ELS ECOSISTEMES

L’ECOLOGIA
És la ciència de síntesi que estudia els ecosistemes, les relacions entre els éssers vius i el lloc on
viuen, és a dir, el seu medi ambient. S’estudia la matèria, l’energia i la seva organització.
Tipus d’estudi:
● ATUOECOLOGIA:Estudi d’una sola espècie i les seves relacions amb el medi ambient.
● SINECOLOGIA: Estudi d’una comunitat amb totes les espècies corresponents.
Segons els termes d’estudi:
● ECOLOGIA DE LES POBLACIONS: Es fa en termes d’individus.
● DINÀMICA DELS ECOSISTEMES: Es fa en termes de matèria i energia.
Segons els ambients:
● ECOLOGIA TERRESTRE
● ECOLOGIA MARINA

ECOSISTEMA
És el conjunt de diferents espe`cies que viuen en un etnron físic comú.
Un escosistema està format per:
- El biòtop: Conjunt format pel medi, el substrat i els factors ambientals que afecten als éssers
vius.
● El medi és el fluid que embolcalla els organismes i pot ser l’aire (medi aeri) o l’aigua (medi
aquàtic).
● El substrat és la superfície sobre la qual es desplacen, s’aguanten o es fixen els
organismes. Pot ser el sòl, l’aigua, la superfície d’altres éssers vius, etc.
● Els factors ambientals abiòtics són els factors fisicoquímics, és a dir temperatura, humitat.

- La biocenosi: Conjunt de totes les poblacions que habiten en un lloc determinat.

Les relacions biòtiques(factors ambientals biòtics): interespecífiques i intraespecífiques.
EL BIÒTOP

EL MEDI
És el conjunt de substàncies que constitueixen el fluid que envolta els éssers vius.
• El medi aeri: És el fluid format per la zona de l’atmosfera propera a la superfície
terrestre.
• El medi aquàtic: Està constituït pels mars, rius i llacs de la Terra. Correspon al 70% de la
superfície terrestre. Segons la zona on habiten els éssers vius es distingeixen quatre
grups:

EL SUBSTRAT
És el conjunt de substàncies que formen la superfície on els organismes es fixen, s’aguanten o es
desplacen.
● El sòl és la capa superficial de la litosfera que està en contacte amb l’atmosfera. Forma part
del biòtop i acostuma a ser prim. Es forma per l’acció de l’ambient sobre la roca mare. Té
una estructura vertical on hi ha tres horitzons:
○ Horitzó A: Terra superficial rica en humus.
○ Horitzó B: Terra rica en sals procedents del rentatge de A.
○ Horitzó C: Roca mare (pot ser que alterada).
Sòls immadurs: Falten un o dos horitzons:
■ AO: Horitzó de matèria orgànica no descomposta (fullaraca).
■ A: Horitzó de matèria orgànica transformada en humus.
■ B: Horitzió de precipitació i acumulació de sals (argila, minerals…).
■ C1: Horitzó de roca mare disgregada.
■ C2: Roca mare sense alterar.
ELS FACTORS ABIÒTICS I LES ADAPTACIONS
Els factors ambientals abiòtics són les variabñes fisicoquímiques que influeixen en la vida
dels organizmes.

LÍMITS DE TOLERÀNCIA: Màxims i mínims dels factors ambientals que són tolerats.
El seu interval és l’AMPLITUD DE TOLERÀNCIA d’una espècie determinada. Per indicar-la
s’utilitzen els prefixos euri- (gran amplitud de tolerància) i esteno- (petita estretor de tolerància).
Un FACTOR LIMITANT és qualsevol factor ambiental que sobrepassa l’amplitud de tolèrnaica.
En casos de competència, l’organizme més especialista guanya sobre el més generalista.
La LLEI DEL MÍNIM: El nutrient que es troba menys disponnible és el que limita la producció, tot i
que els altres estiguin en excés.
LA TEMPERATURA
Temperatura mínima a la superfície terrestre: -88,3ºC, màxima: +60ºC.
La vida activa és possible entre uns quants graus sota zero, i uns 50ºC.
● A TEMPERATURES BAIXES: cal no perdre molta energia doncs fa falta per mantenir la
temperatura corporal: letàrgia i baixa mobilitat.
● A TEMPERATURES ALTES: gran pèrdua d’aigua per mantenir el cos fred. Un cop de calor
pot provocar la desnaturalització de proteïnes i la mor: transpiració. Es pot
perdre molta aigua: lfulles molt primes, estructures carnoses de magatzem d’aigua.

