ESTRUCTURA I DINÀMICA

DELS ECOSISTEMES
https://mujeresconciencia.com/2015/02/11/women
-science-de-rachel-ignotofsky/

https://www.rachelignotofskydesign.com/free-downloads
Què és l’ecologia?

I un ecosistema?
ECOLOGIA. Ciència que estudia les
relacions dels diferents éssers vius
entre sí i amb el seu entorn.

ECOSISTEMA. És un sistema
biològic, en una área determinada,
format per un conjunt d’éssers vius i el
medi físic amb el que es relacionen.
1.- Estructura d'un ecosistema

ECOSISTEMA
format per

BIÒTOP BIOCENOSI (o comunitat)

Component abiòtic Component biòtic

Espai o medi físic d'un ecosistema i les
seves propietats físicoquímiques.
Medi físic (roques, aigua, aire, fang, ...)
Condicions físico-químiques (temperatura
pressió, salinitat, humitat, ...).
Conjunt d'éssers vius d'un ecosistema
(bacteris, protoctists, fongs, vegetals i/o
animals) que habiten en un lloc determinat i les
relacions que s'estableixen entre ells.
ACTIVITAT.

Indica quins són components biòtics i quins abiòtics:

Papallona Biòtic
Cova Abiòtic
Relleu Abiòtic
Altitud Abiòtic
Larva d’insecte Biòtic
Aigua Abiòtic
Temperatura Abiòtic
Identifica els components del Biòtop i de la Biocenosi

Fer activitat pàg. 64 (1, 2, 3, 4)

Activitats pàgina 64
1 Interpreta la imatge. El biòtop d’aquest ecosistema el forma l’aigua del mar i les
roques del fons marí.
2 Interpreta la imatge. Els factors abiòtics que caracteritzen aquest biòtop són:
– A l’aigua del mar: temperatura, salinitat, densitat, llum, presència de gasos i corrents.
– Les roques del fons: relleu, composició mineral, textura, estructura i porositat.
3 Interpreta la imatge. La biocenosi d’aquest ecosistema està formada pels bancs de
peixos, els coralls i les algues.
4 Interpreta la imatge. Es distingeixen dues poblacions de peixos i s’intueixen diverses
poblacions de coralls i algues verdes.

12
Característiques dels ecosistemes

● Mida molt variable.

● Podem tenir ecosistemes dins altres ecosistemes.
● Mai estan aïllats els uns dels altres.
● Els límits entre ecosistemes es diuen ECOTONS.

Zones de transició formades per variables físico-ambientals com el

clima, la topografía, característiques de sòl,…

Presenten espècies d'ambdós ecosistemes

Poden presentar espècies pròpies

Ecotons
El concepte d’ecotons, ve del grec eco- (oikos o
casa) y to, (tons o tensió)

Quins ecotons podríem determinar a la

imatge de la dreta?
 Però
què
és
això??

https://www.ecosferas.com/view_ecosferas/es/destacado/-que-es-una-ecosfera-.html

El regal perfecte…diuen els de la NASA

Tipus d'ecosistemes

Aquàtics
Marins
D’aigua dolça

Terrestres (segons les condicions climàtiques)

De zona freda (Dels pols fins als cercles polars)
De zona temperada ( Entre els cercles polars i els
tròpics)
De zona càlida ( Entre el tròpic de Càncer i el de
Capricorn)
 Què és un bioma

És un conjunt d’ecosistemes
característics de diverses zones de la
Terra que comparteixen un clima,
una vegetació i una fauna semblant
ACTIVITAT.Classifica els Alta muntanya
següents biomes Bosc caducifoli
(ecosistemes) segons
pertanyin a la zona freda, Bosc mediterrani
temperada o càlida Zona
Tundra Freda
Taigà
Desert càlid Zona
Temperada
Desert fred
Sabana
Zona
Bosc tropical Càlida

Estepa
Bosc equatorial
ACTIVITAT.Classifica els Alta muntanya
següents biomes Bosc caducifoli
(ecosistemes) segons
pertanyin a la zona freda, Bosc mediterrani
temperada o càlida Zona
Tundra Freda
Taigà
Desert càlid Zona
Temperada
Desert fred
Sabana
Zona
Bosc tropical Càlida

