1.2.14.

ODS 14 | Vida submarina |

Conservar i utilitzar de manera sostenible els oceans, els mars i els
recursos marins per al desenvolupament sostenible

Objectius d’aprenentatge per a l’ODS 14 «Vida submarina»

Objectius • L’alumne comprèn l’ecologia marina bàsica, els ecosistemes, les

d’aprenentatge relacions predador- presa, etc.
cognitiu • L’alumne entén la connexió de moltes persones amb al mar i la
vida que conté, inclosa la funció del mar com a proveïdor
d’aliments, feina i oportunitats emocionants.
• L’alumne coneix la premissa bàsica del canvi climàtic i la funció dels
oceans en la moderació del clima.
• L’alumne comprèn les amenaces als sistemes oceànics, com la
contaminació i la sobrepesca, i reconeix i pot explicar la fragilitat
relativa de molts ecosistemes oceànics, com els esculls coral·lins i
les zones hipòxiques mortes.
• L’alumne coneix les oportunitats de l’ús sostenible dels recursos
marins vius.
 Objectius d’aprenentatge per a l’ODS 14 «Vida submarina»

Objectius • L’alumne és capaç d’argumentar a favor de pràctiques de pesca sostenible.

d’aprenentatge • L’alumne és capaç de mostrar l’impacte que la humanitat té en els oceans
socioemocional (pèrdua de biomassa, acidificació, contaminació, etc.) i el valor d’uns oceans
nets i sans.
• L’alumne és capaç d’influir en grups que fan una producció i un consum no-
sostenibles de productes de l’oceà.
• L’alumne és capaç de reflexionar sobre les seves necessitats alimentàries i
qüestionar si els seus hàbits alimentaris fan un ús sostenible dels recursos
alimentaris limitats del mar.
• L’alumne és capaç de sentir empatia per les persones el mitjà de vida de les
quals queda afectat pels canvis en la pesca.

Objectius • L’alumne és capaç d’investigar sobre la dependència del mar al seu país.
d’aprenentatge • L’alumne és capaç de debatre sobre mètodes sostenibles, com les quotes de
comportamental pesca estrictes i les vedes de pesca d’espècies en perill d’extinció.
• L’alumne és capaç d’identificar, accedir i comprar vida marina pescada d’una
manera sostenible, per exemple, productes certificats amb etiqueta
ecològica.
• L’alumne és capaç de posar-se en contacte amb els seus representants per
parlar de la sobrepesca com a amenaça als mitjans de vida locals.
• L’alumne és capaç de fer una campanya a favor d’ampliar les zones de veda i
les reserves marines i protegir-les amb una base científica.
 Temes per a l’ODS 14 «Vida submarina»

1. La hidrosfera: el cicle de l’aigua, la formació dels núvols, l’aigua com a gran

regulador del clima
2. Gestió i ús dels recursos marítims (renovables i no-renovables): el bé comú de la
humanitat i la sobrepesca, les quotes i com es negocien, aqüicultura, algues, recursos
minerals
3. Energia marina sostenible (energies renovables, els aerogeneradors i la polèmica
que els envolta)
4. Ecologia marina: la xarxa tròfica, predadors i preses, rivalitat, enfonsament
5. Els esculls coral·lins, les costes i els manglars i la seva importància ecològica
6. El creixement del nivell del mar i els països que patiran una pèrdua total o parcial
de terra; els refugiats climàtics i què significarà una pèrdua de sobirania
7. Els oceans i la legislació internacional: aigües internacionals, disputes pel territori,
banderes de conveniència i problemes relacionats
8. Els contaminants de l’oceà: plàstics, microesferes, aigües residuals, nutrients i
substàncies químiques Les profunditats oceàniques i els animals d’aigües profundes
9. Relacions culturals amb el mar: el mar com a font de serveis ecosistèmics culturals
com la recreació, la inspiració i la creació d’una identitat cultural

Objectiu 2030 ODS 15

1. La hidrosfera: el cicle de l’aigua, la formació dels núvols, l’aigua com a gran regulador
del clima

Les aigües dels mars i oceans reben contínuament substàncies dissoltes que aporten els rius des
dels continents i els volcans submarins. Tot això fa que augmenti la salinitat (mitjana de 35g/l,
principalment clorur de sodi). La gran quantitat de sals dissoltes dóna a l'aigua de mar unes
característiques molt especials, com són una densitat d'1,03 g/cm3 o el fet que solidifiqui a –1,5°C
(l'aigua dolça té una densitat d'1 g/cm3 i solidifica a 0°C).
Activitats ODS14: 1, 2 i 3
 Les propietats de l'aigua són justament les adequades per a l'aparició i la subsistència de la
vida a la Terra.
1. Incolora, inodora i insípida
L'aigua pura és incolora perquè no té color, és inodora perquè no fa olor i és insípida perquè no té sabor.
De vegades, l'aigua no sembla incolora; en grans quantitats, com a la mar o als llacs, l'aigua es veu blava,
verda o grisa. Els motius d'aquesta coloració són que reflecteix el color del cel i que no es tracta d'aigua
pura, sinó que conté sals, algues o sorra.

2. El glaç sura a l'aigua

L'aigua és l'única substància que, en estat sòlid, és menys densa que en estat líquid. Per això, el glaç (aigua
sòlida) sura a l'aigua i, gràcies a això, no es moren els peixos quan, si baixa la temperatura, es glaça la
superfície. Passa el mateix als pols: la capa de glaç superficial aïlla del fred la part inferior, i impedeix que
es glaci.