Adaptacions dels animals

- ELS ANIMALS HOMEOTERMS: Suporten el fred perquè s’aïllen mitjançant el pèl
(mamífers), cap de greix sota la pell (mamífersmarins), plomes (ocells). Davant la
calor responen amb hàbits crepusculars.
- ELS ANIMALS POIQUILOTERMS: tendeixen a allunyar-se al màxim del fred amagant-se
sota terra o en refugis i reduint elmetabolisme tant com poden durant l’hivern.
Davant la calor responen amb hàbits crepusculars o nocturns.
Conseqüències:

FRED CALOR

• Possibilitat de formació de cristalls que • Desnaturalització de proteïnes

trenquin cèl·lules • Despesa d’aigua alta (petits amb gran
• Despesa energètica baixa (gran amb superfície). Regla de Bergmann
baixa superfície). Regla de Bergmann • No acumulació de greix
• Acumulació de greix • Apèndix grans (transpiració). Regla d’Allen
• Apèndix petits (no perdre calor).Regla • Nocturnitat o amb hàbits crepusculars
d’Allen • Magatzems d’aigua
• Letargia • Poiquiloterms
• Migració
• Homeoterms

Adaptacions de les plantes

- LES PLANTES DE CLIMES FREDS: tenen formes arrodonides i abasten poca altura. Els
arbres de fulla caduca es queden sense fulles al’hivern per evitar la pèrdua
d’energia.
- LES PLANTES DE CLIMES CÀLIDS: les fulles dels arbres són molt petites o espines, per
disminuir la transpiració i, per tant, la pèrduad’aigua. Ex: cactus.
 LA LLUM
La llum proporciona l’energia que manté la majoria d’ecosistemes. És necessària per la
fotosíntesi.
Com arriba?
● 49%: longitud d’ona per sobre de 760nm. Serveix per moure les capes fluides de la Terra:
Energia exosomàtica.
● 9%: longitud d’ona per sota de 360nm. Radiacions perilloses amb molta energia.
● 42&: radiació entre 360-760nm. La llum en si: Energia endosomàtica.

Influeix decisivament en la distribució dels éssers vius: ESTRATIFICACIÓ.

En el mar també hi ha estrats: entre 0 i 200m de profunditat (zona fòtica). En la zona afòtica no
podem trobar organismes fotosintètics.

Adaptacions dels animals

- COLORACIÓ CRÍPTICA: l’animal es confón amb el medi. Ex: el camaleó i el pop la zebra.
- COLORACIÓ APOSEMÀTICA O D’AVÍS: animals amb coloracions molt vistoses per tal
d'avisar del perill. Ex: granota.
- COLORACIÓ MIMÈTICA: animals que tenen coloracions semblants a la d’altres animals
més perillosos. Ex: serps.
- BIOLUMINESCÈNCIA: és la capacitat que tenen alguns éssers vius per emetre llum i
generar llum. Ex: cuca de llum i el peixllanterna.

Adaptacions de les plantes

- HELIÒFILES O FOTÒFILES: plantes que necessiten molta quantitat de llum.
Ex: populus alba.
- ESCIÒFILES: plantes que viuen a l'ombra. Ex: pteridium aquilinum.
- FOTOTROPISMES: moviments que presenten moltes plantes d'orientació cap a la llum.
Ex: girasol.

FOTOPERÍODE: Realització de determinats processos segons la durada del dia i la nit. Afecta
segons si els animals són diürns, nocturns o crepusculars.
EX: Migracions, floracions.
LA HUMITAT
És el vapor d'aigua que hi ha a l'aire atmosfèric.
HUMITAT ABSOLUTA: és la quantitat real que hi ha i s’expressa en gr/m3.
HUMITAT RELATIVA: és la relació entre l’aigua que hi ha i la màxima que hi podria haver-hi en
aquelles condicions de pressió i temperatura; s’expressa en %.

● Transpiració: procés biològic de pèrdua d’aigua per refrigerar-lo.

● Evaporació: procés físic que es dóna en l’aigua lliure.

Adaptacions dels animals

Per evitar la deshidratació..
- Tenir un tegument impermeable. Ex: cocodril.
- Tenir estructures que retenen l'aire i mantenen una microatmosfera humida. Ex:
lloro.
- Produir secrecions mucoses que mantenen la pell humida. Ex: cargol.
- Tenir l'aparell respiratori a l'interior del cos. Ex: humans.
- Fecundació interna i desenvolupament embrionari. Ex: tortugues.
- Adaptació del cicle biològic a l'estació seca. Ex: cranc.
- Capacitat de beure aigua del mar. Ex: dofí.