Estepa
Bosc equatorial
 2. Factors abiòtics i adaptacions

Els factors abiòtics

Influeixen directament Provoca les
són les variables
en la biocenosi adaptacions dels
fisicoquímiques del (component biòtic) èssers vius
medi
Ales, Aletes
Anatòmiques
Pèl

Hibernació
Temperatura Fisiològiques
Estivació
Llum
Humitat Migracions
Pressió Comportament
Camuflatge
Salinitat
ACTIVITAT 53. Pàgina 82 (al llibre)
 Factors abiòtics. La temperatura

En ambients terrestres hi han més diferències de temperatura, al llarg d’un dia

o al llarg d’un any, que en ambients aquàtics.

La majoria d’organismes poden trobar-se en el rang que va dels -2 ºC als 50 ºC

Les plantes tenen millor tolerancia a les temperaturas extremes.

Article La vida a altas temperaturas

 Factors abiòtics. La temperatura
Segons d’on obté escalfor l’animal tenim:

Endoterms. Presenten mecanismes metabòlics que generen

escalfor (termogènesi).
És energèticament costós, per tant tenen requeriments energètics i
alimentaris elevats.

Ectoterms. Obtenen l’escalfor corporal de l’ambient ja que

no tenen cap mecanisme metabòlic intern per generar calor.
Poden predre el Sol (heliotèrmia) o poden col·locar-se a prop de fonts
de calor com roques escalfades pel sol (tigmotèrmia), etc…
 Factors abiòtics. La temperatura
Segons si la temperatura de l’animal és constant o no tenim:

Homeoterms. Els homeoterms (“homeo”, igual) controlen

la seva temperatura corporal, fent que es mantingui
relativament constant mentres que la temperatura
ambiental varia.

Poiquiloterms. Els poiquiloterms (“poiquilo”, variada)

presenten una temperatura corporal semblant a la de
l’ambient. La seva temperatura interna varia segons la
temperatura ambiental, i per tant, la seva activitat està
més condicionada per les condicions ambientals.
 Factors abiòtics. La humitat
La humitat és el vapor de l’aigua (H2O(g)) de l’atmosfera.

Això exigeix als èssers vius tenir adaptacions per evitar pèrdues d’aigua
Plantes
• Reduir la mida de les fulles
• Arrels molt grans per captar aigua
• Teixits d’acumulació (càctus o crasulàcies)

Animals
• Cobertes impermeables (exoesquelet dels artròpodes, escates rèptils)
• Orina semisòlida
• Excrements secs
Factors abiòtics. La llum

Font d’energía per la fotosíntesi

La quantitat de llum determina la localització dels
éssers vius.

Els cicles dia/nit i l’estacionalitat afecta molts processos (floració, vigília,

hivernació, migracions, hàbits nocturns i diürns,...)

Adaptacions per les condicions de llum

Plantes (fulles grans, orientació, ...)

Animals (modifcació de la grandaria dels ulls, absència pigments per foscor ...)
 Factors abiòtics. La pressió
Ecosistemes terrestres (P atm ↓ quan altitud ↑)

Mecanismes adaptatius animals per aprofitament

oxigen.

Ecosistemes aquàtics (P hidrostàtica ↑ en ↑ la profunditat)

Mecanismes adaptatius a l’elevada pressió (Bufeta
natatòria)

Factors abiòtics. La salinitat

Quantitat de sals dissoltes a l’aigua.
• Al mar: 33-37 g/L
• A l’aigua dolça 5 g/L

Curiositat. El mar Mort té una concentració de sals aproximadament de 150 g/L

Activitats

Fer les activitats 8, 9 i 10 de la página 67

 3. Límits de tolerància i factors limitants
Els factor abiòtics defineixen la zona de tolerància (limitada) on una espècie pot viure
La zona òptima és el rang de tolerancia on l’espècie presenta: més creixement, més
descendencia i sobreviure millor.
Organismes eurioics: Marges Organismes estenoics: Marges
molt amplis dels factors del molt estrets dels factors del
medi. Corbes amples. medi
 Què són els factors limitants?
Factors biòtics + factors abiòtics
Regulen el creixement i l’expansió d’una espècie

Fer les activitats 17 i 19 de la página 68

 4. Hàbitat i nínxol ecològic
Hàbitat: lloc on viu un organisme (àrea física on el podem trobar).
Un mateix hábitat pot ser compartit per espècies diferents.

