T.3. HIDROSFERA 1. CARACTERITZACI DE LA HIDROSFERA Origen i evoluci: Laigua s un element de la terra, un sistema tancat, ja que sempre hi ha igual.

Amb el pas del temps ha anat canviant de forma per hi ha sempre la mateixa quantitat.

Origen de laigua lquida a la hidrosfera: Condensaci vapor aigua de latmosfera Fusi del gla que han aportat els cometes que topaven amb la Terra.

Origen H2O lquid

Laigua s un gran captadora de CO2. Al principi la hidrosfera era lleugerament cida per la reacci de lH2O amb el CO2. Canvi atmosfera (primitiva) Pujada O2 hidrosfera no tan cida fotosntesi.

aparici vida aerbia

hidrosfera agafa composici similar a la dara.

Composici: 97% aigua ocenica i 3% aigua continental (glaceres-pols, superficial, subterrnia i atmosfrica). Cicle hidrolgic: [+pg. 93] El cicle hidrolgic sn els processos entre latmosfera, els continents i els oceans de laigua. Precipitaci- P (mm): entrada daigua, laigua baixa i arriba al sl. Escolament- E (l/any, m3/s): aigua que ha arribat al sl. Escolament superficial- ES: es mant en el sl, a sobre el sl. Escolament dinfiltraci- I: ha passat a sota del sl, sha colat.

Evaporaci: vaporitzaci de laigua superficial (mar, boscos). Evapotranspiraci- ET (l/any): evaporaci + transpiraci. Funci reguladora:

Principalment fa la funci de regulador trmic, mitjanant dues formes:

T.3. HIDROSFERA Transferncia de calor: fred pols cap a lequador i al revs cinta

transportadora; sense ella o ms lenta hi ha temperatures ms Regulador trmic extremes (ex. efecte hivernacle). Emmagatzematge de calor: pot estar en tres estats en temperatura ambient. Condensa, evapora... realitza canvis de temperatura.

Balan hdric: Relaci entre entrades i sortides. El balan sempre s 0 perqu hi ha igual entrada que sortida per molt temps que passi. P= ES + I + ET (entrada = sortida) Balan duna conca hidrogrfica: rea de la superfcie en qu tota lrea que plou en aquella zona va a parar a un riu concret. Per al clcul del balan cal que totes les dades estiguin en les mateixes unitats i desprs cal multiplicar per la zona amb qu es treballa. Cabal: volum daigua que passa per una secci transversal al flux en una unitat de temps determinada (m3/s). Q (m3/s)= S (m2) * v (m/s) Cabal ecolgic: cabal mnim daigua que s necessari per a mantenir mnimament lecologia daquella zona. Cabal punta: mxim cabal al que sha arribat. Corba de pujada: quan el cabal est augmentant. Corba desgotament: cabal que est disminuint. Pics de resposta de laigua: augmenta quan plou. Temps de resposta: interval de temps que va des de que ha plogut la meitat de la pluja fins al cabal punta (serveix per saber com ha reaccionat el riu).

2. AIGES OCENIQUES Laigua dels oceans contenen un 97% de lH2O de la terra aproximadament per aquesta t unes caracterstiques determinades que en condicionen la dinmica.

T.3. HIDROSFERA Caracterstiques: Salinitat (,ppm): laigua cont una determinada quantitat de sals [cl- i na+] dissoltes en forma de ions que procedeixen de la hidrlisi de roques, de processos dssers vius, de partcules i gasos atmosfrics, de volcans... A ms precipitaci menys sal perqu es dissol ms. Levaporaci fa augmentar la concentraci. El gel fa salinitzar ms la resta perqu com ell no t fa que els altres hagin de tenir ms. Temperatura (C): des de lequador fins als pols va disminuint temperatura. La temperatura, doncs, dependr de la zona geogrfica. Densitat: a mesura que es refreda s ms densa fins arribar a congelar-se (inversament proporcional a la temperatura). Si hi ha fred tendeix a baiar i amb calor al revs. Quan ms sal t la massa, ms densa s. Dinmica ocenica: Corrents ocenics (marins): moviment continuats de les masses daigua marina en una direcci determinada. Corrents superficials: moviment degut als vents, fins xocar. Corrents ocenics Corrents profunds (termohalins): a causa de la diferncia d-t-s.

