833943 _ 0001-0003.

qxd 9/3/07 13:04 Pgina 1

Cincies de la naturalesa

Biologia i
Geologia 3 ESO
El llibre Biologia i Geologia per a 3r dESO
s una obra collectiva concebuda, dissenyada
i creada al Departament dEdicions Educatives
de Grup Promotor / Santillana,
dirigit per Enric Juan Redal
i M. ngels Andrs Casamiquela.

En la realitzaci han intervingut:

X. Andrs Casamiquela
M. Blanco Kroeger
A. Brandi Fernndez
M. . Madrid Rangel
I. Melndez Hevia
E. Vidal-Abarca
EDICI
A. Brandi Fernndez
P. de Luis Villota
N. Ribas Sorolla
DIRECCI DEL PROJECTE
A. Brandi Fernndez

Grup Promotor
Santillana
833943 _ 0001-0003.qxd 9/3/07 13:04 Pgina 2

Esquema duna unitat

Doble pgina com a introducci a la unitat
El text dintroducci

7
vul
explica un fet histric
Nmero i ttol
REPRODUCCI HUMANA. El 1672, el metge Regnier de Graaf, mentre observava amb
el microscopi ovaris de conills i de ratolins, hi va veure que est relacionat amb
Els aparells Follicle
com una mena de globus groguenc constitut per moltes
cllules unides. Una vegada format, el glbul es comena-

de la unitat. reproductors Ovari

de Graaf
va a moure cap a la perifria de lovari i al cap de pocs dies
semblava que sortia de lovari.
De Graaf va deduir correctament que aquest glbul pro-
el contingut de la unitat.
dua hormones, tot i que el va identificar errniament com
lvul que era fecundat: Les cllules suneixen i formen
un glbul o follicle que, recobert per una membrana, es
dirigeix, quasi en lnia recta, des del centre de lovari fins
a la seva perifria, don s expulsat i pot ser fecundat.
Aquestes petites estructures de tipus glandular que es for-
men peridicament dins dels ovaris reben el nom de folli-
cle de Graaf, en honor del seu descobridor.
En la secci Recorda
La secci
Fins al final del segle XIX no es va descobrir que, en rea-
litat, el follicle es trencava i deixava escapar lvul del seu
interior.
i respon es formulen
Pla de treball Regnier de Graaf.
algunes preguntes.
presenta tots els punts PLA DE TREBALL

En aquesta unitat
Per respondre-les haurs
que es treballaran
Coneixers les caracterstiques generals de la reproducci
humana i les etapes del cicle reproductiu.
Comprendrs quins sn els carcters sexuals primaris
de recordar el que ja saps
i els secundaris, i en quin moment es manifesten. RECORDA I RESPON

al llarg de la unitat.
Estudiars lanatomia i el funcionament dels aparells
reproductors femen i mascul.
Entendrs els cicles hormonal, ovric i menstrual
1. Qu sn les hormones? Quins efectes tenen
els estrgens i la testosterona?
2. El diafragma t una gran importncia durant
sobre el tema.
de laparell reproductor femen.
el part. Recordes quin paper t en laparell
Aprendrs com es produeix la fecundaci, i quines fases
comprn el desenvolupament i el naixement dun nou sser.
Coneixers les tcniques de reproducci assistida.
respiratori?
3. Qu s la pubertat? A quina edat es produeix
i quins efectes t sobre el cos?
La resposta de lapartat
Aprendrs els principals mtodes anticonceptius

Busca la resposta
4. Defineix els termes segents: reproducci
i alguns hbits saludables dhigiene sexual.
sexual, vivpar, fecundaci interna i gmetes.
Comprendrs la diferncia que hi ha entre sexe, sexualitat
i reproducci. Busca la resposta
Aprendrs a observar una ecografia. Qu s linfantament?

Fetus hum de
set setmanes.
la trobars al llarg
de la unitat.

Pgines depgrafs amb els continguts

Els continguts Les idees fonamentals

5 El funcionament del cor 6 La circulaci doble
es desenvolupen en El cor actua com una bomba que impulsa la sang i la fa circular pels vasos
sanguinis.
Les persones tenim un tipus de circulaci doble i completa. Diem que s
doble perqu en el curs dun recorregut complet la sang passa dues vegades
pel cor, de manera que sestableixen dos circuits. Diem que s completa per-
estan destacades sobre
El funcionament del cor consisteix, bsicament, en dos tipus qu la sang rica en oxigen no es mescla amb la sang rica en dixid de carbo-

una, dues o tres pgines, de moviments coordinats que tenen lloc a les aurcules i
als ventricles: un moviment de contracci, anomenat sstole,
i un moviment de relaxaci, anomenat distole.
ni. Aix s possible perqu el cor est separat pel septe interventricular, que
en divideix el costat dret del costat esquerre, i cada costat recull sang i la im-
pulsa cap a un circuit diferent.
un fons verd.
Els dos circuits que sestableixen sn els segents:

de manera molt Moviments del cor

La seqncia de moviments alternants de contracci i de relaxaci del cor,
per mitj dels quals el cor recull la sang de les venes i la impulsa cap a les
artries, rep el nom de cicle cardac. Cada cicle cardac consta de diverses
fases que se succeeixen regularment. Aquestes fases sn les segents:
El circuit pulmonar. s el que sestableix entre el cor i els pulmons. En
aquest circuit, la sang carregada de dixid de carboni, recollida a tots
els rgans del cos, arriba a laurcula dreta per les venes caves superior i Vena
cava
Doble circuit sanguini

Artria
aorta
inferior. De laurcula dreta passa al ventricle dret, don surt cap als pul- superior

estructurada i amb
La sstole auricular. Les aurcules, quan estan plenes de sang, es con- mons per lartria pulmonar. Artria
treuen. La contracci determina lobertura de les vlvules tricspide i

mitral, i el pas de la sang als ventricles.
La sstole ventricular. Gaireb immediatament de la sstole auricular
es produeix la contracci dels ventricles. Aquesta contracci determina
Les activitats
pulmonar
Quan la sang passa pels alvols pulmonars, allibera dixid de carboni i
es carrega doxigen. Una vegada sha fet lintercanvi daquests dos gasos,
la sang s transportada per les venes pulmonars cap a laurcula esquer-

un suport dimatges
ra del cor.
un increment de la pressi sangunia ventricular, fet que fa que es tan-

quin les vlvules tricspide i mitral per impedir que la sang torni a les
aurcules, i lobertura de les vlvules sigmoides per permetre la sortida
de la sang per les artries: per lartria pulmonar en el cas de la sang del
et permetran repassar
Aquest recorregut que fa la sang s curt, i per aix tamb es coneix amb
el nom de circulaci menor.
El circuit general. s el que sestableix entre el cor i els diferents r-
gans del cos. En aquest circuit, la sang porta a totes les cllules loxigen

abundant. Les paraules

ventricle dret i per lartria aorta en el cas de la sang del ventricle esquerre. Venes
i els nutrients necessaris perqu puguin dur a terme les seves funcions, pulmonars Venes

els continguts treballats

Sstole auricular
coincidint amb la part
La distole. Tamb es coneix amb el nom de distole general perqu alhora que recull el dixid de carboni i les substncies de rebuig pro- dretes pulmonars
esquerres
final de la distole afecta les aurcules i els ventricles. Quan acaba la sstole ventricular, els duts pel metabolisme cellular. La sang carregada doxigen, que est a
ventricular ventricles es relaxen i la disminuci de la pressi sangunia ventricular laurcula esquerra, passa al ventricle esquerre. Del ventricle esquerre s
permet que es tanquin les vlvules sigmoides. En aquest punt, la sang

clau figuren en negreta. Final de la sstole

procedent de les venes caves i pulmonars comena a omplir les aurcules.
En el darrer ter del perode de relaxaci dels ventricles t lloc la sstole
auricular.
ventricular i inici
de la distole En la distole, i aprofitant la relaxaci muscular, es nodreixen les cllu-
les del miocardi grcies als nutrients i a loxigen que subministren les
impulsada, a travs de la gruixuda artria aorta, cap a tots els rgans del
cos. Als rgans, les artries es ramifiquen i es van fent cada vegada ms
primes fins que es converteixen en capillars petits, a travs dels quals
reparteixen loxigen i els nutrients, i recullen el dixid de carboni i les
Vena
cava
inferior
en la pgina.
substncies de rebuig.
Els capillars conflueixen en vasos cada vegada ms amples i la sang es

A FONS
artries coronries. recull a les venes, que la porten cap al cor. La sang carregada de dixid
de carboni entra per laurcula dreta a travs de les dues venes caves, la
superior i la inferior. La vena cava superior recull la sang del cap, dels
El smbol al costat
braos i de la paret torcica, i la inferior, de la resta del cos.

Continguts El batec del cor

El cor normalment produeix dos sons diferents (una mena de lubb-dupp), que cons-
Aquest recorregut sanguini s ms llarg que el circuit pulmonar, i per
aix tamb es coneix amb el nom de circulaci major.
dalgunes activitats
titueixen el batec cardac i que es produeixen pel tancament de les vlvules. El primer ACTIVITATS

desenvolupats
daquests dos sons (lubb), greu i prolongat, correspon al tancament de les vlvules
mitral i tricspide. El segon so (dupp), clar i curt, correspon al tancament de les vl-
vules sigmoides.
De vegades una vlvula no es tanca correctament, i la sang pot anar en el sentit contra- Els metges, per auscultar
els pacients i sentir els batecs
15. Per qu es diu que la nostra circulaci sangunia s doble
i completa?
16. Quin tipus de sang (rica en oxigen o en dixid de carboni) transporten
les artries en la circulaci pulmonar? I en la circulaci general?
indica que has de buscar
ri al desitjat. Tamb pot passar que una vlvula no sobri totalment, i la sang t dificul-

a fons tats per passar. Quan passa aix, es produeixen sorolls addicionals, els bufs cardacs.
Podries associar cada un dels dos sons del batec cardac amb els moviments de ss-
tole i de distole auriculars?
del cor, la respiraci i altres sons
diversos del cos fan servir
un instrument anomenat
estetoscopi o fonendoscopi.
17. Les parets del ventricle esquerre sn ms gruixudes
que les del ventricle dret. A qu creus que s degut,
aquest fet?
la informaci en
dins dalguns 62 63 els conceptes clau
epgrafs. del final del llibre.

Continguts per aprendre ms coses i per fer prctiques al laboratori

Una pgina completa Cincia a labast Les experincies al final

A FONS

per a un contingut Els additius alimentaris

Els additius alimentaris sn substncies que safegeixen a
les begudes i als aliments perqu es puguin conservar,
desenvolupat
perqu en millorin les caracterstiques o perqu recuperin
propietats que shagin perdut durant lelaboraci. Els additius
poden ser naturals o artificials, shi afegeixen en quantitats
molt petites i, en general, no tenen cap valor nutritiu.
Segons la funci que fan en els aliments, hi ha diversos tipus
a fons.
dadditius, entre els quals destaquen els segents:
Colorants. Sutilitzen per recuperar el color original de
laliment que sha perdut durant el procs delaboraci.
La indstria alimentria nicament pot utilitzar els additius
Conservants. Impedeixen que es desenvolupin els
Formulaci dhiptesis. Reconeixement de protenes en els aliments
Una hiptesi cientfica s una proposta que es pot
sotmetre a lexperimentaci. Senuncia de manera
que expressi el resultat que sespera obtenir quan
es faci lexperiment, de manera que si el resultat s
diferent, quedi demostrat que la hiptesi s falsa.
El glutamat monosdic (E-621) s un potenciador del gust molt Les protenes sn nutrients que podem trobar en
utilitzat en la cuina oriental. Hi ha persones que presenten molts aliments. La presncia de protenes en un aliment
una intolerncia a aquest additiu i desenvolupen lanomenat
sndrome del restaurant xins, que causa males digestions
es pot reconixer de diverses maneres; per exemple,
i mal de cap. les protenes es desnaturalitzen, s a dir, perden
la seva estructura, i es coagulen, amb la calor i quan
es posen en contacte amb un cid o una substncia
alcalina, com ara la sosa.
Per posar a prova la hiptesi necessitem un vas
dels continguts et posen
de precipitats, un ou i cid clorhdric (HCl).
1
la cincia a labast.
. Separem la clara de lou. Trenquem lou en un plat
i amb una cullera petita posem una part de la clara
en un vas de precipitats que estigui ben net.
2. Observem la reacci amb un cid. Afegim el HCl
Estan explicades
a poc a poc a la clara de lou i observem qu s
el que passa.
s important sotmetre les hiptesis a tantes proves
com sigui possible. Ens podem plantejar la pregunta

de manera molt clara

microorganismes, i aix permet que laliment duri ms
temps en bones condicions.
Antioxidants. Safegeixen als aliments per evitar els
fenmens doxidaci que els alteren.
Estabilitzadors, espessidors, gelificadors i emulsionants.
Sutilitzen per mantenir laspecte i la textura daliments
com ara salses, batuts, gelats, etc.
Edulcorants. Proporcionen un gust dol als aliments. Per
aprovats per les autoritats corresponents, desprs dhaver
passat controls sanitaris exhaustius. Aquests controls
verifiquen que les dosis autoritzades no tenen cap efecte
perjudicial.
Amb lobjectiu de facilitar-ne ls, letiquetatge i que es
puguin reconixer internacionalment, a la Uni Europea els
additius sanomenen amb un codi que comena per la lletra
E, seguida dun nombre amb tres o quatre xifres. La primera
xifra fa referncia al tipus dadditiu (1: colorants, 2: conser-
Els ous sn un aliment que es considera ric
en protenes. Podrem comprovar si, efectivament,
la clara dou t protenes?
Si la clara dou t protenes, es coagular quan
lescalfem o si hi afegim un cid.
segent: shauria produt una coagulaci si no hi
hagus hagut protenes?
Per respondre aquesta pregunta, hem de fer el mateix
experiment amb un aliment que suposem que no cont
protenes, com per exemple loli doliva o de gira-sol,
que sn greixos.

Clara dou
ms cid
i es poden fer fcilment.
exemple, la sacarina. vants, 3: antioxidants, 4: estabilitzadors, 5 i 6: potenciadors clorhdric
Potenciadors del gust. Augmenten el gust dels aliments.

Els aliments transgnics

del gust, i 9: edulcorants).
Clara
dou
Oli
(coagulaci)

Al llarg del llibre shan

Les noves tcniques de biotecnologia i denginyeria gentica Els ms comuns sn el blat de moro i la soja, plantes que
permeten modificar el contingut gentic dels organismes.
Amb aquestes tecnologies es poden obtenir aliments amb
qualitats particulars. Sanomenen aliments transgnics i avui
sen comercialitzen diversos tipus arreu del mn.
sha aconseguit que siguin ms resistents a les malalties.
Tamb shan obtingut aliments transgnics animals, com
ara carpes i salmons que porten fragments dADN que els
fa ser molt ms grans i crixer en menys temps.
OLI OLI
ordenat de manera
Arrs trangnic. Avui dia,
tots els aliments transgnics
Oli ms cid
clorhdric
(no coagulaci) que puguis seguir
passen per controls estrictes,

cada una de les fases

i solament sautoritzen
els que han demostrat
que sn innocus per al consum
i el medi ambient. ACTIVITATS
Malgrat tot, molts cientfics
plantegen seriosos dubtes 26. Es produeix una coagulaci en loli? Per qu?
sobre la innocutat
daquests aliments. 27. Escriu la hiptesi que hem posat a prova. Destaca-hi les dues idees que cont la hiptesi:
a) Que els cids, com el HCl, fan que les protenes es coagulin.
b) Que la clara dou s un aliment que cont protenes, mentre que loli no en cont.
que els investigadors
ACTIVITATS

duen a terme segons

28. Quins altres aliments coneixes que tinguin protenes? Quins resultats esperaries obtenir si afegissis
23. s el mateix un conservant que un additiu alimentari?
HCl a un vas de precipitats en el qual hi hagus hagut una petita quantitat de llet? Seria diferent el resultat
24. Qu s un aliment transgnic? si fessis servir llet sencera o llet desnatada? Qu s la nata de la llet, un greix o una protena?
25. Quins avantatges tenen els aliments transgnics? Quins et sembla que en sn els inconvenients? 29. Es coagula la clara dou amb la calor? Ho has comprovat alguna vegada?

32 33
el mtode cientfic.

2
833943 _ 0001-0003.qxd 27/3/07 16:51
Doble pgina amb activitats finals
Les activitats finals
estan plantejades perqu 37. GG Copia lesquema
puguis comprovar tot el
que recordes de la unitat,
i relacionen i integren
uns continguts amb uns
altres. En cada activitat
sindica el grau de
dificultat que t:
Senzilla
Mitjana
Complicada
Un resum i una lectura per acabar la unitat
El Resum est Resum
estructurat de manera
molt esquemtica perqu
tinguis en una sola
pgina el ms essencial
de la unitat. Les activitats
et permeten treballar-lo
o b et demanen que
nelaboris un de nou.
Els conceptes clau i latles danatomia
Al final del llibre trobars
els Conceptes clau,
que s una relaci de
conceptes importants
que shan tractat al llarg
de les unitats.
Pgina 3
Activitats
segent i desprs
identifica-hi
les parts H les anlisis de les dues mostres, podries identificar quina
assenyalades.
G
38. G Lesquema segent representa, amb lnies,
la circulaci sangunia. Copial i respon les preguntes.
2
1
4 Plaquetes
a) Indica si les fletxes que marquen el sentit
de la circulaci de la sang sn correctes o no.
b) Escriu els noms dels vasos sanguinis numerats.
c) Quin tipus de sang porten els vasos pintats de color
vermell? I els pintats de color lila?
39. GGG Els tuareg (homes blaus) sn pastors
nmades que viuen al desert del Shara i a les sabanes
del Sahel. Porten vestits que els cobreixen gaireb
completament el cos. Tot i que aquests vestits ens
poden semblar inadequats, en realitat sn molt eficaos
en el seu hbitat. Pots donar una explicaci sobre ls
daquest tipus de vestit?
40. GG Per qu quan es fa un exercici fsic intens
els nostres ritmes respiratori i cardac sacceleren?
41. GG Lanmia es caracteritza per la disminuci del
nombre deritrcits o de la quantitat dhemoglobina a la
sang per sota dels valors normals. Per qu les persones
que pateixen danmia no poden fer exercicis fsics?
42. G Seria correcte dir que les artries porten sang rica
en oxigen i que les venes porten sang pobra en oxigen?
70
Un recurs natural s tot el que lsser hum pren de la natura per obtenir-ne un benefici.
Els recursos naturals tenen les caracterstiques segents:
Tenen adjudicat un valor econmic.
La seva diversitat augmenta a mesura que apareixen noves maneres dexplotar la natura.
Tenen un concepte i un valor basats en interessos humans.
La quantitat disponible dun recurs rep el nom de reserva.
Els recursos naturals poden ser:
Naturals, que es poden classificar en: renovables o no renovables.
Minerals.
Hdrics.
Culturals.
Energtics.
Boscos.
ELS RECURSOS NATURALS
Sn els que es poden utilitzar com a font denergia.
Biomassa, que es pot transformar en altres tipus de recursos,
com ara combustibles biolgics.
Combustibles fssils: carb, petroli i gas natural.
Materials radioactius, que sutilitzen a les centrals nuclears.
Recursos
energtics s important lenergia elctrica, que es produeix en:
Centrals que utilitzen vapor: trmiques, nuclears i geotrmiques.
Centrals que utilitzen el moviment de laigua o de laire:
hidroelctriques, mareomotrius i parcs elics.
Plaques fotovoltaiques, que tenen cllules fotovoltaiques.
Utilitzen lenergia solar.
Els usos principals de laigua sn: domstic, industrial i agrcola.
Recursos Els recursos biolgics es basen en lexplotaci decosistemes (boscos,
hdrics agricultura, pesca i caa) i en lexplotaci agrcola i ramadera, que pot
i biolgics ser intensiva (hivernacles, granges) o extensiva (monocultius,
pastures).
Desenvolupa-
ment
sostenible
Atn les necessitats presents sense deteriorar les condicions
de les generacions futures.
Significa gestionar la demanda educant els consumidors per mitj
de campanyes publicitries, programes educatius, etc.
ACTIVITATS
52. Explica qu sentn sota el concepte de reserva dun recurs.
53. Escriu un exemple per illustrar el fet que la diversitat de recursos augmenta amb el temps.
54. Amplia la idea de com un recurs renovable es pot convertir en no renovable, i posan algun exemple.
55. Explica breument qu sn els recursos culturals.
56. Fes un esquema que illustri com es pot utilitzar la biomassa per obtenir energia de diverses maneres.
57. Escriu una descripci breu sobre la manera en qu funciona cada tipus de central elctrica.
58. Redacta una explicaci breu sobre la diferncia que hi ha entre gestionar loferta dun recurs
i gestionar la demanda dun recurs.
198
Epiglotis.
Epiglotis
Lmina cartilaginosa a lentrada de la la-
ringe, que es mou cap avall per impedir
que els aliments ingerits passin a la larin-
ge, a la trquea o als pulmons. Del grec,
ep: sobre, i glotta: llengua.
Eritrcit
Cllula de la sang sense nucli, de for-
ma aplanada i aplatada pel centre, que
cont hemoglobina. T la funci de trans-
portar oxigen des de laparell respirato-
ri fins a totes les cllules de lorganisme.
Del grec, erythrs: vermell, i kytos: cllu-
la.
Esfag
Porci del tub digestiu pel qual avana
el bol alimentari des de la faringe fins a
lestmac.
Estmul
Qualsevol canvi que es produeix en el
medi que ens envolta, i que pot captar
el nostre organisme.
Estrat
Massa de roques caracterstica dels ter-
renys sedimentaris que es presenta en for-
ma de capes. Del llat, stratus: manta.
Excreci
Expulsi dels productes de rebuig resul-
tants de lactivitat cellular. En les persones
aquesta funci es duu a terme, principal-
ment, a laparell excretor, els pulmons i les
glndules sudorpares de la pell.
Expiraci
Moviment respiratori, generalment pas-
siu, que permet lexpulsi daire a lexte-
202
A
B
C
43. GGG En un laboratori shan perdut les etiquetes de dues
ampolles, una que contenia orina i una altra que contenia
plasma sanguini. Amb les dades que proporcionen
D
correspon a lorina i quina correspon al plasma sanguini?
F
E Justifica la resposta.
Aigua (%)
Mostra 1
95
Mostra 2
Amonac (%)
Urea (%)
Sals (%)
0,04
1,55
2
cid ric (%) 0,05
Protenes (%) 0 8,2
Glucosa (%) 0 0,1
3 intens (per exemple, crrer durant uns dos minuts)
44. GGG Lelectrocardiograma (ECG) s un registre grfic
longitudinal que recull la feble activitat elctrica que
es genera al cor durant el cicle cardac.
Lelectrocardiograma duna persona sana presenta
un traat particular. Quan es produeixen canvis, el metge
pot determinar si hi ha algun problema.
Sstole Sstole
auricular ventricular Distole
R
Amplitud de lona en mV
T Lany 1968 els jocs olmpics es van celebrar a Mxic.
P
Q
S
0 0,2 0,4 0,6 0,8
Observa lelectrocardiograma i respon les preguntes:
a) Quant dura un cicle cardac complet?
b) Quant dura una contracci auricular?
c) Quant dura una contracci ventricular?
d) Quant dura una distole?
45. GGG Amb els anys, s fora freqent que les venes
de les extremitats inferiors es dilatin i shi formin varices.
El metge sol recomanar fer exercici fsic, portar mitges
elstiques i seure amb les cames enlairades, i tamb
evitar estar-se dret molta estona i quiet durant llargs
perodes. Quina creus que s la causa de la dilataci
de les venes? Quin significat creus que tenen aquestes
recomanacions mdiques?
Sls.
Agrcoles.
Ramaders.
Pesquers.
46 l/dia 2.088 l/dia
rior de lorganisme, produt com a con-
seqncia de la disminuci del volum to-
rcic per la relaxaci dels msculs inter-
Glndula
rgan unicellular o pluricellular que t
una funci secretora, s a dir, que pro-
costals i del mscul diafragma. Vegeu
inspiraci.
dueix i allibera una substncia determi-
nada. Nhi ha de diversos tipus: exocri-
F agcit
Cllula sangunia que forma part del
nes, com ara les glndules mamries;
endocrines, com la glndula tiroide, i
mixtes, com el pncrees.
sistema immunitari, capa de fagocitar
partcules o microorganismes i de dige-
Atles danatomia humana
Glndules sudorpares
rir-los. Del grec, phgo: menjar, i kytos:
cllula.
Fagocitar
Glndules exocrines repartides per tota la
pell que produeixen un lquid, la suor,
que aboquen sobre la superfcie corporal.
Englobar un microorganisme o una cl- Glcid
lula un altre microorganisme o una par- Membrana
Nutrient orgnic plasmtica
que necessita la cllu-
tcula alimentria per digerir-la tot seguit. la Glcids
per obtenir energia. La glucosa, la sa-
En la majoria dels casos, la fagocitosi es carosa o sucre de taula, el mid de les
duu a terme emetent prolongacions del plantes i la cellulosa que hi ha a les pa-
citoplasma anomenades pseudpodes. rets de les cllules vegetals sn glcids.
Sn molt abundants a les fruites i a les
Faringe
llavors.
Conducte que es troba rere la cavitat bu-
cal i que s com a laparell respiratori
H emoflia
i a laparell digestiu. Per la faringe pas- Protenes
sa laliment des de la boca cap a lesfag, Malaltia gentica que consisteix en la di-
i laire de la boca o del nas passa cap a la ficultat per coagular la sang.
laringe.
Hemoglobina
Complex de Golgi
Protena continguda als glbuls vermells.
G angli limftic
Sencarrega dunir-se reversiblement a les
Engruiximent que presenten els vasos
molcules doxigen per poder-les trans-
limftics al llarg del seu recorregut. Abun-
portar a totes les cllules del cos.
den al coll, a les aixelles i als engonals.
s un rgan de formaci dalguns glbuls Homestasi
blancs. Conjunt de mecanismes que tenen com
a funci mantenir constant el medi in-
tern, s a dir, que no en varin les propie-
tats. Del grec, hmoios: semblant, i st-
sis: posici o estabilitat.
Hormona
Substncia orgnica que secreten les gln-
dules endocrines i que desprs, a travs
de la circulaci sangunia, arriba a un r-
gan determinat, on regula una funci con-
creta.
Vacols
I mmunitzar
En un organisme, desenvolupar la capa-
citat per superar o impedir una infecci,
o per no ser danyat per una substncia
txica. El sistema immunitari hum des-
envolupa la immunitat a algunes malal-
Nucli
ties infeccioses per mitj de la producci
Nucleoplasma Membrana
Eritrcits. danticossos.
nuclear
Cromatina
206
46. GGG Els nufrags, tot i que estan envoltats daigua
per totes bandes, no en poden beure per calmar la set.
Per quina ra penses que no ho han de fer?
49. GGG Dibuixa lesquema dun rony i indica-hi
les diferents parts de qu consta. En lapartat
50. GGG En un hospital sha extret sang a quatre pacients
Una anlisi cientfica
47. GGG La pressi sangunia varia al llarg de les diferents amb lobjectiu de fer-los una anlisi sangunia.
90
zones del sistema circulatori. On creus que la pressi
s ms gran, a la sortida del cor o a lentrada del cor?
Raona la resposta.
En la taula segent figuren algunes dades obtingudes
daquesta anlisi.
podrs examinar un tema
48. GGG Pren les pulsacions dun company que estigui Pacient Pacient Pacient Pacient Valors de
0,0001
0,2
0,76
en reps i anota quantes en t en un minut. Per fer-ho,
posa els dits ndex i del mig sobre lartria radial
del canell; una vegada li trobis el pols, compta els batecs Eritrcits
106/mm3
1
3,52
2
5,9
3
5,4
4
2,1
referncia
4,5 - 5,5
0,0004 durant 15 segons i multiplicals per quatre per obtenir
concret o aplicar els teus
la suma total de batecs per minut. A continuaci,
Leuccits
torna-li a prendre desprs que hagi fet un exercici 5,87 9,35 18,35 7,45 4 - 10
103/mm3
i anotan les pulsacions.
a) Amb quins processos es corresponen les pulsacions? 105/mm3
1,85 2,06 3,05 2,01 1,5 - 3,0
Per qu es produeix el pols?
b) Quina diferncia hi ha entre el nombre de pulsacions
en reps i desprs de fer una activitat fsica?
Hemoglobina
g/dl
11,1 15,7 13,2 6,2 12 - 18 coneixements a un cas
c) Creus que els valors obtinguts serien els mateixos
particular de la vida
per a totes les persones? Per qu? Determina a partir daquestes dades quin pacient pateix:
d) Per qu creus que el cor batega ms de pressa quan a) anmia, b) hemorrgies intenses, c) una infecci
es fa exercici fsic? a les vies respiratries.
UNA ANLISI CIENTFICA
quotidiana.
La resposta de lorganisme a laltitud
Quan el Comit Olmpic Internacional va prendre aquesta
decisi, es va generar una gran controvrsia en la societat
internacional a causa de laltitud a la qual es troba
Ciutat de Mxic (2.240 m sobre el nivell del mar),
En aquest apartat es
Temps (s) ja que van pensar que significaria una baixada
del rendiment dels esportistes. En canvi, es van batre
257 marques olmpiques i 27 de mundials, entre les quals
van destacar els rcords mundials de salt de longitud
i dels 400 metres llisos, aconseguits, respectivament,
53. G Explica per qu les persones que viuen a grans
altituds, com ara Ciutat de Mxic, des de la infncia
plantegen preguntes amb
per Bob Beamon i Lee Evans. solen tenir un cor ms gran que les que viuen a nivell
51. GGG Com creus que va afectar laltitud de Ciutat
de Mxic el funcionament de laparell respiratori
dels esportistes?
del mar.
54. GG Els esportistes que es van incorporar a les proves
des del primer dia que van arribar a Ciutat de Mxic
les quals podrs treballar
van mostrar cansament, marejos i dificultats
i desenvolupar la teva
52. GGG Al cap de pocs dies destar-se els esportistes per caminar i respirar. En canvi, els que shi van
a Ciutat de Mxic, es va detectar a les seves anlisis incorporar desprs duns quants dies destar-se
un augment considerable deritrcits. a la ciutat no van mostrar aquests smptomes.
Com explicaries aquest resultat? Com explicaries aquest fet?
competncia cientfica.
71
Una selecci de textos
creen El rac de la
El plantador darbres lectura. Aqu podrs
EL RAC DE LA LECTURA
Ara fa uns quants anys, vaig fer
un llarg viatge a peu per unes
muntanyes poc freqentades per
turistes, en aquella regi antiga on
cent mil, vint mil havien germinat.
Dels vint mil, comptava que en
perdria la meitat a mans dels ro-
segadors i dels inescrutables desig-
llegir alguns fragments
els Alps sendinsen a la Provena. nis de la Providncia. Aix doncs,
En els temps en qu vaig empren-
dre la meva caminada a travs
daquells paratges despoblats, tot
era terra erma i descolorida. Res
encara quedaven deu mil roures
amb vida on abans no creixia res.
[...]
Acabada la guerra, vaig trobar-
interessants i altres
no hi creixia tret de lespgol. me que tenia una diminuta prima
[...] Vaig aconseguir divisar en la
llunyania una petita silueta ne-
gra, dreta, que vaig prendre per
la soca dun arbre solitari. En
per desmobilitzaci i un enorme
desig de respirar aire pur durant
un temps. Sense cap altre prop-
sit vaig enfilar novament la carre-
informacions.
qualsevol cas, mhi vaig encami- tera vers les terres ermes. lles perqu constituen una ame- ci a travs del seu bosc. En tres
nar. Va resultar que era un pas-
tor. [...]
Aleshores va comenar a clavar la
vara en la terra, tot obrint forats
El paisatge no havia canviat. No
obstant aix, en la llunyania vaig
albirar, ms enll del poble aban-
donat, una ombra de boirina gri-
naa per als arbres joves. Ja que,
tal com em va explicar (i vaig po-
der comprovar amb els meus pro-
pis ulls), la guerra no lhavia tras-
seccions, feia onze quilmetres de
llargria per tres damplada en
el tros ms ample. En recordar
que tot all era fruit de les mans
Unes preguntes et
tornat gens. Impertrrit, havia i lnima duna sola persona des-
en els quals plantava un gla; des- sosa que cobria els cims de les
prs tornava a omplir el forat.
Plantava roures. Vaig preguntar-
li si aquella finca li pertanyia. Em
muntanyes com una catifa. El dia
abans havia comenat a pensar
un altre cop en el pastor planta-
continuat plantant.
Els roures de 1910 llavors tenien
deu anys i ja eren ms alts que
nosaltres. Un espectacle impres-
proveda de recursos tcnics, hom
comprenia que els homes podien
ser tan efectius com Du en m-
bits diferents del de la destrucci.
permetran desenvolupar
respongu que no. Sabia de qui dor darbres. Deu mil roures
sionant. Em vaig quedar literal-
era? No ho sabia. Suposava que vaig reflexionar ocupen molt
la comprensi lectora.
JEAN GIONO,
era de propietat comunal, o tal ve- espai. ment sense parla i, com que ell
Lhome que plantava arbres.
gada pertanyia a persones que no Havia vist morir massa homes al tampoc no deia res, vrem pas- J. J. de Olaeta, Editor.
li atorgaven gaire importncia. No llarg daquells cinc anys per no sar tot el dia caminant en silen-
tenia cap inters a esbrinar de qui donar per fet que Elzard Bouf-
era. Va plantar els cent glans amb fier devia ser mort, ms encara COMPRENC EL QUE LLEGEIXO
extremada cura. quan a vint anys hom contempla
59. Com plantava els roures el pastor?
Havent dinat va reprendre les tas- els homes de cinquanta com an-
ques de plantaci. Suposo que vaig cians a qui res no els resta fer tret 60. Per qu nicament quedarien deu mil arbres
ser fora persuasiu en el meu in- de morir. Per no era mort. De dels cent mil que havia plantat al comenament?
terrogatori, car vaig obtenir algu-
nes respostes. Feia tres anys que
plantava en aquell desert. Ja ha-
via plantat cent mil glans. Dels
fet, era ms viu que mai. Havia
canviat de feina. Ara noms te-
nia quatre ovelles i, a canvi, cent
ruscs. Shavia desprs de les ove-
61. En qu ha canviat el paisatge en la segona visita
del protagonista a la Provena?
Per acabar, et recomanem
4.512 l/dia
NO THO PERDIS
alguns llibres o revistes,
Llibres: En la pantalla:
Biosfera El viaje del agua. BBC.
RAMON FOLCH I ALTRES. Editorial Enciclopdia Catalana Sobre recursos naturals i el cicle de laigua.
Obra extensa (11 volums) sobre biosfera, boscos, ecologia,
recursos naturals, climatologia, protecci del medi ambient... En la xarxa:
Natura en gesti: el tractament dels recursos naturals
a Catalunya
LLUS FERRS, RAMON FOLCH I ALTRES. Editorial Enciclopdia
www.icaen.net
Pgina de lInstitut Catal de lEnergia.
www.ideal.es/waste/
documentals i adreces
Catalana Revista de divulgaci cientfica sobre medi ambient,
Sobre els recursos naturals i la protecci de la natura. ecologia, desenvolupament sostenible, biocombustibles...
dInternet.
199
Latles del final tofereix,
amb imatges grans,
molts conceptes sobre
anatomia humana,
Lpid
Nutrient orgnic que, a ms de propor-
cionar energia, contribueix a la sntesi
destructures, actua com a material allant
i constitueix la reserva dels animals i els perqu amplis el que has
vegetals. Sn exemples de lpids els grei-
xos, que serveixen de reserva denergia
als animals, el colesterol i algunes vita-
Menisc
mines, com la A i la D.
estudiat en les unitats.
La cllula
Inspiraci. Lquid sinovial
Lquid incolor, viscs i gelatins que es
troba a linterior de les cavitats articulars.
Reticle i esmorteeix les superfcies ar-
Lubrifica Medulla espinal
Teixit epitelial
Els teixits
Teixit epitelial
Lisosomes
Impuls nervis endoplasmtic simple estratificat
ticulars per impedir els fregaments entre
Corrent elctric que recorre les neurones rugs Cilindre nervis que recorre linterior de
els ossos.
dels nervis receptors i dels nervis efec- la columna vertebral.
tors transmetent informaci. Per exem- Llengua Meninge
ple, quan posem la m damunt un ob-
rgan musculs situat a la boca. A la su- Cadascun dels tres embolcalls membra-
jecte calent, senvia un impuls nervis
Lpids perfcie de la llengua hi ha papilles gus-
des de la m cap a la medulla espinal, nosos que envolten el cervell i la medulla
tatives amb cllules sensitives on es lo- espinal.
Ribosomes
alhora que un altre impuls nervis surt
calitza el sentit del gust.
de la medulla cap als msculs, que, en Glndula sebcia
contreures, enretiren la m de lobjecte. Menisc
Lligament
Cartlag de forma semilunar que es tro-
Infart de miocardi Cord de teixit conjuntiu elstic que uneix ba al genoll i en altres articulacions.
Necrosi (mort) duna part del cor. Es pro- els ossos de les articulacions entre si i els
proporciona elasticitat i resistncia. Epiteli
dueix a causa de lobstrucci total dels Metabolisme
glandular
capillars o de lartria coronria que por- Conjunt de processos de tipus fsic i/o
ten sang a aquesta zona. Es caracteritza M alaltia infecciosa
Reticle qumic pels quals els ssers vius obtenen
per un dolor intens al pit i al bra esque- endoplasmtic la matria i lenergia que necessiten.
Malaltia produda per microorganismes, Teixit conjuntiu Teixit cartilagins
rre. Si la zona afectada s molt gran pot
com ara virus,llis
bacteris, protozous i fongs
ser mortal. Monocultiu
unicellulars, que es poden transmetre
a travs de laire, per mitj dun objecte Terreny molt extens dedicat a lagricul-
Ingesti
contaminat, per contacte fsic directe o tura on es conrea una nica espcie, so-
Entrada daliments al tub digestiu. per la ingesti dun aliment contaminat. vint cereals, com ara el blat, lordi o lar-
rs.
Inspiraci Ribosomes
Medi intern
Moviment respiratori actiu que permet Moviment peristltic Teixit adips Teixit ossi
lentrada daire als pulmons en augmen- Conjunt de lquids que es troben entre
Moviment que fan els msculs de les pa-
tar el volum de la cavitat torcica. Ve- les cllules de lorganisme (plasma in-
tersticial) i que circulen pels vasos san- rets dalguns dels rgans del tub digestiu
geu expiraci.
guinis (sang) o limftics (limfa). A travs perqu els aliments es transportin i es
mesclin amb els sucs digestius.
del medi intern es duu a terme la fun-
L euccit
ci de transport entre el medi extern i les
Cllula sangunia amb nucli i forma irre- Mucosa
cllules.
gular que interv en els processos de de- Membrana de teixit epitelial amb abun-
fensa del nostre organisme contra les in- dants forats glandulars que entapissa les Teixit muscular
feccions. Del grec, leuks: blanc, i kytos: cavitats dels rgans interns dels animals estriat Teixit muscular llis
cllula. relacionades amb lexterior (tub digestiu,
fosses nasals, etc.).
Limfa
Lquid de color clar que es forma a par- Mscul
tir del plasma intersticial que envolta les En els animals, rgan format per fibres
Centrols
cllules i que circula a travs dels vasos musculars que possibilita el moviment.
del sistema limftic. Del llat, lympha: ai- Respon als impulsos nerviosos con- Teixit muscular
Teixit nervis
gua. Limfa i sang. traent-se o relaxant-se. cardac
Mitocondris Neurona
Nuclol 203
Cos
cellular
Porus Dendrites
Sang Leuccits
Protena
Ax
ADN Membrana externa
Membrana interna
Crestes Eritrcits
207
Plaquetes
3
833943 _ 0004-0005.qxd 9/3/07 13:30 Pgina 4

ndex
BLOC I: LES PERSONES I LA SALUT 4. Nutrici humana II.
Els aparells circulatori i excretor
1. Lorganitzaci del cos hum 1. El medi intern ...................................................................... 58
1. Els nivells dorganitzaci......................................................... 8 2. El sistema circulatori sanguini .............................................. 59
2. Lestructura de les cllules humanes ...................................... 9 3. La sang ................................................................................. 60
3. Lassociaci de cllules: els teixits .......................................... 10 4. El cor.................................................................................... 61
4. Els rgans ............................................................................... 12 5. El funcionament del cor ....................................................... 62
5. Els sistemes i els aparells ........................................................ 14 6. La circulaci doble................................................................ 63
A fons. Observaci de linterior del nostre cos ........................... 16 7. El sistema circulatori limftic................................................ 64
Cincia a labast. Identificaci dun problema 8. Malalties del sistema circulatori ............................................ 65
cientfic. La mida de les cllules................................................. 17 9. Lexcreci i laparell excretor ................................................. 66
Una anlisi cientfica. Losmosi................................................. 19 10. El funcionament dels ronyons .............................................. 67
El rac de la lectura. rgans artificials...................................... 21 11. Malalties de laparell excretor................................................ 68
Cincia a labast. Elaboraci dun model
experimental. Model dun cor..................................................... 69
Una anlisi cientfica. La resposta de lorganisme a laltitud ...... 71
El rac de la lectura. Viatge allucinant ..................................... 73

2. Lalimentaci humana
1. Lalimentaci i la nutrici. Els nutrients .................................. 24
2. El valor energtic dels aliments............................................... 26
3. Les necessitats energtiques de lsser hum ........................... 27
4. Els diferents tipus daliments .................................................. 28
5. Una dieta saludable i equilibrada............................................ 29
6. Els trastorns relacionats amb lalimentaci.............................. 30
7. La conservaci i la manipulaci dels aliments ......................... 31 5. Relaci i coordinaci humanes I.
A fons. Els additius alimentaris. Els aliments transgnics ........... 32 Els sistemes nervis i hormonal
Cincia a labast. Formulaci dhiptesis. 1. Els sistemes de la coordinaci................................................. 76
Reconeixement de protenes en els aliments ............................... 33 2. Els components del sistema nervis........................................ 77
Una anlisi cientfica. Les etiquetes dels aliments ..................... 35 3. El sistema nervis ................................................................... 78
El rac de la lectura. Les llaminadures...................................... 37 4. El sistema endocr ................................................................. 80
5. El funcionament del sistema nervis....................................... 82
3. Nutrici humana I. 6. El funcionament del sistema hormonal ................................... 83
7. La salut mental ....................................................................... 84
Els aparells digestiu i respiratori
8. Les malalties del sistema endocr ............................................ 86
1. Els aparells implicats en la nutrici....................................... 40 9. La conducta humana .............................................................. 87
2. Laparell digestiu................................................................... 41 A fons. Les drogues i el sistema nervis ..................................... 88
3. Les funcions digestives ......................................................... 42 Cincia a labast. Estudi del valor llindar
4. La ingesti i la digesti daliments......................................... 43 en la percepci dun estmul ....................................................... 89
5. Labsorci i legesti .............................................................. 44 Una anlisi cientfica. La glucmia ........................................... 91
6. Malalties de laparell digestiu ................................................ 45 El rac de la lectura. El cervell hum i les drogues ................... 93
7. Laparell respiratori ............................................................... 46
8. Lintercanvi de gasos ............................................................. 47
9. La ventilaci pulmonar ......................................................... 48
10. Malalties de laparell respiratori ............................................ 49
A fons. El tabac.......................................................................... 50
Cincia a labast. Elaboraci dun dibuix cientfic.
Observaci de la dentadura humana........................................... 51
Una anlisi cientfica. La ventilaci pulmonar .......................... 53
El rac de la lectura. Instint de supervivncia en alta mar......... 55

4
833943 _ 0004-0005.qxd 9/3/07 13:30 Pgina 5
6. Relaci i coordinaci humanes II.
Els rgans dels sentits i laparell locomotor
1. Els receptors sensorials ......................................................... 96
2. El sentit de la vista................................................................ 97
3. El sentit de loda .................................................................. 98
4. Els sentits del tacte, de lolfacte i del gust.............................. 99
5. La salut dels rgans dels sentits ............................................100
6. Laparell locomotor ...............................................................102
7. Els ossos ...............................................................................103
8. Les articulacions ...................................................................104
9. Els msculs ..........................................................................105
10. Lacci dels msculs sobre lesquelet.....................................106
11. Les lesions ms habituals de laparell locomotor ...................107
12. La prevenci de lesions i els hbits saludables ......................108
Cincia a labast. Control de variables
en un experiment. La calcificaci dels ossos ...............................109
Una anlisi cientfica. Larticulaci del bra ..............................111
El rac de la lectura. A la conquesta de lAnnapurna ................113
7. Reproducci humana. Els aparells reproductors
1. La reproducci de lsser hum.............................................116
2. Els canvis cap a la maduresa sexual ......................................117
3. Laparell reproductor i els gmetes femenins .........................118
4. Laparell reproductor i els gmetes masculins........................119
5. Els cicles de laparell reproductor femen ..............................120
6. La fecundaci i linici de lembars........................................121
7. El desenvolupament de lembars .........................................122
8. El part ..................................................................................123
9. Lesterilitat i les tcniques de reproducci assistida ...............124
10. Els mtodes anticonceptius...................................................125
11. La sexualitat i el sexe ............................................................126
A fons. La violncia de gnere....................................................128
Cincia a labast. Anlisi de resultats.
Observaci decografies ..............................................................129
Una anlisi cientfica. Lamenorrea anorxica ...........................131
El rac de la lectura. El repte de lembars................................133
8. La salut i la malaltia
1. Els conceptes de salut i de malaltia .........................................136
2. Les malalties infeccioses..........................................................137
3. La transmissi de malalties infeccioses....................................138
4. Les defenses del nostre organisme ..........................................140
5. El tractament i la prevenci de malalties infeccioses ...............141
6. Les lesions i les malalties no infeccioses ..................................142
7. La prevenci de malalties. Els hbits saludables......................143
8. Els accidents i els primers auxilis............................................144
9. La donaci de cllules, teixits i rgans ...................................145
A fons. Les dues cares del sistema immunitari............................146
Cincia a labast. Anlisi dun text cientfic
sobre cllules mare ....................................................................147
Una anlisi cientfica. La pesta .................................................149
El rac de la lectura. Els leprosos de Yamabuki.........................151
BLOC II: LES PERSONES I EL MEDI AMBIENT
9. Paisatge i relleu. Geologia externa
1. El paisatge ..............................................................................154
2. El paisatge, els agents geolgics i el clima ...............................155
3. Lenergia solar a la Terra..........................................................156
4. La meteorologia i el clima. Els mapes meteorolgics ...............157
5. El relleu i com es representa. Els mapes topogrfics................158
6. La meteoritzaci .....................................................................160
7. Les formes de modelat............................................................161
8. Les roques sedimentries ........................................................164
Cincia a labast. Obtenci dinformaci.
Elaboraci dun perfil topogrfic.................................................165
Una anlisi cientfica. Una cinta transportadora
a latmosfera ...............................................................................167
El rac de la lectura. El bosc a lestiu ........................................169
10. Els impactes ambientals
1. La influncia humana en el medi ambient ..............................172
2. Els impactes negatius sobre el medi natural ............................173
3. Els impactes sobre latmosfera ...............................................174
4. Els impactes sobre la hidrosfera ..............................................175
5. Els impactes sobre el paisatge i el sl ......................................176
6. Els impactes sobre la biosfera .................................................177
7. Els residus i com es gestionen.................................................178
8. La prevenci i la correcci dimpactes.....................................179
A fons. La revoluci verda. Lagricultura biolgica .....................180
Cincia a labast. Obtenci de conclusions
i valoraci de resultats. La pluja cida.........................................181
Una anlisi cientfica. Un forat a laire?.....................................183
El rac de la lectura. Un concepte budista de la natura.............185
11. Els recursos naturals
1. El concepte de recursos naturals.............................................188
2. Els recursos energtics ............................................................190
3. La producci delectricitat.......................................................191
4. Els recursos hdrics i els biolgics...........................................192
5. El desenvolupament sostenible ...............................................193
A fons. Lenergia nuclear, una energia neta? Els usos de laigua ..194
Cincia a labast. Comunicaci de resultats.
Valoraci del grau de contaminaci biolgica de laigua..............195
Una anlisi cientfica. Inesgotables, per no sempre
disponibles .................................................................................197
El rac de la lectura. El plantador darbres................................199
CONCEPTES CLAU .................................................................200
ATLES DANATOMIA HUMANA ............................................206
5
833943 _ 0006-0021.qxd 9/3/07 13:08 Pgina 6

1 Lorganitzaci
del cos hum

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat
Distingirs els diferents nivells
dorganitzaci que constitueixen
un sser hum.
Recordars les caracterstiques
de les cllules humanes.
Identificars els diferents tipus
de teixits del cos hum.
Coneixers les caracterstiques
dels rgans del cos hum.
Estudiars les caracterstiques
dels sistemes i els aparells humans.
Reconeixers algunes de les principals
tcniques dobservaci de linterior
del cos hum.
Aprendrs a identificar un problema
cientfic.

Les cllules suneixen

per formar teixits,
com un trencaclosques.
833943 _ 0006-0021.qxd 9/3/07 13:08 Pgina 7

Lanatomia s la cincia que sencarrega de lestudi dels rgans, els sistemes

i els aparells del cos.
Tot i que en el segle IV aC ja sensenyava anatomia humana, no va ser fins
al segle XVI que el metge flamenc Andreas Vesalius, en la seva gran obra
De humani corporis fabrica (Sobre lestructura del cos hum), va establir les
bases de lanatomia moderna tot rebatent i corregint els errors de moltes de
les teories imperants fins llavors.
Tot i que Vesalius no feia dibuixos de les dis-
seccions, considerava que lobservaci direc-
ta, primerament a partir dels ossos que ob-
tenia als cementiris i desprs amb la dissecci
de cadvers de delinqents executats, era lei-
na bsica per fer una acurada descripci anat-
mica dels diferents rgans, sistemes i aparells
del cos hum.
Entre els molts descobriments que satribuei-
xen a Vesalius cal destacar que el cor est di-
vidit en quatre cavitats, que el fetge est for-
mat per dos lbuls i que els principals vasos
sanguinis comencen al cor i no al fetge.

Dibuix de Jan van Kalker a partir

duna dissecci anatmica duta
a terme per Andreas Vesalius.

RECORDA I RESPON

1. Qu s una cllula?
2. Quina s lestructura bsica duna cllula animal?
3. Quines sn les principals diferncies entre
les cllules animals i les que no ho sn?
4. Com sorganitzen les cllules en els ssers
pluricellulars?
5. Qu s un teixit? Recordes el nom dalgun tipus
de teixit?
6. Qu s un rgan? Recordes el nom dalgun rgan?

Busca la resposta
A quin tipus de teixit pertanyen unes cllules
molt especialitzades anomenades neurones?
833943 _ 0006-0021.qxd 9/3/07 13:08 Pgina 8

1 Els nivells dorganitzaci

Nivell Tots els ssers vius estem formats per cllules que es poden agrupar i for-
subatmic
mar estructures complexes com ara teixits, rgans, etc. Per les cllules
estan constitudes per components ms petits. Aquests components, al
Aigua seu torn, estan formats per altres unitats encara ms petites.
F
Sanomenen nivells dorganitzaci cadascun dels diferents
Nivell atmic graus de complexitat en qu sorganitza la matria.
Nivell molecular

En aquesta organitzaci, els elements de cada nivell sagrupen per formar

altres nivells ms complexos, amb caracterstiques i propietats noves que
F

na
ote
Pr
van ms enll de la simple agrupaci dels elements del nivell anterior.
Nivell subatmic. Correspon a les partcules que formen els toms: els
Nivell
cellular
protons, els neutrons i els electrons.
Nivell atmic. Est format pels toms, que sn els constituents ms
petits de la matria que mantenen les seves propietats. Per exemple, l-
F

tom doxigen o el de carboni.

Nivell
de teixit
Nivell molecular. Sn les molcules resultants de lenlla de diferents
toms. Algunes sn relativament senzilles, com laigua, i daltres sn molt
ms complexes, com les protenes. Les molcules que formen els ssers
F vius es coneixen amb el nom de principis immediats, i poden ser:
Inorgnics. Es troben tant en la matria viva com en la inerta. Sn
Nivell
drgan
laigua i les sals minerals.
Orgnics. Es troben exclusivament en la matria viva. Acostumen a
Nivell de sistema
ser polmers, s a dir, cadenes formades per la uni dun mateix ti-
pus de molcula que sanomena monmer. Els principis immediats
orgnics sn els glcids, els lpids, les protenes i els cids nucleics.
F

Nivell cellular. s el primer nivell bitic, s a dir, amb vida. Hi per-

F exemple, el sistema esqueltic, el sistema muscular o el sistema nervis.
Nivell daparell Nivell dorganisme
ACTIVITATS
1. Quina diferncia hi ha entre
un conjunt de cllules i un teixit?
2. A quin nivell dorganitzaci
corresponen un ull, un nen,
un cervell i una molcula de CO2?
tanyen, per exemple, les cllules epitelials, les musculars i les ssies.
Nivell de teixit. Sn conjunts de cllules especialitzades amb una ma-
teixa funci i un mateix origen. Per exemple, el teixit epitelial, el mus-
cular i lossi.
Nivell drgan. Els rgans estan formats per diferents teixits que sa-
grupen per fer una funci determinada. Lestmac, el cor i els ossos, per
exemple, sn rgans.
Nivell de sistema. Un sistema s un conjunt drgans semblants que
fan una funci i que estan formats per un mateix tipus de teixit. Per
Nivell daparell. Correspon a un conjunt drgans diferents, cada un
amb una funci determinada i que participen en una o diverses fun-
cions superiors. Per exemple, laparell locomotor o laparell digestiu.
Nivell dorganisme. Correspon a lsser viu en conjunt. Un sser hu-
m, per exemple, pertany a aquest nivell. Shi inclouen tant els organis-
mes pluricellulars (formats per moltes cllules) com els organismes
unicellulars (formats per una nica cllula). En els organismes uni-
cellulars, el nivell cellular i el dorganisme coincideixen.
Tamb hi ha altres nivells que estan formats per lagrupaci de diferents
organismes, com per exemple les poblacions, les comunitats, etc.

8
833943 _ 0006-0021.qxd 9/3/07 13:08 Pgina 9

2 Lestructura de les cllules humanes

Lsser hum pertany al regne animal i, per tant, les cllules humanes pre-
senten les caracterstiques tpiques de la cllula animal que has estudiat
en els cursos anteriors. Totes les cllules humanes sn eucariotes, s a
dir, tenen un nucli dins del qual hi ha protegit el material gentic.
Tot i que hi ha diferncies entre els diversos tipus de cllules que consti-
tueixen el cos hum, totes presenten tres estructures comunes:
La membrana plasmtica. s una capa prima que envolta la cllula, la
protegeix i en regula lentrada de nutrients i la sortida de substncies
de rebuig. Est formada, principalment, per lpids i protenes. Totes les
membranes de les cllules tenen aquesta mateixa estructura.
El citoplasma. s una soluci aquosa que es troba dins la membrana
plasmtica. Cont nombroses substncies dissoltes i fibres de protenes
Membrana plasmtica vista
que constitueixen el citosquelet. A linterior del citoplasma hi ha els amb un microscopi electrnic.
orgnuls cellulars: els ribosomes, responsables de la sntesi de prote-
nes; els mitocondris, encarregats de la respiraci cellular; el reticle
endoplasmtic, responsable de lemmagatzematge i el transport de Estructura duna membrana plasmtica
protenes i lpids; el complex de Golgi, que secreta diverses substn-
cies; els vacols, amb funci demmagatzematge; els lisosomes, que
contenen substncies amb funci digestiva; el centrosoma, que contro-
la el moviment de la cllula i participa en la divisi cellular; etc.
El nucli. s una estructura esfrica composta per:
La membrana nuclear: s doble, envolta el nucli i est plena de porus.
El nucleoplasma: s una soluci aquosa que est dins del nucli. Lpids
Protena
La cromatina: s un conjunt de llargues fibres dADN (cid desoxiri-
bonucleic) associades a protenes que constitueixen el material gen-
tic que controla les funcions cellulars. Quan la cromatina es conden-
sa, forma els cromosomes. ACTIVITATS
El nuclol: est format per ARN (cid ribonucleic) i protenes, i sen-
3. Fes una llista dels principals
carrega de la formaci de ribosomes. orgnuls del citoplasma i indica-hi
Els glbuls vermells humans perden el nucli en el seu procs de madu- la funci que fa cadascun.
raci. Les cllules musculars tenen diversos nuclis.

Membrana
nuclear Cromosoma

Porus

Protena

Nucli vist amb Cromatina Cromatina Cromosomes vistos amb

ADN
un microscopi electrnic. un microscopi electrnic.

9
833943 _ 0006-0021.qxd 9/3/07 13:08
ACTIVITATS
4. Quin nom rep el recobriment
interior dels vasos sanguinis?
5. La mucosa de lestmac
t cllules intercalades
que secreten sucs digestius
per fer la digesti; per tant,
sn glndules unicellulars.
Qu diries que sn, endocrines
o exocrines?
Epiteli de revestiment
10
Pgina 10
3 Lassociaci de cllules: els teixits
Quan una persona es desenvolupa i creix, les cllules que la formen es di-
videixen i es multipliquen. Algunes de les cllules resultants adquireixen
unes caracterstiques particulars pel que fa a la forma, la mida, el contin-
gut, els orgnuls, etc., que les fan especialment aptes per desenvolupar
una funci particular i, daquesta manera, formar part dun teixit concret.
Aquest procs rep el nom de diferenciaci cellular.
Un teixit s un conjunt de cllules del mateix tipus, que tenen
una estructura molt semblant i que fan les mateixes funcions.
En lsser hum hi ha diferents teixits. Per estudiar-los, shan agrupat en
els quatre grans tipus segents: teixit epitelial, teixit connectiu, teixit
muscular i teixit nervis.
El teixit epitelial
El teixit epitelial est format per cllules que estan molt juntes les unes de
les altres; solen tenir formes geomtriques i estan unides entre si formant
capes de cllules. La superfcie externa sol ser lliure.
Hi ha dos grups de teixits epitelials:
Lepiteli de revestiment. Recobreix i protegeix superfcies externes o
cavitats internes del nostre organisme. Destaquen els segents:
Les mucoses. Recobreixen la cavitat bucal, la faringe, lesfag, el rec-
te, les vies respiratries, etc.
Els endotelis. Recobreixen linterior dels vasos sanguinis, el cor, etc.
Lepidermis. s la capa ms externa de la pell.
Lepiteli glandular. s el teixit que forma les glndules. T la funci de
secretar substncies. Hi ha diversos tipus de glndules:
Les glndules exocrines. Si les substncies que produeixen sn
abocades a lexterior o a linterior de cavitats del cos. Sn exocrines
les glndules sebcies, les sudorpares, les salivals, el fetge, etc.
Les glndules endocrines. Si les substncies que produeixen sn hor-
mones i saboquen a la sang. Sn endocrines el tiroide, la hipfisi, etc.
Les glndules mixtes. Actuen com a glndules exocrines i endocri-
nes alhora. El pncrees s un exemple de glndula mixta.
Glndula
sebcia
Epidermis
Epiteli glandular
833943 _ 0006-0021.qxd 27/3/07 17:23 Pgina 11

Teixit Teixit Teixit

adips Adipcit cartilagins Condrcit ossi Ostecit

El teixit connectiu
Est format per cllules poc especialitzades immerses en una substncia in-
tercellular que t fibres (collagen i altres). Sen distingeixen diversos tipus:
El teixit conjuntiu. Es troba entre altres teixits i entre els rgans, de
manera que els uneix. Forma, per exemple, els tendons i els lligaments.
El teixit adips. Es caracteritza perqu les cllules que el formen, els
adipcits, estan plenes de greix. T les funcions de reserva de lpids, de
protecci de determinats rgans i dallant trmic.
El teixit cartilagins. Est format per unes cllules, els condrcits,
que elaboren una substncia intercellular ms o menys slida, el cartlag.
Forma els cartlags del nas, de la trquea, del pavell de lorella, etc.
El teixit ossi. Est compost per cllules, anomenades ostecits, que
sencarreguen delaborar una substncia intercellular slida, composta
Teixit muscular
per sals minerals de calci i fsfor. Constitueix els ossos. estriat
Molts autors consideren la sang com un teixit connectiu ms, en la qual la
substncia intercellular s el plasma.

El teixit muscular
El teixit muscular est format per cllules allargades, anomenades fibres
musculars, que contenen protenes fibrillars (actina i miosina). Aquestes
protenes sn les responsables de la contracci i la relaxaci musculars.
En el cos hum hi ha tres tipus de teixit muscular:
El teixit muscular llis. Est format per cllules allargades amb un sol
nucli. La contracci daquest teixit s involuntria. Es troba a la paret
Teixit nervis
dels vasos sanguinis, a la paret del tub digestiu, etc.
El teixit muscular estriat. Est compost per cllules amb molts nuclis. Cos
cellular
Quan sobserven amb un microscopi, shi veuen bandes clares i fosques
com si fossin estries, fet que li dna el nom. La contracci daquest teixit
s voluntria. Forma els msculs esqueltics, com ara el bceps.
Dendrites
El teixit muscular cardac. Est constitut per cllules amb aspecte
estriat, dun sol nucli i unides entre si formant una xarxa. La contracci Ax
Neurona
daquest teixit s involuntria. Es troba al cor.

El teixit nervis
ACTIVITATS
El teixit nervis detecta les variacions del medi extern i del medi intern i
6. Quines caracterstiques
transmet ordres per lorganisme. Shi diferencien dos tipus de cllules: de la sang fan que es consideri
Les neurones. Tenen forma darbre. Estan formades pel cos cellular, que s un teixit connectiu?
les dendrites i lax. Tenen la funci de transmetre limpuls nervis. 7. Quins tipus de teixit muscular
Les cllules de la glia. Sn cllules no neuronals que acompanyen les hi ha i en qu es diferencien?
neurones. Tenen la funci de protegir i alimentar les neurones.

11
833943 _ 0006-0021.qxd 9/3/07 13:08 Pgina 12

4 Els rgans
Els rgans sn estructures que estan formades per diversos teixits
associats que fan una funci concreta anomenada acte.

Els rgans formen part dels aparells i dels sistemes, que al seu torn estan
associats i constitueixen el cos hum.
La cincia que estudia lestructura i la morfologia dels rgans sanomena
organografia, i la que estudia les funcions dels rgans s la fisiologia.

Alguns dels rgans humans

Epidermis La pell. s un rgan que recobreix tot lorganisme. Shi distingeixen
tres capes: lepidermis, formada per teixit epitelial de revestiment amb
Derma cllules mortes; el derma, formada per teixit conjuntiu, i lhipoderma,
formada per teixit adips. A la pell shi troben els pls, les ungles i les
Hipoderma
glndules sudorpares i sebcies. A ms a ms, la pell t cllules espe-
cialitzades que permeten percebre sensacions mecniques, trmiques i
doloroses.
Pell Lintest prim. s un rgan que pertany a laparell digestiu. Es tracta
dun tub duns 2,5 cm de dimetre i de ms de 7 m de longitud. La pa-
ret interna no s llisa, sin que presenta plecs i vellositats. Els teixits
que apareixen en una secci de lintest sn lepitelial de revestiment i el
Intest prim glandular, que formen la mucosa, el teixit muscular llis i el teixit con-
juntiu.
El fetge. s un rgan que pertany a laparell digestiu. Est situat sota el
pulm dret, a la cavitat abdominal. Shi distingeixen diverses parts,
anomenades lbuls heptics.
El fetge t moltes funcions, entre les quals destaca leliminaci de toxi-
nes i la formaci de bilis. s una glndula exocrina formada per un ti-
pus especial de cllules anomenades hepatcits, acompanyades de tei-
F

Plec
intestinal
xit conjuntiu.
Vellositat Els pulmons. Sn dues masses esponjoses de color rosat que pertanyen a
intestinal laparell respiratori. Estan protegides per les pleures (doble capa de teixit
epitelial de revestiment). Cada pulm t un gran nombre dalvols pul-
monars, que sn uns sacs petitssims formats per epiteli alveolar a travs
de la paret dels quals es produeix lintercanvi gass.

Pulmons

Fetge
Alvols pulmonars
F

Lbuls heptics

Vescula biliar

12
833943 _ 0006-0021.qxd 27/3/07 17:23 Pgina 13

Artria Cervell Rony

Tnica interna Circumvolucions Artria renal

(teixit epitelial)

Tnica mitjana
(teixit muscular)

Tnica adventcia
(teixit conjuntiu)

Vena renal

Hipotlem
Tlem
Cerebel
Bulb raquidi

Urter

Les artries. Juntament amb la resta de vasos sanguinis, les artries per-
tanyen a laparell circulatori. A les artries la sang circula des del cor fins Cor
als diferents rgans. Les capes que es distingeixen en la secci duna artria
sanomenen tniques, i nhi ha tres: la tnica interna (de teixit epitelial),
la tnica mitjana (de teixit muscular) i la tnica adventcia, que s la
ms externa (de teixit conjuntiu).
El cor. s un rgan que pertany a laparell circulatori. Es tracta dun ms-
cul que actua com una bomba i permet que la sang circuli constantment
pel sistema de vasos sanguinis. En una secci de la paret del cor es distin- Teixit
geixen tres capes: lendocardi, la capa ms interna, amb teixit epitelial que epitelial
entapissa les cavitats internes del cor; el miocardi, la capa ms gruixuda, de revestiment

formada per teixit muscular cardac, i el pericardi, la doble capa ms ex-

terna, de color blanquins, formada per teixit conjuntiu.
Teixit
El cervell. s lrgan principal del sistema nervis, concretament del Teixit muscular
sistema nervis central. Juntament amb el cerebel, el bulb raquidi i al- conjuntiu
tres rgans, com el tlem i lhipotlem, constitueix lencfal, que est si-
tuat a linterior del crani.
El cervell est dividit en dues meitats o hemisferis. La superfcie exter-
na dels dos hemisferis est formada per una srie de plecs o circumvo-
lucions, i rep el nom descora cerebral.
A lescora cerebral es localitzen les funcions conscients i cognitives de ACTIVITATS
lindividu, s a dir, s el centre del llenguatge, de la creativitat, del pen-
8. Qu s un rgan? De qu estan
sament abstracte, de laprenentatge i de la memria, i analitza tota la in- formats els rgans?
formaci procedent dels receptors de tot el cos i ordena les correspo-
9. Per qu creus que tots els rgans
nents respostes voluntries.
del nostre cos no estan formats
Els ronyons. Sn un parell drgans que pertanyen a laparell excretor pels mateixos teixits?
urinari. Internament, en cada rony es distingeixen tres parts diferen- Com es diu, en general, la funci
ciades: lescora renal, la medulla renal i la pelvis renal. Entre les- que fan els rgans?
cora i la medulla renals hi ha gaireb un mili de petites unitats fun- 10. Indica els principals tipus
cionals, els nefrons. de teixits que formen el cor,
Als nefrons es produeix la filtraci i la depuraci de la sang, i la forma- la pell i les artries.
ci de lorina que, posteriorment, sexpulsar a lexterior.

13
833943 _ 0006-0021.qxd 9/3/07 13:08 Pgina 14

5 Els sistemes i els aparells

Els sistemes

Els sistemes estan formats per rgans del mateix tipus que fan
una funci tamb semblant.

El sistema muscular. Constitueix la part activa de laparell locomotor.

Est format pels msculs esqueltics, constituts per teixit muscular
estriat. Els msculs estan units als ossos o a alguna altra estructura mit-
janant els tendons.
El sistema muscular sencarrega de la locomoci, de la mmica i del
manteniment de la postura.
El sistema esqueltic. s la part passiva de laparell locomotor. Est
format pels ossos, que poden ser de molts tipus i de moltes formes. Els
ossos estan constituts per teixit ossi la matriu del qual est mineralitza-
da per conferir resistncia i rigidesa. Els lligaments permeten que dos o
ms ossos sarticulin entre si.
El sistema esqueltic sencarrega de la locomoci, juntament amb el sis-
tema muscular, i de la protecci drgans i estructures.
El sistema nervis. Est compost per teixit nervis. Els seus rgans
sn lencfal, la medulla espinal i els nervis. A travs del sistema ner-
vis es capta la informaci del medi extern i del medi intern, es con-
dueixen els impulsos nerviosos i selaboren ordres per donar les respos-
tes fisiolgiques adequades.
El sistema endocr. Est format per teixit epitelial de tipus glandular. Els
seus rgans sn les glndules endocrines, que produeixen hormones. Les
hormones sn substncies qumiques que circulen per la sang i actuen
sobre les reaccions que tenen lloc a les cllules, tamb actuen sobre el
creixement, coordinen lequilibri del medi intern (homestasi), els estats
dnim, etc.

Sistema Sistema Sistema Sistema Sistema

nervioso muscular esqueltic nervis endocr

14
833943 _ 0006-0021.qxd 9/3/07 13:08 Pgina 15

Aparell
respiratori Aparells
reproductors

Aparell
Aparell excretor
digestiu urinari

Els aparells

Els aparells estan formats per rgans que sn diferents i que actuen
coordinadament per fer una o diverses funcions superiors.
Aparell
circulatori
Laparell digestiu. Est format pel tub digestiu i per les glndules digesti-
ves (glndules salivals, fetge i pncrees). En aquest aparell sobtenen els
nutrients (principis immediats orgnics i inorgnics) a partir dels aliments.
Laparell respiratori. Est compost per les vies respiratries i pels pul-
mons. En aquest aparell es produeix lintercanvi de gasos amb la sang,
acci que proveeix doxigen lorganisme i elimina el dixid de carboni
que produeixen les cllules.
Laparell circulatori. Est constitut pel cor, pels vasos sanguinis (art-
ries, venes i capillars) i per la sang. T la funci de distribuir la sang
per tot lorganisme per repartir els nutrients (principis immediats i oxi-
gen) a totes les cllules. Tamb recull els productes de lexcreci i el
dixid de carboni provinents de les cllules.
Laparell excretor. Est format pels ronyons, per les vies urinries (ur-
ters, bufeta de lorina i uretra) i per altres rgans, com ara les glndules
sudorpares. Grcies a aquest aparell, les substncies de rebuig provi-
nents de les reaccions qumiques de les cllules seliminen a lexterior
del cos en un procs que es coneix amb el nom dexcreci.
Laparell reproductor. Est constitut per diversos rgans, externs i in-
terns. Pot ser mascul o femen. En aquests aparells es produeixen les
cllules reproductores o gmetes, que, desprs de la fecundaci, origi-
nen un nou individu a linterior de la mare.
Laparell locomotor. Est compost pel sistema muscular (msculs) i pel
sistema esqueltic (ossos). Sencarrega de la locomoci i dels movi-
ments voluntaris del cos.

ACTIVITATS
11. Quina diferncia hi ha entre un sistema i un aparell?
12. Quins dos sistemes integren laparell locomotor?
13. Quin sistema o aparell sencarrega de fer aquestes funcions?
a) Distribuir la sang. d) Obtenir els nutrients.
b) Expulsar les substncies de rebuig. e) Reproduir-se.
c) Aportar oxigen a la sang. f) Caminar. Aparell
locomotor

15
833943 _ 0006-0021.qxd 9/3/07 13:08 Pgina 16

A FONS

Observaci de linterior del nostre cos

Fins al segle IV, prcticament lnica manera destudiar
com era el cos hum consistia a fer disseccions de cad-
vers. Aquesta situaci va canviar amb la invenci dels
raigs X, que van permetre observar tant els ossos com al-
tres parts ms o menys dures del cos en les persones vi-
ves. Actualment disposem de nombroses tcniques que
ens donen informaci de linterior del cos, ja que ens pro-
porcionen imatges que ens serveixen tant per conixer
ms b la nostra anatomia com per poder detectar nom-
broses anomalies i malalties.

Radiografia Escner

Ressonncia magntica nuclear

Gammagrafia
Angiografia

Radiografia. Tcnica que es basa en lemissi de raigs X
i en el grau de dificultat que tenen aquests raigs
per travessar lorganisme. Els ossos, per exemple,
absorbeixen els raigs X i, per aix, es poden observar
fora b; en canvi, altres rgans, com ara els pulmons,
sn transparents als raigs X i s difcil observar-los.
Angiografia. s una radiografia dels vasos sanguinis
duna zona determinada. Per poder-los veure ms b,
sels injecta una substncia radioopaca (contrast).
Escner o TAC (tomografia axial computada). Tcnica
que consisteix en la realitzaci automtica dun seguit
de radiografies de diferents plans de lorganisme.
Les dades de les radiografies es digitalitzen i, mitjanant
un ordinador, es poden obtenir imatges en forma de talls,
generalment axials, de la zona explorada.
RMN (ressonncia magntica nuclear). Tcnica que es
basa en la propietat dels toms dhidrogen (constituent,
entre altres substncies, de laigua) dabsorbir energia
electromagntica quan sn sotmesos a un camp
magntic intens. Posteriorment, una petita part daquesta
energia s alliberada i pot ser detectada, fet que permet
obtenir imatges de la regi estudiada.
Gammagrafia. s una tcnica que consisteix en
ladministraci duna substncia radioactiva de vida
curta que pugui ser captada de manera especfica per
determinats rgans. Aquesta substncia, per exemple
el 99mTc (tecneci 99 metaestable), emet raigs gamma
que es poden detectar i, per tant, permeten construir
una imatge que, posteriorment, es podr interpretar
per informar dalgunes caracterstiques, especialment
de la fisiologia, de lrgan estudiat.
Ecografia. s una tcnica que es basa en ls
dultrasons i en la reflexi daquests ultrasons que fan
les diverses estructures de lorganisme. Lenregistrament
dels ultrasons reflectits permet obtenir imatges
dels rgans estudiats. Lecografia permet discriminar
les caracterstiques slides, lquides o mixtes
duna determinada estructura.

ACTIVITATS
14. Per qu una radiografia convencional no permet veure teixits tous?
15. Per qu en les angiografies cal injectar un contrast?
16. El 99mTc que sutilitza en les gammagrafies es desintegra i desapareix de lorganisme poques hores
desprs dhaver-lo injectat. Per qu les substncies que sutilitzen en les gammagrafies han de ser
radioactives i, a ms, han de tenir una vida molt curta?

16
833943 _ 0006-0021.qxd 9/3/07 13:08 Pgina 17

Cincia a labast
Identificaci dun problema cientfic. La mida de les cllules
Tots els ssers vius estem formats per cllules. Tots els
vegetals i tots els animals sn pluricellulars, i estan
constituts per milions de cllules o, fins i tot, per bilions
de cllules.
En general, les cllules sn molt petites i no les podem
veure a ull nu, per a linterior tenen una estructura molt
complexa.
A continuaci investigarem un problema que plante-
gem de la manera segent: com ens podem fer una idea
realista de la mida de les cllules?
Per fer-ho utilitzarem un microscopi per observar cllu-
les i en compararem la mida amb alguna cosa petita
per que puguem veure a ull nu, com ara una quadrcu-
la de paper millimetrat.

1 . Preparem les mostres. Estenem sobre un porta-

objectes un fragment petit del fi epiteli de la cara in-
terna duna capa duna ceba. El tenyim amb blau de Blau de metil
metil i deixem que el tint actu durant uns tres o
quatre minuts.
AIGUA
Rentem lexcs de tint abocant sobre la preparaci Blau
de metil

unes gotes daigua amb un comptagotes.

Tallem un fragment petit (2 x 3 cm) dun paper milli-
metrat, el mullem, el posem sobre un portaobjectes i hi
colloquem al damunt lepiteli tenyit. A continuaci,
Lmina
cobrim el conjunt amb un cobreobjectes.
de ceba
2. Observem la preparaci amb augments dife- tenyida Portaobjectes
rents. Posem la preparaci sobre la platina i la co- Paper millimetrat
mencem a observar amb pocs augments (45).
Cobreobjectes
Desprs continuem lobservaci amb un augment
ms gran (180). Dibuixem el que veiem en els dos
Lnies del paper Cllules
casos. Hem dindicar clarament quants quadradets
millimetrat de la ceba
d1 mm2 podem veure amb cada augment.

3. Comparem les mides. Per fer-ho, ens fixem en

els resultats observats a 180 augments i ens centrem
en la longitud de les cllules.
Comptem quantes cllules hi ha en una filera des du-
na de les lnies del paper millimetrat fins a la segent.
Si la primera filera o lltima es tallen, en fem una esti-
maci. Aix ens permetr calcular la longitud daques-
tes cllules.
45 180

ACTIVITATS
17. Busca informaci i fes un dibuix esquemtic del microscopi ptic. Indican els components i explica
com es calculen els augments amb qu sest observant una preparaci.
18. Les cllules de lepiteli de la ceba sn fora grans; els glbuls vermells de la nostra sang sn
unes quaranta vegades ms petits. Quants glbuls vermells cabrien, posats lun rere laltre, en 1 mm?
19. Les cllules que formen lepidermis de la teva pell sn, aproximadament, la meitat de grans que les que
has observat en aquesta experincia. Quantes nhi deu haver en cada millmetre quadrat de pell?

17
833943 _ 0006-0021.qxd 9/3/07 13:08 Pgina 18

Activitats
20. De vegades, alguns organismes formats 24. Els cilis i els flagels sn estructures
per una sola cllula, com ara bacteris o algues situades a lexterior de les cllules.
unicellulars, sagrupen en colnies. Els cilis es troben, per exemple, a lepiteli intern
a) Qu s una colnia? dels conductes del sistema respiratori.
Els flagels es troben en els espermatozoides.
b) Quina diferncia hi ha entre una colnia i un teixit?
c) A quin nivell dorganitzaci pertany una colnia? En les fotografies segents sobserven aquestes
dues estructures.
d) Hi pot haver colnies dins del cos hum?
A B
21. A quin nivell dorganitzaci corresponen
els elements segents?
a) Cor. e) Esquelet.
b) Dona. f) Tub digestiu.
c) Sang. g) Protozou.
d) Protena. h) ADN.

22. El dibuix segent representa lestructura

duna membrana plasmtica.
a) Identifica quina s cadascuna.
b) Quina s la funci de cadascuna?

25. Identifica els diversos teixits que es mostren

en aquestes fotografies.

A B

a) Copial i indica-hi on es troben els lpids

i les protenes. C D
b) Totes les cllules estan envoltades duna membrana
plasmtica?
c) Quina s la funci de la membrana que envolta
les cllules?
d) La membrana no tan sols es troba envoltant
26. La llista segent est formada per diferents tipus
la cllula, ja que tamb forma diversos orgnuls
cellulars. Identifica a quin tipus de teixit pertany
del citoplasma. Quins sn aquests orgnuls?
cadascun.
23. Copia lesquema segent dun nucli cellular a) Ostecits.
i dun cromosoma i identifica-hi cadascun b) Adipcits.
dels elements indicats. c) Condrcits.
d) Cllules de la glia.
B C
I
e) Eritrcits.
D
A
27. Indica les diferncies que hi ha entre les parelles
de termes segents:
J
a) Teixit connectiu i teixit conjuntiu.
E
b) Teixit cartilagins i teixit ossi.
F c) Neurona i cllula de la glia.
L K
d) Glndula exocrina i glndula endocrina.
H
G e) Teixit muscular estriat i teixit muscular llis.