3. Gran capacitat calorífica

L'aigua té molta capacitat calorífica perquè, per escalfar-se, absorbeix molta calor durant un llarg temps;
és a dir, tarda molt temps a escalfar-se i també tarda molt temps a refredar-se. Aquesta propietat de
l'aigua té una gran influència sobre el clima perquè les grans masses d'aigua dels oceans emmagatzemen
durant el dia grans quantitats d'energia solar i la tornen a l'atmosfera a la nit. És per això que el clima de
les zones de la costa és més temperat que el de les zones de l'interior; també és la causa de les brises
marines. Els oceans contribueixen a mantenir una temperatura estable adequada per al desenvolupament
de la vida.

4. Un dissolvent extraordinari
L'aigua dissol lentament la roca calcària i crea relleus accidentats. L'aigua és molt bon dissolvent d'un gran
nombre de substàncies sòlides, líquides o gasoses. Aquesta propietat explica que l'aigua del mar sigui
salada.
Els éssers vius assimilen moltes substàncies indispensables per a la vida perquè les reben
dissoltes en aigua. De manera semblant, dissoltes en aigua, eliminen del seu organisme
les substàncies de rebuig.
Per la seva composició, l'aigua hauria de ser un gas, com són totes les
substàncies amb fórmules químiques semblants: diòxid de carboni
(CO2), amoníac (NH3), metà (CH4), etc. Llavors, què és el que fa que
l'aigua sigui com és? La resposta està en les forces d'atracció entre les
mateixes molècules d'aigua “ponts d'hidrogen”. Aquestes no es
comporten com si foren partícules aïllades, sinó que els àtoms d'oxigen
atreuen els àtoms d'hidrogen de molècules veïnes, de manera que, en la
pràctica, és com si en tot moment cada molècula estigués enganxada a
unes quantes molècules veïnes.
De manera natural, l’aigua es pot presentar en estat sòlid, líquid o gasós. Per a que l’aigua passi d’un
estat a un altre ha d’estar en unes certes condicions de pressió i temperatura.

Activitats ODS 14: 4 i 5

Activitats ODS 14: 6
Formació de núvols i precipitacions:

Si l’aire es refreda, la seva humitat relativa augmenta progressivament, perquè la

temperatura ha disminuït i la seva capacitat per contenir vapor en dissolució, es cada cop
més petita. Quan assolirà la humitat relativa del 100% es produirà la saturació d’humitat,
l’aire ja no admet més vapor i es comença a condensar amb petites gotes d’aigua, que es
mantenen en suspensió: s’ha format un núvol (format per petites gotetes d’aigua).
Una vegada format el núvol, si
el refredament continua, cada
cop hi ha més gotetes dins la
massa d’aire. El núvol va
creixent i les gotetes xoquen
les unes contra les altres i
tendeixen a fusionar-se, es
formen gotes cada cop més
grosses fins que cauen per gravetat i originen precipitacio.́
No tots els núvols només contenen gotes d'aigua; algunes també poden
contenir vidres de gel, depenent de la temperatura a les capes
superiors de l'atmosfera.
Els núvols de tempesta es formen quan hi ha una diferència important
de temperatura entre l’aire de superfície i el que hi ha més amunt. Es
creen corrents verticals molt forts (convecció) que formen els famosos
núvols de tempesta o cumulonimbus.
El fet que el núvol tingui una part líquida i una altra glaçada i els forts vents al seu interior afavoreix
que es carregui elèctricament (les partícules més pesades i grans, com les calamarses, tendeixen a
caure cap a la base del núvol, mentre que les partícules més lleugeres, com les gotes d'aigua,
s'eleven cap a la part superior del núvol) es crea una acumulació de càrregues positives a la part
superior i negatives a la base del núvol. Quan la diferència de potencial elèctric entre les càrregues
acumulades a la part superior i la base del núvol és prou gran, es pot formar una descàrrega
elèctrica sobtada que és el que veiem com un llampec i crea una ona de xoc que escoltem com a
tro. El corrent elèctric flueix des del núvol cap a la terra (llamps), o en alguns casos, entre núvols
(llampec).
Per sort, la majoria dels llampecs ocorren dins dels núvols i no arriben a la superfície de la Terra. Tot
i això, quan un llampec toca la superfície de la Terra, pot causar danys significatius i representar un
perill per a la seguretat de les persones. Per això, és essencial prendre precaucions durant les
tempestes elèctriques i buscar refugi en un lloc segur.
L'aigua exerceix un paper crucial en la regulació del clima a la Terra a través de diversos processos i
mecanismes. Alguns dels principals aspectes en què l'aigua afecta el clima són els següents:

•Cicle de l'aigua: El cicle de l'aigua, també conegut com a cicle hidrològic, és un procés fonamental en la
regulació del clima. Inclou l´evaporació de l´aigua de la superfície de la Terra, la formació de núvols, la
precipitació i el flux d´aigua a través de rius i oceans. Aquest cicle redistribueix la calor i la humitat al
llarg del planeta, cosa que influeix en els patrons climàtics globals i regionals.

•Regulació de la temperatura: L'aigua té una alta capacitat calorífica, cosa que significa que pot absorbir
i retenir grans quantitats de calor. Això modera les fluctuacions extremes de temperatura a les zones
properes a masses d’aigua, com els oceans. A més, el procés d'evaporació refreda la superfície, cosa que
ajuda a regular les temperatures locals i globals.

•Formació de núvols i precipitació: L'aigua és essencial per a la formació de núvols i la precipitació

posterior. Els núvols reflecteixen la radiació solar i ajuden a refredar la superfície de la Terra. La
precipitació és fonamental per mantenir la disponibilitat d'aigua dolça a la Terra, cosa que és vital per a
la vida i l'agricultura.

