia potencial de la bola que lliscarà per la rampa. Si, a més, la bola
no s’impulsa, sinó que es deixa caure, se sap també que l’energia mecànica inicial
de la bola és: y
E0 = EC 0 + EP 0 = 0 + m ? g ? h
3.
Quan la bola acaba de recórrer la rampa, la seva energia potencial s’ha convertit
en energia cinètica:
1 x
E F = E C F + EP F = ? m ? v 2 + 0
2
QÜESTIONS
1 Calcula l’energia potencial de la bola al teu muntatge.

Per observar quina és l’energia cinètica que té la bola en el moment final del recorregut pel pla inclinat, es fa un estudi
sobre la seva caiguda lliure en un tir parabòlic. La bola comença el tir parabòlic amb la velocitat v inclinada un angle
igual al del pla inclinat per sota de l’horitzontal. L’altura que recorre la bola fins al terra és la de la taula y, avança
en horitzontal un espai x. En caure a terra, la bola marca a la farina la seva posició i la distància a la taula es mesura
sobre el terra amb una cinta mètrica. Conegudes aquestes dues longituds i utilitzant les equacions del tir parabòlic, es té:
x2
v2 = 2
?g
(2 ? cos a) ? y + (2 ? sin a ? cos a) ? x
a)
Demostra algebraicament aquesta expressió. Per fer–ho, has de reduir el temps en les equacions espai‑temps de les
dues components del tir parabòlic.
b) Mesura els valors de x i y en el muntatge de la pràctica i calcula el quadrat de la velocitat amb què la bola cau de la taula.
c)
Calcula l’energia cinètica de la bola quan comença la caiguda lliure.
d) Es verifica el principi de conservació de l’energia mecànica entre el moment en què la bola comença el recorregut
per la rampa i el moment en què l’acaba? Si no és així, intenta explicar per què. Fixa’t en els factors no considerats:
fregament, energia de rotació de la bola (per a una esfera, l’energia de rotació en rodar sense lliscar és un 40 %
de la seva energia cinètica de translació) o possibles errors en la mesura.
11 AVALUACIÓ
PROVA B
Nom: Curs: Data:


a) Quin treball es fa en sostenir un cos durant un temps t?
b) Quin treball fa la força pes d’un cos si aquest es desplaça una distància d per una superfície horitzontal?
2 Sobre un cos de 5 kg de massa que es mou amb una velocitat de 2 m/s actua una força de 25 N durant 2 m
en la mateixa direcció del moviment. Quina velocitat adquirirà el cos?
3 Es llança un cos al llarg d’una superfície horitzontal amb una velocitat inicial de 5 m/s. Si el coeficient de fregament
entre el cos i la superfície és de 0,3, quina distància recorrerà el cos fins que s’aturi?
Dada: g = 9,8 m/s2
4 En un pla inclinat 30º amb l’horitzontal i de longitud 5 m, amb quina velocitat mínima ha de partir des de l’origen
un cos de 5 kg per arribar al final del pla suposant que el fregament sigui negligible?
Dada: g = 9,8 m/s2
5 Un bloc de 2 kg es llança cap amunt per una rampa rugosa (m = 0,2) que forma un angle de 30º amb l’horitzontal,
amb una velocitat de 6 m/s.
Dada: g = 9,8 m/s2
a) Explica com varien les energies cinètica, potencial i mecànica del cos durant la pujada.
b) Calcula la longitud màxima recorreguda pel bloc en l’ascens.
11 AVALUACIÓ
PROVA A
Nom: Curs: Data:


a) Per què el treball de la força de fregament sempre és negatiu?
b) Una partícula sobre la qual actua una força efectua un desplaçament. Es pot assegurar que realitza treball?
2 Tria l’opció correcta.

Un mòbil manté constant l’energia cinètica mentre que al damunt hi actua:
a) Una força.
b) Diverses forces.
3 Un vehicle circula a una velocitat constant de 30 m/s. Si es trepitja a fons el fre i el coeficient de fregament amb el terra
és m = 0,5, contesta, utilitzant raonaments energètics, quina distància recorrerà el vehicle fins que s’aturi.
Dada: g = 9,8 m/s2
4 Un pèndol d’1 m de longitud es desplaça 40º respecte de la vertical i des d’aquest punt 20 cm
40°
es deixa anar. Si en un punt de la vertical s’interposa un clau a 20 cm des del punt 1m
de fixació del pèndol, determina l’angle de separació del fil respecte de la vertical a
al punt de màxim ascens de la massa.
B
5 Sobre un bloc de fusta de 2 kg, que està en repòs al principi
d’un pla inclinat 30º, es dispara un projectil de 10 g
amb una velocitat de 100 m/s i s’hi incrusta, com es veu a la figura.
L
Si el coeficient de fregament entre el bloc i el pla és m = 0,1,
h
calcula la distància L que recorre el bloc sobre el pla.
Dada: g = 9,8 m/s2
A
30°
Activitats
Pova A Prova B
B8‑1. Establir la llei de la conservació B8‑1.1. Aplica el principi de conservació

de l’energia mecànica i aplicar–la de l’energia per resoldre problemes
a la resolució de casos pràctics. mecànics, determinant valors de velocitat
i posició, així com d’energia cinètica i
potencial. 2, 3, 4 i 5 2, 3, 4 i 5
B8‑1.2. Relaciona el treball que realitza
una força sobre un cos amb la variació
de la seva energia cinètica i determina
alguna de les magnituds implicades.
B8‑2. Reconèixer sistemes conservatius B8‑2.1. Classifica en conservatives
com aquells per als quals és possible i no conservatives les forces que intervenen
1, 2, 3, 1, 2, 3,
associar una energia potencial i representar en un supòsit teòric, justificant
4i5 4i5
la relació entre treball i energia. les transformacions energètiques que es
produeixen i la seva relació amb el treball.
PROVA B 3 A partir de l’expressió de la distància de frenada:

m ? v12
1 a) Segons la definició de treball físic: Dx =
2 FR
W = F ? d r = F ? dr ? cos a
Hem de tenir en compte que en aquest cas:
Si només sostenim l’objecte, no hi ha desplaçament
FR = m ? N = m ? P = m ? m ? g
de les forces, per la qual cosa el treball serà nul.
Per la qual cosa la nostra expressió queda:
b) Novament, a partir de la definició del treball d’una força:
m ? v12 v12
W
D r Dx = =
2m ? m ? g 2m ? g
Substituint els valors del problema:
_5 m/si
2
W
P Dx = = 4,25 m
2 ? 0,3 ? 9,8 m/s 2
W = P ? D r = P ? Dr ? cos 90º = 0 N 4 Aplicant el principi de conservació de l’energia mecànica

per al cas en què no existeixin forces dissipatives:
El treball de la força pes és nul perquè és perpendicular
al desplaçament. EM, ini = EM, fin
EC, ini + EP, ini = EC, fin + EP, fin
2 Aplicant el teorema de l’energia cinètica: 0+E
EC, ini + 0 = P, fin
W = EC, fin - EC ,0
1 2 1 Substituint les expressions de totes dues energies:
W = ? m ? v fin - ? m ? v 20
2 2 1
? m ? v 20 = m ? g ? h
2
Aïllant i substituint les dades del problema, podem trobar
el valor de la velocitat a què arriba el cos: Simplificant les masses i tenint en compte que
h = L ? sin 30º:
2W 2 F ? Ds
vf = + v 20 = + v 20 v = 2 g ? L ? sin 30c
m m v= 2 ? 9,8 m/s 2 ? 5 m ? sin 30c = 7 m/s
2 ? 25 N ? 2 m m 2
+ d2 n = 4,90
m
vf =
5 kg s s
5 a) Inicialment, la EP = 0 i la EC és màxima. Durant la pujada, 3 A partir de l’expressió de la distància de frenada:

la EC es va transformant en EP fins al punt més alt m ? v12
aconseguit, on la EC és nul·la i l’energia potencial Dx =
2 FR
és màxima. Durant tot el procés, es dissipa energia
Hem de tenir en compte que en aquest cas:
per l’acció del fregament.
FR = m ? N = m ? P = m ? m ? g
B
Per la qual cosa la nostra expressió queda:
m ? v12 v12
Dx = =
2m ? m ? g 2m ? g
L
Substituint els valors del problema:
h
(30 m/s) 2
v Dx = = 91,8 m
A 2 ? 0,5 ? 9,8 m/s 2
4 Es tracta d’un problema en què es conserva l’energia
30° mecànica, perquè no hi ha forces dissipatives. Això implica
que les energies potencials en tots dos extrems d’oscil·lació
h
sin 30° = seran iguals:
L
m ? g ? h1 = m ? g ? h 2
b) Aplicant el principi de conservació de l’energia en el cas
1 m ? (1 - cos 40c) = 0,8 m ? (1 - cos a)
de la presència de fregament:
1 - cos 40c
DEM = WR cos a = 1 - = 0,707556
0 ,8
EP, fin - EC, ini = -FR ? L a = arccos 0,707556 = 44° 57l 49m
1
m ? g ? h - ? m ? v 20 = -m ? m ? g ? cos 30c ? L 5 Calculem inicialment la velocitat amb què el bloc inicia
2 la pujada pel pla inclinat després del seu xoc inelàstic
Simplificant les masses, aïllant la incògnita L i tenint amb la bala. Usant el principi de conservació de la quantitat
en compte que h = L ? sin 30º: de moviment:
v 20 mbala ? v1 = (mbala + mbloc ) ? v2
L=
2 g ? _ sin 30c + m ? cos 30ci mbala ? v1 0,01 kg ? 100 m/s
v2 = = = 0,498 m/s
2 mbala + mbloc (0,01 + 2) kg
_6 m/si
L=
2 ? 9, 8 m/s 2 ? _sin 30c + 0,2 ? cos 30ci Ara, apliquem el principi de conservació de l’energia
L = 2,73 m

per al cas en què hi hagi fregament:
DE M = W R
PROVA A EP, fin - EC, ini = - FR ? L
1
2
1 a) Com que la força de fregament sempre s’oposa m ? g ? h - ? m ? v 2 = -m ? m ? g ? cos 30c ? L
2
al desplaçament, hi forma un angle de 180º. Per tant:
Simplificant les masses, aïllant la incògnita L i tenint
WR = FR ? d r = FR ? dr ? cos 180c = -FR ? dr
en compte que h = L ? sin 30º:
b) No, perquè la força ha de ser perpendicular
v 22
al desplaçament. L=
2 g ? _sin 30 c + m ? cos 30ci
2 Segons el teorema de l’energia cinètica (W = DEC), _0,498 m/si
2
l’increment d’energia cinètica que experimenta un cos L=

2 ? 9,8 m/s 2 ? _sin 30 c + 0,1 ? cos 30ci
és igual al treball total que s’hi realitza. En conseqüència, L = 0,0215 m
perquè aquest treball pugui ser nul (i, per tant, també la seva
variació d’energia cinètica) necessitem diverses forces
que es puguin compensar entre si, perquè una sola força
sempre faria un treball net diferent de zero.
Nom: Curs: Data:

Investiguen la conservació de l’energia mitjançant

la hidrodinàmica del tauró
Els taurons s’han convertit, recentment, en el tema Els investigadors esperen explicar com la pell del
d’un projecte d’investigació en enginyeria de la Uni- tauró controla la capa límit per minvar la resistència
versitat d’Alabama. Dirigit per Amy Lang, professora a l’avanç i nedar més de pressa. Si poden demostrar
d’enginyeria mecànica i aeroespacial, el projecte ex- amb èxit que hi ha un efecte significatiu operant-hi,
plora la conservació de l’energia i el control de la en el futur podria ser possible reproduir-lo per a
capa límit en relació amb la superfície corporal dels aplicacions com ara reduir la resistència a l’avanç
taurons. La capa límit és l’àrea més propera a la als vehicles subaquàtics i als avions.
superfície on les condicions de viscositat produeixen La investigació de Lang es porta a terme utilitzant un
resistència a l’avanç, en aquest cas, la pell d’un tauró. túnel d’aigua en un laboratori. En aquest túnel es pot
Els resultats del projecte permetran als investigadors incrementar la geometria de la pell del tauró 100 vega-
explorar solucions naturals per reduir la fricció, el des, amb una disminució corresponent en el flux sobre
que podria produir innovacions útils i tenir aplica- el model. Això fa observable el flux sobre la pell i en
cions per conservar l’energia. Aquesta investigació permet la visualització i el mesurament utilitzant tècni-
no només proporcionarà una comprensió millor del ques experimentals modernes.
desenvolupament evolutiu dels taurons, sinó que http://www.amazings.com/ciencia/noticias/070108a.html
també analitzarà mètodes de control de flux i la re-
ducció de la resistència a l’avanç, que es puguin apli-
car fàcilment a vehicles en moviment.
Diverses investigacions ja han demostrat que reduir
la resistència a l’avanç sobre les superfícies dels
sòlids pot estalviar molta energia i, en conseqüència,
diners. Per exemple, s’estima que fins i tot una re-
ducció tan modesta com de l’1 % en la resistència a
l’avanç pot estalviar a una aerolínia com a mínim uns
90 000 litres de combustible per any i avió. Com a re-
sultat, la reducció en les emissions contaminants que
van a parar a l’aire és igualmlent impressionant.
En el projecte s’està investigant el flux de la capa límit
sobre una superfície que imita la pell d’un tauró ne-
dant amb rapidesa.
Lang espera explicar per què els taurons ràpids tenen
les escates més petites que les d’espècies de tauró
més lentes. L’evidència suggereix que els taurons
amb les escates més petites tenen la capacitat d’alte-
rar-ne l’orientació quan neden, el que els permet fer-
ho més ràpid i crea un patró de superfície singular a
la pell que resulta en diversos mecanismes de control
de la capa límit.
PROVA 1
Nom: Curs: Data:

1 Resumeix les idees fonamentals del text en no més de quatre línies.
2 Quins dos avenços ressalta el text que es produiran a partir d’aquestes investigacions?
3 Els avenços en la reducció de pèrdues d’energia per fricció té un impacte FLOTA

econòmic alt. El web www.airfleets.es proporciona un llistat amb la flota (Avions)
de les principals companyias aèries que operen a l’Estat espanyol. Elabora
una taula en què mostris l’estalvi que cada companyia podria tenir l’any RYANAIR 294
en combustible i econòmicament. Calcula també els totals per a totes IBERIA 98
les aerolínies. El litre de querosè costa una mitjana de 0,72 €.
VUELING 59

IBERIA EXPRESS 12

4 En aquest estudi, la peça angular són els taurons, però n’hi ha molts d’altres en què es treballa amb animals. Organitzeu
diversos grups i feu una presentació multimèdia amb els límits que creieu que ha de tenir la investigació amb animals
vius. Després, establiu un debat a classe amb les idees que hagin sorgit.
Activitats
Competències
Criteri Estàndards d’aprenentatge de Ia prova de
que s’avaluen
competències

com escrita, la llengua castellana i, A partir d’un text científic, extreu
Comunicació si és el cas, la llengua cooficial i interpreta la informació, argumenta 1, 2 i 4
lingüística de la comunitat autònoma. amb rigor i precisió utilitzant
la terminologia adient.
Competència B8‑1. Establir la llei de la B8‑1.1. Aplica el principi
matemàtica i conservació de l’energia mecànica de conservació de l’energia
competències i aplicar–la a la resolució de casos per resoldre problemes mecànics.
3
bàsiques en pràctics.
ciència i
tecnologia
Comprendre els elements i Analitza la importància i la necessitat
procediments fonamentals de la de la investigació científica.
investigació i dels mètodes
Aprendre científics. Conèixer i valorar de 1i3
a aprendre forma crítica la contribució de la
ciència i la tecnologia en el canvi
de las condicions de vida.
Utilitzar les TIC en el treball científic. Estableix els elements essencials

per al disseny, l’elaboració i la defensa
Competència d’un projecte d’investigació, sobre
un tema d’actualitat científica vinculat 4
digital
amb la física o la química, utilitzant
preferentment les TIC.
Analitzar las repercussions ètiques Reflexiona sobre diversos

Competència
de la investigació científica. enfocaments de temes ètics 4
social i cívica
d’actualitat en la ciència.
1 Un estudi sobre la fricció a l’aigua de la pell del tauró 3

podria reduir la resistència dels vehicles i generar
Estalvi de Estalvi
un estalvi energètic i econòmic important. El secret
Companyia Avions combustible econòmic
sembla que és la mida i la capacitat d’orientació
l’any (L) l’any (€)
de les escates dels animals.
2 El text ressalta dos avenços molt diferents: Ryanair 294 24 460 000 19 051 200
1. Ajudar a comprendre el desenvolupament evolutiu Iberia 98 8 820 000 6 350 400

dels taurons.
Vueling 59 5 310 000 3 823 200
2. Aplicar les conclusions de l’estudi a la reducció
de la resistència a l’avanç dels vehicles. Iberia
12 1 080 000 777 600
Express
TOTAL: 463 41 670 000 30 002 400
4 Activitat de treball en grup i reflexió.
Guió i recursos
de la unitat 12
12
PRESENTACIÓ
FORCES I ENERGIA
PRESENTACIÓ
Aquesta unitat és continuació de l’anterior (Treball i energia). • La força elèctrica és una força central. S’introdueix
Les forces centrals provoquen diferents tipus d’energies el concepte de potencial electrostàtic.
potencials. • La força gravitatòria, que governa el moviment de planetes
Ara, en aquesta unitat, s’apliquen tots els conceptes d’energia i satèl·lits, és també una força central. S’insisteix
cinètica i energia potencial en determinades situacions que especialment en les velocitats astronòmiques.
mereixen un estudi propi: Aplicant l’estudi energètic a aquestes forces, es tanca l’estudi
• Les forces elàstiques que corresponen a una molla són de l’energia mecànica i també el curs de física i química a 1r
forces dirigides sempre cap al centre d’equilibri. de batxillerat.
Forces i energia
• Energia potencial elàstica

Força elàstica • Energia cinètica
i energia • Energia mecànica total
• Dependència temporal
• Energia potencial electrostàtica

Força elèctrica
i energia • Potencial electrostàtic
• Accelerador de partícules
• Energia potencial gravitatòria

Força gravitatòria • Energia mecànica total
i energia – Velocitat d’escapament
– Velocitat a l’òrbita
12
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 1
FORÇA ELÀSTICA
Nom: Curs: Data:
Un objecte amb massa de 5 kg està unit a una molla i fa un moviment harmònic simple. L’amplitud és de 20 cm,
el període, de 1 s i la fase inicial, de p/2 rad.
a) Quant val la freqüència angular?
b) Determina les equacions de l’elongació i de la velocitat de l’objecte.
c) Quant valen la velocitat, l’energia cinètica i l’energia potencial de l’objecte per a t = 1,2 s?
a) Tenint en compte que el període és de 1 s:

2p 2p rad rad
v= = = 2p . 6,28
T 1s s s
b) L’equació de l’elongació és:
x = A ? sin (v ? t + f0) m
Substituint els valors coneguts:

p
x = 0,2 ? sin d 2p ? t + nm
2
L’equació de la velocitat és:
x = A ? v ? cos (v ? t + f0) m/s
v = 0,2 ? 2 p ? cos d 2 p ? t + n = 0,4 p ? cos d 2p ? t + n

p p m
2 2 s
c) Substituint el valor del temps a l’expressió de la velocitat, t = 1,2 s:
v (t = 1,2 s) = 0,4 p ? cos d 2 p ? 1,2 + n = 0,4 p ? cos 2,9 p = 0,4 p ? (-0,951) = -1,195
p m
2 s
Per tant, l’energia cinètica serà:
m 2
? m ? v 2 = ? 5 kg ? d-0,739 n = 3,57 J
1 1
EC =
2 2 s
A partir de l’energia mecànica màxima d’un oscil·lador:
? m ? v 2 ? A 2 - ? m ? v 2 = ? m ? (v 2 ? A 2 - v 2) = ? m ? 7v 2 ? A 2 - (v ? A ? cos 2,9 p) 2A
1 1 1 1
E M = E C + EP & EP = E M - E C =
2 2 2 2
2
1 1 1 rad
EP = ? m ? v 2 ? A 2 ? [1 - cos2 2,9 p] = ? m ? v 2 ? A 2 ? sin 2 2,9 p = ? 5 kg ? e 2 p o ? (0,2 m) 2 ? (0,309) 2 = 3,57 J
2 2 2 s
ACTIVITATS
1 En un moviment harmònic i simple, quina relació hi ha 3 Suposa que un mòbil amb massa 5 g descriu un MHS
entre l’energia total i el quadrat de l’amplitud? amb amplitud igual a 5 cm i una freqüència de 0,25 Hz.
En quin punt de la trajectòria les energies cinètica
m ? v2
Solució: i potencial són iguals?
2
Solució: 2,236 cm
2 En un moment donat, en un moviment harmònic
i simple, la massa es troba en l’oscil·lació igual 4 Un oscil·lador harmònic duplica la freqüència alhora
a la seva amplitud. Quina relació hi ha entre l’energia que redueix a la meitat l’amplitud. Com se’n modifica
cinètica i l’energia potencial? l’energia mecànica total?
Solució: el triple Solució: roman igual.
12
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 2
FORÇA ELÈCTRICA
Nom: Curs: Data:
Calcula el valor del potencial elèctric al punt P de coordenades (0, 0) sabent que:
• q
1 = 0,5 C situada a A de coordenades (-2, -1).
• q
2 = -2 C situada a B de coordenades (-3, 0).
• q
3 = 3 C situada a C de coordenades (2, 3).
Les coordenades es mesuren en metres. Si situem una càrrega Q = 5 C al punt P, quina energia potencial té?
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2
D’acord amb el principi de superposició:
= k ?e o
q1 q2 q3 q1 q2 q3
VP = V1 + V2 + V3 = k ? +k? +k? + +
r1 r2 r3 r1 r2 r3
Falta calcular les diferents distàncies des de la posició de cada càrrega al punt P:
• r1 = vr1 = AP = 80 - _- 2iBvi + 80 - _- 1iBvj = 2vi + vj = 22 + 12 = 5m
• r2 = vr2 = BP = 80 - _-3iBvi + _0 - 0ivj = 3vi = 32 + 02 = 3 m
• r3 = vr3 = CP = _0 - 2ivi + _0 - 3ivj = -2vi - 3vj = _-2i + _-3i = 13 m

2 2
Ja coneixem tots els valors per substituir a l’expressió de l’inici. Substituint i operant:
N ? m2
VP = k ? e o = 9 ? 109
q1 q2 q3 0,5 C -2 C 3C
+ + ?f + + p = 3,5 ? 109 V
r1 r2 r3 C2 5m 3m 13 m
L’energia potencial a P es calcula usant la definició de potencial electrostàtic.
Aïllant, substituint i operant:
EP, E
VP = & EP, E = VP ? Q = 3,5 ? 109 V ? 5 C = 1,75 ? 1010 J
Q
ACTIVITATS
1 En tres vèrtexs d’un quadrat d’1 m de costat Calcula el potencial electrostàtic als punts S i T, i,
es disposen càrregues idèntiques de +2 mC. Calcula a més, el treball que realitzen les forces elèctriques
el potencial electrostàtic al quart vèrtex i el treball que participen en el problema per traslladar
que la força elèctrica de repulsió per dur una càrrega una càrrega q3 = +6 mC des del punt T al S.
de +5 mC des del centre del quadrat fins al quart Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2
vèrtex. Solució: -159,1 V; -225 V; -3,95 ? 10-7 J
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2
Solució: 54 000 V; 0,112 J 3 Dues càrregues elèctriques q1
puntuals de valor d
2 Dues càrregues puntuals, q1 = +2 nC i q2 = -4 nC, q1 = -9 mC i q2 = +16 mC
estan fixes i separades una distància de 16 cm. estan fixes a l’espai,
30 cm
ocupant dos vèrtexs d’un B d

