8 Els ecosistemes

1 Els ecosistemes i els seus components

Un ecosistema és un lloc (o biòtop), els éssers
vius que l’habiten (o biocenosi) i les interaccions ECOSISTEMA
que s’hi produïxen.
El biòtop està format pels components sense constituït
vida de l’ecosistema, com les roques, l’aigua, la per factors
temperatura, la lluminositat, etc. Aquests compo-
nents són els factors abiòtics de l’ecosistema.
•L
 a biocenosi o comunitat biològica està forma-
da per tots els éssers vius que habiten en el bi- BIÒTICS ABIÒTICS
òtop. Aquests éssers vius són els components
o factors biòtics de l’ecosistema. Es denomina
població el conjunt d’individus d’una mateixa
espècie presents en una comunitat. Per exem-
i
ple, totes les raboses d’un bosc són una pobla-
ció.
•E
 n els ecosistemes, una interacció és qualsevol
forma en què la presència o la variació d’un fac- LES RELACIONS
tor influïx en com és o en com canvia un altre ENTRE AQUESTS
factor.

Construïx
1 Construïx una frase coherent amb els termes: ecosistema, biòtop, interaccions,
biocenosi, comunitat.

© Grupo Anaya, S. A. Material fotocopiable autoritzat.

Aplica
2 Indica si es tracta d’un factor biòtic o d’un factor abiòtic.
a) La humitat de l’aire:
b) Les granotes d’una tolla:
c) Els pins d’un bosc:
d) Les roques:
e) Els xampinyons:
f) Les marees:

78 Nom i cognoms: .................................................................................................................................................................................................................................. Data:..............................................

Àrea
fotocopiable ADAPTACIÓ CURRICULAR
 1 Els ecosistemes i els seus components
Aprén, aplica i avança
3 Observa les imatges i escriu davall de cada una si representa el biòtop, la bio-
cenosi o les relacions entre ambdós.

a)

b)

c)
© Grupo Anaya, S. A. Material fotocopiable autoritzat.

4 Anomena alguns factors abiòtics que observes en la imatge del biòtop.

5 Anomena alguns factors biòtics que observes en la imatge de la biocenosi.

Nom i cognoms: .................................................................................................................................................................................................................................. Data:.............................................. 79

Área
ADAPTACIÓ CURRICULAR fotocopiable
 2 Els factors abiòtics influïxen en la biocenosi
Els factors abiòtics influïxen en la biocenosi, ja que:
• Els éssers vius han de desenvolupar adaptacions per a adequar-s’hi.
Una adaptació és una adequació del cos o del comportament dels organismes
al medi en el qual viuen.
•D
 eterminen com es distribuïxen els éssers vius en el biòtop, ja que els or-
ganismes només habiten aquelles zones els factors abiòtics de les quals els
resulten apropiats o, almenys, suportables.
Els principals factors abiòtics que influïxen en la biocenosi són la llum, la pre-
sència d’aigua i la temperatura.

COM INFLUÏX EN ELS ANIMALS

La llum La presència de l’aigua

La temperatura
Algunes aus, com les òlibes, Els rèptils han desenvolupat
Alguns animals, com els óssos,
aprofiten les hores de foscor escates que protegixen el seu
acumulen reserves en l’estació
per a caçar i dormen durant el cos i eviten una evaporació
càlida i hibernen en l’estació
dia. excessiva d’aigua.
freda, és a dir, estan inactius.

COM INFLUÏX EN LES PLANTES

La llum La temperatura La presència de l’aigua

Les plantes enfiladisses creixen Algunes plantes perden les Algunes plantes que viuen al
sobre altres vegetals per a fulles quan comença el fred i desert acumulen aigua en les
© Grupo Anaya, S. A. Material fotocopiable autoritzat.

aconseguir la llum i poder entren en una fase de repòs tiges per a sobreviure en
realitzar la fotosíntesi. hivernal. aquest medi.

80 Nom i cognoms: .................................................................................................................................................................................................................................. Data:..............................................

Àrea
fotocopiable ADAPTACIÓ CURRICULAR
 2 Els factors abiòtics influïxen en la biocenosi
Definix
1 Definix adaptació.

Aplica i avança
2 Escriu alguns exemples d’adaptacions dels animals a la llum.