•Corrents oceànics: Els corrents oceànics transporten calor i humitat al voltant del planeta. Això té un
gran impacte en els climes regionals, ja que els corrents càlids poden augmentar les temperatures a les
regions costaneres, mentre que els corrents freds poden refredar-los.

•Efecte hivernacle: El vapor d'aigua és un gas d'efecte hivernacle important a l'atmosfera de la Terra.
Juntament amb altres gasos com el diòxid de carboni, el metà i l'òxid nitrós, el vapor d'aigua atrapa la
calor del sol i ajuda a mantenir la temperatura de la Terra en un rang adequat per a la vida.

Qualsevol canvi en la quantitat o la distribució de l'aigua a la Terra pot tenir un impacte significatiu en el
clima global i regional.
El cinturó de circulació oceànica connecta les aigües de tots els oceans i distribueix calor pel
planeta.
La formació de l'istme de Panamà ha tingut algunes conseqüències climàtiques notables,
tant a la regió circumdant com a una escala més global, ja que va alterar les corrents
oceàniques. Aquests canvis també han influït en la vida marina i la disponibilitat de recursos
pesquers.

L’aigua oceànica, degut a la seva abundància (ocupa gairebé tres quartes parts de la
superfície terrestre), el seu poder calorífic i els corrents que té, constitueix un mecanisme
de transport molt eficaç (més que l’atmosfera), de forma que té una gran importància sobre
la regulació del clima terrestre.

L'aigua oceànica es caracteritza per tres paràmetres: temperatura, salinitat i densitat (que
depèn de la temperatura i la salinitat). La temperatura i les diferències de densitat
(juntament amb els efectes de rotació de la Terra) determinen la circulació dels corrents
marins profunds, mentre que els corrents més superficials també depenen dels vents
dominants.
Temperatura mitjana de l'aigua superficial és de 17,5ºC (de -1 dels pols a 32ºC a
l'equador). La temperatura de l’aigua és un factor que depèn de la radiació, com
l’absorció de la radiació solar es produeix en els primers metres de la columna d’aigua.
A partir d'una certa profunditat la temperatura es manté constant entre 1 i 4ºC.

S'anomena Salinitat a la quantitat de sals dissoltes per un litre d'aigua i sol ser de 35 gr/l
(o 35/1.000). Als mars interiors i càlids la forta evaporació fa augmentar la salinitat; al
mar Mediterrani és de 38- 39 g/l al mar Roig arriba las 40 gr/l. Als mars freds, a algunes
badies, i a on la quantitat d'aigua dolça que arriba és important la salinitat pot baixar; al
mar Bàltic és de 5 gr/l i pot arribar a 2 gr/l a les proximitats dels rius.

Degut a la concentració salina de l'aigua de mar la seva densitat és més gran que la de
l'aigua pura (aproximadament 1.02 vegades a la superfície). La densitat de l’aigua depèn
de temperatura i salinitat (directament proporcional a la salinitat i inversament a la
temperatura), i és més alta com més freda i/o salada estigui. També cal considerar que
aquestes sals baixen el punt de congelació fins els -1,8 oC.

Activitats ODS 14: 7, 8, 9 i 10

 Perfil de temperatura de l'oceà

•Una capa superficial, càlida (encara que variable en

funció de les temperatures exteriors) en la qual la
temperatura baixa lentament.
•Una capa intermèdia, termoclina, generalment a una
profunditat al voltant de 100 a 1.000 metres, on la
temperatura disminueix ràpidament amb la profunditat.
•Una capa profunda d’aigües fredes, en la que el descens
de temperatura amb la profunditat és molt lent.
S'estabilitza al voltant dels 1-4°C, independentment de la
ubicació geogràfica.

En algunes regions, com les fonts hidrotermals al fons de l'oceà, la temperatura de

l'aigua pot augmentar significativament a causa de l'activitat geotèrmica.

Aquestes variacions en la temperatura de l'aigua als oceans són fonamentals per

comprendre la circulació oceànica, el clima global i la distribució de la vida marina.
En el en la capa superior predominen els processos fotosintètics i reaccions oxidatives
aeròbies, mentre que en la capa inferior predominen els processos de degradació de
matèria orgànica principalment anaeròbics, per això per sobre de la termoclina
disminueixen els nutrients, que són consumits pel fitoplancton i traslladats a capes
profundes amb la sedimentació dels cadàvers. A les capes profundes pot disminuir
l’oxigen, que es consumeix en la degradació de la matèria orgànica i en no estar aquesta
capa en contacte amb l’atmosfera no es pot reposar el gas, però simultàniament
augmenta el contingut en nutrients.
Les aigües superficials estan en continu moviment com a conseqüència dels vents
dominants (els vents produeixen dos tipus de moviments les corrents i les onades); Les
aigües profundes també es mouen lentament formant uns corrents que circulen pel fons.

Els corrents profunds es generen degut a les diferències de densitat de l’aigua, que és
més alta com més freda o salada estigui, per això també s’anomenen corrents
termohalins. Quan s’incrementa la densitat d’una determinada capa d’aigua, aquesta
s’enfonsa fins a situar-se per sota de capes d’aigua amb densitat menor.
Els corrents profunds o termohalins, també coneguts com a cintes transportadores
oceàniques, tenen un paper essencial en la distribució de calor i nutrients pels oceans i,
per tant, en la regulació del clima de la Terra.
El procés comença amb la formació d'aigües
profundes fredes i densament salades en les
regions polars, com l'Àrtic i l'Antàrtida. A mesura
que l'aigua es refreda i es fa més salada, es torna
més densa i tendeix a enfonsar-se cap a les capes
més profundes de l'oceà. Les aigües profundes,
fredes i carregades de salinitat, viatgen a través
dels oceans com a part d'un sistema de corrents
oceànics profunts, que recorre tot l’Atlàntic fins
arribar a l’Oceà Glacial Antàrtic. Els corrents que
es generen a l’Antàrtic continuen cap a l’Oceà
Índic i Pacífic.
A les latituds tropicals ascendeixen fins a la superfície (té un impacte en la distribució d'oxigen i
nutrients als ecosistemes marins) i continuen en aquesta capa fins a retornar al punt de sortida a
l’Oceà Àrtic on s´inicia un nou cicle.