S
triangle rectangle.
Calcula el potencial elèctric
A 40 cm q2
4 cm als punts A i B. Quin treball
realitzarà el camp elèctric
per dur una càrrega puntual de +2 mC des del punt B
T
q1 q2 fins al punt A?
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2
16 cm Solució: 90 000 V; 252 000 V; 0,324 J
12
PROBLEMES RESOLTS
FITXA 3
FORÇA GRAVITATÒRIA
Nom: Curs: Data:
L’Estació Espacial Internacional (ISS) gira al voltant de la Terra en una òrbita que considerem circular, a una altura
de 380 km sobre la superfície terrestre. Calcula:
a) La velocitat lineal de la ISS a la seva òrbita.
b)
L’energia necessària per dur, cada mes, des de la superfície terrestre a l’estació l’equip i els aliments necessaris
per a la tripulació, massa = 750 kg.
Dades: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2/kg2; RT = 6,37 ? 106 m; MT = 5,97 ? 1024 kg
a) L’expressió de la velocitat a l’òrbita, tenint en compte que r = RT + h:
N ? m2
6,67 ? 10-11 ? 5,97 ? 10 24 kg
G ? MT G ? MT kg 2 m
v= = = = 7681
r RT + h 6,37 ? 106 m + 3,80 ? 105 m s
b) L’energia mecànica inicial ha de ser igual a l’energia mecànica final. Abans d’enlairar-se, el material només té energia
potencial per ocupar la posició que ocupa a la superfície de la Terra, EP, F . Aïllant l’energia que cal afegir-hi, DE:
EM, 0 = EM, F & EP, 0 + D E = EM, F & D E = EM, F - EP, 0
Ja coneixem tots els valors per substituir a l’expressió de l’inici. Substituint i operant:
- e-G ? o = G ? MT ? m ? e o
MT ? m MT ? m 1 1
D E = -G ? -
2?r RT RT RT + h
N ? m2
? 5,97 ? 10 24 kg ? 750 kg ? f p = 2,64 ? 109 J
1 1
D E = 6,67 ? 10-11 2 6
-
kg 6,37 ? 10 m 6,37 ? 10 m + 3,80 ? 105 m
6
ACTIVITATS
1 Calcula l’energia cinètica que hauria de tenir 3 Es posa en òrbita un satèl·lit artificial de 600 kg
una persona de 70 kg per estar girant al voltant de massa a una altura de 1 200 km sobre la superfície
de la Terra sobre la seva superfície sense caure. de la Terra. Si es llança des del nivel del mar,
Calcula quanta energia caldria per elevar aquesta quin augment té l’energia potencial?
persona a una òrbita estable de 6 370 km d’altitud Dades: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2/kg2; RT = 6,37 ? 106 m;
sobre la superfície, suposant que parteix des del repòs. MT = 5,97 ? 1024 kg
Dades: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2/kg2; RT = 6,37 ? 106 m; Solució: 6,94 ? 106 J
MT = 5,97 ? 1024 kg
Solució: 2,19 ? 109 J; 2,19 ? 109 J 4 Suposant que la Lluna gira al voltant de la Terra
en una òrbita circular a una distància de 3,8 ? 108 m
2 Un satèl·lit artificial de 200 kg de massa descriu del centre de la Terra, calcula l’energia que cal perquè
una òrbita circular al voltant de la Terra a 400 km la Lluna s’allunyi a una distància infinita de la Terra.
d’altura. Calcula: Dades: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2/kg2; RT = 6,37 ? 106 m;
a) L’energia mecànica a la seva òrbita. MT = 5,97 ? 1024 kg; ML = 7,34 ? 1022 kg
b) Quina velocitat s’ha de proporcionar Solució: 3,85 ? 1028 J
des de la superfície perquè arribi a una posició
estable a l’òrbita?
Dades: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2/kg2; RT = 6,37 ? 106 m;
MT = 5,97 ? 1024 kg
Solució: a) -5,88 ? 109 J; b) 2718 m/s
12
MÉS PROBLEMES
FITXA 1
FORÇA ELÀSTICA I ENERGIA

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Un cos la massa del qual és m = 3 kg està subjectat a una molla. El sistema oscil·la amb amplitud A = 4 cm
i període T = 2 s:
a) Quina n’és l’energia total?
b) Quina n’és la velocitat màxima?
a) L’energia total de l’oscil·lador harmònic es calcula segons l’expressió:

1
? k ? A2
EM =
2
La constant recuperadora de la molla, k, està relacionada amb el període segons l’expressió que segueix,
de què aïllem k:
m m
T = 2p ? & k = 4 p2 ?
k T2
Substituint a l’expressió de l’energia total, donant valors als paràmetres i operant:
2p2 ? m ? A2 2 p 2 ? 3 kg ? (0,04 m) 2
? d 4 p2 ? 2 n ? A2 =
1 m
EM = = = 2,37 ? 10-2 J
2 T T2 (2 s) 2
b) En la situació de velocitat màxima tota l’energia mecànica és energia cinètica:
1 2 ? EM 2 ? 2,37 ? 10-2 J m
EM = E C = ? m ? v2 & v = = = 0,126
2 m 3 kg s
PROBLEMES PROPOSATS
1 Un objecte de 2 kg de massa està lligat a una molla de constant recuperadora 40 N/m. El sistema té velocitat 25 cm/s
quan passa per la posició d’equilibri.
b) Quina n’és l’amplitud del moviment?
12
MÉS PROBLEMES
FITXA 1

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
2 Si es triplica l’amplitud d’un oscil·lador harmònic simple, en quin factor en varia l’energia?
3 Un objecte de 3 kg que oscil·la unit a una molla de constant 2 000 N/m té una energia total de 0,9 J.
a) Quina és l’amplitud del moviment?
b) Quina és la velocitat màxima de l’objecte?
4 Un objecte de 90 g de massa oscil·la unit a una molla. L’amplitud de les oscil·lacions és de 4,5 cm. L’energia total
del sistema oscil·lant és 1,4 J.
a) Quina és la constant recuperadora de la molla?
b) Amb quin període oscil·la l’objecte?
12
MÉS PROBLEMES
FITXA 1

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
5 Un nen es gronxa de manera que, en passar per la posició d’equilibri, la velocitat és de 2 m/s. La longitud del gronxador
és 1,75 m. Quin angle se separa el gronxador respecte de la vertical en la màxima amplitud?
Dada: g = 9,8 m/s2
6 Una molla de constant recuperadora 250 N/m, i massa negligible, penja en vertical del sostre. Es penja un objecte
de massa a kg de l’extrem inferior de la molla i es deixa lliure des d’una posició en què la molla està sense deformar.
El sistema oscil·la al voltant de la posició d’equilibri.
a) Quant descendeix l’objecte abans de tornar a ascendir un altre cop?
b) A quina distància per sota del punt de partida és la posició d’equilibri?
c) Quin és el període de l’oscil·lació?
Dada: g = 9,8 m/s2
12
MÉS PROBLEMES
FITXA 2
FORÇA ELÈCTRICA I ENERGIA

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Dues càrregues puntuals positives i iguals de magnitud +3 nC B (0, 6)

es troben sobre l’eix OX. La primera a l’origen de coordenades
i la segona al punt (8 cm, 0 cm). Calcula:
a) El potencial electrostàtic al punt A (4 cm, 0 cm).
b) El potencial electrostàtic al punt B (0 cm, 6 cm).
c) Si una càrrega elèctrica puntual Q = +1,59 mC es trasllada
des de A fins a B, quin treball realitzen les forces
electrostàtiques sobre aquesta càrrega en moviment?
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2 +3 nC
+3 nC
a) El punt A és a una distància de 4 cm de cadascuna 0 A (4, 0) (8, 0)
de les càrregues, r = r1 = r2 = 0,04 m. Com que totes dues
càrregues són idèntiques, es compleix que q = q1 = q2 = 3 ? 10-9 C.
q1 q2 q N ? m 2 3 ? 10-9 C
VA = V1 + V2 = k ? +k? = 2 k ? = 2 ? 9 ? 109 ? = 1350 V
r1 r2 r C2 0,04 m
b) Al punt B, les distàncies no són iguals: la distància a la primera càrrega, rl1 = 0,06 m; la distància a la segona,
r2l = 0,08 2 + 0,06 2 = 0,10 m. Com que totes dues càrregues són idèntiques es compleix
que q = q1 = q2 = 3 ? 10-9 C:
? 3 ? 10-9 C ? e o = 720 V
N ? m2
= k ? q ? e + o = 9 ? 109
q1 q2 1 1 1 1
VB = V1l + Vl2 = k ? +k? +
r1l rl2 r1l rl2 C 2
0,06 m 0,10 m
c) El treball que realitzen les forces electrostàtiques és l’oposat de l’increment de l’energia potencial electrostàtica:
W = -D EP, E = -Q ? DV = -Q ? _VB - V Ai = Q ? _V A - VBi = 1,59 ? 10-6 C ? _1350 V - 720 V i = 0,001 J
PROBLEMES PROPOSATS
7 Una càrrega positiva de 3 mC se situa a l’origen de coordenades.

a) Quin és el potencial electostàtic en un punt sobre l’eix OX a 4 m de distància de l’origen?
b) Quin treball realitzen les forces del camp elèctric per portar un cos amb càrrega Q = +4 mC des de l’infinit
fins a una distància de 4 m?
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2.
12
MÉS PROBLEMES
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
8 Quatre càrregues puntuals de 6 mC se situen als vèrtexs d’un quadrat de 12 m de costat. Calcula el potencial
electrostàtic al centre del quadrat.
a) Si les quatre càrregues són positives.
b) Si tres de les càrregues són positives i la quarta, negativa.
c) Si dos de les càrregues són positives i les altres dues, negatives.

Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2
9 Tres càrregues elèctriques estan distribuïdes a l’eix OX. La càrrega q1 = +2 mC se situa a O, l’origen de coordenades.
La càrrega q2 = -3 mC se situa a A, amb x2 = 2 m. La càrrega q3 = +4 mC se situa a B, amb x3 = 6 m. Calcula
l’energia potencial electrostàtica d’aquesta distribució de càrregues en conjunt.
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2
12
MÉS PROBLEMES
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Un protó té una massa de 1,67 ? 10-27 kg i una càrrega de +1,6 ? 10-16 C. Des del repòs, s’accelera
fins que aconsegueix una velocitat de 6,19 ? 103 m/s. Quina diferència de potencial provoca aquest canvi de velocitat?
Segons el principi de conservació de l’energia, el protó guanya energia cinètica a mesura que perd energia potencial.
D EM = 0 & D EC + D EP = 0 & D EC = -D EP
Com que parteix del repòs, la variació d’energia cinètica és:

1
D EC = ? m ? v2
2
I la variació d’energia potencial electrostàtica és:
D EP, E = q ? DV
Substituint a l’expressió de l’inici i aïllant la diferència de potencial:

1 -2 ? q
D EC = -D EP & ? m ? v 2 = -q ? DV & DV =
2 m ? v2
Substituint els valors coneguts i operant queda:
-2 ? 1,6 ? 10-19 C
DV = = -5 V
m 2
1,67 ? 10-27 kg ? d 6190 n
s
PROBLEMES PROPOSATS
10 En un accelerador de partícules, els ions plata se sotmeten a una diferència de potencial DV = -25 ? 104 V.
Quina velocitat tenen les partícules en sortir de l’accelerador si la velocitat inicial és nul·la?
Dades: q Ag = +1,6 ? 10-19 C; m Ag = 1,8 ? 10-25 kg
+ +
11 El bor té dos isòtops. Un feix d’ions bor, B-3, tots amb velocitat inicial 104 m/s, se sotmet a una diferència de potencial
de 15 000 V. Una cinquena part dels ions surt amb velocitat v1 = 931 312 m/s; mentre que la resta surt amb velocitat
v2 = 888 175 m/s. Quina massa correspon a cada isòtop?
Dades: qB = -4,8066 ? 10-19 C
-3
12
MÉS PROBLEMES
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
12 Un electró amb velocitat 6 ? 106 m/s penetra en una zona del camp elèctric i es frena fins anul·lar la velocitat.
Quina és la diferència de potencial que l’ha frenat?
Dades: q e = -1,6 ? 10-19 C ; m e = 9,1 ? 10-31 kg
13 Un electró amb energia cinètica 1,6 ? 10-17 J penetra en una zona del camp elèctric i es frena fins anul·lar la velocitat.
Dada: qe = -1,6 ? 10-19 C
12
MÉS PROBLEMES
FITXA 3
FORÇA GRAVITATÒRIA I ENERGIA

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Un projectil es dispara en vertical cap amunt des de la superfície de la Terra amb una velocitat inicial v1 = 9 km/s.
Determina l’altura màxima a què arriba desestimant el fregament amb l’atmosfera. Amb aquesta velocitat de sortida,
és possible que el projectil mantingui una òrbita circular al voltant de la Terra?
Dades: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 /kg2; M T = 5,97 ? 1024 kg; R T = 6,37 ? 106 m
Usant el principi de conservació de l’energia mecànica, inicialment a la superfície, l’energia potencial es correspon
amb la seva posició al davant del centre de la Tera i l’energia cinètica es correspon amb la velocitat inicial. En l’estat final,
el projectil es troba a l’altura h, amb l’energia potencial que correspon amb la seva distància al centre de la Terra, RT + h.
L’energia cinètica final és nul·la, perquè la velocitat del projectil s’anul·la a l’altura màxima.
1 MT ? m 1 MT ? m
EM, 1 = EM, 2 & ? m ? v 12 - G ? = ? m ? v 22 - G ?
2 RT 2 RT + h
Simplificant la massa i aïllant l’altura h:
2G ? MT ? RT
h= - RT
2 G ? M T - v12 ? R T
Substituint a l’expressió els valors dels paràmetres i operant:
N ? m2
2 ? 6,67 ? 10-11 ? 5,97 ? 10 24 kg ? 6,37 ? 106 m
kg 2
h= - 6,37 ? 106 m = 1,17 ? 107 m
m 2
? 5,97 ? 10 kg - d 9000 n ? 6,37 ? 10 m
2
-11 N ? m 24 6
2 ? 6,67 ? 10
kg 2 s
Per saber si és possible mantenir una òrbita circular al voltant de la Terra, s’ha de prendre l’energia mecànica total inicial
i calcular el radi de l’òrbita a partir de l’energia mecànica a l’òrbita:
1 MT ? m MT ? m G ? MT ? RT
EM, 1 = EM, 2 & ? m ? v 12 - G ? = -G ? & r=
2 RT 2r 2 G ? M T - v 12 ? R T
Substituint els valors i operant:
N ? m2
6,67 ? 10-11 ? 5,97 ? 10 24 kg ? 6,37 ? 106 m
G ? MT ? RT kg 2
r= r= = 9,045 ? 106 m 2 6,37 ? 106 m = R T
2 G ? M T - v12 ? R T m 2
? 5,97 ? 10 kg - d9000 n ? 6,37 ? 10 m
2
-11 N ? m 24 6
2 ? 6,67 ? 10
kg 2 s
El radi de l’òrbita resultant és més gran que el radi terrestre, així que, proporcionant al tret l’angle suficient i desestimant
el fregament amb l’atmosfera, el projectil sí que podria orbitar al voltant de la Terra.
PROBLEMES PROPOSATS
14 Calcula la velocitat d’escapament de Mercuri sabent que la seva massa és M = 3,31 ? 1023 kg, i el radi, R = 2,44 ? 106 m.
Dada: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 /kg2
12
MÉS PROBLEMES
FITXA 3

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
15 Un satèl·lit de 450 kg gira al voltant de la Terra en una òrbita aproximadament circular a una altura mitjana de 6 ? 106 m.
Calcula:
a) L’energia potencial del satèl·lit.
b) L’energia cinètica del satèl·lit.
16 Saturn té una massa 95,2 vegades més gran que la Terra i el seu radi és 9,47 més gran que el radi terrestre.
Com és la velocitat d’escapament de Saturn comparada amb la de la Tierra?
17 Els dos satèl·lits de Mart, Fobos i Deimos, orbiten en òrbites aproximadament circulars. El radi de l’òrbita de Fobos és
9,377 ? 106 m i el radi de l’òrbita de Deimos és 2,346 ? 107 m. Suposant que una nau de 40 t hagués de viatjar des de
Fobos a Deimos, quina energia necessitaria per passar d’una òrbita a una altra?
Dades: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 /kg2; MM = 6,39 ? 1023 kg
12
MÉS PROBLEMES
FITXA 3

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
18 Quina energia té a l’òrbita un satèl·lit geoestacionari de 300 kg de massa?

Dades: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 /kg2; M T = 5,97 ? 1024 kg; T (dia sideral) = 23 h 56 min 4 s
12
FITXA 1

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Un cos la massa del qual és m = 3 kg està subjectat a una molla. El sistema oscil·la amb amplitud A = 4 cm
i període T = 2 s:
b) Quina n’és la velocitat màxima?

1
? k ? A2
EM =
2
La constant recuperadora de la molla, k, està relacionada amb el període segons l’expressió que segueix,
de què aïllem k:
m m
T = 2p ? & k = 4 p2 ?
k T2
2p2 ? m ? A2 2 p 2 ? 3 kg ? (0,04 m) 2
? d 4 p2 ? 2 n ? A2 =
1 m
EM = = = 2,37 ? 10-2 J
2 T T 2
(2 s) 2
b) En la situació de velocitat màxima tota l’energia mecànica és energia cinètica:
1 2 ? EM 2 ? 2,37 ? 10-2 J m
EM = E C = ? m ? v2 & v = = = 0,126
2 m 3 kg s
PROBLEMES PROPOSATS
1 Un objecte de 2 kg de massa està lligat a una molla de constant recuperadora 40 N/m. El sistema té velocitat 25 cm/s
quan passa per la posició d’equilibri.
b) Quina n’és l’amplitud del moviment?

1
EM = ? k ? A2
2
En passar per la posició d’equilibri, l’energia mecànica és tota cinètica; no hi ha energia potencial. Per això, en passar
per la posició d’equilibri, la velocitat és la velocitat màxima. De les condicions cinètiques del MHS:
vmàx = A ? v
k
k 4 & A = vmàx ?
v= m
m
2
1 m 1 1 m 2
EM = ? k ? f vmàx ? p = ? m ? vmàx
2
= ? 2 kg ? d 0,25 n = 6,25 ? 10-2 J
2 k 2 2 s
b) De l’expressió que hem usat a l’apartat anterior:
m m 2 kg
A = vmàx ? = 0,25 ? = 0,0559 m = 55,9 mm
k s N
40
m
12
FITXA 1

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
2 Si es triplica l’amplitud d’un oscil·lador harmònic simple, en quin factor en varia l’energia?
L’energia total de l’oscil·lador harmònic es calcula segons l’expressió:

1
EM = ? k ? A2
2
En triplicar l’amplitud de l’oscil·lador, Tl = 3 ? T, queda:
1 1 1
ElM = ? k ? Al2 = ? k ? (3 ? A) 2 = 9 ? ? k ? A 2 = 9 ? EM
2 2 2
Per això, l’energia es multiplica pel factor 9.
3 Un objecte de 3 kg que oscil·la unit a una molla de constant 2 000 N/m té una energia total de 0,9 J.
a) Quina és l’amplitud del moviment?
b) Quina és la velocitat màxima de l’objecte?

1
EM = ? k ? A2
2
Aïllant l’amplitud, substituint els valors i operant:
2 ? EM 2 ? 0,9 J
A= = = 0,3 m
k N
2000
m
b) L’energia total és energia cinètica quan la velocitat és màxima:
1 2 ? EM 2 ? 0,9 J m
EM = E C = ? m ? v2 & v = = = 0,77
2 m 3 kg s
4 Un objecte de 90 g de massa oscil·la unit a una molla. L’amplitud de les oscil·lacions és de 4,5 cm. L’energia total
del sistema oscil·lant és 1,4 J.
a) Quina és la constant recuperadora de la molla?
b) Amb quin període oscil·la l’objecte?

1
EM = ? k ? A2
2
Aïllant la constant recuperadora de la molla, substituint els valors i operant:
2 ? EM 2 ? 1,4 J N
k= = = 1383
A 2
(0,045 m) 2
m
b) L’expressió que posa en relació la constant recuperadora amb el període és:

m
T = 2p ?
k
Substituint l’expressió de la constant recuperadora de la molla, ordenant l’expressió, substituint els valors i operant:
m 2?m 2 ? 0,090 kg
T = 2p ? = Ap? = 0,045 m ? p ? = 0,05 s
2 ? EM EM 1,4 J
A2
12
FITXA 1

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
5 Un nen es gronxa de manera que, en passar per la posició d’equilibri, la velocitat és de 2 m/s. La longitud del gronxador
és 1,75 m. Quin angle se separa el gronxador respecte de la vertical en la màxima amplitud?
Dada: g = 9,8 m/s2
Al punt d’equilibri, l’energia mecànica és tota energia cinètica. A la màxima amplitud, l’energia
mecànica és tota energia potencial. Pel principi de conservació de l’energia mecànica:
1
E 0 = EF & EC = EP, g & ? m ? v2 = m ? g ? h
2 a
L
Veient la figura, l’altura que adquireix el gronxador és h = L ? (1 - cos a). Substituint i aïllant L ? cos a
l’angle demanat:
v2 v2 (2 m/s) 2
= g ? L ? (1 - cos a) & cos a = 1 - = 1- = 0,883 382
2 2g ? L 2 ? 9,8 m/s 2 ? 1,75 m L - L ? cos a h
Calculant l’angle:
a = arccos 0,883 382 = 27° 56’ 49“
6 Una molla de constant recuperadora 250 N/m, i massa negligible, penja en vertical del sostre. Es penja un objecte
de massa a kg de l’extrem inferior de la molla i es deixa lliure des d’una posició en què la molla està sense deformar.
El sistema oscil·la al voltant de la posició d’equilibri.
a) Quant descendeix l’objecte abans de tornar a ascendir un altre cop?
b) A quina distància per sota del punt de partida és la posició d’equilibri?
c) Quin és el període de l’oscil·lació?
Dada: g = 9,8 m/s2
a) L’energia inicial és igual a l‘energia final. A l’inici, la velocitat és nul·la. Al punt més baix de la trajectòria, també és nul·la.
En aquest problema, cal tenir en compte que, a més de la força de la gravetat, hi ha la força de la molla, així que hi ha dues
energies potencials, la gravitatòria i l’elàstica:
1
EM, 0 = EM, F & EP, G = EP, e & m ? g ? h = ? k ? h2
2
Simplificant la igualtat, aïllant l’altura, substituint els valors i operant:
2?m? g 2 ? 1 kg ? 9,8 m/s 2
h= = = 0,0784 m = 78,4 mm
k N
250
m
b) El punt d’equilibri es dóna quan el pes està equilibrat per la força recuperadora de la molla. Totes dues forces han de tenir
el mateix mòdul:
m? g 1 kg ? 9,8 m/s 2
P = Fe & m ? g = k ? D x & D x = = = 0,0392 m = 39,2 mm
k N
250
m
c) Substituint els valors coneguts a l’expressió que posa en relació la constant recuperadora amb el període:
m 1 kg
T = 2p ? = 2p ? = 0,34 s
k N
250
m
12
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Dues càrregues puntuals positives i iguals de magnitud +3 nC B (0, 6)

