GUERRA CIVIL (1936-1939)

Les causes de la Guerra Civil van ser: Problemes que ja hi havia dabans. Oposici dels conservadors a les reformes de la Repblica i a la democratitzaci. Tensions europees: feixisme itali i alemany i un mal moment econmic.

LESCLAT:

El 16 de juliol del 1936 a Melilla, Yage (cap de la Legi) saixeca en armes contra la Repblica i la insurrecci: Alzamiento Nacional.

Aviat es va estendre a Espanya i es van unir falangistes, carlins i militars.

INSURRECTES REPUBLICANS

Franco enseguida va anunciar lxit a les Canries i es va dirigir amb les tropes dfrica cap a la Pennsula.

El govern de la Repblica tard en reaccionar i es demana popularment un canvi: es canvi Quiroga per Giral.

Va triomfar a linterior dEspanya, Galcia, Andalusia, Sevilla, Saragossa. Va fracassar a les principals ciutats: Pas Basc, Catalunya, Madrid, Valncia, Astries, Santander.

Espanya va quedar dividida en dos bndols: 1. Insurrectes (nacionales, facciosos):

OBJECTIU SUPORT POPULAR SUPORT POLTIC SUPORT INTERNACIONAL AJUT MILITAR EXTERIOR

soposaven a les reformes de la Repblica militars, classes altes i conservadors monarquia, carlins, catlics i falangistes Itlia feixista, Alemanya nazi, catolicisme tradicional i papat Legi Cndor (Alemanya), Corpo Truppe Volontarie (Itlia), portuguesos, irlandesos i daltres nacionalitats

2. Republicans (rojos):
OBJECTIU SUPORT POPULAR

volien mantenir la legitimitat de la Repblica classe popular, urbans i petit burgs

SUPORT POLTIC SUPORT INTERNACIONAL AJUT MILITAR EXTERIOR

socialistes, comunistes i anarcosindicalistes URSS, Frana, GB (*), democrtics i progressistes Brigades internacionals (voluntaris) i Komintern (organitzaci comunista internacional)

Va tenir gran repercussi internacional ja que va ser la confrontaci entre les forces democrtiques i les feixistes.

(*): Frana i FB van tenir una posici ambigua. La Repblica deman suport a Frana per GB li va comunicar que llavors, si Hitler lamenaava, no lajudaria. Aix, Frana cre un Comit de No-intervenci.

1. ZONA REPUBLICANA Havia un clima revolucionari causat per la insurrecci militar. Giral va decidir lliurar armes a les milcies (grups de voluntaris civils armats) dels partits i als sindicats, va dissoldre lexrcit tradicional i els cossos policials. Giral va decretar la creaci de batallons voluntaris en els quals havien dintegrar-se les milcies. Estructura de poder popular que defensava la Repblica i els canvis socials revolucionaris. El poder de lEstat va substituir-se per consells, comits i juntes que socupaven de l vida social (o consells regionals= comit+ junta). Ll. Companys va oferir a la CNT-FAI crear un Comit Central de Milcies Antifeixistes: organitzava els voluntaris que anaven cap al front dArag i controlaven lordre pblic. Repressi contra tothom relacionat amb els insurrectes. Es van assassinar a presos poltics com Primo de Rivera a Paracuellos del Jarama.

LECONOMIA:

Collectivitzacions: el poder de les propietats industrials i agrries arribava als treballadors. Treballadors arribaven al poder perqu els propietaris havien fugit, sigut detinguts o assassinats Rgim dautogesti treballadors es van apoderar del control i de la direcci 2

Collectivitzacions

Es va crear el Consell dEconomia de Catalunya: 1. Legalitzar les collectivitzacions. 2. Regular si lempresari es quedava amb lempresa o no. 3. Regular si hi havia comit dempresaris o no (segons quants treballadors haguessin).

GOVERN DE L.CABALLERO (SET. 1936-MAIG 1937):

Caballero va formar un govern amb republicans, socialistes, comunistes i anarcosindicalistes (Oliver, Peir i Montseny) per guanyar la guerra.

A Catalunya es va dissoldre el Comit de milcies antifeixistes i es va formar un govern dunitat presidit per Tarradellas agrupant tots els partits (ACR,POUM,PSUC,ERC,CNT).

A Catalunya es va fer una militaritzaci de les milcies: Exrcit popular de Catalunya.

FETS DE MAIG DEL 37:

Dintre de la zona republicana, va haver enfrontaments entre les diverses forces sobre com encarar el procs revolucionari i la guerra: Republicans, comunistes i alguns socialistes: anar a la guerra. Anarquistes i POUM: consolidar la revoluci social.

