Et02938101 00 Biolo Geolog Bal Bach PDF

BATXILLERAT
BIOLOGIA
I GEOLOGIA
1
LLIBRE
DEL
PROFESSORAT
Aquest projecte de Biologia i Geologia 1 ha estat creat per Anaya Educació per a
Batxillerat. En la realització d’aquesta obra han intervingut:
Coordinació editorial
Teresa Mesegar
Edició
Esther Fernández, Marcos Sánchez i Almudena Alcón
Equip tècnic
Alicia Guerra i Rafael Nieves
Disseny
Direcció d’art: Javier Serrano. Coberta i interiors: Patricia Gómez Serrano. Desenvo-
lupament gràfic de la coberta: Juan Carlos Quignon
Edició gràfica
Nuria González
Fotografies
Age Fotostock
Les nostres publicacions mantenen el rigor en l’ús i en la selecció dels contin-

guts, en les imatges i en el llenguatge per acomplir amb la no-discriminació per
raó de gènere, cultura o opinió.
Biologia i Geologia 1 Llibre del professorat Valencià Código: 8466926 - ET029381
© Del text: Concepción Plaza Escribano, Carmelo Casamayor Mármol, Jesús Hernández Gómez, Jesús Martínez
Casillas, Juan José Martínez-Aedo Ollero, Francisco Javier Medina Domínguez, 2015.
© Del conjunt d’aquesta edició: GRUPO ANAYA, S.A., 2015 - C/ Juan Ignacio Luca de Tena, 15 - 28027 Madrid
ISBN: 978-84-678-5368-1 - Dipòsit Legal: M-26314-2015 - Printed in Spain.
Reservats tots els drets. El contingut d’aquesta obra està protegit per la llei, que estableix penes de presó, multes o ambdues ensems,
ultra les indemnitzacions corresponents per danys i perjuís, per a aquells qui reproduïren, plagiaren, distribuïren o comunicaren
públicament, en tot o en part, una obra literària, artística o científica, o la seua transformació, interpretació o execució artística fixada
en qualsevol tipus de suport o comunicada per qualsevol mitjà sense autorització prèvia.
Índex
Els materials per a Biologia i Geologia 1 ............................................... 5
Programació .......................................................................................... 13
Introducció 15
Descriptors
31
Programació de cada unitat 37

• Unitat 1 . ................................................................................................................................................. 39
• Unitat 2 . ................................................................................................................................................. 46
• Unitat 3 . ................................................................................................................................................. 53
• Unitat 4 . ................................................................................................................................................. 61
• Unitat 5 . ................................................................................................................................................. 68
• Unitat 6 . ................................................................................................................................................. 76
• Unitat 7 . ................................................................................................................................................. 84
• Unitat 8 . ................................................................................................................................................. 91
• Unitat 9 . ................................................................................................................................................. 99
• Unitat 10 . ............................................................................................................................................... 107
• Unitat 11 . ............................................................................................................................................... 114
• Unitat 12 . ............................................................................................................................................... 122
• Unitat 13 . ............................................................................................................................................... 129
• Unitat 14 . ............................................................................................................................................... 135
• Unitat 15 . ............................................................................................................................................... 141
Annex d’eines d’avaluació

149
• Eines comunes d’avaluació competencial ............................................................................................... 150
• Eines per al tractament de la diversitat .................................................................................................. 159
• Eines per a la reflexió i l’avaluació de la pràctica docent . ............................................................................ 162
Els materials per a
Biologia i Geologia 1
En les pàgines següents us presentem els materials que
componen l’oferta d’Anaya per a Biologia i Geologia 1.
S’hi especifiquen les característiques i l’estructura dels
llibres de l’alumnat i del professorat, i també els diver-
sos elements que formen el projecte digital que s’hi
associa.
Els materials per a
Anaya incorpora en aquest projecte les disposicions que, pel
que fa a la didàctica, estableix l’administració educativa ba- Batxillerat
lear.
BATXILLERAT
BIOLOGIA
I GEOLOGIA
El llibre de l’alumnat C. Plaza Escribano, J. Hernández Gómez,
J. Martínez Casillas, F.J. Medina Domínguez,
J.J. Martínez-Aedo Ollero,
C. Casamayor Mármol
El llibre estructura els continguts del primer curs de Batxille-
rat del currículum per a Biologia i Geologia 1 en tretze unitats
didàctiques.
1
BIOLOGIA I GEOLOGIA
1. La matèria de la vida
2. La vida i la seva organització
3. Els teixits
4. La perpetuació de la vida
5. La biodiversitat i la seva conservació
6. La classificació dels éssers vius
7. Les plantes
8. La nutrició en els animals I
9. La nutrició en els animals II
10. La relació en els animals
11. La reproducció en els animals
12. La Terra: origen, estructura i composició
13. La Terra. La dinàmica terrestre aprendre és créixer
en connexió
14. Els processos endògens
15. Els processos exògens i la història de la Terra
El llibre del professorat

El llibre del professorat inclou la programació de cada unitat
i informació àmplia relativa als materials impresos i digitals que
configuren el projecte Anaya per a Biologia i Geologia 1.
1r BATXILLERAT BIOLOGIA I GEOLOGIA Unitat 1 1r BATXILLERAT BIOLOGIA I GEOLOGIA Unitat 1
1. PRESENTACIÓ DE LA UNITAT 4. CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS

Data: ______________
BATXILLERAT D’APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU

demanat, però no l’aborda.
El text té més de 10 errors
L’exercici escrit té més de
presenta molts esborralls.
Títol
dues pàgines de més de
Només esmenta el tema
dies de la data indicada.

després de passats tres
El treball està rebregat i
El lliurament es realitza
Competències clau (CC): comunicació lingüística (CCL), competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i
No presenta idees i les
que presenta no estan
La matèria viva tecnologia (CMCT), competència digital (CD), aprendre a aprendre (CAA), competències socials i cíviques (CSYC),
ESCÀS
desenvolupament i
l’extensió exigida.
BIOLOGIA
sentit d’iniciativa i esperit emprenedor (SIEP) i consciència i expressions culturals (CEC).
El treball no està
Descripció de la unitat
estructurat ni té
argumentades.
La següent unitat és una introducció a l’estudi molecular dels components de la matèria viva.
introducció,
ortogràfics.
Criteris Estàndards d’aprenentatge

conclusió.
Hem considerat que l’anàlisi d’aquests continguts pot facilitar l’estudi i la comprensió dels Continguts CC
d’avaluació avaluables
processos biològics que es desenvolupen en el programa i que estableix les bases per al
I GEOLOGIA
programa de Biologia de segon curs de Batxillerat. - Característiques dels 1. Descriure les 1.1. Explica les
Curs: ________
Es comença amb les característiques que defineixen els éssers vius i els nivells d’organització. éssers vius: característiques dels característiques que
El text té entre 6 i 10 errors
pàgines més de l’extensió
El treball té algun doblec i

al·lusió al tema demanat.
accentuació i gramàtica).
Pensam que s’ha de posar èmfasi en la uniformitat molecular de totes les formes de vida i, éssers vius i els defineixen als éssers vius: CCL,
amb tres dies de retard.
- Complexitat i
L’exercici escrit té dues
més de tres esborralls.
estructurat en un 50 %
ortogràfics (puntuació,
Presenta idees sense
alhora, en la seva gran complexitat comparada amb la matèria inerta.

Alguns paràgrafs fan
uniformitat. diferents nivells complexitat, nutrició, CMCT,

desenvolupament i
BÀSIC
El treball està ben
però no presenta
A continuació, es desenvolupen els bioelements, les biomolècules inorgàniques i les - Les funcions de d’organització de la relació i reproducció, i CD,
matèria viva. coneix els principals
argumentar.
característiques comunes de les biomolècules orgàniques. És essencial fixar els conceptes de nutrició, de relació
introducció,
CSYC,
conclusió.
bioelement i oligoelement, destacar la importància del carboni com a element base de les i de reproducció. nivells d’organització
exigida.
abiòtics i biòtics. SIEP

molècules dels éssers vius i relacionar la naturalesa dipolar de l’aigua amb les seves funcions - Els nivells
Nom i llinatges: __________________________________________________________________
biològiques i el paper de les sals minerals en la formació d’estructures de protecció i suport. A d’organització
més, consideram fonamental que l’alumnat reconegui els principals grups funcionals que
- Reconeixement de
amb pulcritud però té dos o
formen part de les biomolècules orgàniques. 2. Definir els conceptes 2.1. Defineix bioelement,
El text té entre 4 i 6 errors
5. RÚBRICA PER AVALUAR LA REDACCIÓ I PRESENTACIÓ DE TREBALLS ESCRITS
pàgina més de l’extensió
argumenta amb debilitat.

la dificultat de
1
SATISFACTORI
estructurat en un 50 % i
relació amb el contingut
El treball està presentat
amb dos dies de retard.

de bioelement i oligoelement i
L’exercici escrit té una
Un 60 % del text no té
presenta introducció,
En els següents apartats es desenvolupen els diferents grups de biomolècules orgàniques: definir el concepte
Presenta idees que
CCL,
desenvolupament i
biomolècula i conèixer biomolècula; classifica els

que s’ha demanat.
glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics. És important que l’alumnat conegui l’estructura de vida
els principals bioelements en primaris,
tres esborralls.
química de cada tipus molecular i les seves principals funcions biològiques. També s’ha CMCT,
- Bioelements i bioelements i les secundaris i CAA,
conclusió.
d’insistir en els enllaços implicats en la formació d’algunes molècules com l’O-glucosídico, biomolècules característiques de les oligoelements, i coneix les
exigida.
l’esterificació d’un greix, l’enllaç peptídico i el fosfodiéster. S’ha de posar èmfasi, a més, en la CD,
insolubilitat dels lípids i el caràcter anfipàtic dels fosfolípids; en l’enorme varietat de proteïnes - Els bioelements. biomolècules característiques de l’àtom
inorgàniques. de carboni. CEC
diferents que es poden construir amb els 20 aminoàcids i la seva relació amb la gran quantitat - Les biomolècules
de funcions biològiques que realitzen, destacant el paper enzimàtic, i, finalment, l’alumnat ha de inorgàniques:
Alguns paràgrafs no tenen
pàgina més de l’extensió
argumentades però amb
amb pulcritud però té un

MOLT AVANÇAT
estructurat en un 80 % i
(puntuació, accentuació i
relació amb el contingut
l’aigua i les surt

comprendre els processos bàsics implicats en la transmissió de la informació genètica, i

L’exercici escrit té mitja
amb un dia de retard.
El text té menys de 3
presenta introducció,
identificar el paper de cada àcid nucleic. minerals. 2.2. Explica l’estructura de

Presenta idees ben
desenvolupament i
que s’ha demanat.

errors ortogràfics
- Les l’aigua, relaciona les

característiques de seves propietats CCL,
algun error.
gramàtica).
LLIBRE
conclusió.
fisicoquímiques amb les

esborrall.
les biomolècules CMCT,

exigida.
2. TEMPORALITZACIÓ
orgàniques. seves funcions CAA,
biològiques, i coneix les
3a i 4a setmana de setembre i la meitat de la 1a setmana d’octubre. - Els glúcids CD,
DEL - Monosacàrids.
formes en què es troben
les sals minerals en els CEC
L’exercici escrit s’adapta a
El lliurament es realitza en
l’extensió exigida (2, 3 o 4
El text no presenta errors
Aborda el contingut que
PROFESSORAT
amb pulcritud i netedat.
- Disacáridos. éssers vius i les seves

EXCEL·LENT
3. OBJECTIUS DIDÀCTICS
estructurat i presenta
argumentades sense
Presenta idees ben
funcions biològiques.
desenvolupament i
- Polisacàrids.
la data indicada.
s’ha demanat.
- Explicar les característiques dels éssers vius dels diferents nivells d’organització de la matèria - .Representació de 3. Descriure l’estructura 3.1. Coneix els principals
introducció,
conclusió.
viva, i de les molècules que formen part d’ella. la fórmula lineal de

pàgines).
química dels glúcids i glúcids, la seva

errors.
- Conèixer l’estructura química, la classificació i les funcions biològiques de les biomolècules. la glucosa. conèixer la seva composició, les seves CMCT,
-. Esquematització classificació i les seves estructures, les seves
- Explicar l’estructura dels àcids nucleics i la seva funció com portadors de la informació CCL,
de l’enllaç O- funcions biològiques. funcions biològiques i la
genètica.
ARGUMENTACIÓ
DE LLIURAMENT
seva classificació, i CD,

glucosídico.
PRESENTACIÓ
ORTOGRAFIA
esquematitza un enllaç O-
CONTINGUT
- Els lípids CAA

REDACCIÓ
I NETEDAT
EXTENSIÓ
glucosídico.
D’IDEES
TEMPS
- Àcids grassos.
aprendre és créixer
en connexió
-2- -3-
______________
arquies de primer
n de forma clara i
unions creuades.
ctes importants
gunes de segon
nys d’un 50 %
principal porta
sa exemples.
o temes, i no
connexions
ESCÀS
ons.
es.
.
El projecte digital
El projecte Anaya per a Batxillerat inclou la possibilitat de fer
servir un espai web d’accés exclusiu per als nostres usuaris,
un llibre digital i la plataforma Espacio Digital Greta.
El llibre digital
Disponible en versió per a l’alumnat, ofereix el llibre im-

près digitalitzat i enriquit amb una gran varietat de recur-
sos multimèdia: activitats interactives, àudios, textos com-
plementaris, etc.
Des de les pàgines s’accedeix als diversos recursos que s’hi
associen clicant en les icones que els identifiquen.
t
Batxillera
BIOLOGIA
I GEOLOGIA
BATXILLERAT
Gómez,
J. Hernández
Domínguez,
Escribano,
C. Plaza Casillas, F.J. Medina
Ollero,
J. MartínezJ.J. Martínez-Aedo
Mármol
C. Casamayor
I GEOLOGIA
g.
. geolo
BIOLOGIA
Biolog
créixer
és en
aprendre
connexió
La web de l’alumnat
És un espai pensat per promoure i facilitar la integració de les

TIC en el procés d’aprenentatge. Compta amb un ampli reper-
tori de recursos que permeten fomentar el treball autònom i
consolidar l’interès per aprendre a aprendre
BATXILLERAT
BIOLOGIA
La web del professorat

I GEOLOGIA
Biolog. geolog.
1
LLIBRE
DEL
PROFESSORAT
aprendre és créixer
en connexió
És un espai de documentació i interacció per als docents. Ofe-

reix tots els recursos inclosos en la web de l’alumnat, així com
els recursos, la documentació i les eines dissenyades especí-
ficament per al professorat a fi de facilitar la tasca educativa.
Espacio Digital Greta
Espacio Digital Greta és una plataforma educativa senzilla i

completa d’accés en línia, que permet als centres educatius
tenir accés a tot tipus de recursos digitals, amb utilitats afegi-
des per al centre, el professorat, l’alumnat i tot l’entorn pròxim
(famílies, centres associats, etc.).
Com és una unitat
del llibre del alumnat
Introducció a la unitat
Doble pàgina amb quatre apartats:
1 Unitat
La unitat en el seu cont
ext històric
1700
• Presentació, amb la qual se suscita el
demostra que
Antoine Laurent Lavoisier i hidrogen.
1783
debat i la reflexió dels aspectes clau de
1 La matèra ia
d’oxigen
l’aigua es compon
1800
1808
John Dalton estableix
els fonaments per
la unitat.
de la vid
atòmica.
a una moderna teoria
• Què estudiaràs, en el qual es desglos-

1838
aïlla una substància

Gerrit Jan Mulder
oxigen i hidro- 1869
fà- rica en nitrogen, carboni,
a aquesta pregunta no és pas gen, i l’anomena proteïna. aïlla nuclis de leucò-
sen els apartats de la unitat.

Friedrich Miescher
Què és la vida?totsLaelsresposta
temps, filòsofs, científics
, teòlegs i altres
que
cits i descobreix el
primer àcid nucleic,
cil. Al llarg de En realitat, més que denominà nucleïna.
respondre la qüestió.
persones han intentat és a dir, d’organismes 1894
de parlar d’éssers vius, n dur a terme
de «vida» hauríem
ístiques que els permete Gabriel Bertrand descobreix
els oligo- 1895
amb una sèrie de caracter que la mem-
• Què necessites saber, on s’assenyalen

relació i reproducció. Charles Overton proposa
elements. compon de lípids.
les funcions de nutrició, per molècules que 1897 brana cel·lular es
el mecanisme d’in-
vius està constituïda També descobreix
La matèria dels éssers es que la resta de tercanvi de ions de
K+ i Na+ a través de
s lleis físiques i químiqu Eduard Buchner descriu
per primera ve-
compleixen les mateixe l ésser viu té una gran
quanti- la membrana.
qualsevo
aquells conceptes que els estudiants

encara que na conté al gada un enzim.
la matèria i, (una sola cèl·lula bacteria
tat de molècules diferents de molècules diferents i una cèl·lula 1900
classes
voltant de cinc mil la cosa certa és que
adament el doble),
animal o vegetal, aproxim estan compostes per pocs elements
s
han de manejar per abordar el desen-

totes aqueste s molècule i poden ser in-
, oxigen, sofre i fòsfor)
químics (carboni, hidrogen rs: aigua, sals
reduït de «tipus» molecula 1937
closes dins un nombre . el cicle que por-
proteïnes o àcids nucleics Hans Krebs descobreix
minerals, glúcids, lípids, ta el seu nom, i que
mostra el mecanis-
obtenen energia
volupament de la unitat, i que remet als

me mitjançant el qual
tots els éssers vius.
Què estudiaràs
1953
materials d’Anaya en els quals es pot

Crick proposen
de la matèria. James Watson i Francis d’ADN.
Els nivells d’organització
cules i els seus tipus.
hèlix
■ el model de la doble
seus tipus. Les biomolè
■ Els bioelements i els
ts.
L’aigua i les seves propieta
importants.
■
trobar informació per repassar-los.

1955
glúcids i els seus representants més per primera
■ Els Frederik Sanger desxifra
funcions. d’aminoàcids d’una
i les seves vegada la seqüència
Els lípids i demostra que les
proteïna, la insulina,
■
s: estructura i funció. estructures específi-
■ Les proteïne
proteïnes tenen
: estructura i funció.
ques.
• La unitat en el seu context històric,

■ Els àcids nucleics
1958
n
Kendrew estableixe
Max Perutz i John
de les primeres
l’estructura molecular
Què necessites saber proteïnes: l’hemoglob
ina i la mioglobi-
eix cronològic que resumeix les princi-

na.
dels éssers vius.
Les funcions vitals
■
orgànica.
t essencial de la matèria
■ Quin és l’elemen ce-
d’un aldehid i d’una
de l’aigua, d’un alcohol,
pals fites relacionades amb l’evolució

■ L’estructura en Física i Química.
els cursos anteriors
tona que vas estudiar
poden donar-se entre molècules: cova-
os
Fins a l’actualitat
■ Quins tipus
d’enllaç en cursos ante-
ponts d’hidrog en, etc., que vas estudiar
lents,
del pensament científic.

.
riors en Física i Química , oxidació, re- 9
es químiques: hidròlisi
En la web Algunes reaccion
d’Anaya.
-les, consulta la web
ducció. Per repassar
3 L’aigua i les sals

minerals
L’aigua i les sals minerals
són les biomolècules
niques dels éssers vius. inorgà- La presència de les càrregues
1
permet que diferents mo-
lècules d’aigua estableixi
Unitat
n enllaços dèbils, anomena 3.2. Les sals minera
Continguts de la unitat
3.1. L’aigua ponts d’hidrogen, entre ts ls
les seves càrregues positives En dissolució
negatives, originant en i Les sals minerals es troben
l’aigua líquida una estructura
L’aigua és la molècula ticular, que presenta una re- en els éssers vius en quan- Les sals minerals es poden
més abundant en els éssers gran cohesió interna i titats compreses entre trobar dissoltes en aigua,
la qual cosa posa de vius, ponsable de les propietats és la res- l’1% i el 5 %. En els organism aquest cas s’hi troben en
manifest l’origen de la especials que presenta es troben en dues formes: es com a ions.
medi aquós. vida en el l’aigua. sòlides o precipitades
dissolució. i en Els ions participen en
També és el medi en Propietats de l’aigua nombroses reaccions
el qual es troben dissoltes i les seves funcions bolisme, actuen com del meta-
disperses la resta de i biològiques En forma sòlida o precipita a sistemes amortidors,
contro-
les biomolècules i on lant les variacions del
eixen la majoria de les es produ- da pH i mantenen l’equilibr
reaccions químiques Les importants funcions mòtic. i os-
tabolisme. del me- biològiques de l’aigua Les sals minerals sòlides
tenen una funció principalm
S’estructuren en epígrafs, que consten de:

de les seves propietat deriven
s: esquelètica o de sostenime ent Entre els ions més abundant
Per terme mitjà, la matèria nt. Per exemple, el carbo- s, en destaquen:
viva conté un 70 % d’aigua, ■ Gran poder dissolven nat de calci (CaCO )
encara que aquesta proporció t. Gràcies a aquesta propietat forma la closca dels Anions: sulfat (SO
una gran quantitat de , els corals i l’esquele3 t mol·luscos, ■
4 ), bicarbonat (HCO3–), fosfats
2–
a uns altres. varia d’uns organismes substàncies són transport dels vertebrats; i la sílice
per l’organisme o incorpora ades constitueix l’esquelet (SiO2) (HPO4 2–, H PO –), nitrat
des a les cèl·lules que de les diatomees. 2 4 (NO3–) i clorur (Cl–).
• Un text central, en què apareixen ressaltats

ha dissoltes. hi ■ Cations: Na+, K+, Ca2+
L’estructura de l’aigua i Mg2+.
■ Alta reactivitat química.
Proporciona al medi
L’aigua està formada un costat els H+ i OH– per
per la unió d’un àtom necessaris per a les reaccions
amb dos àtoms d’hidroge d’oxigen d’hidròlisi, i per un altre
el O2 i els H en les reaccions
els conceptes fonamentals.

n i, encara que presenta
rega neta neutra, és càr- d’oxidació-reducció. 2
una molècula dipolar.
naturalesa dipolar es Aquesta ■ Alta calor específic
deu al fet que l’àtom a. Absorbeix una gran
més electronegatiu que d’oxigen és quantitat
el d’hidrogen. de calor sense experime
ntar un augment importan
Això provoca que els de la temperatura, per t
electrons compartits en la qual cosa actua d’amorti-
• Abundants imatges i esquemes aclaridors.

ços se situïn més a prop els enlla- dor tèrmic en els éssers
de l’àtom d’oxigen que vius.
àtoms d’hidrogen, la dels ■ Elevada calor
qual cosa genera dues de vaporització. L’evapora
negatives en la zona de càrregues gua absorbeix molta ció de l’ai-
l’oxigen i una càrrega calor, la qual cosa permet
en cada un dels hidrògen positiva éssers vius disminuir als Estoma
s. la seva temperatura d’aquesta
• Activitats per reforçar o ampliar contin-

manera, com ocorre en
suar.
En detall: les caracterí
stiques de la molècula
de l’aigua
Naturalesa polar de
la molècula d’aigua
guts.
Estructura reticular de
Enllaç l’aigua
covalent La closca dels mol·luscos
, com els de la imatge,
Els enllaços per ponts ïda per carbonat càlcic està constitu- L’obertura i el tancament
104,5o d’hidrogen per- (CaCO3). dels estomes presents
meten que al si de l’aigua són regulats pel K+. en les fulles
δ+ O δ– δ– es formi una
estructura reticular, responsable
• Projectes de treball i suggeriments de con-

de les
δ+ O propietats especials de
l’aigua. A ctivitats
H Enllaç per pont d’hidrogen
δ+ 1 Quines condiciones han
δ+
H de complir les molècules
H perquè formin enllaços per ponts d’hidroge 4 L’aigua és una molècula
Enllaç dipolar
n? tat fa que tingui unes propietat i aquesta propie-
sulta de recursos digitals inclosos en la web

a Orbitals covalent 2 Elabora una taula com la s especials. Què vol
Orbitals itiv δ+ que segueix que relacio- dir que l’aigua és una
1s de os sp3 de ni les propietats de l’aigua molècula dipolar? Quines
op amb
l’hidrogen ctr
l’oxigen
biològiques. Busca informaci les seves funcions són aquestes propietat
s?
ele ó per proposar un 5 Busca informació sobre
a exemple de cada una
d’Anaya.
zo
n d’aquestes funcions. les funcions biològiqu
104,5o de l’anió Cl–
i del catió Na+. Proposa es
O δ– Funció de cada una d’aqueste un exemple
H Exemple s sals minerals
en dissolució.
Zona 6 Busca informació i proposa
electronegativa dos exemples de sals
… minerals en forma precipitad
… a que es poden tro-
bar en els éssers vius.
δ– 3 La suor permet als éssers En la web

vius disminuir la tem-
peratura. Quina propietat ■ Realitza l’activitat interactiv
de l’aigua es posa de a proposada per re-
manifest quan se sua? passar i aplicar els concepte
s estudiats en aquest
14 epígraf.
15
1
Unitat
les
2 Els bioelements i les biomolècu
Esquemes conceptuals
En resum
uns 70 2.2. Les biomolècules TOTS ELS ÉSSERS VIUS

químics coneguts, només
De tots els elements i sola-
part dels éssers vius, molècules formades per
com-
aproximadament formen Les biomolècules són
a tots ells. Aquests elements estan formats per
ment uns 25 són comuns s. binació de bioelements.
nts o elements biogènic
reben el nom de bioeleme n en dos grans grups:
bi-
per donar lloc a les molè- Les biomolècules es classifique es. Bioelements
Els bioelements es combinen des biomolèc ules inorgàniques i biomolècules orgàniqu
les denomina omolècul es
cules dels éssers vius,
o principis immediat s.
ques
Una gran part dels epígrafs inclouen esquemes

Biomolècules inorgàni
que s’uneixen formant
ues presenten una estructu-
2.1. Els bioelements Les biomolècules inorgàniq éssers que es classifiquen en
més de formar part dels
ra química senzilla i, a i les sals
medi inert. Són l’aigua Biomolècules
vius, apareixen en el
conceptuals dels continguts que s’hi treballen.

cons-
elements químics que característiques d’aqueste
s bi-
Els bioelements són els minerals. Es veuran les
éssers vius.
titueixen la matèria dels omolècules en l’apartat
següent.
Oligoelements que poden ser
bi- Secundaris
grups: bioelements primaris,
Primaris
Es classifiquen en tres Biomolècules orgàniqu
es
La seva funció és d’oferir a l’estudiant organitza-

i oligoelements.
oelements secundaris estan com
s de la matèria viva, que com com
Són molècules exclusive nt Orgàniques
hidrocarbonades. El bioeleme Inorgàniques
Bioelements primaris formades per cadenes carbo-
de biomolècules és el
la massa de les cèl·lules.
Són C, essencial d’aquest tipus que Na+, Ca , K– ,
+ Fe, Cu, Zn,
dors parcials de les diferents parts de la unitat,

2+
Representen el 99 % de té tres característiques H, O ,N, S, P Mn i Co com

, S i P. ni. Aquest element químic de molècules Mg2+ i Cl com
H, O i N i, en menor proporció permeten la formació
d’una gran varietat
les biomolècu- :
■ El C, el H i el
O formen part de totes s distintes. Són les següents
amb formes i propietat i, sobretot
les orgàniques. disposats en di- Aigua Glúcids
quatre orbitals d’enllaç
que li facilitin l’estudi i el repàs dels continguts.

al en les proteïnes , ■ El carboni té la
■ El N és un compone
nt fonament tetraedre, que en permet Sals minerals Lípids
, i nombrosos grups de recció als vèrtexs d’un
els àcids nucleics, la clorofil·la àtoms o grups distints. El carboni (C)
unió amb altres quatre Proteïnes
glúcids i lípids. cadenes amb
a més, és res- ■ El carboni és
capaç de formar llargues Àcids nucleics
■ El S forma part
de moltes proteïnes i, enllaços i anells.
s enzims. i triples
catalítica de nombroso dobles
a l’oxigen o al
Àtom
ponsable de l’activitat unir-se a l’hidrogen,
les membra- ■ El carboni pot
d’hidrogen
■ El P forma part
de fosfolípids (lípids de a diferents grups funcional
s.
i, en forma de fosfats, nitrogen, donant lloc
nes cel·lulars), àcids nucleics s; es l’element essencial del
qual és
de biomolècules orgànique
apareix en esquelets i
dents. Hi ha una gran varietat Enllaç covalent
propietats:
caracteritzen per les següents
simulat
o cícliques. Es-
Bioelements secunda
ris
■ Són molècule
s lineals, ramificades
encara cadenes d’àtoms de carboni units • Pot unir-se a quatre
àtoms o grups
de tots els éssers vius, tan formades per Presen-
Formen part essencial de a àtoms d’hidrogen. distints.
el 2,5 % del pes total per enllaços covalents quals
que, en conjunt, no superen, iònica. grups funcionals dels les • Pot formar llargues cadenes.
generalment, en forma ten, a més, un o diversos
l’organisme. Es troben, s. característiques • Dóna lloc a diferents
grups
2+ Cl–.
, depenen les propietat
Són Na , Ca , K , Mg
2+ +
+
). Forma- del qual són
■ La majoria són
macromolècules (polímers funcionals
■ El Na , K i Cl
+ + –
transmeten l’impuls nerviós. molècule s més senzilles anome- Àtom de
des per la unió de
en la contracció muscular. elements de Tetraedre de carboni. carboni
■ El Ca participa
2+
nades monòme rs, també anomenats pro- Molècula de metà CH4
de clorofil·la. tals. Per exemple, les
■ El Mg està
2+ present en la molècula base o elements fonamen s sen-
per la unió de molècule
teïnes es construeixen
s, i els àcids nucleics,
Oligoelements zilles anomenades aminoàcid
que significa escàs. per la unió de nucleòtids.
grec oligos, es. Cada tiques especials que
El seu nom deriva del la seva una funció en els organism A ctivitats
inferiors al 0,1%, però ■ Totes realitzen que 3 El carboni té unes caracterís biomolècules orgà-
Apareixen en quantitats ent dimensions i de la forma ent? que sigui la base de les
presència és essencial
per al correcte funcionam funció depèn de les 1 Per què el coure és un oligoelem en fan
ia d’oligoelements produ- tenen. niques. Quines són?
dels éssers vius. La deficiènc - s són els glúcids, els lípids, ula.
eix malalties per carència
i l’excés provoca intoxicaci Les biomolècules orgànique detall 2 Defineix bioelement i biomolèc
al voltant de 60 oligoelements, però proteïnes i els àcids nucleics. Es veuran amb
ons. Es coneixen és- les
es troben en tots els d’aquesta unitat. 13
solament cinc dels coneguts en els següents apartats
Mn i Co.
sers vius: Fe, Cu, Zn,
12
Guia per estudiar la unitat
Consta de dos apartats:

• Elabora el teu propi resum, la finalitat
del qual és que els estudiants confeccio-
nin una síntesi de les idees fonamentals
Guia per estudi de la unitat que els pugui servir de base
ar la unitat Unitat 1
Elabora el teu
propi resum
Activitats de re per a l’estudi d’aquesta.
1
Unitat
forç i d’ampl
■ Cita els nivells
d’organització iació
• Autoavalua’t amb un test, prova per
de la matèria. 1 Defineix els
■ Defineix bioel termes següents:
ement, indica sacàrid, amin bioelement, mono
element essen els tipus que oàcid, àcid gras, -
cial de la matè existeixen i expli nucleòtid. 9 En l’esquema
Digues què són
ria orgànica. ca per què el
carboni és
2 Llegeix la frase es representa
■ i respon les preg la infor mació la transmissi
determinar l’adquisició dels conceptes

les biomolècu una molècula untes: «L’aigua genètica d’una ó de
les i quins tipus dipolar, la qual és Quines són les cèl·lula euca
d’aquestes cone propietats espe cosa li confereix molècules repre riota.
ixes. cials». unes fres? Anomena sentades per
■ Indica quin tipus i defineix els xi-
de molècula és a) Què signi lats amb lletre processos assen
fica que és una s.
bàsics de la unitat. Els estudiants poden

Explica per què l’aigua. ya-
■ molècula dipol
és tan especial. b) A quines ar?
propietats es
■ Descriu-ne les refereix?
característiques 3 Representa una
químiques. aldosa i una
els grups funci cetosa, assen
comprovar el resultat obtingut en aques-

onals i indica yala’n
el nom i la funci
6
lògica dels glúci

CH2OH
Indica quins elem

5
H
■
ó bio-
H H2O
ds que hagis
4 H
1
ents formen els

OH OH H
representat.
OH
3 6
2
CH2OH CH2OH
de tots els tipus glúcids, quine 4 Quina propietat

H OH 5
+ H CH2OH
H
4 H H
s funcions tenen
H H
.
H
1
O H
OH OH OH OH H
H H
tenen tots els

OH
1
OH
i esmenta’n exem
3 2 H
H OH
OH H OH
exemples les lípids? Cita amb
ta prova realitzant-ne la versió interacti-

Indica quins elem
H OH
■
ents formen els ples funcions dels
lípids, com es lípids.
classifiquen i 5 Indica la funci
quines funcions ó de l’ADN,
l’ARNm i l’ARN
A T
tenen. síntesi de prote

C
2
G
C G
t en la
A
■ Explica ïnes.
A T C
què són les prote

C
A
va, que s’inclou en la web d’Anaya.

