Trimestre 3

Taller de ciències

Aprén primers auxilis Taller de ciències

És possible que en algun moment de la teua vida La farmaciola escolar Què cal fer en cas de... Una cremada
et trobes en una situació en què hauràs d’ajudar un
La farmaciola escolar s’ha d’identificar fàcilment. Les cremades poden ser de tres tipus: de primer
accidentat o un malalt sobtat. En situacions així, el Un traumatisme
Ha d’estar ubicada en un lloc segur, sec, allunyat de grau, quan la pell s’enrogix; de segon grau, si apa-
fet de prestar primers auxilis, fins que arribe l’assis- Els traumatismes poden ser de diversos tipus: frac-
la llum i fora de l’abast dels estudiants. reixen bambolles després de la cremada; de tercer
tència especialitzada, pot salvar una vida. tura (si es trenca un os); esquinç (quan la lesió es grau, si la cremada afecta els músculs, vasos sangui-
Ha de tindre una llista amb els medicaments i amb produïx als lligaments); luxació (quan els ossos se nis i ossos.
Què hi pots fer? la resta d’elements que conté. n’ixen del lloc que ocupen a les articulacions).
En qualsevol d’aquests casos:
En el cas d’una urgència, sempre hi ha una pauta ge- Els medicaments han d’estar guardats en els enva- En qualsevol d’aquests casos:
Apartar la font de calor que l’ha produïda.
neral d’actuació que has de respectar: la conducta sos originals junt amb els prospectes per a conéi-
No s’ha de moure l’accidentat, ja que es poden
PAS: xer-ne la data de caducitat i les indicacions i dosis Si la cremada és de poca envergadura, submergir
agreujar les lesions.
que cal administrar. la zona afectada en aigua freda i, a continuació,
Protegir l’accidentat i a tu mateix. Aplicar fred local.
Ha d’haver-hi una persona que revise periòdica- tapar-la amb una gasa estèril.
Avisar, si és greu, els serveis d’emergència, 112. Immobilitzar la zona afectada amb fèrules i evitar
ment el contingut de la farmaciola perquè estiga Si la cremada és greu, col·locar el cremat en posi-
Socórrer segons la situació. Mentre arriben els ser- en un estat d’ús perfecte. els moviments bruscos. ció horitzontal evitant recolzar-lo per la zona cre-
veis d’emergència, cal: Si la fractura és oberta, convé cobrir la ferida amb mada. No retirar les robes adherides i cobrir-lo per
Elements de la farmaciola a evitar que es refrede, no donar-li líquids i traslla-
• Una vegada assegurada l’escena del succés, no gases estèrils i no intentar recol·locar l’os dins de
Gases estèrils, tiretes, esparadrap de paper o de l’extremitat. dar-lo a un centre sanitari o telefonar a urgències.
moure el pacient ni desplaçar-lo.
tela, benes. Una vegada immobilitzada la zona, traslladar a un
• Parlar amb el pacient, tranquil·litzar-lo i intentar Desmai per baixada de tensió
Apòsits impermeables. centre sanitari o telefonar a emergències.
obtindre informació sobre malalties que patix, Tombar la persona afectada amb les cames alça-
medicaments que pren... Triangles de tela per a immobilitzacions.
des.
• Observar-ne el ritme respiratori, acostant la galta Guants estèrils. Fer que circule aire al seu voltant.
a la boca i al nas del pacient i comprovant els Sèrum fisiològic. Intentar afluixar la roba que puga pressionar-lo
moviments del tòrax. Si el pacient no respira, cal Sabó líquid. perquè puga respirar bé.
tornar a informar els serveis d’emergència.
Povidona iodada.
Asfíxia
Antisèptic no iodat.
L’asfíxia sol produir-se per l’obstrucció de les vies
Aigua oxigenada. respiratòries com a conseqüència d’un objecte.
Analgèsics (per al dolor), antitèrmics (per a la fe- Una hemorràgia En aquests casos es recomana realitzar la maniobra
bra) del tipus paracetamol, ibuprofén o àcid ace- En el cas d’una ferida de Heimlich, que consistix a abraçar la víctima des
tilsalicílic. És necessari netejar la zona amb sèrum fisiològic o de darrere, col·locar un puny al final de l’estèrnum i
Corticoides tòpics o llapis d’amoníac per a picades. aigua. Després, aplicar amb una gasa una solució cobrir-lo amb l’altra mà per a pressionar cap amunt
de povidona, sempre de dins cap a fora de la ferida. i cap a dins amb força.
Altres accessoris
Una vegada desinfectada la ferida, s’ha de tapar
Tisores de punta arredonida.
amb una gasa i esparadrap.
Pinces.
Si la ferida és més profunda, després de desinfec-
Bossa de fred. tar-la, s’ha de pressionar amb gases fins que deixe
Termòmetre. de sagnar.