es troben sobre l’eix OX. La primera a l’origen de coordenades
i la segona al punt (8 cm, 0 cm). Calcula:
a) El potencial electrostàtic al punt A (4 cm, 0 cm).
b) El potencial electrostàtic al punt B (0 cm, 6 cm).
c) Si una càrrega elèctrica puntual Q = +1,59 mC es trasllada
des de A fins a B, quin treball realitzen les forces
electrostàtiques sobre aquesta càrrega en moviment?
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2
+3 nC
+3 nC
a) El punt A és a una distància de 4 cm de cadascuna
0 A (4, 0) (8, 0)
de les càrregues, r = r1 = r2 = 0,04 m. Com que totes dues
càrregues són idèntiques, es compleix que q = q1 = q2 = 3 ? 10 C.
-9
q1 q2 q N ? m 2 3 ? 10-9 C
VA = V1 + V2 = k ? +k? = 2 k ? = 2 ? 9 ? 109 ? = 1350 V
r1 r2 r C2 0,04 m
b) Al punt B, les distàncies no són iguals: la distància a la primera càrrega, rl1 = 0,06 m; la distància a la segona,
r2l= 0,08 2 + 0,06 2 = 0,10 m. Com que totes dues càrregues són idèntiques es compleix
que q = q1 = q2 = 3 ? 10-9 C:
? 3 ? 10-9 C ? e o = 720 V
N ? m2
= k ? q ? e + o = 9 ? 109
q1 q2 1 1 1 1
VB = V1l + Vl2 = k ? +k? +
r1l rl2 r1l rl2 C2 0,06 m 0,10 m
c) El treball que realitzen les forces electrostàtiques és l’oposat de l’increment de l’energia potencial electrostàtica:
W = -D EP, E = -Q ? DV = -Q ? ( VB - VA) = Q ? ( VB - VA) = 1,59 ? 10-6 C ? _1350 V - 720 V i = 0,001 J
PROBLEMES PROPOSATS
7 Una càrrega positiva de 3 mC se situa a l’origen de coordenades.

a) Quin és el potencial electostàtic en un punt sobre l’eix OX a 4 m de distància de l’origen?
b) Quin treball realitzen les forces del camp elèctric per portar un cos amb càrrega Q = +4 mC des de l’infinit
fins a una distància de 4 m?
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2
a) Substituint a l’expressió del potencial electrostàtic:
q N ? m 2 3 ? 10-3 C
V=k? = 9 ? 10 9 ? = 6,75 ? 106 V
r C2 4m
b) El treball de les forces del camp és W = -D EP, E = -Q ? D V = -Q ? (VF - V0) = Q ? (V0 - VF). El potencial al punt final
és el calculat a l’apartat anterior, VF = 6,75 ? 106 V. El potencial al punt d’origen, V0, és a l’infinit:
= lím f 9 ? 10 9 p = 0 V
q N ? m 2 3 ? 10-3 C
V0 = k ? ?
r r"` C2 r
Substituint els valors i operant a la primera expressió:
W = Q ? (V0 - VF) = 4 ? 10-6 C ? _0 V - 6,75 ? 10 6 V i = -27 J

Té un valor negatiu, perquè la força i el desplaçament són de sentits contraris.
12
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
8 Quatre càrregues puntuals de 6 mC se situen als vèrtexs d’un quadrat de 12 m de costat. Calcula el potencial
electrostàtic al centre del quadrat.
a) Si les quatre càrregues són positives.
b) Si tres de les càrregues són positives i la quarta, negativa.
c) Si dos de les càrregues són positives i les altres dues, negatives.
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2
Per la simetria del quadrat, la distància des del vèrtex al centre és la mateixa per a tots els vèrtexs:
2
r = r1 = r2 = r3 = r4 = ?L
2
Es compleix el principi de superposició i l’expressió del potencial queda:
q1 q2 q3 q4 1 2
Vcentre = V1 + V2 + V3 + V4 = k ? +k ? +k ? +k ? = k ? ? (q1 + q 2 + q 3 + q 4) = k ? ? (q1 + q 2 + q 3 + q 4)
r1 r2 r3 r4 r L
a) En aquest cas, les quatre càrregues són positives, q = q1 = q 2 = q 3 = q 4 = +6 ? 10-6 C:

2 2 N ? m2 2
Vcentre = k ? ? (q1 + q 2 + q 3 + q 4) = k ? ? 4 q = 9 ? 10 9 ? ? 4 ? 6 ? 10-6 C = 2,55 ? 10 4 V
L L C2 12 m
b) En aquest cas, hi ha tres càrregues positives i una de negativa, per exemple, q = q1 = q 2 = q 3 = +6 ? 10-6 C; q 4 = -q.
2 2 2 N ? m2 2
Vcentre = k ? ? (q1 + q 2 + q 3 + q 4) = k ? ? (3 q - q) = k ? ? 2 q = 9 ? 10 9 ? ? 2 ? 6 ? 10-6 C = 1,27 ? 10 4 V
L L L C 2
12 m
c) En aquest cas, hi ha dues càrregues positives i dues de negatives, per exemple, q = q1 = q 2 = +6 ? 10-6 C; q 3 = q 4 = -q.
2 2 2
Vcentre = k ? ? (q1 + q 2 + q 3 + q 4) = k ? ? ( 2 q - 2 q) = k ? ?0=0 V
L L L
9 Tres càrregues elèctriques estan distribuïdes a l’eix OX. La càrrega q1 = +2 mC se situa a O, l’origen de coordenades.
La càrrega q2 = -3 mC se situa a A, amb x2 = 2 m. La càrrega q3 = +4 mC se situa a B, amb x3 = 6 m. Calcula
l’energia potencial electrostàtica d’aquesta distribució de càrregues en conjunt.
Dada: k = 9 ? 109 N ? m2/C2
L’energia potencial és la suma de l’energia potencial de cada càrrega per la presència de les altres dues:
E P = E1 + E 2 + E 3
Cadascuna d’aquestes energies és el valor de la càrrega multiplicat pel potencial electrostàtic al punt que ocupa la càrrega,
Ei = qi ? Vi:
EP = q1 ? VO + q 2 ? V A + q 3 ? VB
E P = q1 ? e k ?
q2 q3
o + q2 ? e k ?
q1 q3
o + q3 ? e k ?
q1 q2
+k? +k ? +k ? o
x2 x3 x2 x3 - x2 x3 x3 - x2
q1 ? q 2 q1 ? q 3 q2 ? q3
= 2?k ?e
q1 ? q 2 q1 ? q 3 q2 ? q3
EP = 2 ? k ? +2?k ? +2?k ? + + o
x2 x3 x3 - x2 x2 x3 x3 - x2
?e o = -84 000 J
N ? m2 2 ? 10-3 C ? (-3 ? 10-3 C) 2 ? 10-3 C ? 4 ? 10-3 C (-3 ? 10-3 C) ? 4 ? 10-3 C
EP = 2 ? 9 ? 10 9 + +
C 2
2m 6m 6m-2m
12
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Un protó té una massa de 1,67 ? 10-27 kg i una càrrega de +1,6 ? 10-16 C. Des del repòs, s’accelera
fins que aconsegueix una velocitat de 6,19 ? 103 m/s. Quina diferència de potencial provoca aquest canvi de velocitat?
Segons el principi de conservació de l’energia, el protó guanya energia cinètica a mesura que perd energia potencial.
D EM = 0 & D EC + D EP = 0 & D EC = -D EP
Com que parteix del repòs, la variació d’energia cinètica és:

1
D EC = ? m ? v2
2
I la variació d’energia potencial electrostàtica és:
D EP, E = q ? DV
Substituint a l’expressió de l’inici i aïllant la diferència de potencial:

1 -2 ? q
D EC = -D EP & ? m ? v 2 = -q ? DV & DV =
2 m ? v2
Substituint els valors coneguts i operant queda:
-2 ? 1,6 ? 10-19 C
DV = = -5 V
m 2
-27
1,67 ? 10 kg ? d 6190 n
s
PROBLEMES PROPOSATS
10 En un accelerador de partícules, els ions plata se sotmeten a una diferència de potencial DV = -25 ? 104 V.
Quina velocitat tenen les partícules en sortir de l’accelerador si la velocitat inicial és nul·la?
Dades: q Ag = +1,6 ? 10-19 C; m Ag = 1,8 ? 10-25 kg
+ +
Substituint i operant en l’expressió de la velocitat de sortida:
? _-25 ? 10 4 V i = 6,67 ? 103

2 q 1,6 ? 10-19 C m
vfin = vini -2? ? DV = (0 m/s) 2 - 2 ?
m 1,8 ? 10-25 kg s
11 El bor té dos isòtops. Un feix d’ions bor, B-3, tots amb velocitat inicial 104 m/s, se sotmet a una diferència de potencial
de 15 000 V. Una cinquena part dels ions surt amb velocitat v1 = 931 312 m/s; mentre que la resta surt amb velocitat
v2 = 888 175 m/s. Quina massa correspon a cada isòtop?
Dades: qB = -4,8066 ? 10-19 C
-3
De l’expressió de la velocitat de sortida aïllem la massa:
2 q 2 ? q ? DV
vfin = vini -2? ? DV & m = 2
m vini - v 2fin
Substituint la primera velocitat:
2 ? (-4,8066 ? 10-19 C) ? 1,5 ? 10 4 V
m1 = = 1,663 ? 10 -26 kg
(10 4 m/s) 2 - (931 312 m/s) 2
Substituint la segona velocitat:
2 ? (-4,8066 ? 10-19 C) ? 1,5 ? 10 4 V
m1 = = 1,828 ? 10-26 kg
(10 4 m/s) 2 - (888 175 m/s) 2
Les velocitats de sortida son de prop de la mil·lèsima part de la velocitat de la llum, amb què l’aproximació clàssica és suficient.
12
FITXA 2

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
12 Un electró amb velocitat 6 ? 106 m/s penetra en una zona del camp elèctric i es frena fins anul·lar la velocitat.
Dades: q e = -1,6 ? 10-19 C ; m e = 9,1 ? 10-31 kg
De l’expressió de la velocitat de sortida aïllem la diferència de potencial:
q (v 2 - v 2fin ) ? m
vfin = 2
vini -2? ? DV & DV = ini
m 2?q

[(6 ? 10 6 m/s) 2 - (0 m/s) 2] ? 9,1 ? 10-31 kg
DV = = -3685,5 V
2 ? (-1,6 ? 10-19 C)
13 Un electró amb energia cinètica 1,6 ? 10-17 J penetra en una zona del camp elèctric i es frena fins anul·lar la velocitat.
Dada: qe = -1,6 ? 10-19 C
Es conserva l’energia mecànica, així que no hi ha pèrdua d’energia. L’energia cinètica es transforma en energia potencial:
EC, ini 1,6 ? 10-17 J
EC, ini = EP, fin & EC, ini = q ? DV & DV = = = -100 V
q -1,6 ? 10-19 C
12
FITXA 3