Els principals llocs d’aflorament són aquells en què els alisis desplacen l’aigua de la superfície
oceànica cap a l’oest i creen un buit d’aigua a la zona superficial d’on parteixen, aquest buit es
compensat per l’aflorament (la pujada) d’aigües profundes fredes i carregades de nutrients. En
arribar a la superfície, amb l’energia solar, provoca una gran proliferació de fitoplàncton capaç de
mantenir una gran comunitat animal. Són zones molt riques en pesca i per tant de gran importància
per a l’home.
Els vents alisis que bufen des del continent fan que el clima de les regions costaneres adjacents a les
zones d’aflorament sigui molt sec, de fet les principals zones d’aflorament limiten amb deserts.
El cas de la Mediterrània.
La mar Mediterrània està comunicada amb l’Oceà
Atlàntic a través de l’estret de Gibraltar. L’aportació
d’aigua dels rius, l’escassa precipitació i la intensa
evaporació fa que tingui una salinitat més elevada
que l’Atlàntic, i per tant l’aigua del Mediterrani és
més densa.
Com a conseqüència:
Procedent de l’oceà Atlàntic, a nivell superficial hi entra aigua de menor salinitat, menys
densa. De la mar Mediterrània surt aigua de major salinitat, més densa que circula a un nivell
més profund.

Activitats ODS 14: 11, 12 i 13

2. Gestió i ús dels recursos marítims (renovables i no-renovables): el bé comú de la

humanitat i la sobrepesca, les quotes i com es negocien, aqüicultura, algues, recursos
minerals

La gestió i l'ús dels recursos marítims són crítics per a la sostenibilitat dels ecosistemes
marins i per a la subsistència de la humanitat. Els recursos marítims inclouen una àmplia
gamma de components, com ara peixos, crustacis, mol·luscs, plantes marines, petroli, gas
natural, minerals, aigua salada i molts altres elements.
Els recursos marítims poden classificar-se en dos categories principals: renovables i no-
renovables.
Recursos Marítims Renovables:
Pesca: Aquest és un dels recursos marítims renovables més importants. Inclou peixos,
crustacis, mol·luscs i altres espècies marines. La gestió de la pesca sostenible és essencial
per assegurar que les poblacions es mantinguin saludables i es regenerin. Això implica
establir quotes de captura, talls de temporada i pràctiques de pesca sostenibles.
Aquicultura: La cria d'espècies marines com el peix i els mol·luscs en instal·lacions
controlades (aquicultura) és una manera d'obtenir recursos marins renovables. La gestió de
la qualitat de l'aigua i la salut dels animals són crítiques per a aquesta indústria.
Plantacions de marisc: Algunes espècies d'ous com les ostres i els musclos es cultiven a
través de plantacions en zones costaneres. La gestió de la qualitat de l'aigua i la prevenció
de malalties són importants en aquest context.
Les algues: La seva importància com a recurs marí continua augmentant a mesura que
s'explora el seu potencial en diverses aplicacions.
Recursos Marítims No-Renovables:
Petroli i Gas Natural: Els gairebé inestimables recursos petrolers i gasístics es troben sota el
fons marí en moltes parts del món. L'extracció i l'ús d'aquests recursos planteja
desafiaments, inclosos els riscos de vessaments d'oli i els impactes ambientals.
Minerals del fons marí: Els minerals com els sulfurs, els fosfats i els metalls rars es poden
trobar en les profunditats oceàniques. L'extracció d'aquests recursos implica desafiaments
tècnics i ambientals, com l'impacte sobre els ecosistemes marins.
Sílice i Sorra: Aquest recurs és utilitzat en la construcció i en altres aplicacions industrials.
L'extracció d'aquests materials pot tenir impactes en les platges i els ecosistemes
Repte ODS 14: Fer un Pòster informatiu sobre:

1. La gestió de la pesca: investigació i monitoratge, quotes de captura, tecnologies

sostenibles, cooperació internacional…
https://diari.uib.cat/Recerca/Ciencies/Arxiu/Seguiment-automatic-de-la-fauna-marina-gr
acies-a.cid594154
https://icatmar.cat/pesca/
https://www.bbva.com/es/pe/sostenibilidad/que-es-la-pesca-sostenible-y-por-que-apost
ar-por-ella/
https://www.newtral.es/reparto-cuotas-pesqueras/20221215/

2. Aqüicultura. Què és? Principal productes. Consideracions (qualitat aigua, malalties,

impactes...)
https://www.observatorio-acuicultura.es/conocenos/que-es-la-acuicultura
https://ruralcat.gencat.cat/documents/20181/4633080/DT40.+Aqüicultura/7b1e4a2c-35
85-4789-bdd7-470ecff5cddf
https://www.consumer.es/ca/seguridad-alimentaria-ca/reptes-actuals-de-laqicultura.ht
ml
3. Energia marina sostenible (energies renovables, els aerogeneradors i la polèmica que
els envolta)
L'energia marina sostenible fa referència a la producció d'energia a partir de recursos
marins renovables de manera respectuosa amb el medi ambient i econòmicament viable.
Això implica aprofitar les fonts d'energia renovable que es troben a l'entorn marí, com
l'energia de les onades, l'energia de les marees, l'energia eòlica offshore (a alta mar) i
l'energia tèrmica oceànica.
És considerada una font d'energia neta i renovable que pot contribuir a reduir les
emissions de carboni i mitigar el canvi climàtic. No obstant això, hi ha desafiaments
tècnics i ambientals associats amb la implementació d'aquestes tecnologies, com
l'impacte a la vida marina i la resistència a condicions climàtiques adverses. La recerca i el
desenvolupament continu són fonamentals per fer que l'energia marina sostenible sigui
més efectiva i competitiva en comparació de les fonts tradicionals d'energia.