18
833943 _ 0006-0021.qxd 27/3/07 17:23 Pgina 19
28. Elabora amb els altres companys i companyes
de classe un quadre dels diferents aparells i sistemes,
i desprs dividiu la classe en dos grups.
Un dels grups lha de completar amb els rgans
i els teixits que formen cada un. Laltre grup lha
de completar amb les funcions.
UNA ANLISI CIENTFICA
Losmosi
Al laboratori dun centre escolar sha fet lexperiment
segent:
1. Shan preparat tres portaobjectes amb una gota de sang
cada un i shan retolat amb les lletres A, B i C.
2. Al portaobjectes A, shi ha afegit una gota daigua;
al B, una gota de srum fisiolgic, i al C, una gota
daigua amb una alta concentraci de sal.
3. Shan observat amb un microscopi ptic les imatges
segents de les tres preparacions:
El que passa s degut al pas daigua a travs
de la membrana plasmtica, procs que es coneix
amb el nom dosmosi.
30. El srum fisiolgic s un preparat aqus
que t la mateixa concentraci de sals que
el citoplasma cellular.
Quina variable s diferent en cada una de les tres
preparacions de lexperiment?
31. Explica en qu consisteix i com es produeix
losmosi.
29. Identifica si els esquemes segents corresponen
a un sistema o a un aparell, i digues quin s.
A B C D
1 2 3
32. Associa cada un dels tres dibuixos superiors
amb el procs que creus que shi ha produt.
33. Els alumnes han ofert diverses explicacions
per als resultats obtinguts. Quina s lexplicaci
correcta en cada cas? Justifica les respostes.
Preparaci A:
a) Laigua ha entrat a linterior dels glbuls vermells
per igualar les concentracions als dos costats
de la membrana. Les cllules shan inflat fins
que shan trencat.
b) Laigua ha dissolt les cllules sangunies,
i per aix sobserva tot homogeni.
Preparaci B:
a) El srum no pot travessar la membrana, i per aix
no afecta les cllules.
b) La concentraci de sals dins i fora de les cllules
s la mateixa, per aix es mant en el seu estat
natural.
Preparaci C:
a) Laigua del citoplasma surt de linterior cellular
per igualar la concentraci de sals a tots dos costats
de la membrana, i aix fa que els glbuls vermells
perdin aigua i sarruguin.
b) Un medi sal no afecta les cllules. Estan arrugades
per la calor de la llum del microscopi.
34. Si la quantitat de sals als dos costats
de la membrana no varia, explica com s possible
que en canvi la concentraci en passar laigua
a travs de la membrana.
19
833943 _ 0006-0021.qxd 9/3/07 13:08 Pgina 20

Resum
Corresponen als diferents graus de complexitat en qu sorganitza
Nivells la matria.
dorganitzaci Per ordre de complexitat sn: subatmic, atmic, molecular, cellular,
de teixit, drgan, de sistema, daparell i dorganisme.

Sn cllules eucariotes que presenten aquests elements:

La membrana plasmtica. s una capa prima que envolta la cllula.
Est formada per lpids i protenes.
El citoplasma. s una soluci aquosa que cont els orgnuls.
El nucli. s una estructura esfrica que cont el material gentic.
Est format per:
Estructura
La membrana nuclear.
de les cllules
LORGANITZACI DEL COS HUM

El nucleoplasma.
La cromatina. Est formada per ADN i protenes.
El nuclol.
Els principals orgnuls de les cllules humanes sn: els mitocondris,
el reticle endoplasmtic, els ribosomes, el complex de Golgi,
els vacols, els lisosomes i el centrosoma.

Un teixit s un conjunt de cllules del mateix tipus que tenen

una estructura molt semblant i que fan les mateixes funcions.
Hi ha diversos tipus de teixits:
Teixits El teixit epitelial: de revestiment i glandular.
El teixit connectiu: conjuntiu, adips, cartilagins i ossi.
El teixit muscular: llis, estriat i cardac.
El teixit nervis.

Els rgans sn estructures formades per diversos teixits que fan

rgans
uns actes determinats.

Els sistemes estan formats per rgans del mateix tipus que fan
una funci semblant.
Destaquen el sistema muscular, lossi, el nervis i lendocr.
Sistemes
Els aparells estan formats per rgans que sn diferents i que actuen
i aparells
coordinadament per fer una funci o diverses funcions superiors.
Destaquen laparell digestiu, el respiratori, lexcretor,
el reproductor, el circulatori i el locomotor.

ACTIVITATS
35. Fes un esquema o una taula amb els principals elements duna cllula humana i indica-hi en cada cas lestructura
i la funci que tenen.
36. Fes un esquema amb les principals caracterstiques de cadascun dels teixits humans. Indica com sanomenen
les cllules que el formen i quina funci fa cada teixit.
37. Fes un esquema que contingui els sistemes i els aparells del cos hum. Indica-hi la localitzaci i la funci
que fa cadascun.

20
833943 _ 0006-0021.qxd 27/3/07 17:24 Pgina 21

rgans artificials
Els tres prxims decennis, la me-
dicina anir ms enll del tras-
plantament i entrar en una era
nova de fabricaci de teixits cor-
porals. En comptes de canviar els
rgans de lloc, sen construiran
de nous. Els avenos en la biolo-
gia molecular i en lelaboraci de
plstics ja han perms fabricar
teixits artificials que sassemblen
als seus equivalents naturals i
funcionen com ells. Lenginye-
ria gentica pot produir cllules
trasplantables universals cllu-
les que no provoquen rebuig per
part del sistema immunitari,
que es podran utilitzar en teixits
dissenyats per a cada cas.
[]
Amb lajuda de programes de dis-
seny assistit per ordinador i nous
processos delaboraci, saconse-
guir modelar plstics que servei-
xin per fer de suport i imitar les-
tructura de teixits especfics i fins
i tot drgans. Aquest tipus de bas-
tida se sotmetr a tractaments
amb compostos que facilitin lad-
hesi i la multiplicaci de les
cllules sembrades al damunt.
A mesura que les cllules es di-
videixin, el plstic anir desapa-
reixent. Al final nicament shi
mantindr el teixit cohesionat.
Desprs, el pacient rebr lim-
plant del nou teixit.
[]
El teixit natural aconseguit per
mitj de la bioenginyeria acabar
ocupant el lloc de les prtesis de
metall o de plstic que es fan ser-
vir per reparar lesions ssies i ar-
ticulars. Aquests implants vius
suniran sense costures amb el tei-
xit circumdant, i seliminaran
problemes dinfeccions o de des-
gast que solen acompanyar les
prtesis actuals. Es podran gene-
rar estructures amb formes com-
plexes, fetes a mida, com ara un
nas o una orella, sembrant amb
cllules de cartlag matrius pls-
tiques dissenyades per ordinador.
Altres teixits estructurals, des dun
urter fins al teixit mamari, es
poden fabricar segons aquest ma-
teix principi.
[]
Per acabar, amb la bioenginyeria
de teixits saconseguir, fins i tot,
produir membres ms complexos:
un bra o una m, lestructura dels
quals ja saconsegueix amb laju-
da duna bastida polimrica, i la
majoria dels seus teixits pertinents
mscul, os, cartlag, tend, lliga-
ment i pell creixen en cultiu. Es
podria dissenyar un bioreactor
mecnic que proporcions nu-
trients i intercanvi de gasos, elimi-
EL RAC DE LA LECTURA
Crnia artificial obtinguda mitjanant la bioenginyeria.
ns productes de rebuig i moduls tigadors que shi dediquen i que
la temperatura mentre maduren confien que aviat assoliran el re-
els teixits. Per abans de tot aix sultat que desitgen.
shaur de vncer la resistncia que
ROBERT LANGER i JOSEPH P. VACANTI,
oposa el teixit nervis a regenerar- Tcnicas del Futuro.
se. Ning no ha pogut, fins ara, Investigacin y Ciencia.
desenvolupar cultius de neurones Novembre 1995, nm. 230
humanes. Per sn molts els inves- (text adaptat)
COMPRENC EL QUE LLEGEIXO
38. Qu s possible fabricar en aquests moments
amb la tecnologia biolgica?
39. De qu estaria formada la bastida de la qual
es parla en el segon pargraf del text?
Quina funci tindria?
40. Segons els autors, com es podran reconstruir
teixits que substitueixin altres teixits danyats?
41. Creus que la creaci de teixits naturals contribuir
a curar algunes malalties? Justifica la resposta.
42. Creus que els autors de larticle sn periodistes
o que sn cientfics? Argumenta la resposta pensant
en la manera en qu est escrit larticle.

NO THO PERDIS
Llibres: En la pantalla:
El cuerpo. Huesos, msculos, sangre y otras partes El cuerpo humano. Didaco (3 DVD)
del cuerpo Com s i com funciona el cos hum.
RICHARD WALKER. Ed. Alhambra
El increble cuerpo humano. Documentals National
Descobreix els misteris del cos hum.
Geographic (DVD). Viatge a linterior del cos hum.
El cos hum: lmines bsiques danatomia
CARME SOLS I ALBERT MARTNEZ . Ed. La Galera
En la xarxa:
A ms de les lmines danatomia, cont un ampli vocabulari. www3.usal.es/~histologia/
Anatoma para nios y jvenes: actividades Pgina dedicada a lanatomia i la histologia humanes
superdivertidas para conocer el cuerpo humano de la Universitat de Salamanca.
JANICE VANCLEAVE. Ed. Limusa www.rwc.uc.edu/ap/Aphome.htm
Experiments, jocs i tota mena dactivitats relacionades Pgina amb una gran quantitat dimatges sobre anatomia
amb el coneixement del cos hum. i fisiologia humanes (en angls).

21
833943 _ 0022-0037.qxd 28/3/07 10:07 Pgina 22

2 Lalimentaci
humana

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat
Entendrs la diferncia que hi ha entre
alimentaci i nutrici.
Avaluars les necessitats energtiques
duna persona i les relacionars
amb el tipus dactivitat fsica.
Diferenciars els aliments segons
la funci que tenen en lorganisme.
Comprendrs la necessitat duna dieta
equilibrada.
Coneixers alguns hbits saludables
en relaci amb la nutrici i la dieta.
Aprendrs diverses tcniques
de conservaci dels aliments.
Coneixers diversos tipus dadditius
i per a qu sutilitzen.
Reconeixers la presncia de protenes
en els aliments.

Gravat del vaixell

de Magalhes.
833943 _ 0022-0037.qxd 28/3/07 10:07 Pgina 23

En el segle XV es van dur a terme grans viatges mar-

tims sobre els quals sexplicava una estranya malaltia
que afectava la tripulaci daquells vaixells. Els smp-
tomes que manifestaven els mariners eren terribles: els
sagnaven les genives, els queien les dents, patien greus he-
morrgies i dolors intensos per tot el cos i, fins i tot, morien.
Durant segles aquesta malaltia, que aleshores es coneixia amb el nom
de la pesta dels mariners, es va considerar que era contagiosa, i sen
culpava el fred dalta mar com el causant.
El 1519, Ferno de Magalhes, amb cinc naus i 250 homes, va salpar
de Sevilla per buscar un pas entre lAtlntic i el Pacfic a Sud-amri-
ca. Durant aquesta llarga travessia de ms de tres mesos sen-
se tocar terra ferma els aliments es van acabar als vaixells.
Els mariners van comenar a sentir els smptomes de
la terrible malaltia i molts van morir. Quan per fi van po-
der arribar a les illes Filipines, hi van desembarcar i van
poder menjar fruita i aliments frescos. La malaltia va reme-
tre i els smptomes van desaparixer.
Actualment se sap que aquesta malaltia, anomenada escorbut, no s
contagiosa i que s deguda a la manca de vitamina C, una substncia
molt abundant en les verdures i les fruites fresques, principalment en
els ctrics.

RECORDA I RESPON

1. Explica qu s lescorbut, a qu s degut

i per qu era tan freqent en les llargues
travessies per mar.
2. Coneixes algun mtode de conservaci
actual daliments amb el qual
els mariners daquella poca haurien
pogut mantenir en bon estat la fruita
i les verdures durant la travessia?
3. s el mateix alimentaci que nutrici?
4. Quins sn els components bsics
dels aliments?

Busca la resposta
Quina utilitat tenen els antioxidants
que safegeixen als aliments?
833943 _ 0022-0037.qxd 28/3/07 10:07 Pgina 24

Lalimentaci i la nutrici.
1 Els nutrients
Les persones, com tots els altres ssers vius, necessitem matria i energia
per poder viure. Utilitzem la matria per elaborar noves estructures i per
mantenir les ja existents, i fem servir lenergia per dur a terme les tres fun-
cions vitals.

Sanomena nutrici el conjunt de processos per mitj dels quals

un organisme obt la matria i lenergia necessries per elaborar
la prpia matria i dur a terme les funcions vitals.

La nutrici s un procs involuntari i inconscient en el qual intervenen di-

Una alimentaci completa i variada
ens proporciona la matria i lenergia
que necessitem per fer les nostres
activitats quotidianes.
versos rgans i aparells.
Les substncies qumiques que ens permeten obtenir energia i sintetitzar
la nostra prpia matria sanomenen nutrients. Aquests nutrients es tro-
ben continguts en els aliments.
Els aliments poden ser naturals o elaborats, i es diferencien els uns dels al-
tres en la composici dels nutrients que contenen i en la quantitat de cada
nutrient.
Per mitj de lalimentaci els ssers vius prenem aliments, que
componen la nostra dieta i sn necessaris per a la nostra nutrici.

A diferncia de la nutrici, lalimentaci s un acte conscient i voluntari.

El tipus dalimentaci duna persona depn de molts factors, com per
exemple de la situaci econmica, dels costums socials, del clima, de les
creences religioses, de ledat, etc.

Tipus de nutrients
Els aliments estan constituts per nutrients diferents, que podem classifi-
car en dos grans tipus: els nutrients inorgnics i els nutrients orgnics.

Nutrients inorgnics
Poden provenir daliments dorigen animal i vegetal, i tamb de fonts no orgniques.

Aigua Sals minerals

s el component ms abundant dels ssers vius. Sn nutrients formats per elements no metllics (com per
Representa entre el 60 i el 80 % del pes corporal duna persona. exemple el carboni, el fsfor, el clor, etc.) units a elements
Duu a terme un gran nombre de funcions: s el medi metllics (com el ferro, el sodi, el potassi, el calci, etc.), i que
on es produeixen les reaccions metabliques, transporta sincorporen a lorganisme en els aliments. La majoria fan
substncies, regula la temperatura corporal, etc. A banda funcions reguladores, ja que intervenen en molts processos
del consum habitual, obtenim aigua a partir de la majoria metablics. Alguns tenen funcions
dels aliments, fonamentalment de la fruita, les verdures, estructurals: formen part
la llet i els sucs. dels ossos, de les dents,
Molcula etc. Es troben en quantitats
daigua variables en tots els
aliments, per sobretot Cristall
en la fruita i les verdures. de clorur
de sodi

24
833943 _ 0022-0037.qxd 28/3/07 10:07 Pgina 25

Nutrients orgnics
nicament es troben en aliments dorigen orgnic (tant animal com vegetal).

Glcids Lpids Protenes

Sn els nutrients ms abundants
en els aliments dorigen vegetal. Tenen
com a funci principal aportar energia
de manera immediata a lorganisme.
Els ms senzills tenen un gust dol;
entre aquests destaquen la glucosa
i la sacarosa, que es troba en la
remolatxa. Els ms complexos sn
grans molcules, com la cellulosa,
que aporta fibra, i el mid, format per
la uni de moltes glucoses i present
en la patata, els llegums i els cereals.
Glucosa
s un grup molt divers de nutrients
insolubles en aigua. Proporcionen
energia, formen part dalgunes
estructures, actuen com a allants i sn
la reserva energtica en els animals.
Entre els lpids ms senzills hi ha
els olis vegetals (doliva, gira-sol, etc.),
lquids a 20 C, i els greixos o sus
animals (cansalada, llard, etc.), slids
a 20 C.
Els greixos es poden descompondre
en cids grassos i glicerol.
Glicerol
Sn macromolcules formades
per unitats ms petites, anomenades
aminocids.
Proporcionen la matria amb la qual
es formen la major part de les
estructures cellulars; transporten
loxigen per la sang, intervenen
en la defensa contra les infeccions,
etc. Es troben tant en els aliments
dorigen animal (carn, peixos, ous, llet)
com tamb en els dorigen vegetal
(cereals i llegums), tot i que els aliments
vegetals en contenen menys quantitat.

Aminocids
cids
grassos

Sacarosa

Greix

Mid
Protena

Les vitamines
Les vitamines sn nutrients que, segons la seva composici qumica, po-
den ser lpids o protenes. Es caracteritzen perqu el nostre organisme no
les pot sintetizar, i per aquesta ra shan dingerir amb els aliments que les
contenen.
Les vitamines sn imprescindibles per al creixement i el bon funciona-
ment de lorganisme, ja que intervenen en moltes reaccions qumiques.
Sn molt abundants en els aliments frescos dorigen vegetal, com la fruita
i les verdures. Labsncia o el dficit duna vitamina provoca laparici de
les anomenades malalties per carncia. Composici de la llet
de vaca
ACTIVITATS Quantitat
Component
1. Quina diferncia hi ha entre aliment i nutrient? en 100 g
Aigua 87,8 gm
2. En la taula de la dreta es mostra la composici de 100 g de llet sencera
de vaca. Quins nutrients dorigen inorgnic cont la llet? Glcids 5,0 gm
I dorigen orgnic? Greixos 3,9 gm
Protenes 3,2 gm
3. Esmenta quines sn les funcions que fan els glcids, els lpids
i les protenes. Vitamines 0,003 gm
Calci 0,121 gm
4. Quina malaltia produeix la manca de vitamina C?
Fsfor 0,092 gm

25
833943 _ 0022-0037.qxd 28/3/07 10:07 Pgina 26

2 El valor energtic dels aliments

ACTIVITATS
5. En quines unitats sexpressa
el valor energtic dun aliment?
6. Qu s una caloria?
7. Quina quantitat denergia
aporten els glcids, els lpids
i les protenes? Expressan
els valors en kcal i en kJ.
8. Quina quantitat denergia aporten
les vitamines, les sals minerals
i laigua?
Quan els nutrients arriben a les cllules, experimenten un seguit de reac-
cions qumiques que els permeten alliberar lenergia que contenen. Aques-
tes reaccions es produeixen, generalment, en presncia doxigen i com a re-
sultat final sobt energia, dixid de carboni i aigua. Lenergia alliberada es
mesura en calories (cal) o quilocalories (1 kcal 1.000 calories).
Una caloria s la quantitat de calor que sha de subministrar a un gram
daigua lquida per augmentar-ne la temperatura un grau centgrad.
Tamb sutilitza la unitat internacional denergia, que s el joule (J), o b el
mltiple daquest, el quilojoule (kJ). Lequivalncia s: 1 kcal 4,18 kJ.
Cada tipus de nutrient t un valor energtic diferent. Per exemple, la combus-
ti dun gram de glcids o de protenes proporciona 4 kcal, mentre que un
gram de lpids proporciona 9 kcal. Per aix, els aliments rics en lpids tenen
una aportaci calrica ms gran que els rics en glcids o protenes. Les vitami-
nes, les sals minerals, laigua i la fibra no aporten energia. El nostre cos els
utilitza per sintetitzar noves estructures o per regular funcions metabliques.

Energia proporcionada per alguns dels aliments ms consumits

Energia Energia Energia
Aliment Aliment Aliment
(kcal/100 g) (kcal/100 g) (kcal/100 g)
Albergnia 23 Llom embotit 386 Pernil salat 1163
Ametlles 575 Llu 92 Pipes 535
Arrs 1359 Llucet 72 Pltan 83
Batuts 97 Maduixa i fres 34 Pollastre 167
Bledes 28 Magdalena 497 Poma 146
Cacauets 581 Maionesa 718 Prssec 36
Calamars 82 Mantega 1749 Prssec en almvar 184
Carbass 112 Mel 1295 Pruna 144
Carn magra de vaca 1131 Melmelada 1263 Pur de patates 318
Cigrons 329 Mel 125 Quetxup 198
Coliflor 122 Mongetes seques 285 Ram 63
Costella de porc 1327 Mongetes tendres 30 Rap 82
Croissant 418 Mortadella 310 Refrescos 39
Espinacs 118 Musclos 67 Salsitxa de Frankfurt 235
Formatge madurat 376 Nous 1602 Sucre 1373
Formatge tendre 174 Oli de gira-sol 900 Taronja 135
Gall dindi 107 Oli doliva 99900 Tomquet 18
Gelat 204 Ous 1150 Tomquet fregit 169
Hamburguesa 1265 Pa de motlle 1268 Tonyina 1200
Iogurt desnatat 138 Pasta 1373 Truita (peix) 190
Iogurt natural sencer 82 Pastanaga 33 Xampinyons i bolets 125
Llenties 1314 Patates 179 Xocolata 1518
Llet semidesnatada 143 Pera 41 Xorio 1384
Llet sencera de vaca 65 Pernil dol 105 Xurros 1348

26
833943 _ 0022-0037.qxd 28/3/07 10:07 Pgina 27

Les necessitats energtiques

3 de lsser hum
Lenergia que ens aporten els aliments ens permet renovar estructures, fer
activitats, etc. Fins i tot quan dormim utilitzem energia per mantenir les
nostres constants vitals.

Sanomena taxa de metabolisme basal (TMB) la quantitat

denergia que el nostre cos consumeix en un dia, en reps absolut
i a una temperatura constant.

La taxa de metabolisme basal (TMB) correspon a lenergia que el nostre

cos requereix per dur a terme diverses funcions, com ara per mantenir la
temperatura corporal constant, per respirar i perqu funcionin rgans
com el cor, el fetge, els ronyons, el cervell, etc.
Aquesta taxa varia duns individus a uns altres i depn de diferents fac-
tors, com ara lestat de salut, el pes, ledat o el sexe de la persona. En gene-
Equacions de Harris i Benedict
ral, la TMB disminueix amb ledat i s ms baixa en les dones que en els
homes.

Home
TMB 66 [13,7 pes (kg)]
Sestima que un home jove necessita diriament 1 kcal per cada quilo- [5 talla (cm)] [6,8 edat (anys)]
gram de massa i hora, mentre que per a una dona jove les necessitats de
manteniment sn de 0,95 kcal per quilogram i hora. TMB 65,5 [9,6 pes (kg)]

Dona
Per calcular la taxa de metabolisme basal diria sutilitzen les equacions de (1,8 talla (cm)] (4,7 edat (anys)]
Harris i Benedict, que tenen en compte la talla, el pes i ledat.

Diferents necessitats, diferents consums

Quan fem una activitat fsica, augmenten les nostres necessitats energti-
ques i el consum doxigen. Els requeriments energtics varien segons el ACTIVITATS
tipus i la intensitat de lactivitat fsica que fem, i tamb en funci de ledat 09. De qu depenen les necessitats
i el sexe de cada persona. Per exemple, la gent jove t uns requeriments energtiques duna persona?
ms grans que les persones grans; aix s degut al fet que els joves reque-
10. Consumim energia quan
reixen molta ms energia per crixer. estem en reps absolut?
s important conixer les nostres necessitats energtiques diries, amb la Justifica la resposta.
finalitat dincorporar els nutrients necessaris per poder-les cobrir.

Consums energtics aproximats per a diferents activitats (en kcal per kg de pes i per minut)

Consum Consum Consum

Activitat Activitat Activitat
energtic energtic energtic

Dormir 0,016 Assistir a classe 0,031 Estar-se ajegut 0,022

Menjar 0,025 Anar amb bicicleta 0,150 Estar-se assegut 0,028

Mirar la televisi 0,021 Nedar 0,166 Estar-se dret 0,030

Fer activitats domstiques 0,057 Jugar a tennis 0,105 Passejar 0,058

Baixar escales 0,095 Jugar a basquetbol 0,142 Caminar a bon pas 0,065

Pujar escales 0,250 Jugar a futbol 0,135 Crrer 0,151

27
833943 _ 0022-0037.qxd 28/3/07 10:07 Pgina 28

4 Els diferents tipus daliments

Hi ha molts aliments, i es poden classificar de maneres molt diferents.
Segons la funci que tenen en lorganisme, els podem classificar en tres ti-
pus: els aliments energtics, els plstics i els reguladors.
La funci de cada aliment depn, fonamentalment, dels tipus de nutrients
ms abundants en la seva composici.
Aliments energtics. Serveixen com a font denergia perqu lorganis-
me pugui dur a terme les tres funcions vitals. Sn aliments rics en gl-
cids i en lpids.
Entre els aliments energtics destaquen el pa, la pasta, els llegums (ci-
grons, mongetes, llenties, etc.), els cereals, el sucre, la mel, la xocolata,
els dolos, els greixos, els olis, la mantega, la nata, etc.

Aliments plstics o formadors. Sn necessaris per formar les cllules,

els teixits i els rgans del nostre cos. Per tant, sn aliments imprescindi-
bles en la nutrici, tant en les etapes de creixement com en ledat adul-
ta. Pertanyen a aquest grup els aliments rics en protenes.
Entre els aliments plstics destaquen el iogurt, el formatge, la carn, el
peix, els ous, la fruita seca, el marisc, etc.

Aliments reguladors o protectors. Sn imprescindibles perqu el nos-

tre organisme pugui utilitzar correctament els altres aliments i dur a
terme les funcions de manera adequada. Proporcionen, fonamental-
ment, vitamines, minerals, aigua i fibra.
Entre els aliments reguladors destaquen la fruita i les verdures i hortalisses.

ACTIVITATS
11. Quina funci tenen els aliments plstics en lorganisme?
12. Esmenta dos aliments energtics, dos de plstics i dos de reguladors.

28
833943 _ 0022-0037.qxd 28/3/07 10:07 Pgina 29

5 Una dieta saludable i equilibrada

Sanomena dieta el conjunt de substncies slides i lquides
que ingerim com a aliment al llarg del dia.

Les dietes han de ser especfiques per a cada persona, ja que depenen de
ledat, del sexe i de lactivitat fsica que faci.
Per tenir una vida sana s important que la nostra dieta sigui completa,
variada i equilibrada.
Es considera que una dieta s completa, variada i equilibrada quan pro-
porciona tot tipus daliments i les quantitats suficients de nutrients i ener-
gia perqu lorganisme cobreixi la seva despesa energtica diria. La llet materna s lnic aliment que per si
Per prendre tots els nutrients, cal que els nutrients estiguin repartits entre sol proporciona tots els nutrients necessaris
els diferents aliments. No es tracta de menjar molt, sin de menjar el que per satisfer totes les necessitats
de lorganisme.
necessitem.
Mantenir una dieta saludable en ladolescncia s fonamental, perqu du-
rant aquesta etapa sestan produint un gran nombre de canvis fsics i
fisiolgics, que requereixen laportaci a lorganisme de tots els nutrients.
Si ingerim menys nutrients dels que necessitem, es poden produir proble-
mes en el creixement; per contra, si els incorporem en excs, poden apa-
rixer diversos trastorns, com per exemple lobesitat.

A FONS

La dieta mediterrnia
Sanoma aix la dieta tradicional dels pasos de lrea mediterrnia, entre els
quals hi ha Catalunya. Es tracta duna dieta perfectament equilibrada, basa-
da en els productes de la terra, del mar i de la granja. Durant molts anys es va
menystenir perqu es considerava que era menjar de classe pobra, davant
la dieta de les classes benestants, excessivament rica en protenes i glcids.
Avui dia, imiten aquest tipus de dieta molts pasos les dietes tradicionals
dels quals estan fora allunyades del que es considera una dieta saludable.
La dieta mediterrnia t diversos avantatges: el consum daliments frescos i
de temporada, la manera de preparar-los i ls despcies (all, orenga, pebre,
etc.) que faciliten la digesti dels aliments.
Els aliments fonamentals que formen
Els ltims anys shan produt canvis en els hbits alimentaris del nostre pas part de la dieta mediterrnia sn loli
que ens allunyen de la dieta mediterrnia. Aquests canvis sn deguts, princi- doliva, els cereals i els seus derivats
palment, al consum excessiu daliments dorigen animal, a la substituci dels (pa, pasta, arrs, etc.), els llegums,
glcids per greixos perjudicials i a una aportaci insuficient de fibra. Tot aix les verdures i hortalisses, la fruita,
comporta un excs de laportaci calrica i una elevada incidncia de malalties la fruita seca, els derivats lctics i el peix
relacionades amb els mals hbits alimentaris. (ms que la carn).

ACTIVITATS
13. Qu es considera una dieta equilibrada?
14. Quins aliments han de formar part de la teva dieta perqu sigui
equilibrada? Quins hauries de consumir en poca quantitat?

29
833943 _ 0022-0037.qxd 28/3/07 10:07
Segons un informe publicat per la UNICEF
el 2006, cada minut moren de fam 10 infants
de menys de cinc anys. Mentrestant,
als pasos industrialitzats, un dels principals
problemes de salut pblica s lobesitat.
Moltes de les persones que pateixen
danorxia o de bulmia es curen. Per
aconseguir-ho, es requereix un tractament
mdic especfic i un gran suport familiar.
30
Pgina 30
Els trastorns relacionats
6 amb lalimentaci
Els aliments que hem de prendre diriament sn els que ens proporcionen
lenergia necessria per poder dur a terme les nostres activitats diries.
Quan ingerim una quantitat ms gran o ms petita daliments de la que
necessita el nostre cos, es produeixen desequilibris en la dieta, i aquests
desequilibris poden provocar una malaltia.
Les malalties ms freqents relacionades amb lalimentaci
sn la desnutrici, lobesitat, lanorxia i la bulmia.
La desnutrici. Es produeix per la manca de nutrients a causa, princi-
palment, duna dieta inadequada o de la manca daliments. Aquesta
malaltia s la causa principal de la mort dinfants en els pasos en vies
de desenvolupament, ja que durant la infncia es requereixen ms
quantitats denergia per poder crixer i mantenir les funcions vitals.
Lobesitat. Consisteix en un excs de greix corporal, que generalment
sol comportar un pes elevat. Les causes daquesta malaltia poden ser de
tipus hereditari, tamb poden ser degudes a trastorns endocrins, per
les ms freqents sn el consum excessiu daliments energtics, especial-
ment de greixos i dolos, i una activitat fsica molt limitada.
Lobesitat s una malaltia que redueix la vida de les persones que la pa-
teixen i, a ms, provoca altres malalties que hi estan relacionades, com
per exemple la diabetis, el mal desquena, problemes circulatoris i res-
piratoris, etc.
Lanorxia. Es caracteritza per una por intensa de guanyar pes i per
una percepci distorsionada del propi cos, que fa que la persona que la
pateix es vegi grassa fins i tot quan el seu pes est per sota del normal.
Les persones que pateixen danorxia intenten baixar de pes deixant de
menjar, fet que els provoca una prdua excessiva de massa corporal
que, al seu torn, fa que saprimin de manera extrema i molt perillosa
per a la seva salut.
Lanorxia s una malaltia molt greu que, fins i tot, pot provocar la mort.
La bulmia. Es caracteritza, com lanorxia, per una preocupaci exces-
siva pel pes i la figura corporal. En aquest cas, la persona menja en ex-
cs, fins i tot sense gana i damagat, i posteriorment elimina lexcs de
calories vomitant o abusant de medicaments que lajudin a eliminar la-
liment ingerit.
ACTIVITATS
15. Per qu la desnutrici t efectes ms greus en els infants
que en les persones adultes?
16. Lobesitat pot tenir un component gentic. Creus que, per aquest
motiu, una persona obesa no hauria de controlar el seu pes?
17. Quines diferncies hi ha entre lanorxia i la bulmia?
18. Com creus que poden influir els mitjans de comunicaci i la moda
en lanorxia i la bulmia?
833943 _ 0022-0037.qxd 28/3/07 10:07 Pgina 31

La conservaci i la manipulaci
7 dels aliments
Gaireb tots els aliments sn peribles, i per aquesta ra cal sotmetrels a
uns processos de conservaci i de manipulaci determinats amb lobjectiu
de poder-los mantenir en bones condicions per al consum durant el m-
xim de temps possible. Les causes principals del deteriorament dels ali-
ments sn els components atmosfrics i la presncia de microorganismes
en lambient o en el mateix aliment.
Les principals tcniques de conservaci dels aliments sn les segents:
La conservaci en fred. Els aliments es mantenen a baixes temperatures.
Aquesta tcnica endarrereix el deteriorament dels aliments, ja que re-
dueix la velocitat de reproducci dels microorganismes. Es pot dur a ter-
me per mitj de la refrigeraci, si els aliments es mantenen a temperatu-
res entre 0 i 5 C, o la congelaci, si es conserven per sota de 18 C.
La conservaci per calor. Els aliments es conserven aplicant-hi tempe-
ratures altes durant un curt perode de temps amb lobjectiu deliminar Una manera de deshidratar els aliments
gran part dels microorganismes que contenen sense modificar les carac- s congelar-los rpidament i desprs fer-hi
terstiques de laliment. Hi ha diversos mtodes que depenen de la tem- el buit. Aquest procs sanomena liofilitzaci.
peratura i del temps que shi apliquen: El menjar dels astronautes est liofilitzat.
La pasteuritzaci. Laliment sescalfa fins a temperatures que no ultra-
passin els 100 C durant pocs segons i desprs es refreda rpidament. ACTIVITATS
Aquesta tcnica no elimina tots els microorganismes, i noms permet 19. Per qu es deterioren
una conservaci temporal. Sutilitza, per exemple, per a la llet. els aliments?
Lesterilitzaci. Consisteix a aplicar a laliment temperatures supe- 20. Per quina ra la deshidrataci
riors als 100 C durant un temps determinat, fet que elimina tota me- evita que els aliments
na de microorganismes i permet una conservaci ms duradora. es descomponguin?
La conservaci per deshidrataci. Es basa en leliminaci de laigua 21. Qu creus que s ms efectiva,
dels aliments, fet que impedeix que shi desenvolupin microorganismes. la refrigeraci o la congelaci?
La conservaci per addici de substncies. Consisteix a incorporar a Per qu?
laliment substncies diferents que impedeixen el desenvolupament dels 22. En quins passos de la cadena
microorganismes. En molts casos, laliment experimenta modificacions de manipulaci daliments
en el gust, el color, laroma i la consistncia. Entre les substncies ms s ms fcil que salterin
usades destaquen el sucre (en les melmelades i la llet condensada), la sal els aliments?
(en salaons i salmorres), el vinagre (en confitats i escabetxos), etc.

Cadena de manipulaci daliments en lelaboraci del pa

Elaboraci de la farina
Producci del blat Emmagatzematge Elaboraci del pa

Consum Transport
Venda i distribuci

31
833943 _ 0022-0037.qxd 28/3/07 10:07 Pgina 32
A FONS
Els additius alimentaris
Els additius alimentaris sn substncies que safegeixen a
les begudes i als aliments perqu es puguin conservar,
perqu en millorin les caracterstiques o perqu recuperin
propietats que shagin perdut durant lelaboraci. Els additius
poden ser naturals o artificials, shi afegeixen en quantitats
molt petites i, en general, no tenen cap valor nutritiu.
Segons la funci que fan en els aliments, hi ha diversos tipus
dadditius, entre els quals destaquen els segents:
Colorants. Sutilitzen per recuperar el color original de
laliment que sha perdut durant el procs delaboraci.
Conservants. Impedeixen que es desenvolupin els
microorganismes, i aix permet que laliment duri ms
temps en bones condicions.
Antioxidants. Safegeixen als aliments per evitar els
fenmens doxidaci que els alteren.
Estabilitzadors, espessidors, gelificadors i emulsionants.
Sutilitzen per mantenir laspecte i la textura daliments
com ara salses, batuts, gelats, etc.
Edulcorants. Proporcionen un gust dol als aliments. Per
exemple, la sacarina.
Potenciadors del gust. Augmenten el gust dels aliments.
Els aliments transgnics
Les noves tcniques de biotecnologia i denginyeria gentica
permeten modificar el contingut gentic dels organismes.
Amb aquestes tecnologies es poden obtenir aliments amb
qualitats particulars. Sanomenen aliments transgnics i avui
sen comercialitzen diversos tipus arreu del mn.
ACTIVITATS
23. s el mateix un conservant que un additiu alimentari?
24. Qu s un aliment transgnic?
25. Quins avantatges tenen els aliments transgnics? Quins et sembla que en sn els inconvenients?
32
El glutamat monosdic (E-621) s un potenciador del gust molt
utilitzat en la cuina oriental. Hi ha persones que presenten
una intolerncia a aquest additiu i desenvolupen lanomenat
sndrome del restaurant xins, que causa males digestions
i mal de cap.
La indstria alimentria nicament pot utilitzar els additius
aprovats per les autoritats corresponents, desprs dhaver
passat controls sanitaris exhaustius. Aquests controls
verifiquen que les dosis autoritzades no tenen cap efecte
perjudicial.
Amb lobjectiu de facilitar-ne ls, letiquetatge i que es
puguin reconixer internacionalment, a la Uni Europea els
additius sanomenen amb un codi que comena per la lletra
E, seguida dun nombre amb tres o quatre xifres. La primera
xifra fa referncia al tipus dadditiu (1: colorants, 2: conser-
vants, 3: antioxidants, 4: estabilitzadors, 5 i 6: potenciadors
del gust, i 9: edulcorants).
Els ms comuns sn el blat de moro i la soja, plantes que
sha aconseguit que siguin ms resistents a les malalties.
Tamb shan obtingut aliments transgnics animals, com
ara carpes i salmons que porten fragments dADN que els
fa ser molt ms grans i crixer en menys temps.
Arrs transgnic. Avui dia,
tots els aliments transgnics
passen controls estrictes,
i solament sautoritzen
els que han demostrat
que sn innocus per al consum
i el medi ambient.
Malgrat tot, molts cientfics
plantegen seriosos dubtes
sobre la innocutat
daquests aliments.
833943 _ 0022-0037.qxd 28/3/07 10:07 Pgina 33

Cincia a labast
Formulaci dhiptesis. Reconeixement de protenes en els aliments
Una hiptesi cientfica s una proposta que es pot
sotmetre a lexperimentaci. Senuncia de manera
que expressi el resultat que sespera obtenir quan
es faci lexperiment, de manera que si el resultat s
diferent, quedi demostrat que la hiptesi s falsa.
Les protenes sn nutrients que podem trobar en
molts aliments. La presncia de protenes en un aliment
es pot reconixer de diverses maneres; per exemple,
les protenes es desnaturalitzen, s a dir, perden
la seva estructura, i es coagulen, amb la calor i quan
es posen en contacte amb un cid o una substncia
alcalina, com ara la sosa.
Els ous sn un aliment que es considera ric
en protenes. Podrem comprovar si, efectivament,
la clara dou t protenes?
Si la clara dou t protenes, es coagular quan
lescalfem o si hi afegim un cid.
Per posar a prova la hiptesi necessitem un vas
de precipitats, un ou i cid clorhdric (HCl).
1 . Separem la clara de lou. Trenquem lou en un plat
i amb una cullera petita posem una part de la clara
en un vas de precipitats que estigui ben net.
2. Observem la reacci amb un cid. Afegim el HCl
a poc a poc a la clara de lou i observem qu s
el que passa.
s important sotmetre les hiptesis a tantes proves
com sigui possible. Ens podem plantejar la pregunta
segent: shauria produt una coagulaci si no hi
hagus hagut protenes?
Per respondre aquesta pregunta, hem de fer el mateix
experiment amb un aliment que suposem que no cont
protenes, com per exemple loli doliva o de gira-sol,
que sn lpids.

Clara dou
ms cid
clorhdric
(coagulaci)
Clara Oli
dou

OLI OLI

Oli ms cid
clorhdric
(no coagulaci)

ACTIVITATS
26. Es produeix una coagulaci en loli? Per qu?
27. Escriu la hiptesi que hem posat a prova. Destaca-hi les dues idees que cont la hiptesi:
a) Que els cids, com el HCl, fan que les protenes es coagulin.
b) Que la clara dou s un aliment que cont protenes, mentre que loli no en cont.
28. Quins altres aliments coneixes que tinguin protenes? Quins resultats esperaries obtenir si afegissis
HCl a un vas de precipitats en el qual hi hagus hagut una petita quantitat de llet? Seria diferent el resultat
si fessis servir llet sencera o llet desnatada? Qu s la nata de la llet, un lpid o una protena?
29. Es coagula la clara dou amb la calor? Ho has comprovat alguna vegada?

33
833943 _ 0022-0037.qxd 28/3/07 10:07 Pgina 34

Activitats
30. Copia la taula que hi ha a continuaci i inclou 37. Sabem que les necessitats energtiques diries
en cada grup els aliments segents: mantega, filet dun home jove sn d1 kcal per quilogram i per hora,
de vedella, xocolata, pa, pltan, cereals, caramels, i les duna dona jove, de 0,95 kcal per quilogram i hora.
espinacs, tomquets, formatge dovella, pollastre, Calcula les necessitats diries de manteniment
espaguetis, llagostins, nous, llenties, llenguado, per a un home jove de 73 kg i una dona jove de 58 kg.
llet sencera i taronja.
38. Determina si les descripcions segents sn certes
Energtics Reguladors Plstics
o falses i justifica les respostes.
a) Com ms activitat fsica fem, menys quantitat
de calories hem dingerir.
b) Tots els nutrients aporten calories.
c) Per estar ben nodrits hem de prendre complexos
vitamnics.
31. Per qu ens engreixem si mengem en excs greixos d) Cap aliment, per si sol, satisf totes les nostres
i sucres? necessitats.
e) s important no incorporar lpids en la nostra dieta.
32. Quins sn els principals nutrients orgnics
i inorgnics que formen part de cadascun daquests 39. Les sals minerals es troben en tots els aliments
aliments? en quantitats variables.
A B
a) Qu sn les sals minerals?
b) Quanta energia aporten a lorganisme?
c) En quines funcions intervenen?
C
D d) Copia la taula segent, que cont quatre elements
imprescindibles, i completa-la.

Malaltia
Aliments
Mineral que produeix
on s abundant
si manca
33. Quina importncia tenen les protenes per al correcte Calci
desenvolupament de lorganisme? Ferro
Indica diferents aliments que tinguin un alt contingut Magnesi
en protenes.
Iode

34. Classifica els aliments segents segons si sn rics

en lpids, en glcids o en protenes. 40. Indica quines de les afirmacions segents sajusten
a) Mongetes tendres. f) Bac. a una dieta equilibrada.
b) Macarrons. g) Mantega. a) Shan de beure uns dos litres daigua al dia.
c) Pa. h) Llimona. b) Shan de combinar les protenes dorigen animal
d) Patata. i) Xorio. i les dorigen vegetal.
e) Enciam. j) Magdalena. c) Sha dincrementar la ingesta de dolos i llaminadures.
d) Sha dincrementar el consum de sal en els pats.
35. En letiqueta dun aliment figura que cont 11 g de fibra e) Cal ingerir cada dia ms de 22 g de fibra, obtinguda
per cada 100 g daliment. dels vegetals i de la fruita.
Podem considerar la fibra que cont laliment com f) Sha de consumir poc peix.
un nutrient? Per qu cal prendre fibra diriament? g) Shan de menjar, com a mnim, quatre peces de fruita
al dia.
36. Calcula la TMB daquestes dues persones: h) Sha de fer activitat fsica cada dia.
a) Un home de 25 anys que mesura 182 cm i pesa 79 kg. i) Shan de consumir sovint aliments que estiguin
b) Una dona de 18 anys que mesura 165 cm i pesa 52 kg. guisats o fregits.

34
833943 _ 0022-0037.qxd 28/3/07 10:07 Pgina 35
41. Lobesitat comena a ser un tema preocupant en
molts pasos desenvolupats, sobretot lobesitat infantil.
Segons el Ministeri de Sanitat i Consum, un de cada dos
adults t un excs de pes. Entre les raons de lincrement
de lobesitat hi ha els mals hbits alimentaris, sobretot
labs del menjar rpid o fast food.
Quin tipus daliments componen el menjar rpid?
s una dieta equilibrada? Creus que aquest tipus
de menjar provoca problemes per a la salut?
UNA ANLISI CIENTFICA
Les etiquetes dels aliments
Quan comprem un aliment s important que en coneguem
una informaci determinada. Les etiquetes sn garantia de
seguretat, ja que aporten al consumidor dades tils sobre
els aliments. La llei estableix que les etiquetes han de ser
clares i comprensibles, i s obligatori que siguin certes.
44. Quin s el valor energtic en quilocalories de cada
100 g del producte preparat de letiqueta de la dreta?
45. Quants quilojoules aportarien al teu organisme
els 250 g daquest producte preparat?
46. Amb la informaci que aporta letiqueta daquest
producte podem saber que la quantitat de ferro
recomanada al dia s:
a) 20 mg b) 2,8 mg c) 14,4 mg
47. Quin tipus denvs i de conservaci sha fet servir
en aquest producte?
48. Quina funci t ladditiu E-222?
a) Augmentar el gust de laliment.
b) Proporcionar color a laliment.
c) Impedir que shi desenvolupin microorganismes.
d) Proporcionar un gust dol.
49. Quina diferncia hi ha entre la data de caducitat
dun aliment i la data de consum preferent?
50. En letiqueta figura que el producte cont 164,6 mg
de calci (20 % QDR). Qu significa aquesta dada?
a) Que 100 g del producte contenen 164,6 mg de calci,
que s la quantitat de calci recomanada al dia.
b) Que el producte cont 164,6 mg de calci, que s
la quantitat recomanada al dia.
c) Que en 100 g del producte hi ha 164,6 mg de calci,
que representa el 20 % de la quantitat recomanada
al dia.
42. Indica el mtode de conservaci que es fa servir
habitualment per conservar aquests aliments.
a) Sopa de sobre. c) Llet en pols.
b) Caf mlt. d) Macarrons.
43. El bacall s un peix que es conserva en sal durant
llargues temporades. Quin s el fonament daquest
mtode de conservaci? Coneixes un altre aliment
que es conservi fent servir el mateix mtode?
Pur de blat
de moro i patata
Sense colesterol
i ric en fibra
Informaci nutricional per Envs dalumini que el pro-
Ingredients: Patates deshidratades (60 %),
tegeix de la llum i de laire.
100 g de producte preparat
Envasat en atmosfera pro-
blat de moro deshidratat (38,3 %), estabi-
litzador (E-451), acidulant (cid ctric), con-
Valor energtic..............1.312 kJ tectora. 250 g
Glcids ..............................62,5 g
servant (E-222), antioxidant (E-320), traces
de llet.
Greixos ...................................1 g
Protenes...........................8,29 g
MAMaliment. Marca registrada
Telfon: 342 309 345 67 Aliment deshidratat
Fibra ....................................2,5 g Apartat de Correus 23122
08005 BARCELONA
L03158
Calci........164,6 mg (20% QDR*)
Ferro ...........2,8 mg (20% QDR*)
cid flic ....100 g (50% QDR*) Consumiu preferentment
abans de l11/01/2022
Vitamina B12 ...1 g (50% QDR*)
Niacina..........5 mg (50% QDR*)
Vitamina B6.800 g (50% QDR*)
* QDR. Quantitat diria recomanada
per la UE.
51. La llista dingredients duna etiqueta ha dincloure
les primeres matries i els additius utilitzats en
lelaboraci de laliment. Quin ingredient cont aquest
aliment en ms quantitat? I en menys quantitat?
52. Quina o quines de les normes segents de
letiquetatge creus que incompleix aquest producte?
a) Nom del fabricant.
b) Contingut net.
c) Identificaci del fabricant.
d) Normes dutilitzaci.
e) Condicions especials de conservaci.
53. En letiqueta figura que laliment sha de consumir
abans de l11/01/2022. Qu significa, aix?
a) Que no sha de consumir desprs daquesta data.
b) Que un cop passada aquesta data, laliment no ser
nociu per haur perdut algunes propietats.
c) Que a partir de la data indicada el consum daquest
producte pot afectar seriosament la salut.
35
833943 _ 0022-0037.qxd 28/3/07 10:07 Pgina 36

Resum
Els aliments estan formats per nutrients. Sn substncies
que proporcionen matria i energia.
Composici Hi ha dos tipus de nutrients:
Orgnics. Sn els glcids, els lpids i les protenes.
Inorgnics. Sn laigua i les sals minerals.

En les cllules del nostre cos, els aliments experimenten reaccions

qumiques que permeten alliberar energia.
Lenergia alliberada es mesura en calories, quilocalories i quilojoules.
Una caloria s la quantitat de calor que sha de subministrar a un gram
daigua lquida per augmentar-ne la temperatura un grau centgrad.
El valor energtic dun aliment sexpressa com la quantitat
de quilocalories que proporcionen 100 g daquest aliment.
Funci
Els aliments es classifiquen en tres grups:
ELS ALIMENTS

i classificaci
Energtics. Serveixen com a font denergia. Sn els aliments rics
en glcids i en lpids.
Plstics. Sn necessaris per formar les cllules, els teixits
i els rgans del nostre cos. Sn els aliments rics en protenes.
Reguladors. Sn imprescindibles perqu el nostre organisme
pugui utilitzar correctament els altres aliments i desenvolupar
les seves funcions. Proporcionen vitamines i minerals.

Una dieta s completa, variada i equilibrada quan proporciona tot

Dieta tipus daliments i les quantitats suficients de nutrients i energia
perqu lorganisme pugui cobrir la seva despesa energtica diria.

Les tcniques de conservaci tenen com a objectiu protegir

els aliments dels components atmosfrics i de la presncia
de microorganismes.
Conservaci Conservaci en fred. Refrigeraci i congelaci.
Conservaci per calor. Pasteuritzaci i esterilitzaci.
Conservaci per deshidrataci.
Conservaci per addici de substncies qumiques.

ACTIVITATS
54. Fes un esquema amb els diferents tipus de nutrients i indica-hi la funci que duen a terme.
55. Tots els aliments tenen el mateix valor energtic? Per qu?
56. Completa lesquema del resum posant-hi un exemple daliment energtic, un altre de plstic i un altre de regulador.
57. Indica les equivalncies que hi ha entre la caloria, la quilocaloria i el quilojoule.
58. Posa un exemple daliments de cada tipus de conservaci: en fred, per calor, per deshidrataci i per addici
de substncies qumiques.
59. Alguns aliments es conserven exposant-los al fum, tcnica que, a ms, els confereix una olor i un gust particulars.
En quin dels mtodes de conservaci classificaries el fumatge?

36
833943 _ 0022-0037.qxd 28/3/07
Les llaminadures
Certament, els dolos sn ali-
ments molt energtics; per
exemple, 100 grams de torr tou
aporten 530 calories, que pro-
venen del seu contingut en hi-
drats de carboni 35 grams i
de greixos 37 grams. Tamb
sn molt nutritius, ja que sn
una font de protenes, sucres,
cids grassos, minerals i vitami-
nes que complementen les ne-
cessitats diries daquests nu-
trients. Ara b, no tots els dolos
tenen les mateixes propietats.
Les llaminadures, que amb les
atractives formes que tenen
atreuen tant els infants com la
gent gran, amb prou feines
aporten nutrients i s, per con-
tra, moltes calories. A ms, si es
consumeixen sovint al llarg del
dia, i sacompanyen duna hi-
giene bucal deficient, afavorei-
xen laparici de cries. s per
aix que els pediatres en reco-
manen un consum moderat, ja
que les llaminadures treuen la
gana i, per tant, resten nutrients
del menjar normal. Per molts
pares cedeixen davant el xan-
tatge emocional dels fills i fan
que els dolos es converteixin en
un ingredient habitual en la die-
ta. Aquesta s una de les causes
principals de lactual incidncia
de lobesitat infantil: el 14 % dels
infants i els joves espanyols te-
nen problemes de sobreps.
En lorganisme, lexcs dhidrats
de carboni, on sinclouen els su-
Llibres:
La temuda petjada de Kali
MONTSE BALLARN I M. CARME ROCA. Ed. Edeb
Novella daventures sobre aliments transgnics, empreses
multinacionals i corrupci poltica.
Lalimentaci i els aliments
IGNASI BONMAT. Editorial Aiabeca
Sobre les necessitats del cos hum.
10:07 Pgina 37
cres, es transformen en greix.
Les llaminadures estan consti-
tudes, principalment, per su-
cres simples, com la glucosa, la
sacarosa i la fructosa. Quan es
metabolitzen aquests sucres,
es converteixen en glucosa, que
s absorbida als intestins i
portada fins al fetge. En aquest
rgan la glucosa es transforma
en glicogen i semmagatzema
en la glndula heptica fins
a una quantitat mxima de
100 grams; i en els msculs, fins
a un mxim de 200 grams.
Quan la ingesta de glucosa so-
brepassa aquests lmits demma-
gatzematge, lexcedent de glu-
cosa a la sang viatja fins al teixit
adips i es converteix en greix.
El greix semmagatzema als
adipcits, cllules el nombre de
les quals va augmentant segons
el greix que els arriba. [...]
A la boca, els sucres de les lla-
minadures i daltres dolos, prin-
cipalment la sacarosa, es trans-
formen en cids per lacci dels
bacteris. Aquests cids es mes-
clen amb la saliva i les partcu-
les de la boca i formen una pla-
ca que sadhereix a lesmalt i
lataca. Quan aconsegueixen
perforar-lo, els cids passen a
la dentina i, daqu, a la polpa
dental, on sinstalla la infecci.
La cries est servida. Per aix
tan sols passa si la higiene den-
tal s insuficient, tal com demos-
tren alguns estudis epidemiol-
NO THO PERDIS
EL RAC DE LA LECTURA
gics. Aquests estudis confirmen Sha convingut que no en sn els
que en els pasos on es t una causants si sen fa un consum
cura bucodental satisfactria i moderat. Tot el contrari, la xo-
els nivells de consum de sucres colata est sent objecte de nom-
es mantenen dins de lmits rao- brosos estudis a causa de les su-
nables, la presncia de cries posades propietats benfiques
dental s cada cop ms baixa. que se li atribueixen. Com a ali-
[...] ment, la xocolata pura, que s
Un altre aliment dol sobre el la que cont el 70 % o ms de
qual planegen mites i errors cacau en la composici, s la
diettics s la xocolata. A la xo- ms beneficiosa per a la salut.
colata i als seus derivats sels ha
ENRIQUE M. COPERAS.
acusat de provocar malalties Srie Alimentaci: Los dulces,
com ara mal de cap, acne, una irresistible tentacin.
allrgia, cries o obesitat. I qu Muy Interesante. Gener del 2006,
en diu la comunitat mdica? nm. 296 (text adaptat)
COMPRENC EL QUE LLEGEIXO
60. Quines conseqncies negatives pot tenir
un consum elevat de llaminadures?
61. Tots els dolos sn igual de nutritius?
62. Els pares den Joan pregunten al pediatra
si el seu fill pot menjar dolos o no.
Qu creus que els respondr?
63. Creus que lautor fa servir un to adequat per
convncer els lectors del perill de les llaminadures?
En la pantalla:
Vitaminix. Filmax (3 DVD)
Per aprendre a conixer els aliments i menjar sa.
En la xarxa:
www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-I/
guia/guianutr/valor1.htm
Pgina sobre les necessitats energtiques de lsser hum.
37
833943 _ 0038-0055.qxd 9/3/07 13:12 Pgina 38

3
NUTRICI HUMANA I.

Els aparells
digestiu
i respiratori

William Beaumont.

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat
Coneixers lanatomia de laparell
digestiu i de laparell respiratori.
Comprendrs el procs
de transformaci que experimenten
els aliments dins lorganisme.
Relacionars els moviments respiratoris
amb els fenmens que tenen lloc
als pulmons.
Entendrs la necessitat de lintercanvi
de gasos als pulmons i als teixits.
Valorars la importncia dadquirir
hbits saludables per a laparell digestiu
i laparell respiratori.
Comprendrs els efectes que produeix
el consum de tabac en els pulmons.
Elaborars un dibuix cientfic.
833943 _ 0038-0055.qxd 9/3/07 13:12 Pgina 39
El cientfic Lazzaro Spallanzani, en el se-
gle XVIII, va ser un dels primers a estu-
diar el funcionament de linterior del cos
hum en observar com es produa la
transformaci dels aliments durant la di-
gesti. Per poder-ho fer, sempassava tros-
sos desponges i daliments lligats a un
cordill. Al cap dun temps, els extreia i
comprovava les transformacions que
shavien produt dins del seu estmac.
Per van haver de passar uns quants anys
per observar aquestes transformacions
en directe. El 1822, el doctor William
Beaumont va atendre una persona feri-
da dun tret. La bala li havia obert un
gran forat a la paret de labdomen i li ha-
via perforat lestmac. El metge va fer tot
el que va poder per curar la ferida, per
no es va tancar completament perqu
tenia unes dimensions fora grans. A
travs del forat, Beaumont va poder
observar durant un temps linterior de
lestmac, i va descobrir que les parets
daquest rgan es movien i produen un
suc cid quan hi entrava laliment. Beau-
mont va escriure el segent: Aquest cas
representa una oportunitat nica per ex-
perimentar amb els fluids gstrics. No
tan sols sen poden extreure fluids cada
dos o tres dies, sin que tamb shi po-
den introduir diferents aliments per ob-
servar com reaccionen.
RECORDA I RESPON
1. Qu s la nutrici? Quins aparells
hi participen?
2. Quin cam segueix laliment
des que s introdut a la boca
fins que se nexpulsen les restes?
3. Quines transformacions
creus que es van produir
en els aliments extrets
de lestmac de Spallanzani?
4. Per a qu utilitzem loxigen que
incorporem als nostres pulmons?
Busca la resposta
Quin suc es produeix
a lestmac?
De qu es compon?
833943 _ 0038-0055.qxd 9/3/07 13:12 Pgina 40

1 Els aparells implicats en la nutrici

Per mitj de la nutrici lorganisme incorpora i utilitza els nutrients amb
la finalitat de mantenir un estat funcional ptim. La nutrici s un procs
complex en el qual participen quatre aparells diferents del nostre cos: el
digestiu, el respiratori, el circulatori i lexcretor. Les funcions que duen
a terme aquests aparells estan controlades pel sistema nervis i pel sistema
hormonal.
Laparell digestiu. Sencarrega de digerir els aliments i de convertir-los
en substncies ms simples, que passen a la sang i poden ser assimila-
des per les nostres cllules.
Laparell respiratori. Socupa de lintercanvi de gasos; s a dir, dapor-
tar oxigen (O2) i deliminar dixid de carboni (CO2).
Laparell circulatori. Es fa crrec, a travs de la sang, de transportar
loxigen i les substncies aprofitables dels aliments a les diferents cllu-
les del nostre cos, perqu aquestes els puguin utilitzar. Daltra banda,
tamb recull i transporta el dixid de carboni i les substncies de rebuig
Digestiu
Aliments produts per les nostres cllules.
i aigua
Laparell excretor. Sencarrega deliminar les substncies de rebuig que
transporta la sang.
Circulatori Respiratori

Aire inspirat

Nutrients

O2
Aire expirat

Matria
fecal CO2 i aigua

Excretor

Cllules
Substncies
de rebuig Nutrients
i aigua i oxigen

CO2, altres
substncies
de rebuig
i aigua
Orina

ACTIVITATS
1. Quina s la funci de laparell circulatori en la nutrici?
2. Quins aparells estan implicats en el fet que loxigen de laire arribi
a totes les cllules de lorganisme?

40
833943 _ 0038-0055.qxd 9/3/07 13:12 Pgina 41

2 Laparell digestiu
Laparell digestiu sencarrega, duna banda, de transformar
els aliments en substncies ms senzilles perqu les cllules els
puguin absorbir i utilitzar, i duna altra, deliminar les restes no
digerides.

Laparell digestiu est format per dos tipus delements:

El tub digestiu. s un conducte, duns deu metres de longitud, consti-
tut per la boca, la faringe, lesfag, lestmac, lintest prim, lintest
gros i lanus.
Les glndules digestives. Sn un conjunt de glndules annexes que se-
creten diferents substncies que sn necessries per descompondre els
aliments. Sn les glndules salivals, el fetge i el pncrees.
Faringe. Conducte com
a laparell digestiu i a laparell
Boca. Cavitat dentrada respiratori per on passa
dels aliments al tub digestiu. laliment des de la boca cap a
Cont la llengua, un rgan lesfag. Entre la faringe i les vies
musculs que mou laliment respiratries hi ha un plec,
i el mescla amb la saliva, i lepiglotis, que impedeix que
les dents, que serveixen laliment entri a aquestes vies.
per mastegar els aliments.
A la boca hi ha les glndules
salivals, que elaboren la saliva.
Esfag. Tub musculs
que comunica la faringe amb
lestmac. El moviment de les
Fetge. Glndula productora parets de lesfag permet que
de bilis, substncia que laliment avanci fins a lestmac.
semmagatzema a la vescula
biliar i saboca al duod. La bilis
ajuda a dissoldre els greixos. Estmac. Eixamplament
del tub digestiu. Lentrada
sanomena crdies, i la sortida,
Pncrees. Glndula productora
plor. A lestmac es duu
del suc pancretic, que saboca
a terme una part de la digesti
al duod i completa la digesti
dels aliments grcies
dels aliments.
a la secreci del suc gstric,
produt a la paret interna
del mateix estmac.
Intest prim. Tub duns sis
metres de longitud que est
plegat a la cavitat abdominal.
Les parets internes de lintest Intest gros. ltima porci del
prim formen plecs, anomenats tub digestiu, que es comunica
vellositats intestinals. amb lexterior per lanus.
A lintest prim es completa A travs de les parets de lintest
la digesti i hi t lloc labsorci gros sabsorbeixen laigua
de la majoria de les substncies i les sals minerals. Shi forma
nutritives dels aliments, que la femta amb les substncies
passen a la sang. Es divideix no digerides. Es divideix
en tres regions diferents: en tres regions: el cec, el clon
el duod, el jej i lili. Al duod i el recte. Del cec surt
arriben les substncies una prolongaci, anomenada
produdes pel fetge apndix vermiforme, que forma
i el pncrees. part del sistema defensiu.

41
833943 _ 0038-0055.qxd 9/3/07 13:12 Pgina 42

3 Les funcions digestives

ACTIVITATS
3. Busca en els conceptes clau
el significat de glndula.
4. Qu sn les glndules annexes?
Indica a quin lloc del tub digestiu
aboquen les diferents glndules
annexes les substncies que
secreten.
5. Qu s la ingesti? A travs
de quin rgan es duu a terme?
6. En qu es diferencien la digesti
mecnica i la digesti qumica?
7. Per qu creus que els aliments
shan de mastegar molt b abans
dempassar-los?
Laparell digestiu s lencarregat de fer les funcions digestives. Aquestes
funcions comprenen els processos segents:
La ingesti. s lentrada daliments al tub digestiu a travs de la boca.
Durant la ingesti els aliments sn triturats per les dents i mesclats amb
la saliva.
La digesti. s la transformaci dels aliments en substncies ms sen-
zilles, anomenades nutrients, perqu les cllules els puguin aprofitar.
La digesti es produeix per mitj de dos tipus daccions:
Mecniques. Consisteixen a tallar, triturar i mesclar els aliments. Es
duen a terme, principalment, a la boca i a lestmac. Provoquen can-
vis fsics en els aliments, com ara reduir-los de mida i mesclar-ne els
components, per facilitar les accions qumiques.
Qumiques. Consisteixen en la transformaci dels aliments en com-
postos ms senzills, grcies a lacci de substncies que provoquen
canvis qumics en els aliments.
Labsorci. s el procs per mitj del qual els nutrients obtinguts en la
digesti travessen la paret del tub digestiu fins als vasos sanguinis.
Aquest procs permet transportar els nutrients per la sang a tot el cos.
Legesti. s leliminaci a lexterior de les substncies no digerides o
no aprofitables dels aliments.
Les funcions digestives permeten que els aliments, a mesura que
passen pel tub digestiu, es transformin en nutrients perqu puguin
ser transportats fins a les cllules, on seran utilitzats.

A FONS

Les dents
Les dents sn unes peces dures encarregades de tallar i triturar els aliments Dentina Esmalt
Polpa
slids perqu siguin ms fcils dempassar i de digerir.
Hi ha quatre classes de dents: les incisives (tallen), les canines o ullals (es-
quincen), les premolars (tallen i trituren) i les molars (trituren i molen). To-
Vasos Corona
tes les dents consten de tres parts principals: la corona, el coll i larrel, en les
quals es poden diferenciar diversos components. i nervis

Durant la vida duna persona se succeeixen dos tipus de dentici. La prime- Coll
ra, anomenada dentici de llet, es desenvolupa a partir dels sis mesos de vi-
da i consta de 20 peces. Aquestes dents solen caure a partir dels sis anys, i
sn substitudes per la dentici Incisives
adulta o definitiva, que consta de 32 peces, Arrel
Canina
16 a cada maxillar: 4 incisives,
2 canines, 4 premolars Incisives Premolars
i 6 molars. Canina
Molars
Premolars
Cement Forat apical Geniva

42
833943 _ 0038-0055.qxd 9/3/07 13:12 Pgina 43

4 La ingesti i la digesti daliments

Dents Llengua
El procs digestiu comena amb la ingesti daliments a travs de la boca. Partide
A linterior de la boca comena la digesti per mitj de dos processos: Sublingual Glndules
salivals
La masticaci. s una acci mecnica per mitj de la qual els aliments Submaxillar
sesmicolen grcies a la participaci de les dents i dels msculs que
mouen els maxillars on estan situades les dents.
La insalivaci. Els aliments es mesclen amb la saliva, que produeix una Faringe
acci qumica sobre els aliments. La saliva s elaborada per tres parells Bol alimentari
Epiglotis
de glndules: les partides, les sublinguals i les submaxillars.
Esfag
Aquests dos processos els facilita la llengua, un rgan musculs en el qual
tamb hi ha el sentit del gust.
Els aliments, mastegats i amarats de saliva, formen el bol alimentari, que
s emps cap a la faringe i daquesta a lesfag per mitj de la degluci.
Moviments
Lesfag impulsa el bol alimentari fins a lestmac per mitj duns movi- peristltics
ments de contracci i relaxaci dels msculs que formen les seves parets i
que sanomenen moviments peristltics.
El bol alimentari entra a lestmac a travs del crdies. A lestmac el bol Fetge
alimentari sacumula i sobre ell t lloc la digesti gstrica, que comprn les Estmac
dues accions segents: Crdies

Una acci qumica, produda pels sucs gstrics secretats per les parets
internes de lestmac. Els sucs gstrics contenen, entre altres substn-
cies, cid clorhdric, que actua qumicament sobre els aliments.
Una acci mecnica, que consisteix en moviments peristltics de les Plor Digesti
parets de lestmac, que mouen els aliments i els mesclen amb els sucs gstrica
gstrics.
Quim
Com a resultat daquesta digesti, es forma una massa semilquida, espes-
Vescula
sa i molt cida, anomenada quim, que surt a poc a poc de lestmac, a tra-
biliar
vs dun esfnter, el plor, i passa a lintest prim.
Pncrees
Al duod, el quim es mescla amb la bilis, substncia produda pel fetge;
amb el suc intestinal, produt per les parets de lintest, i amb el suc
pancretic, produt pel pncrees. La bilis ajuda a digerir els greixos, i els Duod Quil

sucs intestinal i pancretic completen la digesti qumica. El resultat final

s una massa blanquinosa, anomenada quil, que cont aigua, substncies
nutritives resultants de la digesti i altres productes no digerits.
La digesti daliments i lobtenci de nutrients

Components Digesti Nutrients

dels aliments Boca Estmac Duod resultants

Glcids Glcids
complexos senzills

Glicerol
Greixos i cids
grassos

Protenes
Aminocids

43
833943 _ 0038-0055.qxd 9/3/07 13:12 Pgina 44

5 Labsorci i legesti
Com a resultat de la digesti sobtenen nutrients, la mida petita dels quals
els permet travessar les parets del tub digestiu i passar a la sang. Aquest
procs sanomena absorci.
La major part de les substncies sabsorbeixen al jej i a lili. En aquests
trams, les parets internes de lintest prim estan molt plegades formant les
vellositats intestinals. A linterior daquestes vellositats hi ha vasos san-
guinis que recullen les substncies digerides i les reparteixen a totes les
cllules del cos. Vellositats
Absorci intestinals

F
Microfotografia electrnica de rastreig
dels plecs intestinals.

Plecs intestinals Vasos sanguinis

Legesti
Les substncies que no han estat absorbides passen a lintest gros grcies
als moviments peristltics de les seves parets. En aquesta part sabsorbei-
xen gaireb tota laigua i les sals minerals; aix fa que els residus de la di-
gesti es vagin compactant fins a formar la femta.
A lintest gros hi ha, a ms, una gran quantitat de bacteris simbitics,
que fermenten i descomponen algunes de les restes alimentries que no
shan digerit. En aquest procs, els bacteris sintetitzen algunes vitamines,
com ara la B12 o la K, que tamb sabsorbeixen, i produeixen gasos intesti-
nals, que sn els causants de la mala olor de la femta.
La femta sacaba acumulant durant un temps a lltim tram de lintest, el
recte. Una vegada la femta s al recte, s eliminada i expulsada peridica-
ment a lexterior a travs de lanus per mitj de legesti.

Clon Clon
transvers descendent
Clon
ascendent

ACTIVITATS
8. Qu sentn per absorci?
9. Per qu creus que la superfcie
de lintest prim s tan gran?
Escherichia coli s un dels bacteris
10. Indica les funcions que duen Femta simbitics que formen la flora
Cec
a terme els bacteris que habiten Apndix intestinal. La seva presncia
Clon sigmoide
al nostre intest. vermiforme s indispensable per al bon
Anus Recte funcionament digestiu.

44
833943 _ 0038-0055.qxd 9/3/07 13:12 Pgina 45

6 Malalties de laparell digestiu

Les causes de les malalties de laparell digestiu sn molt diverses. Sembla
que algunes tenen un component hereditari, tot i que nhi ha un gran nom-
bre que sn degudes a factors molt diversos, com ara lestrs, les dietes ina-
dequades, el tabac o lalcohol. La gran majoria daquestes malalties, per,
es poden evitar si sadopten determinades mesures de prevenci, com per
exemple cuidar lalimentaci i mantenir uns hbits de vida adequats.
Algunes de les malalties de laparell digestiu sn la cries, lestrenyiment,
les lceres, la gastroenteritis i la cirrosi heptica.
La cries. s una malaltia infecciosa produda per bacteris que afecta
els teixits durs de les dents (lesmalt, la dentina i el cement). Els bacteris
presents a la boca salimenten dels glcids ingerits i produeixen cids,
que causen cavitats a les dents. Reduir el consum de dolos, raspallar-se
b les dents desprs de cada pat i abans danar a dormir, i anar al den-
tista de manera regular sn els millors mtodes per prevenir laparici Perqu el raspallat de dents sigui correcte
de cries. ha de durar, com a mnim, dos minuts.

Procs per raspallar-se correctament les dents

F
F

Raspallar les superfcies Raspallar les superfcies de masticaci, Raspallar la cara interna Per acabar, raspallar
frontals amb moviments tant les superiors com les inferiors dels dos de les dents, tant les de la superfcie
verticals. costats de la dentadura. dalt com les de baix. de la llengua.

El restrenyiment. s un trastorn que dificulta levacuaci de la femta.

s degut a labsorci excessiva daigua per lintest gros, fet que origina
una femta seca i dura. T causes diverses, entre les quals destaquen
lestrs, determinats frmacs i les dietes pobres en fibra vegetal.
Les lceres. Sn ferides que sobren a les parets internes del tub diges-
tiu. Es produeixen, principalment, a lestmac i al duod. Tenen causes ACTIVITATS
molt variades, entre les quals destaquen lestrs i la infecci pel bacteri 11. Explica qu s la cries
Helicobacter pylori. i com es pot prevenir.
La gastroenteritis. s una inflamaci de les membranes internes que 12. Quins aliments hauries
recobreixen lestmac i lintest. s deguda, principalment, a una infec- dincorporar a la dieta per evitar
ci causada per virus o bacteris. Provoca vmits, diarrees i malestar a el restrenyiment?
labdomen. Aquesta inflamaci fa que una gran part de laigua i les sals
13. Per qu creus que quan patim
minerals no sabsorbeixin a lintest, i per aquest motiu la femta es fa de gastroenteritis el metge ens
molt lquida. recomana no prendre aliments
La cirrosi heptica. s una malaltia crnica que consisteix en una slids i beure una gran quantitat
mort progressiva del teixit del fetge, fet que comporta que aquest rgan de lquids que continguin sals
funcioni malament. Una gran part dels casos de cirrosi sn deguts a un dissoltes?
consum excessiu dalcohol.

45
833943 _ 0038-0055.qxd 9/3/07 13:12 Pgina 46

Funcionament de lepiglotis
7 Laparell respiratori
Perqu les nostres cllules puguin obtenir lenergia dels nutrients, els han
de sotmetre a un seguit de reaccions qumiques, en moltes de les quals s
necessria la participaci de loxigen (O2).
Com a resultat daquestes reaccions es produeix dixid de carboni (CO2),
Degluci. un gas quasi txic que passa a la sang i que sha deliminar.
Lepiglotis
tanca el pas Laparell respiratori s lencarregat de prendre loxigen
F

cap a la laringe. de laire exterior, dur-lo a la sang i eliminar, al mateix temps,

el dixid de carboni.

Laparell respiratori est format pels pulmons i per les vies respiratries.
Les vies respiratries sn conductes i cavitats per les quals passa laire
des de lexterior fins a linterior dels pulmons, i viceversa; estan formades
Entrada daire. per les fosses nasals, la faringe, la laringe, la trquea, els bronquis i els
bronquols.
F

Lepiglotis
mant oberta
la laringe.

Fosses nasals. Sn dues

cavitats situades per sobre
de la boca i que sobren
Faringe. s un conducte a lexterior pels narius,
musculs i elstic, com els forats del nas. Per les fosses
a laparell digestiu, que condueix nasals laire que entra es filtra,
laire a la laringe. sescalfa, sanalitza i shumiteja.

Trquea. s un tub que recorre

Laringe. s un tub curt, el coll i que condueix laire fins
a linterior del qual hi ha als pulmons. Baixa parallel
les cordes vocals, que, quan a lesfag i per davant seu.
vibren, emeten la veu. Est protegit per un seguit
A lobertura superior de cartlags en forma de C
de la laringe hi ha lepiglotis, que impedeixen que saixafi.
un plec membrans que
impedeix que els aliments
entrin a les vies respiratries
durant la degluci.
Pulmons. Sn dos rgans
esponjosos protegits per
les costelles. Dins seu es duu
a terme lintercanvi de gasos
amb la sang. Cada pulm est
Bronquis. Sn dos conductes envoltat duna membrana
que penetren als pulmons, on es doble anomenada pleura,
ramifiquen en tubs cada vegada plena de lquid pleural,
ms fins, anomenats bronquols. que permet als pulmons
Els bronquols, al seu torn, adaptar-se als moviments
es divideixen en branques ms respiratoris. El pulm dret est
petites que acaben en uns sacs dividit en tres lbuls i s ms
de parets molt fines, anomenats gran que lesquerre, que noms
alvols pulmonars. en t dos.

46
833943 _ 0038-0055.qxd 9/3/07 13:12 Pgina 47

8 Lintercanvi de gasos
Laire, carregat doxigen, entra en el sistema respiratori a travs de les fos-
ses nasals, on sescalfa, sanalitza, shumiteja i es neteja de les partcules
que cont, ja que queden retingudes pels pls que revesteixen el vestbul
nasal i pel moc secretat per les vies respiratries.
Laire continua per la faringe i la laringe cap a la trquea. De la trquea pas-
sa als bronquis, i daquests, als bronquols, per acabar als alvols, que es
troben envoltats dun gran nombre de capillars sanguinis.

Lintercanvi de gasos (oxigen i dixid de carboni) entre el medi

intern i el medi extern t lloc als alvols pulmonars.

A cada pulm hi ha milions dalvols que proporcionen una gran superf-

cie dintercanvi de gasos. Aquest intercanvi es duu a terme, per difusi, a
travs de les fines membranes dels capillars i dels alvols, des del lloc on
nhi ha ms concentraci cap al lloc on nhi ha menys.
Quan laire arriba als alvols, loxigen que cont passa a la sang dels ca-
pillars, que arriba carregada de dixid de carboni. Aquest gas travessa les
membranes en sentit invers al de loxigen: passa a linterior dels alvols,
des don s expulsat.
La sang, carregada doxigen, reparteix aquest gas a totes les cllules de lor-
ganisme i recull el dixid de carboni produt per portar-lo fins als pulmons.
Intercanvi de gasos als alvols i als teixits

CO2
CO2
CO2 O2

Sang rica en dixid de carboni

CO2
O2
Sang rica en oxigen O2
CO2
O2 Alvol pulmonar
Teixit
O2

ACTIVITATS
14. El cor est situat entre els dos pulmons, lleugerament desplaat
cap al pulm esquerre. Quina relaci pot tenir aquest fet amb la mida
dels pulmons i el nombre de lbuls pulmonars?
15. Per a qu utilitzem loxigen incorporat en la respiraci?
16. Qu sn els alvols pulmonars? Per qu estan envoltats de capillars
sanguinis?
17. Busca en els conceptes clau el significat del terme difusi.
18. Qu creus que passaria si no selimins el dixid de carboni
de les nostres cllules?

47
833943 _ 0038-0055.qxd 9/3/07 13:12 Pgina 48

9 La ventilaci pulmonar
La ventilaci pulmonar s el procs per mitj del qual laire atmosfric
entra fins a linterior dels pulmons i desprs surt dels pulmons
a latmosfera.

Els moviments dentrada i de sortida daire que es produeixen en la venti-

laci pulmonar sn provocats per les variacions de volum que experimen-
ten els pulmons, a causa, principalment, de lacci de dos tipus de ms-
culs: el diafragma i els msculs intercostals.
El diafragma. s un mscul que es troba per sota dels pulmons, i sepa-
ra el trax de labdomen. El moviment ascendent i descendent del dia-
fragma fa que vari la capacitat de la caixa torcica, on estan situats els
pulmons, i que es duguin a terme els moviments respiratoris.
Els msculs intercostals. Sn els que uneixen unes costelles amb les
altres. Quan aquests msculs es contreuen i es relaxen, mouen les cos-
telles i fan que vari el volum dels pulmons.

La inspiraci i lexpiraci

La ventilaci pulmonar es duu a terme per mitj de dos moviments:

la inspiraci, o entrada daire als pulmons, i lexpiraci, o sortida
daire a lexterior.

