ATENCI TEMA 1

LAURA MARTNEZ CODONYER

INTRODUCCI I CARACTERSTIQUES DE LATENCI 1. Qu significa atenci (atensi)?

Etimologia: llat attendere tensar larc cap a... , girar lesperit cap a...

Wundt, 1874 (Estructuralisme), primera definici que es coneix: latenci com a activitat mental que regula el grau de claredat que les sensacions, imatges i sentiments adquireixen en el camp de la conscincia Sovint, aquest estmul no apareix sol (ve envoltat daltres estmuls) clarament un dentre tots els que hi ha. Wundt concep atenci com una claredat de conscincia dall que sest atenent. entenem ms

Comentario [LM1]: estudi de lexperincia conscient, la conscincia.

atendre s ser conscient

Ex. pensar que tinc gana s una sensaci a un estmul intern de lorganisme. James, 1890 (Funcionalisme), segona definici: la pressa de possessi per part de la ment dun entre molts dels objectes o sries de pensaments simultniament possibles La ment selecciona un estmul dentre els altres estmuls. Hi ha un desinters cientfic per al seu estudi i no comencen a proliferar estudis, i per tant definicions, fins a la segona meitat del segle XX Revoluci Cognitiva infinits estudis, infinites definicions. Tudela, 1992 (Revoluci Cognitiva), una bona definici: mecanisme central de capacitat limitada que t la funci de controlar i orientar lactivitat conscient de lorganisme dacord amb un objectiu determinat De tots els estmuls que ens envolten no podem prestar atenci a tot, ens tornarem bojos la atenci t una capacitat limitada Latenci dna preferncia a certs estmuls i intenta ignora els altres Latenci ve determinada per un objectiu

Comentario [LM2]: estudi del funcionament i propsit dels processos mentals.

Comentario [LM3]: Revoluci on es passa del conductisme al cognitivisme.

Hi ha tantes situacions atencionals de diversa magnitud, importncia... molt difcil una sola definici enlloc datenci en general es parla de variants atencionals.

ATENCI TEMA 1

LAURA MARTNEZ CODONYER

2. La concepci actual:
Teoria integradora en qu hi ha 3 sistemes (redes atencionales) separats per alhora relacionats entre s permet englobar totes les varietats atencionals. Red atencional posterior (o dorientaci): s la orientaci de latenci cap a un lloc en lespai on apareix un estmul potencialment rellevant i ,per tant, dinters per al subjecte mecanisme de selecci de la informaci Red atencional dalerta (o de vigilncia): sencarrega de mantenir un estat dalerta per part de lorganisme necessari per a poder detectar rpidament un estmul desitjat mecanisme dalerta Red atencional anterior (o de control executiu): exerceix un control voluntari sobre el processament de la informaci davant de situacions que requereixen algun tipus de planificaci o de resposta nova mecanisme de control cognitiu
Comentario [LM4]: Posner i collaboradors (Posner i Petersen al 1990 , Posner i Dehaene al 1994).

3. Qu s latenci?
s comena a estudiar amb molt rigor experimental i en relaci amb altres processos psicolgics bsics atenci s un mecanisme vertical que articula processos horitzontals. En funci de les necessitats orgniques i ambientals, la situaci estar vinculada o no a altres determinats processos: Percepci: implicaci directa, quan satn un estmul es percep aquell estmul. Memria: quan satn a un estmul es recorda al cap dhores , dies... Llenguatge: quan satn a un estmul sovint es proporciona informaci verbal a aquell estmul. Motivaci Pensament Aprenentatge Processament OUTPUT (sortida informaci)
Comentario [LM5]: E(estmul) O (organisme) R(resposta).

INPUT (entrada informaci)

El paper de latenci s seleccionar la informaci perqu sovint aquesta informaci es dna de manera simultnia selecci de mecanismes o processos atencionals. Activaci srie de mecanismes seleccionar quina informaci atendre.
2

ATENCI TEMA 1

LAURA MARTNEZ CODONYER

a) Mecanismes selectius: Quan lambient exigeix una resposta a un sol estmul en presncia daltres estmuls. b) Mecanismes de distribuci: Quan sexigeix donar resposta a dos o ms estmuls en presncia daltres estmuls. c) Mecanismes de manteniment: Quan lambient exigeix resposta a un estmul en presncia de varis estmuls durant un perode de temps llarg.