Nínxol ecològic: És el paper/funció que té una espècie dins

l’ecosistema.

Per conèixer el nínxol d’una espècie cal saber: el seu hàbitat, la

seva alimentació, els llocs de reproducció, la resistència a factors
ambientals, les relacions amb d’altres individus,…

Un nínxol ecològic nomès pot contenir 1 espècie concreta (si no

una seria desplaçada), tot i que hi han espècies que canvien de
nínxol al llarg de les seves vides
Interpreta la imatge pàg 69 (21 al 24)
5 Les relacions biòtiques
Són les interaccions entre els organismes de la biocenosi

INTRAESPECÍFIQUES INTERESPECÍFIQUES
Intraespecífiques: entre individus de la mateixa expècie.

Provoquen la competència Afavoreixen la cooperació

(perjudicials) (beneficioses)

Parentals monògames
i polígames

Pels recursos Matriarcals

Relacions familiars
Patriarcals

Per la reproducció Fillials

Relacions gregàries

Per la dominància
social Relacions socials

Relacions colonials
Intraespecífiques

Competència pels recursos: Quan augmenta la població o hi ha déficit del recurs. S’eliminen
els més dèbils o pitjor adaptats
Intraespecífiques

Competència per la reproducció: El més fort transmet els seus gens a la descendencia, i per
tant, els més dèbils o pitjor adaptats es van eliminant.
Intraespecífiques

Competència per la dominancia social: Permet accedir a recursos com l’aliment o la

reproducció.
Intraespecífiques

Cooperació familiar: Són associacions entre els progenitors i la descendència amb finalitat de
protecció de les cries

Tipus:
• Monògames: Una parella per tota la vida
• Polígames: El mascle té descendència amb vàries femelles
• Matriarcals: La femella queda al càrrec de le descendència
• Patriarcals: El mascle queda al càrrec de la descendència
• Filials: Els progenitors deixen les cries
• Poliàndriques: Una femella i diversos mascles (poc habitual)
Intraespecífiques

Cooperació gregària: El grup és un conjunt d’individus que duen a terme activitats comunes
amb comportaments semblants. No han d’estar necessàriament emparentats. Les avantatges
són nombroses:

• Defensa en front un atac

• Defensa contra metereologia adversa
• Facilitat per trovar aliment
• Afavoreix la reproducció
• Afavoreix els desplaçaments/migracions de l’espècie
 Peixos formant cardúmens per
Intraespecífiques confondre els depredadors

Bous en formació de
defensa contra llops Flamencs migrant

Pigüins protegint del fred

les cries
Intraespecífiques

Cooperació colonial: Es creen entre individus que es mantenen units

i provenen d’un progenitor comú. L’associació és extrema i conformen
una unitat.

Funció defensiva i sovint divisió de la feina.

Intraespecífiques

Cooperació social: És una societat (conjunt d’individus) que

es comuniquen per estímuls i a on existeix:
• Especialització de la feina (diferències morfològiques)
• Jerarquització social.
Interespecífiques: entre organismes d’espècies diferents.

De competencia
Depredació (depredador – pressa)
Mutualisme (obtenció d’un benefici mutu)
Simbiosi: líquens (associació entre fong i una alga)
Inquilinisme
Parasitisme
-Endoparàsits
-Ectoparàsits
Interespecífiques: entre organismes d’espècies diferents.

De competencia

Es produeix quan individus de diferents espècies (a diferencia de la competencia

intraespecífica) es disputen els mateixos recursos de l’ecosistema. Aquesta competència pot
provocar:

• La reducció del creixement i de les taxes de reproducció.

• Provocar la mort d’altres organismes
• Exclusió d’una espècie del territori.
• En casos extrems el competidor pot causar l’extinció de
l’espècie.
Interespecífiques: entre organismes d’espècies diferents.