Adaptacions de les plantes

Per evitar la deshidratació...
-Tenir arrels molt llargues. Ex: arbres.
-Posseir fulles amb epidermis molt cutinitzades i amb pocs estomes. Ex: cactus.
-Tenir una abundant pilositat capaç de retenir aire i mantenir una microatmosfera
humida. Ex: Solanum quitoense
-Posseir tiges i fulles suculentes on s'emmagatzema una gran quantitat d'aigua de
reserva. Ex: aloe vera.
- Formació de llavors. Ex: pipes.

Les plantes adaptades a suportar l’aridesa s’anomenen Xeròfites. Si acumulen aigua:

suculentes.
LA PRESSIÓ
Pot ser de dos tipus: atmosfèrica (força per unitat de superfície que exerceix el pes de l'aire) i
hidrostàtica (forçaper unitat de superfície que exerceix l'aigua).

Adaptacions dels animals:

- Els individus presenten hemoglobines especials amb més afinitat per l'oxigen.
Ex: llames dels Andes.
- Els individus presenten una bufeta natatòria (cambra d'aire que permet regular la
capacitat de flotació per ascendir idescendir). Ex: peixos abissals.

LA SALINITAT
És la concentració de sals minerals dissoltes.
És molt important per la distribució dels individus en el medi aquàtic:
•Aigua dolça: <0,2 g/l de sal.
•Aigua salada: >0,2 g/l de sal.
Osmosi: procés de difusió daigua a través duna membrana semipermeable des de la zona
menys concentrada (hipotònica) a la més concentrada (hipertònica).

Adaptacions dels animals i plantes

- POIQUILOSMÒTICS: Si varia la salinitat del medi ambient, també varia la salinitat del
seu medi intern, i superat l’interval detolerància, moren. S’anomenen estenohalins.
Ex: algues i la major part dels invertebrats.
- HOMEOSMÒTICS: organismes que presenten adaptacions per regular la sal interna.
Algunes espècies d’animals i plantes sónclarament eurihalines, és a dir, suporten grans
canvis de salinitat. Ex: l’anguila i el salmó. N’hi ha de poc eficaços (⅓ de la salinitat) o
molt eficaços (eurahlines).

ELS CORRENTS DEL MEDI

Són els moviments que presenten l’aire i l’aigua.
Provoquen adaptaciones especials en els ésers vius i influeixen decisibament en la
seva distribució.

Adaptacions dels animals

- ELS CORRENTS AERIS: són aprofitats per alguns insectes (escurçaments de les ales) i
ocells. Ex: llagostes.
- ELS CORRENTS MARINS: són aprofitats per molts peixos, tortugues, cetacis, etc.; per
realitzar migracions.
Adaptacions de les plantes
- ELS CORRENTS AERIS: són aprofitats per les plantes per a la dispersió del pol·len o
de les llavors. Ex: margarites.
- ELS CORRENTS MARINS: són aprofitats per les plantes marines per adherir-se al
substrat o amargar-se a les esquerdes. Ex: algues.
LA BIOCENOSI
Distingim dos tipus de relacions biòtiques segons si s’estableixen entre individus de la
mateixa espècie (intraespecífiques) od’una altra espècie (interespecífiques).

RELACIONS INTRAESPECÍFIQUES
Són les que s’estableixen entre individus d’una mateixa espècie i dins d’una mateixa població.
Poden ser:
• NEGATIVES (efecte de massa o perjudicials): competència per l’aliment, l’espai, la llum, la
femella.
• POSITIVES (efecte de grup o d’ajuda, cooperació en la recerca d’aliment, de defensa, etc.)
Poden ser temporals o perennes (romanen tota la vida).
La competència intraespecífica és negativa per a l’individu però és positiva per l’espècie.
 RELACIONS INTERESPECÍFIQUES
Són el conjunt de relacions que s’estableixen entre espècies diferents que poden ser positives o
negatives.
La raó és la necessitat d’un indret (reproducció, desenvolupament, etc.) o un recurs
(alimentació).
El més comú es la competència, però les espècies intenten evitar-ho canviant l’alimentació o
d’indret.
Els predadors o són aquells que cacen o s’alimenten d’altres anomenats.
És important entendre el diagrama de predador presa: en el que el depredador depèn de la presa
però no al contrari.
FORÈSIA: Una espècie (patró) transporta a una altre donant-li un benefici. Els insectes busquen el
nèctar, però també se’n porten pol·len.

EPIBIOSI: Quan una espècie (epífita) viu sobre una altre.

PARASITISME: Quan una espècie s’alimenta a costa d’una altre.

La que es beneficia es diu paràsit (patogen o no) i la que pateix hoste o hospedador
Depenen de com parasiten:
a) Ectoparàsits
b) Endoparàsits (gran capacitat reproductora i regressió anatòmica).