Comentario [LM6]: = atenci selectiva, ja que noms sescull un dentre molts simultanis possibles.

Comentario [LM7]: = atenci dividida, ja que distribum la nostra atenci entre els diversos estmuls a atendre. Comentario [LM8]: = atenci sostinguda, ja que sn tasques que requereixen molta estona datenci constant [control trfic aeri].

4. Caracterstiques de latenci:
Amplitud: Quantitat dinformaci i nmero de tasques que es poden atendre alhora. o Investigaci relacionada amb el numero destmuls Jevons, 1871, dels primers estudis que es coneixen.
EXPERIMENT: agafar un grapat de pedres i llenar-les al terra. Demanar al subjectes que diguessin quantes en veien, abans de que arribessin al terra. RESULTATS:

amb 3 o 4 pedres encertaven el 100%, amb 5 el 85% i amb 6 el 80%. el subjecte

Es va deduir que la amplitud atencional era de 6 o 7 estmuls recorda entre 6 o 7 estmuls (amplitud de memria).

Agrupaci de la informaci per variar la amplitud, serveix ms perqu en agrupar uns estmuls de forma significativa pel subjecte fa que aquest pugui atendre a una major quantitat dinformaci Exemple, NBA-CIA-ONU-KGB-OTAN a ABNAICUNOBGKNATO. Investigaci relacionada amb el numero de tasques Equaci personal, per astrnoms.
EXPERIMENT: feien coincidir un estmul visual (veure lestrella) amb un sonor (so dun rellotge). RESULTATS: els subjectes no es posaven dacord ja que havien que atenien al visual i hi ha que al sonor.

Es va deduir que els estmuls simultanis de dues varietats sensorials es percebien consecutivament (sempre un abans que laltre) llei dentrada prioritria

ATENCI TEMA 1

LAURA MARTNEZ CODONYER

Llei dentrada prioritria estmuls de diferent entrada sensorial no sn processats simultniament sin consecutius perqu sempre hi ha un que arriba abans al sistema cognitiu Aix va interessar molt als investigadors (1950-actualitat) voler comprovar si es dna la llei, tant amb diverses entrades sensorials com amb mateixa entrada visual. Broadbent, 1954, volia demostrar que tamb es donava en mateixa entrada.
EXPERIMENT:

Comentario [LM9]: Aix era el que creien els astrnoms que van realitzar lexperiment.

realitzar un estudi amb estmuls auditius on als subjectes sels posava uns auriculars i sels presentava simultniament una informaci per la dreta i una diferent per lesquerra. Van fer servir 6 nombres per mantenir lamplitud.

RESULTAT:

Sesperava que el subjecte agrups la informaci presentada en la mateixa unitat temporal per la agrupaven en funci del canal auditiu en el que sels havia presentat. 79-24-85 / 728-954

Es va deduir que un dels dos costats (dret) processa abans la informaci. Aix va deixar una porta oberta per veure com es processava la informaci que rebien.

Selectivitat: Selecci destmuls o tasques a les que satn per la limitaci de lamplitud. Latenci selectiva s la relacionada amb aquesta caracterstica de latenci. Johnston & Heinz, 1978 , mtode del processament de la informaci: Fase I) detecci: caracterstiques sensorials dels estmuls, anlisi caracterstiques fsiques. Fase II) reconeixement: caracterstiques semntiques. Fase III) decisi (o motora): on el subjecte executa una resposta. s on el producte de les dues fases anteriors arriba a la conscincia.
Comentario [LM10]: Aquestes tres fases del processament de la informaci noms requereixen uns 3 msegons aproximadament.

Selecci primerenca/ pre categorial models que consideren que la selecci atencional es produeix en la fase 1. La selecci es produeix abans de categoritzar lestmul.

ATENCI TEMA 1

LAURA MARTNEZ CODONYER

Broadbent, 1958, avala el model de selecci primerenca (selecci sensorial).