A T T
A
C
6 Explica quina
A
ïnes i quina estru

G C
G
T
C U
G A
■ Cita les ctura
A G
funció duen
C
tenen
C C
funcions de les
G
.
G
A
a terme en els
G C
proteïnes. vius les molè

T G
A
A C
cules següents: éssers

T G
T
G
A
■ Digues
U C
C G
de què estan
A
G C T
U
losa, colesterol carbonat càlcic

formats els àcids
A
, ribu-
A C
i actina.
T
U U
C
U
les funcions. nucleics, quins
tipus en cone
ixes i quines en
7 Els fosfolípids
són es disposen en
l’aigua formant
Autoavalua’ tructures com
la que es repre es-
t amb un test Quines carac
terístiques prese
senta en la figura
.
En la web que els perm nten aquests
En cada qües eten adoptar lípids B
tió, assenyala aquesta dispo
1 A quin nivell d’org la resposta corre sició?
cta:
anització perta
nyen els orgàn
5 Quin glúcid form 3
a) Atòmic. uls? a part de l’ARN
a) La glucosa. ?
b) Molecular.
b) La desoxiribo
c) Cel·lular. sa.
c) La ribosa.
2 El fòsfor i el sofre
són: 6 Quin grup de
a) Bioelemen lípids formen part de
ts prima ris. cel·lulars? les membrane
b) Bioelemen s
ts secundaris. a) Els greixos.
10 S’estudiaren
c) Oligoelem Aigua
ents. b) Els fosfolípids dues mostres
8 Una cadena observaren les d’àcids nucle
3 Quina d’aquestes .
d’AD N presenta la següents prop ics i s’hi
afirm acions sobre el c) Les ceres. de bases: següent seqü orcio ns de bases:
a) Pot unir-s carboni és falsa? 7 Quines prote ència
ea quatre àtom
b) No pot form s o grups distin ïnes actuen de A
ar llargues cade ts. a) Les hormones catalitzadors? 5´---GGTACGTAG T G C
nes. . CTA---- 3´´ U
c) Dóna lloc a) Escriu la seqü Mostra 1
nts grups funci a difere b) Els anticossos ència de la cade 28 %
4 Quina de les onals. . ria. na compleme
ntà-
següents afirm c) Els enzim
s.
vertadera? acion s sobre l’aigu b) Escriu la seqü Mostra 2
a és 8 Quina base ència d’ARNm
a) És un pèssi nitrogenada d’aquest fragm que es transcriuri 35 %
m dissolvent. l’ADN? s’uneix a l’ade ent de cadena. a 14 %
b) Baixa calor
nina en
específica. a) Timina. c) Quins amin a) Quins àcids
oàcids en resul nucle ics estan sent
c) Elevada calor ció? Ajuda’t del tarien de la tradu analitzats?
de vaporitzac b) Guanina. codi genètic c- b) Quines seran
ió. web d’Anaya. que apareix en les proporcio
c) Uracil. la bases de la most ns de la resta de
d) Suposem ra les
28 que la base
marcada en na les respostes. 1? I les de la mostra 2? Rao-
substituïda per
una T. Com afect negreta és 11 Explica en
del pèptid? Raon aria la síntesi quina part de
a la teva respo una de les etape la cèl·lula té
sta. s de la síntesi lloc cada
cèl·lules euca de proteïnes
riotes. en les
29
Unitat 1
1
Unitat
ç i d’ampliació
Activitats de refor es representa
la transmissió
de
Activitats de reforç i d’ampliació

9 En l’esquema d’una cèl·lula
eucariota.
ment, mono- ació genètica
la unitat
xi-
s següents: bioele la inform sentades per
Guia per estudiar

1 Defineix els terme àcid gras, nucleòtid. molècules repre
Quines són les ssos assenya-
sacàrid, aminoàcid, i defineix els proce
ntes: «L’aigua és fres? Anomena
i respon les pregu lats amb lletres
.
2 Llegeix la frase li confe reix unes
propi resum r, la qual cosa
una molècula dipola
Elabora el teu propietats espec
ials».
matèria. és ula dipolar?
anització de la què el carboni que és una molèc
Cita els nivells d’org ixen i explica per
Bateria d’activitats que recullen: tipus que existe a) Què significa
■
ment, indica els tats es refereix?
Defineix bioele ica. b) A quines propie
de la matèria orgàn a, assenyala’n
■
element essencial d’aquestes conei
xes.
aldosa i una cetos
les biomolècule
s i quins tipus 3 Representa una i la funció bio-
nals i indica el nom
1
Digues què són
• Preguntes sobre els continguts bàsics que els grups funcio
s que hagis repres
entat.
■
lògica dels glúcid

de molècula és
l’aigua. lípids? Cita amb
tenen tots els A
■ Indica quin tipus 4 Quina propietat ns dels lípids. 2
l’alumne ha de conèixer.
és tan especial. exemples les funcio
■ Explica per què ques. m i l’ARNt en
la
erístiques quími funció de l’ADN, l’ARN
■ Descriu-ne les caract 5 Indica la
exemples ïnes.
tenen i esmenta’n síntesi de prote
s, quines funcio
ns en els éssers
duen a terme
• Activitats d’interpretació d’imatges i de grà- nts formen els glúcid quina funció , ribu-
Indica quins eleme 6 Explica següents: carbo
nat càlcic
tenen. vius les molècules
i quines funcions
■
B
H2O
de tots els tipus. com es classifiquen i actina.

losa, colesterol
6
CH2OH
nts formen els lípids,

5
H CH2OH
es-
H
l’aigua formant
H 1 CH2OH
4 H
H
Indica quins eleme

OH H OH
6 H H
fics relatius als continguts estudiats.

OH CH2OH H
es disposen en
5 H O
3 2
OH H OH
OH H
H + H OH H
.
4 OH
H 1
■
7 Els fosfolípids
OH
enta en la figura
H
OH H OH
OH H OH
3 2
la que es repres
H OH
. res com aquests lípids

estructura tenen tructu
ues presenten
les proteïnes i quina Quines característiq
3
Explica què són adoptar aquesta
disposició?
A
C
■
de les proteïnes. i quines en són que els permeten
A T A
C
• Activitats d’anàlisi de textos i experiments en

G
tipus en coneixes
C A
Cita les funcions

C G T C
A
U
àcids nucleics, quins

A T
G G
A T
■
C
estan formats els

C G A
C G C
G G
Digues de què
T A C
G G
C
U
T
G
A
C C G
A
■
ns.
U U
les funcio
A T
C
T A
U
què l’alumne ha de relacionar continguts.

T A
C G C
U
G C
A T
test En la web s nucleics i s’hi

alua’t amb un Autoav part de l’ARN? dues mostres d’àcid
10 S’estudiaren següents proporcions de bases:
5 Quin glúcid forma observaren les
sta correcta:
assenyala la respo a) La glucosa.
En cada qüestió, C U
els orgànuls? a. Aigua T G
nització pertanyen b) La desoxiribos A
1 A quin nivell d’orga nt seqüència
c) La ribosa. les membranes presenta la següe
a) Atòmic. formen part de 8 Una cadena d’ADN Mostra 1
28 %
b) Molecular.
6 Quin grup de lípids de bases:
cel·lulars? 35 % 14 %
CTA---- 3´´
c) Cel·lular. 5´---GGTACGTAG Mostra 2
són: a) Els greixos. a complementà-
2 El fòsfor i el sofre b) Els fosfolípids. a) Escriu la seqüè
ncia de la caden
primaris. analitzats?
a) Bioelements ria. nucleics estan sent
secundaris. c) Les ceres. s? es transcriuria a) Quins àcids
b) Bioelements n de catalitzador ncia d’ARNm que la resta de les
de
7 Quines proteïnes
actue b) Escriu la seqüè a. les proporcions
c) Oligoeleme
nts.
d’aquest fragm
ent de caden b) Quines seran de la mostra 2?
Rao-
el carboni és falsa? a) Les hormones. arien de la traduc
- la mostra 1? I les
afirmacions sobre àcids en result
bases de
3 Quina d’aquestes o grups distints. b) Els anticossos. c) Quins amino ic que apareix en la na les respostes.
a) Pot unir-se
a quatre àtoms ció? Ajuda’t del
codi genèt cada
part de la cèl·lula té lloc
r llargues caden
es. c) Els enzims. a l’adenina en
b) No pot forma enada s’uneix web d’Anaya. negre ta és 11 Explica en quinas de la síntesi de proteïnes en les
diferents grups
funcio nals.
8 Quina base nitrog la base marca da en
una de les etape
c) Dóna lloc a sobre l’aigua és d) Suposem que ria la síntesi
nts afirmacions l’ADN? una T. Com afecta cèl·lules eucariotes.
4 Quina de les següe substituïda per
a) Timin a. la teva resposta.
vertadera? del pèptid? Raona 29
dissolvent. b) Guanina.
a) És un pèssim
específica. c) Uracil.
b) Baixa calor .
de vaporització
c) Elevada calor
28
Què podeu trobar en
la web de l’alumnat
Recursos generals:
• Glossari
Aplicació informàtica que proporciona definicions
i imatges explicatives dels principals termes que
constitueixen el vocabulari específic de la matèria.
• Biblioteca d’animacions
Aplicacions informàtiques que proporcionen expli-
cacions i imatges animades de diversos continguts
del currículum de Biologia i Geologia, com, per
exemple, el cicle cel·lular o la tectònica de plaques.
Recursos per a cada unitat:

En aquest apartat s’inclouen, per a cada unitat:
• Continguts de repàs
Resums interactius d’alguns conceptes fonamentals
estudiats amb temps, que l’alumnat necessita ma-
nejar amb facilitat per abordar el desenvolupament
de la unitat.
• Mapes conceptuals
Esquemes en els quals es mostren les interrelacions
que poden establir-se entre els conceptes tractats
en la unitat.
Són, per tant, un element estructurador, que pot
fer-se servir com un organitzador que ajudi a situar
l’avenç en l’estudi de la unitat, i com un recurs de
síntesi, que ajudi a resumir les idees fonamentals
estudiades.
• Activitats
Qüestionaris interactius per aplicar l’après en cada
epígraf.
• Projectes de treball
Petites tasques que permeten a l’alumnat posar en
acció totes les seves competències per investigar,
manejar les TIC i estructurar i presentar treballs.
• Vídeos, animacions i presentacions
Continguts multimèdia destinats a facilitar la com-
prensió de les estructures i dels processos estudiats.
• Autoavaluacions per unitat
Bateria de preguntes interactives que permet a l’es-
tudiant comprovar si té uns coneixements bàsics
sobre els continguts de la unitat.
Què podeu trobar en
la web del professorat
Gestor de recursos
Programació per al professorat
La programació per al projecte de Llengua catalana Aplicació que permet visualitzar els recursos digitals,
i literatura de 1r de Batxillerat consta de: seleccionar-los, comentar-los i realitzar la planificació
del treball amb aquests.
• Introducció: amb la informació que necessita el
desenvolupament del projecte curricular. A través del gestor de recursos, s’accedeix a tots els
• Descriptors. recursos inclosos en la web de l’alumnat i als recursos
específics per al professorat, com ara:
• Programació d’aula, que inclou, per a cada unitat:
– Presentació en què s’exposa l’enfocament didàctic • Biografies
associat al desenvolupament de la unitat i s’ana- Ressenyes breus de la vida i l’obra dels biologia
litzen les dificultats que pot trobar l’alumnat quan més importants que apareixen al llibre.
treballi els continguts.
– Temporització. • Bibliografia
– Objectius de la unitat. Sèrie de referències bibliogràfiques que es consi-
deren interessants per la seva relació amb els con-
– Quadre en què es relacionen els continguts, els
tinguts. En tots els casos s’hi inclou un comentari
criteris d’avaluació, els estàndards d’aprenentatge
sobre l’obra ressenyada.
i les competències clau.
– Quadre en què s’especifiquen els descriptors de • Vídeos, sèries i programes
cada competència que es treballen i per mitjà de Compendi de materials audiovisuals molt interes-
quin acompliment s’ha fet. sants com a eina de suport. Per a cada s’ofereix un
– Recursos per a la unitat. resum del contingut i uns suggeriments breus de
– Mesures per a la inclusió i l’atenció a la diversitat. cara a la seva utilització a l’aula.
• Annex d’eines d’avaluació. • Adreces d’Internet
Selecció de referències, obtengudes de la xarxa,
que estan expressament relacionades amb els con-
Generador d’avaluacions tinguts que s’estudien.
En aquest apartat trobareu una guia d’ús del gene-
rador d’avaluacions (programa informàtic que permet
elaborar totes les proves que necessitareu al llarg del
curs). Inclou un manual per a l’usuari.
Programació
En www.anayaeducacion.es disposeu dels fitxers en
word corresponents a la programació completa, que
consta de quatre apartats.
· Introducció
· Descriptors
· Programació de cada unitat
· Annex d’eines d’avaluació
Word i pdf
Disponibles en
www.anayaeducacion.es
Batxillerat
Batxillerat
Biologia i geologia
Biologia i Geologia 1 1
Introducció
Introducció
1. Objectius generals del Batxillerat.

2. Objectius generals per a la Biologia i geologia.
3. Seqüenciació de continguts.
4. Com contribueix la matèria a la consecució de les competències clau.
5. Metodologia.
6. Mesures per a la inclusió i l’atenció a la diversitat.
7. Recursos didàctics.
8. Instruments per a l’avaluació.
15
Introducció a la programació de Biologia i geologia
1. OBJECTIUS GENERALS DEL BATXILLERAT
En el marc de la LOMCE, el Batxillerat té com a finalitat proporcionar a l’alumnat

formació, maduresa intel·lectual i humana, coneixements i habilitats que els permetin
desenvolupar funcions socials i incorporar-se a la vida activa amb responsabilitat i
competència. Així mateix, capacitarà l’alumnat per accedir a l’educació superior.
El Batxillerat contribuirà a desenvolupar en els alumnes i les alumnes les capacitats
que els permetin:
a) Exercir la ciutadania democràtica, des d’una perspectiva global, i adquirir una

consciència cívica responsable, inspirada pels valors de la Constitució Espanyola
així com pels drets humans, que fomenti la coresponsabilitat en la construcció d’una
societat justa i equitativa.
b) Consolidar una maduresa personal i social que els permeti actuar de forma
responsable i autònoma i desenvolupar el seu esperit crític. Preveure i resoldre
pacíficament els conflictes personals, familiars i socials.
c) Fomentar la igualtat efectiva de drets i oportunitats entre homes i dones, analitzar i
valorar críticament les desigualtats existents i impulsar la igualtat real i la no
discriminació de les persones amb discapacitat.
d) Consolidar els hàbits de lectura, estudi i disciplina, com condicions necessàries per
a l’eficaç aprofitament de l’aprenentatge, i com a medi de desenvolupament
personal.
e) Dominar, tant en la seva expressió oral com escrita, la llengua castellana i, en el
seu cas, la llengua cooficial de la seva comunitat autònoma.
f ) Expressar-se amb fluïdesa i correcció en una o més llengües estrangeres.
g) Utilitzar amb solvència i responsabilitat les tecnologies de la informació i la
comunicació.
h) Conèixer i valorar críticament les realitats del món contemporani, els seus
antecedents històrics i els principals factors de la seva evolució. Participar de forma
solidària en el desenvolupament i la millora del seu entorn social.
i ) Accedir als coneixements científics i tecnològics fonamentals i dominar les habilitats
bàsiques pròpies de la modalitat triada.
j ) Comprendre els elements i els procediments fonamentals de la investigació i dels
mètodes científics. Conèixer i valorar de forma crítica la contribució de la ciència i la
tecnologia en el canvi de les condicions de vida, així com consolidar la sensibilitat i
el respecte envers el medi ambient.
k) Consolidar l’esperit emprenedor amb actituds de creativitat, flexibilitat, iniciativa,
treball en equip, confiança en un de mateix i sentit crític.
l ) Desenvolupar la sensibilitat artística i literària, així com el criteri estètic, com fonts
de formació i enriquiment cultural.
m) Utilitzar l’educació física i l’esport per afavorir el desenvolupament personal i social.
n) Consolidar actituds de respecte i prevenció en l’àmbit de la seguretat viària.
-2-
16
2. OBJECTIUS GENERALS PER A LA MATÈRIA DE BIOLOGIA I GEOLOGIA
- En el Batxillerat, la matèria de Biologia i geologia aprofundeix en els coneixements

adquirits en l’Educació Secundària Obligatòria, analitzant amb més detall
l’organització dels éssers vius, la seva biodiversitat, la seva distribució i els factors
que en ella influeixen, així com el comportament de la Terra com un planeta en
contínua activitat.
- La Geologia pren com a fil conductor la teoria de la tectònica de plaques. A partir
d’ella es farà èmfasi en la composició, l’estructura i la dinàmica de l’interior terrestre,
per continuar amb l’anàlisi dels moviments de les plaques i les seves conseqüències:
expansió oceànica, relleu terrestre, magmatisme, riscos geològics, entre d’altres... i
finalitzar amb l’estudi de la geologia externa.
- La Biologia es planteja amb l’estudi dels nivells d’organització dels éssers vius:
composició química, organització cel·lular i estudi dels teixits animals i vegetals.
També es desenvolupa i completa en aquesta etapa l’estudi de la classificació i
organització dels éssers vius, i molt en especial des del punt de vista del seu
funcionament i adaptació enmig en el qual habiten.
-3-
17
3. SEQÜENCIACIÓ DE CONTINGUTS
1. GENERALITATS
El desenvolupament dels continguts en el present projecte de Biologia i geologia de
1r de Batxillerat segueix les directrius establertes en l’actualitat per les
administracions educatives. Els continguts s’adapten a les capacitats de l’alumnat
que inicien aquesta etapa, i la profunditat amb què s’han tractat permet
desenvolupar-los en la seva totalitat durant el curs acadèmic.
Els continguts de cada unitat aporten a l’alumnat els conceptes generals de la
biologia i la geologia, i els introdueixen en el mètode científic a través dels
procediments proposats.
La Biologia i geologia de 1r de Batxillerat, seguint el model de l’etapa anterior,
s’estudien conjuntament. Les dues disciplines comparteixen algunes
característiques comunes, com són el mètode científic i la base experimental, i es
basen en els conceptes i les tècniques de la física i química.
Si bé, proposam una seqüenciació en la qual s’aborda en primer lloc el
desenvolupament de la Biologia i, posteriorment, el de la Geologia, queda a criteri
de cada docent plantejar el desenvolupament de la matèria per una o una altra
disciplina, segons estimi més oportú.
En la seqüenciació i el desenvolupament dels diferents continguts s’han tingut en
compte els següents criteris:
- En Biologia s’ha seguit un desenvolupament de complexitat creixent, assenyalant
les bases dels nivells més simples (molecular, cel·lular i tissular) abans d’afrontar
els complexos sistemes i relacions dels individus.
- Ens ha semblat convenient assentar les bases moleculars de la matèria viva,
perquè l’experiència ens diu que l’alumnat mancat d’aquesta informació no és
capaç d’una comprensió adequada dels processos metabòlics i fisiològics que
hauran de ser abordats en tractar de la fisiologia.
- Aquelles unitats que tracten continguts relatius a la fisiologia s’han dotat de la
mateixa estructura interna, de manera que l’alumnat vegi facilitada la seva tasca
en reconèixer certs elements i organització comuna en totes aquestes unitats.
- Bàsicament, aquests elements consisteixen en una introducció i una valoració del
paper biològic de la funció considerada, la base anatòmica que la sustenta i la
descripció dels processos fisiològics que la desenvolupen. A més s’ha abordat,
fins on la maduresa intel·lectual de l’alumnat d’aquestes edats i la base
conceptual que tenen ha permès, un enfocament comparat entre els diferents
grups d’animals, de manera que s’analitzi el desenvolupament de la mateixa
funció com a assoliment evolutiu, amb diferents desenvolupaments en cada un
d’ells.
- En Geologia, s’ha optat per començar donant una visió global del planeta, tant pel
que fa a la seva estructura com a la seva composició, destacant la importància de
la tectònica de plaques com el context on ocorren la majoria dels processos
geològics, per acabar amb l’estudi dels ambients i els processos petrogenéticos,
tant interns com externs.
-4-
18
SEQÜENCIACIÓ PER UNITATS

Unitat 1: La matèria de la vida
La vida i els seus nivells d’organització
Els bioelements i les biomolècules
L’aigua i les sals minerals
Els glúcids
Els lípids
Les proteïnes
Els àcids nucleics
Unitat 2: La vida i la seva organització

La cèl·lula
La cèl·lula com a unitat funcional: el metabolisme
Cap a la pluricelularidad
Les formes no cel·lulars
Unitat 3: Els teixits

Els teixits vegetals
Els teixits animals
La tècnica histològica
Unitat 4: La perpetuació de la vida

El cicle biològic i la reproducció
El cicle cel·lular i la reproducció cel·lular
La mitosi i la reproducció asexual
La reproducció sexual i la meiosi
Els cicles biològics i la meiosi
Unitat 5: La biodiversitat i la seva conservació

L’origen de la biodiversitat
La biodiversitat i la selecció natural
L’adaptació
L’especiació o formació d’espècies
La biodiversitat i la seva distribució
Les regions biogeogràfiques
Els ecosistemes espanyols
La insularitat. Els endemismes
La biodiversitat i la seva conservació
Unitat 6: La classificació dels éssers vius

La classificació dels éssers vius
Els moneres
Els protoctistes
Els fongs
Les plantes
Els animals
Les claus dicotòmiques i la seva utilització
-5-
19
Unitat 7: Les plantes

La funció de nutrició en les plantes
La funció de relació en les plantes
La funció de reproducció en les plantes
La reproducció en briofitos i pteridofitos
La reproducció en les plantes amb llavors
Unitat 8: La nutrició en els animals I

La nutrició en els animals
La digestió I. El procés en invertebrats
La digestió II. El procés en vertebrats
L’intercanvi de gasos
Unitat 9: La nutrició en els animals II

El transport de substàncies
Els models de sistemes circulatoris
Els models d’aparells excretors
Unitat 10: La relació en els animals

La recepció dels estímuls
El sistema de coordinació nerviosa
Els sistemes nerviosos dels invertebrats
El sistema nerviós dels vertebrats
La resposta i els efectors
El sistema de coordinació hormonal
Unitat 11: La reproducció en els animals

Els tipus de reproducció en els animals
La reproducció sexual: la formació dels gàmetes
La reproducció sexual: la fecundació
La reproducció sexual: el desenvolupament embrionari
La intervenció humana en la reproducció
Unitat 12: La Terra: origen, estructura i composició

L’origen del sistema solar i de la Terra
L’estudi de la Terra
La geosfera i la seva estructura
La composició de la geosfera
Els minerals i l’ésser humà
Unitat 13: La Terra. La dinàmica terrestre

La dinàmica terrestre. Les primeres idees
La teoria de la tectònica de plaques
Les proves de la teoria de la tectònica de plaques
El motor de les plaques
Conseqüències de la dinàmica litosfèrica
-6-
20
Unitat 14: Els processos endògens

La deformació de la litosfera
El magmatisme
El metamorfisme
Els processos endògens i l’ésser humà
Unitat 15: Els processos exògens i la història de la Terra

La meteorització
El terra
El transport i l’erosió
La sedimentació i les conques sedimentàries
La formació de les roques sedimentàries
La classificació de les roques sedimentàries
Els processos exògens i l’ésser humà
L’estratificació, el seu estudi i la història de la Terra
L’estudi geològic d’un territori
-7-
21
4. COM CONTRIBUEIX LA MATÈRIA A LA CONSECUCIÓ

DE LES COMPETÈNCIES CLAU
Tal com es descriu en la LOMCE, totes les àrees o matèries del currículum han de
participar en el desenvolupament de les diferents competències de l’alumnat.
Aquestes, d’acord amb les especificacions de la llei, són:
1r Comunicació lingüística.
2n Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia.
3r Competència digital.
4t Aprendre a aprendre.
5è Competències socials i cíviques.
6è Sentit d’iniciativa i esperit emprenedor.
7è Consciència i expressions culturals.
En el projecte de Biologia i geologia per a 1r de Batxillerat, tal com suggereix la llei,
s’ha potenciat el desenvolupament de les competències de comunicació lingüística,
competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia; a més, per
assolir una adquisició eficaç de les competències i la seva integració efectiva en el
currículum, s’han inclòs activitats d’aprenentatge integrades que permetran a l’alumnat
avançar cap als resultats d’aprenentatge de més d’una competència alhora. Per
valorar aquests, seran els estàndards d’aprenentatge avaluables, com elements de
més concreció, observables i mesurables, els que, en posar-se en relació amb les
competències clau, permetin graduar el rendiment o l’acompliment assolit en cada una
d’elles.
La matèria Biologia i geologia utilitza una terminologia formal que permetrà als
alumnes i a les alumnes incorporar aquest llenguatge i els seus termes per utilitzar-los
en els moments adequats amb prou propietat. Així mateix, la comunicació dels
resultats d’investigacions i altres treballs que realitzin afavoreix el desenvolupament de
la competència en comunicació lingüística. Les lectures i els debats que es duran a
terme en tots els temes de l’assignatura permetran també la familiarització i ús del
llenguatge científic.
La competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia són
les competències fonamentals de la matèria, per desenvolupar aquesta competència
els alumnes aplicaran estratègies per definir problemes, resoldre’ls, dissenyar petites
investigacions, elaborar solucions, analitzar resultats, etc. Aquestes competències són,
per tant, les més treballades en la matèria.
La competència digital es fomenta la capacitat de cercar, seleccionar i utilitzar
informació en mitjans digitals, a més de permetre que els alumnes i a les alumnes es
familiaritzin amb els diferents codis, formats i llenguatges en els quals es presenta la
informació científica (dades estadístiques, representacions gràfiques, models
geomètrics...). La utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació en
l’aprenentatge de les ciències per comunicar-se, recollir informació, retroalimentar-la,
simular i visualitzar situacions, per a l’obtenció i el tractament de dades, etc., és un
recurs útil en el camp de la biologia i la geologia que contribueix a mostrar una visió
actualitzada de l’activitat científica.
L’adquisició de la competència per aprendre a aprendre es fonamenta en aquesta
assignatura en el caràcter instrumental de molts dels coneixements científics. Alhora,
operar amb models teòrics fomenta la imaginació, l’anàlisi, els dots d’observació, la
iniciativa, la creativitat i l’esperit crític, el que afavoreix l’aprenentatge autònom.
Aquesta assignatura afavoreix el treball en grup per a la resolució d’activitats i el treball
de laboratori, fomentant el desenvolupament d’actituds com la cooperació, la solidaritat
-8-
22
i el respecte envers les opinions dels altres, la qual cosa contribueix a l’adquisició de
les competències socials i cíviques. Així mateix, el coneixement científic és una part
fonamental de la cultura ciutadana que sensibilitza dels riscos de la ciència i la
tecnologia i permet formar-se una opinió fonamentada en fets i dades reals sobre els
problemes relacionats amb l’avenç científic i tecnològic.
El mètode científic exigeix sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, ja que des de la
formulació d’una hipòtesi fins a l’obtenció de conclusions, es fa necessària l’elecció de
recursos, la planificació de la metodologia, la resolució de problemes i la revisió
permanent de resultats. Això fomenta la iniciativa personal i la motivació per un treball
organitzat i amb iniciatives pròpies.
L’elaboració de models que representin aspectes de la naturalesa, l’observació i
l’apreciació de la bellesa natural i de l’harmonia d’un paisatge, etc., són exemples
d’algunes de les habilitats plàstiques que es fan servir en el treball de la Biologia i
geologia de 1r de Batxillerat, la qual cosa contribueix al desenvolupament de la
consciència i expressions culturals en fomentar-se la sensibilitat i la capacitat
estètica dels alumnes.
-9-
23
5. METODOLOGIA
La metodologia didàctica en el Batxillerat ha d’afavorir la capacitat de l’alumnat per

aprendre per si mateix, per treballar en equip i per aplicar els mètodes apropiats
d’investigació i també ha de subratllar la relació dels aspectes teòrics de les matèries
amb les seves aplicacions pràctiques.
En Batxillerat, la relativa especialització de les matèries determina que la metodologia
didàctica estigui fortament condicionada pel component epistemològic de cada matèria
i per les exigències del tipus de coneixement propi de cada una.
A més, la finalitat propedèutica i orientadora de l’etapa exigeix el treball amb
metodologies específiques i que aquestes comportin un important grau de rigor
científic i de desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell (analítiques,
explicatives i interpretatives).
CRITERIS METODOLÒGICS
En relació amb l’exposat anteriorment, la proposta didàctica de Biologia i geologia
s’ha elaborat d’acord amb els criteris metodològics següents:
- Adaptació a les característiques de l’alumnat de Batxillerat, oferint activitats
diversificades d’acord amb les capacitats intel·lectuals pròpies de l’etapa.
- Autonomia: facilitar la capacitat de l’alumnat per aprendre per si mateix.
- Activitat: fomentar la participació de l’alumnat en la dinàmica general de l’aula,
combinant estratègies que propiciïn la individualització amb altres que fomentin la
socialització.
- Motivació: procurar despertar l’interès de l’alumnat per l’aprenentatge que se li
proposa.
- Integració i interdisciplinarietat: presentar els continguts amb una estructura clara,
plantejant les interrelacions entre els continguts de la Biologia i geologia i els
d’altres disciplines d’altres àrees.
- Rigor científic i desenvolupament de capacitats intel·lectuals de cert nivell
(analítiques, explicatives i interpretatives).
- Funcionalitat: fomentar la projecció pràctica dels continguts i la seva aplicació a
l’entorn, a fi d’assegurar la funcionalitat dels aprenentatges en dos sentits: el
desenvolupament de capacitats per a ulteriors adquisicions i la seva aplicació en
la vida quotidiana.
- Varietat en la metodologia, ja que l’alumnat aprèn a partir de fórmules molt
diverses.
ESTRATÈGIES DIDÀCTIQUES
La manera d’aconseguir aquests objectius queda, en cada cas, segons el parer del
professorat, d’acord amb el mateix caràcter, la concepció de l’ensenyament i les
característiques del seu alumnat.
No obstant això, resulta convenient utilitzar estratègies didàctiques variades, que
combinin, de la manera que cada un consideri més apropiada, les estratègies
expositives, acompanyades d’activitats d’aplicació i les estratègies d’indagació.
Les estratègies expositives

Presenten l’alumnat, oralment o mitjançant textos, un coneixement ja elaborat
que ha d’assimilar. Resulten adequades per als plantejaments introductoris i
- 10 -
24
panoràmics i per ensenyar fets i conceptes; especialment aquells més abstractes

i teòrics, que difícilment l’alumnat no pot assolir només amb ajuts indirectes.
No obstant això, resulta molt convenient que aquesta estratègia s’acompanyi de
la realització per l’alumnat d’activitats o treballs complementaris d’aplicació o
indagació, que possibilitin l’enfilada dels nous coneixements amb els que ja
posseeix.
Les estratègies d’indagació

Presenten a l’alumnat una sèrie de materials en brut que ha d’estructurar,
seguint unes pautes d’actuació. Es tracta d’enfrontar-lo a situacions
problemàtiques en les que ha de posar en pràctica i utilitzar reflexivament
conceptes, procediments i actituds per a així adquirir-los de forma consistent.
L’ocupació d’aquestes estratègies està més relacionada amb l’aprenentatge de
procediments, encara que aquests comporten al seu torn l’adquisició de
conceptes, ja que proven de posar l’alumnat en situacions que fomentin la seva
reflexió i posin en joc les seves idees i conceptes. També són molt útils per a
l’aprenentatge i el desenvolupament d’hàbits, actituds i valors.
Les tècniques didàctiques en què poden traduir-se aquestes estratègies són molt
diverses. Entre elles destacam pel seu interès les tres següents:
- Les tasques sense una solució clara i tancada, en les quals les diferents
opcions són igualment possibles i vàlides, per fer reflexionar l’alumnat sobre la
complexitat dels problemes humans i socials, sobre el caràcter relatiu i
imperfecte de les solucions aportades per a ells i sobre la naturalesa
provisional del coneixement humà.
- L’estudi de casos o fets i situacions concretes com a instrument per motivar i
fer més significatiu l’estudi dels fenòmens generals i per abordar els
procediments de causalitat múltiple.
- Els projectes d’investigació, estudis o treballs habituen a l’alumnat a afrontar i a
resoldre problemes amb certa autonomia, a plantejar-se preguntes, i a adquirir
experiència en la recerca i la consulta autònoma. A més, li faciliten una
experiència valuosa sobre el treball dels especialistes en la matèria i el
coneixement científic.
LES ACTIVITATS DIDÀCTIQUES

En qualsevol de les estratègies didàctiques adoptades és essencial la realització
d’activitats per part de l’alumnat, ja que compleixen els objectius següents:
- Consoliden la comprensió dels conceptes i permeten al professorat comprovar-
ho.
- Són la base per al treball amb els procediments característics del mètode científic.
- Permeten donar una dimensió pràctica als conceptes.
- Fomenten actituds que ajuden la formació humana de l’alumnat.
Criteris per a la selecció de les activitats

Tant al llibre de text com al web, es plantegen activitats de divers tipus per a la
selecció del qual s’han seguit els criteris següents:
- Que desenvolupin la capacitat de l’alumnat per aprendre per si mateix,
utilitzant diverses estratègies.
- Que proporcionin situacions d’aprenentatge que exigeixin una intensa activitat
mental i portin a reflexionar i a justificar les afirmacions o les actuacions.
- Que estiguin perfectament interrelacionades amb els continguts teòrics.
- 11 -
25
- Que tinguin una formulació clara, perquè l’alumnat entengui sense dificultat el
que ha de fer.
- Que siguin variades i permetin consolidar els conceptes; treballar els
procediments (textos, imatges, gràfics, mapes), desenvolupar actituds que
col·laborin a la formació humana i atendre la diversitat a l’aula (tenen diferent
grau de dificultat).
- Que donin una projecció pràctica als continguts, aplicant els coneixements a la
realitat.
- Que siguin motivadores i connectin amb els interessos de l’alumnat, per referir-
se a temes actuals o relacionats amb el seu entorn.
Tipus d’activitats
Sobre la base d’aquests criteris, les activitats programades responen a una
tipologia variada que s’enquadra dins de les categories següents:
Activitats d’ensenyament-aprenentatge. A aquesta tipologia respon una part
important de les activitats plantejades al llibre de text. Es troben en els apartats
següents:
- A cada un dels grans subapartats en què s’estructuren les unitats didàctiques
es proposen activitats arran dels continguts estudiats. Són, generalment, de
localització, afermament, anàlisi, interpretació i ampliació de conceptes.
- Al final de cada unitat didàctica es proposen activitats de definició, afermament
i síntesi de continguts.
Activitats d’aplicació dels continguts teòrics a la realitat i a l’entorn de
l’alumnat. Aquest tipus d’activitats, en uns casos, es refereixen a un apartat
concret del tema i, per tant, s’inclouen entre les activitats plantejades arran de
l’exposició teòrica; en altres casos, es presenten com a interpretació
d’experiències, o bé com treballs de camp o d’indagació.
Activitats encaminades a fomentar la conscienciació, el debat, el judici crític,
la tolerància, la solidaritat...
D’altra banda, les activitats programades presenten diversos nivells de dificultat.