Repte ODS 14: Fer un Pòster informatiu sobre:

3. Fonts d’energia marina sostenible: energia de les onades, energia de les marees,
energia eòlica (aerogeneradors) i tèrmica oceànica. Polèmica que els envolta.
https://ovacen.com/energia-marina/
https://www.irena.org/-/media/Files/IRENA/Agency/Publication/2020/Dec/IRENA_Offsh
ore_Renewables_2020_ES.pdf?la=en&hash=22E6CC605C56350E77258008CCA4CC95ABC
9F64F
https://www.iberdrola.com/sostenibilidad/como-funciona-la-energia-eolica-marina
4. Ecologia marina: la xarxa tròfica, predadors i preses, rivalitat, enfonsament

L'ecologia marina és una branca de l'ecologia que se centra en l'estudi dels ecosistemes
marins, incloent-hi oceans, mars, costes i zones intermareals. Aquesta disciplina s'enfoca a
comprendre les interaccions entre els organismes marins, el seu entorn físic i els factors
biòtics i abiòtics que influeixen en aquests ecosistemes. Aquí hi ha algunes àrees clau
destudi en ecologia marina:
Biodiversitat Marina: L'ecologia marina examina la diversitat de vida als ambients marins,
incloent-hi una varietat d'espècies de plantes, animals i microorganismes. Això implica
estudiar com aquestes espècies coexisteixen i s'adapten als hàbitats marins.
Dinàmica de Poblacions: Els ecòlegs marins investiguen com canvien les poblacions
d'organismes marins al llarg del temps, cosa que inclou estudis sobre la reproducció,
creixement, mortalitat i migració d'espècies marines.
Interaccions Ecològiques: S'analitzen les interaccions entre diferents espècies marines,
com les relacions depredador-presa, competència per recursos i mutualisme. Aquestes
interaccions són fonamentals per comprendre l’estructura dels ecosistemes marins.
Cicles Biogeoquímics: S'investiga com els nutrients i altres compostos químics circulen a
través dels ecosistemes marins i com aquests cicles afecten la vida marina i l'equilibri
ecològic.
Impacte Humà: Els ecòlegs marins també estudien com les activitats humanes, com ara la
pesca, la contaminació, el canvi climàtic i la degradació d'hàbitats, afecten els ecosistemes
marins. Això és crucial per desenvolupar estratègies de conservació i maneig sostenible
dels recursos marins.
Conservació Marina: la conservació dels ecosistemes marins és molt important, protegir
àrees marines, preservar la biodiversitat i promoure la gestió sostenible dels recursos
marins és vital per a la vida a la Terra. L'ecologia marina s'enfoca en una àmplia gamma
d'hàbitats marins, des d'esculls de corall i zones intermareals fins a aigües profundes i
àrees polars, cadascun amb les seves característiques i desafiaments únics.
Xarxes tròfiques
Productors primaris Tot i que el fitoplàncton és el productor primari de major
importància en els ecosistemes marins, també hem de tenir en
compte les algues i les fanerògames marines que són els
productors primaris del domini bentònic (de fons), estretament
lligat al sistema planctònic.
Només un 10% de l’energia passa d’un nivell tròfic al següent.
Les piràmides ecològiques ens ajuden a veure més clarament
l’aprofitament d’energia dins d’un ecosistema.

Finalment, per tancar el cicle de la cadena

tròfica marina tenim als organismes
descomponedors. Solen ser bacteris i fongs
que s'encarreguen de descompondre als
organismes morts. En aquest procés
s'alliberen els nutrients impressindibles per
als productors primaris
Les interaccions entre predadors i preses són
essencials per al funcionament dels ecosistemes
marins. Aquestes interaccions ajuden a regular les
poblacions d'espècies i a mantenir un equilibri a
l'ecosistema. Per exemple, si els predadors d'un cert
tipus de presa augmenten en nombre, la població
d'aquesta presa pot disminuir, cosa que pot afectar
els depredadors de nivell superior que depenen
d'aquesta presa com a font d'aliment.
Les relacions entre predadors i preses a l'ecologia marina són un tema de recerca
important, ja que ajuden a comprendre com els canvis a les poblacions d'organismes
afecten els ecosistemes i com els impactes humans, com la pesca, poden pertorbar
aquestes relacions i tenir conseqüències ecològiques.

Activitats ODS 14: 14 i 15

La rivalitat, competència entre organismes per recursos limitats, com l'espai, els aliments
i el refugi, exerceix un paper important en l'estructura i el funcionament d'aquests
ecosistemes. Per exemple la competència per espai als esculls de corall dels propis
coralls, la competència per aliment al bentos marí, com mol·luscs, crustacis i cucs que
sovint competeixen pels recursos alimentaris, com ara detrits orgànics i partícules
d'aliment que s'enfonsen des de la superfície. La competència per refugi i hàbitat, els
esculls de corall, les coves submarines i altres llocs d'amagatall són valuosos per a la
protecció contra els depredadors i com a llocs de reproducció
La competència pot ser un factor important en la distribució i l'abundància d'espècies als
ecosistemes marins. Pot donar forma a l'estructura de les comunitats marines en influir
en quines espècies prosperen en una àrea particular i quines poden ser desplaçades o
limitades en el seu èxit. A més, la competència pot ser un factor que contribueix a la
diversitat d'espècies.