Nom: Curs: Data:
EXEMPLE
Un projectil es dispara en vertical cap amunt des de la superfície de la Terra amb una velocitat inicial v1 = 9 km/s.
Determina l’altura màxima a què arriba desestimant el fregament amb l’atmosfera. Amb aquesta velocitat de sortida,
és possible que el projectil mantingui una òrbita circular al voltant de la Terra?
Usant el principi de conservació de l’energia mecànica, inicialment a la superfície, l’energia potencial es correspon
amb la seva posició al davant del centre de la Tera i l’energia cinètica es correspon amb la velocitat inicial. En l’estat final,
el projectil es troba a l’altura h, amb l’energia potencial que correspon amb la seva distància al centre de la Terra, RT + h.
L’energia cinètica final és nul·la, perquè la velocitat del projectil s’anul·la a l’altura màxima.
1 MT ? m 1 MT ? m
EM, 1 = EM, 2 & ? m ? v 12 - G ? = ? m ? v 22 - G ?
2 RT 2 RT + h
Simplificant la massa i aïllant l’altura h:
2G ? MT ? RT
h= - RT
2 G ? M T - v12 ? R T
Substituint a l’expressió els valors dels paràmetres i operant:
N ? m2
2 ? 6,67 ? 10-11 ? 5,97 ? 10 24 kg ? 6,37 ? 106 m
kg 2
h= - 6,37 ? 106 m = 1,17 ? 107 m
m 2
? 5,97 ? 10 kg - d 9000 n ? 6,37 ? 10 m
2
-11 N ? m 24 6
2 ? 6,67 ? 10
kg 2 s
Per saber si és possible mantenir una òrbita circular al voltant de la Terra, s’ha de prendre l’energia mecànica total inicial
i calcular el radi de l’òrbita a partir de l’energia mecànica a l’òrbita:
1 MT ? m MT ? m G ? MT ? RT
EM, 1 = EM, 2 & ? m ? v 12 - G ? = -G ? & r=
2 RT 2r 2 G ? M T - v 12 ? R T
N ? m2
6,67 ? 10-11 ? 5,97 ? 10 24 kg ? 6,37 ? 106 m
G ? MT ? RT kg 2
r= r= = 9,045 ? 106 m 2 6,37 ? 106 m = R T
2 G ? M T - v12 ? R T 2
? 5,97 ? 10 24 kg - d9000 n ? 6,37 ? 106 m
2
N ? m m
2 ? 6,67 ? 10-11
kg 2 s
El radi de l’òrbita resultant és més gran que el radi terrestre, així que, proporcionant al tret l’angle suficient i desestimant
el fregament amb l’atmosfera, el projectil sí que podria orbitar al voltant de la Terra.
PROBLEMES PROPOSATS
14 Calcula la velocitat d’escapament de Mercuri sabent que la seva massa és M = 3,31 ? 1023 kg, i el radi, R = 2,44 ? 106 m.
Dada: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 /kg2
L’expressió de la velocitat d’escapament és:

2?G?M
ve =
R
Substituint les dades conegudes i operant:
N ? m2
2 ? 6,67 ? 10-11 ? 3,31 ? 10 23 kg
kg 2 m
ve = = 4254
2,44 ? 10 6 m s
12
FITXA 3

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
15 Un satèl·lit de 450 kg gira al voltant de la Terra en una òrbita aproximadament circular a una altura mitjana de 6 ? 106 m.
Calcula:
a) L’energia potencial del satèl·lit.
b) L’energia cinètica del satèl·lit.
a) L’energia potencial del satèl·lit es calcula segons l’expressió:

MT ? m MT ? m
EP, G = -G ? = -G ?
r2 RT + h
N ? m2 5,97 ? 10 24 kg ? 450 kg
EP, G = -6,67 ? 10-11 2
? = -1,45 ? 1010 J
kg 6,37 ? 10 6 m + 6 ? 10 6 m
b) L’energia cinètica del satèl·lit es calcula a partir de la definició tenint en compte que la velocitat és la d’un MCU i que la força
centrípeta és la força de gravetat:
1
4
EC, G =? m ? v2
2 1 G ? MT MT ? m MT ? m
& E C, G = ?m? =G? =G?
v2 MT ? m G ? MT 2 r 2r 2(R T + h)
FC = FG & m? =G? & v2 =
r r2 r

N ? m2 5,97 ? 10 24 kg ? 450 kg
EC, G = 6,67 ? 10-11 2
? = 7,24 ? 109 J
kg 2 ? (6,37 ? 10 6 m + 6 ? 10 6 m)
16 Saturn té una massa 95,2 vegades més gran que la Terra i el seu radi és 9,47 més gran que el radi terrestre.
Com és la velocitat d’escapament de Saturn comparada amb la de la Terra?
La velocitat d’escapament de Saturn:
2 ? G ? MS 2 ? G ? 95,2 ? M T 95,2 2 ? G ? M T 95,2 2 ? G ? MT

ve, S = = = ? = ? = 3,17 ? v e, T
RS 9,47 ? R T 9,47 RT 9,47 RT
La velocitat d’escapament de Saturn és 3,17 vegades més gran que a la Terra.
17 Els dos satèl·lits de Mart, Fobos i Deimos, orbiten en òrbites aproximadament circulars. El radi de l’òrbita de Fobos és
9,377 ? 106 m i el radi de l’òrbita de Deimos és 2,346 ? 107 m. Suposant que una nau de 40 t hagués de viatjar des de
Fobos a Deimos, quina energia necessitaria per passar d’una òrbita a una altra?
Dades: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 /kg2; MM = 6,39 ? 1023 kg
L’energia total es conserva:

EM, 1 = EM, 2 & E Total a l’òrbita de Fobos + D E = E Total a l’òrbita de Deimos & D E = E Total a l’òrbita de Deimos - E Total a l’òrbita de Fobos
Substituint l’expressió de l’energia total a l’òrbita i ordenant l’expressió:
- f-G ? p= f p
MM ? m MM ? m G ? MM ? m 1 1
D E = -G ? -
2 ? rDeimos 2 ? rFobos 2 rFobos rDeimos

N ? m2
6,67 ? 10-11 ? 6,39 ? 10 23 kg ? 4 ? 10 4 kg
f p = 5,46 ? 1010 J
kg 2 1 1
DE = -
2 9,377 ? 10 6 m 2,346 ? 10 7 m
12
FITXA 3

Nom: Curs: Data:
PROBLEMES PROPOSATS
18 Quina energia té a l’òrbita un satèl·lit geoestacionari de 300 kg de massa?

Dades: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 /kg2; M T = 5,97 ? 1024 kg; T (dia sideral) = 23 h 56 min 4 s
L’expressió de l’energia total a l’òrbita és:

MT ? m
EM = -G ?
2?r
Coneixem totes les dades excepte el radi de l’òrbita. Suposant l’òrbita circular, la força de la gravetat és la força centrípeta.
Simplificant i ordenant l’expressió:
v2 MT ? m MT
FC = FG & m ? =G? & r=G?
r r2 v2
La velocitat en el moviment circular i uniforme està relacionada amb el període.
2p ? r MT MT ? T 2 3 MT ? T 2
v= & r=G? & r3 = G ? & r= G?
T 2
4 p2 4 p2
e o
2p ? r
T
Substituint a l’expressió de l’energia mecànica total a l’òrbita i ordenant:

2
?e o
MT ? m 3 p2 G ? MT
EM = -G ? = -m ?
3 MT ? T 2 2 T
2? G?
4 p2
Canviant la dada del període a unitats del Sistema Internacional:

3600 s 60 s
T = 23 h + 56 min + 4 s = 23 h ? + 56 min ? + 4 s = 86 164 s
1h 1 min

2
p2 f p
N ? m2
3 6,67 ? 10-11 ? 5,97 ? 10 24 kg
kg 2
EM = -300 kg ? ? = - 1,417 ? 109 J
2 86 164 s
12
EXPERIÈNCIES
FORCES I ENERGIA
Simulació d’un accelerador de partícules
Material
OBJECTIU
• Una pilota de ping-pong recoberta de pintura metal·litzada
• Comprovar que l’energia potencial • Un bol ampli de metacrilat (o qualsevol altre material
electrostàtica s’intercanvia amb energia transparent)
cinètica
• Tapa per al bol, també transparent
• Explicar la trajectòria circular del mòbil
• Bandes de coure (elèctrodes)
• Generador de corrent continu (de l’ordre de kV)
PROCEDIMENT
1. La pilota de ping-pong ha d’estar recoberta de pintura

metal·litzada, capaç de conduir l’electricitat i de rodar
sense dificultat.
2. Cal fer un forat al fons del bol per deixar-hi passar un pol
elèctric, per exemple, el positiu. Connectat a aquest pol,
a l’interior del bol, s’enganxen les bandes metàl·liques
en forma de creu. A la vora del bol, es posa el pol contrari,
negatiu, establint les connexions necessàries perquè
les bandes metàl·liques que fan la funció de pol negatiu
es disposin a l’interior del bol en forma d’aspa.
La construcció del circuit s’ha de fer amb molta cura
per no tenir cap accident.
3. Fica la pilota pintada al bol i posa la tapa.
4. Connecta els pols que has disposat al bol
amb el generador de corrent continu. Què passa
amb la pilota de ping-pong?
1. En entrar en contacte amb un elèctrode negatiu, la pilota
de ping-pong, amb el recobriment metàl·lic, rep electrons.
En tenir la mateixa càrrega, es repel·len i la pilota és atreta
per un elèctrode positiu. En entrar en contacte
amb l’elèctrode positiu, la pilota cedeix els seus electrons.
Tants que la pilota es queda amb la càrrega elèctrica
positiva i és repel·lida per l’electrode positiu cap al següent
elèctrode negatiu. I així successivament.
QÜESTIONS
1 Respon:
a) Quina força actua sobre la pilota abans de connectar el circuit?
b) Quina força s’afegeix en connectar els electrodes al generador de corrent continu?
2 Per què la trajectòria és circular?
3 Explica el que observes en termes d’intercanvi d’energia.
12 AVALUACIÓ
PROVA B
Nom: Curs: Data:
1 Representa gràficament les energies cinètica, potencial i mecànica d’una partícula que vibra amb moviment harmònic
simple.
2 Un ressort vertical s’allarga 2 cm quan de l’extrem inferior es penja un cos de 10 kg. Aquest cos es desplaça cap avall
i es deixa anar, de manera que comença a oscil·lar amb una amplitud de 3 cm.
a) Calcula la constant recuperadora del ressort i el període del moviment.
b) Calcula el valor de les energies cinètica i potencial elàstica quan el desplaçament és de 1,3 cm.
Dada: g = 9,8 m/s2
3 Dues càrregues elèctriques puntuals, positives i iguals, estan situades als punts A i B d’una recta horitzontal.
En algun punt de l’espai que envolta totes dues càrregues, el potencial pot ser nul?
4 El satèl·lit d’investigació europeu ERS-2 sobrevola la Terra a 800 km d’altura. Suposa la trajectòria circular i la massa
de 1 000 kg. Calcula de forma raonada la velocitat orbital del satèl·lit.
Dades: R T = 6370 km; g = 9,8 m ? s-2
5 Es vol llançar a l’espai un objecte de 500 kg i per a això s’utilitza un dispositiu que hi imprimeix la velocitat necessària.
Es desestima la fricció amb l’aire. Explica els canvis energètics de l’objecte des del seu llançament fins que arriba
a una altura h i calcula’n l’energia mecànica a una òrbita d’altura de 1 000 km.
Dades: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg-2; M T = 6 ? 1024 kg; R T = 6370 km
12 AVALUACIÓ
PROVA A
Nom: Curs: Data:
1 Fes una anàlisi de las transformacions d’energia que tenen lloc quan una partícula realitza un MHS en un cicle complet.
Quin seria el desplaçament en l’instant en què les energies cinètica i potencial són iguals?
2 Una partícula descriu un moviment harmònic simple d’amplitud A i freqüència f. Explica com varia l’energia mecànica
de la partícula en duplicar el període d’oscil·lació.
3 De dos punts de l’espai coneixem que el potencial a A és més gran que a B. Si el punt A està més allunyat que el B
de la càrrega Q que crea el potencial, raona si la càrrega Q és positiva o negativa.
4 Calcula la velocitat mínima amb què caldrà llançar un cos des de la superfície de la Terra perquè ascendeixi
fins a una altura de 4 000 km.
Dades: g = 9,8 m ? s-2; R T = 6,37 ? 106 m
5 Un satèl·lit de 200 kg orbita al voltant de la Terra amb un radi d’òrbita de 8,06 ? 106 m. Quin treball hauríem de realitzar
per portar el satèl·lit fins a una òrbita de radi doble?
Dades: G = 6,67 ? 10-11 N ? m2 ? kg -2; M T = 5,97 ? 1024 kg
Activitats
Prova A Prova B
B8-1. Establir la llei de conservació B8-1.1. Aplica el principi de conservació