D’aquesta forma permeten donar resposta a la diversitat de l’alumnat, ja que poden
seleccionar-se aquelles més conformes amb el seu estil d’aprenentatge i amb els
seus interessos.
El nivell de dificultat pot apreciar-se en el mateix enunciat de l’activitat: localitza,
defineix, analitza, compara, comenta, consulta, esbrina, recull informació, sintetitza,
aplica, etc. La majoria corresponen a un nivell de dificultat medi o mitjà-alt, el més
apropiat per a un curs de Batxillerat.
La correcció de les activitats fomenta la participació de l’alumnat a classe, aclareix
dubtes i permet al professorat conèixer, de forma gairebé immediata, el grau
d’assimilació dels conceptes teòrics, el nivell amb què es manegen els
procediments i els hàbits de treball.
- 12 -
26
6. MESURES PER A LA INCLUSIÓ I L’ATENCIÓ DE LA DIVERSITAT
Un dels principis bàsics que ha de tenir en compte la intervenció educativa és el de la

individualització, consistent que el sistema educatiu ofereixi a cada alumne i alumna
l’ajuda pedagògica que aquest necessiti en funció de les seves motivacions, interessos
i capacitats d’aprenentatge. Sorgeix d’això la necessitat d’atendre aquesta diversitat.
En el Batxillerat, etapa en què les diferències personals en capacitats específiques,
motivació i interessos solen estar bastant definides, l’organització de l’ensenyament
permet que el mateix alumnat resolgui aquesta diversitat mitjançant l’elecció de
modalitats i optatives. No obstant això, és convenient donar resposta, ja des de les
mateixes assignatures, a un fet constatable: la diversitat dels alumnes i les alumnes
manifesten interessos, motivacions, capacitats i estils d’aprenentatge. És precís,
llavors, tenir en compte els estils diferents d’aprenentatge dels alumnes i adoptar les
mesures oportunes per afrontar aquesta diversitat. Hi ha estudiants reflexius (s’aturen
en l’anàlisi d’un problema) i estudiants impulsius (responen molt ràpidament);
estudiants analítics (passen lentament de les parts al tot) i estudiants sintètics
(aborden el tema des de la globalitat); uns treballen durant períodes llargs i d’altres
necessiten descansos; alguns necessiten ser reforçats contínuament i d’altres no; n’hi
ha que prefereixen treballar sols i n’hi ha que prefereixen treballar en petit o gran grup.
Donar resposta a aquesta diversitat no és tasca fàcil, però sí necessària, ja que la
intenció última de tot procés educatiu és aconseguir que l’alumnat assoleixi els
objectius proposats.
Com activitats de detecció de coneixements previs suggerim:
- Debat i activitat pregunta-resposta sobre el tema introduït pel professor, a fi de
facilitar una idea precisa sobre d’on es parteix.
- Repàs de les nocions ja vistes anteriorment i considerades necessàries per a la
comprensió de la unitat, prenent nota de les llacunes o dificultats detectades.
- Introducció de cada aspecte lingüístic, sempre que això sigui possible, mitjançant les
semblances amb la llengua pròpia de l’alumnat.
Com activitats de consolidació suggerim:
- Realització d’exercicis apropiats i tot l’abundants i variats que sigui precís, a fi de
consolidar els continguts lingüístics, culturals i lèxics treballats en la unitat.
Aquesta varietat d’exercicis compleix, així mateix, la finalitat que perseguim. Amb les
activitats de recuperació-ampliació, atenem no només els alumnes i les alumnes que
presenten problemes en el procés d’aprenentatge, sinó també aquells que han assolit
en el temps previst els objectius proposats.
Les diferents formes d’agrupament dels alumnes i de les alumnes i la seva distribució
a l’aula influeixen, sens dubte, a tot el procés. Entenent el procés educatiu com un
desenvolupament comunicatiu, és de gran importància tenir en compte el treball en
grup, recurs que s’aplicarà en funció de les activitats que es vagin a realitzar —amb-
cretamente, per exemple, en els processos d’anàlisi i comentari de textos—, ja que
consideram que la posada en comú de conceptes i idees individuals genera una
dinàmica creativa i d’interès en els alumnes.
Es concedirà, tanmateix, gran importància en altres activitats al treball personal i
individual; en concret, s’aplicarà en les activitats de síntesi/resum i en les de
consolidació, així com en les de recuperació i ampliació.
Hem d’emprendre, doncs, el tractament de la diversitat en el Batxillerat des de dues
vies:
1. L’atenció a la diversitat en la programació dels continguts, presentant-los en dues
fases: la informació general i la informació bàsica, que es tractarà mitjançant
esquemes, resums, paradigmes, etc.
- 13 -
27
2. L’atenció a la diversitat en la programació de les activitats. Les activitats

constitueixen un excel·lent instrument d’atenció a les diferències individuals dels
alumnes i de les alumnes. La varietat i l’abundància d’activitats amb diferent nivell
de dificultat permeten l’adaptació, com hem dit, a les diverses capacitats, interessos
i motivacions.
- 14 -
28
7. RECURSOS DIDÀCTICS
Suggerim la utilització dels materials següents:

- Llibre de l’alumnat per a 1r de Biologia i geologia de Batxillerat.
- Web de l’alumnat per a 1r de Biologia i geologia de Batxillerat. Amb recursos
generals (Glossari, Biblioteca d’animacions sobre la cèl·lula i la divisió mòbil, La
classificació dels éssers vius, Los parcs nacionals, Guia de minerals, Guia de
roques, Biblioteca d’animacions sobre la tectònica de plaques, Eix cronològic de la
història de la vida), recursos per a cada unitat (continguts de repàs, activitats,
projectes de treball, vídeos, animacions i presentacions, autoavaluacions, comentaris
de textos científics, tècniques de laboratori i resums) i enllaços a programes per
generar continguts.
- Web del professorat per a 1r de Biologia i geologia de Batxillerat. Amb tots els
recursos inclosos al web de l’alumnat i recursos expressament destinats als docents,
com el solucionario de totes les activitats proposades al llibre de l’alumnat, mapes
conceptuals per a cada unitat, bibliografia comentada, adreces d’Internet
comentades i diverses eines digitals per a l’exercici de l’activitat docent.
- 15 -
29
8. INSTRUMENTS PER A L’AVALUACIÓ
En la programació, s’ha de fixar com s’avaluarà l’alumnat; és a dir, el tipus

d’instruments d’avaluació que s’utilitzaran. Els sistemes d’avaluació són múltiples, però
en qualsevol cas, als instruments que es dissenyin, hauran de ser presents les
activitats següents:
- Activitats de tipus conceptual. En elles els alumnes i les alumnes aniran
substituint de forma progressiva les seves idees prèvies per les desenvolupades a
classe.
- Activitats que facin ressaltar els aspectes de tipus metodològic. Per exemple,
dissenys experimentals, anàlisi de resultats, plantejaments qualitatius, resolució de
problemes, etc.
- Activitats on es facin ressaltar la connexió entre la ciència, la tecnologia, la
societat i l’ambient. Per exemple, aquelles que sorgeixen de l’aplicació a la vida
quotidiana dels continguts desenvolupats a classe.
Quant al «format» de les activitats, es poden utilitzar les següents:
- Activitats de composició.
- Activitats de llibre obert.
- Activitats orals.
- Rúbriques.
- Proves objectives tipus test.
- Proves objectives escrites: qüestions en les quals cal justificar les respostes o/i
resolució d’exercicis i problemes.
- Treballs d’investigació, quadern de laboratori, quadern de classe, rúbriques, dianes,
etc.
Cada instrument d’avaluació ha de tenir diferent pes a l’hora de la qualificació final, per
a la qual cosa caldrà valorar dels esmentats instruments la seva fiabilitat, objectivitat,
representativitat, la seva adequació al context de l’alumnat, etc.
- 16 -
30
Batxillerat
Descriptors
La taula que us presentem en les pàgines següents mostra les

competències clau que es treballaran en Biologia i Geologia 1 i
com es despleguen en un seguit d’indicadors i, en un nivell més
profund i concret, de descriptors que les defineixen. Més avant,
en la programació de cada unitat, també es relacionaran aques-
tes competències amb els acompliments corresponents. Els indi-
cadors suposen una forma de concretar un competència clau, i
cada descriptor indica la presència o l’absència de l’element que
s’ha d’avaluar, cosa que permet conèixer el grau d’assoliment de
la capacitat. És per això fonamental desglossar els diversos as-
pectes de cada competència clau, establir vincles i relacions en-
tre aquestes i els diversos elements del currículum, i definir un
conjunt de descriptors que permeti explicitar correctament cada
competència.
31
BATXILLERAT
Descriptors
DESCRIPTORS
COMPETÈNCIA INDICADORS DESCRIPTORS
- Interactuar amb l’entorn natural

de manera respectuosa.
- Comprometre’s amb l’ús
responsable dels recursos
naturals per tal de promoure un
Cura de l’entorn desenvolupament sostenible.
mediambiental i dels - Respectar i preservar la vida dels
éssers vius éssers vius de l’entorn immediat.
- Prendre consciència dels
canvis produïts per l’home en
l’entorn natural i les
repercussions que comporten
per a la vida futura.
- Desenvolupar i promoure hàbits
de vida saludable pel que fa a
l’alimentació i l’exercici físic.
Vida saludable - Generar criteris personals
Competència matemàtica i
sobre la relació entre la visió
competències bàsiques en
social de l’estètica del cos
ciència i tecnologia
humà i l’atenció saludable
d’aquest.
- Reconèixer la importància de la
ciència en la vida quotidiana
pròpia.
- Aplicar mètodes d’anàlisi
rigorosos per tal de millorar la
comprensió de la realitat de
l’entorn en distints àmbits
(biològic, geològic, físic, químic,
La ciència en el dia a dia
tecnològic, geogràfic…).
- Manejar els coneixement sobre
ciència i tecnologia per
solucionar problemes,
comprendre què passa al
nostre voltant i respondre
preguntes.
32
- Conèixer i usar els elements
matemàtics bàsics: operacions,
magnituds, percentatges,
proporcions, formes
geomètriques, criteris de
Maneig d’elements mesurament i codificació
matemàtics numèrica, etc.
- Comprendre i interpretar la
informació presentada en format
gràfic.
- Expressar-se amb propietat en el
llenguatge matemàtic.
- Organitzar la informació emprant
procediments matemàtics.
- Resoldre problemes seleccionant
Raonament lògic i les dades i les estratègies
resolució de problemes apropiades.
- Aplicar estratègies de resolució
de problemes a situacions de la
vida quotidiana.
- Comprendre el sentit dels textos

escrits i els orals.
Comprensió: oral i escrita
- Mantenir una actitud favorable
cap a la lectura.
- Expressar-se oralment amb
correcció, adequació i
coherència.
- Usar el vocabulari, les
estructures lingüístiques i les
Expressió: oral i escrita normes ortogràfiques i
gramaticals adequades per
elaborar textos escrits i orals.
Comunicació lingüística
- Elaborar diferents tipus de textos
de manera creativa i amb sentit
literari.
- Respectar les normes de
comunicació en qualsevol
context: mantenir el torn de
paraula, escoltar atentament
l'interlocutor…
Normes de comunicació
- Manejar elements de
comunicació no verbal, o en
diferents registres, en les
diverses situacions
comunicatives.
33
- Entendre el context sociocultural
i la història de la llengua per fer-
ne un ús millor.
- Mantenir converses en altres
llengües sobre temes quotidians
en diferents contextos.
Comunicació en altres - Usar els coneixements sobre la
llengües llengua per cercar informació i
llegir textos en qualsevol
situació.
- Produir textos escrits de diversa
complexitat per usar-los en
situacions quotidianes o
d'assignatures diverses.
- Emprar fonts diferents a l’hora de
cercar informació.
- Seleccionar l’ús de les diferents
fonts segons la fiabilitat que
Tecnologies de la informació presenten.
- Elaborar i fer publicitat de la
informació pròpia derivada de la
informació obtenguda mitjançant
mitjans tecnològics.
- Utilitzar els diferents canals de
comunicació audiovisual per
Competència digital
transmetre informació diversa.
Comunicació audiovisual
- Comprendre els missatges que
provenen dels mitjans de
comunicació.
- Manejar eines digitals per a la
construcció de coneixement.
- Actualitzar l’ús de les noves
Ús d’eines digitals tecnologies per tal de millorar el
treball i facilitar la vida diària.
- Aplicar criteris ètics en l’ús de les
tecnologies.
- Mostrar respecte pel patrimoni
cultural mundial en els diferents
vessants (artístic i literari,
etnogràfic, cientificotècnic…), i
per les persones que han
Consciència i expressions Respecte per les contribuït a desenvolupar-lo.
culturals manifestacions culturals
pròpies i alienes - Valorar la interculturalitat com a
font de riquesa personal i
cultural.
- Apreciar els valors culturals del
patrimoni natural i de l’evolució
del pensament científic.
34
- Expressar sentiments i emocions
des de codis artístics.
- Apreciar la bellesa de les
expressions artístiques i de les
Expressió cultural i artística manifestacions de creativitat i
gust per l’estètica en l’àmbit
quotidià.
- Elaborar treballs i presentacions
amb sentit estètic.
- Conèixer les activitats humanes,

adquirir una idea de la realitat
històrica a partir de fonts
divereses, i identificar les
Educació cívica i implicacions que té viure en un
constitucional estat social i democràtic de dret
confirmat per una constitució.
- Aplicar els drets i els deures de
la convivència ciutadana en el
context de l’escola.
- Desenvolupar la capacitat de
diàleg amb els altres en
situacions de convivència i
treball i per a la resolució de
conflictes.
Relació amb els altres
- Mostrar disponibilitat per a la
participació activa en els àmbits
Competències socials i de participació establerts.
cíviques
- Reconèixer riquesa en la
diversitat d'opinions i d’idees.
- Aprendre a comportar-se des del
coneixement dels diferents
valors.
- Concebre una escala de valors
pròpia i actuar-hi amb
conformitat.
- Evidenciar preocupació pels més
Compromís social desfavorits i respecte pels
diferents ritmes i potencialitats.
- Involucrar-se o promoure accions
amb una finalitat social.
35
- Optimitzar recursos personals
basant-se en les fortaleses
pròpies.
- Assumir les responsabilitats
Autonomia personal encomanades i donar-ne comte.
- Ser constant en el treball
superant les dificultats.
- Dirimir la necessitat d’ajuda en
funció de la dificultat de la tasca.
- Gestionar el treball del grup

coordinant tasques i temps.
- Encomanar l’entusiasme pel que
sʼha de fer i la confiança en la
Lideratge possibilitat d’aconseguir
objectius.
- Prioritzar la consecució
d’objectius grupals als interessos
Sentit d’iniciativa i esperit personals.
emprenedor
- Generar possibilitats noves i
divergents des dels
coneixements previs del tema.
Creativitat - Configurar una visió de futur
realista i ambiciosa.
- Trobar possibilitats en l’entorn
que els altres no aprecien.
- Optimitzar l’ús de recursos
materials i personals per a la
consecució d’objectius.
- Mostrar iniciativa personal per
iniciar o promoure accions
Emprenedoria noves.
- Assumir riscos en el
desenvolupament de les tasques
i els projectes.
- Actuar amb responsabilitat social
i sentit ètic en el treball.
- Identificar potencialitats
personals com a aprenent: estils
d'aprenentatge, intel·ligències
múltiples, funcions executives…
Aprendre a aprendre Perfil d’aprenent - Gestionar els recursos i les
motivacions personals en favor
de l'aprenentatge.
- Generar estratègies per aprendre
en diferents contextos
d'aprenentatge.
36
Batxillerat
Programació de cada unitat
En aquestes pàgines es desenvolupa la programació de cada una

de les unitats del llibre de l’alumnat. S’hi inclou una breu des-
cripció de la unitat, la temporització i els objectius didàctics que
persegueix.
Tot seguit, s’enllacen les competències clau amb els continguts,
criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge avaluables de
manera que quedin relacionats d’acord amb una anàlisi detallada
de la normativa vigent.
Tal i com avançàvem en l’apartat Descriptors, aquests es relacio-
nen també tant amb les competències clau com amb els acom-
pliments proposats en el nostre projecte. Finalment, en cada uni-
tat s’inclouen els recursos materials i digitals, tant per a l’alumnat
com per al professorat, i les eines necessàries per a l’avaluació de
la inclusió i l’atenció a la diversitat, a través de les rúbriques inclo-
ses en l’«Annex d’eines d’avaluació».
37
Batxillerat
BATXILLERAT
Biologia i geologia 1
Programació
Programació
Unitat 1
1. Presentació de la unitat
2. Temporalització
3. Objectius didàctics
4. Continguts de la unitat/Criteris d’avaluació/Estàndards d’aprenentatge
avaluables/Competències clau
5. Competències clau: Descriptors i Acompliments
6. Recursos
7. Mesures per a la inclusió i l’atenció a la diversitat
39
1r BATXILLERAT BIOLOGIA I GEOLOGIA Unitat 1
1. PRESENTACIÓ DE LA UNITAT
Títol
La matèria viva
La següent unitat és una introducció a l’estudi molecular dels components de la matèria viva.
Hem considerat que l’anàlisi d’aquests continguts pot facilitar l’estudi i la comprensió dels
processos biològics que es desenvolupen en el programa i que estableix les bases per al
programa de Biologia de segon curs de Batxillerat.
Es comença amb les característiques que defineixen els éssers vius i els nivells d’organització.
Pensam que s’ha de posar èmfasi en la uniformitat molecular de totes les formes de vida i,
alhora, en la seva gran complexitat comparada amb la matèria inerta.
A continuació, es desenvolupen els bioelements, les biomolècules inorgàniques i les
característiques comunes de les biomolècules orgàniques. És essencial fixar els conceptes de
bioelement i oligoelement, destacar la importància del carboni com a element base de les
molècules dels éssers vius i relacionar la naturalesa dipolar de l’aigua amb les seves funcions
biològiques i el paper de les sals minerals en la formació d’estructures de protecció i suport. A
més, consideram fonamental que l’alumnat reconegui els principals grups funcionals que
formen part de les biomolècules orgàniques.
En els següents apartats es desenvolupen els diferents grups de biomolècules orgàniques:
glúcids, lípids, proteïnes i àcids nucleics. És important que l’alumnat conegui l’estructura
química de cada tipus molecular i les seves principals funcions biològiques. També s’ha
d’insistir en els enllaços implicats en la formació d’algunes molècules com l’O-glucosídico,
l’esterificació d’un greix, l’enllaç peptídico i el fosfodiéster. S’ha de posar èmfasi, a més, en la
insolubilitat dels lípids i el caràcter anfipàtic dels fosfolípids; en l’enorme varietat de proteïnes
diferents que es poden construir amb els 20 aminoàcids i la seva relació amb la gran quantitat
de funcions biològiques que realitzen, destacant el paper enzimàtic, i, finalment, l’alumnat ha de
comprendre els processos bàsics implicats en la transmissió de la informació genètica, i
identificar el paper de cada àcid nucleic.
2. TEMPORALITZACIÓ
3a i 4a setmana de setembre i la meitat de la 1a setmana d’octubre.
- Explicar les característiques dels éssers vius dels diferents nivells d’organització de la matèria
viva, i de les molècules que formen part d’ella.
- Conèixer l’estructura química, la classificació i les funcions biològiques de les biomolècules.
- Explicar l’estructura dels àcids nucleics i la seva funció com portadors de la informació
genètica.
-2-
40
4. CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS

D’APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU
tecnologia (CMCT), competència digital (CD), aprendre a aprendre (CAA), competències socials i cíviques (CSYC),

Continguts CC
- Característiques dels 1. Descriure les 1.1. Explica les

éssers vius: característiques dels característiques que
- Complexitat i éssers vius i els defineixen als éssers vius: CCL,
uniformitat. diferents nivells complexitat, nutrició, CMCT,
- Les funcions de d’organització de la relació i reproducció, i CD,
nutrició, de relació matèria viva. coneix els principals
nivells d’organització CSYC,
i de reproducció.
abiòtics i biòtics. SIEP
- Els nivells
d’organització
- Reconeixement de
2. Definir els conceptes 2.1. Defineix bioelement,
la dificultat de
de bioelement i oligoelement i
definir el concepte CCL,
de vida
els principals bioelements en primaris, CMCT,
- Bioelements i bioelements i les secundaris i
biomolècules CAA,
característiques de les oligoelements, i coneix les
- Els bioelements. biomolècules característiques de l’àtom CD,
inorgàniques. de carboni. CEC
- Les biomolècules
inorgàniques:
l’aigua i les surt
minerals. 2.2. Explica l’estructura de
- Les l’aigua, relaciona les
característiques de seves propietats CCL,
les biomolècules fisicoquímiques amb les CMCT,
orgàniques. seves funcions CAA,
- Els glúcids CD,
- Monosacàrids. les sals minerals en els CEC
- Polisacàrids. funcions biològiques.
- .Representació de 3. Descriure l’estructura 3.1. Coneix els principals
la fórmula lineal de química dels glúcids i glúcids, la seva
la glucosa. conèixer la seva composició, les seves CMCT,
CCL,
seva classificació, i CD,
glucosídico.
- Els lípids esquematitza un enllaç O- CAA
glucosídico.
- Àcids grassos.
-3-
41
- Triacilglicèrids o 4. Conèixer les 4.1. Coneix els principals

greixos. característiques lípids i àcids grassos, la
- Fosfolípids. generals dels lípids i la seva composició, les
seva classificació. seves estructures, les
- Esteroides i seves funcions CMCT,
terpens.
biològiques i la seva CAA
- Esquematització classificació, i
de la formació d’un esquematitza
greix (esterificació l’esterificació d’un
d’un triglicèrid). triglicèrid.
- Les proteïnes
5. Descriure l’estructura 5.1. Distingeix els aminoàcids
- Els aminoàcids.
dels aminoàcids i de com components bàsics
- L’estructura de les les proteïnes i explicar de les proteïnes; coneix la
proteïnes. la seva variabilitat i les composició, estructures, CMCT,
- Funcions de les seves funcions funcions biològiques, CAA,
proteïnes. biològiques. especialment l’enzimàtica,
i classificació d’aquestes, i CD
- Els enzims.
esquematitza l’enllaç
- Esquematització peptídico.
de la formació de
l’enllaç peptídico i
del mecanisme 6. Explicar l’estructura 6.1. Distingeix als nucleòtids
d’actuació d’un dels àcids nucleics i la com components bàsics
enzim. seva funció com dels àcids nucleics,
portadors de la esquematitza la fórmula CMCT,
- Els àcids nucleics informació genètica. d’un nucleòtid i de l’enllaç CEC,
- Els nucleòtids. fosfodiéster, i explica
l’estructura de doble hèlix CD
- Estructura de
l’ADN. de l’ADN i dels diferents
tipus d’ARN.
- Estructura de
l’ARN.
7. Utilitzar diversos 7.1. Utilitza tècniques i codis
- Funcions dels
materials, tècniques, per representar molècules
àcids nucleics.
codis i recursos i valora la seva correcta
- Deducció, a partir artístics en la representació.
d’una seqüència de realització de creacions
bases de l’ADN de: el CEC
pròpies.
bri complementari, la
seqüència del ARNm
i la seqüència
d’aminoàcids.
-4-
42
5. COMPETÈNCIES CLAU: DESCRIPTORS I ACOMPLIMENTS
Competència Descriptor Acompliment
Competència en - Comprendre el sentit dels - Defineix i utilitza

comunicació lingüística textos escrits i orals correctament termes
- Utilitzar el vocabulari relacionats amb la unitat
adequat, les estructures com a bioelement,
lingüístiques i les normes biomolècula, oligoelement,
ortogràfiques i gramaticals monosacàrid, aminoàcid,
per elaborar textos escrits i nucleòtid...
orals. - Utilitza amb correcció el
- Respectar les normes de llenguatge escrit i oral per
comunicació en qualsevol expressar els coneixements
context: torn de paraula, adquirits sobre els
escolta atenta a components de la vida,
l’interlocutor... mitjançant la resolució de les
- Mantenir una actitud diferents activitats que es
favorable cap a la lectura. demanen en la unitat.
- Realitza textos amb
correcció per elaborar el
resum final de la unitat.
- Efectua la lectura
comprensiva de la lectura
inicial i extreu les idees
principals.
- Mostra iniciativa a l’hora
d’intervenir en el debat
associat al vídeo que es
proposa en la unitat i
respecta les opinions
alienes.
Competència matemàtica i - Aplicar mètodes d’anàlisis - Coneix les característiques

competències bàsiques en rigoroses per millorar la dels éssers vius.
ciència i tecnologia comprensió de la realitat - Coneix els principals
circumdant en diferents bioelements i la importància
àmbits (biològic, geològic, del carboni.
físic, químic, tecnològic, - Descriu les característiques
geogràfic...). de les biomolècules i les
- Manejar els coneixements seves funcions biològiques.
sobre ciència i tecnologia
per solucionar problemes,
comprendre el que ocorre
al nostre voltant i
respondre preguntes.
-5-
43
Competència digital - Fer servir diferents fonts - Visualitza els vídeos

per a la recerca inclosos al web associats a
d’informació. la unitat per reforçar els
- Seleccionar l’ús de les continguts estudiats.
diferents fonts segons la - Utilitza habitualment la
seva fiabilitat. informació inclosa al web
- Manejar eines digitals per a d’Anaya per consolidar la
la construcció de comprensió de conceptes.
coneixement. - Realitza les activitats
interactives de la unitat.
- Cerca informació i elabora
informes a partir d’ella sobre
les sals minerals en
dissolució i precipitades.
Competència per aprendre - Generar estratègies per - Utilitza els mapes

a aprendre aprendre en diferents conceptuals de la unitat per
contextos d’aprenentatge. estructurar els continguts.
- Aplicar estratègies per a la - Elabora taules amb les
millora del pensament propietats i funcions de
creatiu, crític, emocional, l’aigua i les funcions dels
interdependent... monosacàrids i els
- Avaluar la consecució disacáridos.
d’objectius d’aprenentatge. - S’autoavalua realitzant el
resum final de la unitat, el
test d’autoavaluació i les
activitats de tancament
d’aquesta unitat.
Competències socials i - Concebre una escala de - Valora la importància del

cíviques valors pròpia i actuar coneixement científic en el
conforme a ella. mode de vida de la societat
actual.
- Reconeix els éssers vius
com a sistemes que es
regeixen per les lleis de la
física i de la química i valora
la seva uniformitat molecular
allunyant-se
d’interpretacions
pseudocientífiques de la
vida.
Sentit d’iniciativa i esperit - Mostrar iniciativa personal - Mostra iniciativa a l’hora

emprenedor per iniciar o promoure d’intervenir en el debat
accions noves. proposat en la unitat.
- Generar noves i divergents - Dedueix a partir d’una
possibilitats des de seqüència de bases de
coneixements previs del l’ADN el bri complementari,
tema. la seqüència del ARNm i la
seqüència dels aminoàcids.
-6-
44
Consciència i expressions - Elaborar treballs i - Coneix les maneres de

culturals presentacions amb sentit representar les molècules i
estètic. valora la seva correcta
representació.
- Interpreta dibuixos
esquemàtics dels enllaços
químics estudiats i els
processos de transmissió de
1r BATXILLERAT BIOLOGIA I GEOLOGIA la informació genètica. Unitat 1
6. RECURSOS
Els següents materials de suport serviran per reforçar i ampliar l’estudi dels continguts de la
unitat:
- Quadern de l’alumnat, en el que aquest realitzarà les activitats que es proposen en els
diferents epígrafs, les activitats de reforç i ampliació que se suggereixen al final de la unitat i
el resum que es proposa al final en «Fes el teu propi resum».
- Material de laboratori divers (tubs d’assaig, pipetes, matrassos, colorants, encenedor, etc.)
per identificar la presència de glúcids i proteïnes en diferents mitjans i realitzar una reacció de
saponificació.
- Fonts de consulta: llibres, enciclopèdies, pàgines web, etc. que serviran a l’alumnat per
ampliar coneixements i l’ajudaran a realitzar les qüestions d’ampliació.
- Test d’autoavaluació que es proposa al final de la unitat.
Recursos digitals
Al web d’Anaya, disposa de diferents vídeos, presentacions, simulacions i activitats interactives
que constitueixen un suport eficaç per a l’estudi de la unitat i, en molts casos, per a l’ampliació
de continguts.
- El professorat disposa d’un generador de proves escrites per a l’avaluació que permet crear
diversos models d’exàmens resolts amb preguntes sobre cada un dels estàndards
d’aprenentatge de la unitat.
7. MESURES PER A LA INCLUSIÓ I L’ATENCIÓ A LA DIVERSITAT
El professorat disposa d’una rúbrica a l’annex «Eines d’avaluació» per avaluar les mesures per
a la inclusió i l’atenció a la diversitat individual i del grup que el desenvolupament de la unitat
requereixi.
-7-
45
Batxillerat
BATXILLERAT
Programació
Programació
Unitat 2
2. Temporalització
6. Recursos
46
1r BATXILLERAT BIOLOGIA I GEOLOGIA 1 Unitat 2
Títol
La vida i la seva organització
La unitat mostra, des d’una òptica evolutiva, el pas des del nivell d’organització cel·lular fins a
arribar als organismes pluricel·lulars complexos, en els quals les cèl·lules es diferencien per
formar teixits. S’exposen també generalitats sobre les formes no cel·lulars.
Els continguts d’aquesta unitat són la base per a l’estudi i la comprensió del programa de
Biologia dels cursos del batxillerat. Per abordar és convenient que l’estudiant repassi els
temes referents a les característiques de la matèria viva.
La unitat comença explicant l’estructura general de les cèl·lules procariota i eucariota. És
important que l’alumnat distingeixi clarament entre aquests dos graus de complexitat de la
cèl·lula, així com que diferenciï la cèl·lula animal de la vegetal, per constituir els fonaments de
futurs estudis.
A continuació s’estudia la cèl·lula com a unitat funcional dels éssers vius i el metabolisme i la
membrana plasmàtica amb els diferents tipus de transport de substàncies. S’ha de posar
èmfasi en les diferències i la relació entre l’anabolisme i el catabolisme. És important que
l’alumnat conegui la localització cel·lular i els productes inicials i finals d’algunes rutes
catabólicas, com la respiració aeròbia i la fermentació; i anabólicas, com la fotosíntesi i la
quimiosíntesis, i que sigui capaç d’establir les diferències entre elles.
El següent apartat desenvolupa el concepte de pluricelularidad, la qual cosa ens condueix a
l’estudi de la diferenciació cel·lular i la formació de teixits, i, finalment, de les formes
d’organització pluricel·lular. En aquest punt es considera fonamental que l’alumnat conegui les
principals característiques, tant de l’organització vegetal com de l’animal.
A més dels conceptes anteriorment assenyalats, es tracten altres com el medi intern i
homeostasis.
Les formes d’organització que són a la frontera, com són els virus. També es fa una breu
ressenya de les altres formes no cel·lulars que, tradicionalment, s’estudien amb ells.
2. TEMPORALITZACIÓ
Meitat de la 1a setmana i 2a i 3a setmana d’octubre.
- Establir les diferències entre els diferents tipus de cèl·lules i representar-les

esquemàticament.
- Definir metabolisme i explicar les característiques de l’anabolisme i del catabolisme i la
funció dels mitjancers metabòlics; establir les diferències entre la respiració aeròbia i la
fermentació, explicar com es duu a terme la fotosíntesi, i descriure les etapes de cada
procés.
- Exposar les raons que van poder donar lloc que alguns organismes es convertissin en
éssers pluricel·lulars, explicar la diferenciació cel·lular i distingir les diferents formes
d’organització pluricel·lular.
- Explicar que són els virus, els plásmidos, els viroides i els prions.
-2-
47