Els nutrients més importants a l'ecosistema marí són els ions fosfat i nitrat. La
disponibilitat d'aquests nutrients influeix en la producció primària, que alhora sustenta
tota la cadena alimentària marina. També destacar el ferro és un micronutrient
important per a la fotosíntesi i el creixement del fitoplàncton. Altres nutrients com el
silici és un nutrient crític per a diatomees i altres organismes unicel·lulars que utilitzen
silici per construir les seves estructures esquelètiques, el calci essencial per a la formació
d'estructures com els esquelets de coralls i altres organismes marins que construeixen
closques calcàries. Altres micronutrients com el potassi i el magnesi també són essencials
per a diversos processos biològics en els organismes marins. Les zones riques en
nutrients tenen més productivitat biològica.
El fitoplàncton, així com altres organismes marins, quan moren s'enfonsen cap a les
profunditats de l'oceà. A mesura que aquests organismes es descomponen, alliberen
nutrients, com ara nitrogen, fòsfor i silici, a l'aigua circumdant. A mesura que la matèria
orgànica i els nutrients arriben a les profunditats marines, es converteixen en una font de
nutrients per a organismes en aquestes capes. Això és fonamental per mantenir la
productivitat biològica a les zones més profundes de l'oceà, on la llum solar no arriba i la
fotosíntesi no és possible.
Aquest procés d'enfonsament contribueix a la distribució de nutrients essencials a tot
l'oceà, cosa que alhora sustenta la vida marina en diferents nivells tròfics. Els nutrients
reciclats a partir de l'enfonsament són utilitzats per una varietat d'organismes, incloent-hi
fitoplàncton i altres productors primaris, cosa que alhora influeix en la disponibilitat
d'aliments i l'equilibri dels ecosistemes marins.

Durant els mesos d’estiu les meduses envaeixen les costes de la Mediterrània, un
possible origen d’aquest augment podria ser degut a que durant aquests mesos hi ha una
aportació més gran de nitrats perquè en aquesta temporada s’aboca més volum de
residus orgànics i adobs, que arriben al mar. L’augment de nutrients, nitrats, afavoreix en
gran mesura el desenvolupament de fitoplàncton i zooplàncton, l’aliment de les meduses
L’eutrofització és un procés de contaminació de l’aigua consistent en un notable augment
de la productivitat biològica a causa de l’aportació excessiva de nutrients, principalment
nitrogen i fòsfor.
Això provoca l’augment del fitoplàncton i d’altres plantes en superfície, que formen una
capa verdosa que impedeix que penetri la llum a l’aigua. Com a conseqüència d’això, la
vegetació no pot fer la fotosíntesi i mor. Els bacteris que s’alimenten de la matèria morta
consumeixen l’oxigen que necessiten peixos i i altres animals per respirar, cosa que pot
ocasionar la mort de la vida aquàtica.
També afecta les característiques organolèptiques de l’aigua, com l’olor, el color, el sabor.

Activitats ODS 14: 16 i 17

5. Els esculls coral·lins, les costes i els manglars i la seva importància ecològica

Els esculls coral·lins, les costes i els manglars són elements ecològics crucials que es troben
en moltes regions costaneres del món. Cadascun d'aquests hàbitats ofereix importància
ecològica per a la biodiversitat marina i terrestre, així com beneficis importants per a la
protecció de les zones costaneres i per abordar els reptes ambientals com el canvi
climàtic.
Esculls Coral·lins formats per coralls durs i altres organismes marins. Són d'una
importància extrema per diverses raons:
Biodiversitat: Els esculls coral·lins són alguns dels ecosistemes més diversos del món, albergant
una gran varietat d'espècies marines.
Protecció costanera: Actuen com a barreres naturals que protegeixen les zones costaneres de
l'erosió i les tempestes.
Recursos pesquers: Moltes espècies de peixos i altres animals importants per a la pesca
depenen dels esculls coral·lins Els esculls coral·lins, les costes i els manglars i la seva importància
ecològica com a hàbitat.

Repte ODS 14: Fer un Pòster informatiu sobre:

4. Importància de la conservació dels esculls coral·lins i les amenaces a que s'enfronten.

https://anellides.com/blog/quines-son-les-amenaces-que-afecten-als-esculls-de-corall/
http://pdf.wri.org/reefs_at_risk_revisited.pdf
https://unmondemons.wordpress.com/2015/03/19/la-gran-barrera-conservar-els-
secrets-del-corall/
 Activitats ODS 14: 18
Les costes són les zones de transició entre els ambients marins i terrestres. Tenen una gran
importància ecològica.

Repte ODS 14: Fer un Pòster informatiu sobre:

5. Importància de les costes i les seves amenaces.

http://www.gencat.cat/mediamb/publicacions/monografies/estat_pressions_medi_mari_c
ostaner.pdf
https://www.miteco.gob.es/es/biodiversidad/temas/espacios-protegidos/red-natura-
2000/rn_fichas_be_habitat_costeros.html
https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/cambio-climatico/temas/impactos-vu
lnerabilidad-y-adaptacion/11_zonas_costeras_2_tcm30-178502.pdf

6. Restauració de les costes. Objectius. Tecniques i estratègies.

https://www.miteco.gob.es/es/costas/temas.html
https://fundacion-biodiversidad.es/page/2/?s=costas&id=19182
https://www.miteco.gob.es/content/dam/miteco/es/costas/publicaciones/cap03_ecologia
_tcm30-161396.pdf
Els manglars són ecosistemes costaners únics i altament productius que es troben a les
zones tropicals i subtropicals del món.