Inspiraci Expiraci

Diafragma Diafragma

El diafragma es contreu i baixa; els msculs intercostals El diafragma es relaxa i puja; els msculs intercostals tamb
es contreuen i les costelles pugen i es dirigeixen cap endavant. es relaxen i les costelles es deprimeixen. Com a conseqncia
El volum de la caixa torcica augmenta, els pulmons sinflen daix, el volum de la caixa torcica disminueix i laire, carregat
i laire carregat doxigen entra als pulmons. de dixid de carboni, surt dels pulmons.

ACTIVITATS
19. Busca en els conceptes clau el significat de caixa torcica.
20. Qu s el diafragma? Quina funci t?

48
833943 _ 0038-0055.qxd 9/3/07 13:12 Pgina 49

10 Malalties de laparell respiratori

Tots els conductes de laparell respiratori estan exposats al contacte directe
amb el medi extern i, per aquest motiu, sn la via dentrada dun gran
nombre de malalties. Les ms comunes sn de tipus infeccis, s a dir, sn
degudes a lacci de virus, bacteris i altres microorganismes. De tota ma-
nera, tamb hi ha malalties crniques produdes per hbits no saludables,
com per exemple el consum de tabac.
Algunes de les malalties ms comunes que afecten laparell respiratori sn
les segents:
La bronquitis. s una malaltia inflamatria dels bronquis deguda a la
infecci dun bacteri, fet que provoca dificultats per respirar. Es caracte-
ritza per una producci abundant i duradora de moc, acompanyada de El Mycobacterium tuberculosis, tamb
tos. En els fumadors se sol fer crnica per lacci dels agents irritants anomenat bacil de Koch, es propaga
del fum del tabac. A mesura que aquesta afecci sagreuja, la persona a travs de laire i causa la tuberculosi.
presenta cada vegada ms dificultats per respirar, caminar o fer esforos
fsics, i pot necessitar oxigen suplementari de manera regular.
Lasma. Es produeix per un estrenyiment temporal dels conductes res-
piratoris, que dificulta la respiraci i provoca dficit doxigen en els tei-
xits. s degut a causes allrgiques (pollen, cars, pols, contaminaci,
etc.), a un exercici fsic intens o a infeccions respiratries. Els smptomes ACTIVITATS
sn tos, sensaci de manca daire i un xiulet en respirar. 21. Qu s lasma? A qu s deguda
La tuberculosi. s una malaltia contagiosa produda per un bacteri que aquesta malaltia?
destrueix el teixit del pulm. Es transmet, de persona a persona, a tra- 22. Podem curar la grip i el refredat
vs de laire. Tamb pot afectar altres parts del cos, com ara el cervell o amb antibitics? Justifica
els ronyons. Si no es tracta, pot ser mortal. la resposta.
El refredat i la grip. Sn infeccions molt contagioses de les vies respi-
23. De les malalties respiratries
ratries, produdes per virus. No hi ha cap tractament curatiu per a que hem estudiat, quines estan
aquestes malalties; elles mateixes remeten al cap duns quants dies. Els produdes per microorganismes?
smptomes ms comuns sn cansament, esternuts, producci abundant
de moc i irritaci del coll. La grip s una malaltia ms intensa que el
refredat, i sol anar acompanyada de dolors musculars,
calfreds i febre.

A FONS

La tos i lesternut
La tos i lesternut sn expiracions brusques de laire
contingut als pulmons, produdes per la presncia de par-
tcules irritants, com ara la pols o altres substncies, a les
vies respiratries. En les persones sanes, la tos s un mecanis-
me de defensa de lorganisme, ja que grcies a la tos sexpul-
sen substncies que el podrien perjudicar i es mantenen netes
les vies respiratries. De tota manera, una tos excessiva pot ser
el smptoma duna malaltia.
La tos i lesternut sn mitjans habituals de transmissi de ma-
lalties respiratries. Per qu hem de tenir cura quan tossim o
esternudem en presncia daltres persones?

49
833943 _ 0038-0055.qxd 9/3/07 13:12 Pgina 50

A FONS

El tabac
El tabac el va portar a la pennsula Ibrica Cristfor Colom
i de seguida sen va estendre el consum per tot el mn.
Fins a la primera meitat del segle XX, fumar es considerava
tan sols un estil de vida, perqu no se sabia que s perju-
dicial. No obstant aix, els estudis que es van fer a partir
de llavors van evidenciar els efectes nocius del consum de
tabac, ja que causa danys greus en la salut de la persona
fumadora, independentment del sexe o ledat que tingui.
Actualment, el tabac es considera que s una droga. Crea
una gran addicci i produeix una gran dependncia fsica
i psicolgica. Segons estimacions fetes per lOrganitzaci
Mundial de la Salut (OMS), cada any moren al mn quasi
cinc milions de persones per malalties relacionades amb el
consum de tabac. A ms, lOMS indica que el 70 % daques-
tes morts t lloc als pasos desenvolupats, on el consum de
tabac ha augmentat espectacularment els darrers anys.

Radiografia duna cigarreta

En el fum del tabac es poden trobar ms de 4.000 substncies qumiques diferents, la majoria nocives per a lorganisme,
especialment per a laparell respiratori. Entre aquestes substncies destaquen les segents:

Nicotina.
Ns un dels components
ms importants, ja que s
responsable de laddicci
que provoca el consum
de tabac (tabaquisme).
Aquesta addicci s
comparable a la daltres
drogues.
Quitr. s una Monxid Altres substncies irritants.
mescla que es de carboni. Ataquen les parets de les vies
compon de diferents s un gas molt txic respiratries provocant una
substncies que passa de seguida producci excessiva de moc,
qumiques, moltes a la sang i impedeix que dificulta la respiraci.
de les quals sn que loxigen arribi Afavoreixen la bronquitis
cancergenes. als teixits. i els emfisemes pulmonars.

A curt termini A llarg termini

Disminueix la sensibilitat olfactiva

Augmenta la pressi sangunia i el ritme
i la hidrataci de la pell.
cardac.
Provoca alteracions del son, mal al,
Efectes sobre Disminueix la capacitat respiratria,
mal de cap, bronquitis crnica, etc.
lorganisme i la temperatura corporal baixa 1 C.
Causa emfisema pulmonar i lcera gstrica.
Redueix les defenses davant de malalties
infeccioses. Augmenta la probabilitat de patir malalties
cardiorespiratries mortals i diferents tipus
Provoca tos, faringitis i mal de cap.
de cncer.

Causa addicci, que es manifesta a deixar-se Provoca dependncia fsica, psicolgica

dominar per la necessitat de tornar a fumar
Efectes sobre
desprs destar un cert temps sense fer-ho.
el comportament
Augmenta el nombre de situaciones en qu
es considera necessari fumar.
i conductual: necessitat compulsiva de fumar
per calmar el malestar produt quan no es fuma.
Genera una sndrome dabstinncia.
Provoca irritabilitat i ansietat.

ACTIVITATS
24. Quina s la substncia que cont el tabac que s responsable de laddicci a fumar?
25. Per qu creus que el tabac es considera una droga ds legal?
26. Per quina ra creus que les persones fumadores es cansen molt quan fan qualsevol tipus dexercici fsic?

50
833943 _ 0038-0055.qxd 27/3/07 16:57 Pgina 51

Cincia a labast
Elaboraci dun dibuix cientfic. Observaci de la dentadura humana
El nombre i la forma de les peces dentals s un reflex del
tipus dalimentaci. Aix, la dentadura dels mamfers
t peces diferents per tallar, esquinar i triturar els ali-
ments, i presenta aspectes diferents en els herbvors,
els carnvors, els insectvors, etc.
Hi ha quatre tipus de dents diferents: les incisives, si-
tuades a la part anterior, a continuaci hi ha les canines,
les premolars i les molars, que sn les situades cap a la
part posterior de la mandbula.
Les peces dentals definitives sn: dues incisives, una
canina, dues premolars i tres molars, que es repeteixen
a cada costat de la mandbula, tant a la mandbula infe-
rior com a la superior. En total, trenta-dues peces.
El queixal del seny, que moltes persones desenvolupen
quan arriben a ledat adulta, s la tercera molar. Si no
apareix aquesta tercera molar en cap dels costats de les
dues mandbules, el nombre de dents en una persona
adulta s de vint-i-vuit.

1. Observem la dentici. Per fer un dibuix cientfic de 2. Fem el dibuix cientfic. Comencem pel pla sagital i
les nostres peces dentals necessitem un mirall. Localit-
zem el pla de simetria (anomenat pla sagital), i compro-
vem que, efectivament, tenim les peces dentals que
hem descrit abans (llevat que en falti alguna a causa
duna extracci) a cada costat de la mandbula inferior i
a cada costat de la mandbula superior.
Localitzem les dues dents incisives, la canina, les dues
premolars i les molars (dues o tres).
Et falta alguna pea que thagin hagut dextreure?
tracem un arc que representi la mandbula superior,
i desprs un altre arc per a la mandbula inferior. Sobre
aquests arcs, representem les peces tal com les veiem.
A continuaci tamb fem un dibuix duna incisiva, duna
canina, duna premolar i duna molar, en qu saprecin
la forma general que tenen i laspecte de la superfcie de
masticaci.
Per acabar, retolem els dibuixos perqu siguin al mxim
dexplicatius possible.

Incisives superiors
Canina superior
Premolars superiors

Molars superiors

Incisiva Premolar

Molars inferiors

Premolars inferiors
Canina inferior

Incisives inferiors Canina Molar

ACTIVITATS
27. Les incisives sn les dents que tenen ms varietats
de formes i mides entre la mandbula superior i la inferior.
Explica les diferncies que hi puguis observar.
28. Compara les teves molars amb les dun herbvor
i les dun carnvor (observa els dibuixos de la dreta). Quina
s ms punxeguda i quina s ms plana? Amb quin tipus
dalimentaci diries que es correspon la dentici humana?
Herbvor Carnvor

51
833943 _ 0038-0055.qxd 9/3/07 13:12 Pgina 52

Activitats
34. Quina funci fa la llengua durant la masticaci
29. Indica la funci dels rgans segents de laparell
dels aliments?
digestiu.
a) La boca. f) El fetge. 35. Quan una persona vomita la llet que ha ingerit
b) Les dents. g) El pncrees. fa poca estona, ho fa en forma de grumolls.
c) La llengua. h) Lestmac. Quina creus que s la ra daquest fet?
d) Les glndules salivals. i) Lintest prim.
36. Qu s la femta? De quins materials est
e) Lesfag. j) Lintest gros.
constituda?
30. Qu sn les glndules annexes? Per qu reben
37. Fes una llista ordenada dels rgans pels quals
aquest nom? Indica quines sn i en quin lloc del tub
passa laire des que entra pel nas fins que arriba
digestiu aboca cadascuna la substncia que secreta.
als alvols.
31. s el mateix el tub digestiu que laparell digestiu?
38. Per qu creus que el pulm esquerre s una mica
Justifica la resposta.
ms petit que el dret?
32. El dibuix segent correspon a una regi
39. En un moviment respiratori normal, mobilitzem
de laparell digestiu.
A
un volum de 500 cm3, que sanomena aire corrent.
Daquest volum, 150 cm3 ocupen lespai de les vies
respiratries, anomenat aire de lespai mort, que
no sutilitza en lintercanvi gass amb la sang.
F B
Sabent que en reps fem 14 respiracions per minut
i que en una expiraci expulsem 20 cm3 de dixid
de carboni, calcula:
C
E a) El volum daire inspirat en un minut.
D b) El volum daire inspirat en 24 hores.
c) El volum daire expirat en un minut.
a) Identifica en el dibuix els diversos rgans d) El volum daire expirat en 24 hores.
que cont. e) La quantitat de dixid de carboni que expulsem
b) Quins dels rgans secreten substncies al mateix del nostre cos en 24 hores.
lloc del tub digestiu? Quins sucs secreten?
c) Indica si en aquest tram de laparell digestiu 40. Lesquema segent representa lintercanvi gass
hi t lloc una acci mecnica o qumica. que es produeix entre la sang, laire interior dun alvol
i els teixits.
C
33. Lesquema segent representa les dents permanents B
o definitives i les dents de llet. A

A 1 1

B
2 2

a) Identifica a quines estructures corresponen

a) Identifica a quines correspon cada esquema.
b) Esmenta els tipus de dents de cada dibuix.
c) Quin tipus de dents no figuren en cap de les dues
dentadures?
les lletres A, B i C.
b) Els nombres indiquen els gasos que entren
i surten en cada cas. Identifica de quins gasos
es tracta.
41. Quan inspirem, podem agafar aire tant pel nas com
per la boca. De tota manera, s molt ms avantatjs
fer-ho pel nas. A qu creus que s degut, aquest fet?

52
833943 _ 0038-0055.qxd 9/3/07 13:12 Pgina 53

42. Copia la taula segent, referent als fenmens que 44. Identifica a quin aparell correspon lesquema
tenen lloc en la ventilaci pulmonar, i completa-la. segent i posa-hi el nom de cada part.

Inspiraci Expiraci A

Laire
C
Els msculs intercostals B
El diafragma D

Volum de la caixa torcica

E
Els pulmons
F

43. Laire s una mescla gasosa formada, principalment,

per nitrogen (78 %), oxigen (21 %), arg (0,9 %) i dixid 45. En la fotografia segent sobserven cllules
de carboni (0,03 %). En la taula segent es mostra epitelials ciliades que entapissen les cavitats internes
la proporci daquests gasos en laire inspirat de les vies respiratries.
i en laire expirat.

Gasos Aire inspirat Aire expirat

Nitrogen 78 % 78 %
Oxigen 21 % 17 %
Arg 0,9 % 0,9 %
Dixid de carboni 0,03 % 4%

a) Compara la quantitat doxigen que cont laire

inspirat i laire expirat.
b) Compara la quantitat de dixid de carboni
que t laire inspirat i laire expirat.
c) Per qu la quantitat de nitrogen i darg s la mateixa
en laire inspirat que en laire expirat?
a) Quin tipus destructures, com si fossin pls
o un raspall, recobreixen aquestes cllules?
b) Quina funci diries que tenen aquestes estructures?
c) Quins efectes creus que produeix el quitr del fum
del tabac sobre aquestes estructures?

F
F

UNA ANLISI CIENTFICA

A B C
La ventilaci pulmonar
Amb la finalitat de comprovar el funcionament
dels pulmons, els alumnes de 3r dESO han construt,
amb materials casolans, el model anatmic de la dreta.

46. Amb quins rgans del nostre cos podem

comparar aquest model? A qu equivaldrien
els globus petits? Qu simula el globus inferior
del muntatge? A qu correspon lespai que queda 49. Amb quins dos moviments respiratoris
dins de lampolla entre els globus? relacionaries les variacions del volum dels globus?

47. Si posssim un dit a lentrada del forat superior, 50. En el dispositiu dissenyat es comprova que laire
seria semblant al fet que ens tapessin: que ha entrat en la posici B pel tub de vidre es queda
a) El diafragma. c) Els pulmons. retingut als pulmons. En el nostre organisme, on aniria
b) La laringe. d) La boca. loxigen daquest aire?

48. Intenta explicar el que passa en les dues 51. Observa lexperincia. Creus que surt la mateixa
circumstncies indicades amb les lletres B i C quantitat daire que la que entra als globus? En qu
comparant-ho amb el que passa al nostre cos. sassembla aix al que passa al nostre cos?

53
833943 _ 0038-0055.qxd 9/3/07 13:12 Pgina 54

Resum
Sencarrega de transformar els aliments en substncies ms senzilles perqu les cllules les puguin absorbir i utilitzar.
Tamb sencarrega deliminar les restes que no shan digerit.

Est format per:

El tub digestiu, constitut per la boca, la faringe, lesfag, lestmac,
Anatomia lintest prim, lintest gros i lanus.
Les glndules digestives. Secreten substncies que aboquen al tub
digestiu. Sn les glndules salivals, el fetge i el pncrees.
LAPARELL DIGESTIU

La ingesti. s lentrada daliments a linterior de la boca. A la boca

els aliments sn triturats per les dents i mesclats amb la saliva.
La digesti. s la transformaci dels aliments en substncies ms
senzilles perqu les cllules els puguin utilitzar. Pot ser:
Mecnica. Consisteix a tallar, triturar i mesclar els aliments.
Funcions Provoca canvis fsics en els aliments.
digestives Qumica. Consisteix a transformar els aliments en substncies
ms senzilles grcies a lacci de determinades substncies
qumiques. Provoca canvis qumics en els aliments.
Labsorci. s el procs per mitj del qual les substncies
obtingudes en la digesti travessen la paret del tub digestiu
i arriben a linterior dels vasos sanguinis.
Legesti. s leliminaci a lexterior de les substncies no digerides
o no aprofitables dels aliments.

s lencarregat de subministrar oxigen a la sang i deliminar el dixid de carboni resultant de les funcions
cellulars.

Est format per:

LAPAREL RESPIRATORI

Els pulmons. Sn dos rgans esponjosos a linterior dels quals

es duu a terme lintercanvi de gasos entre laire atmosfric i la sang.
Aquest intercanvi es fa per difusi.
Anatomia
Les vies respiratries. Sn conductes o cavitats pels quals passa
laire des de lexterior cap a linterior dels pulmons, i daquests
novament a lexterior. Estan formades per les fosses nasals,
la faringe, la laringe, la trquea, els bronquis i els bronquols.

Ventilaci pulmonar. Consta de dos processos: la inspiraci,

en la qual la caixa torcica augmenta de volum i laire entra
als pulmons, i lexpiraci, en la qual la caixa torcica disminueix
Funcions de volum i laire surt dels pulmons.
respiratries
Intercanvi de gasos. Es duu a terme als alvols pulmonars.
Loxigen de laire passa a la sang i el dixid de carboni passa
de la sang a linterior dels alvols.

ACTIVITATS
52. Fes un dibuix de laparell digestiu i un altre de laparell respiratori, i indica-hi els llocs on tenen lloc les diferents
funcions digestives i respiratries.

54
833943 _ 0038-0055.qxd 9/3/07 13:12
Instint de supervivncia
en alta mar
Tard o dhora, el nedador que
lluita per la seva vida comen-
ar a respirar en moments que
no ho ha de fer i a omplir-se la
boca daigua. Laigua que no
sescup, noms t dos llocs on
anar: per lesfag (la gola) cap
a l estmac o per la trquea
cap als pulmons. Lestmac su-
tilitza per rebre laigua que
sempassa. Per quan comena
a contenir quantitats massa
grans es distn i fa pressi con-
tra els pulmons. Als pulmons, al
seu torn, els costa molt obtenir
aire, i lltima cosa que els cal
s una compressi des de sota
que els impedeix expandir-se per
complet.
Lestmac t un mecanisme de
defensa per contrarestar la dis-
tensi: el vmit. Encara que
quan un sofega no sigui el mi-
llor moment perqu lestmac
afronti la seva irritaci, el v-
mit s un altre reflex sobre el
qual no tenim cap control, i les
coses empitjoren quan es forcen
ms lquids i slids cap a la bo-
ca. Laigua del mar i els contin-
guts estomacals que no sescu-
pen o que sempassen nicament
tenen un lloc on anar: per la tr-
quea cap als pulmons. En lo-
bertura de la trquea hi ha ms-
Llibres:
Nuestro sistema digestivo
MERC PARRAMON. Ed. Parramon
Explica el complicat sistema per mitj del qual el nostre cos
assimila els aliments que prenem.
Tabaquismo. Coleccin guas prcticas Aguilar
de Salud. Volum 5
TERESA SALVADOR. Ed. Santillana
Cobreix tota la informaci til i prctica sobre el tabac, qu
cal fer davant de possibles problemes i com solucionar-los.
Pgina 55
culs que es contreuen i es tan-
quen hermticament quan per-
ceben la presncia dun lquid o
dun slid. Aquesta funci pro-
tectora sanomena reflex nau-
ses, i s el que impedeix que el
menjar vagi pel cam equivo-
cat. Per aix s recomanable
no menjar i parlar al mateix
temps, i tamb que no sigui una
bona idea tenir aigua del mar a
la boca i respirar alhora. De to-
ta manera, un nedador que
sest ofegant no t cap altra op-
ci. La trquea sobre per obte-
nir aire i, en canvi, rep aigua.
I potser, tamb, vmit. Tot aix
envaeix les vies respiratries.
Com lestmac, els pulmons te-
nen una defensa secundria.
Com a reacci a aquesta inva-
si, impulsen la seva reserva
daire cap amunt per intentar
eliminar aquest material: el re-
flex de la tos. Tossir pot ser un
recurs salvavides en terra fer-
ma. Al mar, per, obliga a obrir
la boca, i amb aix entra fins i
tot ms aigua al cos.
Els pulmons no sn brnquies;
sn un conjunt de milers dal-
vols, petits globus que somplen
daire amb cada respiraci. A
mesura que laire entra en con-
tacte amb el revestiment da-
NO THO PERDIS
www.salud.com/aparatores.asp
EL RAC DE LA LECTURA
quests alvols, loxigen s extret sanguini, de la mateixa mane-
i aspirat a travs de la mem- ra que ho fan les vagonetes car-
brana cap a la superfcie exte- regades de minerals pel tnel
rior. Cada alvol se suporta en duna mina. []
una xarxa de vasos sanguinis KENNETH KAMLER,
que absorbeixen loxigen i el Sobrevivir al lmite.
carreguen als glbuls vermells Ed. Destino. Collecci Imago
que viatgen a travs del corrent Mundi, volum 78 (text adaptat)
COMPRENC EL QUE LLEGEIXO
53. Qu fa lestmac quan rep una quantitat massa
gran daigua?
54. La tos representa un ajut o un perill quan
una persona sest ofegant? Per qu?
55. Quines reaccions es produeixen en el nostre
cos quan ens estem ofegant?
56. Com es produeix laugment en el ritme
de la respiraci desprs de crrer o de fer
un esfor prolongat?
57. Quina relaci trobes entre el ttol del text,
Instint de supervivncia en alta mar
i les idees que cont?
En la pantalla:
El cuerpo humano. Didaco.
Sobre com s i com funciona el cos hum.
En la xarxa:
www.uned.es/pea-nutricion-y-dietetica-
I/guia/guianutr/proceso.htm
Sobre el procs de la nutrici.
www.salud.com/aparatodig.asp
Esquemes dels aparells digestiu i respiratori.
55
833943 _ 0056-0073.qxd 28/3/07 10:09 Pgina 56

4
NUTRICI HUMANA II.

Els aparells
circulatori
i excretor

Artries i venes.

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat
Entendrs la funci i la importncia del medi intern.
Aprendrs les caracterstiques del sistema circulatori,
i tamb quins en sn els components principals.
Identificars els principals components de la sang
i la funci que tenen.
Coneixers lestructura i el funcionament del cor.
Analitzars el recorregut de la sang pel cor
i per la resta de lorganisme.
Identificars cadascun dels rgans que intervenen
en lexcreci humana.
Coneixers lestructura i el funcionament
dels ronyons.
Valorars la importncia dadquirir hbits saludables
en relaci amb laparell circulatori i laparell excretor.
Elaborars un model experimental del cor.

Cor i pulmons.
833943 _ 0056-0073.qxd 28/3/07 10:09 Pgina 57

Fins al segle XVI, les idees que tenien els metges sobre com circulava la sang
per linterior de lorganisme estaven basades en les doctrines de Gal, un
metge dorigen grec que va exercir a Roma en el segle II.
Segons Gal, la sang sortia del cor cap a les diferents parts del cos i torna-

Miquel Servet.
va al cor utilitzant els mateixos conductes. Gal tamb va defensar la idea
que lrgan central del sistema circulatori era el fetge.
En el segle XVI el tamb metge Miquel Servet va rebatre algunes daquestes
idees. Servet va arribar a la conclusi, revolucionria per a lpoca, que la
sang passava a travs dels pulmons per rebre-hi lnima, i amb aix va des-
criure la circulaci pulmonar. Aquesta afirmaci, juntament amb la daltres
idees teolgiques, va fer que el cremessin a la foguera per heretgia.
Gaireb un segle desprs, el metge William Harvey
va establir definitivament tot el procs circulatori de
la sang amb la descripci de la doble circulaci san-
gunia. Harvey va aconseguir demostrar les seves in-
vestigacions amb diversos experiments, fet que li va
permetre aclarir els dubtes dels metges de lpoca.

RECORDA I RESPON

1. Creus que sn certes algunes de les idees

proposades per Gal?
2. Qu creus que s lnima a la qual
es referia Miquel Servet?
3. Qu passaria si la sang no circuls
pels pulmons?
4. Per qu creus que la sang s de color
vermell?
5. Harvey va suposar que entre els vasos
sanguinis pels quals circulava la sang
hi devia haver alguna connexi; de tota
manera, no la va arribar a trobar mai.
Quin tipus de connexi sabem avui dia
que es produeix? Per qu creus que
Harvey no la va arribar a descobrir?

Busca la resposta
Per qu es diu que la circulaci
sangunia de les persones s doble?
833943 _ 0056-0073.qxd 28/3/07 10:09 Pgina 58
Vas sanguini
Sang
ACTIVITATS
1. Quina funci t el medi intern?
Quins lquids el componen?
2. Com es forma el lquid intersticial?
3. Busca en els conceptes clau
el significat del terme metabolisme.
4. Qu sentn per homestasi?
58
1 El medi intern
El medi intern s el conjunt de lquids que envolten les cllules
dun organisme. Daquest medi, les cllules nextreuen els nutrients
i loxigen que necessiten, i hi aboquen les substncies de rebuig i
el dixid de carboni que produeixen en el seu metabolisme.
En les persones, el medi intern est constitut, principalment, pel plasma
intersticial i pels lquids circulants: la sang i la limfa.
El plasma intersticial. s un lquid que hi ha entre les cllules i que t
funcions de defensa i nutrici. Sorigina a partir de la sang que sha fil-
trat a travs de la fina paret dels capillars sanguinis.
La sang. s un medi de transport de substncies que circula per linte-
rior dels vasos sanguinis.
La limfa. s un lquid que es forma a partir del plasma intersticial i que
circula pels vasos limftics, uns conductes que, desprs de recrrer una
gran part de lorganisme, desemboquen als vasos sanguinis.
Vas limftic
Plasma intersticial
Limfa
El bon funcionament de les cllules depn del fet que el medi intern es
mantingui constant; s a dir, que no varin les seves propietats (la compo-
sici, la temperatura, etc.). El manteniment daquestes propietats rep el
nom dhomestasi, i daix sencarreguen els diversos aparells i sistemes
de lorganisme.
Laparell circulatori transporta a travs de lorganisme la sang i la limfa.
Grcies a aquest transport es produeix de manera contnua la renovaci
del medi intern.
En les persones, laparell circulatori o de transport de substncies
comprn dos sistemes: el sistema circulatori sanguini, pel qual
circula la sang, i el sistema circulatori limftic, pel qual circula
la limfa.
833943 _ 0056-0073.qxd 28/3/07 10:09 Pgina 59

2 El sistema circulatori sanguini

El sistema circulatori sanguini distribueix els nutrients i loxigen
per tot lorganisme, alhora que recull els productes de rebuig Vasos
del metabolisme cellular i els porta als rgans que sencarreguen sanguinis
deliminar-los.

El sistema circulatori sanguini de les persones, igual que el de tots els al-
tres vertebrats, est constitut pels vasos sanguinis, per la sang i per un
rgan propulsor, el cor.
Cor

Els vasos sanguinis

Sn conductes pels quals circula la sang a totes les parts de lorganisme.
Hi ha tres tipus de vasos sanguinis:
Les artries. Condueixen la sang des del cor fins a tots els altres rgans
del cos. Les parets de les artries sn gruixudes, resistents i elstiques
per poder suportar lalta pressi amb la qual circula la sang impulsada
pel cor.
Les venes. Condueixen la sang des dels diversos rgans cap al cor. Les
parets de les venes sn ms primes i menys elstiques que les de les art-
ries, ja que la sang hi circula amb menys pressi. A linterior de moltes
venes hi ha vlvules que faciliten que la sang circuli en direcci al cor i
que impedeixen que ho faci en direcci contrria.
Els capillars. Sn vasos microscpics que uneixen, com si fossin una
xarxa, les terminacions de les artries amb linici de les venes. A travs
de les fines parets epitelials dels capillars es produeix lintercanvi de
nutrients, oxigen, dixid de carboni i substncies de rebuig amb les
cllules de totes les parts del cos.
Vlvula
Vena venosa Capillar
Capillar

Capillar
Artria
Vena
Artria Vena
Artria

ACTIVITATS Vasos sanguinis vistos amb un microscopi

ptic (esquerra) i amb un microscopi electrnic
5. Quines diferncies funcionals hi ha entre les artries i les venes? (dreta).

6. Per quina ra els capillars sanguinis tenen una paret tan fina?
7. Quan ens fem una ferida, com podem saber si ens hem fet un tall
en una artria o en una vena?

59
833943 _ 0056-0073.qxd 28/3/07 10:09 Pgina 60

Cllules sangunies vistes amb
un microscopi electrnic de rastreig.
Moncit
3 La sang
La sang s un lquid viscs, de color vermell i de gust salat, que circula
per linterior dels vasos sanguinis.
Una persona adulta i sana sol tenir uns cinc litres de sang, quantitat que
representa al voltant del 8 % del pes corporal, tot i que el volum sanguini
varia amb ledat, el sexe, la talla i el pes.
La sang interv en diverses funcions, entre les quals destaquen les segents:
La nutrici. Transporta els nutrients des de laparell digestiu cap a totes
les cllules de lorganisme.
La respiraci. Condueix loxigen des dels pulmons cap a les cllules, i
el dixid de carboni produt per les cllules en sentit invers.
Lexcreci. Recull els residus produts per les cllules i els porta a la-
parell excretor perqu es puguin eliminar a lexterior de lorganisme.
La defensa. Transporta les cllules de defensa de lorganisme.
La regulaci trmica. Interv en la regulaci de la temperatura corpo-
ral escalfant o refrigerant lorganisme.

La composici de la sang
Limfcit
La sang humana es compon duna part lquida, anomenada plasma, on hi
Eosinfil
ha diferents tipus de cllules sangunies.
Basfil
El plasma. s un lquid de color groguenc constitut el 90 % per aigua.
Cont dissoltes una gran varietat de substncies, entre les quals desta-
quen diferents protenes, glcids, lpids, sals minerals i gasos (oxigen,
Plaqueta
dixid de carboni i nitrogen).
Neutrfil
(trombcit) La majoria de les propietats de la sang sn degudes a les protenes. El
plasma sense determinades protenes rep el nom de srum sanguini.
El procs pel qual el plasma se solidifica sanomena coagulaci.
Eritrcit Les cllules sangunies. Nhi ha de tres tipus: els glbuls vermells, els
(glbul vermell) glbuls blancs i les plaquetes. Totes deriven de cllules que hi ha a la
medulla roja dels ossos, que est dins dels ossos de lesquelet.
Els glbuls vermells o eritrcits. Sn petites cllules bicncaves
que no tenen nucli. Sn elstics i deformables, caracterstiques que
els permeten travessar fins i tot els capillars ms fins. El color ver-
mell dels eritrcits s degut al fet que a linterior hi tenen una prote-
ACTIVITATS na, lhemoglobina. Tenen la funci de transportar loxigen des dels
pulmons fins a les diverses cllules de lorganisme i tamb de parti-
08. Quines funcions duu a terme
cipar en el transport del dixid de carboni produt per les cllules.
la sang?
En una persona sana hi ha entre 4,5 i 5,5 milions deritrcits per
09. Qu s lhemoglobina? mm3, quantitat que constitueix el 45 % del volum de la sang.
Quina funci fa?
Els glbuls blancs o leuccits. Sn cllules ms grans que els
10. Quines funcions duen a terme eritrcits i tenen nucli. Nhi ha de cinc tipus diferents: els neutrfils,
les diverses cllules sangunies? els eosinfils, els basfils, els limfcits i els moncits. Tots els glbuls
11. Busca en els conceptes clau
blancs participen en funcions de defensa contra les infeccions. Nhi
el significat dels termes ha entre 4.000 i 10.000 per mm3.
segents: eritrcit, leuccit Les plaquetes o trombcits. Sn fragments cellulars sense nucli pro-
i plaqueta. vinents dunes cllules gegants de la medulla ssia. Intervenen en la
coagulaci de la sang. Nhi ha entre 150.000 i 300.000 per mm3.

60
833943 _ 0056-0073.qxd 28/3/07 10:09 Pgina 61

4 El cor
El cor s un rgan musculs de la mida aproximada dun puny, encarregat
dimpulsar la sang a travs dels vasos sanguinis. Est situat a la part cen-
tral del trax, entre els dos pulmons.
Les parets del cor estan formades per un teixit muscular que rep el nom
de miocardi i s el responsable de la contracci involuntria del cor.
Linterior del cor est dividit en dues meitats, la dreta i lesquerra, se-
parades per una mena denv musculs, anomenat septe, que im- Vena cava
Artria aorta
superior
pedeix que es comuniquin. Cadascuna daquestes meitats est
formada, al seu torn, per dues cambres comunicades entre si: Artria pulmonar
la superior o aurcula i la inferior o ventricle. Les parets
Vlvula
dels ventricles sn ms gruixudes que les de les aurcules, Artria
sigmoide
pulmonar
ja que impulsen la sang des del cor fins a la resta del cos. de laorta

Les aurcules i els ventricles es comuniquen a travs de Venes

les vlvules auriculoventriculars, que sn les segents: pulmonars
Venes
La vlvula mitral. Comunica laurcula i el ventricle pulmonars
Aurcula
esquerres. Est composta per dues lmines fines. esquerra
La vlvula tricspide. Comunica laurcula i el ven- Aurcula
tricle drets. Est formada per tres lmines fines. dreta Vlvula
Vlvula mitral
Aquestes vlvules sobren i es tanquen, de manera sigmoide
que permeten que la sang passi des de les aurcules pulmonar
cap als ventricles, per no en sentit contrari. Vlvula
tricspide
Les vies dentrada i de sortida del cor Ventricle
dret
A les aurcules, hi arriben les venes. A laurcula esquerra, Septe
Ventricle
esquerre
hi arriben quatre venes pulmonars, dos de cada pulm. A Vena cava interventricular
laurcula dreta, hi arriben dues venes caves, la superior i la inferior
inferior, amb sang de tot el cos.
Dels ventricles surten les artries. Del ventricle dret surt lartria
pulmonar, que es bifurca en dues branques que condueixen la sang a
cada un dels pulmons. Del ventricle esquerre surt lartria aorta, que por-
ta la sang a la resta del cos.
La sortida de la sang dels ventricles est regulada per mitj de les vlvules
sigmoides situades a linici de les artries. Aquestes vlvules nicament
sobren com a conseqncia de la contracci dels ventricles, i impedeixen
que la sang retorni a linterior dels ventricles.
El cor, com tots els altres rgans del cos, necessita un subministrament de
sang que li aporti oxigen i nutrients, per aquesta aportaci no la duu a
terme la sang que circula pel seu interior, sin que disposa dun sistema
propi dartries i venes coronries per dur-lo a terme.

ACTIVITATS
12. Quines diferncies hi ha entre la vlvula mitral i la vlvula tricspide?
13. Quina funci tenen les vlvules sigmoides? On estan localitzades?
14. Quina s la funci de les artries coronries?

61
833943 _ 0056-0073.qxd 28/3/07 10:09 Pgina 62

5 El funcionament del cor

El cor actua com una bomba que impulsa la sang i la fa circular pels vasos
sanguinis.

El funcionament del cor consisteix, bsicament, en dos tipus

de moviments coordinats que tenen lloc a les aurcules i
als ventricles: un moviment de contracci, anomenat sstole,
i un moviment de relaxaci, anomenat distole.

La seqncia de moviments alternants de contracci i de relaxaci del cor,

per mitj dels quals el cor recull la sang de les venes i la impulsa cap a les
artries, rep el nom de cicle cardac. Cada cicle cardac consta de diverses
Moviments del cor fases que se succeeixen regularment. Aquestes fases sn les segents:
La sstole auricular. Les aurcules, quan estan plenes de sang, es con-
treuen. La contracci determina lobertura de les vlvules tricspide i
mitral, i el pas de la sang als ventricles.
La sstole ventricular. Gaireb immediatament de la sstole auricular
es produeix la contracci dels ventricles. Aquesta contracci determina
un increment de la pressi sangunia ventricular, fet que fa que es tan-
quin les vlvules tricspide i mitral per impedir que la sang torni a les
aurcules, i lobertura de les vlvules sigmoides per permetre la sortida
de la sang per les artries: per lartria pulmonar en el cas de la sang del
ventricle dret i per lartria aorta en el cas de la sang del ventricle esquerre.
Sstole auricular
coincidint amb la part
La distole. Tamb es coneix amb el nom de distole general perqu
final de la distole afecta les aurcules i els ventricles. Quan acaba la sstole ventricular, els
dels ventricles ventricles es relaxen i la disminuci de la pressi sangunia ventricular
permet que es tanquin les vlvules sigmoides. En aquest punt, la sang
procedent de les venes caves i pulmonars comena a omplir les aurcules.
En el darrer ter del perode de relaxaci dels ventricles t lloc la sstole
Final de la sstole auricular.
ventricular i inici
de la distole En la distole, i aprofitant la relaxaci muscular, es nodreixen les cllu-
les del miocardi grcies als nutrients i a loxigen que subministren les
artries coronries.

A FONS

El batec del cor

El cor normalment produeix dos sons diferents (una mena de lubb-dupp), que cons-
titueixen el batec cardac i que es produeixen pel tancament de les vlvules. El primer
daquests dos sons (lubb), greu i prolongat, correspon al tancament de les vlvules
mitral i tricspide. El segon so (dupp), clar i curt, correspon al tancament de les vl-
vules sigmoides.
De vegades una vlvula no es tanca correctament, i la sang pot anar en el sentit contra- Els metges, per auscultar
ri al desitjat. Tamb pot passar que una vlvula no sobri totalment, i la sang t dificul- els pacients i sentir els batecs
tats per passar. Quan passa aix, es produeixen sorolls addicionals, els bufs cardacs. del cor, la respiraci i altres sons
diversos del cos fan servir
Podries associar cada un dels dos sons del batec cardac amb els moviments de ss- un instrument anomenat
tole i de distole de les aurcules? estetoscopi o fonendoscopi.

62
833943 _ 0056-0073.qxd 28/3/07 10:09 Pgina 63

6 La circulaci doble
Les persones tenim un tipus de circulaci doble i completa. Diem que s
doble perqu en el curs dun recorregut complet la sang passa dues vegades
pel cor, de manera que sestableixen dos circuits. Diem que s completa per-
qu la sang rica en oxigen no es mescla amb la sang rica en dixid de carbo-
ni. Aix s possible perqu el cor est separat pel septe interventricular, que
en divideix el costat dret del costat esquerre, i cada costat recull sang i la im-
pulsa cap a un circuit diferent.
Els dos circuits que sestableixen sn els segents:
El circuit pulmonar. s el que sestableix entre el cor i els pulmons. En Doble circuit sanguini
aquest circuit, la sang carregada de dixid de carboni, recollida a tots
Artria
els rgans del cos, arriba a laurcula dreta per les venes caves superior i Vena aorta
cava
inferior. De laurcula dreta passa al ventricle dret, don surt cap als pul- superior
mons per lartria pulmonar. Artria
pulmonar
Quan la sang passa pels alvols pulmonars, allibera dixid de carboni i
es carrega doxigen. Una vegada sha fet lintercanvi daquests dos gasos,
la sang s transportada per les venes pulmonars cap a laurcula esquer-
ra del cor.
Aquest recorregut que fa la sang s curt, i per aix tamb es coneix amb
el nom de circulaci menor.
El circuit general. s el que sestableix entre el cor i els diferents r-
gans del cos. En aquest circuit, la sang porta a totes les cllules loxigen
Venes
i els nutrients necessaris perqu puguin dur a terme les seves funcions, pulmonars Venes
pulmonars
alhora que recull el dixid de carboni i les substncies de rebuig pro- dretes
esquerres
duts pel metabolisme cellular. La sang carregada doxigen, que est a
laurcula esquerra, passa al ventricle esquerre. Del ventricle esquerre s
impulsada, a travs de la gruixuda artria aorta, cap a tots els rgans del
cos. Als rgans, les artries es ramifiquen i es van fent cada vegada ms Vena
cava
primes fins que es converteixen en capillars petits, a travs dels quals inferior
reparteixen loxigen i els nutrients, i recullen el dixid de carboni i les
substncies de rebuig.
Els capillars conflueixen en vasos cada vegada ms amples i la sang es
recull a les venes, que la porten cap al cor. La sang carregada de dixid
de carboni entra per laurcula dreta a travs de les dues venes caves, la
superior i la inferior. La vena cava superior recull la sang del cap, dels
braos i de la paret torcica, i la inferior, de la resta del cos.
Aquest recorregut sanguini s ms llarg que el circuit pulmonar, i per
aix tamb es coneix amb el nom de circulaci major.

ACTIVITATS
15. Per qu es diu que la nostra circulaci sangunia s doble
i completa?
16. Quin tipus de sang (rica en oxigen o en dixid de carboni) transporten
les artries en la circulaci pulmonar? I en la circulaci general?
17. Les parets del ventricle esquerre sn ms gruixudes
que les del ventricle dret. A qu creus que s degut,
aquest fet?

63
833943 _ 0056-0073.qxd 28/3/07 10:09
Interior dun gangli limftic vist
amb un microscopi electrnic.
ACTIVITATS
18. Quines sn les funcions
del sistema limftic?
19. Busca en els conceptes clau
el significat de vasos cecs.
20. Qu s la limfa? Com circula
pels vasos limftics?
21. Qu sn els vasos limftics?
Quines funcions duen a terme?
22. En qu sassemblen els vasos
limftics i les venes?
64
Pgina 64
7 El sistema circulatori limftic
El sistema limftic sencarrega de recollir lexcs de lquid
que queda entre les cllules per retornar-lo a la sang.
Tamb transporta els greixos que sabsorbeixen a lintest.
El sistema circulatori limftic s molt ms senzill que el sanguini. Est for-
mat pels rgans segents:
Els capillars limftics. Sn petits vasos cecs i molt fins distributs per
tots els teixits. Sencarreguen de recollir el lquid intersticial.
Els vasos limftics. Sn vasos que tenen una estructura semblant a
la de les venes. Sn el resultat de la confluncia de capillars limftics.
Aquests vasos desemboquen al sistema circulatori sanguini, on abo-
quen el seu contingut. A linterior tenen un seguit de vlvules que tan
sols permeten la circulaci en un sentit.
Els ganglis limftics. Sn eixam- Sistema limftic
plaments petits que es produeixen
al llarg dels vasos limftics. En els Amgdales
ganglis limftics es filtren i selimi-
Conducte
nen les substncies estranyes i els torcic
microorganismes de la limfa amb Tim
lobjectiu que no entrin a la sang. Conducte
Aquests ganglis tamb sn centres limftic Ganglis
dret limftics
de formaci i de maduraci dal-
guns tipus de glbuls blancs.
Els ganglis limftics sn especial-
ment abundants a les aixelles, als
engonals, al coll i al voltant de les
orelles. Per aix, quan la quantitat Melsa
de microorganismes s molt gran,
aquests ganglis sn els primers que
notem, ja que sinflamen i augmen-
ten de mida.
El sistema limftic recull, a travs de
les fines parets dels capillars limftics,
el lquid intersticial que les cllules
no han absorbit i el condueix cap als Plaques
de Peyer
vasos limftics. El lquid intersticial Apndix
a lintest
que entra dins els vasos limftics rep el
nom de limfa. Els vasos limftics des- Medulla
emboquen en diferents llocs del siste- ssia
ma circulatori, de manera que la limfa
sincorpora a la sang.
La limfa nicament circula en una di- Vasos
recci i avana impulsada, principal- limftics
ment, per les contraccions dels vasos
limftics, pels moviments respiratoris
del trax i, en alguns casos, tamb per
la fora de la gravetat.
833943 _ 0056-0073.qxd 28/3/07 10:09 Pgina 65

Artria

8 Malalties del sistema circulatori

Les malalties que afecten el cor i els vasos sanguinis reben el nom de
malalties cardiovasculars. Daquestes, una de les ms importants s lar-
teriosclerosi, perqu tamb pot provocar altres malalties derivades.
Trombe
Larteriosclerosi
El terme arteriosclerosi significa enduriment de les artries. Es produeix, Artria amb arteriosclerosi.
sobretot, pel dipsit de greixos i colesterol sobre la paret interna de les art-
ries, cosa que fa que en disminueixi el dimetre interior i que es dificulti el
pas de la sang. Aix pot provocar coguls, anomenats trombes, que poden
provocar obstruccions on shan format, anomenades trombosis, o b es po-
den desprendre i arribar a rgans vitals, com ara al cor, al cervell o als pul-
mons, on obstrueixen la circulaci sangunia i produeixen una emblia.

Linfart de miocardi
Larteriosclerosi pot afectar qualsevol artria de lorganisme, per s espe-
cialment important quan afecta les artries coronries, que sn les encar-
regades de subministrar la sang carregada de nutrients i doxigen al ms-
cul cardac (miocardi).
Si es produeix una trombosi en alguna de les artries coronries, la circu-
laci sangunia sinterromp i, com a resultat, moren les cllules musculars
que nodreix i sorigina un infart de miocardi, que pot causar la mort.
Linfart es manifesta amb una pressi o dolor intens i prolongat a la zona
torcica, que es pot estendre als braos i a lespatlla (sobretot esquerres), a
lesquena i, fins i tot, a les dents i a la mandbula.
Si lobstrucci dalguna artria coronria s parcial o temporal, es pro-
dueix una manca transitria doxigen al miocardi, fet que determina lapa-
rici dun intens dolor constrictiu sobre el trax que sol durar uns minuts.
Aquest trastorn es coneix amb el nom dangina de pit.

La salut cardiovascular La dieta equilibrada s fonamental per

a la salut del cor i del sistema circulatori.
Les malalties cardiovasculars sn la primera causa de mort al mn occi-
dental. Per evitar-les s molt important desenvolupar hbits que siguin
saludables, com ara els segents:
Fer exercici. Practicar un esport mant el cos en forma, facilita el
transport de la sang pels vasos sanguinis i fa que el cor funcioni de ma-
nera correcta. Lesport que es practiqui ha de ser ladequat a ledat i a les
caracterstiques de cada persona.
Tenir una bona alimentaci. Una dieta inadequada pot produir lacu-
ACTIVITATS
mulaci de greixos i de colesterol. Una part daquestes substncies
sacumula a les artries i pot provocar arteriosclerosi. Daltra banda, 23. Qu s larteriosclerosi?
lexcs de pes augmenta el risc dinfart i el consum excessiu de sal est 24. En qu es diferencien langina
directament relacionat amb la hipertensi arterial. de pit i linfart de miocardi?
No fumar. La nicotina t un efecte enduridor de les parets arterials, fet 25. Indica quatre accions
que dificulta el transport de la sang i obliga el cor a treballar ms. Aix que podem fer per mantenir
disminueix el reg sanguini de tots els rgans i augmenta el risc de patir sa el nostre aparell circulatori.
un infart de miocardi.

65
833943 _ 0056-0073.qxd 28/3/07 10:09 Pgina 66

9 Lexcreci i laparell excretor

Sistema urinari Les diferents cllules del nostre cos produeixen un seguit de substncies
de rebuig que, si sacumulen en grans quantitats, resulten txiques per a
Artria lorganisme. Per evitar-ho, cal expulsar-les a lexterior.
renal Rony
esquerre Aquestes substncies passen en primer lloc de les cllules a la sang, des
don sn transportades fins als diferents rgans excretors, que sencarre-
guen deliminar-les a lexterior de lorganisme.

Lexcreci s el procs per mitj del qual seliminen les substncies

Rony Artria aorta
dret descendent de rebuig de la sang procedents del metabolisme cellular.
Vena
renal
Els principals rgans excretors sn els ronyons, els pulmons, el fetge i les
Vena glndules sudorpares.
cava
Urter inferior
El sistema urinari
Bufeta El sistema urinari de les persones est constitut pels ronyons i per les vies
de lorina
urinries.
Uretra Els ronyons. Sn dos rgans situats a la part posterior de la cavitat ab-
dominal, als dos costats de la columna vertebral. Als ronyons es filtra la
sang per eliminar les substncies de rebuig que cont. Com a resultat
Rony daquest procs es produeix lorina. A cada rony hi arriba una artria re-
nal gruixuda, carregada de substncies de rebuig, i en surt una vena
renal, amb sang neta de residus.
Escora
renal En un tall transversal del rony podem observar lescora i la medulla,
en les quals es produeix lorina, i la pelvis renal, que recull lorina que
Medulla sha format i la condueix cap a les vies urinries.
renal
Artria Les vies urinries. Sn els conductes que transporten lorina des dels
renal
ronyons fins a lexterior de lorganisme. Estan constitudes pels urters,
per la bufeta de lorina i per la uretra. La bufeta s una bossa muscular
i elstica on sacumula lorina provinent dels urters. De la bufeta, lori-
Vena na surt per la uretra a lexterior del cos. La uretra masculina mesura uns
renal 20 cm, i expulsa tant lorina com el semen, mentre que la femenina fa
Pelvis uns 4 cm i s un conducte exclusivament urinari.
renal

Altres rgans dexcreci

Urter
ACTIVITATS
26. Quins rgans duen a terme en les
persones funcions excretores?
27. Quines diferncies hi ha entre
la uretra masculina i la femenina?
28. Qu s la suor? On es produeix?
Quina funci t?
A ms del sistema urinari, hi ha altres rgans amb funci excretora:
Els pulmons. Eliminen el dixid de carboni produt per les cllules.
El fetge. Expulsa residus procedents de la digesti i dalguns frmacs,
que sexcreten amb la bilis i seliminen amb la femta.
Les glndules sudorpares. Sn glndules exocrines que estan distri-
budes per tota la pell. Produeixen la suor, un lquid format per aigua i
substncies de rebuig dels capillars sanguinis. La composici de la suor
s molt semblant a la de lorina (aigua, sals minerals i substncies org-
niques), tot i que s ms diluda.
A banda de la funci excretora, la suor ajuda a regular la temperatura
corporal, perqu, quan sevapora, refreda la superfcie de la pell.

66
833943 _ 0056-0073.qxd 28/3/07 10:09 Pgina 67

10 El funcionament dels ronyons

Els ronyons estan formats per nefrons, encarregats de filtrar
i depurar la sang, i amb aix formar lorina. Nefr

Cpsula
Cada rony hum t prop dun mili de nefrons. En cada nefr es poden Arteriola de Bowman
renal
distingir les parts segents: Glomrul
de Malpighi
El glomrul de Malpighi. Amuntegament, en forma de cabdell, de ca-
pillars per on circula la sang de la qual shan deliminar els residus.
La cpsula de Bowman. Espcie de bossa que envolta el glomrul. En
aquesta cpsula es produeix la filtraci del plasma.
El tbul renal. Tub llarg i doblegat en forma de ganxo. En aquest tub es
reabsorbeixen laigua i algunes substncies, i se nexcreten daltres.
El tbul collector. Tub com a diversos nefrons que condueix lorina
formada fins a la pelvis renal.
Tbul
Els glomruls sagrupen a lescora renal, i els tbuls, a la medulla renal. renal
Lorina es forma als nefrons en dues etapes: Tbul
Filtraci de substncies. Consisteix en el pas de substncies del plasma Vnula collector
renal
sanguini, provinent de lartria renal, des de les fines parets dels ca-
pillars del glomrul fins a linterior de la cpsula de Bowman.
Reabsorci de substncies. Consisteix en el pas a la sang duna part de
les substncies filtrades. Aquest procs s selectiu, de manera que tan
sols es reabsorbeix el que requereix lorganisme.
El lquid filtrat i no reabsorbit circula pel tbul renal i dna lloc a lorina. ACTIVITATS
Lorina produda saboca al tbul collector, que desemboca a la pelvis 29. Qu s un nefr? Quina funci
renal. Daqu s conduda a la bufeta, on semmagatzema fins que sexpulsa duu a terme?
a lexterior del cos per la uretra. 30. Quina diferncia hi ha entre
En condicions normals, diriament es filtren als ronyons uns 1.200 ml de la sang que entra al rony
sang cada minut, encara que el nostre organisme tan sols elimina 1.500 ml i la que surt del rony?
dorina al dia, quantitat que representa menys del 0,1 % del volum filtrat. 31. Qu significa que la reabsorci
La quantitat dorina eliminada pot variar, ja que depn de la quantitat dai- s selectiva?
gua que shagi begut, la temperatura ambiental, la humitat atmosfrica, etc.

A FONS

Quan els ronyons no funcionen

Quan els ronyons perden la capacitat per excretar residus, es diu que la perso-
na pateix duna insuficincia renal. Si aix es produeix als dos ronyons, cal re-
crrer a la dilisi o a lhemodilisi.
En lhemodilisi, la sang del pacient, agafada duna artria, passa a travs
duns tubs fins a un aparell (rony artificial), que nextreu les substncies de
rebuig. Una vegada la sang est neta, laparell la retorna a una vena. Normal-
ment aquest procs dura unes quatre hores i es fa uns tres cops per setmana.
Tot i que la dilisi mant els pacients durant anys en condicions acceptables, el
trasplantament de rony s la millor soluci per a la insuficincia renal crnica.

67
833943 _ 0056-0073.qxd 28/3/07 10:09
Cada dia es perden al voltant de 750 ml
daigua per evaporaci a travs de la pell
i els pulmons. Quan es fa exercici fsic,
aquesta prdua augmenta, i per aix
sha de reposar laigua perduda.
Les begudes energtiques i isotniques
desprs de practicar exercici fsic ajuden
a recuperar laigua i les sals minerals
que es perden amb la suor.
68
Pgina 68
11 Malalties de laparell excretor
Quan els rgans excretors funcionen malament, semmagatzemen dins del
cos substncies que sn txiques o que poden esdevenir txiques.
Les causes ms freqents de les malalties a les vies excretores sn degudes
a alteracions funcionals daquestes vies o a la presncia de determinats mi-
croorganismes. Entre aquestes malalties destaquen les segents:
El clic nefrtic. Es produeix per lacumulaci de clculs o pedres
de diferents sals minerals. Els clculs es poden mantenir al rony o des-
plaar-se per les vies urinries. Lafecci s molt dolorosa, especialment
quan sorina, perqu els clculs se situen a lurter i el poden arribar a
obstruir. Les causes principals daquestes alteracions sn trastorns me-
tablics i la ingesti de determinats aliments o de poca aigua.
La cistitis. s la inflamaci de la paret de la bufeta o de les vies urin-
ries, produda per la infecci de determinats microorganismes. s ms
freqent en les dones perqu tenen la uretra ms curta i situada ms a
prop de lanus, caracterstiques que faciliten lentrada de bacteris al cos.
Aquesta malaltia sacompanya dincontinncia, ja que la bufeta no s
capa de mantenir lorina i lelimina contnuament.
La prevenci
Per evitar laparici de malalties a laparell excretor cal adoptar una srie
dhbits, entre els quals destaquen els segents:
Mantenir la higiene. s important que la higiene de les vies urinries
sigui adequada; conv netejar-les desprs dorinar per impedir que hi
penetrin microorganismes. De la mateixa manera, hem de conservar en
bon estat la pell, ja que ens protegeix de lesions i s una barrera per
a molts microorganismes perjudicials. Rentar diriament la pell amb
aigua i sab evita, a ms, que sobstrueixin els porus per on surt la suor.
Tenir una alimentaci adequada. Consumir amb moderaci aliments
rics en cid ric, com ara el marisc o la carn de caa, evita laparici de
clics nefrtics. Daltra banda, el consum de fruites cides (maduixes,
taronges, llimones, etc.) ajuda a acidificar lorina, i aix crea un medi
no adient per al desenvolupament de microorganismes.
Beure aigua en abundncia. Els especialistes aconsellen beure, com a
mnim, un litre i mig daigua al dia perqu s una manera de facilitar el
funcionament dels ronyons, i aix fa que seliminin amb lorina produc-
tes de rebuig potencialment txics.
Quan la ingesti daigua s insuficient, lorganisme es pot arribar a des-
hidratar, i aix fa que els teixits deixin de funcionar adequadament. El
rony intenta conservar aigua i excreta una orina molt concentrada.
ACTIVITATS
32. Qu s la cistitis? Com es produeix?
33. Per qu s convenient beure, com a mnim, un litre i mig daigua al dia?
34. Per qu cal rentar la pell amb aigua i sab?
833943 _ 0056-0073.qxd 28/3/07 10:09 Pgina 69

Cincia a labast
Elaboraci dun model experimental. Model dun cor
Un model s una representaci dun sistema que volem
estudiar. En les investigacions cientfiques es recorre
de vegades a lelaboraci de models per observar
com es comporta un sistema quan shi introdueixen
modificacions.
A continuaci construirem un model simplificat del cor
per comprendre la importncia que tenen les vlvules
en el funcionament daquest rgan, ja que sn
les que determinen que la sang flueixi en un sentit
i no en el sentit contrari. Sn vlvules de no-retorn.

1 . Preparem el material necessari. Necessitem aquest

material: el tap dun retolador, un trosset dun guant de
goma, un tub de plstic flexible a linterior del qual en-
caixi el tap del retolador (es pot comprar en una ferrete-
ria), dues ampolles de plstic flexible i transparent de
mig litre de capacitat (pot ser dun refresc o daigua), ti-
sores i cola termofusible.

2 . Construm el model. Lampolla ser la bomba, que

accionarem apretant-la i deixant-la anar. El tub de pls-
tic surt de lampolla, fa un bucle i hi torna, simulant un
dels circuits de la circulaci. Les vlvules obligaran el
fluid a circular en un nic sentit al llarg del tub.
Les dues vlvules tenen la mateixa estructura, per es
colloquen invertides, de manera que una vlvula permet
tan sols que entri el fluid i laltra permet nicament que
surti el fluid, tal com es veu en la illustraci. Totes les
unions shan de segellar amb cola termofusible.

3 . Posem en funcionament el model. Omplim el circuit

amb aigua, que podem acolorir amb una mica daqua-
rella vermella per simular la sang. La segona ampolla fa
de dipsit intermedi per permetre que hi hagi difern-
cies de pressi entre els tubs i la bomba. A laparell cir-
culatori lexistncia de dues cavitats (aurcula i ventricle)
fa innecessari aquest dipsit intermedi.
Comprimint i deixant anar alternativament lampolla, fa-
rem circular el fluid pel circuit. Leficcia amb qu ho
faci dependr de si les vlvules ajusten correctament o
no. El muntatge ens permet apreciar la importncia da-
quests components del cor.

ACTIVITATS
35. Perqu el model funcioni cal disposar dun recipient (que en el nostre cas s la segona ampolla).
Qu passaria si no hi posssim aquesta ampolla, i simplement fssim un bucle amb el tub, que sorts
de lampolla per un costat i hi entrs per laltre? Hi circularia laigua si apretssim lampolla?
Explica les respostes.
36. Quins moviments del cor sn equivalents als que fem nosaltres comprimint i deixant anar lampolla?

69
833943 _ 0056-0073.qxd 28/3/07 10:09 Pgina 70

Activitats
37. Copia lesquema A 43. En un laboratori shan perdut les etiquetes de dues
segent i desprs B ampolles, una que contenia orina i una altra que contenia
identifica-hi C plasma sanguini. Amb les dades que proporcionen
les parts H les anlisis de les dues mostres, podries identificar quina
D
assenyalades. correspon a lorina i quina correspon al plasma sanguini?
E Justifica la resposta.
G
F Mostra 1 Mostra 2
Aigua (%) 95 90
Amonac (%) 0,04 0,0001
38. Lesquema segent representa, amb lnies, Urea (%) 2 0,2
la circulaci sangunia. Copial i respon les preguntes. Sals (%) 1,55 0,76
2
cid ric (%) 0,05 0,0004
1
Protenes (%) 0 8,2
Glucosa (%) 0 0,1
3

4
44. Lelectrocardiograma (ECG) s un registre grfic
longitudinal que recull la feble activitat elctrica que
a) Indica si les fletxes que marquen el sentit es genera al cor durant el cicle cardac.
de la circulaci de la sang sn correctes o no. Lelectrocardiograma duna persona sana presenta
b) Escriu els noms dels vasos sanguinis numerats. un traat particular. Quan es produeixen canvis, el metge
pot determinar si hi ha algun problema.
c) Quin tipus de sang porten els vasos pintats de color
vermell? I els pintats de color lila? Sstole Sstole
auricular ventricular Distole
39. Els tuareg (homes blaus) sn pastors
nmades que viuen al desert del Shara i a les sabanes
del Sahel. Porten vestits que els cobreixen gaireb
R
completament el cos. Tot i que aquests vestits ens
Amplitud de lona en mV

poden semblar inadequats, en realitat sn molt eficaos

en el seu hbitat. Pots donar una explicaci sobre ls
daquest tipus de vestit? T
P

Q
S
0 0,2 0,4 0,6 0,8 Temps (s)

Observa lelectrocardiograma i respon les preguntes:

40. Per qu quan es fa un exercici fsic intens
els nostres ritmes respiratori i cardac sacceleren?
41. Lanmia es caracteritza per la disminuci del
nombre deritrcits o de la quantitat dhemoglobina a la
sang per sota dels valors normals. Per qu les persones
que pateixen danmia no poden fer exercicis fsics?
42. Seria correcte dir que les artries porten sang rica
en oxigen i que les venes porten sang pobra en oxigen?
a) Quant dura un cicle cardac complet?
b) Quant dura una contracci auricular?
c) Quant dura una contracci ventricular?
d) Quant dura una distole?
45. Amb els anys, s fora freqent que les venes
de les extremitats inferiors es dilatin i shi formin varices.
El metge sol recomanar fer exercici fsic, portar mitges
elstiques i seure amb les cames enlairades, i tamb
evitar estar-se dret molta estona i quiet durant llargs
perodes. Quina creus que s la causa de la dilataci
de les venes? Quin significat creus que tenen aquestes
recomanacions mdiques?

70
833943 _ 0056-0073.qxd 28/3/07 10:09 Pgina 71

46. Els nufrags, tot i que estan envoltats daigua
per totes bandes, no en poden beure per calmar la set.
Per quina ra penses que no ho han de fer?
47. La pressi sangunia varia al llarg de les diferents
zones del sistema circulatori. On creus que la pressi
s ms gran, a la sortida del cor o a lentrada del cor?
Raona la resposta.
49. Dibuixa lesquema dun rony i indica-hi
les diferents parts de qu consta.
50. En un hospital sha extret sang a quatre pacients
amb lobjectiu de fer-los una anlisi sangunia.
En la taula segent figuren algunes dades obtingudes
daquesta anlisi.

48. Pren les pulsacions dun company que estigui Pacient Pacient Pacient Pacient Valors de
1 2 3 4 referncia
en reps i anota quantes en t en un minut. Per fer-ho,
posa els dits ndex i del mig sobre lartria radial
Eritrcits
del canell; una vegada li trobis el pols, compta els batecs 3,52 5,9 5,4 2,1 4,5 - 5,5
106/mm3
durant 15 segons i multiplicals per quatre per obtenir
la suma total de batecs per minut. A continuaci,
Leuccits
torna-li a prendre desprs que hagi fet un exercici 5,87 9,35 18,35 7,45 4 - 10
103/mm3
intens (per exemple, crrer durant uns dos minuts)
i anotan les pulsacions.
Plaquetes
a) Amb quins processos es corresponen les pulsacions? 1,85 2,06 3,05 2,01 1,5 - 3,0
105/mm3
Per qu es produeix el pols?
b) Quina diferncia hi ha entre el nombre de pulsacions Hemoglobina
11,1 15,7 13,2 6,2 12 - 18
en reps i desprs de fer una activitat fsica? g/dl
c) Creus que els valors obtinguts serien els mateixos
per a totes les persones? Per qu? Determina a partir daquestes dades quin pacient pateix:
d) Per qu creus que el cor batega ms de pressa quan a) anmia, b) hemorrgies intenses, c) una infecci
es fa exercici fsic? a les vies respiratries.

UNA ANLISI CIENTFICA

La resposta de lorganisme a laltitud

Lany 1968 els jocs olmpics es van celebrar a Mxic.
Quan el Comit Olmpic Internacional va prendre aquesta
decisi, es va generar una gran controvrsia en la societat
internacional a causa de laltitud a la qual es troba
Ciutat de Mxic (2.240 m sobre el nivell del mar),
ja que van pensar que significaria una baixada
del rendiment dels esportistes. En canvi, es van batre
257 marques olmpiques i 27 de mundials, entre les quals
van destacar els rcords mundials de salt de longitud 53. Explica per qu les persones que viuen a grans
i dels 400 metres llisos, aconseguits, respectivament, altituds, com ara Ciutat de Mxic, des de la infncia
per Bob Beamon i Lee Evans. solen tenir un cor ms gran que les que viuen a nivell
del mar.
51. Com creus que va afectar laltitud de Ciutat
de Mxic el funcionament de laparell respiratori 54. Els esportistes que es van incorporar a les proves
dels esportistes? des del primer dia que van arribar a Ciutat de Mxic
van mostrar cansament, marejos i dificultats
52. Al cap de pocs dies destar-se els esportistes per caminar i respirar. En canvi, els que shi van
a Ciutat de Mxic, es va detectar a les seves anlisis incorporar desprs duns quants dies destar-se
un augment considerable deritrcits. a la ciutat no van mostrar aquests smptomes.
Com explicaries aquest resultat? Com explicaries aquest fet?

71
833943 _ 0056-0073.qxd 28/3/07 10:09 Pgina 72

Resum
s el conjunt de lquids que envolten les cllules. Se nextreuen
EL MEDI els nutrients i loxigen, i shi aboquen els residus i el dixid de carboni.
INTERN
Est format pel plasma intersticial, la sang i la limfa.

La sang est constituda pel plasma i per les cllules sangunies.

EL SISTEMA CIRCULATORI SANGUINI

Els vasos sanguinis. Nhi ha de tres tipus diferents:

Les artries: condueixen la sang des del cor fins als rgans.
Les venes: porten la sang des dels rgans fins al cor.
Components Els capillars: sn vasos petits que, com si es tracts duna xarxa,
uneixen la terminaci de les artries amb el principi de les venes.
El cor s un rgan musculs encarregat dimpulsar la sang
per linterior dels vasos sanguinis. El seu funcionament consisteix
a fer moviments continuats de sstole (contracci) i de distole
(relaxaci) del miocardi que delimita les cavitats cardaques.

El recorregut de la sang per tot laparell circulatori segueix

els dos circuits segents:
Circulaci El circuit pulmonar. La sang recull oxigen als pulmons i hi deixa
sangunia el dixid de carboni.
El circuit general. La sang reparteix oxigen i nutrients per tot el cos,
i recull dixid de carboni i altres substncies de rebuig.

s un sistema circulatori encarregat de transportar la limfa, que es forma

a partir del plasma intersticial que envolta les cllules. Est format per:
Els capillars limftics: recullen el plasma intersticial.
EL SISTEMA
Els vasos limftics: s per on circula la limfa. Desemboquen al sistema
LIMFTIC
circulatori.
Els ganglis limftics: shi filtren i eliminen substncies estranyes
i microorganismes, i shi formen alguns leuccits.

Elimina les substncies de rebuig de la sang. Aquesta funci la duen

a terme, fonamentalment, els ronyons, els pulmons, les glndules
sudorpares i el fetge.
Els ronyons estan formats per nefrons, que en sn les unitats funcionals.
LAPARELL
Als nefrons es forma lorina. La formaci de lorina es duu a terme
EXCRETOR
en dues fases: la filtraci i la reabsorci.
Les glndules sudorpares estan a la pell. En aquestes glndules selabora
la suor (de composici semblant a lorina, tot i que ms diluda).
La suor tamb ajuda a regular la temperatura corporal.

ACTIVITATS
55. Completa lesquema indicant els diferents tipus de cllules sangunies i la funci que fa cadascuna.
56. Dibuixa un cor i indica-hi les diferents cavitats, vlvules i vasos sanguinis que cont.
57. Indica esquemticament el recorregut que segueix un eritrcit des que surt de laurcula dreta fins que hi torna.
Assenyala-hi els vasos i les vlvules per on passa.
58. Completa el resum indicant les diverses parts que formen un nefr.

72
833943 _ 0056-0073.qxd 28/3/07 10:09 Pgina 73

Viatge allucinant
En Grant va mirar en la direcci
que assenyalava el dit del doctor.
Hi va veure uns objectes menuts
i en forma de vareta que empe-
nyien fragments i residus, i, so-
bretot, glbuls vermells i ms
glbuls vermells. Desprs va des-
cobrir all que li assenyalava en
Michaels.
Era una cosa gran, lletosa i pul-
sativa. Tenia un aspecte granu-
ls, i a linterior shi percebia un
centelleig de color negre, uns es-
purneigs dun color negre tan in-
tens que eren com una antillum
enlluernadora.
Dins daquella massa hi havia
una zona ms fosca que mante-
nia, dins del seu mbit llets, una
forma regular i immutable. La si-
lueta de lobjecte era fora con-
fusa; de sobte, va aparixer una
espcie de cala lletosa a la paret
de lartria, i aquella massa va
semblar que shi submergia. Es
va perdre de vista, enfosquida pels
objectes ms propers i es va per-
dre en el remol.
Qu carai era, aix? va pre-
guntar en Grant.
Una cllula blanca, natural-
ment. Sn poc nombroses, sobre-
tot en relaci amb els glbuls ver-
mells. Nhi ha sis-cents cinquanta
daquests per cada una daque-
EL RAC DE LA LECTURA
lles. En canvi, els glbuls blancs
sn molt ms grans i es poden
moure amb independncia. Fins
i tot nhi ha alguns que poden
sortir del vas sanguini. Vistos a
aquesta escala, fan por. No vol-
dria pas que algun altre sens
acosts ms que aquest.
Sn els escombriaires de la en Grant per segona vegada per- brillants, que se separaven i so-
sang, oi? qu torns en si i sadrecs al brien, enormes, en allunyar-se de
[] transmissor. la nau. Una gran obertura sei-
Molt b. Daqu a uns quants se- xamplava a mesura que les cs-
Vlvula tricspide a la vista!
gons penetrarem en laurcula pides de la vlvula es recollien al
va dir lOwens cridant.
dreta, s a dir, a la primera cam- seu costat respectiu. Ms enll, hi
Els altres van mirar cap enda- havia el ventricle dret, una de les
bra del cor..., i aleshores el que
vant. I la van veure al lluny, al fi- dues cambres principals del cor.
han de fer els de dalt s parar-lo.
nal dun llarg, llargussim passa-
Grant, transmeti per rdio la ISAAC ASIMOV, Viaje alucinante.
ds. Tres lmines vermelles i molt Ed. Debolsillo (text adaptat)
nostra posici.
En aquell moment, en Grant es-
tava fascinat pel passatge que te- COMPRENC EL QUE LLEGEIXO
nia al davant. La vena cava era
59. Quina s la vena ms gran del cos?
la ms gran del cos, ja que per la
part inferior recollia tota la sang 60. Per qu en un moment donat els batecs
del cos, tret de la dels pulmons. van comenar a ser lents i forts?
I, en apropar-se a laurcula,
61. On es troba la nau Proteus? Cap a on es dirigeix?
shavia convertit en una mplia
cambra de ressonncia les parets 62. Qu creus que hauria passat si una cllula blanca
de la qual shavien perdut de vis- shagus acostat ms al Proteus?
ta, de manera que el Proteus
63. Si aquests viatges es poguessin dur a terme,
semblava que es trobava en un
quins beneficis tindrien?
oce fosc i immens. Els batecs
ressonaven ara lents i terribles, 64. Quines idees de la lectura et sembla que sn
i a cadascun la nau semblava inventades i quines altres coses sn reals?
que salava i retrunyia. Esmentan tres de cada tipus.
En Michaels va haver de cridar

NO THO PERDIS
Llibres: En la pantalla:
Para que no te enferme el corazn. Todo lo que debes Cos hum III. Fundaci Serveis de Cultura Popular
saber para cuidarlo Composici de la sang, estructura del cor i altres rgans.
ALFONSO CASTRO BEIRAS. Ed. Santillana
Quarta guia de la collecci Saber Vivir, que presenta
En la xarxa:
un manual prctic per aprendre a cuidar el cor i prevenir
malalties cardaques. www.fundaciondelcorazon.com/index_ie.html
Pgina de la fundaci espanyola del cor amb informaci
Las enfermedades de la prstata. Gua Aguilar
abundant sobre el funcionament i la prevenci de malalties.
de la Salud, volum 10
RAFAEL BURGOS. Ed. Santillana www.fi.edu/biosci/
Guia amb tota la informaci sobre la prstata. Aclareix Molta informaci sobre el cor i la circulaci sangunia
incgnites i resol dubtes. amb una gran quantitat dimatges (en angls).

73
833943 _ 0074-0093.qxd 9/3/07 13:18 Pgina 74

5
RELACI I COORDINACI HUMANES I.
Els sistemes
nervis
i hormonal

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat
Coneixers quins sn els sistemes
de coordinaci i relaci del nostre cos.
Distingirs entre el control nervis
i el control hormonal.
Reconeixers els diversos nivells
dintegraci nerviosa.
Entendrs com funciona el sistema
nervis.
Comprendrs el mecanisme dacci
de les hormones.
Coneixers les principals malalties
relacionades amb el sistema nervis
i el sistema endocr.
Analitzars les conseqncies personals
i socials que es deriven del consum
de drogues.
Estudiars el valor llindar
en la percepci dun estmul.

Dibuixos del teixit nervis,

elaborats per Ramn y Cajal.
833943 _ 0074-0093.qxd 9/3/07 13:18 Pgina 75

Fins al final del segle XIX se sabia ben poca cosa sobre lestructura i el
funcionament del sistema nervis. Els anomenats reticulistes creien
que el teixit nervis estava format per milers de milions de cllules, uni-
des les unes a les altres formant una embullada xarxa amb una gran quan-

Ramn y Cajal.
titat de prolongacions que en dificultaven lestudi.
El 1875, Camillo Golgi va trobar un mtode mitjanant el qual, a latzar,
tan sols una porci molt petita de cllules es tenyien completament i al
mateix temps. En lloc daquell embolic de cllules inservible, la tinci
de Golgi va permetre observar amb el microscopi tan sols unes quantes
cllules nervioses, que es van poder diferenciar dels teixits que hi ha-
via al seu voltant. Aquesta va ser una tcnica revolucionria, ja que va
permetre veure per primera vegada estructures nervioses desconegudes
fins al moment.
No obstant aix, el descobriment de lestructura del sistema nervis es
deu a Santiago Ramn y Cajal, que en millorar la tinci va revelar que
aquest sistema estava constitut per cllules separades, ben definides i
que es comunicaven entre si a travs despais buits. Linvestigador va de-
cidir enfrontar-se amb la seva teoria antireticulista als grans cientfics
de lpoca, i va trobar en Golgi el ms ferm detractor seu.
Els treballs de Ramn y Cajal sobre el sistema nervis van ser reconeguts
amb la concessi, el 1906, del premi Nobel de fisiologia i medicina, guar-
d que va compartir amb Golgi. De tota manera, Golgi va persistir en
la seva teoria i es va negar a donar suport a les investigacions de Ramn
y Cajal.

RECORDA I RESPON

1. Per qu era difcil fer bones observacions

del teixit nervis?
2. Quina va ser laportaci ms important
de Ramn y Cajal a lestructura del
sistema nervis?
3. Com sanomenen les cllules nervioses?
Quina funci tenen?
4. Quins sn els sistemes de coordinaci?
Quina funci fa cadascun?

Busca la resposta
Com sanomenen els espais buits
de comunicaci entre neurones?
833943 _ 0074-0093.qxd 9/3/07 13:18 Pgina 76

1 Els sistemes de la coordinaci

Les persones duem a terme funcions molt diverses: ens movem, respirem,
digerim aliments, excretem substncies de rebuig, etc. Per fer totes aquestes
funcions necessitem relacionar-nos amb el medi, tant extern com intern.

Mitjanant la funci de relaci, les persones, com tots els altres

ssers vius, rebem informaci i elaborem respostes.

Per dur a terme les funcions de relaci, les persones necessitem disposar
dun sistema de coordinaci que ens permeti detectar els canvis que es
produeixen en el medi, analitzar-los i respondre-hi elaborant respostes
adequades. Aix saconsegueix grcies a dos sistemes:
El sistema nervis. Est format per teixit nervis, i elabora respostes
rpides i poc duradores. Actua per mitj dimpulsos nerviosos, que es
propaguen al llarg dels nervis.
El sistema endocr. Est constitut per glndules endocrines, i elabo-
ra respostes molt lentes per duradores. Actua per mitj de missatgers
qumics, les hormones, que viatgen per la sang fins a la cllula o lr-
gan sobre el qual actuen.
Els dos sistemes dirigeixen i regulen totes les activitats corporals i estan
Totes les nostres accions estan controlades estretament interrelacionats, s a dir, actuen de manera integrada.
pels sistemes de coordinaci. Les accions
que requereixen una resposta rpida estan Elements que intervenen en la coordinaci
regulades pel sistema nervis.
En els dos sistemes de coordinaci, durant el procs que t lloc des que
rebem un estmul fins que elaborem una resposta, intervenen diferents
elements, que seqencialment sn els segents:
El receptor. s lestructura capa de percebre els estmuls i de transme-
trels als centres nerviosos. Els rgans dels sentits sn receptors que
capten estmuls de lexterior de lorganisme. Sanomena estmul qualse-
Estmul vol canvi, tant de lexterior com de linterior del cos, capa de provocar
una resposta de lorganisme. Pot ser un dolor, un so...
El centre nervis. s lrgan encarregat de rebre la informaci perce-
Receptor buda pels receptors, de processar-la, i delaborar i transmetre un seguit
de respostes als rgans efectors.
Lefector. s lrgan encarregat dexecutar la resposta. Hi ha dos tipus
Centre defectors, que desenvolupen dos tipus de respostes diferents:
nervis Els msculs. Produeixen respostes motores, que impliquen un movi-
ment.
Les glndules. Produeixen respostes secretores, que consisteixen en
Resposta la secreci duna substncia determinada.

ACTIVITATS
1. Quins sn i quines funcions tenen els sistemes de coordinaci?
Efector Efector
mscul glndula 2. Quines estructures sencarreguen de captar els estmuls,
tant de lexterior com de linterior?
Resposta Resposta 3. Escriu el nom dels tipus defectors segons la resposta que produeixen.
motora secretora

76
833943 _ 0074-0093.qxd 9/3/07 13:18 Pgina 77

2 Els components del sistema nervis

Cllula
El sistema nervis est constitut per dos tipus de cllules: de Schwann
amb mielina
les neurones i les cllules de la glia.