Competències clau (CC): comunicació lingüística (CCL), competència matemàtica i competències bàsiques en ciència
i tecnologia (CMCT), competència digital (CD), aprendre a aprendre (CAA), competències socials i cíviques (CSYC),

Continguts CC
- La cèl·lula: 1. Distingir entre 1.1. Estableix les diferències CCL,

- Estructura bàsica de cèl·lules procariotes i entre els diferents tipus de CMCT,
les cèl·lules. eucariotes. cèl·lules i les representa CD,
- La cèl·lula procariota esquemàticament.
CSYC,
i la cèl·lula SIEP
eucariota.
- La cèl·lula eucariota 2. Explicar què és el 2.1. Defineix metabolisme i
vegetal i animal metabolisme, explica les
diferenciar els seus característiques de
- La cèl·lula com a unitat
tipus i descriure els l’anabolisme i del
funcional: el
principals processos catabolisme i la funció
metabolisme CCL,
metabòlics. dels mitjancers
- Definició i tipus de metabòlics; estableix les CMCT,
metabolismes: el diferències entre la CAA
catabolisme i respiració aeròbia i la
l’anabolisme. fermentació, explica com
- Identificació de les es duu a terme la
diferents molècules fotosíntesi, i descriu les
dels principals etapes de cada procés.
mitjancers del
metabolisme. 3. Comprendre 3.1. Exposa les raons que van
l’evolució de molts poder donar lloc que
- Processos organismes cap a la alguns organismes es
catabólicos: la pluricelularidad com a convertissin en éssers
respiració cel·lular i CCL,
resposta adaptativa. pluricel·lulars, explica la
la fermentació. diferenciació cel·lular i CMCT
- Processos distingeix les diferents
anabólicos: la formes d’organització
fotosíntesi. pluricel·lular.
- Cap a la
pluricelularidad 4. Diferenciar les 4.1. Diferencia les diferents
diferents formes formes d’organització
- La pluricelularidad. d’organització pluricel·lular. CMCT
Diferenciació i
pluricel·lular.
especialització
cel·lular. 5. Conèixer les formes 5.1. Explica què són virus, CCL,
- Tipus d’organització no cel·lulars. plásmidos, viroides i CMCT,
dels organismes prions. CD,
pluricel·lulars.
SIEP
- Les formes no
cel·lulars 6. Elaborar treballs amb 6.1. Elabora treballs amb
pulcritud i sentit pulcritud..
- Els virus.
estètic.
- Altres formes no CE
cel·lulars:
plásmidos, viroides i
prions.
-3-
48
Comunicació lingüística - Comprendre el sentit dels - Utilitza el vocabulari adequat

textos escrits i orals. per definir conceptes
- Utilitzar el vocabulari relacionats amb la cèl·lula i
adequat, les estructures els seus tipus, els
lingüístiques i les normes organismes pluricel·lulars,
ortogràfiques i gramaticals les formes no cel·lulars, etc.,
per elaborar textos escrits i tals com: cèl·lula,
orals. citoplasma, fímbries,
ribosomes, virus, prions,
- Mantenir una actitud
fotosíntesi, etc.
favorable cap a la lectura.
- Resol amb correcció i
coherència utilitzant el
llenguatge adequat adquirit
en aquesta unitat, el resum
que es proposa al final del
tema.
- Redacta i exposa oralment,
amb correcció i utilitzant el
vocabulari adequat, les
característiques i funcions
dels diferents tipus de
cèl·lules, els seus orgànuls i
els organismes, que es
demanen, en les diverses
qüestions proposades.
- Realitza amb interès les
lectures recomanades pel
professor i fa una lectura
comprensiva dels continguts
de cada epígraf.
Competència matemàtica - Manejar els coneixements - Coneix les característiques
i competències bàsiques sobre ciència i tecnologia de les cèl·lules, els seus
en ciència i tecnologia per solucionar problemes, tipus i les seves funcions,
comprendre el que ocorre al tant a organismes
nostre voltant i respondre a unicel·lulars com a
preguntes. pluricel·lulars, així com el
seu metabolisme, i les
característiques dels agents
no cel·lulars.
- Aplica els coneixements
adquirits per resoldre
diferents preguntes i
problemes, com explicar els
intercanvis d’elements
químics en les diferents
reaccions del metabolisme
cel·lular.
-4-
49
Competència digital - Fer servir diferents fonts per - Utilitza diferents fonts per
a la recerca d’informació. obtenir informació sobre les
- Seleccionar l’ús de les cèl·lules procariotes i
diferents fonts segons la eucariotes i el seu
seva fiabilitat. metabolisme i diferenciació
cel·lular, i sobre els virus, els
plásmidos, els viroides i els
prions.
- Utilitza amb regularitat els
recursos inclosos al web
d’Anaya i en altres pàgines
webs per obtenir informació
sobre les cèl·lules, els
organismes pluricel·lulars i
les formes no cel·lulars.
Aprendre a aprendre - Generar estratègies per - Utilitza diverses tècniques
aprendre en diferents de treball per millorar el seu
contextos d’aprenentatge. aprenentatge: elabora
- Aplicar estratègies per a la resums, taules, esquemes i
millora del pensament dibuixos per diferenciar les
creatiu, crític, emocional, estructures cel·lulars i els
interdependent... diferents tipus de cèl·lules i
organismes, i els diferents
- Avaluar la consecució
processos metabòlics...
d’objectius d’aprenentatge.
- Utilitza imatges i dibuixos
esquemàtics proposats en el
text i en els mitjans
audiovisuals proporcionats, i
indicats al llarg de la unitat,
per millorar el procés
d’aprenentatge.
- Pren consciència sobre els
coneixements adquirits de
les unitats bàsiques de la
vida i la seva organització a
organismes complexos,
realitzant el test
d’autoavaluació.
Competències socials i - Concebre una escala de - Valora la importància que té
cíviques valors pròpia i actuar el coneixement de la cèl·lula
conforme a ella. i el seu metabolisme, i dels
- Mostrar disponibilitat per a la agents no cel·lulars per al
participació activa en àmbits coneixement de l’ésser
de participació establerts. humà i per resoldre
problemes de salut.
- Participa activament en el
treball del laboratori sobre
l’elaboració i observació de
diferents preparacions per a
l’estudi de la cèl·lula.
-5-
50
Sentit d’iniciativa i esperit - Mostrar iniciativa personal - Planifica el seu temps de

emprenedor per iniciar o promoure treball per realitzar, de forma
accions noves. adequada, les tasques
- Generar noves i divergents recomanades.
possibilitats des de - Participa activament, amb
coneixements previs del iniciativa, en el
tema. reconeixement dels diferents
tipus de cèl·lules,
organismes pluricel·lulars i
formes no cel·lulars, cercant
imatges dels mateixos en
diferents pàgines webs.
Consciència i expressions - Elaborar treballs i - Coneix i utilitza diferents
culturals presentacions amb sentit recursos expressius, i
estètic. aprecia l’estètica dels
materials que utilitza, com
els esquemes, dibuixos,
presentacions, etc., de les
cèl·lules i els altres elements
estudiats en aquesta unitat.
- Utilitza imatges de
microscopía per a l’estudi de
les cèl·lules i els virus, les
seves estructures, etc., i
aprecia l’estètica de les
mateixes
-6-
51
6. RECURSOS
Els següents materials de suport serviran per reforçar i ampliar l’estudi de les cèl·lules, els
organismes pluricel·lulars i les formes no cel·lulars que es tracten en aquesta unitat:
- Fonts de consulta variades, com llibres, enciclopèdies, pàgines webs, etc., que li serviran a
l’alumnat per ampliar coneixements i l’ajudaran a realitzar les qüestions d’ampliació.
- Quadern de l’alumnat, en qui aquest realitzarà les activitats que es proposen en els
diferents epígrafs, les activitats de reforç i ampliació que es proposen al final de la unitat i el
resum que es proposa en l’apartat «Fes el teu propi resum».
- Material de laboratori divers (microscopi, micròtoms, portaobjectes, plaques de Petri,
colorants, etc.) per poder observar les cèl·lules en diferents preparacions senzilles.
- Preparacions microscòpiques de cèl·lules animals i vegetals, que permetran a l’alumnat
posar en pràctica els seus coneixements teòrics, identificant els diferents tipus cel·lulars.
Recursos digitals
Al web d’Anaya, es disposa de diferents esquemes, imatges, presentacions, etc., que
complementen l’aprenentatge. La seva utilització constitueix un suport eficaç per a l’estudi
dels teixits i en molts casos per a la seva ampliació.
El professorat disposa d’un generador de proves escrites per a l’avaluació que li permetran
avaluar els estàndards d’aprenentatge de la unitat
El professorat disposa d’una rúbrica a l’annex «Eines d’avaluació» per avaluar les mesures
per a la inclusió i l’atenció a la diversitat individual i del grup que el desenvolupament de la
unitat requereixi.
-7-
52
Batxillerat
BATXILLERAT
Programació
Programació
Unitat 3
2. Temporalització
6. Recursos
53
Títol
Els teixits
En la unitat anterior vam veure què és un teixit, i com aquests s’agrupen i formen òrgans, que,
al seu torn, constitueixen aparells i sistemes.
En aquesta unitat estudiarem els teixits en els vegetals i en els animals.
Abans de començar amb l’aprenentatge dels teixits, creiem que és important que l’alumnat
recordi els conceptes d’organisme unicel·lular i pluricel·lular, diferenciació cel·lular, organització
cormofita i talofita; i igualment és important que refresqui els coneixements adquirits en cursos
anteriors sobre la cèl·lula.
En l’estudi de cada un dels teixits vegetals es fa una breu descripció de les seves cèl·lules,
destacant les característiques més significatives que tenen; s’indica quina és la seva funció
principal; s’assenyalen els tipus que existeixen, i s’indica la seva localització dins del vegetal.
En els teixits animals es descriu, de forma superficial, la composició de cada un, s’indiquen les
varietats que existeixen de cada un d’ells i es mostren la seva funció i la seva localització dins
de l’organisme.
Per a l’estudi de la histologia, tant animal com a vegetal, creiem que és molt important el suport
gràfic; per això, la descripció del teixit ha d’anar acompanyada d’imatges del mateix, com
microfotografies, diapositives, transparències i preparacions microscòpiques.
2. TEMPORALITZACIÓ
4a setmana d’octubre i 1a setmana de novembre.
- Conèixer els diferents teixits vegetals i animals, les seves característiques i les funcions que
exerceixen.
- Relacionar la importància que té el perfeccionament de la tècnica histològica i la millora dels
microscopis per conèixer els teixits.
- Identificar en imatges (diapositives, fotos, etc.) els principals teixits animals i vegetals i saber
la seva localització en els éssers vius.
-2-
54


Continguts CC
- Els teixits vegetals: 1. Conèixer els principals 1.1. Classifica i descriu els
- Classificació, teixits vegetals i les teixits meristemàtics i els
seves diferents teixits parenquimàtics, CCL,
estructura i funció
dels diferents tipus varietats, i descriure les assenyala les CMCT,
de teixits vegetals. seves característiques característiques de les CD,
morfològiques i seves cèl·lules, la seva
- Els teixits animals: CAA
funcionals. ubicació i la seva funció
classificació,
en la planta.
estructura i funció
dels diferents tipus 1.2. Classifica i descriu els
de teixits animals. La teixits de suport i els CCL,
cèl·lula com a unitat teixits secretors, i indica
funcional: el CMCT,
les característiques de les
metabolisme seves cèl·lules, la seva CD,
- La tècnica ubicació i la seva funció CAA
histològica: en la planta.
processos que se
segueixen per 1.3. Classifica i descriu els
realitzar una teixits protectors i els CCL,
preparació teixits conductors, i indica
CMCT,
histològica les característiques de les
seves cèl·lules, la seva CD,
ubicació i la seva funció CAA
en la planta.
2. Conèixer els principals 2.1. Classifica els principals CCL,

tipus de teixits animals, tipus de teixits epitelials, i CMCT,
les seves principals assenyala les seves CD,
característiques característiques, la seva
funció i la seva CAA,
morfològiques i la
funció que exerceixen localització a l’organisme. SIEP,
a l’organisme. CEC
2.2. Descriu les CCL,
característiques dels CMCT,
teixits conjuntius,
CD,
adiposos i cartilaginosos,
i indica la seva funció i la CAA,
seva ubicació a SIEP,
l’organisme. CEC
-3-
55
2.3. Enumera les CCL,

característiques del teixit CMCT,
ossi; assenyala la seva
CD,
composició, la seva funció
i la seva localització, i CAA,
indica les varietats que SIEP,
existeixen. CEC
2.4. Descriu les CCL,
característiques CMCT,
morfològiques i funcionals CD,
del teixit sanguini.
CAA,
SIEP,
CEC
2.5. Explica les CCL,
característiques CMCT,
morfològiques i funcionals
CD,
del teixit muscular, i
assenyala les diferències CAA,
entre els diferents tipus SIEP,
de teixits musculars. CEC
2.6. Explica les CCL,
característiques del teixit CMCT,
nerviós i descriu els CD,
diferents tipus cel·lulars
que el formen. CAA,
SIEP,
CEC
3. Conèixer els principals 3.1. Descriu els processos
CMCT,
processos de la tècnica que es realitzen en la
histològica. tècnica histològica. SIEP
4. Utilitzar materials i 4.1. Utilitza materials i

recursos expressius recursos com el dibuix per
per representar representar neurones, CEC
diferents teixits. sarcòmers, etc.
-4-
56
Comunicació lingüística - Comprendre el sentit dels - Realitza amb interès les

textos escrits i orals. lectures recomanades pel
- Utilitzar el vocabulari professor i fa una lectura
adequat, les estructures comprensiva dels continguts
lingüístiques i les normes de cada epígraf.
ortogràfiques i gramaticals - Utilitza el vocabulari adequat
per elaborar textos escrits i per definir conceptes
orals. relacionats amb els teixits
- Mantenir una actitud animals i vegetals tals com:
favorable cap a la lectura. microvellositat, sinapsi,
càmbium, cèl·lula glial,
lenticela, periosti, cutina, etc.
de diferents teixits vegetals i
animals que es demanen en
diverses qüestions
proposades.
coherència, utilitzant el
en aquesta unitat, l’apartat
«Elabora el teu propi resum»
que es proposa al final de la
unitat.
Competència matemàtica i - Manejar els coneixements - Coneix les característiques

competències bàsiques en sobre ciència i tecnologia dels principals teixits
ciència i tecnologia per solucionar problemes, vegetals i animals, i les
comprendre el que ocorre funcions que realitzen
al nostre voltant i cadascun d’ells en els
respondre a preguntes. éssers vius.
problemes, com explicar
l’efecte que produeixen les
ortigues a l’ésser humà, per
què els arbres vells encara
que tinguin buit el centre
segueixen vius?, etc.
- Coneix els processos de la
tècnica histològica i la
importància que té aquesta
tècnica per resoldre
problemes de salut.
-5-
57
Competència digital - Fer servir diferents fonts - Utilitza amb regularitat els
per a la recerca recursos inclosos al web
d’informació. d’Anaya i en altres pàgines
- Seleccionar l’ús de les webs per obtenir informació
diferents fonts segons la sobre els teixits vegetals i
seva fiabilitat per al seu animals.
coneixement. - Interpreta informació gràfica
identificant en imatges
diferents teixits vegetals
(parènquimes,
col·lènquimes,
esclerènquimes, lenticelas,
etc.) i animals (epitelis,
conjuntius, ossis,
cartilaginosos, musculars,
etc.).
- Utilitza diferents fonts per
obtenir informació sobre els
teixits que formen part dels
diferents tipus d’òrgans com:
estómac, artèria, pell i os.
Aprendre a aprendre - Gestionar els recursos i les - Utilitza diverses tècniques
motivacions personals en de treball per millorar el seu
favor de l’aprenentatge. aprenentatge: realitza
- Generar estratègies per resums de les
aprendre en diferents característiques dels
contextos d’aprenentatge. diferents teixits, organitza la
- Avaluar la consecució informació en taules sobre
d’objectius d’aprenentatge. les semblances i les
- Prendre consciència dels diferències entre diferents
processos d’aprenentatge. teixits o components dels
teixits.
esquemàtics de: lenticelas,
teixits conductors, epitelis,
teixits connectius, ossos,
sarcòmers, neurones, etc.)
d’aprenentatge.
coneixements adquirits
sobre els teixits i valora els
seus assoliments realitzant
el test d’autoavaluació.
Competències socials i - Mostrar disponibilitat per a - Participa activament en el
cíviques la participació activa en treball del laboratori sobre
àmbits de participació l’elaboració i observació de
establerts. diferents preparacions
histològiques.
Sentit d’iniciativa i esperit - Generar noves i divergents - Planifica el seu temps de
emprenedor possibilitats des de treball per realitzar de forma
coneixements previs del adequada les tasques
tema. recomanades.
-6-
58
- Assumir les - Participa activament amb

responsabilitats iniciativa en el
encomanades i donar reconeixement dels diferents
compte d’elles. tipus de teixits cercant
- Mostra interès per investigar
quins teixits formen part de
diferents tipus d’òrgans tals
com: estómac, pell, etc.
Consciència i expressions - Mostrar respecte envers el - Aprecia la importància que
culturals patrimoni cultural mundial tenen els dibuixos
als seus diferents vessants esquemàtics (sarcòmer, tall
(artisticoliterària, d’un os, tassons conductors,
etnogràfica, científic- neurona, etc.) en l’estudi
tècnica, etc.), i cap a les dels teixits i valora estètica.
persones que han - Coneix i utilitza diferents
contribuït al seu recursos expressius, i
desenvolupament. aprecia l’estètica dels
- Elaborar treballs i materials que utilitza
presentacions amb sentit (imatges de diversos teixits
estètic. vegetals i animals,
presentacions, etc.).
- Utilitza diverses
microfotografies per a la
identificació de teixits i
mateixes.
-7-
59
6. RECURSOS
Els següents materials de suport serviran per reforçar i ampliar l’estudi dels teixits que es
realitza en aquesta unitat:
el resum que es recomana al final en «Fes el teu propi resum».
- Diferent material de laboratori (microscopi, microvolums, colorants, etc.) per poder realitzar
diferents preparacions histològiques senzilles.
- Preparacions microscòpiques de teixits animals i vegetals, que permetran a l’alumnat posar
en pràctica els seus coneixements teòrics identificant als diferents teixits.
- Diferents fonts de consulta: llibres, enciclopèdies, pàgines webs, etc. que serviran a l’alumnat
per ampliar coneixements i l’ajudaran a realitzar les qüestions d’ampliació.
Recursos digitals
Al web d’Anaya, disposa de diferents esquemes, imatges, presentacions, etc. que
complementen l’aprenentatge. La seva utilització constitueix un suport eficaç per a l’estudi dels
teixits i en molts casos per a la seva ampliació.
avaluar els estàndards d’aprenentatge de la unitat.
requereixi.
-8-
60
Batxillerat
BATXILLERAT
Programació
Programació
Unitat 4
2. Temporalització
6. Recursos
61
Títol
La perpetuació de la vida
En aquesta unitat es desenvolupen les funcions de reproducció en les quals cal destacar les
diferències entre la reproducció sexual i l’asexual, i els avantatges i els inconvenients de cada
una.
Consideram de gran importància que l’alumnat conegui la finalitat de la mitosi com a procés de
reproducció cel·lular que condueix a l’obtenció de dues cèl·lules genèticament idèntiques, i de
la meiosi com mecanisme de compensació del nombre de cromosomes en la reproducció
sexual i que, a més, condueix a l’augment de la variabilitat.
Les principals dificultats que podem trobar en aquesta unitat es refereixen al cicle cel·lular i a
l’estudi de les fases de la mitosi i de la meiosi.
En el cicle cel·lular alguns alumnats tenen dificultats per entendre la dotació cromosòmica de la
cèl·lula en cada fase. Proposam que durant l’estudi s’utilitzi la imatge del cicle juntament amb la
gràfica de l’exercici 9 de les activitats de reforç i ampliació.
Quant a l’estudi de la mitosi i de la meiosi hi ha alumnats que no memoritzen els
esdeveniments de cada fase. En aquests casos pot ser suficient que coneguin la finalitat i el
significat biològic de cada procés, el nombre de cromosomes de les cèl·lules filles, el concepte
de sobrecruzamiento i la seva importància
2. TEMPORALITZACIÓ
2a, 3a i la meitat de la 4a setmana de novembre.
- Comprendre el significat de la reproducció.

- Conèixer els diferents tipus de reproducció asexual.
- Reconèixer els mecanismes de divisió cel·lular.
-2-
62


Continguts CC
- El cicle biològic i la 1. Explicar la necessitat 1.1. Defineix cicle biològic,

reproducció: de la reproducció per a distingeix les fases d’un
- Cicle biològic i la continuïtat de la cicle vital i coneix els tipus
fases. vida. de reproducció que CCL,
- La reproducció i els presenten els éssers vius. CMCT
seus tipus.
- Cèl·lules germinals
i somàtiques.
- Reconeixement de 2. Conèixer els diferents 2.1. Diferencia els tipus de
les diferents fases tipus de reproducció reproducció asexual i
d’un cicle biològic: asexual i descriure les explica les fases del cicle
CMCT,
- El cicle cel·lular i la fases i la mitosi i del cel·lular i de la mitosi.
cicle cel·lular. CD,
reproducció cel·lular
CAA
- Cicle cel·lular en
cèl·lules
procariotes i
eucariotes.
3. Conèixer les fases de 3.1. Explica les fases de la
- Etapes del cicle la reproducció sexual, reproducció sexual, els CCL,
cel·lular: mitosi i explicar els cicles cicles biològics i entén la
citocinesi. CMCT,
biològics i reconèixer necessitat de la meiosi en
- Representació de les fases de la meiosi i el manteniment de la CD,
les fases de la la seva importància. constància numèrica dels CAA,
mitosi. cromosomes. CEC
- La mitosi i la
reproducció asexual:
- Tipus de 4. Apreciar com el 4.1. Valora la importància del
reproducció coneixement científic coneixement científic
asexual en éssers ha influït en el mode de sobre el mecanisme de la
unicel·lulars i vida actual. reproducció sexual per
pluricel·lulars. evitar malalties.
CSYC
- Reconeixement
dels tipus de
reproducció
asexual a diferents
organismes.
-3-
63
- La reproducció 5. Mostrar iniciativa en les 5.1. Mostra iniciativa i dóna

sexual i la meiosi: activitats proposades a compte de les activitats
- Fases de la l’aula. proposades.
reproducció
sexual.
- La meiosi i les
seves fases.
- Reconeixement en
fotografies de les
fases de la meiosi.
- Els cicles biològics i
la meiosi: SIEP
- Cicles de vida.
- Representació
esquemàtica dels
cicles biològics.
-4-
64
Competència en - Comprendre el sentit dels - Defineix i utilitza

comunicació lingüística textos escrits i orals. correctament termes
- Utilitzar el vocabulari relacionats amb la
adequat, les estructures reproducció com a espora,
lingüístiques i les normes gàmeta, cèl·lula somàtica,
ortogràfiques i gramaticals cèl·lula germinal,
per elaborar textos escrits i fecundació, zigot, etc.
orals. - Utilitza amb correcció el
- Mantenir una actitud llenguatge escrit i oral per
favorable cap a la lectura. expressar els coneixements
adquirits sobre la
reproducció, mitjançant la
resolució de les diferents
activitats que es demanen
en la unitat.
- Realitza textos amb
correcció sobre el cicle
biològic, el cicle cel·lular, la
citocinesi, etc., i per elaborar
el resum final de la unitat.
- Realitza comprensivament la
lectura de les activitats de
reforç i ampliació i contesta
correctament a les
qüestions.
Competència matemàtica i - Aplicar mètodes d’anàlisis - Interpreta la gràfica de la

competències bàsiques en rigoroses per millorar la quantitat de l’ADN de les
ciència i tecnologia comprensió de la realitat activitats finals.
circumdant en diferents - Coneix la necessitat de la
àmbits (biològic, geològic, reproducció i els seus tipus.
físic, químic, tecnològic,
- Coneix les fases del cicle
geogràfic, etc.).
cel·lular i de la mitosi, i els
- Manejar els coneixements diferents tipus de
sobre ciència i tecnologia reproducció asexual.
per solucionar problemes,
- Descriu les fases de la
comprendre el que ocorre
meiosi i explica la seva
al nostre voltant i
importància en la
respondre preguntes.
reproducció sexual.
- Comprendre i interpretar la
- Dedueix a partir d’una
informació presentada en
gràfica la quantitat de l’ADN
format gràfic.
d’una cèl·lula i el relaciona
amb el cicle cel·lular.
-5-
65
Competència digital - Fer servir diferents fonts - Visualitza els vídeos,

per a la recerca inclosos al web d’Anaya i
d’informació. recomanats en la unitat, per
- Seleccionar l’ús de les reforçar els continguts
diferents fonts segons la estudiats.
seva fiabilitat. - Utilitza habitualment la
- Manejar eines digitals per a informació inclosa al web
la construcció de d’Anaya, com les
coneixement. presentacions «El cicle de
vida de la granota», «La
divisió cel·lular en
eucariotes», «El cicle
cel·lular en eucariotes»,
«L’estructura d’un
cromosoma» etc. per
consolidar la comprensió de
conceptes.
Competència per aprendre - Generar estratègies per - Utilitza els mapes
a aprendre aprendre en diferents conceptuals de la unitat per
contextos d’aprenentatge. estructurar els continguts.
- Planificar els recursos - Resumeix en un esquema
necessaris i els passos a conceptual les fases de la
realitzar en el procés mitosi i els tipus de
d’aprenentatge. reproducció asexual.
- Avaluar la consecució - S’autoavalua realitzant el
d’objectius d’aprenentatge. resum final de la unitat, el
- Prendre consciència dels test d’autoavaluació i les
processos d’aprenentatge. activitats de tancament
d’aquesta unitat.
Competències socials i - Concebre una escala de - Valora la importància del
cíviques valors pròpia i actuar coneixement científic en el
conforme a ella. mode de vida de la societat
actual.
Sentit d’iniciativa i esperit - Assumir les - Mostra iniciativa a l’hora
emprenedor responsabilitats d’intervenir en les activitats
encomanades i donar proposades i respecta les
compte d’elles. opinions alienes.
- Generar noves i divergents - Cerca informació i elabora
possibilitats des de informes a partir d’ella sobre
coneixements previs del el tema.
tema.
Consciència i expressions - Elaborar treballs i - Coneix les maneres de
culturals presentacions amb sentit representar les els cicles
estètic. biològics, la mitosi i la meiosi
i valora la seva correcta
representació.
- Interpreta dibuixos i
fotografies de les fases de la
mitosi i la meiosi.
- Realitza dibuixos de les
fases de la mitosi i de la
meiosi.
-6-
66
6. RECURSOS
Els següents materials de suport serviran per reforçar i ampliar l’estudi dels continguts de la
unitat:
diferents epígrafs, les activitats de reforç i ampliació que es proposen al final de la unitat i el
resum que es recomana al final en «Fes el teu propi resum».
- Fotografies i preparacions microscòpiques per identificar les fases de la mitosi i de la meiosi.
Recursos digitals
Al web d’Anaya, es disposa de diferents vídeos i presentacions, que constitueixen un suport
eficaç per a l’estudi de la unitat i, en molts casos, per a l’ampliació de continguts.
requereixi.
-7-
67
Batxillerat
BATXILLERAT
Programació
Programació
Unitat 5
2. Temporalització
6. Recursos
68
Títol
La biodiversitat i la seva conservació
En la present unitat s’estudia la diversitat biològica o biodiversitat des del punt de vista del seu
origen, la seva distribució i la seva conservació. Per a això hem dividit la unitat en quatre blocs:
el concepte de biodiversitat i les teories que expliquen el seu origen, els mecanismes de
l’evolució que originen la biodiversitat, la distribució de la biodiversitat a la Terra, i les amenaces
i els mecanismes de conservació de la diversitat biològica.
Al primer bloc s’introdueix el concepte de biodiversitat proposat en la Conferència de Rio de
Janeiro de 1992 i s’estudien les teories fijistas i les evolucionistes que han explicat el seu
origen al llarg de la història. És important destacar la influència del pensament social i de les
creences religioses en el desenvolupament de la ciència i que l’alumnat sigui capaç de valorar,
malgrat els errors, la importància de la teories evolucionistes anteriors a la selecció natural.
Al segon bloc, s’estudien els mecanismes de l’evolució com a origen de la biodiversitat. Es
desenvolupen la contribució fonamental de la teoria de la selecció natural, de Darwin i Wallace,
i les aportacions de la teoria sintètica proposada a l’empara del desenvolupament d’altres
ciències. S’han de destacar la mutació i la recombinació com mecanismes de producció de la
variabilitat en les espècies sobre les quals actua la selecció natural.
A continuació, es desenvolupa el concepte d’adaptació dels organismes a un ambient canviant
com a causa de l’evolució i productor de biodiversitat, i l’especiació o formació de noves
espècies que necessita d’un aïllament reproductor. Aquests dos conceptes són imprescindibles
per entendre l’origen dels biomes i de les zones biogeogràfiques que s’estudien al següent
bloc.
El tercer bloc tracta de la distribució de la biodiversitat al planeta des de dos enfocaments
diferents: segons les condicions climàtiques que donen origen als biomes i les diferents zones
dels ecosistemes aquàtics; i segons l’aïllament que han patit les diferents zones de la Terra que
ha originat les zones biogeogràfiques. Hem considerat important tractar amb certa profunditat
les diferències entre aquests dos conceptes.
El bloc finalitza amb l’estudi de la biodiversitat a Espanya i el fenomen de la insularitat com a
prova de l’evolució i productor de diversitat biològica.
La unitat finalitza analitzant les causes de la pèrdua de biodiversitat que, encara que és un
fenomen natural, en l’actualitat té un important component antròpic. Es proposen algunes
mesures de conservació i protecció encara que consideram important insistir en l’ús sostenible
dels recursos naturals.
2. TEMPORALITZACIÓ
Meitat de la 4a setmana de novembre i 1a setmana i meitat de la 2a setmana de desembre.
- Associar cada fita evolutiva amb l’autor més rellevant i l’època en què es produeix.
- Definir la biodiversitat i les teories que l’expliquen.
- Conèixer com actua la selecció natural i les aportacions de la teoria sintètica.
- Comprendre com es produeix l’especiació.
- Distingir els factors biòtics i abiòtics que influeixen en la distribució dels éssers vius.
- Localitzar les regions biogeogràfiques.
- Conèixer els ecosistemes espanyols.
- Definir la insularitat i els endemismes.
- Explicar la biodiversitat i la seva conservació.
-2-
69


