FRANQUISME I (1939-1959)

El franquisme es va iniciar ocupant terres de Lleida i arribant als Pirineus. Les etapes del franquisme van ser: Intent establir Estat totalitari i portar una autarquia econmica (1939-1959). Gran creixement econmic sense alterar principis antidemocrtics (1959-1978). Crisi del rgim i fi del rgim.

CARACTERSTIQUES:

(* La societat era masclista i tot el poder es concentrava en Franco). Totalitarisme: 1. Inspirat en el feixisme itali i alemany. 2. Es va suprimir la Constituci. 3. Es van prohibir els partits poltics (noms havia un partit nic) i els sindicats. Cabdillisme: Franco concentrava en la seva persona tots els poders (cap dEstat, president del govern i cap del partit nic). Repressi: constant i planificada. Es van crear lleis per eliminar als opositors. Censura: control dels mitjans de comunicaci i sent usats per propaganda franquista.

Lexrcit: era el principal pilar del rgim. Va participar activament en el poder (ministres i governadors).

Falange Espaola Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS): controlava els medis de comunicaci i subministrava crrecs a ladministraci. Va constituir lleis. (Frente de Juventudes formaci i adoctrinament -, Seccin Femenina formaci cristiana i nacionalsindicalista -, Sindicato Espaol Universitario (SEU) control dels universitaris-, Central Nacional Sindicalista (CNS) amos i treballadors en una mateixa organitzaci).

LEsglsia: rebia un alt finanament pblic, controlava el sistema educatiu i el predomini de la moral i els valors catlics de la societat.

SUPORTS SOCIALS:

Industrials, propietaris, grans comerciants i financers. No eren molts per amb la militncia falangista alguns es van adherir a la falange.

Formen part del Moviminto Nacional: falangistes, carlins, ultracatlics, monrquics alfonsins..).

El govern o persones de mxima fidelitat al rgim eren qui designaven el personal poltic (antics militars dextrema dreta, carlins, monrquics...): sels donava llocs poltics secundaris.

A Catalunya les principals autoritats eren persones alienes i violentes. El nacionalsindicalisme s lideari falangista que va inspirar el feixisme. Quan va acabar la II Guerra Mundial i guanyar el comunisme va haver dadaptar-se i convertir el rgim en una democrcia orgnica tenint ms presncia de lesglsia (nacionalcatolicisme).

REPRESSI INSTITUCIONALITZADA:

No es va reconciliar amb Alemanya ni Itlia. Objectiu: destruir oposici al rgim Republicans Socialistes Comunistes Maons Catalanistes

Va crear la Llei de responsabilitats poltiques on qui va collaborar amb la Repblica era jutjat per consells de guerra (per ex. Ll. Companys, detingut a Frana, lliurat als franquistes i executat al castell de Montjuc).

Lexrcit era qui duia a terme la repressi fins que es va crear el Tribunal dOrdre Pblic (TOP), jurisdicci poltica per als delictes poltics.

Es van habilitar camps de concentraci perqu havia molta poblaci empresonada i no cabien.

Molts presos van ser enviats a batallons de treballadors (obres de reconstrucci, construcci com per ex. el Valle de los cados). 2

Es van confiscar i espoliar el patrimoni dels venuts. Es va fer fora del mn laborals al qui havien estat a favor de la Repblica (depuraci generalitzada dels funcionaris).
CATALUNYA:

Els sentiments didentitat (llengua i cultura) de Catalunya, Pas Basc i Galicia atemptaven contra el rgim i es van prohibir.

Volien posar fi al anomenat separatisme catal: 1. Aboliren lEstatut. 2. Finalitzaren lautogovern. 3. Simpos un rgim centralista i uniformista. Forjar una Catalua espaola

Genocidi cultural: prohibici smbols, nous noms dels carrers, eliminar monuments pblics... per tal desborrar la identitat catalana.