Les neurones
Les neurones reben i transmeten senyals. La trans-
missi daquests senyals es duu a terme per mitj
dimpulsos nerviosos, i es produeix com a con-
Ax. s una prolongaci
seqncia de determinats canvis en la membra- llarga que surt del cos
na plasmtica de la neurona. Els impulsos cellular i que en
nerviosos sempre viatgen en el mateix alguns casos
sentit: es generen en una dendrita com es ramifica
per lextrem
si fossin ones elctriques, recorren tota terminal.
la neurona i surten per lax. Lax dalgunes
Les neurones no estan en contacte neurones est
recobert per una
entre si, sin que entre una neurona i substncia
una altra hi ha una zona de separaci anomenada
anomenada sinapsi. Normalment, Cos cellular. mielina, que t
les sinapsis sestableixen entre les Cont el nucli una funci
i la majoria allant i facilita
branques terminals de lax duna dels orgnuls la transmissi
neurona i les dendrites o el cos cellu- de la cllula. de limpuls
lar duna altra neurona. nervis.
La transmissi de limpuls nervis a
travs de la sinapsi es duu a terme per
mitj dunes substncies qumiques
Neurona
anomenades neurotransmissors. Quan Dendrites. Sn presinptica
limpuls nervis arriba a lextrem de lax, prolongacions Espai
salliberen els neurotransmissors a lespai curtes i molt sinptic
sinptic. All suneixen a la membrana de la ramificades
del cos cellular.
dendrita o del cos cellular de la neurona segent, i
aix fa que aquesta neurona inici un nou impuls nervis. Neurona
Segons la funci que duen a terme, hi ha tres tipus diferents de post-
sinptica
neurones: Neurotransmissors

Neurones sensitives. Porten la informaci captada pels receptors fins

al sistema nervis central; s a dir, cap a lencfal i la medulla espinal.
Neurones motores. Envien la informaci des del sistema nervis central
fins als efectors i provoquen la contracci dels msculs o la secreci de ACTIVITATS
glndules. 4. En qu consisteix limpuls
Neurones dassociaci o interneurones. Formen part del sistema ner- nervis? Com es genera?
vis central. Connecten les neurones sensitives amb les motores. 5. Com es transmet limpuls nervis
entre neurona i neurona?
Les cllules de la glia 6. Quina funci fan les neurones
Les cllules de la glia estan intercalades entre les neurones, i les protegeixen, dassociaci? On es troben?
allen o alimenten. Les principals cllules de la glia sn els astrcits, que 7. Qu sn les cllules de la glia?
nodreixen les neurones, i les cllules de Schwann, que senrotllen al voltant Quina funci tenen?
de lax de determinades neurones formant una coberta allant de mielina.

77
833943 _ 0074-0093.qxd 9/3/07 13:18 Pgina 78

3 El sistema nervis
El sistema nervis s lencarregat danalitzar els estmuls,
tant externs com interns, i delaborar les respostes necessries
per al funcionament de lorganisme.

En el sistema nervis es distingeixen:

Sistema nervis central

El sistema nervis central (SNC). s lencarregat del control del cos i
Encfal de les activitats que duu a terme.
El sistema nervis perifric (SNP). Transmet els impulsos nerviosos
cranials

Medulla des dels receptors fins al SNC, i daquest als efectors.

Nervis

espinal
Sistema nervis perifric

El sistema nervis central

El sistema nervis central est format per lencfal i la medulla

espinal, que estan protegits pel crani i la columna vertebral,
respectivament.
Nervis espinals

A ms, el sistema nervis central est envoltat per tres estructures mem-
branoses amb carcter protector, anomenades meninges, i pel lquid
cefaloraquidi, que t la funci damortir els cops.
Lencfal. Est situat a la cavitat cranial i consta daquests elements:
El cervell. Est dividit per un solc en dues zones o hemisferis: lhe-
misferi esquerre i lhemisferi dret. La superfcie dels dos hemisferis
est plegada i forma circumvolucions. La zona ms externa del cer-
vell s lescora cerebral i est formada per substncia grisa, cons-
tituda pels cossos cellulars i les dendrites de les neurones. La zona
ms interna sanomena substncia blanca i est formada, principal-
ment, pels axons recoberts de mielina.
Al cervell es fa conscient la informaci que es rep dels receptors, i
sanalitzen i elaboren les ordres que dirigeixen les nostres activitats
voluntries. Tamb s responsable del pensament, la memria, el
llenguatge, laprenentatge, etc., i de totes les funcions vitals, com ara
el moviment corporal, el son, la gana, la set, etc.
El cerebel. Est situat per sota del cervell i tamb es divideix en dos
hemisferis. T la funci de coordinar els moviments voluntaris, com
ara caminar, i tamb de mantenir lequilibri del cos.
El bulb raquidi. Est a la base del cervell, en contacte amb la me-
dulla espinal. Controla funcions involuntries de lorganisme, com
ara el batec cardac, la ventilaci pulmonar, lesternut, el singlot, el
ACTIVITATS vmit i la degluci.
08. Quines estructures protegeixen La medulla espinal. s una estructura prima que t el gruix dun dit
el sistema nervis central? petit. Recorre el cos des de la base del crani fins al final de lesquena. En
09. De qu estan constitudes un tall transversal, sen distingeixen dues regions: la part interna, en
la substncia grisa i la blanca? forma de papallona i constituda per substncia grisa, i la part externa,
Com estan disposades a lencfal constituda per substncia blanca. La medulla espinal controla nom-
i a la medulla espinal? brosos actes reflexos, que duem a terme automticament, com el fet
denretirar la m quan ens punxem.

78
833943 _ 0074-0093.qxd 9/3/07 13:18 Pgina 79

Encfal Medulla espinal

Circumvolucions Substncia
F blanca
Medulla Substncia
espinal grisa

Cervell Vrtebres
Bulb Nervis
raquidi Cerebel espinals

El sistema nervis perifric

En aquesta part del sistema nervis, les prolongacions de les neurones
sassocien i formen fibres nervioses que, al seu torn, sagrupen en feixos i
constitueixen els nervis.

El sistema nervis perifric est format pels nervis, que surten

de lencfal (nervis cranials) i de la medulla espinal (nervis espinals),
que es ramifiquen i es distribueixen per tot el cos.

Segons la funci que duen a terme, hi ha dos tipus de nervis:

Els nervis sensitius. Transmeten la informaci procedent dels recep-
tors sensorials cap al sistema nervis central.
Els nervis motors. Condueixen la informaci des del sistema nervis
central fins als efectors.
La majoria dels nervis sn mixtos, s a dir, fan funcions tant sensitives
com motores.
Des del punt de vista funcional, el sistema nervis perifric es divideix en Tall transversal de la medulla espinal.
dos sistemes:
El sistema nervis somtic. Interv en el moviment corporal (msculs
esqueltics que sn de control voluntari).
El sistema nervis vegetatiu o autnom. Actua sobre les funcions b-
siques de lorganisme que es duen a terme de manera involuntria, in-
conscient i automtica, ra per la qual el cervell no hi t cap domini; en
sn exemples el batec del cor, el moviment dels pulmons o les secre-
ACTIVITATS
cions glandulars. Tot i que t un control involuntari, algunes daquestes
funcions poden estar influenciades per una activitat voluntria i cons- 10. Qu sn els nervis? De qu estan
cient. constituts?
Segons la funci que faci, podem dividir aquest sistema, al seu torn, en 11. Busca en els conceptes
dos grans subsistemes: el simptic i el parasimptic, que tenen efectes clau el significat del terme
antagnics. Cada rgan est controlat per dos nervis diferents del siste- antagnic.
ma nervis autnom, una branca del simptic i una altra del para- 12. Busca a latles del final del llibre
simptic. En general, el simptic prepara lorganisme per a situacions com actuen el sistema simptic
dactivitat, mentre que el parasimptic el prepara per a situacions de i el sistema parasimptic al cor,
reps. Els dos subsistemes duen a terme funcions oposades per que a lestmac, al rony i a la bufeta.
sn complementries.

79
833943 _ 0074-0093.qxd 27/3/07 17:00 Pgina 80

4 El sistema endocr
Hipotlem
i hipfisi El sistema endocr o hormonal s un altre sistema de coordinaci. Aquest
sistema t una gran relaci amb el sistema nervis, ja que els dos sistemes
Tiroide sn dependents lun de laltre. En alguns casos, el sistema nervis estimula
i paratiroide o inhibeix la secreci dhormones, mentre que en daltres les hormones es-
timulen o inhibeixen lacci del sistema nervis.
Cpsules
suprarenals El sistema endocr est format per un seguit de glndules que
estan repartides per tot el cos, anomenades glndules endocrines
Pncrees o glndules de secreci interna, ja que aboquen les substncies
Ovaris
que secreten directament a la sang.

Testicles
Les glndules endocrines estan formades per unes cllules especialitzades
de tipus secretor, que sintetitzen unes substncies qumiques anomenades
hormones.
Les hormones, un cop produdes, sn abocades a la sang i transportades a
totes les parts del cos a travs dels vasos sanguinis. De tota manera, tan
sols exerceixen la seva acci en determinades cllules o rgans, anome-
nats cllula diana o rgan diana.
Les hormones sn missatgers qumics que presenten les caracterstiques
segents:
Fan la seva funci a distncia don han estat sintetitzades.
Les respostes que provoquen sn ms lentes que les produdes pel siste-
ma nervis, per sn ms duradores.
Actuen en quantitats molt petites i, un cop executada la funci, es de-
graden molt de pressa. Per aix s important que les glndules endocri-
nes les alliberin contnuament mentre sn necessries.
A diferncia daltres sistemes de lorganisme, el sistema endocr no t con-
nectats entre si els diversos rgans que el formen, i es localitzen en dife-
rents parts del cos.

A FONS

Altres tipus de glndules Sac

lacrimal
Les glndules sn associacions de cllules epitelials glandulars que tenen la
funci de produir i secretar determinades substncies que, posteriorment, sex-
pulsaran a lexterior de lorganisme o a la sang. Glndula
Les que aboquen aquestes substncies a la sang sn les glndules endocrines. lacrimal
Conductes
Les glndules exocrines o de secreci externa no pertanyen al sistema hormonal lacrimals
i secreten les substncies per mitj de conduc tes que aboquen a lexterior o a ca-
Conducte
vitats internes de lorganisme. En sn alguns exemples les glndules sudorpa-
nasolacrimal
res, les salivals, les lacrimals i les mamries.
Tamb hi ha glndules mixtes, s a dir, glndules que sn endocrines i exocrines
alhora. Ns un exemple el pncrees, que s al mateix temps una glndula exocri-
na perqu produeix el suc pancretic, que aboca al duod, i una glndula endo- Les glndules lacrimals
crina perqu secreta hormones que aboca directament a la sang. sn glndules exocrines.

80
833943 _ 0074-0093.qxd 27/3/07 17:00 Pgina 81

Principals glndules, hormones que secreten i accions que executen

Glndula Hormones Acci principal
Hipotlem. s un rgan petit situat a la base Factors alliberadors Actuen sobre la hipfisi, activant o inhibint
de lencfal i unit a la hipfisi. o inhibidors la producci dhormones.
Activa les contraccions de lter en el part
Oxitocina i estimula la producci de llet a les mames.
Neurohipfisi
Antidirtica Redueix la quantitat daigua que selimina amb lorina.
Afavoreix la secreci de llet a les mames
Prolactina desprs del part.
Hipfisi. s una glndula
petita situada a la base
Hormona del creixement Estimula la formaci i el creixement dels teixits.
del cervell.T dues parts:
la posterior, o neurohipfisi, Gonadotrofines Actuen sobre les glndules sexuals regulant-ne
i lanterior, o adenohipfisi. Adenohipfisi (FSH i LH) lactivitat.

Hormona estimulant
Estimula la secreci de la glndula tiroide.
de la tiroide (TSH)
Corticotropina
Estimula la secreci de les glndules suprarenals.
(ACTH)
Tiroxina Regulen el metabolisme de lorganisme i afavoreixen
Tiroide. s una glndula situada la maduraci del sistema nervis.
Triiodotironina
al coll, per davant de la trquea
i a sota de la laringe. Disminueix els nivells de calci a la sang i facilita
Calcitonina
que es dipositi als ossos.
Paratiroides. Sn quatre glndules
petites adherides a la tiroide. Parathormona Regula la quantitat de fsfor i de calci a la sang.

Glndules suprarenals. Sn dues Estimula la producci de glucosa, la formaci de greix

glndules que estan a sobre Escora Cortisol i la degradaci de protenes. Tamb t efectes
dels ronyons. Tenen dues antiinflamatoris i antiallrgics.
zones: lescora
i la medulla. Afavoreix lactivitat muscular intensa i prepara
Medulla Adrenalina
lorganisme davant de situacions dalarma.

Pncrees. s una glndula Insulina Disminueix els nivells de glucosa a la sang.

mixta. Glucag Incrementa els nivells de glucosa a la sang.

Testicles. Sn dues glndules Interv en el desenvolupament dels rgans sexuals

Testosterona i dels carcters sexuals secundaris, i tamb
mixtes masculines.
en la producci despermatozoides.
Intervenen en el desenvolupament dels rgans sexuals
Estrgens i dels carcters sexuals secundaris (desenvolupament
Ovaris. Sn dues glndules mixtes del pit i el pl pbic, acumulaci de greix als malucs...).
femenines.

Progesterona Regula el cicle menstrual. Prepara lorganisme

per a lembars.

ACTIVITATS
13. Qu s una hormona? On es fabriquen les hormones?
14. Qu s una cllula o rgan diana?
15. Indica les hormones que es fabriquen al pncrees, i tamb la funci
que tenen.
16. Quina hormona estimula el creixement del nostre organisme? Quina
glndula la produeix?
17. Quines hormones alliberen les gnades masculines i femenines?
Quina funci duen a terme?

81
833943 _ 0074-0093.qxd 9/3/07 13:18 Pgina 82

5 El funcionament del sistema nervis

Quan sentim una veu que ens crida o quan ens punxem inesperadament
amb una agulla, els nostres centres nerviosos elaboren dos tipus de res-
postes diferents. En el primer cas, movem el cap duna manera conscient
cap al lloc don prov el so; en el segon cas, enretirem rpidament la m
de manera inconscient. Aquests dos tipus de respostes selaboren als cen-
tres nerviosos del sistema nervis central, per es fan de maneres dife-
rents, luna de manera voluntria i laltra de manera reflexa.

Els actes voluntaris

Un acte reflex no sempre s un moviment;
tamb pot ser la secreci duna glndula,
com per exemple el plor produt per
una forta impressi.
Moure el cap cap al lloc don prov un so s un acte voluntari. Tots els
actes voluntaris, des del ms senzill fins al ms complex, els fem sota el
control del cervell.
Lestmul que recull el receptor, que en aquest cas sn les orelles, es trans-
met pels nervis sensitius fins que arriba al cervell, on sanalitza i se nelabora
una resposta, com per exemple, en aquest cas, moure el cap. La resposta ela-
borada senvia, en forma dimpulsos nerviosos a travs dels nervis motors,
des del cervell fins als msculs (efectors), que sn els que mouen el cap.
En un acte voluntari, la resposta s voluntria i conscient.
Lelaboraci de la resposta es duu a terme al cervell.

ACTIVITATS Els actes reflexos

18. Quina diferncia fonamental Quan enretirem la m perqu ens punxem, estem fent un acte reflex.
hi ha entre un acte voluntari Aquest tipus dactes no depenen de la voluntat, i per aquesta ra les res-
i un acte reflex? postes que produeixen sn involuntries i no es controlen.
19. Quins sn els elements En un acte reflex no interv el cervell, i per aix el recorregut de limpuls
de larc reflex? nervis s molt ms curt i la resposta molt ms rpida. El cervell, mitjanant
20. Quina diferncia hi ha entre la medulla espinal, noms rep informaci de lacte reflex un cop ja sha fet.
un acte reflex i un arc reflex?
La resposta de lorganisme davant dun estmul en un acte reflex
s involuntria, i el centre nervis que interv en lelaboraci
de la resposta s la medulla espinal.
Elements dun arc reflex
Estmul Els actes reflexos sexecuten mitjanant una estructura ner-
viosa anomenada arc reflex, en el qual intervenen els ele-
Neurona ments segents:
sensitiva
Un receptor, que capta lestmul (per exemple, en aquest
cas s la pell, que rep la punxada).
Una neurona sensitiva, que porta limpuls nervis des del
Receptor
receptor fins a la medulla espinal.
Una neurona dassociaci, situada a la medulla, que posa
Efector Neurona en contacte la neurona sensitiva amb la motora.
dassociaci
Una neurona motora, que porta la resposta fins a lefector.
Neurona motora Un efector (mscul), que dna una resposta fent un movi-
ment (el mscul es contreu i enretira el bra).

82
833943 _ 0074-0093.qxd 9/3/07 13:18 Pgina 83

El funcionament del sistema

6 hormonal
Les hormones actuen en petites quantitats, i un cop han dut a terme la se- Estmul
va funci seliminen. Lexcs o el defecte en la quantitat duna hormona
present a la sang pot provocar determinades malalties. Hipotlem Hipfisi Glndula
s per aquest motiu que les glndules endocrines no secreten hormones
constantment. Hi ha un mecanisme que ninterromp la producci. Nor- Nivells alts
Hormona
malment, s la mateixa quantitat dhormona a la sang o lactuaci daques- a la sang

ta hormona la que interromp el seu mateix alliberament. rgan o

Aquest mecanisme de regulaci rep el nom de retroalimentaci negativa cllula diana

o feedback. Est controlat pel sistema nervis central a travs de lhipot- Estimulaci

lem i de la hipfisi, i permet mantenir uns nivells adequats dhormona a la Inhibici

Resposta
sang mentre dura lestmul que ha provocat la secreci.
Aquest mecanisme s semblant al que t lloc en el funcionament del ter-
mstat dun sistema de calefacci: si la temperatura de lhabitaci s alta,
el termstat desconnecta la calefacci; en canvi, si la temperatura de lha-
bitaci s baixa, el termstat encn la calefacci. ACTIVITATS
Daquesta manera, quan una glndula rep un estmul, generalment qumic 21. En qu consisteix el mecanisme
o nervis, comena a produir hormones. A mesura que augmenta la quan- de retroalimentaci negativa
titat daquesta hormona a la sang, se ninhibeix la secreci. De la mateixa o feedback?
manera, quan la quantitat daquesta hormona s molt baixa, sestimula la 22. Qu s la glucmia?
glndula corresponent, i augmenta la secreci daquesta hormona. Per Quines hormones sn les que
mitj daquest mecanisme saconsegueix que els nivells dhormona en lor- sencarreguen de controlar-la?
ganisme es mantinguin prcticament constants quan sn necessaris.

A FONS

Regulaci de la quantitat de sucre a la sang

La quantitat de glucosa a la sang (glucmia) es mant constant al voltant d1 g per cada litre de sang.
La regulaci de la glucmia es duu a terme per mitj dun mecanisme de retroalimentaci negativa que depn
de la quantitat de glucosa a la sang. Les hormones que mantenen aquest nivell sn la insulina i el glucag,
totes dues secretades pel pncrees. Lacci de les dues hormones s antagnica.
En els dos casos, la durada de lefecte de lhormona s ladequada
per al bon funcionament de lorganisme.

Desprs dun pat abundant en glcids, la Per contra, quan la quantitat de glu-
quantitat de glucosa a la sang augmenta per cosa a la sang disminueix per sota
sobre dels nivells normals. dels nivells normals, el pncrees
Com a resposta a aquest estmul, les secreta glucag. Aquesta hor-
cllules del pncrees secreten insulina, mona estimula el fetge i el ms-
que saboca a la sang. Aix provoca cul perqu les seves cllules
lentrada de glucosa a les cllules mus- alliberin glucosa, que saboca a
culars i al fetge, i saconsegueix que els la sang.
nivells de glucosa a la sang disminueixin. Fes dos esquemes com el de la
Quan el nivell de glucosa a la sang dismi- part superior daquesta pgina
nueix, i es tornen a establir els valors normals, que continguin el resum de les dues
el pncrees deixa de produir insulina. situacions que acabem dexplicar.

83
833943 _ 0074-0093.qxd 9/3/07 13:18 Pgina 84
Els accidents de trnsit poden provocar
lesions irreversibles a lencfal o la medulla.
Per aix s molt important per a la nostra
salut que respectem totes les mesures
de seguretat, com per exemple portar casc
quan anem amb moto o amb bicicleta.
Actualment, la malaltia de Parkinson
es pot controlar i tractar de manera efica.
Els medicaments que es coneixen fins
ara permeten alleujar la major part
dels smptomes que produeix, encara
que no neliminen la causa.
84
7 La salut mental
Els trastorns de la salut mental estan causats per la interacci de diverses
causes, tant fsiques com psicolgiques, socioculturals o, fins i tot, here-
ditries, i comprenen alteracions del pensament, de les emocions o del
comportament.
Els trastorns fsics o orgnics
Els trastorns fsics poden estar provocats per causes molt diverses:
Malalties infeccioses, com ara la poliomielitis o la meningitis, que
afecten el sistema nervis central.
Obstrucci o trencament dartries cerebrals, que provoca la mort
de neurones per manca dirrigaci sangunia.
Cops, que poden produir lesions a la medulla i provocar parlisi a les
extremitats inferiors (paraplegia) o a totes les extremitats (tetraplegia).
Malalties neurodegeneratives, com per exemple la malaltia dAlzhei-
mer o la de Parkinson. Actualment sn les malalties del sistema nervis
que tenen ms incidncia en la nostra societat.
Es caracteritzen per laparici de nombrosos smptomes a causa de la
prdua gradual de funcions del sistema nervis central, fet que interfe-
reix en les activitats de la persona, i en la seva relaci social i laboral.
Les causes daquestes malalties encara no es coneixen, tot i que estan
relacionades, principalment, amb lenvelliment. Constitueixen el tercer
problema de salut a lEstat espanyol, desprs de les malalties cardiovas-
culars i del cncer.
La malaltia dAlzheimer. Es produeix a causa de la degeneraci de
neurones de lescora cerebral.
Aquesta malaltia, que s irreversible, comena amb prdues lleus de
memria, orientaci i raonament, que a poc a poc es van agreujant.
En estadis avanats es produeixen dificultats en el llenguatge, inca-
pacitat de seguir instruccions, i canvis en el comportament i en la
personalitat. La causa daquesta malaltia es desconeix, encara que es
pensa que s deguda a una combinaci de factors gentics i ambien-
tals que actuen conjuntament. En general, la malaltia afecta persones
grans, tot i que pot aparixer a edats ms joves. Avui dia s incurable,
per hi ha diversos frmacs que en controlen alguns dels smptomes.
La malaltia de Parkinson. s deguda a la mort o al deteriorament
de neurones de les zones del cervell encarregades del control i de la
coordinaci del moviment i de la postura. Els smptomes ms fre-
qents sn rigidesa muscular, dificultats per caminar, tremolor a les
mans, als braos i a les cames, i alteracions en la coordinaci dels
moviments. A mesura que aquests smptomes saccentuen, els pa-
cients poden tenir dificultats per caminar, parlar i fer altres tasques
senzilles.
La causa daquesta malaltia es desconeix actualment, per sembla
que hi influeixen determinats factors gentics, com tamb la presn-
cia dalgunes substncies txiques presents a lambient.
Com en el cas de la malaltia dAlzheimer, la de Parkinson afecta,
principalment, les persones grans.
833943 _ 0074-0093.qxd 27/3/07 17:00 Pgina 85

Els trastorns psquics

Els trastorns psquics sn tan variats i complexos com el mateix cervell
hum. Entre els ms freqents destaquen els trastorns dansietat, els des-
ordres de lestat dnim, els trastorns alimentaris, com ara lanorxia i la
bulmia, i la hiperactivitat.
Lansietat. s un estat emocional desagradable que sovint sacompanya
de canvis fisiolgics i de comportament semblants als que causa la por.
Els smptomes de lansietat sn molt variats, per en destaquen el ner-
Les investigacions han demostrat que
viosisme, la dificultat per concentrar-se, les alteracions del son, etc.
un suport social solidari pot millorar
El dficit datenci i la hiperactivitat. Es caracteritzen per la manca la recuperaci de les malalties mentals.
datenci, la hiperactivitat i la impulsivitat. Encara que, generalment, es
diagnostiquen durant la infncia, no solament afecten els infants, ja que
en molts casos es prolonguen fins a ladolescncia i tamb fins a etapes
posteriors.
La depressi. Es tracta dun trastorn que afecta tot el cos i lestat d-
nim, i que interfereix en les activitats quotidianes de lindividu. La de-
pressi no s una tristesa passatgera que es pugui canviar voluntria-
ment. Si no es tracta, els smptomes poden durar fins i tot uns quants
anys. De tota manera, un tractament adequat pot ajudar la majoria de
les persones que la pateixen.
Lesquizofrnia. s un trastorn cerebral molt greu que afecta la capaci-
tat de la persona per pensar amb claredat, controlar les emocions, pren-
dre decisions o relacionar-se amb els altres. La majoria de les persones
que pateixen desquizofrnia tenen smptomes de la malaltia durant to-
ta la vida. Es pot controlar, per no es pot curar.
El trastorn obsessivocompulsiu. s una malaltia que es caracteritza
per la presncia dobsessions o compulsions, o totes dues alhora. Les
compulsions sn conductes repetitives o rituals que es fan com a res-
posta a una obsessi, com ara fer les coses sempre en un ordre determi-
nat, repetir-les contnuament, etc.

Hbits saludables del sistema nervis

Perqu el sistema nervis dugui a terme correctament les seves funcions, Moltes persones experimenten trastorns
s molt important mantenir uns hbits de vida saludables, entre els quals dansietat quan viatgen amb avi.
destaquen els segents:
Tenir una alimentaci equilibrada, que aporti els nutrients adequats.
Mantenir una vida ordenada, amb horaris regulars que permetin tenir
temps per descansar i per fer activitats de lleure.
Fer exercici fsic, descansar una mica durant el dia i dormir, com a m-
nim, vuit hores durant la nit.
Fer habitualment activitats intellectuals i mentals. ACTIVITATS
Evitar situacions i activitats que puguin danyar qualsevol part del siste- 23. Qu sn les malalties
ma nervis. neurodegeneratives?
Prendre mesures de protecci per evitar lesions produdes per accidents. 24. Per qu la malaltia dAlzheimer
Per exemple, portar casc quan es condueix una moto o una bicicleta i s irreversible?
portar el cintur de seguretat cordat quan es va amb cotxe. 25. Per qu ens aconsellen portar
No consumir tabac, alcohol o altres drogues que afectin el funciona- casc quan condum una moto
ment del sistema nervis. Aquestes substncies poden provocar malal- o una bicicleta?
ties mentals greus i, fins i tot, la mort.

85
833943 _ 0074-0093.qxd 9/3/07 13:18 Pgina 86
Els illots de Langerhans sn agrupacions
de cllules al pncrees que secreten
insulina. Les persones que pateixen
de diabetis s perqu no tenen aquests
illots o perqu els que tenen no secreten
prou insulina.
ACTIVITATS
26. Si la insulina singereix
oralment, no resulta efica
perqu el suc gstric la degrada
a lestmac o al duod.
Aleshores, com sadministra
la insulina a les persones
diabtiques?
27. Quins sn els efectes
antagnics que es produeixen
en la hipofunci i la hiperfunci
de la glndula tiroide?
28. Qu s el goll? Busca informaci
sobre com el podem prevenir.
A FONS
Lestrs
Lestrs s una resposta normal davant de situacions difcils
o davant dun perill. El nostre cos es prepara per combatre o
per fugir mitjanant un seguit daccions, com ara laccelera-
ci del ritme cardac, laugment del ritme respiratori i el con-
sum doxigen. Aquestes accions les desen-
cadenen el sistema nervis simptic i les
hormones de les glndules suprarenals.
En principi, lestrs no es pot considerar
com una malaltia, sin com una resposta
de lorganisme davant de determinades cir-
86
8 Les malalties del sistema endocr
En una persona sana, cada hormona s fabricada en la quantitat justa que
lorganisme necessita. De tota manera, i a causa de diversos factors, aques-
ta quantitat pot estar per sobre o per sota dels nivells que es consideren
normals, i aix provoca trastorns importants. En aquests casos, es parla
dhiperfunci o dhipofunci glandular, respectivament.
Les principals malalties relacionades amb el sistema endocr sn aquestes:
La diabetis. s una malaltia crnica i, per ara, incurable. s deguda a
lescassetat o la manca dinsulina, fet que impedeix a lorganisme absorbir
el sucre (glucosa) de la sang i fer-lo servir com a font denergia, cosa que
fa que es mantingui a la sang en quantitats superiors a les normals. Aix,
amb els temps, causa malalties del cor, ceguesa, insuficincia renal, etc.
Hi ha diversos tipus de diabetis. Les ms comunes sn les segents:
La diabetis de tipus I, tamb anomenada diabetis insulinodepen-
dent. Sol afectar persones joves i s deguda a una manca de les
cllules del pncrees que produeixen la insulina. Es tracta subminis-
trant diriament insulina mitjanant injeccions.
La diabetis de tipus II, o diabetis no insulinodependent. General-
ment, afecta persones de ms de quaranta anys. Es produeix perqu
les cllules de lorganisme no utilitzen la insulina de manera adequa-
da, i com a resultat consumeixen menys glucosa, fet que augmenta la
quantitat daquest glcid a la sang.
Les malalties de la glndula tiroide. Sn degudes a una alteraci, per
excs o per defecte, en la producci de les hormones tirodals, malaltia
que rep el nom dhipertirodisme i hipotirodisme, respectivament.
La hiperfunci, o excessiva producci de tiroxina, fa que augmenti el
metabolisme, el nerviosisme, linsomni, la irritabilitat, la hiperactivitat i
la prdua de pes. Sol anar acompanyada dun augment de la grandria
de la tiroide, que es manifesta amb una prominncia al coll (goll).
La hipofunci, o poca producci de tiroxina, produeix lalentiment de
les funcions ms importants de lorganisme.
El nanisme i el gigantisme hipofisiaris. Sn causats per problemes en la
producci de lhormona del creixement en les etapes de desenvolupament.
cumstncies dalerta. En situacions puntuals, pot resultar po-
sitiu, ja que ens ajuda a respondre oportunament i salvar la
vida. No obstant aix, quan lestrs es mostra de manera pro-
longada, intensa i freqent pot arribar a desencadenar serio-
sos problemes fsics i psicolgics.
Actualment, molts problemes de salut es-
Texto
tan sobrante
relacionats amb lestrs, com per exem-
ple lalcoholisme, la depressi, els infarts,
el consum de drogues o els trastorns ali-
mentaris.
833943 _ 0074-0093.qxd 27/3/07 17:00 Pgina 87

9 La conducta humana
Es poden diferenciar, bsicament, dos tipus de conductes:
Conducta estereotipada. s innata, no necessita cap experincia pr-
via per manifestar-se. Inclou respostes programades des del naixement.
Conducta adquirida. s la que es desenvolupa per mitj de la repetici
dactes, i per aix depn de laprenentatge i del medi on es viu.
La conducta duna persona est influenciada per la seva herncia gentica
i pel medi on viu, s a dir, el seu ambient social i cultural. A ms, en de-
terminades etapes del creixement, com ara la pubertat, es produeixen mo-
dificacions conductuals degudes al desenvolupament del sistema nervis i
a lefecte hormonal.

La pressi de grup
La succi dun beb s una conducta
El mn on vivim i els objectes que fem servir sn part del nostre medi ex- estereotipada.
tern i influeixen en la nostra conducta. Per, sobretot, la nostra conducta
est influenciada per les altres persones i pel medi social.
Els nostres companys influeixen en la nostra vida, fins i tot pel simple fet
de compartir junts el temps. Aquesta influncia rep el nom de pressi de
grup i sol ser positiva, encara que a vegades pot resultar negativa.
En ladolescncia es produeix el descobriment dun mateix i linici de la in-
dependncia familiar. Els adolescents necessiten i busquen laprovaci i
lacceptaci dun grup damics. Per aquesta ra, la pressi de grup t un pa-
per decisiu en les seves relacions, especialment entre els 11 i els 15 anys.
Els motius sn la inseguretat i el desig de no diferenciar-se dels altres.
Si la pressi de grup s negativa, pot fer que els adolescents es comportin
de manera incorrecta perqu tenen por de no caure b, de ser rebutjats o
que sen riguin dells. Aix pot portar al consum dalcohol i de drogues, i a
manifestar determinats comportaments violents.
No s fcil controlar la pressi de grup negativa, per es pot aconseguir.
La fortalesa interna i la confiana en un mateix sn bons aliats per mante-
nir-se ferm i rebutjar els intents daltres per modificar la nostra conducta.

A FONS

Publicitat i conducta
La publicitat ens incita a comprar i a consumir, i la majoria
de les vegades mostra una imatge deformada de la realitat
que pot afectar molt negativament les persones.
Per exemple, molts dels productes que veiem anunciats pre-
tenen millorar lesttica personal. Aquests anuncis publici-
taris solen anar dirigits a la gent jove, i mostren un cnon de
bellesa que no es correspon amb lesquema corporal de la
majoria de la poblaci. Aix pot induir a canvis de conducta
que poden portar a diversos trastorns en la salut mental de
la persona.
Dividiu la classe en cinc grups. Cada grup ha de buscar
anuncis de publicitat de televisi o de premsa. De cada anun-
ci, ha de fer un informe que contingui el segent: lema de la-
nunci, pblic al qual sadrea, colors que hi predominen, pa-
per de lhome i de la dona, dades visuals (imatges que criden
latenci), relaci entre el producte i la imatge, principal
atractiu de lanunci, finalitat i crrega ideolgica, etc.

87
833943 _ 0074-0093.qxd 9/3/07 13:18 Pgina 88

A FONS

Les drogues i el sistema nervis

LOrganitzaci Mundial de la Salud (OMS) defineix una dro-
ga com una substncia (natural o de sntesi qumica) que,
introduda en un organisme viu per qualsevol via (inhalaci,
ingesti, intramuscular o endovenosa), s capa dactuar
sobre el sistema nervis central i provocar-hi una alteraci
fsica i/o psicolgica, lexperimentaci de noves sensacions
o la modificaci dun estat psquic, s a dir, s capa de
canviar els sentiments i la conducta de la persona.
Dins daquesta definici sinclouen tant substncies legals
(alcohol, tabac, medicaments) com substncies illegals
(cocana, herona).
Els efectes que produeixen les diverses drogues sn molt
diferents; no obstant aix, totes comparteixen la capacitat
per arribar al cervell i modificar-ne el comportament habi-
tual. El consum de qualsevol classe de droga produeix dos
tipus defectes diferents:
Tolerncia. A mesura que lorganisme sadapta a la dro-
ga, es necessita ms quantitat de substncia per aconse-
guir els mateixos efectes.
Addicci. s la dependncia, tant fsica com psicolgica,
que produeixen les drogues. Poc desprs de consumir
qualsevol tipus de droga, la persona necessita consumir-
la de nou per tornar a experimentar les sensacions que li
produeix.
Desprs de la dependncia, la supressi brusca de la dro-
ga pot produir tot un conjunt de signes i de smptomes
de malestar fsic, conegut amb el nom de sndrome
dabstinncia, la intensitat i el curs de la qual depenen,
entre altres factors, del tipus de droga i de la freqncia i
la quantitat amb la qual es consumia.
Un criteri important per classificar les drogues s segons
els efectes que produeixen sobre el sistema nervis central.
Segons aquest criteri, hi ha tres tipus de drogues:
Drogues estimulants. Acceleren el funcionament habi-
tual del cervell, incrementen el nombre dimpulsos ner-
viosos i produeixen efectes com ara hiperactivitat, exal-
taci, trastorns de sensibilitat, allucinacions visuals,
deliris i insomni. Causen dependncia psquica. Entre
aquestes drogues podem destacar els estimulants, com
les amfetamines, els esteroides anablics, la cafena, la
tena, la nicotina del tabac, la cocana i el crack.
Drogues depressores. Relaxen el sistema nervis, ja que
en ralenteixen el funcionament i provoquen reaccions
que poden anar des de la desinhibici fins al coma. Per
exemple, lalcohol, els opiacis (herona, morfina, metado-
na, etc.), els sedants, els ansioltics i els narctics (pasti-
lles per dormir).
Drogues pertorbadores. Modifiquen el funcionament del
cervell, ja que produeixen allucinacions o percepcions
que van ms enll de la realitat. En aquest grup sin-
clouen substncies extretes de vegetals, per tractades
qumicament al laboratori. Entre aquestes destaquen el
cnnabis, el haixix, la marihuana, lLSD (cid d-lisrgic), i
moltes drogues sinttiques (xtasi, eva, etc.).

El tabaci lalcohol tamb sn drogues, i

de les que se nabusa ms. Qualsevol situaci
dabs s reversible si la persona disposa
del suport adequat, tant personal
com professional.

ACTIVITATS
29. Quines caracterstiques fan que lalcohol sigui una droga?
30. Qu s la sndrome dabstinncia? Per qu es produeix?
31. En qu consisteix laddicci? I la tolerncia?
32. Qu creus que sentn per dependncia fsica? I per dependncia psicolgica?

88
833943 _ 0074-0093.qxd 9/3/07 13:18 Pgina 89

Cincia a labast
Estudi del valor llindar en la percepci dun estmul
El valor llindar dun estmul s el valor per sota del qual Per comparar el valor llindar dun estmul en diverses
no el podem percebre: hi ha un llindar per als sons, per a persones, cal fer un experiment en qu puguem quan-
la quantitat de llum, per a les olors, per als sabors... En tificar els resultats, s a dir, expressem els resultats en
general, per poder percebre un estmul cal que lestmul forma de nombres que ens permetin comparar-los. A
tingui una intensitat adequada, que varia per a cada continuaci farem aquesta valoraci amb lestmul del
tipus destmul i per a cada persona. gust dol.

1. Preparem el material necessari. Necessitem una
proveta graduada, una balana de precisi, gots de
plstic i una cullera petita.
Farem servir aigua i sucre per preparar una dissoluci
dola en diferents concentracions, i un mocador per ta-
par els ulls a la persona que se sotmetr a lexperiment.
2. Preparem les mostres. Agafem sis gots i els nume-
rem de l1 al 6. Posem en cada un 100 cm3 daigua.
En el primer got afegim 0,1 g de sucre. En el segon got
posem 0,2 g de sucre. En cada un dels altres gots anem
incrementant la quantitat de sucre en una dcima de
gram fins que al sis got nhi hagi 0,6 g.
En un set got (que el retolem amb el nombre 0), hi po-
sem nicament aigua. Aquest ser el got de control.
3. Fem lexperiment. Tapem els ulls a la persona que
ha de tastar les dissolucions, i fem que vagi tastant el
contingut de cada un dels gots amb una cullera petita.
La persona que fa la prova no ha de saber quina dissolu-
ci tasta en cada cas. Sempre li hem de donar aigua pu-
ra (got 0) entre el tast duna dissoluci i la segent, tot i
que tamb li podem donar diverses vegades seguides
per evitar que spiga quina dissoluci ser la segent
que tastar. Hem desbandir amb aigua neta la cullera
cada cop que la persona que fa la prova la vagi a utilit-
zar.
Li donem la dissoluci 1, la 2 fins que detecti el sabor
dol. s important intercalar de manera irregular laigua
pura. Aix far que no spiga si la dissoluci segent s
una dissoluci o aigua sola.

ACTIVITATS
33. Quin procediment seria ms adient per expressar els resultats de manera que es puguin comparar els llindars
de diferents persones: una grfica de barres, una de lineal, un diagrama de sectors o una taula?
34. Dissenya un experiment per esbrinar el llindar auditiu de diverses persones. Per fer-ho has de disposar
dun teclat electrnic amb auriculars i dun regulador de volum que tindiqui els decibels. Utilitzaries la mateixa
nota (per exemple, les notes la o mi) amb les diferents persones, o creus que aix no hi t cap importncia?
35. En educaci fsica sutilitza una forma semblant dexperimentaci per comprovar la capacitat de saltar,
de crrer, de resistncia o la fora que poden fer diverses persones. Descriu una daquestes proves, explican
la finalitat i alguns resultats reals que hgiu obtingut els teus companys i companyes i tu.

89
833943 _ 0074-0093.qxd 9/3/07 13:18 Pgina 90

Activitats
36. Copia la taula segent, referent a les diferncies entre 43. Copia lesquema segent de lencfal i identifica-hi
la coordinaci nerviosa i lhormonal, i completa-la. les parts assenyalades.
A
Sistema Sistema
nervis hormonal
Missatgers E
utilitzats
Via de transport
D B
Velocitat C
de resposta
Durada 44. Copia lesquema i localitza-hi els elements
de la resposta segents: neurotransmissor, espai sinptic, neurona
presinptica, neurona postsinptica.
Processos
que controla A

37. Indica, per mitj dun esquema, el cam que segueix
la informaci nerviosa en cada una de les accions
segents:
a) Ens punxem amb lespina duna flor i enretirem
immediatament la m.
b) Agafem una cullera i portem el menjar a la boca.
38. Quan ens donem un cop petit al genoll
(a sota de la rtula), es produeix un moviment cap
endavant de la cama a causa de la contracci
dels msculs de la cama. Aquest reflex rep el nom
de reflex rotular.
a) Quins elements estan implicats en lexecuci
daquesta acci?
b) Descriu el que ha passat en aquest reflex.
39. Quins sn els dos subsistemes que componen
el sistema nervis autnom? Per qu es diu que tenen
funcions antagniques? Explica-ho amb un exemple.
40. Quines diferncies hi ha entre les dendrites i lax?
41. Indica les diverses activitats involuntries
que estan controlades per lencfal.
42. Escriu el nom de les principals glndules
endocrines i localitza on estan situades
en les figures segents.
A b) Prdues de memria.
B
C e) Tremolor als braos, a les cames i a les mans.
D f) Dificultats per caminar.
E F
B
D
C
45. Si es produeix una malaltia o un accident
que afecti un determinat hemisferi del cervell (dret o
esquerre), es produeix una parlisi (hemiplegia) al costat
contrari del cos. A qu creus que s degut, aquest fet?
46. Quan tenim por, el nostre cos pateix
un seguit de processos: sens posa la pell de gallina,
augmenta el ritme cardac (taquicrdia), les pupilles
es dilaten, el nivell de saliva a la boca es redueix
i sasseca, els vasos sanguinis sestrenyen, lactivitat
de lestmac es paralitza, sestrenyen les artries,
la pressi sangunia augmenta, la temperatura
corporal disminueix, apareix suor freda, es dilaten
els bronquis, etc.
Quin sistema nervis prepara lorganisme per a aquesta
situaci? Quines glndules endocrines i hormones estan
implicades en aquest procs?
47. Indica quins dels smptomes segents
corresponen a la malaltia dAlzheimer i quins
a la de Parkinson:
a) Rigidesa muscular.
c) Canvis en el comportament i en la personalitat.
d) Alteracions en la coordinaci de moviments.
48. El sistema nervis perifric es divideix en somtic
i en vegetatiu. En qu es diferencien funcionalment
els dos sistemes?

90
833943 _ 0074-0093.qxd 9/3/07 13:18 Pgina 91

49. Copia lesquema segent, identifica de qu es tracta 52. Analitza les diferents activitats que fas al llarg
i posa-hi el nom de cada un dels elements que del dia i indica quines et produeixen estrs.
el componen. Digues qu podries fer per evitar-lo.

A 53. Elabora una taula que contingui els efectes

B
que produeix lestimulaci simptica i la parasimptica
sobre els rgans i els sistemes segents: glndules
lacrimals, glndules salivals, bronquis, pupilla, cor
i sistema digestiu.

54. La mielina s una substncia que proporciona

C unes caracterstiques especials a les cllules nervioses.
E D
a) De quines caracterstiques es tracta?
b) Quin tipus de substncia qumica s la mielina?
50. Indica a quins trastorns endocrins poden ser c) Quines cllules formen la mielina?
degudes les malalties segents:
a) Diabetis. d) Gigantisme. 55. Indica quines de les substncies segents
b) Conductes agressives. e) Descalcificaci ssia. sn depressores del SNC, quines sn estimulants
i quines sn pertorbadores:
c) Esterilitat masculina. f) Nerviosisme i insomni.
a) Alcohol. e) LSD. i) Haixix.
51. Determinades hormones disposen duna altra b) Barbitrics. f) Cocana. j) Ansioltics.
hormona amb efectes contraris o antagnics. c) Marihuana. g) Cafena. k) Nicotina.
Podries posar-ne alguns exemples? d) Herona. h) Morfina. l) xtasi.

UNA ANLISI CIENTFICA

La glucmia
La grfica segent mostra la secreci dinsulina quan
al plasma sanguini augmenten els nivells de glucosa a
la sang desprs dingerir dues cullerades petites de sucre.
180
60. Per qu hi ha un desfasament temporal entre
el nivell dinsulina i el de glucosa?
280 61. A partir dels 20 minuts, desprs dingerir
a la sang (mg/100 cm3)

170 260 el sucre, els nivells de glucosa a la sang disminueixen.

a la sang (mg/100 cm3)

160 Insulina 240

150 220 On va a parar aquesta glucosa?
140 200
130 180
Concentraci

62. Dibuixa la possible grfica que sobtendria si

Concentraci

120 160
dinsulina

110 140
de glucosa

100 120 el sucre el consums una persona diabtica (tipus I).

90 100
80 Glucosa 80
70
60
60
40
63. La diabetis est relacionada amb:
0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60
a) Un alt nivell de glucosa a la sang.
Temps (min)
b) Una alta quantitat dinsulina a la sang.
56. Quins sn els nivells de glucosa a la sang abans c) Un baix nivell de glucosa a la sang.
dingerir sucre? Expressan el valor en g/l.
d) Una baixa quantitat de glucosa i dinsulina a la sang.
57. Explica per qu creus que el nivell de glucosa
a la sang, desprs dingerir sucre, no va comenar a 64. Per qu creus que les persones diabtiques
augmentar fins al cap de 5 minuts. es poden sentir afamades i sense fora?

58. Desprs dingerir sucre, quant de temps es tarda 65. Quan la concentraci de glucosa sangunia s baixa,
a assolir el mxim nivell de glucosa a la sang? es produeix una altra hormona que estimula la sortida
de glucosa del fetge. De quina hormona es tracta?
59. Suggereix una hiptesi que intenti explicar
per qu el nivell dhormona a la sang augmenta ms a) Tiroxina. c) Glucag.
rpidament que el de glucosa. b) Galactosa. d) Glicogen.

91
833943 _ 0074-0093.qxd 9/3/07 13:18 Pgina 92

Resum
El sistema nervis est constitut per dos tipus de cllules:
Les neurones. Tenen la funci de rebre i transmetre missatges
en forma dimpulsos nerviosos.
Components
Les cllules de la glia. Protegeixen, allen i alimenten les neurones.
Les prolongacions de les neurones sassocien i formen fibres nervioses
que, al seu torn, sagrupen en feixos i constitueixen els nervis.

En el sistema nervis podem distingir dues parts:

El sistema nervis central (SNC). Est format per lencfal
i la medulla espinal. s lencarregat del control del cos i
EL SISTEMA NERVIS

de les seves activitats.

El sistema nervis perifric (SNP). Est format pel conjunt
dels nervis; tots els nervis surten del SNC, es ramifiquen
Organitzaci i es distribueixen per tot el cos. Sencarrega de transmetre
els impulsos nerviosos dun lloc a laltre del cos.
Segons la funci que fan, es distingeixen dos sistemes en el SNP:
SN somtic. Sencarrega de les accions voluntries
i s responsable del moviment corporal.
SN autnom o vegetatiu. Sencarrega de les activitats
que es fan de manera involuntria i automtica.

Sencarrega de rebre els estmuls que li arriben del medi extern

i del medi intern de lorganisme, dorganitzar aquesta informaci i
de produir una resposta adequada. Produeix respostes rpides
i poc duradores de dues maneres diferents:
Funci Actes voluntaris. Sn respostes voluntries i conscients.
Sexecuten sota el control del cervell.
Actes involuntaris. Sn respostes instantnies i involuntries
que sexecuten de manera automtica. Sefectuen a travs
de larc reflex. En aquest tipus de resposta no interv el cervell.

Est format per les glndules endocrines.

EL SISTEMA ENDOCR

Les principals glndules endocrines sn: lhipotlem, la hipfisi,

Components
la tiroide, les paratiroides, les glndules suprarenals, el pncrees,
els ovaris i els testicles.

El sistema endocr elabora respostes ms lentes, per duradores.

Actua per mitj dhormones, que viatgen per la sang fins
Funci que troben la cllula diana o lrgan diana que han destimular.
Les glndules endocrines no funcionen contnuament.
nicament actuen quan s necessari.

ACTIVITATS
66. Fes una taula amb les principals diferncies que hi ha entre el sistema nervis i el sistema endocr.
67. Completa el resum indicant els components de larc reflex i els subsistemes que formen el sistema
nervis autnom.

92
833943 _ 0074-0093.qxd 27/3/07 17:00 Pgina 93

El cervell hum i les drogues
Quan es parla de drogues i de dro-
goaddicci no se solen tenir en
compte aspectes que transformen
aquest problema de manera fona-
mental. Qu s el que produeix
laddicci? Com actua sobre el cer-
vell una determinada droga? Qu
s el que fa que una persona shi
enganxi?
Totes les drogues es caracteritzen
perqu actuen sobre el sistema ner-
vis central, ja sigui perqu esti-
mulen o b perqu deprimeixen les
seves connexions i accions. Dispo-
sem dun cervell que prov duna
evoluci de molts milions danys.
Tenim un cervell de tipus rptil, un
altre de tipus premamfer i, per
acabar, el de lHomo sapiens. Del
primer conservem la degluci, la
respiraci, lequilibri, la locomoci
i larticulaci de sons. Del prema-
mfer tenim lagressivitat, el plaer,
els instints sexuals i linstint de con-
servaci de lespcie. De lHomo
sapiens tenim latenci, laprenen-
tatge, el raonament, la intuci, la
creativitat, el llenguatge... Tot aix
ho tenim en aquesta massa grisen-
ca, plena de solcs, i que pesa al
voltant de mil tres-cents grams.
Aquests solcs sn el senyal de le-
voluci. Nosaltres hem desenvolu-
pat ms cervell que els nostres an-
tecessors, i per aix sha hagut
danar plegant dins del crani. s el
neocrtex. Si desplegussim tots els
plecs del cervell, necessitarem te-
nir un crani tres vegades ms gran.
Aquesta massa, que sembla uni-
forme, s ni ms ni menys el resul-
tat de la uni de deu mil milions
de cllules neurones que, mal-
grat que estan individualitzades,
estan connectades entre si. A lEx-
posici sobre el Cervell del Museu
de la Cincia de Barcelona se cita-
va un exemple: si cada neurona fos
un gra darrs, ens caldrien uns
240 camions de deu tones per
transportar el nostre cervell. Les
possibles combinacions de les con-
nexions neuronals del cervell so-
brepassen una xifra de 23 zeros.
Al cervell hi ha, com a rgan de
concentraci, de regulaci i dinte-
graci, el sistema nervis central.
I sobre el cervell actuen les drogues.
[...]
El ms impressionant del nostre
cervell s que les neurones, els
axons, transmeten els impulsos
nerviosos, per no es toquen entre
si. No savisen els uns als altres, en
cadena, perqu entre una neurona
i una altra hi ha un espai buit, on
qumicament es produeix lavs.
Aquest espai sanomena sinapsi i
s on les substncies qumiques ac-
EL RAC DE LA LECTURA
tuen com a neurotransmissors. [...]
Aix explica, a ms, els trastorns
sensorials o de percepci que pro-
dueixen diversos tipus de drogues.
Quan arriba un impuls nervis, la
neurona secreta el neurotransmis-
sor que sacobla al receptor espe-
cfic de la neurona segent. Aix,
lindividu normal actua, viu, reac-
ciona... No obstant aix, sota els
efectes de determinades substn-
cies qumiques, quan limpuls ner-
vis comena a viatjar es troba que
els receptors de moltes neurones
estan ocupats, i aix produeix la
distorsi del mateix impuls. Segons
de quin tipus de substncia qumi-
ca es tracti, aix ser la reacci o la
distorsi de la marxa cerebral i, per
tant, de la percepci de la realitat.
RAMN SNCHEZ-OCAA.
El universo de las drogas.
Ed. Planeta (text adaptat)

COMPRENC EL QUE LLEGEIXO

68. Quines funcions del nostre cervell provenen
del cervell dels rptils?
69. Al neocrtex sobserven molts solcs. Per qu?
70. Com es comuniquen les neurones entre si?
71. Com actuarem si el nostre cervell fos llis?
72. Creus que el text t un estil cientfic o un estil
divulgatiu?

NO THO PERDIS
Llibres: En la xarxa:
El cerebro. As trabaja la materia gris es.geocities.com/biohumana2002/hormonal01.html
RICHARD WALKER. Collecci Megabites. Ed. Pearson Sobre el sistema endocr i la regulaci hormonal.
Educacin, SA
Explora com actua el cervell i descobreix com funcionen www.medtropolis.com/VBody.asp
els sentits. Inclou adreces interessants de pgines web. Pgina amb animacions sobre el cervell i altres rgans
del cos hum.
El nuevo mapa del cerebro
RITA CARTER. Ed. RBA Ediciones www.puc.cl/sw_educ/neurociencias/
Guia illustrada dels descobriments ms recents Sobre les estructures i les funcions del sistema
per comprendre el funcionament de la ment. nervis.

93
833943 _ 0094-0113.qxd 9/3/07 13:21 Pgina 94

6
RELACI I COORDINACI HUMANES II.
Els rgans dels
sentits i laparell
locomotor

Ludwig van Beethoven.

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat
Coneixers lestructura i la funci
dels rgans dels sentits.
Entendrs el funcionament
dels msculs i de lesquelet
per produir el moviment.
Identificars les parts dun os
i dun mscul.
Coneixers els components
i el funcionament de les articulacions.
Adoptars hbits de salut per evitar
problemes en els rgans dels sentits
i en laparell locomotor.
Aprendrs a controlar les variables
dun experiment.
833943 _ 0094-0113.qxd 27/3/07 17:05 Pgina 95

Un dels aspectes ms sorprenents del genial compositor Ludwig

van Beethoven s que era sord. Com pot ser que a un msic li falti
el que se suposa que s el seu sentit ms important? Amb aquesta
mancana, com va poder compondre peces musicals magistrals?
La sordesa de Beethoven no va ser completa des del primer moment.
Va ser als vint-i-vuit anys que en va experimentar les primeres mani-
festacions, quan comenava a recollir els fruits del seu treball musi-
cal. Els primers anys amplificava la seva audici utilitzant les rudi-
mentries trompetes acstiques de lpoca.
A Beethoven, el brunzit a les orelles se li va accentuar entre els tren-
ta i els quaranta anys, i els ltims dies de la seva vida va patir una sor-
desa total, motiu pel qual es va veure obligat a fer servir una llibreta
per comunicar-se. El ms sorprenent s que, a mesura que li augmen-
tava la sordesa, la seva obra engrandia.
En quedar-se sord, Beethoven recolzava les dents en un llist de
fusta que posava al damunt de la tapa del piano per poder captar
les vibracions. Aquesta maniobra s una prova evident per als otori-
nolaringlegs que la sordesa de Beethoven tenia lorigen en una ma-
laltia a lorella mitjana que posteriorment va lesionar el nervi auditiu,
ja que grcies a lorella interna podia percebre el so transms pels
ossos.

RECORDA I RESPON

1. Quins rgans sn els encarregats

de recollir la informaci de lexterior
i de linterior del cos?
2. Quins sentits es troben localitzats
a linterior de lorella?
3. Dels cinc sentits, quins et sembla
que sn els ms importants per poder
viure? Per qu?
4. A quin rgan del nostre cos envien
la informaci els rgans dels sentits?
Qu fa aquest rgan amb la informaci
que li arriba?
5. Qu s laparell locomotor? Quins sistemes
i quins rgans el formen? Quina funci fa
en lorganisme?

Busca la resposta
On estan localitzats els receptors
sensorials de laudici?
833943 _ 0094-0113.qxd 9/3/07 13:21 Pgina 96

1 Els receptors sensorials

Les persones, com tots els altres animals, rebem informaci provinent del
medi extern i del medi intern grcies als receptors sensorials localitzats
en diferents parts del cos.
Quan els receptors reben un estmul adequat, el converteixen en un impuls
nervis que es transmet pel sistema nervis perifric fins al sistema nervis
central, on sinterpreta en forma de sensacions.

Els receptors sensorials sn estructures formades per cllules

nervioses, especialitzades a captar estmuls i a transformar-los
en impulsos nerviosos.

Cada receptor sensorial est especialitzat a captar un tipus destmul (llum,

Alguns receptors sensorials estan dispersos
per lorganisme, com s el cas dels receptors
del dolor, del tacte o de la temperatura.
Aix fa que percebem aquestes sensacions
per tot el cos.
ACTIVITATS
1. Qu s un receptor sensorial?
2. Indica a quins tipus destmuls
responen els diferents rgans
dels sentits.
3. Qu creus que passaria si no
tingussim nociceptors?
so, pressi, canvis de temperatura, gravetat, etc.). Segons lestmul al qual
sn sensibles, els receptors es classifiquen en els tipus segents:
Quimioreceptors. Sn sensibles a les substncies qumiques.
Mecanoreceptors. Sn sensibles als estmuls mecnics, com ara la fric-
ci, la pressi, el so o la gravetat.
Fotoreceptors. Sn sensibles a la llum.
Termoreceptors. Sn sensibles a les variacions de temperatura.
Nociceptors. Sensibles a pressions intenses, sn responsables del dolor.
Els receptors sensorials tamb es poden classificar segons on estan localit-
zats en lorganisme. En aquest sentit, nhi ha els tipus segents:
Receptors interns o interoceptors. Estan localitzats a linterior de lor-
ganisme, especialment a les vsceres. Sencarreguen de recollir la infor-
maci dels rgans interns per informar-nos de lestat general de lorga-
nisme, com ara de la posici, la gana i la set, les ganes dorinar, etc.
Receptors externs o exteroceptors. Estan localitzats a la superfcie del
cos. Sencarreguen de recollir els estmuls provinents de lexterior: la
llum, el so, la temperatura, etc.
Determinats exteroceptors sagrupen en punts concrets del cos i senvol-
ten destructures sensorials que formen els rgans dels sentits. Les
persones tenim cinc sentits que ens informen del mn exterior: la vista,
loda, el tacte, lolfacte i el gust.

A FONS

Ladaptaci sensorial
Els receptors presenten el que sanomena adaptaci sensorial, que s una propietat
per mitj de la qual, quan sn estimulats de manera contnua durant un cert temps, la
intensitat de la sensaci que es percep va disminuint a poc a poc fins que, en alguns
casos, acaba desapareixent.
Per exemple, sol passar que, al cap duna estona de posar-nos una colnia o un per-
fum determinat, deixem de percebren lolor, encara que les persones del nostre vol-
tant la puguin sentir. Explica a qu s degut aquest fenomen.

96
833943 _ 0094-0113.qxd 9/3/07 13:21 Pgina 97

Punt cec. Zona per on surt el nervi ptic.

No t cons ni bastons.
Cristall. rgan elstic
que permet enfocar Nervi ptic. Porta la informaci
les imatges. visual en forma dimpulsos nerviosos
fins al cervell.
Crnia. Zona transparent
Retina. Formada per dos tipus de
de lesclertica.
cllules fotoreceptores: els cons,
responsables de la visi dirna i el color,
Pupilla. Obertura que
i els bastonets, que permeten apreciar
regula la quantitat de
els estmuls lluminosos ms dbils en blanc
llum que entra a lull.
i negre.
Humor aqus Coroide. Capa intermdia, de color fosc i amb
vasos sanguinis que nodreixen les cllules de lull.
Iris. Disc acolorit format
per fibres musculars Esclertica. Capa externa, dura,
amb una obertura opaca i de color blanc.
central, la pupilla. Humor vitri
Cella

2 El sentit de la vista
El sentit de la vista es troba als ulls, uns rgans molt complexos
i especialitzats, encarregats de rebre els estmuls lluminosos.

Conducte Parpelles Pestanyes

Lull est format pels elements segents: lacrimal
El globus ocular. s una esfera les parets de la qual estan constitudes
per tres capes diferents: lesclertica, la coroide i la retina. Hi ha dues
substncies ms o menys lquides que omplen el globus ocular i que
donen la forma a lull: lhumor aqus, situat entre la crnia i el cris-
tall, i lhumor vitri, localitzat entre el cristall i la retina.
Els rgans annexos. Sn els que protegeixen lull i els que li permeten
que es mogui. Els constitueixen les celles, les parpelles, les pestanyes,
laparell lacrimal i els msculs de lull.

El funcionament de lull
La llum penetra en lull per la crnia, que actua com una lent convexa des-
viant els raigs lluminosos cap a un nic punt.
La pupilla s una obertura que permet controlar la quantitat de llum que en-
tra a lull: augmenta de mida quan hi ha poca llum i disminueix quan nhi
ha poca, procs determinat per un disc format per fibres musculars, liris.
Els raigs lluminosos reflectits pels objectes travessen la crnia i lhumor aqus Quan senfoca el mateix objecte amb
i arriben al cristall, que adapta la forma corba que t per enfocar les imat- els dos ulls, cada ull en percep una imatge
ges, procs que sanomena acomodaci de lull. El cristall es bomba per lleugerament diferent. El cervell combina
enfocar les imatges dels objectes propers i saplana per als llunyans. Aix es les dues informacions per formar una visi
forma a la retina una imatge invertida i ms petita que lobjecte real. estereoscpica, s a dir, tridimensional.

La imatge formada a la retina s captada pels fotoreceptors, que la con-

verteixen en impulsos nerviosos que el nervi ptic condueix fins a lescora ACTIVITATS
cerebral. All sinterpreten i es percep la imatge.
4. Com estan les pupilles
La nostra visi sanomena binocular perqu s el resultat de lenfocament en els llocs on hi ha molta llum?
dels dos ulls alhora. Permet reconixer la distncia, la longitud, la profun- Explica a qu s degut aquest fet.
ditat, lamplada i la posici dels objectes en lespai.

97
833943 _ 0094-0113.qxd 9/3/07 13:21 Pgina 98

3 El sentit de loda
Les orelles sn els rgans sensorials de laudici i de lequilibri.
Permeten captar els sons i convertir-los en impulsos nerviosos.

A lorella es diferencien tres regions: lorella externa, la mitjana i la interna.

Orella Orella Orella
externa mitjana interna
Canals semicirculars.
Responsables de la
detecci de la posici
del cap.

Cclea o caragol.
Shi localitzen
els receptors de
les vibracions sonores.

Pavell de lorella. Nervi auditiu

Replec cartilagins
recobert de pell. Trompa dEustaqui.
Comunica lorella
mitjana amb la faringe,
fet que permet igualar
Conducte auditiu extern. Tub la pressi als dos
a les parets del qual hi ha pls i costats del timp.
glndules secretores de cera,
que tenen la funci dimpedir el pas
de partcules estranyes a linterior. Cadena dossets: el martell,
Timp. lenclusa i lestrep. Estan en contacte,
Membrana fina que vibra per un costat, amb el timp, i per laltre,
amb les ones sonores. amb lorella interna.

ACTIVITATS
5. On es localitza la trompa
dEustaqui? Quina funci t?
6. Quina funci tenen els canals
semicirculars de lorella interna?
7. Quins tipus de receptors
sn els que es troben a la pell,
segons lestmul al qual sn
sensibles?
8. Hi ha zones de la pell, com ara
els palmells de la m, que sn
molt ms sensibles que daltres.
A qu creus que s degut aquest
fet?
El funcionament de lorella
A lorella es duen a terme dues funcions diferents, laudici i lequilibri.
Laudici. El pavell de lorella capta els sons i els transmet al timp a
travs del canal auditiu extern. El timp vibra en rebre els sons i trans-
met aquesta vibraci, a travs de la cadena dossets, als lquids que om-
plen el caragol, on hi ha unes cllules mecanoreceptores sensibles a la
vibraci sonora. Aquestes cllules transformen les vibracions en im-
pulsos nerviosos, que es transmeten pel nervi auditiu al cervell.
Lequilibri. Quan ens movem, el lquid que omple els canals semicir-
culars es mou i canvia de posici. A les parets daquests canals hi ha
unes cllules, provedes de cilis sensitius, que detecten el moviment
del lquid i informen el cervell, a travs dimpulsos nerviosos, de la po-
sici del cap i del seu moviment. En el procs de manteniment dequili-
bri tamb interv el cerebel coordinant lacci dels msculs.
Si el nostre cos dna un seguit de voltes rpides, el sentit de lequilibri
saltera. El lquid intern dels canals semicirculars es mou molt de pres-
sa i el cervell s mal informat. Aix fa que experimentem una sensaci
desagradable de mareig o vertigen.

98
833943 _ 0094-0113.qxd 9/3/07 13:21 Pgina 99

Els sentits del tacte,

4 de lolfacte i del gust
Pls
Els receptors del tacte estan a la pell; els de lolfacte, a la cavitat
nasal, i els del gust, a les papilles gustatives de la llengua. Terminacions
nervioses
lliures
El tacte
Epidermis
La pell s lrgan ms gran del nostre cos. Consta de les tres capes segents:
Derma
Lepidermis. s la capa exterior, formada per teixit epitelial amb diver-
sos estrats de cllules. Les cllules ms externes estan mortes i es des- Hipoderma
prenen contnuament en forma descates i caspa. Aquestes cllules te-
nen queratina, una protena que t la funci dimpermeabilitzar la pell.
Corpuscle Corpuscle
El derma. s la capa situada sota lepidermis, formada per teixit con- de Ruffini
de Vater-Pacini
juntiu, que proporciona elasticitat a la pell. Al derma es localitzen nom- Corpuscle
de Krause Corpuscle
broses estructures: follicles pilosos, glndules sudorpares, glndules de Meissner
sebcies, msculs, fibres nervioses, etc.
Lhipoderma. s la capa ms interior, tamb anomenada teixit cellular
subcutani. Est formada, principalment, per teixit adips.
Els receptors sensorials estan situats, bsicament, al derma, tot i que tam- Terminacions
nervioses Bulb Nervi
b nhi ha a lhipoderma, i poden ser terminacions nervioses lliures o olfactori olfactori
terminacions nervioses encapsulades que formen corpuscles tctils, com Pitutria
els corpuscles de Meissner (sensibles al contacte), de Vater-Pacini (a la groga
pressi), de Krause (al fred) o de Ruffini (a la calor). El conjunt dinfor-
macions que aporten aquests receptors produeix la sensaci del tacte. Pitutria
vermella
El dolor es percep per les terminacions nervioses lliures, que es poden ex-
citar per una mplia varietat destmuls (fred, calor, pressi, etc.).
Fossa nasal
Lolfacte dreta

Linterior de les fosses nasals est entapissat per una mucosa anomenada
pitutria, de la qual es distingeixen la pitutria vermella, amb molts va-
sos sanguinis que escalfen i humitegen laire inspirat, i la pitutria groga,
amb nombrosos receptors olfactoris que formen el bulb olfactori, des don
surt el nervi olfactori, que porta la informaci al cervell.

El gust Papilles
gustatives
A la superfcie de la llengua hi ha nombroses elevacions, les papilles gus-
tatives. En aquestes papilles hi ha les cllules sensitives (quimioreceptors).
Les papilles detecten quatre sabors bsics: el gust dol, el salat, lcid i
lamargant. Tots els altres sabors provenen de les combinacions daquests.
F
Perqu les substncies qumiques es puguin percebre, han destar dis-
soltes. Cada papilla gustativa t terminacions nervioses que, excitades
pels sabors, generen impulsos nerviosos. Els impulsos nerviosos sn trans-
portats pel nervi facial i pel nervi glossofaringi fins a lescora cerebral,
F

que interpreta els sabors i identifica de quins tipus sn.

El sentit del gust tamb depn, en gran manera, de lolfacte. Aix fa que,
quan estem refredats, trobem inspids els aliments, perqu els receptors ol- Cllules sensitives
factoris queden allats per la mucositat nasal.

99
833943 _ 0094-0113.qxd 9/3/07 13:21 Pgina 100

5 La salut dels rgans dels sentits

Les malalties dels rgans dels sentits tenen causes molt diverses. Nhi ha
que sn degudes a infeccions provocades per microorganismes, daltres que
sn hereditries i es transmeten de pares a fills, i tamb nhi ha que sn de-
gudes a descurances, manca dhigiene o hbits incorrectes.
Algunes daquestes malalties causen trastorns transitoris, per tamb nhi
ha que poden provocar efectes importants, com ara la prdua dun sentit.

Algunes malalties dels rgans dels sentits

rgan Malaltia Smptomes

Augment de la pressi dins del globus ocular a causa de la manca de drenatge de lhumor aqus.
Glaucoma
Si no es detecta a temps pot afectar el nervi ptic i produir una prdua de visi.

Prdua de transparncia del cristall, que sacaba fent opac, fet que provoca una disminuci de la visi.
Cataractes
Es cura per mitj dun tractament quirrgic.

Les imatges no senfoquen a la retina, sin darrere la retina i, per tant, la visi propera s borrosa.
Hipermetropia
Pot ser deguda a una mida petita del globus ocular o a una debilitat en la capacitat denfocament.
Ulls
Dificultat per enfocar objectes llunyans, que es veuen borrosos perqu les imatges senfoquen davant
Miopia
la retina. Generalment s deguda a un globus ocular massa gran. Es pot corregir amb lents o quirrgicament.

Curvatura incorrecta de la crnia, que en comptes de ser semiesfrica est aplanada. Aix provoca una visi
Astigmatisme
distorsionada tant dels objectes propers com dels llunyans. Es pot corregir amb lents.

Inflamaci de la mucosa que revesteix lesclertica i linterior de les parpelles a causa, principalment,
Conjuntivitis
dinfeccions causades per microorganismes o a reaccions allrgiques.

Inflamaci de lorella. El tipus ms freqent afecta lorella mitjana, que a vegades somple de pus
Otitis
que exerceix pressi sobre el timp, fet que causa un dolor intens. Es tracta amb antibitics.
Orelles
Malaltia Trastorn de lorella interna per acumulaci excessiva de lquid, que afecta lequilibri i laudici,
de Mnire i que es caracteritza per vertgens espordics i prdua daudici duna o de les dues orelles.

Fosses Trastorn inflamatori de la membrana mucosa del nas. Es caracteritza per una secreci nasal aquosa,
Rinitis
nasals congesti i dificultat per respirar pel nas.

Alteraci allrgica de la pell caracteritzada per laparici sobtada o reiterada de taques i/o favasses
Urticria
associada a molta cossor.

Malaltia crnica, caracteritzada per laparici de plaques escamoses de color vermells o marrons cobertes
Psoriasi
Pell per petites escates blanques. Generalment afecta els genolls, el cuir cabellut i el pit.

Alteraci de les glndules sebcies que determina lacumulaci de greix als follicles pilosos.
Acne No hi ha proves cientfiques que relacionin lacne amb la dieta. Hi ha diversos tractaments,
per en cap cas no shan de manipular les lesions amb els dits.

ACTIVITATS
9. Qu sn les cataractes? Com es poden corregir?
10. En qu es diferencien la miopia i la hipermetropia?
11. Quan es produeix una reacci allrgica, s freqent que es manifesti
en primer lloc a la pell. A qu creus que s degut aquest fet?

100
833943 _ 0094-0113.qxd 27/3/07 17:05 Pgina 101

Hipermetropia Miopia

Zona on es forma
Zona on es forma la imatge enfocada
la imatge enfocada

Lent de correcci Lent de correcci

Cura i higiene dels rgans dels sentits

Per mantenir en bon estat els rgans dels sentits s important que adoptem
un seguit dhbits saludables, entre els quals destaquen els segents:
Mantenir una alimentaci adequada, que sigui especialment abundant
en vitamines i minerals, que sn imprescindibles, per exemple, per a la
vista.
Evitar el consum de substncies txiques, com ara lalcohol i el tabac,
que afecten principalment la vista, el gust i lolfacte.
Utilitzar ulleres apropiades per protegir els ulls dels raigs solars. Hi ha
radiacions solars que sn perjudicials per a la retina.
Evitar el contacte dels ulls amb la pols i la brutcia. Quan estem cansats
o quan ens piquen els ulls, no els hem de fregar mai amb els dits o la
m. s recomanable rentar-los amb aigua abundant.
Llegir sempre en llocs ben illuminats i, si s possible, amb llum natural.
Evitar els llocs sorollosos i amb molt de fum que puguin perjudicar les
orelles i els ulls. Tan sols les ulleres de bona qualitat
Posar un volum moderat quan sescolta msica, quan es mira la televi- proporcionen una protecci garantida
si, etc. Evitar un volum alt en els auriculars, ja que s un costum que als ulls. Utilitzar ulleres de mala qualitat
pot produir lesions oculars.
comporta una prdua rpida daudici.
No forar la vista. Evitar mirar directament el sol i les objectes que des-
prenen llum molt intensa, com ara els focus.
Quan es practica algun esport, posar-se casc i ulleres protectores que si-
guin adequats amb lobjectiu de protegir els rgans dels sentits.
Protegir la pell de les radiacions solars posant-se samarretes o aplicant- ACTIVITATS
se cremes protectores abans de qualsevol exposici, fins i tot els dies
12. Per qu sha de llegir sempre
ennuvolats.
amb bona llum? Quin perjudici
Netejar diriament lorella externa per evitar que shi acumuli cera de pot provocar no fer-ho daquesta
manera excessiva. No hem de fer servir objectes punxeguts que puguin manera?
malmetre les parets del conducte auditiu extern i el timp.
13. Fes una relaci de les
Fer-se fer revisions mdiques peridiques de la vista i de loda. precaucions ms importants
Raspallar-se les dents i la llengua desprs de cada pat. La mala higiene que hem de tenir per protegir
oral fa que sacumulin substncies damunt les papilles i que en limitin la vista i loda.
la sensibilitat.

101
833943 _ 0094-0113.qxd 9/3/07 13:21 Pgina 102

Vista frontal Vista lateral esquerra Vista frontal Vista dorsal

Cap

Musculatura frontal externa

Musculatura dorsal externa

Musculatura frontal interna

Musculatura dorsal interna

Tronc

Extremitats

Sistema esqueltic Sistema muscular

6 Laparell locomotor
Laparell locomotor s lencarregat dexecutar les respostes
motores, elaborades pel sistema nervis. Serveix de suport intern
a lorganisme i facilita els seus moviments i desplaaments.

En les persones, laparell locomotor est constitut per dos sistemes: el

sistema esqueltic i el sistema muscular.
El sistema esqueltic. Constitueix la part passiva de laparell locomo-
tor. Est format per lesquelet, que s una mena de carcassa interna m-
bil integrada pels ossos i per estructures complementries, com sn les
articulacions i els lligaments, que permeten la uni dels ossos. Entre
les funcions que duu a terme destaquen les segents: interv en el mo-
viment del cos, dna forma i suporta el pes del cos, protegeix dels cops
els rgans interns, permet que shi encastin els msculs esqueltics, em-
magatzema calci i fsfor, i produeix cllules sangunies a la medulla
ssia.
El conjunt dossos del cos sanomena esquelet i es divideix en tres zo-
nes: el cap, el tronc i les extremitats.
ACTIVITATS El sistema muscular. Constitueix la part activa de laparell locomotor.
Est format pels msculs i els tendons. Entre les funcions que duu a
14. Com suneixen els msculs
a lesquelet? Com es connecten
terme destaquen les segents: produeix els moviments necessaris per
amb els centres nerviosos? fer les funcions vitals, mant la posici i permet la mmica, que s el
conjunt de gestos corporals que serveixen per expressar els sentiments.
15. Per qu es diu que els msculs
Els msculs es relacionen amb el sistema nervis a travs dels nervis, i
sn la part activa de laparell
locomotor i que lesquelet
estan units al sistema esqueltic per mitj dels tendons.
ns la part passiva? Laparell locomotor actua com un sistema de palanques, en el qual la part
activa exerceix forces sobre la passiva i genera el moviment del cos.

102
833943 _ 0094-0113.qxd 9/3/07 13:21 Pgina 103

7 Els ossos
Els ossos sn rgans vius que es nodreixen i creixen.
Estan compostos, principalment, de calci, fsfor, una substncia
fibrosa anomenada collagen i unes cllules, els ostecits.

La part externa dels ossos est formada per teixit ossi compacte, mentre
que la part interna s teixit ossi esponjs.
Segons la forma que tenen, es distingeixen tres tipus dossos: els curts, els
plans i els llargs. Teixit ossi esponjs de lepfisi dun os llarg.

Ossos curts Ossos plans Ossos llargs

Tenen forma cbica o arrodonida,
com per exemple les vrtebres.
Estan formats per teixit ossi
esponjs, limitat per una escora
prima de teixit ossi compacte.
Tenen forma de plaques, corbes
o planes. Solen tenir una funci
protectora, com ara lomplat
i els ossos del crani.
Estan formats per dues capes de
teixit ossi compacte, una dinterna
i una dexterna, i entre totes dues
hi ha una capa prima de teixit ossi
esponjs.
Tenen forma allargada
i cilndrica. Fan les
funcions de sostenir
i de moure el cos.
El fmur i lhmer
sn ossos llargs.
Difisi. s la part central.
A linterior hi ha la medulla
groga dels ossos.

Tbia

Epfisi. Correspon
Escpula als extrems. A linterior
Vrtebra
o omplat hi ha teixit ossi esponjs,
que cont la medulla roja dels
ossos, que s on es produeixen
les cllules sangunies.

Tots els ossos estan envoltats exteriorment duna membrana fina de teixit
conjuntiu, anomenada periosti, responsable del creixement en gruix dels
ossos i on sinsereixen els tendons i els lligaments.
A la superfcie dalguns ossos sobserven prominncies o sortints, on sin- ACTIVITATS
sereixen els msculs, i depressions, algunes de les quals tenen una fun-
16. Consulta latles del final del llibre
ci articular. i indica a quina forma pertanyen
els ossos segents: frontal,
El creixement dels ossos falange, hmer, vrtebres,
Abans de nixer, lesquelet dels ossos est format per teixit cartilagins. Es escpula i fmur.
tracta dun teixit fort i flexible, per no s prou dur per poder suportar el 17. Qu s el periosti? Quina funci
pes duna persona. t?
A mesura que les persones anem creixent, el cartlag de lesquelet es co- 18. Busca en els conceptes clau
mena a reforar amb sals minerals i es converteix en os. Aquest procs rep el significat dels termes difisi
el nom dossificaci, i es completa al voltant dels 16 anys en les dones i i epfisi.
cap als 18 en els homes.