Continguts CC
- L’origen de la 1. Conèixer les principals 1.1. Relaciona els següents

biodiversitat. fites en el autors amb les seves
- La biodiversitat i la desenvolupament de aportacions a la CCL,
selecció natural. les teories fonamentació de
CMCT,
- L’adaptació i evolucionistes i l’evolucionisme: Jean-
l’especiació. comprendre el Baptiste Lamarck, Charles SIEP,
- La biodiversitat i la concepte de Darwin, Alfred Wallace, CEC
seva distribució. biodiversitat i les Stanley Miller i Lynn
teories que expliquen Margulis.
- Les zones el seu origen.
biogeogràfiques. 1.2. Defineix biodiversitat CCL,
- Els ecosistemes segons la Conferència de CMCT,
espanyols. Rio de Janeiro de 1992. SIEP,
- La insularitat. Els CEC
endemismes.
1.3. Explica què és el
- La biodiversitat i la catastrofisme i indica dos CCL,
seva conservació. autors que defensin les
CMCT,
idees fijistas; defineix
evolució i cita dos autors SIEP,
evolucionistes. CEC
2. Explicar com actua la 2.1. Indica els principis

CMCT,
selecció natural i les mitjançant els quals actua
aportacions de la teoria la selecció natural. CD
sintètica.
2.2. Explica què és la teoria
sintètica i exposa algunes
aportacions d’aquesta
teoria a l’evolucionisme. CMCT,
CD
3. Definir adaptació i 3.1. Enuncia dos exemples

conèixer els principals d’adaptacions CCL,
tipus d’adaptació estructurals, dos
enmig i explicar d’adaptacions CMCT,
correctament el fisiològiques i dos CAA,
concepte d’especiació. d’adaptacions del CD
comportament.
-3-
70
3.2. Defineix especiació i cita CCL,

algun mecanisme que
CMCT,
afavoreixi o indueixi
l’aparició de noves CAA,
espècies. CD
4. Definir biodiversitat i 4.1. Defineix bioma i situa CCL,

explicar la seva sobre un mapa els
distribució al llarg del principals biomes CMCT,
planeta coneixent els terrestres. CAA
factors que influeixen
en això. 4.2. Realitza una taula en la
que exposa de manera
comparativa les
característiques generals,
de vegetació i de fauna CCL,
dels principals
ecosistemes (desert polar, CMCT,
tundra, taigà, bosc CAA
caducifoli, bosc
mediterrani, estepa,
desert, sabana, selva
tropical, etc.).
5. Definir zona 5.1. Defineix biogeogràfica i

biogeogràfica i regió biogeogràfica. CCL,
conèixer les principals CEC
que hi ha a la Terra.
6. Establir els principals 6.1. Sobre una mapa terrestre

ecosistemes espanyols situa les principals regions
i conèixer les seves biogeogràfiques
destacables (paleártica, neártica,
CCL,
característiques. afrotropical, neotropical,
australiana, indomalaya, CMCT,
antàrtica i oceànica). CD,
Sobre un mapa CAA,
d’Espanya situa les
CEC,
subregions
biogeogràfiques principals SIEP
presents. (eurosiberiana,
mediterrània i
macaronésica).
6.2. Realitza una taula

comparativa en la qual
s’exposin les CCL,
característiques generals, CMCT,
fauna i flora més
CD,
rellevants dels principals
ecosistemes terrestres CAA,
espanyols (alta muntanya, CEC,
clima oceànic, clima SIEP
mediterrani, Illes
Canàries).
-4-
71
6.3. Realitza una taula

comparativa en la qual
CCL,
s’exposin les
característiques generals, CMCT,
fauna i flora més CD,
rellevants dels principals CAA,
ecosistemes aquàtics
CEC,
espanyols (boscos de
ribera, aiguamolls i litoral). SIEP
7. Entendre la influència 7.1. Defineix endemisme i

de la insularitat en la posa almenys tres
biodiversitat, exemples diferents CCL,
comprendre el d’endemismes vegetals i CMCT,
concepte d’endemisme tres animals a Espanya. CD,
i conèixer alguns
exemples rellevants. SIEP
8. Comprendre la 8.1. Explica els principals

importància que té la factors causants de
biodiversitat, conèixer pèrdua de biodiversitat.
les principals causes CMCT,
que provoquen la seva CD,
pèrdua i exposar CSYC
alguns mecanismes
per a la seva
conservació.
-5-
72

orals. relacionats amb la unitat:
- Mantenir una actitud bioma, ecosistema,
favorable cap a la lectura. endemisme, etc.
- Redacta i exposa oralment
vocabulari adequat les
teories sobre l’origen de la
biodiversitat.
Competència matemàtica i - Manejar els coneixements - Aplica els coneixements

competències bàsiques en sobre ciència i tecnologia adquirits per explicar la
ciència i tecnologia per solucionar problemes, distribució de la diversitat
comprendre el que ocorre d’espècies.
al nostre voltant i - Coneix els ecosistemes
respondre a preguntes. espanyols.
- Comprendre i interpretar la - Resol problemes sobre la
informació presentada en distribució d’espècies.
format gràfic.
- Resoldre problemes
seleccionant les dades i les
estratègies apropiades.
Competència digital - Fer servir diferents fonts - Visualitza els vídeos que es
per a la recerca recomanen en la unitat per
d’informació. reforçar els seus
- Seleccionar l’ús de les coneixements.
diferents fonts segons la - Realitza presentacions de
seva fiabilitat. les principals espècies
- Manejar eines digitals per a endèmiques del nostre país.
la construcció de - Cerca espais protegits
coneixement. d’Espanya.
-6-
73
Aprendre a aprendre - Gestionar els recursos i les - Dedueix les adaptacions que
motivacions personals en ha de tenir un ésser viu
favor de l’aprenentatge. hipotètic en un ambient
- Generar estratègies per determinat.
aprendre en diferents - Esquematitza l’efecte
contextos d’aprenentatge. barrera sobre la pluviositat
- Planificar els recursos que representen les
necessaris i els passos a serralades.
realitzar en el procés - Elabora una cadena
d’aprenentatge. latitudinal dels principals
- Avaluar la consecució biomes terrestres.
d’objectius d’aprenentatge. - Valora els seus
- Prendre consciència dels coneixements realitzant el
processos d’aprenentatge. resum final de la unitat, el
test d’autoavaluació i les
activitats de tancament
d’aquesta unitat.
cíviques valors pròpia i actuar la declaració dels espais
conforme a ella. protegits per a la protecció
de la biodiversitat.
Sentit d’iniciativa i esperit - Ser constant en el treball - Planifica el seu temps de
emprenedor superant les dificultats. treball per realitzar de forma
- Generar noves i divergents adequada les tasques
possibilitats des de recomanades.
coneixements previs del - Mostra interès per les
tema. diferents teories sobre
- Mostrar iniciativa personal l’origen de la biodiversitat.
per iniciar o promoure - Proposa debats sobre les
accions noves. diferents teories sobre
- Actuar amb responsabilitat l’origen de la biodiversitat i
social i sentit ètic en el proposa iniciatives per
treball. contribuir a la conservació
dels espais protegits.
Consciència i expressions - Mostrar respecte envers el - Valora el treball realitzat pels
culturals patrimoni cultural mundial científics per formular les
als seus diferents vessants seves teories.
(artisticoliterària, - Construeix en grup un pòster
etnogràfica, científic- en el qual se situen de
tècnica, etc.), i cap a les manera gràfica les principals
persones que han espècies de fauna de cada
contribuït al seu bioma.
desenvolupament.
- Elabora un treball gràfic en
- Apreciar els valors culturals el qual es diferencien
del patrimoni natural i de mitjançant colors les
l’evolució del pensament principals regions
científic. biogeogràfiques.
- Elaborar treballs i - Recopila fotografies sobre
presentacions amb sentit espècies endèmiques del
estètic. nostre país associant-les a
les seves zones
geogràfiques.
-7-
74
6. RECURSOS
Els següents materials de suport serviran per reforçar i ampliar l’estudi de la biodiversitat i la
seva conservació que es realitza en aquesta unitat:
- Imatges dels diferents ecosistemes amb les espècies de fauna i flora característiques.
- Diferents fonts de consulta: llibres, enciclopèdies, pàgines webs, etc. que li serviran a
Recursos digitals
complementen l’aprenentatge. La seva utilització constitueix un suport eficaç per a l’estudi de la
biodiversitat i en molts casos per a la seva ampliació.
valorar els estàndards d’aprenentatge de la unitat.
requereixi.
-8-
75
Batxillerat
BATXILLERAT
Programació
Programació
Unitat 6
2. Temporalització
6. Recursos
76
Títol
La classificació dels éssers vius
La unitat s’inicia assenyalant la importància que tenen la taxonomia i la nomenclatura en
l’estudi dels éssers vius, a causa de la gran diversitat d’éssers que existeixen. A continuació, es
descriuen alguns dels criteris que tenen en compte els sistemes naturals de classificació, que
es fonamenten en les relacions filogenètiques entre els éssers vius. Posteriorment, s’indiquen
els principals tàxons que s’utilitzen en l’actualitat per classificar els éssers vius, destacant
l’espècie com el més important. Finalment, s’enumeren les pautes que segueix el sistema
binomial, ideat per Linneo, i que és el que s’utilitza en l’actualitat per nomenar els éssers vius.
Una vegada coneguda la nomenclatura taxonòmica, es comenta, de forma superficial, com ha
variat, al llarg del temps, la classificació dels éssers vius, fins a arribar a l’actual dels cinc
regnes, i així començar a estudiar cadascun dels regnes en què s’agrupen els éssers vius,
assenyalant les característiques més destacades que presenten, i indicant els principals grups
que s’inclouen en cada un.
Per a una millor comprensió d’aquesta unitat és important que l’alumnat recordi els conceptes
següents: organisme procariota i eucariota, nutrició autòtrofa i heteròtrofa, associació simbiòtica
i els diferents cicles biològics.
2. TEMPORALITZACIÓ
Meitat de la 2a setmana i 3a setmana de desembre.
- Entendre la necessitat de classificar els éssers vius i posar-los un nom científic per poder
identificar-los.
- Descriure les característiques generals de cadascun dels cinc regnes i conèixer la
classificació de cada un d’ells, assenyalant les característiques més importants de cada un
dels grups en què es divideixen.
- Conèixer el funcionament de les claus dicotòmiques i valorar la importància que té la seva
correcta utilització per poder identificar els éssers vius.
- Mostrar interès i curiositat per conèixer la biodiversitat de la zona i desenvolupar
comportaments adequats per a la seva protecció i conservació.
-2-
77


Continguts CC
- La classificació dels 1. Comprendre la 1.1. Assenyala els sistemes

éssers vius: els necessitat que hi ha de de classificació que es
sistemes de classificar els éssers poden utilitzar per agrupar CCL,
classificació; els vius, d’anomenar-los els éssers vius i explica
tàxons i el nom CMST,
científicament per a els conceptes de tàxon,
científic. poder identificar-los, i espècie i sistema binomial CSYC,
- Els moneres: les analitzar com varia al de nomenclatura. CD,
seves llarg del temps la CEC
característiques classificació general
generals i la seva dels éssers vius.
classificació.
- Els protoctistes: 2. Assenyalar les 2.1. Indica les característiques
característiques característiques més importants del regne
generals i generals del regne moneres i els principals CCL,
classificació. moneres i conèixer la grups que es diferencien CMCT
- Els fongs: seva classificació. en ell.
característiques
generals i la seva 3. Descriure les principals 3.1. Indica les principals
classificació. característiques del característiques del regne
- Les plantes: les regne protoctistes i protoctistes i enumera els
seves CCL,
conèixer els principals principals grups que es
característiques grups que s’inclouen diferencien en ell i CMCT,
generals i la seva en ell. assenyala les seves CD
classificació. característiques més
- Els animals: les importants.
seves
característiques 4. Enumerar les 4.1. Descriu les
generals i la seva característiques més característiques principals
classificació. destacades del regne del regne fongs i indica CCL,
- Les claus fongs i conèixer la seva els principals grups que
CMCT
dicotòmiques i la classificació. es diferencien i les seves
seva utilització. característiques.
5. Conèixer les 5.1. Enumera les principals

característiques característiques del regne
generals del regne de de les plantes i assenyala
CCL,
les plantes i la seva els grups més importants
classificació. que es diferencien en ell i CMCT,
les característiques més CEC
destacades.
-3-
78
6. Assenyalar les 6.1. Explica les

característiques característiques més CCL,
generals del regne dels importants del regne dels CMCT,
animals i conèixer la animals i dels seus CAA
seva classificació. principals talls.
7. Conèixer el 7.1. Utilitza claus

funcionament d’una dicotòmiques per
CMCT,
clau dicotòmica. classificar i identificar
diferents tipus CAA
d’organismes.
8. Ser conscient de la 8.1. És conscient que la

importància que ha classificació dels éssers
tingut per a la vius, i en especial dels
humanitat la microorganismes ha CEC
classificació dels contribuït a curar moltes
éssers vius. malalties.
-4-
79
Comunicació lingüística - Comprendre el sentit dels - Defineix diversos conceptes

textos escrits i orals. relacionats amb els éssers
- Utilitzar el vocabulari vius tals com: sapròfit, vibrió,
adequat, les estructures simbiòtic, pseudopodi,
lingüístiques i les normes notocorda, carpóforo, cormo,
ortogràfiques i gramaticals etc., utilitzant un vocabulari
per elaborar textos escrits i adequat.
orals. - Compon creativament, amb
- Mantenir una actitud correcció i utilitzant el
favorable cap a la lectura. vocabulari adequat, diferents
textos per a la realització de
diversos projectes de treball
que es proposen en
diferents epígrafs.
- Llegeix amb interès i
comprensió diferents textos
per obtenir la informació
necessària per poder
realitzar els diferents
projectes de treball que es
proposen en diferents
epígrafs.

competències bàsiques en sobre ciència i tecnologia dels éssers vius i utilitza
ciència i tecnologia per solucionar problemes, aquests coneixements per a,
comprendre el que ocorre mitjançant l’ocupació d’una
al nostre voltant i clau dicotòmica, classificar
respondre a preguntes. éssers vius, com per
exemple el moix i l’alzina.
diferents qüestions
plantejades com:
«diferenciar entre bacteris
Gram + i Gram –«com es
mouen els protozous», «per
què no totes les algues
viuen a la mateixa
profunditat», «Com resolen
les plantes el problema de la
gravetat?», etc.
-5-
80
Competència digital - Fer servir diferents fonts - Utilitza els recursos del web
per a la recerca d’Anaya per obtenir la
d’informació. informació necessària per
- Aplicar criteris ètics en l’ús realitzar els diferents
de les tecnologies. projectes de treball que es
proposen en els diversos
epígrafs.
- Interpreta informació gràfica
utilitzant l’arbre filogenètic
dels éssers vius per explicar
les relacions que existeix
entre tots ells.

contextos d’aprenentatge. aprenentatge tals com:
- Desenvolupar estratègies realitza esquemes (fa un
que afavoreixin la esquema dels moneres
comprensió rigorosa dels segons la seva nutrició),
continguts. organitza la informació en
- Avaluar la consecució taules (fa una taula amb les
d’objectius d’aprenentatge. característiques dels cinc
- Prendre consciència dels regnes, fa una taula amb la
processos d’aprenentatge. classificació dels fongs i les
característiques dels seus
talls), fa resums com el que
es proposa al final de la
unitat «Elabora el teu propi
resum».
- Realitza el test
d’autoavaluació per valorar
els coneixements adquirits
sobre la classificació dels
éssers vius.
Competències socials i - Concebre una escala de - És conscient de la

cíviques valors pròpia i actuar importància que té
conforme a ella. classificar els éssers vius i
donar-los un nom científic
per poder estudiar-los i, en
el cas dels microorganismes
causants de malalties,
aconseguir trobar remeis per
combatre-les, i valora la
importància que tenen per a
això les claus.
-6-
81
Sentit d’iniciativa i esperit - Assumir les - Planifica el seu temps de

emprenedor responsabilitats treball per realitzar de forma
encomanades i donar adequada les tasques
compte d’elles. recomanades.
- Generar noves i divergents - Mostra iniciativa per cercar
possibilitats des de informació i proposar
coneixements previs del hipòtesi sobre la conquesta
tema. del mitjà terrestre per part de
- Trobar possibilitats en les plantes.
l’entorn que d’altres no - Participa activament en la
aprecien. classificació, mitjançant l’ús
de claus, de diferents
organismes de l’entorn com:
arbres, insectes, etc.
Consciència i expressions - Mostrar respecte envers el - És conscient de la

culturals patrimoni cultural mundial importància que té
als seus diferents vessants classificar els éssers vius i
(artisticoliterària, donar-los un nom científic
etnogràfica, científic- per poder estudiar-los i, en
tècnica, etc.), i cap a les el cas dels microorganismes
persones que han causants de malalties,
contribuït al seu aconseguir trobar remeis per
desenvolupament. combatre-les, i valora la
- Elaborar treballs i importància que tenen per a
presentacions amb sentit això les claus.
estètic. - Valora la importància del
treball realitzat pels
científics, que se citen en
l’eix cronològic, sobre la
classificació dels éssers
vius, i la importància que ha
tingut el sistema binomial
ideat per Linneo per
nomenar als éssers vius,
que facilita la comunicació
entre els científics.
- Utilitza dibuixos i fotografies
per al reconeixement de
diferents éssers vius i
estudiar les seves
característiques.
- Respecta tota la diversitat
biològica de l’entorn i
gaudeix d’ella.
-7-
82
6. RECURSOS
Els següents materials de suport serviran per reforçar i ampliar l’estudi de la classificació dels
éssers vius que es realitza en aquesta unitat:
- Quadern de l’alumnat, en el qual aquest realitzarà les activitats que enviï el professor de les
quals es proposen en els diferents epígrafs, les activitats de reforç i ampliació que se
suggereixen al final de la unitat i el resum que es recomana al final en «Fes el teu propi
resum».
- Diferents guies de camp de: fongs, plantes, animals, etc. i diferents claus dicotòmiques que
s’utilitzaran per classificar i identificar plantes, animals, etc.
- Diferent material de laboratori (microscopi, lupes, diversos recipients, etc.) s’utilitzaran per a
l’observació d’éssers microscopis (protozous, algues microscòpiques, espores de fongs, etc.).
per recopilar informació que l’ajudaran a realitzar els projectes de treball que es proposen en
diferents apartats de la unitat i les qüestions de reforç i ampliació que es proposen al final de
la unitat.
Recursos digitals
Al web d’Anaya, es disposa de diferents esquemes, imatges, presentacions, etc. que
unitat i en molts casos per a la seva ampliació.
requereixi.
-8-
83
Batxillerat
BATXILLERAT
Programació
Programació
Unitat 7
2. Temporalització
6. Recursos
84
Títol
Les plantes
En aquesta unitat ens centram en l’estudi de les funcions de nutrició, relació i reproducció en
les plantes.
Començam exposant breument la nutrició en els briofitos, destacant que, a causa de l’absència
de sistema vascular, aquestes plantes obtenen els seus nutrients per osmosi, la qual cosa
limitarà la seva mida, ja que si fossin de més mesura probablement molts dels nutrients no
arribarien a totes les cèl·lules. Posteriorment, ens centrarem en els cormofitos, on l’aparició de
l’aparell vascular fa que assoleixin independència respecte al mig aquàtic.
A causa que les arrels són, en general, subterrànies, no sempre s’aprecien les funcions que
realitzen; per això, és interessant que l’estudiant conegui els mecanismes d’entrada de l’aigua i
les sals minerals a l’interior de la planta.
Sobre els fulls és interessant que els alumnats comprenguin que, a més de ser un òrgan
especialment adaptat per realitzar la captació de la llum, estan adaptades per evitar la pèrdua
excessiva d’aigua.
Quant a l’estudi de les hormones vegetals, cal reconèixer la dificultat que té per als estudiants,
per això hem recorregut a fer una exposició el més gràfica possible del paper de les hormones
en les plantes.
Començam amb la reproducció asexual, que facilita que la planta es propagui ràpidament i
envaeixi un territori nou. En la reproducció vegetativa artificial s’observa com aquesta capacitat
ha estat utilitzada per l’ésser humà per al desenvolupament de cultius de plantes alimentàries i
plantes ornamentals.
En la reproducció sexual de les plantes assenyalam què implica la meiosi i la fusió de les
cèl·lules germinals i el desenvolupament d’òrgans reproductors especials, com els
gametangios, per adaptar-se al mitjà aeri.
Finalment, hem tractat la reproducció de les plantes amb llavors. Com es pot veure, en primer
lloc, volem que s’observin les diferències existents entre la flor dels angiospermatofitos i dels
coniferofitos.
2. TEMPORALITZACIÓ
2a i 3a setmana de gener.
- Conèixer els detalls de la nutrició en briofitos i en cormófitos.

- Conèixer com es produeixen les funcions de relació en les plantes i el paper de les hormones
vegetals en la regulació i la coordinació de les activitats fisiològiques de les plantes.
- Comprendre la importància i les característiques del procés de la reproducció en les plantes.
- Conèixer l’estructura de la flor en coniferofitos i en angiospermatofitos, i explicar la
pol·linització i la fecundació. Conèixer els processos de formació de l’embrió, la llavor, el fruit i
la germinació.
-2-
85
1r BATXILLERAT
1r BATXILLERAT BIOLOGIABIOLOGIA
I GEOLOGIA 1
I GEOLOGIA Unitat 1
Unitat 7
4. CONTINGUTS
4. CONTINGUTS DE
DE LA
LA UNITAT
UNITAT // CRITERIS
CRITERIS D’AVALUACIÓ
D’AVALUACIÓ // ESTÀNDARDS
ESTÀNDARDS
AVALUABLES // COMPETÈNCIES
D’APRENENTATGE AVALUABLES
D’APRENENTATGE COMPETÈNCIES CLAU
CLAU
Competències clau
Competències clau (CC):
(CC): comunicació
comunicació lingüística
lingüística (CCL),
(CCL), competència
competència matemàtica
matemàtica ii competències
competències bàsiques
bàsiques enen ciència
ciència ii
tecnologia (CMCT),
tecnologia (CMCT), competència
competència digital
digital (CD),
(CD), aprendre
aprendre aa aprendre
aprendre (CAA),
(CAA), competències
competències socials
socials ii cíviques
cíviques (CSYC),
(CSYC),
ontenidos Criteris Estàndards d’aprenentatge

Continguts CC
- Característiques
La nutrició en lesdels 1. Descriure les Descriu les
1.1. Explica les diferències
éssers
plantes.vius: diferències que dels
característiques entre el tipus de que
característiques nutrició
- Les funcions dei
- Complexitat existeixen
éssers viusentre
i els la dels briofitos
defineixen alsi éssers
dels vius: CCL,
relació en les
uniformitat. nutrició dels briofitos i
diferents nivells cormofitos, i nutrició,
complexitat, enumera les CCL,
CMCT,
plantes. d’organització de lai les
la dels cormofitos, diferents etapes que i
relació i reproducció, CMCT
- Les funcions de CD,
- La nutrició,
funció dede relació diferentsviva.
matèria etapes del tenen lloc
coneix els en la nutrició
principals
procés de la nutrició dels cormofitos.
nivells d’organització CSYC,
reproducció en les
i de reproducció.
plantes. dels cormofitos. abiòtics i biòtics. SIEP
- Els nivells
- Lad’organització
reproducció en 2. Explicar els processos 2.1. Explica els processos
briofitos i pteridofitos. d’absorció de l’aigua i d’absorció de l’aigua i les CMCT,
- Reconeixement de
- Lalareproducció 2. Definir
les salsels conceptes 2.1. sals
Defineix bioelement,
dificultat deen les minerals per minerals per les CD
plantes de
les plantes. i
bioelement oligoelement i
definiramb llavors.
el concepte plantes.
CCL,
de vida
3. els principals
Relacionar determinats 3.1. bioelements en primaris,
Identifica i descriu els CMCT,
- Bioelements i bioelements secundaris i
processos i les processos fisiològics que CAA,
biomolècules oligoelements, i coneix
característiques
fisicoquímics amb deels
les es produeixen en les les CMCT,
CD,
- Els bioelements. biomolècules
processos fisiològics característiques de l’àtom
plantes perquè circuli la CD
CEC
- Les biomolècules inorgàniques.
que intervenen en el de carboni.
saba bruta i la saba
inorgàniques: transport de nutrients elaborada.
l’aigua i les surt en les plantes.
minerals. 3.2. Explica
2.2. Enumera les substàncies
l’estructura de
gasoses que necessiten
l’aigua, relaciona les
- Les CCL,
les plantes
seves i explica els
propietats CCL,
característiques de seus mecanismes CMCT
les biomolècules fisicoquímiques amb les CMCT,
d’absorció.
seves funcions
orgàniques. CAA,
- Els glúcids 4. Conèixer les funcions 4.1. Coneix les CD,
- Monosacàrids. de relació en les característiques de les CMCT,
les sals minerals en els CEC
plantes i el paper de hormones i els processos CAA
les hormones vegetals en què intervenen.
- Polisacàrids. funcions biològiques.
en la regulació i la
4.2. Comprèn com es
- .Representació de 3. coordinació vegetal.
Descriure l’estructura 3.1. Coneix els principals
la fórmula lineal de produeixen les respostes
química dels glúcids i glúcids, la seva
la glucosa. dels vegetals davant dels
conèixer la seva composició, les seves CMCT
CMCT,
estímuls i coneix la
importància de la CCL,
fotoperiodicitat. CD,
glucosídico. seva classificació, i
- Els lípids 5. Comprendre la 5.1. esquematitza un enllaç
Descriu els tipus de O- CAA
importància del procés glucosídico.
reproducció asexual que
- Àcids grassos.
reproductiu en les es duen a terme en les
plantes i descriure les plantes. CMCT
seves formes bàsiques
de reproducció.
-- 3
3 --
86
1r BATXILLERAT 1rBIOLOGIA
BATXILLERAT
I GEOLOGIA 1 BIOLOGIA I GEOLOGIA 1 Unitat 7
5.2. Descriu la reproducció 5.2.CMCT,

Descriu la reprod
sexual en les plantes i la sexual en les pla
CCL,
importància de la importància
CD, de la
reproducció alternant. reproducció alter
CAA
6. Explicar les 6. Explicar
6.1. Explicales les 6.1. Explica les
característiques de la característiques
característiquesdedelala característiques
CCL,
reproducció en els reproducció
reproduccióenen els
els reproducció en e
briofitos i en els briofitos
briofitosi en els
i identifica i CMCT,
briofitos i identific
pteridofitos. pteridofitos.
esquematitza el seu cicle CAA
esquematitza el
reproductor. reproductor.
6.2. Explica les 6.2. Explica les

característiques de la característiques
CCL,
reproducció en els reproducció en e
pteridofitos i identifica i CMT,
pteridofitos i iden
esquematitza el seu cicle CAA
esquematitza el
reproductor. reproductor.
7. Conèixer l’estructura 7.1. Identifica

7. Conèixer els diferents
l’estructura 7.1.CMCT,
Identifica els dife
de la flor en decomponents
la flor en d’una flor. CEC,
components d’un
coniferofitos i en coniferofitos i en CD
angiospermatofitos, i angiospermatofitos, i
explicar la pol·linització 7.2.explicar
Descriulaen què
pol·linització 7.2. Descriu en què
i la fecundació. i la fecundació.la
consisteixen consisteixen la
CCL,
pol·linització i la pol·linització i la
CMCT
fecundació. fecundació.
8. Conèixer els processos 8. Conèixer

8.1. Explica elscomprocessos
es forma 8.1. Explica com es f
de formació de del’embrió,
formaciólade llavor i el fruit, l’embrió, la llavo
CMCT,
l’embrió, la llavor, el i el procés
l’embrió, de la el
la llavor, i el procés de la
CD
fruit i la germinació. fruit i la germinació.
germinació. germinació.
9. Valorar la importància 9. Valorar

9.1. importància de 9.1. Valora la importà
Valoralalaimportància
del coneixement de les dellesconeixement del’ésser
plantes per a les les plantes per a
plantes i la seva plantes
humà.i la seva humà.
CSYC
reproducció per a reproducció per a
l’ésser humà. l’ésser humà.
10. Mostra interès per les 10.