3. AIGES CONTINENTALS Les aiges continentals poden ser superficials com rius, llacs... o subterrnies com aqfers. Aiges continentals superficials: Provenen de laigua que precipita de la pluja. Aiges salvatges: la pluja cau a tot arreu, aigua per tot arreu. Es van concentrant en grans llocs que, on hi ha pendent, va caient fins finalment arribar al riu. El cicle del riu s el recorregut i la dinmica s erosi-transport-sedimentaci. Aiges continentals subterrnies: Les condicions per a que laigua que plou passi a dins (aqfer) s que caigui sobre roques poroses i permeables sobre impermeables fracturades o poc compactades.

T.3. HIDROSFERA Porositat: quantitat de porus respecte el volum. Depn del grau de compactaci, del grau de carstificaci i de fissuraci. Porositat primria: la que ja t en si el material Porositat secundria: aquella que sha fet, desprs. Per fissura, per poca compactaci... Permeabilitat: connexi entre els porus. Units impermeable; No units permeable.

Aqfer lliure: a sota impermeable, a sobre permeable. Tipus d aqfers Aqfer captiu (confinat): a sota impermeable, a sobre impermeable. Fa pressi.

Zona de recrrega: zona de laqfer per on entra laigua. Font: zona per on sortir laigua. Nivell fretic: nivell on arriba laigua, va canviant quan somple i quan es buida. Nivell piezomtric: el que laigua de forma natural tendeix a tenir (no obligat). Sigualen les pressions aigua-atmosfera.

Pou natural: laigua no sortir a pressi. Pou artesi: pou fet al fons de laqfer, sortir amb molta pressi fins arribar al nivell piezomtric.

Riu influent: riu que perd aigua, que va a parar a laqfer [forma de n]. Riu efluent: riu que guanya aigua, la guanya de laqfer [forma de u]. Isopiezes: lnies que uneixen els punts del nivell fretic que es troben a mateixa profunditat.

Classificaci formaci: Classificaci respecte el medi i el lloc on es poden formar els aqfers. Medi granular: sorres, cdols, saul, alluvions, graves, gresos poc consolidats, conglomerats poc consolidats... Medi fissurat: granit, basalt, prfir, pissarra, esquist...

T.3. HIDROSFERA Medi carstificat: calcria, dolomia, travertins, halita, guix, conglomerat... carbonat de calci +

dixid de carboni (INS) + aigua = bicarbonat de calci (SOL) CaCo3 + CO2 + H2O = Ca(HCO)2

4. LAIGUA COM A RECURS Anlisi dels usos de laigua: s consumptiu: fer consum de laigua, no es gasta sin que es canvien caracterstiques fisicoqumiques [p. ex. beure aigua, regar, Usos que t laigua contaminar aigua]. s no consumptiu: gastar sense canviar, es torna totalment igual [p. ex. presa per fer energia, nedar]. Indicadors de la qualitat de laigua: (F) Terbolesa: t molts organismes en suspensi respecte la llum que passa i arriba a la profunditat; disc de Secchi. (F) Slids en suspensi- SST: quants slids ens suspensi hi ha. Quants mes, ms contaminaci. (F) Color: indica si hi ha alguna cosa fora del normal. (F) Olor i sabor: (F) Temperatura (t): relacionada amb lO2.Ms a dalt ms freda ms moviment ms O2.

(F) Matria orgnica (m.o.): quan ms hi ha ms pobre (acumulaci, podrint, contaminaci). A partir de lO2 es pot saber la m.o. ja que laigua t la caracterstica que s oxidable i quant ms O2, ms oxidaci de la m.o. hi ha. Baixa temperatura alt O2 baixa matria orgnica molta sal

(F) Conductivitat: si cedeix ms o menys crregues elctriques. Si la passa molt b dissolta (perqu es formen ions). (Q) pH: el normal de laigua s 6-9. Laigua rep molta acidesa de roques amb silici. (Q) Duresa de laigua: amb el calci i el magnesi. (Q) Oxigen dissolt- OD: quantitat dO2 que t laigua.

