CTMA 2N

LAURA MARTNEZ CODONYER, 2G19

TEMA 6: SISTEMES COSTANERS (LITORAL)

1. EL LITORAL:
Sentn per litoral tota la zona on hi ha influncia del mar ja sigui directa com indirectament. Aix, algun principis de carreteres tamb podrien formar part del litoral. El litoral constitueix una interfase en la que conflueixen altres sistemes com latmosfera (amb el clima, la humitat, el vent...), la geosfera (amb lerosi, els penya-segats, lefecte qumic de la sal...), la biosfera (amb els organismes: plantes, crustacis, peixos...) i la hidrosfera. Aix, juntament, saconsegueix crear un subsistema propi: el litoral. ZONACI DEL LITORAL:

El litoral comprn des duns metres endins del mar fins a la zona a la que afecta. Aquests metres de dins del mar estan considerats litoral per ms endins ja s considerat mar. Normalment hi ha tres classificacions del litoral, segons diversos factors: Segons lonatge: Submergida: zona tapada sempre pel mar, per les onades. Rompent: zona on piquen/xoquen les onades. De tempesta: zona que queda mullada per les onades quan hi ha tempesta. Segons el vent: Deflaci: zona en qu arrossega, semporta, erosiona.. les partcules. Acumulaci: zona on sacumulen i sedimenten les partcules erosionades.
EX. LES DUNES DE LES PLATGES SN ZONES DACUMULACI.

Segons les marees: Submareal: zona sempre coberta per laigua del mar (lmit= marea baixa). Intermareal: zona que es va tapant (plena mar) i destapant (baixa mar). Supramareal: delimitada cap al mar pel nivell de la marea alta, a sobre.

CTMA 2N

LAURA MARTNEZ CODONYER, 2G19

2. DINMICA:
EROSI:

Que una platja sigui ms o menys erosionada depn de quatre factors: el relleu, laigua, el vent i la litologia. Les platges de Catalunya sn sobretot de granit, que erosiona molt fcilment. La roca que s ms dura s la calcria, no obstant, pot patir la reacci de carbonataci. Les muntanyes tenen granit que es va erosionant. El riu transporta tot el que sha erosionat fins que ho sedimenta en les platges. Els despreniments dels penya-segats que cauen es van erosionant fins formar els cdols. No hi ha cdols perqu no t suficient fora cdols al riu o dins del mar per no a la platja.

No hi ha argiles en suspensi perqu no t tanta poca velocitat/moviment perqu sedimenti.

TRANSPORT:

El transport pot ser segut a les onades ( ) o a les corrents de deriva ( ----- corrent parallel a la costa que a Catalunya hi ha el corrent que va de N a S). Corrent de deriva de platja= corrent de deriva + onades; diposita per alhora tamb sen duu els sediments. (ZIGA ZAGA) SEDIMENTACI:

Hi ha cinc formes diferents de sedimentaci: Albufera: Llac salat per format per mar i al costat del mar. Ha de tenir algun tipus de relaci amb laigua del mar, ja sigui amb les onades, les marees...). Es tracta daigua del mar on sha fet un cord de sorra i que queda aigua parada tot i que es relaciona amb laigua del mar. Aquestes aiges, com sn calmades i estan a prop del continent, sn molt riques en flora i fauna. EX. LALBUFERA DE VALNCIA.

CTMA 2N Delta:

LAURA MARTNEZ CODONYER, 2G19

Es tracta dun riu que va carregat de sediments i que els diposita tots a la desembocadura. Sn formats en mars tranquils ja que sin no es podrien dipositar. s tancat perqu va deixant que vagi sedimentant tot tranquillament. Acabo veient com una muntanyeta o punta al centre que s el conjunt dels sediments. Aigua salobre: aigua salada+ aigua dola (molt bona pel conreu darrs).

Dipsits de sorra (en forma de lnia): Sorra que ha quedat sedimentada en lnia, poden ser parallels i fer de barrera per exemple a les albuferes (cordons litorals) o perpendiculars (tmbols).