3 Indica a quin tipus de factor abiòtic corresponen les adaptacions següents.

a) L’exosquelet dels insectes
b) Els hàbits nocturns d’alguns animals
c) Les fulles grans de moltes plantes
d) Les plomes denses i la capa de greix d’alguns animals
e) La migració de les aus

4 Escriu frases lògiques amb els grups de paraules següents.

a) Talps, foscor, adaptació, olfacte, tacte, orienten.

b) Rates penades, nocturnes, sentit, caçar, orientar-se.

© Grupo Anaya, S. A. Material fotocopiable autoritzat.

c) Ós, aïllant, pèl, tèrmic.

d) Pèrdua, aigua, espines, cactus.

Nom i cognoms: .................................................................................................................................................................................................................................. Data:.............................................. 81

Área
ADAPTACIÓ CURRICULAR fotocopiable
 3 Les relacions en la biocenosi
En una comunitat biològica s’establixen relacions entre els organismes de la
mateixa espècie, o intraespecífiques, i entre els organismes d’espècies dife-
rents, o interespecífiques.

RELACIONS INTRAESPECÍFIQUES

poden ser

Familiars Gregàries Estatals

Colonials
S’establixen entre individus Es produïxen entre Es donen entre individus
Sorgixen entre individus
emparentats entre si. La individus no que establixen una
procedents d’un mateix
seua finalitat és la necessàriament jerarquia i una distribució
progenitor que es
reproducció i la cura de les emparentats entre si que del treball.
mantenen junts durant tota
cries. s’unixen amb una finalitat la seua existència.
concreta, com defensar-se,
buscar aliment...

com com com com

Els elefants viuen en famílies Les bandades de grues Les societats d’abelles Els coralls viuen junts
formades per les femelles volen juntes a zones on jerarquitzen el treball. formant colònies.
adultes amb les seues cries, a poden aconseguir aliment.
les quals cuiden i protegixen.

Completa les frases

1 Llig l’esquema i completa les frases següents.
© Grupo Anaya, S. A. Material fotocopiable autoritzat.

a) 
Les associacions familiars s’establixen entre
entre si. La seua finalitat és la i la
de les .
b) Les associacions es produïxen entre individus que establi-
xen una jerarquia, com les d’ .
c) Les associacions es produïxen entre individus no neces-
sàriament emparentats i que s’unixen, per exemple, per a .
d) Els són un exemple d’associació colonial.

82 Nom i cognoms: .................................................................................................................................................................................................................................. Data:..............................................

Àrea
fotocopiable ADAPTACIÓ CURRICULAR
 3 Les relacions en la biocenosi
Relacions interespecífiques

La majoria d’aquestes relacions són relacions alimentàries i poden ser favora-

bles, desfavorables o neutres. S’indica amb un signe positiu (+) si l’espècie es
beneficia, amb un signe (-) si resulta perjudicada i amb un zero (0) si li resulta
indiferent. Aquestes relacions són la competència interespecífica, la depreda-
ció, el parasitisme, el comensalisme i el mutualisme.
La competència interespecífica (-,-) és aquella en la qual els dos individus
competidors lluiten per aconseguir un mateix recurs limitat, i ambdós resulten
perjudicats.
La depredació (+,-) suposa el benefici per al depredador, que captura i s’ali-
menta de la presa, que ix perjudicada.
En el parasitisme (+,-) el benefici és per al paràsit, que viu a costa d’un altre
individu, l’hoste, al qual perjudica sense causar-li la mort a curt termini.
El comensalisme (+,0) es produïx quan un individu, el comensal, s’aprofita
de l’aliment sobrant o de les secrecions d’un altre, l’hoste, sense causar-li cap
efecte.
En el mutualisme (+,+), els dos individus s’associen per a beneficiar-se mútua-
ment. Quan aquesta associació és permanent, es denomina simbiosi.

Organitza
2 Fes un esquema de les relacions interespecífiques similar al de la pàgina ante-
rior de les relacions intraespecífiques.
© Grupo Anaya, S. A. Material fotocopiable autoritzat.