EXPERIMENT:

el mateix experiment dels nombres (728-945), a nivell de selecci es fa que el subjecte respongui daquella manera. Aix implica que sen recordi de tota la informaci que sha presentat i vol dir que ha processat tota la informaci rebuda.

RESULTAT: Dins daquest processament havia hagut un sistema (sistema S , 79- 24 58) on s possible el processament simultani de la informaci. I el fet que el subjecte lorganitzi segons els canal auditiu vol dir que hi ha hagut una situaci atencional, una selecci a nivell sensorial (sistema P, 728 -945) la selecci es fa a la fase I.

Per tant, registre sensorial

anlisis perceptual

selecci de la resposta

Selecci tardana/ post categorial models que creuen que la selecci es produeix a la fase 2 o 3. La selecci es produeix un cop ja sha categoritzat lestmul. Deutsch & Deutsch, 1963, Duncan , 1980, ampliaci de lexperiment de Broadbent.
EXPERIMENT: combina dgits amb paraules per poder veure si es fa la selecci a la fase I (abans de relacionar-ho semnticament). Per un costat sentien pobre 3 Juana i per laltra 4 ta 7. RESULTAT:

Sorprenentment els subjectes responen pobre ta Juana i 437 enlloc de lordre normal. En conclusi, el subjecte agrupa el contingut amb contingut semntic i ,a part, el de no semntic la selecci es fa a la fase II perqu s all on analitzem semnticament la informaci

Comentario [LM11]: Primacencia - el primer i lltim sn ms recordats que els del mig.

Selecci mltiple model que considera que la selecci es pot produir en qualsevol de les tres fases , en funci de les necessitats de lorganisme i en funci de la situaci ambiental. Model de filtre atenuat, Treisman , 1960, avala la selecci mltiple. Considera que hi ha una informaci (principal) que es processa ampliament (a tots nivells) i la resta es processa de forma atenuada. Ex. en una festa parlant i assabentar-te del tot de la conversa dels teus amics per tamb del tema del que parlen els del grup del costat. no satn a una cosa i es descarta laltra sin que totes per diferent intensitat.

Comentario [LM12]: s una de les mes esteses actualment ja que s la que avalaria el fet que totes les situacions atencionals no requereixen el mateix patr , no sempre es requereix de la mateixa selectivitat atencional i depenent de la situaci sha de seleccionar abans de processar-la o depn la situaci desprs de processar-la.

ATENCI TEMA 1

LAURA MARTNEZ CODONYER

MODEL

FASE DE SELECCI

POSTULAT

AUTORS

Selecci primerenca

La informaci se selecciona a partir de les caracterstiques fsiques La informaci se selecciona a nivell sensorial i semntic La informaci es pot seleccionar en funci de les caracterstiques fsiques o en funci de les semntiques

Broadbent, 1958 Deutsch & Deutsch, 1963 Duncan, 1980 Johnston & Heinz, 1974 Treisman, 1960

Selecci tardana

1,2

Selecci mltiple

1,2,3

Intensitat: Quantitat datenci que prestem a un estmul o tasca, molt relacionada amb el nivell dalerta, vigilncia o arousal dun organisme. Hi ha molts pocs estudis a nivell atencional per s hi ha a nivell fisiolgic, mostren aquesta relaci. Berlyne, 1960: Mostra com determinats estmuls poden activar lorganisme i ,per tant, intensificar latenci. Per Berlyne, hauria dos tipus de propietats dels estmuls, a) Fsiques b) Caracterstiques o propietats collatives Novetat no conegut pel subjecte que lobserva Sorpresa el subjecte no espera que pugui aparixer en aquella situaci Incongruncia no sacaba dajustar amb la realitat Complexitat aporta molta informaci
Comentario [LM13]: Terme creat pel propi Berlyne.