Depredació

Un individu, el depredador, que surt beneficiat, caça a un altre individu, la pressa, que surt
perjudicada (mor), per subsistir.

Les dues poblacions es regulen mútuament

Interespecífiques: entre organismes d’espècies diferents.

Mutualisme

Relació biològica entre individus de diferents espècies, de forma no obligatòria ni permanent,

on obtenen un benefici mutu i milloren la seva aptitud biològica.
Interespecífiques: entre organismes d’espècies diferents.

Simbiosi

Interacció biològica entre organismes de diferents espècies on surten beneficiats però, a

diferència del mutualisme, és obligatòria i permanent per garantir la supervivència.

Els líquens són els representants més típics

d’organismes simbionts. Són una associació d’una
alga verda o cianobacteria i un fong.

L’alga amb la fotosíntesis proporciona matèria

orgànica

El fong captura aigua i sals minerals protegint l’alga

de la dessecació
Interespecífiques: entre organismes d’espècies diferents.

Inquilinisme

És una relació entre espècies on un individu, l’inquilí, troba refugi i lloc per alimentar-se (caus,
nius,...) en un altre sense rebre res a canvi  OKUPA

Molt típic d’aus

Interespecífiques: entre organismes d’espècies diferents.

Parasitisme

Relació entre dos individus d’espècies diferents on un d’ells, el paràsit, surt beneficiat i l’altre,
l’hoste, perjudicat sense arribar a morir (normalment ≠ depredació)

Dos tipus de paràsits:

Ectoparàsits: Viuen fora de l’hoste

Endoparàsits: Viuen dins de l’hoste

Ectoparàsits: Viuen fora
de l’hoste.

Puces, polls, vesc,

mosquits, paparres o
sangoneres
Endoparàsits: Viuen dins de
l’hoste.

Tènies, amebes, schistosomes

o bactèries
Activitats

Fer les activitats 54, 55 i 56 de la página 82

 6 Les poblacions en els ecosistemes
Població: Conjunt d’organismes de la mateixa espècie que viuen a una zona
determinada i poden reproduir-se entre ells.

El nombre d’individus varia al llarg del temps

-La natalitat i la immigració augmenten la mida de la població.
-La mortalitat i la emigració minven la mida de la població .
Corba en forma de S
Estabilització d’una población
fins que el creixement queda
prop del 0.

Límit sobre el creixement 

Capacitat de càrrega (K)

Fluctuacions poblacionals al
voltant d’aquesta K
Corba en forma de J
Recursos ilimitats i espai suficient
El cas d’Escherichia coli (i altres bactèries)

Una sola cèl·lula d’E.coli es pot dividir, a 37ºC, cada 20 minuts

Per tant, si tenim un cultiu amb 1 sola E.coli, al cap de 20 minuts en tindrem 2. 20
minuts més tard 4 i desprès d’una hora 8.

Veiem que el creixement cada 20 minuts és

exponencial, i el podríem representar així = 2x

Si representem les divisions per hora, 23x

En 2 dies i a partir d’una única bacteria,

tindríem un total de:
23·48 = 2144 = 2,23 · 1043 bactèries d’E.coli
El cas d’Escherichia coli (i altres bactèries)

Tenim 2,23 · 1043 bactèries i sabem que la massa d’una és 10-15kg

D’aquesta manera, podem dir que desprès de 2 dies tenim una massa bacteriana
total de 2,23 ·1028kg

Si la massa de la Terra és de 5,97 · 1024kg

La massa de bactèries és més gran que la massa de la Terra...

COM ÉS POSSIBLE?
 ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT

Condicionat per les característiques de l’ambient

Estratègia r Estratègia K
Medis inestables. Medis estables.
Taxa de reproducció alta Taxa de reproducció baixa
Molta descendència Pocs descendents (per no esgotar recursos).
Poca o cap cura de les cries Tenen cura de les cries.
Petits i de vida curta Població propera a la capacitat de càrrega K

Algues, bacteris, insectes, peixos i

Aus, mamífers i arbres de poques llavors
plantes amb moltes llavors
Activitat 57 pàgina 82
7 Les relacions alimentàries
Els organismes d’un ecosistema es poden agrupar, segons la manera com obtenen l’aliment, en
diversos nivells tròfics. Un nivell tròfic és constituït pel conjunt d’individus que obtenen la matèria i
l’energia de la mateixa manera.