8.1.Mostra
Aportainterès persilvestres
plantes les 8.1. Aporta plantes s
plantes del seu entorn. plantes
del seudel seu entorn.
entorn per al seu del seu entorn pe
SIEP
estudi. estudi.
-4- -4-
87
Comunicació lingüística - Comprendre el sentit dels - Llegeix amb interès les

- Utilitzar el vocabulari professor i realitza una
adequat, les estructures lectura comprensiva dels
lingüístiques i les normes continguts de cada epígraf.
orals. relacionats amb les plantes
- Mantenir una actitud com: saba bruta, estomes,
favorable cap a la lectura. làtex, pol·linització, etc.
funcions de les plantes que
apareixen en les diferents
activitats de la unitat.
- Elabora el seu propi resum
utilitzant la guia de la unitat.
Competència matemàtica i - Manejar els coneixements - Valora el treball científic en
competències bàsiques en sobre ciència i tecnologia l’estudi de les funcions de
ciència i tecnologia per solucionar problemes, nutrició i de relació de les
comprendre el que ocorre plantes.
al nostre voltant i - Aplica els coneixements
respondre preguntes. adquirits per explicar el
moviment relatiu de les
plantes.
- Coneix els tipus de
reproducció asexual i la
seva aplicació en
horticultura i jardineria.
Competència digital - Fer servir diferents fonts - Visualitza els vídeos que es
per a la recerca recomanen en la unitat per
d’informació. reforçar els seus
- Manejar eines digitals per a coneixements.
la construcció de - Consulta els esquemes que
coneixement. es presenten al web per
construir altres semblants
referits a diferents epígrafs.
- Fa presentacions per als
seus companys sobre la flor,
el fruit i la llavor.
Aprendre a aprendre - Gestionar els recursos i les - Recopila informació sobre
motivacions personals en les aplicacions de les
favor de l’aprenentatge. hormones vegetals.
- Generar estratègies per - Esquematitza de forma
aprendre en diferents gràfica el procés de la
contextos d’aprenentatge. reproducció.
-5-
88
- Aplicar estratègies per a la - Resol les activitats

millora del pensament d’ampliació i en planteja
creatiu, crític, emocional, altres de semblant nivell.
interdependent, etc.
- Desenvolupar estratègies
que afavoreixin la
comprensió rigorosa dels
continguts.
Competències socials i - Mostrar disponibilitat per a - Valora la importància que té
cíviques la participació activa en el coneixement de les
àmbits d’intervenció plantes i la seva reproducció
establerts. per a l’ésser humà.
- Reconèixer riquesa en la - Reconeix el treball científic
diversitat d’opinions i idees. que es duu a terme amb les
plantes per aconseguir un
millor aprofitament humà.
tema. recomanades.
- Trobar possibilitats en - Mostra interès aportant
l’entorn que d’altres no plantes silvestres de l’entorn
aprecien. per al seu estudi amb la
- Assumir riscos en el lupa.
desenvolupament de les - Expressa quins projectes
tasques o els projectes. duria a terme en el seu
entorn per mantenir la
vegetació.
Consciència i expressions - Elaborar treballs i - Aprecia la importància que
culturals presentacions amb sentit tenen els dibuixos
estètic. esquemàtics, com les parts
de la flor o el procés de
pol·linització en l’estudi de
les plantes.
- Valora l’estètica de les
il·lustracions de la unitat i
utilitza diferents recursos per
realitzar les seves pròpies
il·lustracions.
- Utilitza fotografies de plantes
per identificar-les i
classificar-les.
-6-
89
6. RECURSOS
Els següents materials de suport serviran per reforçar i ampliar l’estudi de les plantes que es
- Quadern de l’ado, en el que aquest realitzarà les activitats que es proposen en els diferents
epígrafs, les activitats de reforç i ampliació que se suggereixen al final de la unitat i el resum
que es recomana al final en «Fes el teu propi resum».
- Diferent material de laboratori (la lupa binocular, etc.) que s’utilitzaran per observar les parts
de les plantes i diferents formes de fruits.
- Preparacions microscòpiques de teixits vegetals, estomes, esporangis, grans de pol·len, etc.,
que permetran a l’alumnat posar en pràctica els seus coneixements teòrics.
Recursos digitals
complementen l’aprenentatge. La seva utilització constitueix un suport eficaç per a l’estudi de
les plantes i en molts casos per a la seva ampliació.
requereixi.
-7-
90
Batxillerat
BATXILLERAT
Programació
Programació
Unitat 8
2. Temporalització
6. Recursos
91
Títol
La nutrició en els animals (I)
Iniciam amb aquesta unitat didàctica un bloc de quatre destinat a desglossar i estudiar en detall
les funcions biològiques en els animals:
Les dues primeres analitzen el procés de la nutrició, tractant la digestió i la respiració en la
unitat 8, i la circulació i l’excreció en la unitat 9.
En les següents es desenvolupen les funcions de relació i reproducció (unitats 10 i 11,
respectivament).
Totes les unitats d’aquest bloc s’han dotat de la mateixa estructura interna, de manera que
l’alumnat vegi facilitada la seva tasca en reconèixer certs elements i organització comuna en
elles. Bàsicament, aquests elements consisteixen en una introducció i valoració del paper
biològic de la funció considerada, la base anatòmica que la sustenta i la descripció dels
processos fisiològics que la desenvolupen.
A més, s’ha abordat, fins on la maduresa intel·lectual de l’alumnat d’aquestes edats i la base
conceptual que tenen han permès, un enfocament comparat entre els diferents grups
d’animals, de manera que s’analitzi el desenvolupament de la mateixa funció com a assoliment
evolutiu, amb diferents progressos en cada un d’ells. Sense perjudici de l’anterior, i perquè
l’aprenentatge resultàs el més significatiu possible, quan ha estat necessària l’elecció d’un
model per il·lustrar com i on es produeixen i regulen els diferents processos entre els
vertebrats, s’ha escollit per a això l’ésser humà.
Quant al desenvolupament d’aquesta unitat resulta especialment important, atès el seu caràcter
introductori, establir clarament les relacions que existeixen entre les diferents funcions incloses
en el procés de nutrició i entre els aparells i sistemes implicats, qüestió que es tracta
inicialment.
Un apartat posterior aborda la funció de la digestió i l’estructura anatòmica general de l’aparell
digestiu en invertebrats i vertebrats.
En ell es presenta el significat biològic de la digestió, les etapes en què es desenvolupa i els
tractaments mecànics i químics que pateix per l’aliment.
També es revisen els principals models d’aparells digestius en invertebrats i vertebrats.
Posteriorment, s’estudia l’aparell respiratori i el seu paper en l’intercanvi de gasos. Finalment,
s’introdueix el concepte de superfície d’intercanvi gasós i les seves característiques essencials,
revisant els principals tipus de respiració: cutània, traqueal, branquial i pulmonar.
2. TEMPORALITZACIÓ
4a setmana de gener i 1a setmana de febrer.
- Conèixer els processos implicats en la nutrició animal.

- Saber les parts dels aparells digestius dels vertebrats i les etapes que caracteritzen el procés
digestiu.
- Explicar el significat biològic de la respiració cel·lular i l’evolució dels diferents sistemes en els
diferents grups d’animals.
- Conèixer les etapes que caracteritzen cada un dels processos de la respiració pulmonar.
-2-
92


Continguts CC
- La nutrició en els 1. Conèixer els processos 1.1. Explica com es realitza

animals implicats en la nutrició l’intercanvi de substàncies
- Superfícies animal: superfícies en animals, enumera les CCL,
d’intercanvi i d’intercanvi i procés de etapes del procés de la
la nutrició, així com nutrició, i realitza i CMCT,
procés digestiu.
l’evolució de les interpreta esquemes de CAA
- Esquematització
del procés de la estructures digestives les estructures digestives
digestió. en els invertebrats. dels invertebrats.
- Fisiologia de la 2. Conèixer les parts de 2.1. Descriu les etapes del
digestió l’aparell digestiu dels procés digestiu i els CCL,
- Regulació del vertebrats i les etapes processos que en elles CMCT,
procés digestiu. que caracteritzen el ocorren. CAA
- Etapes del procés procés digestiu.
respiratori
3. Distingir la difusió 3.1. Explica tots els sistemes
- Mecanismes de simple, la respiració respiratoris, excepte el
ventilació i cutània, traqueal i pulmonar, i identifica els
incorporació de CCL,
branquial així com seus principals models i
gasos. l’evolució d’aquests característiques CMCT,
- Tipus de sistemes sistemes en els relacionant-los amb els CAA
respiratoris. diferents grups grups d’animals que els
- Fisiologia de la d’animals. presenten.
respiració
4. Explicar la respiració 4.1. Explica com es produeix
- Captació de gasos. pulmonar i conèixer les el procés de la respiració CCL,
- Intercanvi gasós. etapes que pulmonar. CMCT,
- Transport de caracteritzen cada un CD
gasós. dels seus processos.
5. Valorar la importància 5.1. Valora la importància del

del coneixement de coneixement de les bases
l’anatomia dels fisiològiques i les seves CSYC
animals. aplicacions veterinàries.
6. Ser constant en el seu 6.1. Participa activament en

treball i elaborar els les activitats grupals. SIEP
treballs amb sentit
estètic.
6.2. Elabora els seus treballs
amb pulcritud i sentit CEC
estètic.
-3-
93

ortogràfiques i gramaticals - S’expressa amb fluïdesa
per elaborar textos escrits i davant de les preguntes
orals. formulades pel professor.
- Expressar-se oralment amb - Utilitza el vocabulari adequat
correcció, adequació i per definir conceptes
coherència. relacionats amb els
- Mantenir una actitud processos de nutrició i de
favorable cap a la lectura. respiració, així com les
estructures anatòmiques
implicades.
vocabulari adequat, els
processos digestius i
respiratoris.
en aquesta unitat l’activitat
mateixa.
- És capaç de realitzar
esquemes que posin de
manifest la seva capacitat
de síntesi i per
interrelacionar conceptes.
-4-
94

competències bàsiques en sobre ciència i tecnologia adquirits per resoldre
ciència i tecnologia per solucionar problemes, diferents preguntes i
comprendre el que ocorre problemes, com explicar la
al nostre voltant i relació entre les estructures
respondre a preguntes. anatòmiques i els grups
zoològics o entre les
estructures i la funció.
exercicis senzills en els
quals calgui fer servir
procediments matemàtics
per a càlculs bàsics.
- Comprèn la relació evolutiva
existent entre les diferents
respostes que els éssers
vius han donat a la resolució
d’un problema fisiològic com
és la respiració o la digestió.
Competència digital - Fer servir diferents fonts - Utilitza amb eficàcia els
diferents fonts segons la sobre els processos
seva fiabilitat. fisiològics de la respiració i
la digestió.
- Manejar eines digitals per a
la construcció de - Interpreta informació gràfica
coneixement. mitjançant esquemes
anatòmics i de processos
- Aplicar criteris ètics en l’ús
fisiològics.
de les tecnologies.
- Utilitza diferents fonts, amb
criteri i rigor, per obtenir
informació sobre els
mecanismes fisiològics
descrits en el tema.
- Elabora amb eficàcia
documents textuals en
diferents formats (text,
- Cita correctament les fonts
en el seu treball i evita l’ús
indegut de la informació
sense les referències
adequades (talla-enganxa).
-5-
95

- Generar estratègies per resums, organitza la
aprendre en diferents informació en taules que
contextos d’aprenentatge. comparin els diferents
- Avaluar la consecució models respiratoris i
d’objectius d’aprenentatge. digestius en els grups
- Prendre consciència dels animals esmentats en el
processos d’aprenentatge. text.
- Utilitza imatges anatòmiques
i diagrames de flux
d’informació per millorar el
procés d’aprenentatge.
- Elabora esquemes sintètics
que interrelacionen diferents
parts del text.
- Pren consciència dels
sobre els apartats abordats
en el tema i valora els seus
coneixements realitzant el
test d’autoavaluació.
- Realitza les activitats del
tema per repassar i
aprofundir.

cíviques valors pròpia i actuar el coneixement de les bases
conforme a ella. fisiològiques i anatòmiques
- Mostrar disponibilitat per a dels processos digestiu i
la participació activa en respiratori per a la
àmbits de participació comprensió d’aquest
establerts. mecanisme i les seves
possibles aplicacions
mèdiques, veterinàries,
diversitat d’opinions i idees.
biotecnològiques, etc.
- Participa activament, en el
treball del laboratori, en la
realització de disseccions o
altres tasques alternatives
amb maquetes per estudiar
l’anatomia i la funció dels
processos abordats en el
tema.
-6-
96

- Ser constant en el treball - Participa activament amb
superant les dificultats. iniciativa en la realització de
- Generar noves i divergents treballs grupals o individuals
possibilitats des dels proposats pel professor
coneixements previs del sobre els continguts tractats
tema. en el tema.
alguns aspectes proposats
en les activitats
d’aprofundiment contingudes
en el tema.

culturals presentacions amb sentit tenen i han tingut els
estètic. dibuixos esquemàtics per a
la descripció de les claus
anatòmiques i fisiològiques
de les funcions dels éssers
vius.
- Coneix i utilitza diferents
recursos expressius, i
aprecia l’estètica dels
materials que utilitza en
l’elaboració de les seves
produccions personals.
- Valora i avalua correctament
el rigor i representativitat
amb què es descriuen
elements anatòmics o
processos fisiològics en
obres literàries, artístiques,
etc.
-7-
97
6. RECURSOS
- Diferent material de laboratori per realitzar disseccions o bé la utilització de models clàstics
per comprendre l’anatomia dels grups animals fets servir.
- Il·lustracions i làmines sobre els aspectes anatòmics i fisiològics descrits en el tema.
Recursos digitals
Al web, es disposa de diferents esquemes, imatges, animacions, presentacions, etc. que
respiració i de la digestió animal i en molts casos per a la seva ampliació.
requereixi.
-8-
98
Batxillerat
BATXILLERAT
Programació
Programació
Unitat 9
2. Temporalització
6. Recursos
99
Títol
La nutrició en els animals (II)
Aquesta unitat completa l’explicació de les funcions de nutrició. En ella s’analitzen els
processos de circulació i excreció.
Seguint l’esquema general plantejat per a totes les unitats de fisiologia, s’introdueix la base
anatòmica del sistema circulatori dels mamífers, per ser aquest el que presenta una complexitat
més gran i, a més, tractar-se del model a partir del qual s’entenen els processos fisiològics de
l’ésser humà.
Al començament de la unitat s’analitza el significat biològic dels aparells circulatoris i es detallen
els components d’aquests, estudiant-se l’estructura i els tipus de vasos sanguinis i el
mecanisme propulsor: el cor.
Després, es descriuen els tipus de sistemes circulatoris, presentats en funció d’una complexitat
evolutiva progressiva per passar a estudiar la presència de cada sistema circulatori en els
diferents grups d’invertebrats, primer, i de vertebrats, després.
A continuació, es descriu la fisiologia del sistema circulatori. S’explica el cicle cardíac, amb les
diferents fases d’ompliment i buidatge d’aurícules i ventricles.
La segona part de la unitat aborda l’última de les funcions de la nutrició: l’excreció. Es comença
aquesta secció explicant el significat biològic de l’excreció i diferenciant excreció de defecació o
secreció, amb els que és confosa freqüentment per l’alumnat.
L’apartat següent tracta dels diferents sistemes d’excreció, presentats en ordre de complexitat
anatòmica i funcional creixent: protonefridio, metanefridio i, finalment, la nefrona. En ell es
descriu amb detall la seva estructura, ja que la seva comprensió resultarà essencial per
entendre el seu funcionament. Finalment, es descriu l’anatomia del ronyó, òrgan central a
l’excreció dels vertebrats.
Acaba la unitat amb la descripció fisiològica de l’excreció, indicant els fenòmens i els processos
que es produeixen al llarg de la nefrona i els mecanismes de regulació d’aquesta excreció.
2. TEMPORALITZACIÓ
2a i 3a setmana de febrer.
- Conèixer com es duu a terme el transport de substàncies.
- Diferenciar els diferents models de sistemes de circulació.
- Saber les principals substàncies que excreten els animals i els diferents òrgans excretors dels
invertebrats.
- Explicar els models d’aparells excretors dels vertebrats.
-2-
100


Continguts CC
- El transport de 1. Conèixer els elements 1.1. Realitza i interpreta

substàncies: anatòmics del sistema esquemes dels elements
- Líquids circulants. circulatori, així com el anatòmics més importants CCL,
- Els tassons. funcionament de de l’aparell circulatori i CMCT
l’òrgan impulsor en els explica l’aparell cardíac.
- El mecanisme mamífers.
propulsor
- Models de sistemes 2. Distingir els diferents 2.1. Distingeix els tipus de
de circulació: models de sistemes de sistemes de circulació i
circulació i les els principals aparells CCL,
- Tipus de sistemes
circulatoris en característiques dels circulatoris en invertebrats CMCT,
invertebrats. sistemes circulatoris en i vertebrats. CD
invertebrats i
- Tipus de sistemes vertebrats.
circulatoris en
vertebrats. 3. Distingir les principals 3.1. Diferencia els productes
- Models d’aparells substàncies que no nitrogenats dels CCL,
excretors: excreten els animals i nitrogenats i les CMCT,
els diferents òrgans característiques dels CD,
- Els productes de
excretors dels òrgans excretors dels
rebuig. CAA
invertebrats. invertebrats.
- Òrgans excretors
d’invertebrats. 4. Explicar els òrgans 4.1. Explica els òrgans
- Òrgans excretors excretors dels excretors dels vertebrats i
de vertebrats. vertebrats i la formació el procés de formació de CCL,
de l’orina. l’orina en ells.
CMCT
5. Valorar la importància 5.1. Valora la importància del

del coneixement de coneixement de les bases
l’anatomia dels fisiològiques i les seves
animals. aplicacions veterinàries. CSYC

treball i elaborar els les activitats grupals. SIEP
treballs amb sentit
estètic. 6.2. Elabora els seus treballs
amb pulcritud i sentit
estètic.. CEC
-3-
101

- Mantenir una actitud processos circulatoris i
favorable cap a la lectura. excretors, així com les
estructures anatòmiques
implicades.
processos respiratoris i
excretors.
en aquesta unitat l’activitat
unitat.
de síntesi i per

respondre a preguntes. anatòmiques implicades en
les funcions estudiades i
grups zoològics o entre
estructures i funció.
-4-
102

és el transport de
substàncies o l’eliminació de
productes de rebuig.
adequades («corta-pega»)..
seva fiabilitat. fisiològics de la circulació i
l’excreció.
- Manejar eines digitals per a
la construcció de - Interpreta informació gràfica
coneixement. mitjançant esquemes
anatòmics i de processos
- Aplicar criteris ètics en l’ús
fisiològics.
de les tecnologies..
- Utilitza diferents fonts, amb
criteri i rigor per obtenir

contextos d’aprenentatge. comparin els diferents
models circulatoris i
excretors en els grups
animals esmentats en el
- Prendre consciència dels text.
processos d’aprenentatge.
- Utilitza imatges anatòmiques
i diagrames de flux
parts del text.
-5-
103

sobre els apartats abordats
en el tema i valora els seus
tema per repassar i
aprofundir.

- Mostrar disponibilitat per a dels processos circulatoris i
la intervenció activa en excretors per a la
àmbits de participació comprensió d’aquest
establerts. mecanisme i les seves
possibles aplicacions
treball del laboratori en la
realització de disseccions o
l’anatomia i funció dels
tema.
possibilitats des de proposats pel professor en
coneixements previs del relació amb els continguts
tema. tractats en el tema.
en les activitats
en el tema.
-6-
104

vius descrites en el tema.
etc.
-7-
105
6. RECURSOS
Recursos digitals
Al web d’Anaya, disposa de diferents esquemes, imatges, animacions, presentacions, etc. que
circulació i l’excreció animal i en molts casos per a la seva ampliació.
El professorat disposa un generador de proves escrites per a l’avaluació que li permetran
requereixi.
-8-
106
Batxillerat
BATXILLERAT
Programació
Programació
Unitat 10
2. Temporalització
6. Recursos
107
Títol
La relació en els animals
La present unitat mostra una descripció dels sistemes de coordinació i control dels animals des
dels punts de vista anatòmic i funcional, així com una breu exposició de les particularitats i les
diferències més importants que, tant el sistema nerviós com l’endocrí, presenten en els
diferents grups animals.
Per abordar aquest tema és necessari que l’alumnat recordi els continguts sobre biomolècules,
cèl·lules i teixits, tractats en unitats anteriors.
El coneixement de l’exposat en aquesta unitat és fonamental per a la comprensió de la
capacitat dels animals per reaccionar davant dels canvis ambientals i el manteniment de
l’equilibri del seu mig intern, el que fa possible les funcions de relació i, per tant, la seva
supervivència.
La unitat comença amb una exposició de conceptes bàsics, com el d’estímul i el de receptor
per descriure més endavant els òrgans receptors d’estímuls i els seus tipus, per constituir el
punt de partida de les funcions de relació. També es destaquen les característiques més
excel·lents d’aquests en els diferents grups animals.
A continuació, es descriu el sistema nerviós, els seus components i el seu funcionament. És
important destacar la necessitat que l’alumnat assimili els fonaments de l’impuls nerviós i la
comunicació entre neurones, com a pas previ per a la comprensió de les funcions que exerceix
el sistema nerviós a l’organisme. Seguidament es descriuen els sistemes nerviosos dels
principals grups d’invertebrats i, de forma més detallada, dels vertebrats. En aquest punt cal dir
que hem pres el sistema nerviós humà com a base per la seva complexitat més gran i
importància.
El següent apartat desenvolupa el sistema de coordinació endocrí. En ell es descriuen els seus
components i el seu funcionament, així com la seva relació amb el sistema nerviós. També es
fa una breu incursió a l’estudi dels efectes de certes hormones importants en alguns grups
d’invertebrats, i una anàlisi més profunda del sistema hormonal dels vertebrats, prenent, de la
mateixa manera que en el cas del sistema nerviós, a l’ésser humà com a referència. Per
acabar, es donen algunes ressenyes que destaquen la importància de les aplicacions
derivades del coneixement de les hormones.
2. TEMPORALITZACIÓ
4a setmana de febrer i 1a de març.
- Distingir els diferents tipus de receptors sensorials i comprendre la transmissió de la

informació en el sistema nerviós.
- Comparar els sistemes nerviosos dels principals grups d’invertebrats i el funcionament del
dels vertebrats.
- Conèixer el sistema de coordinació endocrí en els animals, i enumerar les aplicacions

derivades del coneixement de les hormones.
-2-
108


Continguts CC
- La recepció dels 1. Assimilar els conceptes 1.1. Esquematitza el procés

estímuls: d’estímul, receptor i de coordinació i control, CMCT,
- Els receptors i els efector, i distingir els descriu els elements que
diferents tipus de el componen i distingeix CAA,
seus tipus: òrgans
sensorials. receptors sensorials. els diferents tipus de CD
receptors sensorials.
- El sistema de
coordinació nerviós: 2. Comprendre la 2.1. Explica, mitjançant textos, CCL,
- La transmissió de transmissió de la esquemes i dibuixos, la
CMCT,
l’impuls nerviós. informació en el transmissió de la
sistema nerviós. informació al llarg de la CAA,
- Els sistemes
nerviosos dels neurona i entre neurones. CD
invertebrats:
3. Comparar els sistemes 3.1. Estableix les semblances
- Models de nerviosos dels i les diferències entre els CMCT,
sistemes principals grups sistemes nerviosos dels CAA
nerviosos. d’invertebrats. invertebrats.
- El sistema nerviós
dels vertebrats: 4. Conèixer el sistema 4.1. Descriu el sistema nerviós CCL,
nerviós dels vertebrats: central dels vertebrats.
- El sistema nerviós organització i CMTC
central. funcionament.
- El sistema nerviós 4.2. Descriu el sistema nerviós
perifèric. perifèric i explica el CCL,
funcionament del sistema
- Funcionament del nerviós en els vertebrats. CMCT
sistema nerviós.
- El sistema de
coordinació 5. Descriure el sistema de 5.1. Descriu el sistema de
hormonal: coordinació endocrí en coordinació endocrí en els
els animals, establir les animals, estableix les
- Les hormones i els diferències entre els de diferències entre els de CCL,
seus tipus. vertebrats i invertebrats vertebrats i invertebrats i CMTC,
- Mecanismes de i enumerar les indica aplicacions CSYC
l’acció hormonal. aplicacions derivades derivades del
- Sistema hormonal del coneixement de les coneixement de les
dels invertebrats. hormones. hormones.
- Sistema hormonal 6. Ser constant en el seu 6.1. Participa activament en
dels vertebrats. treball i elaborar els les activitats proposades SIEP
- Aplicacions de les treballs consentit cercant informació.
hormones. estètic.
estètic.
-3-
109
Comunicació lingüística - Comprendre el sentit dels - Utilitza el vocabulari adequat

textos escrits i orals. per definir conceptes
- Utilitzar el vocabulari relacionats amb els sistemes
adequat, les estructures de coordinació nerviós i
lingüístiques i les normes hormonal, tals com: estímul,
ortogràfiques i gramaticals receptor, impuls nerviós,
per elaborar textos escrits i sinapsi, efector, etc.
orals. - Resol amb correcció i
- Mantenir una actitud coherència, utilitzant el
favorable cap a la lectura. llenguatge adequat adquirit
en aquesta unitat, el resum
que es proposa al final del
tema, titulat «Elabora el teu
propi resum».
dels diferents tipus de
sistemes de coordinació
nerviós i endocrí, que es
demanen, en les diverses
- Realitza amb interès les
lectures recomanades pel
professor i fa una lectura
comprensiva dels continguts
de cada epígraf.

competències bàsiques en sobre ciència i tecnologia dels sistemes de coordinació
ciència i tecnologia per solucionar problemes, nerviós i endocrí, els seus
comprendre el que ocorre tipus i les seves funcions,
al nostre voltant i tant a organismes
respondre a preguntes. invertebrats senzills, com en
els vertebrats.
problemes, com explicar la
despolarització i posterior
repolarització de la
membrana plasmàtica de les
neurones en la transmissió
de l’impuls nerviós.
-4-
110
Competència digital - Fer servir diferents fonts - Utilitza diferents fonts per
per a la recerca obtenir informació sobre els
d’informació. receptors, tipus d’òrgans
- Manejar eines digitals per a sensorials, classes de
la construcció de sinapsi, tipus de sistemes
coneixement. nerviosos, hormones i les
seves aplicacions, etc.
- Utilitza amb regularitat els
recursos inclosos al web
d’Anaya i en altres pàgines
sobre la transmissió de
l’impuls nerviós, la sinapsi,
els actes voluntaris i
reflexos, el sistema endocrí
humà, etc.

contextos d’aprenentatge. aprenentatge: elabora
- Aplicar estratègies per a la resums, taules, esquemes i
millora del pensament dibuixos per comprendre la
creatiu, crític, emocional, transmissió de l’impuls
interdependent, etc. nerviós, diferenciar models
de sistemes nerviosos en
diferents grups animals,
estudiar la resposta motriu,
- Prendre consciència dels les hormones, etc.
processos d’aprenentatge.
esquemàtics proposats en el
text i en els mitjans
audiovisuals proporcionats, i
indicats al llarg de la unitat
d’aprenentatge.
- Presa consciència sobre els
sobre la recepció d’estímuls,
l’organització i funcions del
sistema nerviós i del sistema
endocrí realitzant el test
d’autoavaluació.

cíviques valors pròpia i actuar el coneixement dels
conforme a ella. sistemes de coordinació
- Mostrar disponibilitat per a nerviós i hormonal en els
la participació activa en els animals per al coneixement
àmbits de participació de l’ésser humà i per
establerts. resoldre problemes de salut.
-5-
111
Sentit d’iniciativa i esperit - Ser constant en el treball - Planifica el seu temps de

emprenedor superant les dificultats. treball per realitzar, de forma
- Generar noves i divergents adequada, les tasques
possibilitats des de recomanades.
coneixements previs del - Participa activament, amb
tema. iniciativa, en el
reconeixement dels diferents
tipus d’òrgans sensorials i
sistemes nerviosos, cercant
Consciència i expressions - Elaborar treballs i - Coneix i utilitza diferents
culturals presentacions amb sentit recursos expressius, i
estètic. aprecia l’estètica dels
materials que utilitza, com
els esquemes, els dibuixos,
les presentacions, etc., del
sistema de coordinació
nerviós, el sistema de
coordinació endocrí i els
altres elements estudiats en
aquesta unitat.
- Utilitza imatges de
microscopía per a l’estudi
dels òrgans sensorials, la
sinapsi, les glàndules, etc., i
mateixes.
-6-
112
6. RECURSOS
Els següents materials de suport serviran per reforçar i ampliar l’estudi dels sistemes de
coordinació nerviós i hormonal que es tracten en aquesta unitat:
- Fonts de consulta variades, com llibres, enciclopèdies, pàgines webs, etc., que li serviran a
- Quadern de l’alumnat, en qui aquest realitzarà les activitats que es proposen en els diferents
epígrafs, les activitats de reforç i ampliació que se suggereixen al final de la unitat i el resum
que es recomana en l’apartat «Fes el teu propi resum».
- Material de laboratori divers (instrumental de dissecció, lupa binocular, etc.) per poder
observar els òrgans sensorials d’animals de diferents espècies.
Recursos digitals
teixits i en molts casos per a la seva ampliació.
requereixi.
-7-
113
Batxillerat
BATXILLERAT
Programació
Programació
Unitat 11
2. Temporalització
6. Recursos
114
Títol
La reproducció en els animals
En aquesta unitat es completa el bloc destinat a l’estudi de la fisiologia animal. En el seu
desenvolupament s’analitzen les bases de la reproducció animal, i es fa un recorregut per la
complexitat que aquests processos han adquirit al llarg de l’evolució. Es tracta d’una de les
facetes dels animals en la qual millor pot comprovar-se l’adaptabilitat i la capacitat de
supervivència de l’espècie o grup considerat. No en va, la transmissió de les característiques
definitòries d’un organisme és, en conclusió, l’objectiu final, si és que n’existeix algun, de tot el
complex entramat anatòmic, fisiològic i comportamental que constitueix un ésser viu.
En primer lloc, es presenten les modalitats essencials de la reproducció animal. Resulta
important, abans de l’aprofundiment en cada una d’elles, que l’alumnat revisi i consolidi les
diferències entre reproducció sexual i asexual, el seu significat biològic i els avantatges i
desavantatges d’ambdós tipus.
A més, tenint en compte la importància que ha adquirit en els últims anys, s’ha inclòs un apartat
destinat a la clonació, com un procés de reproducció induït artificialment. També es
desenvolupa la intervenció humana en la reproducció.
Quant a la reproducció asexual, és especialment important que l’alumnat tingui clar que la
senzillesa dels processos implicats no comporta una millor transcendència evolutiva, sinó una
adaptació de certs organismes a la vida en condicions d’especial dificultat. Segons el nostre
parer, és igualment important que, al final de la unitat, l’alumnat sigui capaç de citar exemples
d’organismes que presenten els diferents tipus.
En el desenvolupament de la reproducció sexual és de summa importància comprendre el
paper central que la meiosi exerceix en aquests processos, el paper biològic de la sexualitat i la
diversitat que es manifesta en la naturalesa quant als tipus de sexe, lluny de la simple
bipolaritat mascle-femella tan assentada com preconcepte estereotipat en molts dels nostres
alumnats. Per facilitar l’estudi de la reproducció sexual es presenta una revisió anatòmica de
l’aparell reproductor, que permeti a l’alumnat situar els processos fisiològics que es descriuran
més endavant.
S’aborda la fisiologia de la reproducció, dividint el seu estudi en quatre etapes: gametogènesi,
fecundació, desenvolupament embrionari i període postembrionari. Així mateix, és molt
important que els alumnats comprenguin el paper que exerceix la quantitat de vitel en la
configuració dels tipus d’ous, primer, i en la seva evolució i destinació, després.
2. TEMPORALITZACIÓ
2a i 3a setmana de març.
- Conèixer alguns dels principals sistemes de reproducció asexual en animals i descriure’n

algunes de les formes especials de reproducció.
- Conèixer els elements anatòmics de l’aparell reproductor, la morfologia dels gàmetes i el
procés de gametogènesi.
- Diferenciar fecundació externa i interna i descriure els esdeveniments que es produeixen -
Conèixer els processos que converteixen el zigot en un individu desenvolupat i conèixer els
tipus de desenvolupament postembrionari.
- Conèixer alguns dels sistemes principals de reproducció assistida i de control de la natalitat.
-2-
115


Continguts CC
- Els tipus de 1. Comprendre les 1.1. Defineix les principals

reproducció en els diferents modalitats de modalitats de reproducció,
CCL,
animals: reproducció que han indicant els grups animals
CMCT
- La reproducció sorgit al llarg de que les presenten.
sexual. l’evolució.
- La reproducció 2. Identificar els principals 2.1. Identifica els diferents
asexual. elements anatòmics de elements anatòmics de CMCT,
l’aparell reproductor l’aparell reproductor i els
- Formes especials CAA,
femení i masculí, elements essencials d’un
de reproducció. CEC
descriure les parts òvul i un espermatozoide.
- La formació dels principals de l’òvul i
gàmetes: l’espermatozoide i 2.2. Distingeix i compara el
- La gametogènesi. conèixer les etapes de procés de
la gametogènesi l’espermatogènesi del CMCT,
- La fecundació: CAA
masculina i femenina. procés de l’ovogènesi.
- Els tipus de
fecundació.
- El procés de la 3. Explicar el mecanisme 3.1. Explica el mecanisme de
CCL,
fecundació. de la fecundació i els la fecundació i els seus
CMCT
seus diferents tipus. diferents tipus.
- El desenvolupament
embrionari i 4. Comprendre i explicar 4.1. Identifica els tipus d’ou,
postembrionari: les característiques del de segmentació i de
- El període desenvolupament gastrulació en relació amb
embrionari. embrionari i els els grups animals que els CMCT,
- El període diferents presenten i indica quines CAA,

posenbrionario. desenvolupaments del estructures de l’organisme CD,
període deriven de cada un dels CEC
- La intervenció postembrionari. tres fulls embrionaris.
humana en la
reproducció:
- La reproducció
assistida. 4.2. Distingeix els tipus de
desenvolupament
- Els mètodes postembrionari i reconeix CMCT,
anticonceptius. en quin grup d’animals es CD
dóna cadascun d’ells.
5. Distingir diferents 5.1. Explica la fecundació in

tècniques de vitro i la inseminació
reproducció assistida i artificial i descriu les CMCT,
els diferents mètodes característiques i la CSYC
anticonceptius. utilització dels principals
mètodes anticonceptius.
-3-
116

treball i elaborar els les activitats proposades SIEP
treballs amb sentit cercant informació.
estètic.
estètic.
-4-
117

- Mantenir una actitud processos reproductors, així
favorable cap a la lectura. com les estructures
anatòmiques implicades.
processos reproductors.
coherència, utilitzant el
en aquesta unitat, l’activitat
unitat.
de síntesi i per
respondre a preguntes. anatòmiques implicades en
les funcions estudiades i
grups zoològics o entre
estructures i funció.
és la reproducció.
-5-
118
seva fiabilitat. fisiològics de la reproducció.
- Manejar eines digitals per a - Interpreta informació gràfica
la construcció de mitjançant esquemes
coneixement. anatòmics i de processos
fisiològics.
- Aplicar criteris ètics en l’ús - Utilitza diferents fonts, amb
de les tecnologies.
criteri i rigor per obtenir
adequades (talla-enganxa).