EXPERIMENT: en una pantalla havia diferents finestretes de manera que quan aparegui un dibuix en una es premi el bot corresponent. Quan surten dos simultanis ha de donar en un dels dos. Aix es pot veure quina de les dues selecciona el subjecte i per qu aquella. RESULTAT:

quan noms apareixia una finestreta el subjecte dedicava ms temps a mirar-la si contenia alguna de les propietats collatives que si no en tenia. Quan apareixien dues simultnies el subjecte seleccionava aquella en qu el dibuix tenia alguna propietat collativa.
6

ATENCI TEMA 1

LAURA MARTNEZ CODONYER

En cas de conflicte entre respostes, aquestes propietats eren les que determinaven la resposta del subjecte veure que aquestes propietats eren estmuls activadors de lorganisme i que aquests estmuls activadors estaven directament relacionats amb la intensitat atencional hi havia relaci entre propietats collatives, activaci de lorganisme i intensitat atencional. Ex. Estar-se 3 hores mirant una pellcula menys esfor i ms atenci que 3 hores atenent a classe, amb ms atenci i esfor.

Oscillaci: Canvi que ha de realitzar latenci quan ha datendre diferents tasques o diferents tipus dinformaci. Dos models intenten explicar com es desplaa latenci en el camp visual, Model Spotlight (de focus llumins): El focus atencional funciona com un focus de llum que es desplaa pel camp visual i permet el processament de tota la informaci que es troba dins de lrea illuminada. Focus= 1 dimetre del grau dangle visual (Erisksen, 1974) Processament ms rpid de lo de dintre el focus (Posner, 1980) Quan hi ha un estmul objectiu fora, el focus es desvia Velocitat de desplaament del focus constant (LaBerge, 1983/S.R&M.L, 1979)
Comentario [LM14]: En molt poques situacions es pot veure que aquestes oscillacions siguin regulars ( Esquerradreta, com llegir) ja que amb els estmuls que ens envolten sn principalment irregulars.

Model Zoom (de focus dampliaci): El focus atencional funciona com una lent zoom que t diversos nivells de resoluci i quant ms petit s el camp de visi ms gran s el seu poder de resoluci (i inversa). Reben ms atenci els estmuls contigus en lespai del focus La mida del focus pot variar El processament dels estmuls s inversament proporcional a la mida del focus La informaci de fora el focus no queda sense atendres

No sn models excloents sin complementaris. o Inhibici de retorn (IR), Posner & Cohen, 1984:

Impediment per a tornar a atendre un punt que abans ja sha ats. Prova de costos i beneficis hi ha tres assaigs (quadrats) i hi ha un punt al de lesquerre, lassaig vlid ser quan el subjecte respongui en el quadrat correcte i invlid quan ho faci al incorrecte. Ex. punt en el quadrat de lesquerra, vlid= el mateix , invlid= el de la dreta del tot.
Comentario [LM15]: El punt, representa la pista de lexperiment. s lobjectiu del subjecte, si respon aquella casella ser assaig vlid, sin no.

ATENCI TEMA 1

LAURA MARTNEZ CODONYER

El SOA s el temps entre pista i resposta. La pista fa atendre un dels quadres. Si lassaig s invlid, hi ha undfrfrffrfrf desplaament i, per tant, una demora de la resposta. Si la pista era falsa es tradua en un cost de temps. Si la pista era certa es tradua en un benefici, ja que trigava menys.

Depenent dels resultats... a) SOA <300mseg pista. resultats certs, latenci no torna al centre quan marxa la

b) SOA >300 mseg la pista falsa es traduiria en benefici (temps de reacci augmenta, moviment dextrem-extrem) i la certa en cost (temps de reacci curt, no moviment).

Control: Quan latenci es posa en marxa i desplega mecanismes eficients en funci de les demandes de lambient. Quan ms automatitzaci, menys control atencional hi ha. Ex. El primer dia que sescriu a lordiador es requereix molta atenci (collocaci de les tecles...) per quan ja es porta temps es fa quasi automticament i no sha de controlar tant (moviment de les mans, les tecles correctes...). hi ha una implicaci directa entre els processos controlats i els automatitzats. El control s necessari en una tasca complexa i novedosa (Rosell). Schneider & Shiffrin, 1977:
REQUISITS PROCESSOS CONTROLATS REQUISITS PROCESSOS AUTOMATITZATS

Alt control atencional Poca prctica Fcil canvi del moviment o esquema Nivell baix de rendiment Conscincia alta Necessitat datenci Molt esfor

Poc control atencional Molta prctica Difcil canvi del moviment o esquema Nivell alt de rendiment Conscincia baixa No necessitat datenci Poc esfor