Repte ODS 14: Fer un Pòster informatiu sobre:

7. Què són els manglars i per a què serveix. Desafiaments de conservació.

https://www.bancomundial.org/es/news/feature/2019/01/17/cinco-razones-para-cuidar-l
os-manglares
https://ecosistemas.ovacen.com/bioma/manglar/
https://www.unep.org/es/noticias-y-reportajes/reportajes/la-conservacion-de-los-manglar
es-es-cada-vez-mas-valiosa-gracias
6. El creixement del nivell del mar i els països que patiran una pèrdua total o parcial de
terra; els refugiats climàtics i què significarà una pèrdua de sobirania

L'augment del nivell del mar és una conseqüència directa del canvi climàtic i està
relacionat amb l'escalfament global. A mesura que les temperatures augmenten, els
glaciars i les capes de gel polars es fonen, el nivell del mar augmenta, les zones costaneres
esdevenen més vulnerables a inundacions i erosió costanera. Això pot resultar en la
pèrdua de terres, incloent-hi terres agrícoles i àrees urbanes, cosa que alhora pot portar a
la reubicació de comunitats senceres. Els governs poden tenir dificultats per mantenir el
control i la gestió daquestes àrees afectades.
A Espanya hi ha diverses zones que es poden veure afectades per la pujada del nivell del
mar. Un estudi publicat a la revista científica Nature Communications indica que en aquest
país unes 200.000 persones resideixen en zones que a partir del 2050 estaran exposades a
inundacions anuals. Entre elles, els investigadors destaquen Doñana, el delta de l'Ebre, la
Manga del mar Menor i els municipis de Cadis i Huelva.

Repte ODS 14: Fer un Pòster informatiu sobre:

8. Els refugiats climàtics. Disseny d'accions de consciència.

https://www.iom.int/es/migracion-y-cambio-climatico
https://news.un.org/es/story/2021/09/1496712
https://migracionesclimaticas.org/que-son-las-migraciones-climaticas/
https://www.iberdrola.com/sostenibilidad/migraciones-climaticas
Quan les terres d'un país són amenaçades per l'augment del nivell del mar, això pot
comportar la pèrdua de sobirania, ja que les fronteres i les àrees territorials es poden
veure alterades. Les qüestions de sobirania poden ser complexes, especialment quan les
fronteres marítimes i terrestres estan en joc. Pot ser necessari establir acords
internacionals per resoldre aquestes qüestions i determinar la pertinença de les terres
amenaçades.
Per fer front a aquests reptes, és essencial que la comunitat internacional prengui
mesures per reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle i mitigar el canvi climàtic.
També és important desenvolupar estratègies d'adaptació per ajudar les comunitats
afectades a fer front als impactes inevitables del canvi climàtic, i garantir que es
respectin els drets humans dels refugiats climàtics. La col·laboració internacional és clau
per abordar aquestes qüestions de manera efectiva.
7. Els oceans i la legislació internacional: aigües internacionals, disputes pel territori,
banderes de conveniència i problemes relacionats
Les aigües internacionals són àrees marítimes que no pertanyen a cap
país en particular. Això inclou l'Alta Mar, que es troba més enllà de les
aigües territorials nacionals, i les àrees polars, com l'Àrtic i l'Antàrtida. La
legislació internacional estableix que aquestes aigües són de domini
públic i estan subjectes a regulacions internacionals.
Repte ODS 14: Fer un Pòster informatiu sobre:

9. Aigües internacionals. Gestió dels recursos marins. Disputes pel territori.

https://elordenmundial.com/el-derecho-del-mar/
https://www.un.org/es/global-issues/oceans-and-the-law-of-the-sea
https://oceans-and-fisheries.ec.europa.eu/index_en

10. Banderes de conveniència. Què són? Països amb banderes de conveniència més
conegudes. Falta de seguretat marítima, contaminació ambiental i explotació laboral.
https://www.leymaritima.com/banderas-de-conveniencia-y-abusos-del-derecho-maritimo-internacion
al
/
https://juventudmaritimasomu.com/2019/02/08/banderas-de-conveniencia-paraisos-fiscales-y-explota
cion-laboral-en-los-oceanos
/
https://es.greenpeace.org/es/sala-de-prensa/comunicados/el-transbordo-de-capturas-de-barcos-pesq
ueros-a-buques-frigorificos-esta-facilitando-la-pesca-ilegal-que-destruye-los-oceanos
/Activitats ODS 14: 19
8. Els contaminants de l’oceà: plàstics, microesferes, aigües residuals, nutrients i
substàncies químiques. Les profunditats oceàniques i els animals d’aigües profundes
Mares limpios
Las cinco islas de plástico que manchan el océano y ningún país quiere limpiar

Els plàstics són materials molt duradors i resisteixen la descomposició natural de manera
molt lenta. Els processos naturals, com la fotodegradació (descomposició per la llum solar)
i l'acció de les onades i les forces mecàniques, poden trencar els plàstics en fragments més
petits, però aquests fragments segueixen sent plàstics i poden persistir durant molt temps
a l'ambient aquàtic. Aquesta resistència a la degradació és una de les raons per les quals
és tan important prendre mesures per reduir l'ús de plàstics i gestionar adequadament els
residus plàstics per prevenir la seva acumulació als oceans i altres masses d'aigua.
Plastic Pollution

Els microplàstics, petits fragments de plàstic que

poden ser invisibles a simple vista, es poden
trobar a les aigües i les platges de Tarragona.
Aquests microplàstics poden acumular-se a la
cadena alimentària marina i tenir efectes
negatius en la salut de la vida marina i,
potencialment, en la salut humana si es
consumeixen productes marins contaminants.
Repte ODS 14: Fer un Pòster informatiu sobre:

11. Problemes relacionats amb la contaminació per plàstics a Tarragona. Conscienciació

sobre la importància de reduir la contaminació per plàstics.
https://www.ccma.cat/324/milions-de-boletes-de-plastic-anomenades-pellets-contaminen
-les-platges-de-tarragona/noticia/3064856
/
https://diaridigital.urv.cat/projecte-microplastics-mediterrani/
https://www.canalreustv.cat/noticies/tarragona-te-la-mateixa-densitat-microplastics-al-ma
r-que-
barcelona
https://www.sostenible.cat/opinio/la-platja-el-mobil-i-els-e-residus
https://scientiasalut.gencat.cat/bitstream/handle/11351/4460/microplastics_nanoplastics_
cadena_alimentaria_situacio_actual_2019.pdf?sequence=1&isAllowed=
y
Les aigües residuals urbanes i industrials, poden contenir contaminants químics i agents
patògens que es descarreguen als oceans. Això pot afectar la qualitat de l'aigua i la vida
marina. L'excés de nutrients, com nitrogen i fòsfor, que provenen sovint de l'abocament
d'aigües residuals i l'escorrentia agrícola provoca l’eutrofització, com s’ha comentat
anteriorment.
Les substàncies químiques, com ara productes químics industrials i pesticides, poden
acabar als oceans a través de l'escorrentia i les aigües residuals. Aquests contaminants
poden tenir efectes tòxics en la vida marina i acumular-se en la cadena alimentària.
Repte ODS 14: Fer un Pòster informatiu sobre:

12. Efectes nocius en la vida marina de les substàncies químiques. Acumulació de

substàncies tòxiques a través de la cadena alimentària. Biomagnificació.
https://www.larazon.es/ciencia/20200905/w3qz744ee5cl5ffq5g7cs6hp3a.html
https://www.usergioarboleda.edu.co/wp-content/uploads/2015/07/
articulo_peces_con_metales_toxicos_en_nuestra_mesa.pdf
https://ipen.org/sites/default/files/documents/ipen-fisheries-v1_6aw-es.pdf
https://www.azeral.es/divulgazeral/que-es-la-biomagnificacion

13. Amences en els ecosistemes marins d'aigües profundes: pesca de fons destructiva,
contaminació de fons marins, recol·lecció de recursos minerals
https://www.lavanguardia.com/vida/junior-report/20180122/44122271722/tecnicas-pesca
-
destructivas.html
http://www.xtec.cat/~mferna99/projecte/mar.htm
https://minariasostible.gal/es/la-carrera-de-la-mineria-hacia-el-fondo-del-mar/
https://es.wired.com/articulos/nueva-mineria-en-el-fondo-del-mar-peligros-para-el-
oceano
9. Relacions culturals amb el mar: el mar com a font de serveis ecosistèmics culturals com
la recreació, la inspiració i la creació d’una identitat cultural

Els serveis ecosistèmics són aquells beneficis que un ecosistema aporta a la societat i que
milloren la salut, l’economia i la qualitat de vida de les persones. El mar no només és una
font de recursos econòmics, sinó que també és una part integral de les cultures i les
identitats de moltes comunitats al voltant del món.
El mar ofereix nombroses oportunitats d'oci i recreació, com la natació, el surf, el busseig,
la vela, la pesca esportiva i altres activitats relacionades amb l'aigua. Aquestes activitats no
només són divertides i relaxants, sinó que també contribueixen a la salut mental i física de
les persones, així com a la cohesió social. Moltes destinacions costaneres i insulars
aprofiten el seu entorn marí com a reclam turístic. La immensitat i la bellesa del mar han
estat temes recurrents en la literatura, la pintura, la música i altres formes d'expressió
artística. Des d'èpics com "La Odisea" d'Homer fins a novel·les més contemporànies com
"Moby Dick" de Herman Melville o "Vint mil llegües de viatge submarí" de Jules Verne.
Aquesta relació entre l'art i el mar demostra com la natura pot ser una influència poderosa
en la creativitat humana. Les tradicions de pesca, la construcció de vaixells, la cuina
basada en productes marins i altres aspectes de la vida quotidiana estan profundament
arrelats en la cultura de les comunitats marineres. Això també es reflecteix en les festes i
celebracions relacionades amb el mar, que serveixen per mantenir vives les tradicions i la
cultura local. El mar ha estat una part integral de la vida de moltes comunitats costaneres i
insulars, i ha contribuït a la seva identitat cultural.
 Alguns exemples de les festes relacionades amb el mar
que es celebren a Tarragona, son la festa de la Mare de
Déu del Carme que es celebra el 16 de juliol està
dedicada a la patrona dels mariners. Aquesta festa
inclou una processó marítima, on la imatge de la Mare
de Déu es porta a bord d'embarcacions decorades i
beneïdes.
En la festa major de Sant Magí es realitzen diverses
activitats relacionades amb el mar, com ara regates,
competicions de pesca, espectacles aquàtics i
processons marítimes. Activitats ODS 14: 20

Repte ODS 14: Fer un Pòster informatiu sobre:

14. El paper del mar en l’educació i consciència ambiental. Biologia marina, sostenibilitat i
conservació.
https://www.consumer.es/ca/medio-ambiente-ca/educaci-ambiental-la-importncia-
densenyar-als-nens-a-cuidar-el-planeta.html
https://oceanfdn.org/ca/ocean-literacy-and-behavior-change/
https://cads.gencat.cat/web/.content/Documents/Informes/2019/
pdf_20191231_Informe_MAR_DE_CANVIS_20-01-2020-web.pdf