ANTIBIOSI: Capacitat d’eliminar competidors amb substàncies (antibiòtic) o d’altres maneres.

Ex: Penicillium notatum
L’ESTUDI DE LES BIOCENOSIS
Un estudi es fa a partir d’una sèrie de mostres que acostumen a ser representatives de la zona.
La presa de mostres rep el nom de mostreig.

El transecte consisteix en fer una línia transversal als diferents pisos o horitzons i seguint-la,
prendre diverses mostres a distància prefixades. S’ha de dur a terme uns quants trassectes
paral·lels per a pdoer comparar els resultats.

A partir de les mostres se’n fa el processament. S’identifica a quina espècie pertany cadascun
dels individus, i es suma el nombre d’individus que hi ha de cada espècie.

Amb totes aquestes dades, podem deduir 5 paràmentres que ens permetran comparar les
comunitats:

FREQÜÈNCIA
Percentatge en relació al total.

DENSITAT
Nombre d’individus per unitat de superfície o volum.

ABUNDÀNCIA
Quanitat d’indivius que hi ha d’una mateixa espècie.

DOMINÀNCIA
Proporció entre el nombre d’individus recol·lectats d’aquesta espècie.

DIVERSITAT
Probabilitat que en pendre una mostr a l’atzar d0una comunitat, cada individu sigui d’una espècie
diferent.

LA POBLACIÓ I LA DINÀMICA DE LES POBLACIONS

Característiques:
● BIOCENOSI: conjunt de poblacions (comunitat) presents en un ecosistema.
● POBLACIÓ: conjunt d’individus d’una mateixa espècie que habiten en una zona
determinada en un moment determinat.
En un sistema en equilibri, la població d’una espècie es manté pràcticament constant. Si el nombre
pateix fluctuacions en el temps però no canvia significativament vol dir que el sistema és complex i
organitzat (clímax). Hi ha una sèrie de paràmetres naturals que poden alterar-ne el nombre.
• NATALITAT: relació entre el nombre de naixements i el col·lectiu inicial.
• MORTALITAT: relació entre els individus morts i el col·lectiu inicial.
 CORBES DE SUPERVIVÈNCIA
Són aquelles que mostren què és el que passa amb la mortalitat dins d’una mateixa generació
d’individus d’una mateixa espècie. Depenent l’espècie podem trobar individus amb una
esperança de vida alta o d’altres que en tenen una baixa.
Exemples:

DISTRIBUCIÓ PER EDATS EN LA POBLACIÓ

Hi ha tres grups d’edats en la població que són els seguents:
- Prereproductiou.
- Productiu.
- Postreproductiu.

*Si predominen els individus prereproductius → població en

desenvolupament.
*Si predominen els individus postreproductius → població en
regressió.

Una manera de representar les distribucions per edat són les

piràmides d’edat.
 IMMIGRACIÓ I EMIGRACIÓ
● Taxa d’immigració (I): nombre d’individus que ingressen des d’un altre lloc. i=(dN/dt)/ N
● Taxa d’emigració (E): nombre d’individus que deixen la seva població. e =(dN/dt)/ N

Per estudiar els canvis poblacionals es realitzen diferents mètodes com el de les gràfiques
poblacionals. Depenen de les formes que agafen aquestes poden extraure una sèrie de conclusions,
però sempre l’augment es deu a la disposició de recursos alimentaris.

CREIXEMENT D’UNA POBLACIÓ

És la relació entre l’augment o la disminució d’individus d’una població. Hi ha dos tipus:

Ex: Creixement exponencial: bacteries, Creixement logístic: ovelles.

ESTRATÈGIA R (taxa de reproducció): Alta capacitat reproductiva dedicant poc esforç.
Espècies oportunistes o pioneres.
ESTRATÈGIA K (Capacitat de càrrega): Manté el nombre constant de descendents tenint cura
d’ells per mantenir un valor elevat d’individus. Espècies especialistes.

ESTRATÈGIES DE CREIXEMENT
 FLUCTUACIONS
Normalment, les poblacions no s’ajusten a les corbes de creixement (“J” i “S”), sinó que es
produeixen fluctuacions o canvis enels períodes de creixement.
El número de depredadors depèn sempre del número de preses, però no al revés.
Les causes són:
→ Factors independents de l’alta densitat de població (sequeres, incendis, inundacions, etc.).
→ Factors dependents de l’alta densitat de població (manca d’aliment, elevat nº de
depredadors, malalties, etc.).

DISTRIBUCIÓ DELS INDIVIDUS EN L'ESPAI