de l’energia mecànica i aplicar-la de l’energia per resoldre problemes mecànics,
a la resolució de casos pràctics. determinant valors de velocitat i posició, així
com d’energia cinètica i potencial.
1, 4 i 5 1, 4 i 5
B8-1.2. Relaciona el treball que realitza
una força sobre un cos amb la variació
de la seva energia cinètica i determina alguna
de les magnituds implicades.
B8-2. Reconèixer sistemes conservatius B8-2.1. Classifica en conservatives

com aquells per als quals és possible i no conservatives les forces que intervenen
associar una energia potencial i representar en un supòsit teòric justificant les 1, 4 i 5 1, 4 i 5
la relació entre treball i energia. transformacions energètiques que es
produeixen i la seva relació amb el treball.
B8-3. Conèixer les transformacions B8-3.1. Estima l’energia emmagatzemada

energètiques que tenen lloc en un ressort en funció de l’elongació, coneguda
en un oscil·lador harmònic. la seva constant elàstica.
B8-3.2. Calcula les energies cinètica, potencial 1i2 1i2
i mecànica d’un oscil·lador harmònic aplicant
el principi de conservació de l’energia i realitza
la representació gràfica corresponent.
B8-4. Vincular la diferència de potencial B8-4.1. Associa el treball necessari

elèctric amb el treball necessari per per traslladar una càrrega entre dos punts
transportar una càrrega entre dos punts d’un camp elèctric amb la diferència 3 3
d’un camp elèctric i conèixer-ne la unitat de potencial existent entre ambdós permetent
en el Sistema Internacional. determinar l’energia implicada en el procés.
PROVA B 2 a) En l’equilibri:

Fe = P
1 EM N
k ? D x = m ? g & k = 4900
EP,e m
EC
X
-A O x A Dx Fe
El període s’obté de la relació:

m 10 kg
T = 2p ? = 2p ? = 0,28 s
k 4900 N/m
b)
Calculem ara les energies cinètica i potencial als punts L’energia mecànica del satèl·lit en una òrbita d’altura h és:
demanats per l’enunciat:
MT ? m
1 EM = -G ?
E P (x ) = ? k ? x2 2(R T + h)
2
1 N ? m2 6 ? 10 24 kg ? 500 kg
EP (x = 0,013 m) = ? 4900 N/m ? (0,013 m) 2 = 0,41 J EM = -6,67 ? 10-11 ?
2 kg 2 2(6,37 ? 106 m + 106 m)
EM = -1,36 ? 1010 J
1
EC ( x) = ? k ? ( A 2 - x2 )
2
1
EC ( x = 0,013 m) = ? 4900 N/m ? [(0,03 m) 2 - (0,013 m) 2]
2 PROVA A
EC ( x = 0,013 m) = 1,79 J
1 Podem suposar que iniciem el moviment al punt
3 Veient l’expressió del potencial en qualsevol punt de la màxima elongació de la molla.
per les dues càrregues:
El bloc parteix del punt de màxima elongació ( x = A),
q q
= k ? qe + o!0
1 1
V (P) = k ? +k? 1
rA rB rA rB on la EC = 0 i la EP = EP, màx = ? k ? A2 .
2
Perquè les dues càrregues són positives i iguals.
Seguidament, per la força restauradora que l’afecta, el bloc
4 Perquè un satèl·lit giri en una òrbita circular al voltant va tornant cap a la posició d’equilibri, disminuint la seva EP
de la Terra, ha d’estar sotmès a una força centrípeta. i augmentant la seva EC, fins arribar-hi, on EP = 0
Aquesta força centrípeta es deu a l’atracció gravitatòria 1
i la EC = EC, màx = ? k ? A2 .
que exerceix la Terra sobre el satèl·lit, és a dir, es compleix: 2
FG = FC
Posteriorment, el moviment del bloc continua fins arribar
MT ? m v2 al punt de màxima elongació contrari (x = -A), on, un altre
G? = m?
r 2
r 1
cop, EC = 0 i la EP = EP, màx = ? k ? A2 .
2
En què MT i m representen les masses de la Terra
i del satèl·lit, respectivament, i r el radi de la trajectòria. El bloc retrocedirà fins arribar un altre cop a la posició
D’aquesta igualtat podem deduir el mòdul de la velocitat
d’equilibri cEP = 0 i la EC = EC, màx = ? k ? A 2 n i d’aquí torna
1
lineal amb què el satèl·lit gira a la seva òrbita: 2
al punt de màxima elongació inicial (x = A), on la EC = 0
G ? MT 1
v= [1] i la EP = EP, màx = ? k ? A 2 . Recorrent així un cicle complet.
r 2
Atès que la gravetat es calcula a partir de l’expressió: Durant tot el cicle, es conserva l’energia mecànica
de la partícula:
MT
g=G? 1
r2 E M = E C + EP = ? k ? A2
2
D’aquí, ordenant s‘aconsegueix l’expressió:
EM
g ? r2 = G ? M T
EP,e
Substituint a l’expressió [1], ordenant i substituint els valors:
g ? (R T + h) 2
v= = g ? (R T + h)
RT + h
v= 9,8 m/s 2 ? (6,37 ? 10 6 m + 8 ? 105 m) EC
v = 8380 m/s
X
5 Inicialment, l’objecte té energia potencial perquè es troba -A O x A
per a una certa distància del centre de la Terra i per l’energia
cinètica que s’hi confereix en el llançament. A mesura Per calcular el punt on les energies cinètica i potencial
que ascendeix, va disminuint l’energia cinètica i augmentant són iguals:
la potencial, perquè el camp gravitatori és conservatiu. Quan
arribi al punt de màxima altura, l’energia cinètica serà nul·la 1 1 A
E C = EP & ? k ? ( A2 - x 2 ) = ? k ? x 2 & x = !
i l’energia potencial, màxima. 2 2 2
2 L’energia mecànica de la partícula depèn del període, segons 4 Plantejant el principi de conservació de l’energia:
la relació:
EP2 [2]
2
E = ? k ? A2 = ? m ? v2 ? A2 = ? m ? e o ? A2
1 1 1 2p
2 2 2 T
En cas que tingui un període diferent, l’energia també és h
diferent:
4
2
? m?e o ? A2
1 2p
El = [1]
2 Tl EC1 + EP1
2
? m?e o ? A2
1 2p
E=
2 T
Dividint una expressió entre una altra es poden simplificar

els termes iguals:
2
? m ?f p ? A2
1 2p
2
=e o
El 2 Tl T
=
E 2
Tl
? m ?f p ? A2
1 2p
1 MT ? m MT ? m
2 T ? m ? v 20 - G ? = 0-G?
2 RT RT + h
Ens diuen que es duplica el període de la partícula:
2G ? MT e - o= 2 g ? R 2T e o
2
1 1 1 1
=f p
El T v0 = -
E 2T RT r RT RT + h
E = 4 El
2 ? 9,8 ? (6,37 ? 106) 2 ? f p
1 1
v0 = -
L’energia es redueix a una quarta part. 6,37 ? 106 10,37 ? 106
3 Segons l’enunciat del problema, sabem que VA > VB. Per tant: v 0 = 6940 m/s
Q Q
k? 2k? 5 El treball per canviar-lo d’òrbita serà la diferència d’energies
rA rB
que el satèl·lit té en totes dues òrbites:
Les distàncies sempre són positives, així que, ordenant
i simplificant l’expressió (en simplificar k, es manté el sentit W = D EM = EM, f - EM, 0
de la desigualtat, perquè sabem que es tracta d’un nombre MT ? m MT ? m MT ? m
W =-G ? +G? =G?
positiu): 4r 2r 2r
Q ? rB 2 Q ? rA N ? m 2 5,97 ? 10 24 kg ? 200 kg
W = 6,67 ? 10-11 ? = 4,94 ? 109 J
Segons l’enunciat del problema sabem que rA > rB. Perquè kg 2 2 ? 8,06 ? 10 6 m
es mantingui la desigualtat, el producte, Q, ha de ser
un nombre negatiu. En simplificar entre Q (negatiu):
rA 2 rB
Nom: Curs: Data:
La xarxa de transport interplanetari