T.3. HIDROSFERA (Q) Demanda bioqumica doxigen- DBO5: necessitat que tenen els organismes dO2. (Q) Demanda qumica doxigen- DQO: amb dicromat potssic [k2Cr2=O7], quant ms lquid necessitat per fer O2 vol dir que hi havia poc i que ,per tant, havia molta m.o.. Sobt m.o + m.i. perqu soxiden els dos junts per dividint la DBO entre la DQO sobt la m.o.. Alta temperatura baix O2 alta matria orgnica alta DBO5 (o alta DQO)

(Q) Carboni orgnic transformat: mesura del CO2 que hi ha. El C orgnic fa una combusti i produeix CO2. Sabent quan es desprn el CO2 se sap la m.o.. (Q) Metalls: traces de metalls a laigua. (Q) Nutrients: nitrogen i fsfor. Permet desenvolupament a les espcies dall. (B) Mtode ecolgic: indica lestat de laigua mitjanant la visualitzaci. (B) Indicadors/mtodes microbiolgics: veure al laboratori si hi ha contaminaci. (B) Escherichia Colli: bacteri que ajuda a digerir els aliments i eliminem una quantitat. Si hi ha contaminaci fecal. IQSA (ndex Simplificat de la Qualitat de lAigua): Es tracta duna classificaci de la contaminaci de laigua. Agafa varis parmetres (temperatura, oxigen, DBO, DQO, SST i conductivitat) i del conjunt diu si laigua est contaminada (0) o no (100). Depuraci i potabilitzaci daigua: Depurar: prov del clavegueram i es deixa anar al riu o mar, lobjectiu s tornar-la a lecosistema. Amb EDARS. Autodepuraci: sempre hi ha un factor dautodepuraci als rius, per ells mateixos, per si hi ha massa quantitat a depurar sha de fer artificialment. Potabilitzar: per poder beure-la. Sagafa laigua que anteriorment sha depurat. Desbast: filtres que separen el ms gros. Pretractament: fan passar lentament laigua per a que precipiti la Passos depuraci m.o. i el greix quedi a dalt. Unes pales el retiren.

T.3. HIDROSFERA Tractament biolgic: movent (per fer O2) i posant bacteris per oxidar m.o.. No cal retirar-ho perqu al no tenir menjar ,moren. Tractament fisicoqumic: acabar de retirar la m.o. que queda.

Laigua com a recurs energtic: Central hidroelctrica: aprofita lalada de laigua (energia potencial) per fer energia elctrica ja que amb una presa es ret i sacumula aigua i al deixar-la anar va molt rpida cap a les turbines de la presa (ms velocitat, ms energia cintica) que amb un camp magntic de coure fa salta els e-. Onades del mar: produir energia mitjanant el moviment oscillatori del mar a conseqncia de les onades. Energia trmica dels oceans: aprofita la diferncia de temperatura entre mar-superfcie. Amb aix es crea un vapor que donar energia cintica per a poder crear energia elctrica. Energia mareomotriu: quan hi ha alta mar es baixa un mur i en aquella zona queda laigua a un alt nivell, quan baixa la marea, el nivell es diferent entre els dos costats del mur. Sobre i la de dintre (nivell alt daigua) baixa amb velocitat i fora, movent les turbines i creant energia cintic, alliberant e- i creant energia elctrica.

5. RISCOS DE LAIGUA No venen produts per lefecte de lhome, procs que genera problema en bns, recursos o persones. R= P * V * E Riscos del litoral: Onades: factor erosiu, van picant i causa danys. Corrents litorals: desviacions, sempre cap al sud (corrent de deriva litoral). Riscos fluvials i torrencials: Sequera: quan laigua est per sota del normal problema aridesa en el riu, falta de

vegetaci... Pot ser donada per un fenomen meteorolgic (llargs anticiclons, Aores...). Causa problemes perqu no es pot beure, regar...

T.3. HIDROSFERA Avinguda: crescuda, quan laigua est per sobre del que normalment porta el cabal. Els factors que afecten a qu hi hagi ms probabilitat o menys davingudes sn la pendent, la vegetaci, la litologia, lrea de la conca i alguns factors humans com les preses o les desforestacions. Inundacions: desbordament dun riu en sortir del llit a causa duna forta crescuda. Riscos glacials: Allaus: desmoronament o caiguda molt rpida de la zona, un dels ms greus.

6. IMPACTES DE LAIGUA Afecta tamb a bns , recursos o persones per aquests s que sn produts per lhome. Impactes en el cicle fluviotorrencial: Impactes del cicle de laigua que afecten a la dinmica del riu (erosi-transp-sedimentaci) Platja: desaparici de la platja perqu si no hi ha sediments no es nodreix. Embassament: com un pant, reunir aigua en una bassa. Ecosistema del riu alterat Impacte visual Cost econmic Dinmica del riu alterada Espai voltants (poblacions...)