103
833943 _ 0094-0113.qxd 9/3/07 13:21
F
Les unions entre els ossos del crani
sn immbils i sanomenen sutures.
ACTIVITATS
19. Explica qu sn una articulaci
immbil, una de semimbil
i una de mbil, i posan
un exemple de cadascuna.
20. Qu sn els discos
intervertebrals?
On estan situats?
21. Consulta latles del final
del llibre i digues quins elements
formen larticulaci de lespatlla
i la del meluc.
104
Pgina 104
8 Les articulacions
Les articulacions sn estructures que uneixen els ossos contigus
entre si, de manera que impedeixen que se separin.
Hi ha tres tipus diferents darticulacions:
Articulacions immbils. No permeten el moviment dels ossos entre
si. Per exemple, les articulacions que uneixen els ossos del crani. En
aquest tipus darticulacions, els ossos estan a tocar lun de laltre, com
les peces dun trencaclosques, fet que permet una uni molt slida.
Tamb sanomenen sutures.
Articulacions semimbils. Uneixen fortament els ossos per perme-
ten que puguin fer un petit moviment. Entre els ossos que suneixen hi
ha cartlags i lligaments que enforteixen larticulaci. Les articulacions
de les vrtebres sn daquest tipus. Entre vrtebra i vrtebra hi ha els
discos intervertebrals, que sn cartlags que permeten una petita in-
clinaci de les vrtebres.
Articulacions mbils. Permeten fer una gran varietat de moviments
entre els ossos que les formen. Els ossos no estan en contacte directe, ja
que tenen els extrems recoberts per una cpsula articular de cartlag.
Daquestes cpsules surten els lligaments que uneixen els ossos entre si
i impedeixen que se separin.
A ms, entre els ossos hi ha una bossa dun lquid incolor i viscs, el
lquid sinovial, que actua com a lubrificant i com a amortidor per dis-
minuir el fregament entre els ossos. El colze, lesquena i el genoll, per
exemple, sn articulacions mbils.
Columna vertebral Genoll
(articulacions semimbils) (articulaci mbil)
Qudriceps
femoral
Lquid
sinovial
Fmur
Rtula
Lligament
Meniscs
(cartlags)
Tbia
Cpsula
articular
Peron
Disc
intervertebral
(cartlag) Vrtebra
833943 _ 0094-0113.qxd 9/3/07 13:21 Pgina 105

9 Els msculs
Estructura del mscul estriat
Els msculs estan formats per cllules allargades, anomenades
fibres musculars. Aquests rgans es poden contreure i relaxar,
i aix fa que canvin de longitud i permetin el moviment.

Hi ha tres tipus diferents de msculs: Epimisi

Msculs llisos. Tenen una contracci lenta i involuntria. Estan for-

mats per fibres musculars llises. Sn els msculs que recobreixen les
parets de diversos rgans del cos, com ara el tub digestiu o els vasos
sanguinis, de manera que permeten el funcionament daquests rgans.
Msculs cardacs. Tenen una contracci rpida i involuntria. Estan
formats per fibres musculars estriades. Formen la capa muscular del Mscul
cor (miocardi).
Perimisi
Msculs esqueltics. Fan moviments rpids i voluntaris. Sn, junta-
ment amb el sistema esqueltic, els que formen laparell locomotor, ja Feix muscular

que sencarreguen del moviment de lesquelet. Endomisi

Els msculs esqueltics estan formats per fibres musculars estriades.

Cada fibra est envoltada duna capa fina de teixit conjuntiu, anomena-
da endomisi. Les fibres sagrupen i formen feixos musculars, que sen-
volten duna membrana de teixit conjuntiu anomenada perimisi. Alguns
daquests feixos musculars formen el mscul, que, al seu torn, est en-
voltat duna altra capa de teixit conjuntiu que rep el nom depimisi. Fibra
muscular
A lextrem dels msculs, les unions de tots els embolcalls de teixit con-
juntiu formen els tendons, que uneixen el mscul a los.

Classificaci dels msculs esqueltics

Els msculs esqueltics es classifiquen segons la forma i la funci que te-
nen de la manera segent: ACTIVITATS

Per la forma poden ser: anulars, com per exemple lesfnter anal; plans, 22. Quines diferncies hi ha entre
els msculs llisos i els msculs
en forma de lmina; orbiculars, amb forma semicircular, o fusiformes, en
esqueltics?
forma de fus.
Per la funci poden ser: flexors i extensors, que apropen o separen 23. Qu sn els tendons?
dues parts dun membre; abductors i adductors, que allunyen o apro-
pen una extremitat a leix del cos; pronadors o supinadors, que giren
una extremitat; elevadors i depressors, que aixequen o abaixen una
part del cos, o esfnters i dilatadors, que tanquen o obren un forat
corporal.
Tipus de msculs segons la forma

Anular Pla Orbicular Fusiforme

105
833943 _ 0094-0113.qxd 9/3/07 13:21
Acci antagnica del bceps
i el trceps
Trceps Trceps
contret relaxat
Bceps
contret
Bceps
relaxat
ACTIVITATS
24. Qu sn els msculs
antagnics? Posan dos
exemples.
25. Indica a quin tipus de palanca
corresponen les articulacions
segents: mandbula, maluc
i genoll.
Palanca de primer gnere
R P
A
R P
A A
El punt de suport (A) es troba entre
la potncia (P) i la resistncia (R). Permet
al cos efectes de posici i dequilibri.
Ns un exemple la que forma el cap amb
la columna vertebral i el mscul espleni.
La resistncia s el pes del cap, la potncia
lexerceix lespleni i el punt de suport
s la columna vertebral.
106
Pgina 106
Lacci dels msculs
10 sobre lesquelet
Els diferents moviments i les posicions del nostre cos sn el resultat de lac-
ci combinada dels msculs esqueltics i els ossos.
Quan un mscul es contreu, sescura la distncia entre els tendons dels
dos extrems i el mscul augmenta de gruix sense variar de volum. Quan
sescura, estira los on est inserit i el mou.
Quan un mscul es relaxa, sallarga. Quan sallarga, deixa destirar los i per-
met que aquest torni a la posici inicial que tenia.
Un gran nombre de msculs esqueltics treballen per parelles fent una
acci antagnica, s a dir, que si un dels dos msculs es contreu, laltre
es relaxa, i viceversa. Per exemple, quan el bceps es contreu, el seu ms-
cul antagnic, el trceps, situat a la part posterior del bra, es relaxa, i aix
fa que el bra es flexioni.
Els msculs, per si sols, no sn capaos de fer cap tipus de moviment. Per
poder produir el moviment els calen els ossos i les articulacions. Tot el con-
junt funciona com una palanca.
En una palanca es distingeixen tres elements bsics:
El punt de suport (A). s on se sost la palanca i sobre el qual actuen
dues forces oposades.
El punt de potncia (P). s on saplica la fora que provoca el des-
plaament.
El punt de resistncia (R). s on saplica la fora que soposa al movi-
ment.
Segons la posici relativa daquests tres elements, es consideren tres tipus
de palanques que es poden reconixer en el nostre cos.
Palanca de segon gnere Palanca de tercer gnere
R
P R
A A P
R R
P P
A
La resistncia (R) es troba entre la potncia (P) La potncia (P) se situa entre el punt de suport (A)
i el punt de suport (A). Aquest tipus de palanca i la resistncia (R). Juntament amb les palanques
permet que caminem. Ns un exemple la que de segon gnere, tenen un paper fonamental
forma larticulaci dels ossos de la cama amb en la locomoci i en el moviment.
el peu i els msculs bessons. Quan caminem, Ns un exemple la flexi de lavantbra
recolzem la part del davant del peu, aixequem amb el bra. La resistncia s el pes de la m;
el tal i daquesta manera saixeca el cos, que el punt de suport s el colze, i la potncia,
descansa sobre els ossos de la cama. la contracci del bceps.
833943 _ 0094-0113.qxd 9/3/07 13:21 Pgina 107

Les lesions ms habituals

11 de laparell locomotor
Les lesions dels ossos, dels msculs i de les articulacions sn molt freqents,
per no solen ser greus i es curen gaireb completament, tot i que en gene-
ral solen ser doloroses. Algunes de les ms habituals sn les segents:
Les fractures. Es produeixen quan un os es trenca o sestella. El tracta-
ment ms habitual consisteix a immobilitzar los collocant una capa de
guix o una frula (estructura rgida, generalment metllica) que mant
los en la posici correcta fins que es repara. Si la fractura s complica-
da, es poden haver de posar claus o plaques metlliques. El dolor s,
generalment, el smptoma ms obvi, tot i que tamb poden causar in-
flor i hematomes.
Les distensions i els esquinos. Les dues sn lesions de ruptura total
o parcial produdes per un estirament o esfor excessiu. Les distensions Quan sha produt la fractura dun os,
afecten els msculs i els tendons, mentre que els esquinos afecten els les cllules ssies omplen els buits
lligaments. Les causes ms freqents sn les torades als turmells, als que shan format fins que la fractura
genolls, als polzes, etc. En els dos casos cal fer-sho mirar per un metge, es torna a tancar. Per aix, los ha destar
s recomanable fer reps i/o immobilitzar la zona afectada i aplicar gel immobilitzat, motiu pel qual senguixa
la zona afectada.
per reduir la inflamaci associada a aquestes lesions.
Les luxacions. Es produeixen quan un os es desplaa de la seva posici
normal en una articulaci. El primer smptoma s un dolor intens, que
augmenta quan es mou la part afectada; el segon smptoma s la defor-
mitat, ja que hi ha un os desplaat del seu lloc.
Les contractures musculars. Consisteixen en la contracci involunt-
ria i mantinguda dun mscul. Es produeixen quan sexigeix al mscul
un treball superior al que pot fer, com ara un esfor excessiu o el man-
teniment prolongat duna posici inadequada. Si es mant o es repeteix
amb freqncia, el mscul es contractura cada cop ms fcilment. En
aquest cas, fer un exercici fsic idoni s bsic per variar-ne la tendncia.
Sn freqents les contractures musculars a les zones cervical, dorsal i lum-
bar de la columna degudes a hbits posturals incorrectes. Aix produeix
dolors freqents, i per aquesta ra s important cuidar les postures evi-
tant les que tendeixen a corbar lesquena, enfonsar-la o torar-la, i tam-
b evitar els hbits que, amb el temps, poden perjudicar la columna.
ACTIVITATS
Deformacions de la columna vertebral
26. Un dels esquinos ms habituals
s el del turmell. A qu creus
que s degut, aquest fet?
27. Per qu les luxacions sempre
van acompanyades daltres
lesions, com ara distensions,
esquinos, etc.?
28. La luxaci congnita del maluc
s una malformaci
de larticulaci del maluc que
es produeix en bebs acabats
de nixer. En qu consisteix
aquesta lesi? Quins ossos
Escoliosi. Desviaci Lordosi. Curvatura Cifosi. Curvatura hi estan implicats?
en forma de S. lumbar augmentada. dorsal augmentada.

107
833943 _ 0094-0113.qxd 27/3/07 17:06 Pgina 108

La prevenci de lesions
12 i els hbits saludables
Per mantenir en bon estat els ossos, els msculs i les articulacions, cal te-
nir en compte hbits com ara els segents:
Fer exercici fsic regularment. Lexercici fsic estimula els msculs i
les articulacions, i refora i dna elasticitat als lligaments. De tota ma-
nera, quan lesport es practica de manera incorrecta, pot provocar le-
Posici correcta
per seure. sions greus, com ara distensions i fractures. s important comenar
lexercici amb un escalfament gradual i seguir un procs de preparaci.
Tenir una dieta equilibrada. Laportaci de calci, fsfor i vitamina D
Posici correcta ajuda a mantenir sans els ossos. Lalimentaci s important durant tota
per agafar un objecte
de terra.
la vida, per especialment durant la infantesa i ladolescncia, que sn
les etapes en qu els ossos creixen.
Daltra banda, lobesitat fa que lesquelet estigui sotms a una crrega
Posicions
excessiva que pot tenir repercussions en el seu bon funcionament.
correctes Portar calat adequat. El peu s com una mena de volta que permet
per dormir.
repartir el pes del cos entre el tal i la punta. Quan es porta una sabata
Adoptar posicions adequades evita
massa alta o massa estreta, es poden provocar danys als msculs i als
sobrecarregar determinades parts ossos de tot el cos, especialment a la columna vertebral, els genolls i els
del cos i prevenir deformacions turmells.
i lesions. Adoptar posicions correctes. La manera dagafar un objecte de terra,
de seure, de dormir, de caminar o destar dret pot afectar de maneres
diverses la columna vertebral i provocar-hi deformacions i alteracions
greus.
No carregar pesos excessius a lesquena. Ls continuat de motxilles
ACTIVITATS excessivament carregades fa que lesquena adopti una curvatura que s
incorrecta i, amb el temps, pot provocar dolor i danys irreversibles. Sha
29. Abans de fer qualsevol exercici
devitar portar pesos innecessaris; s convenient dur les motxilles pen-
fsic ens recomanen que fem
un escalfament. Per qu creus
jades al centre de lesquena o portar bosses amb rodes. Les carteres i les
que s aconsellable fer-lo? bosses no sn recomanables.

30. Descriu quina s la manera

correcta daixecar de terra
una caixa o altres objectes
pesants.
A FONS
La vigorxia
La vigorxia s un trastorn mental que es caracteritza per una forta obsessi
daconseguir un cos musculs. Tot i que comparteix algunes caracterstiques
amb malalties alimentries com ara lanorxia, no es tracta estrictament dun
trastorn alimentari, i la comunitat mdica internacional no la considera una
malaltia.
Les persones que pateixen de vigorxia, a ms de tenir una prctica
esportiva excessiva, tamb tenen una dieta desequilibrada, amb una
manca completa de greixos i un excs de glcids i de protenes. A ms,
sol anar acompanyada dun consum incontrolat danabolitzants, uns
derivats sinttics dhormones masculines que fan que augmenti la
massa muscular a costa de greus efectes secundaris: augment del
desenvolupament mamari, caiguda del cabell, acne, depressi, afec-
cions cardaques i heptiques, impotncia en els homes, etc.
Si fer una activitat esportiva s bo per a la salut, aleshores per qu la
vigorxia s un trastorn?

108
833943 _ 0094-0113.qxd 9/3/07 13:21 Pgina 109

Cincia a labast
Control de variables en un experiment. La calcificaci dels ossos
El teixit ossi t prou rigidesa per formar la carcassa in-
terna del cos i permetre la inserci dels msculs i els mo-
viments de laparell locomotor. Aquesta rigidesa s de-
guda a les sals de calci que hi ha al teixit.
A continuaci comprovarem si hi ha una relaci directa
entre la quantitat de sals de calci i la rigidesa dels ossos.
Per fer-ho, utilitzarem tres ossos de pollastre, que han de
ser crus i iguals, i dissoldrem les sals de calci que con-
tenen en diferents concentracions dcid clorhdric (HCl).
Lcid clorhdric es ven a les drogueries amb el nom de
salfumant.
Els ossos de diferents animals, i fins i tot els diferents
ossos dun mateix esquelet, presenten graus de rigide-
sa diferents. Com que farem servir tres ossos iguals, as-
sumim que totes les variables (tipus dos, animal al qual
pertany, calcificaci, rigidesa, mida del recipient, tem-
peratura de lcid etc.) sn iguals i, per tant, conside-
rem que sn variables controlades.

1 . Preparem lexperiment. En tres vasos de precipi-

tats iguals, numerats de l1 al 3, hi posem les quanti-
tats dcid i daigua que figuren en la taula segent.
Daquesta manera, en els tres vasos hi haur 300 cm3
de dissoluci.
Vas HCl (cm3) Aigua (cm3) Concentraci
1 3 297 1%
2 15 285
3 36 264

Numerem cada os amb una etiqueta i lintrodum en el

vas corresponent.

2 . Observem com es desenvolupa lexperiment. Es-

perem uns vint minuts i anotem si ha variat la rigidesa
dels ossos i com ho ha fet.
Concentraci
Prdua de rigidesa
3. Relacionem la variable independent i la variable Vas (variable
independent)
(variable dependent)
dependent. La concentraci de la dissoluci s la va-
riable independent. La prdua de rigidesa de los 1 1% No shi aprecia prdua de rigidesa
depn de la concentraci de la dissoluci, i per aix 2 Lleugera prdua de rigidesa
rep el nom de variable dependent. Totes les altres va-
riables sn iguals per als tres vasos, i per aix diem Prdua de rigidesa clarament
3
apreciable
que sn variables controlades.

ACTIVITATS
31. Calcula quines sn les concentracions de les dissolucions dels vasos 2 i 3. Per fer-ho, divideix el volum dcid
entre el volum total de la dissoluci, i multiplica el resultat per 100.
32. Has observat alguna evidncia que sestava produint una reacci qumica durant el desenvolupament de lexperiment?
Descriu-la i indica si sha desenvolupat de la mateixa manera en els tres vasos.
33. Si escalfessis la dissoluci del vas 2, sacceleraria el procs de dissoluci de les sals de calci i podries obtenir
un resultat semblant al del vas 3? Quina de les variables controlades hauries modificat?

109
833943 _ 0094-0113.qxd 9/3/07 13:21 Pgina 110

Activitats
34. Si una ploma docell cau damunt el teu palmell 41. Qu sn els tendons? De qu estan constituts?
de la m, quins receptors capten aquesta informaci? On est situat el tend dAquilles? Quina funci fa?
I si thi caigus una pedra?
42. Observa els principals msculs del cos hum
35. Durant els viatges amb avi, tant quan lavi a latles del final del llibre. Desprs, copia la taula
senlaira com quan aterra, s normal sentir molsties segent i completa-la indicant a quina part del cos
diverses a les orelles, que van des de la sensaci estan localitzats.
de taponament fins a un dolor lleu. Per evitar aix
Mscul Part del cos
ens recomanen que empassem saliva, que badallem
o que masteguem un xiclet, i en el cas dels nadons, Masseter
que succionin un biber o el xumet. Frontal
Pots explicar per qu es produeixen aquestes molsties Esternoclidomastodal
i per qu es poden alleujar amb les mesures indicades? Trapezi
Pectoral
36. Algunes espcies danimals tenen determinats Dorsal ample
sentits ms desenvolupats que les persones. Deltoide
Per exemple, els gats tenen una visi nocturna molt ms Sartori
efica que la nostra; de tota manera, no sn capaos Bess
de detectar colors amb la mateixa precisi que nosaltres.
Quina creus que s la ra anatmica fonamental
43. Posa un exemple de msculs antagnics
daquesta circumstncia?
de lavantbra i un altre de la cuixa.
37. Com seria la visi dun animal que no tingus cons
44. Relaciona els ossos de la columna de lesquerra
per s bastons?
amb la regi del cos on estan situats.
38. Els ratpenats sn els nics mamfers autnticament 1. Fmur a) Turmell
voladors. Aquest grup danimals tenen molt redut 2. Hmer b) Bra
el sentit de la vista. 3. Escpula c) Espatlla
A qu penses que s degut aquest fet? Quin altre sentit 4. Parietal d) Cuixa
creus que tenen desenvolupat? 5. Occipital e) Empenya del peu
6. Tars f) Clatell
39. Indica a quines estructures fan referncia cadascuna
7. Cbit g) Palmell de la m
daquestes definicions.
8. Metatarsians h) Crani
a) Capa del globus ocular on estan localitzats 9. Metacarpians i) Avantbra
els fotoreceptors.
b) Estructura transparent que funciona com 45. En els nounats els ossos del crani no estan
una lent per enfocar la llum cap a la retina. articulats. Entre els ossos hi ha espais membranosos
c) Membrana fina elstica de lorella mitjana no ossificats. Dels sis espais que hi ha, els ms evidents
que vibra amb les ones sonores. sn els dos superiors: un t forma de rombe
d) rgan responsable del sentit de lolfacte i es localitza a la part ms alta del cap; laltre t forma
situat a la part superior de les fosses nasals. triangular i se situa per sobre del clatell.
A mesura que el nad creix, els ossos del crani
e) Conducte que comunica la faringe amb lorella
tamb creixen i aquests espais es fan cada vegada
mitjana i que permet que la pressi sigui la mateixa
ms petits. Cap als divuit mesos ja shan tancat
als dos costats del timp.
del tot.
B
40. Aquest esquema C D a) Quin nom reben aquests
representa el globus A espais?
ocular hum. Copia b) Quina funci creus que
el dibuix i posa-hi E tenen?
el nom de totes F c) Com sanomena el procs
les estructures que per mitj del qual aquests
hi ha indicades. I
G espais es van reduint
H
fins que es tanquen?

110
833943 _ 0094-0113.qxd 9/3/07 13:21 Pgina 111

46. Generalment, fins als trenta anys els ossos

A
del cos augmenten de densitat. A partir daquesta A
edat, el desenvolupament dels ossos satura, i al voltant B
B H
dels quaranta anys la massa ssia comena a decrixer.
Sha demostrat que una ingesti correcta daliments I C I
C
rics en calci afavoreix lincrement daquest mineral D J
als ossos. De tota manera, unes aportacions adequades D
de calci serveixen de ben poca cosa si no van J E K
combinades amb una ingesta adequada de fsfor E K
i de vitamina D. L
F
Quines conseqncies t per a la constituci dels ossos M
G F
la manca daquesta vitamina? On la podem trobar?
H N G
47. Escriu el nom dels ossos i dels msculs que hem
indicat en els dos esquemes de la dreta. Consulta latles O
del final del llibre.
P

UNA ANLISI CIENTFICA

Larticulaci del bra

Amb lobjectiu destudiar els moviments de flexi 51. Quina opci descriu millor la situaci de cada
i de relaxaci del bra, al laboratori dun centre escolar maqueta?
sha construt una maqueta.
a) En la maqueta del bra flexionat, el bceps
Els dibuixos segents mostren la maqueta en dues est contret, i el trceps, relaxat. En la maqueta
posicions: la primera, amb el bra flexionat, i la segona, del bra estirat, el bceps est relaxat, i el trceps,
amb el bra estirat. contret.
Bra flexionat Bra estirat b) En la maqueta del bra flexionat, el bceps
i el trceps estan relaxats, mentre que
en la maqueta del bra estirat el bceps
i el trceps estan contrets.
G
A G
c) En la maqueta del bra flexionat, el trceps
E est contret i el bceps relaxat, mentre que
E
C en la maqueta del bra estirat el bceps est
A contret i el trceps relaxat.
D B
C d) En la maqueta del bra flexionat, el bceps
F
H i el trceps estan contrets, mentre que
B
en la maqueta del bra estirat el bceps
F H
i el trceps estan relaxats.
D
52. En el cos hum, quin rgan sencarrega
de coordinar lacci dels msculs del bra?

48. Qu representen les estructures E i F? 53. Associa cada descripci amb lrgan
a) Msculs. c) Articulacions. o lestructura corresponent.
b) Ossos. d) Lligaments. a) Permeten que els msculs estirin els ossos.
b) Sn estructures que uneixen els diferents ossos.
49. I les estructures G i H?
c) Recobreixen els ossos i shi uneixen per mitj
50. A quins rgans corresponen els elements de tendons.
representats amb les lletres A, B, C, D, E i F? d) Sn fibres molt fortes que uneixen els ossos.

111
833943 _ 0094-0113.qxd 9/3/07 13:21 Pgina 112

Resum
Els ulls sn els rgans sensorials de la vista.
Lull est format pel globus ocular i els rgans annexos.
La vista Els receptors visuals (fotoreceptors) es troben a la retina.
Nhi ha de dos tipus: els cons (responsables de la visi en color)
i els bastonets (permeten apreciar intensitats lluminoses febles).

A lorella estan localitzats els rgans sensorials de laudici

i els relacionats amb el manteniment de lequilibri.
ELS RGANS DELS SENTITS

Als canals semicirculars hi ha els receptors del sentit de lequilibri,

Loda
i a la cclea o caragol, els del sentit de laudici.
Els receptors auditius (mecanoreceptors) sn els encarregats
de rebre les vibracions sonores.

Est localitzat a la pell.

Els receptors del tacte poden ser terminacions nervioses lliures
El tacte o encapsulades formant els corpuscles tctils. Detecten estmuls
de pressi (mecanoreceptors), canvis de temperatura
(termoreceptors) i dolor (nociceptors).

Est localitzat a la mucosa de les fosses nasals, anomenada pitutria.

Lolfacte Els receptors de lolfacte (quimioreceptors) detecten les substncies
oloroses que cont laire.

Est localitzat a la llengua. Els receptors del gust (quimioreceptors)

El gust es troben en corpuscles gustatius situats a les papilles de la llengua.
Detecten substncies qumiques dissoltes.

Constitueix la part passiva de laparell locomotor. Est constitut

pels ossos, les articulacions i els lligaments. Dna forma al cos,
protegeix nombrosos rgans i serveix dinserci als msculs.
LAPARELL LOCOMOTOR

El sistema Les articulacions sn estructures que uneixen els ossos de lesquelet.

esqueltic Nhi ha de tres tipus:
Immbils: no permeten els moviments dels ossos que uneixen.
Semimbils: nicament permeten fer petits moviments.
Mbils: permeten fer una gran varietat de moviments.

Constitueix la part activa de laparell locomotor. Est format

pels msculs i els tendons.
El sistema Els msculs sn rgans que tenen la capacitat de contreures
muscular i de relaxar-se, caracterstica que permet que produeixin
els diferents moviments del cos.
La funci dels msculs sempre est controlada pel sistema nervis.

ACTIVITATS
54. Indica quin tipus de receptors t cadascun dels rgans dels sentits, i tamb a quins tipus destmuls respon
cadascun.
55. Completa lesquema afegint-hi un exemple de cada tipus darticulaci.

112
833943 _ 0094-0113.qxd 9/3/07 13:21 Pgina 113

A la conquesta de lAnnapurna
Que b!

EL RAC DE LA LECTURA
Intentar arribar a lAnnapurna, una de Estic esgotadssima,
nims, noms cal un esfor ms!
les muntanyes ms altes de la serrala- Estem a punt darribar-hi! gaireb ja no tinc forces
da de lHimlaia, en ple segle XXII era per continuar.
per a molts una autntica insensatesa.
Sobretot, quan els aventurers estaven
disposats a escalar a lestil del segle
XX: sense cpsules doxigen, ni msculs
binics, ni articulacions servoassisti-
des, ni tan sols amb lajut dimplants
nanomdics.

Giovanni, Podrem avanar Que no es mogui ning!

quin temps a bon ritme per Vaja! Planteu els grampons Karl, Karl,
far dem? la calor fondr Una bona notcia Ostres! Una a terra i tireu ests b? Martin,
la neu i una altra de esquerda! el cos cap enrere. pots veure on s?
Sol durant tot
dolenta
el dia i augment S que el veig,
de la temperatura. al fons de tot.
Karl, em sents?
Haurem
de vigilar on S. No em puc moure,
trepitgem. em sembla que mhe
trencat les cames.

No et preocupis. Hi he afegit
Quina mala sort! Els robots
Martin, digues a en Karl Thas trencat la tbia i uns antiinflamatoris
Noms faltaven de la injecci
que no es mogui. el peron de la cama dreta, i un relaxant perqu
poques hores per localitzaran
Lheu de pujar. i el calcani de lesquerra, puguis dormir b.
arribar al cim! les fractures on
Vaig al campament per sn fractures netes. Dem ens espera
han de dipositar
a preparar les unitats Dem podrs un dia ben llarg.
el calci.
nanomdiques i el radigraf caminar. Aquest cctel
per fer-li una diagnosi. de nanorobots,
hormones i calci
et deixar nou
en dotze hores.

NO THO PERDIS COMPRENC EL QUE LLEGEIXO

Anatoma para el movimiento 56. Per qu s perills caminar damunt la neu
BLANDINE CALAIS-GERMAIN. Ed. Los Libros de la Liebre els dies de molta calor?
de Marzo.
Un extens panorama dossos, articulacions i msculs. 57. Per qu en Karl considera que no es pot moure?
www.puc.cl/sw_educ/anatnorm/alocomot/htm/8.htm 58. Com solucionen el problema den Karl perqu
Sobre laparell locomotor. pugui pujar a lAnnapurna?
recursos.cnice.mec.es/biosfera/alumno/3ESO/-
locomotor/index.htm 59. Creus que s important conixer la previsi
Pgina amb informaci i activitats sobre laparell meteorolgica en aquest tipus dexpedicions?
locomotor. Per qu?

113
833943 _ 0114-0133.qxd 28/3/07 10:16 Pgina 114

7 REPRODUCCI HUMANA.
Els aparells
reproductors

Regnier de Graaf.

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat
Coneixers les caracterstiques generals de la reproducci
humana i les etapes del cicle reproductiu.
Comprendrs quins sn els carcters sexuals primaris
i els secundaris, i en quin moment es manifesten.
Estudiars lanatomia i el funcionament dels aparells
reproductors femen i mascul.
Entendrs els cicles hormonal, ovric i menstrual
de laparell reproductor femen.
Aprendrs com es produeix la fecundaci, i quines fases
comprn el desenvolupament i el naixement dun nou sser.
Coneixers les tcniques de reproducci assistida.
Aprendrs els principals mtodes anticonceptius
i alguns hbits saludables dhigiene sexual.
Comprendrs la diferncia que hi ha entre sexe, sexualitat
i reproducci.
Aprendrs a observar una ecografia.

Fetus hum de
set setmanes.
833943 _ 0114-0133.qxd 28/3/07 10:16 Pgina 115

vul

El 1672, el metge Regnier de Graaf, mentre observava amb

el microscopi ovaris de conills i de ratolins, hi va veure
com una mena de globus groguenc constitut per moltes
Follicle cllules unides. Una vegada format, el glbul es comena-
de Graaf
va a moure cap a la perifria de lovari i al cap de pocs dies
semblava que sortia de lovari.
Ovari De Graaf va deduir correctament que aquest glbul pro-
dua hormones, tot i que el va identificar errniament com
lvul que era fecundat: Les cllules suneixen i formen
un glbul o follicle que, recobert per una membrana, es
dirigeix, quasi en lnia recta, des del centre de lovari fins
a la seva perifria, don s expulsat i pot ser fecundat.
Aquestes petites estructures de tipus glandular que es for-
men peridicament dins dels ovaris reben el nom de folli-
cle de Graaf, en honor del seu descobridor.
Fins al final del segle XIX no es va descobrir que, en rea-
litat, el follicle es trencava i deixava escapar lvul del seu
interior.

RECORDA I RESPON

1. Qu sn les hormones? Quins efectes tenen

els estrgens i la testosterona?
2. El diafragma t una gran importncia durant
el part. Recordes quin paper t en laparell
respiratori?
3. Qu s la pubertat? A quina edat es produeix
i quins efectes t sobre el cos?
4. Defineix els termes segents: reproducci
sexual, vivpar, fecundaci interna i gmetes.

Busca la resposta
Qu s linfantament?
833943 _ 0114-0133.qxd 28/3/07 10:16 Pgina 116

Pubertat i
adolescncia
Edat
adulta
Nad

Fetus

Fecundaci Embri
Infncia Zigot

1 La reproducci de lsser hum

Nadons
ACTIVITATS
1. Explica qu significa que
lespcie humana s vivpara,
que t reproducci sexual i que
presenta fecundaci interna.
2. Quins processos comprn
la funci de reproducci?
Les persones ens reprodum sexualment; les dones produeixen gmetes
femenins anomenats vuls, i els homes, gmetes masculins anomenats
espermatozoides. Aquestes dues cllules reproductores suneixen per
formar un zigot.
La fecundaci s interna, s a dir, lvul i lespermatozoide suneixen
dins de laparell reproductor de la dona. El desenvolupament del nou s-
ser tamb t lloc a linterior de laparell reproductor femen, i el nad neix
viu i completament format, per aix diem que som vivpars.
La reproducci comprn els processos segents:
La producci de gmetes en rgans especialitzats de laparell repro-
ductor.
La fecundaci, que consisteix en la uni dels dos gmetes a linterior
de laparell reproductor femen per formar una cllula nica, el zigot.
El desenvolupament del zigot a linterior de laparell reproductor fe-
men. El zigot es transforma en un embri, i aquest en un fetus.
El part o naixement dun nad completament format.
El desenvolupament del nad: la maduraci dels rgans sexuals i la trans-
formaci del nad en un adult capa de produir gmetes i reproduir-se.

A FONS

El dimorfisme sexual
Els homes i les dones, a ms de tenir aparells reproductors diferents, tenim un dimor-
fisme sexual fora marcat.
Les dones tenen poc pl al cos, no solen presentar calvcie, tenen menys massa mus-
cular, els malucs amples, els pits desenvolupats amb glndules mamries, la veu agu-
da, etc. Els homes tenen ms pl al cos, molts presenten calvcie, tenen ms massa
muscular, les espatlles amples i els malucs estrets, la veu greu, etc.
Coneixes alguna altra espcie animal que tingui un dimorfisme sexual molt marcat?
I alguna en qu els mascles i les femelles tinguin un aspecte molt semblant?

116
833943 _ 0114-0133.qxd 28/3/07 10:16 Pgina 117

2 Els canvis cap a la maduresa sexual

La reproducci tan sols es pot dur a terme si els rgans sexuals estan com-
pletament desenvolupats. Des que naixem fins que som persones adultes
passem per diverses etapes.

La infncia: els carcters sexuals primaris

Quan neix un nad ja t format laparell reproductor, tant les parts inter-
nes com les externes: el penis i lescrot en els nens, i la vulva en les ne-
nes. La presncia daquests rgans reproductors correspon als carcters
sexuals primaris.
En la pubertat sexperimenten canvis
La infncia s una etapa que es prolonga des del naixement fins als deu que fan ms patents els trets que diferencien
anys, aproximadament. els nois i les noies.

La pubertat: els carcters sexuals secundaris

Entre els deu i els catorze anys es produeix la maduraci dels rgans se-
xuals. En les noies t lloc la primera menstruaci i en els nois comena
la producci despermatozoides. Aquesta etapa es coneix amb el nom de
pubertat.
Quan els rgans reproductors maduren, comencen a produir hormones,
que provoquen laparici dels carcters sexuals secundaris, fet que aug-
menta les diferncies fsiques entre les noies i els nois.
A les noies els creixen els pits, sels eixamplen els malucs i els surt pl al
pubis i a les aixelles.
Als nois els augmenta el gruix dels ossos i la massa muscular, la veu sels
fa ms greu i els surt la barba i el pl al pubis i a les aixelles.

Ladolescncia: la maduresa sexual

Mentre es desenvolupen els carcters sexuals secundaris, procs que dura
entre dos i cinc anys, les persones senten la necessitat dindependncia;
dexplorar els seus sentiments i el seu cos; apareix el desig sexual, es bus-
ca el suport emocional en un grup damics i amigues, i de vegades sesta-
bleix una relaci conflictiva amb les persones adultes, representades pels
pares i pel professorat.
Aquesta etapa es coneix amb el nom dadolescncia i quan lorganisme En les societats de pasos desenvolupats
lassoleix ja est preparat per a la reproducci. la reproducci es planteja en ledat adulta.

Ledat adulta: la fi del desenvolupament

Un cop passada ladolescncia, arriba ledat adulta, al voltant dels vint o
dels vint-i-cinc anys. ACTIVITATS
En les societats rurals dels pasos en vies de desenvolupament no s es- 3. Quins sn els carcters
trany que les dones tinguin fills abans darribar a ledat adulta, cap als sexuals primaris i quan
quinze o setze anys. es manifesten?
En la nostra societat, en canvi, aix no sol passar. Els adolescents no solen 4. Quins sn els carcters
tenir fills i dediquen uns quants anys ms a adquirir una educaci i una sexuals secundaris i quan
situaci que els permeti formar una famlia amb lestabilitat i la seguretat es manifesten?
que proporciona la maternitat i la paternitat adultes.

117
833943 _ 0114-0133.qxd 28/3/07 10:16 Pgina 118

Laparell reproductor
3 i els gmetes femenins
A linterior de laparell reproductor femen t lloc la fecundaci i es desen-
volupa lembri i el fetus fins que es produeix el part i neix el nad.

Ovaris. Tenen la forma
i la mida duna ametlla.
Estan units a lter per mitj
dun lligament. Als ovaris
maduren els vuls.
Trompes de Fallopi. Sn conductes
que comuniquen cada ovari amb
lter. Linterior de les trompes est
entapissat de cilis que empenyen
lvul.
Cltoris. s un petit rgan erctil amb moltes
terminacions nervioses, i per aix s molt sensible.
Es troba al punt duni dels llavis menors.
Trompa de Fallopi

Ovari

ter

Coll
de lter

Vagina

ter. s un rgan buit format

per una capa gruixuda de
teixit muscular, el miometri,
que per dins est recoberta
per un epiteli molt vascularitzat,
lendometri, on simplanta
lvul fecundat. T una part
ms estreta, el coll de lter,
que comunica amb la vagina.
Vagina. s un conducte de parets
musculoses que comunica lter
amb lexterior. Lextrem inferior
de la vagina sobre a lexterior
per lobertura vaginal.
Llavis majors. Sn plecs Llavis menors. Sn plecs
de pell, situats entre de pell fina i sensible que
les cuixes, que cobreixen queden coberts pels llavis
els altres genitals externs. majors.

Els gmetes femenins: els vuls

Quan neix una nena, als seus ovaris ja hi ha unes 400.000 cllules que,
quan sigui lhora, comenaran a madurar duna en una i es transformaran
en vuls, tot i que tan sols 450 maduraran durant la seva vida frtil.
Lvul s la cllula reproductora o gmeta femen. s una cllula molt
grossa, de gaireb 1 mm de dimetre, que madura dins de lovari en una
estructura anomenada follicle de Graaf.
El follicle sobre i aboca lvul a la trompa de Fallopi, envoltat duna capa
de cllules molt ms petites que ell, anomenada corona radiada, que t
una funci protectora. Des que lvul s expulsat, es mant frtil durant
unes 24 hores. Si en aquest temps no s fecundat, mor.

vul ACTIVITATS
5. Busca en els conceptes clau el terme vulva. Quins rgans agrupa?
Nucli
6. Com es desplaa lvul al llarg de la trompa de Fallopi si no t
Corona estructures per moures?
radiada

118
833943 _ 0114-0133.qxd 28/3/07 10:16 Pgina 119

Laparell reproductor
4 i els gmetes masculins
Laparell reproductor mascul est format per rgans que produeixen es-
permatozoides i els dipositen a laparell reproductor femen.
Testicles. Sn dues Prstata. s una glndula de la mida Conductes Vescules seminals. Sn
glndules situades duna nou que envolta la uretra. deferents. Sn glndules que produeixen
a lescrot. Als testicles Produeix el lquid prosttic, que la continuaci el lquid seminal, on neden
es produeixen protegeix els espermatozoides contra dels epiddims, els espermatozoides.
els espermatozoides. lacidesa de la uretra i de la vagina. que conflueixen Desemboquen als
a la uretra. conductes deferents.

Uretra. s un conducte Epiddim. s un tub Penis. s un rgan Escrot. s una bossa

que comunica amb lexterior. llarg, molt fi i enrotllat, cilndric, lextrem de pell prima i rugosa,
Les parets musculoses situat damunt de cada del qual, el gland, amb moltes glndules
de la uretra es contreuen testicle. A linterior seixampla i est cobert sebcies, que cobreix
rtmicament durant lejaculaci de lepiddim maduren pel prepuci, una pell que els testicles i els mant
i empenyen els espermatozoides. els espermatozoides. es pot retreure. a fora de labdomen.

Els gmetes masculins: els espermatozoides

Els espermatozoides es produeixen contnuament als tbuls seminfers,
des don es desplacen, al llarg de diversos dies, fins a arribar a lepiddim.
En aquest perode acaben de madurar i desenvolupen un llarg flagel o
cua, amb el qual neden molt de pressa.
Els espermatozoides sn molt ms petits i nombrosos que els vuls. Cada
dia maduren diversos centenars de milions despermatozoides als testi-
cles. La sortida a lexterior es produeix per mitj de lejaculaci, en la qual
sexpulsa el semen, un lquid format per espermatozoides i secrecions lu-
brificants, seminals i prosttiques.
Quan sn dipositats a linterior de la vagina, shi mantenen vius entre tres
i cinc dies, perode de temps en el qual es pot produir la fecundaci. Flagel

Cap
ACTIVITATS
7. On es formen els espermatozoides? En quina estructura sacaben
de desenvolupar? Nucli

119
833943 _ 0114-0133.qxd 28/3/07 10:16
ACTIVITATS
8. Quins efectes t sobre lendometri
la mxima concentraci
de progesterona a la sang
i la brusca baixada daquesta
hormona al final del cicle?
9. La menstruaci s simplement
una hemorrgia? Explica qu
sexpulsa a lexterior i quina
s la causa daquest
despreniment.
Concentraci a la sang
de les hormones sexuals
(estrgens i progesterona)
al llarg del cicle.
Progesterona
Variacions en el gruix
de lendometri degudes
a lacci de la progesterona.
120
Pgina 120
Els cicles de laparell reproductor
5 femen
Les hormones sexuals femenines sn els estrgens i la progesterona. Els
estrgens es produeixen a les cllules folliculars dels ovaris i sn els res-
ponsables del desenvolupament i el manteniment dels carcters sexuals
secundaris.
El nivell destrgens segueix un procs cclic. Quan el nivell s mnim,
sactiva lalliberament dhormones hipofisiries, que indueixen la formaci
dun follicle de Graaf a lovari. Al seu torn, dins el follicle es produeix la
maduraci dun vul. Quan el nivell destrgens s mxim, es produeix
lovulaci, s a dir, el follicle es trenca i lvul surt de lovari i s recollit
per la trompa de Fallopi.
Desprs dalliberar lvul, el follicle de Graaf es transforma en el cos luti,
que produeix la progesterona que indueix el creixement i la maduraci de
lendometri, el teixit que recobreix lter i on sha dimplantar lvul fe-
cundat. Si hi ha fecundaci, el cos luti es mant actiu grcies a una hor-
mona que s alliberada per lembri.
Si no hi ha fecundaci, lvul mor; el cos luti degenera, deixa de produir
estrgens i progesterona i lendometri es trenca i es desprn, procs que
provoca la regla o menstruaci.
El conjunt desdeveniments que tenen lloc entre dues menstruacions suc-
cessives sanomena cicle menstrual, i t una durada aproximada de 28 dies.
Estrgens
vul
Les hormones hipofisiries
produeixen la maduraci de lvul.
El nivell mxim destrgens
determina lovulaci.
Menstruaci
833943 _ 0114-0133.qxd 28/3/07 10:16 Pgina 121

Corona radiada
(embolcall
protector)

6 La fecundaci i linici de lembars Cap de

lespermatozoide

Lovulaci t lloc catorze dies abans de larribada de la regla. Lvul allibe-

rat des del follicle de Graaf s impulsat, al llarg de la trompa de Fallopi,
fins a lter. Lvul tarda entre cinc i sis dies a fer aquest recorregut.
Lvul tan sols pot ser fecundat durant 24 hores des de lovulaci, mentre
est fent el recorregut al llarg de la trompa de Fallopi.
El coit o acte sexual consisteix en la introducci del penis a la vagina. En
lejaculaci, els espermatozoides salliberen a linterior de la vagina.
vul
Al contrari que lvul, els espermatozoides sn molt rpids, pugen per la
vagina, travessen el coll de lter, recorren linterior de lter i arriben a les
dues trompes de Fallopi en unes poques hores. A ms, es poden mante-
nir vius a linterior de laparell reproductor femen entre tres i cinc dies.
Aix vol dir que, si es fa lacte sexual en els dies previs a lovulaci, la pro-
babilitat que es produeixi un embars s molt alta. Corona
Espermatozoides radiada
Si lvul i els espermatozoides es troben, els espermatozoides envolten
lvul i intenten penetrar-hi. Generalment, per, noms un aconsegueix
travessar totalment lembolcall protector de lvul i introduir el cap a lin-
terior, procs en el qual es desprn de la cua.
El material gentic de lespermatozoide i el de lvul es fusionen i es com-
pleta el procs de la fecundaci. La cllula que en resulta rep el nom de
zigot o cllula ou.

Linici de lembars
El zigot es comena a dividir molt aviat formant dues cllules idntiques,
que es continuen duplicant cada poques hores. Durant els dies que dura
el recorregut fins a lter, arriben a ser uns centenars de cllules que for-
men una esfera buida de poc ms de mig millmetre de dimetre.
Aquesta massa de cllules produeix una hormona que impedeix que el
cos luti degeneri, i per aix continua produint progesterona, fet que, alho-
ra, mant lendometri viu i funcional.
En no degradar-se lendometri, no es produeix la menstruaci, i aix sol Procs de divisi del zigot.
ser el primer smptoma de lembars.
Quan la massa esfrica de cllules arriba a lter es pro-
Lquid amnitic
dueix la implantaci o nidaci, s a dir, sadhereix
a lendometri. A partir daquest moment rep el nom Placenta
dembri, i es desenvolupen tres estructures importants: Bossa
amnitica
La placenta. s un rgan que es desenvolupa a len-
dometri i que serveix de connexi entre la mare i
lembri.
El cord umbilical. Connecta lembri amb la pla-
centa i est format per un tub per on passen tres vasos
sanguinis: dues artries que porten nutrients de la
mare a lembri i una vena que porta les substncies
de rebuig de lembri a la mare.
La bossa amnitica. s un sac ple dun lquid, ano- Cord
umbilical Embri
menat lquid amnitic, a linterior del qual es mant
lembri durant tot lembars.

121
833943 _ 0114-0133.qxd 28/3/07 10:16 Pgina 122
Primer trimestre.
Primer trimestre
Es van formant el cap, el tronc,
Desenvolupament
les extremitats, els rgans interns
i els aparells circulatori, excretor i
del fetus
reproductor.
A linici del tercer mes, el cor batega.
Al final del trimestre, lembri
sanomena fetus. Mesura menys
de 10 cm, i pesa entre 20 i 40 g.
Canvis materns
No li ve la regla en el termini previst.
Pot notar canvis fisiolgics, com ara
nusees, lincrement del sentit
de lolfacte, ms gana del que s
habitual, etc.
122
Segon trimestre. Tercer trimestre.
7 El desenvolupament de lembars
La gestaci o embars s el procs que comena amb la fecundaci i acaba
amb el part. Durant lembars es produeixen canvis molt significatius. El
que va comenar sent una nica cllula, el zigot, es converteix en embri;
desprs, en fetus i, per acabar, en un sser hum completament format.
El procs dura uns 280 dies, que sn 40 setmanes, deu mesos lunars o
aproximadament nou mesos del calendari, que es comencen a comptar
des de linici de lltima menstruaci.
La mare experimenta canvis molt importants al llarg de lembars a causa
del desenvolupament i el creixement del fetus al seu interior, de linter-
canvi que mant amb el fetus a travs de la placenta i del fet que el seu cos
es va preparant per al part i per a la lactncia.
Segon trimestre Tercer trimestre
Madura el sistema nervis. El fetus Maduren tots els rgans. El fetus
respon als estmuls i sen perceben augmenta de mida i de pes, i es forma
els moviments. el greix del derma. Es mou molt.
Es completen laparell circulatori Passa estones despert i daltres adormit.
i lexcretor. A partir del quart mes Finalment, es gira i queda collocat
sen pot reconixer el sexe. amb el cap encaixat a la pelvis
Al final del segon trimestre mesura de la mare. Al final, mesura uns 50 cm
ms de 30 cm i pesa al voltant d1 kg. i pesa entre 2,5 i 4 kg.
El ventre sobresurt molt a causa
Lter es dilata i comena a augmentar
el permetre del ventre. de la gran dilataci de lter
per contenir el fetus.
Augmenta la mida dels pits.
Lter oprimeix alguns rgans
Es poden percebre alguns smptomes interns, com ara la bufeta de lorina
a causa del funcionament dels rgans o lintest, i aix pot produir algunes
interns del fetus. molsties.
ACTIVITATS
10. Sabent que des de lltima menstruaci fins al part passen
40 setmanes, i des daquesta ltima menstruaci fins a lovulaci
i la fecundaci passen 14 dies, quantes setmanes comprn, realment,
lembars?
833943 _ 0114-0133.qxd 28/3/07 10:16 Pgina 123

8 El part
Lembars acaba amb el part, que s la sortida del nad ja format a lexte-
rior. El part normal, per via vaginal, consta de les tres fases segents:
La dilataci. El coll de lter es comena a dilatar i augmenta de di-
metre. Els msculs de la vagina es relaxen i es dilaten, i els de lter es
comencen a contreure rtmicament. Es trenca la bossa amnitica i surt a
lexterior el lquid amnitic, que sn entre tres i cinc litres dun lquid
transparent, fet que es coneix amb lexpressi trencar aiges.
Aquesta fase pot durar entre vuit i dotze hores en les mares primpares.
Lexpulsi. El fetus s emps a lexterior per les contraccions de lter
i per la fora que exerceix la mare empenyent amb el diafragma. Surt
a travs del coll de lter i de la vagina, que estan dilatats al mxim.
Aquesta fase dura, normalment, entre quinze i trenta minuts.
Un cop el nad s a lexterior, pren aire per primera vegada, i se li talla
el cord umbilical. La cicatriu del cord tallat formar el melic.
El deslliurament. Entre cinc i quinze minuts desprs de lexpulsi,
surt a lexterior la placenta, juntament amb les restes de lendometri.
Dilataci Expulsi Deslliurament

Les complicacions del part

Normalment, el part es desenvolupa sense problemes, per de vegades es
poden presentar complicacions que requereixen una actuaci mdica.
Mala posici del fetus. Si el fetus no t el cap encaixat a la pelvis de la
mare, es pot allargar molt la fase dexpulsi. En aquest cas, se solen uti-
litzar unes pinces grans, els frceps, o una ventosa obsttrica que sin-
trodueixen a lter per subjectar el fetus i poder-lo estirar amb cura.
Dilataci insuficient del coll de lter i de la vagina. Per evitar aquest
problema sadministra a la mare un srum amb lhormona oxitocina,
que s la que produeix la dilataci vaginal i les contraccions de lter. ACTIVITATS
Pinament del cord umbilical. Si el cord umbilical est comprimit, 11. A qu fa referncia lexpressi
es talla el flux de sang entre la mare i el fetus, i aquest pateix una man- que una dona ha trencat
ca doxigen que, si es prolonga ms de cinc minuts, li pot produir le- aiges?
sions cerebrals. Aquest pinament es pot produir si el cord est enrot- 12. Qu sn els frceps? Per a qu
llat al voltant del fetus. sutilitzen i en quins casos conv
En molts dels casos anteriors, per treure el fetus cal recrrer a la cirurgia i fer-los servir?
fer una incisi a la paret abdominal. Aquesta intervenci s la cesria.

123
833943 _ 0114-0133.qxd 28/3/07 10:16
Espermatozoides amb malformacions.
ACTIVITATS
13. Una dona pot tenir problemes
desterilitat malgrat que els seus
vuls siguin frtils i que shagin
fecundat? Raona la resposta.
14. Quina tcnica de reproducci
assistida s la que origina amb
freqncia un embars mltiple?
Per qu?
Els nadons dun embars mltiple
per fecundaci in vitro no sn bessons
idntics, sin que, com que provenen
dvuls diferents, la semblana entre
ells s la mateixa que hi pot haver
entre dos germans qualssevol.
124
Pgina 124
Lesterilitat i les tcniques
9 de reproducci assistida
Lesterilitat s la impossibilitat de tenir fills. Lorigen daquest
problema es pot trobar en lhome, en la dona o en tots dos alhora.
En lhome es poden presentar les causes desterilitat segents:
Producci dun nombre insuficient despermatozoides.
Producci despermatozoides immadurs, amb escassa mobilitat, o amb
malformacions, que no poden fecundar lvul.
Trastorns que impedeixen el pas dels espermatozoides, com ara in-
flamaci dels conductes deferents.
En la dona, els principals problemes que causen esterilitat sn aquests:
Obstruccions en les trompes de Fallopi.
Manca dovulaci per desequilibris hormonals, per desnutrici o per
altres problemes de salut.
Dificultat de nidaci del zigot a lendometri; aix fa que, encara que
es produeixi la fecundaci, no es desenvolupi lembri.
Les tcniques de reproducci assistida
Quan una parella t problemes desterilitat, pot recrrer a les tcniques
de reproducci assistida. Les dues ms utilitzades sn les segents:
La inseminaci artificial. Sutilitza quan lesterilitat s deguda a la in-
capacitat dels espermatozoides per fecundar lvul. Consisteix a intro-
duir artificialment el semen dun home a lter de la dona en el moment
que aquesta acaba dovular.
La fecundaci in vitro (FIV). Sutilitza, principalment, quan la dona t
problemes amb lovulaci o amb la nidaci de lembri. Se sotmet la
dona a un tractament hormonal perqu produeixi diversos vuls, que
sextreuen i es fecunden al laboratori amb espermatozoides de lhome.
Quan els zigots shan comenat a dividir, se nimplanten uns quants a
lter matern. s freqent que diversos hi nin i que, per tant, es pro-
dueixi un embars mltiple.
Fecundaci
Espermatozoides in vitro
Embrions
Extracci
dvuls
Transferncia
dembrions
vuls a lter
833943 _ 0114-0133.qxd 28/3/07 10:16 Pgina 125

10 Els mtodes anticonceptius

B

En lsser hum, la sexualitat i la reproducci poden ser opcions dife-

rents. Les tcniques de reproducci assistida permeten que es produeixi A
un embars sense necessitat dactivitat sexual, mentre que els diversos
mtodes anticonceptius fan possible que les persones mantinguin rela-
cions sexuals sense que es produeixi lembars.
s important conixer els diversos mtodes anticonceptius que hi ha per
poder triar el ms adequat a cada situaci.
Sn diverses maneres de detectar el dia de lovulaci
Ogino Preservatiu mascul (A) i preservatiu femen
per abstenir-se de mantenir relacions sexuals des
(B). El preservatiu, principalment el mascul,
Naturals

Temperatura basal duns cinc dies abans de lovulaci fins a uns cinc
dies desprs de lovulaci. s lnic mtode anticonceptiu que, a ms,
Observaci evita el contagi de malalties de transmissi
Sn mtodes poc segurs. El risc dembars s
de la mucositat relativament gran perqu la data de lovulaci sexual.
del coll de lter pot variar.

Preservatiu s una funda de goma elstica i fina que es posa

mascul com a embolcall sobre el penis, i que recull el semen.
A
Preservatiu s una funda de goma elstica i fina que sinsereix
Mecnics

femen a la vagina.
s un casquet de goma que se situa al coll de lter, B
Diafragma
de manera que impedeix el pas dels espermatozoides.
Dispositiu intrauter s una pea de plstic o de metall que el ginecleg
(DIU) colloca a lter. Impedeix la nidaci de lembri.
Sn cremes, gels o supositoris que es colloquen
Qumics

Espermicides
a la vagina i maten els espermatozoides.
Pndoles
Sn pastilles dhormones que impedeixen lovulaci.
anticonceptives
Se seccionen i es cusen les trompes de Fallopi,
Quirrgics

Lligadura de trompes de manera que simpedeix que passi lvul i que

hi arribin els espermatozoides.
Se seccionen i es cusen els conductes deferents, de
Vasectomia
manera que simpedeix que surtin els espermatozoides.
Dispositiu intrauter (A) i diafragma (B).
El diafragma augmenta molt deficcia
si sutilitzen al mateix temps cremes
espermicides.

A FONS
ACTIVITATS
El mtode anticonceptiu menys segur 15. Hi ha dos mtodes
Un dels mtodes anticonceptius menys se- anticonceptius que se solen
gurs s el coit interromput (coitus interrup- anomenar de barrera, perqu
tus, tamb anomenat marxa enrere), que consisteixen en una barrera
consisteix a extreure el penis de la vagina fsica que impedeix laccs
interrompent lacte sexual abans de lejacu- dels espermatozoides a lter.
laci. Es tracta dun mtode molt poc efi- Quins sn?
ca, ja que en el lquid lubrificant que se
16. Quin s lnic mtode
secreta abans de lejaculaci hi pot haver
anticonceptiu que, a ms,
prou espermatozoides perqu es pugui pro-
evita el contagi de malalties
duir un embars.
de transmissi sexual?
Dins de quin grup de mtodes anticoncep- En quin tipus de mtodes
tius classificaries aquest sistema? es classifica?

125
833943 _ 0114-0133.qxd 28/3/07 10:16 Pgina 126

El pet, oli de Gustav Klimt.
La sexualitat ajuda al desenvolupament
biolgic i psquic i, per tant, a crixer
harmnicament.
11 La sexualitat i el sexe
La sexualitat s el conjunt de condicions anatmiques, fisiolgiques i psi-
colgiques que caracteritzen cada sexe, i representa un seguit de fen-
mens emocionals i conductuals, relacionats amb el sexe, que marquen
lsser hum durant tot el seu desenvolupament i en el paper que t en la
societat.
La sexualitat s inherent a lsser hum: naixem amb la sexualitat, es des-
envolupa en ladolescncia i ens acompanyar al llarg de tota lexistncia.
s una part integrant de la personalitat de lindividu i constitueix la mane-
ra dexpressar lafectivitat i la comunicaci entre les persones. Est estreta-
ment influda per lamor, lafecte i lamistat.
El sexe s una condici biolgica dels ssers vius per la qual es distingeix
entre individus masculins i individus femenins.
La relaci sexual s el contacte sexual entre les persones. Es duu a terme
per latracci o limpuls sexual, que es caracteritza per un conjunt de reac-
cions que es produeixen en lorganisme com a resposta a estmuls relacio-
nats amb la sexualitat.
La sexualitat s, a ms de lactivitat sexual, la manera en qu aquesta inte-
ractua amb els sentiments de les persones, amb la seva afectivitat, les se-
ves emocions i el seu benestar fsic i psicolgic.
La reproducci i la sexualitat sn dos conceptes diferents. La reproducci
es duu a terme, generalment, a travs de la sexualitat, i t com a finalitat la
procreaci.
La salut sexual
LOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut sexual com un
estat de benestar fsic, emocional, mental i social relacionat amb la sexua-
litat; per aix no es refereix tan sols a labsncia de malalties.
La salut sexual requereix un apropament respectus a la sexualitat i a les
relacions sexuals, i tamb la possibilitat de tenir relacions sexuals plaents i
segures, lliures de coerci, discriminaci i violncia.
La sexualitat sha de basar en el respecte, en lamor i en la responsabilitat.
Duna altra banda, no hi ha una nica manera de viure la sexualitat, sin
que depn de valors culturals, de creences religioses, dactituds tiques i,
en definitiva, duna elecci personal. Per tant, cada persona sha de res-
pectar ella mateixa i ha de respectar les diferents opcions sexuals de les al-
tres persones.
Rebre una bona educaci sexual s important per tenir una vida sexual
sana, que ens ajudi a assolir la maduresa psicolgica i biolgica a travs
del desenvolupament complet de la nostra personalitat.

ACTIVITATS
17. Explica quina diferncia hi ha entre el sexe i la sexualitat.
18. Indica quins aspectes de lsser hum intervenen en la sexualitat.
19. Quines sn les raons que determinen la importncia de rebre
una educaci sexual adequada?

126
833943 _ 0114-0133.qxd 28/3/07 10:16 Pgina 127

Hbits saludables relatius a la sexualitat

s fcil tenir una sexualitat satisfactria si adoptem uns quants hbits salu-
dables relacionats amb la higiene, amb la prevenci i la protecci contra les
malalties de transmissi sexual i amb les actituds cap a la nostra parella.
Rentar-se sovint. Quan ens dutxem, i tamb desprs de defecar, s im-
portant que ens rentem b amb aigua i sab la zona genital i la zona
anal. Durant els dies de la menstruaci encara sha de tenir ms cura de
la higiene; cal rentar-se ms sovint i canviar-se de compresa o de tamp
amb freqncia.
Utilitzar un preservatiu en les relacions sexuals per evitar el contagi
de malalties de transmissi sexual, com la gonorrea o la sida.
Evitar la promiscutat. Quan augmenta el nombre de persones amb
les quals es mantenen relacions sexuals, es multiplica enormement el
risc de contagi de malalties infeccioses.
Evitar actituds denigrants cap a la parella. Lagressivitat, la violncia,
la intimidaci, labs i la humiliaci sn actituds contrries a una se-
xualitat sana; i tamb la gelosia, lengany i altres actituds que impliquen
un menyspreu o un maltractament cap a la parella. La denigraci no s Cartell duna campanya de sensibilitzaci
deguda al tipus dactivitat sexual, sin a la manera en qu es tracten les duta a terme pel Programa per
persones. a la Prevenci i lAssistncia de la Sida
del Departament de Salut de la Generalitat
Tenir un interlocutor adult de confiana a qui puguem preguntar els de Catalunya.
nostres dubtes sobre la sexualitat, el sexe i la salut, i amb qui puguem
compartir les nostres opinions. Aix ens aportar no solament informa-
ci, sin tamb un punt de vista enriquidor.
Anar al metge de manera peridica o si notem qualsevol smptoma
que ens sembli anormal o que ens preocupi, com ara dolor, picor, cos-
sor o alteracions en la regularitat de la menstruaci en el cas de les
noies. El metge tamb s qui ens pot aconsellar sobre els diversos mto-
des anticonceptius i, si cal, receptar-nos el ms adequat. ACTIVITATS
Ignorar els consells de persones poc o mal informades. Sexpliquen 20. Busca en els conceptes clau
moltes coses que no sn rigoroses, com ara algunes tcniques casola- el significat de promiscutat.
nes perqu una dona no es quedi embarassada. Els centres de salut i els Quins problemes de salut pot
centres de planificaci familiar ofereixen informaci rigorosa i ens po- provocar la promiscutat?
den atendre personalment per informar-nos i aconsellar-nos.

A FONS

La maternitat i la paternitat responsables

Exercir de pares i mares no s nicament portar un fill al mn, sin que implica responsabili-
tats, com ara proporcionar-li un entorn acollidor i cmode, dedicar-li el temps que calgui per
satisfer les seves necessitats fsiques i afectives, educar-lo i transmetre-li valors i motivaci
perqu creixi feli, i vetllar per la seva salut.
La paternitat i la maternitat exigeixen un esfor fsic, emocional i econmic, i una certa capa-
citat de sacrifici. Ledat adulta s un bon moment per plantejar-se el projecte deducar un fill.
Ladolescncia, en canvi, s una etapa per crixer fsicament i emocionalment, per avanar
en els estudis i per completar la integraci social. s important evitar en aquesta edat els em-
barassos i aprofitar-la per preparar-se per a una paternitat o maternitat responsables.
Escriu una definici breu i clara del concepte de paternitat i maternitat responsables.

127
833943 _ 0114-0133.qxd 28/3/07 10:16 Pgina 128

A FONS

La violncia de gnere
Lany 2004 van morir 72 dones assassinades per les seves pa-
relles, i entre el 1999 i el 2003 la xifra de vctimes va ser de
315, comptant tan sols els casos publicats en la premsa. En
el primer trimestre del 2004 hi va haver ms de 21.000 denn-
cies per maltractaments en lmbit familiar, i en el mateix
perode del 2006 nhi va haver gaireb 30.000.
Sanomena violncia de gnere els maltractaments fsics o
psicolgics als quals est sotmesa una persona per perso-
nes de laltre sexe, que intenten exercir sobre ella algun ti-
pus dabs o de violncia. Sovint es tracta de violncia fsica
exercida per lhome sobre la dona en lmbit familiar, aprofi-
tant la fora fsica i la intimitat de la llar. Per tamb sexer-
ceixen maltractaments psicolgics. I tamb hi ha casos de
violncia exercida per dones sobre les seves parelles, o pels
fills o filles sobre els seus pares.
Un estudi encarregat pel Ministeri de Treball i Afers Socials
el mes dabril del 2006 va mostrar que hi ha un percentatge
significatiu de dones que sn assetjades o maltractades tant
en lmbit laboral com en el familiar.
Es pot evitar aquesta situaci? Es pot corregir si sarriba a
plantejar? Les respostes a aquestes dues preguntes sn cla-
rament afirmatives.
Primer pas: lautoestima en el punt just. Lautoestima s la-
fecte que una persona sent per ella mateixa, vers el seu as-
pecte fsic, les seves opinions i els seus sentiments. La po-
dem fomentar cuidant la nostra salut, buscant temps per
dedicar-lo a les nostres aficions, desenvolupant el nostre
criteri sobre els temes que ens interessen o que ens impor-
ten. Lautoestima ens permetr detectar si alguna persona
intenta humiliar-nos o sotmetrens a un tracte degradant.
Segon pas: leducaci en la igualtat. En lmbit casol,
igualtat significa compartir les responsabilitats i les tas-
ques; donar importncia a les opinions i als sentiments de la
parella i dels fills; tenir en consideraci els desigs dels al-
tres. Practicar la igualtat ens ajudar a reconixer si el nos-
tre entorn s amable o si alguna persona intenta assetjar-
nos o intimidar-nos repetidament.
Tercer pas: lassertivitat. Ser assertius consisteix a saber
expressar amb claredat i de manera amable els nostres de-
sitjos i les nostres opinions, el que ens ve de gust o el que
ens desagrada, i els lmits que no volem que siguin trans-
gredits. Lactitud assertiva permet a una persona identificar
les persones que mostren sistemticament un carcter in-
trusiu, gels, agressiu o violent, i que fan cas oms del que
sels indica.
Quart pas: la denncia dels maltractaments. Qualsevol ti-
pus dabs fsic, tant si s exercit per desconeguts com
per una persona propera, pot i ha de ser denunciat a la co-
missaria de policia. Si tenim dubtes sobre la importncia del
maltractament rebut, podem anar a un gabinet psicolgic, a
un advocat o a un centre de salut o de planificaci familiar,
on ens proporcionaran informaci til.

ACTIVITATS
21. Formeu grups mixtos i llegiu les oracions segents de contingut sexista. Desprs, escriviu una explicaci
del perqu sn expressions degradants.
a) Ests histrica; sembles menopusica. d) Tots els nois sou iguals: noms penseu en el sexe.
b) Quin dia que tens! Tens la regla o qu et passa? e) s el tpic home: no sap fer ni un ou ferrat.
c) Que malament condueixes... una dona havies de ser! f) s intil: els homes no entenen aquestes coses.
22. Formeu diversos grups a classe i feu una llista amb les tasques domstiques que tradicionalment shan assignat
a la dona. Dissenyeu un anunci que animi els homes a assumir aquestes tasques. Afegiu al vostre anunci leslgan
segent: CONTRA LA VIOLNCIA DE GNERE.
23. La violncia de gnere es pot produir en tots els entorns. Escriu alguns exemples que coneguis o que timaginis
en qu es puguin produir maltractaments fsics o psicolgics entre companys de classe.

128
833943 _ 0114-0133.qxd 28/3/07 10:16 Pgina 129

Cincia a labast
Anlisi de resultats. Observaci decografies
Les tcniques mdiques de diagnosi, com sn les anli-
sis de sang, les radiografies o les ecografies, requereixen
ls dinstruments sofisticats que la cincia i la tecnolo-
gia ha posat a disposici de la medicina.
Lecografia s una tcnica que sutilitza regularment per
seguir el desenvolupament dels embarassos, ja que no
perjudica ni el fetus ni la mare. Consisteix en un recep-
tor que capta els ecos produts en rebotar, en els rgans
interns, els ultrasons emesos per un emissor.
En les ecografies, els ossos reflecteixen totalment els ul-
trasons i proporcionen una imatge de color blanc bri-
llant. Altres rgans interns, com ara el cor o els ronyons,
proporcionen una imatge molt ms fosca i menys ntida
perqu proporcionen un eco ms feble.
Les ecografies permeten comprovar lestat de salut del
fetus i el seu grau de desenvolupament, i tamb fer una
diagnosi preco dalgunes malformacions. Amb les eco- Les ecografies prvies al part sn molt tils per comprovar
grafies sobtenen imatges que shan dinterpretar. que la posici del fetus s la ms adequada.

ACTIVITATS
24. Observa lecografia superior esquerra. Quines parts del cos del fetus shi poden reconixer? El bra que es veu
s el dret o lesquerre? Hi pots veure els dos peus?
25. Identifica en aquesta mateixa imatge els ossos segents: lhmer, el fmur, el frontal, la tbia i lestern.
26. En lecografia central el fetus ha canviat de posici i, a ms dels ossos de la imatge anterior, tamb shi reconeixen
el cbit i el radi de lavantbra, els carpians que formen el canell, i els metacarpians i les falanges de la m, loccipital,
les costelles i les vrtebres de la columna. Identifica cadascun daquests ossos.
27. En la imatge central el fetus est en posici fetal. Descriu com s aquesta posici.
28. El fetus de la tercera imatge est fent el que molts nadons fan habitualment. Ho pots descriure?
29. En les dues imatges de la dreta es pot apreciar que els ossos del cap no estan soldats. Com es diu la zona que tenen
els nadons a la part alta del cap on saprecia la separaci entre els ossos del crani?
30. En lltima imatge tamb es poden apreciar els ossos de les mandbules superior i inferior. Observa les tres imatges
i indica en quines el fetus est amb la boca tancada i en quines t la boca oberta.

129
833943 _ 0114-0133.qxd 28/3/07 10:16 Pgina 130

Activitats
31. A quina edat comena la pubertat? Quins canvis 36. Qu s la menstruaci? Explica qu s el que
es produeixen en les noies i en els nois durant sexpulsa a lexterior, i de qu depn que es produeixi
la pubertat? Com sanomena letapa de la vida o no.
que comena quan sha completat la pubertat?
37. Copia lesquema segent de laparell reproductor
32. Ladolescncia s una etapa de la vida en qu mascul i identifica-hi les parts assenyalades.
sexperimenten canvis emocionals profunds.
A
Indica de quins canvis es tracta. Feu diversos grups
a classe i escriviu un informe sobre la vostra opini B
pel que fa a ladolescncia, i si us sentiu identificats
C
amb alguns daquests canvis. Compareu totes
les opinions exposades i digueu quins punts I

sn els ms comuns.
H D
33. Copia els dibuixos daquests dos gmetes E
representats i indican els noms. G
F
A B

38. Fes un dibuix esquemtic dun espermatozoide

i indican el nom de les parts que el formen.

39. Copia les oracions segents i afegeix

a cadascuna els termes que falten.
Els sn les hormones que es produeixen
als ovaris.
Quin s el gmeta mascul i quin s el gmeta femen? El de madura dins de lovari
Dels dos gmetes, quin s el ms gran? i, al seu torn, dins dell madura un .
Quin dels dos t la capacitat de desplaament El follicle de Graaf produeix lhormona .
i quin no es pot desplaar? Lhormona progesterona produeix el creixement de
l , que s el teixit que recobreix linterior
34. Al nostre pas i en altres pasos occidentals de l .
socialment avanats es proporciona informaci
a travs dels instituts, els collegis, els mitjans 40. La degeneraci de lendometri es produeix
de comunicaci, etc. per evitar la transmissi de a causa dun canvi brusc en la concentraci duna
malalties i els embarassos dadolescents. hormona. De quin canvi i de quina hormona es tracta?
Quin creus que s lobjectiu que es pretn aconseguir Quina glndula la produeix i per qu deixa de produir-la
amb aquesta informaci? Et sembla necessria? de manera brusca?

35. Copia lesquema segent de laparell reproductor 41. Si considerem que els espermatozoides
femen i indica-hi el nom de cadascuna de les parts es poden mantenir vius un mnim de tres dies
assenyalades. a linterior de laparell reproductor femen i que
A
lvul es mant viu i frtil 24 hores, quins dies es pot
C quedar embarassada una noia si ovula, per exemple,
B
el dia 24 dun mes?

42. Descriu qu s el que passa quan

G els espermatozoides troben un vul.

F 43. Explica qu s la nidaci de lembri. Quants dies

han passat des de la fecundaci? Quines estructures
E D
es desenvolupen a partir de la nidaci? Explica la funci
que t cadascuna daquestes estructures.

130
833943 _ 0114-0133.qxd 28/3/07 10:16 Pgina 131
44. Quin sol ser el primer smptoma dun embars?
A qu s degut aquest smptoma?
45. Quan es pot reconixer el sexe dun fetus
en una ecografia?
46. Escriu a qu correspon cadascun dels nombres
de la figura.
8 1
7
2 in vitro, els nadons no sn bessons idntics, sin
6 que tenen una semblana com qualsevol altra entre
3
5
4
47. Quin mscul, que tamb interv en laparell
respiratori, utilitza la mare per ajudar a empnyer
el fetus durant el part?
UNA ANLISI CIENTFICA
Lamenorrea anorxica
Lamenorrea s labsncia de la menstruaci
en la dona. Es produeix de manera natural a partir
de la menopausa, que apareix entre els 45 i els 55 anys,
perqu lorganisme deixa de produir les hormones
que fan madurar els follicles.
Una vegada sha passat la pubertat, lamenorrea
pot ser un smptoma dun problema en laparell
reproductor, com ara una lesi als ovaris,
o duna producci insuficient dhormones.
Actualment, una causa freqent damenorrea en les joves
s la desnutrici per anorxia. En no ingerir els nutrients
bsics, lorganisme reajusta lequilibri hormonal i deixa
de menstruar per evitar la prdua de sang.
55. Hi ha una causa damenorrea que no sesmenta
en el text anterior i que es produeix quan el cos luti
continua produint progesterona i lendometri
es mant viu i funcional. En quina situaci creus
que passa aix?
48. Algunes vegades el part es complica quan
el fetus ve de natges. Pots explicar qu significa
aquesta expressi?
49. En qu consisteix la cesria? En quins casos
s recomanable fer servir aquesta tcnica?
50. Qu s la inseminaci artificial? Seria til
aquesta tcnica de reproducci assistida si la causa
de lesterilitat fos que la dona presents una obstrucci
a les trompes de Fallopi?
51. En un part mltiple resultat duna fecundaci
germans. Pots explicar per qu? Podrien ser, fins i tot,
de sexes diferents?
52. Tot i que tenen un nom suggeridor, els mtodes
anticonceptius naturals sn els menys segurs.
En qu consisteixen? Pots explicar per qu sn
tan poc fiables?
53. Per qu el preservatiu o cond s el mtode
anticonceptiu ms recomanable? Pots esmentar
tres avantatges de fer-lo servir?
54. Quina funci t la secreci dun lquid lubrificant
a la vagina durant lexcitaci sexual?
56. Copia els requadres segents i uneix-los
mitjanant fletxes per compondre un resum
esquemtic del procs que relaciona lobsessi
per aprimar-se amb lamenorrea. Les fletxes han
de tenir una relaci de causa efecte.
Obsessi per aprimar-se. Anorxia.
Es perd massa greix
Adopci dhbits
corporal.
alimentaris insans:
singereix molt poc
En no haver-hi un mnim
aliment, es vomita
de greix corporal,
desprs dels pats...
lorganisme reajusta
lequilibri hormonal
i no produeix estrgens. Amenorrea.
57. Es poden produir ovulacions desprs
de la menopausa? Raona la resposta.
131
833943 _ 0114-0133.qxd 28/3/07 10:16 Pgina 132

Resum
Fecundaci interna; reproducci sexual i vivpara.
Caracterstiques Etapes del cicle reproductor: producci de gmetes, fecundaci,
i etapes desenvolupament del zigot i de lembri, part, desenvolupament i maduraci
dels rgans sexuals.

Primaris. Es presenten des del naixement. Sn els rgans sexuals.

Carcters Secundaris. Apareixen durant la pubertat. En els nois: veu greu, barba,
sexuals pl al pubis i a les aixelles, augment de la massa ssia i muscular. En les noies:
veu aguda, creixement dels pits i dels malucs, i pl al pubis i a les aixelles.

rgans interns femenins: ovaris, trompes de Fallopi, ter i vagina.

rgans externs o vulva: llavis majors, llavis menors, cltoris i obertura
Aparell vaginal.
reproductor
rgans interns masculins: testicles, epiddims, conductes deferents,
vescules seminals, prstata, uretra. rgans externs: penis, escrot.
LA REPRODUCCI HUMANA

Les hormones sexuals femenines sn els estrgens i la progesterona.

La producci destrgens pels ovaris depn de les hormones hipofisiries.
Els estrgens produeixen la maduraci dun follicle de Graaf en un ovari.
Cicle hormonal
El follicle produeix la maduraci dun vul i tamb progesterona.
de la dona
La progesterona prepara lter per a la possible nidaci dun embri.
Si no hi ha fecundaci, lvul mor, el follicle degenera i lendometri
es desprn i provoca la menstruaci.

La fecundaci es produeix en una de les trompes de Fallopi.

El zigot es transforma en embri, arriba fins a lter i, si les condicions
sn favorables, simplanta a lendometri (nidaci).
Es desenvolupen la placenta, el cord umbilical i la bossa amnitica.
Fecundaci,
Al cap de tres mesos, li batega el cor i sanomena fetus.
embars
i part Al cap de sis mesos, el fetus ha desenvolupat el sistema nervis, el circulatori
i lexcretor. Shi reconeix el sexe.
Al cap de nou mesos sacaba el desenvolupament del fetus.
El part t tres fases: la dilataci del coll de lter, lexpulsi del fetus
i el deslliurament (expulsi de la placenta).

Reproducci Tcniques de fecundaci in vitro i inseminaci artificial.

assistida i Anticonceptius: impedeixen que es produeixi un embars. Poden ser naturals,
anticonceptius mecnics, qumics o quirrgics.

s el conjunt de facetes de lsser hum, tant fisiolgiques com psicolgiques,

Sexualitat que caracteritzen cada sexe.
Els hbits saludables permeten desenvolupar una sexualitat sana.

ACTIVITATS
58. Fes un dibuix esquemtic dun noi i duna noia i indica-hi els carcters sexuals primaris i secundaris de cadascun.
59. Explica qu sentn per fecundaci interna i qu significa vivpar.
60. Fes un esquema resum del cicle hormonal de la dona que permeti apreciar que es repeteix cada 28 dies.