Estuaris: Noms es formen quan hi ha marees molt grans. Vindria a ser una inversa del delta perqu no s un mar tranquil i no permet que surti ms tranquillament i que sedimenti: com que la marea va molt forta no es pot sedimentar al mig i ho va fent pels costats. No s tancat perqu no deixa tranquillitat per sedimentar i per la gran erosi que hi ha deguda a la fora de les marees.

CTMA 2N

LAURA MARTNEZ CODONYER, 2G19

3. MORFOLOGIA COSTANERA:
Els principals factors que determina quina forma t la costa sn la litologia, els corrents i els moviments de laigua (marees, onades...), el relleu que es tingui en aquella zona, el clima (pluges intenses que poden erosionar...) i la biodiversitat (organismes com plantes, algues, crustacis...). PER LA BIOSFERA: Esculls corallins: Simbiosi alga (zooxantella) i plip. Sn estructures molt vastes composades d'esquelets de corall. Els coralls vius van creixent sobre una base de corall mort formant una roca calcria molt resistent. Els coralls creixen als mars tropicals a la zona ftica (necessiten llum), on hi ha acci contnua de les onades. Els plips dels coralls necessiten una aportaci mesurada de nutrients (lalga els dna nutrients i ells els donen protecci) i l'aigua neta, no massa calent i invariable (perqu el carbonat de calci es dipositi) i poc profunda per a crixer. Atol: zona dilles rodejada desculls corallins. Per qualsevol ra (terratrmol...) la illa ja no est i queden esculls amb una banyera daigua dins.

Manglars: Noms apareixen en zones on hi ha marees fortes. Hbitat considerat format per arbres (mangles) molt eurihalins propers a les desembocadures. Aix, entre les rees amb manglars s'inclouen estuaris i zones costaneres. Tenen una enorme diversitat biolgica amb alta productivitat. EX. EL BOSC HUMIT DEL COSMOCAIXA S UNA
REPRESENTACI DUN MANGLAR.

CTMA 2N PER LEROSI DE LONATGE:

LAURA MARTNEZ CODONYER, 2G19

(el que genera lonada a base danar xocant i erosionant). Descalament de penya-segats: A mesura que les ones van xocant van erosionant poc a poc i creant a la base del penya-segat com forats i trencaments. Desprs saniran desprenent trossos de dalt que queden sense base per aguantar-se. Plataformes dabrasi: s la zona on cauen tots els blocs o roques del penya-segat, per tant, zona on aniran xocant les onades.

PER LA SEDIMENTACI:

Els factors que shan de tenir en compte a lhora davaluar la morfologia duna costa pel que fa a la sedimentaci s tenir en compte don provenen els sediments i qu arrossega i si hi ha un penya-segat que faci erosionar i que vagi (torni cap) a la platja. Tamb dependr del lloc i de la fora que tingui laigua ja que no sedimentar igual amb molta fora que en un lloc tranquil. Platja roques platja cdols platja sorra

4. IMPORTNCIA ECOLGICA:
ESCULLS CORALLINS:

NEGATIU (PROBLEMES)

POSITIU (AVANTATGES)

Emblanquiment (grogues/blanques perqu les algues no han pogut fer la fotosntesi); provoca canvi biodiversitat. Disminuci dels esculls. Acidificaci dels oceans: ms CO2 en lambient comporta ms CO2 i acidifica. Llavors reacciona amb el carbonat de calci i impedeix.

Conservaci biodiversitat (protecci, aliment...). Atractiu turstic pel paisatge que t. Augment de la pesca (per vendre i per alimentar-se). Protecci contra les onades i erosi (ja que abans de xocar a les platges xoquen contra els esculls).

CTMA 2N MANGLARS:
NEGATIU (PROBLEMES)

LAURA MARTNEZ CODONYER, 2G19

POSITIU (AVANTATGES)

Incendis.

Desforestaci.

Font de biodiversitat. Donar protecci i alimentaci als organismes. Font de recursos alimentaris (gambetes, ostres...). Fusta dels arbres dels manglars. Protectors de lerosi ja que la frenen.