Llanterna. En el cas d’una hemorràgia nasal

Llista amb els Estrényer o taponar suaument amb els dits la part
telèfons d’emer- blana del nas durant uns deu minuts.
gència i dels cen- Inclinar el cap de la persona cap avant, la qual cosa
tres d’atenció sa- evitarà que engula sang.
nitària pròxims. Si l’hemorràgia nasal no cessa, convé aplicar com-
preses fredes a la part posterior del coll o al septe
nasal.

En la secció «Experimenta i investiga» plantegem dos tipus d’activitats, el

«Taller de ciències» i el «Projecte» d’investigació trimestral. Les activitats
proposades són tasques procedimentals que contribuiran a l’adquisició
d’algunes competències i estàndards d’aprenentatge, a través de la meto-
dologia científica.

Aprén primers auxilis

Suggeriments metodològics
En aquesta primera pàgina del «Taller de ciències» es proposa com a tas-
ca l’aprenentatge de tècniques de primers auxilis.
És una experiència molt interessant i útil per a la vida diària, que motiva
l’alumnat.
Suggerim treballar per parelles i realitzar una dinàmica de grup, en la qual
un membre de la parella ha d’auxiliar el company o companya. També es
pot visualitzar algun vídeo en el qual s’apliquen aquestes tècniques.
Un altre aspecte molt interessant és el de la farmaciola. Suggerim que ells
mateixos elaboren un inventari del contingut de la farmaciola del centre i
que comproven que conté tot el que és necessari.

138
 Trimestre 3
Taller de ciències

Estudia un ecosistema terrestre Taller de ciències

Procediment Fotografia i descriu les cinc plantes més abundants

L’ecosistema Com es fa l’estudi
Tria la zona d’estudi i fes-ne algunes fotografies. de l’àrea. Ordena-les segons l’abundància. Amb
L’estudi d’un ecosistema és una activitat de camp, i ajuda de les guies de camp, esbrina’n els noms i di-
Materials
per a realitzar-la hem de seguir aquests passos: Descriu els factors abiòtics que la caracteritzen: gues si són gimnospermes o angiospermes; arbres,
Els materials que necessitem són:
Veure les característiques generals de l’ecosiste- >> La
llum. Convé indicar si la zona és d’ombra o arbustos, herbes, etc.
ma i localitzar-lo, és a dir, determinar el tipus de Una càmera fotogràfica, una lupa i unes pinces.
de penombra. Fotografia i descriu els cinc animals més abundants
clima i situar l’àrea on es troba l’ecosistema. Una cinta mètrica, unes estaques i una corda. >> La temperatura del sòl i de l’aire, que es mesura
de l’àrea. Ordena’ls segons l’abundància. Amb aju-
Investigar els factors abiòtics, és a dir, veure com Termòmetres de terra i aire. a 1 m del sòl. da de les guies de camp, esbrina’n els noms i di-
influïxen la temperatura, la humitat, el pH del sòl, Higròmetre. >> La humitat, que es mesura amb l’higròmetre. gues si són invertebrats o vertebrats.
les pluges... Per a identificar la microfauna, pren mostres de
Paper indicador de pH. >> El pH del sòl, que es mesura agafant una mostra