Productors
Constitueixen el primer nivell tròfic i està
format pels organismes fotosintètics
(AUTÒTROFS)

Els organismes fotosintètics són aquells

capaços de realitzar la fotosíntesi per
produir matèria orgànica: algues, plantes i
bacteris.
Consumidors
Són tots aquells organismes que han d’alimentar-se de la matèria orgànica sintetitzada per altres
organismes (HETERÒTROFS).
En aquest grup s’inclouen: els bacteris, fongs, protozous i animals.
Segons el tipus d’alimentació els podem agrupar en: Cadena tròfica

Consumidors primaris.
És el segon nivell tròfic i està format pels organismes que obtenen la matèria i
l’energia alimentant-se dels productors. Els animals herbívors són
consumidors primaris.

Consumidors secundaris.
El tercer nivell tròfic és el dels consumidors secundaris i està format pels
organismes que obtenen la matèria i l’energia alimentant-se dels animals
herbívors. Els carnívors de primer ordre són consumidors secundaris.

Consumidors terciaris (o superdepredadors)

Aquest nivell està format pels organismes que obtenen la matèria i l’energia
alimentant-se d’altres consumidors, tant herbívors com carnívors. Els
carnívors de segon ordre són consumidors terciaris. Podrien existir també
consumidors quaternaris
Descomponedors

El nivell tròfic dels descomponedors està format

pels organismes que obtenen la matèria i l’energia
alimentant-se de restes d’éssers vius, com fulles i
branques caigudes, excrements o cadàvers.

Transformen la matèria orgànica en matèria

inorgànica aprofitant l’energia que encara contenen
aquests nutrients.

Els bacteris, els fongs i alguns cucs són

organismes descomponedors.

Activitat Anàlisi científica pàgina 83

 Xarxes tròfiques
La interconnexió entre diferents cadenes tròfiques formen les xarxes tròfiques. Són
més complexes i un mateix organisme pot ocupar diversos nivells tròfics.

El teixó ocupa 2 nivells

tròfics:

Consumidor primari:
s’alimenta d’aglans

Consumidor secundari:
S’alimenta de consumidors
primaris (escarbats i talps)

Activitat 64 pàgina 83
8 Les piràmides tròfiques
Són una representació gràfica de la variació que existeix entre els diferents nivells
tròfics per una característica determinada (nombre, biomassa o energia)

El nombre d’individus varia al llarg del temps

-La natalitat i la immigració augmenten la mida de la població.
-La mortalitat i la emigració minven la mida de la població .
De vegades les piràmides
poden ser invertides
(ecosistemes marins)
Activitat 32 pàgina 74
Activitat 59 pàgina 82
9 El flux d’energia
Es tracta d’un flux obert, l’energia passa pels diferents nivells tròfics de forma
unidireccional. Nomès s’aprofita un 10% en cada pas i es perd la resta en forma de
calor
10 El cicle de la matèria
A diferència del flux d’energia, el de matèria és cíclic  reciclatge continu de matèria
11 Cicles biogeoquímics: el cicle del carboni

1 Els P incorporen per fotosíntesi CO2

atmosfèric o dissolt en aigua.

2 Incorporació pels C.

3 La respiració cel·lular pels P,C,D

retorna a l’atmosfera/aigua el CO2.

4 Els D descomponen restes orgàniques

i emeten CO2.

5 Part de les restes orgàniques

enterrades generen combustibles fòssils
que es cremen amb emissió de CO2

Activitat 39 pàgina 77
Activitat 67 pàgina 83
 11 Cicles biogeoquímics: el cicle del nitrogen

1 Bacteris fixadors (capturen N2)

2 Bacteris nitrificants (amoni  nitrats)

3 Bacteris desnitrificants (nitrats  alliberen N2)