contextos d’aprenentatge. comparen els diferents
models de reproducció en
els grups animals esmentats
en el text.
- Prendre consciència dels - Utilitza imatges anatòmiques
processos d’aprenentatge. i diagrames de flux
parts del text.
coneixements adquirits dels
apartats abordats en el tema
i valora els seus
tema per repassar i
aprofundir.
-6-
119

- Mostrar disponibilitat per a dels processos reproductors
la participació activa en per a la comprensió d’aquest
àmbits de participació mecanisme i les seves
establerts. possibles aplicacions
treball del laboratori en la
realització d’activitats o
l’anatomia i funció dels
tema.
possibilitats des de proposats pel professor en
coneixements previs del relació amb els continguts
tema. tractats en el tema.
en les activitats
en el tema.

vius descrites en el tema.
etc.
-7-
120
6. RECURSOS
el resum que es recomanen al final en «Fes el teu propi resum».
Recursos digitals
Al web d’Anaya, disposa de diferents esquemes, imatges, animacions, presentacions, etc. que
reproducció animal i en molts casos per a la seva ampliació.
requereixi.
-8-
121
Batxillerat
BATXILLERAT
Programació
Programació
Unitat 12
2. Temporalització
6. Recursos
122
Títol
La Terra: origen, estructura i composició
La següent unitat és la primera del bloc de Geologia; explica l’origen de l’univers i del nostre
planeta en el context del sistema solar i dóna una visió global de la seva estructura i
comportament dinàmic per entendre que el nostre planeta es pot considerar un «planeta
vivent», amb multitud de processos interns que causen un constant rejoveniment del mateix.
La unitat s’inicia amb una anàlisi dels dos grans grups de teories que expliquen l’origen del
sistema solar i de la Terra. El fet que la teoria més acceptada és la hipòtesi dels
planetesimales, un tipus de teoria nebular que aclareix les objeccions fetes a les anteriors
teories, s’ha de fer ressaltar-lo.
A continuació, es descriuen els mètodes d’estudi de l’interior terrestre, tant els directes com els
indirectes. Els alumnats han de conèixer les dades que aporta cada un d’aquests mètodes,
destacant, sobretot, el mètode sísmic, mitjançant l’anàlisi de la velocitat de propagació de les
ones sísmiques.
Seguidament s’analitza l’estructura interna de la Terra, tant el model geoquímic, basat en la
composició química i mineralògica de les seves capes, com el model dinàmic, que es basa, en
el comportament mecànic de les capes en relació amb la tectònica. És important que coneguin
la diferència entre el model geoquímic i el dinàmic, i, també, que relacionin les capes del primer
amb les del segon.
Es continua amb la composició de la geosfera, és a dir, amb l’estudi dels minerals.
Es tracten els aspectes relatius als minerals i els vidres. Hem de posar èmfasi en la diferència
entre mineral i vidre. Inicialment es desenvolupen les característiques dels minerals; prestam
especial atenció al concepte de mineral, i analitzam la xarxa cristal·lina, recordant els sistemes
cristal·lins. A continuació, s’estudien els processos que donen lloc als minerals, les seves
propietats i classificació, descrivint-se els vidres, la seva formació i la seva morfologia, i
prestant especial atenció a les formes i associacions cristal·lines per indicar, seguidament, les
principals utilitats dels vidres i els minerals.
2. TEMPORALITZACIÓ
1a, 2a i 3a setmana d’abril.
- Conèixer les diferents teories que han explicat l’origen de l’univers i de la Terra.
- Saber quins són els principals mètodes d’investigació de l’interior terrestre.
- Explicar els models estructurals de la Terra.
- Conèixer els principals processos de formació dels minerals, les seves propietats,
classificació i aplicacions.
-2-
123


Continguts CC
- Origen del sistema 1. Comparar les hipòtesis 1.1. Assenyala les diferències
solar i de la Terra: CCL,
catastrofistes i entre les teories
- La formació del nebulares. catastrofistes i les CMCT,
sistema solar. nebulares. CAA
- La formació de la
Terra. 2. Descriure els principals 2.1. Descriu les observacions
- L’estudi de la Terra: mètodes d’investigació indirectes que CCL,
- Els mètodes de l’interior terrestre. proporcionen dades de
l’interior terrestre, indicant CMCT
directes.
la seva base física.
- Els mètodes
indirectes. 2.2. Coneix els diferents tipus
- Les noves d’ones sísmiques, i la CMCT,
tecnologies. importància que tenen per
- La geosfera i la seva establir els models de CD
estructura: l’interior de la Terra.
- L’escorça.
3. Explicar els models 3.1. Explica els models
- La capa. estructurals de la Terra estructurals de la Terra
- El nucli. per comprendre el per comprendre el CCL,
- La composició de la comportament físic del comportament físic del CMCT,
Terra: nostre planeta. nostre planeta i relaciona
CEC
el model geoquímic i el
- Els minerals.
dinàmic.
- Les propietats
físiques dels 4. Definir mineral i vidre i 4.1. Defineix mineral i vidre i
minerals. conèixer els principals coneix els principals CCL,
- La classificació dels processos de formació processos de formació CMCT
minerals. dels minerals, les dels minerals.
- Els minerals i l’ésser seves propietats,
humà. classificació i 4.2. Indica les propietats dels CCL,
aplicacions. minerals i explica la seva CMCT,
classificació i la seva
utilització per l’ésser CD,
humà. CAA,
CSYC
5. Ser constant en el seu 5.1. Elabora els seus treballs

treball i elaborar els amb pulcritud i sentit
treballs amb sentit estètic. CEC
estètic.
-3-
124
Competència en - Comprendre el sentit dels - Realitza amb interès les

comunicació lingüística textos escrits i orals. lectures recomanades pel
orals. relacionats amb les teories
- Mantenir una actitud catastrofistes i nebulares
favorable cap a la lectura. tals com: singularitat,
planetesimal, protosol,
condensació, densitat, etc.
característiques i propietats
dels minerals que es
demanen en diverses
en aquesta unitat «Elabora
el teu propi resum» que es
proposa al final de la unitat.
Competència matemàtica i - Manejar els coneixements - Coneix les teories que es

competències bàsiques en sobre ciència i tecnologia proposen per explicar
ciència i tecnologia per solucionar problemes, l’origen del sistema solar.
comprendre el que ocorre - Aplica els coneixements
al nostre voltant i adquirits per resoldre
respondre a preguntes. diferents preguntes i
problemes, com explicar de
quina manera les ones
sísmiques proporcionen
informació sobre l’interior
terrestre.
- Coneix les propietats per
classificar els diferents grups
de minerals.
-4-
125
sobre els minerals.
- Interpreta informació gràfica
identificant en imatges
esquemes de l’interior
terrestre.
obtenir informació sobre els
minerals, així com usos.

contextos d’aprenentatge. aprenentatge: realitza
- Aplicar estratègies per a la resums de les teories per
millora del pensament explicar l’origen del sistema
creatiu, crític, emocional, solar, organitza la informació
interdependent... en taules sobre les
- Avaluar la consecució semblances i diferències
d’objectius d’aprenentatge. entre diferents minerals.
- Utilitza imatges de: models
de l’interior terrestre i
minerals, per millorar el
sobre els minerals i valora
els seus coneixements
realitzant el test
d’autoavaluació.
Competències socials i - Desenvolupar capacitat de - Participa activament en el

cíviques diàleg amb els altres en treball del laboratori sobre la
situacions de convivència i classificació amb clau
treball i per a la resolució dicotòmica de minerals.
de conflictes. - Valora la importància que té
- Concebre una escala de el coneixement de les
valors pròpia i actuar propietats físiques dels
conforme a ella. minerals per convertir-se en
recursos naturals.
-5-
126

tema. recomanades.
- Mostrar iniciativa personal - Participa activament amb
per començar o promoure iniciativa en el
accions noves. reconeixement dels diferents
tipus de minerals cercant
quines característiques
presenten les capes internes
de la Terra.
estètic. esquemàtics (model
estructural i model dinàmic)
en l’estudi de l’interior
terrestre i valora la seva
estètica.
materials que utilitza
(imatges de diversos
minerals, presentacions...).
-6-
127
6. RECURSOS
el resum que es recomanen al final en «Fes el teu propi resum».
- Diferent material de laboratori (claus dicotòmiques, col·leccions de minerals, models
cristalogràfics, etc.) per poder realitzar classificacions.
- Graficas sobre planetes ficticis de velocitats d’ones sísmiques, que permetran a l’alumnat
posar en pràctica els seus coneixements teòrics identificant l’estructura interna.
Recursos digitals
En la pàgina web d’Anaya, es disposa de diferents esquemes, imatges, presentacions, etc. que
minerals i en molts casos per a la seva ampliació.
El professorat disposa d’un generardor de proves escrites per a l’avaluació que li permetran
requereixi.
-7-
128
Batxillerat
BATXILLERAT
Programació
Programació
Unitat 13
2. Temporalització
6. Recursos
129
Títol
La Terra. La dinàmica terrestre
La unitat s’inicia amb les primeres teories sobre la dinàmica terrestre. És molt important
destacar la dura pugna científica entre els defensors de les hipòtesis verticalistes i els
seguidors de les hipòtesis movilistas. De fet, desenvolupar breument les hipòtesis verticalistes
es deu a la seva importància històrica, ja que avui dia s’accepten plenament les teories
movilistas, el compendi de les quals és la tectònica de plaques.
S’estudien cada un dels aspectes clau de l’esmentada teoria, com el motor del moviment de les
plaques, els arguments a favor de l’esmentada teoria, el mateix concepte de placa i els tipus, i
tots els fenòmens relacionats amb el moviment de les plaques litosfèriques i les seves
conseqüències.
2. TEMPORALITZACIÓ
4a setmana d’abril, 1a setmana i la meitat de la 2a setmana de maig.
- Assenyalar les diferències entre les principals hipòtesis orogèniques i explicar les principals
proves que donen suport a les hipòtesis movilistas.
- Explicar els punts fonamentals de la dinàmica de plaques.
- Conèixer els models per explicar el moviment de les plaques.
-2-
130


Continguts CC
- La dinàmica terrestre. 1. Revisar les principals 1.1. Assenyala les diferències

Les primeres idees. hipòtesis orogèniques i entre les principals
- La teoria de la analitzar les hipòtesis hipòtesis orogèniques i
tectònica de plaques: de la deriva continental explica les principals CCL,
- Les plaques i l’expansió del fons proves que donen suport CMCT,
litosfèriques. oceànic com a les hipòtesis movilistas. CD
- Interaccions entre precursores de la
plaques. teoria de la tectònica
de plaques.
- Les proves de la
teoria de la tectònica 2. Conèixer els punts 2.1. Explica els punts
de plaques. fonamentals de la fonamentals de la
- El motor de les teoria de la tectònica dinàmica de plaques.
plaques. CCL,
de plaques i diferenciar
- Conseqüència de la els tipus de moviments CMCT,
dinàmica litosfèrica: relatius entre les CD,
terratrèmols. plaques. CAA,
CSYC
3. Explicar els diferents 3.1. Explica els diferents

models sobre el models sobre el
mecanisme impulsor mecanisme impulsor que
que mou les plaques i mou les plaques i explica CCL,
una de les les conseqüències de la CMCT
conseqüències de la seva dinàmica.
seva dinàmica.
4. Ser constant en el seu 4.1. Elabora els seus treballs

treball i elaborar els amb pulcritud i sentit
treballs amb sentit estètic. CEC
estètic.
-3-
131

orals relacionats amb les hipòtesis
- Mantenir una actitud orogèniques tals com:
favorable cap a la lectura. deriva, expansió,
paleomagnetisme, etc.
idees fonamentals de la
teoria de la tectònica de
plaques.
- Resol, amb correcció i
en aquesta unitat, «Elabora
el teu propi resum» que es
Competència matemàtica i - Manejar els coneixements - Coneix la teoria de la

competències bàsiques en sobre ciència i tecnologia tectònica de plaques.
ciència i tecnologia per solucionar problemes, - Aplica els coneixements
comprendre el que ocorre adquirits per resoldre
al nostre voltant i diferents preguntes i
respondre a preguntes. problemes, com explicar la
relació entre els límits de
plaques i els processos
geològics.
- Coneix les proves que
donen suport a la tectònica
de plaques.
-4-
132
diferents fonts segons la sobre terratrèmols i volcans.
seva fiabilitat. - Interpreta informació gràfica
- Utilitzar els diferents canals mitjançant esquemes de les
de comunicació audiovisual vores de plaques.
per transmetre - Utilitza diferents fonts per
informacions diverses. obtenir informació sobre els
- Manejar eines digitals per a riscos geològics.
la construcció de
coneixement.
- Planificar els recursos resums de les hipòtesis
necessaris i els passos a orogèniques, organitza la
realitzar en el procés informació en taules sobre
d’aprenentatge. les semblances i diferències
entre els diferents tipus de
- Avaluar la consecució vores.
- Prendre consciència dels de les vores i cicle de Wilson
processos d’aprenentatge. per millorar el procés
d’aprenentatge.
sobre la tectònica de
plaques i valora els seus
Competències socials i - Concebre una escala de - Participa activament en el
cíviques valors pròpia i actuar treball del laboratori sobre la
conforme a ella. realització de maquetes de
- Mostrar disponibilitat per a diferents vores de plaques.
la participació activa en
àmbits de participació
establerts.
tema. recomanades.
- Actuar amb responsabilitat - Participa activament amb
social i sentit ètic en el iniciativa en el
treball. reconeixement dels
terratrèmols i volcans en
- Mostra interès per
investigar-ne quin és la
relació entre la tectònica de
geològics.
-5-
133
Consciència i expressions - Mostrar respecte envers el - Valora la importància que té

culturals patrimoni cultural mundial el coneixement de la
als seus diferents vessants dinàmica terrestre per al
(artisticoliterària, desenvolupament humà.
etnogràfica, científic- - Aprecia la importància que
tècnica, etc.), i cap a les tenen els dibuixos
persones que han esquemàtics (model de vora
contribuït al seu divergent convergent i
desenvolupament. transformant) en l’estudi de
- Elaborar treballs i la dinàmica terrestre i
presentacions amb sentit aprecia la seva bellesa.
estètic. - Coneix i utilitza diferents
volcans, presentacions,
etc.).
- Utilitza mapes per
determinar els principals
països en risc de patir
1r BATXILLERAT BIOLOGIA I GEOLOGIA 1 terratrèmols. Unitat 13
6. RECURSOS
- Diferent material per poder realitzar maquetes de les vores de placa.
- Il·lustracions sobre l’interior terrestre, que permetran a l’alumnat posar en pràctica els seus
coneixements teòrics.
Recursos digitals
tectònica de plaques i en molts casos per a la seva ampliació.
requereixi.
-6-
134
Batxillerat
BATXILLERAT
Programació
Programació
Unitat 14
2. Temporalització
6. Recursos
135
Títol
Els processos endògens
En aquesta unitat s’estudien el magmatisme i el metamorfisme com processos formadors de
roques; es tracta d’una continuació de les unitats anteriors, ja que en elles es van veure els
ambients petrogenéticos com fenòmens geològics relacionats amb la dinàmica de les plaques,
passant-se a estudiar en aquesta unitat l’ambient magmàtic, juntament amb l’origen i la
classificació dels magmes, i els ambients metamòrfics en relació amb el sistema tectònic.
La unitat s’inicia amb el magmatisme. Es tracten les condicions adequades per a la formació de
magma; la seva posterior evolució, que dóna lloc a processos de diferenciació magmàtica, i
acabar aquest primer tram amb els processos de consolidació magmàtica que generen roques
ígnies.
A continuació, s’estudien les roques magmàtiques, la seva classificació, les seves formes
d’emplaçament i els jaciments minerals associats. En tractar les formes d’emplaçament,
consideram que s’ha de fer atenció al vulcanisme. A més, consideram fonamental que l’alumnat
sàpiga distingir les principals roques magmàtiques.
Seguidament, es tracta el metamorfisme, tant els condicionants com els tipus, donant especial
importància als graus i a les fàcies metamòrfiques com magnituds definitòries del
metamorfisme en diferents regions. Es relacionen els diferents tipus de metamorfisme amb la
tectònica de plaques.
Finalment, s’analitzen les roques metamòrfiques més freqüents, així com els jaciments més
importants relacionats amb el metamorfisme.
2. TEMPORALITZACIÓ
Meitat de la 2a setmana, 3a i 4a setmana de maig i la meitat de la .1ª de juny.
- Distingir els diferents tipus de deformació de la litosfera i les seves conseqüències.

- Explicar els diferents tipus de magmes, així com la seva formació i evolució, i descriure els
principals tipus de roques magmàtiques i els seus jaciments diferenciant entre plutonisme i
vulcanisme.
- Conèixer els processos metamòrfics incloent els factors que influeixen, així com les principals
roques metamòrfiques i els seus jaciments.
-2-
136


Continguts CC
- La deformació de la 1. Conèixer els tipus de 1.1. Distingeix els diferents CCL,

litosfera: deformació de la tipus de deformació de la
CMCT,
- Diàclasis plecs i litosfera. litosfera i les seves
falles. conseqüències. CEC
- El magmatisme
2. Explicar el concepte de 2.1. Explica el concepte de
- Els magmes: magma i comprendre magma, la seva formació, CCL,
formació, evolució la seva formació, evolució i tipus CMCT
i tipus. evolució i tipus.
- Les roques
magmàtiques. 3. Conèixer els tipus de 3.1. Descriu els diferents tipus CCL,
- Metamorfisme: roques magmàtiques i de roques magmàtiques, SIEP,
l’activitat magmàtica l’activitat magmàtica
- El metamorfisme i plutònica i volcànica. plutònica i volcànica. CMCT,
els seus efectes.
CD,
- Les roques
metamòrfiques. CAA
- Els processos 4. Explicar el concepte de 4.1. Coneix el concepte de
endògens i l’ésser metamorfisme, els metamorfisme i descriu CCL,
humà factors que el motiven, els factors que influeixen
els seus efectes i tipus. en ell, els seus efectes i CMCT,
tipus.
5. Distingir les principals 5.1. Descriu els principals SIEP,

roques metamòrfiques. tipus de roques CCL,
metamòrfiques.
CAA,
CMCT,
CD
6. Conèixer els seus 6.1. Coneix alguns dels

principals jaciments jaciments magmàtics i CD,
magmàtics i metamòrfics. CSYC
metamòrfics.
-3-
137
5. COMPETÈNCIES / DESCRIPTORS / ACOMPLIMENTS

orals. relacionats amb els tipus de
- Mantenir una actitud deformacions com:
favorable cap a la lectura. distensió, compressió,
cisalla, plasticitat i elasticitat.
diferències entre les roques
magmàtiques i les
metamòrfiques.
en aquesta unitat «Elabora el
teu propi resum» que es
Competència matemàtica i - Manejar els coneixements - Coneix els tipus de

competències bàsiques en sobre ciència i tecnologia deformació de la litosfera.
ciència i tecnologia per solucionar problemes, - Aplica els coneixements
comprendre el que ocorre adquirits per resoldre
al nostre voltant i diferents preguntes i
respondre a preguntes. problemes, com explicar la
diferència entre plutonisme i
vulcanisme.
- Coneix les principals roques
magmàtiques i
metamòrfiques, així com els
seus jaciments.
diferents fonts segons la sobre plecs i falles.
seva fiabilitat. - Interpreta informació gràfica
mitjançant esquemes dels
jaciments.
obtenir informació sobre la
classificació de les roques
magmàtiques i
metamòrfiques.
-4-
138

- Aplicar estratègies per a la resums dels processos
millora del pensament endògens i organitza la
creatiu, crític, emocional, informació en taules sobre
interdependent... les semblances i diferències
entre els diferents tipus de
roques magmàtiques
de plecs, models de falles,
fotografies de roques
magmàtiques i
metamòrfiques i diagrames
de classificació per millorar
el procés d’aprenentatge.
coneixements adquirits dels
processos endògens i valora
els seus coneixements
realitzant el test
d’autoavaluació.
cíviques valors pròpia i actuar el coneixement de les
conforme a ella. deformacions per al
- Mostrar disponibilitat per a desenvolupament humà
la participació activa en quant als riscos geològics.
àmbits de participació - Participa activament en el
establerts. treball del laboratori sobre la
classificació de roques
magmàtiques i
metamòrfiques.
Sentit d’iniciativa i esperit - Mostrar iniciativa personal - Planifica el seu temps de
emprenedor per iniciar o promoure treball per realitzar de forma
accions noves. adequada les tasques
- Generar noves i divergents recomanades.
possibilitats des de - Participa activament amb
coneixements previs del iniciativa en el
tema. reconeixement de les roques
endògenes mitjançant l’ús
de claus dicotòmiques
desenvolupades pel mateix
alumnat.
- Mostra interès per
investigar-ne quin és la
relació entre la tectònica de
geològics endògens.
-5-
139

estètic. esquemàtics (model de plec,
de falla, etc.), en l’estudi de
les deformacions i aprecia la
seva bellesa.
jaciments, fotografies de
roques endògenes,
1r BATXILLERAT BIOLOGIA I GEOLOGIA 1 presentacions, etc.). Unitat 14
6. RECURSOS
- Diferent material per poder realitzar maquetes de plecs i falles.
- Claus dicotòmiques, que permetran a l’alumnat posar en pràctica els seus coneixements
teòrics.
Recursos digitals
complementen l’aprenentatge. La seva utilització constitueix un suport eficaç per a l’estudi de
les deformacions litosfèriques i l’estudi de les roques endògenes.
Al web d’Anaya, disposa d’un generador de proves escrites per a l’avaluació que li permetran
requereixi.
-6-
140
Batxillerat
BATXILLERAT
Programació
Programació
Unitat 15
2. Temporalització
6. Recursos
141
Títol
Els processos exògens i la història de la Terra
Començam la unitat estudiant la meteorització. Explicam en què consisteix, els tipus que
existeixen i els principals mecanismes que l’originen. Posteriorment, estudiam el terra com a
resultat d’aquesta meteorització, la seva composició, el seu perfil, el procés de formació, els
factors que influeixen en la seva formació i, de forma molt superficial, els principals tipus.
Després, estudiam els processos d’erosió, transport i sedimentació, que també ocorren en
aquest ambient, posant èmfasi en els diferents tipus de transport i en els tipus de sedimentació,
així com les zones on aquesta es produeix.
Una vegada conegut l’ambient sedimentari i els processos que tenen lloc en ell, passam a
estudiar les roques sedimentàries que s’originen en aquest ambient; primer, s’explica el procés
de formació de les mateixes, i, després, es descriuen els principals grups, destacant les més
importants de cada un d’ells.
En el següent apartat s’estudien el carbó i el petroli, i la seva obtenció. Encara que no se’ls pot
considerar roques, perquè no estan formats per minerals, solen tractar-se en relació amb les
roques sedimentàries.
Per finalitzar la unitat, s’estudien els estrats que formen les roques sedimentàries, les relacions
que hi ha entre ells, les característiques que tenen, els principis bàsics que compleix
l’estratigrafia, etc. Tot això ens permetrà deduir de forma global la història geològica de la zona
de la Terra en la qual es troben els estrats, ja que en ells han quedat gravats els
esdeveniments que van tenir lloc al lloc que es van formar.
Per establir una relació entre els processos geològics i els biològics que han ocorregut al llarg
de la història de la Terra, es presenta un quadre resum de les principals unitats temporals en
què es divideix la història geològica de la Terra, assenyalant en ell els esdeveniments biològics
més importants que s’han produït en aquests períodes.
2. TEMPORALITZACIÓ
Meitat de la 1a setmana, i 2a i 3a setmana de juny.
- Distingir en què consisteixen els processos geològics exògens de meteorització, erosió,

transport i sedimentació i saber com es duen a terme.
- Conèixer com es formen els terres i quins factors influeixen en això i saber quins són els seus
components.
- Descriure els processos de formació de les roques sedimentàries i conèixer la seva
classificació.
- Enumerar els recursos i els riscos que produeixen els processos exògens per a l’ésser humà.
- Entendre la importància de l’estratigrafia per al coneixement de la història geològica de la
Terra.
- Comprendre la importància que tenen els mapes geològics per conèixer la història geològica
d’una zona.
-2-
142


Continguts CC
- La meteorització: 1. Conèixer què és la 1.1. Explica què és la

- La meteorització meteorització i els seus meteorització i els CCL,
química i la diferents tipus. diferents tipus que
existeixen i descriu els CMCT,
meteorització
processos que la duen a CAA
mecànica o física.
terme.
- El terra:
- Els components i la 2. Explicar què és el terra 2.1. Explica és el terra, què
formació del terra. i quina és la seva quin és la seva CCL,
- Els factors edàfics. composició; composició i comprèn CMCT,
- Erosió transport i comprendre com com ocorre la formació
ocorre la formació del del terra i coneix els CD,
sedimentació.
- La formació de les terra i conèixer els factors que influeixen en CAA,
roques factors que influeixen aquest procés. SIEP
sedimentàries: en aquest procés.
- Els processos de la 3. Conèixer els processos 3.1. Indica en què
diagènesi. geològics d’erosió, consisteixen els
- La classificació de transport i processos geològics de
les roques sedimentació, qui els transport i erosió CMCT
sedimentàries: realitza i com es assenyalant com es duen
- Les roques produeixen. a terme.
detrítiques i les
roques no 4. Comprendre els 4.1. Enumera els processos
detrítiques. processos de formació que ocorren en la
- Els processos de les roques formació de les roques CCL,
exògens i l’ésser sedimentàries i sedimentàries i indica en CMCT
humà. conèixer la seva què consisteix cada un
- L’estratificació i la classificació. d’ells.
història de la Terra: 4.2. Classifica les roques CMCT,
- Els estrats, sedimentàries i coneix les CAA,
seqüències i sèries característiques de cada
estratigràfiques, CD,
grup.
estudi del registre CSYC
estratigràfic. 5. Entendre com es 5.1. Explica què són els
- El calendari de la formen els estrats, la estrats, les sèries
història de la importància que tenen estratigràfiques i les
Terra. per al coneixement de discontinuïtats CCL,
- Els mapes la història geològica estratigràfiques. CMCT
geològics. d’una zona i conèixer
Utilització i els principis que utilitza
elements. l’estratigrafia.
-3-
143
6. Comprendre el procés 6.1. Explica la importància

de fosilització, dels fòssils en CCL,
entendre els principis l’estratigrafia, el procés de
CMCT,
dels mètodes de fosilització i els mètodes
datació i conèixer les de datació estratigràfica. CEC
diferents unitats en què
es divideix la història
geològica de la Terra. 6.2. Enumera les principals
unitats temporals en què
es divideix la història
geològica de la Terra, CCL,
assenyalant en cada una CMCT,
d’elles els esdeveniments CEC
més importants que hagin
ocorregut.
-4-
144
5. COMPETÈNCIES / DESCRIPTORS / ACOMPLIMENTS

- Utilitzar el vocabulari professor i realitza una
adequat, les estructures lectura comprensiva dels
lingüístiques i les normes continguts de cada epígraf.
ortogràfiques i gramaticals - Defineix diversos conceptes
per elaborar textos escrits i relacionats amb els
orals. continguts de la unitat,
- Mantenir una actitud utilitzant un vocabulari
favorable cap a la lectura. adequat, tals com:
diagènesi, ciments, fòssil,
meteorització, humus, etc.
- Resol Elabora el teu propi
resum» proposat al final de
la unitat, utilitzant
correctament un llenguatge
adequat.
Competència matemàtica i - Manejar els coneixements - Coneix els processos

competències bàsiques en sobre ciència i tecnologia exògens i la importància que
ciència i tecnologia per solucionar problemes, tenen en el modelatge del
comprendre el que ocorre relleu.
al nostre voltant i - Aplica els coneixements
respondre a preguntes. adquirits per prevenir els
riscos produïts pels
processos exògens com: la
desertització, els lliscaments
de terra, etc.
- Utilitza els coneixements
sobre estratigrafia i el mapa
geològic per deduir la
història geològica d’una
zona.
Competència digital - Fer servir diferents fonts - Consulta al web d’Anaya
per a la recerca una guia interactiva de les
d’informació. roques sedimentàries, que
- Seleccionar l’ús de les l’ajuden a reconèixer-les.
diferents fonts segons la - Utilitza el web per obtenir
seva fiabilitat. informació sobre els fòssils
- Utilitzar els diferents canals guia de diferents períodes i
de comunicació audiovisual el calendari geològic de la
per transmetre Terra per realitzar diverses
informacions diverses. qüestions proposades.
- Manejar eines digitals per a - Interpreta la informació
la construcció de gràfica obtinguda en talls de
coneixement. terra, sèries estratigràfiques,
mapes i talls geològics, etc.
-5-
145
Aprendre a aprendre - Generar estratègies per - Realitza esquemes sobre

aprendre en diferents diferents continguts tals
contextos d’aprenentatge. com: els components del
- Planificar els recursos terra, la classificació de les
necessaris i els passos a roques sedimentàries, etc.
realitzar en el procés - Utilitza dibuixos esquemàtics
d’aprenentatge. de: la meteorització, el perfil
- Avaluar la consecució d’un terra, els processos de
d’objectius d’aprenentatge. la diagènesi, sèries
- Prendre consciència dels estratigràfiques, etc. Per
processos d’aprenentatge.. donar suport a
l’aprenentatge.
- Construeix taules
assenyalant les diferències
entre dos conceptes com:
meteorització física i
química, seqüència i sèrie
estratigràfica, etc.
- Associa termes relacionats,
realitza resums com el que
es proposa al final de la
unitat, etc.
Competències socials i - Mostrar disponibilitat per a - Participa activament en el

cíviques la participació activa en treball del laboratori sobre la
àmbits de participació classificació amb claus
establerts. dicotòmiques de les roques
sedimentàries.

tema. recomanades.
- Actuar amb responsabilitat - Reconeix la importància que
social i sentit ètic en el té el terra per a l’ésser humà
treball. i mostra interès per
desenvolupar mesures
contra la desertització.
- Participa activament en
l’estudi dels canvis climàtics
que s’han produït al llarg de
la història geològica de la
Terra, a conèixer les seves
causes, etc.
-6-
146
Consciència i expressions - Mostrar respecte envers el - Valora la importància del

culturals patrimoni cultural mundial treball realitzat pels científics
als seus diferents vessants que ha permès conèixer el
(artisticoliterària, calendari de la història de la
etnogràfica, científic- Terra.
tècnica, etc.), i cap a les - Utilitza diferents fotografies
persones que han de roques sedimentàries per
contribuït al seu classificar-les i identificar-
desenvolupament. les.
- Elaborar treballs i - Aprecia la importància que
presentacions amb sentit tenen els mapes geològics
estètic. per obtenir informació sobre
la història d’una zona.
- Aprecia l’estètica de
fotografies com la de la
portada de la unitat del Gran
Canó, als estrats del qual
està escrita la història de la
1r BATXILLERAT BIOLOGIA I GEOLOGIA 1 Terra Unitat 15
6. RECURSOS
Els següents materials de suport serviran per reforçar i ampliar l’estudi dels processos exògens
i la història de la Terra que es realitza en aquesta unitat:
el resum r al final en “fes el teu propi resum”.
- Mapes i talls geològics senzills per aprendre a interpretar la informació que ens aporta i poder
deduir la història geològica d’una regió.
- Diferent material de laboratori (lupes, HCl diluït, col·lecció de roques sedimentàries, claus
dicotòmiques, etc.) que s’utilitzarà per classificar i identificar a les roques sedimentàries.
l’alumnat per recopilar informació que li ajudaran a realitzar les qüestions de reforç i ampliació
que es proposen al final de la unitat.
Recursos digitals
unitat i en molts casos per a la seva ampliació.
El professorat disposa d’un generador de proves escrites li permetran avaluar els estàndards
d’aprenentatge de la unitat.
requereixi.
-7-
147
Batxillerat
Annex d’eines d’avaluació
Programació
L’avaluació ha d’anar enfocada a millorar l’aprenentatge de l’alumnat;

per això, és necessari diversificar les eines d’avaluació i programar
temps i espais a l’aula.
Aquí us proposem algunes eines adreçades a l’avaluació d’acompli-

ments competencials, de criteris d’avaluació i d’estàndards d’apre-
nentatge. Unes serviran per al desenvolupament comú de competèn-
cies en totes les àrees; d’altres, per a l’avaluació dels aprenentatges
concrets posats en pràctica en les diferents assignatures.
Un aspecte que s’intenta potenciar dins el marc europeu educatiu és

la reflexió sobre la pràctica docent pròpia. Ha de considerar-se aques-
ta reflexió un procés formatiu que enfortirà la tasca docent i permetrà
al professorat millorar els aprenentatges de l’alumnat. Incloem algu-
nes eines d’avaluació adreçades a facilitar aquest procés.
• Eines comunes d’avaluació competencial

• Eines per al tractament de la diversitat
• Eines per a la reflexió i l’avaluació de la pràctica docent
149
Eines comunes
d’avaluació competencial
1. Rúbrica per avaluar els apunts de classe.