Investigar els factors biòtics. Primer s’identifiquen de sòl a la qual se li afig aigua destil·lada i in- sòl en diversos punts i guarda-les en les bosses de
Guies de camp o claus dicotòmiques per a identifi-
els productors, a continuació, els consumidors i, fi- troduint el paper indicador de pH en la mostra plàstic; després, analitza-les al laboratori amb l’aju-
nalment, els descomponedors. car plantes, insectes, rèptils… da de lupes i guies.
diluïda.
Bosses de plàstic xicotetes amb tancament a Traça un quadrant aproximat de 10 × 10 m i delimita Observa si hi ha descomponedors (fongs) i esbri-
pressió. l’àrea amb la corda i les estaques. na’n els noms amb ajuda de guies de camp.

Comprén, pensa, investiga...

1 En grup, recolliu les dades en una taula semblant 3 Si a la zona hi ha assentaments humans o es rea-
a la inferior i, amb les fotos i les anotacions que litza alguna activitat que puga atemptar contra
heu realitzat, prepareu un cartell i exposeu-lo a l’estabilitat de l’ecosistema, assenyaleu-la i plan-
l’aula. tegeu una solució possible per a protegir-lo.
2 Elaboreu una cadena o xarxa tròfica amb els és- 4 Estudieu la biocenosi de la imatge que es mostra
sers vius observats o que suposeu que existixen a en la pàgina anterior. De quin ecosistema es trac-
la zona. ta?

Biòtop Biocenosi
Temperatura Vegetals Arbres
Sòl:
Aire:

Humitat Arbustos

Herbàcies

pH del sòl Animals Invertebrats

Vertebrats Carnívors

Llum Herbívors

Estudia un ecosistema terrestre 3 L’alumnat ha d’indicar si a la zona hi ha assentaments o accions huma-

nes que posen l’ecosistema en perill i que plantegen solucions possi-
bles per a aquestes situacions.
Suggeriments metodològics
Per exemple, la contaminació produïda pels abocaments d’una pobla-
La tasca que proposem en aquest apartat del «Taller de ciències» és l’es-
ció al riu; la solució és la depuració de l’aigua, prèvia a l’abocament al
tudi d’un ecosistema terrestre. Es tracta de la realització d’un treball de
curs.
camp, la qual cosa motiva molt l’alumnat. Suggerim realitzar el treball en
grup. Es delimitaran diferents àrees d’una mateixa zona i cada grup realit- 4 L’alumnat ha d’identificar la fauna de la il·lustració i indicar que es tracta
zarà l’estudi d’una d’aquestes àrees. Una vegada obtingudes les dades, es d’un bosc mediterrani.
pot realitzar una posada en comú en el grup per tal de comparar els resul-
tats.

Solucions
Comprén, pensa, investiga...
1 En aquesta activitat han de recopilar en una taula totes les dades dels
factors abiòtics i biòtics que han estudiat i elaborar un cartell, que pre-
sentaran davant dels companys i companyes.
2 En aquesta activitat han d’elaborar una cadena o xarxa tròfica amb els
organismes observats; i per exemple:
Insectes Caragol

Fongs Fulles Cuc de terra Ocell

Llagostí Sargantana

139
 Trimestre 3
Taller de ciències

Realitza un estudi de biodiversitat Taller de ciències

Per a fer un estudi de biodiversitat, els científics realitzen inventaris. Com s’analitzen les dades
Per a això, prenen mostres a la zona d’interés i estudien quines es- Recopilem les dades i les organitzem en taules com aquesta:
pècies hi ha i quants individus hi ha de cada espècie. Amb les dades
obtingudes, elaboren taules, gràfics i estadístiques. Família Nre. d’espècies Nre. d’individus

Salticidae 8 2 586
Objectiu de l’estudi
Existixen més de 34 000 espècies d’aranyes descrites. Aquests ani-
mals són depredadors naturals d’insectes i exercixen un paper impor-
tant en el control de les plagues. Theridiidae 10 2 001
Suposem que volem estudiar quines espècies d’aranyes i quin grau
Linyphiidae 14 585
d’abundància tenen en un camp.
Araneidae 12 453
Com es fa el recompte
Per a fer el recompte:
Dividim el camp en quadrícules, que s’anomenen per mitjà d’un codi
de lletres i de nombres. Altres 14 1 482

