Informa de com s lelement sense incloure impressions Forma part duna narraci duns fets i per tant sovint

es trova amb textos narratius, expositius o dilegs Tipus de descripci Descripci subjectiva Descriu amb el seu estat dnim, el seu judici,la seva imaginaci, doncs, est ipregnat dimpressions personals Descripci objectiva particulars. Descripci cientfica, ordenada, precisa .

Estructura TEXT DESCRIPTIU Descriure s dir com sn les persones o les coses del mn que ens envolta per tal que el receptor es faci una idea de la informaci que es vol donar. Lobjectiu s explicar els elements. Elements lingstics

Absncia de progressi temporal Manca dacci Presncia simultnia dels elements Descrits de pla general a pla concret Descrits de pla concret a pla general Predomini de substantius (per anomenar) i dadjectius (per qualificar) Temes especfics i precisos s abundant de locacions adverbials Verbs atributius per situar situar i organitzar el descrit

Establiment de relacions de pertinena o atribuci de qualitats Temps imperfectius (sobretot present) Oracions simples, coordinades i juxtaposades Estructures de comparaci

Funci emotiva Funci conativa (Funci ftica) Maneres de dialogar Escrit Oral sobretot barrejats amb la descripci i la narraci

Interlocutors

intercnvi dels papers de emissor receptor

TEXT DIALOGAT (DILEG) Dialogar s establir una conversa, un intercanvi de paraules, amb un o ms interlocutors. Lobjeciu pot sr qestionar, valorar, agrar, felicitar, excusar-se, demanar, discutir, etc. Dileg indirecte Estil de dileg Dileg directe

Reprodueix lintercanvi de paraules entre dos personatges, al peu de la lletra, talc om sho diuen, sense modificacions.

All que es diuen els persoatges o all que pensen s explicat pel narrador i , per tant, una par ts modificada.