Energia elctrica Reserves daigua Control dinundacions Lleure (navegar pel riu...) Regar (camps del voltant...) -

Rectificacions: fer passar un riu que passa per un lloc per un altre. Per fer aix es pot canviar el pendent, el voltant... perqu aix de forma natural passi per un altre lloc.

Obtenir ms espai per utilitzar Evitar inundacions a llocs propers Evitar la contaminaci

Canvi de lecosistema Canvi dinmica del riu

Dics de contenci: mur parallel al curs dun riu o a la vora del mar. Impacte visual Risc de qu el dic es trenqui

Control de laigua Parar possibles inundacions

Transvasament: consisteix en una canalitzaci de laigua de la conca dun riu fins a una conca on hi ha dficit daigua.

T.3. HIDROSFERA Assegurar aigua Menys risc de sequera dels rius Destrucci de lecosistema Canvi dinmica del laigua Molta ms erosi que abans Canvi cicle (recorregut) de laigua

Impacte en aiges subterrnies: Sobreexplotaci: per exemple amb un pou, si hi ha una sobreexplotaci a la llarga pot haver falta dH2O i ,per tant, ms contaminaci ja que cada cop hi ha menys aigua i mes concentraci de contaminants. Salinitzaci: si el nivell fretic est per sota del nivell del mar. Impacte en aiges marines: Emissions de CO2: degut a que el mar s un gran captador del CO2, amb laugment de lefecte hivernacle fa que es capti ms i reaccioni amb lH2O ,fent-la ms cida amenaa diversitat.

Marees negres: petroli que vessa i, com que s menys dens, queda sobrenedant laigua Bioremediaci bacteris que van degradant el contaminant

Substncies qumiques Recollecta manual Contaminaci:

Les indstries agrcoles o ramaderes i les qumiques o urbanes sn els principals focus de contaminaci. No obstant, tamb ho sn els abocadors i la minaria. Natural: causada per substncies que sarrosseguen a laigua. Antrpica: causada per lactivitat humana. (F) pH: s contaminant quan s cid. Origen indstries, roques (silicis)

Origen

(F) temperatura de laigua: canvis en la temperatura. Origen indstria s com a refrigerant, turbines envasaments produeixen

increment trmic en abocar-se al riu. (F) Slids en suspensi total- SST: partcules inorgniques o orgniques.

T.3. HIDROSFERA Origen sorres, llims... restes animals , restes vegetals...

(Q) Nitrogenats- N: compostos nitrogenats. Origen camps, adobs [KNP], femta, purins, gallinassa.

(Q) Fosfats- P: compostos fosfats. Origen adobs [KNP], detergents.

(Q) Clor- Cl: Origen piscines, aigua potabilitzada, aigua marina que entri en un aqfer.

(B) Escherichia Colli: bacteri procariota del intest dels animals, funci del procs digestiu. Origen femta (clavegueram) danimals i humans.

Eutrofitzaci: Autocontaminaci. Fenomen de proliferaci dorganismes degut a un abocament incontrolat de fsfor o de nitrogen en aiges estancades. Amb l'augment de nutrients els organismes fotosinttics augmenten i aix fa augmentar la quantitat d'oxigen dissolt a l'aigua, fet que fa que augmenti el nombre d'ssers vius. Per a la llarga es va reduint l'O2, ja que hi ha una gran quantitat d'organismes i tots ells el necessiten per respirar i el volum de nutrients disponibles tamb disminueix. Doncs, una gran part dels ssers vius moren a causa de l'empobriment del medi. Venen els descomponedors que descomponen la m.o. i fan la fermentaci i deixen anar gasos i matria descomposta (mala olor i color verds). No obstant aquests serveixen de substrat per a que visquin les algues, tornant aix un altre cop el cicle.

7. GESTI DE LAIGUA Millora dels recursos que ja existeixen: Agrcola: tipus de reg ms contat i no tanta aigua, parts legals com lleis, multes o pujades dels impostos, canvis en els conreus, adaptar el conreu al clima, tipus dadobs... Indstries: ms control del que desprenen, obligar a posar filtres, fer pagar la contaminaci, posar depuradores... Recerca de nous recursos: Desalinitzadores (tot i que necessiten molta energia), s daigua reciclada ja sigui reutilitzant-la o recollint la de les precipitacions i depurant-la... 10