Triem una àrea de mostratge, per exemple, una fila d’arbres de cada Total 58 7 117
quadrícula, i s’arrepleguen les aranyes.
Congelem les mostres i, una vegada al laboratori, separem i classifi- Calculem els percentatges, ja que resulten molt útils per a establir
quem les aranyes utilitzant una lupa binocular i una clau dicotòmica. comparacions. Per exemple, d’un total de 7 031 aranyes se’n van tro-
bar 2 577 de la família Salticidae o «aranyes saltadores», que repre-
senten el 36% del total.
Elaborem diagrames de barres. En aquests, representem el nombre
d’espècies o d’individus trobats en l’eix vertical (eix d’ordenades) i les
famílies en l’eix horitzontal (eix d’abscisses).

Nre. d’espècies
15

12

0
Salticidae Theridiidae Linyphiidae Araneidae Altres Família

Comprén, pensa, investiga...

1 Ind ica els passos necessaris per a realitzar un estudi de biodiver-
sitat.
2 Construïx un diagrama de barres en el qual representes el nombre
d’individus trobats per a cada família.
3 Del total d’aranyes trobades, calcula el percentatge que pertany a
cada una de les famílies.

Realitza un estudi de biodiversitat 2 L’alumnat ha de representar en un diagrama de barres els exemplars

trobats per a cada família.

Suggeriments metodològics 3 En aquesta activitat l’alumnat ha de calcular el percentatge d’aranyes

trobat per a cada família:
La tasca que proposem en aquest apartat del «Taller de ciències» és un
estudi de biodiversitat. És una activitat molt motivadora per a l’alumnat, ja • Família Salticidae: 36%
que es tracta d’un treball de camp. Suggerim la realització d’aquesta acti- • Família Theridiidae: 28%
vitat en grup. Cada grup pot elaborar un mural explicatiu de com es realit-
• Família Lyniphiidae: 8%
za l’estudi. L’experiència és molt interessant perquè ens permet treballar
també les representacions gràfiques, que l’alumnat ha d’interpretar. • Família Araneidae: 6%

Un altre aspecte interessant d’aquesta experiència és treballar el respecte • D’altres: 21%

per les aranyes, que normalment consideren molestes i que no els resul-
ten atractives. Suggerim ajudar-los a deduir que tots els éssers vius de la
cadena són importants i tenen un paper essencial.

Solucions
Comprén, pensa, investiga...
1 Els estudiants han de citar els passos necessaris per a realitzar un estudi
de biodiversitat.
Els passos són:
• Dividir el camp en quadrícules i anomenar-les mitjançant un codi de
lletres i de nombres.
• Triar una àrea de mostreig i recollir les aranyes.
• Congelar les mostres i, una vegada al laboratori, separar-les i classifi-
car les aranyes, utilitzant una lupa binocular i una clau dicotòmica.
• Recopilar les dades en taules.
• Construir gràfics i interpretar-los.

140
 Trimestre 3
Projecte de ciències

Estudia l’erosió del sòl Taller de ciències

Investiga
5 Utilitza dues botelles de plàstic retallades en les quals introduiràs: terra sola i
terra amb vegetació. Una vegada fets els muntatges, realitza els experiments
següents per a avaluar com influïxen el pendent i la vegetació en l’erosió del sòl.
Primera experiència: variable, el pendent
Col·loquem la botella que té terra sola amb un pendent de 30°. Si tries l’aigua
com a agent, utilitza una arruixadora per a abocar aigua sobre les botelles; si és
el vent, usa un ventilador. Arreplega l’arena arrossegada i depositada al peu del
pendent i pesa-la (deixa-la assecar si està banyada). Repetix l’experiència col·lo-
cant les botelles amb un pendent de 60°.