Els anarquistes van ocupar la Telefnica de Barcelona per tal de controlar les comunicacions.

Les forces de la Generalitat van anar a desallotjar-los: enfrontament entre els sectors. Es van formar barricades i es va estendre per tota la ciutat. Els anarquistes van ser derrotats.
PROBLEMES REPUBLICANS

Tensions entre ells sobre quina direcci prendre, qu fer Diferncies entre el govern republic central i lautonmic perqu el central desconfiava de la capacitat de la Generalitat per governar i dirigir la guerra i que no collaborava prou en lesfor bllic.

GOVERN DE NEGRN (MAIG 1937- MAR 1939):

Els anarquistes van perdre influncia pels fets de maig del 37. Comunistes espanyols exigien illegalitzar POUM i detenir als lders per Caballero va refutar lexigncia.

Comunistes, socialistes i republicans van forar una crisi de govern i Caballero va dimitir.

Azaa posa un nou govern amb Negrn. Negrn va illegalitzar el POUM i els seus lders van ser detinguts. La policia sovitica va assassinar a Andreu Nin, dirigent principal de la POUM.

Realitza una ferma centralitzaci poltica i militar: 1. unificaci de la direcci bllica, dissoluci del Consell de Defensa dArag. 2. formaci nou Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya, presidit per Ll. Companys.

Negrn trasllada el govern a Barcelona per controlar els recursos econmics i militars i va treure ladministraci autonmica.

Programa dels tretze punts: proposta per cessar la lluita armada, Franco diu que no. Acord de Munic: Frana i GB reconeixen locupaci dels Sudets (Hitler) i claudiquen davant lexpansionisme nazi.

Negrn insistia en la resistncia militar: Resistir s vncer. La prdua de Catalunya (febrer 1939) va significar lexili pels governs de Repblica Catalunya Pas Basc

Frana i Gb acaben per reconixer el govern de Franco. Azaa dimiteix.

2. ZONA INSURRECTA Els qui donaven suport als insurrectes no tenien una coherncia poltica a la rebelli militar lexrcit va esdevenir la columna, la iniciativa poltica i lorganitzador del nou Estat/rgim (lexercit ho era tot). 4

FRANCO, CAUDILLO DESPAA:

Mort accidentalment a Lisboa el considerat cap del moviment colpista, Sanjurjo. Linici de la guerra va ser el fracs de la insurrecci, ja que no va tenir xit del tot i va partir Espanya en dos. Plantejament del correcte lideratge

Es crea la Junta de Defensa Nacional a Burgos ,integrada per militars i presidida per Cabanellas. Sencarregava de governar el territori ocupat: 1. Prohibia lactivitat dels partits poltics. 2. Suspenia la Constituci. 3. Paralitzava les reformes agrries.

Franco va anar guanyant partidaris i va consolidar el seu lideratge dins lexrcit. Hitler i Mussolini van reconixer a Franco com interlocutor pel negoci de donar suport a la insurrecci.

Aix va fer que els militars lescollissin cap de lAlzamiento Nacional, sent lnic comandament militar i administratiu.

Va ser anomenat cap de lEstat i generalssim dels exrcits espanyols.

Junta de Defensa Nacional Junta Tcnica Franco va fer decret dunificaci: partit falangistes + carlins = Falange Espaola Tradicionalista y de las JONS (Franco era el Jefe Nacional). Alguns carlins i falangistes es van resistir la uni i van ser desterrats o empresonats: Hedilla, Fal Conde). Amb la institucionalitzaci del nou estat va desaparixer i es va formar el primer govern.

Franco era la jefatura de lEstat i el president del govern, Caudillo dEspanya.

Una Espanya... Inspirada en el feixisme Conservadora Catlica 5

Va abolir la legislaci republicana, va establir la pena de mort, va suprimir la llibertat religiosa i la de premsa i va suprimir els estatuts dautonomia de Catalunya i del Pas Basc.

La primera llei que va aprovar va ser la del Fuero del Trabajo: sindicat nic (patronal + treballadors). Va prohibir vagues i reivindicacions obreres.

LEsglsia catlica va rebre un tracte privilegiat, recolzava als insurrectes i formava part de lensenyament.

REPRESSI SISTEMTICA:

Violncia extrema per donar clima de terror: 1. Seliminaven els venuts en els territoris ocupats militarment (Badajoz, on moltes persones van ser afusellades sense judici al principi de locupaci). 2. Seliminaven persones que representaven la Repblica (Garcia Lorca o Batet, jutjat amb consell de guerra + afusellament).