Malgrat el que es podria concloure després de veure tat en virtut de la primera llei de Newton. Com deia al
moltes pel·lícules de ciència-ficció, generalment, les principi, després es poden utilitzar trucs per aug-
naus espacials no tenen propulsió pròpia. Només mentar (o reduir) aquesta velocitat, del tipus de l’as-
porten una petita quantitat de combustible i uns mo- sistència gravitatòria. El vol espacial és un joc de tra-
torets minúsculs per, ocasionalment, fer maniobres jectòries i velocitats. Sí, com al billar.
de correcció de trajectòria, gairebé sempre amb el
propòsit de mantenir la posició. És així tant en els sa- Vol interplanetari
tèl·lits com en les sondes d’espai profund. No fem vol Per viatjar entre astres cal tenir clars dos conceptes
lliure per l’espai, sinó que descrivim òrbites i fem tra- fonamentals: la velocitat d’escapament i l’òrbita de
camanyes aprofitant els efectes de la gravetat i la ve- transferència de Hohmann. Dient-ho de manera sen-
locitat, en una espècie de billar còsmic. zilla: la velocitat d’escapament és la rapidesa amb
En un cert sentit, una nau espacial s’assembla molt què s’ha d’anar per escapar de l’atracció gravitatòria
més a un veler gravitacional que a un navili a motor. de la Terra o de qualsevol altre astre. Més tècnica-
Aquests enormes coets que veiem engegar-se amb ment, es defineix com la velocitat a què l’energia
poderosos estrèpits i flamarades només són per treu- cinètica de la nau contrarresta l’energia potencial
re la nau del pou gravitatori terrestre. Poc després gravitatòria resultant de la interacció entre la nau i
del llançament, es van apagant i desprenent, normal- l’astre. La velocitat d’escapament és independent de
ment per fases, i, pocs minuts després, s’acaben totes la massa de l’objecte que escapa: tant és si la teva nau
i alliberen la nau. En un llançament senzill a l’òrbita pesa un quilo o un milió de tones (en aquest últim
baixa terrestre, això està dat i beneït en menys de cas, et caldrà més energia per accelerar-la fins a
deu minuts. Per exemple, la impulsió per a una Soiuz aquest punt, però la velocitat d’escapament no varia).
amb destí a l’Estació Espacial Internacional acaba Pel contrari, és dependent de la distància entre la nau
després de nou minuts; la resta del viatge es comple- i l’astre. Per exemple, si la nau estigués situada sobre
ta per l’òrbita, conservant la velocitat adquirida la superfície terrestre, la velocitat d’escapament seria
durant el llançament sense propulsió significativa d’11,2 km/s (40 320 km/h); tanmateix, a l’òrbita baixa
addicional. descendeix a 10,9 km/s (39 240 km/h) i a 9 000 quilò-
metres de distància cau a una mica menys de 7,1 km/s
Per anar més lluny, el que requereix anar una mica (25 560 km/h). De fet, la velocitat d’escapament depèn
més ràpid, se sol utilitzar una última fase que s’engega només de la distància entre tots dos objectes i la in-
un altre cop en arribar a un cert punt de l’òrbita per tensitat del camp gravitatori en aquest punt, i es des-
donar-hi una darrera empenta. Això és el que fa, per criu amb l’equació v e = (2 g ? r) , en què g és el
exemple, l’etapa Fregat de les Soiuz o la S-IVB dels camp gravitatori i r la distància que en separa els
Saturn V que els estatunidencs van utilitzar per portar centres de masses.
la humanitat a la Lluna. Però fins i tot aquestes darre-
res aportaven una impulsió addicional amb prou fei-
nes de sis minuts. Qui vol anar a Venus o Mart, supo- Venera-7, la primera nau
sem, ho fa de manera molt semblant; en aquest darrer espacial humana
enllaç es pot veure com, dels set mesos que dura, un que va aterrar bé
viatge a Mart només està propulsat seriosament al en un altre món. Es va
principi, durant uns catorze minuts i escaig en total. A posar a prop de Safo de
Venus, al sud de la planície
partir d’aquí, només actuaran els motors de maniobra,
de Ginebra, a les 05.34:10
molt de tant en tant, per fer petites correccions o GMT del 15 de desembre
forçar la injecció final a l’òrbita marciana. del 1970.
Això és possible perquè a l’espai no es produeix
arrossegament aerodinàmic, atès que no hi ha aire.
Una nau col·locada en una òrbita estable a una velo- http://www.lapizarradeyuri.com
citat determinada tendeix a mantenir aquesta veloci-
PROVA 1
Nom: Curs: Data:
1 A què es refereix el text quan diu que un vol espacial s’assembla a un «billar còsmic» o que una nau es podria qualificar
com un «veler gravitacional»?
2 De quines dues velocitats dels coets i naus espacials es parla en el text? Explica en què consisteix cadascuna.
3 El text diu: «La velocitat d’escapament és independent de la massa de l’objecte que escapa: tant és si la teva nau pesa
un quilo o un milió de tones». Això vol dir que és igual de senzill treure a l’espai una nau independentment de la seva
massa? Justifica la resposta.
4 També es comenta que: «Per viatjar entre astres cal tenir clars dos conceptes fonamentals: la velocitat d’escapament
i l’òrbita de transferència de Hohmann». Busca informació sobre aquest segon concepte i exposa als companys les teves
conclusions mitjançant una presentació multimèdia.
5 En un hipotètic viatge a Mart, els integrants del vol no podran tornar. Establiu diversos grups a classe i debateu-ne
les implicacions humanes i morals. Comenteu les conclusions de cada grup a classe.
Activitats
Competències
Criteri Estàndards d’aprenentatge de Ia prova de
que s’avaluen
competències

com escrita, la llengua castellana i, A partir d’un text científic, extreu
Comunicació si és el cas, la llengua cooficial i interpreta la informació, argumenta 1, 2 i 4
lingüística de la comunitat autònoma. amb rigor i precisió utilitzant
la terminologia adient.
B8-1. Establir la llei de conservació B8-1.1. Aplica el principi de

de l’energia mecànica i aplicar-la conservació de l’energia per resoldre
a la resolució de casos pràctics. problemes mecànics, determinant
Competència valors de velocitat i posició, així com
matemàtica d’energia cinètica i potencial.
i competències
1, 2, 3 i 4
bàsiques B8-2. Reconèixer sistemes B8-2.1. Classifica en conservatives
en ciència i conservatius com aquells per als i no conservatives les forces que
tecnologia quals és possible associar una intervenen en un supòsit teòric
energia potencial i representar la justificant les transformacions
relació entre treball i energia. energètiques que es produeixen
i la seva relació amb el treball.
Comprendre els elements Analitza la importància i la necessitat

i els procediments fonamentals de la investigació científica.
de la investigació i dels mètodes
Aprendre
científics. Conèixer i valorar de forma 1i4
a aprendre
crítica la contribució de la ciència
i la tecnologia al canvi
Utilitzar les TIC en el treball científic. Estableix els elements essencials

per al disseny, l’elaboració i la defensa
Competència d’un projecte d’investigació sobre
4
digital un tema d’actualitat científica, vinculat
a la física o la química utilitzant
preferentment les TIC.
Analitzar les repercussions ètiques Reflexiona sobre diversos enfocaments

Competència
de la investigació científica. de temes ètics d’actualitat en la ciència. 5
social i cívica
1 Tots dos conceptes es refereixen a la manera com es fan a l’òrbita d’un astre. Aquesta velocitat tendeix a ser
els viatges interplanetaris, en què les naus s’impulsen constant per la inexistència de fregament a l’espai.
gràcies als efectes gravitatoris dels astres. 3 No. Que la velocitat d’escapament sigui independent
2 El text parla de les velocitats d’escapament i orbital del cos que escapa no implica que calgui la mateixa
de les naus espacials. energia per treure qualsevol cos del camp. Com que
l’energia cinètica depèn de la massa, l’energia
Com s’esmenta textualment, la primera es refereix com
que hi hem de subministrar serà més gran com més gran
«la velocitat a què l’energia cinètica de la nau contraresta
sigui la massa del cos. Això provoca que calgui
l’energia potencial gravitatòria resultant de la interacció
més combustible per a les naus més pesades
entre la nau i l’astre». És a dir, la velocitat necessària
que per a les més lleugeres, la qual cosa implica
per escapar del camp gravitatori de l’astre.
un augment de les dificultats tècniques i dels costos
D’altra banda, es parla de la velocitat orbital d’una nau econòmics.
4 Es tracta de l’òrbita que ha de seguir una nau

en la maniobra de passar d’una òrbita circular a una altra
també circular però de més energia (radi més gran).
v1
dM dT
M T
S
v2
5 Activitat de treball en grup i reflexió.
Direcció d’art: José Crespo
Projecte gràfic: Estudi Pep Carrió
Fotografia de portada: Leila Méndez
Cap de projecte gràfic: Rosa Marín
Coordinació d’il·lustració: Carlos Aguilera
Cap de desenvolupament de projecte gràfic: Javier Tejeda
Desenvolupament gràfic: Raúl de Andrés, Rosa Barriga, Olga de Dios, Jorge Gómez i Julia Ortega
Direcció tècnica: Jorge Mira Fernández

Subdirecció tècnica: José Luis Verdasco Romero
Coordinació tècnica: Francisco Moral i Jesús Muela
Confecció i muntatge: Mediúscula, mitjans educatius, SL
Traducció i adaptació: Mediúscula, mitjans educatius, SL
Documentació i selecció fotogràfica: Nieves Marinas
Fotografia: ARXIU SANTILLANA
© 2015 by Santillana Educación, S. L.

Avenida de los Artesanos, 6
28760 Tres Cantos, Madrid
Printed in Spain
Aquesta obra està protegida per les lleis de drets d’autor i la propietat
ISBN: 978-84-9047-733-5 intel·lectual correspon a Santillana. Als usuaris legítims només els està permès
fer-ne fotocòpies per fer-les servir com a material d’aula en aquells pàgines
CP: 573288 en què figura la llegenda «Material fotocopiable». Està prohibida qualsevol
Dipòsit legal: M-36084-2015 utilització fora dels usos permesos, especialment si té finalitat comercial.

Dia A Dia Fisica I Quimica 1 Btx. - 573288

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Dia A Dia Fisica I Quimica 1 Btx. - 573288

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

B I B L I OT E C A D E L P R O F E S S O R AT

Dia a dia a l'aula

Dia a dia a l’aula de Física i Química per a 1r de Batxillerat és

En la realització han intervingut:

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Per què SABER FER? . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

L’IMPULS QUE NECESSITA

UNA METODOLOGIA CENTRADA EN L’ALUMNE, PERQUÈ AQUEST ASSOLEIXI UNA

UN POTENT SISTEMA D’AVALUACIÓ COM A GARANTIA D’ÈXIT

L’ATENCIÓ ESPECIAL A LES TECNOLOGIES DE LA INFORMACIÓ

UNA BIBLIOTECA DEL PROFESSORAT,

Per al seu dia a dia a l’aula:

UNA OFERTA DIGITAL potent

• Aula Virtual Santillana, un entorn de serveis educatius.

El model de programació didàctica d’aula de Grup Promotor / Santillana

L’avaluació constitueix una fase fonamental del procés educatiu::

AVALUACIONS EXTERNES A LA LOMCE

3r primària 6è primària 4t ESO 2n batxillerat

RECURSOS PER A L’AVALUACIÓ DE CONTINGUTS

L’avaluació de continguts permet controlar el procés d’ensenyament i aprenentatge, efectuant

LES COMPETÈNCIES A LA LOMCE

Les competències són un conjunt integrat de capacitats (coneixements, estratègies, destreses,

És l’habilitat per expressar i interpretar conceptes, pensaments,

Competència Implica l’ús segur i crític de les tecnologies de la informació i la

Engloba les habilitats necessàries per aprendre, organitzar

Recull els comportaments que preparen a les persones per

Fa referència a l’habilitat de cada persona per transformar

Consciència Implica apreciar la importància de l’expressió creativa d’idees,

La incorporació de les competències al currículum fa necessari integrar-les en les tasques i

1. Models i teories

Magnituds: Unitats de mesura:

A l’aparell: En els resultats: Fonts:

– descripció del fenomen

MAGNITUDS I LES SEVES UNITATS

Magnitud Símbol Unitat de mesura Símbol

Energia, Treball, quantitat de calor l 2 m t -2 joule J

INCERTESA EN ELS RESULTATS

Les, en centímetres, de 12 estudiants d’un mateix grup són:

a) El valor mitjà és el valor central:

1 De la col·lecció de nombres següents, determina 4 En preguntar en 50 famílies pel nombre de membres

2 En una localitat, la sèrie de les temperatures màximes Nombre de

MAGNITUDS I UNITATS DE MESURA

Converteix qualsevol de les mesures indicades al sistema internacional:

a) La magnitud tractada és la longitud, en el sistema internacional la unitat de mesura corresponent és el metre:

b) La magnitud tractada és el temps, en el sistema internacional la unitat de mesura corresponent és el segon:

1 Converteix a unitats del sistema internacional.

a) El valor més probable és la mitjana T :

326,4 + 326,8 + 326,6 + 326,4 + 326,8

326,4 2 + 326,8 2 + 326,6 2 + 326,4 2 + 326,8 2 0 ,2

b) L’error absolut és:

Nom: Curs: Data:

1 Canvia les unitats segons s’indica, usant factors de conversió.

2 Indica en cada cas quina mesura és més gran.

CONTROL B 3 Amb l’instrument de mesura que tenim per mesurar

10,92 2 + 10,97 2 + 10,94 2 | 2 = 0,0205 s

2 Segons l’autor, per què cal l’estadística en l’enginyeria i les ciències?

B1-1. Reconèixer i utilitzar B1-1.1. Aplica habilitats

Consciència B1-1.6. A partir d’un text

LES SUBSTÀNCIES I LA SEVA IDENTIFICACIÓ

• Conèixer les lleis ponderals. • Emprar dades aconseguides per tècniques

• Conèixer les lleis volumètriques. • Reconèixer la importància de les tècniques

Identificació de La fórmula com

Ferro Oxigen Òxid de ferro Ferro que Oxigen que

• Aula Virtual Santillana, un entorn de serveis educatius.

– descripció del fenomen

• Conèixer les lleis ponderals. • Emprar dades aconseguides per tècniques

• Conèixer les lleis volumètriques. • Reconèixer la importància de les tècniques

6 Calcula, en grams, la massa d‘una molècula d‘àcid sulfúric.