30° 60°

La degradació del sòl és el procés que en disminuïx la capacitat de

produir béns i serveis. Els principals processos de degradació del sòl
són: les erosions hídrica i eòlica, l’excés de sals i les degradacions fí-
sica, química i biològica.
La degradació del sòl en reduïx el gruix, fa que perda matèries or-
gàniques i nutrients i disminuïx la capacitat de retenció d’aigua. Per
això, el sòl esdevé menys fèrtil i productiu. Segona experiència: variable, la vegetació
L’erosió del sòl és l’arrancament i la retirada de materials d’una zona Repetix l’experiència col·locant ara la botella que té vegetació amb un pendent
a causa dels agents que intervenen en els processos geològics exò- de 30° i amb un pendent de 60°.
gens, com les aigües superficials o el vent.
L’erosió, per tant, és un procés de desgast que es produïx de forma
natural, però no totes les zones s’erosionen de la mateixa manera,
sinó que depén de les característiques climàtiques, de la naturalesa
del sòl, de la topografia i de la vegetació. 60°
30°

Projecte d’investigació
Busca informació
1 Busca informació a la biblioteca o en Internet sobre com influïxen
en el grau d’erosió: l’agent erosiu, la vegetació, la topografia i el
tipus de substrat que forma el sòl.
6 Construïx una taula on pugues reflectir les dades obtingudes a fi d’extraure con-
2 Decidix l’agent concret sobre el qual realitzaràs l’experiència (ai-
clusions.
gua, vent).
Quantitat erosionada Quantitat erosionada
Elabora una hipòtesi sense vegetació (g) amb vegetació (g)
3 Una vegada decidit l’agent erosiu que investigaràs, l’aigua o el Pendent 30°
vent, com creus que es veurà afectada l’erosió si canvies la resta Pendent 60°
de variables?
4 Pots suposar que l’agent erosiu és l’aigua. Elabora una hipòtesi Conclou i comunica
sobre com serà l’erosió del sòl modificant cada una de les varia- 7 Extrau les conclusions de la investigació i elabora un informe per a exposar als
bles: la presència o absència de vegetació, el major o menor pen- companys i companyes la influència que tenen, en l’erosió del sòl, la presència
dent del terreny. de vegetació i el pendent del terreny.

Estudia l’erosió del sòl Elabora una hipòtesi

3 i 4 L’alumnat es plantejarà com influïxen sobre l’erosió aquests factors,
Suggeriments metodològics una vegada triat l’agent erosiu.

En aquesta doble pàgina es proposa com a tasca la realització del Investiga

«Projecte» d’investigació del tercer trimestre. Es tracta d’un estudi sobre
l’erosió del sòl. Demanem que busquen informació sobre els factors que
afecten l’erosió i que trien un agent erosiu. Hauran d’elaborar una hipòtesi
sobre com influiran sobre l’erosió alguna d’aquestes variables i contrastar
la hipòtesi mitjançant l’experimentació. Finalment, han d’exposar els re-
sultats de la investigació a la resta del grup.
5 L’alumnat dissenyarà el procediment experimental amb el qual es con-
trastarà la hipòtesi.
6 Han de recopilar tota la informació experimental en elquadern de labo-
ratori i organitzar els resultats en taules, construir gràfics i interpre-
tar-los, etc.
Acaba i comunica
7 L’alumnat extraurà les conclusions de la seua investigació i prepararà un
informe sobre la influència dels factors investigats en l’erosió i el pre-
sentarà a la resta del grup.

Solucions
Busca informació
1 i 2 Han de buscar informació sobre cada un dels factors que influïxen en
l’erosió del sòl i triar un agent erosiu.
• La vegetació és un factor de protecció del sòl, ja que augmenta la
infiltració de l’aigua, amb la qual cosa disminuïx l’escolament. A més,
les arrels de les plantes eviten el moviment del substrat.
• La topografia és un factor molt important en la degradació del sòl, ja
que determina el pendent del terreny. Un pendent elevat fa que l’ai-
gua circule a més velocitat i que, per tant, tinga més energia, per la
qual cosa erosiona més.
• El tipus de substrat que forma el sòl influïx també en els processos
erosius perquè determina la formació de substrats més o menys co-
herents (consistents) i que, per tant, s’erosionaran amb major o me-
nor facilitat.

141
Anotacions
Anotacions