132
833943 _ 0114-0133.qxd 28/3/07 10:16 Pgina 133

EL RAC DE LA LECTURA
El repte de lembars
Eduard Punset: Professor Campbell, la gent i jo mateix ens pregun- des la treu molts-
tem sovint qu pot estar fent una coseta all dins durant nou mesos, tota sim; de tota ma-
sola, probablement avorrida. I quan un dels teus pacients et va fer aques- nera, un nounat
ta pregunta, li vas contestar que aquesta coseta no tornaria a estar mai no treu la llengua.
ms tan contenta. Qu s el que volies dir, exactament, amb aix? I tamb somriu
Stuart Campbell: Vaig dir aix perqu el fetus est en un entorn tem- molt dins de lter, i,
perat, dins de lter de la mare, protegit de la llum i del soroll, i no t en canvi, desprs de
mai gana perqu la placenta li proporciona lalimentaci (glucosa, ami- nixer no sel veu que
nocids, protenes, greixos), s a dir, que el fetus no t mai gana, sem- somrigui, ja que fer-ho
pre t oxigen i hi est mol a gust, escolta els sons de la mare i el batec comporta un cert temps,
del seu cor: el fetus est molt proper a la mare. Crec que intellectual- unes quantes setmanes. Hi
ment el fetus no est gaire desenvolupat, els centres superiors encara no ha determinats reflexos que
shan desenvolupat perqu [...] les connexions nervioses encara no es- desenvolupa que sn necessaris per a la supervivncia, per nhi ha dal-
tan desenvolupades al cervell, per segur que el fetus, instintivament, tres que no els tornem a veure tant.
ha destar molt content, i aix ho podem observar per la cara som- E. P.: Des de la teva experincia de portar nens al mn, una feina que
rient que t desprs de 20 setmanes. comporta moltes alegries i moltes penes, si hagussis de triar de nou la
E. P.: He vist algunes de les teves imatges, per exemple en posici de bo- teva professi, tornaries a triar la mateixa?
xa, o de caminar, cosa que no necessita: creus que aquests sn exercicis S. C.: S, definitivament: t moltes recompenses, i crec que el fetus dins
de preparaci, com si estigus en una cambra simuladora? de lter, i la mare, i tot el procs de lembars sn un repte immens, i t
S. C.: S, el fetus ha daprendre moltes coses per preparar-se per al pro- alegries, penes, tragdies..., totes les experincies humanes estan en el
cs del naixement. Ha daprendre a succionar, ja que ha de mamar; ha procs del part dun nad, per t moltssimes recompenses per als que
daprendre com obrir els ulls, perqu encara que est totalment a les treballen en aquesta professi.
fosques es pot veure com obre els ulls. Per el fetus no parpelleja, tot i EDUARD PUNSET a STUART CAMPBELL.
que jo mateix he utilitzat aquesta paraula; per a vegades es veu com Extracte de lentrevista El tero artificial.
obre els ulls durant 10 o 20 segons, i no els tanca, i aix s fora es- TVE2, 4 doctubre de 2005 (text adaptat)
trany. s a dir, que aprn a succionar, a agafar coses, i s aprendre a
com ser un nad per quan estigui a fora. Si fa tot aix, respirar, plorar, COMPRENC EL QUE LLEGEIXO
etc., s perqu ha estat practicant a lter i, per descomptat, no ha fet
61. Qu aprn el fetus dins de lter?
prctiques de respirar aire, perqu noms hi t aigua al voltant, per
es pot veure com el fetus practica la respiraci perqu els msculs esti- 62. Per qu el professor Campbell va dir que els fetus
guin preparats per desprs del naixement. no tornaran a estar mai tan contents?
E. P.: En les teves imatges de les ecografies es pot veure com badallen, i no 63. En sntesi, com viu i qu fa el fetus dins de lter
s perqu estiguin avorrits. Nhi ha que badallen ms que daltres? de la mare?
S. C.: S, el fetus fa coses dins de lter que desprs no fa tant quan s
a fora. Badallar dins de lter s una cosa molt normal. A vegades es 64. Per qu diu Punset que la professi de portar
veu en estat de badallar: primer un badall, desprs un altre, etc., pot fer nens al mn t moltes alegries per tamb moltes
fins a una successi de 10 badalls. s un misteri, per tamb nhi ha penes?
daltres. Una de les coses que fa el fetus s treure la llengua, i de vega-

NO THO PERDIS
Llibres: En la xarxa:
Dafnis i Cloe: cos, sensualitat i sexualitat www.unizar.es/gine/parto/parto.htm
FREDERIC BOIX I PERE FONT. Editorial Gra Informaci sobre salut i benestar de la dona i el part.
La pubertat i ladolescncia plantegen molts www.centrejove.org
interrogants. Pgina del Centre Jove dAnticoncepci i Sexualitat,
Sexe, Pentium, Clearasil un servei adreat a adolescents i joves.
PEP BRAS. Columna Edicions www.donesnoestandards.cat
Novella per a joves sobre les relacions entre pares i fills, Pgina de lAssociaci Dones No Estndards, una associaci
tot en un estil fora divertit. de dones amb discapacitat.

133
833943 _ 0134-0151.qxd 9/3/07 13:26 Pgina 134

8 La salut
i la malaltia

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat
Coneixers els agents que poden
causar malalties infeccioses,
i les maneres en qu es pot produir
el contagi de malalties.
Aprendrs la manera de tractar
i de prevenir les malalties infeccioses.
Diferenciars els conceptes de lesi
i malaltia, i estudiars els tipus
de malalties no infeccioses.
Sabrs quins hbits saludables
et poden ajudar a prevenir moltes
malalties.
Aprendrs com prevenir els accidents
domstics, i qu cal fer en cas
daccident.
Coneixers qu s la donaci
de cllules, teixits i rgans.
Analitzars un text cientfic.
833943 _ 0134-0151.qxd 9/3/07 13:26 Pgina 135

A mitjan segle XVIII era inqestionable que hi havia ssers microsc-

pics que podien causar malalties mortals, com ara la pesta i la rbia,
i que aquests ssers es podien transmetre de les persones malaltes a
les sanes.
Els metges feien investigacions per trobar una substncia que pogus
eliminar aquesta amenaa durant les operacions i els parts, i va ser
,
una dona, la infermera francesa Mme. D Arcanville qui va comenar
a utilitzar una soluci de biclorur de mercuri com a desinfectant.
Lxit va ser tan rotund que ben aviat es va adoptar als quirfans la
mesura obligatria de rentar-se les mans amb aquest compost.
El 1890 el cirurgi nord-americ William Hamsted es va trobar que
la seva promesa, que tamb era la seva infermera i ajudant al quir-
fan, no es podia rentar les mans amb aquest desinfectant tan agres-
siu perqu li feia mal a la pell. Hamsted li va proporcionar uns guants
de goma, i va resultar que eren tan tils que de seguida sen va ge-
neralitzar ls. Al cap de quatre anys ja era obligatori posar-se guants
a tots els quirfans com a complement a la desinfecci.

RECORDA I RESPON

1. Qu s una malaltia infecciosa?

2. Coneixes algun bacteri que sigui perjudicial per a la salut?
I algun que sigui beneficis per a lsser hum?
3. Qu vol dir que un organisme s parsit?
4. Qu significa que una malaltia s contagiosa? En coneixes
algun exemple?
5. s el mateix una lesi que una malaltia? Les malalties poden
provocar lesions?

Busca la resposta
Qu s una malaltia social? Quina malaltia social senduu
cada any centenars de vides humanes?
833943 _ 0134-0151.qxd 9/3/07 13:26 Pgina 136

1 Els conceptes de salut i de malaltia

Quan ens trobem b fsicament, quan som capaos de fer un esfor fsic, de
relacionar-nos amb altres persones i dafrontar els problemes quotidians i
resoldrels, gaudim dun bon estat de salut.
Fins fa poc temps, la salut es definia com labsncia de malaltia, per
actualment lOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS) nha elaborat una de-
finici ms adequada.

La salut s un estat de complet benestar fsic, mental i social.

La malaltia s, per contra, lestat en qu es troba una persona quan salte-

ACTIVITATS
1. s una creena molt estesa
que tenir cura de la salut
s una responsabilitat
de la comunitat mdica
o de les institucions sanitries.
Aix s aix, realment?
Qui s el principal responsable
de la salut duna persona?
2. Quin tipus de malalties sol tenir
uns smptomes ms fcilment
reconeixibles? Posan un exemple
i indica quins sn els smptomes
que la caracteritzen.
ra el seu estat de salut, tant si s per una causa fsica com mental o social.
Podem diferenciar tres tipus de malalties:
Les malalties fsiques. Sn les produdes per una lesi, una infecci o
un procs degeneratiu de lorganisme. Sn malalties que solen tenir
unes causes i uns smptomes ms clarament reconeixibles, fet que en
pot facilitar la prevenci i el tractament. Es classifiquen en dos grups:
Les malalties infeccioses. Sn les causades per algun agent patogen
que envaeix el nostre organisme i shi desenvolupa.
Les malalties no infeccioses. Sn les degudes a altres causes.
Les malalties mentals. Sn les provocades per un mal funcionament
del cervell, que produeix una disminuci de la capacitat mental o algu-
na alteraci de la conducta.
Les malalties socials. Sn les ocasionades per lexistncia dun entorn
social violent o amb greus mancances econmiques o educatives, i que,
per tant, resulta hostil a les persones.
Aquests tres tipus de malalties estan estretament relacionats, ja que una per-
sona sotmesa a un entorn social negatiu pot desenvolupar fcilment algun
trastorn del seu comportament que condueixi a una malaltia mental. Igual-
ment, les persones amb malalties mentals solen experimentar algun tras-
torn al seu organisme a causa dhbits dalimentaci o dhigiene incorrec-
tes, de manca de son, etc.
Tenir cura de la salut s una responsabilitat personal. Per aix cal que tin-
guem cura de la nostra higiene i de la nostra alimentaci, que adquirim h-
bits pel que fa al descans i a lexercici fsic, i que adoptem actituds que per-
metin resoldre els conflictes que es puguin plantejar al nostre entorn social.

A FONS

La malaltia social de la violncia

La violncia s una terrible malaltia social que mata moltes persones cada any, vctimes dagres-
sions, a vegades dels seus mateixos companys, vens o familiars. s una malaltia que es cova des
de la infncia, quan els infants comencen a imitar els patrons de conducta violents que veuen en
els adults i en les pellcules, les sries de televisi i els videojocs.
Aquesta malaltia social es pot curar. Els remeis, en aquest cas, sn el dileg i la tolerncia, la ca-
pacitat dexpressar amb paraules els desacords, de demanar disculpes... Daquesta manera es-
tarem treballant per millorar el nostre estat de salut.

136
833943 _ 0134-0151.qxd 9/3/07 13:26 Pgina 137

2 Les malalties infeccioses

Quan el nostre organisme s envat per fongs, protozous, bacteris o virus,
i aquests agents patgens es reprodueixen fins assolir un nombre capa de
causar-nos un perjudici, diem que hem contret una malaltia infecciosa.
Els agents patgens poden arribar a una persona sana per diversos mitjans:
A travs de laire, com el virus de la grip.
Per mitj dalgun objecte contaminat, com per exemple coberts, gots,
xeringues, fulles dafaitar, objectes punxeguts bruts, etc. s el que passa
amb molts virus i bacteris, com el bacteri del ttan. ACTIVITATS
Per contacte fsic directe entre una persona malalta i una persona sa- 3. Qu sn les malalties infeccioses?
na. Aix es transmeten alguns virus, bacteris i fongs. Les malalties que Quin criteri sutilitza per
es contagien a travs duna relaci sexual reben el nom de malalties de classificar-les?
transmissi sexual (MTS). 4. Per quins mitjans es poden
Per la ingesti dun aliment contaminat. Aix es poden produir infec- transmetre les malalties
cions de bacteris com la salmonella, de virus com el de la poliomielitis, infeccioses?
i de protozous com les amebes.

Agents causants de les malalties infeccioses

Alguns fongs unicellulars sn parsits que salimenten dels teixits humans.

Creixen damunt la pell, les ungles i el cabell, especialment a les zones
Fongs

humides.
Sn molt contagiosos per contacte fsic directe i per contacte amb objectes
o superfcies contaminades amb les espores del fong.
El peu datleta i la candidiasi sn malalties produdes per fongs.
Epidermophyton floccosum

Els protozous parsits, com el plasmodi, que causa la malria;

Protozous

el toxoplasma, que produeix la toxoplasmosi, o lameba, que causa lamebiasi,

poden entrar al nostre organisme per la picada dun insecte, si mengem aliments
contaminats o si bevem aigua no potable.
Aquests protozous es reprodueixen als nostres teixits o rgans i fan que tinguem
febre i trastorns diversos.
Entamoeba histolytica

Els bacteris ens poden infectar a travs duna ferida o si entren en contacte
Bacteris

amb les mucoses de laparell digestiu o de laparell respiratori per haver ingerit
aliments contaminats o inhalat aire contaminat.
El ttan, el clera, la tuberculosi, la pneumnia, la diftria i la salmonellosi
sn malalties dorigen bacteri.
Clostridium tetani

Els virus no sn ssers vius, sin cpsules de protenes que contenen

un filament dcid nucleic (ADN o ARN) que sinjecta en una cllula.
Virus

La cllula infectada amb aquest cid nucleic fabrica ms virus que surten
de la cllula on es troben i infecten altres cllules.
La grip, el refredat, el xarampi, la rubola, la sida, lhepatitis i moltes altres
malalties sn causades per virus.
Virus de la grip

137
833943 _ 0134-0151.qxd 9/3/07 13:26
La femella del mosquit Anopheles
pot transmetre a travs duna picada
un protozou anomenat Plasmodium
falciparum, que causa la malria.
En aquest cas, el mosquit s el vector
de la malaltia.
ACTIVITATS
5. Busca en els conceptes clau
el significat dels termes
segents: oportunista, vector,
contagi i pandmia.
138
Pgina 138
La transmissi
3 de malalties infeccioses
La invasi del nostre organisme per agents patgens pot ser facilitada per
alguns factors que augmenten la probabilitat que es produeixi una infecci.
Els microorganismes habituals i els oportunistes
Al nostre organisme hi viuen, normalment, nombrosos bacteris i fongs, que
proliferen especialment a les mucoses de lintest i de la boca, de laparell
respiratori, de la vagina i tamb, tot i que en menys quantitat, sobre la
resta de la pell.
Aquests bacteris i fongs habituals sn inofensius; salimenten de les mu-
cositats i de les cllules mortes, i no causen malalties. La presncia da-
quests microorganismes impedeix que altres agents patgens puguin envair
el nostre organisme, ra per la qual resulten beneficiosos. De tota manera,
quan ens sotmetem a un tractament prolongat amb antibitics, aquests bac-
teris i fongs moren i, al cap de poques hores, altres bacteris i fongs ocu-
pen el seu lloc.
Aquests microorganismes acabats darribar al nostre organisme sn els ano-
menats organismes oportunistes, i poden ser patgens i produir-nos una
infecci. Per exemple, sn molt tpiques les infeccions de fongs a la boca
o a la vagina desprs dun tractament fort amb antibitics, que elimina els
bacteris habituals daquestes mucoses.
Els organismes vectors
Lagent patogen causant duna malaltia infecciosa pot arribar fins a una
persona a travs de laire; dun objecte compartit, com per exemple un
raspall de dents o un got; per un contacte fsic entre una persona malalta i
la persona sana, o per mitj dun animal que transmet lagent patogen. En
aquest cas, lanimal sanomena vector de la malaltia.
Per exemple, el protozou de la toxoplasmosi es transmet a travs dels gats,
i el de la malria, a travs dun mosquit; el bacteri causant de la pesta
bubnica es transmet per una pua; etc.
El contagi, les epidmies i les pandmies
Les malalties infeccioses els agents patgens de les quals es poden trans-
metre duna persona malalta a una de sana reben el nom de malalties
contagioses.
El contagi s el procs per mitj del qual els agents patgens passen
dun individu malalt a un de sa.
Quan una malaltia infecciosa sestn per una zona i afecta un nombre cada
vegada ms gran de persones, es diu que sha produt una epidmia. s
freqent, per exemple, que a lhivern hi hagi brots epidmics de grip, o
que en pasos on les condicions sanitries sn precries, shi desenvolupin
epidmies de tifus, de malria o daltres malalties.
Quan una epidmia sestn per tot el mn, tal com ha passat amb la sida
o amb la grip aviria, lepidmia rep el nom de pandmia.
833943 _ 0134-0151.qxd 9/3/07 13:26 Pgina 139

Les malalties de transmissi sexual (MTS)

El contacte sexual comporta un risc elevat de contagi de malalties infeccio-
ses, ja que es produeix un contacte entre mucoses i entre fluids corporals
com la saliva, el semen, fluids vaginals o la sang, que poden contenir agents
patgens, com ara fongs, bacteris o virus.
Per mitj daquest contacte es poden transmetre moltes malalties infeccio-
ses, com ara la grip o el xarampi, per solament es consideren malalties
de transmissi sexual les que tenen com a mitj de contagi ms freqent
una relaci sexual. La grip, per exemple, es pot contagiar de moltes ma-
neres, per aix no es considera que s una malaltia daquest tipus.
Algunes malalties de transmissi sexual afecten, bsicament, laparell repro-
ductor, com ara la gonorrea, la sfilis, la candidiasi o lherpes genital. Dal-
tres, en canvi, afecten altres parts de lorganisme, com lhepatitis o la sida.

Malalties de transmissi sexual

Nom Agent causant Desenvolupament i smptomes de la malaltia

Aquest fong es desenvolupa als teixits mucosos de la vagina

Candida albicans
Candidiasi i, tot i que amb menys freqncia, del penis. En la dona produeix
(fong)
una secreci vaginal blanquinosa i una picor intensa.

Neisseria Els bacteris envaeixen els teixits de laparell reproductor i de laparell

Blennorrgia gonorrhoeae excretor, i hi produeixen una inflamaci i una micci dolorosa. Desprs
(bacteri) envaeixen la sang i poden ocasionar una infecci generalitzada.

Aquests bacteris envaeixen els rgans de laparell reproductor

Treponema pallidum
Sfilis i hi produeixen lceres externes i lesions internes. La infecci es pot
(bacteri)
prolongar als teixits del sistema nervis i provocar bogeria.

Els virus infecten les cllules dels teixits epitelials i produeixen

Herpesvirus
Herpes genital llagues i butllofes al penis i a la vagina, i tamb sovint a lanus
(virus)
i a la boca.

Els virus infecten les cllules del fetge. La mala funci daquest
Virus de lhepatitis B
Hepatitis B i C rgan produeix diversos efectes (dolor, feblesa, acumulaci
i de lhepatitis C
de substncies txiques, etc.).

Virus de la Els virus destrueixen les cllules del sistema immunitari i el cos perd
Sida immunodeficincia capacitat de defensa. Es produeixen mltiples infeccions simultnies
humana (VIH) que deterioren lorganisme fins a produir la mort.

ACTIVITATS
6. Qu signifiquen les sigles MTS? Sn contagioses les MTS?
Posan dos exemples.
7. Quin s lnic mtode anticonceptiu que s, alhora, una protecci efica
contra el contagi de MTS?
8. La grip i el xarampi es poden transmetre durant un contacte sexual.
Aleshores, es poden classificar com a MTS?

139
833943 _ 0134-0151.qxd 27/3/07
Resposta immunitria inespecfica
1. Un cop han entrat microorganismes patgens,
els capillars de la zona ferida es dilaten
i hi aporten ms sang. Aix fa que la zona
afectada envermelleixi
i augmenti de temperatura.
Grmens
3. Els fagcits surten
dels vasos sanguinis.
4. Els fagcits capturen i digereixen microorganismes
o partcules estranyes per mitj de la fagocitosi.
ACTIVITATS
9. Quins nivells de defensa
t el sistema immunitari?
Explica en qu consisteix
cadascun.
10. Busca en els conceptes clau
el significat dels termes
segents: fagocitar, antics
i immunitzar.
11. Qu s un antigen? Indica quins
daquests elements poden ser
antgens: una protena, un gat,
un virus, laire, un bacteri.
140
17:09 Pgina 140
4 Les defenses del nostre organisme
Al nostre organisme arriben contnuament milions de partcules microsc-
piques de pols i de pollen, espores de fongs, protozous, virus, bacteris i al-
tres agents que poden resultar patgens. Aquestes partcules sintrodueixen
a la boca i als ulls, estan en contacte amb la pell i amb les mucoses, fins i
tot arriben a la nostra sang si ens fem una ferida. Com s possible que pu-
guem resistir aquest atac sense caure malalts constantment?
El nostre sistema immunitari s el que neutralitza lactivitat de tots aquests
agents estranys; est distribut per tot lorganisme, i t tres nivells de defen-
sa diferents: les barreres fsiques, la resposta immunitria inespecfica
i la resposta immunitria especfica.
Les barreres fsiques
2. El plasma que La pell i les mucoses sn uns obstacles que impedeixen el pas de gaireb
surt dels capillars
tots els agents patgens a linterior de lorganisme. A ms, la suor, les llgri-
fa que la zona
sinflami.
mes, el moc, el cerumen de les orelles, la saliva, lcid que secreta lestmac
i el fluix cid de la vagina sn substncies que dificulten la proliferaci de
bacteris, protozous i fongs oportunistes.
La resposta immunitria inespecfica
Quan els agents patgens (grmens) aconsegueixen travessar les barreres
fsiques i sintrodueixen en els nostres teixits, es produeix la resposta im-
munitria inespecfica, de la qual sencarreguen els fagcits.
Els fagcits sn glbuls blancs, generalment moncits, que poden sortir
dels vasos sanguinis i desplaar-se entre les cllules dels teixits fagoci-
tant organismes patgens.
La resposta immunitria especfica
Limfcit
Hi ha un altre tipus de glbuls blancs, ano-
menats limfcits, que sn capaos de re- Antigen
conixer qualsevol substncia o partcula
estranya al nostre organisme. Aquestes par-
Antics
tcules estranyes que reconeixen els limf-
cits sanomenen antgens.
La presncia dantgens fa que els limfcits
fabriquin anticossos, unes protenes que Antigen
neutralitzen uns antgens determinats. neutralitzat
Un antigen s qualsevol partcula aliena al nostre organisme capa
dactivar la resposta immunitria. Un antics s una protena
produda per limfcits per neutralitzar un antigen.
Els limfcits mantenen la capacitat de produir anticossos una vegada lan-
tigen ha estat eliminat. Aix fa que si es produeix una nova entrada dun
antigen, aquest s neutralitzat immediatament sense que sarribi a desen-
volupar una infecci. En aquest cas, el nostre organisme est immunitzat
contra la malaltia.
833943 _ 0134-0151.qxd 9/3/07 13:26 Pgina 141

El tractament i la prevenci
5 de malalties infeccioses
Els hbits saludables i el tractament adequat de les ferides eviten moltes
infeccions. Per, com es pot curar una malaltia infecciosa abans que pro-
dueixi danys greus a lorganisme?

El tractament
Cada tipus de malaltia infecciosa requereix un tractament diferent.
Les malalties produdes per fongs es tracten amb fungicides, que sn
substncies que sapliquen directament sobre la zona infectada, i que
produeixen la mort del fong que ha causat la infecci.
Les malalties provocades per bacteris es tracten amb antibitics, que
sn substncies qumiques que maten els bacteris o que impedeixen
que proliferin. Alguns antibitics sapliquen directament sobre les feri-
des o les zones infectades, mentre que daltres singereixen o sinjecten
per fer-los arribar als rgans o teixits interns. El primer
Les malalties produdes per protozous es combaten amb substncies antibitic que es
qumiques especfiques per eliminar el protozou infectant. va descobrir va
Les malalties provocades per virus es curen amb els anticossos que ser la penicillina.
produeix el nostre organisme, capaos de neutralitzar el virus concret. Alexander Fleming la va descobrir
quan va observar que un cultiu de bacteris
En la majoria dels casos nhi ha prou desperar uns quants dies perqu
no creixia en determinades zones que havien
el sistema immunitari produeixi aquests anticossos i elimini la infecci. estat contaminades per un fong, el Penicilium
Aquest procs es pot escurar amb una alimentaci sana, evitant agafar notatum.
fred, descansant i dormint b, i bevent molt lquid.
En algunes infeccions greus es pot injectar directament un srum amb els
anticossos especfics per a un virus determinat o per a la toxina bacteriana.
Si el sistema immunitari est afeblit pels virus, s freqent que es pro-
dueixi una infecci de bacteris oportunistes; en aquest cas, el metge sol re-
ceptar un antibitic per curar la infecci bacteriana.

Les vacunes: la prevenci ms efica

Algunes malalties vriques, com la poliomielitis o la diftria, i algunes in-
feccions, com el ttan, sn molt perilloses, ja que produeixen danys greus
a lorganisme abans que pugui neutralitzar els virus o les toxines. En aquests
casos es pot prevenir la infecci mitjanant una vacuna.
Una vacuna s un preparat que cont els virus o els bacteris causants de
la infecci, per inactivats, de manera que no poden causar cap dany ni
En alguns casos cal administrar dosis
tampoc multiplicar-se. El sistema immunitari els reconeix i prepara els limf- de record per a les vacunes dalgunes
cits per fabricar els anticossos especfics, per aix si en el futur aquests agents malalties, com ara el ttan.
patgens arriben a entrar a lorganisme, els anticossos sn elaborats rpida-
ment i la infecci no es produeix.
Leficcia de les vacunes com a mesura de prevenci depn del fet que les ACTIVITATS
administracions pbliques responsables de lmbit de la salut pblica ga- 12. De quines maneres es pot
ranteixin, amb campanyes obligatries i gratutes, la vacunaci de tot- administrar un antibitic?
hom, sobretot dinfants i de gent gran, a fi de prevenir i dintentar eradi- 13. Per qu de vegades el metge
car les malalties infeccioses de ms risc. Aquestes campanyes perden eficcia recepta antibitics durant
si no arriben a tota la poblaci. A ms, lincrement de fluxos migratoris pot el desenvolupament
tenir repercussions negatives sobre leficcia de la vacunaci en una comu- duna malaltia vrica?
nitat. Per aix les campanyes sn obligatries, sobretot en edat infantil.

141
833943 _ 0134-0151.qxd 9/3/07 13:26
Radiografia en la qual sobserva
una fractura de tbia i peron.
El trencament dels ossos per un cop
s una lesi traumtica o traumatisme.
ACTIVITATS
14. Qu s una lesi? Quin nom
reben si sn degudes a un cop?
15. Qu s una malaltia
autoimmune? A quin altre
tipus de malalties sassemblen
els seus efectes?
16. Quins sn els efectes de la mort
massiva de cllules als rgans
i als teixits?
17. Explica com produeix el cncer
lesions en un rgan.
18. Busca en els conceptes clau
el significat de daltonisme
i hemoflia.
142
Pgina 142
Les lesions i les malalties
6 no infeccioses
Les lesions sn danys produts en un rgan o en un teixit.
Si sn degudes a cops, sanomenen traumatismes.
Moltes malalties provoquen la mort de cllules de diferents teixits i r-
gans, fet que dna lloc a lesions. Aquesta mort cellular s deguda a:
Deficincies metabliques, per la manca dalguns nutrients, lacumu-
laci de substncies txiques, etc.
Manca doxigen, a causa de lobstrucci duna artria (trombosi) o a
larribada a la sang duna substncia que impedeix el transport doxigen
pels glbuls vermells, com per exemple el monxid de carboni.
Les malalties no infeccioses
Les malalties no infeccioses poden ser de diversos tipus:
Malalties metabliques. Sn degudes a defectes del metabolisme, com
per exemple la producci insuficient dalguna hormona, la incapacitat
de les cllules per assimilar determinats nutrients o la incapacitat dal-
guna glndula digestiva per elaborar la substncia que ha de secretar.
La diabetis s un exemple de malaltia metablica.
Malalties gentiques. Estan causades per errors en la informaci gen-
tica, fet que determina el mal funcionament dalgun rgan o sistema.
Entre aquestes malalties destaquen el daltonisme i lhemoflia.
Malalties degeneratives. Sn degudes a la mort progressiva de les
cllules dun rgan determinat. Per exemple, lartrosi consisteix en la
destrucci de les cllules que formen els cartlags articulars; la malaltia
dAlzheimer s la mort gradual de les neurones del cervell. Les malal-
ties degeneratives produeixen lesions en els rgans afectats.
Malalties autoimmunes. Es produeixen si el sistema immunitari reac-
ciona contra el propi organisme, causant la mort cellular en alguns tei-
xits. Tenen un efecte similar al de les malalties degeneratives.
Malalties per proliferaci cellular. En alguns casos, les cllules es
comencen a reproduir en excs i originen un tumor, que s una massa
de cllules que creix sense control. Si el tumor produeix la mort de les
cllules del seu voltant, es diu que s maligne. El cncer s un cas de
proliferaci cellular maligna.
Lartrosi, una malaltia molt dolorosa, es Tumor pulmonar. Un tumor s una massa
produeix per degeneraci dels cartlags. de cllules que creix sense control.
833943 _ 0134-0151.qxd 9/3/07 13:26 Pgina 143

La prevenci de malalties.
7 Els hbits saludables
La nostra salut depn moltssim de la nostra manera de viure i de les pre-
caucions que prenguem per evitar les malalties, tant les infeccioses com les
no infeccioses. Hi ha tres tipus de mesures que podem adoptar:
Prendre mesures profilctiques. La profilaxi s el conjunt de mesu-
res que es poden adoptar per evitar una infecci. Nhi ha que sn molt
senzilles i s recomanable que sempre les seguim:
Rentar b qualsevol ferida o cremada i aplicar-hi un desinfectant.
No compartir estris com ara raspalls de dents, coberts, vasos, etc.
Utilitzar un preservatiu en les relacions sexuals.
Evitar el contacte amb objectes bruts, sobretot a la boca i als ulls.
Utilitzar sabatilles de goma i vestit de bany per estar-se a la platja, i a
les piscines, dutxes i zones humides. Evitarem el contagi de fongs.
Evitar factors de risc. Els factors de risc sn acti-
tuds o situacions que ens poden provocar una
malaltia o un accident.
Evitar seguir dietes desequilibrades prenent en
excs dolos, pastisseria industrial, menjars r-
pids i greixos animals o ingerint menys quanti-
tat daliment del que el nostre cos necessita.
Evitar el consum de substncies nocives, com
ara el tabac, lalcohol i altres drogues. Aquestes
substncies produeixen danys molt seriosos en
la nostra salut.
Adoptar hbits saludables. Aquests hbits sn
una manera de dur a terme les activitats quotidia-
nes, i no tan sols milloren la nostra salut, sin que
ens fan ms agradables moltes tasques: Una radiaci solar intensa pot provocar
Utilitzar la llum adequada. Per estudiar, per llegir o per fer accions que cncer de pell. Posar-nos una samarreta
requereixen fixar la vista ens cal llum suficient per que no molesti els o una crema amb factor de protecci
adequat ens estalvia que patim cremades
ulls. Per mirar la televisi s millor una llum tnue que la foscor. Quan
solars. Tamb conv protegir-nos els ulls
fem servir lordinador cal evitar els reflexos de llum a la pantalla. amb unes bones ulleres de sol.
Protegir-nos els ulls de la radiaci solar posant-nos ulleres de sol els
dies molt assolellats, especialment a la neu, i protegir-nos la pell de la
radiaci solar directa amb cremes protectores o amb roba. ACTIVITATS
Seguir una dieta variada, evitant abusar de la pastisseria industrial i 19. A la piscina, a la platja,
dels dolos, i tamb del menjar rpid com la pizza i les hamburgueses. als vestidors dels gimnasos, etc.,
Les amanides, les verdures, la fruita, la carn, el peix i els productes s aconsellable utilitzar sabatilles
de goma en comptes de caminar
lctics sn aliments nutritius que ens proporcionen una bona salut.
descalos. Quin tipus de mesura
Fer un exercici fsic que ens agradi i que estigui dins de les nostres s aquesta i contra qu s efica?
possibilitats fsiques augmenta la nostra vitalitat, ens fa descansar mi-
llor i rendir ms en altres tasques. 20. Quantes hores cal que dormi
un adolescent? A quina hora
Descansar el temps necessari. En ladolescncia el nostre cos necessi- et lleves per anar a lescola
ta entre vuit i deu hores de son al dia. s saludable descansar deu o a linstitut? Calcula quina
minuts cada hora que passem davant la pantalla de lordinador. Per s la teva hora ptima per anar
obtenir un millor rendiment quan estudiem, conv que ho fem en al llit i dormir el temps necessari.
perodes duna hora seguida, amb intermedis de deu o quinze minuts.

143
833943 _ 0134-0151.qxd 9/3/07 13:26
Smbol internacional de substncia txica.
En cas dingesti dalguna substncia
que pensem que s txica, hem de trucar
immediatament al Servei dInformaci
Toxicolgica (telfon: 915 620 420),
on ens informaran de les mesures
que hem de prendre.
Cremades
Sha de mullar la zona cremada
amb aigua freda. Si s lleu (es
conserva la pell), posar-hi fora
crema hidratant o oli, i tapar-la
amb una gasa. Si sha desprs
la pell, tapar-la amb una gasa
i anar de seguida al metge.
144
Pgina 144
8 Els accidents i els primers auxilis
De la mateixa manera que es poden prevenir moltes malalties adoptant
un seguit dhbits saludables, tamb s possible evitar molts accidents pre-
nent precaucions bsiques, com ara les segents:
Respectar les normes de circulaci viria. Portar sempre posat el
casc quan se circula amb bicicleta o amb moto, cordar-se el cintur al
cotxe, respectar les normes de trnsit i extremar la precauci quan es
creuen carrers i carreteres.
No manipular aparells elctrics si es va descal. Si, a ms, el terra
est humit, el risc duna descrrega elctrica s molt alt.
Ser molt prudents quan es fan servir eines, instruments tallants i ob-
jectes punxeguts. Per manipular eines sempre hem de dur guants.
Posar-se ulleres protectores quan es fan servir eines i instruments que
poden llanar encenalls o que poden esquitxar, i mascaretes per prote-
gir-nos de la pols i de les gotes quan estem polint o pintant superfcies.
Utilitzar escales en bones condicions per enfilar-nos als llocs alts.
Quan una persona pateix un accident, sobretot si est relacionat amb la cir-
culaci de cotxes i de motos, no hem dintentar moure-la, hem de sospitar
que s greu i avisar immediatament un servei dassistncia mdica. Si la per-
sona ha rebut un cop fort, o si ha perdut el coneixement, si sent dolors forts
en alguna articulaci o en algun os, si presenta una debilitat extrema, un co-
lor pllid o molt vermell, sudoraci abundant, una hemorrgia intensa o
qualsevol altre smptoma que indiqui gravetat, hem de demanar lajuda im-
mediata a un professional mdic.
Tamb cal demanar ajuda especialitzada si una persona ha ingerit alguna
substncia verinosa (com ara un producte de neteja o de jardineria). Da-
vant de qualsevol situaci que representi un perill imminent per a la salut
de la persona accidentada, lhem de portar rpidament a un centre mdic.
El que cal fer davant dalgunes emergncies
Ferides amb hemorrgia Cops i traumatismes Insolaci
Abocar damunt la ferida un Sha dimmobilitzar el membre Sha de portar la persona
desinfectant (aigua oxigenada, afectat i sha de posar gel que presenta smptomes
tintura de iode o similar). damunt la zona lesionada. dinsolaci a una zona fresca
Tapar la ferida amb una gasa. Si es t la sospita que shi ha i amb ombra. Se li ha de mullar
Si lhemorrgia s abundant, produt una fractura o una lesi el cap, fer que segui o estirar-la
posar un embenat apretat seriosa, cal anar de seguida de costat, i fer que begui lquid
damunt la gasa i anar al metge. a un centre mdic. abundant.
833943 _ 0134-0151.qxd 27/3/07 17:09 Pgina 145

La donaci de cllules,
9 teixits i rgans
Avui dia la donaci de cllules, teixits i rgans permet trasplantar aquests
components duna persona a una altra per solucionar problemes diversos.
De vegades sutilitzen cllules o teixits del mateix pacient, fet que rep el
nom dautotrasplantament. Quan sutilitzen rgans o teixits dorigen ani-
mal per implantar-los en una persona es parla de xenotrasplantament.
Es fan donacions de diferents tipus de cllules, teixits i rgans: En els casos de cremades greus, sextreu
pell sana del mateix pacient, es cultiva
Cllules. Les cllules que actualment es donen amb ms freqncia i es va trasplantant per cobrir les rees
sn els espermatozoides i els vuls, per solucionar problemes desteri- afectades. Aix s un autotrasplantament.
litat masculina o femenina. La donaci de cllules mare embrionries
est en experimentaci, i t implicacions tiques i morals.
Teixits. Els trasplantaments de sang reben el nom de transfusions.
Tamb es duen a terme trasplantaments de medulla ssia en els casos
de leucmia. En els trasplantaments daltres teixits, com lepitelial, el Donant
muscular i el cartilagins, per a casos de cremades, fractures musculars
O O B B A A AB AB
o de lligaments, se solen utilitzar els del mateix pacient, que es prenen
AB        
de zones sanes on es poden regenerar, i aix evita problemes de rebuig.
AB    
rgans. El cor, el fetge, els ronyons, els pulmons, el pncrees i les cr-    
A

Receptor
nies dels ulls sn rgans que, actualment, es poden extreure duna per-
A  
sona que acaba de morir i trasplantar a una persona sana que els neces-
B    
sita. La donaci drgans s un acte solidari i desinteressat.
B  
LOrganitzaci Catalana de Trasplantaments (OCATT) s lentitat que co-
O  
ordina la donaci i el trasplantament drgans a Catalunya.
O 
La donaci de cllules, teixits i rgans presenta alguns problemes que la
tecnologia biomdica ha anat resolent: Taula de compatibilitat entre grups
sanguinis. El smbol  vol dir que
Rebuigs. El sistema immunitari pot reaccionar davant dun trasplanta- sn compatibles.
ment, ja que no lidentifica com a rgan propi, i intentar destruir-lo. Per
evitar el rebuig, se subministra al pacient un tractament immunode-
pressor que debilita el seu sistema immunitari per evitar el rebuig.
Contagi de malalties. La sida, lhepatitis i moltes altres malalties vri-
ques es podrien contagiar amb un trasplantament. Per evitar el contagi,
tots els teixits i rgans donats se sotmeten a anlisis molt rigoroses. Ac-
tualment s prcticament impossible que, per exemple, una transfusi
de sang comporti cap mena de risc de contagi.
De tota manera, el principal problema per als trasplantaments s, precisa-
ment, lescassetat de donants. Moltes persones posen objeccions quan sels
planteja extreure els rgans dun parent que acaba de morir. No obstant aix,
es tracta duna operaci que no desfigura en absolut la persona que ha mort
i aporta un benefici de valor incalculable a una altra persona, ja que li pot
salvar la vida. Aquest problema no el pot resoldre la cincia; tan sols la so-
lidaritat humana i la presa de conscincia del valor de la vida i de la salut.

ACTIVITATS
21. Qu faries si un amic teu es talls amb un vidre i es fes una ferida
profunda que sagns de manera abundant?
22. Qu s un autotrasplantament? I un xenotrasplantament?
Catalunya, amb 37 donants drgans
per mili dhabitants, t una taxa de donants
molt per sobre de tots i cadascun dels pasos
de la Uni Europea, tot i que sempre calen
ms donacions per poder salvar ms vides.

145
833943 _ 0134-0151.qxd 9/3/07 13:26 Pgina 146

A FONS

Les dues cares del sistema immunitari

Imaginat que tinguessis una caixa deines mgica que et
proporcions qualsevol tornavs, clau de rosques, alicates,
etc., que et calgus en cada moment, i just a la mida del car-
gol, de la rosca o del cable que estiguessis manipulant. El
nostre sistema immunitari sassembla molt a aquesta caixa
deines mgica.
Aquesta caixa mgica del nostre sistema immunitari s ca-
pa de fabricar lantics necessari per neutralitzar qualsevol
antigen, i nhi ha milers de milions de possibles! Normal-
ment, aix ens mant fora de perill de latac dels agents
patgens que intenten envair el nostre organisme. De tota
manera, hi ha situacions en qu causa problemes.

Lallrgia s una reacci del sistema immunitari davant La incompatibilitat sangunia produeix rebuigs greus
dun agent no patogen. en les donacions de sang.

Les allrgies. Una allrgia s una reacci descontrolada Els virus que canvien. Molts virus tenen la capacitat de
del sistema immunitari davant dun agent innocu, com
ara el pollen, la pols o els cars (uns animals microsc-
pics i totalment inofensius que viuen a la nostra roba i al
cabell). La reacci allrgica s semblant a la reacci im-
munitria inespecfica: inflamaci de les mucoses, secre-
ci lacrimal i mocosa, i en alguns casos tamb febre.
Els rebuigs. Quan sintrodueix en lorganisme un rgan
trasplantat o b sinjecta sang en una transfusi, el siste-
ma immunitari pot reaccionar contra aquests teixits per-
qu els considera aliens. En el cas de la sang, si el grup
sanguini de la persona receptora i el grup de la persona
donant sn incompatibles, la reacci de rebuig s tan vio-
lenta que es produeix una coagulaci dins dels vasos
sanguinis.
En el cas dels trasplantaments drgans, cal subministrar
al receptor una medicaci immunodepressora, que dis-
minueixi molt la capacitat de reacci del sistema immuni-
tari; daquesta manera satenua el rebuig de lrgan nou,
per posa el pacient en perill de ser envat per qualsevol
agent patogen.
canviar daspecte, principalment les protenes que en
formen lembolcall. Per aquesta ra, quan entren per se-
gon cop en lorganisme, els anticossos produts pel nostre
sistema immunitari la primera vegada que va tenir contac-
te amb ells no serveixen, i els virus causen una nova infec-
ci. Aquest s el cas de la grip i del refredat, en qu el pro-
blema no s que el nostre sistema immunitari funcioni
malament, sin que lagent patogen canvia molt de pressa.
Les malalties autoimmunes. Aquest tipus de malalties es
produeixen quan el sistema immunitari reacciona de ma-
nera violenta contra les cllules que formen un teixit o un
rgan propi; aix provoca una mort cellular massiva.
Ara per ara es desconeixen les causes per les quals el sis-
tema immunitari actua contra el propi organisme. Els
smptomes sn molt semblants als de les malalties dege-
neratives. Per aix hi ha malalties, com lartrosi (destruc-
ci de les cllules que formen el cartlag de les articula-
cions), que de vegades es classifiquen com a malalties
autoimmunes i altres vegades dins de les malalties dege-
neratives.

ACTIVITATS
23. Lallrgia al pollen s una afecci molt comuna. Explica quin procs t lloc en lorganisme perqu es produeixi.
24. Com es controlen els problemes de rebuig davant dun rgan trasplantat? Quins altres problemes produeix aquest
remei?

146
833943 _ 0134-0151.qxd 9/3/07 13:26 Pgina 147

Cincia a labast
Anlisi dun text cientfic sobre cllules mare
En una investigaci, cal aplegar informaci sobre el tema
que sest estudiant. Per aix, se sol recrrer a les biblio-
teques, on es conserven colleccions completes de revis-
tes especialitzades.
Cada dia sentim parlar de temes sobre els quals conv te-
nir una opini formada, com per exemple el canvi clim-
tic o les cllules mare. Per comprendre aquests temes,
cal buscar informaci i analitzar-la.

A continuaci, obtindrem informaci sobre les cllules mare embrionries dun text cientfic.

Cllules mare embrionries

Quan lembri tan sols t uns pocs dies, i no s sin una boleta de cllules, una petita regi
anomenada massa cellular interna (MCI), es pot allar i cultivar in vitro. La MCI t
el potencial de generar tots els tipus de teixits de lorganisme adult (multipotncia). De fet,
si no shi interv, a partir daquestes cllules [de la MCI] es formar el fetus, mentre que
les cllules que les envolten donaran lloc a la placenta i a altres teixits.

s possible generar cllules mare embrionries (CME) a partir de la MCI.

Les CME es poden mantenir en cultiu durant un temps llarg, ja que tenen capacitat
dautorenovar-se [], a ms, [] s possible fer que es diferencin en prcticament
qualsevol tipus cellular, [fet que] podria proporcionar una font gaireb illimitada
de cllules especialitzades per a les anomenades terpies de substituci.

RUTH WILLIAMS. Stem cells: a guide, Epigenetics?, 2006 (text adaptat)

1. Llegim atentament el text i anotem els termes o les
expressions que no entenem i les abreviatures que utilit-
za lautora (CME i MCI), amb el significat corresponent.
2 . Consultem en un diccionari el que hem anotat i
nescrivim la definici corresponent.
3. Tornem a llegir el text. Un cop sabem el significat
de tots els termes i expressions, el text ens semblar
ms clar i nobtindrem prou informaci per comenar a
comprendre el tema sobre el qual tracta. Si cal, subrat-
llarem les frases del text ms rellevants.

Cllules mare embrionries: sn les que tenen la capacitat dautorenovar-se i que es poden diferenciar en diversos tipus
cellulars.
Autorenovaci: capacitat de les CME de produir cllules filles idntiques.
Diferenciaci cellular: procs pel qual les cllules canvien les seves caracterstiques per poder fer determinades funcions.
Terpia de substituci: procediment per guarir teixits danyats substituint-los per altres obtinguts a partir de CME.

ACTIVITATS
25. Escriu una definici del terme multipotncia, referit a la capacitat de les cllules de la MCI.
26. Sn el mateix les cllules mare embrionries que les que formen la massa cellular interna de lembri,
o un daquests dos tipus sobt a partir de laltre? Explica la resposta.
27. Actualment, les lesions a la medulla espinal no es poden curar i, en principi, la terpia amb cllules mare
embrionries podria tornar la mobilitat a persones paraltiques. No obstant aix, lobtenci de CME a partir
de cllules de la MCI s un fet molt controvertit; de fet, tan sols en quatre pasos europeus nest permesa
legalment la investigaci. Busca amb els companys i companyes de laula informaci sobre els avenos
cientfics i mdics, la legislaci corresponent i les repercussions tiques que comporta, i feu-ne un debat.
Per fer el debat, dividiu la classe en dos grups; un dels grups nhaur dexposar els avantatges, i laltre grup,
els inconvenients. Defenseu cada una de les dues posicions amb arguments raonats.

147
833943 _ 0134-0151.qxd 9/3/07 13:26 Pgina 148
Activitats
28. Una malaltia dorigen mental pot produir malalties
fsiques o lesions en lorganisme? Explica la resposta
i posan exemples.
29. Aprendre a dialogar i a relacionar-nos amb els altres
forma part de la cura de la nostra salut.
Explica per qu i quin tipus de malalties podem evitar
amb aquestes habilitats.
30. Copia el text que hi ha a continuaci; localitza-hi
els dos errors que cont i explica en qu consisteixen.
Els virus sn els ssers vius ms petits que existeixen.
La majoria estan formats per una cpsula de protenes
a linterior de la qual hi ha un filament dADN que injecten
en una cllula. La cllula infectada utilitza aquest ADN
per fabricar altres cllules com ella.
31. Per qu no conv beure aigua dun rierol
encara que sembli neta i clara? Es podria beure
desprs de sotmetre-la a un procs de desinfecci?
32. Identifica a quin agent patogen corresponen
aquestes imatges: virus, fong, bacteri o protozou.
A B
C D
33. Per a les dones embarassades, la toxoplasmosi s
una malaltia molt perillosa, i per aix sels sol recomanar
que no tinguin gats domstics.
Per qu? Qu tenen a veure els gats amb aquesta
malaltia? Quin tipus de malaltia s la toxoplasmosi?
34. De les tres barreres de qu consta el sistema
immunitari, quina s la ms externa i immediata
que evita el contacte dagents patgens amb
el nostre medi intern? A quin nivell de defensa
pertanyen la reacci inflamatria i la febre?
En quin nivell de defensa es produeix lelaboraci
danticossos? Quin paper tenen els fagcits
en la defensa immunitria?
148
35. Una infecci s una malaltia que es produeix
quan el nostre organisme s envat per un protozou,
un bacteri, un fong o un virus. Una infestaci s
la situaci que es produeix quan lorganisme s envat
per animals parsits, com ara puces, polls o cucs.
a) Quan una persona t una tnia, est infectada
o infestada?
b) Explica la diferncia que hi ha entre infectar i infestar.
c) Creus que tindran el mateix tractament una infecci
que una infestaci?
36. Alguns bacteris, a banda denvair els teixits,
produeixen substncies txiques. Aquest s el cas
dels bacteris del ttan i del botulisme, que produeixen
la toxina tetnica i la toxina botulnica, dos verins
que afecten greument el sistema nervis i produeixen
parlisi, rigidesa muscular i, fins i tot, la mort.
Aquests casos en qu el perjudici s degut ms
a les toxines bacterianes que als mateixos bacteris
sanomenen toxoinfeccions. La salmonellosi,
per exemple, s una toxoinfecci alimentria.
a) Quin organisme s el responsable de la salmonellosi?
b) Investiga quins sn els efectes daquesta malaltia
i quin tractament t.
c) Per qu s ms freqent patir una salmonellosi
a lestiu que no pas a lhivern?
d) Quines mesures preventives podem adoptar
com a consumidors per no contraure-la?
37. La sida s una malaltia infecciosa que destrueix
els glbuls blancs.
a) Recordes quin tipus dagent patogen produeix
aquesta malaltia?
b) Per qu les persones malaltes de sida solen
contraure nombroses infeccions?
c) Aquesta malaltia es pot transmetre per compartir
un raspall de dents o una mquina dafaitar.
Aleshores, per qu es considera que s una malaltia
de transmissi sexual?
38. LOrganitzaci Mundial de la Salut (OMS)
ha estimat que prop de 60.000 persones moren
anualment de cncer per culpa duna sobreexposici
a les radiacions ultraviolades del sol.
Formeu diversos grups amb els companys i companyes
de classe i elaboreu un informe que contingui el segent:
els components del grup que es posen cremes
de protecci solar, el tipus (nombre del factor) de
protecci que fan servir, el temps mitj dexposici diria
(a lestiu) i quines altres mesures protectores utilitzen.
Expliqueu la relaci que hi ha entre el cncer de pell
i la radiaci solar.
833943 _ 0134-0151.qxd 9/3/07 13:26 Pgina 149
39. Copia el dibuix segent, afegeix-hi els noms
dels components assenyalats i escriu una explicaci
breu del procs que representa.
A B
D de la nostra salut classificaries lhbit de rentar b
C
40. Explica per qu, si hem passat el xarampi,
ja no podem contraure de nou aquesta malaltia.
Qu significa quan diem que estem immunitzats
contra el xarampi?
41. Per qu les malalties degeneratives i les malalties
autoimmunes presenten smptomes semblants?
Un tumor maligne en un rgan tamb pot produir
un efecte semblant? Raona les respostes.
UNA ANLISI CIENTFICA
La pesta
En el segle XIV hi va haver un petit canvi climtic a Europa.
Les temperatures van baixar i durant uns quants anys
els estius van ser humits i freds. Es van perdre moltes
collites de cereals i va caldre importar grans quantitats
de blat i darrs dsia.
Els carregaments arribaven en vaixells que, juntament
amb els cereals, tamb van portar rates. Aquestes
rates tenien parsits, unes puces a laparell digestiu
de les quals vivia el bacteri de la pesta bubnica.
Quan les puces van passar de les rates als humans, els van
inocular la malaltia, i es va declarar una epidmia de pesta
a Europa. En poc menys de tres anys van morir ms
de vint milions de persones, aproximadament un ter de
la poblaci europea. La manca dhigiene i de coneixements
cientfics van fer impossible poder-la controlar.
46. Quin era lanimal vector de la pesta?
47. Quines mesures creus que es prendrien
actualment en un cas aix per evitar la propagaci
de la malaltia?
48. Per qu creus que el sistema immunitari
de les persones europees no estava preparat per
protegir lorganisme davant del bacteri de la pesta?
42. s fora freqent laparici de lanomenat peu
datleta com a conseqncia dhaver caminat descalos
per una piscina o per uns vestidors. Els smptomes
sn una picor intensa entre els dits dels peus
i una descamaci de la pell.
Quin medicament creus que ens pot receptar el metge:
un srum, un fungicida, un antibitic o un frmac
especfic contra els protozous? Explica qu ha passat.
43. Dins de quin grup de mesures de protecci
la fruita i les verdures que ingerim crues?
44. Lexercici fsic es considera molt saludable, per
pot arribar a ser perjudicial? Explica en quins casos
ens pot perjudicar lexercici fsic. Consulta-ho amb
els professors o professores deducaci fsica i elabora
una resposta completa daquesta qesti.
45. Els hbits perjudicials per a la salut, com per exemple
fumar o consumir alcohol, contrriament als saludables,
ens poden causar danys i malalties.
Esmenta tres hbits que siguin perjudicials per a la salut.
49. Copia els quadres segents i ordenals
en una seqncia cronolgica.
Importaci de Absncia
blat i darrs. Mort dun ter de collites.
de la poblaci.
Les puces de Epidmia
les rates passen de pesta
a les persones. Canvi climtic. bubnica.
50. Actualment, el desenvolupament dels mitjans
de transport i el tipus de turisme que es duu a terme
fan que els viatges a pasos tropicals siguin freqents.
Per qu cal vacunar-se contra determinades malalties
que no sn freqents a Europa abans danar a aquests
pasos?
149
833943 _ 0134-0151.qxd 9/3/07 13:26 Pgina 150

Resum
La salut s un estat de complet benestar fsic, mental i social.
Lalteraci de la salut s lorigen de malalties fsiques, mentals o socials.

Les malalties sn les alteracions de lestat de salut de les persones.

Poden ser dels tipus segents:
Malalties infeccioses: sn les produdes per un agent patogen
que envaeix el nostre organisme i shi desenvolupa.
Poden ser produdes per fongs, protozous, bacteris i virus.
Aquests agents poden arribar a lorganisme a travs de laire,
per algun objecte contaminat, pel contacte fsic directe
o per la ingesti daliments en mal estat.
Els microorganismes habituals viuen, normalment, a la nostra pell
i a les mucoses sense produir-nos cap perjudici.
Malalties Els microorganismes oportunistes envaeixen el nostre organisme
quan hi falten els habituals.
LA SALUT I LA MALALTIA

Les malalties infeccioses de transmissi sexual sn les que es

transmeten, principalment, a travs del contacte sexual.
Malalties no infeccioses: sn les degudes a altres causes.
Poden ser metabliques, gentiques, degeneratives, autoimmunes
i/o degudes a una proliferaci cellular.
Si ocasionen mortandat cellular massiva, es produeixen lesions
en rgans i teixits.
Tant les malalties infeccioses com les no infeccioses poden causar
lesions als rgans i als teixits.

Prevenci contra malalties infeccioses: mesures profilctiques,

hbits saludables, evitar els factors de risc i vacunaci.
Prevenci, El sistema immunitari ens protegeix contra les infeccions.
tractament T tres nivells: les barreres fsiques, la resposta immunitria
i immunitat inespecfica i la resposta immunitria especfica.
La resposta immunitria especfica produeix anticossos
que impedeixen la reinfecci pel mateix agent.

Algunes normes de prevenci contra els accidents sn les segents:

Respectar les normes de circulaci viria.
No manipular aparells elctrics si es va descal.
Accidents
Ser molt prudents quan es manipulen eines.
Portar ulleres protectores.
Utilitzar escales en bones condicions.

ACTIVITATS
51. Desenvolupa lapartat de les malalties infeccioses afegint-hi una explicaci breu i uns quants exemples
de cada tipus.
52. Resumeix les causes per les quals es poden produir lesions en un rgan o en un teixit.
53. Amplia el resum amb els continguts sobre donaci de cllules, de teixits i drgans.

150
833943 _ 0134-0151.qxd 9/3/07 13:26
Els leprosos de Yamabuki
Totes les primeres tasques van ser
molt rpides. Lendem darribar- per aconseguir-ho.
hi, a ms datendre alguns malalts,
vaig fer obrir les barraques des-
til colonial i vaig disposar que els
auxiliars de clnica, voluntria-
ment ajudats pels infermers, hi
installessin els llits i hi posessin
les tauletes, moltes de les quals es-
taven trencades per encara te-
nien la capacitat de mantenir-se
dretes perqu shavien lligat amb
canyes de bamb petites i verdes
o amb lianes molt primes. Ben
aviat, aquelles barraques semia-
bandonades i buides van tornar a
estar a punt per rebre els malalts,
encara que la situaci no era, ni
de bon tros, la ideal.
Hi faltaven llenols, no en tenem
prou ni per posar-ne a la meitat
dels llits que havem installat.
Per tot saniria solucionant. El
que ara importava era que anes-
sin arribant els malalts i que el
personal mdic entre el qual, per
cert, hi havia un infermer que ja
havia treballat amb mi a Buta,
mantingus la moral alta, cosa
que jo estava en disposici de ga-
rantir al cap de poc temps dha-
ver-lo conegut. Jo mateix mhi
havia entregat des del primer mo-
ment, i estava disposat a conduir
la missi que mhavien encoma-
nat al millor port possible. No es-
Llibres:
Jo, el desconegut
ANTONI DALMASES. Editorial Crulla
Novella juvenil amb avis, nts i la malaltia dAlzheimer.
Esas mortferas enfermedades
NICK ARNOLD. Editorial Molino
Relat detallat de moltes malalties infeccioses.
Los calzoncillos asesinos
MICHAEL LAWRENCE. Editorial Alfaguara
Salut i higiene en una novella daventures.
Pgina 151
tava disposat a escatimar esforos
I van comenar a arribar els ma-
lalts, ja ho crec, fins i tot en un
nombre superior a la nostra ca-
pacitat. El personal mdic va sa-
ber, efectivament, fer honor a les
esperances que jo havia diposi-
tat en ell i als manifestos desigs de
treballar. [...]
Jo sempre he estat un home in-
quiet, incapa destar-me amb les
mans a la butxaca. De manera
que, desprs de deixar prou temps
per descansar i per les mnimes
estones de lleure passades davant
del tauler descacs o davant du-
na Itlia lluminosa que sorgia dels
llavis dels missioners, em vaig ado-
nar que encara em quedaven lliu-
res algunes hores a la setmana i,
sobretot, que encara hi havia ms
necessitats que les de lhospital. La
plaga de les malalties assolia a Ba-
soko mltiples ramificacions. Da-
questes, potser la ms visible i la
ms dramtica era la lepra.
La lepra era una autntica plaga
en aquesta regi i molt freqent a
la resta del pas. Separats de tot-
hom, aterrits davant la prpia
malaltia, miserables, vagarejant
com animals solitaris, els leprosos
constituen, com en les llegendes
ms sinistres de lantiguitat, una
NO THO PERDIS
Guia de salut per a joves de la Generalitat de Catalunya.
EL RAC DE LA LECTURA
classe social a part, un grup hum contagis, em va empnyer a visi-
al qual ning no es volia acostar tar la leproseria de Yamabuki, si-
i del qual ning no volia sentir tuada a uns deu quilmetres de la
parlar. ciutat. Ning no mhavia ordenat
Per a Stanleyville shavia desper- que ho fes, ni tampoc no era en
tat el meu inters per aquesta ma- realitat cap assumpte de la me-
laltia, i la presncia de tants ma- va incumbncia professional, per
lalts malalts lleus als carrers de no podia desatendre tota aquella
Basoko, el contacte prolongat dels petita poblaci.
quals amb familiars, especialment
JOAQUN SANZ GADEA,
amb infants, podia ser la causa, i Un mdico en el Congo.
sens dubte ho era, de nombrosos Ed. Temas de Hoy (text adaptat)
COMPRENC EL QUE LLEGEIXO
54. A qu era degut que la gent es contagis de la lepra
a Basoko?
55. Qu es va haver de fer per posar a punt
les barraques i poder rebre els malalts?
56. Per qu el protagonista comena a cuidar
els leprosos?
57. Quina malaltia actual et sembla tan dramtica
com ho va ser la lepra en temps passats? Per qu?
a) El cncer.
b) La sida.
c) La grip.
En la xarxa:
www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/
html/ca/salutjove/cssajo00.htm
dgsalut.caib.es/user/portal_salut/Vacunainfantil.htm
Calendari de vacunaci infantil a Catalunya.
www.saludalia.com/
Portal sobre salut amb continguts sobre malalties, salut
dels infants, de les dones i de les persones grans, exercici
i nutrici, tractaments quirrgics, etc.
151
833943 _ 0152-0169.qxd 9/3/07 13:31 Pgina 152

9 Paisatge i relleu.
Geologia externa

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat
Aprendrs els conceptes de formes
de relleu, formes de modelat i paisatge,
i les diferncies que hi ha entre si.
Coneixers quins sn els elements
que formen un paisatge.
Coneixers la relaci que hi ha
entre el paisatge, el modelat del relleu,
el clima i lacci dels agents geolgics.
Estudiars els processos de meteoritzaci
de les roques, i com aquest procs origina
el sl i el fertilitza.
Recordars les principals formes
de modelat produdes per lacci
dels agents geolgics.
Aprendrs a interpretar mapes
topogrfics i meteorolgics senzills,
i comprendrs com selaboren.
Entendrs com soriginen i quines sn les
principals roques sedimentries.
Aprendrs a fer un perfil topogrfic.

El Grand Canyon del riu Colorado

(Arizona).
833943 _ 0152-0169.qxd 9/3/07 13:31 Pgina 153

El 1540, lexplorador Garca Lpez de Crdenas formava

part duna expedici a la recerca de les set ciutats de Cbo-
la que, segons havia sentit explicar, estaven construdes
amb or i es devien trobar en algun lloc del que actualment
s el sud-oest dels Estats Units.
Les set ciutats dor va resultar que eren uns llogarets amb
cabanyes de fusta i sostres de palla, situades al nord de
Mxic. Una vegada ms, la llegenda proporcionava una
gran desillusi als exploradors.
Des dun daquests poblets, Garca Lpez de Crdenas va
emprendre una expedici amb trenta homes per veure si
trobava un riu molt cabals del qual li havien parlat els
indgenes. Va ser aix que va arribar al Grand Canyon del
Colorado, de ms dun quilmetre damplada i 1.500 me-
tres de desnivell.
Les parets daquest indret eren tan escarpades que no van
poder baixar fins al riu, i van haver de tornar enrere per
la manca daliments i daigua. Un esvoranc profund a la
Terra que origina un paisatge de malson duna calor sufo-
cant, amb laigua a la vista per inaccessible...

RECORDA I RESPON

1. Quines sn les formes de relleu ms caracterstiques

dels continents?
2. Recordes quina diferncia hi ha entre la meteorologia,
el temps meteorolgic i el clima?
3. Qu s un mapa meteorolgic? I un mapa topogrfic?
4. Actualment sabem que lesvoranc profund a la Terra
que van trobar els exploradors el 1540 en realitat s:
a) Una vall fluvial produda per lacci erosiva dun riu
quan es va anar encaixant en el terreny.
b) Una forma de modelat produda per lagent geolgic
elic.
c) Un circ dorigen glacial.
d) El resultat de lacci erosiva de les aiges salvatges.

Busca la resposta
Qu sn les corbes de nivell dun mapa topogrfic? Qu
significa que les corbes de nivell dun mapa topogrfic
sn equidistants?
833943 _ 0152-0169.qxd 9/3/07 13:31 Pgina 154
Parc Nacional dOrdesa
i Mont Perdut (Osca).
Paisatge asturi. El temps plujs forma
part del paisatge, i tamb la vegetaci
abundant, el clima fresc, el relleu
muntanys i les construccions tpiques.
ACTIVITATS
1. Quins factors subjectius
i meteorolgics del paisatge
sesmenten en el text de
la introducci daquesta unitat?
2. Busca en els conceptes clau
el significat de topografia.
3. Explica breument la diferncia
que hi ha entre el relleu
i el paisatge.
154
1 El paisatge
A la superfcie terrestre podem reconixer diferentes formes de relleu pro-
dudes pels agents geolgics: un penya-segat erosionat per les onades,
una vall excavada per un riu, unes dunes formades pel vent... Quan con-
templem aquestes formes de modelat, sovint ens hi referim amb el nom
de paisatges. Aquests tres termes fan allusi a laspecte que presenta la su-
perfcie terrestre en un lloc determinat, per entre els tres hi ha una difern-
cia important.
Formes de relleu i formes de modelat sn expressions descriptives del
relleu. Impliquen una anlisi de la topografia del terreny i prescindeixen
de lesttica.
El terme paisatge s ms ampli que els dos anteriors, ja que comprn el
contingut dels altres dos termes per tamb shi afegeix la valoraci estti-
ca de lobservador.
Quan ens referim a lentorn que veiem anomenant-lo paisatge, estem fent
una valoraci subjectiva relacionada amb mltiples factors:
Les formes del relleu que shi aprecien: muntanyes, penya-segats, pla-
nes, dunes...
El temps meteorolgic durant la contemplaci del paisatge tamb in-
flueix en la percepci que en tenim. Si aquesta situaci atmosfrica es
repeteix cada vegada que presenciem el mateix paisatge, nacaba for-
mant part.
La presncia humana. Diem que un paisatge s natural si la presncia
humana s nulla o escassa, o que est molt humanitzat en cas contra-
ri. Les ciutats configuren un paisatge urb.
La densitat i el tipus de vegetaci i de fauna: un desert, un prat, una
zona de matolls, un bosc...
Lextensi de terreny que veiem, que s molt gran vista des del cim
duna muntanya i molt petita vista des de dins dun bosc esps.
El punt de vista de lespectador. Des del fons duna vall veiem una l-
nia de cims retallada contra el cel, mentre que des dun lloc elevat, mi-
rant cap a baix, veiem una extensi de terreny.
Els aspectes subjectius. Sn els records, les idees, els projectes, etc.,
que la contemplaci dun paisatge (o fins i tot lolor i els sons que per-
cebem mentre el contemplem) ens evoca o ens suggereix.
833943 _ 0152-0169.qxd 9/3/07 13:31 Pgina 155

El paisatge, els agents geolgics

2 i el clima
Actualment sabem que lesvoranc profund a la Terra que van trobar els
exploradors lany 1540 s un exemple de modelat fluvial. Els congostos, les
gorges i els canyons sn valls on sha encaixat profundament un riu. De la
mateixa manera, sabem que un paisatge desrtic de dunes s el resulat de
lacci geolgica del vent.

Els agents geolgics

Els agents geolgics produeixen el modelat del relleu. Quan lsser hum
percep aquest modelat, juntament amb la resta de factors, est contemplant
un paisatge.

Les formes del relleu, que formen part dun paisatge, sn el resultat
de lacci de modelat dels diversos agents geolgics.

Els rius, que produeixen el modelat fluvial.

Les aiges salvatges, que originen el modelat dels torrents.
Les glaceres, que sn les causants del modelat glacial.
Les aiges subterrnies, que donen lloc al modelat crstic.
Lonatge del mar, que produeix el modelat litoral.
El vent, lacci del qual produeix el modelat elic.
El paisatge est constitut per tot el terreny
que es pot veure des dun lloc determinat,
juntament amb la resta dels elements que
sobserven.

El clima
Lacci de modelat daquests agents geolgics, la vegetaci, la fauna, les si-
tuacions meteorolgiques i el tipus ds que lsser hum dna al territori
sn factors que tenen un element en com: estan influts pel clima que do-
mina a la regi.
El clima s un factor que t una gran influncia en el tipus de paisatge
duna regi, ja que determina alguns dels factors que el conformen:
El tipus dagent geolgic que hi actua amb ms eficcia i, per tant, les
formes de relleu que lagent origina. Lonatge ns una excepci, ja que
la seva actuaci no depn del clima.
La meteorologia dominant a la zona, que fa que el paisatge que perce-
bem estigui associat sovint a determinades situacions meteorolgiques,
com ara cels clars, tempestes, boires...
El tipus de vegetaci que pot crixer a la zona.
La fauna caracterstica i labundncia danimals.
El tipus dactivitats humanes que shi poden fer, com ara conreus, prcti-
ques esportives, establiment dindstries, explotacions ramaderes, etc.
Les formes de modelat sn tan sols
ACTIVITATS un element del paisatge.
4. Escriu una llista dels agents geolgics que modelen el relleu
i del modelat que produeixen.
5. Explica com influeix el clima en el paisatge.
6. Quin tipus de clima pot ser el causant que una zona presenti
un modelat elic? I un modelat glacial?

155
833943 _ 0152-0169.qxd 9/3/07 13:31 Pgina 156

3 Lenergia solar a laTerra

Eix de rotaci
El nostre planeta rep constantment del Sol una quantitat denergia enor-
terrestre me en forma de llum i de calor. Aquesta energia causa efectes diversos:
Escalfa el sl, que, al seu torn, escalfa laire que hi ha damunt seu i pro-
porciona una temperatura superficial apta per a la vida.
Evapora laigua, i posa en marxa el cicle de laigua.
Hemisferi
nord Mant en funcionament els diversos agents geolgics que duen a ter-
me el modelat del relleu.
s utilitzada pels ssers fotosinttics, com els vegetals, les algues i
alguns bacteris, per produir matria orgnica. Aquesta matria desprs
Equador serveix daliment als organismes hetertrofs.

Lenergia solar proporciona una temperatura suau a la superfcie

terrestre, i mant en funcionament la dinmica atmosfrica,
el cicle de laigua, els agents geolgics i la biosfera.
Hemisferi
sud
Lenergia solar es reparteix de manera desigual sobre la superfcie terrestre
Raigs
a causa de la forma esfrica de la Terra i de la inclinaci de leix de rotaci
solars terrestre respecte dels raigs solars. Aquest repartiment heterogeni de la ca-
lor t conseqncies diverses:
Estiu a lhemisferi nord i hivern
a lhemisferi sud. La forma esfrica Es produeixen grans diferncies pel que fa a la quantitat dhumitat
de la Terra i la inclinaci de leix de atmosfrica entre diverses zones del planeta. Aix, juntament amb les
rotaci terrestre fan que lenergia solar diferncies de temperatura, dna lloc a lexistncia de diversos climes.
que rep el nostre planeta es reparteixi Les diferncies de temperatura que hi ha entre lequador i els pols origi-
de manera desigual.
nen corrents trmics a latmosfera i als oceans. Aquests corrents van
des de les zones ms clides cap a les ms fredes.

La dinmica atmosfrica
Els corrents atmosfrics que sestableixen entre les zones clides i les fre-
des originen els vents i les precipitacions.
A les zones on convergeixen un corrent daire clid i humit i un altre cor-
rent daire fred i sec, laire clid puja i la humitat que cont es condensa, fet
que origina precipitacions abundants.
Aire fred Quan laire clid puja i produeix nuvolositat i precipitacions, diem que
i sec sha format una depressi o borrasca. Com que els corrents atmosfrics
sn fora estables, les depressions se solen originar ms o menys al ma-
teix lloc, com per exemple al nord-oest de les illes Britniques. De tota mane-
ra, un cop formades, les depressions tendeixen a desplaar-se lentament a
mesura que la massa daire clid perd calor i humitat. Mentrestant, s fre-
Aire clid qent que sen torni a formar una altra al mateix lloc.
i humit

ACTIVITATS
7. Quins efectes produeix lenergia solar a la superfcie de la Terra?

A les zones de convergncia dun corrent 8. Per qu lenergia solar es distribueix de manera desigual sobre
daire clid i humit amb un altre daire ms la superfcie terrestre? Quines conseqncies t aix?
fred i sec es formen depressions o borrasques.

156
833943 _ 0152-0169.qxd 9/3/07 13:31 Pgina 157

La meteorologia i el clima.
4 Els mapes meteorolgics
La meteorologia s la cincia que tracta de lestudi dels fenmens atmosf-
rics, com ara les precipitacions, la nuvolositat i els vents.
El clima s un concepte ms ampli, que es defineix amb els valors mit-
jans de les temperatures i la pluviositat obtinguts al llarg de molts anys.
El clima duna regi es pot identificar, principalment, amb dos parmetres:
la temperatura mitjana i la pluviositat, que s la quantitat de pluja que
cau per metre quadrat en un any.
La pennsula Ibrica es troba al lmit sud de la zona climtica temperada
humida, que comprn la major part dEuropa. Al nord de lfrica comena
la zona climtica tropical, que s molt seca. La part sud de la Pennsula pre-
senta un clima mediterrani, intermedi entre la zona temperada humida i
la tropical.
Cada zona climtica t una meteorologia caracterstica. Per exemple, a les
parts ms rides del clima mediterrani, a lestiu el cel sol estar clar i les tem-
peratures sn altes. Tamb s tpic que al final de lestiu shi formin tempes-
tes, que descarreguen en poques hores una gran part de laigua que caur
en tot lany.

Mapes meteorolgics i mapes significatius

Per preveure les situacions meteorolgiques que es poden produir en el
transcurs dunes quantes hores o duns quants dies, els meteorlegs elabo-
ren mapes meteorolgics. En aquests mapes es representen els valors de
la pressi atmosfrica per mitj disbares, fet que permet localitzar les
zones danticiclons i de depressions.

Laire sempre tendeix a fluir des dels anticiclons

cap a les depressions, i aix produeix els vents.

Per facilitar la interpretaci daquests mapes, es fan mapes significatius,

en qu es representen les situacions meteorolgiques previstes.

A
D

Mapa meteorolgic amb la direcci Mapa significatiu corresponent

dels vents. al mapa meteorolgic.

ACTIVITATS
9. Explica la relaci i les diferncies que hi ha entre clima i meteorologia.
10. Observa el mapa significatiu. Quines situacions meteorolgiques La rotaci de la Terra desvia les masses
es preveuen a les illes Balears i a les Canries? daire, i fa que els vents descriguin
En quina illa es preveuen pluges a la part nord? trajectries en espiral des dels anticiclons
cap a les depressions.

157
833943 _ 0152-0169.qxd 9/3/07
ACTIVITATS
11. Qu s un mapa?
12. Qu sn les corbes de nivell?
Per a qu sutilitzen?
13. Quina zona del terreny t ms
pendent, una en qu les corbes
de nivell estan a la vora les unes
de les altres o una zona en qu
estan separades?
Si tallem la superfcie del relleu
amb diversos plans horitzontals
imaginaris, hi podrem
dibuixar les corbes de nivell,
amb els punts que es
troben a laltura
de cada un dels talls.
158
13:31 Pgina 158
El relleu i com es representa.
5 Els mapes topogrfics
El relleu s un dels elements principals del paisatge. Cont molta informa-
ci sobre els agents geolgics que lhan modelat, i tamb s un factor im-
portant que condiciona les activitats humanes.
Representar-lo duna manera precisa i senzilla resulta imprescindible per
poder planificar moltes actuacions, com per exemple les segents: projec-
tes dobres pbliques (carreteres, lnies elctriques, lnies ferroviries, em-
bassaments, etc.), explotacions mineres (pedreres i graveres), ordenaci
del territori (delimitaci de zones urbanitzables, de zones agrcoles, ds
industrial, despais verds, etc.), previsi de riscos geolgics (prospecci
de recursos i avaluaci dimpactes ambientals), etc.
En tots aquests casos sutilitzen els mapes, que sn representacions re-
dudes del terreny, en les quals sindica la situaci dels elements del paisat-
ge que interessen en cada cas concret.
Els mapes topogrfics
Quan cal tenir una representaci molt precisa del relleu, sutilitzen els
mapes topogrfics. En aquests mapes es representen corbes de nivell,
que sn lnies tancades que uneixen punts que es troben a la mateixa alti-
tud sobre el nivell del mar.
Les corbes de nivell simbolitzen la intersecci de plans horitzontals
equidistants amb la superfcie del terreny, i serveixen per representar
el relleu en els mapes topogrfics.
Elaboraci dun mapa topogrfic
880 m
860 m
840 m
820 m
880
860
840 860
840 Projecci
820 dels talls
de cada pla.
Carretera Riu
820 Poblaci
840 Si projectem les corbes
860 820 de nivell sobre un paper, Els plans estan separats
nobtindrem un mapa per la mateixa distncia vertical, per
840 topogrfic. Sobre aquest exemple 20 metres. Aix, les corbes
mapa shi pot afegir la resta de nivell tamb es corresponen
de la informaci: noms, amb altituds equidistants
carreteres, poblacions, etc. (820 m, 840 m, 860 m, etc.).
833943 _ 0152-0169.qxd 17/4/07 16:21 Pgina 159

Elements dun mapa topogrfic

Corbes de nivell. Laltitud tan sols

sindica a les corbes mestres.
Toponmia. Conjunt de noms
dels elements que figuren
en el mapa.
Masses daigua. Rius, llacs,
embassaments, aiguamolls, etc.
Vies de comunicaci. Carreteres,
camins, vies frries, etc.
Construccions (pobles, ciutats,
urbanitzacions...) i obres pbliques
(preses dembassaments,
conduccions daigua...).

Lescala grfica i lescala numrica

Quan selabora un mapa, la realitat es redueix a una proporci adequada
a ls que es vol donar al mapa. Si shi aplica una reducci molt gran, es pot
representar un territori gran en un mapa petit, per tindr poc detall. Si
shi aplica una reducci petita, es pot representar un territori ms petit en
el qual shi poden incloure ms detalls, per caldr un mapa ms gran.
Per interpretar b un mapa s indispensable indicar-ne lescala.
Escala numrica. Indica la proporci entre el mapa i la realitat. Per ACTIVITATS
exemple, si la realitat est reduda 10.000 vegades en representar-la en
14. Qu s lescala dun mapa?
el mapa, lescala s 1:10.000; s a dir, 1 cm del mapa equival a 10.000 cm Quins tipus descales sutilitzen
(100 m) de la realitat. en un mapa?
Escala grfica. Indica la longitud que tindria en la realitat un segment
15. Explica qu sn la toponmia
que es dibuixa en el mapa. Per exemple, si en fer el mapa hem redut la
i un bloc diagrama.
realitat 5.000 vegades, podem dibuixar un segment de deu centmetres
i escriure-hi al costat: 500 metres; si aquest segment es dibuixs a
lescala de la realitat, mesuraria 500 metres.

Bloc diagrama i maqueta

de la mateixa zona representada

Amb les maquetes

tridimensionals
saconsegueix
una representaci
En un bloc diagrama es dibuixen el relleu i la geologia de la zona. molt realista del relleu.

159
833943 _ 0152-0169.qxd 9/3/07 13:31
El sl es forma quan els ssers vius
colonitzen el detritus, de manera
que en canvia la composici i lestructura.
La meteoritzaci que produeixen
els ssers vius s mecnica i qumica.
ACTIVITATS
16. Qu s la meteoritzaci?
17. Quins sn els agents
que causen la meteoritzaci?
Explica com actua cadascun.
160
Pgina 160
6 La meteoritzaci
s fcil adonar-se que els objectes que estan exposats a la intemprie es de-
terioren amb el pas del temps. El ferro soxida, els graons de les escales es
desgasten amb el fregament del pas de les persones, les pintures es despre-
nen de les parets, etc.
Aquests mateixos processos actuen sobre les roques de la superfcie ter-
restre, i fan que es deteriorin i que es redueixin a fragments.
La meteoritzaci s el procs dalteraci i esmicolament
que experimenten les roques exposades a la intemprie.
La disgregaci de les roques pot estar causada pels factors segents:
La humitat, que fa que alguns minerals es dissolguin i que daltres can-
vin de composici.
Loxigen atmosfric, que oxida alguns minerals.
Els canvis de temperatura, que produeixen dilatacions i contraccions
en les roques.
La congelaci de laigua a les clivelles de les roques, que actua com si
fos un tasc i les trenca.
Els ssers vius, especialment els vegetals, les arrels dels quals sintro-
dueixen a les clivelles de les roques i les acaben trencant, per tamb
els que secreten substncies que fan que es dissolguin alguns minerals.
Les roques estan sotmeses a tres tipus diferents de meteoritzaci:
Meteoritzaci qumica. Origina canvis en la composici qumica dels
minerals. s el cas dels minerals que soxiden, shidraten o es dissolen.
Els minerals de les argiles sn un dels productes ms freqents de me-
teoritzaci qumica de les roques.
Meteoritzaci mecnica. Provoca lesmicolament o el desgast de les
roques sense modificar la composici dels minerals que les formen.
Meteoritzaci biolgica. s la produda pels ssers vius, i s el resultat
de la combinaci de les dues anteriors.
La formaci del sl
Com a resultat de la meteoritzaci de les roques es forma un conjunt de
fragments o clasts que rep el nom de detritus.
Quan el detritus es compon de sorra i argila, sol ser fora frtil, perqu
durant el procs de meteoritzaci qumica que dna lloc a les argiles sa-
lliberen moltes sals minerals, com ara els fosfats i els nitrats, que sn essen-
cials per als vegetals i les algues.
El detritus, un cop colonitzat pels ssers vius, experimenta modificacions
en la composici i en lestructura que el poden transformar en sl.
En la composici, a mesura que shi va aportant matria orgnica pro-
cedent de lactivitat biolgica.
En lestructura, a mesura que la pluja va arrossegant les substncies
solubles cap a les zones inferiors, de manera que la part superior queda
empobrida de determinades sals minerals.
833943 _ 0152-0169.qxd 9/3/07 13:31 Pgina 161

7 Les formes de modelat

Si exceptuem les zones costaneres, a lEstat espanyol predominen el mode-
lat fluvial i el modelat de les aiges salvatges.