3 Explica les diferències entres les relacions intraespecífiques i les interespecífiques.

Nom i cognoms: .................................................................................................................................................................................................................................. Data:.............................................. 83

Área
ADAPTACIÓ CURRICULAR fotocopiable
 4 Nivells, cadenes i xarxes tròfiques
Els nivells tròfics

Segons el tipus d’alimentació, els éssers vius d’un ecosistema es classifiquen en

diferents grups o nivells tròfics.
Un nivell tròfic està constituït pel conjunt d’organismes de l’ecosistema que
tenen el mateix tipus d’alimentació. Hi ha tres nivells tròfics: els productors, els
consumidors i els descomponedors.
 ls productors són els organismes autòtrofs que realitzen la fotosíntesi i
•E
transformen la matèria inorgànica en matèria orgànica utilitzant l’energia de
la llum. Són les plantes verdes, les algues i alguns bacteris.
 ls consumidors són organismes heteròtrofs que s’alimenten d’altres éssers
•E
vius. Els consumidors primaris són els que s’alimenten dels productors; els
secundaris, els que s’alimenten dels consumidors primaris; els terciaris, els
que s’alimenten dels consumidors secundaris.
 ls descomponedors són els organismes heteròtrofs que s’alimenten de les
•E
restes dels nivells tròfics anteriors. En descompondre-les, obtenen les subs-
tàncies que utilitzen per a alimentar-se i deixen en el medi minerals, aigua i
gasos que utilitzen els productors per a fabricar el seu aliment. Són els bac-
teris i els fongs, principalment.

Relaciona
1 Relaciona cada organisme amb el seu nivell tròfic.

a) Blat e) Pi
1. Consumidor

b) Rent f) Llagostí
2. Descomponedor
c) Àguila g) Xampinyó

3. Productor
d) Roser h) Calamar

Aprén, aplica i avança

2 Imagina que en l’ecosistema bosc desaparegueren els descomponedors. Què
creus que passaria?
© Grupo Anaya, S. A. Material fotocopiable autoritzat.

84 Nom i cognoms: .................................................................................................................................................................................................................................. Data:..............................................

Àrea
fotocopiable ADAPTACIÓ CURRICULAR
 4 Nivells, cadenes i xarxes tròfiques
Les cadenes i les xarxes tròfiques

Una cadena tròfica o alimentària és un esquema en el qual es dibuixen orga-

nismes de diferents nivells tròfics de l’ecosistema (o s’escriuen els seus noms) i
en el qual s’indica, mitjançant fletxes, les relacions alimentàries que s’hi establi-
xen. La punta de la fletxa indica l’organisme que «menja»; i el final de la fletxa,
el que «és menjat». Per exemple, rabosa → linx significa que el linx s’alimenta
de la rabosa.

En general, un organisme utilitza més d’una font per a alimentar-se i, al seu

torn, és font d’aliment per a d’altres; és a dir, s’establixen interconnexions entre
diferents cadenes alimentàries.
Les xarxes tròfiques o alimentàries són representacions del conjunt de cade-
nes tròfiques que hi ha en l’ecosistema i de les seues interconnexions.

Cadena tròfica
Àguila reial
Mussol
Agró

Colobra

Carpa Gripau

Musaranya
Granota

Llimac
Cucs de terra

Granota Formiga
© Grupo Anaya, S. A. Material fotocopiable autoritzat.

Zooplàncton

Algues Ratolí

Plantes herbàcies
Bacteris Fitoplàncton Carpa

Nom i cognoms: .................................................................................................................................................................................................................................. Data:.............................................. 85

Área
ADAPTACIÓ CURRICULAR fotocopiable
 4 Nivells, cadenes i xarxes tròfiques
Aprén, aplica i avança
3 Completa les frases següents.
a) Una representa la direcció que seguix l’ali-
ment en l’ecosistema.
b) Una és una representació de les relaci-
ons alimentàries dels organismes de l’ecosistema i, per tant, està constituïda
per nombroses .

4 Representa, mitjançant fletxes, la cadena tròfica constituïda per formiga, card,

àguila, colobra i sargantana.

5 Observa la xarxa tròfica de la pàgina anterior i escriu quatre cadenes tròfiques.

Cadena 1:

Cadena 2:

Cadena 3

Cadena 4

6 Construïx una xarxa tròfica amb aquestes tres cadenes: a) Herba, caragol, co-
lom i falcó; b) Ordi, llebre, teixó i rabosa; c) Herba, conill i rabosa.

© Grupo Anaya, S. A. Material fotocopiable autoritzat.

86 Nom i cognoms: .................................................................................................................................................................................................................................. Data:..............................................

Àrea
fotocopiable ADAPTACIÓ CURRICULAR