FASES AMB LEXTERIOR:

II GUERRA MUNDIAL [ HEGEMONIA DEL NACIONALSINDICALISME ]:

Franco don suport a les potncies feixistes per sense involucrar-se per no estar en condicions, neutralitat dEspanya.

La FET y de las JONS va tenir un paper important en el nou Estat nacionalsindicalista. Serrano Suer va tenir paper important en les relacions dEspanya amb altres feixistes.

LA NO-BELLIGERNCIA:

El pas de la neutralitat al fet de participar per no activament/ directament (*) va fer que Espanya dons suport diplomtic i econmic a les potncies feixistes.

Entrevista Franco-Hitler-Mussolini: possibilitats dEspanya a entrar en conflicte. Franco volia ampliar les colnies africanes i recuperar Gibraltar.

(*): amb refor bllic material, aprovisionaments i voluntaris (Divisin azul, voluntaris lluiten a favor dAlemanya a la URSS).

RETORN NEUTRALITAT:

Feixisme va perdent i Franco es distancia dissolent la Divisin Azul i tornant a ser neutrals.

Fi II Guerra Mundial i el feixisme perd. Franco elimina tots els elements feixistes tot i que mant la dictadura. Es presenta el rgim com a catlic, conservador i anticomunista amb la possibilitat devolucionar cap a una monarquia marginaci de la Falange i a la supressi del salut oficial.

BOICOT INTERNACIONAL:

Allament i rebuig internacionals per la dictadura instaurada (Frana tanca frontera, NU mana retirada ambaixadors).

No es va beneficiar del Pla Marshal (ajut econmic de EUA a altres pasos). Va quedar exclosa de lOrganitzaci del Tractat de lAtlntic Nord (OTAN).

RECONEIXEMENT INTERNACIONAL [ PREDOMINI DEL NACIONALCATOLICISME ]:

A la Guerra Freda EUA volia un aliat anticomunista: Espanya. Es va comenar a acceptar el rgim franquista i els ambaixadors van tornar. Franco fa una remodelaci del govern: nacionalcatolicisme. Carrero Blanco s nomenat subsecretari de la presidncia. Acords amb EUA i la Sta. Creu: 1. rgim acceptat internacionalment a canvi dinstallar bases dels EUA i ajuda bllica, tcnica i econmica. 2. el Vatic exigia confessionalitat de lEstat i estatus privilegiat a lEsglsia catlica.

La situaci econmica era molt difcil: poca producci, lenta, nivell baix de vida, ajudes inservibles.

Van sorgir les primeres protestes obreres i els primers moviments de dissidncia a la universitat.

Va augmentar la pressi a qui volia posar fi a lautarquia (economia per satisfer les prpies necessitats).

Va fer un canvi en lexecutiu. Es va apartar dels falangistes i va promoure als catlics. Van entrar com a ministres membres de lOpus Dei per tenir llocs decisius i treure el pas de la crisi i misria: Navarro Rubio i Ullastres (tecncrates=tenen un lloc pblic per aplicar els seus coneixements tcnics noms, res de poltica ni ideals).

ESTRUCTURA NOU GOVERN:

Democrcia orgnica: lleis que substituen una constituci inexistent i Corts que aparentaven un sistema parlamentari.
LLEIS FONAMENTALS:

1. Fuero del Trabajo: basada en la Carta del Lavoro italiana, regulava les relacions laborals i establia els principis del nacionalsindicalime. 2. Fuero de los Espaoles: aparentava que els espanyols tenien dret i deures. 3. Llei del referndum nacional: es podia sotmetre a consulta popular qualsevol qesti que el cap dEstat mans. 4. Llei de successi: la monarquia successora del franquisme. Es van crear el Consell de Regncia i el Consell del Regne. 5. Llei de Principios del Movimiento Nacional: Movimiento Nacional s el partit nic. 6. Llei constitutiva de les Corts: es van crear Corts com a rgan legislador i participaci del poble.

DEMOCRCIA ORGNICA:

Nou estat inspirat en Estat corporativista itali.