El modelat fluvial
Els rius produeixen modelats molt caracterstics quan erosionen el relleu,
en el qual sencaixen i formen congostos profunds, com el de Mont-rebei
o el de Collegats, tots dos al Pallars Juss.
Els rius que han ampliat les valls per on circulen creen zones molt aptes per
a locupaci humana, com les planes dinundaci i les terrasses fluvials.

Els congostos i les gorges sn valls fluvials Les planes dinundaci dels rius sn zones El relleu esglaonat en terrasses s un tipus
estretes. Sn zones que tenen un gran valor de fcil ocupaci humana i molt aptes per de modelat fluvial que facilita ls
paisatgstic. al conreu. del terreny per a conreus.

Els modelat torrencial

Les aiges salvatges produeixen una acci erosiva molt intensa i originen re-
lleus molt agrestos, com els rasclers i els barrancs, formes de relleu inhs-
pites per a locupaci humana, per duna gran bellesa i valor paisatgstic. ACTIVITATS
Aquest agent geolgic s ms efica com ms rid s el clima, ms escassa 18. En la fotografia de les terrasses
fluvials tamb shi observen
s la vegetaci i ms abrupte s el relleu.
meandres. Explica qu sn
Al peu dels relleus, els torrents acumulen els materials que transporten i i en quina zona del curs dun riu
formen cons o ventalls alluvials, en qu el rgim torrencial dels rierols s se solen trobar.
un factor de risc, ja que causa inundacions i avingudes.

Les aiges salvatges fan que es formin Els barrancs o canyons tenen un gran valor Els cons alluvials sn zones de risc,
rasclers en el terreny. La intensa erosi paisatgstic i sn molt apreciats per fer-hi ja que les aiges salvatges hi poden
senduu el sl frtil, fet que impedeix una gran varietat dactivitats esportives produir avingudes amb conseqncies
que shi pugui establir vegetaci. i de lleure. molt greus.

161
833943 _ 0152-0169.qxd 9/3/07 13:31 Pgina 162

El modelat glacial
Moltes zones muntanyoses de la pennsula Ibrica presenten un modelat
produt per les glaceres fa uns 18.000 anys, durant lltim perode glacial.
Als Pirineus encara es conserven petites glaceres, com la de la Maladeta o
la del Mont Perdut.
El modelat glacial produeix paisatges abruptes. A ms, com que es localit-
za en zones dalta muntanya, locupaci humana s baixa, per solen ser in-
drets turstics.

Els circs glacials sn zones Les agulles sn formes Les valls glacials tenen forma Lacumulaci de neu durant
en forma damfiteatre, molt escarpades de modelat de U i solen presentar una lhivern hi permet dur a terme
de parets molt abruptes. glacial. ocupaci humana important. una explotaci esportiva.

El modelat crstic
A les zones formades per calcries o per guixos, les aiges subterrnies
fan que les roques es dissolguin, fenomen que hi produeix cavitats. Aix
origina dos tipus de formes de modelat:
El modelat superficial, degut a la dissoluci o al collapse del sostre de
cavitats.
El modelat subterrani, com les coves, les galeries, els avencs, etc.

Modelat crstic originat per la dissoluci Les dolines es formen pel collapse La dissoluci de les roques calcries
de les roques a la superfcie. del sostre duna cavitat subterrnia. produeix sales i galeries subterrnies.

ACTIVITATS
19. Quines sn les tres formes de modelat que predominen a la pennsula
Ibrica? Quins agents geolgics les han produt?

162
833943 _ 0152-0169.qxd 9/3/07 13:31 Pgina 163

El modelat litoral
LEstat espanyol t uns quants milers de quilmetres de costa en els quals
es pot apreciar el modelat produt per lonatge. Aquest agent geolgic s
molt efica pel que fa a lacci erosiva, i mobilitza enormes quantitats de se-
diments arenosos.

Lonatge fa que els penya-segats Quan el penya-segat retrocedeix, Les platges sn el resultat Les barres litorals poden
retrocedeixin, de manera que el hi queda una superfcie erosiva: de lacumulaci de sorra deixar allades grans llacunes,
mar guanya terreny al continent. la plataforma dabrasi. a la costa. com passa al delta de lEbre.

El modelat elic
A lEstat espanyol el vent no s un agent geolgic que dugui a terme una
acci erosiva efica, per s que interv en el transport de la sorra acumu-
lada a les platges per lonatge, fenomen que origina les dunes costaneres,
que sn formes dacumulaci elica.
A les zones desrtiques, com ara al sud del Marroc, el vent origina formes
de modelat diferents, segons si hi predomina el procs erosiu o la sedimen-
taci de materials.
On predomina lerosi, el vent senduu les partcules dargila i els grans
de sorra, i hi deixa nicament les pedres. Aix sorigina un desert de
pedres.
Als llocs on la sedimentaci de la sorra s predominant, es formen els Dunes costaneres. El vent mobilitza
camps de dunes. i acumula la sorra que lonatge ha fet arribar
fins a la platja.
La manca daigua limita molt el creixement de la vegetaci en una zona de-
terminada, i aix origina paisatges molt caracterstics.

ACTIVITATS
20. Quin agent geolgic produeix
el modelat litoral? Quines formes
erosives origina?
21. Quines formes de modelat
produeix el vent a les zones
desrtiques? Com es formen?
Desert de pedres. Camp de dunes.

163
833943 _ 0152-0169.qxd 9/3/07 13:31 Pgina 164

8 Les roques sedimentries

Els agents geolgics poden transportar molt lluny i durant molt de temps
els materials que han recollit quan han erosionat la superfcie terrestre, per
Conca
sedimentria
tard o dhora els acaben transportant fins a una zona on se sedimenten de
manera definitiva. Aquestes zones on sacumulen els materials en capes suc-
cessives o estrats reben el nom de conques sedimentries.
Subsidncia
Les conques sedimentries sn zones extenses on lescora terrestre sen-
fonsa lentament, en bona part a causa del pes dels materials que shi di-
La subsidncia duna conca sedimentria positen. Per aquesta ra poden acumular gruixos enormes de sediments
s deguda, en part, al pes dels sediments
sense arribar a omplir-se.
que shi han dipositat.
Lenfonsament o subsidncia que es produeix en una conca sedimentria
fa que els sediments vagin quedant cada vegada ms profundament enter-
rats al terreny. Aquest fenomen produeix, al seu torn, aquests dos efectes:
Augment de la pressi, a causa del pes dels nous materials dipositats
sobre els ja existents.
Augment de la temperatura, a mesura que els sediments arriben a zo-
nes profundes de lescora.
Laugment de la pressi i la temperatura determinen que els clasts que
formen el sediment sencaixin els uns amb els altres, s a dir, que es pro-
dueixi la compactaci del sediment. Simultniament, algunes reaccions
qumiques i la precipitaci dalguns minerals inicialment dissolts en laigua
fan que els clasts sadhereixin entre si, procs que sanomena cimentaci.
ACTIVITATS
Com a resultat de la compactaci i la cimentaci, el sediment es transfor-
22. Busca en els conceptes clau
el significat destrat i de conca
ma, finalment, en una roca sedimentria.
sedimentria.
La litificaci o diagnesi s el procs que transforma un sediment
23. Qu s la litificaci? Quin altre en una roca sedimentria. Consisteix en la compactaci
nom rep aquest procs? i la cimentaci del sediment.

Principals roques sedimentries

Detrtiques o terrgenes Evaportiques

Conglomerat. Format
Argila. Constituda per Gres. Format per grans per fragments (cdols) Sal. Formada per halita. Guix. Compost
minerals de les argiles. de sorra (sobretot quars). de roques preexistents. s la sal comuna. pel mineral guix.

Carbonatades Orgniques

Calcria. Formada per carbonat Marga. Constituda per una Carb. Format per matria Petroli. Format per matria
de calci. mescla dargila i calcria. vegetal carbonitzada i litificada. orgnica. s lnica roca lquida.

164
833943 _ 0152-0169.qxd 9/3/07 13:31 Pgina 165

Cincia a labast
Obtenci dinformaci. Elaboraci dun perfil topogrfic
A partir dun mapa topogrfic podem obtenir molta in-
formaci sobre el terreny: calcular superfcies, traar
camins de mnim i de mxim pendent, calcular distn-
cies i diferncies daltitud entre diversos punts... i tam-
b en podem obtenir el perfil topogrfic dun recorre-
gut determinat.
Un perfil topogrfic s la lnia que obtindrem si fssim
un tall vertical al terreny. Normalment es fa seguint un
segment recte sobre el mapa topogrfic, per tamb es
pot fer al llarg dun recorregut irregular. Per obtenir el
perfil topogrfic, se segueixen diversos passos, que sn
els segents:

A
680
700 Corba de nivell ms alta del perfil
660 700
640 680 Equidistncia
660
640 Corba de nivell ms baixa del perfil
620 620

A B
B

A
1. Mesurem sobre el mapa la distncia que hi ha entre 7
6 00 680
680
els dos punts (A i B) situats als extrems del recorregut, 66800 660
6
62400 640
i mirem la diferncia mxima daltitud al llarg del perfil.
Desprs redum les dades de laltitud fent servir lescala. 620
A
2. Tracem en un paper millimetrat un eix vertical amb B
el desnivell mxim del nostre recorregut, i el graduem
amb les mateixes altituds que trobarem en les corbes de
nivell. Si tenim lescala del mapa farem la graduaci en
funci de lescala.
3 . Posem el paper millimetrat sobre el mapa, al llarg de B
la lnia del perfil. Fem coincidir els punts A i B del mapa
amb els del nostre paper, i hi marquem els punts en qu
660 680 700 680 660 640 620
el nostre paper talla cada corba de nivell.
4. Representem cada corba de nivell a la seva altitud, 700
i dibuixem el perfil passant per totes les corbes. No hem 680
doblidar que el perfil topogrfic ha darribar fins als punts 660
640
A i B, encara que no coincideixin amb cap corba de ni- 620
vell. Tamb hem de recordar que les formes del terreny
A B
sn arrodonides, i per aquesta ra quan unim els punts
no ho hem de fer amb lnies rectes.

ACTIVITATS
24. Dibuixa quatre corbes de nivell; poden ser, senzillament, quatre cercles concntrics. Escriu a sobre de cada corba
laltitud corresponent, amb una equidistncia de 50 m, de manera que la ms baixa sigui la de 450 m. Utilitza una escala
1:10.000 per fer un perfil topogrfic que travessi totes les corbes. Aix podrs esbrinar quina forma t el tur cnic que
has representat amb les teves corbes de nivell.
25. Imaginat que en comptes de cercles concntrics haguessis dibuixat quadrats concntrics, representant una pirmide
de base quadrada en comptes dun tur cnic. Seria possible distingir la pirmide del tur cnic observant nicament
el perfil topogrfic? Raona la resposta.

165
833943 _ 0152-0169.qxd 9/3/07 13:31 Pgina 166

Activitats
26. Quina diferncia hi ha entre un paisatge natural 34. Explica qu sn una escala grfica i una escala
i un paisatge humanitzat? Quin nom rep el paisatge numrica. Fes una escala grfica que es correspongui
que podem contemplar en una gran ciutat? amb una escala numrica d1:250.000.

27. Explica quins factors dels que formen el paisatge
estan fortament influenciats pel clima.
28. Fes un dibuix del planeta Terra i de la llum solar
que hi arriba. Indica-hi en quines zones del planeta
la quantitat denergia solar que hi arriba s mxima
i en quines s mnima. Basant-te en aquest dibuix,
pots explicar per qu en un hemisferi s estiu i en laltre
s hivern?
29. El dibuix segent representa un recipient amb aigua;
en un dels laterals shi ha posat una planxa calenta,
i a laltre lateral, una bossa plena de glaons. Copia
el dibuix i indica-hi quin corrent shi podria formar.
En quins trams seria un corrent clid i en quins seria
un corrent fred?
35. Imaginat que has elaborat un mapa a escala 1:1.000.
Hi has posat una escala grfica i una escala numrica.
A continuaci, fas una fotocpia ampliada per
incloure-hi ms detalls.
a) Continua sent vlida lescala numrica
en la fotocpia? I lescala grfica?
Raona les respostes.
b) Lescala de la fotocpia s ms gran o ms petita
que la de loriginal?
c) La fotocpia comprn un territori ms gran o ms
petit que el de loriginal?
36. Explica qu sn un bloc diagrama i una maqueta
tridimensional, i quina diferncia hi ha entre aquestes
dues formes de representar el relleu.

Planxa Bossa amb 37. Respon les preguntes que hi ha a continuaci

calenta glaons
referents a aquest mapa topogrfic.

Aigua
a

54 80
Poblenan

5
0
500
1
30. Lescala grfica dun mapa s un segment
de cinc centmetres, i al costat tamb sindica que 440
en la realitat el segment tindria una longitud de b
10 quilmetres. Quina escala numrica t aquest mapa? 2
440

31. Dibuixa les corbes de nivell que obtindrem

si fssim un mapa topogrfic duna pirmide
3 Vilagegant
de 110 metres daltura i una base quadrada de
50 metres de costat. Fes el mapa a escala 1:1.000. c
Pren el valor de 20 metres com a equidistncia
per a les corbes de nivell. Fes que la primera corba
d
representi just la base de la pirmide, i dna-li un valor 480
4
daltitud de zero metres.
Observars que el vrtex de la pirmide no coincidir 1: 25.000
amb cap corba de nivell, i lhaurs de marcar indicant-ne
laltura.
a) Indica els noms dels elements assenyalats; fes-ho
escrivint-ne el nombre i el nom corresponent.
32. Fes una llista dels usos que es poden donar
a un mapa topogrfic. Quants nhi podries afegir, b) Indica laltitud de les corbes de nivell marcades
a part dels que sesmenten en el text? amb les lletres a, b, c i d.
c) Elabora una escala grfica corresponent a lescala
33. Si fessis un mapa de la teva aula, quina informaci numrica expressada.
hi representaries? I si fessis un mapa del teu centre d) Calcula quina distncia hi ha entre els dos pobles
escolar? I en un mapa de casa teva? representats.

166
833943 _ 0152-0169.qxd 9/3/07 13:31 Pgina 167
38. Identifica les formes de modelat segents i indica
els agents geolgics que les han produt.
A B
C D
UNA ANLISI CIENTFICA
Una cinta transportadora a latmosfera
El cicle de laigua s un dels actors principals en el modelat
del relleu: les precipitacions sn les que aporten el cabal
a les rieres, als rius i a les aiges subterrnies, i tamb
aporten la neu que, transformada en gla, alimenta
les glaceres.
Els agents geolgics duen a terme el transport de materials
des de la part alta dels relleus cap a les zones ms
enfonsades. Per aix es pot entendre que el cicle de laigua
i les accions derosi, transport i sedimentaci sn
processos acoblats. El clima, que est determinat, al seu
torn, per la latitud, la proximitat a loce, laltitud i altres
factors, determina el tipus, la freqncia i la intensitat
de les precipitacions; per tant, estableix el tipus dagent
geolgic que hi actuar principalment i, en definitiva,
el tipus de modelat que acabar presentant la superfcie
terrestre.
44. Identifica en lesquema de la dreta les fletxes
de colors: quina representa el cicle de laigua i quina
el transport de materials fet pels agents geolgics?
45. Copia lesquema i afegeix a les parts
corresponents al cicle de laigua els noms
dels processos que el componen: escolament,
evaporaci, condensaci i precipitaci.
46. Qu s el que es compara en el text amb una cinta
transportadora?
39. La part ms baixa de les valls de fons pla sanomena
plana dinundaci. Per qu rep aquest nom i a quin risc
estan exposades?
40. Quines sn les roques que poden ser dissoltes
i modelades per les aiges subterrnies i les aiges
superficials? Quin nom rep el modelat que sorigina
amb aquesta dissoluci?
41. Quins dos processos experimenta un sediment
durant la seva litificaci o diagnesi? Quin s el resultat
daquests dos processos?
42. Qu s la subsidncia? Quines zones de la superfcie
terrestre la presenten i quina relaci t amb lacci
dels agents geolgics?
43. Escriu un resum amb els diferents tipus de roques
sedimentries i les seves caracterstiques.
47. Tal com es representa en el dibuix,
els agents geolgics fan el transport de materials
a favor de la gravetat. De tota manera, quin agent
geolgic pot fer un transport a la inversa, encara
que nicament de partcules de petites dimensions?
48. Qu significa que dos processos estan acoblats?
En els exemples segents, explica de manera raonada
quins sn processos acoblats i quins no ho sn.
a) La direcci i la intensitat dels vents, i la formaci
i lavan de les dunes costaneres.
b) La construcci durbanitzacions en una zona
i la formaci de brises per lescalfament solar.
c) Lerosi dels penya-segats per lonatge
i les variacions de temperatura al llarg del dia.
d) Laportaci de materials a una conca sedimentria
i lenfonsament lent del fons de la conca
(subsidncia).
167
833943 _ 0152-0169.qxd 9/3/07 13:31 Pgina 168

Resum
Es compon de diversos elements: formes del relleu, temps meteorolgic, presncia
El paisatge humana, vegetaci, fauna, punt de vista i aspectes subjectius de lespectador.
Implica una valoraci subjectiva del que veiem.

Es reparteix de manera desigual sobre la superfcie terrestre.

Origina corrents atmosfrics i ocenics, determina lexistncia de climes diferents,
Lenergia activa el cicle de laigua i els agents geolgics, i mant en funcionament
solar els ecosistemes.
Les depressions soriginen on convergeixen dos corrents atmosfrics: un de fred
i sec i un altre de clid i humit.
PAISATGE I RELLEU. GEOLOGIA EXTERNA

El clima determina els agents geolgics que actuen amb ms eficcia en un lloc
determinat.
El clima Tamb determina la meteorologia dominant en un lloc.
i latmosfera La meteorologia estudia els fenmens atmosfrics, com ara les precipitacions
i els vents.
Les situacions meteorolgiques es representen amb els mapes meteorolgics.

El relleu es representa en els mapes topogrfics per mitj de corbes de nivell.

Els mapes sutilitzen per orientar-se, per fer projectes dobres pbliques,
El relleu per ordenar el territori, per calcular superfcies, per fer prospecci de recursos...
i els mapes En els mapes sempre sindica lescala, que s la relaci que hi ha entre
topogrfics la representaci i la realitat.
El relleu tamb es pot representar amb dibuixos tridimensionals, amb maquetes,
amb perfils topogrfics, etc.

Produeix la disgregaci de les roques.

La s duta a terme per la humitat i loxigen atmosfrics, pels canvis de temperatura,
meteoritzaci per la congelaci de laigua a les clivelles de les roques i per lacci dels ssers vius.
Origina un detritus que, quan s colonitzat pels ssers vius, pot formar un sl.

Produeixen el modelat del relleu:

Les formes Rius modelat fluvial. Aiges subterrnies modelat crstic.
de modelat Aiges salvatges modelat torrencial. Onatge modelat litoral.
Glaceres modelat glacial. Vent modelat elic.

Roques detrtiques: argila, gres i conglomerat.

Les roques Roques evaportiques: sal i guix.
sedimentries Roques carbonatades: calcria i marga.
Roques orgniques: carb i petroli.

ACTIVITATS
49. Escriu en forma de resum quins factors del paisatge estan influts pel clima.
50. Redacta un resum amb els elements dun mapa meteorolgic. Afegeix-hi un dibuix esquemtic que expliqui
com circula el vent entre les depressions i els anticiclons.

168
833943 _ 0152-0169.qxd 9/3/07 13:31 Pgina 169

EL RAC DE LA LECTURA
El bosc a lestiu
Aquella tarda, desprs dhaver tingut la sort de veure funcionar la
vida a diferents nivells en poc menys duna hora, em va quedar
ben clara la visi del bosc com un tot unitari. El bosc no s una
simple catedral de la natura, sin un gran teatre vivent en el qual,
contrriament al prat, laiguamoll o el vessant duna muntanya, hi
ha diversos escenaris diferents.
El primer escenari s la roca i el subsl on els toixons excaven els
caus i on tenen les arrels els arbres i les plantes.
El segon escenari s el sl del bosc, de terra i humus, del qual de-
penen tots els ssers vius del bosc i on sinicia realment la cadena ali-
mentria natural. Aqu, els bacteris, tan minsculs que mil mi-
lions cabrien a lungla dun dit i tan prolfics que un de sol, dividint-se
ad infinitum, pot produir una descendncia de 16 milions en tan
sols vint-i-quatre hores, sn ajudats per un gran exrcit dcars, ti- El sis escenari sn les clarianes de bosc entre els arbres, que cons-
sanurs, sangoneres, porquets de sant Antoni, centpeus, milpeus, es- titueix el ms interessant de tots. [...] Tamb vnen aqu les papa-
tisoretes, aranyes, opilions, escarabats i cucs de terra per descom- llones nocturnes que ajuden les mosques i les abelles a pollinitzar
pondre els arbres caiguts, les fulles i les plantes mortes per formar els arbustos i les plantes florides, que localitzen per mitj dante-
el ric humus que necessiten totes les plantes per crixer. Les soques nes sensibles a les olors mentre les papallones dirnes es mantenen
velles i els arbres morts proporcionen la base per al creixement de en reps. Al capvespre hi van ratpenats comuns per fer-hi un ban-
les molses, els lquens i els fongs, que tamb contribueixen al procs quet amb labundncia dinsectes; els ratpenats orelluts sempre san-
de descomposici de la matria orgnica. ticipen als seus petits congneres a lhora de capturar les preses di-
[...] rectament a dalt de les branques.
El tercer escenari s la zona de plantes i arbustos on troben laliment MIKE TOMKIES, El ltimo lugar salvaje.
les larves de nombrosos insectes i on tenen els nius molts ocells pe- Ediciones Martnez Roca (text adaptat)
tits. Tamb vnen aqu el cabirol i el crvol en la temporada dhi-
vern per rosegar les plantes, les fulles i les tiges de determinats ar- COMPRENC EL QUE LLEGEIXO
bustos, o els brots suculents desprotegits dels arbres, o fins i tot per
fer mossegades agosarades a les fulles espinoses de la part inferior 51. Lautor diu que va tenir la visi del bosc
del boix grvol. com un tot unitari. Qu formava aquest tot?
Per qu aquest tot era unitari?
[...]
El quart escenari s el tronc dels arbres sota les capades, on sali- 52. Qu tenen en com els bacteris, els cars,
menten moltes ms larves i on ocells com els bruels, les malleren- els porquets de sant Antoni, les molses i els fongs?
gues i els pinsans se les mengen, com tamb els brots tendres i les lla-
53. Com descriu el bosc lautor: per capes que estan
vors de tardor, a ms de construir-hi els nius.
situades unes ms altes que les altres, o per zones
El cinqu escenari s la gran coberta de fullatge dels arbres, utilit- que estan les unes al costat de les altres?
zada, principalment, per larves dinsectes i per ocells menuts que
salimenten de brots, llavors i larves, a banda que serveix de refugi 54. Quines conseqncies t el fet que es cremi el sl
i de lloc per niar als ocells de mides ms grans, com ara els corbs, del bosc?
els agrons, els milans i els falcons.

NO THO PERDIS
Llibres: En la xarxa:
Dotze paisatges catalans www.xtec.es/~nlinan/geomorfo/tema2/index.htm
MARIA AGRAMUNT I ALTRES. Edicions del Brau Sobre les unitats bsiques del relleu a Catalunya.
Descripci de paisatges i dels parcs naturals de Catalunya.
www.xtec.es/aulanet/ud/socials/paisatge/relleu.htm
Atles bsic de geografia fsica Pgina senzilla per molt interessant sobre el relleu
JOS TOLA. Editorial Parramon i el paisatge.

169
833943 _ 0170-0185.qxd 9/3/07 13:34 Pgina 170

10 Els impactes
ambientals

Enfonsament del primer

Rainbow Warrior.

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat
Aprendrs qu s un impacte ambiental
i de quins tipus poden ser.
Estudiars quins sn els principals
impactes negatius sobre el medi natural.
Comprendrs de quina manera afecten
les activitats humanes latmosfera,
la hidrosfera, el sl, el paisatge
i la biosfera.
Aprendrs qu sn els residus,
de quins tipus poden ser i com
es gestiona el tractament i leliminaci
de residus.
Coneixers qu sn la prevenci
i la correcci dimpactes ambientals.
Aprendrs a obtenir conclusions
dun experiment sobre la pluja cida.

El nou Rainbow Warrior.

833943 _ 0170-0185.qxd 27/3/07 17:07 Pgina 171

Arribar un temps en qu la Terra emmalaltir i, quan aix pas-

si, els indgenes recobraran el seu esperit i reuniran persones de
totes les nacions, colors i creences, i totes creuran en els actes i
no en les paraules. Treballaran per guarir la Terra i seran cone-
guts com els guerrers de larc de sant Mart.
Aquesta profecia dels indis cree de lAmrica del Nord es va ma-
terialitzar el 29 dabril de lany 1978. Aquell dia, el vaixell
Rainbow Warrior (que significa Guerrer de lArc de Sant Mart),
de lassociaci ecologista Greenpeace, va salpar per recrrer el mn
i impedir pacficament accions humanes agressives envers la na-
tura, com ara la caa incontrolada de foques i balenes, els assaigs
nuclears o els abocaments de productes radioactius i txics a
loce.
El 10 de juliol de 1985, quan es dirigia cap a una zona on es feien
proves darmament nuclear, va ser enfonsat per lexplosi de dues
bombes collocades pel Govern francs. Per Greenpeace no es
va enfonsar amb el seu vaixell, sin que es va enfortir. Actualment,
un altre Guerrer de lArc de Sant Mart treballa per guarir la Terra.
El 2 de desembre de 1987, el primer Rainbow Warrior va ser remol-
cat a la badia Matauri, on el van enfonsar durant una cerimnia
maori. Al fons del mar sha convertit en un escull artificial on viu
una gran diversitat de vida marina.

RECORDA I RESPON

1. Coneixes algun cas en qu

una activitat humana deteriori
algun ecosistema?
2. Qu s el sl? s una part inerta
de la Terra?
3. Qu vol dir que una espcie
est en perill dextinci?
Coneixes algun exemple despcie
que es trobi en aquesta situaci?
4. Qu s el canvi climtic?
Quin s lorigen daquest
problema?

Busca la resposta
Qu s un estudi dimpacte
ambiental i per a qu es fa?
833943 _ 0170-0185.qxd 9/3/07 13:34
Lenjardinament de zones urbanes produeix
un impacte positiu sobre el medi ambient.
La construcci de grans autovies
sol provocar impactes locals sobre
el paisatge.
ACTIVITATS
1. Lerupci dun volc pot produir
danys molt greus a lentorn
natural i hum. Es considera
un impacte ambiental? Raona
la resposta.
2. En una ciutat, dedicar una zona
per fer-hi un parc, produeix
un impacte positiu o negatiu
sobre el medi hum? Es tracta
dun impacte local o global?
3. La destrucci de la capa doz
de lestratosfera s un impacte
positiu o negatiu? Es tracta
dun impacte global o local?
172
Pgina 172
La influncia humana
1 en el medi ambient
Des de laparici de la nostra espcie, els ssers humans ens hem ests per
tot el planeta i hem modificat profundament el medi ambient.
Un impacte ambiental s una modificaci apreciable en el medi
ambient produda per lactivitat humana.
Les modificacions que es poden produir en el medi per causes naturals,
com ara inundacions, huracans o lactivitat dels volcans, no sn impactes
ambientals. Aquest terme saplica nicament al resultat de la intervenci
humana, tant si es duu a terme en la natura com en lentorn ms immediat.
De tota manera, cal valorar com a molt important el manteniment de con-
ductes solidries per tenir cura del medi, ja que no estem sols i qualsevol
impacte produt sobre el medi t repercussions sobra la resta dssers vius
presents i futurs.
Tipus dimpactes
Segons les conseqncies que tenen, hi ha dos tipus dimpactes ambientals:
Impactes positius. Sn els que produeixen una millora en el medi am-
bient natural o hum. La neteja dun bosc, lenjardinament duna zona
urbana o la declaraci dun espai com a zona protegida (parc natural,
parc nacional, reserva de la biosfera, etc.) sn impactes positius.
Impactes negatius. Sn els que produeixen un deteriorament de lam-
bient natural o hum. Un abocament de petroli al mar, lexistncia dun
abocador incontrolat de residus slids urbans o un incendi forestal pro-
vocat sn exemples dimpactes negatius.
Els impactes ambientals tamb es poden classificar segons el factor que
resulta afectat per lactivitat humana. En aquest sentit, nhi ha de dos tipus:
Impactes sobre el medi natural. Sn els que produeixen canvis en al-
tres ssers vius, en les masses daigua, en el sl, en laire o en el relleu.
Impactes sobre el medi hum. Sn els que afecten directament la ma-
nera de viure de les persones: lentorn social, els recursos que necessi-
tem, la nostra salut, leconomia o qualsevol altre factor hum.
Segons labast que t la modificaci que produeixen, els impactes ambien-
tals es classifiquen en els tres tipus segents:
Impactes locals. Sn els que tenen unes conseqncies que nicament
es perceben en la zona afectada. La construcci duna autovia o dun
embassament produeix impactes locals en el paisatge, que es deixen de
percebre quan ens nallunyem.
Impactes regionals. Afecten rees extenses, sovint molt allunyades del
lloc on sha dut a terme lacci que ha produt limpacte. La contamina-
ci atmosfrica causada per centrals que cremen carb pot ser arrosse-
gada pels vents i provocar el seu efecte (pluja cida) en zones que es
troben lluny de la central.
Impactes globals. Sn els que tenen conseqncies que afecten tot el
planeta sencer. El canvi climtic s un exemple dimpacte global.
833943 _ 0170-0185.qxd 9/3/07 13:34 Pgina 173

Els impactes negatius

2 sobre el medi natural
Les activitats humanes que causen impactes negatius sobre el medi natural
sn molt variades. Entre aquestes activitats destaquen les segents: els con-
flictes bllics, lactivitat industrial i lexpansi de les indstries, el creixe-
ment de les zones urbanes a causa de laugment de la poblaci, lexplota-
ci decosistemes no humanitzats per obtenir espcies vegetals o animals,
lagricultura, la ramaderia, la pesca, lexplotaci de recursos naturals i ls
inadequat dels espais naturals.
Els impactes produts per aquestes activitats poden tenir diferents nivells
de gravetat.

La gravetat dun impacte negatiu savalua segons la facilitat

o la dificultat amb qu es pot corregir.
Els conflictes bllics comporten accions
Els impactes negatius sobre el medi natural es poden classificar segons el molt agressives sobre el medi natural
sistema que resulta afectat de la manera segent: i el medi hum.

Impactes sobre latmosfera. Comporten una disminuci de la qualitat

de laire o una alteraci de les propietats de latmosfera.
Impactes sobre la hidrosfera. Impliquen una reducci de la qualitat
de les masses daigua i molt sovint una greu alteraci dels ecosistemes
aqutics.
ACTIVITATS
Impactes sobre el paisatge natural. Les obres humanes modifiquen
4. Quan sasfalta un terreny, el sl
de vegades profundament el paisatge natural, tal com passa quan es
simpermeabilitza. Com afecta
construeixen viaductes o embassaments. aquesta acci la recrrega
Impactes sobre el sl. Leliminaci de la vegetaci deixa el sl sense daiges subterrnies per la pluja?
protecci i, per tant, exposat a lerosi. La contaminaci o la impermea-
5. En molts llocs es fan plantacions
bilitzaci del sl quan sasfalten grans superfcies tamb provoquen un
de pollancres per obtenir-ne fusta.
greu impacte sobre aquest delicat ecosistema. La tala daquests arbres conreats
Impactes sobre la biosfera. La prdua de biodiversitat, a causa de lex- no es considera desforestaci,
tinci despcies per culpa duna explotaci excessiva i indiscriminada, sin una explotaci agrcola.
la caa furtiva o la destrucci dels seus hbitats naturals, representa un Per qu?
impacte irreversible sobre la biosfera.

A FONS

La rompuda i la urbanitzaci de terrenys

Les persones tenim una gran capacitat per modificar el sl, fet que produeix un impacte molt
agressiu i sovint greu sobre lentorn natural.
La rompuda de terrenys consisteix a habilitar per conrear-la una zona que no shavia conreat
abans. Aix implica eliminar els arbres i les arrels, llaurar el sl i utilitzar-lo per produir vege-
tals conreats: cereals, llegums, etc., o b arbres per obtenir-ne fusta. Tot aix produeix un im-
pacte sobre el cicle de laigua, sobre els aqfers i sobre la flora i la fauna.
La urbanitzaci de terrenys consisteix a eliminar completament la vegetaci i el sl duna zona
per construir-hi habitatges, zones industrials, centres comercials, aeroports, autopistes, etc.
Aix implica, a ms, cavar rases per a conduccions daigua i electricitat, asfaltar grans exten-
sions, fer excavacions per posar els fonaments destructures, etc.
En quin dels dos casos es produeix un impacte ms greu sobre el paisatge?

173
833943 _ 0170-0185.qxd 9/3/07 13:34 Pgina 174

3 Els impactes sobre latmosfera

Els impactes sobre latmosfera sn el resultat de les emissions de conta-
minants en forma de gasos, que alteren la composici de laire, i de par-
tcules slides microscpiques que hi queden en suspensi. Cada conta-
minant prov duna acci humana concreta i produeix un impacte diferent.

Contaminant Activitat humana que el produeix Impactes que provoca

Es produeix en la crema de tota mena de combustibles El CO2 ret la calor emesa per la Terra (efecte
Dixid
a les indstries, en lagricultura, les calefaccions, dhivernacle), que, al seu torn, provoca lescalfament
de carboni (CO2)
els transports, etc. global, que rep el nom de canvi climtic.

Gasos Sutilitzen en els frigorfics i els aparells daire condicionat, Produeixen la destrucci de loz de lestratosfera,
clorofluoro- i tamb com a propulsors en els aerosols. Des del 1995 est fet que fa disminuir la protecci contra la radiaci
carbonats (CFC) prohibit fabricar-los i importar-los en la Comunitat Europea. ultraviolada, que s perjudicial per als ssers vius.

Es produeix als motors de combusti, a les centrals
Oz (O3) elctriques i a les indstries en qu sutilitzen arcs voltaics
(per exemple, per fer soldadures).
Es produeix quan es crema carb de baixa qualitat
xids de sofre
(que cont sofre) i residus slids urbans en plantes
i de nitrogen
incineradores, i en motors de combusti interna.
Loz s un gas txic i irritant. A lestratosfera
s molt til, per loz troposfric s un contaminant
perills.
Quan reaccionen amb laigua de la pluja, produeixen
cids (sulfric i ntric) i formen la pluja cida, que
mata la vegetaci, malmet la salut dels animals
i deteriora els edificis.

Metalls pesants Semeten amb la utilitzaci de combustibles que contenen El plom, com altres metalls pesants, s molt verins
(xids de plom) plom, com s el cas dalguns tipus de gasolines. i produeix danys en la salut dels ssers vius.

Com que sn fora adherents, sn molt perillosos per

Es produeixen en la combusti de tota mena de materials.
Partcules slides a la salut de tots els ssers vius. Sn responsables
El sutge est format per moltes substncies diferents,
(sutges i cendres) de la brutcia que es forma sobre les superfcies
com ara plstics i quitrans.
exposades a latmosfera.

La presncia de partcules slides a laire en general s fcil de detectar

per mitj dun filtre senzill (mocador de cellulosa o de roba). En canvi, pel
que fa als gasos, tret dalgun que t color i dalguns que fan olor, la majo-
ria queden fora de labast dels nostres sentits i per detectar-los cal recrrer
a xarxes destacions de vigilncia amb equips automtics danlisi qumica
o b a indicadors biolgics (ssers vius sensibles a determinats contami-
nants, com ara els lquens, que sn molt sensibles als xids de sofre).

A FONS

El protocol de Kyoto, la correcci dun impacte global

Lany 1997, a la ciutat japonesa de Kyoto, es van reunir poltics de tots els pasos indus-
trialitzats del mn amb lobjectiu de corregir un dels impactes ambientals ms greus del
segle XX, el canvi climtic.
Les investigacions cientfiques han deixat clar que laugment de les temperatures, que
s lorigen del canvi climtic, s degut a laugment de lefecte dhivernacle produt per
lincrement del dixid de carboni a latmosfera, provinent dels combustibles fssils.
Com a conseqncia daquesta reuni i daltres de posteriors, es va acordar reduir la
quantitat demissi de CO2. Amb aquesta finalitat es vol potenciar, entre altres accions,
la investigaci i ls denergies alternatives netes, com sn lelica i la hidroelctrica.
Qu s lenergia elica? Per qu es considera una energia neta?

174
833943 _ 0170-0185.qxd 9/3/07 13:34 Pgina 175

4 Els impactes sobre la hidrosfera

Les accions humanes produeixen tres tipus dimpactes sobre la hidrosfera:
Canvis en les propietats de laigua, provocats per laddici de subs-
tncies contaminants, per la disminuci de loxigen dissolt, per laltera-
ci de la temperatura de les masses daigua o per altres modificacions.
Canvis en la dinmica de laigua, que alteren el cicle de laigua, la
recrrega dels aqfers, els rgims dels rius, els corrents ocenics o al-
tres moviments de les masses daigua.
Canvis en la distribuci de laigua, ja que es transvasa aigua dunes
conques fluvials a unes altres, els aqfers sesgoten, sinunden zones
extenses amb embassaments o es dessequen zones humides.
Els canvis en les propietats de les masses daigua sn el resultat de diversos
tipus de contaminaci o duna explotaci excessiva. Hi ha tres casos que es
produeixen sovint sobre les aiges continentals: leutrofitzaci, la salinitza-
ci dels aqfers i lescalfament de masses daigua.

Leutrofitzaci
El terme eutrofitzaci significa aportaci de nutrients inorgnics, sobretot
Els abocaments de petroli al mar
nitrats i fosfats. Aquestes substncies, quan arriben a un riu, a un llac o a
produeixen un greu impacte sobre
qualsevol altra massa daigua, fan que shi produeixi una gran proliferaci la hidrosfera i la biosfera.
dalgues i de plantes aqutiques, i que laigua adquireixi un color verds.
La gran quantitat dorganismes fotosinttics fa que tamb proliferin els ani-
mals herbvors que se nalimenten. La respiraci de tants ssers vius no tar-
da a consumir loxigen, fet que provoca la mort de tots els organismes,
llevat dels bacteris anaerobis, que descomponen labundant matria org-
nica morta sense necessitat doxigen.
La descomposici bacteriana produeix sulfur dhidrogen (H2S), que fa
una olor de claveguera molt caracterstica, alhora que labundncia de mat-
ria orgnica dna un color negre a laigua.

La salinitzaci dels aqfers ACTIVITATS

6. Qu s el forat de la capa doz?
A les zones costaneres, les aiges subterrnies que amaren les roques del
Quin s lorigen daquest impacte?
subsl solen consistir en una massa daigua dola que es troba a sobre Quins efectes t? Es tracta
duna altra massa daigua salada procedent del mar. dun impacte global o local?
Quan sextreu molta aigua dels pous, la massa daigua dola es va reduint, 7. Qu s el que dna un color
i laigua salada puja per ocupar el lloc on hi havia laigua dola. En molts negrs i mala olor a algunes
casos comena a sortir aigua salabrosa dels pous, tal com passa en zones masses daigua? Explica el procs
extenses del litoral mediterrani de la pennsula Ibrica. que ha proporcionat aquestes
caracterstiques a laigua.
Lescalfament de masses daigua 8. Explica per qu laigua que
Moltes indstries utilitzen una gran quantitat daigua per refrigerar les cal- aboca una fbrica en un riu,
deres, els motors o altres equipaments. Per fer-ho, agafen laigua dun riu i, un procedent de la refrigeraci
dels equipaments, produeix
cop feta servir, la tornen al curs fluvial. Laigua que es torna als rius no cont
contaminaci encara que no
substncies contaminants, per est ms calenta que quan es va agafar. contingui dissolta cap
Laigua calenta cont menys oxigen dissolt, i aix causa un greu impacte so- substncia contaminant.
bre la fauna perqu es redueix la quantitat doxigen disponible al seu hbitat.

175
833943 _ 0170-0185.qxd 9/3/07 13:34
Sanomena paisatge lentorn fsic que
podem veure des dun lloc determinat,
amb tots els elements que cont,
tant naturals com artificials.
Es tracta, per tant, dun element
que t un valor, fonamentalment, esttic.
Rehabilitaci duna zona desprs dhaver
estat explotada per extreure-hi grava i sorra.
ACTIVITATS
9. Formeu grups i escriviu
arguments que donin suport
a la construcci duna estaci
desqu i arguments que apostin
per la conservaci de lentorn
natural inalterat.
10. Observa la fotografia dels pals
de telfon sobre terraplens.
La zona sha fet servir per
extreure-hi rids, per desprs
sha tornat a utilitzar per al
conreu. Explica quins passos
shan seguit en aquest procs.
176
Pgina 176
5 Els impactes sobre el paisatge i el sl
Els impactes sobre el paisatge natural
El paisatge s un element el valor del qual depn dun criteri hum. Men-
tre que es pot determinar amb precisi el grau deutrofitzaci duna massa
daigua o de contaminaci duna massa daire, no es pot establir objectiva-
ment el grau de deteriorament dun paisatge natural.
Es considera que sha produt un impacte sobre el paisatge sempre que el
seu aspecte natural ha disminut per la presncia dalgun element introdut
per lsser hum, com per exemple una construcci, un conreu, un embas-
sament, una conducci elctrica dalta tensi, unes antenes, etc. En tots
aquests casos es parla de paisatges humanitzats.
Els impactes negatius sobre el paisatge natural disminueixen el valor est-
tic del paisatge, fet que pot ser lorigen daltres impactes sobre el medi hum,
com ara prdues econmiques per la disminuci de lafluncia turstica.
De tota manera, en molts casos els impactes negatius sobre el paisatge na-
tural sn conseqncia dhaver-los habilitat per a un s concret, tal com
passa en les estacions desqu. En aquests casos, limpacte negatiu va acom-
panyat dun impacte positiu sobre el medi hum. La polmica se sol des-
fermar entre els partidaris de mantenir el paisatge natural i els que estan a
favor de fer-ne un s.
Els impactes sobre el sl
El sl s un ecosistema molt frgil que lerosi pot eliminar fcilment si
manca la coberta vegetal que el subjecta. Per exemple, quan es produeix
una desforestaci, s freqent que les pluges, en comptes dinfiltrar-se en
el sl, formin en el terreny desforestat cursos daigua que circulen per la
superfcie arrossegant els materials del sl.
La prdua del sl per lerosi deixa el terreny convertit en un desert, fet que
sanomena desertitzaci. Si la desertitzaci s conseqncia de la interven-
ci humana, i es pot qualificar com un impacte ambiental, rep el nom de
desertificaci.
El sl tamb s molt sensible a la contaminaci, ja que, com que s una es-
tructura molt porosa que cont molta humitat, tendeix a retenir les substn-
cies contaminants que arriben dissoltes en laigua. Els abocaments txics
produeixen sobre el sl un impacte negatiu que la majoria de les vegades
s irreversible.
Un altre dels impactes que afecten el sl s la sobreexplotaci, que consis-
teix a utilitzar-lo de manera excessiva per a lagricultura. Quan es fa cada
any una collita, el sl es va empobrint en els nutrients que utilitzen les plan-
tes, normalment en nitrats i fosfats. Lescassetat daquests nutrients provo-
ca la prdua de fertilitat del sl.
Lextracci de recursos minerals tamb produeix un fort impacte sobre el
sl, ja que, normalment, implica eliminar la vegetaci i el sl frtil per po-
der accedir al recurs que es pretn explotar. Limpacte negatiu sobre el sl
s molt greu, per aix actualment s obligatori rehabilitar la zona explota-
da tornant a estendre-hi el sl frtil i repoblant-la amb una vegetaci sem-
blant a la que es va eliminar.
833943 _ 0170-0185.qxd 9/3/07 13:34 Pgina 177

6 Els impactes sobre la biosfera

La biosfera s el conjunt de tots els ssers vius que hi ha a la Terra. s un
sistema molt sensible als impactes, encara que no tots els components
que el formen estan afectats de la mateixa manera per les intervencions hu-
manes sobre el medi natural.

Com ms gran s la dependncia duna poblaci dssers vius

respecte dun hbitat concret, ms sensible s la poblaci
a les modificacions daquest hbitat.

Els bacteris, per exemple, sn ben poc sensibles als impactes ambientals,
ja que poden colonitzar fcilment medis molt diferents. En canvi, alguns Ls panda salimenta nicament
mamfers, com per exemple ls panda o el linx, sn ms sensibles a les de bamb; per tant, la desaparici
modificacions del seu hbitat, i aix fa que es puguin extingir fcilment. dels boscos de bamb altera el seu hbitat
i afecta directament la seva alimentaci.
Lextinci despcies s un dels impactes globals ms preocupants so- Aquesta situaci fa que actualment estigui
bre la biosfera. El nombre despcies diferents en un lloc determinat, o en perill dextinci.
en tot el planeta, es coneix amb el nom de biodiversitat. La desaparici
despcies produeix, per tant, una disminuci de la biodiversitat, tant
en una rea concreta com en la totalitat del planeta.
Entre les accions humanes que poden produir lextinci despcies des-
taquen les segents:
La sobreexplotaci. La pesca excessiva, la caa furtiva, el colleccio-
nisme i la recollecci indiscriminada despcies vegetals sn algunes
prctiques que fan disminuir les poblacions a un ritme molt ms gran
que el ritme en qu es poden regenerar.
La destrucci dhbitats. La rompuda i la urbanitzaci de zones na-
turals, les alteracions dels ecosistemes terrestres per culpa dincendis
i de tales excessives, i les alteracions decosistemes marins per tcni-
ques de pesca agressives sn prctiques que produeixen la desapari-
ci de les espcies ms dependents daquests hbitats.
La introducci despcies alienes. Entre daltres, s el cas de la llui-
ta biolgica contra les plagues, que es basa en la introducci de de- Els camps de conreu sn zones on sha
predadors ms o menys especfics. Si aquesta lluita no es controla b, redut drsticament la biodiversitat, fet
que ha produt un gran impacte local
pot produir danys irreparables en les espcies autctones.
sobre la biosfera.
La contaminaci de les pirmides trfiques s un impacte sobre la
biosfera que sovint acaba afectant lsser hum. Quan algunes substn-
cies txiques han contaminat laire, el sl o laigua, es poden incorporar
als productors i daquests passar als consumidors herbvors i carnvors. ACTIVITATS
Quan els productes txics no seliminen fcilment, els carnvors arri- 11. La propaganda per no consumir
ben a acumular dins el seu organisme dosis que sn letals. Aquest pro- peixos petits pretn aconseguir
cs sanomena bioacumulaci i s que el va provocar que el 1953 la po- que les poblacions de peixos que
tenen un inters alimentari
blaci pesquera japonesa de Minamata pats un enverinament massiu en
es puguin reproduir i recuperar
consumir peix en el qual shavia produt una bioacumulaci de mercuri la mida de les seves poblacions.
per culpa dun abocament txic al mar. Quin tipus dimpacte sintenta
La manipulaci gentica de vegetals i animals per fer-los ms aptes per evitar o corregir amb aquesta
al conreu, la cria o el consum introdueix en les poblacions salvatges al- publicitat?
teracions gentiques que tenen efectes ara per ara del tot imprevisibles.

177
833943 _ 0170-0185.qxd 9/3/07 13:34
Orgnics Reciclables
Estan formats per Plstics, paper,
matria orgnica. metalls, etc.
Tenen una Es poden utilitzar
descomposici rpida per fabricar objectes
i poc contaminant. nous. Sn poc
Sn poc perillosos. perillosos.
ACTIVITATS
12. Per qu sutilitzen abocadors
diferents per als residus slids
urbans i per als residus
radioactius? Raona si els dos
tenen les mateixes normes
de seguretat.
13. La incineraci de residus
no s gaire rendible, ja que
se nobt poca energia
i la combusti s bruta.
Aleshores, quin avantatge
t aquest sistema?
14. De les mesures explicades
per a la gesti de residus,
quina s la que pot dur a terme
fcilment el consumidor?
178
Pgina 178
7 Els residus i com es gestionen
Les activitats humanes produeixen una quantitat cada vegada ms gran de
materials sobrants o residus.
Inerts Txics Bioactius Radioactius
Runes dobres Olis, pintures, Procedents Procedents de
o de mineria. dissolvents, piles. dhospitals i de centrals nuclears
Es poden utilitzar Requereixen un centres dinvestigaci i de centres
per reomplir tractament especial. biomdica. dinvestigaci.
terrabuits. Sn perillosos Sn perillosos Sn perillosos
Sn poc perillosos. i molt contaminants. i molt contaminants. i molt contaminants.
La gesti dels residus: processos i installacions
La gesti dels residus s el conjunt de mesures i daccions
destinades a evitar els impactes que produeixen quan sacumulen.
Actualment sintenta sotmetre els residus a diversos processos:
Classificaci en origen. Els residus se separen en categories al mateix
lloc on es produeixen.
Reciclatge. El plstic, el vidre, els metalls i el paper es poden reciclar, s
a dir, a partir dels seus residus es poden obtenir els mateixos materials.
El compostatge permet obtenir adob a partir de la matria orgnica.
Utilitzaci com a font denergia. Els residus combustibles es cremen a
les plantes incineradores. Encara que no se nobt molta energia, es re-
dueix molt el volum dels residus.
Acumulaci en abocadors controlats. Els abocadors simpermeabilit-
zen per no contaminar les aiges subterrnies. Els de residus perillosos
compleixen, a ms, normes de seguretat molt estrictes.
Aquests tractaments requereixen les installacions segents:
Punts verds. En aquests llocs es facilita la separaci dels materials reci-
clables, com sn el paper, els metalls, els plstics i el vidre.
Plantes de tractament de residus. En aquestes plantes es classifiquen
els diferents materials reciclables, com els plstics i els metalls, i es por-
ten a fbriques que els utilitzen per elaborar nous productes.
Estacions depuradores daiges residuals. Tornen a les aiges resi-
duals la qualitat suficient per poder-la tornar a abocar a la natura.
Plantes de compostatge. Elaboren adob amb la matria orgnica pro-
cedent dels residus slids urbans i dels llots de les depuradores.
Plantes incineradores. Shi cremen els residus combustibles.
Abocadors de residus. Nhi ha de diversos tipus, segons el tipus de re-
sidus que shi acumulen.
833943 _ 0170-0185.qxd 9/3/07 13:34 Pgina 179

La prevenci i la correcci
8 dimpactes
La prevenci dimpactes s el conjunt de mesures que es prenen
per evitar, atenuar o corregir eficament els efectes negatius
que les accions humanes produeixen sobre el medi natural
i el medi hum.

En el cas dimpactes imprevistos, causats per accidents, com per exemple

els incendis forestals o les marees negres, la prevenci consisteix a dispo-
sar de mitjans humans i materials per actuar amb rapidesa i eficcia amb
lobjectiu de corregir limpacte produt. El personal de protecci civil, els
bombers i lexrcit formen part daquests mitjans.
En el cas dimpactes previsibles, com els que es poden produir quan se- Els talussos de les carreteres se solen
xecuta una obra pblica o una explotaci minera, la prevenci consisteix condicionar per evitar-ne lerosi i prevenir
en el conjunt de mesures que es prenen abans de lexecuci de lobra per despreniments.
evitar, atenuar i corregir els impactes que es poden produir. Per aix se se-
gueixen els tres passos segents:
Elaboraci dun estudi dimpacte ambiental. Es consideren les ac-
cions que es duran a terme i la manera en qu poden afectar el medi
natural i lhum.
Elaboraci dun pla dactuaci. Es detallen les mesures que es pren-
dran per evitar al mxim els impactes i les accions que es duran a terme
per corregir els impactes produts.
Desenvolupament de lactuaci segons el pla establert. Sintrodueixen
les modificacions que calgui i, finalment, es corregeixen els impactes
que shagin produt.

La correcci dels impactes

La correcci dels impactes ambientals s el conjunt daccions
que es duen a terme per restablir al mxim possible la situaci
prvia a limpacte.
Tasques de neteja, amb retirada de part del
sl contaminat, desprs de labocament txic
que es va produir a les mines dAznalcllar,
el mes dabril del 1998.

Segons el tipus dimpacte produt i el sistema que sha afectat es duen a ter- ACTIVITATS
me moltes mesures correctores diferents. En destaquen les seguents: 15. Explica la diferncia que hi ha
entre la prevenci i la correcci
Installaci de pantalles de vegetaci i de pantalles acstiques. Per-
dimpactes ambientals.
meten corregir un impacte visual i allar una font de soroll.
Posa un exemple de cada cas.
Restituci del sl frtil, repoblaci i reforestaci. Retornen a una zo-
16. Les pantalles de vegetaci
na el sl i la vegetaci autctons.
i les pantalles acstiques
Neteja. s leliminaci dels contaminants abocats al sl o en una massa sn mesures correctores
daigua. En alguns casos cal treure una part del sl. que sapliquen, bsicament,
Depuraci. s el tractament de laigua per extreuren les substncies per corregir impactes sobre
contaminants i tornar-li la qualitat necessria per contenir vida animal. el medi hum o sobre el medi
natural? Raona la resposta.
Restauraci i assentament de talussos. Els terrabuits duts a terme en
algunes obres pbliques o en explotacions a cel obert poden provocar 17. Busca en els conceptes clau
talussos inestables o fcilment erosionables que shan de condicionar el significat de tals.
per frenar-ne lerosi i evitar els despreniments.

179
833943 _ 0170-0185.qxd 9/3/07 13:34 Pgina 180

A FONS

La revoluci verda
Els aliments que consumim sn el resultat dun canvi profund en les tcniques agrcoles i ramaderes que es va desenvo-
lupar en la segona meitat del segle XX i va rebre el nom de revoluci verda. Aquestes tcniques van augmentar enorme-
ment la producci, per tamb han estat lorigen dimpactes ambientals greus per culpa de diverses causes:
La fertilitat del sl saconsegueix amb adobs qumics, que es
fan servir cada temporada i en grans quantitats.
Lelevada producci saconsegueix amb:
Tcniques de conreu, com ara lagricultura extensiva (grans
extensions de terreny dedicades al conreu), el monocultiu
(es conrea una nica espcie vegetal en rees fora exten-
ses) i les llavors especials (llavors que han estat manipulades
genticament i sn resistents a condicions adverses).
Tcniques de reg, com el reg daspersi (es capta laigua de
pous per mitj de bombeig).
s de maquinria agrcola, com ara tractors i recollectores, i cadenes de tractament i envasament dels productes.
El control de plagues saconsegueix amb:
Pesticides qumics. Sutilitzen en gran quantitat i cada temporada.
Llavors especials. Sutilitzen llavors manipulades genticament, resistents a determinades plagues.

Lagricultura biolgica
Lagricultura biolgica es basa en el respecte per les condicions naturals dels ecosistemes.
La fertilitat del sl saconsegueix amb:
Adobs naturals, com els fems (restes orgniques del bestiar),
el compost (obtingut per la trituraci i la fermentaci de
residus orgnics) i lhumus de cuc de terra (obtingut criant
cucs de terra amb residus orgnics).
Tcniques de conreu, com la rotaci (no sembrar dues vega-
des seguides el mateix vegetal), el guaret (deixar sense sem-
brar el sl un any cada dos o tres anys de conreu) i la mescla
de conreus (se sembren a la vora espcies vegetals que safa-
voreixen mtuament per produir nutrients o allunyar plagues).
Tcniques de reg, com el reg gota a gota i el reg per mnega porosa.
El control de plagues saconsegueix amb:
Tcniques de conreu, com ara els conreus protegits (es conrea en hivernacles tancats amb els vegetals allats de
lexterior), alternana de conreus (sevita el monocultiu drees grans, fet que dificulta lexpansi de plagues) i ls
puntual dinsecticides (es fan servir en petites dosis i nicament alguns dorigen natural, com les piretrines).
Lluita biolgica, amb la introducci de depredadors (sintrodueixen insectes carnvors, com les marietes o determina-
des vespes, que salimenten de lsser viu que causa la plaga) i la introducci de mascles estrils (sintrodueixen mas-
cles estrils de lanimal que produeix la plaga, que competeixen amb els mascles frtils i, daquesta manera, es redueix
leficcia reproductora de lanimal que causa la plaga).

ACTIVITATS
18. Quins problemes ambientals es deriven de ls dadobs i de pesticides en les tcniques actuals de conreu?
19. Quin efecte pot tenir sobre els aqfers el canvi de les tcniques de reg actuals per les que sutilitzen en lagricultura
biolgica?
20. En qu consisteix la lluita biolgica contra les plagues?

180
833943 _ 0170-0185.qxd 27/3/07 17:07 Pgina 181

Cincia a labast
Obtenci de conclusions i valoraci de resultats. La pluja cida
La pluja cida sorigina quan els xids de sofre, de nitrogen i de car-
boni, procedents de les combustions, reaccionen amb laigua dels
nvols i la pluja, i formen cids.
SO3  H2O H2SO4
Aquests cids malmeten greument la vegetaci i deterioren els edi-
ficis i els monuments, ja que dissolen a poc a poc el ciment i les sals 3 NO2  H2O 2 HNO3  NO
que donen rigidesa a les roques. A continuaci comprovarem aquest
efecte amb un experiment senzill que ens permetr valorar la im- CO2  H2O H2CO3
portncia daquest impacte ambiental sobre el medi natural i lhum.

1 . Preparem els materials. Necessitem cinc vasos de

precipitats etiquetats de l1 al 5. Als vasos 1 i 3 posem
aigua carbnica (aigua amb gas); als vasos 2 i 4, aigua
de laixeta, i al vas 5, cid sulfric dilut al 2 %. La quan-
titat de lquid als quatre vasos ha de ser la mateixa.
Agafem tres fragments petits de la roca gres i dos frag-
ments de la roca calcria. Els posem en remull en aigua
durant dos minuts; un cop passats els dos minuts, els
traiem, en mesurem la massa amb una bscula i nano-
tem els valors.
Als vasos 1, 2 i 5, hi introdum les mostres de la roca de
gres. Als vasos 3 i 4, hi posem els de la roca calcria.

2. Observem el procs. El gres s una roca que for-

ma part de molts monuments, ja que s fcil de frag-
mentar i tallar. Est formada per grans de sorra units
entre si per un ciment, que en la majoria dels casos s
el mineral calcita, que es dissol fcilment en els cids.
La calcria tamb est formada pel mateix mineral.
4. Estimem la velocitat del procs de dissoluci. Per
3. Valorem la importncia del factor temps. Per valo- fer-ho, restem la massa actual de la que tenem abans
rar si el procs de deteriorament de la roca s lent o de posar-les als vasos respectius. La diferncia s la
rpid, deixem les roques submergides durant 24 hores. massa perduda. Dividint aquesta massa per la massa
Un cop passat aquest temps, prenem nota de laspecte inicial i multiplicant per 100, obtindrem el percentatge
que mostren, les traiem dels vasos i en tornem a mesu- de massa que perd una roca per cada dia que est mu-
rar la massa. llada per la pluja cida.

ACTIVITATS
21. No tots els cids sn igual dactius. Quin s ms potent, lcid carbnic o lcid
sulfric? Raona la resposta.
22. En alguns llocs molt contaminats shan trobat valors de la velocitat
de deteriorament del 0,9 % de massa per cada dia de pluja. Quant tardaria
una mostra de roca a perdre el 9 % de la seva massa?
23. Observa la fotografia de la dreta. s la faana dun edifici que t menys de cent anys.
Quina roca et sembla que sha utilitzat per fer lescut? Com valores el grau de
deteriorament? Creus que en aquesta ciutat hi ha un problema de pluja cida?
24. Dissenya un experiment per comprovar si la pluja cida afecta el ciment i els maons.
Explica el procediment i elabora un informe amb els resultats que has obtingut.

181
833943 _ 0170-0185.qxd 9/3/07 13:34 Pgina 182

Activitats
25. Qu s un impacte ambiental? En qu es diferencien 36. Per qu es pot salinitzar un aqfer quan se nextreu
un impacte positiu i un de negatiu? laigua dola? En quins aqfers es pot produir aquest
procs?
26. Una acci humana pot produir un impacte ambiental
que sigui negatiu per al medi natural i alhora positiu per 37. Copia els requadres segents i ordenals
al medi hum? Explican el perqu i posan un exemple. de manera que formin una explicaci del procs
deutrofitzaci duna massa daigua.
27. La pluja cida s deguda a les emissions
de gasos produts per les indstries per, encara Semeten gasos Proliferen Proliferen
que donen mala els organismes els organismes
que les xemeneies estiguin localitzades en rees
olor a laigua. carnvors. fotosinttics.
petites, limpacte es considera regional. Per qu?
Saboquen Noms poden Sesgota
28. El 1985 el volc Nevado del Ruiz (Colmbia) va entrar nutrients a la viure els bacteris loxigen dissolt
en erupci. Va provocar la destrucci del poble massa daigua. anaerobis. a laigua.
dArmero i de molts terrenys de conreu. Els ecosistemes
Proliferen
locals van patir danys molt greus i hi van morir ms Laigua pren Laigua pren
els organismes
de 23.000 persones. Aquest desastre es pot considerar un color verds. un color negrs.
herbvors.
un impacte ambiental? Explica la resposta.

29. Observa la fotografia i explica si mostra un impacte 38. Per qu alguns dels impactes causats sobre
ambiental i sobre quins sistemes sest produint. el paisatge natural resulten polmics? Posa algun
exemple dimpacte negatiu sobre el paisatge que
produeixi alhora un impacte positiu dalgun tipus.

39. Explica la diferncia que hi ha entre la desertitzaci

i la desertificaci.

40. Desprs de lexplotaci duna pedrera s obligatori

30. Explica com lsser hum pot modificar el cicle
de laigua i esmenta algunes accions que produeixin
aquestes modificacions.
31. Fes un esquema explicatiu amb dibuixos
senzills sobre la relaci que hi ha entre la utilitzaci
de combustibles fssils, lefecte dhivernacle i el canvi
climtic.
32. El plom s un metall molt dens i pesant. Com pot ser
un contaminant atmosfric?
33. Explica quina relaci hi ha entre la pluja cida
i la utilitzaci de carb de baixa qualitat
en les indstries i les calefaccions.
tornar a estendre-hi el sl frtil que es va eliminar
i repoblar la zona amb vegetaci autctona. Explica si
aquesta acci s un impacte positiu o negatiu, i si es
tracta de la prevenci o de la correcci dun impacte.
41. Quina relaci hi ha entre els incendis forestals,
lerosi i la desertificaci? Explica-ho per escrit amb
un esquema resum i indica amb fletxes la seqncia
del procs.
42. El sl s un sistema ms frgil que la hidrosfera
davant de la contaminaci amb substncies txiques.
Explica per qu.
43. Observa aquesta fotografia. Indica quin tipus
dimpacte sha produt sobre la biosfera, i si es tracta
dun impacte local o global.

34. Qu sn les partcules slides que componen

un contaminant atmosfric? Quin s lorigen daquestes
partcules?

35. Per qu laugment de temperatura de laigua dun riu

produeix un impacte negatiu sobre la fauna daquest
ecosistema?

182
833943 _ 0170-0185.qxd 9/3/07 13:34 Pgina 183

44. Un estudi dut a terme el 1983 va posar de manifest

que la llet de moltes dones lactants contenia quantitats
significatives de DDT, un producte utilitzat profusament
com a insecticida per als conreus. Com pot arribar
aquest producte fins a la llet materna humana?
Quin tipus dimpacte sobre la biosfera representa
la presncia daquest contaminant?

45. Copia aquestes dues columnes i relaciona-les 48. Observa la fotografia superior. De quin tipus
per mitj de fletxes per assignar a cada procs dinstallaci per a la gesti dels residus es tracta?
de tractament de residus la installaci corresponent. Quin tractament estan rebent els residus?
Classificaci en origen Planta de compostatge
49. Qu s la prevenci dimpactes ambientals?
s com a font denergia Punt verd
Quina relaci t amb la gesti dels residus?
Acumulaci controlada Planta incineradora
Reciclatge Abocador controlat 50. Qu s una planta depuradora? Quin tipus de residus
sobt amb el funcionament duna depuradora i per a qu
46. Qu s la gesti dels residus? es poden utilitzar?

47. Qu s un estudi dimpacte ambiental (EIA)?

Explica quines diferncies hi ha entre un estudi dimpacte
Formaci i destrucci doz
ambiental i un pla dactuaci, i quin dels dos sha de dur
a terme en primer lloc.

tom doxigen

molcula doxigen
UNA ANLISI CIENTFICA
oz

Un forat a laire? Destrucci doz pel clor

A uns 40 o 50 km daltitud, la radiaci ultraviolada del Sol
fa que les molcules doxigen es trenquin en dos toms
lliures daquest element. Aquests toms sadhereixen
fcilment a altres molcules doxigen i formen
una molcula de tres toms (O3), que s loz.
La radiaci ultraviolada tamb fa que les molcules
doz es trenquin i donin lloc a un tom doxigen i una
molcula de O2, que poden tornar a formar noves molcules
doz, i per aix el procs es repeteix indefinidament.
Daquesta manera, la capa doz filtra la major part de
la radiaci ultraviolada perjudicial que ens arriba del Sol.
Els gasos CFC sn molt lleugers i pugen rpidament
a lestratosfera. All, a causa de lalta capacitat que tenen
per unir-se a toms doxigen, impedeixen la formaci
de molcules doz. Per aix lemissi daquests
gasos a latmosfera ha produt una prdua deficcia
de lozonosfera.
El terme forat de la capa doz no s gaire apropiat.
Es tracta ms aviat duna disminuci de la quantitat
daquest gas a lestratosfera, i duna prdua deficcia
en la retenci de la radiaci ultraviolada.
CFCl3
CFCl2
monxid de clor
clor
51. Qu s lozonosfera i on es troba?
52. De qu est formada una molcula doz?
Com es forma?
53. Per qu no es considera adequat el concepte
de forat de la capa doz? Suggereix un terme
per a la situaci descrita.
54. Utilitza els termes segents per escriure
una oraci que descrigui com afecten els gasos CFC
lozonosfera:
toms doxigen, molcules de O2, oz (O3), radiaci
ultraviolada, CFC, ozonosfera.

183
833943 _ 0170-0185.qxd 9/3/07 13:34 Pgina 184

Resum
Sn les modificacions apreciables del medi natural o del medi hum
provocades per les accions humanes.
Es classifiquen de maneres diferents:
Positius, si milloren el medi ambient, o negatius, si el perjudiquen.
Sobre el medi natural o sobre el medi hum.
Locals, regionals o globals.
Impactes Activitats humanes que produeixen impactes ambientals negatius:
ambientals Conflictes bllics.
Activitat i expansi industrials.
Augment de la poblaci i expansi de les zones urbanes.
Activitat agrcola, ramadera i pesquera. Explotaci decosistemes
naturals.
ACTIVITAT HUMANA I MEDI AMBIENT

Explotaci de recursos minerals.

s recreatiu i esportiu despais naturals.

Sobre Emissi de gasos (CO2, CFC, oz, xids de sofre i de nitrogen).

latmosfera Emissi de partcules slides (metalls pesants, sutge i cendres).

Canvis en les propietats de laigua (eutrofitzaci, salinitzaci

daqfers, escalfament de masses daigua).
Sobre Canvis en la dinmica de laigua (alteraci de corrents, alteraci
la hidrosfera del cicle de laigua).
Canvis en la distribuci de laigua (transvasaments, esgotament
daqfers, embassaments).

Sobre Impactes sobre el paisatge: modificaci del seu aspecte natural.

el paisatge Impactes sobre el sl: erosi, desertificaci, contaminaci,
i el sl sobreexplotaci.

Extinci despcies i disminuci de la biodiversitat per

Sobre sobreexplotaci, destrucci dhbitats i introducci despcies alienes.
la biosfera Contaminaci de pirmides trfiques i bioacumulaci.
Manipulaci gentica.

Tipus: orgnics, reciclables, inerts, txics, bioactius i radioactius.

Gesti: classificaci en origen, reciclatge, utilitzaci com a font
denergia, acumulaci en abocadors.
Residus
Installacions necessries: punts verds, plantes de tractament,
estacions depuradores daiges residuals, plantes incineradores
i abocadors.

ACTIVITATS
55. Amplia la classificaci dels impactes afegint-hi un exemple de cada tipus.
56. Explica per escrit com savalua la gravetat dun impacte negatiu. Pots ajudar-te dexemples.
57. Amplia els impactes sobre la hidrosfera explicant breument en qu consisteixen els tres canvis
que sesmenten en les propietats de laigua.
58. Fes un resum sobre la prevenci i la correcci dels impactes ambientals.

184
833943 _ 0170-0185.qxd 9/3/07 13:34 Pgina 185

Un concepte budista de la natura
Durant ms dun millenni, nosaltres, els tibe-
tans, hem respectat els valors espirituals i am-
bientals que asseguren el delicat equilibri de la
vida a lalta plana on vivim. Inspirats pel mis-
satge de la no-violncia i la compassi del Bu-
da, i protegits per les nostres muntanyes, hem
procurat respectar tota forma de vida, men-
tre els nostres vens vivien sense pertorbacions
de cap mena.
[]
En aquests magatzems de tresors naturals, els
nostres metges troben les preuades herbes i plan-
tes amb les quals preparen les seves medicines,
i els nmades disposen de riques pastures per
als seus ramats, un aspecte fonamental per a
leconomia tibetana. Per encara s ms im-
portant el fet que les muntanyes del Pas de
les Neus sn lorigen de molts dels grans rius
de lsia. Les recents inundacions massives al
subcontinent indi i a la Xina poden ser, en part,
atribubles a la desforestaci incontrolada i a
la destrucci ambiental que van seguir a la vio-
lenta ocupaci xinesa del Tibet.
[]
Com que crec fermament que els ssers humans
sn, bsicament, de naturalesa benigna, tam-
b crec que lactitud humana envers el medi
ambient ha de ser benigna. Crec que no sola-
ment haurem de tenir una relaci no violen-
ta amb els altres ssers humans, sin tamb que
haurem de fer extensiva aquesta relaci cap a
lentorn natural. Crec que, moralment parlant,
tots podem pensar daquesta manera i ocupar-
nos del nostre medi ambient.
Tamb hi ha un altre punt de vista. En aquest
cas, no s una qesti moral o tica, sin de
mera supervivncia humana. No tan sols per
EL RAC DE LA LECTURA
a aquesta generaci, sin per a les genera-
cions futures, la protecci del medi am-
bient s una qesti bsica. Si explotem
lentorn natural de manera excessiva,
tal vegada avui nobtinguem algun be-
nefici, per en un termini no gaire llarg,
nosaltres i les prximes generacions patirem.
Quan el medi ambient canvia, tamb canvien
les condicions climtiques. Si aquest canvi s
dramtic, les estructures econmiques expe-
rimenten alteracions, juntament amb mol-
tes altres coses. Fins i tot el nostre cos f-
sic pateix canvis.
Per aquesta ra, per assolir resultats ms efec-
tius i per aconseguir la protecci, la conserva-
ci i la preservaci del medi ambient, s impor-
tant arribar a un equilibri a linterior dels ssers COMPRENC
humans. Ats que la negligncia cap al medi EL QUE LLEGEIXO
ambient que produeix tant de mal a la comu- 59. Segons el text, qu pot haver
nitat humana sorigina en la ignorncia de la provocat les inundacions que
importncia que t, crec que s essencial im- es van produir en algunes parts
partir aquest coneixement a linterior de ls- de lsia?
ser hum; per aix, sha densenyar a la gent
que aquest respecte s el nostre nic benefici. 60. Amb quina finalitat el Dalai
Lama proposa una educaci
[]
mediambiental?
En aquest sentit, si la nostra generaci explo-
ta tot el que t a labast: arbres, aigua, recur- 61. Quina actitud manifesten
sos minerals, o el que sigui, sense tenir en comp- cap a la natura les persones
te la prxima generaci, sense pensar en el futur, que practiquen el budisme?
aquesta ser la nostra culpa, hi esteu dacord? 62. Qu pots fer a la teva vida
Per, en canvi, si tenim un sentit de responsa- diria per mostrar un sentit
bilitat universal que sigui genu, aleshores la de responsabilitat universal?
nostra relaci amb el medi ambient ser equi-
librada. 63. Lestil del text, est ms pensat
per convncer o per informar?
XIV DALAI LAMA,
Sobre medio ambiente. Ed. Icria Per qu?
(text adaptat)

NO THO PERDIS
Llibres: En la xarxa:
Manual de compostatge casol: com reciclar www.ceroco2.org/Cat/Default.aspx
els residus orgnics que produm a casa Pgina amb informaci i eines per calcular, reduir
CENTRE DECOLOGIA I PROJECTES ALTERNATIUS. Ed. Icria i compensar les emissions de gasos defecte dhivernacle.
Sobre els compostos orgnics, el reciclatge de deixalles
www.fundacion-biodiversidad.es
i la protecci del medi ambient.
Pgina amb jocs relacionats amb els problemes
La ciutat sostenible
mediambientals.
Edicions Centre de Cultura Contempornia de Barcelona
Sobre el desenvolupament sostenible i la gesti del medi biodiver.bio.ub.es/biocat/homepage.html
ambient. Banc de dades sobre biodiversitat a Catalunya.

185
833943 _ 0186-0199.qxd 28/3/07 10:19 Pgina 186

11 Els recursos
naturals

Conferncia de Faraday.

PLA DE TREBALL

En aquesta unitat
Aprendrs qu sn els recursos i de quins
tipus poden ser.
Coneixers en quins casos es poden explotar
els recursos.
Aprendrs com sobt electricitat
dels recursos energtics.
Estudiars els usos de laigua, i en podrs
apreciar el valor.
Comprendrs en qu consisteix lexplotaci
dels recursos de la biosfera.
Aprendrs les diferncies que hi ha entre
gestionar loferta i gestionar la demanda
dels recursos.
Valorars el grau de contaminaci de laigua.

Central elctrica.
833943 _ 0186-0199.qxd 28/3/07 10:19 Pgina 187

Lany 1821 el fsic Michael Faraday intentava trobar

una aplicaci prctica per a la ja coneguda relaci entre
el corrent elctric i el magnetisme. Va collocar un cable
enrotllat en espiral entre uns imants i, en fer girar les
espires, es va produir al cable un feble corrent elctric
que es va extingir de seguida: Faraday acabava dinven-
tar el generador delectricitat, un aparell capa de trans-
formar lenergia del moviment en energia elctrica.
Faraday sabia que el dispositiu es podria perfeccionar
per produir electricitat de manera permanent, i aix
ho va explicar en una conferncia. Quan la confrencia
es va acabar, se li va acostar un regidor de lajuntament
i li va preguntar:
Senyor Faraday, per a qu serveix lelectricitat produ-
da pel seu aparell?
I Faraday li va contestar:
Senyor regidor, abans de vint anys estareu cobrant
impostos per aquesta electricitat.
Actualment, una gran part dels recursos naturals ener-
gtics, com el carb i els minerals radioactius, sutilit-
zen per produir electricitat per mitj de generadors
com el de Faraday.

RECORDA I RESPON

1. Coneixes algun exemple dimpacte

ambiental produt per lexplotaci
dun recurs?
2. Qu s lenergia hidrulica? Qu vol
dir que s un recurs renovable?
3. Qu sn els combustibles fssils?
Quin impacte ambiental global est
produint ls desmesurat daquests
combustibles?
4. En una central nuclear sutilitza
material radioactiu per produir
energia elctrica. Saps com es fa?

Busca la resposta
En qu consisteix lagricultura
intensiva?
833943 _ 0186-0199.qxd 28/3/07 10:19 Pgina 188

1 El concepte de recursos naturals

Les persones necessitem prendre de la natura aliments, aigua, minerals per
obtenir substncies tils, combustibles per escalfar-nos i per fer funcionar
les mquines, etc. Totes les coses que obtenim de la natura sanomenen
recursos naturals.

Un recurs natural s tot el que lsser hum pren de la natura

per obtenir-ne un benefici.

Caracterstiques dels recursos naturals

Tots els recursos naturals comparteixen unes caracterstiques comunes:
Tenen adjudicat un valor econmic, que pot variar. Aix s impor-
Les activitats esportives han augmentat tant per al comer, i tamb per establir indemnitzacions i sancions per
el valor dalgunes zones com a recurs la prdua o el deteriorament dels recursos.
cultural. La seva diversitat augmenta a mesura que sorgeixen noves maneres
dexplotar la natura per obtenir-ne beneficis. Per exemple, en desenvo-
lupar-se lespeleologia, les coves van esdevenir un recurs explotable.
Es basen en interessos humans, igual que el concepte dimpacte. No s
correcte, per exemple, dir que els ratolins sn un recurs per a les libes.
La quantitat dun recurs natural que es pot explotar sanomena reserva.
Depn, en gran part, de la tecnologia existent per explotar-la. Per exemple,
les reserves de petroli disminueixen a mesura que sextreu el petroli, per
augmenten si sen descobreixen nous jaciments o si es desenvolupen noves
tecnologies de millora de lexplotaci.
Els recursos es poden classificar en els dos tipus segents segons si ls
del recurs implica o no el fet de consumir-lo:
Recursos culturals. Sn els recursos ls dels quals no implica consu-
mir-los, per b que poden patir un cert deteriorament. Per exemple, els
espais que tenen un inters cultural, ldic, esportiu, etc.
Recursos naturals. Sn els que sextreuen per consumir-los, com ara lai-
gua, la fusta dels boscos o el petroli. Els recursos naturals poden ser:
Renovables. Sn els que es regeneren contnuament. s el cas de lai-
gua, els conreus, la ramaderia i la pesca. Tamb shi inclouen els que
sn inesgotables a lescala humana del temps, com lenergia solar o la
calor interna de la Terra.
No renovables. Sn els que no es regeneren a lescala humana del temps
i, per tant, tendeixen a disminuir a mesura que els consumim, com per
exemple el petroli, el carb i els minerals.
ACTIVITATS
1. Raona si una platja s un recurs natural o cultural, o si pot ser les dues
coses alhora. Quins recursos naturals es poden extreure duna platja?
2. Explica per qu el fet de desenvolupar un mtode ms efica dextracci
de petroli fa augmentar les reserves daquest recurs no renovable.
3. Raona el perqu s incorrecta aquesta expressi: Els abocadors sn
Extracci dalgues per utilitzar-les un recurs per a alguns animals, com ara les rates o les gavines.
en la indstria qumica.

188
833943 _ 0186-0199.qxd 28/3/07 10:19 Pgina 189

Recursos naturals Descripci

Minerals No renovables Roques ornamentals i per a la construcci; rids; minerals per obtenir metalls i altres substncies.