2. Rúbrica per avaluar la resolució individual d’exercicis.
3. Rúbrica per a l’avaluació d’un examen.
4. Rúbrica per avaluar mapes conceptuals.
5. Rúbrica per avaluar la redacció i la presentació de treballs escrits.
6. Rúbrica per avaluar l’exposició oral de treballs.
7. Rúbrica per avaluar el resum d’una lectura crítica.
8. Rúbrica per avaluar un debat.
150
Nom i llinatges: __________________________________________________________________ Curs: ________ Data: ______________
1. RÚBRICA PER AVALUAR ELS APUNTS DE CLASSE
EXCEL·LENT MOLT AVANÇAT SATISFACTORI BÀSIC ESCÀS
Té apunts escrits, Té apunts escrits i amb Té apunts escrits. Fa apunts escrits només Manca d’apunts.
organitzats i ordenats amb una certa organització. amb l’ajuda d’un company
APUNTS molt de compte. o del professorat quan li ho
recorda.
Té informació de tots els Té informació de tots els Té informació de gairebé Té informació d’alguns dels No té informació o
QUANTITAT temes i preguntes tractats. temes i de la majoria de tots els temes i preguntes temes i preguntes tractats. aquesta és molt escassa.
D’INFORMACIÓ les preguntes tractats. tractats.
La informació està molt La informació està La informació està La informació La informació manca
ben organitzada amb organitzada amb paràgrafs organitzada, però els proporcionada no sembla d’estructura de redacció.
ORGANITZACIÓ paràgrafs ben redactats i ben redactats. paràgrafs no estan ben estar organitzada.
amb subtítols. redactats.
151
La informació està La informació inclou les La informació inclou les La informació inclou alguna La informació no inclou les
IDEES clarament relacionada idees principals i una o idees principals però no les de les idees principals. idees principals.
RELLEVANTS amb el tema principal i dues idees secundàries. secundàries.
proporciona diverses idees
secundàries i/o exemples.
No hi ha errors Hi ha un ha error Hi ha dos errors Hi ha tres errors Hi ha més de tres errors

GRAMÀTICA gramaticals, ortogràfics o gramatical, ortogràfic o de gramaticals, ortogràfics o gramaticals, ortogràfics o gramaticals, ortogràfics o
I ORTOGRAFIA de puntuació. puntuació. de puntuació. de puntuació. de puntuació.
INFORMACIÓ Els diagrames i les Els diagrames i les Els diagrames i les Els diagrames i les No té diagrames ni
GRÀFICA, il·lustracions estan ben il·lustracions estan ben il·lustracions estan ben il·lustracions no sempre il·lustracions.
DIBUIXOS, construïts, ordenats i construïts i contribueixen a construïts i, de vegades, estan ben construïts i no
IL·LUSTRACIONS, contribueixen a la la comprensió del tema. contribueixen a la sempre contribueixen a la
ETC. comprensió del tema. comprensió del tema. comprensió del tema.
2. RÚBRICA PER AVALUAR LA RESOLUCIÓ INDIVIDUAL D’EXERCICIS
Fa el 90 % dels exercicis Fa entre el 90 i el 80 % Fa entre el 80 i el 70 % Fa entre el 70 i el 60 % Fa menys del 60 % dels

QUANTITAT que es proposen. dels exercicis que es dels exercicis que es dels exercicis que es exercicis que es proposen.
D’EXERCICIS proposen. proposen. proposen.
RESOLTS
PROCEDIMENT Desenvolupa el Desenvolupa el Desenvolupa el Desenvolupa el No desenvolupa el

I RESULTATS DELS procediment, el detalla, el procediment, el detalla, el procediment, el detalla, no procediment i n’obté el procediment ni n’obté el
EXERCICIS presenta organitzadament presenta poc organitzat i l’organitza i n’obté el resultat correcte. resultat correcte.
RESOLTS i n’obté el resultat correcte. n’obté el resultat correcte. resultat correcte.
152
3. RÚBRICA PER A L’AVALUACIÓ D’UN EXAMEN
Totes les respostes Gairebé totes les La majoria de les respostes Poques respostes La majoria de les
PRECISIÓ EN LES desenvolupen el tema amb respostes desenvolupen el desenvolupen el tema amb desenvolupen el tema amb respostes no
RESPOSTES claredat, precisió i tema amb claredat, claredat, precisió i concisió. claredat, precisió i desenvolupen el tema
concisió. precisió i concisió. concisió. amb claredat, precisió i
concisió.
Totes les respostes estan Gairebé totes les La majoria de les respostes Poques respostes estan La majoria de les
presentades amb netedat i respostes estan estan presentades amb presentades amb netedat i respostes no estan
PRESENTACIÓ pulcritud. presentades amb netedat i netedat i pulcritud. pulcritud. presentades amb netedat i
pulcritud. pulcritud.
Totes les preguntes estan Contesta almenys el 90 % Contesta almenys el 80 % Contesta almenys el 70 % Contesta menys del 70 %
QUANTITAT contestades. de les preguntes. de les preguntes. de les preguntes. de les preguntes.
DE PREGUNTES
CONTESTADES
153
No hi ha errors Hi ha un error gramatical, Hi ha dos errors Hi ha tres errors Hi ha més de tres errors
GRAMÀTICA gramaticals, ortogràfics o ortogràfic o de puntuació i gramaticals, ortogràfics o gramaticals, ortogràfics o gramaticals, ortogràfics o
I ORTOGRAFIA de puntuació i el text es el text es llegeix amb de puntuació, i el text de puntuació, i el text de puntuació, i el text no
llegeix amb fluïdesa. fluïdesa. s’entén amb alguna s’entén amb dificultat. s’entén.
dificultat.
4. RÚBRICA PER AVALUAR MAPES CONCEPTUALS
Conté tots els aspectes Conté un 80 % dels Conté un 75 % dels Conté un 50 % dels Conté menys d’un 50 %
EXPOSICIÓ DELS importants del tema o aspectes importants del aspectes importants del aspectes importants del dels aspectes importants
ASPECTES temes, exposats de forma tema o temes, exposats de tema o temes, però no tema o temes, però no del tema o temes, i no
IMPORTANTS clara i ordenada. forma clara i ordenada. s’exposen de forma clara i s’exposen de forma clara i s’exposen de forma clara i
ordenada. ordenada. ordenada.
Presenta tots els aspectes Presenta un 80 % dels Només conté un 50 % dels No conté jerarquies de Conté jerarquies de primer
importants dels continguts aspectes importants dels aspectes importants dels tercer nivell. nivell i algunes de segon
PRESENTACIÓ DE nivell.
JERARQUIES en jerarquies, almenys fins continguts en jerarquies, continguts en jerarquies,
a un tercer o quart nivell. almenys fins a un tercer o almenys fins a un tercer o
quart nivell. quart nivell.
Proposa exemples clars Proposa exemples clars Proposa exemples però no Proposa exemples no No proposa exemples.
relacionats amb el tema i relacionats amb el tema i tots estan relacionats amb relacionats amb el tema.
EXEMPLES esmentats durant esmentats durant el tema.
l’explicació, i n’aporta l’explicació, però no
154
alguns de nous. n’aporta de nous.
Tots els conceptes que ho Un 80 % dels conceptes Només un 60 % dels Menys del 50 % dels No hi ha unions creuades.
TIPUS necessiten tenen unions que ho necessiten tenen conceptes que ho conceptes que ho
D’UNIONS creuades. unions creuades. necessiten tenen unions necessiten tenen unions
I ENLLAÇOS creuades. creuades.
Les idees principals porten El 80 % de les idees Només el 60 % de les Menys del 50 % de les Cap idea principal porta
proposicions. principals porten idees principals porten idees principals porten proposicions.
PROPOSICIONS proposicions. proposicions. proposicions.
Tots els conceptes Un 80 % dels conceptes Només el 60 % dels Menys del 50 % dels No hi ha connexions
CONNEXIÓ presenten les connexions presenten una connexió conceptes presenten una conceptes presenten una adequades.
DE CONCEPTES adequades amb la resta adequada amb la resta de connexió adequada amb la connexió adequada amb la
de conceptes. conceptes. resta de conceptes. resta de conceptes.
5. RÚBRICA PER AVALUAR LA REDACCIÓ I PRESENTACIÓ DE TREBALLS ESCRITS

El treball està ben El treball està ben El treball està ben El treball està ben El treball no està
estructurat i presenta estructurat en un 80 % i estructurat en un 50 % i estructurat en un 50 % estructurat ni té
introducció, presenta introducció, presenta introducció, però no presenta introducció,
REDACCIÓ
desenvolupament i desenvolupament i desenvolupament i introducció, desenvolupament i
conclusió. conclusió. conclusió. desenvolupament i conclusió.
conclusió.
El text no presenta errors El text té menys de 3 El text té entre 4 i 6 errors El text té entre 6 i 10 errors El text té més de 10 errors
ortogràfics (puntuació, errors ortogràfics ortogràfics (puntuació, ortogràfics (puntuació, ortogràfics.
ORTOGRAFIA accentuació i gramàtica). (puntuació, accentuació i accentuació i gramàtica). accentuació i gramàtica).
gramàtica).
L’exercici escrit s’adapta a L’exercici escrit té mitja L’exercici escrit té una L’exercici escrit té dues L’exercici escrit té més de
l’extensió exigida (2, 3 o 4 pàgina més de l’extensió pàgina més de l’extensió pàgines més de l’extensió dues pàgines de més de
EXTENSIÓ pàgines). exigida. exigida. exigida. l’extensió exigida.
155
Aborda el contingut que Alguns paràgrafs no tenen Un 60 % del text no té Alguns paràgrafs fan Només esmenta el tema
s’ha demanat. relació amb el contingut relació amb el contingut al·lusió al tema demanat. demanat, però no l’aborda.
CONTINGUT que s’ha demanat. que s’ha demanat.
Presenta idees ben Presenta idees ben Presenta idees que Presenta idees sense No presenta idees i les
ARGUMENTACIÓ argumentades sense argumentades però amb argumenta amb debilitat. argumentar. que presenta no estan
D’IDEES errors. algun error. argumentades.
El treball està presentat El treball està presentat El treball està presentat El treball té algun doblec i El treball està rebregat i
PRESENTACIÓ amb pulcritud i netedat. amb pulcritud però té un amb pulcritud però té dos o més de tres esborralls. presenta molts esborralls.
I NETEDAT esborrall. tres esborralls.
El lliurament es realitza en El lliurament es realitza El lliurament es realitza El lliurament es realitza El lliurament es realitza
TEMPS la data indicada. amb un dia de retard. amb dos dies de retard. amb tres dies de retard. després de passats tres
DE LLIURAMENT dies de la data indicada.
6. RÚBRICA PER AVALUAR L’EXPOSICIÓ ORAL DE TREBALLS
Es presenta de manera Es presenta de forma ràpida Es presenta de forma ràpida Es presenta sense dir el Comença l’exposició sense
formal i dóna a conèixer el i dóna a conèixer el tema de i comença l’exposició sense nom i esmenta el tema de fer una presentació inicial.
PRESENTACIÓ
tema de la presentació i la presentació i l’objectiu esmentar el tema que forma molt general.
l’objectiu que pretén. que pretén. tractarà.
Utilitza un vocabulari Usa un vocabulari adequat i Li falta vocabulari i té algun Fa servir un vocabulari molt Té un vocabulari molt bàsic
adequat i l’exposició és l’exposició és clara. problema per expressar bàsic i té problemes per i no aconsegueix transmetre
EXPRESSIÓ ORAL
coherent. correctament les idees. transmetre amb claredat les amb claredat les idees.
idees.
El volum de veu és adequat, El volum de veu és adequat No se l’escolta a tota l’aula, El volum de veu és mitjà i té El volum de veu és molt
se l’escolta bé a tota l’aula, i se l’escolta bé a tota l’aula, excepte si se sent molt segur dificultats perquè se l’escolti baix i no se l’escolta a tota
VOLUM DE VEU
però no crida. encara que, de vegades, i augmenta el volum de veu a tota l’aula. l’aula.
quan dubta, baixa el volum. per uns segons.
Les expressions facials i el Les expressions facials i el Les expressions facials i el Les expressions facials i el Fa molt poc ús
llenguatge del cos generen llenguatge del cos generen llenguatge del cos generen llenguatge del cos mostren d’expressions facials o
un fort interès i entusiasme sovint interès i entusiasme, de vegades interès i una actitud passiva i no llenguatge del cos i no
sobre el tema en companys encara que de vegades es entusiasme, encara que generen gaire interès, però genera interès en la manera
EXPRESSIVITAT
i companyes. perd i no presenta tota la sovint es perd i no presenta de vegades, quan parla de parlar.
d’una cosa que li agrada
156
informació. tota la informació.
molt, és capaç de mostrar un
poc d’entusiasme.
INCLUSIÓ Exposa clarament el treball i Exposa clarament el treball, Exposa clarament el treball, Té dificultat per exposar el No exposa el treball ni
aporta referències als però no relaciona tota però no el relaciona amb els treball perquè no entén els coneix els conceptes
DELS ASPECTES
coneixements treballats. l’exposició amb els coneixements treballats. coneixements treballats. treballats necessaris per
RELLEVANTS
coneixements treballats. realitzar-lo.
Explica cada pas amb Explica tots els passos Explica tots els passos Presenta dificultat a l’hora de No identifica els passos que
EXPLICACIÓ detall, amb lògica i clarament, però s’embolica clarament, però s’embolica diferenciar els passos que ha fet ni és capaç de
DEL PLA cronològicament en l’ordre una mica amb l’ordre. en l’ordre i cal guiar-lo per ha fet i necessita ajuda per reconduir el discurs de
DE TREBALL en què els ha realitzat. mitjà de preguntes. explicar-los amb claredat. forma guiada.
Acompanya l’exposició amb Usa un suport visual Usa un suport visual Usa un suport visual no No usa suport visual.
RECURSOS suports audiovisuals en adequat i interessant. adequat. adequat.
diversos formats,
DIDÀCTICS
especialment atractius i de
molta qualitat.
Usa el temps de què Usa el temps de què Usa el temps de què Usa molt més temps o molt Oblida per complet el temps
disposa i tanca disposa, però amb un final disposa, però no tanca la menys temps del que de què disposa i s’allunya
correctament la presentació. precipitat o excessivament presentació; o bé no usa el disposa per poder del tema durant l’exposició.
TEMPS
llarg per falta de control de temps de què disposa, però desenvolupar el tema
temps. inclou tots els punts de la correctament.
presentació.
7. RÚBRICA PER AVALUAR EL RESUM D’UNA LECTURA CRÍTICA

Les idees estan ben L’estructura dels paràgrafs L’estructura dels paràgrafs L’estructura està poc Els paràgrafs no tenen
CLAREDAT estructurades en paràgrafs és conforme a les idees és senzilla, però correcta, definida. una estructura lògica; o bé
D’EXPOSICIÓ DE clarament definits i són del text. conforme a les idees del no separa les idees
LES IDEES conformes a les idees més text. mitjançant paràgrafs, sinó
importants del text. que redacta un sol
paràgraf sense estructura.
Analitza totes les idees Analitza totes les idees Identifica les idees de Identifica les idees de No identifica les idees de
que exposa l’autor, que exposa l’autor, l’autor, les analitza i les l’autor, però no les analitza l’autor i mostra confusió
estableix comparacions estableix comparacions desenvolupa però no les ni les comprèn amb d’idees.
amb altres autors i textos, i amb altres autors i textos, i comenta. claredat.
CRÍTICA proporciona la seva opinió proporciona la seva opinió
sobre el tema, sobre el tema, però no la
fonamentada en el fonamenta en el
coneixement que en té i coneixement que en té ni
documentada amb altres la documenta amb altres
lectures. lectures.
157
La font està citada La font està citada, però La font està citada, però La font està citada, però de La font no està citada o
correctament. falta una dada. falten algunes dades. manera incorrecta: inclou està mal citada, de
dades que no corresponen manera que és impossible
FONT i n’omet algunes accedir-hi amb la
d’importants segons el que informació proporcionada.
estableix la metodologia de
treball proposada.
No hi ha errors Hi ha un error gramatical, Hi ha dos errors Hi ha tres errors Hi ha més de tres errors
gramaticals, ortogràfics o ortogràfic o de puntuació. gramaticals, ortogràfics o gramaticals, ortogràfics o gramaticals, ortogràfics o
GRAMÀTICA
de puntuació. de puntuació. de puntuació. de puntuació.
I ORTOGRAFIA
L’extensió del text és L’extensió del text és L’extensió del text és poc L’extensió del text és L’extensió del text és
l’adequada, ja que adequada, ja que presenta adequada, ja que és inadequada, ja que no completament
EXTENSIÓ presenta la totalitat d’idees gairebé la totalitat d’idees lleugerament curt o tracta la totalitat de les inadequada: és massa
importants del contingut importants del contingut. lleugerament extens. idees del contingut o bé és breu o massa extens.
llegit, i inclou una reflexió més extens del que cal.
personal.
8. RÚBRICA PER AVALUAR UN DEBAT

DEFENSA Manté la defensa de la Manté la defensa de la Manté la defensa de la Manté la defensa de la No manté la defensa de la
DE LA SEVA seva actitud al llarg de tot seva actitud un 80 % del seva actitud un 60 % del seva actitud menys del 60 seva actitud durant el
ACTITUD el debat. temps de debat. temps de debat. % del temps de debat. debat.
Escolta companys i Escolta companys i Escolta companys i Escolta companys i No escolta companys ni
CAPACITAT companyes atentament i companyes i analitza els companyes, però es distreu companyes, però es companyes ni analitza els
D’ESCOLTAR ELS analitza els seus seus arguments. de vegades i no analitza els distreu la meitat del temps i seus arguments.
ALTRES arguments. seus arguments. no analitza els seus
arguments.
Sempre espera el torn per Sempre espera el torn per Més de tres cops no espera Més de tres cops no Sempre interromp per fer
RESPECTE DE fer ús de la paraula i el fer ús de la paraula i el el torn per fer ús de la espera el torn per fer ús de ús de la paraula i no
L’ÚS DE LA sol·licita amb respecte i sol·licita amb respecte paraula i, quan el sol·licita, la paraula i, quan el respecta les opinions dels
PARAULA I DE LES ordre. Respecta sempre però no amb ordre. ho fa amb respecte però no sol·licita, no ho fa amb altres.
IDEES DELS les opinions dels altres. Respecta les opinions dels amb ordre. Respecta les respecte ni amb ordre. No
ALTRES altres. opinions dels altres. respecta les opinions dels
altres.
Utilitza un vocabulari Usa un vocabulari adequat Li falta vocabulari i té algun Té un vocabulari molt Té un vocabulari molt
158
adequat i l’exposició és i l’exposició és clara en la problema per expressar bàsic i problemes per bàsic i no aconsegueix
VOCABULARI coherent amb les idees presentació de les idees correctament les idees. transmetre amb claredat transmetre amb claredat
plantejades. plantejades. les idees. les idees.
Totes les idees exposades Una de les idees no està Dues de les idees no estan Més de tres idees no estan Cap idea no està ben
ARGUMENTACIÓ estan ben argumentades. ben argumentada. ben argumentades. ben argumentades. argumentada.
Mostra coneixement Mostra coneixement i El coneixement i el domini El coneixement i el domini No mostra coneixement ni
DOMINI profund i domini total del domini del tema. del tema és regular. del tema és baix. domini del tema.
DEL TEMA tema.
Cita més de tres Cita tres referències Cita dues referències Cita només una referència No cita referències durant
REFERÈNCIES referències rellevants rellevants durant la seva durant la seva participació i durant la seva participació i la seva participació.
A AUTORS durant la seva participació. participació. només una és rellevant. no és rellevant.
El volum de veu és El volum de veu és No se l’escolta a tota l’aula, El volum de veu és mitjà i El volum de veu és molt
adequat, se l’escolta bé a adequat i se l’escolta bé a excepte si se sent molt té dificultats perquè se baix i no se l’escolta a tota
VOLUM tota l’aula, però no crida. tota l’aula, encara que, de segur i augmenta el volum l’escolti a tota l’aula. l’aula.
DEL TO DE VEU vegades, quan dubta, de veu per uns segons.
baixa el volum.
Eines
per al tractament
de la diversitat
1. Rúbrica per avaluar el tractament de la diversitat individual.

2. Rúbrica per avaluar el tractament de la diversitat en el grup.
159
1. RÚBRICA PER AVALUAR EL TRACTAMENT DE DIVERSITAT INDIVIDUAL
TRACTAMENT MESURES GRAU
DE LA DIVERSITAT INDIVIDUAL PER A LA DIVERSITAT D’ASSOLIMENT
No té cap dificultat per entendre els Seleccionar continguts amb
continguts. un grau major de dificultat.
EN LA COMPRENSIÓ
Entén els continguts, però, en ocasions, Seleccionar els continguts

DIVERSITAT
li resulten difícils. significatius d’acord a la

seva realitat.
Té dificultats per entendre els continguts Seleccionar els continguts
que es plantegen. mínims i exposar-los
simplificant-ne el llenguatge
i la informació gràfica.
No té dificultats (alumnes d’altes Potenciar aquestes a través
capacitats). d’activitats que els permetin
DIVERSITAT DE CAPACITACIÓ
posar en joc les seves

capacitats.
I DESENVOLUPAMENT
Té petites dificultats. Proposar tasques en les

quals la dificultat sigui
progressiva d’acord a les
capacitats que s’adquireixin.
Té dificultats. Seleccionar aquelles
tasques d’acord a les
capacitats de l’alumnat, que
permetin assolir els
continguts mínims exigits.
Mostra un gran interès i motivació. Continuar potenciant
DIVERSITAT D’INTERÈS I
aquesta motivació i interès.

El seu interès i motivació no destaquen. Fomentar l’interès i la
MOTIVACIÓ
motivació amb activitats i

tasques variades.
No té interès ni motivació. Fomentar l’interès i la
motivació amb activitats i
tasques més procedimentals
i properes a la seva realitat.
Troba solucions als problemes que es Continuar fomentant
plantegen en totes les situacions. aquesta capacitat.
EN LA RESOLUCIÓ
DE PROBLEMES
Troba solucions als problemes que es Proposar problemes cada

DIVERSITAT
plantegen en algunes situacions. vegada amb més grau de

dificultat.
Té dificultats per resoldre problemes en Proposar problemes d’acord
les situacions que es plantegen. a les seves capacitats per
anar desenvolupant-les.
S’expressa de forma oral i escrita amb Proposar tasques que
claredat i correcció. continuïn perfeccionat
l’expressió oral i l’escrita.
EN LA COMUNICACIÓ
Té alguna dificultat per expressar-se de Proposar algunes tasques i

forma oral i escrita. debats en els quals
DIVERSITAT
l’alumnat hagi d’utilitzar

expressió oral i escrita a fi
de millorar-les.
Té dificultats per expressar-se de forma Proposar activitats amb el
oral i escrita. nivell necessari perquè
l’alumnat adquireixi les eines
necessàries que li permetin
millorar.
160
2. RÚBRICA PER AVALUAR EL TRACTAMENT DE DIVERSITAT EN EL GRUP
TRACTAMENT MESURES GRAU
DE LA DIVERSITAT EN EL GRUP PER A LA DIVERSITAT D’ASSOLIMENT
La comunicació professor-grup no No es necessiten mesures.
DE COMUNICACIÓ
presenta grans dificultats.

La comunicació professor-grup té Proposar estratègies per millorar la
algunes dificultats. comunicació.
La comunicació professor-grup té Esbrinar la causa de les dificultats i
grans dificultats. proposar mesures que les
minimitzin.
El grup està motivat i té gran No es necessiten mesures.
interès.
I MOTIVACIÓ
Part de l’alumnat està desmotivat i Proposar estratègies que millorin

D’INTERÈS
té poc interès. l’interès i la motivació d’aquesta

part de l’alumnat.
El grup no té interès i està poc Esbrinar la causa de la
motivat. desmotivació i proposar mesures
que les minimitzin.
El grup té bona actitud i sempre No es necessiten mesures.
està disposat a realitzar les
I COL·LABORACIÓ
tasques.
D’ACTITUD
Part de l’alumnat té bona actitud i Proposar activitats grupals en les

col·labora. quals assumeixi responsabilitats
l’alumnat menys motivat.
El grup té mala actitud i no Esbrinar les causes del problema i
col·labora en les tasques. adoptar mesures, estratègies, etc.
per minimitzar aquestes actituds.
161
Eines
per a la reflexió i l’avaluació
de la pràctica docent
En aquest document, s’ofereixen una sèrie de rúbriques o d’instruments d’ajuda per

reflexionar sobre quatre aspectes fonamentals en la pràctica docent:
1. Planificació.
2. Motivació de l’alumnat.
3. Desenvolupament de l’ensenyament.
4. Seguiment i avaluació del procés d’ensenyament-aprenentatge.
162
Rúbriques per a la reflexió i l’avaluació de la pràctica docent 2
1. PLANIFICACIÓ
PROPOSTES
INDICADORS VALORACIÓ
DE MILLORA
1. Programa l’assignatura tenint en compte els

estàndards d’aprenentatge previstos en les lleis
educatives.
2. Programa l’assignatura tenint en compte el

temps disponible per al desenvolupament de
l’assignatura.
3. Selecciona i seqüencia de forma progressiva els

continguts de la programació d’aula tenint en
compte les particularitats de cadascun dels
grups d’estudiants.
PLANIFICACIÓ
4. Programa activitats i estratègies en funció dels

estàndards d’aprenentatge.
5. Planifica les classes de manera flexible,

preparant activitats i recursos ajustats a la
programació d’aula i a les necessitats i als
interessos de l’alumnat.
6. Estableix els criteris, els procediments i els
instruments d’avaluació i autoavaluació que
permeten fer el seguiment del progrés
d’aprenentatge de l’alumnat.
7. Es coordina amb el professorat d’uns altres
departaments que puguin tenir continguts afins a
la seva assignatura.
163
2. MOTIVACIÓ DE L’ALUMNAT
PROPOSTES
DE MILLORA
1. Proporciona un pla de treball al principi de cada

unitat.
2. Planteja situacions que introdueixin la unitat

(lectures, debats, diàlegs...).
3. Relaciona els aprenentatges amb aplicacions

MOTIVACIÓ DE L’ALUMNAT
reals o amb la seva funcionalitat.
4. Informa dels progressos assolits i de les

dificultats trobades.
5. Relaciona els continguts i les activitats amb els

interessos de l’alumnat.
6. Estimula la participació activa dels estudiants a

classe.
7. Promou la reflexió dels temes tractats.
164
3. DESENVOLUPAMENT DE L’ENSENYAMENT
PROPOSTES
DE MILLORA
1. Resumeix les idees fonamentals discutides

abans de passar a una nova unitat o tema amb
mapes conceptuals, esquemes...
2. Quan introdueix conceptes nous, els relaciona,

si és possible, amb els ja coneguts; intercala
preguntes explicatives; posa exemples...
3. Té predisposició per aclarir dubtes i oferir

assessories dins i fora de les classes.
DESENVOLUPAMENT DE L’ENSENYAMENT
4. Optimitza el temps disponible per al

desenvolupament de cada unitat didàctica.
5. Usa ajuda audiovisual o d’un altre tipus per

donar suport als continguts a l’aula.
6. Promou el treball cooperatiu i manté una

comunicació fluida amb els estudiants.
7. Desenvolupa els continguts d’una forma

ordenada i comprensible per a l’alumnat.
8. Planteja activitats que permetin l’adquisició dels

estàndards d’aprenentatge i de les destreses
pròpies de l’etapa educativa.
9. Planteja activitats grupals i individuals.
165
4. SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
PROPOSTES
DE MILLORA
1. Realitza l’avaluació inicial al principi de curs per

ajustar la programació al nivell dels estudiants.
2. Detecta els coneixements previs de cada unitat

didàctica.
SEGUIMENT I AVALUACIÓ DEL PROCÉS D’ENSENYAMENT-APRENENTATGE
3. Revisa, sovint, els treballs proposats a l’aula i

fora d’ella.
4. Proporciona la informació necessària sobre la

resolució de les tasques i com pot millorar-les.
5. Corregeix i explica de forma habitual els treballs

i les activitats de l’alumnat, i dóna pautes per
millorar-ne els aprenentatges.
6. Usa criteris d’avaluació suficients que atenguin

de manera equilibrada l’avaluació dels diferents
continguts.
7. Afavoreix els processos d’autoavaluació i de

coavaluació.
8. Proposa activitats noves que facilitin l’adquisició

d’objectius quan aquests no han estat assolits
suficientment.
9. Proposa activitats noves de més nivell quan els

objectius han estat assolits amb suficiència.
10. Utilitza tècniques d’avaluació diferents segons

els continguts, el nivell dels estudiants, etc.
11. Fa servir mitjans diversos per informar dels

resultats els estudiants i els pares.
166
Anotacions

Et02938101 00 Biolo Geolog Bal Bach PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Et02938101 00 Biolo Geolog Bal Bach PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

BATXILLERAT

Les nostres publicacions mantenen el rigor en l’ús i en la selecció dels contin-

Biologia i Geologia 1 Llibre del professorat Valencià Código: 8466926 - ET029381

Els materials per a Biologia i Geologia 1 ............................................... 5

Programació de cada unitat 37

Annex d’eines d’avaluació

El llibre del professorat

1r BATXILLERAT BIOLOGIA I GEOLOGIA Unitat 1 1r BATXILLERAT BIOLOGIA I GEOLOGIA Unitat 1

1. PRESENTACIÓ DE LA UNITAT 4. CONTINGUTS DE LA UNITAT / CRITERIS D’AVALUACIÓ / ESTÀNDARDS

BATXILLERAT D’APRENENTATGE AVALUABLES / COMPETÈNCIES CLAU

L’exercici escrit té més de

presenta molts esborralls.

Només esmenta el tema

dies de la data indicada.

Criteris Estàndards d’aprenentatge

pàgines més de l’extensió

El treball té algun doblec i

Presenta idees sense

alhora, en la seva gran complexitat comparada amb la matèria inerta.

uniformitat. diferents nivells complexitat, nutrició, CMCT,

El treball està ben

abiòtics i biòtics. SIEP

pàgina més de l’extensió

argumenta amb debilitat.

relació amb el contingut

El treball està presentat

amb dos dies de retard.

biomolècula i conèixer biomolècula; classifica els

argumentades però amb

amb pulcritud però té un

relació amb el contingut

l’aigua i les surt

comprendre els processos bàsics implicats en la transmissió de la informació genètica, i

identificar el paper de cada àcid nucleic. minerals. 2.2. Explica l’estructura de

que s’ha demanat.

- Les l’aigua, relaciona les

fisicoquímiques amb les

les biomolècules CMCT,

Aborda el contingut que

El treball està presentat

- Disacáridos. éssers vius i les seves

viva, i de les molècules que formen part d’ella. la fórmula lineal de

química dels glúcids i glúcids, la seva

seva classificació, i CD,

- Els lípids CAA

Disponible en versió per a l’alumnat, ofereix el llibre im-

És un espai pensat per promoure i facilitar la integració de les

La web del professorat

És un espai de documentació i interacció per als docents. Ofe-

Espacio Digital Greta

Espacio Digital Greta és una plataforma educativa senzilla i

Doble pàgina amb quatre apartats:

• Què estudiaràs, en el qual es desglos-

aïlla una substància

sen els apartats de la unitat.

• Què necessites saber, on s’assenyalen

aquells conceptes que els estudiants

han de manejar per abordar el desen-

volupament de la unitat, i que remet als

materials d’Anaya en els quals es pot

trobar informació per repassar-los.

• La unitat en el seu context històric,

eix cronològic que resumeix les princi-

• Què estudiaràs, en el qual es desglos-

• Què necessites saber, on s’assenyalen

• La unitat en el seu context històric,

• Un text central, en què apareixen ressaltats

• Abundants imatges i esquemes aclaridors.

• Activitats per reforçar o ampliar contin-

• Projectes de treball i suggeriments de con-

• Activitats d’anàlisi de textos i experiments en