ELS CATALANS DE BURGOS:

Havia molts pocs catalans insurrectes (a favor del rgim franquista). Algunes famlies (catlics, conservadors, catalans de dretes) fugien a zona nacional i sunien als falangistes, carlins o CEDA (Francesc Camb). Franco tenia un fort carcter anticatal: sempre desconfiava i mai tenem crrecs importants.

OCUPACIONS MILITARS:

ETAPES: Atac a Madrid Nord Catalunya (zona mediterrnia).

1. Lluita per Madrid:

Lobjectiu era prendre Madrid, centre, poder: Yage va ocupar Badajoz, Mola el nord i Franco el sud. 6

A Madrid va haver una mobilitzaci general per aturar locupaci i es va fortificar la ciutat (No passaran, Madrid, tomba del feixisme).

Per por, el govern republic va anar a Valncia. El general Miaja va tenir la mxima autoritat a la ciutat i al comandant Rojo se li va confiar la defensa. Madrid va resistir (Bonaventura Durruti).

Els milicians de Catalunya van anar a Arag per recuperar Osca i Saragossa sense xit. Tampoc van recuperar Mallorca (capit Bayo).

Els insurrectes no van voler ocupar Madrid i van fer dues maniobres per allar la capital de Valncia: 1 2 Batalla dEl Jarama Batalla de Guadalajara X : els insurrectes van ser detinguts X : les tropes italianes van ser derrotades

Queipo de Llano va bombardejar i ocupar Mlaga (insurrectes).

2. Ocupaci del Nord:

Franco va abandonar latac per Madrid i concentrar-se en el nord. Els insurrectes dominaven la part oriental del nord i els republicans la part occidental.

El general Mola va atacar Biscaia i Gernika va ser arrasada ariament pel bombardeig de Gernika. Desprs Bilbao va ser ocupada.

La Repblica va atacar amb latac de Brunete (Madrid) i amb el de Blechite (Saragossa) per tropes franquistes van acabar entrant a Santander i a Astries, on molta gent va fugir cap a zones republicanes o a lexili.

3. Arribada a la Mediterrnia:

Els republicans van fer un seguit de reformes a lexrcit amb lesperana de guanyar la guerra, com posar al cap el general Rojo.

Van ocupar Terol per ms tard Franco va recuperar-ho i va iniciar la campanya dArag i la guerra es va desplaar cap a Catalunya.

Els nacionals van ocupar Lleida i van anar continuant cap al sud amb lobjectiu de conquerir Valncia.

El territori republic es va dividir en dues zones i una part de Catalunya va quedar allada.

Els republicans, per mostrar que la Repblica encara era viva, van fer una ofensiva en el riu Ebre per tornar a guanyar el territori: batalla de lEbre Comen amb un atac republic Van anar avanant cap a interior Franco va enviar reforos: tropes alemanyes, italianes i el Ter de Requets (format de voluntaris catalans). Franco va contraatacar i ocupar el sud de Tarragona i travessar el riu fins arribar a laltra costat, on estaven els republicans. La Repblica va perdre. Quan Franco va entrar a Girona va haver un xode cap a Frana: Ll. Companys, Generalitat, Govern de la Repblica, Negrn, Govern Basc, Azaa...) Al castell de Figueres es va celebrar lltima sessi de les corts republicanes.

FI DE LA GUERRA:

Negrn, que com estava controlant a Barcelona i va exiliar-se, va tornar a Madrid per defensar-la ja que era lnic territori republic.

A Madrid va haver una insurrecci dirigida per Casado (controlava Madrid), que volia lliurar la capital a Franco negociant.

Es cre una Junta de Defensa per aquest motiu. Franco accepta rendicions sense condicions i al entrar a Madrid ja no havia resistncia. Al final van acabar conquerint tota la zona mediterrnia. 1 abril 1939: Franco anuncia fi del conflicte.

VIDA A LA REREGUARDA:

Desprs de la guerra la poblaci patia fam, els efectes dels bombardejos, de les persecucions i la violncia.

Misria i mort per part dels dos bndols. 8

Molta desnutrici i mancana daliments, que va comportar linici del racionament de queviures. Els preus van pujar i el mercat negre es va anar fent ms gran.

Fort descens de la producci industrial. Amb la producci darmament, la poblaci femenina va incorporar-se al mn laboral. Destrucci dinfraestructures i comunicacions. Milers de persones es van concentrar a Catalunya per travessar la frontera cap a Frana (exili) i molts refugiats van ser reclosos en camps de concentraci.