Fusta, carb vegetal, biomassa, biogs, calor interna de la Terra, aigua dembassaments, vent,
Renovables
Energtics energia solar, etc.

No renovables Petroli, carb, gas natural, elements radioactius.

Hdrics Renovables Aigua per al consum hum, per al reg i per a usos industrials.

Sl frtil per a conreus, repoblaci forestal o substrat dun ecosistema. s un recurs frgil
Sls Renovables
que, si es deteriora, s possible que no es renovi.

Boscos autctons per extreuren fusta. Sn renovables si sexploten correctament. s un recurs frgil
Boscos Renovables
que pot ser que no es renovi fcilment.

Conreu de tot tipus de vegetals per a lalimentaci humana o del bestiar, per obtenir fusta,
Agrcoles Renovables
o per obtenir biomassa.

Ramaders Renovables Captura i cria danimals per a lalimentaci humana o del bestiar, per obtenir pells o per a altres finalitats.

Captura i cria de peixos, molluscs, artrpodes o altres animals aqutics per a lalimentaci humana
Pesquers Renovables
o del bestiar, o per a altres finalitats.

Lexplotaci dels recursos naturals

El fet que un recurs es trobi disponible en la natura no implica que shagi
dexplotar. Tan sols sextreu quan es compleixen un seguit de condicions:
Que lexplotaci del recurs sigui rendible. El benefici obtingut ha de
superar la inversi duta a terme en lexplotaci. Si el recurs no s ren-
dible, no sexplota. ACTIVITATS
Que hi hagi demanda del recurs. Si la societat no necessita el recurs, 4. Moltes mines de carb que
explotar-lo deixa de ser rendible. encara eren productives shan
tancat i, en canvi, es continuen
Que la legislaci sobre impactes ambientals ho permeti. Quan lexplo-
explotant mines de diamants
taci del recurs implica un gran impacte, la legislaci la pot prohibir.
de les quals sextreuen ben pocs
Que hi hagi la tecnologia per explotar el recurs. Per exemple, se sap que exemplars. Pots explicar per qu
als fons ocenics hi ha met congelat, que podria ser un recurs energtic, passa, aix?
per actualment no es disposa de cap tecnologia que permiti extreurel.

A FONS

El recurs de la biomassa
Sanomena biomassa qualsevol tipus de matria orgnica, com per exemple la
fusta, els fems, les restes orgniques dels residus slids urbans, els llots obtin-
guts de les estacions depuradores daiges residuals, les restes de conreus, o
les plantes conreades especialment, com ara els cards.
La biomassa es pot utilitzar de diverses maneres:
Directament com a combustible per escalfar, com s el cas de les cuines,
dels forns i de les calefaccions de llenya.
Com a combustible en una central elctrica, per obtenir electricitat.
Per sotmetre-la a fermentacions industrials per obtenir-ne un gas, anomenat
biogs, que sutilitza com a combustible. Planta de producci delectricitat
Quins avantatges i quins inconvenients creus que t la biomassa com a recurs? a partir de biogs.

189
833943 _ 0186-0199.qxd 28/3/07 10:19 Pgina 190

2 Els recursos energtics

Es consideren recursos energtics tots els que es poden utilitzar com a font
denergia, tant si s directament com a travs dalguna transformaci. La
ms comuna a la qual se sotmeten els recursos energtics s la producci
delectricitat, perqu s neta i fcil de transportar i de distribuir.

Obtenci denergia a partir de biomassa

Obtenci de biogs s com a combustible

i electricitat

Biomassa
(restes orgniques)

Combustible s de lelectricitat
en cuines i forns

Els combustibles fssils

El carb, el petroli i el gas natural reben el nom de combustibles fssils
perqu es van formar per lacumulaci de biomassa fa milions danys. Es
fan servir per produir electricitat i com a combustibles.
El carb sutilitza en forns industrials que requereixen assolir tempera-
tures elevades, com ara als alts forns per fondre el ferro o a les cimente-
res, on es cou a altes temperatures la roca calcria per produir ciment.
En alguns habitatges encara sutilitza carb per a les calderes de calefac-
ci, tot i que aquest s tendeix a desaparixer.
El petroli se sotmet primerament a un procs de destillaci per obtenir
combustibles gasosos, com sn el but i el prop, i lquids, com el que-
ros, el gasoli i les gasolines.
El gas natural sutilitza directament com a combustible als habitatges i
a les indstries. s menys contaminant que el carb i el petroli.

Lenergia nuclear
A les centrals nuclears sutilitza un material radioactiu, normalment urani,
que quan es desintegra emet una gran quantitat denergia que sutilitza per
escalfar aigua duna manera molt efica.
Laigua escalfada a temperatures molt elevades es fa servir per produir va-
por a altes pressions que posteriorment sutilitzar per fer funcionar un
generador delectricitat.

ACTIVITATS
5. Indica tres mesures que es poden aplicar fcilment a casa per estalviar
Lenergia nuclear que es genera electricitat. Per qu lestalvi delectricitat contribueix a frenar el canvi
a les centrals nuclears sutilitza nicament climtic? Raona la resposta.
transformada en energia elctrica.

190
833943 _ 0186-0199.qxd 28/3/07 10:19 Pgina 191

3 La producci delectricitat
Quan apliquem electricitat a un motor elctric, el motor gira. Per aix
tamb funciona a la inversa: si fem girar molt de pressa leix dun motor, el
motor es comporta com un generador i produeix electricitat. Per fer girar
leix dun generador, el generador sacobla a una turbina, un dispositiu sem-
blant a un mol que gira quan es fa circular aigua, aire o vapor a travs seu.

A les centrals elctriques es produeix electricitat per mitj

de generadors acoblats a turbines. Per fer-ho, sutilitzen diferents
recursos energtics.
Bobina de coure
enrotllat
Centrals que utilitzen vapor
Eix
Hi ha diversos tipus de centrals que utilitzen vapor per moure les turbines. que gira
per mitj
Centrals trmiques. En aquestes centrals es cremen combustibles (car-
duna turbina Imants
b, derivats del petroli, biomassa, biogs o residus slids urbans) per es-
calfar aigua i produir vapor. El vapor a pressi mou la turbina. Un generador elctric s un dispositiu que
Centrals nuclears. Utilitzen un material radioactiu que, quan es desin- produeix electricitat per mitj del moviment
tegra, allibera energia que escalfa laigua i el vapor fa moure les turbines. rotatori duna bobina de cable enrotllat
a linterior i envoltat duns imants que creen
Centrals geotrmiques. Aprofiten la calor emmagatzemada a les zones un camp magntic.
on hi ha hagut una activitat volcnica recent. Shi injecta aigua per mitj
de pous i se nobt vapor, que es fa sortir a pressi per moure les turbines.

Centrals que utilitzen el moviment de laigua o de laire

El moviment de laigua i de laire es pot fer servir de maneres diferents:
Centrals hidroelctriques. Shi utilitza aigua embassada en preses que,
quan surt a pressi, mou les turbines dels generadors elctrics.
Centrals mareomotrius. Utilitzen el moviment de laigua produt per A

les marees, en zones on la diferncia daltura entre la plenamar i la bai-

xamar s important. Consten dun dic amb comportes que permeten que
hi entri laigua. Quan la marea puja, es tanquen les comportes; quan la
Comportes
marea baixa del tot, es deixa que laigua retinguda surti per una canona-
da per fer girar les turbines.
Parcs elics. Shi utilitzen aerogeneradors, que sn molins moguts pel
vent. Les aspes fan girar leix del generador interior.
B
Lenergia solar
Amb lenergia solar es pot escalfar aigua per a la calefacci o per a altres
usos, i tamb es pot produir electricitat mitjanant cllules fotovoltai-
ques, uns dispositius dun material que desprn electrons quan rep llum,
i aix produeix electricitat. Les cllules fotovoltaiques sagrupen en Turbines
plaques fotovoltaiques.

ACTIVITATS Procs del funcionament duna central

6. Qu tenen en com les centrals trmiques, les nuclears i les geotrmiques? mareomotriu.
A: Marea alta, comportes tancades.
7. En quines centrals sutilitza el moviment de laigua per moure una turbina? B: Marea baixa, laigua retinguda surt
per fer girar les turbines.

191
833943 _ 0186-0199.qxd 28/3/07 10:19 Pgina 192

4 Els recursos hdrics i els biolgics

Laigua s un recurs per si mateixa, mentre que la biosfera s una font de
diferents recursos.

Els recursos hdrics: laigua

Laigua s un recurs renovable, per la contaminaci i la sobreexplotaci
dels aqfers el pot convertir en no renovable. Les persones utilitzem lai-
gua per a tres usos principals, que sn els segents:
s domstic i urb. Per a la higiene personal, per cuinar, regar les
plantes, netejar els carrers, etc.
s industrial. Per a la refrigeraci i la neteja dequipaments i per a tota
mena de processos industrials de fabricaci i tractament de productes.
s agrcola i ramader. Per al reg de conreus, el subministrament de
granges, el tractament de productes agrcoles, etc.

Els recursos biolgics: lexplotaci dels ecosistemes

La biosfera s una font de recursos que sexploten per a diverses finalitats:
agricultura, explotaci de boscos, ramaderia, caa, pesca, etc. Sn recursos
renovables sempre que es compleixin determinades condicions:
Explotaci del recurs a un ritme inferior, o com a molt igual, al ritme en
qu es regenera. Si sextreu una espcie ms de pressa del que es repro-
dueix, el recurs es converteix en no renovable i sesgota. Aix s el que
est passant, per exemple, amb la pesca de lanxova al mar Cantbric.
Manteniment de les condicions adequades del substrat. Les espcies aqu-
tiques necessiten aiges amb la quantitat adient de nutrients i doxigen.
Les espcies terrestres requereixen un sl ben desenvolupat i frtil.
Els recursos biolgics sexploten de dues maneres diferents:
Explotaci extensiva. En lagricultura consisteix en el conreu drees
molt extenses amb una espcie vegetal, i requereix ls de maquinria
Conreu extensiu de gira-sols. agrcola com tractors i recollectores. En la ramaderia es crien ramats
que es deixen pasturar en zones extenses de pastures. La pesca es duu a
terme en zones extenses, fet que requereix ls de grans flotes pesqueres.
Explotaci intensiva. En lagricultura consisteix a conrear en hiver-
nacles, fet que permet obtenir ms duna collita a lany. En la ramade-
ria es cria el bestiar en estables i granges, i salimenta amb pinsos. Les
espcies aqutiques es crien en piscifactories.

ACTIVITATS
8. Laigua s un recurs renovable o no renovable? Per qu?
9. Fes un resum de les tcniques agrcoles, ramaderes i pesqueres
corresponents a lexplotaci extensiva i intensiva.
10. La sobreexplotaci del sl pot fer que perdi fertilitat.
Raona com afecta aix el carcter renovable.
11. Busca en els conceptes clau el terme monocultiu, i dedueix
si es refereix a lagricultura intensiva o extensiva.
Conreu intensiu en hivernacles.

192
833943 _ 0186-0199.qxd 28/3/07 10:19 Pgina 193

5 El desenvolupament sostenible
Quan els recursos naturals sexploten a un ritme ms baix que el ritme en
qu es renoven i la producci de residus s ms lenta que la capacitat dels
ecosistemes per degradar-los, lactivitat humana s respectuosa amb el
medi ambient i es produeix un desenvolupament sostenible.

El desenvolupament sostenible atn les necessitats de les generacions 46 l/dia 2.088 l/dia 4.512 l/dia
presents sense deteriorar les condicions de vida de les futures.

Les societats industrialitzades comencen a prendre conscincia de la im-

portncia daquest tipus de desenvolupament, i ja sestan produint canvis
importants, com ara els segents:
25.536 l/dia 33.984 l/dia
Generalitzaci de la separaci de residus per al reciclatge.
Augment de la demanda de productes de lagricultura i la ramaderia Les campanyes publicitries per
a lestalvi daigua corresponen a la gesti
biolgiques, que sn menys agressives amb el medi ambient.
de la demanda dun recurs.
s de ms dispositius que estalvien aigua, energia elctrica, etc.
Els governs prenen en consideraci els problemes ambientals globals,
com ara el canvi climtic, lafebliment de la capa doz i lexcs de po-
blaci mundial, entre daltres. Per exemple, a la Uni Europea est
prohibit fabricar i importar CFC des del 1995.

La gesti de loferta i la demanda

Aquest aspecte s un dels que han experimentat un canvi ms significatiu
vers el desenvolupament sostenible. Hi ha diferncies molt importants en-
tre gestionar nicament loferta i gestionar tamb la demanda dun recurs.
Aix s fcil dentendre amb un recurs concret, com s el cas de laigua:
La gesti de loferta parteix del fet que el consumidor pot demanar to- ACTIVITATS
ta laigua que vol; el preu per cada metre cbic no varia. Les compa- 12. Qu s el desenvolupament
nyies subministradores nhan dajustar la producci (gestionar loferta) sostenible?
a la demanda dels usuaris, que tendeix a ser creixent.
13. Observa la factura de laigua
La gesti de la demanda consisteix a conscienciar el consumidor (per que hi ha en aquesta pgina.
mitj de campanyes publicitries, fullets informatius, educaci escolar, La companyia subministradora
etc.) perqu estalvi aigua i en disminueixi la demanda. Parallelament, aporta alguna informaci
es recompensa els consumidors que en fan una demanda baixa abara- per gestionar la demanda
tint el cost dels primers metres cbics i encarint-ne els segents. daquest recurs?
14. Fomentar lestalvi de laigua,
UTILITZEU E FACTURA TRIMESTRAL Resum de conceptes
Perode de facturaci
octubre/desembre 2007 augmentar el nombre de plantes
LAIGUA SENSE S A Consum 2 m3 potabilitzadores i regar
EXCEDIR-VOS NI T Serveis del cicle de laigua 19,26 els jardins pblics amb aigua
MALBARATAR-LA A I IVA 1,33 no potable obtinguda de les
L G Total aigua 20,59 depuradores sn tres mesures
Evoluci del consum (en m3)
V
I U H2O Impostos municipals
per al tractament de residus 5,44
amb qu un ajuntament pot
millorar la seva gesti de laigua.
gener mar maig juliol setembre
08 08 08 08 08 E A Indica en cada una si es tracta
U duna gesti de loferta
Natura
TOTAL A PAGAR 26,03 o duna gesti de la demanda,
Servei
Usos del cicle
de laigua i quines sajusten al model
Depuradora de desenvolupament sostenible.

193
833943 _ 0186-0199.qxd 28/3/07 10:19 Pgina 194

A FONS

Lenergia nuclear, una energia neta?

Quan en la segona meitat del segle XX es van comenar a cons-
truir centrals nuclears a Europa, hi va haver una forta oposici al
que es considerava una manera cara i perillosa dobtenir energia.
Aquesta oposici no era gens exagerada. Els accidents a les cen-
trals nuclears eren relativament freqents, i no estava clar on i
com semmagatzemarien els residus radioactius.
Per la situaci ha canviat. Les centrals nuclears sn cada vegada
ms segures i els magatzems de residus sn molt segurs.
Actualment, lobtenci delectricitat amb la crema de combusti-
Centre
bles fssils com el carb es considera molt bruta, ja que fa que
demmagatzematge
augmenti lefecte dhivernacle, que s el causant del canvi clim-
de residus radioactius
tic. Lenergia nuclear es considera, cada vegada ms, com una
i central nuclear.
energia neta.

Els usos de laigua

Si comparem els usos que es fa de laigua en els diferents pasos,
podem apreciar si es tracta de pasos molt industrialitzats o de s Domstic Agrcola
pasos dactivitat agrcola i ramadera. Si en comparem el consum Industrial
Pas i urb i ramader
en metres cbics per habitant i any de diferents pasos, tamb po-
dem veure quins pasos tenen una qualitat de vida millor. Estats Units 10 % 49 % 41 %

La mitjana mundial de consum daigua s duns 660 m3 per habi- Regne Unit 23 % 76 % 1%
tant i any. Espanya 7% 22 % 71 %
Europa se situa en 730 m3 per habitant i any, i Espanya en concret
Uganda 43 % 0% 57 %
t un consum de 1.174 m3 per habitant i any.

Estats Units Regne Unit Espanya 71 % Uganda

41 % 57 %
76 %

10 % 49 % 22 %
23 % 43 %
1% 7%

s domstic i urb s industrial s agrcola i ramader

ACTIVITATS
15. Quin gas que contribueix a lefecte dhivernacle es produeix quan es cremen combustibles fssils?
Per qu no es produeix aquest gas en una central nuclear?
16. Observa els diagrames de sectors. Quin pas s el ms industrialitzat dels quatre?
17. Espanya s un pas molt industrialitzat o t una producci principalment agrcola i ramadera?
18. Utilitzant les dades del text i els diagrames de sectors, calcula quants litres per habitant
i any es dediquen a Espanya per a s domstic. Recorda que 1 m3 1.000 l.

194
833943 _ 0186-0199.qxd 28/3/07 10:19 Pgina 195

Cincia a labast
Comunicaci de resultats. Valoraci del grau de contaminaci biolgica de laigua
Lltima fase del mtode cientfic s la comunicaci A continuaci farem una valoraci de la contaminaci
dels resultats duna investigaci. Aix ha de permetre a biolgica duna mostra daigua. Aquest parmetre si-
altres persones repetir el mateix experiment i obtenir dentifica per la quantitat de matria orgnica dissolta o
resultats que siguin coherents amb els de la investiga- dispersa en laigua. Si la quantitat s alta, s que hi ha
ci. Per aix cal explicar detalladament lobjectiu de la una gran quantitat de descomponedors (bacteris). Com
investigaci, el mtode que sha seguit i els resultats que els bacteris consumeixen oxigen, com ms nhi ha-
que shan obtingut. gi menys concentraci doxigen hi haur.

1. Preparem la mostra i una mostra de control. Aga-

fem aigua duna bassa procurant que contingui abun-
dants restes de vegetaci. Hi afegim ms matria org-
nica, com per exemple una cullerada de sucre i trossets
petits dembotit. Aquesta ser la mostra daigua conta-
minada biolgicament (2).
Com a mostra de control agafem aigua de laixeta (1). Po-
sem cada mostra en un pot de vidre net i afegim a cada
una 3 g (aproximadament, mitja cullerada) de clorur fr- 3. Detectem la presncia de bacteris. Els bacteris te-
ric (FeCl3). Remenem b cada mostra amb un agitador nen una protena que produeix la descomposici de lai-
net, tapem hermticament els dos pots (A) i els deixem gua oxigenada; aquest procs de descomposici provo-
reposar durant cinc dies (B). ca un intens bombolleig en el gas. Agafem una petita
porci de cada mostra en dues provetes i els afegim un
2 . Valorem la quantitat doxigen dissolt. El clorur fr- raig daigua oxigenada (H2O2). En la mostra de control
ric tenyeix laigua dun color ataronjat. Mentre hi hagi no es produir cap bombolleig (1), mentre que en la de
oxigen dissolt, laigua es mantindr daquest color, per laigua contaminada s (2). Laparici doxigen a laigua
a mesura que els bacteris vagin consumint loxigen, el tamb afecta el clorur frric, que recuperar en part el
ferro perdr el seu carcter oxidat i es comenar a re- seu carcter oxidat.
duir; en aquest procs de reducci canviar de color:
primer tindr tons marronosos o verdosos i desprs
tindr un color negre.
Al cap de cinc dies, podrem veure que en la mostra con-
taminada loxigen sha anat esgotant, mentre que la
1 2
mostra de control es mant de color taronja.
A B

4. Comuniquem els resultats. Elaborarem un informe

breu i concs explicant lobjectiu de la nostra investiga-
1 2 1 2 ci, el mtode i els passos que hem seguit, i els resulats
que hem obtingut. Hi afegim tants dibuixos com consi-
derem convenient.

ACTIVITATS
19. Explica qu s la contaminaci biolgica i com es mesura. La demanda biolgica doxigen (DBO) s la quantitat
doxigen que necessiten els bacteris duna mostra daigua per descompondre la matria orgnica que cont.
Explica si a les nostres mostres la DBO s alta o baixa.
20. En les depuradores sagita laigua per mantenir-la ben oxigenada. Aix afavoreix o dificulta la descomposici
de la matria orgnica dissolta en aquestes aiges residuals?

195
833943 _ 0186-0199.qxd 28/3/07 10:19 Pgina 196
Activitats
21. Se sol dir que alguns recursos culturals, com ara
un penya-segat molt espectacular, no tenen preu.
Per qu en considerar-lo un recurs s important
establir-ne el valor econmic?
22. Explica la diferncia que hi ha entre un recurs
natural i un recurs cultural.
23. A ms dels recursos naturals i els culturals,
nhi ha daltres tipus. Per exemple, els recursos
tecnolgics sn tots els objectes que produeixen
les indstries, com ara els autombils, els ordinadors,
els electrodomstics, etc. Raona si aquests recursos
depenen, al seu torn, de lexplotaci de recursos
naturals.
24. Busca en els conceptes clau la paraula antrpic,
i explica qu significa. Quin impacte i quin recurs
sn conceptes antrpics?
25. Lenergia elctrica procedent de la fusi
nuclear seria, sens dubte, extremament rendible,
a ms de neta. Aleshores, per qu no sexplota aquest
recurs energtic que constitueix la fusi nuclear?
26. Un recurs renovable pot esdevenir no renovable?
Explica com i posan, com a mnim, dos exemples.
27. Qu s la sobrepesca? Quina relaci t
amb la transformaci dun recurs renovable
en no renovable?
28. Als parcs nacionals no s perms ni conrear-hi
ni caar-hi. Per qu creus que no es duen a terme
aquests dos tipus dexplotaci dun recurs precisament
en uns llocs on es podrien obtenir rendiments fora
elevats?
29. Antigament sutilitzaven les barbes
de les balenes per donar rigidesa a algunes peces de
roba, com ara a les cotilles i als colls de les camises.
Pots esmentar alguna ra que expliqui per qu
actualment aquest recurs no sexplota?
30. Els recursos energtics renovables i els recursos
energtics inesgotables se solen classificar junts,
per no sn exactament iguals. Pots explicar
la diferncia que hi ha entre aquests dos tipus
de recursos i posar-ne algun exemple?
31. Quina s la transformaci a la qual se sotmeten
ms sovint els recursos energtics?
Per qu? Quin dispositiu s el que shi utilitza?
Qui el va inventar?
196
32. Explica com es poden utilitzar per produir
electricitat els llots que sobtenen duna EDAR
(estaci depuradora daiges residuals).
Quantes transformacions experimenten?
33. Investiga qu s un digestor i en quin procs
de transformaci dun recurs energtic sutilitza.
34. Qu sn els combustibles fssils? Fes una llista
dels combustibles fssils que coneguis i que se solen
utilitzar habitualment en la nostra societat.
35. El petroli es classifica dins dels combustibles
fssils per, en realitat, daquesta roca sextreuen
molts productes, a ms de combustibles.
Quins productes coneixes que sobtinguin del petroli
i que no constitueixin recursos energtics?
36. Els materials radioactius, com lurani,
tenen diverses aplicacions, com en la medicina
i en la investigaci cientfica. Quin s sen fa
com a recurs energtic? Sutilitzen directament
o se sotmeten a alguna transformaci? Quines
installacions es fan servir amb aquesta finalitat?
37. Als alts forns i en algunes indstries
es continua utilitzant carb com a combustible.
Quina caracterstica t el carb que el fa
imprescindible en alguns processos industrials?
38. Fes un resum amb dibuixos esquemtics
i explicacions breus sobre la manera en qu
es produeix electricitat en una central trmica.
39. Per qu es pot dir que laigua potable s un producte
dalta tecnologia, si noms s aigua?
40. Qu s una central geotrmica? Quin recurs
energtic shi utilitza? Es tracta dun recurs renovable,
no renovable o inesgotable?
41. Identifica a quins tipus dinstallacions corresponen
aquestes fotografies. Qu sobt en totes aquestes
installacions? Quin recurs energtic sutilitza
en cadascuna?
A B C
833943 _ 0186-0199.qxd 28/3/07 10:19 Pgina 197
42. Observa lesquema segent duna central
productora delectricitat. Identifica-hi la turbina
i el generador. Quins tipus de centrals sajusten
a aquest model?
43. Quins sn els principals usos que fem de laigua?
Quin ns ls principal a Espanya?
44. Quin tipus dexplotaci ramadera sn
les granges avcoles per a la producci dous
i de carn daviram?
45. Ajuntat amb dos companys o companyes
de classe i recopileu anuncis de diaris, revistes, etc.,
en qu es vegi la gesti i la demanda dun recurs,
o que facin alguna referncia a lexplotaci sostenible
dalgun recurs. Podeu fer servir fotografies, anuncis
de la televisi, fullets i embolcalls de productes,
paquets de folis, etc.
UNA ANLISI CIENTFICA
Inesgotables, per no sempre disponibles
Lenergia elica i lenergia solar sn inesgotables.
Per aix no vol dir que en puguem disposar
en la quantitat que vulguem. Es tracta de recursos
energtics dispersos, intermitents i no sempre
rendibles.
Sn dispersos perqu s poca la quantitat denergia
que es pot captar amb un aerogenerador o amb una
placa fotovoltaica, i aix fa que shagi de cobrir grans
superfcies per obtenir rendiments acceptables. Sn
intermitents perqu no sempre fa sol o bufa el vent.
I no sempre sn rendibles perqu a les zones on
els vents sn suaus no paga la pena installar-hi
aerogeneradors, i a les zones sovint ennuvolades
tampoc no s rendible posar-hi plaques solars.
50. Escriu una definici dels termes segents
referits a un recurs energtic: inesgotable, dispers,
intermitent, rendible.
46. Qu sentn sota el concepte de model
de desenvolupament sostenible?
47. Recordes qu s el protocol de Kyoto?
Quina relaci tenen les mesures que shi proposen
amb el model de desenvolupament sostenible?
48. Copia aquests dos dibuixos diverses vegades
per representar els passos que es descriuen
en el text per a la producci delectricitat en
una central mareomotriu.
A B
49. Explica com s possible que en un pas
com ara Uganda, on gaireb la meitat de laigua
sutilitza per al consum hum, el consum daigua
per persona sigui molt baix.
produda per dia
Electricitat
1 365 dies
51. Observa la grfica superior. Representa
lenergia elctrica produda en una central
fotovoltaica cada dia al llarg de 365 dies, per
el primer dia no coincideix amb l1 de gener,
sin amb un altre moment de lany.
a) Identifica en la grfica les quatre estacions
de lany, i explica com les reconeixes.
b) A banda de ser intermitent en una escala
temporal de 24 hores, es pot dir que lenergia
solar tamb s intermitent a lescala dun any?
Raona la resposta.
c) A lhivern, la quantitat delectricitat que produeix
una placa fotovoltaica en un dia s ms baixa que
a lestiu. Per qu?
197
833943 _ 0186-0199.qxd 28/3/07 10:19 Pgina 198

Resum
Un recurs natural s tot el que lsser hum pren de la natura per obtenir-ne un benefici.
Els recursos naturals tenen les caracterstiques segents:
Tenen adjudicat un valor econmic.
La seva diversitat augmenta a mesura que apareixen noves maneres dexplotar la natura.
Tenen un concepte i un valor basats en interessos humans.
La quantitat disponible dun recurs rep el nom de reserva.
Els recursos naturals poden ser:
Naturals, que es poden classificar en: renovables o no renovables.
Minerals. Energtics. Sls. Ramaders.
Hdrics. Boscos. Agrcoles. Pesquers.
Culturals.
ELS RECURSOS NATURALS

Sn els que es poden utilitzar com a font denergia.

Biomassa, que es pot transformar en altres tipus de recursos,
com ara combustibles biolgics.
Combustibles fssils: carb, petroli i gas natural.
Materials radioactius, que sutilitzen a les centrals nuclears.
Recursos
energtics s important lenergia elctrica, que es produeix en:
Centrals que utilitzen vapor: trmiques, nuclears i geotrmiques.
Centrals que utilitzen el moviment de laigua o de laire:
hidroelctriques, mareomotrius i parcs elics.
Plaques fotovoltaiques, que tenen cllules fotovoltaiques.
Utilitzen lenergia solar.

Els usos principals de laigua sn: domstic, industrial i agrcola.

Recursos Els recursos biolgics es basen en lexplotaci decosistemes (boscos,
hdrics agricultura, pesca i caa) i en lexplotaci agrcola i ramadera, que pot
i biolgics ser intensiva (hivernacles, granges) o extensiva (monocultius,
pastures).

Atn les necessitats presents sense deteriorar les condicions

Desenvolupa- de les generacions futures.
ment
Significa gestionar la demanda educant els consumidors per mitj
sostenible
de campanyes publicitries, programes educatius, etc. 46 l/dia 2.088 l/dia 4.512 l/dia

ACTIVITATS
52. Explica qu sentn sota el concepte de reserva dun recurs.
53. Escriu un exemple per illustrar el fet que la diversitat de recursos augmenta amb el temps.
54. Amplia la idea de com un recurs renovable es pot convertir en no renovable, i posan algun exemple.
55. Explica breument qu sn els recursos culturals.
56. Fes un esquema que illustri com es pot utilitzar la biomassa per obtenir energia de diverses maneres.
57. Escriu una descripci breu sobre la manera en qu funciona cada tipus de central elctrica.
58. Redacta una explicaci breu sobre la diferncia que hi ha entre gestionar loferta dun recurs
i gestionar la demanda dun recurs.

198
833943 _ 0186-0199.qxd 28/3/07 10:19 Pgina 199

El plantador darbres

Ara fa uns quants anys, vaig fer
un llarg viatge a peu per unes
muntanyes poc freqentades per
turistes, en aquella regi antiga on
els Alps sendinsen a la Provena.
En els temps en qu vaig empren-
dre la meva caminada a travs
daquells paratges despoblats, tot
era terra erma i descolorida. Res
no hi creixia tret de lespgol.
[...] Vaig aconseguir divisar en la
llunyania una petita silueta ne-
gra, dreta, que vaig prendre per
la soca dun arbre solitari. En
qualsevol cas, mhi vaig encami-
nar. Va resultar que era un pas-
tor. [...]
Aleshores va comenar a clavar la
vara en la terra, tot obrint forats
en els quals plantava un gla; des-
prs tornava a omplir el forat.
Plantava roures. Vaig preguntar-
li si aquella finca li pertanyia. Em
respongu que no. Sabia de qui
era? No ho sabia. Suposava que
era de propietat comunal, o tal ve-
gada pertanyia a persones que no
li atorgaven gaire importncia. No
tenia cap inters a esbrinar de qui
era. Va plantar els cent glans amb
extremada cura.
Havent dinat va reprendre les tas-
ques de plantaci. Suposo que vaig
ser fora persuasiu en el meu in-
terrogatori, car vaig obtenir algu-
nes respostes. Feia tres anys que
plantava en aquell desert. Ja ha-
via plantat cent mil glans. Dels
EL RAC DE LA LECTURA
cent mil, vint mil havien germinat.
Dels vint mil, comptava que en
perdria la meitat a mans dels ro-
segadors i dels inescrutables desig-
nis de la Providncia. Aix doncs,
encara quedaven deu mil roures
amb vida on abans no creixia res.
[...]
Acabada la guerra, vaig trobar-
me que tenia una diminuta prima
per desmobilitzaci i un enorme
desig de respirar aire pur durant
un temps. Sense cap altre prop-
sit vaig enfilar novament la carre-
tera vers les terres ermes. lles perqu constituen una ame- ci a travs del seu bosc. En tres
El paisatge no havia canviat. No naa per als arbres joves. Ja que, seccions, feia onze quilmetres de
obstant aix, en la llunyania vaig tal com em va explicar (i vaig po- llargria per tres damplada en
albirar, ms enll del poble aban- der comprovar amb els meus pro- el tros ms ample. En recordar
donat, una ombra de boirina gri- pis ulls), la guerra no lhavia tras- que tot all era fruit de les mans
sosa que cobria els cims de les tornat gens. Impertrrit, havia i lnima duna sola persona des-
muntanyes com una catifa. El dia continuat plantant. proveda de recursos tcnics, hom
abans havia comenat a pensar Els roures de 1910 llavors tenien comprenia que els homes podien
un altre cop en el pastor planta- deu anys i ja eren ms alts que ser tan efectius com Du en m-
dor darbres. Deu mil roures nosaltres. Un espectacle impres- bits diferents del de la destrucci.
vaig reflexionar ocupen molt sionant. Em vaig quedar literal-
JEAN GIONO,
espai. ment sense parla i, com que ell
Lhome que plantava arbres.
Havia vist morir massa homes al tampoc no deia res, vrem pas- J. J. de Olaeta, Editor.
llarg daquells cinc anys per no sar tot el dia caminant en silen-
donar per fet que Elzard Bouf-
fier devia ser mort, ms encara COMPRENC EL QUE LLEGEIXO
quan a vint anys hom contempla
els homes de cinquanta com an- 59. Com plantava els roures el pastor?
cians a qui res no els resta fer tret 60. Per qu nicament quedarien deu mil arbres
de morir. Per no era mort. De dels cent mil que havia plantat al comenament?
fet, era ms viu que mai. Havia
canviat de feina. Ara noms te- 61. En qu ha canviat el paisatge en la segona visita
nia quatre ovelles i, a canvi, cent del protagonista a la Provena?
ruscs. Shavia desprs de les ove-

NO THO PERDIS
Llibres: En la pantalla:
Biosfera El viaje del agua. BBC.
RAMON FOLCH I ALTRES. Editorial Enciclopdia Catalana Sobre recursos naturals i el cicle de laigua.
Obra extensa (11 volums) sobre biosfera, boscos, ecologia,
recursos naturals, climatologia, protecci del medi ambient... En la xarxa:
Natura en gesti: el tractament dels recursos naturals www.icaen.net
a Catalunya Pgina de lInstitut Catal de lEnergia.
LLUS FERRS, RAMON FOLCH I ALTRES. Editorial Enciclopdia www.ideal.es/waste/
Catalana Revista de divulgaci cientfica sobre medi ambient,
Sobre els recursos naturals i la protecci de la natura. ecologia, desenvolupament sostenible, biocombustibles...

199
833943 _ 0200-0205.qxd 9/3/07 13:00 Pgina 200
Conceptes clau
A bsorci intestinal
Pas de nutrients resultants de la digesti,
a travs de les parets de lintest, al me-
di intern.
Acomodaci
En lull, canvi que es produeix en la forma
del cristall perqu els raigs de llum sen-
foquin correctament sobre la retina.
Acte reflex
Resposta rpida i automtica del siste-
ma nervis davant dun estmul. s un
acte involuntari que selabora i coordina
a la medulla espinal, sense que calgui
la intervenci del cervell. Per exemple,
enretirar la m de manera automtica
quan ens punxem. El conjunt delements
que intervenen en un acte reflex consti-
tueix larc reflex.
Additiu alimentari
Substncia qumica que no t cap valor
nutritiu i que safegeix en petites quanti-
tats als aliments per modificar-ne el co-
lor, lolor o el sabor.
Aliment transgnic
Aliment obtingut dun organisme, animal
o vegetal, al qual shan incorporat gens
daltres espcies amb la finalitat dobte-
nir una caracterstica determinada. Per
exemple, incorporar a un tomquet els
gens dun peix que li permeti resistir el
fred.
Alvol pulmonar
Cadascuna de les estructures en forma
de sac situades al final dels bronquols
on es produeix lintercanvi de gasos, s a
dir, el pas doxigen de les vies respirat-
ries a la sang i la sortida de dixid de car-
boni de la sang a les vies respiratries.
Alzheimer
Malaltia degenerativa produda per la des-
trucci gradual de les neurones de les-
cora cerebral.
Amenorrea
Supressi de la menstruaci. Del grec, a:
negaci, mens: mes, i rheos: fluix.
Anmia
Disminuci per sota dels valors normals
de la quantitat dhemoglobina o del nom-
bre de glbuls vermells.
200
Anorxia
Trastorn greu de la conducta alimentria
que es caracteritza perqu es t una imat-
ge distorsionada del cos, fet que compor-
ta una prdua voluntria del pes corpo-
ral que produeix problemes de salut molt
greus.
Antagnic
En biologia, que fa accions contrries. Per
exemple, els nervis simptics i els nervis
parasimptics: si el simptic estimula una
activitat determinada, el parasimptic
la inhibeix, i viceversa.
Antics
Protena produda per les cllules del sis- fins a una altra neurona, una cllula mus-
tema immunitari anomenades limfcits,
que tenen la funci de blocar lacci dan-
tgens, que sn substncies, virus o mi-
croorganismes aliens a lorganisme.
Antigen
Substncia, virus o microorganisme ali
a lorganisme i que desencadena una res-
posta immunitria.
Antrpic
Produt per lsser hum, o que afecta els
interessos humans. Del grec, nthropos:
sser hum.
Apfisi
Prominncia que presenten alguns ossos
i que normalment serveix per a la inser-
ci de msculs i de lligaments.
Arc reflex
Estructura nerviosa que tenen els ani-
mals per produir una resposta davant
dun estmul determinat. La resposta s
automtica i sanomena acte reflex.
Artria
Vas sanguini pel qual circula la sang pro-
vinent del cor cap als diversos rgans del
cos.
Arc reflex.
Arteriosclerosi
Engruiximent i enduriment de les parets
de les artries causats, majoritriament,
pel dipsit de colesterol i altres lpids.
Del grec, artera: artria, i sklrosis: en-
duriment.
Articulaci
Zona on suneixen un o diversos ossos.
La major part de les articulacions sn m-
bils, fet que permet que un individu es
pugui moure.
Ax
Prolongaci llarga duna neurona per la
qual es transmeten impulsos nerviosos
cular o una cllula glandular. Del grec,
xon: eix.
B ilis
Lquid produt pel fetge que sacumula a
la vescula biliar, des don saboca al duo-
d per participar en el procs de la diges-
ti.
Biocenosi
Conjunt dssers vius o de poblacions que
ocupen un bitop, i les relacions que ses-
tableixen entre ells. Del grec, bos: vida,
i koins, com.
Bitop
Lloc o medi fsic que ocupa una comu-
nitat o biocenosi. El concepte de bitop
no inclou tan sols el medi fsic, sin tam-
b les seves caracterstiques. Per exem-
ple, en el bitop aqutic les caractersti-
ques serien la salinitat, la fondria, la
temperatura de laigua, la llum, etc. Del
grec, bos: vida, i tpos: lloc.
Bulmia
Malaltia que es caracteritza per la inges-
ta excessiva i insaciable daliments. Sol
anar acompanyada danorxia, i per aix
s freqent que els pacients es provoquin
el vmit o que consumeixin laxants per
evitar augmentar de pes.
C aixa torcica
Estructura formada principalment per les
costelles i lestern. T la funci de prote-
gir els pulmons i el cor, i de permetre els
moviments necessaris per a la ventila-
ci pulmonar.
833943 _ 0200-0205.qxd 9/3/07 13:00 Pgina 201
Capillar
Vas sanguini de dimetre petit i parets
molt fines, format per una sola capa de
cllules que formen xarxes extenses dins
dels rgans i uneixen les artries i les ve-
nes. A travs de les parets dels capillars
es duu a terme lintercanvi de substn-
cies a nivell cellular.
Cries
Malaltia infecciosa produda pels bacteris
que viuen a la boca i que produeix la des-
trucci gradual dels teixits durs de les
dents. Lnica manera de prevenir-la s
tenir una higiene dental correcta i anar
regularment al dentista.
Cavitat
Espai buit a linterior del cos on hi ha di-
ferents estructures anatmiques.
Cllula diana
Cllula que sestimula davant duna de-
terminada hormona.
Cogul
Massa tova o semislida produda a par-
tir dun lquid, com ara la sang, la limfa
o la llet. Es forma per la conversi du-
nes protenes solubles en insolubles.
Coerci
Acci de coercir. Repressi dun procs
per evitar que continu. Aplicat a les per-
sones, acci de reprimir-les o de sotme-
tre-les a mitjans que els impedeixen ex-
pressar-se o manifestar-se lliurement.
Conca sedimentria
Zona del terreny, generalment una de-
pressi, on sacumulen els sediments en
capes horitzontals anomenades estrats.
Crani.
Contagi
Transmissi duna malaltia infecciosa du-
na persona malalta a una de sana.
Crani
Caixa ssia que protegeix lencfal. Est
constitut per vuit ossos soldats entre si.
D altonisme
Malaltia gentica que es caracteritza per
la incapacitat de distingir determinats co-
lors.
Dendrita
Prolongaci curta i ramificada de les neu-
rones, que sol captar els estmuls.
Dependncia
En drogodependncia, necessitat com-
pulsiva que t un individu de consumir
droga.
Difisi Alguns aliments de la dieta
Part central compresa entre els dos ex- mediterrnia.
trems dels ossos llargs. Est formada per
un teixit ossi compacte, a linterior del trients, s a dir, en substncies que lor-
qual hi ha medulla ssia. De manera ganisme pugui assimilar.
colloquial sanomena canya de los. Disfunci
Diafragma Mal funcionament dun rgan, sistema o
Mscul que separa la cavitat torcica de dispositiu que li impedeix fer correcta-
labdominal. Per mitj del moviment as- ment la seva tasca.
cendent i descendent del diafragma, aug- Droga
menta o disminueix la mida de la cavitat
Substncia amb capacitat per alterar el
torcica, i aix permet els moviments res-
funcionament normal dun sser viu.
piratoris.
Lalcohol, el tabac, la cocana i el haixix
Distole sn alguns exemples de drogues.
Moviment de dilataci del cor, especial-
E fector
ment dels ventricles, que permet que
aquests somplin de sang. Vegeu sstole. Mscul o glndula que executa una res-
posta davant dun estmul determinat.
Dieta
Egesti
Conjunt daliments que ingerim al llarg
Expulsi, en forma de femta, de les subs-
del dia. Perqu el nostre organisme fun-
tncies que lorganisme no ha absorbit.
cioni correctament s imprescindible que
la dieta sigui completa i equilibrada. mbol
Trombe que pot ser arrossegat per la sang
Difusi
a travs dels vasos sanguinis.
Pas de substncies petites a travs de la
membrana de les cllules des dun me- Emblia
di concentrat fins a un de poc concentrat. Obstrucci dun vas sanguini per un m-
bol arrossegat per la sang.
Digesti
Transformaci qumica o mecnica que Epfisi
experimenten els aliments quan passen Extrem eixamplat dun os llarg, tamb
pel tub digestiu per convertir-se en nu- anomenat cap de los.
201
833943 _ 0200-0205.qxd 9/3/07 13:00 Pgina 202
Epiglotis.
Epiglotis
Lmina cartilaginosa a lentrada de la la-
ringe, que es mou cap avall per impedir
que els aliments ingerits passin a la larin-
ge, a la trquea o als pulmons. Del grec,
ep: sobre, i glotta: llengua.
Eritrcit
Cllula de la sang sense nucli, de for-
ma aplanada i aplatada pel centre, que
cont hemoglobina. T la funci de trans-
portar oxigen des de laparell respirato-
ri fins a totes les cllules de lorganisme.
Del grec, erythrs: vermell, i kytos: cllu-
la.
Esfag
Porci del tub digestiu pel qual avana
el bol alimentari des de la faringe fins a
lestmac.
Estmul
Qualsevol canvi que es produeix en el
medi que ens envolta, i que pot captar
el nostre organisme.
Estrat
Massa de roques caracterstica dels ter-
renys sedimentaris que es presenta en for-
ma de capes. Del llat, stratus: manta.
Excreci
Expulsi dels productes de rebuig resul-
tants de lactivitat cellular. En les persones
aquesta funci es duu a terme, principal-
ment, a laparell excretor, els pulmons i les
glndules sudorpares de la pell.
Expiraci
Moviment respiratori, generalment pas-
siu, que permet lexpulsi daire a lexte-
202
rior de lorganisme, produt com a con-
seqncia de la disminuci del volum to-
rcic per la relaxaci dels msculs inter-
costals i del mscul diafragma. Vegeu
inspiraci.
F agcit
Cllula sangunia que forma part del
sistema immunitari, capa de fagocitar
partcules o microorganismes i de dige-
rir-los. Del grec, phgo: menjar, i kytos:
cllula.
Fagocitar
Englobar un microorganisme o una cl-
lula un altre microorganisme o una par-
tcula alimentria per digerir-la tot seguit.
En la majoria dels casos, la fagocitosi es
duu a terme emetent prolongacions del
citoplasma anomenades pseudpodes.
Faringe
Conducte que es troba rere la cavitat bu-
cal i que s com a laparell respiratori
i a laparell digestiu. Per la faringe pas-
sa laliment des de la boca cap a lesfag, Malaltia gentica que consisteix en la di-
i laire de la boca o del nas passa cap a la
laringe.
G angli limftic
Engruiximent que presenten els vasos
limftics al llarg del seu recorregut. Abun-
den al coll, a les aixelles i als engonals.
s un rgan de formaci dalguns glbuls
blancs.
Eritrcits.
Glndula
rgan unicellular o pluricellular que t
una funci secretora, s a dir, que pro-
dueix i allibera una substncia determi-
nada. Nhi ha de diversos tipus: exocri-
nes, com ara les glndules mamries;
endocrines, com la glndula tiroide, i
mixtes, com el pncrees.
Glndules sudorpares
Glndules exocrines repartides per tota la
pell que produeixen un lquid, la suor,
que aboquen sobre la superfcie corporal.
Glcid
Nutrient orgnic que necessita la cllu-
la per obtenir energia. La glucosa, la sa-
carosa o sucre de taula, el mid de les
plantes i la cellulosa que hi ha a les pa-
rets de les cllules vegetals sn glcids.
Sn molt abundants a les fruites i a les
llavors.
H emoflia
ficultat per coagular la sang.
Hemoglobina
Protena continguda als glbuls vermells.
Sencarrega dunir-se reversiblement a les
molcules doxigen per poder-les trans-
portar a totes les cllules del cos.
Homestasi
Conjunt de mecanismes que tenen com
a funci mantenir constant el medi in-
tern, s a dir, que no en varin les propie-
tats. Del grec, hmoios: semblant, i st-
sis: posici o estabilitat.
Hormona
Substncia orgnica que secreten les gln-
dules endocrines i que desprs, a travs
de la circulaci sangunia, arriba a un r-
gan determinat, on regula una funci con-
creta.
I mmunitzar
En un organisme, desenvolupar la capa-
citat per superar o impedir una infecci,
o per no ser danyat per una substncia
txica. El sistema immunitari hum des-
envolupa la immunitat a algunes malal-
ties infeccioses per mitj de la producci
danticossos.
833943 _ 0200-0205.qxd 9/3/07 13:00 Pgina 203
Inspiraci.
Impuls nervis
Corrent elctric que recorre les neurones
dels nervis receptors i dels nervis efec-
tors transmetent informaci. Per exem-
ple, quan posem la m damunt un ob-
jecte calent, senvia un impuls nervis
des de la m cap a la medulla espinal,
alhora que un altre impuls nervis surt
de la medulla cap als msculs, que, en
contreures, enretiren la m de lobjecte.
Infart de miocardi
Necrosi (mort) duna part del cor. Es pro-
dueix a causa de lobstrucci total dels
capillars o de lartria coronria que por-
ten sang a aquesta zona. Es caracteritza
per un dolor intens al pit i al bra esquer-
re. Si la zona afectada s molt gran pot
ser mortal.
Ingesti
Entrada daliments al tub digestiu.
Inspiraci
Moviment respiratori actiu que permet
lentrada daire als pulmons en augmen-
tar el volum de la cavitat torcica. Ve-
geu expiraci.
L euccit
Cllula sangunia amb nucli i forma irre-
gular que interv en els processos de de-
fensa del nostre organisme contra les in-
feccions. Del grec, leuks: blanc, i kytos:
cllula.
Limfa
Lquid de color clar que es forma a par-
tir del plasma intersticial que envolta les
cllules i que circula a travs dels vasos
del sistema limftic. Del llat, lympha: ai-
gua.
Lpid
Nutrient orgnic que, a ms de propor-
cionar energia, contribueix a la sntesi
destructures, actua com a material allant
i constitueix la reserva dels animals i els
vegetals. Sn exemples de lpids els grei-
xos, que serveixen de reserva denergia
als animals, el colesterol i algunes vita-
mines, com la A i la D.
Lquid sinovial
Lquid incolor, viscs i gelatins que es
troba a linterior de les cavitats articulars.
Lubrifica i esmorteeix les superfcies ar-
ticulars per impedir els fregaments entre
els ossos.
Llengua
rgan musculs situat a la boca. A la su-
perfcie de la llengua hi ha papilles gus-
tatives amb cllules sensitives on es lo-
calitza el sentit del gust.
Lligament
Cord de teixit conjuntiu elstic que uneix
els ossos de les articulacions entre si i els
proporciona elasticitat i resistncia.
M alaltia infecciosa
Malaltia produda per microorganismes,
com ara virus, bacteris, protozous i fongs
unicellulars, que es pot transmetre a tra-
vs de laire, per mitj dun objecte con-
taminat, per contacte fsic directe o per
la ingesti dun aliment contaminat.
Medi intern
Conjunt de lquids que es troben entre
les cllules de lorganisme (plasma in-
tersticial) i que circulen pels vasos san-
guinis (sang) o limftics (limfa). A travs
del medi intern es duu a terme la fun-
ci de transport entre el medi extern i les
cllules.
Limfa i sang.
Menisc
Medulla espinal
Cilindre nervis que recorre linterior de
la columna vertebral.
Meninge
Cadascun dels tres embolcalls membra-
nosos que envolten el cervell i la medulla
espinal.
Menisc
Cartlag de forma semilunar que es tro-
ba al genoll i en altres articulacions.
Metabolisme
Conjunt de processos de tipus fsic i/o
qumic pels quals els ssers vius obtenen
la matria i lenergia que necessiten.
Monocultiu
Terreny molt extens dedicat a lagricul-
tura on es conrea una nica espcie, so-
vint cereals, com ara el blat, lordi o lar-
rs.
Moviment peristltic
Moviment que fan els msculs de les pa-
rets dalguns dels rgans del tub digestiu
perqu els aliments es transportin i es
mesclin amb els sucs digestius.
Mucosa
Membrana de teixit epitelial amb abun-
dants forats glandulars que entapissa les
cavitats dels rgans interns dels animals
relacionades amb lexterior (tub digestiu,
fosses nasals, etc.).
Mscul
En els animals, rgan format per fibres
musculars que possibilita el moviment.
Respon als impulsos nerviosos con-
traent-se o relaxant-se.
203
833943 _ 0200-0205.qxd 9/3/07 13:00 Pgina 204
Neurotransmissors
N efr
Unitat funcional del rony on es duu a
terme la producci dorina.
Nervi
rgan en forma de cord, conductor o
transmissor dimpulsos nerviosos. Els ner-
vis es componen de fibres nervioses aple-
gades en feixos que, al seu torn, resulten
de les associacions de les prolongacions
axniques de les neurones.
Neurona
Cllula nerviosa especialitzada, conside-
rada la unitat funcional del sistema ner-
vis.
Neurotransmissor
Substncia qumica que sallibera en la
transmissi dun impuls nervis a travs teix a escalfar-los durant uns minuts a
de la sinapsi duna neurona a una altra.
Nutrici
Conjunt de processos per mitj dels quals
els ssers vius incorporen les substncies
del medi que els envolta i els transfor-
men en la seva prpia matria.
Nutrient
Molcula petita que resulta de la diges-
ti dels aliments, i que les cllules po-
den utilitzar com a font denergia i de ma-
tria.
O portunista
Que aprofita una oportunitat imprevista
per obtenir un benefici. Aplicat als mi-
croorganismes, els que proliferen quan
desapareixen els que habitualment ocu-
pen un lloc concret.
Orina
Lquid groc que es forma als ronyons a
partir del plasma de la sang. Est forma-
da per aigua i per diverses substncies de
rebuig.
204
Ossi
Relatiu a los o compost per os.
Osteoporosi
Procs de descalcificaci dels ossos, que
es tornen menys compactes i ms frgils,
i que es poden trencar de manera espon-
tnia o per cops petits.
P ncrees
Glndula mixta situada al darrere i a so-
ta de lestmac. T una part endocrina,
productora dhormones, i una part exo-
crina, productora de suc pancretic.
Pandmia
Epidmia que afecta al mateix temps un
gran nombre dindividus duna mplia
zona geogrfica.
Parkinson
Malaltia causada per una lesi cerebral.
Es caracteritza per tremolors i rigidesa
muscular.
Pasteuritzaci
Procs que saplica a aliments com ara la
llet, els vins i altres begudes, que consis-
temperatures inferiors a 100 C i a con-
tinuaci refredar-los rpidament per des-
truir els microorganismes patgens sen-
se que es modifiquin les substncies que
contenen els aliments.
Periosti
Membrana de teixit conjuntiu que envol-
ta la superfcie de los.
Plaqueta
Fragment cellular que collabora en la
coagulaci de la sang i ajuda a aturar les
hemorrgies produdes pel trencament
dels vasos sanguinis. s sinnim de trom-
bcit.
Plasma sanguini
Component lquid de la sang constitut
principalment per aigua que cont en dis-
soluci diverses protenes, sals minerals
i altres substncies qumiques molt di-
verses.
Poblaci
Conjunt dindividus de la mateixa esp-
cie que es poden reproduir entre si i que
formen part de la mateixa biocenosi en
un ecosistema.
Pols
Nombre de dilatacions de les artries que
correspon al nombre de vegades que el
cor batega per minut. Es pren al canell,
al coll, a la templa o a lengonal. El pols
normal dels adults oscilla entre 60 i 100
batecs per minut, tot i que aquest nom-
bre pot fluctuar i augmentar amb lexer-
cici, les malalties, les lesions i les emo-
cions.
Promiscutat
Mescla o confusi. Aplicat a les persones,
convivncia desordenada. Habitualment
sutilitza per referir-se al fet de mante-
nir relacions sexuals amb diverses perso-
nes.
Protena
Nutrient orgnic que fa funcions estructu-
rals, transportadores, contrctils i regula-
dores en els organismes. Es troba a la carn,
al peix, als ous, als lctics, als cereals i als
llegums.
Pulm
rgan de la respiraci destructura espon-
josa i tova format per les ramificacions dels
bronquis i per nombrosos alvols.
Q uil
Producte de la digesti dels aliments, for-
mat per aigua, sals minerals, vitamines,
fibra i nutrients.
Quilocaloria
Unitat de mesura utilitzada per expres-
sar el contingut energtic dels aliments.
Una quilocaloria equival a 1.000 calories
o a 4,2 quilojoules.
833943 _ 0200-0205.qxd 9/3/07 13:00 Pgina 205
Mapa topogrfic.
Quim
Pasta homognia en qu es transformen
els aliments a lestmac a causa dels sucs
gstrics i els moviments dels msculs de
les parets estomacals.
R eceptor
Element nervis o cllula sensible capa
de captar un estmul i transformar-lo en
un estmul nervis que es transmet fins
als centres nerviosos (cervell i medulla
espinal).
Relaci
Conjunt dinteraccions per mitj de les
quals els ssers vius es relacionen entre
si i amb el medi que els envolta i que pro-
dueixen tota mena de respostes als est-
muls externs i interns.
S ang
Lquid de color vermell que constitueix
el medi intern que circula pels vasos de
laparell circulatori sanguini. Est cons-
tituda per una part lquida, anomenada
plasma, i per diversos tipus de cllules
sangunies.
Sinapsi
Zona de contacte funcional entre dues
neurones que permet que limpuls ner-
vis es traslladi duna neurona a una al-
tra.
Sstole
Moviment de contracci del cor, espe-
cialment dels ventricles, que envia la sang
rebuda de les aurcules a les artries aor-
ta i pulmonar. Vegeu distole.
Substncia blanca
Matria que constitueix la part ms in-
terna del cervell i la ms externa de la
medulla, formada pels axons.
Substncia grisa
Matria que forma la part ms externa
o escora del cervell i la ms interna de
la medulla, formada pels cossos cellu-
lars i les dendrites de les neurones.
Suor
Lquid clar elaborat per les glndules su-
dorpares que s abocat a la superfcie
corporal. T una composici semblant a
la de lorina, tot i que ms diluda. s un
producte dexcreci i collabora en la re-
frigeraci del cos.
Supressi
Acci contrria als mecanismes dhome-
stasi de lorganisme. Consisteix a anul-
lar una determinada manifestaci fisio-
lgica, com ara la sudoraci, la resposta
immunitria, etc.
T als
Part inclinada dun terreny, normalment
de poca altura. El tals continental s la
zona de transici entre la plataforma con-
tinental i el fons ocenic, i constitueix la
vora dels continents.
Taxa de metabolisme basal (TMB)
Quantitat denergia utilitzada per lor-
ganisme, en reps absolut i a temperatu-
ra constant, per mantenir-se viu.
Tend
Cord de teixit conjuntiu que uneix els
msculs als ossos.
Tolerncia
Resistncia a una determinada droga.
Topografia
Representaci grfica de la superfcie dun
terreny. Per extensi, sutilitza el terme
per referir-se a laspecte que t aquest ter-
reny en la realitat. Del grec, tpos: lloc,
i grafh: escriptura o descripci.
Vellositats.
Trombe
Cogul sanguini a linterior dun vas.
V lvula
Replec membrans dun vas o conduc-
te que impedeix el reflux dels lquids.
Vas cec
Conducte que t alguns dels extrems ta-
pat o tamponat. Els capillars limftics
sn vasos cecs.
Vasodilataci
Augment del dimetre dels vasos sangui-
nis produt per la relaxaci de les fibres
musculars de les parets dels vasos. Pot
produir efectes com ara la disminuci de
la tensi arterial o lenvermelliment i
laugment de temperatura de la pell.
Vector
En biologia, organisme que transmet una
malaltia infecciosa o parasitria.
Vellositat intestinal
Replec de la paret de lintest prim que
augmenta la superfcie a travs de la qual
seran absorbits els nutrients.
Vena
Vas sanguini que porta la sang des de tots
els rgans cap al cor. Lestructura de les
venes s semblant a la de les artries, pe-
r tenen les parets ms fines, caracters-
tica que les fa menys elstiques. A linte-
rior de les venes grans hi ha vlvules que
impedeixen que la sang retrocedeixi.
Ventilaci
En els animals, procs per mitj del qual
prenen oxigen del medi i eliminen el di-
xid de carboni.
Vitamina
Substncia orgnica necessria en quan-
titats molt petites per regular les funcions
que fan les cllules. El nostre organisme
no pot fabricar vitamines, i per aix cal
subministrar-les amb la dieta. Sn abun-
dants en els aliments vegetals frescos, com
la fruita i la verdura, i en aliments ani-
mals, com els ous, la llet o la mantega.
Vulva
Conjunt dels genitals externs femenins,
constitut pels llavis menors i el cltoris.
205
833943 _ 0206-0223.qxd 29/3/07 11:04 Pgina 206

Atles danatomia humana

La cllula
Reticle
Lisosomes endoplasmtic
Membrana plasmtica rugs
Glcids

Lpids
Ribosomes

Protenes

Complex de Golgi
Reticle
endoplasmtic
llis

Ribosomes

Vacols

Centrols
Nucli
Nucleoplasma Membrana
nuclear

Mitocondris
Nuclol

Porus

Protena

Cromatina ADN Membrana externa

Membrana interna
Crestes

206
833943 _ 0206-0223.qxd 29/3/07 11:04 Pgina 207

Els teixits
Teixit epitelial Teixit epitelial
simple estratificat

Glndula sebcia

Epiteli
glandular

Teixit conjuntiu Teixit cartilagins

Teixit adips Teixit ossi

Teixit muscular
estriat Teixit muscular llis

Teixit muscular Teixit nervis

cardac

Neurona

Cos
cellular
Dendrites
Sang Leuccits

Ax

Eritrcits
207
Plaquetes
833943 _ 0206-0223.qxd 29/3/07 11:04 Pgina 208

Laparell digestiu
Aparell digestiu i glndules annexes

Cavitat
bucal Partide
Glndules
Sublingual salivals
Submaxillar
Dentadura
Faringe
Llengua

Esfag

Fetge

Estmac
Vescula biliar

Pncrees

Clon
Intest prim transvers

Clon Clon
ascendent descendent
Clon
Cec sigmoide

Apndix Recte

Anus

208
833943 _ 0206-0223.qxd 29/3/07 11:04 Pgina 209

Laparell digestiu
Temps de permanncia Dentadura infantil Dentadura adulta
dels aliments Incisives
i mida de cada rgan Incisives
Canina
Canina
Premolars
Premolars
Molars

Glndules
salivals Peces dentals Dent
Faringe Incisiva Premolar Dentina Esmalt
Epiglotis Polpa

Esfag Vasos Corona

Fetge de 10 a 15 s i nervis
25 cm
Coll
Estmac Canina Molar
de 2 a 8 h
2,5 l
Arrel
Vescula
biliar Pncrees
Intest prim Cement Forat apical Geniva
de 7 a 8 h
entre 7 i 8 m

Superfcie intestinal

Plec
intestinal

F Vellositat
intestinal

Vas
quilfer

Vasos
Intest gros sanguinis
15 h F
1,5 m
Microvellositats

209
833943 _ 0206-0223.qxd 29/3/07 11:04 Pgina 210

Laparell respiratori
Cavitat nasal
Fossa nasal
Os Pitutria
nasal
Llengua Cartlag Cornet
nasal
superior
Faringe Cavitat nasal
Cornet
Paladar
Epiglotis mitj
Cavitat bucal
Laringe Cornet
Vestbul
nasal inferior
Trquea
Bronqui
Os maxillar Os
Llavi superior palat
superior

Lbul Lbul Trquea

superior Cartlag
superior traqueal
Pulm
Pulm esquerre
Lbul Lbul
dret mitj inferior Mucoses

Lbul
inferior

Diafragma

Sacs alveolars Alvols

Arteriola pulmonar Interior

dun alvol Paret del capillar

Xarxa capillar alveolar Paret de lalvol

Vnula
pulmonar

Eritrcit

Capillars
Alvols pulmonars alveolars

210
833943 _ 0206-0223.qxd 29/3/07 11:04 Pgina 211

Laparell excretor
Aparell urinari Rony
Artria aorta Cpsula
Vena descendent fibrosa
cava
inferior
Glndula
suprarenal
Artria
renal
Calzes
renals
Rony
dret Artria
Rony
renal
esquerre

Vena
renal
Artria Pirmide
ilaca Vena renal
Urter renal
Vena
ilaca Medulla
Pelvis
renal renal

Bufeta Escora
de lorina renal
Urter

Uretra

Nefr
Arteriola Cpsula de Bowmann Formaci de lorina
renal Glomrul de Malpighi

Filtraci Reabsorci
Arteriola 6 5
glomerular tubular
eferent

Arteriola
aferent

Tbul
collector
Substncies
de rebuig
Sang
Branca Nutrients
descendent Aigua
Nansa
de Henle
Branca
Vnula renal ascendent

211
833943 _ 0206-0223.qxd 29/3/07 11:04 Pgina 212

Laparell circulatori
SISTEMA ARTERIAL I VENS SISTEMA LIMFTIC
Venes Artries

Amgdales
Jugular
Cartide Tim
Subclvia Conducte Ganglis
torcic limftics
Subclvia
Conducte
Axillar Aorta limftic dret
Cava Vasos
superior Pulmonar limftics

Pulmonar Axillar

Humeral
Porta

Aorta Melsa
descendent
Cava
inferior Cisterna
de Pecquet

Ilaca
Apndix
Ilaca

Plaques de Peyer
Femoral a lintest

Femoral
Medulla ssia

Tibial
Safena

Peroneal

212
833943 _ 0206-0223.qxd 29/3/07 11:04 Pgina 213

Laparell circulatori
Cor

Artria aorta
(crossa de laorta)
Vena cava
superior
Artria pulmonar

Vlvula sigmoide de laorta

Artria
pulmonar
Venes pulmonars

Venes
pulmonars Aurcula esquerra

Vlvula mitral

Aurcula
dreta Ventricle esquerre
Vlvula
sigmoide Vlvules sigmoides
pulmonar

Vlvula
tricspide

Ventricle
dret

Vena cava Septe

inferior interventricular
Vlvula venosa

Endoteli

Endoteli Capillar
Mscul llis
Teixit conjuntiu
Mscul llis

Teixit
conjuntiu
i fibres Endoteli
elstiques
F

Vena

Artria 213
833943 _ 0206-0223.qxd 29/3/07 11:04 Pgina 214

El sistema nervis
Sistema parasimptic Sistema simptic

Sistema nervis central

Encfal Contracci Dilataci
de la pupilla de la pupilla
Estimulaci
cranials

Medulla
Nervis

de la secreci Inhibici
espinal de la secreci
salival
salival
Sistema nervis perifric

Disminuci Augment
del ritme del ritme
cardac cardac
Nervis espinals

Constricci Dilataci
bronquial bronquial

Augment Inhibici
de la mobilitat de la mobilitat
gastrointestinal gastrointestinal
Estimulaci
Inhibici de de lalliberament
lalliberament de glucosa
de glucosa
Estimulaci
Inhibici
de la secreci
de la secreci
dadrenalina
dadrenalina

Contracci Relaxaci
de la bufeta de la bufeta
de lorina de lorina

Contracci
Relaxaci de lesfnter
de lesfnter anal intern
anal intern

Encfal (tall sagital) Medulla espinal

Circumvolucions Substncia Banyes
Cervell F blanca anteriors
Cos calls
Medulla Substncia
Tlem espinal grisa

Hipotlem
Vrtebres
Hipfisi Bulb
raquidi Cerebel Banyes posteriors
Nervis espinals

214
833943 _ 0206-0223.qxd 29/3/07 11:04 Pgina 215

El sistema endocr
Hipotlem Hipotlem
i hipfisi i hipfisi
Tiroide Tiroide
i paratiroide i paratiroide

Glndules
Glndules suprarenals
suprarenals

Pncrees Pncrees

Testicles
Ovaris

Hipotlem i hipfisi Tiroide i paratiroides Glndules suprarenals

Hipotlem Glndula
suprarenal
Rony

Tiroide

Cartlag Paratiroides
tiroide
Hipfisi
Trquea

Pncrees
Ovaris Testicles
Vena Artria aorta
cava abdominal
ter Trompa inferior Epiddim
de Fallopi

Pncrees
Ovari

Testicle

215
833943 _ 0206-0223.qxd 29/3/07 11:04 Pgina 216

Els rgans dels sentits

Globus ocular
Humor vitri

Nervi
Cristall ptic

rgans annexos

Crnia Cella

Parpelles
Pupilla Retina
Coroide
Humor
aqus Conducte Pestanyes
lacrimal
Iris Esclertica

rgan olfactori
Bulb Nervi
olfactori olfactori
Terminacions
nervioses de la
mucosa olfactria
Pitutria
Pitutria groga
vermella

Fossa nasal
dreta

rgan gustatiu

Amgdales
Epiglotis
Superfcie de la llengua Bot gustatiu
Porus Cllules sensorials
Papilles gustatiu
Papilles
filiformes
caliciformes

Papilla
caliciforme
Solc Fibra
Papilles central nerviosa
fungiformes gustativa

Papilles Botons
filiformes gustatius F

216
833943 _ 0206-0223.qxd 29/3/07 11:04 Pgina 217

Els rgans dels sentits

Orella interna

Canals
semicirculars Nervi
vestibular
rgan auditiu

Orella Orella
Orella externa mitjana interna

Cclea
Crestes ampullars o caragol

Ossets de lorella mitjana

Enclusa

Martell

Estrep

Timp
Pavell
de lorella Conducte Trompa
auditiu dEustaqui
extern
Corpuscle
de Krause
rgan del tacte
Terminacions
nervioses lliures
Terminacions
Pls
nervioses
lliures Corpuscle
Glndula de Meissner
sudorpara Corpuscle
de Ruffini
Corpuscle
Epidermis de Vater-Pacini

Derma Corpuscle
de Ruffini

Hipoderma

Corpuscle
de Vater-Pacini Corpuscle
Mscul Follicle Corpuscle Glndula de Meissner
erector de la pell pils de Krause sebcia
217
833943 _ 0206-0223.qxd 29/3/07 11:04 Pgina 218

El sistema muscular
MSCULS EXTERNS Vista dorsal MSCULS INTERNS

Occipital
Esternoclidomastodal
Complex major

Espleni del cap

Trapezi
Elevador de lescpula
Deltoide Romboide menor

Romboide major
Infraespins
Rod major
Dorsal ample
Trceps Vast extern del bceps braquial
braquial
Supinador Serrat menor

Extensor com
dels dits Vast intern del trceps
Extensor cubital
del carp Gluti menor

Gluti major Abductor llarg

del dit polze

Fscia toracolumbar
Fscia lata
Vast extern
Bceps crural
Adductor major
Semitendins
Porci curta del bceps crural
Sartori
Semimembrans

Bess extern

Soli
Bess intern

Tend dels msculs bessons

Soli

Tend dAquilles

218
833943 _ 0206-0223.qxd 29/3/07 11:04 Pgina 219

El sistema muscular
MSCULS INTERNS Vista frontal MSCULS EXTERNS

Frontal
Orbicular de
les parpelles Temporal
Zigomtic
Masseter
Orbicular dels llavis
Trapezi
Esternoclidomastodal

Deltoide
Pectoral menor
Pectoral major
Dorsal ample

Braquial anterior Bceps braquial

Serrat major

Oblic major de labdomen

Supinador llarg
Flexor com
dels dits Palmar major
Palmar menor
Oblic Cubital
menor de anterior Abductor curt
labdomen del dit polze
Tensor
de la fscia
Recte lata
major de Pectini
labdomen
Sartori
Recte anterior
Beina del mscul
recte major Adductor mitj
de labdomen Vast extern
Recte intern
Tend del qudriceps
Vast intern
Tend rotular

Bess intern
Bess intern
Tibial anterior
Soli Peroneal llarg

Extensor com dels dits

Tendons
Lligament anular anterior del tars
de lextensor
llarg dels dits
Tend
de lextensor
llarg del dit gros

219
833943 _ 0206-0223.qxd 29/3/07 11:04 Pgina 220

El sistema esqueltic
Vista anterior Vista lateral esquerra
Parietal
Crani Occipital
Frontal
Temporal

Mandbula Vrtebres
Clavcula cervicals (7)

Costelles Estern
veritables (7) Vrtebres
Escpula dorsals (12)
Costelles
falses (3) Hmer

Costelles Cbit Vrtebres

flotants (2) lumbars (5)
Coxal
Radi
ili Sacre
Coxal pubis Carp Cccix
isqui Metacarp
Falanges

Fmur

Rtula

Peron

Tbia

Tars
Metatars
Falanges

Carp i metacarp Tars i metatars

Cara palmar Cara dorsal Cara dorsal Cara plantar

Escafoide Semilunar Semilunar
Escafoide Calcani Astrgal Calcani
Piramidal
Gros
Trapezi Pisiforme Trapezi Cuboide Cuboide
Escafoide
Ganxut Cuny II
I Metacarpi Trapezoide Cuny I
Cuny III V Metatarsi
Trapezoide V Metacarpi Gros Cuny III
I Metatarsi

220
833943 _ 0206-0223.qxd 29/3/07 11:04 Pgina 221

El sistema esqueltic
Crani (tall sagital)

Frontal Columna vertebral

Parietal
Sella turca
Vista Vista
frontal lateral
Etmoide
Atles
Si esfenodal Atles
Axis
Axis
Occipital Vrtebres Vrtebres
cervicals (7) cervicals (7)
Volta Temporal
del paladar Forat occipital Apfisi
Apfisi estiloide transversa

Vrtebres
dorsals (12) Vrtebres
dorsals (12)
Crani (vista inferior)
Apfisi
Alvol dental espinosa
Volta
Forat
del paladar Vrtebres
oval Cos
Arc lumbars (5)
vertebral
Conducte zigomtic
Disc Vrtebres
carotidi
Apfisi intervertebral lumbars (5)
pterigoide
Conducte
auditiu Apfisi Sacre Sacre
estiloide
Apfisi
mastoide Cndil Cccix Cccix
Forat de loccipital
occipital

Articulaci Articulaci Articulaci

Mscul de lespatlla del maluc del genoll
supraespins
Clavcula Qudriceps
femoral
Hmer

Coxal Fmur

Fmur
Meniscs
Rtula
Lligament
rod
Cartlag
articular
Mscul Tbia
deltoide Cpsula
Escpula
articular
Peron

221
833943 _ 0206-0223.qxd 29/3/07 11:04 Pgina 222

Laparell reproductor mascul

Vista frontal
Vista lateral

Vescula seminal

Conducte deferent

Prstata

Cossos cavernosos
Uretra
Cos esponjs
Epiddim

Testicle

Gland
Prepuci

Escrot
Escrot

Testicle
Espermatozoide

Cap
Epiddim

Nucli

Coll

Tbuls
seminfers Flagel

Testicle

222
833943 _ 0206-0223.qxd 29/3/07 11:04 Pgina 223

Laparell reproductor femen

Vista lateral
Vista frontal Trompa de Fallopi

Ovari

ter

Coll uter

Vagina

Cltoris
Llavis menors
Llavis majors

Nucli Corona radiada

Vitel
vul
Ovari i formaci de lvul

vul

Formaci
del cos
luti

Maduraci del follicle

Microfotografia dun vul amb nombrosos

espermatozoides adherits

223
833943 _ 0240-0240.qxd 9/3/07 13:01 Pgina 240

Direcci dart: Josep Crespo

Projecte grfic:
Coberta: CARRI/SNCHEZ/LACASTA
Interiors: Manel Garca
Illustraci: alademoscaillustraci, Digitalartis, Marcel Prez, Agust Serrano, Carles Aguilera

Cap del projecte: Rosa Marn

Coordinaci de la illustraci: Carles Aguilera
Cap de desenvolupament del projecte: Xavier Tejeda
Desenvolupament grfic: Rosa Maria Barriga, Josep Llus Garca, Ral de Andrs

Direcci tcnica: ngel Garca Encinar

Coordinaci tcnica: Francesc Moral

Confecci i muntatge: Leticia Fernndez, Llus Gonzlez, Francesc Moral, J. M. Snchez de Ocaa

Documentaci i selecci fotogrfica: Neus Marinas

Fotografies: A. Toril; Algar; C. Jimnez; C. Valderrbano i I. Hernndez; D. Lpez; F. Po; GARCA-PELAYO/Juancho;

GOYENECHEA; I. Codina; I. Melndez; I. Rovira; J. Arbs; J. C. Muoz/'Instituto Geolgico y Minero de Espaa'; J. Crespo;
J. I. Medina; J. J. Balbuena; J. Jaime; J. L. G. Grande; J. Latova; J. Lucas; J. M. Escudero; J. Segarra; J. V. Resino; Krauel;
L. Valenciano; M. Blanco; M. Izquierdo; M. Lpez; O. Torres; ORONOZ; P. Esgueva; P. Lpez; P. Nadal; Prats i Camps; R. de Armas;
R. Iriarte; S. Enrquez; S. Padura; A. G. E. FOTOSTOCK/Dennis Kunkel, Biophoto Associates; Biocos/Francis Leroy, Science
Museum/SSPL, Dr. Gary D. Gaugler, Dr. M. A. Ansary/SPL, Mauro Fermariello, Sinclair Stammers, James Cavallini, Science
Source, NIH/Science Source, Eye of Science, Josh Gramling, Javier Larrea, Ramon Masats, George Stocking, Nick Veasey, Biophoto
Associates, Andrew Syred, Rick Gmez, MicroScan, SciMAT, GJLP, CNRI, AFLO, SCIENCE PHOTO LIBRARY, MSZ, Dr. Linda
Stannard, UC; CENTRAL STOCK; COMSTOCK; CONTIFOTO/OPTION PHOTO/Lefret, PRESSE SPORTS,
VANDYSTADT/Christian Le Bozec; COVER/SYGMA/Bismini, Daniel Giry, Diego Goldberg, F. Astier, James Andanson, Jean-Marc
Charles, John van Hasselt, Jon Jones, Jonathan Olson, Pierre Perrin, Stphane Compoint, KEYSTONE, SIEMENS;
COVER/CORBIS/Lester V. Bergman, Clouds Hill Imaging Ltd., Pete Saloutos, Dung Vo Trung, Bettmann; DIGITALVISION;
EFE/Emilio Morenatti, Jaume Sellart, Guido Manuilo, Andreu Dalmau, S. Barrenechea, GREENPEACE/Gavin Newman/Handout,
EPA/Roland Weihrauch; EFE/SIPA SANT/F. Durand; EFE/SIPA-PRESS/A. Boulat, Bazin, Dominique Raveleau, Martha Rial,
AP-HP, SIPA; EUROPA PRESS REPORTAJES/'PA' NEWS PHOTO LIBRARY/M. Stephens; GENERALITAT DE
CATALUNYA/Departament de Salut; GETTY IMAGES SALES SPAIN/Tissues & Organs/Dr. Kessel & Dr. Kardon, Dr. Kessel &
Dr. Kardon/Tissues & Organs, Visuals Unlimited/Dr. David Phillips, Visuals Unlimited/Dr. Don Fawcett, Stone/Yorgos Nikas, Bruce
Ayres, Visuals Unlimited/Dr. FA Murphy, Visuals Unlimited/George Musil, Stone/RNHRD NHS Trust, Altrendo Nature, Rischgitz,
Taxi/Messerschmidt, Taxi/John Downer; HIGHRES PRESS STOCK/AbleStock.com; I. Preysler; J. M. Barres; JOHN FOXX IMAGES;
MELBA AGENCY; MICROS/J. M. Blanco; NASA; O. Daidola; PHOTODISC; SEIS POR SEIS/D. Lezama; Ana M. Guerra;
AMNISTA INTERNACIONAL; BEETHOVEN-HAUS, BONN; BIBLIOTECA NACIONAL, MADRID/Laboratorio Biblioteca
Nacional; Dra. Mercedes Durfort Coll; ENFERSA; ENRESA; IBERDROLA; INSTITUTO GEOLGICO Y MINERO DE ESPAA;
J. E. Casariego; M. Vives; MATTON-BILD; MINISTERIO DE FOMENTO; MUSEO ARQUEOLGICO NACIONAL, MADRID/Archivo
Fotogrfico; MUSEO NAVAL, MADRID; PEDROSA; SERIDEC PHOTOIMAGENES CD/PHOTOALTO; SERVEI DE
TRAUMATOLOGIA. CONSORCI SANITARI DE MATAR; ARXIU SANTILLANA.

2007 by Grup Promotor / Santillana Educacin, S. L.

Frederic Mompou, 11 (Vila Olmpica). 08005 Barcelona
PRINTED IN SPAIN
Imprs a Espanya per

ISBN: 978-84-7918-135-2
CP: 833943
Dipsit legal:

Es prohibeix, llevat dexcepci prevista per la llei, qualsevol forma de repro-

ducci, distribuci, comunicaci pblica i transformaci daquesta obra sense
lautoritzaci dels titulars de la propietat intellectual. La infracci dels drets
esmentats pot constituir un delicte contra la propietat intellectual (articles 270
i segents del Codi penal).