AIGUAMOLLS:

(!) Els aiguamolls de lEmpord. Tenen aigua salobre tot i que no sn ni una albufera ni cap delta.
NEGATIU (PROBLEMES) POSITIU (AVANTATGES)

Mosquits (ja que es tracten daiges estancades) i per tant, poden provocar malalties.

Biodiversitat. Donar protecci i alimentaci als organismes. Aigua salobre.

PRADERIES SUMERGIDES:

La posidnia ocenica s una planta aqutica (del Mediterrani) de fulles llargues i primes. Forma praderies submarines que tenen una notable importncia ecolgica. 788777Constitueix la comunitat clmax del Mediterrani i exerceix una considerable tasca en la protecci de la lnia de costa de l'erosi. Dins d'elles viuen molts organismes animals i vegetals que troben en les praderies aliment i protecci.

DELTES:
NEGATIU (PROBLEMES) POSITIU (AVANTATGES)

Mosquits (ja que es tracten daiges estancades) i per tant, poden provocar malalties.

Biodiversitat. Protecci. Aigua salobre: molt bona per larrs perqu tamb sinunden peridicament i s un sl de sediment (no dur).

CTMA 2N

LAURA MARTNEZ CODONYER, 2G19

5. RISCOS:
Els riscos associats i derivats de la dinmica del litoral poden ser despreniments dels penyasegats, una erosi de les platges de forma natural (onades, corrent de deriva, mala mar...) i per exemple com a risc indut fer un port i fer que les onades siguin ms fortes i per tant erosionin ms i canvi tot.

6. FONTS DE RECURSOS:
Recursos paisatgstics, culturals i recreatius: Turisme, lleure, cultural (maco de veure, zones antigues...), part gastronmica, de restauraci i ports... Recursos energtics i hdrics: Aprofitament de les energies de les onades amb la energia cintica que poden desprendre, marimotrius... Recursos pesquers: Alimentaci (agafar per a un mateix) i pesca (agafar per a vendre) com a musclos, ostres, pesca tradicional.. Recursos comercials: Ports i embarcacions, fonts per a la comunicaci, exportaci... Altres recursos: Treure aigua potable amb una depuradora, algues per al iode, cendres de les algues per adobs, farmacutica, cosmtica...

7. IMPACTES:
Espigons: Perpendiculars a la costa. Sutilitzen per fer zones molt ms tranquilles i que els vaixells puguin estar all i per tenir platges (similar a fer albuferes artificials). Sacostumen a posar forats al bloc perqu aix el rebot no sigui tan fort. Un cop rebota, fa sedimentar tot all i lo altre que segueix va sense sediment i per tant

CTMA 2N

LAURA MARTNEZ CODONYER, 2G19 es menja la platja segent (per aix a cada poble sacostuma a posar un espig, perqu sin el del costat li menja la platja a ell).

Trencaones: Parallels a la costa. Es fan servir per tenir zones estables i preservar la platja perqu al no xocar es queda all, tot i que si s molt fort sho emporta perqu pot passar-ho.

Impacte paisatgstic: Prctiques de pesca: Hi ha de molt destructives com la darrossegament (xarxa) perqu arrossega i tamb semporta les plantes (posidnies oceniques...).

8. GESTI:
Ordenaci del territori: ordenar/distribuir les zones (+llei de costes). Posar escombraries per mantenir neta la platja. Incentivar ls de cendrers playeros per no tirar les cendres a la platja. Banderes (verda, vermella, groga...per indicar lestat de la mar). Senyalitzaci (vaixells, zona rocosa, no llenar-se...). Far: avisa als navegants la zona de la costa. Regenerar platges (agafar sorra daltres llocs i posar-la all / dragues ). Neteja de platges (voluntaris, municipals...). Esculls artificials: posar blocs de ciment amb ferro per impedir la xarxa. Regulaci de les activitats (pescar, no pescar, nedar, no nedar...). Posar un espig: per tenir sorra perqu el port del costat mho impedeix. Fer un port. Posar una escullera. Xarxes per als despreniments dels penya-segats P P P P P P C C P/C P P/C C P/C P